Revista del Gremi de la Construcció del Baix CampNúmero 445Gener 2018

www.gremiconstrucciobaixcamp.cat

ACTUALITAT

Creixement sota mínims, segons els arquitectes

L’alabastre de Sarral reivindica la seva vigènciaInaugurada a la Diputació una exposició que s’emmarca en el centenari del primer taller d’alabastre modern

TERRITORI

Truca, consulta i informa’t a:

Alcalde Joan Bertran, 13-15 Baixos

43202 Reus

Tel. 977 32 30 13

administracio@gremiconstrucciobaixcamp.cat

www.gremiconstrucciobaixcamp.cat

AL SERVEI DE LES EMPRESES I ELS PROFESSIONALS

Al Gremi t’informarem de tots aquests avantatges.

Descobreix tots els avantatges de ser un agremiat.Descomptes, promocions, exclusivitats...

> Descomptes a les 25 estacions de servei

de Vilalta a Catalunya

> Targeta de pagament a crèdit

> Distribució de gasoil a les empreses

Estacions de Servei Vilaltawww.vilaltacorp.com

> Afiançament de Quantitats Anticipades

> Avals davant l’administració

> Responsabilitat Civil General

> Assegurança d’Accidents de Conveni

UNCorreduríawww.uncorredoria.eu

> Seguretat en el Treball

> Higiene Industrial

> Plans de seguretat i salut

> Coordinació de seguretat en obres

Previntegralwww.previntegral.com

> Condicions especials en l’adquisició de vehicles

comercials de Volkswagen en els concessionaris de

Reus i Tarragona

> Informació novetats dels vehicles comercials

Volkswagen Comercialswww.vwreus.com

> Abonament del 10% de la teva quota d’associat

> Solucions a mida per a la teva empresa

> Atenció personalitzada

BancSabadellwww.bancsabadell.com

Les dades fetes públiques fa uns dies pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) venen a confirmar un fet que des del Gremi de la Construcció del Baix Camp hem afirmat de forma reiterada en moltes reunions i tro-bades amb empresaris i polítics, tot i que moltes vegades aquests ho volen veure de forma ben distinta.

Les comarques del sud de Catalunya i en concret el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre estan a la cua del creixement que experimenten la circumscripció de Barcelona i també les comarques de Girona. Al 2017, la superfície dels projectes visats a Catalunya creix un 9%, però alenteix el ritme de creixement dels darrers dos anys. La reducció d’un 17% dels projectes més grans es compensa per l’increment molt positiu dels projectes

mitjans i petits. Les demarcacions de Barcelona i Girona són les que demostren un creixement més consistent, creixement que segueix sense passar a la resta de de-marcacions, ja que aquesta recuperació a Tarragona i a Lleida continua sent molt menor que a la capital i a les comarques del nord.

Girona té un creixement més consistent, enguany del 20%, amb 580.000 m2 visats el 2017, per contra dels 265.000 m2 de Tarragona o 183.000 m2 de Lleida. A ban-da d’aquestes dades, el futur es presenta amb incertesa per la situació política que fa que projectes tant impor-tants com el Hard Rock Cafè de Salou i Vila-seca esti-gui a l’aire i sense novetats. Cal amb urgència revertir aquesta situació.

A la cua de CatalunyaEditorial

La Façana 3

Sumari

La FaçanaNúmero 445Gener 2018

EditaGremi de la Construcció del Baix Camp

Alcalde Joan Bertran, 13-15, baixos43202 Reuspremsa@gremiconstrucciobaixcamp.catwww.gremiconstrucciobaixcamp.cat

DirectorJordi Cabré

Coordinació i redaccióIsaac Albesa (www.plujafina.cat)

Disseny i maquetacióDockset Comunicació, SL (www.dockset.com)

ImprimeixArts Gràfiques Octavi, SA

Fotografia portadaDiputació de Tarragona

Dipòsit LegalT-113-1980

El Gremi de la Construcció del Baix Camp no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, ni s’identifica necessàriament amb la mateixa.

El sector sota mínims segons els arquitectes

Increment del 9% en el preu de l’habitatge nou

Creixen els preus de lloguer a Catalunya

Augment de preus a la província de Tarragona

Tarragona tanca el 2017 amb 62.300 aturats

Big Data per evitar el frau

El Patronat de la FLC aprova el seu pressupost

L’alabastre de Sarral reivindica la seva vigència

Tarragona ven el primer pis de l’estat amb bitcoins

La Junta del Gremi de la Construcció del Baix Camp

4

6

8

10

11

12

13

14

16

Sense termini per l’adjudicació del Hard Rock

Continua la renovació de camins a Reus

Reforma de l’antiga N340 a Miami Platja

Nou sistema de seguretat a la Sagrada Família

Reducció de la petjada de carboni del ciment

Volkswagen Crafter

L’Aeroport de Reus supera el milió de passatgers

Reus tanca amb èxit l’any de la cultura

17

18

20

22

23

24

25

26

4 La Façana

ACTUALITAT SECTOR

Al 2017, la superfície dels projectes vi-sats a Catalunya creix un 9%, alentint el ritme de creixement dels darrers dos anys. La reducció d’un 17% dels projec-tes més grans es compensa per l’incre-ment molt positiu dels projectes mitjans i petits, segons va assegurar fa uns dies Lluís Comeron, decà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona. Les demarcacions de Barcelona i Girona són les que demostren un creixement més consistent, creixement que segueix sense passar a la resta de demarcaci-ons, ja que aquesta recuperació a Tar-ragona i a Lleida continua sent molt me-nor que a la capital i a les comarques del nord. La rehabilitació segueix totalment estancada, fet que preocupa i molt, als arquitectes i de retruc als constructors.

