Disponible a www.larepublicacheca.comMaig 2014 · Número 13

pàgs. 14-15

pàgs. 3-5

Tarraco viva

Fèlix ALONSO

DESPULLATalcalde d'Altafulla

Fotos inèdites del jutge estrella de Reus

no és un carnaval

pàg. 21

Tots els drets reservats 2014

i Redacció: Avda. Països Catalans, nº28, baixos (Sant Pere i Sant Pau - TARRAGONA)Si voleu col·laborar amb +Actual, poseu-vos en contacte amb: mesactual@larepublicacheca.com

Cap continguts Dani MARTÍNEZ

Editor Ricard CHECA

Maquetació: D. Jorba

Propietat:

CIF: J-55607691

SCP

a crispació en la po-lítica està assumint formes i dimensions desproporcionades. És difícil preveure les

conseqüències i el desenllaç de la con-frontació política. És obvi que el procés independentista està contribuint per en-cendre els ànims d’una banda i de l’altra. No obstant, ara més que mai, cal que es recondueixi la convivència i es posi fre, de forma immediata, a una escalada de violència dialèctica i acusacions mútues. El sentit de la responsabilitat i el seny han de tornar a l’escena política i es-devenir els protagonistes d’una societat democràtica i civilitzada. El procés so-biranista està provocant danys irreversi-bles i està esquerdant la harmonia social. S’estan radicalitzant els discursos polítics i els nostres governants actuen com si d’una obra de teatre es tractes. Tenim un govern que no governa i que està fent de la independència el seu (únic) cavall de batalla. S’oblida de la misèria, de l’atur, dels joves i de l’estat del benestar social. La majoria de ciutadans no entén la hi-pocresia política i defensa a ultrança els seus idearis. Li costa a entendre els insults al Parlament i després les rialles i el cop a l’esquena als passadissos i als restaurants. El divorci polític es deu a la frustració social i a la irresponsabilitat dels nostres representants. La manca de respecte per l’electorat és la nota predominant en la política catalana i espanyola. Hauríem d’evitar que els polítics irresponsables es dediquessin a la ‘cosa pública’. És fo-namental humanitzar la política. Per as-solir aquest objectius és imprescindible persones implicades amb el seu país, els seus conciutadans i el futur. No ens con-vé els encorbatats que entren per endoll i surten amb les butxaques plenes. Ja deia Lichtenberg: “Quan els que manen per-den la vergonya, els que obeeixen perden el respecte”.

LEditorial

Llegeix i descarrega't la revista +Actual a través d'aquest codi bidi

Revista +Actual, número 12 · Abril de 2014 · Disponible a: www.larepublicacheca.com/actual

08

14

20

11

24

LUZ CASAL

TARRACO VIVA

PABLOALCARAZ

VOLIA SER GALLINA

POLÍTICS REMULLATS

La cantant gallega es va guanyar el cor de Salou

durant la seva actuació al Teatre Auditori

Magí Seritjol, un dels cervells de Tarraco Viva, ens explica, sense pèls a la llengua, la realitat del festival. El perquè d'aquest

certàmen romà i quins són els seus objectius

El periodista d'Onda Cero ens dóna el seu punt de vis-ta sobre la situació actual del periodisme a la ciutat

Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, ens obre les portes i ens explica alguns

dels seus somnis

Les millors imatges dels representants polítics a la

inauguració d'Angkor, la nova atracció de PortAventura

SUMARI

P. 3

maig '14

Els 'despullats' és una secció on totes les preguntes són lícites i les respostes lliures.

els 'despullats'

SUMARI

+Actual - Alcalde i periodista?Fèlix ALONSO - Sí, he fet de tot+A - A quina hora et lleves?FA - Tres quarts de set+A - El primer que fas?FA - Poso la ràdio i vaig al servei+A - Et rentes les mans?FA - Sí clar, i em dutxo cada dia (riu)+A - Quan et dutxes més: estiu o hivern?FA - A l'estiu+A - Sinònim d'Altafulla?FA - Preciositat+A - Sindicats?FA - Sí, per suposat

+A - Sexe?FA - Sí. El sexe és vida+A - Quants cops fas l'amor?FA - Màxim 3 cops a la setmana+A - Com dorms?FA - Pijama+A - El tamany importa?FA - Ho han de dir les dones. Jo sempre he tingut el mateix+A - En què et fixes d'una dona?FA - En el cul+A - La peça de roba preferida?FA - Bambes+A - Slips o boxers?FA - Slips

+A - Quina bandera t'estimes més?FA - 'La roja'+A - Corrupció?FA - Un problema molt greu i que s'ha d'erradicar+A - Part del cos preferida?XT - Les cames+A - Què és el més gran que tens?XT - El cor+A - I el més petit?XT - Els ulls+A - El primer que penses al llevar-te?XT - Organitzo la meva jornada, en molt poc temps+A - És difícil gestionar Alta-fulla?XT - Com ho faig jo és com-plicat. Però, com tot, és feina i il·lusió+A - Com ho fas?XT - Treballant en dos llocs a la vegada. Això m'està perjudicant a la salut. He d'anar a Barcelona cada dia+A - Com està l'ambient polític a Altafulla?XT - Bé. I com no tenim oposi-ció...+A - Què vol dir que no hi ha oposició?XT - Des del meu punt de vista no fan d'oposició, fan altres co-ses. No presenten alternatives+A - República o monarquia?FA - República, defenso la de-mocràcia

Faig l'amor 3 cops a la

setmana

Alcalde d'Altafulla per 'Alternativa Altafulla' i periodista. És un home feliç. Es defineix com a treballador i persona hones-ta. El seu objectiu és potenciar Altafulla i aconseguir que la gent situï el poble al mapa. Els Jocs del Mediterrani són una fita que considera important i que aprofitarà per a impulsar el poble. Home poc adepte a les xarxes socials, però sí al cafè i a la xocolata. No és rancorós. Es considera divertit i bromista.

