Activitats ESO 1

75

Aquesta secció recull idees, consells i suggeriments per al dia a dia de laclasse i proporciona un índex de tots els recursos que oferim al professorper treballar cada unitat, tant dins com fora de la Guia. Per a cada unitat espresenten els apartats següents:

• Suggeriments de diferents itineraris per treballar cada unitat, quefan possible explicar-los en tres nivells de dificultat (bàsic, mitjà, alt).Tots sabem que els professors han d’adaptar la seva feina als diferents ni-vells que hi ha entre els diversos grups i dins de cada grup. En aquestasecció se suggereixen diverses maneres possibles d’enfocar la unitat, se-leccionant diferents apartats i activitats, la qual cosa permetrà ajustar elnivell de dificultat amb què es tractarà la unitat.

• Dificultats especials. Cada unitat té uns aspectes conceptuals, procedi-mentals i pedagògics que són especialment complexos i que s’acostu-men a convertir en els principals esculls per aconseguir una comprensiócorrecta. Algunes d’aquestes dificultats són evidents, però d’altres enspassen inadvertides moltes vegades en el dia a dia. En aquesta secció estracta de recollir algunes d’aquestes dificultats i d’ajudar tant com siguipossible els professors a solucionar-les.

• Una taula recull totes les fitxes dels diferents apartats de la Guia queestan relacionats amb la unitat en qüestió.

• S’incorporen diverses fitxes mudes (mapes, esquemes, línies del temps,imatges per retolar...), que el professor pot fotocopiar o imprimir, i des-prés les pot repartir a classe perquè els alumnes les completin i facin lesactivitats sobre els continguts que es van explicant. També es podrienutilitzar com a exercicis d’avaluació.

• Més suggeriments d’activitats per a la classe i per a casa. S’aportenal professor suggeriments de noves activitats, de caràcter més lúdic i, enmolts casos, susceptibles de treballar-se en grup.

• Més recursos. Per a cada unitat se seleccionen pàgines web, llibrescientífics, llibres de divulgació, novel·les, documentals i pel·lícules.

RECU

RSOS

PER

A L

’AU

LA

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 75

76 � GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

La representació de la Terra

La unitat 1 té una importància especial en aquest nivell,ja que no tan sols és la que introdueix el nou curs, sinó que representa la transició entre l’Educació primària i la secundària, així com la presa de contacte amb una nova manera d’entendre les Ciències socials, que és la introducció de l’assignatura de Geografia i Història. Per això hem intentat començar amb una unitat senzilla, que combina el repàs de coneixements previs ja adquirits amb d’altres de nous. Així pretenem que l’alumnat s’adapti a poc a poc als mètodes de treball de Secundària, que inicialment poden resultar complicats.

Amb tot, el domini dels elements bàsics de la cartografiaés molt important, ja que és la clau que permetrà, més

endavant, tant en l’àmbit educatiu com en el diari,comprendre i interpretar els mapes. Aquí hem d’assentarles bases per a una comprensió de les diferentsprojeccions, dels mapes topogràfics i temàtics i fins i tot de les noves aplicacions de la cartografia que van sorgint a partir de l’adaptació de nous elementstecnològics a la vida diària, com ara el GPS i altressistemes de la cartografia digital. Tot això fa que siguiuna unitat que pugui resultar especialment atractiva per als alumnes, als quals aportarà, a més a més,algunes de les tècniques bàsiques de treball, com ara la construcció i el maneig de gràfics, cosa que serà molt habitual tant en la seva condiciód’alumnes com en la vida diària.

PRESENTACIÓ

POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXTEl contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat.

Itinerari 1: continguts imprescindibles

Som davant d’una unitat d’introducció del curs i de repàs dels cursos anteriors. Per això pensem que la major part dels continguts de la unitat es podenaplicar fins i tot als alumnes que tinguin un punt de partida menys avançat. Per aquest motiuconsiderem que serien imprescindibles com a mínimels apartats 1, 2, 3 (és especialment interessantl’activitat 1) i 4. El punt 5 s’hauria de limitar a diferenciar meridians i paral·lels, amb l’ajut de les imatges, sense pretendre arribar més lluny.

És important entendre la cartografia com una manerade passar de la tridimensionalitat a la bidimensionalitat,i els problemes que se’n deriven.

És imprescindible fer l’activitat 1 perquè els alumnesentenguin els aspectes més bàsics dels mapes, i treballar les activitats 4 i 5 amb ells ens donarà pautessobre la possibilitat d’exposar amb més amplitud els punts 5 i 6, sencers o només una part. També seriaconvenient fer un repàs de les activitats finals, que serveixi als alumnes com a presa de contacte ambles formes més complexes de representació gràfica.

Itinerari 2: continguts mitjans

Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumnemitjà i s’adapten als continguts oficials.

Les activitats més recomanables són la 1, la 2 i la 3de l’apartat 3; sempre cal intentar evitar la respostabreu i per sortir del pas, i estimular i valorar la capacitat de reflexió de l’alumne. Té moltaimportància l’exemple resolt de l’apartat 6, i també són interessants les activitats 4, 5, 6, i 8.També té molta importància l’exemple resolt de l’escala, de l’apartat 7, i seria molt recomanable fer nombrosos exercicis –només matemàtics– de conversió d’escala.

Si fem les activitats 9 i 10 obtindrem la pauta sobre la necessitat de continuar amb les activitats 11 i 12 o no. Per acabar, és important completar les activitatsfinals, perquè els gràfics seran habituals en el desenvolupament curricular de Geografia.

Itinerari 3: continguts que van més enllà

A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat mitjançant els textos «A fons» i recalcant el domini de la localitzaciócartogràfica d’un punt en el mapa i de les diferentescales.

Per a aquest grup és especialment recomanablel’activitat 8, exercicis matemàtics de conversiócartogràfica, l’activitat 12 i treballar més a fons les activitats finals, intentant que l’alumnat construeixigràfics i interpreti les dades d’una manera bàsica.

1831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 76

77� GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

1

Programació (pàg. 32-33)

Fitxes de reforç (pàg. 206-207)

Fitxa 1: L’orientació i la localització de puntsgeogràfics

Fitxa 2: Les coordenades geogràfiques

Fitxes d’ampliació (pàg. 208-209)

Fitxa 3: Els fusos horaris

Fitxa 4: La representació i la interpretació del territori

Adaptació curricular (pàg. 306-307)

Fitxa 1: Els mapes

Educació multicultural (pàg. 440-471)

Temps de lectura (pàg. 474)

Lectura 1: Què estudien els geògrafs?

Cinema i ciències socials (pàg. 518-528)

Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula.

RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT

DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT

1. El pas cap a Geografia i Història no és fàcil.L’alumne passa d’un currículum amb una assignatura que engloba diverses àrees(Coneixement del Medi) a tenir-les separades en diferents assignatures. S’ha de comprendre que és un pas complicat per als alumnes i mitjançant aquesta unitat els ho hem de fer més fàcil.

2. Jo no veig tres dimensions en el mapa. Tot i que el costum ens fa veure com una cosasenzilla apreciar la tridimensionalitat del mapa, pot ser complicat per a aquelles persones que no estan familiaritzades amb el tema. Cal treballar-ho amb paciència, dedicant classes al treball cartogràfic, fent que es familiaritzin amb els atles i els mapes topogràfics, i al finalaconseguirem que els alumnes apreciïn les peculiaritats del relleu. Si donem per fet que es domina el mapa topogràfic i l’atles des de l’escola, només aconseguirem augmentarels dubtes que tenen i crear problemes que després arrossegaran.

3. Per a què serveix una projecció? La majoria de gent no es planteja que el pas d’una esfera al pla implica la distorsió de l’element que es vol representar. És interessant reproduir a través d’exercicis pràctics les distorsions que es puguin derivar de les diferents projeccions.

4. Per què he d’estudiar tantes projeccions?Com que manegem diferents tipus de mapes, hem de comprendre les diferents alteracions que poden tenir per efecte de la distorsió. Almenyshauríem d’arribar a assolir un coneixement bàsic

de les projeccions més senzilles i usadesnormalment, ja que si no podem veure que els nostres alumnes arriben a unesconclusions molt curioses i incorrectes sobre la mida d’uns països determinats o d’indrets situatsals extrems del mapes, cosa molt freqüent en les projeccions cilíndriques.

5. Em costa localitzar un punt en el mapa. Tots els nostres alumnes ja han fet exercicis de representació i identificació de punts en eixoscartesians, per la qual cosa la localització d’un puntsobre una retícula no és un exercici nou per a ells.Potser és més difícil introduir la variació de les coordenades geogràfiques mesurades en graus-minuts-segons. Per això hem de seguir un procés lent en les localitzacions, primer cenyint-nos al més bàsic (els graus) i després recalcant les conversions de minuts a graus i de segons a minuts. Dedicant un mica de temps a aquestsexercicis veurem que la capacitat de localització i identificació dels nostres alumnes millora amb rapidesa.

6. Problemes amb l’escala. Hem d’intentar afavorirla comprensió del que és l’escala, i aconseguirmecanitzar les conversions entre determinadesescales. Fent exercicis matemàtics de regles de tres aconseguirem que finalment captin la mecànica de la conversió, cosa que ens ajudaràenormement en determinats mapes que mantenenles escales constants, com ara els mapestopogràfics. És molt interessant destacar a l’alumne que l’escala gràfica no és una merainformació, sinó una eina d’una gran utilitatimmediata per treballar sobre un mapa.

1

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 77


.......................

...... ......................

..................

.................

...... ..............

................... .......

.............................

...........................

.....................

..........................

..........................

...........................

.............

............................

............

.................

........... .................

.................

........... ...................

.......................

...... ......................

..................

RECURS 1. PARAL·LELS I MERIDIANS. ELS HEMISFERIS

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 78


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

1

G

D

E

F

A

H

B

C

0° 10° 20° 30° 40° 50° 60°10°20°30°

0° 10° 20° 30° 40° 50°10°20° 60°30°

0° equador

10°

20°

30°

10°

20°

tròpic de Càncer

30°

40°

tròpic de Capricorn

30°

40°

tròpic de Càncer

20°

10°

0°

10°

20°


30°

equador

mer

idià

de

Gre

enw

ich

RECURS 2. LATITUD I LONGITUD1

A.

B.

C.

D.

E.

F.

G.

H.

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 79


RECURS 3. GRÀFICS (pàg. 19 del llibre)

Població de 65 anys i més (2004)

Població treballadora (en %) Població treballadora (en %)

Agricultura49%

Agricultura 1,3%

Àfrica

1

3

Amèricadel Nord

Amèricadel Sud

Àsia Europa Oceania

XINA BÈLGICA

0

2

456789

101112

1314151617181920

(en %)

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 80


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

1MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA

ENLLAÇOS

Enllaç del Ministeri d’Educació sobreel planeta Terra, adaptat a unnivell comprensible per a tots:http://almez.cnice.mecd.es/~jmac0005/ESO_Geo/TIERRA/TIERRA.htm

Web del Ministeri de Foment quecondueix a l’Instituto GeográficoNacional, en el qual es podenveure els diferents materialscartogràfics que publica l’estat.http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/

Enllaç que inclou algunes fotospreses des de satèl·lits.http://www.astromia.com

Història de la cartografia, moltinteressant.http://www.mgar.net/var/cartogra.htm

Web de la Universitat d’Oviedo en la qual es poden veure els recursos cartogràfics mésimportants.http://www.etsimo.uniovi.es/links/carto.html

PEL·LÍCULES

1492: Conquest of Pardise,dirigida per Ridely Scott (1992).La pel·lícula se centra en el moment del descobrimentd’Amèrica, amb el rerefons enquè els debats geogràfics(esfericitat de la Terra, validesade les cartes nàutiques, etc.)permeten il·lustrar amb claredatels moments inicials de la cartografia.

Dersu Uzala, dirigida per AkiraKurosawa (1975). Explica la història d’un caçadorsiberià que fa de guia per a un oficial de l’exèrcit rus,encarregat de cartografiar les zones més impenetrables de la Sibèria.

NOVEL·LES

P. REY, El maestro cartógrafo.Novel·la històrica situada a Mallorca en el segle XIV, quan Abraham Cresques traçaun mapamundi per a la Coronad’Aragó gràcies al coneixementque té dels secrets dels navegants àrabs i grecs.

1. Buscar el mapa topogràfic de la localitat o de localitats que l’alum-ne conegui bé perquè hi estiueja o bé perquè és el lloc d’origen de la se-va família. Es poden trobar en botigues de mapes o en algunes llibreries.Hi descobriran molts llocs i camins que no coneixen, i analitzaran comés el relleu i el nom de molts llocs i accidents geogràfics amb els qualsestaven familiaritzats, però dels quals desconeixen la denominació real.

2. Planificar excursions sobre un mapa topogràfic. Demaneu als alum-nes que s’imaginin quina excursió pot ser més interessant. L’alumne hade calcular la longitud del recorregut que farà emprant l’escala i plante-jar-se quins són els llocs més fàcils per travessar. Ha d’evitar grans pen-dents o llocs d’accés complicat –els descobriran perquè les corbes de ni-vell són molt properes– i mirar d’identificar els principals elements queapareixen assenyalats a la llegenda.

3. Buscar imatges de mapes antics. Analitzar quins territoris repre-senten, com ho fan, si el mapa té coordenades geogràfiques o no, si téescala, com està orientat, la precisió en la representació, si s’hi incloïenmotius imaginaris, etc.

4. La importància d’un mapa: fer un mapa dels voltants de la se-va localitat de memòria. Demaneu als alumnes que facin un mapadels voltants de la seva localitat. Han de pensar quins pobles o ciutats hiha a la rodalia, les rutes que acostumen a seguir habitualment o les queconeguin perquè n’han sentit a parlar als seus pares o a la seva família.Han d’intentar reproduir amb la màxima exactitud aquests voltants i as-senyalar-hi quins llocs acostumen a freqüentar, i han d’intentar reproduirde la manera més fidel possible el que pot ser el mapa de la rodalia. Uncop fet, que el comparin amb la realitat.

• Quines diferències hi troben?

• Per què?

• Han coincidit diversos alumnes en un mateix error?

5. Imaginar-se un món sense mapes. Demaneu als alumnes que es plan-tegin com pot ser un món sense mapes i que facin una redacció on s’i-maginin o expliquin alguna situació en què els mapes hagin resultat clauper a algú o per a ells mateixos.

6. Utilitzar un mapa de carreteres. És un dels mapes que la gent fa ser-vir més en la seva vida quotidiana. Per això, pot ser interessant analit-zar-lo a classe amb els alumnes i fer-hi exercicis. Es podria demanar alsalumnes:

• Que observin si té llegenda.

• Que escriguin amb quin tipus de símbols s’han representat les diferentscategories de carreteres: colors, línies, dibuixos.

• Que enumerin els símbols dibuixats que es distingeixen i que n’expli-quin el significat.

• Que calculin les distàncies en línia recta entre diversos punts, segonsl’escala.

• Que calculin la distància real, sumant els nombres que indiquen les dis-tàncies en quilòmetres.

Més recursos

1

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 81


El relleu terrestre

La unitat 2 és una unitat breu en la qual ja comencem a introduir alguns conceptes nous en el currículum,relacionats amb l’origen i l’erosió del relleu. Per això hemd’intentar evitar aprofundir-hi excessivament, tot i quesempre és temptador fer-ho en aquest tipus de matèria;ja que això suposaria per als alumnes, tot just començar,una conquesta inassolible. Ha de ser un repte per al professor fer una matèria –generalment una mica«feixuga» si la tractem amb excés d’academicisme–atractiva per a l’alumne, i alhora accessible.

La importància de la unitat, això no obstant, és crucial, ja

que és la que donarà als alumnes les pautes essencialsde coneixement de l’entorn en el qual viuen, i és un delsinstruments bàsics per desenvolupar les altres unitats que veurem més endavant, com ara el clima, els paisatges dels continents, i, moltespecialment, les unitats d’història.

També és la primera unitat que ens ha de servir per calibrar el nivell de domini curricular previ real que té l’alumne, per això fer una prova de nivell en acabar la unitat pot servir per marcar-nos les pautesposteriors del desenvolupament del curs.

PRESENTACIÓ


Itinerari 1: continguts imprescindiblesCom que som davant d’una unitat de transició,considerem que són imprescindibles els apartats1, 2, 3, encara que es podria prescindir del relleusubmarí en aquest últim.

Hem d’aspirar a consolidar la idea de l’estructurainterior de la Terra organitzada en capes –com una taronja–, i del relleu com a resultat de l’evolució i l’erosió d’aquesta superfície.

Com a activitats imprescindibles suggerim les següents: 5 (pàg. 23), 7 i 8 (pàg. 26), 9, 10 i 11 (pàg. 28).

Itinerari 2: continguts mitjansTots els apartats del text expositiu tenen un nivellde comprensió totalment accessible per a un alumnemitjà.

Les activitats que també pot fer sense cap mena de problema un alumne mitjà són les següents: 1, 2 i 3 (pàg. 21), 6 (pàg. 23), 7 i 8 (pàg. 25).


A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat essencialment en tres aspectes: el coneixement bàsic de la teoria de la tectònica de plaques (secció «A fons» sobre la història dels continents), les activitats de reflexió sobre la informació (4 i 9), i la presa decontacte amb el mapa topogràfic al final de la unitat.

2


1. Comprendre que el relleu no és nomésmuntanyes. En el relleu s’estudien els accidentsque els alumnes poden comprendre més fàcilment,com ara les muntanyes, però també formen partdel relleu els altiplans, les planes o les depressions.S’ha d’intentar que l’alumne integri aquestselements en el seu concepte de relleu. La superposició del mapa físic amb el polític, al qual ells estan acostumats, o la ubicació de la seva localitat en el mapa físic pot facilitar-nela comprensió.

2. El fons marí també té relleu. Possiblement és l’aspecte que presenta més dificultats perquè els alumnes l’entenguin, ja que per percebre el relleu terrestre l’alumne simplement necessitamirar, mentre que per entendre el relleu marínecessita, a més a més, imaginar-se una cosa que no ha vist i que ell identifica gairebéexclusivament amb la costa. Per a l’alumne és complicat d’entendre, per exemple, el conceptede dorsal oceànica, i entendre una serraladasubmarina d’uns 3.000 m d’altitud i uns 65.000

831202 _ 0075-0139.qxd 29/5/07 10:37 Página 82


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

2km de longitud. Hi ajudarà molt un mapa del fonsmarí o treballar amb mapes amb la batimetriadiferenciada per colors.

3. El pla només té dues dimensions. I, malgrattot, hi representem tres dimensions, ja que els colors del mapa de relleu ens serveixen per apreciar l’altura del relleu. Hi ha alumnes que això ho comprenen gairebé sense esforç,mentre que per a d’altres la tridimensionalitzaciódel pla representa un esforç molt gran, que s’accentua si el que utilitzem és un mapatopogràfic amb corbes de nivell i sense altimetriaper colors. Aquesta pot ser una de les claus perquèl’alumne s’interessi ràpidament per la matèria, però cal treballar aquest aspecte amb moltapaciència, intentant fer classes pràctiques d’una manera amena, portant mapes variats i atractius. Sempre hi haurà alumnes que tinguindificultats especials amb aquest aspecte.

4. També hi ha relleu invers. És una dificultat que s’afegeix al problema anterior: l’existència de relleus plans, com ara les planes, i inversos,com ara les depressions o els mapes batimètrics.Hem de plantejar el treball cartogràfic com un procés de conquesta-progrés. Per això serà mésfàcil entendre el relleu muntanyós, més concret, i després l’invers, ja que si els unim tots dospodríem crear confusió a l’alumne.

5. El relleu és el resultat d’un procés dinàmic i constant, que avui encara té lloc. L’alumneacabarà assumint que el relleu és una cosa que s’ha format en un moment del passatdeterminat, ja acabat. Però la formació del relleu és un procés que continua, la qual cosa es

manifesta a través del vulcanisme, els terratrèmolso l’erosió. Hem d’intentar fer entendre a l’alumneque aquest procés no és un fet passat històric, sinó que forma part del seu present.

6. La comprensió de les principals teories sobrela formació del relleu. Hem de graduar bé les possibilitats dels nostres alumnes de comprendre temes més complexos, com ara la teoria de la deriva continental i la tectònica de plaques, ja que introdueixen tota una sèrie deqüestions que ells no coneixien, algunes de les quals les aprendran els anys següents en altresmatèries, com ara física i química o biologia. Per això ens hem de centrar a impartir aquellsaspectes que siguin més senzills o que siguinimprescindibles per aconseguir un coneixementgeneral de la idea, sense buscar aprofundir-hiexcessivament.

7. Ubicació del nostre entorn en el mapa de relleu. És bo integrar Catalunya, Espanya i Europa en el mapamundi. Ajuda l’alumne aadonar-se del caràcter muntanyós del relleu català i espanyol, i a veure els elements principals delrelleu europeu, i ens permet comprovar la petitesadels nostres accidents geogràfics, comparats ambels d’altres continents. També ajudarà a ubicarCatalunya en el conjunt del relleu mundial.

Programació d’aula (pàg. 34-35)


Fitxa 5: L’estructura de la Terra

Fitxa 6: Conceptes relacionats amb el relleu


Fitxa 7: De viatge cap a mons desconeguts: JulesVerne

Fitxa 8: Alfred Wegener i la deriva continental


Fitxa 2: Les formes del relleu

Fitxa 3: L’interior de la Terra



Lectura 1: La serralada del Karakorum


Investigació (pàg. 538-539)

1. Els xerpes: viure a grans alçades



831202 _ 0075-0139.qxd 29/5/07 10:37 Página 83


RECURS 4. ESTRUCTURA DE LA TERRA

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 84


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

2RECURS 5. OCEANS I CONTINENTS

OC

EÀ

....

....

....

....

....

....

....

..

OC

EÀ

....

....

....

....

....

....

OC

EÀ

....

....

....

....

....

....

...

OC

EÀ

....

....

....

....

....

....

..

OC

EÀ

..

....

....

....

....

. .

....

....

....

....

..

OC

EÀ

..

....

....

....

...

...

....

....

....

....

....

....

Continen

ts

Oce

ans

OC

EÀ

....

....

....

....

....

.

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 85


RECURS 6. LES PLAQUES TECTÒNIQUES

....

...

Nom

de

pla

ca

Sis

tem

es m

unta

nyo

sos

Plaq

ues

PL

AC

A

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

..

PLA

CA

.

....

....

....

....

....

....

....

PL

AC

A

DE

....

....

....

....

...

PL

AC

A

....

....

....

....

....

....

....

....

.

PLA

CA

....

....

....

....

....

....

....

PL

AC

A

....

....

....

....

....

....

..

PL

AC

A

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

.

PL

AC

A

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

PL

AC

A

....

....

....

....

....

....

PLA

CA

DE C

OC

OS

PLA

CA

DEL C

AR

IB

PLA

CA

IRÀ

NIC

A

PLA

CA

AR

ÀB

IGA

PLA

CA

FIL

IPIN

A

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 86


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

2RECURS 7. FORMES DEL RELLEU

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 87


RECURS 8. FORMES DEL RELLEU

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 88


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

2RECURS 9. EL MAPAMUNDI FÍSIC

Sis

tem

esm

unta

nyo

sos

Mar

ró

Plan

esVer

d

Res

ta d

’unitat

sdel

rel

leu

Gro

c

Altip

lans

Tar

onja

1 2 3

Munta

nye

s Roca

llose

s

Andes

Plan

a am

azònic

a

Atles

Altip

là a

fric

à

Alp

s

4 5 6

Pirineu

s

Gra

n p

lana

euro

pea

Cau

cas

7 8 9

Ura

ls

Gra

n S

erra

lada

Div

isòria

Penín

sula

d’A

ràbia

10

11

12

Penín

sula

de

l’Hin

dust

an

Arx

ipèl

ag d

el J

apó

Him

àlai

a

13

14

15

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 89


MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA

ENLLAÇOS

Enllaç vàlid per a tota la part de geografia. En els enllaços de geomorfologia s’aprofundeix en els aspectes de geografiafísica. http://club.telepolis.com/geografo/geomorfologia/geomorfologia.htm

CD-ROM

Cartografia digital. Els principals comerços especialitzats en mapes ofereixen CD en els quals es cartografia bona partdel relleu espanyol, amb especial atenció als parcs naturals.Aquests materials ofereixen unes possibilitatsextraordinàries, i serà un ajut molt valuós conèixer-los. A més a més, són un element motivador molt important.

PEL·LÍCULES

Límit vertical, dirigida per Martin Campbell, 2000. Uns muntanyencs queden aïllats mentre fan l’ascensió al K-2 (entre la Xina i el Pakistan). La muntanya es converteix en la protagonista de la seva història.

Himalaya. Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un premi Cesar,explica la història d’un vell i el seu nét en uns paisatgesd’una bellesa que parla per ella mateixa.

DVD

Discovery Channel: Máquinas extremas, descubriendo las profundidades. Imprescindible per conèixer les característiques del relleu marí i les tècniquesd’investigació de les grans profunditats.

Discovery Channel: Viaje al centro de la Tierra. És undocumental sobre Jules Verne, un home avançat per al seu temps, i com veuen la seva obra avui dia científicsde renom, que ens ajuden a recórrer en realitat el que aleshores es va imaginar l’escriptor de Nantes.

National Geographic: Everest, 50 años en la montaña.

Al filo de lo imposible. Col·lecció de DVD que contédocumentals de vida submarina i d’ascensions en condicions extremes.

NOVEL·LES

J. VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí.

J. VERNE, Viatge al centre de la terra.

Jules Verne va ser un escriptor francès avançat al seu temps,que narra d’una manera apassionada aventures i viatgesimaginaris, alguns dels quals després es van fer realitat.

OBRES DE DIVULGACIÓ

Atles de Catalunya i el món. Grup Promotor / Santillana.

1. Construir una muntanya. Fent servir diversos ma-terials (fusta, cartró, plastilina), es pot provar de cons-truir una unitat de relleu real (amb l’ajut d’un mapatopogràfic, pot ser una muntanya característica de lazona) o imaginària. Aplicant-hi colors, la idea de l’al-timetria s’hi hauria de plasmar clarament.

2. Quin és el més alt del món? Es pot fer, mitjan-çant gràfics de barres (es poden escollir altres formesque resultin més atractives, com ara dibuixos de mun-tanyes), un gràfic en el qual es recullin, a escala,les muntanyes més altes de cada continent, ajudant-se del mapa de relleu del món. És important que totsels alumnes els facin a la mateixa escala, per podercomparar-los.

3. I de Catalunya? Com a complement a l’exercici an-terior, i amb l’ajut d’un atles, investigueu quines sónles unitats de relleu de Catalunya i compareu-les ambels gràfics de l’exercici anterior.

4. Investigar en botigues. Imagineu-vos que mun-tem una expedició per fer algun cim de gran altitud.Els alumnes aniran a una botiga especialitzada i s’in-formaran sobre quins materials necessitarien per fer-la (des de llibres i mapes especialitzats fins a objec-tes necessaris per a l’escalada). Després, extrauremmoltes conclusions sobre les condicions de vida ala muntanya i sobre el relleu.

5. Elaborar murals. Dividiu la classe en grups, i a ca-da un li encarregueu que elabori un mural sobre unade les grans serralades del món. En aquest mural, s’hi hauria de reflectir un text sobre la serralada, unmapa de la serralada, un mapa dels països que tra-vessa i diverses fotografies dels cims més alts i delsaccidents naturals més interessants.

Més recursos

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 90


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

Les aigües

La unitat 3 tracta sobre les aigües i com esdistribueixen pel planeta. Probablement es tracta d’undels temes que als alumnes de 1r d’ESO els resultamés familiars, ja que hi ha diversos aspectes que jahan tractat prèviament a Coneixement del medi, i coneixen continguts com ara el cicle de l’aigua o el curs d’un riu, tot i que tractarem aquests punts mésa fons que en anys anteriors. Per això, en els contingutsd’aquesta unitat coexisteixen aspectes de repàs ambd’altres de nous, sobre els quals caldrà insistir més.

D’altra banda, la importància de la unitat rau en la transcendència que té l’aigua en nombrososcomponents del medi físic i humà.

L’aigua és un dels dos elements principalscaracteritzadors dels climes, juntament amb les temperatures, i no podem oblidar que les aigüesrepresenten un percentatge molt gran de la Terra.

Des del punt de vista de la geografia humana, hem de transmetre que les aigües són un dels focus de mésinterès i futur en l’explotació econòmica –pesca,obtenció d’energia–, i, alhora, bona part dels problemesmediambientals es produeixen –sovint per aquestamateixa causa– en el medi aquàtic, ja sigui marí o fluvial.

Per tant, és una unitat en la qual trobarem molts nexes i referències que després ens seran útils a l’hora d’exposar diferents qüestions d’altres capítols.

D’altra banda, en la introducció que a poc a poc anem fent als alumnes en les tècniques de treball mésbàsiques per a l’assignatura de Geografia, és especialment rellevant el material de les activitatsfinals, ja que es tracta d’un tipus de treball que a mitjàtermini ens resultarà molt important.

PRESENTACIÓ



Com que es tracta d’una matèria coneguda per la major part dels alumnes, els apartats 1 a 4 i 6 els haurien de tractar tots, però s’hi haurien d’eliminaralguns conceptes una mica més complexos i que podrien desviar aquests alumnes de les ideesbàsiques. Els apartats 5, 7 i 8 es podrien impartir fentuna selecció més dràstica dels continguts.

Com a activitats idònies per a aquests alumnespensem que les activitats 1, 2, 6, 10, 11, 14 i 15 es poden proposar dins d’aquests contingutsimprescindibles. Alguns textos breus, com ara el document 3, també són adequats.


Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumnemitjà.

Pel que fa a les activitats proposades, cal remarcar la realització de quadres per organitzar la informació,com els dels exercicis 3 i 8. També volem fer especialesment als exercicis d’interpretació de textos (7, 10,16 i 17), i resulten molt importants els de les activitatsfinals (subratllar i interpretar el mapa de correntsmarins).


A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat essencialment en tresaspectes: primer, desenvolupant a fons el cabal del riu, per a la qual cosa ens podem servir delsdocuments 5 i 6, adequats per a un alumnat de més nivell; segon, la interpretació del mapa decorrents marins, que ens resultarà molt útil quantractem sobre aquest mateix punt en determinatsaspectes del clima, com ara l’aparició de desertscostaners i altres fenòmens climàtics similars, i tercer,la interpretació de gràfiques del curs dels rius, que es tracta en l’activitat 29.

Són molt importants els exercicis d’organitzaciód’informació, que de vegades no són gaire apreciatsper l’alumnat més inquiet, però que ajuden a sintetitzar bé les idees. També és fonamental que entenguin i treballin a fons els exercicis de les activitats finals, que els ensenyen les primerestècniques de treball amb textos. Hem de fer tot el possible per evitar que els exercicis de reflexió es converteixin en una resposta mecànica i sensecontingut, per això hem d’exigir una resposta clara i precisa.

