- Actividades y documentos -

Activitats i documents

A continuació, tractarem de trobar resposta als dubtes, preguntes i discussions que han anat sorgint en l’activitat inicial. Per a això, investigarem aspectes històrics que heu plantejat i alguns altres: es tracta d’intentar comprendre per què s’han produït, al llarg de la història, enfrontaments entre el món àrab-musulmà i el món cristià; potser puguem, d’aquesta manera, entendre millor a què es deuen alguns conflictes actuals, com el que hem estudiat en la primera activitat.

A partir d’ara, utilitzarem molts documents (fonts) de diferent tipus: mapes, vídeos, imatges i textos, tant d’historiadors com de l’època que estudiem. Cal llegir amb atenció els documents escrits i buscar les paraules que no s’entenguen (moltes vegades, apareixen en negreta els termes relacionats amb l’assignatura). Generalment, farem el treball junt amb altres companys o companyes, per a poder ajudar-nos els uns als altres.

Tingues en compte que, amb tota aquesta informació, haureu d’elaborar el treball final en grup i l’article personal, i a més a més respondre la prova o proves que fem.

Activitat 1. L’Islam: Origen i doctrina.

a) Busca informació sobre la figura de Mahoma (Muhammad): on va viure, com era la societat en què va nàixer, quines religions hi havia en la seua terra, a què es dedicava, quins problemes va tindre…

¿Què representa Mahoma en l’Islam? Quina importància va tindre en els primers temps d’aquesta religió?

b) Llig la pàgina 6 i analitza el mapa de la pàgina 8.

A partir del que has llegit, pots explicar la diferència entre àrab i musulmà?

Consideres que l’expansió de l’Islam va ser ràpida o lenta? Pots comparar-la amb la de l’Imperi romà que estudiàrem l’any passat, per a fer-te’n una idea.

Investiga a quins regnes i imperis es va enfrontar l’Islam en la seua expansió, durant els segles VII i VIII.

Per quins països actuals es va fer aquesta expansió?

c) Llig els següents textos i respon les preguntes; per a cada qüestió s’indica els textos relacionats, però és millor que els llegisques tots abans de començar a respondre:

Contra qui havien de combatre els musulmans, segons els textos de l’Alcorà? [Vegeu els textos 1C i D]

Pots suposar alguna explicació històrica a aquesta obligació “revelada per Allah”? És a dir: pot tindre alguna cosa a veure aquest missatge amb l’existència de diferents religions a Aràbia durant el segle VII, o amb els enemics de Mahoma? Recorda la informació que has trobat en l’activitat a).

Creus que -segons l’Islam- el gihad és l’acció més important que pot fer un musulmà? Per què? [Vegeu els textos 1 i 2]

L’Alcorà posa condicions per a dur a terme el gihad, o predica la guerra indiscriminada? [Vegeu els textos 1B, C i D]

Creus que les promeses de l’Alcorà als guerrers tenen alguna cosa a veure amb la ràpida expansió de l’Islam en els segles VII i VIII? Per què? Recorda com és el paisatge a Aràbia, bressol de l’Islam, per a entendre millor açò. [Vegeu el text 3]

Què diu l’Islam sobre els jueus i els cristians, segons aquestes fonts?

- Pág. 1 de 4 -

- Actividades y documentos -

Text 1. La importància del yihad en l’Islam

1. A) «Algú va preguntar: “Missatger de Déu [Mahoma]! Qui és el millor entre tota la gent?” El Missatger de Déu va respondre: “Un creient que combat en la causa de Déu amb la seua persona i els seus béns”.»

«El cas d’un muyāhid [el que combat en el gihad] per la causa de Déu […] és com el cas d’algú que ora i dejuna permanentment. Déu li garantix al combatent per la seua causa que ho farà entrar al Paradís si mor o que ho farà retornar a casa fora de perill i amb guanys o botins».

AL-BUJARĪ, «El Libro del Yihad», II:1205-1206. En Sahīh al-Bujarī. Versión resumida, Oficina de Cultura y Difusión Islámica, Argentina, s.f., p. 187-188.

1. B) «Quan us enfronteu als incrèduls, mateu-los fins que els sotmeteu, i llavors captureu-los. Després, si voleu, allibereu-los o demaneu el seu rescat. Sapieu que açò és per a què acabe la guerra, i que si Allah haguera volgut, us hauria concedit el triomf sobre ells sense enfrontaments, però va voler posar-vos a prova amb la guerra; i a qui caiga en la batalla per la causa d’Allah, Ell recompensarà les seues obres.»