El COAC va analitzar el passat 15 de gener en una convocatòria oberta

als mitjans de comunicació, l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalu-nya referent a l’any 2017, a partir dels projectes d’execució d’obra.

Les dades confirmen que l’any 2017 s’ha tancat amb un total de 3.907.014 m2 visats, 327.000 m2 més que l’any passat, el que suposa un in-crement del 9,1% respecte el 2016. Davant d’aquesta dada cal fer les pun-tualitzacions següents:

1. La superfície visada, tot i augmentar, segueix a nivells baixíssims respecte el que es podria considerar la “normali-tat” (estem encara molt per sota del mínim històric dels darrers 25 anys, sense comptar els anys de crisi).

2. L’increment del 9,1% és inferior al que s’havia produït en els anys im-

mediatament anteriors (24% el 2016 i 26% el 2015).

3. Com ha passat en els darrers dos anys, no estem davant d’un creixe-ment homogeni per a tot el territori. Només les províncies de Barcelona i Girona creixen de manera constant.

4. L’any 2017 els projectes de gran envergadura (més de 10.000 m2 de superfície) baixen, compensats per l’in-crement dels projectes mitjans i petits.

5. La superfície total visada a Catalu-nya correspon a un total de 7.820 pro-jectes, xifra que segueix molt per sota dels estàndards europeus, l’assoliment dels quals permetria la recuperació dels arquitectes i del sector en general de manera més homogènia.

El COAC alerta sobre un alentiment en el creixement de la superfície visada durant l’any passat, que va situar-se en el 9% interanual

Els arquitectes asseguren que el sector continua sota mínims tot i el creixement de l’edificació el 2017

Les comarques de l’Ebre, Lleida i Tarragona són demarcacions amb un creixement poc significatiu. Girona, en canvi, té un creixement més consistent, enguany del 20%, amb 580.000 m2 visats el 2017, per contra dels 265.000 m2 de Tarragona

La Façana 5

Visats per midaEls projectes visats durant el 2017 de més de 10.000 m2, els projectes de més envergadura, són els que baixen (un 17% respecte l’any 2016, situ-ant-se 7 punts per sota). En total, al 2017 s’han visat 853.747 m2, corres-ponents a 49 projectes. Per contra, els projectes inferiors a 10.000 m2 pugen, sobretot els trams entre 3.000 i 10.000 m2 i entre 500 i 3.000 m2, que se si-tuen un 27% per sobre de l’any 2016 (una pujada significativa de 8 punts), amb 2.005.893 m2 visats, correspo-nents a 1.116 projectes. Comparant el nombre de projectes amb els de l’any passat, la conclusió és que durant el 2017 el número total ha augmentat en 207 projectes (un 23% més). Aquest fet el considerem positiu, donat que distribueix millor la feina en el sector i

no l’atomitza tant en pocs projectes de gran envergadura, que era la tendèn-cia que s’havia manifestat des de l’any 2014. Tanmateix, el descens de projec-tes grans és també una mala notícia.

Per territorisPel que fa la província de Barcelona, exceptuant la seva capital, la pujada global de l’any és d’un 17%. Malgrat aquest ascens, cal destacar que els projectes de més de 10.000 m2 bai-xen un 18% respecte el 2016, any en el qual havien crescut molt. En canvi, els projectes mitjans-grans, mitjans i pe-tits pugen de manera molt significativa, amb increments propers al 50% ex-ceptuant els petits, que pugen menys. La província de Barcelona segueix sent la que marca la tendència general de l’edificació a Catalunya.

Pel que fa la ciutat de Barcelona es constata un creixement anual negatiu, 13% respecte l’any 2016. Aquesta situa-ció la provoca la caiguda dels projectes de més de 3.000 m2 (un 15% els projec-tes d’entre 3.000 i 10.000 m2 i un 24% els majors d’aquesta superfície).

Cal matisar que la capital catalana el 2016 va tenir un tercer trimestre ex-cepcional, amb 6 projectes de gran en-vergadura, que no s’ha repetit. Si no fos per aquest fet, s’observa que les dades trimestrals del 2017 són similars a les de la resta de trimestres de l’any 2016. Les comarques de l’Ebre, Lleida i Tarra-gona són demarcacions amb un creixe-ment poc significatiu. Girona, en canvi, té un creixement més consistent, en-guany del 20%, amb 580.000 m2 visats el 2017, per contra dels 265.000 m2 de Tarragona o 183.000 m2 de Lleida.

L’obra nova manté el creixement, tot i que amb menys força que l’nay passat (el 2016 va ser d’un 30% mentre que enguany ha estat tan sols d’un 12%). La rehabilitació, tot i augmentar una mica, està molt estancada. En xifres globals, el 2017 s’han visat 2.569.000 m2 d’obra nova, mentre que de rehabi-litació s’han visat 1.252.610 m2.

