ACTIVITATS HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA D’ARISTÒTIL AL RENAIXEMENT

6. Diferencia entre el dualisme antropològic de Plató i la concepció aristotélica de l’ànima.

El dualisme antropològic de Plató defensa que l’ànima i el cos són elements oposats, és a dir, que el cos només fa que l’ànima no pugui ser lliure i es vegi obligada a lluitar contra els plaers i els desitjos del cos. Per tant, en aquest cas, l’ànima és un element idealista que només podrá arribar a la veritat un cop hagi pogut deslliurar-se del cos.

La concepció aristotélica defensa que l’ànima i el cos són dos elements complementaris, és a dir, el cos ofereix a l’ànima elements que ella no té, igual que l’ànima ofereix al cos elements que aquest tampoc té, per exemple, el cos ofereix a l’ànima el coneixement empíric i l’ànima al cos, el coneixement racional.

Així la diferencia entre els dos pensaments és que el Platònic contraposa l’ànima amb el cos mentre que l’aristotèlic complementa els dos elements.

7. Per què creus que l’intel·lectualisme ètic d’Aristòtil és més moderat que el de Sòcrates i Plató?

Perque aristotil creu que les virtuds no seran obingudes per naturalesa ni per el coneixement de la virtud sinó per l'excercici d'aquesta buscant el punt mitjà a través de la practica i la repetició d'actes virtuosos. L'etica aristotèlica serà teleologica, és a dir, tots els humans buscaran una mateixa finalitat, que serà la recerca de la felicitat, que serà desitjat per el mateix ésser.

Crec que no serà tant idealitzat perque el terme mig dependrà de cadascú depenent del seu enteniment o raó, buscant la felicitat que tothom voldrà, i no tenint uns valors ètics "idealitzats" per a tothom, com els de Sòcrates i Plató.

8. Per què creus que Aristòtil no estaría d’acord amb el convencionalisme dels Sofistes?

El convencionalisme Sofista afirma que l’estat prové de pactes entre els individus d’una polis, que les lleis d’aquest no són per naturalesa, així a partir d’aquests sorgeix el nomos es a dir, les diferents lleis dels diferents estats.

Aristòtil afirme que l’estat és un tipus d’organisme natural, és a dir, que les lleis són productes naturals i no un pacte artificial. Aquí l’individu forma una part indissoluble.

Per tant, Aristòtil s’oposa al convencionalisme dels sofistes afirmant que l’ésser humà és un animal polític per naturalesa.

9. Per què la filosofía hel·lenística subordina la teoría de la reflexió ética?

Perque les filosofies helenistiques es centraven en la reflexió de normes de conducta que millor condueixin a la felicitat de cada individu i no la recerca del coneixement teòric sobre la realitat. Així, la filosofia serà un saber pràctic i ètic, de manera que el coneixement i la realitat queden subordinades a la ètica.

10. Perquè creus que l’estoicisme acepta l’existència del destí?

L’estoicisme és un moviment filosòfic dels tres existents en el periòde hel·lenístic, el qual, defensa que l’ésser humà viu amb el seu logos particular i el connecta amb el logos universal. Com el logos universal és la natura, per a què l’individu aconsegueixi la lliberat moral i amb aquesta la felicitat, haurà de seguir les lleis de la natura, una de les quals, és aceptar l’existència dels destí amb resignació.

11. Què s’entén per hedonisme? Quin tipus de plaer és amb el que podem arribar a la felicitat segons Epicur?

L’hedonisme és un estil de vida que té com la finalitat la recerca de la felicitat i el plaer.

Epicur es decanta pels plaers de tipus espirituals per arribar a la felicitat, ja que els plaerscorporals podien generar més desig i més necessitat. Hi ha un tipus de plaer i un tipus de desig amb els quals podem arribar a la felicitat. Aquests són els desitjos naturals i necessaris, els quals, eliminen el dolor i són necessaries per sobreviure, I el plaer de l’amistad, el qual, es considera el més valuós dels poders espirituals. Amb aquests dos es podría arribar a l’aponia ( la tranquil·litat del cos) i a l’ataraxia ( estat anímic i espirituals que consisteix en la tranquilitat de l’ànima) i a partir d’aquestes dos, arribariem a la felicitat.

12. Quina difèrencia hi ha entre el dualisme Platònic i la concepció epicúrea de l’ànima?

El dualisme defensa que l’ànima pot lliurar-se del cos quan aquest mor, així l’ànima pot ascendir al món de les idees i allà conèixer la veritat. Aquest dualisme defensa que l’ànima és totalment lliure una vegada ha mort el cos.

La concepció epicúrea defensa que que l’ànima no pot existir sensde el cos, és a dir, l’ànima és un compost natural d’àtoms que es manifesta a través dels batecs de cor en el cos, per tant, quan el cos mor, el cor deixa de bategar, el que vol dir que l’ànima ha mort amb el cos. D’aquesta manera, l’ànima mai s’alliberarà del cos.

Així, la diferència és que en el dualisme platònic l’ànima marxa una vegada ha mort el cos, mentre que en la concepció epicúrea l’ànima mai es lliura del cos, de manera que quan el cos mor, l’ànima mor amb ell.

13. Qui són els Pares de l’Església i quina és la seva actitut en relació a la filosofía?