3831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 91



1. Cal vetllar per l’ús d’una terminologiaespecífica correcta. Malgrat que no és una terminologia especialment complexa, ja que, en línies generals, és força descriptiva, convé que l’alumne entengui i manegi els termes tècnicsde la manera més correcta possible. Per això és molt important aturar-se en cada concepte i aconseguir comprendre’n el significat.

2. Hem d’aprendre a localitzar els principalsrius i mars del món. Hi ha pocs aspectes de la geografia que resultin tan integradors com els ris i els mars, que uneixen i banyen terres de vegades distants, i estableixen nexes invisiblesentre pobles diferents. Aprendre a localitzaraquests nexes ensenyarà molt els alumnes en temes de geografia i història posteriors. Aquesta vegada, potser caldrà fer un esforç de memorització, cosa que moltes vegades pot comportar un rebuig de l’alumne, mésacostumat a temes fàcils de comprendre, peròrevertirà, en un futur immediat, en aspectes moltpositius.

3. L’aigua no es limita a memoritzar rius i mars.Tampoc no hem de caure en l’altre extrem, el de convertir la unitat exclusivament en un simpleexercici mecànic de memorització d’accidentsgeogràfics. És molt important la confecció de mapes, que permetin als alumnes ubicar els diferents accidents geogràfics. El mitjà és el mapa, i no pas la llista de rius i mars.

4. Hem d’interrelacionar l’aigua amb l’activitateconòmica. La importància de l’aigua es vinculaal consum que en fem, ja que és un element sense

el qual no es pot viure, ni fer la majoria d’activitatseconòmiques. Per tant, és molt important que els alumnes s’adonin d’aquesta importància de l’aigua.

5. L’aigua és escassa, i la unitat dedicada a l’aigua pot servir de vehicle de conscienciació. Ens podem limitar a exposarla unitat de l’aigua com una part més del currículum, però no podem oblidar que es tracta d’un recurs que a moltes zones d’Espanyaescasseja molt freqüentment. Per això podemimplicar els alumnes en mesures d’estalvi de l’aigua. És, per tant, un tema que es pot portarmolt fàcilment a la vida quotidiana, i que fins i totpot ser un assumpte que estigui en el debat social i periodístic, cosa que hem de saber aprofitar.

6. La unitat de les aigües no es pot centrarnomés en rius i mars. Cal entendre que hi ha un altre tipus de recursos relacionats amb l’aigua,com ara les aigües subterrànies o l’aigua en formade glaç, ja sigui formant inlandsis, glaceres o icebergs. La importància present i futurad’aquests recursos ens ha d’obligar a treballar-losmés a fons, i els hem de donar la importància que mereixen.

7. Hi ha diagrames complexos als quals els alumnes no estan acostumats, com ara els gràfics del curs d’un riu o els mapes de corrents marins. Hem de fer servir aquestsrecursos amb compte, per no entrar en qüestionsmassa complexes, però alhora hem de donarl’oportunitat d’aprofundir-hi a l’alumnat que demanimés informació.

Programació d’aula (pàgs. 36-37)

Fitxes de reforç (pàgs. 214-215)

Fitxa 9: Les aigües

Fitxa 10: Interpretació de perfils longitudinals de rius

Fitxes d’ampliació (pàgs. 216-217)

Fitxa 11: Determinar, representar i comentar el règimd’un riu

Fitxa 12: Jerarquització d’una xarxa fluvial

Adaptació curricular (pàgs. 312-313)

Fitxa 4: L’aigua en la natura

Educació multicultural (pàgs. 416-417)

Temps de lectura (pàg. 452-457)

Lectura 3: El Mediterrani

Lectura 4: Les cascades de l’Orinoco

Lectura 6: Les glaceres, tot un espectacle

Cinema i ciències socials (pàgs. 490-500)

Investigació (pàgs. 512-513)

Els inuit: viure entre el glaç

Al CD de recursos multimèdia hi ha material pertreballar la unitat a l’aula.


831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 92

RECURS 10. RIUS DEL MÓN

OC

EÀ

ÍN

DI

C

OC

EÀ

PA

CÍ

FI

C

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

OC

EÀ

PA

CÍ

FI

C

OC

EÀ

GL

AC

IA

LÀ

RT

IC

OC

EÀ

GL

AC

IA

LA

NT

ÀR

TIC


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

3

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 93


RECURS 11. EL CURS D’UN RIU

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 94


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

3RECURS 12. MARS DEL MÓN

Mar

de

Filip

ines

Mar

de

la X

ina

Mer

idio

nal

12

Mar

del

Jap

ó

Mar

del

Cora

ll1

0

Mar

Roig

Mar

d’A

ràbia

8

Mar

Med

iter

rani

Mar

Neg

re6

Mar

del

Nord

Mar

Bàl

tic

4

Mar

de

Ber

ing

Mar

Car

ib2

11

97

53

1

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 95


RECURS 13. LLACS DEL MÓN

Mar

Cas

pi

10

Txa

d8

Vic

tòria

6M

arac

aibo

4O

neg

a2

Titic

aca

9Bai

kal

7Là

doga

5M

ar d

’Ara

l3

Gra

ns

Llac

s1

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 96


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


ENLLAÇOS

Enllaç del Canal d’Isabel II de Madridsobre el problema de l’aigua. A causa de la mida de lapoblació de Madrid, el control de l’aigua es converteix en unaspecte essencial per a la ciutat.http://www.cyii.es/www/publico/index_esp.html

PEL·LÍCULES

Capitanes intrépidos, dirigida per Victor Fleming el 1937.Basada en una novel·la de Rudyard Kipling, la pel·lícula,protagonitzada per SpencerTracy, ens mostra amb tota la cruesa les condicions de vidaal mar i les relacions tan difícilsentre l’ésser humà i el medi marí.

DVD

El mundo submarino, de JacquesCousteau. Tot i que estàprincipalment centrada en la fauna submarina, permettreballar amb amplitud lescaracterístiques del relleu marí.

El Congo: el río que absorbe todoslos ríos (2001). És undocumental de la BBC on es mostra el riu més cabalós de l’Àfrica i com actua com un element integrador de la natura i la societat.

NOVEL·LES

Ernest HEMINGWAY, El vell i la mar.Ens explica la història d’un vellpescador que no aconsegueixpescar res i és víctima de la riotadels seus companys del poble.Però un dia aconseguirà el que mai no havia aconseguitcap pescador...

Arturo PÉREZ REVERTE, La cartaesférica. És una novel·la que té com a protagonista el mar. És molt recomanable per lesmúltiples referènciesgeogràfiques (cartografia,localització, etc.).

PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES

C. SÁENZ RIDRUEJO y M. ARENILLAS,Guía física de España. 3. Los ríos (Alianza). Estudia la morfologia i la hidrologia dels rius d’Espanya i com els aprofita l’ésser humà.

1. Buscar informació sobre els recursos d’aigua que hi ha a prop decasa. Segur que hi deu haver un riu o una deu d’aigua que travessa la lo-calitat. Els alumnes podrien investigar on neix, per on passa i cap a onva.

Si a prop hi teniu un embassament, també en podrien investigar l’origen,quan es va construir i l’ús que se li pot donar.

Si viviu a la costa, els alumnes podrien analitzar l’estat del mar a la sevazona: l’estat de les platges, l’aprofitament que es fa dels recursos del mar,la importància econòmica que té per a la localitat (turisme, etc.).

2. Imatges i fotografies. Poden buscar en llibres i a la xarxa aquest tipusde recursos visuals sobre diferents aspectes relacionats amb l’aigua, comara fotografies de cascades, de rius importants o de paisatges marins es-pecialment bonics. Si fan aquesta activitat a classes poden acabar mun-tant una vertadera exposició d’imatges boniques o curioses relacionadesamb l’aigua.

3. Formes tradicionals d’obtenció d’aigua. A moltes zones d’Espanya esfan servir mètodes tradicionals per obtenir aigua al camp o a la ciutat; enalguns casos, com ara els aqüeductes, poden tenir milers d’anys d’antigui-tat. Demaneu als alumnes que investiguin alguns d’aquests mitjans d’ob-tenció d’aigua: sínies, sèquies, canals, etc.

4. Estudi del consum d’aigua de casa teva: i tu, què fas per estal-viar-ne? L’obtenció de l’aigua sempre ha estat un problema als països quetenen estacions seques, com el nostre. Per aquest motiu són freqüents elsanys en què l’escassetat d’aigua obliga a posar en marxa campanyes deconscienciació sobre la necessitat d’estalviar aigua. Amb l’ajut dels enlla-ços que hem destacat en el CD de recursos multimèdia, els alumnes hau-ran d’analitzar com és el consum d’aigua de casa seva, si tenen en comp-te l’estalvi d’aquest bé o no, i quina proposta d’estalvi farien als seus paresper disminuir la despesa d’aigua.

5. Organitzar un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya.Espanya és un país que té una zona humida, on el clima oceànic aportaprou aigua per al consum humà i econòmic, i zones clarament deficitàries,ja que són de climes més secs, amb unes aportacions d’aigua molt mésrestringides. Els últims anys s’ha generat un debat sobre el repartiment del’aigua a Espanya. Els alumnes han d’investigar l’origen del problema,documentar-se amb notícies de premsa o informacions de tota mena iorganitzar un debat en el qual dos grups defensin posicions contràries so-bre aquest tema.

Més recursos

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 97


El temps i el clima

La unitat 4 ens presenta la part més teòrica de la climatologia adaptada per a Secundària, que continua amb la unitat 5, on veurem el desenvolupament dels diferents climes i paisatges.La importància de la unitat rau, per tant, en el fet queens proveirà de les eines conceptuals bàsiques que ens permetran conèixer un dels aspectes mésimportants de les ciències socials, com és el medi físicclimàtic i com ha influït en la història i la cultura dels pobles. Efectivament, sense voler caure en determinismes, hi ha certes circumstàncieshistòriques, com ara el procés de neolitització, el creixent fèrtil o el desenvolupament de la civilitzacióegípcia, que no es podrien explicar sense tenir en compte aquest tipus d’aspectes.

Una de les virtuts que tenen les unitats de clima és, en línies generals, que són molt tangibles. Mentre que

en altres aspectes de la geografia física hem de recórrer a la imaginació o a la capacitat de l’alumneper poder «veure» la matèria explicada, el clima té una acció directa sobre els alumnes, almenys elsclimes que els influeixen directament. Aquestaproximitat acostuma a motivar força els alumnes, que sempre tenen tendència a buscar el pragmatismede la matèria, i simplifica bastant el procésd’aprenentatge si el sabem aprofitar.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta unitat és que, en les activitats finals, ja introduïm una sèrie de nocions sobre el treball amb esquemes. Aquestatècnica és essencial per aprendre a fer treballs amb materials d’una certa extensió, com els quenormalment ens exigiran a Ciències Socials, per això és realment molt interessant dur-la a terme i practicar-la.

PRESENTACIÓ



En aquesta unitat els continguts imprescindibleshaurien de ser aquells que se centren en el mésessencial dels elements del clima, és a dir els corresponents als apartats 2, 3, 4 i 6.

Les activitats més recomanables per a aquest nivellserien les activitats 1, 5, 6 i 10. Com a activitats finalsespecialment interessants per a aquest itinerari hi hauria «Observar el temps» i «Interpretar un mapapictogràfic».



A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari 1, el conjunt d’activitats idoni per reforçarel que s’ha après serien les activitats 2, 11, 12, 15,16 i 17 (intentant evitar la resposta òbvia o la simplecòpia del text) i l’activitat 7 (d’organització

de conceptes). També seria interessant ocupar-sed’una manera gradual de la tècnica de treball «fer un esquema» de les activitats finals, i provar amb els alumnes els diferents tipus d’esquemes fins a aconseguir que la informació estigui benorganitzada i sintetitzada.


La matèria més complexa seria la secció «A fons»sobre la rotació i la translació, i ha de quedar clar que no és un simple afegit de la matèria, sinó que el que s’ha explicat té transcendència percomprendre alguns aspectes més complexos de la unitat.

També és molt important l’apartat «A fons» sobre els tipus de precipitacions, i la interpretació d’unmapa de superfície de les activitats finals.

A més a més de les activitats dels itineraris anteriors,també podríem realitzar els exercicis 3, 8, 9, 13, 14 i 25. És interessant insistir en les activitats 21 a 23.

4831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 98


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

4DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT

1. Aparentment, es tracta d’un tema moltteòric. És una unitat que té part de teoria, però també una part pràctica bastant interessant i atractiva. Hem d’intentar jugar amb totes duesparts de manera que la unitat no es limiti a ser una enumeració avorrida de factors i elements del clima. Gairebé tot el que necessitem és a l’ambient i els alumnes ho coneixen d’unamanera intuïtiva, cosa que hem d’aprofitar.

2. De vegades, els termes del clima es fanservir d’una manera inadequada. Molt sovintveiem com es fan servir termes de climatologiad’una manera incorrecta. Així doncs, de vegades es confon el temps atmosfèric amb el clima, i fins i tot de vegades se’n parla com de «climatologiaadversa». Hem d’intentar que l’alumnat acceptiuna terminologia correcta sense caure en la pedanteria ni en la incorrecció.

3. Molts alumnes parteixen amb idees formadesa priori. Molt sovint els alumnes tenen conceptessobre el clima que són errors arrelats des de tempsenrere. El cas més clar és l’ús del concepted’anticicló amb una referència a la calor, i depressió, com a fred, quan són unes referènciesde pressió que, sense més dades, com a molt, enspoden dur a conclusions sobre humitat més que nopas sobre temperatura.

4. Però..., realment tots saben interpretar el «mapa del temps»? És força familiar i comúveure a les notícies mapes de pressió en superfícieque, suposadament, la majoria dels espectadorsinterpreta correctament. Hem de treballar aquesttipus de mapa, intentar fer front a les ideespreconcebudes dels alumnes, i intentar ensenyarles veritables conseqüències de les situacionsatmosfèriques que analitzem.

5. En diverses fases de la unitat la matèriasembla més pròpia de ciències. Certament,tota la geografia física té una certa tendència aassimilar-se a matèries científiques, ja sigui biologiao física. Això no obstant, aquest fet no ha de representar cap problema, sempre quesapiguem transmetre clarament el concepte que estem ensenyant.

6. De vegades podem perdre la perspectiva de ciències socials. Malgrat l’afirmació prèvia,hem d’evitar excedir-nos en la càrrega de matèriacientífica que impartim. Cal recordar que no ensinteressa tant el fenomen científic per ell mateix,sinó la transcendència geogràfica i, per tant, social,que tingui. El que realment ens interessa són les conseqüències de determinats climes per a les societats i les economies, mentre que l’explicació científica d’alguns processos, tot i que han de ser valorats, té menys importància.

7. Alguns dels gràfics són realment complexos. Com la majoria dels coneixements que s’imparteixen a Secundària, molts dels continguts poden tenir diversos grausd’aprofundiment. Si els diferents gràfics amb què treballem el clima, des del climogramafins a altres qüestions, els treballem a primer curs amb pretensions de comentari propi de Batxillerat, no assolirem els objectius proposats,que han de ser aconseguir una interpretaciócorrecta del treball amb gràfics. És molt possibleque, amb el pas del temps, els alumnesaconsegueixin diferents graus d’aprofundiment que ens permetin treballar d’una manerapersonalitzada en cada cas.

Programacions (pàgs. 38-39)

Fitxes de reforç (pàg. 218)

Fitxa 13: Conceptes climàtics

Fitxes d’ampliació (pàg. 219)

Fitxa 14: Previsió del temps a partir de l’observaciódels núvols


Fitxa 5: Diferenciar el temps i el clima

Fitxa 6: L’atmosfera


Temps de lectura (pàg. 479 i 482-483)

Lectura 5: El paper del fred en el setge a Leningrad

Lectura 7: Vents



3. Els irula: viure als boscos



831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 99


RECURS 14. LES TEMPERATURES MITJANES

eq

uad

or

tèrm

ic

tròpic

de

Càn

cer

equad

or

tròpic

de

Cap

rico

rn

meridià de Greenwich

cerc

lepo

laran

tàrt

ic

cerc

lepo

lar

àrtic

Més

de

28

Ver

mel

l

Men

ys d

e 0

Bla

u

TEM

PER

ATU

RES

MIT

JAN

ES

(en g

raus

centígra

ds)

De

10 a

20

Mora

t

De

20 a

28

Tar

onja

De

0 a

10

Gro

c

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 100


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

4RECURS 15. LES PRECIPITACIONS

meridià de Greenwich

tròpic

de

Càn

cer

equad

or

tròpic

de

Cap

rico

rn

cerc

lepo

lar

antà

rtic

Més

de

1.0

00 m

mBla

u

De

250 m

m a

500 m

mVer

d

Men

ys d

e 250 m

mG

roc

De

500 m

m a

1.0

00 m

mTar

onja

PR

EC

IPIT

AC

ION

S A

NU

ALS

(en m

m)

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 101



ENLLAÇOS

Web de l’Institut Nacional de Meteorologia. http://www.inm.es/

Web de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de laUniversitat d’Oviedo sobre astronomia i meteorologia.http://www.etsimo.uniovi.es/links/astro.html

Web dedicada als alumnes de Secundària, amb moltíssimesexplicacions sobre el temps i el clima.http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0151-01/ed99-0151-01.html

Pàgina web amb moltes dades i fotografies sobre la Terra, el temps i el clima.http://www.astromia.com/tierraluna/tiempoclima.html

Pàgina web de la NASA (Global Hidrology and Climate Center).És en anglès, però és molt fàcil de fer servir i ofereix unagran quantitat de tipus d’imatges de diferents satèl·lits.http://www.ghcc.msfc.nasa.gov/GOES/

L’Organització Meteorològica del Món, que depèn de l’ONU, és un recurs molt útil, amb moltíssimes aplicacions a aquesttema. Imprescindible. És en castellà.http://www.wmo.ch/index-sp.html

PEL·LÍCULES

La tormenta perfecta, dirigida per Wolfgang Petersen el 2000. És una pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Sebastian Junger, en la qual les vicissituds atmosfèriqueses converteixen en la clau de la trama. La protagonitzenGeorge Clooney i Mary Elisabeth Mastrantonio.

DVD

Documental - National Geographic: La tormenta del siglo(1999). Se centra en els esdeveniments que van tenir lloc a la costa oriental dels Estats Units durant el mes de marçde 1993, quan una tempesta catastròfica va batre aquestazona i hi va deixar un resultat devastador. A més a més,serveix de reflexió sobre el paper dels meteoròlegs i de com, massa freqüentment, la població i els poderspúblics menysvaloren els seus advertiments.


Jesús GONZÁLEZ GREEN, Con los vientos alisios. La derrota de Colón en globo (1997). Es tracta d’una expediciócientífica que es va dur a terme el 1992, amb la qual es pretenia commemorar els 500 anys de l’expedició de Colom fent servir els mateixos elements: el vent i el coneixement dels corrents d’aire. La importància de conèixer els vents alisis va ser fonamental per a l’èxit detotes dues expedicions.


Manuel TOHARIA, Tiempo y clima. Malgrat el to didàctic i la dimensió tan reduïda, és una de les obres mésassequibles i completes per aprofundir en el clima des delpunt de vista del rigor científic.

1. Fes la teva pròpia estació meteorològica. A totes les cases podem trobar un termòmetre,i en moltes també hi ha baròmetres o instrumentssimilars. Amb aquests estris farem el seguiment del clima de la nostra localitat durant un mes.Anotarem les mesures, les hores en què les prenemi tindrem la informació necessària per fer-nos unaidea de com és el nostre clima en aquest mes.

2. Buscar fotografies de fenòmensmeteorològics. N’hi ha de molt curiosos i alguns són realment «fotogènics». Es poden fera classe uns murals amb la imatge en qüestiói l’explicació del fenomen.

3. Buscar als diaris i a Internet notícies en què la predicció del temps hagi estat clauper prevenir (o no ) una catàstrofe natural, o hagiestat important en altres aspectes, com ara en la producció agrícola.

4. Investigar alguns fenòmens naturals, com ara la gota freda, el Niño o l’efecte Foëhn. Els alumnes descobriran que darrere d’aquestesparaules enigmàtiques hi ha de vegades fenòmensnaturals d’una gran transcendència.

Més recursos

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 102


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

Els paisatges de la Terra

Aquesta unitat complementa l’anterior, perquè fa una aproximació geogràfica, més pràctica, del que ja s’ha après. Els alumnes hi troben l’explicaciódel perquè de l’aparició dels diferents paisatges.

En els apartats desenvolupem els climes principalsd’una manera conjunta, i fem anàlisis descriptives dels climes i dels resultats de com interaccionen amb el medi i les societats; per això en cada climatrobem un esquema intern en el qual incloem la descripció pròpiament dita del clima, el paisatge que en resulta, l’estructura hidrogràfica, la vegetació, el poblament, i donem una coherència general

a aquests conceptes a través de la interacció de tots aquests elements.

Juntament amb aquesta explicació, en la unitataportem uns dibuixos esquemàtics, molt fàcilsd’interpretar, sobre cada un dels paisatges. A més a més, incloem uns petits mapes, versió reduïda del mapa principal de climes i paisatges, perquè siguimés fàcil per a l’alumne ubicar immediatament el paisatge en qüestió.

A la part final de la unitat desenvolupem les tècniquesdel croquis i de la construcció i interpretació declimogrames, que són molt interessants i actuals.

PRESENTACIÓ



Creiem que som davant d’una de les unitats méssenzilles i fàcils de comprendre per a qualsevolalumne. Això no obstant, amb els alumnes de menysnivell, pot ser que haguem de cenyir-nos només als apartats relacionats amb els paisatges propis del nostre entorn. Són, concretament, els apartats 5, 6, 7 i 9.

Com a exercicis proposem les activitats 1, 4, 5, 7 i 8.Seria perfecte intentar sistematitzar els coneixementsque han adquirit fent les columnes relacionades ambels continguts seleccionats en el quadre de l’exercici 18.


Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumnemitjà. Per això pensem que els apartats 1 a 8 es poden preparar sense cap mena de problema,adaptant, en tot cas, alguns termes del llenguatgedescriptiu a nivells més assequibles, i eliminant els que puguin representar un problema.

Hem d’emprar amb compte els tecnicismes que s’utilitzen en aquest itinerari, ja que la matèria és força assequible en aquest nivell i correm el riscde convertir-la en una cosa més complexa del que cal per qüestions de detall.

Les activitats recomanables serien totes les de la unitat (1 a 12), amb les quals podrem reforçarla matèria impartida. També són molt apropiades les activitats finals de la unitat següents: 13, 15, 18,19, 21, 22 i 23. En les tres últimes activitats cal teniren compte que es tracta del treball sobreclimogrames, per la qual cosa el nivell d’exigència ha de ser gradual, sense esperar obtenir resultatsòptims al primer intent.


A mes a més del que s’ha assenyalat per als continguts mitjans, pensem que l’alumnat que vulgui anar més enllà pot trobar molts exercicis i materials que satisfacin les seves inquietuds. Hemd’insistir en exercicis que els permetin organitzar i sistematitzar la informació, com ara l’activitat 6 o l’activitat 18 (amb tota l’amplitud que els siguipossible), i en activitats de desenvolupament, com ara la 14, la 17 i la 20.

És molt important que aquest tipus d’alumnataprofundeixi en la matèria amb les activitats 21 a 24,d’una manera global, que li donaran una perspectivadels climes més profunda. Sobre aquesta qüestió,tornem a insistir que els alumnes que necessitinaquest tipus de treball han d’evitar el comentarimonosil·làbic o merament descriptiu, i intentarextreure conclusions forjades en la reflexió.

5831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 103



1. Comprenc bé el clima que m’envolta, però em costa entendre’n d’altres. Els alumnes, com a norma general, tenen moltassimilat l’esquema de quatre estacions. Quan s’expliquen altres climes amb duesestacions, o cap, molt sovint causa sorpresa. Cal insistir que els nostres climes no són una norma extrapolable a qualsevol zona.

2. M’és complicat analitzar els climes de l’hemisferi sud. Un cop que ens hemacostumat als climes de l’hemisferi nord, els alumnes se sorprenen de veure que han de modificar els esquemes per a l’hemisferi sud.Un cop han entès que el nostre hivern és el seu estiu, tot torna al seu lloc.

3. No entenc per què hi ha climes molt freds,com ara el siberià, que es classifiquen com a temperats. Aquesta afirmació és molt corrententre els alumnes de Secundària. El motiu rau en l’existència o no d’almenys tres mesos de possible conreu, que és la diferència entrepoder o no fer servir un territori per viure-hi. Molt sovint aquest tipus de qüestions són les que resulten més sorprenents per als alumnes.

4. No conec prou bé el mapa físic i el polític.Probablement el problema més gran amb què ens trobem és l’escàs coneixement del mapa físic i polític, cosa que fa complicat l’intent d’ubicar els climes mitjançant referències geogràfiques que,

moltes vegades, ells no saben situar amb precisió. L’eina principal de suport ha de ser el mapa, que és on l’alumne se situarà correctament, i a partird’aquí podrem treballar amb detall.

5. No entenc bé els climogrames. El climogramaés una gràfica que pretén simplificar un climamitjançant la representació de dues variablesexpressades en mesures mensuals. La gràfica per ella mateixa no hauria de causar cap problema,és senzilla, però per treballar-hi hem de seguir un ritme molt progressiu, sense buscar objectiusfinals inassolibles d’una manera immediata, sinó intentant introduir les novetats a poc a poc.Una de les eines que ajuden més a comprendre els climogrames és elaborar-ne un manualment,perquè mentre es fa els alumnes van buscantrespostes a dubtes que en condicions normals no expressen.

6. És difícil entendre bé la relació entre clima,vegetació, hidrologia i poblament.Probablement aquest és un dels aspectes mésinteressants de la climatologia, l’aplicació més pràctica. Si es coneix el clima d’una zona es poden deduir molts aspectes de l’entorn, com ara el tipus d’hàbitat, el tipus de vegetació o les característiques dels rius. Si s’aconsegueix que els alumnes es plantegin que hi ha una relacióbàsica entre aquests tres elements, ja tindrem moltde guanyat en l’estudi de la geografia.

Programació d’aula (pàg. 40-41)


Fitxa 15: Elaborar un climograma

Fitxa 16: Comentar un climograma

Fitxa 17: Diversitat de paisatges i patrimoni natural


Fitxa 18: La classificació de Köppen

Fitxa 19: El paisatge i la pintura


Fitxa 7: Els climes de la Terra

Fitxa 8: La difícil vida a la selva

Fitxa 9: El paisatge de la sabana

Fitxa 10: Diferents tipus de deserts

Fitxa 11: El paisatge de clima mediterrani

Fitxa 12: El paisatge de clima continental

Fitxa 13: El paisatge de clima oceànicFitxa 14: La vida a les regions polarsFitxa 15: La vida a alta muntanya


Temps de lectura (pàg. 484-487)Lectura 8: El desert del SàharaLectura 9: El bosc escandinauLectura 10: El paisatge d’alta muntanya: paisatges

esglaonatsLectura 11: El valor de l’ombra a la sabana africana


Investigació (pàg. 544-545)4. Els boiximans: viure al desert africà



831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 104

RECURS 16. ELS CLIMES DE LA TERRA

CLIM

ES

FR

ED

S

Pola

rM

ora

t

D’a

lta

munta

nya

Vio

leta

Continen

tal

Mar

ró

Med

iter

rani

i si

mila

rsRosa

CLIM

ES

TEM

PER

ATS

Oce

ànic

Ver

d

Xin

èsBla

u

Equat

orial

Ver

mel

l

Gro

cD

esèr

tic

CLIM

ES

CÀ

LID

S

Tropic

alTar

onja


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

5

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 105


RECURS 17. LA VEGETACIÓ DEL MÓN

Bosc

med

iter

rani

Rosa

Sen

se v

eget

ació

Tai

gà

Mar

ró

Bosc

de

fulla

cad

uca

Bla

u

Est

epes

i pra

der

ies

Tar

onja

Sel

vaVer

mel

l

Gro

cD

eser

t

Sab

ana

Ver

d

Veg

etac

ióde

munta

nya

Mora

t

Tundra

Mal

va

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 106


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

5RECURS 18. EL CLIMOGRAMA

0

PRECIPITACIONS(en mm)

TEMPERATURES(en ºC)

G F M A M J J A S O N D

20

10

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150

160

170

180

190

200

210

220

0

10

5

P. (mm)

T. (ºC)

G

25

71

F

25,5

89

M

26

142

A

26

178

M

25,5

152

J

25

145

J

24,5

175

A

24,5

165

S

25

185

O

24,5

205

N

24,5

183

D

24,5

104

GEORGETOWN - GUYANA

15

20

25

30

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 107



ENLLAÇOS

Pàgina web de Meteored. És un portal d’aficionats a la meteorologia, amb moltsenllaços i recursos a altrespàgines.http://www.meteored.com/

A tutiempo.com hi trobem descritsels diferents tipus de clima, amb detalls interessants.http://www.tutiempo.net/silvia_larocca/Temas/Clima.htm

PEL·LÍCULES

Lawrence d’Aràbia, dirigida per Wolfgang Petersen el 2000. A banda de l’indubtable interèshistòric, la pel·lícula és famosaper la fotografia de paisatges del desert, i ha passat a la història del cinema tambéper aquest motiu.

Els últims dies de l’Edèn, dirigida perJohn McTiernan el 1991 i protagonitzada per SeanConnery. Explica la història d’un científic que busca un remei per curar el càncer a l’Amazònia i entra en conflicteamb les empreses que volenexplotar els recursos naturals de la zona.

NOVEL·LES

La aventura equinoccial de Lope de Aguirre, escrita per Ramón J.Sender. Narra la història d’aquest conqueridor i els seus conflictes interns,emmarcats per l’Amazones i la selva equatorial.


F. PROTZMAN, Paisajes del mundo.Aquest llibre de NationalGeographic recull fotografies i imatges de tots els continents,tant de les zones rurals com de les urbanes.


G. VIERS, Climatología. És el granclàssic de la geografia climàtica,ideal per aprofundir a un nivelluniversitari en aquesta matèria.

1. De quines regions i països procedim? Els alumnes podrien recollirinformació sobre el clima de la seva regió o país d’origen. Caldria buscardades sobre el clima, sobre la vegetació, els rius, els conreus i el pobla-ment. Amb totes aquestes dades, feu un treball o promoveu una exposi-ció al centre que reuneixi totes aquestes dades i ens permeti conèixer mi-llor moltes zones del món.