A la província de Barcelona la re-habilitació ha baixat a nivells del 2015. En canvi, en el cas de Barcelona ciu-tat la rehabilitació va fluctuant, sense poder extreure cap tendència clara. Els projectes de rehabilitació que es visen al COAC són els que o bé afec-ten l’estructura global de l’edificació o a la seva configuració, o bé impliquen

Obra nova vs. rehabilitació

canvi d’ús. Per tant, d’aquestes xifres es pot deduir que en general l’activi-tat de renovació urbana, tan necessà-ria en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, amb reptes clars com ara l’eficiència energètica i la sosteni-bilitat, no s’està duent a terme. Manca informació sobre l’activitat de petita rehabilitació, sense la qual és molt difícil impulsar polítiques eficients de renovació urbana.

L’any 2017 s’han visat 11.250 habitat-ges, amb un creixement del 32%, similar al del 2016. L’habitatge en general no ha parat de créixer des del 2013, quan es van visar 2.888 habitatges nous.

Amb aquesta xifra s’estarien igua-lant els valors de l’any 2009, en plena

crisi, un 57% menys que el mínim his-tòric (any 1991) dels darrers 25 anys.

El gruix dels projectes d’habitat-ge visats a Catalunya l’any 2017 cor-respon a projectes mitjans (de 500 a 3.000 m2) i mitjans-grans, (de 3.000 a 10.000 m2). Per nombre d’habitatges per projecte, el gruix dels projectes tenen entre 2 i 50 habitatges.

Si analitzem com aquest habitat-ge nou es distribueix territorialment, veiem que a totes les demarcacions creix, exceptuant la de l’Ebre. A la província de Barcelona és on més ho fa, amb una tendència molt positiva. A Girona la tendència també és molt positiva, i a la ciutat de Barcelona, tot i créixer, es nota un alentiment.

6 La Façana

HABITATGE

El preu de l’habitatge nou ha pujat un 9% a Catalunya durant el 2017, segons dades presentades fa unes setmanes per l’ informe de Tendències del Sector Immobiliari de la Societat de Taxació. L’estudi indica que el metre quadrat se situa en els 3.452 euros de mitja-na i que un ciutadà mitjà necessita 8,4 anys de sou per comprar un habitatge a Catalunya. Barcelona registra el preu més alt a nivell estatal -3.865 euros per metre quadrat- i el major increment en l’últim any, un 9,9%, mentre que Llei-da és la capital de demarcació amb el preu mitjà més baix, de 1.315 euros per metre quadrat, i ha experimentat

un increment moderat de l’1,4%. Així mateix, els municipis costaners regis-tren uns valors lleugerament superiors als de la resta de la demarcació.

Catalunya és el territori de l’Estat que ha registrat el segon major increment en el preu de l’habitatge nou el 2017, un 9,1%, fins a situar-se en un preu mitjà de 3.452 euros al metre quadrat. A més, la capital catalana té el preu d’habitat-ge nou més alt a nivell estatal, després de registrar un increment del 9,9% en l’últim any fins a aconseguir un valor de 3.865 euros per metre quadrat. Els districtes barcelonins amb els preus més alts són Sarria-Sant Gervasi (6.249

euros/m2), l’Eixample (6.091 euros/m2) i Les Corts (5.568 euros/m2). En l’altre extrem, els districtes amb els preus més econòmics són Nou Barris (3.401euros/m2), Horta-Guinardó (3.442 euros/m2) i Sant Andreu (3.794 euros/m2). La res-ta de municipis catalans amb els preus d’habitatge més alts se situen també a la demarcació de de Barcelona. Són Sant Just Desvern (2.685 euros/m2), Es-plugues de Llobregat (2.618 euros/m2) i Sitges (2.609 euros/m2). L’ Hospitalet de Llobregat segueix sent la població de més de 100.000 habitants que no és capital de província a Espanya amb el preu més alt.

El 2017 tanca amb un increment del 9% en el preu de l’habitatge nou a CatalunyaEl metre quadrat se situa en els 3.452 euros de mitjana i un ciutadà mitjà necessita 8,4 anys de sou per comprar un habitatge

Condicions exclusivesGremi Construcció Baix Camp

Les comarques de Tarragona concentren la major part dels municipis amb els preus més baixos. El preu mitjà de la demarcació és d’1.472 euros/m2

La Façana 7

A més de Barcelona, els municipis costaners amb el preu d’habitatge més alt de la demarcació són Vilassar de Mar (2.398 euros/m2) i Castelldefels (2.395 euros/m2), i els que han regis-trat pujades més altes són Sant Pol de Mar (4,7%) i Canet de Mar (4,3%).

El segon preu mitjà més elevat a nivell de demarcació es troba a Giro-na, amb un preu d’1.752 euros/m2 i un creixement força moderat, del 0,8%. En aquesta demarcació, els preus més alts es registren a Castell-Platja d’Aro (2.219 euros/m2), a Girona (2.034 eu-ros/m2) i a Lloret de Mar (1.779 euros/m2) i els més baixos a Salt (1.447 eu-ros/m2), Torroella de Montgrí (1.454 euros/m2) i Banyoles (1.470 euros/m2).

Els preus a TarragonaPer contra, segons indica l’informe, les comarques de Tarragona concentren la major part dels municipis amb els preus més baixos: Mora D’Ebre (1.024 euros/m2), Tortosa (1.093 euros/m2) i Valls (1.114 euros/m2). El preu mitjà de la demarcació és d’1.472 euros/m2,

amb un increment del 0,8%. Els muni-cipis amb els preus més alts són els de la capital tarragonina, amb 1.735 eu-ros/m2, seguit de Calafell amb 1.650 euros/m2. No obstant, el major incre-ment s’ha registrat a Salou, un 2,5%, fins a arribar als 1.582 euros/m2. A l’altra banda hi ha Valls, que a més de registrar un dels preus més baix, ha tingut caiguda del preu més important, del 0,9%. Com en el cas de Barcelona, la demarcació de Tarragona també re-gistra una evolució més alta en la línia de costa, un increment de l’1%, amb un preu mitjà d’1.537 euros/m2.