èlix ALONSOF

El de Tarragonacor

D. MARTÍNEZ / R. CHECA Altafulla

El de Tarragonacor

P. 4

maig '14

+A - La teva hora 'maldita'?FA - Quan he d'agafar el tren+A - Última mentida?FA - No dic mentides+A - Com s'entén que una persona que no és d'aquí (d'Altafulla) sigui alcalde?FA - Ho deia García Márquez: qui té enterrat gent en un lloc és d'aquell lloc. Jo tinc enterrat el meu pare. Em considero d'aquí, de Barcelona i del món. Altafulla és molt important+A - Quins records tens del teu pare?FA - L'educació: l'honestedat i

la lluita+A - Què transmets a la teva família?FA - El mateix que el meu pare. També disciplina en la feina. El treball és fonamental+A - Qui et compra la roba?FA - Jo. Però m'aconsellen per-què sóc daltònic. La compro a Barcelona, al Barri Gòtic.+A - És un problema ser dal-tònic?FA - No, això que treballo amb colors. És tenir memòria+A - Et falla algun cop?FA - No

Per Alonso el moment més complicat que ha viscut, des de que és alcalde, ha estat el tancament del cen-tre lúdic Les Bruixes. "S'han hagut de fer moltes negociacions i a moltes bandes. Ha es-tat un procés difícil". El centre lúdic, que es va inaugurar l'any 2005, es trobava sobre uns

Centre lúdic Les Bruixesterrenys que van patir una modifica-

ció urbanística que els va declarar com a il·legals. Ara, amb la modificació del

POUM, s'espera que el complex quedi re-gularitzat i, per tant, obri, de nou, les portes.

Fotos: D.Jorba

+A - Tu representes l'Alternativa d'Altafulla...FA - Sí, aquest era l'eslògan electoral+A - Complements?FA - No porto complements+A - Com t'afeites?FA - Gilette+A - Et poses cremes al cos?FA - No+A - Quant tardes en dutxar-te?FA - 3 o 4 minuts+A - Colònia?FA - Nenuco (riu)+A - El més dur que t'han dit?FA - No ho sé, no sóc rancorós+A - Et depiles?FA - M'he depilat les cames. Era ciclista. Ara no+A - L'últim cop que has anat a l'església?FA - Penseu que jo no estic batejat ni he fet la comunió. L'últim cop va ser per inaugu-rar l'altar major+A - Setmana Santa?FA - Com a públic no m'agrada. Jo defenso la laïcitat+A - Eslògan de vida?FA - Ser feliç i ser honest+A - Com s'aconsegueix?FA - Sent un mateix. No trepit-jar a ningú i lluitant+A - El plat que més t'agrada?FA - La carn

El de Tarragonacor

P. 5

maig '14

+A - Adicte a les xarxes socials?FA - No. De fet intento donar-me de baixa del Facebook i no ho aconsegueixo. També tinc Twitter, però no he escrit res perquè considero que com a alcalde no ho puc fer+A - Quan deixaràs de ser alcalde?FA - Quan la gent ho decideixi+A - Un viatge?FA - Donar la volta al món+A - Sol o acompanyat?FA - Acompanyat millor, tot i que no em faria res anar sol+A - Ets gelós?FA - No+A - Has fet mai un trio?FA - Amb el govern d'Esquerres i ara ho estic fent a l'Ajuntament+A - I al llit?FA - Ho vaig intentar un cop quan era jove i em van donar 'carabasses'+A - Última masturbació?FA - No ho sé. Fa molt

Les millors respostes1 3

24

+A- Quin regidor t'agrada menys?FA- Els de l'oposició. No m'agrada com actuen. No fan política

+A- Què tens damunt de la taula?FA - Molta 'merda' (riu)

+A - Quan et moris, què vols que facin amb el teu cos?FA - Quan era petit pensava que era inmortal. Com no ho sóc que facin el que vulguin

+A - Jocs del Mediterrani?FA - Molt importants. De fet és un dels motius pels quals em tornaré a presentar a l'alcaldia. Una oportuni-tat per posar Altafulla al mapa

+A - Multes?FA - Intento que no m'en posin+A - Objectiu com a alcalde?FA - Continuar sent treballador i honest. També que el poble estigui obert al món. Que tingui capacitat de respondre al que està passant i que sigui molt he-terogeni i capaç d'absorbir totes les cultures. Un exemple+A - Pobresa?FA - Un problema que hem d'erradicar+A - Atur?FA - Una desgràcia contra la que hem de lluitar però que no ens deixen. No tenim les eines per fer-ho+A - Qui no deixa?FA - Les polítiques econòmiques de la troika +A - Amb quin sistema polític seriem feliços?FA - Sempre he estat comunista. Considero que l'utopia comunis-ta ha d'existir+A - Què et fa feliç?FA - Qualsevol cosa quotidiana+A - Racó d'Altafulla?FA - La vila closa+A - Et consideres divertit?FA - Sóc sosso en el sentit que no m'agrada la festa. Però sóc molt rialler i busco la broma+A - Fas bromes als regidors?FA - Sí+A - T'agrada el poder?FA - Per poder canviar les coses+A - Et panadeixes d'algo?FA - No

+A - Platja o muntanya?FA - Muntanya+A - Tens hipoteca?FA - Sí+A - Cotxe?FA - Toyota Prius, segona mà+A - Mòbil?FA - De l'Ajuntament. No se quin és+A - La gent coneix el llegat històric d'Altafulla?FA - Sí. Però volem potenciar-lo més+A - Quin és el regidor que t'agrada més?FA - El meu germà, porta Turis-me i Esports+A - Masclista?FA - Tots tenim un pèl de mas-clista. Però lluito per no ser-ho+A - Fas la manicura?FA - No. Em mossego les ungles+A - Ets nerviós?FA - Sí+A - Cafè?FA - Cafè i xocolata+A - Fumes?FA - No. He fumat de tot però mai m'ha agradat+A - T'has drogat mai?FA - No+A -Quan vas a dormir?FA - Intento anar d'hora. Mai abans de les 12