2. Podem fer climogrames de qualsevol zona del món. Zonaclima.comés una web en castellà que subministra dades per construir climogramesde qualsevol país del món. Es pot utilitzar el mapa principal o buscar elpaís alfabèticament, i hi ha dades suficients per construir un climogra-ma o comentar un clima. No oblideu que seria interessant completaraquesta informació mitjançant un altre tipus d’estudis de vegetació, rius,etc. http://www.zonaclima.com/

3. Intentar fer una clisèrie. Es pot proposar, amb l’ajut del departamentde Ciències, una excursió a la muntanya que permeti observar dades perelaborar una clisèrie de les muntanyes que hi ha a prop de la localitat, Ésmolt interessant i il·lustratiu.

4. T’agradaria ser climatòleg? Feu dues llistes a la pissarra de la classe,una dels aspectes que semblen més interessants de la labor d’un clima-tòleg i una altra amb els inconvenients més grans que hi veuen els alum-nes. Pot ser un punt de partida interessant per debatre quins elementsels alumnes consideren importants per al seu futur professional.

5. Debat: quin és el paisatge que té més avantatges per a la vida?Quin és el que en té menys? Feu un debat sobre el que s’ha après es-tudiant els diferents paisatges, i discutiu quin els sembla més interessantper viure-hi o per visitar i quin els sembla més hostil.

6. L’àlbum de fotografies dels paisatges. A Internet és molt fàcil queels alumnes hi trobin fotografies relacionades amb els diferents paisatgesde la Terra. Es podria dividir la classe en vuit grups i que cada un s’encar-regui de buscar fotografies d’un dels paisatges naturals del nostre plane-ta. Podrien buscar fotografies relacionades amb les temàtiques següents:

• Vegetació.

• Fauna.

• Rius que representin bé les característiques típiques dels rius de la zona.

• Hàbitat.

Després, es podrien exposar a classe, la qual cosa enriquirà el coneixe-ment visual que els alumnes tenen de cada un dels medis estudiats.

7. Debat: quin és el medi més transformat pels éssers humans?Després d’analitzar les característiques dels diferents medis naturals, elsalumnes haurien de decidir quin està més transformat i aportar raonsque en justifiquin la tria.

8. A quin d’aquests pertany la nostra localitat? Els alumnes poden ferun petit escrit en què classifiquin el seu entorn en un dels paisatges estu-diats i en què, a més a més, aportin raons que justifiquin la tria que hanfet.

Més recursos

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 108


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

Els continents: estudi físic

Amb aquesta unitat encetem el bloc dedicat a la Geografia física dels continents, Espanya i Catalunya. Tot el que hem treballat en les cincprimeres unitats ho hem de posar en pràctica en aquesta. Es tracta d’una unitat, per tant, que técontinuïtat amb les anteriors, la qual cosa ens dónal’avantatge de tenir ja superats els problemes de terminolgia i de la major part de conceptes que pot ser que necessitem manejar, i ens serveix, a més a més, com a manera de consolidar el que ja s’ha treballat.

Com a inconvenient principal, hi ha la possiblereiteració que pot ser que apreciï l’alumne. En aquestaspecte, cal anar molt amb compte a delimitar

els continguts de les unitats anteriors i els d’aquesta,perquè els alumnes no tinguin la sensació que s’estanrepetint els mateixos temes.

Els continguts ofereixen una seqüència molt clara, ambun apartat per a cada continent. I un desenvolupamentcentrat en els aspectes més particulars de cada un. La part més important de la unitat rau en els graus de detall que podem aportar sobre els continents. És gairebé l’única ocasió en què, en el temari de Secundària, treballaran específicament altrescontinents, i és el moment de donar-los una visió més àmplia del que és el món on viuen.

PRESENTACIÓ



Ens hauríem de centrar en els apartats 1, 2 i 4, delsgrans continents, per assegurar-nos que els alumnesen capten les línies mestres, juntament amb elsaspectes principals del relleu, el clima, la vegetació iels rius, tot això d’una manera molt sintètica.

En aquest itinerari hauríem d’evitar fer-los memoritzargran quantitat de llocs i accidents naturals, i n’hemde fer una selecció apropiada. D’altra banda, és molt interessant fer servir l’atles per aconseguirque ubiquin correctament aquests accidentsgeogràfics.

Les activitats principals serien la 1, la 5 i la 16. Enaquest itinerari hem de treballar en les activitats finalscorresponents a l’apartat de tècniques de treball«Memoritzar dades», i les activitats 24 i 25.


Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell decomprensió totalment accessible per a un alumnemitjà.

A més a més de les activitats assenyalades per al’itinerari anterior, seria recomanable fer les següents:2, 3, 6, 7, 8, 10 a 14 i 16 a 22. Com a activitats finalsconsiderem molt interessants l’apartat ja citat detècniques de treball «Memoritzar dades», amb el qualhauríem de poder fer en aquest itinerari les activitats24 a 28, i l’activitat «Completar mapes muts», ambels dos exercicis corresponents.


A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerarianterior, seria interessant que els alumnesaprenguessin els continguts de les fitxes de Patrimonii Medi ambient que hi ha a les pàgines 70, 73, 75 i 76.

Com a activitats s’inclourien totes les que esproposen, amb una atenció especial a les activitats 4,9, 14, 15, 18 19, 22 i 23.

Totes les activitats finals es poden incloure a l’itinerari3, tot i que estan pensades específicament per a aquest les numerades de la 33 a la 35.

Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat.

6831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 109



1. 1. Això ja m’ho sé, ja ho hem fet abans. Ésuna unitat en la qual la motivació de l’alumne potser que se’n ressenti, perquè es tornen a tocarconceptes que ells consideren que ja estan sabutso superats. Per això, no hem d’oblidar que en elspunts anteriors estàvem manejant fonamentalmentconceptes, mentre que aquí el centre de treball són les descripcions físiques dels continents, una cosa completament diferent.

2. El paisatge és un concepte complex i heterogeni. El concepte de paisatge és forçaenganyós, ja que sembla que es refereix a unacosa senzilla. No és pas així, ja que per entendreun paisatge necessitem dominar alhora les dadesde relleu, clima, vegetació i rius.

La clau rau a transmetre la interrelació que hi haentre aquests conceptes, ja que seria impossibleque es desenvolupessin unes formes de vegetacióen altres climes que no fossin els característics, o que es formessin rius de règims diferents enzones que no fossin les apropiades. És possibleque costi més d’incloure-hi el relleu, però també és cert que aquest adquireix una gran importànciaen les precipitacions o en la distribució d’unsdeserts determinats, elements que hem treballat en unitats anteriors.

3. Hi ha sis continents, i no pas cinc. Molt sovint els alumnes es plantegen l’existència de cinc continents, i s’obliden que hi ha una massacontinental d’una gran importància a l’Antàrtida,que forma un sisè continent. És important que hoentenguin, i que vegin la diferència entre les dueszones polars, una formada per un mar i l’altra, per

un continent. Tampoc no és senzill quecomprenguin l’entitat continental d’Oceania, ja queestà formada per illes en comptes de ser unamassa continental compacta.

4. Els alumnes han de memoritzar moltescoses. És cert que els temes de paisatges acabennecessitant un esforç de memorització que noagrada als alumnes, i que provoca que de vegadestendeixin a rebutjar aquesta part tan atractivade la matèria. Al final de la unitat proposem una sèrie de tècniques que poden millorar isimplificar bastant la capacitat dels alumnes de dur a terme aquesta feina. D’altra banda, fer servirl’atles i elaborar mapes són les altres dues einesque ens poden donar suport per aconseguir aquest objectiu.

5. Una temptació: les digressions. El caràcterd’aquesta unitat com a síntesi i resum pràctic del que s’ha après en teoria per a Geografia física i la referència a un entorn que serà clau com a factor de diversos aspectes de la Geografiahumana i econòmica fan que la temptació de sortirdel tema sigui molt forta. Però hem d’anar ambcompte amb la selecció dels continguts, ja que les digressions excessives restaran unitat al’exposició i en podran dificultar la comprensió.

6. El paisatge dels continents tindrà moltaimportància en unitats posteriors. Si es volenentendre àmpliament alguns processos històrics,com ara l’aparició de l’ésser humà, o el procés de neolitització, el paisatge dels continents serà un dels temes més que ens donin suport a l’horade treballar la Història.

Programacions (pàg. 42-43)


Fitxa 20: Rius i llacs del món

Fitxa 21: Els climes i els paisatges del món


Fitxa 22: Estudi del medi natural de l’Antàrtida

Fitxa 23: L’exploració del continent africà


Fitxa 16: El paisatge de l’Àfrica

Fitxa 17: El paisatge de l’Àsia

Fitxa 18: El paisatge d’Amèrica



Lectura 12: El continent australià



5. Els pastors mongols: viure al desert asiàtic

WebQuest (pàg. 578-579)

Els continents



831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 110

RECURS 19. L’ÀFRICA

4.165 m

4.070 m

5.895 m

Cims

ALTIMETRIA(en metres)

Groc

Marró

Verd

500 metres

0 metres

1.000 metres

MAR


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

6

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 111


RECURS 20. L’ÀSIA

4.5

47

m

8.8

50

m

3.7

76

m

Cim

s

ALT

IMETR

IA(e

n m

etre

s)

Gro

c

Vio

leta

Ver

d

1.0

00 m

etre

s

500 m

etre

s

2.0

00 m

etre

s

MAR

0 m

etre

s

Mar

ró

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 112


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

6RECURS 21. OCEANIA

ille

s H

aw

aii

ille

s M

ars

hall

ma

rd

e F

....

...

ma

r d

eT..

....

....

....

..

mar

de

Tim

or

ma

rd

el

C..

....

...

illa

de

T..

....

....

....

Cim

s

ALT

IMETR

IA(e

n m

etre

s)

P..

....

....

N..

....

....

G..

....

....

N..

....

....

Z..

....

....

....

.

M

M

P

T

AR

4.6

93

3.7

64

5.0

30

Na

uru

Pa

lau

Tu

va

lu

Sa

mo

a

To

ng

aF

iji

Kir

iba

ti

illa

de

Gu

am

ille

sS

alo

mó

Va

nu

atu

Gro

c

Mar

ró

Ver

d

500 m

etre

s

0 m

etre

s

1.0

00 m

etre

s

MAR

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 113


RECURS 22. AMÈRICA

4.418 m

5.700 m

6.194 m

6.960 m

Cims


MAR

Groc

Marró

Verd

500 metres

0 metres

1.000 metres

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 114


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


ENLLAÇOS

Enllaç amb la Casa d’Amèrica, on hi ha molta informació i altres enllaços per saber més sobre Amèrica.http://www.casamerica.es/

Web del Museo de América,excel·lent per conèixer la històriai el present d’Amèrica i els seusvincles amb Espanya.http://museodeamerica.mcu.es/

L’Àsia també té els seus propisvincles. En aquesta pàgina webveiem com han progressat lesrelacions entre l’Àsia i Espanya.http://www.casaasia.org/

PEL·LÍCULES

Memòries d’Àfrica, dirigida perSidney Pollack el 1985. Explica lahistòria d’una dona que començauna nova vida a l’Àfrica i hidescobreix l’amor per aquestcontinent.

Anna i el rei, d’Andy Tennant. Narrala història real d’una dona que vaa Tailàndia al final del segle XIX

per ser la institutriu dels fills delrei de Siam.

La tienda roja, dirigida per MikheilKalatozis Hvili el 1971. És unapel·lícula biogràfica que explical’expedició de l’explorador Nobilea l’Àrtic el 1928, que va acabaren tragèdia. Aquí, el medi naturales converteix en protagonistad’aquesta pel·lícula.Protagonitzada per Sean Conneryi Claudia Cardinale.

NOVEL·LES

E. ROSSET, La conquista del Amazonas. Ens explical’expedició d’Orellana perrecórrer l’Amazones. A més a més del gran interès històric, la superació d’un paisatgedesconegut i hostil és el motorpermanent d’aquesta història.


S. ÁLVARO i J. ORTEGA, La conquistade los tres polos.Els expedicionaris de «Al filo de lo imposible» narren lesexpedicions que han fet al Polsud, al Pol nord i al cim de l’Everest.

1. Construir gràfics de rius i muntanyes. Ajudarà molt els alumnesconstruir gràfics de rius i de muntanyes, que siguin semblants als queveiem en el llibre. Els podem proposar que barregin muntanyes de dife-rents continents (i fins i tot d’Europa i d’Espanya), o que es fixin en la mi-da i el cabal dels rius del món en comparació amb els del nostre país. Ésmolt interessant veure l’escala dels nostres accidents naturals respecte ala mida dels fenòmens naturals que hi ha a la resta de continents.

2. De nord a sud i d’est a oest: recorrent els continents. Podem divi-dir la classe en diversos grups, un per continent que vulguem recórrer.Cada un dels grups ha de proposar un recorregut nord-sud i un altre est-oest pel continent que els hagi tocat, i observar els accidents naturalsque travessen i les seves característiques.

3. Trivial geogràfic. Mantenint els grups anteriors, els podem proposarque escriguin en targetes diferents aspectes de la geografia dels conti-nents: muntanyes, sistemes muntanyosos, mars, tipus de vegetació, etc.

Tot seguit, podem fer un trivial geogràfic, construint un tauler senzill ambcaselles per a cada continent. Treballant tots junts en aquest feina es po-den aconseguir molt fàcilment força preguntes, i és una activitat en grupmolt divertida i motivadora. Aquest web us pot ajudar a organitzar l’activi-tat: http://www.usefultrivia.com/geography_ trivia/idex.html.

4. Buscar imatges d’accidents naturals. A la xarxa hi ha una bonaquantitat d’imatges dels principals accidents naturals. Es pot demanarals alumnes que cada dia busquin a Internet imatges dels llocs que hanestudiat. En poden fer coses força variades i divertides: convertir-les ensalvapantalles de l’ordinador o fer-les servir de fons en els programes deconversa.

5. Imaginar-se que farem una expedició. Demaneu als alumnes quereflexionin sobre els diferents paisatges que han estudiat i que escullin elque els sigui més atractiu. Un cop fet..., prepareu-vos, que ens n’anemd’expedició!

Que cadascú es plantegi a quin lloc anirà i els mitjans de transport quefarà servir per arribar-hi.

S’hauria d’informar sobre quins són els seus recursos naturals principals,quina vegetació és característica d’aquests paisatges i quines espèciess’hi troben. Hem de sobreviure-hi sense ajut extern.

Què necessitarem? Que cadascú es plantegi quins objectes o eines potser que necessitem, ja siguin tècnics o mecànics, d’orientació, etc. Po-den consultar manuals de supervivència, com els que ofereix aquestweb: http://www.vivelanaturaleza.com/Supervivencia/index.php.

Més recursos

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 115


El paisatge d’Europa i d’Espanya

La unitat 7 és la continuació de la unitat anterior, i se centra en el continent i el país on viuen els alumnes.

Per aquest motiu, no és tan sols bàsic conèixer-los,sinó que té una utilitat immediata. És per això que el nivell de detall en què anem entrant és més gran,ja que passem a descriure un espai sobre el qual els alumnes ja tenen una idea prèvia força mésaproximada, amb moltes referències que es fanespecialment patents quan treballem Espanya.

Aquest plantejament serà especialment important mésendavant, quan tractem altres temes de Ciènciessocials, com ara els de Geografia humana o econòmica, i molt especialment quan comencem a tractar els temes d’Història ja que la majoria esdesenvolupen en un context geogràfic europeu i espanyol. Per aquest motiu és una unitat una micamés llarga que la resta, ja que considerem fonamentalque coneguin a fons la Geografia física del nostrecontinent i d’Espanya.

PRESENTACIÓ



Ens hauríem de centrar en els apartats 1, 3, 4, 6, 7, 8i 10 a l’hora de treballar els contingutsimprescindibles. Tornem a suggerir que analitzeuamb compte, dins d’aquests apartats, el que esconsidera essencial i el que és accessori, per evitaruna llarga llista d’accidents difícil de memoritzar que no ens permetria avançar tal com volem.

Les activitats 1, 8, 9, 10, 15 i 16 són les mésapropiades per a aquest itinerari. De les activitatsfinals de la unitat, convindria treballar l’elaboració demapes conceptuals, i de les activitats de repàs de bloc, caldria estudiar el requadre «Repassa» i analitzar les activitats 1 a 5.



Les activitats més apropiades per a aquest itinerarisón les següents: 1-3, 5 i 6-17. De les activitats finals,és molt interessant el treball amb mapes conceptualsi les activitats 22, 23 i 24. De les activitats de repàs,en destaquem les activitats 1 a 8.

També són molt interessants les lectures dePatrimoni i Medi ambient.


A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerarianterior, podem satisfer els alumnes que vulguintreballar més a fons amb les activitats 4, 7 i 18.

En les activitats finals, és interessant treballar tot el mapa de conceptes complet, i és molt motivadortreballar amb ells l’activitat de l’itinerari sobre un mapa topogràfic.

També s’haurien de treballar íntegrament lesactivitats de repàs. Insistim en la necessitat de ferque les respostes a les preguntes de reflexióresponguin a un plantejament personal, i de defugirles respostes de monosíl·lab o de la simple repeticióde fragments del text.


7831202 _ 0075-0139.qxd 29/5/07 10:38 Página 116


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


1. Europa és un més dels continents, i no el més important. Hem de transmetre amb claredat que el fet de tractar d’una maneraespecífica Europa i Espanya en una sola unitat no es una qüestió de més o menys importància,sinó de la proximitat de l’entorn. Cal evitarl’eurocentrisme.

2. A mi només m’importa Espanya o el meuàmbit geogràfic immediat. Tampoc no convécrear en els alumnes una imatge que l’únic que els ha d’interessar és conèixer la geografia físicad’Espanya. Els alumnes s’han d’adonar que, més enllà de les nostres fronteres, passen cosesque després poden tenir influència en les nostrescircumstàncies. Això és molt evident amb el clima,però és extrapolable a la resta d’aspectes de la unitat.

3. He d’integrar moltes coses alhora. Efectivament, com que és una unitat de paisatge,mai no tindrem la informació completa si no somcapaços d’integrar el conjunt de la informació. Enaquest aspecte, almenys, tenim l’avantatge que jahan fet el treball sobre el paisatge, ja que a la unitatanterior ho han posat en pràctica.

4. He de memoritzar moltes dades. Un altre cop tornem a xocar amb l’obstacle de lamemorització. El dilema consisteix a fer front a unallista feixuga d’accidents que no se sap on són ique l’alumne no s’aprèn gens fàcilment. La soluciórau a treballar molt el mapa físic, l’atles i aprendrea situar aquests accidents. Hi ha moltes tècniques

que ens poden ajudar a recordar on són lesdiferents serralades o els rius, i no totes han de sernecessàriament difícils o avorrides.

5. Per a què em serveix aprendre això, si ja surten un atles. Aquesta frase l’ha sentida pronunciartot docent de Geografia infinitud de vegades. És cert que la informació d’aquesta matèria surt en un atles, i també que no s’ha d’aspirar a transformar els alumnes en enciclopèdies, peròhem de tenir clars els mínims de coneixementsgeogràfics que s’han de considerar imprescindiblesper a la formació dels alumnes. La resta pot serque tingui importància, però ho hem d’encararamb una certa flexibilitat.

6. Paisatge canviant, no estable. Si ens endinsemen els continguts específics de la unitat, hem detransmetre amb claredat que el paisatge no és unelement estable i immutable, sinó que la capacitatd’incidència de l’ésser humà en el paisatge ésextraordinària. Els alumnes han de ser conscientsd’aquesta capacitat d’incidència, la qual cosa ensha de servir com a introducció als temes de mediambient.

7. Els climes tenen una denominació genèrica,no geogràfica. És una dificultat molt específica de la climatologia a Espanya, i que, a més a més,als alumnes els sorprèn molt. Hi ha determinadeszones d’Espanya on hi ha un clima mediterrani a força distància del mar del mateix nom. En altrescontinents (Amèrica, Àfrica) també es dóna aquesttipus de clima, i són a molta més distància.



Fitxa 24: Localitzar topònims a Europa

Fitxa 25: Localitzar topònims a Espanya

Fitxa 26: La diversitat natural d’Espanya

Fitxes d’ampliació (pàg 232)

Fitxa 27: National Geographic Society


Fitxa 19: El paisatge d’Europa

Fitxa 20: Les unitats de relleu d’Espanya

Fitxa 21: El paisatge canari



Lectura 13: Els fiords noruecs

Lectura 14: Les maresmes espanyoles



8. Els samis: viure a la tundra


Els continents



831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 117


RECURS 23. EUROPA: RELLEU I RIUS

3.7

18

m

illes

Can

àrie

s

4.8

07

m

3.3

40

m

5.6

33

m

Cim

s

ALT

IMETR

IA(e

n m

etre

s)

Tar

onja

Mar

ró

Gro

c

500 m

etre

s

0 m

etre

s

1.0

00 m

etre

s

MAR

Ver

d

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 118


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

7RECURS 24. EUROPA: CLIMES

CLIM

ES

TEM

PER

ATS

Oce

ànic

Ver

d

Continen

tal

Tar

onja

Med

iter

rani

Gro

c

CLIM

ES

FR

ED

S

Pola

rM

ora

t

D’a

lta

munta

nya

Bla

u

CLIM

A S

UB

TR

OP

ICA

LSubtr

opic

al(C

anàr

ies)

Ver

mel

l OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

ma

r d

e

No

ru

eg

a

ma

r d

el

No

rd

ma

r N

eg

re

ma

r

Me

dit

erra

ni

ÀF

RI

CA

ÀS

IA

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 119


RECURS 25. ESPANYA: RELLEU

2.6

48

2.1

88

2.4

30

2.5

92

2.3

13

3.3

55

3.4

04

1.4

95

2.3

81

3.4

78

3.7

18

Cim

s

MAR

ALT

IMETR

IA(e

n m

etre

s)

Gro

c

Mar

ró

Ver

d

500 m

etre

s

0 m

etre

s

1.0

00 m

etre

s

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 120


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

7RECURS 26. ESPANYA: RIUS

Lím

it d

e ve

ssan

t

CAN

TÀBRIC

VESSAN

T___________

Riu

sBla

u

Ver

dG

roc

Tar

onja

MED

ITERRAN

IATLÀ

NTIC

VESSAN

T_______________

VESSAN

T_______________

VESSAN

T_______________

VESSAN

T_______________

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 121


RECURS 27. ESPANYA: CLIMES

Su

btr

op

ical

Ver

mel

l

De m

un

tan

ya

Mora

t

Atl

àn

tic

Ver

d

Med

iterr

an

i Típ

icG

roc

Continen

talit

zat

Tar

onja

Continen

talit

zat

molt s

ecM

arró

Sec

Rosa

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 122


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


ENLLAÇOS

Pàgina web de la Societat GeogràficaEspanyola.http://www.sge.org/

Enllaç amb Sí España, queproporciona moltes informacionssobre la geografia i altresaspectes d’aquest país.http://www.sispain.org/spanish/geopop.html

Webs de geografia europea engeneral (excel·lents peraprofundir en aquest tema, en anglès i castellà).http://www.answers.com/topic/geography-of-europe http://europa.eu/index_es.htm

Portal sobre els sistemesmuntanyosos a Espanya.http://www.spainmountains.com/

Pàgina d’un aficionat espanyol al muntanyisme, amb rutes d’alta muntanya, des de la qualet pots connectar a altresenllaços d’aficionats. En aquestespàgines hi ha fotografies d’unagran bellesa.http://www.geocities.com/Yosemite/9195/

PEL·LÍCULES

Secretos del corazón, de MontxoArmendáriz, 1997. En Javi, de nou anys, passa les vacances al seu poble dels Pirineus.

NOVEL·LES

C. J. CELA, Viaje a la Alcarria.Recorregut per l’Espanya dels anys cinquanta del segle XX.

J. LLAMAZARES, Cuadernos del Duero.

J. LLAMAZARES, El río del Olvido.Inspirat en el riu Curueño.


V. PEÑAS, ¿Llueve a gusto de todos?(2006). Pretén donar una resposta a una granquantitat de preguntes sobre la qüestió de l’aigua.


R. BOSQUE CANDEL, Síntesis de Geografía de España.

1. Jocs i puzles. En el mercat hi ha una gran quantitat de jocs i puzles re-lacionats amb la geografia física d’Espanya i d’Europa. En uns casos estracta de puzles muts o no; en altres casos, de jocs de viatges en elsquals s’ha de recórrer el continent i es van descobrint els diferents acci-dents naturals, moltes vegades combinats amb preguntes i respostes detipus Trivial.

És un sistema ideal per a l’itinerari 1, tot i que es pot aplicar a qualsevolitinerari, ja que, malgrat que pugui semblar un sistema «poc seriós»,qualsevol recurs és bo si el que n’obtenim és l’aprenentatge dels contin-guts.

També podem intentar fer-ho a classe, ja que el simple fet de buscar enun atles i anotar els accidents ajudarà els alumnes a treballar aquestapart, i els motivarà d’una manera especial.

2. Avui ensenyeu vosaltres. Un suggeriment excel·lent de treball a classeés proposar als alumnes que siguin professors per un dia. A part de des-cobrir una altra sèrie de «problemes» –atenció, comportament, respec-te–, aprendran molt més fàcilment la matèria; com tots els professors sa-ben, ensenyant se n’aprèn molt.

3. Gràfic amb els cims més alts d’Europa i d’Espanya. Podem bus-car dades sobre les alçades més elevades del continent i d’Espanya, i po-sar-les totes juntes en el mateix gràfic. També hi podem afegir més d’uncim dels sistemes espanyols que tinguin diverses alçades importants. Amés a més, podem buscar les alçades més elevades properes a la nostralocalitat, cosa que ens permetrà fer una comparació molt exacta de lesvertaderes alçades del nostre relleu.

4. Gràfic amb els rius més llargs d’Europa i d’Espanya. Podem fer elmateix amb la longitud i l’amplada dels rius europeus i peninsulars. Ensdóna una informació molt clara, per la possibilitat de comparació.

5. Recorrem els grans rius d’Europa. Proposem un viatge imaginari peralgun dels grans rius europeus: el Rin, el Danubi, el Don, el Dvina, el Vol-ga... Els alumnes han de treballar sobre aquests rius buscant-ne informa-ció sobre el lloc on neixen, d’on els ve l’aigua, les ciutats per on passen(seria interessant fer una breu ressenya de les més importants), els paï-sos que travessen i on desemboquen. A més a més, poden buscar algu-na particularitat sobre aquests rius (obres literàries o musicals que s’hihagin inspirat, etc.).

6. El paisatge de la teva localitat. Volem descobrir el paisatge de la lo-calitat. Per aconseguir-ho ens cal recollir informació sobre el relleu i lahistòria, fer-ne un seguiment del clima i inserir el moment del curs esco-lar en el climograma. Finalment, hem de reunir informació sobre la vege-tació de la zona, per a la qual cosa podem demanar ajut als professors deCiències.

7. Debat: estan ben repartides les aigües a Espanya? Pot ser molt in-teressant fer un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Dema-neu als alumnes que busquin informació en diversos diaris sobre aquesttema, es documentin i proposin un debat sobre aquesta qüestió.

Més recursos

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 123


El paisatge de Catalunya

La unitat 8 ens apropa a l’estudi de l’espai geogràficcatalà, emmarcat en el context europeu, mediterrani i peninsular. Descriu i analitza els elements naturalsque caracteritzen el territori que ocupa Catalunya.L’apartat dedicat al paisatge i a la vegetació destaca les modificacions del medi natural, conseqüènciadirecta de l’acció dels éssers humans.

La unitat s’ha estructurat en quatre apartats: el relleu, les aigües continentals superficials, el clima i el paisatge i la vegetació. A més a més, té una sèried’apartats específics d’ampliació i aprofundiment: tres

«Sabies què…», que parlen del massís de Montserrat, de la contaminació al pantà de Flix i de l’alzinar,formació típica de les zones mediterrànies, i un «A fons», que parla de la Vall d’Aran, l’única zona de Catalunya amb clima atlàntic. A les activitat finals es proposa l’anàlisi, el comentari i la comparació de les dades de dues estacions meteorològiques, i l’anàlisi d’una taula estadística amb les dades dels incendis forestals a Catalunya entre els anys 1993 i 2004.

PRESENTACIÓ

POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXTEl contingut del tema es podria treballar en tres nivells de profunditat.


Els continguts imprescindibles corresponen als apartats 1, 2, 3 i 4, ja que la unitat és moltsintètica. Malgrat tot, cal destacar els aspectesessencials dins de cada apartat. Les activitats«Comprèn els conceptes» i «Busca les ideesprincipals» ens orienten en aquest sentit. En aquest recorregut és molt important utilitzar el suport dels mapes del relleu, de les xarxeshidrogràfiques, dels climes i de la vegetació.

Itinerari 2: continguts intermedis

Aquest itinerari està format per tots els apartats 1, 2,3 i 4, més els apartats complementaris dedicats

a Montserrat, la contaminació, el clima atlàntic i l’alzinar. Quant a les activitats, caldria afegir, a més de les incloses en els apartats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals», les titulades «Interpreta els documents» i «Organitza la informació».


Als apartats i activitats esmentats en els itinerarisanteriors, caldria afegir-hi les activitats finals de la unitat, que exigeixen un grau més elevat de maduresa.


8831202 _ 0075-0139.qxd 29/5/07 10:38 Página 124


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


1. La percepció del territori. Catalunya no formauna unitat geogràfica clarament diferenciada dins de la península Ibèrica. Potser per això, algunsalumnes poden tenir problemes a l’hora de delimitarl’espai geogràfic català. Malgrat tot, Catalunyapresenta unes característiques físiques prousingulars, on predominen les elevacionsmuntanyoses. La millor manera d’apropar el conjuntdel territori a l’alumnat és a través de suports gràfics.És recomanable el treball sistemàtic amb mapes,croquis i fotografies aèries per aconseguir quel’alumnat assoleixi una visió integral del territori.

2. La identificació del relleu. La identificació de les diferents unitats de relleu sobre el mapa pot representar un problema per a una part dels alumnes. Per optimitzar-ne els esforços i millorar els resultats, s’ha de treballarsistemàticament la part gràfica, tot reforçant-la amb l’elaboració de fitxes i esquemes per agrupar i identificar les diferents formes del relleucatalà.

3. El problema de l’aigua. Cal que els alumnes noredueixin l’aprenentatge a la simple memoritzaciódel nom dels rius i de les característiques de lesxarxes hidrogràfiques, i entenguin la importànciadel problema de l’aigua a tot el món i,concretament, a l’àrea mediterrània. Aquest apartatha de permetre la transmissió dels valorsrelacionats amb una nova cultura de l’aigua,

adreçats a evitar la despesa innecessària i reduir la contaminació.

4. Temps i clima. És molt freqüent confondre tempsi clima. Per això, aquest apartat exigeix un granesforç de claredat conceptual. És molt útil treballarels conceptes amb el suport gràfic dels mapes. El mapa isobàric és l’eina més adequada pertreballar el concepte de temps i el mapa coroplètic,el de clima. L’explicació comparada dels dos tipusde mapes permet insistir en les diferències i aclarirgràficament els conceptes.