8 La Façana

HABITATGE

El preu de l’habitatge de lloguer a Ca-talunya experimenta una pujada del 10,3% el 2017 i se situa en 12,39 eu-ros el metre quadrat, segons les dades que es desprenen de l’Índex Immobi-liari Fotocasa. Aquest valor se situa un 52,1% per sobre de la mitjana de l’Es-tat, que el desembre és de 8,15 euros per metre quadrat al mes. D’aquesta manera, en el rànquing de comunitats més cares per llogar un habitatge a Es-panya, Catalunya ocupa la primera po-sició, seguida de Madrid, amb un preu mitjà d’11,45 €/m2 al mes, i País Basc amb 10,70 €/m2 al mes. Catalunya va

aconseguir el seu màxim històric en el preu de l’habitatge de lloguer el maig de 2007 amb un valor de 12,44 €/m2. Des de llavors ha acumulat un descens d’un 0,4%.

Les raons que expliquen el continu i fort encariment del preu del lloguer són diverses. La primera és que, tot i la consolidació del finançament hipo-tecari i la recuperació econòmica, se-gons Beatriz Toribio, Directora d’Estu-dis de Fotocasa. L’experta apunta que la manca d’accés al crèdit fa que molta demanda es derivi cap al lloguer, espe-cialment el joves.

Els preus del lloguer a Catalunya creixen un 10,3% durant l’any 2017L’Índex Immobiliari de Fotocasa conclou que el valor del metre quadrat se situa més d’un 50% per sobre de la mitjana estatal

És l’increment mitjà del lloguer a Reus

durant el 2017

0,5%

La Façana 9

10 La Façana

ECONOMIA

Les comarques de Tarragona han registrat un increment de preus de l’1,2% al llarg de tot el 2017, set dècimes menys que en acabar el 2016. En relació amb la inflació anual re-gistrada al novembre són sis dècimes menys. D’aquesta ma-nera, l’index de preus al consum (IPC) acumula 16 mesos en positiu a les comarques del sud de Catalunya. Pel que fa a la variació mensual, entre novembre i desembre els preus van pujar només una dècima. Al llarg del 2017 els preus van augmentar a les comarques de Tarragona igual que al conjunt de Catalunya. Per demarcacions, on més van pujar va ser a Girona (1,4%), mentre que les altres tres van registrar el mateix increment.

Els preus van pujar a Catalunya un 1,2% durant tot el 2017, set dècimes menys que al llarg del 2016, quan la in-flació va tancar l’any en l’1,9%. Segons les dades de l’institut espanyol d’estadística fetes públiques aquest divendres, en-tre novembre i desembre del 2017, els preus es van enfilar dues dècimes. Pel que fa a Catalunya, els carburants pugen (4,2%) però no tant com a principis d’any i destaca l’incre-ment d’alguns aliments com els olis (9,7%) i les aigües, els refrescos i els sucs (9,2%), mentre d’altra banda els paquets turístics baixen de preu un 1,2%.

L’any 2016 va acabar amb la inflació més alta registrada a Catalunya des del juliol del 2013, però la tendència d’aquest 2017 ha estat diferent: L’any va començar amb una inflació anual del 3,1% tant al gener com al febrer –la més alta des del febrer del 2013- i ha acabat amb un increment interanual de preus força menor, de l’1,2%, al desembre. Aquesta dar-rera xifra és set dècimes inferior a la inflació anual de l’1,9% registrada tant al novembre com a l’octubre d’enguany. La inflació porta 17 mesos seguits en positiu a Catalunya.

Els carburants segueixen pujant de preu al desembre a Catalunya (un 4,2% interanual) però no tant com ho feien a principis d’any: al febrer van arribar a incrementar-se un

16,2%. L’electricitat, el gas i altres combustibles ascendeixen un 1,6% mentre el subministrament d’aigua i altres serveis baixen de preu, un 0,7%.

Els aliments i les begudes pugen de mitjana un 2,1%. Destaca l’increment dels olis i greixos (9,7%), l’aigua mineral, els refrescos i sucs (9,2%) els ous (5,7%), el peix (5,4%) i el marisc (5%). El tabac puja un 1,9%.

El lloguer de l’habitatge augmenta un 0,8% durant tot l’any a Catalunya, segons l’INE, i els mobles i altres articles de la llar baixen un -0,2%. El vestit i el calçat puja de preu un 0,6%.

Els béns i serveis relacionats amb l’oci i la cultura baixen un 0,8%, i en aquest grup destaca el descens dels paquets turístics (-1,2%). El cost dels equips audiovisuals i fotogràfics baixa un 3,1%. D’altra banda, els restaurants i els hotels costen un 1,7% més.

Catalunya és el tercer territori estatal on més pugen els preus, després de Melilla (1,4%) i les Illes Balears (1,3%). A Cantàbria, Galícia i Madrid els preus augmenten un 1,2% com a Catalunya. En canvi, Navarra, la Rioja i Múrcia són les auto-nomies on menys escalen els preus, amb un 0,6%.