El de Tarragonacor

P. 6

maig '14 LA SALUD MENTAL ÉS UNA COSA DE TOTS

Mireia FABÀ Tarragona

Tot i que avui en dia es treballa bastant amb grups d'exclusió social i es lluita per a la seva normalització en la societat, encara

queda un llarg camí recórrer. L'associació 'La Muralla de Tarragona' i el seu club social tenen la missió d'ajudar a les persones amb trastorn mental (bipolarització i esquizofrènia) i a realitzar activitats de lleure per assolir indepen-dència i integració a la comunitat. Tenen diverses activitats per poder satisfer als 90 usuaris de varies edats que hi participen. També volen aconseguir que els seus usuaris pu-

guin tenir una oportunitat per entrar en el món laboral. Paula Ulloa, coordinadora de l'associació, creu que encara s'ha de treballar més la visió per part de la societat. Per aquest motiu sempre participen en activitats socials com ara Sant Jordi, festes del barri, entre d'altres, per tal d'apropar a la gent la fèina que es fa des de l'associació.Malgrat que la situació actual els complica la fèina, el seu treball i esforç diari els permet seguir enda-vant i lluitar per la normalització de les persones que pateixen aquesta malaltia.

Sóc usuari de l'associació i participo constanment en alguns dels tallers que ofereix. Per exem-ple, faig els cartells de les excursions, també faig teatre i aprenc a posar-nos en el paper d'una altra persona per desenvolupar el seu rol i, així, poder entendre'ns millor. Sembla que entre nosaltres tinguem electricitat ja que quan ens toquem ens "repelem". Hem d'anar amb cura, només amb la vista, ens podem fer mal. Tot i així, estar aquí m'ajuda. Si no fos per aquesta iniciativa estaria 'vegetant'. Les meves expectatives de futur és ser dibuixant de còmic. Degut a la malaltia no he tingut la voluntat d'aconseguir les meves fites, tot i que, mai és massa tard.

Carlos TORRES

Sóc un dels vocals de l'associació i també coordino un projecte anomenat 'Obertament'. Aquest té per objectiu lluitar contra la discriminació i l'estigma d'aquestes malalties. El que procurem és sensibilitzar a la societat i normalitzar la visió de la salut mental. Es realitzen intercanvis d'experiències amb els usuaris i també els familiars. Es tracta d'una ajuda mútua amb les persones que també ho pateixen. El nostre principal objec-tiu és afavorir la inclusió social.

Àngel URBINA

El de Tarragonacor

P. 7

maig '14Victoria Fornsal complet

`

aSegons el proverbi popular"hi han tres coses que cada perso-na hauría de fer al llarg de la seva vida: plantar un arbre, tenir un fill

i escriure un llibre"1

3

5

7

2

4

6

8

(1) Victòria Forns, parlem de Tarragona - Òs-car Ramírez (2) Josep Fèlix Ballesteros. Home,

ciutadà i polític - Carles Gosàlbez (3) El Guía de Saint Paul - Antoni Coll. (4) Guerra a ultranza - Amando Lacueva. (5) La cuina del Chartreu-

se - Associació de Restauradors de l'eixample de Tarragona ART(e). (6) Tarakon - Xavier Climent.

(7) Contes, relats i un comiat - Tecla Martorell. (8) Lectura del mundo - Enrique Villagrasa

La portaveu del Grup Municipal de Con-vergència i Unió (CiU) ha complert amb la dita. Ha plantat més d'un arbre, ha escrit un llibre i és mare de l'Alba, a la que agraeix a les xarxes socials, el seu suport incondicional

Vídeo: Sant Jordi 2014

No et perdis el vídeo de la Diada de Sant Jordi 2014. www.larepublicacheca.com

Lectures recomanades

a

a

a

Victòria Forns preparant els

pinets de CDC pel Sant Jordi 2014

Mare i filla durant la presentació del

llibre: Victòria Forns, parlem de

Tarragona

El de Tarragonacor

P. 8

maig '14

Estic bé. No em veieu? Estic molt bé. I tu com estàs?" D'aquesta manera responia la cantant Luz Casal a les preguntes que li

formulaven algunes de les dones de l'Associació Oncològica Amadeu Pelegrí després de la seva actuació al Teatre Auditori de Salou.L'estrella gallega, que va patir un càncer de mama, va compartir, sempre amb un somriure, un agradable i emocionant conversa amb un grup de dones que coneixen, perfectament, el que representa ser víctima d'un càncer. Luz Ca-sal, amb semblant relaxat i amb veu tranquil·la, va saludar cada una de les dones i es va interes-sar pel seu estat de salut abans que li haguéssim regalat una polsera, una samarreta i un cor fet a mà per voluntàries de l'associació. Cadascuna d'elles narrava el seu particular viacrucis.Luz Casal, tot i explicar les seqüeles de la seva malaltia, va voler fugir del victimisme i trans-metre un missatge positiu i demanar una ac-titud positivista. "No podem esperar, passiva-ment, el final. Hem de lluitar i contribuir per la solució del problema", va dir la cantant, re-marcant que l'exercici físic i l'actitud activa és fonamental.Va insistir en la necessitat d'acudir a les revi-sions mèdiques periòdiques sense complexes ni temor. "Hem de col·laborar amb els metges i fer tot allò que ens sol·liciten", va aconsellar Casal, asseverant que, en aquesta malaltia, no és tot blanc o negre. "Hi ha matisos" que depe-

nen del comportament de cada pacient i de la seva actitud. "No podem caure en el victimisme i esperar que els altres facin les coses per nosal-tres. Si fem això ens equivoquem. Cada història és diferent i cada malalt és diferent encara que la malaltia sigui la mateixa". Per aquesta raó, Casal no va voler donar consells personals ni fer de la seva 'història' un exemple, perquè tot depèn, va subratllar, del valor, de l'actitud i del coratge de cadascú. Luz Casal va demostrar que a banda de sa-ber estar damunt l'escenari, sap prou bé tranquil·litzar amb senzillesa les seves 'Almas gemelas'. En la seva opinió, és important la in-tensitat de la llum i les ganes de viure per su-perar els ensurts que ens presenta la vida. "Hi ha alguns que són molt durs i posen a prova la nostra fortalesa i resistència".