5. La variacions climàtiques. Molts alumnes esqueden amb les característiques generals del climamediterrani i no entenen el perquè de lesdiferències climàtiques entre el nord i el sud, la muntanya i la plana, l’interior i la costa, el solell i el bagueny. Per superar aquesta dificultat, s’had’insistir en l’existència del conjunt de factors quemodifiquen les característiques generals del clima,com són la latitud, l’altitud, la distància respecte al mar i l’orientació, i concretar-los sobre el mapade Catalunya. La superposició del mapa de climessobre el mapa del relleu, mitjançant unatransparència, pot ser un mètode molt eficaç.

6. La vegetació i el paisatge. Per evitar confondrevegetació i paisatge cal insistir en l’acció de l’homecom a factor determinant en la modificació de la vegetació natural.



Fitxa 28: El relleu de Catalunya

Fitxa 29: La diversitat natural de Catalunya


Fitxa 30: El delta del riu Llobregat

Fitxa 31: Els incendis forestals a Catalunya


Fitxa 22: El relleu de Catalunya

Fitxa 23: Els rius de Catalunya

Fitxa 24: La diversitat climàtica de Catalunya

Fitxa 25: La Catalunya seca i la Catalunya humida



Lectura 3: El mediterrani

Lectura 7: Els vents




831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 125


RECURS 28. EL RELLEU I ELS RIUS DE CATALUNYA

riu_

_

__

riu

N_

__

__

_R

__

__

__

__

__

Cims


Groc

Violeta

Verd

600 metres

200 metres

1.000 metres

MAR0 metres

Taronja fosc2.000 metres

Taronja clar

riu _

_ _

_ _

_ _

_ _

r iu

_ _

_ _

_

r iu _ _ _ _ _ _

riu _ _ _

riu _ _ _ _ _ _ _

riu _

_ _

_ _

_ _

_

r iu

N _

_ _

_ _

_

P _

_ _

_ _

_ _

_

1.447 m

1.712 m

1.515 m

2.909 m

3.143 m

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 126


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

8RECURS 29. ELS CLIMES DE CATALUNYA

Verd

Lila

Marró

Mediterraniinterior secRosa

Mediterraniinterior extrematVermell

MediterranilitoralTaronja

Atlàntic

Mediterranid’alta muntanya

Mediterraniinterior humit

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 127

128 � GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �128 � GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

RECURS 30. LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA

FagedaVermell

Alzinar (típic)

Alzinar muntanyencTaronja

RoureVerd clar

Pi roig

Prats alpinsGris

Avets

Pi negre

Roure de fulla petitaBlau

Alzinar de carrascaMarró

MàquiaRosa

Marró clar

Lila

Verd fosc

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 128


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

8MÉS SUGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA

ENLLAÇOS

Web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, on es poden trobardiferents tipus de mapes de tot Catalunya.http://www.icc.es/portal/

Web del Servei Metereològic de Catalunya.http://www.meteocat.com/

Atles climàtic digital de la penínsulaIbèrica. Universitat Autònoma de Barcelona.http://opengis.uab.es/wms/iberia/ca_index.htm

Web del Departament de MediAmbient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya.http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/

Informació sobre la xarxa de parcsnaturals de la Diputació deBarcelona.http://www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp

Informació sobre els incendisforestals a Catalunya.http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/8_6_incendis.htm

http://www.gencat.net/interior/emergencies/plans/incendis/index.htm

DOCUMENTALS

Catalunya des de l’aire, Enciclopèdiacatalana, 1999.

D’excursió 2. Les rutes de l’espai «De vacances», de TV3,Enciclopèdia Catalana / Pòrtic,2001.

Catalunya des del mar, dirigit per Xavier Manich, 2002.

Els Pirineus des de l’aire, dirigit per Carles Canet, 2006.


JOSEP MARIA PANAREDA, Resum de geografia física de Catalunya,Eumo, 1996.

JOSEP NUET , JOSEP MARIA PANAREDA

i ÀNGEL M. ROMO, La vegetació de Catalunya, Eumo, 1991.

1. Aprendre jugant. Els alumnes poden dibuixar un mapa de Catalunya ielaborar un trencaclosques. D’aquesta manera es familiaritzen amb elperfil del territori. També poden crear sopes de lletres amb els noms deles unitats de relleu, dels rius o de les formacions vegetals característi-ques.

2. Desenvolupar la capacitat d’observació. Una activitat interessantper desenvolupar la capacitat d’observació i aprofundir en el coneixe-ment de l’entorn podria ser l’observació i descripció del relleu del munici-pi o de la comarca. L’alumne hauria de realitzar dibuixos a mà alçada delrelleu més proper per després identificar les muntanyes, les valls o lesplanes en un mapa topogràfic de la zona.

3. Recerca de documents gràfics i comparació. Per treballar l’evoluciódel paisatge es podria demanar als alumnes que localitzessin una foto-grafia antiga d’un indret del municipi per després obtenir una fotografiaactual del mateix lloc. L’objectiu seria l’estudi de la transformació del pai-satge.

4. Els climogrames. L’elaboració, anàlisi i comentari de climogrames ésun mètode fonamental per a la identificació dels factors bàsics del clima ila diferenciació de les principals varietats climàtiques de Catalunya.

5. Buscar informació, organitzar-la i preparar una exposició. A tra-vés de les hemeroteques digitals dels diaris més importants, els alumnespodrien recopilar informació sobre catàstrofes naturals conseqüència di-recta o indirecta de l’acció de l’home a Catalunya. L’objectiu seria organit-zar temàticament i cronològicament la informació per preparar una expo-sició amb fotografies i retalls de premsa.

6. La tradició. Són moltes les dites i refranys sobre el temps, i cada contra-da en té de singulars. Per això, els alumnes podrien recollir-ne unsquants entre la gent gran i elaborar un petit catàleg.

7. Els escriptors i el paisatge. Són molts els escriptors que han escrit so-bre Catalunya o sobre algun dels seus paratges. Els alumnes haurien debuscar llibres, capítols o fragments de textos que parlessin d’algun indretdel seu municipi o de la seva comarca per després llegir-los i comentar-los a la classe.

8. Debatre. El consum irresponsable d’aigua, els incendis forestals, la urba-nització excessiva del litoral o la contaminació poden servir per reflexionarcol·lectivament sobre l’impacte mediambiental de l’activitat humana a Catalunya.

Més recursos

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 129


Les persones ens relacionemamb el medi natural

La unitat 9 és el punt de partida del tercer bloc. És unbloc en el qual els continguts canvien, deixen de sertan acadèmics com els de les unitats prèvies perintroduir-nos en continguts més actitudinals i de presade consciència davant el medi ambient i els riscos del medi natural. Per això, acostuma a ser un bloc que agrada força als alumnes, els quals veuen mésfàcil implicar-se en qüestions de presa de consciènciadels perills del creixement desmesurat i de defensa de la natura que en l’estudi d’un altre tipus de matèriaque els exigeixi més esforç i els aporti menyspossibilitats d’implicar-s’hi.

És per aquest motiu que partim de l’avantatge inicial de la motivació extra, i la matèria a més a més no

presenta cap part complicada d’entendre o que calguimemoritzar. Però no per això s’ha de menysprearaquesta unitat, ja que els continguts són, realment, tan complexos o més que els que s’han vistanteriorment. De fet, hi ha més matèria «A fons» en aquesta unitat que en d’altres, precisament percompletar les possibles llacunes que, per a algunsalumnes, puguin derivar d’una anàlisi menys profunda.

A més a més, pensem que pot ser un bon moment per conscienciar els alumnes d’aquests altresproblemes que s’estan convertint en autèntics reptes del nostre present i el nostre futur immediat.

PRESENTACIÓ



El treball d’aquest itinerari s’hauria de centrar en els apartats 1 i 2, i l’apartat 3 s’ha de tractar a part, ja que hem de treballar els problemes generats perl’acció antròpica en el medi, però molts d’aquestsproblemes són força complexos per exposar-los, per la qual cosa ens hem de limitar a la matèria més assequible d’aquest punt.

Les activitats més recomanables per a aquest itinerarisón la 1, la 2, la 14 i la 15. És especialmentinteressant per als alumnes que segueixen aquestitinerari que treballin les activitats finals «Fer unresum», ja que és molt important que insistim a dur a la pràctica aquest tipus de tècniques de treball.



També seria bo introduir l’apartat «A fons» titulat«Dues maneres d’arribar a un desenvolupamentsostenible», ja que és molt assequible i els aportaexemples concrets de com podem enfocarl’explotació del medi d’una manera no agressiva.

A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari 1, les més interessants per a aquestitinerari són la 3, la 6, la 7, la 8 i la 16.


A més a més del que s’ha establert en els itinerarisprevis, seria una matèria apropiada per a aquestitinerari treballar l’apartat «A fons» de «Paisatgeshumanitzats espanyols».

Com a activitats hauríem de fer específicament per a aquest itinerari les activitats 4, 5, 9-13, 17 i 18.L’activitat final «Analitzar un espai protegit: el GrandCanyon del Colorado» és molt encertada per a aquestitinerari.

9


831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 130


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


1. No és una unitat important. Moltes vegadestenim tendència a no donar prou importància a aquest tipus de continguts. Però no hemd’oblidar que es tracta d’un tema especial per a les nostres vides, ja que, de la conservaciódel nostre medi natural, en depèn el nostre futur.Transmetent les maneres de transformarracionalment el medi i conceptes com el de desenvolupament sostenible formem personesamb uns principis que salvaguardaran aquestesidees.

2. Tot és molt fàcil; no cal estudiar. Hem d’evitarque els alumnes arribin a aquesta conclusió tansimplista. Malgrat que moltes de les idees de launitat són en el debat quotidià, conceptes com aracanvi climàtic, desertització, efecte hivernacle o biodiversitat, per posar-ne alguns exemples, són molt més complexos –i, en general, s’entenenforça menys– del que semblen.

3. Hi ha moltes qüestions científiques perentendre. Precisament és una dificultat que sorgeixquan comencem a aprofundir en els temes de mediambient. És difícil comprendre moltes qüestionssense aprofundir en temàtiques relacionades amb les Ciències naturals.

Ara bé, cal evitar un aprofundiment excessiu enaquest aparell cientificotècnic, ja que aquest no és el nostre objectiu; des del punt de vista de lesCiències socials, el més interessant és que elsalumnes entenguin fins a quin punt les personesprovoquem una transformació en el medi natural.

4. Els alumnes saben d’aquest tema menys del que sembla. Molt freqüentment aquest tipusde discussions i qüestions són en els mitjans

de comunicació i en el debat polític, per aixòsembla que són temes del domini públic i conegutsper la població en general. Però molts delsalumnes són aliens a aquest estat d’esperit, perquèencara no estan pendents del debat polític o de la premsa escrita. Precisament pot ser quedonem per sabudes moltes qüestions que no hosón, o que estan falsament enteses.

5. Implicar els alumnes en com fer front alsproblemes mediambientals. No és tan fàcil compot semblar. Una cosa és obtenir el suport exclusiudels alumnes a classe en temes de medi ambient,provocant-los curiositat sobre aquesta qüestió, i una altra de molt diferent és aconseguir queaquesta implicació s’expressi d’una maneraefectiva. La conscienciació no tan sols had’implicar que assumeixin els problemes, sinó que ha de provocar una resposta.

6. El medi ambient és una forma de vida. S’hade portar la teoria a la pràctica perquè, si no, és unesforç en va. Sense portar aquesta afirmació a l’extrem, cal fer del medi ambient una manera de viure. Hem de preservar l’aigua mitjançantmesures d’estalvi, adoptar mesures de reciclatge,evitar embrutar la ciutat i el camp amb elementsque no siguin biodegradables, etc. No serveix de res aquesta unitat si els alumnes no surtenconscienciats de classe i llencen el paper del xicleta terra. Per això proposem a l’apartat«Suggeriments d’activitats per a la classe i per a casa» tot un seguit d’activitats que ens podenajudar en les feines de conscienciació.



Fitxa 32: La transformació dels paisatges naturals

Fitxa 33: Causes i efectes de l’acció humana


Fitxa 34: Lanzarote, un paisatge volcànic

Fitxa 35: Sant Llorenç del Munt, un paisatge transformat


Fitxa 26: La transformació del medi natural

Fitxa 27: Els éssers humans i el medi natural


Temps de lectura (págs. 472-474)

Lectura 15: El medi físic del Sàhara: recurs o obstacle?

Lectura 16: El canvi climàtic

Lectura 17: El Parc nacional d’Ordesa



Els ianomami: viure a la selva



831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 131


RECURS 31. PAISATGES HUMANITZATS

És un paisatge

perquè

És un paisatge

perquè

És un paisatge

perquè

És un paisatge

perquè

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 132


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

9RECURS 32. PAISATGES HUMANITZATS ESPANYOLS

És un paisatge

perquè

És un paisatge

perquè

És un paisatge

perquè

És un paisatge

perquè

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 133



ENLLAÇOS

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/index.htm

http://www.vulcania.com/fr/index.html

http://www.tecnun.es/Asignaturas/Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/120Volc.htm

PEL·LÍCULES

Naves misteriosas, de DouglasTrumbull (1971). Ciència-ficcióecològica: un clàssic.

Erin Brockovich, de StevenSoderbergh (1999).

El día de mañana, de RonaldEmmerich (2004). Tracta sobreel canvi climàtic, obsessió del climatòleg Jack Hall.

DVD

Cambio climático: antiguo Egipto,Documental de la BBC que planeja si el que va acabaramb la civilització egípcia va serun canvi climàtic.

Planeta Feroz: Tornado, DiscoveryChannel.

Planeta Feroz: Volcanes, DiscoveryChannel.

NOVEL·LES

J. GJ. GRISHAMRISHAM, L’informe Pelicà.Planteja com el problemaecològic incideix sobre una empresa i la manera tansinistra que té de fer-hi front.


J. GIONO, El hombre que plantabaárboles. La història d’un pastorque va planar centenarsd’arbres en una terra erma.

J. RIECHMANN, Perdurarán en unplaneta habitable. Poesiaecològica.

1. Notícies sobre el tema. Demaneu als alumnes que s’informin sobreels problemes mediambientals més importants d’Espanya i del món. Po-den buscar-los a Internet o en molts diaris nacionals.

Si treballen amb diversos diaris d’ideologies diferents, coneixeran les ver-sions que es donen sobre un mateix problema. Pregunteu-los per quècreuen que l’ecologia suscita polèmiques i visions confrontades.

2. Campanya d’estalvi d’aigua. A moltes zones d’Espanya es fan cam-panyes d’estalvi d’aigua. Proposeu als alumnes que se n’informin i queintentin posar en marxa les mesures que es proposen. Veuran com n’ésde fàcil seguir-les, i de seguida notaran quan malbaraten aigua.

Els podeu proposar que, a més a més, parlin amb la seva família i come-tin com poden estalviar aigua i com n’és d’important per a tots.

Si aconsegueixen començar a modificar alguns hàbits i ser més curososamb aquest tema, hauran fet força més que aprendre una unitat del llibre.

3. Mapa de medi ambient de la teva localitat. Dividiu la classe en di-versos grups. Han d’aconseguir un plànol detallat de la localitat (o, si ésgaire gran, un mapa del barri) i dividir-lo en zones.

Cada grup tindrà una zona assignada, i hi haurà d’identificar aquells as-pectes relacionats amb la conservació del medi ambient i l’ecologia quetrobi: contenidors d’escombraries, papereres, punts nets, etc. I tambéaquells aspectes negatius que detecti: llocs on s’acumula la brossa, on esmalbarata l’aigua, amb excés de trànsit, etc.

Després, els podeu demanar que anotin la informació en el plànol i queelaborin una llista de zones que necessitarien una intervenció urgent pelque fa a qüestions mediambientals.

4. Exposició de fotografies. Aquesta activitat completa l’anterior. Elsalumnes poden muntar una exposició de fotografies fetes per ells o dellocs de la ciutat que els hagin semblat interessants de remarcar (en posi-tiu o en negatiu) des del punt de vista del medi ambient.

5. Què ha canviat a la teva localitat? Un cop s’hagin informat de la situacióa la localitat, poden debatre com s’hi tracta el medi ambient, si s’hi du a terme cap política equivocada, si hi ha possibilitats de millora o si, en líniesgenerals, és correcta. També poden destacar si hi ha «punts negres» o no,llocs que s’haurien d’eliminar o de millorar.

Més recursos

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 134


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

10Els riscos naturals

La unitat 10 tracta sobre els riscos naturals. És una unitat que es complementa amb l’anterior, i tanca el bloc sobre la relació dels éssers humans amb el medi que ens envolta. L’ésser humà no és l’úniccapaç de transformar el paisatge i de constituir un riscper al medi ambient. També la natura, de vegades, es mostra especialment salvatge i genera catàstrofesque són un risc per a les persones: volcans,terratrèmols i tsunamis, huracans i sequeres.

Per això la unitat té uns apartats molt clars, cada un dels quals tracta aquests aspectes amb una certaamplitud i per separat.

Aquests apartats de la unitat són força interessants,especialment aquells que de vegades també ens afecten directament, com ara la sequera o les inundacions. Per això es tracta d’una unitat de rellevància especial per conèixer la Geografia física.

A més, cal recordar que aquesta unitat és la que posafi al bloc de Geografia del curs, per la qual cosa s’ha de tancar qualsevol qüestió que hagi pogut quedaroberta en aquest àmbit. D’altra banda, en aquest punt els alumnes hauran assolit un nivell de maduresade comprensió que ens permetrà un altre tipus dedesenvolupament amb ells.

PRESENTACIÓ



Aquesta unitat és força més complexa a l’hora deseleccionar els apartats apropiats per a un itinerari 1que altres, ja que, com que tracta els temes perseparat, tots els apartats són vàlids per a l’itinerari. Ésmés apropiat treballar tots els apartats, peròseleccionant certs continguts de cadascun, demanera que ens assegurem que treballem tots elsriscos naturals i que s’ha transmès i assimilat el mésessencial.

Així doncs, en l’apartat 2 ens podem centrar en elsdos primers paràgrafs, on s’explica què és un volcà ide quines parts està format, i es pot deixar de bandala resta de continguts, que són menys bàsics. Tambées pot introduir el text sobre «Drets humans», pertreballar una informació alternativa.

Les activitats més apropiades en aquest apartat sónles següents: 1, 2, 3, 7, 8, 11 i 12. Com a activitatsfinals de la unitat, seria interessant treballar la que estitula «Establir seqüències». En les activitats de repàs,les més apropiades són les categoritzades com a«Repassa», «Recorda» i «Explica».


Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell decomprensió totalment accessible per a un alumnemitjà.

A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerarianterior, les activitats ideals per a aquest itinerariserien les 4, 5, 7 a 10 i 13, i totes les activitats finalsde la unitat, especialment les activitats 14 a 18,corresponents a la tècnica d’estudi «Establirseqüències». En les activitats de repàs hauríem de treballar especialment els apartats «Aplica» i«Analitza».


Aquest itinerari ha d’incloure tots els apartats del text expositiu, i a més a més pot incloure els punts «Sabies que...», que aporten aspectescuriosos i interessants sobre el tema, no tant com a contingut avaluable, sinó d’aprofundimentd’aquests aspectes concrets.

Com a activitats, a més a més de les assenyaladesper als altres dos itineraris, es podrien treballar els exercicis 6, 9, 10. Les activitats de repàs «Opina»,«Crea» i «En l’actualitat» són encertades per a aquestitinerari. Insistim que hem de canalitzar la reflexió cap a una resposta pensada i exposada amb claredat,i no cap a una resposta improvisada i irreflexiva.


10831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 135



1. És més important conèixer on es produeixenels accidents naturals. Tal com passa a la unitatanterior, molt freqüentment els alumnes donenpoca importància a aquests temes, ja que estemparlant de catàstrofes conegudes i de fenòmensque no són difícils de veure cada any a la premsa i als mitjans de comunicació. Precisament aquestaquotidianitat és la que fa fonamental que elsalumnes dominin aquests temes.

2. No s’ha de perdre el fil conductor de tota la unitat. Un problema que acostumen a presentar aquest tipus d’unitats, en les qualsapareixen diferents problemes exposats perseparat, és que tendim a tractar els diferentsaspectes independentment, sense donar-los una coherència interna ni mostrar la relació que hi ha entre ells. Tot i que estem parlant de temesdiferents, i de vegades produïts a llocs moltllunyans els uns dels altres, tots tenen un motorcomú, que és la interdependència entre l’ésserhumà i el medi, i aquest aspecte no s’ha de defugir, sinó que ha de ser el fil conductor i ha de quedar molt clar als alumnes.

3. Riscos i desastres no són sinònims. Tal comexposem en el primer apartat, hem de tenir clar que treballem sobre els riscos naturals, no sobre les catàstrofes. Aquesta afirmació no és sobrera, ja que precisament el que més es coneix d’aquestsfenòmens són les catàstrofes relacionades ambaquests riscos, per això la imatge que es transmet als alumnes és que la unitat tracta sobre les catàstrofes naturals. Els riscos ens parlen de lesrelacions entre l’ésser humà i el medi, mentre que

la catàstrofe és la manifestació extrema d’aquestarelació, no la constant. La diferència és moltsubstancial.

4. Els desastres passen molt lluny d’aquí.Aquest és un dels aspectes que acostumen a comportar menys implicació dels alumnes, elsquals, si bé en situacions puntals de catàstrofes els afecten les imatges de pèrdues humanes o de conseqüències mediambientals, no senten la mateixa implicació pels riscos que hi hapermanentment a la natura i no tenen la necessitatde col·laborar per prevenir-los. Però algunsdesastres naturals passen a Espanya, com ara les sequeres o les inundacions; i fins i tot no és tan improbable que algunes zones del país,particularment el sud-est i les Canàries, tinguinfenòmens sísmics. Hem de transmetre que els riscos no són tan lluny.

5. No és un espectacle, és realitat. Moltesvegades la magnitud i la devastació de lesmanifestacions de la natura sembla que ensintrodueixin en un espectacle televisiu. És molt fàcil que els alumnes s’interessin més per aquestaespectacularitat o pels aspectes més tràgicsd’aquests fets que per les causes que han originatel desastre, o el que es podria haver fet perprevenir o solucionar el problema. Mai no hem de perdre de vista el rerefons humà que hi ha en els riscos i les catàstrofes de tota mena, i per això hem de lluitar contra el sensacionalismeque acostuma a envoltar aquest tipus de fenòmens, i buscar una informació fiable que realment enriqueixi els alumnes.



Fitxa 36: Conèixer els riscos naturals


Fitxa 37: Els riscos naturals a Espanya


Fitxa 28: Els riscos naturals



Lectura 18: Els «nius de ciclons»

Lectura 19: L’erupció del Krakatau

Lectura 20: La fi de Pompeia



7. Els massais: viure a la sabana


831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 136


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

10RECURS 33. VOLCANS I TERRATRÈMOLS

Lím

it d

e pla

ques

Ver

mel

lVer

dÀre

a de

sism

esVolc

ans

més

im

port

ants

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 137


RECURS 34. VOLCANS, TERRATRÈMOLS I HURACANS

equador

tròpic de Càncer


mer

idià

de

Gre

enw

ich

cercle polar antàrtic

cerclepolar àrtic

Vermell Zones on es podenformar huracans

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 138


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


ENLLAÇOS

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/index.htm

http://www.vulcania.com/fr/index.html

http://www.tecnun.es/Asignaturas/Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/120Volc.htm

http://www.ineter.gob.ni/geofisica/webcam/v_sancristobal/animacion.php

http://www.sismo.info/terremoto/Default.htm

http://www.educared.net/concurso2001/152/volcan.htm

http://www.cnn.com/interactive/weather/0305/tornado.animation/

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_4298000/4298178.stm

http://news.bbc.co.uk/1/shared/spl/hi/world/03/hurricane_guide/html/default.stm

http://solidearth.jpl.nasa.gov/rp.html

PEL·LÍCULES

Un poble anomenat Dante’s Peak,dirigida el 1997 per RogerDonaldson. Tracta sobre un expert en volcans que ha de convèncer els habitantsd’una població que el volcàadormit, sobre el qual s’assenten,és a punt d’entrar en erupció.

Volcano, dirigida per Mick Jackson el 1997.

DVD

Cazadores de volcanes, NationalGeographic.

Planeta feroz: tornado, DiscoveryChannel.

Planeta feroz: volcanes, DiscoveryChannel.

NOVEL·LES

E. BE. BULWERULWER-L-LYTTONYTTON, Los últimos díasde Pompeya. Probablement ésla novel·la més famosa sobre undesastre natural, ambientada enla Roma clàssica.


D. A., Volcanes: Abre los ojos.

L. JORDÁ BORDEHORE, Montañas defuego. Rutas y paseos por losvolcanes de Europa. (2005).

1. Buscar informació a Internet sobre catàstrofes recents. Recordeuals alumnes que no han d’oblidar que estan treballant un problema deriscos i medi ambient, ni tampoc que les víctimes no són pas xifres, sinóéssers humans. A més a més d’informar-se sobre la catàstrofe i d’anotartotes les dades que els semblin importants, els alumnes haurien de valo-rar quins van ser els riscos que no es van tenir en compte, i quins elserrors que es van cometre i que han costat moltes vides.

2. Investigar si s’ha produït alguna catàstrofe natural a la teva lo-calitat. És molt difícil que s’hagin produït catàstrofes naturals a la locali-tat en temps més o menys recents, però els alumnes ho poden investigar,preguntant a persones grans o documentant-se a la biblioteca de la loca-litat, buscant en diaris antics, etc.

Per als qui viuen a l’interior, serà relativament més senzill trobar qües-tions relacionades amb les sequeres prolongades, mentre que per als quiviuen a la costa serà més fàcil obtenir dades sobre inundacions o catàs-trofes relacionades amb el mar.

3. Fer una enquesta sobre riscos i què cal fer en aquests casos.Planifiqueu a classe una enquesta en què s’estudiïn els possibles riscosque es corren (poden ser riscos de tota mena, no exclusivament catàstro-fes naturals) i quines serien que es prendrien en cas que es produís unacatàstrofe o un accident. Els alumnes poden fer l’enquesta entre les per-sones del seu entorn i després posar els resultats en comú.

4. Fer un fulletó amb mesures de seguretat en cas de catàstrofe.Amb els resultats de l’enquesta, feu un fulletó en què els alumnes expli-quin què poden fer en cas que es produeixi una catàstrofe natural.

S’hi podrien incloure continguts relacionats amb catàstrofes imaginàries,que entenem que no és fàcil que afectin una localitat espanyola, com arauna tempesta tropical o un huracà. Es pot deixar córrer la imaginació...

5. Imaginar-se una pel·lícula sobre una catàstrofe. Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup s’haurà d’imaginar una pel·lícula sobre una d’a-questes catàstrofes: un terratrèmol, un tsunami, una erupció volcànica, unainundació o una sequera. Concretament, hauran de decidir els aspectes següents:

• En quin lloc del món situaran l’acció. Això ens permetrà avaluar si hancomprès a quines zones del món és característica la catàstrofe que repre-senten.

• En quina època de l’any. Unes catàstrofes determinades són més pròpiesd’uns moments de l’any que d’altres, i això ha de quedar reflectit a la pel·lí-cula.

• Quins meteors i fenòmens naturals han d’aparèixer a la pel·lícula i comcreuen que es podrien fer els efectes especials necessaris per represen-tar-los.

• Com serà la reacció de la gent. Hauran de contraposar uns personatgesque reaccionen de manera incorrecta i uns altres que reaccionen d’acordamb les mesures de seguretat adequades a cada catàstrofe.

• Quin tipus de serveis són necessaris per controlar la catàstrofe i assegurarels serveis mínims i la seguretat de la població.

Més recursos

831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 139


El paleolític: els nostresavantpassats més remots

La unitat s’explica de manera pausada i narrativa,buscant senzillesa. No s’ha d’oblidar que és la primeravegada en tot el curs que els alumnes s’enfronten a untema d’Història. Però a més, s’ha de partir de la baseque els coneixements que s’imparteixen a Primàriasobre Història són escassos i els coneixements previsdels alumnes són, per tant, limitats. Per això interessafacilitar el pas a la Història, evitant un textexcessivament esquemàtic que podria resultar

incomprensible per a la majoria d’alumnes. Aquestamanera de narrar fa que la unitat sigui força llarga.

La llargària de la unitat es deu a tres raons més:primera, s’hi expliquen les característiques que ensdefineixen com espècie; segona, proporciona unesquema d’anàlisi que continuarà al llarg del curs i,tercera, detalla com s’investiga el passat.

PRESENTACIÓ




Ens podem centrar en els apartats 1, 4, 6, 7, 8, 9 i 10, de manera que ens assegurem que els alumneshan entès què és la prehistòria i quines etapes s’hidiferencien, i que recordin les característiquesprincipals de l’etapa: tecnologia, habitatge, caça i recol·lecció com activitats econòmiques, vestit,creences i art.

Dins de les activitats finals de la unitat, fórainteressant fer l’activitat titulada «Ordenar en el temps», a fi d’assegurar-nos que han adquirit un eix cronològic, que és el que més els costa.


Tots els apartats del text expositiu tenen un nivellcomprensible per a un alumne mitjà.

De les activitats finals es podria fer també l’activitat«Resumir informació en fitxes».


La doble pàgina «El protagonista d’aquesta història: l’ésser humà» tracta sobre el procésd’hominització. És un contingut de gran dificultat, que potser no és adequat per a tots els alumnes.


1. La durada de la prehistòria. La prehistòria ésuna etapa molt llarga, que abraça la pràctica totalitatdel passat de la humanitat. Va durar uns cincmilions d’anys, una extenxió de temps enorme,difícil d’imaginar per alumnes acostumats a pensaren l’immediat. Per això, és fonamental fer exercicisde cronologia amb els alumnes, com els que esproposen al final de la unitat, a l’apartat «Ordenar el temps».

2. La prehistòria, etapa cultural, no cronològica.A diferència de la resta d’etapes de la Història,

la prehistòria no té dates concretes de principi i fi,sinó que es defineix per trets culturals. La prehistòria comença a un lloc quan apareix el primer ésser humà i acaba quan apareixl’escriptura en aquella mateixa zona. Per això els moments d’inici i final de la prehistòria nocoincideixen en els diferents llocs del planeta, i fins i tot encara hi ha zones de la Terra on habitenpersones en un estadi prehistòric.

També les subetapes que podem distingir dins de la prehistòria es diferencien per trets culturals,tecnològics, en concret. Convé que els alumnes

11831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:40 Página 140


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA



Fitxa 38: Conceptes de la prehistòria


Fitxa 39: Atapuerca a Internet

Fitxa 40: L’art rupestre a Internet


Fitxa 29: Les etapes de la prehistòria

Fitxa 30: Els invents de la prehistòria



Lectura 21: La durada de la prehistòria



9. La dona als grups nòmades prehistòrics



s’adonin que en el text informatiu es donen lesdates en que comencen les etapes a Orient mitjà,l’àrea més avançada del món en aquell moment,però que a la resta de la Terra el neolític i l’Edat delsMetalls van aparèixer més tard, fins i tot ambmil·lennis de diferència.