Les comarques de Tarragona registren un augment de preus de l’1,2% durant l’any 2017

La inflació augmenta només una dècima a les comarques del sud de Catalunya durant els dos darrer mesos de l’exercici

Carburants i gas

4,2% Les principals pujades al 2017

Electricitat

1,6%

OCUPACIÓ

El nombre de persones sense feina en el quart trimestre del 2017 es va situar a Tarragona en 62.300 persones, cosa que suposa 9.600 aturats més que el tercer trimestre, el 18,22% més, i 3.400 persones menys que al desembre del 2016, el 5,18% menys, segons l’Enquesta de la Població Activa (EPA). La taxa d’atur augmenta fins el 15,92%, la més alta de Ca-talunya, i 2,42 punts per sobre de la registrada en el tercer trimestre i 1,49 punts més en termes anuals. El nombre d’ocupats a Tarragona es va situar el quart trimestre en 329.000 persones, 8.900 treballadors menys que el tercer trimestre, el 2,63% menys, i 17.300 nous llocs de treball en l’últim any, el 5,55% més.

Per sectors, l’ocupació a Tarragona creix a l’agricultura i la indústria i baixa a la construcció i els serveis. El sector de la construcció s’ha mantingut en xifres similars a les del tercer trimestre. En termes anuals, el sector de la cons-trucció de Tarragona ha augmentat de 5.700 persones en

Tarragona tanca el 2017 amb 62.300 persones a l’atur

La Façana 11

l’últim any, el 27,14% més. En el global del país s’han creat 26.400 llocs de treball aquest any, però s’han destruït 3.800 respecte al trimestre anterior;

Les empreses del sector industrial a Tarragona han es-tat les més actives en creació d’ocupació, amb la creació de 2.600 nous llocs de treball en relació amb el tercer tri-mestre, el 4,44% més, i 3.200 ocupats més en relació amb desembre del 2016, el 5,52% més.

El sector agrari ha estat el segon sector més actiu en creació d’ocupació en el quart trimestre a Tarragona. Així, entre setembre i desembre s’han creat 1.000 nous llocs de treball, el 7,04% més. En termes anuals, el cens laboral agrari de Tarragona s’ha reduït de 3.000 treballadors, el 16,48% menys.

Finalment, les empreses del sector serveis han vist com es reduïa el nombre de treballadors ocupats en el quart trimes-tre de 12.500 persones, el 5,24% menys. En termes anuals, però, el cens laboral del sector serveis a Tarragona registra un increment d’11.300 treballadors, el 5,27% més.

En el global del país, la construcció ha creat 26.400 llocs de treball aquest any, però s’han destruït 3.800 respecte al trimestre anterior. A Tarragona, el sector ha creat 5.700 lloc de treball

Polígon Industrial de ConstantíAv. de les Puntes, s/n - 43120 Constantí

Tel. 977 52 46 46 - Fax 977 52 46 52fpoch@ferrospoch.com

www.ferrospoch.com

El mercat laboral de les comarques tarragonines destrueix 8.900 llocs de treball en l’últim trimestre de l’any fins arribar al 15’92% de la població

12 La Façana

Big Data per evitar el frau en la contractació públicaUn projecte europeu investiga licitacions de 7,6 milions de registres de més de 30 països durant tres anys

Un projecte a escala europea ha in-vestigat durant tres anys les dades de contractació pública de més de 30 països, amb una anàlisi sistemàtica de 7,66 milions de registres, incloses prop de 200.000 licitacions espanyoles. Aquesta iniciativa de big data de gran envergadura, anomenat ‘Digiwhist’, a Barcelona, a la seu de Xnet.

Es tracta d’una eina de processa-ment d’indicadors i dades públiques que treballa amb estreta relació amb organitzacions de la societat civil acti-ves en temes de corrupció, com Xnet, i té per objectiu detectar el frau, espe-cialment en les contractacions. En un

consorci de sis organitzacions sòcies europees, liderat per la Universitat de Cambridge, ‘Digiwhist’ ha investigat les dades disponibles de contractació pú-blica en 35 jurisdiccions (els 28 estats membres de la Unió Europea, Noru-ega, la Comissió Europea, Islàndia, Suïssa, Sèrbia, Geòrgia i Armènia) per crear una base de dades accessible i analitzar indicadors de risc potencial de corrupció en l’àmbit de la contrac-tació. Els responsables de ‘Digiwhist’ subratllen que, segons algunes es-timacions, la corrupció augmenta el cost dels contractes governamentals entre un 4 i un 15% i que compromet objectius públics, com la construcció de carreteres segures o edificis esco-lars de qualitat. Aquesta és la perver-sió que vol combatre ‘Digiwhist’.

El projecte ha creat un conjunt d’eines per als interessats en una contractació pública transparent, com ONGs, periodistes, administracions i empreses. Aquestes eines es posen a disposició del públic de forma gratu-ïta i en un format fàcil d’utilitzar per promoure una major transparència en els mercats i una major responsabilitat dels governs.

HABITATGE

Els responsables de ‘Digiwhist’ subratllen que, segons algunes estimacions, la corrupció augmenta el cost dels contractes governamentals entre un 4 i un 15%

La Façana 13

FORMACIÓ

El Patronat de la Fundació Laboral de la Construcció (FLC) va aprovar el pas-sat 19 de desembre un pressupost de 63.388.565 d’euros per a l’any 2018, fet que suposa un increment del 19% respecte al de l’any anterior, que va ser de 53, 1 milions d’euros. En el nou pressupost cal destacar que l’entitat paritària destinarà per a l’any que ve un 40% més de partida pressupos-tària a la realització d’accions relaci-onades amb la prevenció de riscos laborals, que arribaran als 7.300.000 d’euros.