Luz CASAL

L'actitud positiva ho supera tot

(1) Luz Casal es va poder fotografiar amb un grup de do-nes de l'Associació Oncològica Ama-deu Pelegrí. (2) Una de les dones li va regalar una polsera feta a mà que Casal es va posar amb un gran somriure.

2

1

aa

El de Tarragonacor

P. 9

maig '14

P. 9

1 32 4 5

TOP 5“S

an M

igue

l rec

oman

a el

con

sum

resp

onsa

ble

5,4o ”

www.gastrotoursalou.comAJUNTAMENT DE SALOU

3a edició2014

Per als més petitsbusca la tapa

2,5€IVA inclòs

DEGUSTACIÓ + BEGUDA

Del 8 de maig a l’1 de junyPUB

Els TOP 5 és una secció on la indumentària del protagonista és la que defineix la seva posició al pòdium de la moda '+Actual'. Alguns ho aconsegueixen, d'altres es queden en l'intent. En primera posició la primera dama de Reus, Cori Vidal (1). Entén de colors i sap combinar-los amb els complements. Malgrat això, li manquen algunes classes de photocall. En segon lloc el responsable de la cerveseria Moritz, Santi Manzano (2) que s'estrena en aquesta secció amb un look molt 'cowboyano'. Li aconsellem corbata amb aquesta mena de vestit. El calçat també és millorable. Mª del Pilar Juárez (3), regidora del PP a Tarragona. Ella és assídua en aquesta secció i també fidel al seu abric que perfila la seva silueta. Li aconsellem que, de tant en tant, obri l'armari: de ben segur que en trobarà algun altre. Els botins són bonics i cars, però... de temporada. (4) Sí, sí... És el líder del PP a Salou amagat darrera d'unes pantalles a lo 'Pantoja'. Sabem que el blau és el color corporatiu del seu partit, però home... ni 8 ni 80. Mario García, provem un terme mig? (5) Ivana Martínez... No, no i no!!! No ens diguis qui és la teva training shoper. Seriem capaços de cometre una bogeria perquè el seu gust està de dol. Ivana... sembles una de les vídues d'Espanya, i ets molt joveneta. Ai, ai...

El de Tarragonacor

P. 10

maig '14

Veure per creure

Resulta curiós la forma en que algunes mares

(i pares) decideixen tenir controlat el seu fill. El sistema de vigilància

que es pot observar a la fotografia no està gens

lluny d'assimilar-se a una

corretja d'una mascota.

Mentre la 'vigilant' con-trola el seu dispositiu

mòbil, agafa la corretja amb l'altra mà per impe-dir que el 'petit' s'escapi

i faci de les seves. És una bona solució?

De vegades anar al lavabo (fora de casa) pot re-sultar tota una experiència. Podríem inventar-nos la frase "diguem on 'pixes' que sabré per on et mous". Doncs bé, aquestes instantànies van ser captades en un bar del polígon de Tarra-gona. Ara tenim la curiositat de saber quin

dibuixos tenen els serveis de les dones...

Les fotos del

+ + + + + + + + + +

+ + + + + + + + + + 6'5+

9+ + + + + + + + + + 4

(1) Josep Acero (PP) posa pel

+Actual amb un bolso... Olé tu!!!

(2) L'alcalde Ballesteros (PSC)

bevent una cerveza a 'moritz'.

(3) Francisco Zapater i Carme

Crespo (PSC) amb un look molt rural.

1

2

3

+

Ull... Concentra't!!!

El de Tarragonacor

P. 11

maig '14

L'arquebisbe de Tarragona sol aixecar-se a les set del matí. Després de pregària mati-nal esmorza mig entrepà de

formatge i un cafè amb llet. Intenta cuidar-se. Li agrada molt caminar. A l'estiu passa alguns dies a la Vall d'Aran, on aprofita per descansar i cercar bolets, la qual cosa no se li dóna gens malament. De la televisió li agrada, sobretot, els informatius. Jaume Pujol viu en un Palau del 1830, instal·lacions que li han vist plorar en més d'una ocasió. Ho ha fet per sentiment i per impotència. Li preocupa la crisi econòmica, la dificultat que travessen els joves i la gent gran, però sobretot l'entristeix la pèrdua de valors. Confessa que el Papa Francesc contribuirà a apropar l'Església de la societat, perquè està lluitant pels més febles i abandonats. Es considera apartidari i assegura que sempre ha anat a votar. Abomina la corrupció i defensa mètodes de control. Qualifica d’execrable els ac-tes pedòfils comesos per membres de l'Església i està contra l'avortament perquè "no és com treure's una pansa de la boca. Es tracta d’una vida".