3. Un món de canvi lent. Els alumnes estanacostumats a viure en un món en el que els canvisde tota mena se succeeixen amb molta rapidesa. En aquesta unitat s’enfronten a tot el contrari, a unmoment històric en el que la humanitat va manteniruns trets socials, econòmics, tecnològics, mentals i artístics durant 5 milions d’anys.

4. El pes del medi físic. A l’actualitat vivim en societats en les que la tecnologia és capaç de superar, o si més no limitar la influència del medi físic sobre les nostres vides. Però ésimprescindible que els alumnes comprenguin que durant la prehistòria, i en concret durant el paleolític, les persones estaven completamentmediatitzades per l’entorn en el que vivien, ja que el seu nivell tecnològic era reduït. A l’apartat 3 escontraposa la vida a la sabana i a les zones fredes, a fi que els alumnes prenguin consciència d’això.

5. Poques restes, moltes hipòtesis. Les restes del paleolític són molt escasses. Per això els científics són capaços de fer hipòtesis, però en molts casos no poden assegurar que el quediuen sigui cert. Per això en el text, les oracionsestan plenes de verbs com «es pensa», «es creu»,«és molt possible que...». Pot ser que els alumnesdonin poc valor als resultats i pensin que són

una invenció sense cap valor científic. D’aquí que sigui important insistir que la imaginació,l’empatia i el pensament hipotètic són armesfonamentals pel científic. Ara bé, no valen totes les hipòtesis ni tots els plantejaments: han de serversemblants, substentar-se en un raonament lògic.Seria interessant jugar constament amb els alumnes, a partir dels documents del llibre o d’altres imatges, a fi que raonin sobre el possibleús d’un vestigi, sobre reaccions que tindria un ésserhumà davant diferents situacions, etc.

També cal explicar-los que, davant l’excassedat de restes, qualsevol troballa nova pot modificarsubstencialment les nostres idees sobre el paleolític,i el seu estudi és un camp en permanent evolució.

6. Despersonalitzar els nostres avantpassats del paleolític. S’hauria de lluitar contra duestendències de l’alumnat. Per una banda, veuen la humanitat prehistòrica com si no estiguésformada per humans, sinó per éssers rudes i primitius, sense sentiments i plens de violència.D’aquí que el llibre de text faci un esforç per insistiren els sentiments i creences dels nostresavantpassats, en dotar-los d’ànima, de vida interior.Però per altra banda, també és possible que moltsalumnes creguin que l’ésser humà ha pensat i actuat mogut per valors i motius similars alsnostres, i que interpretin de manera presentista els éssers d’altres èpoques. Convé insistir que les persones del passat tenien sentiments, valors i creences, però que aquestes varien d’unesèpoques a altres i que l’estudi d’aquestes «mentsdel passat» és un dels objectius de la història.

11

831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:40 Página 141


RECURS 35. LÍNIA DEL TEMPS DE LA PREHISTÒRIA

PR

EH

IS

TÒ

RI

A

H I S T Ò R I A

_ _

_ _

_ _

_ _

_ _

_ _

_ _

_ _

_ _

E _ _ _

_ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _

• Aparició

• Aparició

• Aparició

• Els éssers humans vivien

• Aparició

d’anysFa

d’anysFa

d’anysFa

d’anysFa

831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:41 Página 142


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

11RECURS 36. OBJECTES DEL PALEOLÍTIC

És un

Servia per a

Estava fet de

Són dos

Servien per a

Estaven fets de

És una

Representa

Servia per a

Estava feta de

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 143


RECURS 37. DIBUIXAR A ESCALA EL BISÓ D’ALTAMIRA

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 144


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


ENLLAÇOS

http://www.becominghuman.com

http://www.mundofree.com/origenes/evolucion/epocasyperiodos/epocasyperiodos.html

http://www.educa.aragob.es/ryc/wq/atapuerca/index.htm

http://www.fundacionatapuerca.es

http://www.museodealtamira.es/

http://www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/lascaux/fr/index.html

PEL·LÍCULES

La recerca del foc, dirigida per J. J.Annaud, el 1981.

DVD

Vida prehistórica, BBC i DorlingKindersley.

Altamira: desde siempre, para siempre, MD.

Atapuerca: el misterio de la evoluciónhumana, dirigit per JavierTrueba, MD.

Atapuerca: Patrimonio de la Humanidad, dirigit per Javier Trueba, MD.

El origen del hombre y su evolución,Discovery Channel.

La evolución humana, DiscoveryChannel.

Historias de la Edad de Piedra, MD.

Los orígenes del hombre (4 vols.), MD.

Memoria de España, vol. 1, MD.

NOVEL·LES

J. M. AUEL, saga «Los Hijos de laTierra», formada per cinc llibres.


Las primeras sociedades, BibliotecaBásica de Historia, Anaya.

La vida en el Paleolítico, Historia del mundo para jóvenes, Akal.

Esa salvaje Edad de Piedra,colección Esa Horrible Historia,Editorial Molino.


Juan Luis ARSUAGA, El collar del Neandertal.La especie elegida.El mundo de Atapuerca.

1. El mural de la línia del temps de la prehistòria. Elaborar amb elsalumnes una gran línia del temps al llarg de l’explicació de les unitats 11,12 i 13. S’hi ha d’assenyalar els diferents períodes i dates d’inici i final, is’hi podrien fer dibuixos de diferents objectes relacionats amb cada eta-pa. Al final, els alumnes disposaran d’un mural que sintetitza de maneravisual la informació del bloc.

2. T’agradaria ser arqueòleg? Fer dues llistes a la pissarra: una amb elsaspectes que als alumnes els agraden de la feina de l’arqueòleg i una al-tra amb els aspectes que els desagraden d’aquesta feina. Això pot serpunt de partida per a discussions interessants entre ells.

3. Tècniques de datació en arqueologia. Els alumnes podrien consul-tar www.mundofree.com/yiatrou/pagina_nueva_5.htm i explicar en què con-sisteix la tècnica de la dendrocronologia. Se’ls hauria d’animar que con-sultin altres enllaços i que coneguin altres tècniques de datació.

4. Conèixer els nostres avantpassats a partir dels ximpanzés. Espensa que els Australopitecus eren molt similars als ximpanzés. Demanarals alumnes que busquin informació sobre la vida dels ximpanzés i queimaginin a partir de les dades obtingudes com podria ser la vida dels nos-tres primers avantpassats.

5. Fabrica un bifaç. Demanar als alumnes que recullin diferents tipus depedres i que a partir del que tenen intentin fabricar un bifaç, tal com hofaria una persona del paleolític. Després han de comentar la seva expe-riència, si els ha resultat fàcil o difícil, i si les característiques de duresade les pedres ha influït en els resultats. Cal advertir-los que es posin ulle-res per protegir-se els ulls mentre realitzen aquesta activitat.

6. Dissenya un vestit del paleolític. L’alumne imaginarà que és un dis-senyador de moda que es vol inspirar en la manera de vestir durant el pa-leolític per dissenyar la seva nova col·lecció. Haurà de pensar en el tipusde vestits, sabates i complements que dissenyaria i els materials amb elsque ho fabricaria i cosiria.

7. Debat: és convenient limitar les visites a les coves amb pinturespaleolítiques? Moltes coves amb pintures paleolítiques estan tancadesal públic o accepten un nombre molt limitat de visites. L’entrada de perso-nes a una cova en modifica les condicions de temperatura i humitat, i aixòfa que les pintures es deteriorin i fins i tot poden perdre’s per sempre. Po-dem escriure aquestes oracions a la pissarra i que els alumnes votin ambquina estan d’acord i justifiquin la seva posició.a) És necessari tancar les coves completament per preservar-les per a

les generacions futures.b) Jo les obriria. De què em serveix un tresor artístic si no en puc gaudir?c) Mantindria un sistema de visites molt limitades, així es combina la

possibilitat de veure-les amb el seu manteniment pel futur.

8. L’àlbum del paleolític. Demanar que imaginin que volen treure al mer-cat un àlbum de cromos titulat «La màquina del temps». Han de triar els6 cromos del paleolític. Que facin una llista amb les imatges que els sem-bla que representen millor aquesta època.

Més recursos

11

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 145


El neolític i l’edat dels metalls

La unitat parla dels dos últims períodes de la prehistòria –el neolític i l’edat dels metalls–, una llarga etapa d’aproximadament 10.000 anys.Aquests dos períodes es tracten per separat, i de cadaun s’assenyala el moment i lloc on comença, els avenços que s’hi produeixen i les maneres de viureque els caracteritzen. Les creences i l’art d’aquestes

cultures prehistòriques s’estudien conjuntament, ja quehi ha una continuïtat entre els dos períodes.

La unitat té un caràcter descriptiu en clara continuïtatamb l’anterior. Cal dir que els conceptes que s’utilitzenqueden explicats i definits en el mateix text.

PRESENTACIÓ



Comprèn els apartats 1 i 3 de la unitat, que permetentenir una visió de conjunt del període final de la prehistòria.

El treball d’aquests continguts pot centrar-se en les activitats «Comprèn els conceptes» i «Buscales idees principals» de les pàgines 149 i 151 del llibre. Aquest itinerari es pot completar comparantel paleolític, el neolític i l’edat dels metalls en un quadre sinòptic que reflecteixi la cronologia, la manera de viure i el desenvolupament tecnològicde cada període (com el que hi ha a la pàgina 153).


Aquest itinerari se centra en les maneres de viure quevan caracteritzar cada període. Comprèn l’apartat 2,

que permet comprendre les formes d’assentament i els canvis socials a cada subetapa. L’activitat«Interpreta el text» de la pàgina 149 pot seradequada per abordar aquestes qüestions.


Comprèn els apartats 4 i 5, que permeten conèixerles manifestacions artístiques i relacionar-les amb les creences dels períodes respectius.

Les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» que acompanyen aquestsapartats poden ser adequades per diferenciar les manifestacions artístiques característiques de cada època.



1. Diferenciar els períodes. Per l’estat demaduresa de l’alumnat, la periodització de laHistòria és un dels aspectes més complexos. Peraixò els professors haurem d’estar atents a deixarclara cada etapa, la cronologia i les característiques

que la defineixen, de manera que adquireixin sentitper a ells. Una bona manera d’incidir en aquestaqüestió és fent les activitats 1 a 3 de les activitatsde repàs del bloc. També representar la duraciódels dos períodes.

12831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 146


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

122. Relacionar causes i efectes. Els alumnes de 1r

d’ESO aprenen amb facilitat taxonomies, ja que estracta d’una senzilla tasca mnemotècnica. Però ésmés complex per a alumnes d’aquesta edat establirrelacions de causalitat abstracta.

3. Relacionar el final de l’última glaciació amb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. Ens haurem d’aturar enl’explicació d’aquesta qüestió i insistir en la seqüència que va portar a la neolitització: el final de la glaciació, la disminució de la poblacióde les espècies que eren aliment de la poblacióhumana (per extinció o emigració), l’assetjamentals depredadors o a les plantes sense utilitat per les persones, i l’apropiació i selecció dels exemplars més adequats a les necessitatshumanes, és a dir, la caça i l’agricultura.

4. Relacionar neolític i sedentarització.És necessari explicar que el sedentarisme va seruna conseqüència de l’agricultura.

5. Comprendre els avantatges que va aportar la divisió del treball. L’especialització del treballaporta grans avantatges a les poblacions amb una gran diversificació econòmica, que d‘aquestamanera pot augmentar i millorar la qualitat de la seva producció. Es pot elaborar un quadresinòptic amb les activitats del paleolític

i del neolític, de manera que apreciïn la grandiversificació que es va produir al neolític.

6. Distingir el significat de divisió del treball i jerarquia social. És necessari insistir en la diferència entre totes dues.

07. Diferenciar les característiques de l’artpaleolític de les del neolític. L’art prehistòricés una bona ocasió perquè els alumnesaprenguin a diferenciar les tres tendènciespredominants que es donen a les arts plàstiques:el naturalisme, característic de l’art paleolític, il’esquematisme i l’abstracció propis de l’artneolític i de l’edat dels metalls.

08. Relacionar el megalitisme amb la grancapacitat tecnològica de l’edat dels metalls. Els megàlits constitueixen unesmanifestacions artístiques que capten ràpidamentl’atenció dels alumnes. La grandària delsmaterials utilitzats i l’aire misteriós que elsenvolten expliquen aquesta atracció.

9. Diferenciar els principals tipus de construccions megalítiques. Els alumneshan de conèixer els principals tipus deconstruccions megalítiques i la seva funcióhipotètica, però més que de donar una definicióformal, haurien de ser capaços de diferenciar-los.



Fitxa 41: Les maneres de viure dels nostresavantpassats

Fitxa 42: L’art prehistòric


Fitxa 43: Datar restes prehistòriques

Fitxa 44: La prehistòria en la literatura


Fitxa 31: De què vivien els éssers humans en la prehistòria?

Fitxa 32: L’art prehistòric



Lectura 22: El naixement de l’agricultura



10. La dona als grups sedentaris



831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 147


RECURS 38. LÍNIA DEL TEMPS DEL NEOLÍTIC I L’EDAT DELS METALLS

ESDEVENIMENTSETAPESFa 11.000 anys

Fa 7.000 anys

Fa 5.000 anys

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 148


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

12RECURS 39. OBJECTES DEL NEOLÍTIC I DE L’EDAT DELS METALLS

És

Servia per

Estava feta de

És

Servia per

Estava feta de

És

Servia per

Estava fet de

És

Servia per

Estava fet de

És

Servia per

Estava fet de

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 149


RECURS 40. L’ART AL FINAL DE LA PREHISTÒRIA

És

Característiques:

És

Funció:

És

Funció:

És

Funció:

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 150


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


ENLLAÇOS

http://www.dearqueologia.com/arqueo_articulos.htm

http://enciclopedia.us.es/index.php/Neol%EDtico

PEL·LÍCULES

Druidas, dirigida per JacquesDorfmann en 2000.

DVD

Los celtas. Antiguas civilizaciones.MD.

Atlas interactivo de historia universal.Vol. 1. MD.

Historias de la Edad de Piedra. MD.

Misterios de la historia: celtas. MD.

NOVEL·LES

J. JACOBS, Cuentos celtas, EditorialMiraguano.


J. SANTACANA i M. C. GARCÍA,El Neolítico. Biblioteca Básica de Historia, Serie «Monografías».

M. ASTON i T. TAYLOR, Atlas de arqueología. Editorial Acento.


O. AURENCHE i S. K. KOZLOWSKI,El origen del Neolítico en el Próximo Oriente, Ariel.

GARCÍA RUEDA, Las primerasciudades, Madrid, Historia 16,1985.

1. La línia del temps del neolític i el calcolític. Elaborar amb els alum-nes una gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi assenyalaremles diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com l’aparició del’agricultura o les ciutats.

2. El mural del paleolític i el neolític. Recopilar imatges d’objectes re-presentatius del neolític i l’edat dels metalls i posar-los en un gran mural.Es pot organitzar per períodes i tipus de vestigis, de manera que s’articulien un gran quadre sinòptic del neolític i el calcolític.

3. Imagina que ets un ésser humà del neolític. Escriu un relat descri-vint el poblat on vius. On vius? Com és l’habitatge? Quants sou al poblat?Com s’organitza la feina? Quines eines utilitzeu i per a què? Què mengeu?D’on obteniu el menjar? Com aneu vestits? Amb quins teixits?

4. Buscar informació. A la pàgina http://sepiensa.org.mx/librero/historia.htmlcliqueu la icona «Historias del mundo». Entreu a la prehistòria i a la sec-ció dedicada al neolític. Després cliqueu a l’apartat «Tecnología y metalur-gia». Llegiu el text i organitzeu els diferents invents de què es parla en uneix cronològic.

5. Un poble neolític actual. http://www.edufuturo.com/educacion.php?c=410. Aquesta pàgina descriu la vida i els costums d’un poble neo-lític de l’actualitat. Després de la lectura del text de la pàgina, es poden re-sumir les característiques de la vida d’aquest poble.

6. Les creences en la prehistòria. A partir del text de la pàgina 150,buscar més informació i elaborar un quadre que resumeixi les diferentscreences dels pobles neolítics i calcolítics. S’hi poden assenyalar dife-rents cultes i creences, axí com les diferents pràctiques funeràries de ca-da període.

7. Dibuixar un poblat neolític. A partir de la informació de la pàgina 148del llibre, els alumnes poden representar un poblat neolític en el qualapareguin els elements que s’hi descriuen.

8. Fabricar un recipient de ceràmica. Els alumnes poden fabricar unrecipient de ceràmica senzill segons es descriu al document 3 del llibre(pàgina 148). El treball es pot fer a l’aula de plàstica. Després poden ferun informe en què resumeixin la seva experiència, fent referència a lesdificultats que han trobat.

Més recursos

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 151


La prehistòria a Catalunya

PRESENTACIÓ

POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXTEl contingut del tema es podria treballar en tres nivells de profunditat.


Comprèn els dos primers paràgrafs de l’apartat 1, els dos primers de l’apartat 2, i tot el 3, que ens ofereixen una visió dels aspectes fonamentalsde la prehistòria a Catalunya.

Aquests continguts es poden treballar amb les activitats«Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals».

L’itinerari es pot completar amb l’elaboració d’un resumdels diferents apartats treballats i amb la confecció d’un esquema en forma de quadre sinòptic o de mapa conceptual.

Itinerari 2: continguts intermedis

Comprèn els subapartats «La vida durant el paleolític» i «La transició de l’epipaleolític» del’apartat 1, «Els habitatges en el neolític» de l’apartat 2 i el darrer paràgraf de l’apartat 3.

Aquest itinerari permet conèixer les formes de vida i les característiques dels habitatges i dels poblats de les diferents etapes de la prehistòria.

Algunes de les activitats dels apartats «Interpreta el text» poden servir per tractar el tema de lesdiferents formes de vida. Els alumnes més interessatspoden llegir l’«A fons» de la pàgina 157 i ampliar la informació.


Comprèn el darrer subapartat de l’apartat 2 i l’apartat 3. Aquests punts permeten conèixer les creences i les diferents formes d’enterrar els morts del pobles prehistòrics.

Les activitats «Interpreta el text» i «Interpreta elsdocuments» poden servir per treballar i consolidar els conceptes d’aquest itinerari.

13

La unitat 13 aborda el tema de la prehistòria aCatalunya. La majoria dels aspectes ja s’han treballat a les unitats anteriors, però en aquesta unitats’aprofundeix en les activitats i formes de vida delspobles prehistòrics (organització social, economia,creences, rituals, manifestacions artístiques, etc.), es concreta la cronologia específica de la prehistòria a Catalunya i s’identifiquen els principals jacimentsprehistòrics del Principat.

La unitat s’ha estructurat en tres grans apartats: el paleolític i l’epipaleolític, el neolític i l’edat delsmetalls. A més a més, la unitat té una sèrie d’apartatsespecífics: un «Sabies que», que informa sobre el primer jaciment paleolític localitzat a Catalunya

i sobre la mandíbula de Banyoles; els apartats titulats «Patrimoni», que ens parlen de les mines de Can Tintorer, a Gavà, i del sepulcre megalíticde la Costa dels Garrics, al Solsonès, i dos apartatsamb l’apartat «A fons»: el primer aprofundeix sobre el tema dels enterraments i els poblats, tot parlant de l’anomenada cultura dels sepulcres de fossa, i el segon dóna detalls sobre les troballes de l’edat delbronze.

A les activitats finals de la unitat es treballa les pinturesrupestres, la identificació de restes fòssils, l’anàlisi deles restes arqueològiques d’un poblat de l’edat delbronze i la identificació i anàlisi de diferents pecesceràmiques.


831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 152


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


1. Comprendre la durada de la prehistòria. Com ja hem comentat anteriorment, la periodització del temps històric és un dels aspectes que presentamés problemes de comprensió per als alumnes. Els professors hem d’intentar aclarir al màxim les característiques de cada etapa, tot insistint en els aspectes culturals específics del període.

2. Entendre que hi ha diferents cronologiesd’un mateix procés històric. És molt importantrecordar que cada regió geogràfica té unacronologia pròpia del temps prehistòric, i que els processos de canvi i evolució no segueixen el mateix ritme a tot arreu. Aquest és el cas de la dinàmica de la prehistòria a Catalunya. Una forma de treballar la qüestió és la representació gràfica de la seqüència temporalde la prehistòria a Catalunya a través de l’elaboraciód’una línia del temps. També es pot comparar la línia del temps de la prehistòria a Catalunya amb la línia del temps general de la prehistòria.

3. Relacionar els conceptes de causa i efecte.Un altre aspecte difícil per als alumnes és establirrelacions de causa i efecte, sobretot quan parlemde processos complexos i abstractes. Els efectesdel canvi climàtic, que va començar fa uns 12.000anys i que va afectar les formes de vida dels grupshumans del paleolític, es poden explicar a travésde la fase de transició cultural, batejada amb el nom d’epipaleolític o mesolític. El canvi climàticexplicaria la modificació de les formes de vida: la generalització dels assentaments en balmes, les noves tècniques de treballar la pedra i l’apariciód’un nou tipus de pintura rupestre, l’anomenadapintura llevantina. S’ha d’insistir en els canvis de la fauna, la flora i el paisatge com a conseqüènciadirecta dels canvis de temperatura i precipitació.

4. Entendre el concepte de difusió cultural. Perexplicar el desenvolupament del neolític aCatalunya, tenint en compte la diferènciacronològica respecte a la zona nuclear del PròximOrient, els prehistoriadors han fet servir la hipòteside la influència externa. Per abordar el tema,l’alumne podria elaborar un mapa de tota la concamediterrània en el qual anotaria la cronologia del neolític per a la regió del Pròxim Orient i la cronologia del neolític per a Catalunya, totdestacant els milers d’anys de diferència. L’objectiués visualitzar la distància geogràfica entre els dospunts i marcar la diferència cronològica d’unmateix procés històric.

5. Comprendre la dificultat de localització i interpretació de les restes dels jacimentsarqueològics. Els alumnes han d’entendre que la interpretació de les etapes de la prehistòriadepèn de la localització de restes materials. Tambés’ha d’intentar que entenguin que és molt importantpreservar intactes les restes que es puguinlocalitzar. Per treballar aquesta qüestió es podenfer servir els «A fons» de les pàgines 157 i 158 i el «Patrimoni» de la pàgina 159.

6. Diferenciar les característiques entre les pintures rupestres llevantines i les pintures rupestres de l’àrea cantàbrica.El professor ha d’insistir en la importància de la pintura rupestre com a font d’informaciógràfica a partir de la qual es poden obtenir moltesdades sobre la prehistòria. La localització de lespintures en coves o en balmes, i els canvis en elstemes representats i en les formes de representaciópictòrica són indicis clars de canvis en les formesde vida. La indumentària de les figures humanes ésun indicador del tipus de clima.


Fitxes de reforç (pàg. 250-251)Fitxa 45: L’epipaleolític i el neolític a CatalunyaFitxa 46: L’edat dels metalls a Catalunya

Fitxes d’ampliació (pàg. 252-253)Fitxa 47: La prehistòria a Catalunya, a InternetFitxa 48: La ruta de l’art rupestre a Catalunya

Adaptació curricular (pàg. 370-377)Fitxa 33: L’edat de la pedra a CatalunyaFitxa 34: El neolític a CatalunyaFitxa 35: L’edat del bronze a Catalunya

Fitxa 36: Vida quotidiana, art i creences



Lectura 21: La durada de la prehistòria



9: La dona en els grups nòmades prehistòrics

10: La dona en els grups sedentaris



831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 153


RECURS 41. LÍNIA DEL TEMPS DE LA PREHISTÒRIA A CATALUNYA

ESDEVENIMENTSETAPESFa 700.000 anys

Fa 12.000 anys

1000 aC

2000 aC

4500 aC

Fa 450.000 anys

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 154


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

13RECURS 42. LES MINES PREHISTÒRIQUES

És un conjunt de que formen un dels jaciments

més importants d’ .

Es troba al barri de .

D’aquestes galeries s’extreia la , un mineral de color molt abundant

i apreciat per fer i altres objectes .

L’excedent de productes de l i la va possibilitar un

incipient, sobretot d’objectes d’ornamentació.

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 155


RECURS 40. L’ART AL FINAL DE LA PREHISTÒRIA

És

Servia per

Estava fet de

Són

Servien per

Estaven fets de

És

Servia per

Estava fet de

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 156


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

13MÉS SUGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA

ENLLAÇOS

Museu d’Arqueologia de Catalunya.http://www.mac.es

Museu d’Arqueologia de Catalunya.http://www.banyolescultura.net/macb

cat.htm

El web de les ciències socials.Enllaços a un gran nombre dellocs web amb informació sobrediferents aspectes de laprehistòria a Catalunya.

http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/cat1.htm

DOCUMENTALS

La prehistòria a Catalunya, dirigidaper Joan Font, 1994.


ASSUMPTA ARAGALL,La prehistòria a Catalunya, Barcanova, 1991.

Humans! Primers pobladors de Catalunya. Fundació Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, 2000.

ALBERT FÀBREGA, 27 dòlmensmonumentals de Catalunya:itineraris de descoberta, El Farell, 2006.


JULIÀ MAROTO, El pas del paleolíticmitjà al paleolític superior a Catalunya i la seva interpretació dins del contextgeogràfic franco-ibèric,Universitat de Girona, 1999.

El poblat lacustre neolític de la Draga.Excavacions de 1990 a 1998,Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2000.

1. Localització dels jaciments prehistòrics més importants de Cata-lunya. Dibuixar un mapa de Catalunya amb el curs dels rius més impor-tants i marcar, a sobre, amb símbols i color, els jaciments més impor-tants, tot indicant l’etapa a la qual pertanyen.

2. Elaboració d’un quadre sinòptic de la prehistòria a Catalunya.Elaborar un quadre de les etapes de la prehistòria a Catalunya, i indicar-hi la cronologia, el nom dels jaciments més importants i les característi-ques generals.

3. Debat. Reflexionar i debatre a la classe sobre les causes que expliquenels ritmes diferents en l’evolució dels diferents pobles prehistòrics.

4. Dibuixar un poblat de l’edat del bronze. A partir de la lectura ide les imatges de la pàgina 161 del llibre, dibuixar un poblat de l’edatdel bronze.

5. Buscar el significat de les paraules i elaborar un petit vocabu-lari. Elaborar una llista de les paraules de la unitat relacionades directa-ment amb la prehistòria. S’han d’ordenar alfabèticament, s’ha de buscarel significat en un diccionari o en una enciclopèdia i s’ha d’elaborar un pe-tit diccionari personal.

6. Elaborar fitxes. Elaborar fitxes temàtiques per a cada etapa de la prehis-tòria a Catalunya. Les fitxes han d’indicar el nom de l’etapa, la cronologia,les característiques fonamentals i el nom dels jaciments més importants.

7. Elaborar una sopa de lletres. A partir de la informació que facilita launitat, elaborar una sopa de lletres de la prehistòria. L’alumne ha d’es-criure i ocultar entre les lletres de la sopa el nom de cinc jaciments pre-històrics de Catalunya.

8. Elaborar el guió d’un concurs de preguntes sobre la prehistòria.Els alumnes hauran d’idear l’estructura d’un concurs sobre la prehistòria.Les activitats de la unitat poden servir de preguntes.

9. Buscar bibliografia sobre la prehistòria. Entrar a la pàgina web de laBiblioteca de Catalunya http//:www.bnc.es i buscar llibres relacionatsamb la prehistòria a Catalunya. Els llibres s’hauran d’ordenar per temes ialfabèticament.

Més recursos

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 157


Les civilitzacions fluvials.Mesopotàmia

La unitat 14 estudia l’aparició de la civilització, és a dir,les cultures que han desenvolupat l’escriptura.

El text informatiu aborda dues grans qüestions.D’entrada, les primeres civilitzacions, quantes eren i les seves característiques comunes, que s’estudien als dos primers paràgrafs. Després, la civilitzaciómesopotàmica, a la qual es dediquen la restad’espígrafs i de la qual s’estudien els condicionantsgeogràfics, l’organització econòmica i social, el sistemade creences i el llegat artístic. La unitat té també dosapartats «A fons» que se centren a desenvolupar dos aspectes especialment complexos: els diferents

sistemes d’escriptura i les etapes de la història de la civilització mesopotàmica.

Els apartats 1 i 2 de la unitat tenen un caràcteranalític, ja que caracteritzen un tipus de societat:aquelles cultures que arriben a tenir la complexitatsuficient perquè hi aparegui l’escriptura com unelement imprescindible. Els apartats dedicats aMesopotàmia, en canvi, tenen un caràcter descriptiu.S’ha d’assenyalar que els pics utilitzats per establirsubdivisions i enumerar característiques donen un caràcter esquemàtic a la unitat.

PRESENTACIÓ

POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXTEl contingut de la unitat es podria treballar estudiant els dos primers itineraris amb tots els alumnes i dividint la classe per a l’estudi dels altres dos, de manera que en acabar l’estudi, els alumnes exposin als altres els coneixements que han adquirit.


Aquest itinerari està destinat a tots els alumnes.Comprèn els apartats 1 i 2, així com el document 1.L’estudi d’aquests apartats permet aconseguir un coneixement essencial per comprendre l’aparició i característiques de les civilitzacions fluvials.

Les activitats 1, 5 i 6 del llibre permeten als alumnesaprendre de manera autònoma les característiquesd’aquestes civilitzacions.


En aquest itinerari, destinat a tots els alumnes,s’estudien els apartats 3, 4 i 5 i els documents 3 i 4.L’objectiu d’aquest itinerari és adquirir elsconeixements mínims sobre la civilitzaciómesopotàmica.

Les activitats 8, 10 i 11 centren l’atenció delsalumnes sobre els aspectes més rellevants de la civilització mesopotàmica i la seva història.


L’apartat 5, la fitxa «Patrimoni» sobre el ziggurat i els documents que contenen imatges d’art

mesopotàmic, constitueixen l’itinerari 3, que té comobjectiu el coneixement de l’art mesopotàmic i està pensat per a alumnes amb més curiositat per la història.

Les activitats 12 i 13 del llibre són adequades per l’objectiu de l’itinerari, i la primera d’aquestesactivitats és interessant perquè els alumnesadquireixin uns coneixements sobre arquitectura.

Itinerari 4: continguts de més dificultat

Està constituït pels apartats «A fons» i les altres fitxes de «Patrimoni». Permeten als alumnesadquirir altres coneixements sobre eldesenvolupament de la civilització i la història deMesopotàmia, gràcies a l’estudi de les escripturesde l’antiguitat i de les etapes de la històriamesopotàmica. A més, l’estudi dels apartats de«Patrimoni» i la realització de les activitats que hicorresponen permeten als alumnes tenir-ne unconeixement més ampli.