En l’informe d’activitats presentat pel director general de la Fundació La-boral de la Construcció, Enrique Cor-ral, es va posar en relleu l’increment d’alumnes i d’hores de formació que hi ha registrats ja aquest any. Amb dades de a 30 d’octubre de 2017, la Fundació Laboral ja havia format a 58.814 treba-lladors, el que representa un 16% més que en el mateix període de 2016. Pel que fa al nombre d’hores, en la ma-teixa data la FLC ja havia impartit un 12% més d’hores de formació que en el mateix període de l’any passat.

Increment en la formacióPel que fa a les vendes de formació realitzades per la FLCen el que por-tem d’any, l’entitat paritària ja ha su-perat els 9,5 milions d’euros, fet que suposa un increment de més del 29% respecte al mateix període de 2016. La Fundació Laboral ja ha realitzat, en el que va d’any, 6.237 visites a obra (gairebé un 16% més que el 2016) i ja s’han atès més de 4.600 consultes d’empreses i treballadors a través del servei d’assessorament gratuït Línia Prevenció .

Finalment cal destacar també l’in-crement de xifres que durant aquest any s’ha experimentat a la Borsa d’ocupació on line de la construcció, Construyendoempleo.com, amb un creixement del 85% en el nombre d’empreses registrades que busquen treballadors a través de aquest portal referent en el sector (650 en el que va d’any), que han publicat prop de 200 ofertes d’ocupació al mes, el que tam-bé representa un increment del 88% el nombre d’ofertes publicades.

El Patronat de la Fundació Laboral aprova el seu pressupost per al 2018, que se situa en els 63 milions d’eurosL’entitat paritària augmentarà un 40% els recursos destinats a accions de prevenció de riscos laborals, arribant als 7.300.000 euros

14 La Façana

L’alabastre de Sarral reivindica la seva vigència

Inaugurada a la Diputació una exposició que s’emmarca en el centenari del primer taller d’alabastre modern en aquesta localitat de la Conca de Barberà

Un modern seient de línies corbes, una làmpada translúcida, una robus-ta tauleta d’aires orientals, joies que canvien de color amb la claror... L’ala-bastre que actualment es fa a Sarral sembla no tenir límits quant a ús i va-rietat, tal com es fa palès a l’exposició que acaba d’obrir portes al Pati del Palau de la Diputació de Tarragona. La mostra, titulada ‘1919-2017 Any Ala-bastre Sarral’, s’emmarca en els actes del centenari de la creació del primer taller d’alabastre modern en aquesta localitat de la Conca de Barberà.

L’exposició, que es pot visitar fins al 4 de febrer, s’atura principalment

en els dissenys més actuals que es poden dissenyar i confeccionar amb aquest mineral blanquinós, tradicio-nalment usat en escultura, arquitectu-ra i decoració. També hi ha un apartat dedicat a peces tradicionals sorgides dels primers tallers que van funcionar

a Sarral, impulsats per dos empresa-ris: l’italià Victor Arcangioli i el francès Maurice Raud.

La mostra, un dels darrers actes que s’han programat dins l’Any Alabas-tre Sarral, es va inaugurar, dia 12, en un acte encapçalat pel president de la

TERRITORI

L’exposició, que es pot visitar fins al 4 de febrer, s’atura en els dissenys més actuals que es poden dissenyar i confeccionar amb aquest mineral blanquinós, tradicionalment usat en escultura, arquitectura i decoració

La Façana 15

Diputació de Tarragona, Josep Poblet, acompanyat de l’alcalde de Sarral, Jo-sep Amill i de la resta de regidors mu-nicipals i del comissari de l’exposició, Damià Amorós, entre d’altres Davant del nombrós públic assistent, uns i altres han destacat la importància d’aquesta activitat artesanal i industri-al en el desenvolupament econòmic del municipi al llarg del segle vint. Una activitat que, al mateix temps, ha situat Sarral en el mapa català de l’artesania, l’art i la creativitat.

Una activitat arreladaLa relació de Sarral amb l’alabastre, explotat en algunes ocasions com a guix, ve de lluny. Tradicionalment s’ha esmentat l’època romana com a punt d’inici de les extraccions de guix i alabastre per nodrir la ciutat de Tàr-raco, si bé no existeixen proves reals d’aquesta explotació. Sí que està do-cumentada, en canvi, l’explotació de pedreres sarralenques durant l’Edat

Mitjana, per fer-ne guix i també per a finalitats artístiques. Amb aquest material, l’escultor Damià Forment va realitzar elretaule major del Monestir de Santa Maria de Poblet, i a partir d’aquest moment, l’alabastre de Sarral va augmentar el seu prestigi.

Els primers tallers moderns daten de principi del segle XX. Un carrega-ment d’aquest guix sarralenc va cri-dar l’atenció dels empresaris Maurice Raud, francès, i Victor Arcangioli, italià, a l’estació de França de Barcelona, on tots dos acabaven d’arribar fugint de la primera Guerra Mundial. Aquests empresaris van establir-se a Sarral i hi van crear el primer taller d’alabastre modern el mateix 1917, conjuntament amb un empresari local. Van iniciar, també, l’explotació de noves pedreres i van encetar llaços comercials amb diferents interlocutors.