Jaume Pujol va néixer el 8 de febrer de 1944 a Guis-

sona. El 15 de juny de 2004 el Papa Joan Pau II el va nomenar Arquebisbe Metropolità de Tarragona

M'agrada anar a buscar bolets

El de Tarragonacor

P. 12

maig '14 twitter i blogL’arquebisbe Pujol no és in-diferent a les noves fórmu-les de comunicar-se. Do-mina les noves tecnologies i és molt actiu en les xarxes socials. Informa, assídua-ment, de les seves activitats mitjançant twitter i blog. També cal remarcar que al Palau Episcopal s’ha condi-cionat un plató de televisió i un estudi de ràdio.

enterrar-se a tgnJaume Pujol té 70 anys i ja va fer saber que vol enterrar-se a Tarra-gona, designadament a la Capella del Santíssim. Una capella que va

ser restaurada amb els diners d’una recol·lecta popular. El tarragoní

d’adopció representa una arxidiòcesis amb més de 700 mil fidels. És cons-cient és estimat a casa nostra. El seu somni és poder exhibir els més de 70 domassos existents al Palau Episcopal

en el futur museu.

Volia ser una gallinaDe petit volia ser una gallina però va arri-

bar a ser un dels arquebisbes més in-fluents i considerats de Catalunya. Es diu

Jaume Pujol i va néixer a Guissona el de febrer de 1944. El proper mes de setembre farà 10 anys que està l capdavant de l’Arxidiòcesi de Tarragona. És un home senzill i afable. El seu tarannà dialogant i conciliador permeten que la seva vida sigui ben és fàcil. Va rebre, el 8 d’abril del 2011, el títol de fill adoptiu de Tarragona. Jaume Pujol pertany a una família acomoda i nombrosa. Té més de 60 nebots directes i indirec-tes. S’emociona quan parla de la seva àvia i dels seus pares, “persones “caritatives i que “sabien estimar”. De menut li agradava passejar per la granja de la seva àvia. De fet, va arribar a dir al bisbe Ramón Iglesias, qui li va confirmar, que volia ser una gallina. Amb només 10 anys ja tenia clar que volia ser enginyer agrònom. Amb aques-

ta edat ja ‘regentava’ la seva pròpia empresa: venia coloms al mercadet. I el negoci no li anava gens malament, perquè es guanyava la vida. Els diners els guardava al banc, però reservava alguns gastar durant les festes majors. El seu pare, farmacèutic, li va demanar que estu-diés Farmàcia, però als 17 anys, Déu el va cridar i ell va decidir seguir-lo. El seu germà Joan també es va dedicar al sacerdoci. L’arquebisbe va tenir alguna ‘amiga’ i va arribar a pensar formar la seva pròpia família. Li agrada molt el futbol (l’Espanyol) i ballar sardanes.És un home a qui no li atrau el luxe. Opta per la discreció sempre que li és possible. Li agrada estimar i, per norma, està més acostumat a donar que a rebre. Va decidir seguir les passes de Crist per servir i comprometre’s, sobretot, amb aquells que més necessiten. Està convençut que l’essència de la vida és l’estima i que l’amor mou muntanyes.

El de Tarragonacor

P. 13

maig '14L'escut de l'arquebisbe

L'escut i l'anell són alguns dels elements identificatius que

conformen el seu ADN.

ADN religiós

Jaume Pujol ha pogut comptar, durant

Homenatge a Dídac

molt de temps, amb la col·laboració de Dídac Bertran. El seu cap de comu-nicació, de baixa laboral per motius de salut, ha estat per a l'arquebisbe un col·laborador lleial i d'una professionali-tat inigualable. "El Dídac és una persona que no podem perdre. És un tresor massa gran com per deixar que se'n vagi", ha dit l'arquesbisbe al ser qüestionat sobre la malaltia del comunicador. "Demano al Senyor que el Dídac es millori ràpi-dament". Jaume Pujol és conscient que Dídac Bertran a banda d'un inesgotable col·laborador és un amic. 1

3

Jaume Pujol ha tingut l'oportunitat de visitar, en els darrers anys, als diversos 'papes' que han passat pel Vaticà. (1) Visita a l'actual

Papa Francesc (2) Trobada amb el Papa emèrit Benet XVI. (3) Pujol amb el Papa Joan Pau II, qui el va nomenar arquebisbe.

Visites al Papa

2

El de Tarragonacor

P. 14

maig '14

(1) Una de les representacions històriques que es fn durant Tarraco Viva (2) Magí Seritjol.

1

2

Tarraco Viva Ricard CHECA Tarragona canviant amb el temps i que comença a donar els

seus fruits, tenint en compte que un gran percen-tatge dels visitants ve de fora de la ciutat. "No som presoners ni estem obsessionats ambles xifres de visitants. Sabem on i com volem arribar". El director del festival es nega a fer campanyes massives per difondre el 'Tarraco Viva' perquè considera que, en aquests casos, la millor publi-citat és, sens dubte, el boca-orella, la qualitat del programa i la "nostra autenticitat amb els èxits, defectes i virtuts". "Si oferim un bon producte la gent s'hi anirà incorporant". Seritjol defensa que batre records d'afluència no està en la seva llista de prioritats. "Ens estimem més anar poc a poc i solidificar el projecte. D'aquesta manera sempre estem a temps de corregir errors". El programador del festival recorda que la pressa és sovint enemiga de la perfecció.