L’Alcorà, sura 47, versicle 4 [adaptat].

1. C) «Combateu els vostres enemics en la guerra encesa per defensa de la religió; però no ataqueu els primers. Déu no estima els agressors. 

Mateu els vostres enemics on els trobeu […]. No combateu els enemics en la mesquita sagrada llevat que ells us ataquen allà. Però, si us ataquen, banyeu-vos en la seua sang. Aquesta és la recompensa que mereixen els infidels. 

Però si deixen de combatre-vos, sapieu que Allah és Clement, Misericordiós.

Combateu-los fins que […] triomfe la religió d’Allah, però si deixen de combatre-vos que no hi haja més enemistat, excepte amb els agressors.

[…] La idolatria és pitjor que el crim. Els infidels no deixaran de perseguir-vos amb les armes en la mà, fins que us hagen arrabassat la vostra fe, si açò els és possible. Aquell de vosaltres que abandone l’islamisme […] haurà anul·lat el mèrit de les seues obres en este món i en l’altre. Les eternes flames el cremaran eternament.

Aquells que van creure, van abandonar la seua pàtria i es van esforçar [o “van combatre”] per la causa d’Allah poden esperar la misericòrdia divina, Déu és indulgent i misericordiós.»

L’Alcorà, sura 2, versicles 190-193 i 217-218 [adaptat].

1. D) «[Sapieu, creients, que Allah i El seu Missatger [Mahoma] són lliures de no respectar ja la treva que havíeu celebrat amb els idòlatres, perquè ells l’han trencat. […]

Allah i El seu Missatger anuncien als hòmens que ja no tenen cap pacte amb els idòlatres. Sapieu, idòlatres, que si vos penediu i abandoneu la vostra incredulitat serà millor per a vosaltres, però si vos negueu no podreu escapar del castic d’Allah. I rebreu un dolorós castic. […]

Quan hagen passat els quatre mesos sagrats [en els quals està prohibit combatre], mateu als idòlatres onsevol els trobeu, captureu-los, assetgeu-los i tendiu-los emboscades. Però, si es penedixen i accepten l’Islam, complixen amb l’oració i paguen el zakat, deixeu-los en pau. Certament Allah és Clemente, Misericordiós.

Si algun dels idòlatres et demanara protecció, empara-li perquè així recapacite i escolte la paraula d’Allah; després, si no reflexiona ajuda-li a aconseguir un lloc segur; açò és perquè són gent ignorant.

Com podrien Allah i El seu Missatger respectar un pacte celebrat amb els idòlatres, si ells vos combaten? Però si aquells amb els que heu pactat complixen els acords, compliu-los vosaltres també. Certament Allah ama als piadosos.»

L’Alcorà, sura 9, versicles 1-7 [adaptat].

- Pág. 2 de 4 -

- Actividades y documentos -

 Text 2. Què ha de fer un musulmà per a aconseguir la “salvació eterna”

«[…] L’única possibilitat de tindre un saldo al nostre favor en el moment de la mort és, segons el Profeta Muhammad :

Deixar una obra pietosa en funcionament, a títol individual o comunitari, com per exemple: un asil o residència d’ancians al servei dels més necessitats, una escola, un masyid (mesquita), etc.

Deixar una obra cientificoeducativa, com per exemple: un invent al servei del bé comú, una obra per a afavorir la ciència i el progrés humà, etc.

Un fill virtuós, que no deixarà de demanar el perdó de Déu per als seus pares, i, al mateix temps, es farà càrrec dels seus deutes econòmics.

Aquestos són els únics llegats que poden continuar beneficiant el difunt en l’altra vida.»

WEBISLAM, «Funerales en el Islam», Webislam, 3/10/2013 [consultat el 25/8/2015].

Text 3. El Paradís islàmic

«Si una dona del Paradís apareguera davant de la gent de la terra, il·luminaria l’espai entre el cel i la terra i ho ompliria d’una agradable fragància. El vel que cobrix el seu cap és millor que el món sencer i tot el que conté».

AL-BUJARĪ, «El Libro del Yihad», V:1210. En Sahīh al-Bujarī. Versión resumida, Oficina de Cultura y Difusión Islámica, Argentina, s.f., p. 188.

«El Missatger i els que creuen en ell contribuïxen amb els seus béns i lluiten. Aquestos seran immensament agraciats, en aquesta vida i en l’altra ].