La presència d’alabastre de Sarral a l’Exposició Internacional de Bar-celona de 1929 i la presentació de

nous dissenys, juntament amb una professionalització dels treballadors i l’arribada de nous escultors a Sar-ral, van revifar la flama de l’alabastre, fins al punt que a les dècades dels 60, 70 i 80 hi va haver més de 30 tallers, amb uns 500 treballadors en con-junt. Durant aquest període a Sarral es comença a treballar amb pedra d’alabastre procedent d’altres locali-tats. La crisi econòmica dels anys 90, així com la manca d’innovació en el sector van provocar una davallada i la desaparició de moltes fàbriques. Ac-tualment hi ha 6 tallers d’alabastre al municipi i un museu dedicat a aques-ta artesania.

Durant el 2017 i principis de 2018, i a través de l’Any Alabastre Sarral, l’Ajuntament sarralenc, diferents enti-tats i associacions, particulars i empre-ses dedicades a la indústria de l’ala-bastre impulsen una vintena d’actes per reivindicar i dinamitzar aquesta activitat tan arrelada al municipi.

La crisi dels anys 90, així com la manca d’innovació en el sector van provocar una davallada i la desaparició de moltes fàbriques. Actualment hi ha 6 tallers d’alabastre i un museu dedicat a aquesta artesania

16 La Façana

Tarragona, primera ciutat de l’estat amb un pis venut amb bitcoinsEl director executiu de la cadena immobiliària Mister Piso està convençut que cada cop hi haurà més consumidors que optaran per la moneda digital

IMMOBILIÀRIA

Tarragona és la primera ciutat de l’Estat que ha venut un pis de forma exclusiva amb la nova modena, el bitcoin, que asseguren accelerarà el sector, segons Mister Piso. El pro-pietari d’un àtic a prop de la cèntrica plaça Imperial Tàrraco, que va rebre arrel d’una herència, l’ha venut per 40 bitcoins -equivaldria a 550.000 euros. Ara aquesta cadena d’immo-biliàries, amb una oficina a Tarragona i seu a Barcelona, ja ofereix un segon pis a la venda, que també es pot adquirir amb bitcoins. L’Anna Durango i la seva família, de tres fills, demanen 450.000 euros o la seva equivalència en la mone-da virtual pel seu luxós pis de 150 metres quadrats situat a l’avinguda de Roma.

El pis està ara la venda per aproximadament 40 bitcoins, però demà pot haver canviat. Si el bitcoin es troba el 10 de gener en els 11.775 euros, el preu de l’habitatge queda en els 38 i escaig bitcoins. Després de cinc anys amb el pis a la venda, la propietària, que precisament ha acabat treballant a la mateixa oficina immobiliària, s’ha avingut a acceptar de co-brar en aquesta moneda virtual. Ella mateixa se n’ha adonat de les oportunitats que pot generar aquesta criptomoneda.

Mister Piso assegura que han venut el primer pis de tot l’Estat només amb bitcoins a la ciutat de Tarragona, que ara ja hi tenen a la venda un altre, i que la tendència serà crei-xent ja que els clients es mostren molt receptius a aquest sistema d’intercanvi de valor. El director executiu de la ca-dena immobiliària està convençut que cada cop hi haurà més consumidors que optaran per la moneda digital per a transaccions ordinàries, des de fer un cafè a comprar-se un cotxe, posa d’exemple.

Què és un bitcoin?

El bitcoin és unana moneda virtual, sense comissi-ons, sense control per part de cap banc central ni de cap grup de poder, amb la qual es pot pagar anònimament i que no existeix en format material. Això és una breu descripció de què és el Bitcoin, una moneda virtual que va aparèixer l’any 2009 i que, vuit anys després, s’ha convertit en una de les principals amenaces de les divises internacionals i dels sistema de transaccions tradicional que impera a dia d’avui.

Les transaccions que es realitzen amb la moneda no necessiten intermediaris i les facilitats per enviar i rebre diners (així com per fer pagaments internaci-onals) ha disparat en bona part el seu èxit.

La Façana 17

Sense termini per l’adjudicació definitiva del projecte Hard Rock a la Costa DauradaLa companyia nord-americana i la Generalitat van consensuar una pròrroga al setembre per analitzar els requisits tècnics de la proposta

TERRITORI

L’adjudicació definitiva de la llicència de casino que farà possible el Hard Rock Entertainment World al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou continua la seva tramitació ordi-nària i sense un termini definit, segons han confirmat a l’ACN fonts del Depar-tament d’Economia. La previsió inicial era culminar el procés al setembre, però es va haver d’ajornar perquè la companyia i la Generalitat van consen-suar una pròrroga per analitzar els re-quisits tècnics de la proposta. Malgrat que el Departament confiava enllestir el tràmit a l’octubre, a hores d’ara l’adjudicació del concurs encara no s’ha resolt i tampoc no hi ha previsions de novetats, segurament per la incertesa de la situació política del país i les previsions que aquestes no es resolguin de forma immediata.