És el cervell del Festival Tarraco Viva. Un dels certàmens històrics del país. Enguany celebrem la setzena edició. A mesura que

passen els anys, el nombre de visitants augmen-ta considerablement. L'any passat 'Tarraco Viva' va aplegar 106.300 persones. Però el director del festival, que tindrà lloc des del proper dia 5 fins al 25 de maig, no està capficat en batre rècords d'assistència, perquè no vol convertir un festival dedicat a la història en una festa major. Magí Seritjol és persistent i la seva experiència el converteix en una veu autoritzada per parlar alt i clar sobre el present i el futur del 'Tarraco Viva'. La seva gran preocupació passa per respectar la història "sense pertorbar" la tranquil·litat social. "No volem ser invasius. Només volem potenciar el nostre patrimoni i la nostra història". Seritjol con-sidera que 'Tarraco Viva' està destinat a la gent a qui li agrada la història. "No ens volem convertir en after hours romans ni envair places i carrers", ha dit, remarcant que, per aquesta raó, el festival es fa a espais patrimonials i, la majoria, tancats. La meta de Magi Seritjol, a nivell de públic, és arribar al mig milió i aconseguir que el certamen tingui una durada d'un mes i esdevingui el festi-val romà del territori. Per assolir aquesta fita, cal comptar amb el suport i la participació activa de les comarques. El polifacètic gestor cultural, natural del Serrallo, ho té clar que 'Tarraco Viva' no és un carnaval i el seu objectiu no és fer romeries de gent disfressada de l'època pels carrers. Seritjol recorda que els co-mençaments van ser molts durs i el públic no aca-bava de fer-se seu el projecte. Un fet que ha anat

no és un carnaval

El de Tarragonacor

P. 15

maig '14

Magí Seritjol és un reputat gestor cultural. Va néixer al barri marítim del Serrallo i és fill d'un pescador i d’una mestressa de casa. Pauta el seu dia a dia per l’entusiasme, el positi-visme i els valors que li van inculcar els seus pares. És un treballador nat i híper exigent. No té pèls a la llengua i li agrada dir les coses pel seu nom. Les mitges tintes no li agraden, però acabem per provocar males interpre-tacions. És un amant de la cultura, un enamorat molt crític de Tarragona i un fanàtic del coneixement.

Sense pèls a la llengua

Exportar Tarragona, orgullosament

El Festival Tarraco Viva és un important es-deveniment cultural i històric. Comença a ser conegut més enllà de les nostres fronteres i això representa una pressió significativa. El director del festival és conscient que la Cul-tura és el que ens lliga al món, independen-tment de la raça, color de pell o ideologia. Enguany s'esperen unes 400 mil persones. Seritjol encapçala un equip de 30 persones, tot i que l'organització recaigui sobretot en set. S’ha de gestionar més de 1000 partici-pants originaris de diferents països (Espanya, França, Alemanya,Itàlia...). El pressupost per a aquesta 16a edició ronda els 450 mil euros. El director del festival sap

que es tracten de diners públics i per aquesta raó ha assumit el compromís de fer molt amb poc. Una de les proves és que, enguany, s’ha passat dels 2 als tres caps de setmana. Magí Seritjol reconeix que sempre és possible fer més i millor, però està satisfet amb la fei-na feta i amb els resultats. Agraeix també la confiança dels polítics en el festival que, en la seva opinió, "és el thriller" del Patrimoni i la Història de l'època romana. El serrallenc pretén que Tarraco Viva sigui un producte exclusivament tarragoní i un model que pugui ser, fàcilment, exportat a diferents ciutats. De fet, són moltes les ciutats que de-manen 'assessorament' històric a Tarragona i aquesta és, sense cap mena de dubte, la millor manera d'apostar per la marca Tarragona.

"Tarraco Romana està pensada per la gent que li agrada la història i no per envair la ciutat"

"És difícil divulgar el nostre patrimoni si no dinamitzem la nostra Història"

P. 15

El de Tarragonacor

P. 16

maig '14 jCarles Pellicer va néixer a Reus l'any 1958. És llicenciat en Dret. L'11 de juny del 2011 va ser

elegit alcalde de Reus. Com a tothom el temps li ha passat factura.

Aquest és el resultat:El temps i... I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII

març '14 Carles Pellicer

3, 2, 1... SELFIE !!!

Gustavo CuadradoFèlix Soto

Judith Heras, Mario García i Dídac Montoliu

cap de gabinet de l'alcalde Ballesteros

Coordinador Seguretat Ciutadana Tgn

El de Tarragonacor

P. 17

maig '14

P. 17

Primera Comunióel 'casament' del petits

Maig és el mes de les primeres comu-nions, per excel·lència. Aquesta cele-bració era, essencialment, religiosa,

però ha anat convertint-se en un acte social que té com a protagonistes els nens, però que representa una important despesa pels familiars.En alguns casos supera els 2500 euros. La Primera Comunió ha esdevingut, en alguns casos, una autèntica festa de 'casament'. No s’estalvien diners en el vestit ni en el convit. Les nenes es vesteixen com a autèntiques princeses i els nois com a veritables galans. És, després del bateig, el seu acte social més important, on assu-meixen el paper principal. El vestit del nen - independentment del model o estil - resulta més econòmic que el de la noia. So-bretot pel que fa als complements i accessoris. Per

més senzill que sigui, l’abillat de la nena oscil·larà entre els 250 i els 300 euros, com a mínim. Però a aquesta despesa s’haurà de sumar-hi la perruque-ria, els adornaments pel cabell, els guants, la bos-seta per desar el rosari, les sabates, la medalla...A aquesta despesa cal afegir-hi el preu del cobert. Normalment, és difícil trobar un restaurant que cobri menys de 25 euros per cap. I aquí sorgeix el dubte que pot desencadenar en mal de cap: a qui convidem al banquet? Per norma, s’hi compta amb tots els familiars, paterns i materns. La llista acaba sent llarga, a vegades molt llarga. I això re-presenta un ‘ull de la cara’. Una factura que mol-tes famílies estan disposades a suportar tenint en compte que la Primera Comunió només se cele-bra un cop a la vida. I la factura és capaç de supe-rar els milers d’euros.

El de Tarragonacor

P. 18

maig '14

Les informacions publicades en aquesta secció corresponen, escencialment, a la realitat, però els seus protagonistes s'estimen més no confirmar ni desmentir-les.

Era...EL BARÒMETREPUNT D'EBULLICIÓ

CALDEJAT

NI FRED NI CALOR

ZONA GLACIAL

La deslleialtat per part del PP ha con-tribuït a trencar el pacte de govern a l’Ajuntament de Salou.