Aquest itinerari pot ser interessant tant per alsalumnes més interessats com per a aquells amb un estil d’aprenentatge menys formal.


14831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 158


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


1. El treball amb dues escales. La unitat estudiales civilitzacions fluvials. S’estudia la civilitzaciómesopotàmica com exemple d’aquestescivilitzacions. Això suposa treballar amb duesescales diferents: l’escala de la història universal i la de la història d’una civilització concreta. Els professors haurem d’insistir en aquest canvi per evitar confusions en els alumnes.

2. La transcendència que va tenir l’escriptura.A partir de l’aparició de l’escriptura els historiadorstenen un nou tipus de fonts històriques, les fontsescrites, que ens permeten conèixer els fets que narren aquestes fonts. S’ha de deixar clar als alumnes que, encara que l’escriptura fosimportant per als pobles que la van desenvolupar, el que justifica el canvi de la prehistòria a la històriaés que ens permet arribar al coneixementd’esdeveniments particulars.

3. La civilització, un procés independent peròamb característiques comunes. El mapa de lescivilitzacions fluvials, així com la resta del textinformatiu, expliquen quines van ser aquestescivilitzacions i on i quan van sorgir. És convenientexplicar als alumnes que el desenvolupament del’escriptura, i per tant, de la civilització, va serindependent a cada un d’aquests espais.

4. Les condicions geogràfiques de la civilitzaciómesopotàmica. Els primers paràgrafs del tercerapartat parlen de la qüestió dels condicionantsgeogràfics de la civilització mesopotàmica.

Per a que els alumnes relacionin les condicionsgeogràfiques amb el desenvolupament

de la civilització, és necessari que els professorsinsistim en l’explicació d’alguns aspectes. Un, que l’existència de cursos fluvials a regions àrides (en el cas de Mesopotàmia, el Tigris i l’Eufrates) va ser un esperó per a la construcció de canalsque permetissin l’agricultura. Dos, que laconstrucció d’aquests canals trascendia l’esforçindividual, cosa que feia necessària la col·laboracióde grups més grans que es van organitzar sotaautoritats polítiques (reis o sacerdots). Tres, queels governants dels estats que es desenvolupavenvan necessitar un sistema d’emmagatzematge de dades, que coneixem com escriptura.

5. Mesopotàmia, un mosaic de pobles. Al llibres’anomenen els diferents pobles que es vanassentar a Mesopotàmia al llarg de la seva història.Això pot causar confusió, ja que els alumnes estanacostumats a que del nom d’un territori en derivi el gentilici corresponent (de Catalunya catalans,d’Europa europeus, etc), però els habitants de Mesopotàmia no varen ser mesopotàmics, sinó sumeris, acadis o assiris, que es van assentar a la regió en diferents onades migratòries.

6. La barreja de les funcions polítiques i religioses. La separació entre poder religiós i polític és un fet en la majoria dels estats actuals, i fruit de revolucions lliberals del segle XIX. Noobstant això, a les primeres civilitzacions els dospoders es complementaven i es justificaven. Ésnecessari que s’aclareixin les implicacionsderivades d’aquesta unió entre els poders polític i religiós.

Programacions (pàg. 58 i 59)


Fitxa 49: Les civilitzacions fluvials

Fitxa 50: La cultura mesopotàmica


Fitxa 51: La civilització fluvial xinesa

Fitxa 52: La civilització de Harappa


Fitxa 37: El naixement de l’escriptura

Fitxa 38: Les primeres civilitzacions

Fitxa 39: Les ciutats de Mesopotàmia



Lectura 23: El codi d’Hammurabi

Lectura 24: Babilònia


Investigació (pàg. 558)

11: La dona a Mesopotàmia



831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 159


RECURS 44. LES PRIMERES CIVILITZACIONS

Civi

litza

ció

egíp

cia

Verm

ell

Civi

litza

ció

mes

opot

àmic

aTa

ronj

a

Civi

litza

ció

índi

aVe

rd

Civi

litza

ció

xine

saG

roc

R_ _ N _ _

R __

G_

__

__

R_

_I

__

__

__

R__I___

_R

__

E_

__

__

_

_

R_

_H

___

_-H

_

R_

_

T__

__

_

mar

Neg

re

mar

Med

iterr

an

i

mar

Roig

ma

r

d’A

rà

bia

OC

EÀ

m

ar

C

asp

i

ÍN

DI

C

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 160


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

14RECURS 45. MESOPOTÀMIA

T U R Q U I A

S Í R I A

LÍBAN

ARÀBIA SAUDITA

ISRAEL

JORDÀNIAEGIPTE

I R A Q

I R A N

AZERBAIDJANARMÈNIA

B _ _ _ _ _ _ _ _

M _ _

M _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

G_ _ _P_ _ _ _ _

M_ _C_ _ _ _

R _ _

E_

__ _ _

__

R

__

T_

__

__

A _ _ _ _ _ _

C _ _ _ _ _

L’imperibabilònic ambHammurabi(segle XVIII aC)

Morat

Annexionsterritorialsd’Assurbanipal(669-627 aC)

Verd

Nuclidel poderbabilònic

Blau

L’antiga Mesopotàmia s’estenia pels territoris d’aquests països actuals:

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 161


RECURS 46. LA HISTÒRIA DE MESOPOTÀMIA

PERÍODE3000 aC

539 aC

IMPERI

IMPERI

IMPERI

IMPERI

CONQUESTA

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 162

Les escultures són:

Funció:

Material:


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

14RECURS 47. L’ART MESOPOTÀMIC

És un fragment de És

Funció:

Material:

És

Funció:

Material:

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 163



ENLLAÇOS

http://members.fortunecity.es/fotografia1/35_Mesopotamia.htm

http://www.ancientindia.co.uk/

http://www.ancientchina.co.uk/menu.html

http://www.dearqueologia.com/casa_sumeria.htm

http://www.geocities.com/juliobou/sumer.html

DVD

Mesopotamia. Civilizacionesperdidas, vol. 06.

China. Antiguas civilizaciones. MD.

India. Antiguas civilizaciones. MD.

China. Civilizaciones perdidas,vol. 05.

Viaje a lo desconocido, vol. 03,El misterio del valle del Indo, MD.

NOVEL·LES

P. LANZOTTI, Kengi y la magia de las palabras. Ediciones SM.Col. El Barco de Vapor.

R. GÓMEZ, Zigurat. Ediciones SM.


J. SANTACANA i M. C. GARCÍA,El Cercano Oriente: los sumerios.Anaya. Col. Biblioteca Básica de Historia.

A. VIRREY, Mitos chinos. Akal. Col. Pasado Legendario.


E. BASSIN, J. BOTTÈRO

i J. VERCOUTTER, Los imperios del Antiguo Oriente (3 vols.).Historia universal siglo XXI.

F. LARA, La civilización sumeria,Historia 16. Biblioteca de Historia

1. El mural de les civilitzacions fluvials. Els alumnes poden elaborar alllarg de la unitat un mural en el que es recullin les principals manifesta-cions artístiques de les civilitzacions fluvials. El mural pot representar unmapa on es localitzen les cultures: Mesopotàmia, Egipte, Índia i Xina.Aquesta activitat afavoreix la col·laboració entre els diferents alumnes.

2. Imagina que fas la volta al món fa 4000 anys. Suposa que vius alcomençament de la història i que per alguna circumstància (ets un co-merciant, un esclau...) acabes a l’altra banda del món. Al final de la tevavida expliques les teves experiències en un text breu que hem trobat ara.

3. Confuci i Lao Tse. Es pot proposar la lectura de textos triats d’aquestsfilòsofs de l’antiga Xina. Després es pot obrir un petit debat entre elsalumnes sobre els textos llegits. Als enllaços següents es troben citacionsdels autors proposats: http://www. proverbia.net/citasautor.asp?autor=244i http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=569

4. Ramayana i Mahabaratta. Lectura de textos triats d’aquestes epopeiesÍndies. Després els alumnes poden fer una redacció emulant els textosllegits.

5. Debat: avantatges de l’escriptura. A partir de l’apartat «A fons» espot iniciar un debat sobre els avantatges que va suposar per a la humani-tat la invenció de l’escriptura.

6. Buscar informació. Es proposa un treball d’investigació. Els alumnesbuscaran informació sobre algun personatge o esdeveniment d’una civi-lització fluvial i després en faran una petita redacció. Els alumnes hauriende presentar fotocòpies o impressió de les fonts en les que s’han basat.

7. Informe: diferències entre l’edat dels metalls i les civilitzacionsfluvials. Els alumnes faran un informe sobre les semblances i les dife-rències entre l’edat dels metalls i les civilitzacions fluvials. Hi analitzaranels aspectes següents:

• El territori que comprèn cada tipus de cultura

• L’organització política que s’hi donava

• La jerarquia de la societat

• Les característiques de la religió

• L’art

8. Buscar informació: el calendari mesopotàmic. Obrir la pàginahttp://sepiensa.org.mx/librero/historia.html, clicar la icona «Para estudiarel pasado» i entrar a la secció «Calendarios». Llegir el text relatiu a Meso-potàmia i respondre les preguntes següents:

• Quins pobles mesopotamis van idear els primers calendaris?

• Quants dies tenia un mes? I quants mesos tenia un any? I dies?

• Què feien per evitar els desfasament entre les estacions i el calendari?Quina civilització actual encara fa servir aquest calendari primitiu?

Més recursos

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 164


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

L’antic Egipte

La unitat 15 estudia la civilització egípcia. El textexpositiu analitza els condicionants geogràfics de la civilització egípcia, el seu sistema polític i social, i també les seves creences i les característiques de l’artegipci. La unitat també inclou els apartats «A fons»,que permeten examinar amb deteniment algunsaspectes de la civilització egípcia, com ara l’evolucióhistòrica de l’Egipte faraònic, les condicions de vida en aquella civilització, els diferents tipusd’enterraments o les arts decoratives. També conté

apartats sobre el «Patrimoni» egipci, que mostrenalgunes obres destacades de l’art. És una unitat llarga,a causa de la importància de la civilització egípcia per al desenvolupament de la civilització occidental i de l’interès que desperta aquesta cultura en l’alumnat.El text té un caràcter descriptiu, adequat a l’objectiu de descriure la societat egípcia, tot i que quan cal establir subdivisions o característiques es recorre a l’esquematització de les idees principals.

PRESENTACIÓ

15

POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXTEl contingut de la unitat es podria treballar estudiant els itineraris 1 i 3 i mitjançant treballs individuals per a l’alumnatamb més interès per aquesta civilització en el segon itinerari.


Comprèn els apartats 1 i 2 complets, el subapartatsobre els déus de l’apartat 4, i tot el 5. Aquest itinerari permet conèixer els aspectesessencials de la civilització egípcia.

Per estudiar aquests aspectes que se suggereixen, és interessant realitzar les activitats referides a la comprensió dels conceptes, la cerca de les ideesprincipals i la interpretació del text. També ésinteressant fer la tretzena activitat per sintetitzar el coneixement de la jerarquia social egípcia.


Tots els apartats de la unitat tenen un continguttractat de manera que qualsevol alumne mitjà el

pugui comprendre. Entre les activitats, les senyaladesamb dues rodonetes morades estan dissenyadesespecíficament per a aquest nivell.


Aquest itinerari comprèn els apartats «A fons»relacionats amb es etapes de la història d’Egipte, la vida quotidiana i els tipus de tombes egípcies, i també els apartats sobre «Patrimoni» sobrel’escriba, els temples, les piràmides de Gizeh i el bust de Nefertiti.

Entre les activitats, s’han destacat amb tres rodonetesmorades les que tenen més nivell de dificultat.També convindria fer les activitats que acompanyenles parts del text dels apartats «A fons» i «Patrimoni».



1. L’extensió de la unitat. La unitat dedicada a Egipte és molt llarga, en correspondència amb la durada i la influència que aquesta civilització hatingut en el desenvolupament de la civilitzacióoccidental. Tot i així, aquesta magnitud i la granquantitat d’informació que conté constitueixen un problema per a l’alumnat de 1r d’ESO. L’atractiude la civilització egípcia afavoreix que l’alumnattingui interès i expectació per aquesta unitat.

Caldrà que organitzem la unitat amb cura i demanera amena perquè l’alumnat no la vegiinassequible.

2. Les fantasies sobre la civilització egípcia.La civilització egípcia ha desencadenat tota mena de mites i especulacions sobre el seu origen i desenvolupament. Un dels reptes que planteja la unitat és desfer aquestes teories fantàstiquesque resten interès a la civilització.

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 165


Perquè l’alumnat desestimi aquest tipusd’especulacions, convé oferir la visió racional quela investigació històrica aporta per comprendre el desenvolupament de la civilització egípcia.

3. Els condicionaments geogràfics d’Egipte.L’experiència de l’alumnat, que viu en un món ambun elevat nivell tecnològic, no facilita quecomprenguin la relació entre el mitjà físic i les característiques d’una civilització. Per això ésimportant insistir en el fet que l’aprofitament del Nilva afavorir el progrés tecnològic i eldesenvolupament sociocultural i polític en aquestaàrida regió, fins al punt d’arribar a permetre el desenvolupament d’aquesta civilitzacióextraordinària.

Cal que afavorim que l’alumnat arribi a entendreaquesta relació, donant gran importància a lageografia d’Egipte.

4. La funció divina dels faraons. La divinitat del poder polític és un concepte totalment aliè a la civilització occidental i això provoca quel’alumnat vegi aquesta característica com unamanifestació del primitivisme de l’Egipte faraònic.Per evitar aquest equívoc, cal que insistim en la funció que complia aquesta creença: com la divinització del faraó afavoria la centralització del poder polític i això permetia una concentraciód’esforços per a la realització d’obres públiques, i no només per a la realització de palaus, tombes i temples, que van permetre el desenvolupamentde la civilització egípcia.

Caldrà, doncs, que relacionem el paper màgic que tenien els faraons de controlar el ritme de les aigües del Nil, amb la funció pràcticad’aprofitar-les mitjançant la realització d’obreshidràuliques.

5. Les diferents manifestacions de l’arquitecturaegípcia. Un perill latent és que a l’alumnat li resultafamiliar l’arquitectura egípcia, que relaciona amb les piràmides i temples de dimensions colossals. El risc és que, com que els és coneguda, donin per sabuda l’arquitectura d’Egipte. Cal, doncs, que els mostrem la varietat i la complexitat dels edificis, per desfer aquest tòpic de l’alumnat.

Per fer-ho, és interessant mostrar a l’alumnatexemples variats i abundants, sense pretendre que recordin els edificis, sinó la tipologia i la funcióde cadascuna.

6. El cànon egipci de la figura humana. És fàcilreconèixer una escultura o una pintura egípcia querepresenti la figura humana: probablement, un copque s’han vist exemples d’arts plàstiques egípcies,tothom és capaç de diferenciar-les d’altresmanifestacions artístiques. Per tant, el problema no és tant reconèixer l’art egipci com comprendreper què és recognoscible. Sens dubte, la raó es troba en el cànon egipci.

Perquè l’alumnat el reconegui és interessant que,després d’una breu explicació de lescaracterístiques, practiquin elaborant una figuraque segueixi les regles de composició egípcies.

Programació de l’aula (págs. 60-61)

Fitxes de reforç (págs. 258-263)

Fitxa 53: La geografia de l’antic Egipte

Fitxa 54: Els sabers

Fitxa 55: La societat egípcia

Fitxa 56: El temple egipci

Fitxa 57: La vida quotidiana

Fitxa 58: La família en l’antic Egipte

Fitxes d’ampliació (págs. 264-267)

Fitxa 59: Egipte a Internet

Fitxa 60: Les piràmides

Fitxa 61: L’antic Egipte en els seus textos

Fitxa 62: Egipte en la literatura i el cinema

Adaptació curricular (págs. 384-391)

Fitxa 40: El poder del faraó

Fitxa 41: La societat egípcia

Fitxa 42: Les creences dels egipcis

Fitxa 43: L’art egipci

Educació multicultural (págs. 439-472)

Temps de lectura (págs. 503-505)

Lectura 25: La història d’Isis i Osiris

Lectura 26: La piràmide de Kheops

Cinema i Ciències socials (págs. 529-536)

Investigació (págs. 560-561)

12: La dona a Egipte

WebQuest (págs. 580-581)

L’antic Egipte


RECURSOS DE LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT

831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:41 Página 166

RECURS 42. L’ANTIC EGIPTE

Zona fèrtilVerd

Llocs importants

R_

_N_

_

M _ _

M _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

M _ _

R _ _ _

D E S E R T

D ’ _ _ _ _ _ _D E S E R T

D E

_ _ _ _ _

B_ _ _ E_ _ _ _ _

A_ _ E_ _ _ _ _

G _ _ _ _

S _ _ _ _ _ _

K _ _ _ _ _

Tebes

Memfis

Antic EgipteVermell


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

15

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 167


RECURS 43. LA HISTÒRIA D’EGIPTE

CRISI

CRISI

2050 aC

1800 aC

1100 aC

IMPERI

DOMINACIÓ

IMPERI

IMPERI

Construcció de

pels faraons

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 168


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

15RECURS 44. L’ARQUITECTURA

El temple. Parts

Tipus de tombes

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 169


RECURS 45. UNA PINTURA A ESCALA

Déu Thot.

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 170


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

15MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA ENLLAÇOS

PEL·LÍCULES

Cleopatra, dirigida per Joseph L.Mankiewicz el 1963.

Historias de los antiguos egipcios,dirigida per Tony Mitchell el 2003.

DVD

Hatshepsut, la gran reina de Egipto. Elantiguo Egipto. Canal de Historia.

Dioses y demonios. Los dioses de Egipto. Discovery Channel.

Los secretos de la Gran Pirámide.National Geographic.

Imperio Nuevo. La edad de oroegipcia. National Geographic.

Egipto. Civilizaciones Perdidas, vol. 1.

NOVEL·LES

M. WALTARI, Sinuhè l’egipci.

A. CABANAS, La conjura del faraón.


R. ENGUIX, El Antiguo Egipto. Anaya.Biblioteca Básica de Historia,serie «General».

N. FERNÁNDEZ RUBIO, Así vivían los egipcios, Anaya. BibliotecaBásica de Historia, serie «VidaCotidiana».

L. ORDEIX, J. SANTACANA, Egipte i Mesopotàmia: Els pobles de les valls fluvials. Editorial Graó, Biblioteca de la classe, Barcelona, 1993.

I. M. OTEAD, La vida en el antiguoEgipto, Akal, colección«Herencia del Pasado».

S. STEEDMAN, L'Antic Egipte, RBA,Barcelona, 1996


C. ALDRED, El arte egipcio,Barcelona, 1993.

Fundació “la Caixa” Egipte milenari:vida quotidiana a l'època delsfaraons, Barcelona, 1998.

C. JACQ, L'antic Egipte dia a dia, Edicions 62, Barcelona, 1998

T. G. H. JAMES, El pueblo egipcio,Crítica.

1. El mural de la línia de temps d’Egipte. Podeu elaborar amb l’a-lumnat una gran línia de temps durant l’estudi de la unitat.

2. La vida de Sinuhè, relat de la vida d’un camperol. Treball d’imagi-nació en què l’alumnat, basant-se en el que ha après sobre la vida delsegipcis, ha de fer una redacció on es narri un dia de la vida d’un camperol.

3. Elaborar un catàleg turístic d’Egipte. L’alumnat haurà d’elaborarun catàleg turístic sobre Egipte en què indiqui:

• On se situa la terra dels faraons.

• Quines són les construccions més destacades.

• Quin és l’interès històric d’aquesta civilització.

4. Àlbum de fotografies dels personatges egipcis. Cal que l’alumnatbusqui fotografies de retrats dels diferents personatges que apareixen alllarg de la unitat. En un full hauran de seleccionar sis fotografies i expli-car per què va destacar cadascun dels personatges seleccionats.

5. Informe sobre les diferències i semblances entre la civilitzaciómesopotàmica i l’egípcia. Després d’estudiar la civilització egípcia,l’alumnat té coneixements concrets sobre dues civilitzacions fluvials:Mesopotàmia i Egipte. Ara poden fer un quadre comparatiu sobreaquestes dues primeres civilitzacions.

6. Escriu el teu nom. A la pàgina http://recursos.cnice.mec. es/latingriego/Palladium/O_alumnos/esp100.php, dins d’«Aplicaciones», «Escribe je-roglíficos egipcios», es pot obtenir la transcripció del nom propi amb ca-ràcters egipcis.

7. Debat: les obres del Museu Egipci de Barcelona o la mòmiadel museu de Montserrat s’haurien de tornar a Egipte si les re-clamessin? Es planteja el debat del llegat de les civilitzacions antiguesque es troba en els museus d’Occident i de la conveniència de tornar-loals països d’origen.

• Els egipcis actuals són hereus de l’Egipte faraònic i, per tant, han decustodiar aquestes obres?

• Hem d’aconseguir que tornin les nombroses obres d’art català dis-perses arreu del món?

8. Buscar informació sobre mites egipcis. Cal que l’alumnat busquiinformació sobre alguns mites i després en faci una petita redacció.Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què s’hanbasat per fer la redacció.

9. Investigació sobre les piràmides egípcies. Entrant a la pàginahttp://www.egipto.com/las_piramides/index.html l’alumnat accedeix aun nodrit exemple de piràmides faraòniques, amb un breu comentari.L’alumnat en pot elaborar un informe.

10. Elaborar un plànol d’un temple egipci. Cal que l’alumnat dibuixi laplanta d’un edifici egipci i hi indiqui les part que la componen. Aquesttipus d’activitat fomenta que l’alumnat es fixi en els detalls.

Més recursos

http://www.fundclos.com/c_museu.htm

http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/index.htm

http://www.ancientegypt.co.uk/menu.html

http://www.egiptomania.com/

http://www.egipto.com/egipto_para_nino/index.html

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 171


La història dels grecs

La unitat 16 segueix el desenvolupament clàssic:comença amb la geografia de l’Hèl·lade per ressaltar lainfluència del medi sobre l’esdevenir històric idesenvolupa la història de Grècia antiga segons ladivisió convencional (període arcaic, època clàssica ihel·lenisme). Acaba amb un apartat que parla de lapresència dels grecs a la península Ibèrica i,especialment, a Catalunya. És una organització senzillai clara, que facilita l’estudi cronològic i permet alsalumnes comprendre l’evolució històrica de Grècia.Però aquesta simplicitat de l’organització deixa foraaspectes tangencials però essencials per comprendre

la civilització grega, com les civilitzacions minoica i micènica, l’Imperi persa o la colonització fenícia del Mediterrani. No obstant això, totes aquestesqüestions apareixen als apartats «A fons», de maneraque es completen els continguts al mateix temps que se n’aconsegueix una jerarquia de maneraintuïtiva.

La unitat és extensa, amb un llarg text expositiu. Aixòes justifica per la importància de l’antiguitat grega pel naixement de la cultura occidental, que obliga a tractar molts assumptes importants

PRESENTACIÓ



Consta dels apartats 2, 3 i 4, que són suficients per entendre l’evolució política de l’antiga Grècia i les seves característiques més significatives(formació de les polis, expansió a ultramar,enfrontament entre grecs i perses, la Guerra del Peloponès i l’expansió cultural derivada de les conquestes d’Alexandre el Gran).

Les activitats referides al text que permeten tenir una comprensió suficient de la història grega, són les subtitulades «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals».

També poden realitzar-se les activitats d’interpretacióde documents referits a mapes i il·lustracions queaporten la dimensió de l’espai de la història grega,especialment la de l’entorn més proper, com Empúries.De la mateixa manera, fer l’activitat referida a Periclesajudaria a «posar rostre» a la història de Grècia.

Per altra banda, seria interessant realitzar l’activitat

final titulada «Sintetitzar informació en un quadrecronològic».


Inclou els tres apartats que queden: el títol 1, quefacilita una comprensió del medi i la seva influènciaen el desenvolupament de la cultura grega; el 5, queconcreta la presència grega a la Península, i el 6, que s’ocupa en particular del territori de l’actualCatalunya.

L’apartat «A fons» titulat «L’imperi persa» permetconèixer un dels grans rivals dels grecs.


La resta d’apartats de quadres d’informació permetenobtenir una visió completa de la història grega.

Aquest itinerari és adequat per als alumnes amb méscuriositat o autonomia i podria completar-se amb lesactivitats de les categories «Reflexiona» i «Organitzala informació».


16


1. La densitat de la unitat. La història de Grèciaés molt extensa, donada la trascendència per al desenvolupament posterior de la civilitzacióoccidental i la gran quantitat de documentacióconservada. Encara que al llibre es presenta de manera breu, la unitat té gran quantitat

de conceptes, esdeveniments i personatges,necessaris per una mínima comprensió de la història de Grècia. Una manera d’amenitzar la unitat pot ser recórrer a apartats suaus del llibrecom «Sabies que» o «Patrimoni», que faciliten el manteniment de l’atenció per part de l’alumnat.

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 172


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

16



Fitxa 63: El temps i l’espai grecs

Fitxa 64: La geografia de la Grècia antiga


Fitxa 65: L’antiga Grècia en la literatura i el cinema

Fitxa 66: L’antiga Grècia a Internet

Fitxa 67: Ulisses i el ciclop


Fitxa 44: Les polis gregues

Fitxa 45: La fundació d’Empúries pels foceus

Fitxa 46: La història de l’antiga Grècia

Fitxa 47: Els grecs i la guerra



Lectura 28: La colònia grega d’Empúries

Lectura 29: Alexandre el Gran

Cinema i Ciències socials (pàg. 529-536)


14. Les dones a l’antiga Grècia: situació general



2. Relacionar la història grega amb el present.L’estudi de la Grècia antiga és fonamental perconèixer les arrels de la nostra cultura. Això suposaestudiar l’expansió de la civilització grega per lescostes del Mediterrani i el mar Negre, que esbossael futur mapa europeu.

Treballar amb el document 7 pot servir perassenyalar la dimensió fonamentalment europea de la civilització grega, sobretot si es compara ambl’expansió fenícia, que també està assenyalada al mapa.

3. Evitar la confusió entre la democràcia antigai l’actual. Una possible confusió és l’ús de laparaula democràcia per referir-nos a dos sistemespolítics i socials tant diferents com la democràciagrega i els actuals sistemes democràtics.

Per una banda convé assenyalar que lademocràcia grega era una democràcia esclavista. A la democràcia grega només una minoriad’habitants de la polis (els ciutadans) tenien dretspolítics i civils. És important en aquest sentitmarcar la diferència amb els actuals sistemesdemocràtics, en els que tota la població majord’edat (sense distinció de sexe) té drets polítics.

Per altra banda, és necessari insistir en què la democràcia antiga era una democràcia directa,en la que el cos dels ciutadans participava en lagestió política ocupant per torn els diferents càrrecspolítics i religiosos, en canvi en els actuals sistemesrepresentatius, la immensa majoria dels ciutadansnomés participa en la designació dels càrrecspúblics a través de les eleccions periòdiques.

4. No confondre l’expansió grega ambl’imperialisme del segle XIX. L’expansió grega,tant l’arcaica com l’hel·lenística, no va ser unainvasió imperialista, ja que no eren conquestes que impliquessin el control polític ni l’explotacióeconòmica dels recursos i la població.

En el cas de les colonitzacions del període arcaic, es tractava d’emigracions provocades per la pobresai la mala distribució dels recursos de la polisd’origen. L’emigració va afectar sobretot poblacionsen situació crítica i, en aquest sentit s’assembla mésa l’actual onada migratòria des de païsossubdesenvolupats cap als desenvolupats. Pel que faa les conquestes d’Alexandre el Gran i lesmonarquies hel·lenístiques posteriors, en realitatnomés van suposar la substitució del poderaquemènida pel de nous monarques hel·lenístics,sense que les poblacions sotmeses experimentessincanvis significatius.

6. Localitzar les àrees de colonització grega i fenícia a la península Ibèrica i, en particular, a Catalunya. Les colonitzacionsde la Península van afectar sobretot el litoral dellevant i meridional i les van portar a terme dos pobles: els fenicis i els grecs.

Els apartats 5 i 6 del llibre tracten aquesta qüestió,i la realització de les activitats referides a aquestaspecte pot ajudar a determinar les àreesd’influència dels dos pobles colonitzadors. L’estudide la colònia grega d’Empúries, pot ser un exemplecabdal que reuneix els aspectes més significatiusdel procés de colonització.

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 173


RECURS 46. L’HÈL·LADE

Micenes

Troia

EfesSAMOS

RODES

M _ _

_ _ _ _ _

M A R

E _ _ _

P _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _

Cnossos

P _ _ _ _ _ _ _ _

ÀSIA

_ _ _ _ _

M _ _ _ _ _ _ _ _

M _ _

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

C _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _

Verd Límit delsterritoris grecs

Ciutat

ALBÀNIA

MACEDÒNIABULGÀRIA

TURQUIA

GRÈCIA

TURQUIA

Estats actuals que van pertànyer

totalment o parcialment a l’Hèl·lade:

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 174


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

16RECURS 47. LA HISTÒRIA DELS GRECS

800 aC

El territori grec passaa ser una provínciaromana.

750 aC

550 aC

499 aC

480 aC

431 aC

404 aC

323 aC334 aC

ÈPOCA

ÈPOCA

ÈPOCA

Es produeix

Guerres

entre

i

Guerres

entre

i

Imperi

831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:42 Página 175


RECURS 48. L’EXPANSIÓ GREGA

Rhode(Roses)

Empòrion(Empúries)

Sagunt

Hemeroscopi(Dénia)

Alonis Akra Leuké

Baria

Sexi(Almuñécar)

Abdera (Adra)

Mainake

Gadir(Cadis) Malaka

(Màlaga)

OCEÀATLÀNTIC

VermellColònies fenícies

VerdColònies gregues

R

N

RI

RE

R

T

mard’A

marN

M AR

M E D I T E R R A N I

mar CM

E

F

Expansió colonialen l’època arcaica

Imperi d’Alexandre el GranVerd

Vermell

Ruta dels colonitzadors d’_ _ _ _ _ _ _ _

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 176


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


ENLLAÇOS

http://www.mac.es/empuries

http://www.uoc.edu/humfil/ct/Hiper_educatius

http://www.dearqueologia.com

http://www.artehistoria.com/historia/contextos/547.htm

PEL·LÍCULES

Troia, dirigida per WolfgangPetersen, 2004.

DVD

Atlas interactivo de historia universal,vol. 1. MD.

Grandes épocas del arte: La Greciaclásica, vol. 1. MD.

Grecia. Civilizaciones perdidas,vol. 2.