Allah té reservat per a ells jardins en el Paradís, per on corren els rius i on habitaran eternament.»

L’Alcorà, sura 9, versicle 89 [adaptat].

«Els serfs sincers d’Allah tindran la recompensa promesa: ingressaran al Paradís, on tindran els fruits que desitgen. Estaran reclinats sobre sofàs, uns enfront d’altres. I bells servents circularan entre ells amb una copa de vi extreta d’un brollador permanentment, que serà blanc i deliciós per als que ho beguen, i no els provocarà migranya ni embriaguesa.

També tindran dones [les hurís] de mirar pudorós, que tindran sempre la mateixa edat, i de bells i grans ulls, com si foren perles zelosament guardades.»

L’Alcorà, sura 37, versicles 40-49, i sura 38, versicle 52 [adaptat].

«Als creients els retribuirà amb el Paradís i amb vestimentes de seda per haver tingut paciència.

I rondaran entre ells joves [servents] amb atuells de plata i copes cristal·lines, modelades en plata amb la forma que a ells els agrade. […]

Els que l’habiten vestiran de verd setí i de brocat, i portaran braçalets de plata. […] I se’ls dirà: Açò s’us ha donat com a recompensa per les vostres obres. El vostre esforç ha sigut reconegut.»

L’Alcorà, sura 76, versicles 12-22 [adaptat].

«Els pietosos estaran en un lloc segur, en jardins i brolladors. Vestiran fina seda i brocat, i s’assentaran uns enfront d’altres. Podran demanar allí qualsevol classe de fruites, i viuran en total seguretat. No patiran una altra vegada la mort, excepte la que ja van patir en la vida mundanal, i Ell els preservarà del càstig de l’Infern.»

L’Alcorà, sura 44, versicles 51-56 [adaptat].

- Pág. 3 de 4 -

- Actividades y documentos -

«En el Paradís que s’ha promés als pietosos hi ha rius d’aigua les propietats dels quals són inalterables, rius de llet que sempre tindrà bon sabor, rius de vi que no embriaga i que serà un gust per als que ho beguen, i rius de mel pura. El seu Senyor els perdonarà. Potser el que disfrutarà d’aquestes gràcies pot comparar-se amb qui habitarà eternament en l’Infern i només beurà aigua bullint que tallarà fins als seus intestins?»

L’Alcorà, sura 47, versicle 15 [adaptat].

«I seran els que habitaran més pròxims a Allah, en els Jardins de les Delícies. Tindran llits brodats amb or i pedres precioses […]. Els portaran les fruites que preferisquen, i la carn d’au que desitgen.

Aquesta serà la recompensa que rebran per les seues obres. Allí, en el Paradís, no sentiran paraules pecaminoses; només sentiran paraules bones i salutacions de pau. […] Estaran entre lotus sense espines, i plàtans alineats, davall una extensa ombra, en jardins on hi haurà aigua de permanent fluir, i abundants fruits que mai s’esgotaran i sempre estaran a l’abast de les seues mans. I reposaran en llits elevats.

Certament hem creat les hurís sorprenentment. Les hem fetes verges, afectuoses amb els seus marits i sempre amb la mateixa edat.»

L’Alcorà, sura 56, versicles 11-37 [adaptat].

«En el Paradís hi ha jardins poblats de vegetació (palmeres, fruits, magraners...) que remeten al medi rural d’aquella societat; i rius, rierols i fonts que produïxen una sensació plaent en els àrabs, que habitaven una terra que es caracteritza per la seua sequedat i aridesa, i on l’aigua era un mitjà de vida: en els oasis s’assentava la població, famílies d’agricultors i pastors.

El paradís està, a més a més, habitat per belles dones i replet d’aliments, per a una gent que segurament no tenia mitjans. Pot dir-se que és la imatge que el beduí de l’època podia desitjar d’acord amb els seus mitjans de vida: sense sol ardent ni fred, amb costellams i brolladors, vergeles i emparrats, vestidures opulentes, joies, servents; en botigues luxoses amb coixins alineats i estores esteses, etc.».

C. GÓMEZ CAMARERO, B. MOLINA RUEDA, C. PÉREZ BELTRÁN, A.R. VIDAL LUENGO, «Una lectura del Corán desde la paz», en Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, sección Árabe-Islam, 46 (1997), p. 120-121 [adaptat].

- Pág. 4 de 4 -