“Es fa el que diu l’alcalde li agradi o no”. La frase (mal) dita de Pere Grana-dos al portaveu del PSC.

El sots inspector de la Guàrdia Urba-na, Antoni Tost, va rebre (merescuda-ment) un premi per part dels Mossos.

La justícia vol començar a interrogar els ‘cervells’ del pàrquing (poc) intel·ligent Jaume I.

L’atur ja té més de 6 milions de vícti-mes. Rajoy diu (incomprensiblement) que està “muy contento”.

Les intervencions de Victòria Forns (malauradament) sempre són en tons crispats, provocant ansietat a qui els escolta.

Malgrat el bon temps, els turistes (encara) no han pogut gaudir de les guinguetes a Tarragona.

El viatge del Comité Internacional a Tarragona ha costat (l’escandalosa xifra de) 40 mil euros.

Esperem que en la propera Diada de Sant Jordi hagi (més) coordinació a l’hora de distribuir els estands.

El president del Port té una bona (i llarga) oratòria. Ofereixi rodes de premsa de més de 60 minuts.

L’alcalde de Tarragona assegura que no pensa perdre ni un sol minut en fer campanya electoral. (S’equivoca?)

L’ambient polític a Salou és d’allò més interessant. A banda de la crispació que es respira, les ganiveta-

des polítiques estan a l’ordre del dia. La relació entre els socis de govern (CiU i PP) és gairebé nul·la. Els

rumors i els draps bruts contra uns i els altres arriben a les redaccions amb la velocitat de la llum. Han posat ha rentadora en marxa. Hi ha una foto, de fa anys, on es pot apreciar com un líder polític es passeja pels ca-

Estem més enganxats a les noves tecnologies del que ens ho pensem. Es tracta d'una rea-litat que ultrapass edats, sexes, o estatus so-cials. L'era digital ens comença a portar cap a situacions gracioses. No fa gaire una regidora de l'Ajuntament de Tarragona, una fervorosa adepta de les noves tecnologies, estava llegint

rrers de la capital de la Costa Daurada en tanga i encadenat. El polític malgrat integrar un grup

conservador exhibia aquesta figura morbosa durant el comiat de solter. l’alçada de les circum-

stàncies i obliden el sentit del ridícul. Esperem

un document (en paper) quan, de sobte, va utilitzar els dits polze i índex per fer un 'zoom'. S'havia oblidat, per uns instants, que no es tractava d’un mòbil o d'un ipad. Sort que tot va acabar en amb rialla ben sonora. D'ara endavant, segur que

Vigila amb els...dits!!!

ctindrà més cura a l'hora de fer servir els... dits.

Polític amb tanga per Salou

poder compartir la foto amb els nostres lectors. Pot ser marqui tendència.

Els Jocs del Mediterrani del 2017 ja ha assolit la (encara curta) xifra de 1.960 voluntaris.

El de Tarragonacor

P. 19

maig '14Era...denúncia

Creus que ningú t'escolta? Tens la sensació de que ignoren les teves preocupacions? Nosaltres SÍ t'escoltem. Aquest espai és per a tú. Envia'ns la teva foto denúncia a: mesactual@larepublicacheca.com

Això és un càsting?

Or per or. Una forma de pagament

És inconcebible i censurable que una "empresa" utilitzi

criteris poc respectuosos i, fins i tot, insultuosos per realitzar

un càsting. On paren el Síndic de Greuges i la Fiscalia?

Les necessitats socials canvien constantment, adaptant-se a les realitats del present. Aquest és l'exemple que il·lustra la imatge. Es tracta d'una joieria de Tarragona que admet l'intercanvi: or

per or. "S'admet or com a forma de pagament".

Quantes copes es poden omplir amb una ampolla de vi?

b) 5

a) 12

c) 8

Normalment, es parla d'entre 6 i 8 copes per ampolla. Però tot depèn de molts factors. No hi ha un càlcul exacte de copes que es puguin servir amb una única ampolla. Hi han diferents as-pectes a tenir en compte a l'hora de servir: les característiques de la mateixa ampolla, la copa, el tipus de vi, la qualitat, la tempera-tura, l'estètica i el moment en que se serveixi són determinants a l'hora d'allargar més o menys. Existeix un cheff que diu "5 copes: dos per a la meva dona, dos per a mi i una per a la olla".

la pregunta

El de Tarragonacor

P. 20

maig '14

No estem per llençar cohets

Pablo ALCARAZ, locutor d'Onda Cero a Tgn

+Actual - Periodista o comunicador?PABLO ALCARAZ – Periodista. +A – En quina situació es troba el periodisme?PA - Després del sector de la construcció, el món de la comunicació és el que més llocs de feina ha destruït en els últims anys. Mana la immediatesa i el barat (i si pot ser gratis millor). No es fa perio-disme d'investigació, que és el que li dóna sentit al món periodístic, pèrdua de credibilitat ... Diria que la situació no és per llençar coets.+A – Quin qualificatiu utilitzaries per definir l’actual situació del periodisme?PA – Interessant des del punt de vista històric (som testimonis d'un canvi de model, del boom digital) i precària des de la perspectiva laboral.+A – Quins canvis hauria de registrar la profes-sió per recuperar la credibilitat perduda?PA – No hi ha un remei màgic que facin desaparèi-xer, de sobte, els mals del periodisme. El camí es demostra caminant i aquí hauríem de tornar a les arrels, al periodisme clàssic. Gravar-nos allò de "Periodisme és publicar el que alguns no volen que es publiqui, la resta són relacions públiques".+A – Fa anys que es parla de la crisi dels mitjans en paper. Hi ha crisi en el periodisme radiofò-nic?PA - Hi ha crisi en el radiofònic, com en qualsevol sector del periodisme. Segurament la gravetat no