NOVEL·LES

C. GOÑI, Buscando a Platón víaInternet, Einusa.

J. Martín, Los juegos olímpicos en la antigüedad, Ed. Glénat.


Mercè CANELA, L’escarabat verd, La Galera, Col·lecció «Grumets»,1999.

Raquel LÓPEZ MELERO, Así vivían en la antigua Grecia, Anaya.Biblioteca Básica de Historia.


C. M. BOWRA, Las Atenas de Pericles,Ed. Alianza.

J. A. RAMÍREZ (dir.), Historia del arte.El mundo antiguo,vol. 1. AlianzaEditorial.

Federico LARA PEINADO, José M.BLÁZQUEZ i altres, El mundogriego, Ediciones Nájera.

1. El mural de la línia del temps de Grècia. Elaborar amb els alum-nes una gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi assenyala-rem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com lesGuerres Mèdiques, el regnat d’Alexandre el Gran, etc. L’eix s’elaboraràen un rotlle de paper a la part superior per poder-lo continuar a la unitatsegüent, en el que es podran situar esdeveniments destacats des delpunt de vista social i cultural.

2. Tartesos, grecs i fenicis. A partir de la informació del llibre de text, elsalumnes podran elaborar una redacció imaginant que són comerciantsgrecs que arriben a la península Ibèrica. És important que assenyalin elspobles aborígens que hi trobarien, així com els pobles colonitzadors que jaestaven a la Península.

3. Atenesos i espartans. Fer un debat entre els alumnes en el que ungrup adopta el paper dels atenesos i un altre el dels espartans. Cadagrup ha de defensar els punts de vista de cada una de les seves ciutatsa la Guerra del Peloponès respecte a:

• L’imperialisme atenès

• L’enfrontament entre democràcia i aristocràcia

4. Àlbum de fotos de personatges grecs. Els alumnes buscaran a In-ternet fotografies de retrats dels diferents personatges que apareixen alllarg de la unitat. A un full seleccionaran sis fotografies i explicaran perquè va destacar cada un dels personatges seleccionats.

5. La Ilíada. Es pot realitzar la lectura d’algun capítol de la Ilíada a classei posteriorment comentar-la. El comentari es pot centrar en alguns as-pectes com els que se suggereixen a continuació:

• Determinar el període de la històric de Grècia al que es refereix.

• Assenyalar l’esdeveniment a què fa referència.

• El caràcter històric o llegendari de l’esdeveniment.

• El coneixement d’alguna altra obra grega connectada amb l’anterior.

6. Imagina que ets un colonitzador grec. Es pot fer una redacció enla que l’alumne se situi en el paper d’un emigrant grec que marxa afundar una colònia. Encara que la imaginació ha de tenir un paper des-tacat al treball, la redacció ha de partir de les condicions de vida en elperíode arcaic que els alumnes han estudiat a la unitat.

7. L’hoplita. Demanar als alumnes que dibuixin un hoplita grec a partirde la il·lustració de la pàgina 200. Es pot utilitzar una quadrícula per fa-cilitar la reproducció de la il·lustració.

Més recursos

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 177


La manera de viure dels grecs

Aquesta unitat toca els aspectes sociològics i culturalsde la civilització grega. Els dos primers apartats parlende la jerarquia social i l’economia de l’antiga Grècia. El tercer apartat estudia l’organització de la ciutat,diferenciant els períodes arcaic i clàssic de l’èpocahel·lenística. Per últim els elements culturals hel·lènicss’aborden als tres últims apartats; el quart està dedicata la religió, i el cinquè i sisè a l’arquitecturamonumental i l’escultura.

La mateixa matèria de la unitat obliga a establirnombroses classificacions i subdivisions que permetincomprendre l’estratificació social, l’estructura del temple grec, etc. Per això el text expositiu té

una estructura esquemàtica marcada per la utilització de pics. S’aconsegueix així una exposició senzilla, peròque mostra de manera completa la societat grega i les seves manifestacions culturals.

Als apartats «A fons» i «Patrimoni» es desenvolupenaspectes puntuals dels continguts que apareixen altext expositiu, com l’estudi, entre d’altres del Partenó o l’organització de la democràcia atenesa. Aquestadisposició permet seqüenciar la unitat segons el tipus d’alumnat que hi hagi, ja que els aspectesessencials es troben al text expositiu, i els elementsd’aprofundiment, a la resta d’apartats.

PRESENTACIÓ



Hauríem d’assegurar-nos que els alumnes amb mésdificultats d’aprenentatge estudiaran els apartatssegüents: el 3 (sobre les ciutats), el primer subapartat del 4 (sobre déus, herois i mites), i els apartats 5 i 6.D’aquesta manera els alumnes tindran una ideabastant completa de la religió i l’art grecs, que sónllegat important.

Pel que fa a les activitats, s’haurien de realitzar lesassenyalades amb les categories «Comprèn elsconceptes» i «Busca les idees principals» que estanrelacionades amb aquests apartats.


Tots els apartats del text haurien de ser estudiats per la majoria dels alumnes, ja que suposa quetambé estudiïn aspectes relacionats amb la societat i l’economia.

Les activitats de nivell mitjà són les titulades«Interpreta el text» i «Interpreta els documents».També es podria relacionar amb aquest itinerari

l’activitat final de la unitat «Elaborar un mapa de conceptes».


Comprèn els apartats assenyalats com «A fons»,«Drets humans» i «Patrimoni».

Les activitats marcades amb tres pics liles tenen mésdificultat i són adequades per alumnes mésavantatjats o interessats.

Es pot obtenir un coneixement més exhaustiu de la religió grega treballant el document 14. S’hauriad’utilitzar perquè els alumnes interpretin per primeravegada una genealogia preguntant-los sobre les relacions de parentiu entre els diferents déus.

L’aprofundiment en l’estudi de l’art grec es potaconseguir a través de l’estudi del Partenó i l’evolució de l’escultura, que es tracten a l’apartat «A fons». A més aquests continguts es poden reforçar amb l’anàlisi del temple Paestum i d’una escultura que es troben a les activitats finals de la unitat.

17


831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 178


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


1. Diferenciar entre ciutadans i no ciutadans.La jerarquia social de les civilitzacions anteriors al liberalisme es basava en les diferències legals de la població i els privilegis de les minoriesdominants. Per comprendre aquesta diferènciaaplicada a la societat grega és útil treballar les tresprimeres activitats que fan referència a l’apartat«Una societat desigual».

2. Comprendre el sentit de l’esclavatge a l’antiguitat. La idea preconcebuda que elsalumnes tenen sobre l’esclavatge és la de que els esclaus eren maltractats constantment. El textd’Aristòtil que s’inclou a l’apartat de «Dretshumans» pot servir per comprendre el sentit de l’esclavatge grec des del punt de vista delsesclavistes, ja que és una justificació de l’esclavatge sense que això suposi disculparl’actitud dels amos d’esclaus.

3. L’organització de l’espai de la ciutat grega.Avui les ciutats responen a una planificació urbanaque té en compte la construcció d’infraestructures i la seva ubicació a diferents espais econòmics,residencials, etc. Però els alumnes creuen que aixòha existit sempre. Per això és important destacar que els grecs van donar un gran impuls a l’urbanisme.

4. Comprendre la diferenciació entre pràctiquesreligioses públiques i privades. La majoriad’alumnes tenen una experiència de la religiólimitada a l’àmbit públic i sovint de contingut

predominantment social (comunions, bateigs...)però molts desconeixen l’existència de pràctiquesreligioses privades.

L’apartat «El culte religiós» permet conèixer els diferents tipus de pràctiques religioses, i fins i tot l’origen religiós dels jocs olímpics. Aquest temaels pot resultar especialment motivador, ja que és conegut i els pot mostrar la història comquelcom viu.

5. Entendre el concepte d’ordre arquitectònic.Aquest aspecte és de gran dificultat per l’alumnat,ja que és el primer cop que s’enfronten a l’estudide l’art amb cert rigor. L’art prehistòric, elmesopotàmic o l’egipci no han exigit el nivellconceptual que requereix l’estudi de l’arquitecturagrega, de la que s’estudia l’estructura del templegrec i la seva planta, i s’aprèn a distingir els tresordres pels capitells. Una àmplia selecció de documents permet estudiar de manera moltplàstica l’arquitectura grega partint del llibre.

6. Conèixer l’evolució de l’escultura grega. Eltema és molt ampli, com passa amb l’arquitectura,per això ens hem de limitar al més elemental: els materials i els temes escultòrics fonamentals i lescaracterístiques essencials de l’escultura grega(idealisme i harmonia).

El text expositiu tracta aquestes qüestions quequeden exemplificades amb els documents que l’acompanyen.



Fitxa 68: La democràcia atenesa

Fitxa 69: La societat grega

Fitxa 70: El llegat de Grècia


Fitxa 71: L’acròpoli

Fitxa 72: Els déus olímpics

Fitxa 73: Ceràmiques gregues


Fitxa 48: Atenes, la polis més important

Fitxa 49: Les ciutats greguesFitxa 50: Els jocs olímpics i la religióFitxa 51: L’art grec



Lectura 27: Llegendes gregues


Investigació (pàg.564-565)

14. Les dones a Atenes i Esparta



831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 179


RECURS 49. EL TEMPLE GREC

Els ordres grecs

La planta del temple grec

Elements de l’arquitectura grega

Ordre Ordre Ordre

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 180


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

17RECURS 50. L’ESCULTURA GREGA

Nom

És obra de

És de l’època

perquè

Com es diuen aquestes columnes amb forma de dona?

On són?

Nom

És obra de

És de l’època

perquè

Nom

És obra de

És de l’època

perquè

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 181



ENLLAÇOS

http://www.dearqueologia.com

http://www.artehistoria.com/historia/contextos/547.htm

PEL·LÍCULES

Troia, dirigida per WolfgangPetersen, 2004.

DVD


Grandes épocas del arte: La Greciaclásica, vol. 1. MD.

Grecia. Civilizaciones perdidas,vol. 2.

NOVEL·LES

C. GOÑI, Buscando a Platón víaInternet, Einusa.

J. Martín, Los juegos olímpicos en la antigüedad, Ed. Glénat.


Mercè CANELA, L’escarabat verd, La Galera, Col·lecció «Grumets»,1999.

Raquel LÓPEZ MELERO, Así vivían en la antigua Grecia, Anaya.Biblioteca Básica de Historia.


C. M. BOWRA, Las Atenas de Pericles,Ed. Alianza.

J. A. RAMÍREZ (dir.), Historia del arte.El mundo antiguo,vol. 1. AlianzaEditorial.

Federico LARA PEINADO, José M.BLÁZQUEZ i altres, El mundogriego, Ediciones Nájera.

1. El mural de l’art grec. Els alumnes poden elaborar al llarg de la uni-tat un mural que reculli les principals manifestacions artístiques gre-gues, tant arquitectòniques com escultòriques i ceràmiques. Es podenordenar en tres columnes (una per cada manifestació artística) i en tresfiles (una per cada període de l’art grec: arcaic, clàssic i hel·lenístic).Aquesta activitat afavoreix la col·laboració entre els diferents alumnes ial final quedaria plasmat l’art grec a l’aula.

2. Recopilar edificis occidentals amb influència de l’art grec. Cadaalumne ha d’aportar dues imatges on s’apreciï la influència hel·lènica alsedificis que ha seleccionat. Les imatges poden ser fotocopiades d’enciclo-pèdies o llibres d’art o descarregades d’Internet. Els alumnes explicarienquina influència grega s’aprecia a la imatge seleccionada. Amb les aporta-cions dels alumnes es podria elaborar un petit dossier sobre la influènciade l’arquitectura grega a l’arquitectura occidental.

3. Dibuixar la planta d’un temple grec. Els alumnes dibuixaran laplanta d’un edifici grec i assenyalaran les parts que la formen. Aquesttipus d’activitat fomenta que els alumnes es fixin en els detalls i facin unaprenentatge actiu.

4. Buscar informació sobre mites grecs. Es proposa un treball d’in-vestigació. Els alumnes buscarien informació sobre alguns mites propo-sats pel professor o per ells mateixos i després farien una petita redac-ció narrant el mite. Els alumnes hauran de presentar fotocopies oimpressió de les fonts en què s’han basat per fer la seva redacció.

5. Narrar un dia a la vida d’un ciutadà grec. Treball d’imaginació enel que els alumnes, en base amb el que han après sobre la vida delsantics grecs, han de fer una redacció en la que narrin un dia a la vidad’un ciutadà grec. Es podria valorar, pel que fa a continguts, si inclouenconceptes apresos a la unitat.

6. A quina ciutat hauries volgut viure si haguéssis nascut a Grè-cia? Activitat proposada per desenvolupar l’empatia de l’alumnat versla civilització grega. L’alumne ha de triar necessàriament una ciutat iraonar el motiu de l’elecció. Aquesta activitat permetria la valoració deles actituds de l’alumne en relació amb el seu entorn.

7. Debat sobre l’esclavatge. L’activitat parteix del text d’Aristòtil sobrel’esclavatge que s’inclou a la unitat. A 1r d’ESO els alumnes acostumena ser reticents a expressar les seves opinions, per això el professor hau-rà de fomentar que intervinguin i es respecti allò que expressen..

8. Diferències entre la casa grega i la dels alumnes. Amb aquestaactivitat es pot ressaltar les diferències entre una casa grega i la delsmateixos alumnes. L’objetiu és mostrar als alumnes els canvis que esprodueixen al llarg de la història, fins i tot en qüestions de vida quotidia-na, que ells tendeixen a considerar com a naturals i per tant fora de lahistòria.

Més recursos

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 182


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

La història dels romans

La unitat 18 tracta la història política de Roma, i s’aborden qüestions molt diferents: la fundació de la ciutat, les institucions de govern a les diferentsèpoques (encara que amb especial atenció a les magistratures republicanes), els conflictes interns(com la lluita entre patricis i plebeus durant la república,les guerres civils i les crisis del segle III), les lluites deconquesta (especialment les Guerres Púniques, arran de les quals Roma es transforma en un veritable imperi)o les defensives (com les invasions germàniques).

S’hi recull un llarg període històric de més de 1.200anys. Per abraçar una història tant extensa s’ha seguit

una periodització convencional: a l’apartat 2 s’estudia la fundació de la ciutat, i al següent, la monarquia. La república s’estudia als títols 4 i 5, aquest darrerdedicat a la crisi de la república durant el segle I aC.Als apartats 6 i 7 s’estudia l’Imperi amb un textexpositiu que tracta l’alt Imperi, la crisi del segle IIIi el baix Imperi. La fragmentació de l’Imperi romà i els regnes germànics es tracten al punt 8 i a l’apartatannex «A fons».

La unitat presenta un decidit caràcter narratiu en què gairebé no es recorre a l’esquematització.

PRESENTACIÓ


Els alumnes amb menys atracció per l’estudi de Roma podrien estudiar els apartats 1 i 2, que plantegen continguts molt generals sobre la geografia i la història de Roma. També els podenresultar interessants les activitats finals «Analitzaruna moneda» i «Llegir un còmic críticament».


Encara que tots els apartats de la unitat tenen un contingut assequible per a un alumne mitjà,podríem considerar imprescindibles els apartatssegüents: 1, 2, 3, 4 (només la primera part), 5, 6, 7(només els dos últims paràgrafs) i 8.

Pot ser útil realitzar les activitats «Comprèn elsconceptes», «Busca les idees principals», «Interpreta

el text», i «Interpreta els documents», que permetenaprendre les qüestions essencials de la històriaromana. Dins de les activitats finals, s’hauria de realitzar l’activitat «Sintetitzar informació en una línia del temps».


Aquest itinerari completa l’anterior i permet obteniruna visió més profunda de la història romana. Suposatambé estudiar els subapartats «Patricis i plebeus» i «Les guerres púniques» de l’apartat 4 i l’«A fons»sobre la fragmentació del Mediterrani.

Amb els alumnes de més nivell podem fer l’activitatfinal «Interpretar organigrames».

18



1. Adquirir una idea clara de la cronologiaentorn del canvi d’era. La comprensió de l’evolució cronològica és una tasca complexa al 1r cicle d’ESO, ja que s’estudien llargs períodeshistòrics molt allunyats del present. Però, a més, en aquesta unitat la qüestió es complica,

ja que es produeix un canvi d’era. Per aixòl’explicació de la unitat s’ha d’acompanyar de l’elaboració d’eixos cronològics i el repàs de les nocions cronològiques bàsiques que es van presentar a les pàgines d’«Introducció a la Història».


831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 183


2. Comprendre l’estructura del sistema políticromà. L’alumnat d’aquesta edat té una ideasimplificada de l’organització d’una societat i del sistema polític d’una civilització. Aquesta idea,sovint basada en la seva experiència familiar,acostuma a limitar-se a diferenciar entre els qui manen, que identifiquen amb reis o personatges coneguts, i els qui obeeixen. L’estudide les principals institucions romanes els potaportar una primera idea sobre la complexitat dels sistemes polítics.

En aquest sentit s’hauria d’insistir en el paperlegislatiu de les assemblees enfront de la funcióexecutiva de les magistratures, que al seu torn sóntriades pel cos electoral reunit als comicis.Comparar l’actual sistema representatiu amb el sistema romà i establir-ne els avantatges a travésd’un debat, podria ser una manera entretingudad’enfocar aquesta qüestió.

3. Entendre la natura del conflicte entrepatricis i plebeus. L’exemple dels plebeus que van reivindicar els drets polítics pot servir per mostrar el valor de la cooperació, ja quecooperant van aconseguir el reconeixement dels drets civils i polítics complets. Una manerad’aproximar el tema a l’experiència dels alumnes és mostrar-los l’existència de demandes similars en la nostra societat.

4. Percebre la importància de l’enfrontamententre romans i cartaginesos. Durant el períodede les guerres púniques, Roma es va transformar i va deixar de ser una simple ciutat-estat, perconvertir-se en la capital d’un Imperi que compreniano només la conca mediterrània, sinó també

el nord-oest d’Europa, gran part dels Balcans,Anatòlia i Mesopotàmia.

Insistir en les àrees d’influència de Roma i Cartagopot ajudar que els alumnes entenguin per què la victòria de Roma a les guerres púniques li va donar el control del Mediterrani occidental i la va convertir en una potència.

5. Distingir l’imperi de la monarquia i la república. L’Imperi és un llarg període de més de cinc-cents anys caracteritzat per la concentració de poder en la figura de l’emperador. Es tractava d’una institucióvitalícia, i l’emperador designava el seu successor.Això la diferencia clarament de la monarquia, en què prima la successió consanguínia. Perquè els alumnes distingeixin entre aquestes tres formes de govern, pot ser interessant resumir les característiques específiques de cada sistemaen un quadre sinòptic.

6. Diferenciar l’alt Imperi del baix Imperi.Analitzar les diferències entre les dues èpoques en què tradicionalment es divideix l’Imperi romà és una tasca complexa, però necessària percomprendre la fi de l’Imperi romà i la posteriorfragmentació durant el període germànic.

Per facilitar la comprensió de l’evolució històrica de l’Imperi romà és convenient accentuar els contrastos entre els dos períodes: descriure l’alt Imperi, que va del segle I al III dC, com l’èpocad’esplendor de la civilització romana, i identificar el baix Imperi, els dos darrers segles de la sevaexistència, com una època de crisi, caracteritzadaper la fi de l’expansió territorial romana, les dificultats frontereres, l’empobriment i la ruralització.



Fitxa 74: La geografia de Roma

Fitxa 75: Cronologia. Temps i era cristiana

Fitxa 76: Astèrix i Obèlix


Fitxa 77: Roma a Internet

Fitxa 78: La biografia d’un emperador: Titus

Fitxa 79: Cèsar prepara el setge d’Alèsia


Fitxa 52: El Mare Nostrum

Fitxa 53: Computar el temps segons els romans

Fitxa 54: El govern de l’Imperi romàFitxa 55: Les invasions



Lectura 32: La caiguda de Numància



Les dones a Roma: evolució històrica


Pompeia



831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 184

RECURS 51. L’IMPERI ROMÀ (I)

B _

_ _

_ _

_ _

GER

MÀ

NIA

G _

_ _

_ _

H _

_ _

_ _

_ _

ITÀ

LIA

PA

NN

ÒN

IA

MÈS

IA

TR

ÀC

IA

ÀS

IA

OR

IEN

TÀ

FR

ICA

R _

_ _

DE

SE

RT

D’A

RÀ

BIA

m _

_M

_ _

_ _

_ _

_ _

_ _

mar

Tir

rè

DE

SE

RT D

EL S

ÀH

AR

A

m_

_R

__

_

O _

_ _

A _

_ _

_ _

_ _

m_

_N

__

__

r _ _

N_

_

r

_

_R

__

r__

D

_ _ _

__

r __

T _ _ __

Mor

at

IMPE

RI R

OM

À

Mon

arqu

iaVe

rd

Repú

blic

a

Impe

riTa

ronj

a

Lim

es (

fron

tera

)


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

18

831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:43 Página 185


RECURS 52. L’IMPERI ROMÀ (II)

Màxima extensióde l’imperi romà

Morat

OCEÀ

ATLÀNTIC

ÀFRICA

GERMÀNIA

GÀL·LIA

HISPÀNIA Roma

ORIENT

ÀSIA

ITÀLIA

PANNÒNIA

TRÀCIAMÈSIA

BRITÀNIA

DESERTD’ARÀBIA

mar

Tirrè

M A R M E D I T E R R A N I

IRLANDA REGNEUNIT

DINAMARCA

PAÏSOSBAIXOS

BÈLGICALUXEMBURG

ALEMANYA POLÒNIA

ESPANYA

FRANÇA

PORTUGAL

SUÏSSA

LIECHTENSTEIN

ÀUSTRIA

REP.TXECA

ESLOVÀQUIA

LITUÀNIA

LETÒNIA

BIELORÚSSIA

UCRAÏNA

MOLDÀVIA

ROMANIAHONGRIA

ESLOVÈNIACROÀCIAITÀLIA

BÒSNIA IHERCEGOVINA SÈRBIA

BULGÀRIA

MACEDÒNIAALBÀNIA

GRÈCIA

TURQUIA

XIPRE

RÚSSIA

OCEÀ

ATLÀNTIC

marTirrè

M A R M E D I T E R R A N I

mar Negre

mar Negre

mar

Caspi

mar

Caspi

ALGÈRIA

MAURITÀNIA

MARROCTUNÍSIA

LÍBIAEGIPTE

ARÀBIASAUDITA

JORDÀNIAISRAEL

LÍBAN

SÍRIAIRAQ

IRAN

AZERBAIDJANARMÈNIA

GEÒRGIA

SÀHARA

mar

Roig

mar

Roig

MONTENEGRO

MALTA

Estats actuals el territori dels quals pertanyia totalment o parcialment a l’Imperi romà:

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 186


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

18RECURS 53. LA HISTÒRIA ROMANA

Personatges

264 aC

146 aC

44 aC

395 dC

ESPLENDOR

Octavi August

Teodosi

Caiguda

Mort

753 aCPersonatges

Personatges Guerres

entre

i

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 187



ENLLAÇOS

http://www.geocities.com/historia_imperia/roma/roma.html

http://www.elinformadordegalicia.com/jms/roma/roma001.htm

http://www.ateneanike.com/pagina_11.html

PEL·LÍCULES

Julio César (TV), dirigida per Uli Edelel 2002.

DVD

Roma, Antiguas civilizaciones. MD.

El imperio romano. Apogeo y caída,MD.

Imperios: Roma, MD.

NOVEL·LES

R. SUTCLIFF, Aquila, el último romano.Gran Angular.

P. BACCALARIO, El señor de la horda.Ediciones SM.


C. CODOÑER i C. FERNÁNDEZ-CORTE,Roma y su imperio. Anaya,Biblioteca Básica de Historia,Serie General.

Trevor Cairos, Los romanos y suimperio. Akal.


P. Grimal, La formación del imperioromano. Siglo XXI.

1. El mural de la línia del temps de Roma. Elaborar amb els alumnesuna gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi assenyalaremles diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com les guer-res púniques, l’assassinat de Juli Cèsar, etc. L’eix es pot elaborar en unrotlle de paper i continuar-lo a la unitat següent.

2. «Tu també, Brutus». A partir de la informació del llibre de text, elaboraruna redacció imaginant que cada alumne és un ciutadà romà testimoni del’assassinat de Cèsar. És important que assenyalin els motius que van por-tar a l’assassinat i que se situi en present, anys després, per fer també refe-rència a esdeveniments posteriors, com el segon triumvirat, la guerra entreMarc Antoni i Octavi, etc.

3. Debat sobre les lluites entre patricis i plebeus. L’enfrontamententre patricis i plebeus durant la república és un exemple clàssic deconflicte social. Les diferències econòmiques i legals entre els dosgrups n’expliquen el fenòmen. Pot ser una bona oportunitat per acararels alumnes amb la problemàtica de la conflictivitat social. El debat espodria articular entorn de diverses qüestions:

• Van fer bé els plebeus de rebel·lar-se contra els patricis?

• Creieu que hi ha motius per un descontentament similar en l’actualitat?

• Se us acudeixen altres maneres de solucionar les discrepàncies?

• Van aconseguir els seus objectius?

• Quina institució es va crear per defensar la plebs? Creieu que hi haorganismes semblants a la societat actual?

4. Àlbum de fotos dels personatges romans. Els alumnes hauran debuscar retrats dels diferents personatges que apareixen al llarg de launitat. Hauran de seleccionar sis fotografies i explicar en un full per quèvan destacar els personatges seleccionats.

5. Comentari de les Vides paral·leles de Plutarc. Es poden triar pas-satges de Plutarc que tractin qüestions semblants de dos personatgesper comparar-los. Podem centrar la lectura i el comentari en alguns as-pectes com:

• Semblança dels personatges

• Els seus fets més importants

Potser el llibre més indicat pels alumnes és «Alexandre i Cèsar», ja quesón dues figures que els alumnes coneixen.

6. El legionari. Dibuixar un legionari romà a partir d’un model. Es pot uti-litzar una quadrícula per facilitar la reproducció de la il·lustració. Aquesttipus d’activitats fomenten l’aprenentatge per part dels alumnes, ja ques’han de fixar en els detalls.

7. Mapa de l’Imperi. Sobre un mapa polític, dibuixar les fronteres del’Imperi i anomenar els països que tenen territori que va formar part dela civilització romana.

8. El legionari. Buscar informació sobre algun personatge acordat entreels alumnes i el professor i fer una petita redacció amb la seva biografia.Se’ls podria donar un índex a respectar per tal d’evitar que copiïn lesfonts que utilitzin.

Més recursos

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 188


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

La manera de viure dels romans

Aquesta unitat parla d’aspectes relacionats amb les estructures profundes de la civilització romana:societat, economia, creences i art. La unitat té un caràcter descriptiu i només s’utilitza la lletra negretaper ressaltar els aspectes importants o per donarentrada a punts que es desenvolupen.

Les temàtiques que es tracten són molt variades: la societat s’aborda al primer apartat, que parla de les diferències entre ciutadans i no ciutadans, aixícom de la situació de la dona. Al segon punt s’estudial’economia romana i es descriuen els principals sectors

econòmics. Les ciutats s’examinen al tercer títol, on esfa èmfasi en la descripció de la planta i l’equipamenturbà. L’arquitectura és l’objectiu del quart apartat, on s’estudien les característiques tècniques del’arquitectura i l’enginyeria romanes i els principalstipus d’edificis. Els últims dos punts de la unitat esdediquen a conèixer la religió romana: per una bandala religió pagana i per l’altra el cristianisme.

La unitat es completa amb dos apartats ressaltats: el primer, «Drets humans», estudia l’esclavatge a Roma, i el segon, més extens, se centra en la vida quotidiana.

PRESENTACIÓ


Pensem que els continguts relacionats amb la ciutat i amb l’arquitectura, els haurien d’estudiar tots els alumnes, tant per la quantitat de vestigis que es poden trobar per tot Europa com perquè són una part fonamental del llegat dels romans.

S’hauria d’estudiar els apartats 3 i 4 i l’«A fons» sobre la vida quotidiana.

Les activitats més adequades són les que s’agrupensota els títols «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals», corresponents a aquests apartats.De les activitats finals s’hauria de realitzar l’activitat«Elaborar un mapa de conceptes».


Tots els apartats del text tenen un nivell conceptualadequat per a un alumne mitjà.

També pertanyen a aquest nivell les activitatscategoritzades com a «Interpreta el text» i «Interpretaels documents», així com les activitats finals«Identificar objectes quotidians» i «Extraureinformació d’escultures».


Els apartats que aporten informació complementària(seccions «Drets humans», i «A fons») sónadequades per a alumnes amb una motivació i un interès especials, o amb més capacitats.

També tenen més nivell de dificultat les activitats«Organitza la informació» i «Reflexiona», així coml’activitat final anomendada «Interpretar una foto aèriade les restes d’una ciutat».

19


1. Diferenciar la societat romana de la grega.L’organització de la societat romana, dividida enhomes lliures, ciutadans i no ciutadans, i esclaus,es pot confondre amb el sistema social grec. Potserseria interessant ressaltar les similituds més que lesdiferències entre les dues societats a través d’unquadre sinòptic.

2. Diferenciar l’economia romana de la grega.Tal com passa amb l’organització social, l’economiade Grècia i de Roma tenen una base comuna.Totes dues s’estableixen sobre una agriculturamediterrània, i en totes dues les ciutats sónorganismes polítics que tenen un paper rellevanten l’organització de la vida. De la mateixa manera



831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 189


que en el cas de l’organització social, seràinteressant ressaltar-ne les similituds més que les diferències.

Les diferències principals es donen en l’amplitudgeogràfica del comerç romà i en la seva varietatmés àmplia. Confeccionar un quadre comparatiude les rutes comercials i de les mercaderies de les dues societats pot afavorir que els alumnescomprenguin aquestes diferències.

3. Valorar el paper de l’esclavatge a l’economiaromana. L’apartat sobre l’esclavatge de la pàgina236, com que enumera algunes de les tasques que realitzaven els esclaus, permet que elsalumnes comprenguin la importància quantitativadels esclaus en el món romà i el fet que treballavenen tots els àmbits.

4. Comprendre l’avenç de l’urbanisme romàrespecte del grec. L’urbanisme, entès coml’organització de l’espai de la ciutat, és tan anticcom la ciutat mateixa. Els alumnes van estudiar les primeres passes de l’urbanisme occidental a la unitat 17.

Per afrontar aquesta qüestió és important que, a més del text expositiu, els alumnes treballinl’activitat «Interpretar una foto aèria de les restesd’una ciutat» de la pàgina 244 del llibre.

5. Valorar les innovacions tècniques que vanaportar els romans. És important que elsalumnes de 1r d’ESO adquireixin la idea que la civilització romana va donar un gran impuls a les tècniques de construcció, tant per la utilització de nous materials com per l’ús de nous elements de construcció.