és tan dura com la de la premsa escrita, però no-més cal mirar les ràdios que havia a Tarragona fa 5 anys i les que queden ara, i amb quina reducció de personal. +A – Les noves tecnologies han contribuït per a la precarietat i polivalència del periodisme? PA – Han contribuït a la immediatesa, al "jo primer". Han contribuït al titular i no a l'anàlisi, i sense aquest darrer adjectiu, el periodisme perd una de les seves raons de ser.+A – Quina notícia t’agradaria donar a Onda Cero?PA – M'agradaria donar moltes: Que Tarragona està exprimint el seu famós potencial, que el Nàstic ha pujat a Primera, que passem de ser la provín-cia catalana amb l'índex d'atur més elevat a motor d'ocupació, que finalment ha tocat aquí la Grossa de Nadal, ... També hi ha algunes que les he donat i m'agradaria no repetir, sobretot les que tenen a veure amb la situació personal de gent que ho està passant malament.+A – El periodisme per a tu és...PA - Malgrat el moment no òptim, el millor ofici del món.+A – Els gabinets de premsa compliquen o facili-ten la feina als periodistes?PA – Depèn del què li convingui al gabinet de torn, però acostumen més a fer nosa.

P. 20

Pablo Alcaraz va néixer el 22 de juny del 83 a Tarragona. El locutor d'Onda Cero, des del 2008, va estudiar a l'Institut Martí i Franquès i va fer la carrera a l'URV. Al periodista tarragoní li agrada "un bon pa amb tomàquet acompanyat d'un exquisit formatge i pernil salat".Alcaraz és tímid i valora moltíssim l'amistat. És un apassionat per la seva professió. Li agrada el color vermell i la trilogia d'El Padrino forma part de les seves pel·lícules predilectes. Gaudeix força amb les sèries com Breaking bad i Los Soprano.

+ informació

Periodisme?

El de Tarragonacor

P. 21

maig '14

Les imatges mai vistes de Diego Álvarez, el

magistrat que té atemorida la classe

política de la província.

Les fotos han estat extretes del Facebook de Diego Álvarez

Es diu Diego Álvarez i s'ha convertit en el jutge estrella de Reus. Té atemo-rida la classe política des de que s'ha dedicat a investigar, sense tabús, el macro procés d'Innova. Ha imputat alcaldes i regidors i té la intenció de fer-ho amb algun conseller. Presentem fotos inèdites d'un jutge odiat per la classe política, però admirat per la ma-joria de ciutadans. Fer justícia és el seu principal objectiu, "caigui qui caigui".

El jutge implacable

El jutge estrella

El de Tarragonacor

P. 22

maig '14

1

4

2

5

3

6

(1) Carme Crespo -regidora- (2) Carles Castillo -regidor- (3) Patrícia Anton -regidora- (4) Virgínia Morcillo -empresària- (5) Núria Gómez -regidora- (6) Frederic Adan -President Consell Comarcal-

Aniversari +ActualEl passat dia 9 d'abril la revista +Actual va celebrar el seu primer aniversari. L'equip de la publicació agraeix, un cop més, el suport que hem rebut i que han fet possible la nostra

existència. Esperem tornar-nos a veure l'any vinent.Això si... més preparats pel photocall!!!

11

El de Tarragonacor

P. 23

maig '14

(7) Toni Vera -coordinador comarcal Convergència- (8) Begoña Floria -regido-

ra- (9) Ignasi Guillo -vicepresident Ara Tgn- , Ricard Checa -periodista- i Emili Rivelles -president Ara Tgn- (10) Juan

Carlos Vidal -empresari- (11) Mª del Pilar Juárez -regidora-, Josep Acero -regidor-,

Ricard Checa, Xavier Quintana -regidor-, Dani Martínez -periodista-, Mariano He-rráiz -regidor- i Gustavo Cuadrado -cap

de gabinet- (12) Daniel Alva, Pere Grana-dos, Ricard Checa, Murielle Reig, Paqui

Ubeda i Dani Martínez.

11 12

87

10

9

No et quedis sense veure el vídeo del 1r aniversari

de la revista +Actual.

Disponible a:www.larepublicacheca.com

El de Tarragonacor

P. 24

maig '14 Polítics

D'esquerra a dreta Josep Poblet, alcalde

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona.

de Vila-seca i president de la

de PortAventura, Joaquim Nin, delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, i

Diputació de Tarragona, Pere Granados, alcalde de Salou, Arturo Mas-Sardà, president

'remullats'

amb la resta 'd'aventurers'. L'aigua està assegurada per a tothom.

Angkor permet interactuar

PortAventura va presentar el passat mes d'abril l'atracció

aquàtica d'Angkor, l'aventura en el regne perdut. Un referent

europeu tant pel seu recorregut, que dura 10 minuts, com per la tematizació. Una atracció amb

sorpresa que no deixarà a ningú indiferent.

Per Dani Martínez

El de Tarragonacor

P. 25

maig '14

La regidora de Turisme de Tarragona, Patrícia Anton, i el cap de gabinet de l'alcalde Ballesteros, Gustavo Cuadrado,

'lluiten', aferrissadament, contra l'alcalde de Salou i Vila-seca, Pere Granados i Josep Poblet, respectivament.

Ballesteros, Poblet i Nin assecant-se després d'aventurar-se en la nova atracció.

"Ha estat fantàstic i refrescant. Aquí, tots acabem mullats. El balanç és per tots igual. Ha estat molt interessant"

"Està molt ben pensa-da. És molt agradable i interactiva. He pogut aprofitar per mullar a companys, periodistes... Hem gaudit tots"

"Divertida, remullada i sor-prenent. Això de mullar el teu cap de gabinet... va molt bé!!! (riu)"

El de Tarragonacor

P. 26

maig '14

PUB