6. Conèixer la gran varietat d’edificis romansrellevants. L’equipament de les ciutats romanesera molt complet i variat. A més d’una gammad’edificis amb diferents funcions, tenieninfraestructures que donaven molts serveis als habitants de les ciutats. Perquè els alumnescomprenguin la diversitat de què parlem, és important que se’ls presentin diverses imatgessobre els temples i infraestructures.

7. Comprendre el paper polític del cultea l’emperador. Segons la imatge popular, grecs i romans adoraven els mateixos déus amb diferentsnoms. La realitat és més complexa: la religióromana va tenir un caràcter sincrètic que li vapermetre assumir, juntament amb els cultesprivats, no només les divinitats gregues, sinó lesd’altres pobles sotmesos, en especial, orientals.

Per comprendre aquesta peculiaritat de la religióromana és important insistir que el culte a l’emperador va tenir un caràcter polític, ja que a seva funció era cohesionar la fidelitat a l’Estat.

8. Entendre per què el cristianisme va passarde ser perseguit a convertir-se en l’únicareligió de l’Imperi. Aquesta qüestió estàestretament relacionada amb el que es tracta al punt anterior. Els cristians no van ser perseguitsper professar una creença particular, sinó perquèno realitzaven els ritus de culte imperial, i aixòs’entenia com un desafiament a l’autoritat del’Estat. A partir del segle IV, l’expansió delcristianisme i la debilitat de l’Estat van afavorir que l’Imperi legalitzés i després imposés el cristianisme com a única religió.



Fitxa 80: La vida a Roma

Fitxa 81: Igualtat i desigualtat en la societat romana

Fitxa 82: El llegat de Roma


Fitxa 83: Jesús de Natzaret i Pau de Tars

Fitxa 84: La Roma clàssica en la literatura i el cinema

Fitxa 85: La pintura pompeiana


Fitxa 56: La societat i l’economia romanes

Fitxa 57: Les ciutats romanes

Fitxa 58: La religió dels romans

Fitxa 59: Els primers cristians



Lectura 30: Roma



16. Patrícies, plebees i esclaves


Pompeia



831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 190

RECURS 54. EDIFICIS PER A L’OCI

Nom:

Lloc on és:

Tipus d’edifici:

Funció:

Nom:

Lloc on és:

Tipus d’edifici:

Funció:

Tipus d’edifici:

Funció:


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

19

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 191


RECURS 55. ALTRES EDIFICIS ROMANS

Tipus d’edifici:

Funció:

A B

Calçada.

Aqüeducte.

Tipus de casa

Habitada per rics/pobres

Num. de familiars que hi habitaven

Alçada

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 192


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


ENLLAÇOS

http://pompeya.desdeinter.net/pomp.htm

http://www.elinformadordegalicia.com/jms/roma/sociedad.htm

http://www.ateneanike.com/pagina_78.html

http://www.dearqueologia.com/

PEL·LÍCULES

Gladiator, dirigida per Ridley Scott.2000.

DVD


Coliseo: ruedo mortal del Roma. MD.

Grandes èpocas del arte, vol. 02. El arte de Roma. MD.

La vida en el Imperio Romano.Discovery Channel.

NOVEL·LES

M. I. MOLINA, De Victoria paraAlejandro, Alfaguara Infantil y Juvenil.


J. ESPINÓS i D. SÁNCHEZ, Así vivian los romanos, Anaya, BibliotecaBásica de Historia, sèrie VidaCotidiana.

P. ARDAGH, Los romanos, SM.


P. ARIÈS i G. DUBY, Historia de la vidaprivada, vol. 1 («Del imperioromano al año 1000»), Taurus.

1. El mural de l’arquitectura romana. Els alumnes poden elaborar alllarg de la unitat un mural que reculli les principals manifestacions del’arquitectura romana. Es poden ordenar en columnes per diferenciarels diferents tipus d’edificacions.

2. Elaborar un catàleg turístic de Roma. Els alumnes han d’elaborar uncatàleg turístic sobre Roma en el qual assenyalin:

• On se situa la ciutat.

• Quines són les construccions més destacades.

• Quin és l’interès històric de Roma.

3. Dibuixar la planta d’una ciutat romana. Els alumnes han de dibuixar la planta d’una ciutat romana i assenyalar-ne els elements prin-cipals: carrers, places i edificis més significatius. Aquesta mena d’acti-vitat fomenta que els alumnes es fixin en els detalls i facin un apre-nentatge actiu.

4. Buscar informació sobre déus romans. Els alumnes han de cercarinformació sobre alguns déus romans i després fer-ne una petita redac-ció. Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què s’han basat per fer-la.

5. Narrar un dia en la vida d’un ciutadà romà. Treball d’imaginacióen què els alumnes, basant-se en el que han après sobre la vida delsantics romans, han de fer una redacció que narri un dia en la vida d’unciutadà romà.

6. El calendari romà. Activitat que suposa la investigació per part delsalumnes, que han de buscar informació a través d’Internet o utilitzantl’enciclopèdia. Han de buscar informació sobre:

• Les hores del dia.

• Els dies del mes.

• Els mesos de l’any.

7. Amb sentit de l’humor. Després de consultar la pàginahttp://www.culturaclasica.com/cultura/forges_romanos.htm, els alumneshauran de crear una vinyeta humorística en la qual aparegui algunad’aquestes expressions: mens sana in corpore sano; ad kalendas grae-cas; vade retro; pecata minuta. El professor ha de traduir-ne prèviamentel significat i comentar-ne l’ús actual.

8. Dissenya un vestit romà. Els alumnes hauran de dibuixar un romà iuna romana amb els vestits característics, i anomenar els diferents ele-ments del vestit. Les activitats d’aquest tipus són atractives per alsalumnes, al mateix temps que els obliga a concentrar-se i fixar-se en elsdetalls.

9. La fe dels cristians. Es pot plantejar una activitat als alumnes queconsisteixi a buscar informació sobre les primitives heretgies cristianes.A continuació es poden resumir les característiques d’aquestes heret-gies en un quadre sinòptic comparatiu amb la doctrina ortodoxa quesosté la jerarquia eclesiàstica.

Més recursos

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 193


La Hispània romana

La unitat 20 tracta la història de la península Ibèrica a l’antiguitat, al llarg del primer mil·lenni abans de Cristi durant la dominació romana. Aborda, per tant, duesgrans qüestions: la història dels ibers i els celtes de la Península, i la Hispània romana.

La primera qüestió apareix al primer apartat, en el qual s’estudien de manera paral·lela els dospobles aborígens. La segona part de la unitat

se centra en la Hispània romana i comprèn la restadels apartats.

Per la gran quantitat de detalls que hi ha en aquestaunitat, hem de fer moltes classificacions i subdivisionsque permetin comprendre les diferències entre ibers i celtes, i les d’aquests amb Roma. Per això, el textexpositiu té una estructura esquemàtica. Aixís’aconsegueix una exposició senzilla però completa.

PRESENTACIÓ


Aquest itinerari que podríem anomenar geogràfic, té un caràcter d’introducció i vol aconseguir que els alumnes diferenciïn els diferents pobles que viviena la Península durant l’antiguitat. Comprèn dosapartats: el primer (només els tres primers paràgrafs)i el segon, així com el document 1.

El treball d’aquest itinerari pot centrar-se en duesactivitats molt concretes: l’ànàlisi del document 1(activitat 3 de la pàgina 247, primer apartat) i l’organització de la informació que es proposa a les activitats de la pàgina 250.

Els continguts d’aquest itinerari informen sobre elspobles que habitaven a la Península a l’antiguitat, perla qual cosa l’haurien de treballar tots els alumnes.


Aquest itinerari, més extens, parla de la manera deviure dels diferents pobles de l’antiguitat hispana:l’economia, la societat, l’organitzaciópoliticoadministrativa i les creences. L’itineraricomprèn el text expositiu dels apartats 1 a 5.

Per abordar aquest itinerari els alumnes poden ferl’activitat «Organitza la informació» de la pàgina 247 i «Busca les idees principals» de la pàgina 250, i tindran una visió de conjunt dels pobles de l’antiguitat.

Els alumnes menys motivats poden analitzar els documents suggerits per aquest itinerari seguintuna pauta semblant a la proposada per al primeritinerari pel document 1.


L’apartat sisè i els apartats de «Patrimoni» conformenaquest itinerari. Suposa un pas més, ja que es passade la simple descripció a l’avaluació del llegat del’antiguitat. L’objectiu és que coneguin i valorin els vestigis arqueològics i la influència històricad’aquests pobles.

Els alumnes farien l’activitat proposada a la pàgina247 sobre els documents 2 i 3 i les de «Comprèn els conceptes» i «Interpreta el text» de la pàgina 250,així com la que es proposa sobre el document 8 a «Interpreta els documents».


20


1. La densitat de la unitat. La unitat 20 és complexa per als alumnes, ja que s’hi estudientres pobles i cultures (els celtes, els ibers i els romans) i es mencionen a més altres poblescolonitzadors del Mediterrani oriental: grecs, fenicisi els seus successors, els cartaginesos.Per fer assequible la unitat, els professors hem

de centrar l’atenció dels alumnes en les qüestionsmés destacades.

2. El canvi d’escala que suposa la història de la Península a l’antiguitat. L’estudi de la història de la Península a l’antiguitat suposa uncanvi en l’enfocament respecte les unitats d’històriaanteriors, ja que si fins ara s’havien estudiat grans


831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 194


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

20civilitzacions, ara l’estudi dels celtes, els ibers i la Hispània romana té importància per a la històriad’Espanya, però en menor mesura per a la comprensió de la història general. És convenientque els professors ressaltem aquests dos aspectes:

• Advertir d’aquest nou enfocament que suposal’estudi de la història d’Espanya.

• Explicar el context d’aquests pobles en el marcde les civilitzacions mediterrànies i cultures europees del primer mil·lenni abans de Crist.

3. Comprendre les diferències entre els ibers i els celtes. Conèixer la diversitat dels pobles quevan habitar la Península a l’antiguitat pot ser moltcomplicat, però la classificació tradicional en ibers i celtes aporta senzillesa i claredat a la qüestió. Percomprendre les diferències entre ibers i celtes ésimportant que els alumnes localitzin geogràficamentles dues cultures i que en distingeixin lescaracterístiques: les diferències socieconòmiques,polítiques, d’hàbitat i de creences.

4. Conèixer la seqüència cronològica dels pobles de la Península durantl’antiguitat. La localització temporal és un delselements fonamentals de la història, però suposaun problema per als alumnes. Això és perquè la cronologia és una magnitud abstracta. La representació del temps en un eix cronològic

ésuna bona manera que els alumnes aconsegueixinaprendre i comprendre aquest aspecte de la història. Per això és interessant l’activitat 10 del llibre.

5. Reconèixer les diferents manifestacions de la romanització. L’herència cultural ipatrimonial de Roma a la Península és immensa i, com va dir l’historiador, «tots som fills de Roma».Precisament la gran quantitat de llegat romà obligaa fer una classificació i selecció que es pot articularen dos grups: el llegat cultural i el material.

Del llegat cultural potser es podria destacar les llengües romàniques de la Península. L’immensllegat material pot resumir-se elaborant un dossiersegons es proposa a l’activitat final de la pàgina251. També pot ser útil perquè els alumnes valorinel llegat romà, la visita a algun jaciment o museu on hi hagi materials romans.

6. La comprensió de termes específics. La unitatpresenta molts termes específics que els alumneshan de conèixer i saber utilitzar. El llibre presentaun «Glossari» i activitats de «Comprèn els conceptes» que ajuden a abordar aquestproblema. Tot i això i per reforçar aquestaprenentatge fóra convenient que els alumnes es fessin el seu glossari a la llibreta amb els termesque van apareixent al llarg del text.



Fitxa 86: La conquesta romana d’Hispània

Fitxa 87: Els pobles colonitzadors

Fitxa 88: L’economia dels pobles antics

Fitxa 89: Les creences i l’art

Fitxa 90: Astèrix a Hispània


Fitxa 91: La Hispània antiga en la pintura del segle XIX

Fitxa 92: Obres públiques romanes a Hispània

Fitxa 93: Hispània a Internet


Fitxa 60: Ibers i celtes

Fitxa 61: Les primeres colònies a la península Ibèrica

Fitxa 62: La conquesta romana d’Hispània

Fitxa 63: La romanització



Lectura 31: Descripció de Celtibèria



17. Les dones a la Hispània romana



831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 195


RECURS 56. IBERS I CELTES

ÀREA D’INFLUÈNCIA

Celta i celtibèricaGroc

IberaVermell

OCEÀ

ATLÀNTIC

mar Cantàbric

marMediterrani

LUCENCS

ÀSTURSCÀNTABRES

BRÀC

ARS

VACCEUS VA

SCONS

LUSONS

AREVACS

VETONS

CARPETANS

EDETANS

CONTESTANS

LAIET

ANS

LUSITANS

ORETANSCÈLTICS

TURDETANS

BASTETANS

TUTRBO

LETES

Tipus d’edifici:

Nom del poblat en què es localitza:

Iber o celta?

Per què?

Nom:

Iber o celta?

Què representa?

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 196


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

20RECURS 57. LA ROMANITZACIÓ D’HISPÀNIA

marMediterrani

G_ _L_ _ _ AT_ _R_ _ _ _ _ _S_

L_ _ _T_ _ _ _C_ _ _ _G_ _ _ _ _ _

B_ _ _ _ _

O C E À

A T L À N T I C

H

N

O

EA

C

S

T

CE

N

L

de Segovia. d’Alcántara.

de Segòbriga. d’Itàlica.

ROMANITZACIÓ HISPANA

Gal·lèciaVerd

TarraconenseMorat

LusitàniaTaronja

CartaginenseGroc

BèticaBlau

Ciutatsmés importants

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 197



ENLLAÇOS

http://fresno.cnice.mecd.es/~jpan0004/

http://usuarios.lycos.es/losmillares/index.html

http://www.antropos.galeon.com/html/galaicos.htm

http://www.antropos.galeon.com/html/iberos.htm

http://www.historialago.com/leg_iberos.htm

DVD

Historia de España, vol. 1. MD.«Prehistoria y primeroshabitantes. Colonizaciones de la península Ibérica».

Historia de España, vol. 2. MD. «La conquista romana.Hispania, provincia del imperio».

NOVEL·LES

A. SÁNCHEZ-ESCALONILL, El príncipe de Tarsis. Editex.


J. SANTACANA, Iberia: los orígenes.Anaya, Biblioteca Básica de Historia.


I. BARANDIARÁN i altres, Prehistoria de la península Ibérica. Ariel.

A. Blanco Frejeiro, Los primerosespañoles. Historias del ViejoMundo, vol. 1. Historia 16.

A. BLANCO FREJEIRO i L. ABAD CASAL,Los iberos. Historias del ViejoMundo, vol. 1. Historia 16.

1. El pòster d’Hispània. Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitatun pòster que reculli les principals manifestacions artístiques de la His-pània antiga ordenades per cultures.

2. Elaborar un catàleg turístic de Roma. Els alumnes poden elaboraruna ruta que permeti visitar alguns dels principals monuments romans aEspanya. Haurien de visitar:

• Un aqüeducte • Un teatre

• Una calçada • Un amfiteatre

• Un pont • Un arc de triomf

3. Dibuixar la planta d’una ciutat romana. Consultar una pàginaweb. Després de consultar la pàgina http://www.almendron.com/histo-ria/antigua/prerromanos/prerromano.htm, es poden fer algunes activi-tats:

• Descriure com vestien les dones iberes.

• Explicar el paper de la dona als pobles indoeuropeus.

• Investigar sobre les llengües preromanes que existien a la Península iexplicar si se’n conserva alguna actualment.

4. Personatges i esdeveniments. Els alumnes buscaran informació so-bre alguns personatges o esdeveniments de la Hispània antiga i des-prés faran una petita redacció. Haurien de presentar fotocòpies o im-pressió de les fonts en què s’han basat per fer la redacció.

5. Debat: Elements positius i negatius de la romanització. Es potdividir la classe en dos grups, un que defensi els efectes positius (mal-grat les conseqüències negatives) i un altre que ressalti els efectes ne-gatius. Aquest debat pot afavorir que els alumnes comprenguin el signi-ficat de la romanització.

6. El diari d’Hispània. Es pot demanar als alumnes que imaginin que sónperiodistes i que han de redactar el titular i el resum dels principals esde-veniments que han passat a Hispània des de la Segona Guerra Púnica.

7. Que vénen els romans! Fer una petita redacció sobre algun esdeve-niment de la Hispània romana que l’alumne narrarà en primera perso-na. Aquesta activitat afavoreix l’empatia de l’alumne vers el tema estu-diat i és atractiva.

8. Topònims romans. L’activitat que proposem consisteix a buscar nomsde ciutats actuals que tinguin origen romà. Es poden posar en dues co-lumnes:

9. Viatge per Hispània. Imagina que ets un habitant de Brigantium.Descriu el viatge que faries per la Península fins arribar a Cartago Nova.Quins accidents geogràfics travessaries? Quins pobles coneixeries?

Més recursos

NOMRomà

• BarcinoActual

• Barcelona• •

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 198


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

La romanització a Catalunya

La unitat 21 tracta de la conquesta i la colonitzacióromana dels territoris de la Catalunya actual, i apropal’alumne al llegat romà dins de l’àmbit cultural que li és més proper. D’altra banda, aquesta unitat ha de concretar i tancar tot allò que l’alumnat ha aprèssobre el món romà a les unitats anteriors, aplicat a una realitat que ha deixat empremta al seu entorn.

La unitat s’inicia amb les característiques de les poblacions autòctones en el moment de l’arribada dels romans durant les guerres púniques,i la distribució d’aquestes en el territori. A l’apartat 2,s’estudia les diferents actituds de les poblacions iberesdavant la presència del món romà, així com el procésde conquesta i assimilació posterior. Descriu també les característiques de la primera organització romanadel territori i les reaccions davant la consolidació del seu domini.

A l’apartat 3 es considera els elements que conformarenl’organització administrativa del món romà a Catalunya i les seves característiques econòmiques i socials,

amb una atenció especial a l’establiment del tramaturbà, tot destacant la fundació romana de moltes de la ciutats catalanes. Igualment, s’hi tractal’articulació del sistema de vies de comunicació a partirdels grans eixos de comunicació romans a la Península.Per últim, s’hi destaca la importància d’algunes de les obres públiques romanes, que constitueixen partdel llegat patrimonial. L’apartat «Sabies que...» ampliala informació sobre Tàrraco, tot considerant la importància de la ciutat en l’administració civil i militar de la Península.

Per acabar, l’apartat 4 tracta la importància del llegatde la civilització romana. Destaca l’evolució del llatí finsa la formació del català dins del conjunt de les diversesllengües romàniques i mostra la rellevància del dretromà en la formació de les institucions jurídiquesmedievals catalanes, i la seva projecció com afonament tècnic dels ordenaments actuals. Igualment,destaca la importància de l’organització paleocristianaen la posterior organització eclesiàstica a Catalunya.

PRESENTACIÓ

21


Els alumnes amb menys motivació per l’estudi de la presència romana a Catalunya o aquells per als quals l’assignatura presenta dificultats, poden estudiar els continguts bàsics als apartats 1 i 3. Podrien realitzar les activitats 5, 6, 10 i 11. Són indicats, també per treballar a l’aula, el document 11, «La reconstrucció ideal de Tàrraco» i el text de «Patrimoni» relatiu a l’aqüeducte de les Ferreres. Aquest darrer es pot complementaramb l’exercici 9, amb l’orientació del professor.

Itinerari 2: continguts mitjans.

Tot i que el conjunt de la unitat és assequible per a un estudiant mitjà, l’estudi de la unitat es podriacentrar en els apartats 1, 2, 3 i 4. Seria convenienttambé treballar els mapes dels documents 7, 8, 9 i 10, i complementar el treball del document 11, la reconstrucció ideal de Tàrraco, amb la lectura del «Sabies que...» sobre la importància d’aquellaciutat. És aconsellable la realització de les activitats 3,7, 8, 12, 16, 18 i 19. Les dues darreres, basades enl’empremta romana sobre la ciutat de Barcelona es poden complementar amb les activitats descriptives

22 i 23 i amb un petit treball de camp sobre altresrestes romanes properes a l’entorn de l’alumne.

Itinerari 3: continguts que van més enllà.

És tracta d’un itinerari que completa l’anterior i fa possible l’aprofundiment en aspectes concrets de la romanització a Catalunya. A l’apartat 1, cal deixar clara la presència dels ibers arreu del territori, i sintetitzar la informació de l’apartat. A l’apartat 3, relatiu a l’organització del territori,l’activitat 13 permet treballar els criteris administratiusi les estratègies d’ocupació de l’espai dels romans. En la mateixa línia, l’exercici 9 apropa l’estudiant a un aspecte clau de l’urbanisme i l’enginyeria de Roma. L’activitat 17 familiaritza l’alumnat amb alguns dels aspectes més abstractes de la unitat, com ara la persistència al llarg delssegles de la cultura romana o l’aculturació dels ibers i la romanització dels pobles bàrbars. El text «A fons», «El primer cristianisme a la Tarraconense», permet apropar l’estudiant als inicis de la cultura cristiana a Catalunya. Les activitats 20 i 21 fan possible el treball sobrel’arqueologia urbana d’època romana a Catalunya.


831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 199





Fitxa 94: Els ibers a CatalunyaFitxa 95: La conquesta romana


Fitxa 96: L’organització del territoriFitxa 97: El patrimoni romà a Catalunya


Fitxa 64: L’escriptura ibèrica

Fitxa 65: Les revoltes contra la dominació romanaFitxa 66: L’organització administrativa romana a la Península



Lectura 33: Els romans a Catalunya




1. La superposició de cultures en el moment de l’arribada dels romans. La irrupció del romansal territori de l’actual Catalunya es produeix en el context de les guerres púniques. Cal considerar que van arribar a una colònia grega com era Empúries i que la major part dels habitants del territori erenaleshores ibers. L’alumnat de primer cicle tendeix a estructurar el temps en una seqüència i trobadificultats per comprendre la presència de culturesamb complexitat i característiques diferents en un mateix moment. Per això cal insistir en aquestaspecte a l’hora de valorar el que suposa la presènciad’un poble conqueridor.

2. Comprendre les fases en què es produeixl’assentament romà al territori de Catalunya.L’assentament romà al territori a partir de les guerres púniques es produeix de maneraprogressiva, i s’estableixen unes relacions amb les poblacions iberes i gregues que van experimentant variacions al llarg del temps.L’alumnat tendeix a concebre el procésd’assentament com un fet únic, en el qual totes les característiques de la dominació romanas’acompleixen des del primer moment. Així, per exemple, es representa amb dificultat l’evolucióurbana, com en el cas de Tàrraco, que passa d’un campament militar a una ciutat ambcompetències administratives i militars, que noassoleix la seva màxima esplendor fins que arribal’Imperi.

3. Entendre la natura del conflicte entre els ibers i els romans. En un primer moment les actituds delsibers estan motivades per les seves aliances militarsprèvies amb els cartaginesos. Després, la colonitzacióromana genera reaccions de resistència. Amb eltemps, els ibers són reduïts i les seves poblacions sónintegrades i assimilades culturalment, finspràcticament la desaparició de la seva cultura. Ladificultat d’aquest procés consisteix a comprendre elconcepte d’aculturació. Sovint és al primer curs del’ESO que se’n parla per primera vegada.

4. Dificultats per entendre la complexitat de lasocietat romana. La primera dificultat prové delcaràcter complex de la societat romana, que exigeixconsiderar conceptes, com ara els d’economia, poderpolític, administració, espai urbà i espai rural. Aquestsconceptes presenten problemes de comprensió perals estudiants de primer d’ESO, per això donar-ne una definició elemental i clara facilita la comprensióde la unitat i permet també establir comparacionsamb la realitat present de l’entorn de l’alumne.

5. Diferenciar la realitat de l’alt i del baix Imperi a Catalunya. A Catalunya, com arreu, els canvis,entre un i l’altre període, són molt importants, sobretot per considerar la fi del món romà. Els estudiants de primer cicle tenen dificultats per entendre la ruralització progressiva de la societatromana i l’afebliment del poder imperial, que permetla irrupció dels pobles germànics. Normalmentparteixen de la idea d’una invasió sobtada sense teniren compte el procés de crisi interior de l’Imperi.Caldria insistir molt en els diversos aspectes d’aquestacrisi, sense la qual és molt difícil entendre tant la divisió com la caiguda de l’Imperi.

6. La comprensió dels diversos aspectes del llegatromà. Entendre els diversos aspectes del llegat romàpot presentar algunes dificultats importants. En primerlloc, explicar com al llarg de dos mil anys s’hantransmès, mantingut i modificat aspectes importantsde la civilització i la cultura. Per això, és imprescindibleposar exemples que facin referència a l’evoluciód’aquest llegat al llarg dels segles, com ara el paperde la llengua i la seva transformació, des de l’edatmitjana fins als nostres dies. En segon lloc, moltesvegades la dificultat es troba en la comprensió delsmateixos conceptes, com ara el de dret, per la qualcosa és convenient definir-los amb referències al present, per facilitar-ne la comprensió. Per últim, en el cas de la religió, cal insistir que el llegat ésbàsicament cristià, perquè els alumnes tendeixen a pensar en la persistència del paganisme, i obliden laimportància de la cristianització durant el baix Imperi.

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 200


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

21RECURS 64. ELS POBLES IBERS A CATALUNYA

C_ _ _ _ _ _ _

A_ _

_ _

_ _

_

B_ _ _ _ _ _ _ _ _

I_ _ _ _ _ _ _L_ _ _ _ _ _ _

C_ _ _ _ _ _ _ _

L_

__

__

__

I__

__

__

_

A__

__ _ _ _ _

C_ _ _ _ _ _ _ _ _

I__ _ _ _ _ _ _ _

ma r

Me

di

te

rr

an

i

Poblats

Necròpolis

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 201


RECURS 65. MAPA DE L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DEL NORD-ESTPENINSULAR A L’ALT IMPERI

HI

SP

ÀN

IA

CI

TE

RI

OR

Convent caesaraugustanus

Convent tarraconense

V_ _ _ _ _ _ _

S_ _ _ _ _ _ _

D_ _ _ _ _ _

I_ _ _ _ _

B_ _ _ _ _ _

I_ _ _ _E_ _ _ _

G_ _ _ _ _ _

I_ _ _ _L_ _ _ _ _

R_ _ _ _

C_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

E_ _ E_ _ _ _ _ _ _

B_ _ _ _ _

A_ _ _A_ _ _ _C_ _ _ _ _ _

È_ _ _ _ _

P_ _ _ _ _ _ _ _

m a r

M e d i t e r r a n i

T_ _ _ _ _ _

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 202


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

21RECURS 66. RECONSTRUCCIÓ IDEAL DE LA CIUTAT DE TÀRRACO

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 203



ENLLAÇOS

www.uoc.edu/humfil/ct/Hiper_educatius

www.mac.es

www.mnat.es/cat/Tarraco/index.html

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/tarraco.htm

PEL·LÍCULES I DVD

Roma a Catalunya.

http://www.xtec.es/cgi/digital?F=F&REGISTRE=2768

NOVEL·LES

J. VALLVERDÚ, Un cavall contraRoma. La Galera, 1993.


M. LLUÏSA GUTIÉRREZ, Puig Castellar,poblat laietà, Els Ibers,Biblioteca de Classe, 28,Graó/Diputació de Barcelona,1990.

XAVIER AQUILUÉ, XAVIER DUPRÉ, JAUME MASSÓ, JOAQUÍN RUIZ

DE ARBULO, Tàrraco, Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Edicions El Médol,2002.


JOAN MALUQUER DE MOTES,«Prehistòria i Edat Antiga», a Història de Catalunya, (dirigida per Pierre Vilar), Volum I,Edicions 62, Barcelona, 1987.

1. Mural amb la línia del temps amb la presència romana a Catalu-nya. Elaborar una línia del temps durant l’estudi de la unitat, i assenyalar-hiles diferents etapes de la presència romana al territori de Catalunya, la fun-dació de ciutats, els canvis administratius, la difusió del cristianisme... L’eixes pot elaborar tant en un rotlle de paper com al quadern de cada alumne,de manera individual: així poden utilitzar-lo com a referència per a l’estudi.

2. Mapa de la presència romana a Catalunya. Sobre un mapa comarcal, mar-car les principals ciutats de la Catalunya actual que són de fundació romana.S’hi pot indicar també topònims, o dibuixar-hi els traçats de les vies de comu-nicació romana, tot observant la coincidència amb vies actuals.

3. Lectura d’un text de Polibi. A partir de la lectura conjunta del relat del’historiador clàssic de les guerres púniques, reconstruir els esdevenimentsi personatges principals de l’arribada dels romans al territori de l’actual Ca-talunya.

4. Topònims romans. Construir una taula per relacionar el nom de les ciutatsactuals de fundació romana amb el seu nom històric. En alguns casos s’hipot indicar també la presència d’anteriors establiments ibèrics.

5. Debat sobre l’actitud dels ibers. Algunes tribus iberes van establir alian-ces amb els cartaginesos, la qual cosa les va enfrontar amb els romans, men-tre que altres van aliar-se amb l’exèrcit romà. Posteriorment, algunes d’a-questes darreres van alçar-se, tot reaccionant contra el poder romà. Lesmotivacions dels ibers i dels romans poden ser un bon argument per estu-diar les característiques de la dominació romana. El debat podria ordenar-se entorn de les qüestions següents:

• Per què els ibers van adoptar actituds diferents davant de l’arribada delsromans?

• Quines eren les intencions dels romans?

• Quin va ser el destí, com a poble, dels que es van rebel·lar contra la do-minació romana?

• Quin va ser el destí, com a poble, dels que no es van rebel·lar?

• Què va succeir amb la llengua i la cultura dels ibers?

6. Visita imaginària a una ciutat de la Catalunya romana. Els alumnes po-drien escriure un text breu que relati una visita a una ciutat de la Catalunya ro-mana. Es pot dur a terme a partir d’una ciutat real, tot incloent-hi una expli-cació de les restes arqueològiques més significatives conegudes actualment.

7. Biografies dels primers màrtirs catalans. Es tractaria d’una aproxima-ció a l’estudi dels primers nuclis cristians. Seria interessant que, a més de lainformació biogràfica, s’indiqués la font, el moment en què es produeix la se-va actuació i, si escau, la importància del culte posterior a la ciutat o comar-ca del personatge escollit.

8. Identificar el llegat romà en l’arquitectura actual. Els alumnes hau-ran de buscar elements arquitectònics inspirats en l’arquitectura romana enedificis de la Catalunya actual. Poden realitzar un mural amb les fotografies,de manera que es comparin els elements actuals amb dibuixos i reproduc-cions d’època clàssica.

Més recursos

Nom romàNom actual

Tarragona Tàrraco

831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 204

Activitats ESO 1

Documents

Transcript of Activitats ESO 1