Més tempsHard Rock va demanar més temps per respondre al Go-vern atesa la complexitat del concurs –el document tècnic del projecte presentat per l’empresa consta de més de 3.000 folis. Això ha fet que els terminis del procediment es mantinguin congelats tal com permet la Llei de proce-diment administratiu. Tot i això, estem dins el calendari previst en les bases i en la part final del concurs, segons les mateixes fonts. Un cop s’enllesteixi aquest tràmit, es podrà resoldre el concurs i adjudicar la llicència però no hi

ha un termini establert perquè això passi. Un cop s’aprovi l’informe definitiu d’adjudicació, Hard Rock tindrà un mes per constituir la unió temporal d’empreses que ha de de-senvolupar el projecte, que com va avançar l’ACN es farà de la mà de Value Retail i Port Aventura. Passat aquest termini, la UTE tindrà un altre mes per adquirir els terrenys on s’ha de desenvolupar el Hard Rock Entertainment World, que són propietat de ‘la Caixa’ i tenen un preu de 120 milions d’euros.

El projecte de Hard Rock, valorat en 2.000 milions d’eu-ros, es començarà per una primera fase valorada en 665 milions. Els primers treballs inclouran la construcció d’un hotel amb forma de la icònica guitarra de Hard Rock de 600 habitacions. En aquest hotel hi haurà l’únic casino que podrà tenir el complex, amb una superfície de fins a 10.000 metres quadrats.

18 La Façana

Continua la renovació de camins de Reus amb noves pavimentacionsS’ha millorat el paviment del camí del Roquís, el camí Blancafort i el camí del Mig amb un pressupost proper als 42.000 euros

La regidoria de Medi Ambient i Ocupa-ció ha executat recenment els treballs d’arranjament de tres camins de la xarxa del terme municipal, amb l’ob-jectiu de millorar-ne el ferm amb una nova pavimentació i facilitar-ne la cir-culació. Les obres afectaran tres trams dels camins de Blancafort, del Mig i del Roquís.

L’Ajuntament ha adjudicat les obres a l’empresa Sorigué, per un im-port de 42.277,94 euros. L’actuació al camins de Blancafort s’inicia es va iniciar el dimarts 23 de gener, mentre que els treballs als camins del Mig i del Roquís s’havien de fer el dimecres 24. Els treballs consistiran en un es-combrat previ de les sorres existents en la superfície a pavimentar i l’estesa d’una capa de mescla bituminosa de 5cm gruix.

Daniel Rubio, regidor de Medi Am-bient i Ocupació, afirma que “des del Govern de Reus invertim en el man-teniment i la millora de la xarxa de camins perquè l’entenem com a part integrant de la riquesa del nostre medi natural, utilitzat com a xarxa d’enllaç pels veïns de la zona i a l’abast del con-junt de la ciutadania per passejar i fer esport”.

Les tres actuacions que s’executen aquesta setmana se sumen al conjunt d’intervencions que la regidoria de Medi Ambient i Ocupació realitza en el marc del contracte de treballs d’arran-jament ordinari de camins del terme municipal de Reus i neteja subsidiària de solars, adjudicat a l’empresa J. Morell per un import anual de 100.000 euros.

Fruit d’aquest contracte, en els darrers mesos s’han realitzat arranja-ments amb maquinària i aportacions

de grava als camins següents: camí de les Puntes, camí del Burgaret, camí del Mas de la Sena, camí de la Creu, camí de la Creu, camí de la Selva, camí del Mas de Larrard, camí de Vilaseca, camins del cementiri, camí de l’Institut Pere Mata i camí de Monterols, camí d’Aiguesverds, camí del Mas del Blasi, camí del Mas de Marqués i camí del Mas de les Monges.

Xarxa de caminsLa xarxa principal de camins de Reus consta de 108.200 metres i recorren tot el territori, i del seu manteniment se n’encarrega la regidoria de Medi Ambient i Ocupació. L’Ajuntament disposa d’un pla de manteniment de la xarxa de camins, que determina la

importància de cada eix en referència a tota la xarxa, i permet gestionar la xarxa.

S’estableixen diferents categories. Els camins de primer ordre són els que vertebren el territori, els bàsics en la mobilitat de les zones rurals del municipi i de l’ús que se’n fa. Els de se-gon ordre són els d’accés a una porció de territori vertebrada pels camins de primer ordre. Els de tercer, són els ca-mins d’accés a les finques, o a camins particulars o municipals veïnals.

Molts dels camins han quedat frag-mentats configurant una nova xarxa a causa de les infraestructures de comu-nicació i urbanització, però encara de-senvolupen una funció vital de comuni-cació amb gran part del terme.

ACTUALITAT REUS

La xarxa principal de camins de Reus consta de 108.200 metres i recorren tot el territori, i del seu manteniment se n’encarrega la regidoria de Medi Ambient i Ocupació

La Façana 19

20 La Façana

La travessera de l’N-340 al nucli de Miami Platja patirà una profunda transformació en els pròxims mesos. Està previst que en poques setmanes comencin els treballs per remo-delar el tram de l’avinguda de Barcelona comprès entre la plaça Tarragona i l’avinguda de Cadis.

El projecte s’emmarca en el Pla de Barris i preveu una inversió de 4,5 milions d’ueros que finançaran l’Ajunta-ment de Mont-roig i la Generalitat a parts iguals, segons va informar l’alcalde de la localitat, Fran Morancho, fa unes setmanes. L’actuació inclourà un carril bici, espais per a terrasses de restauració i un parc, entre d’altres millores, que suposaran una veritable “transformació” de la zona, segons el batlle. El pla, que es remunta al 2010, va quedar aturat per la crisi econòmica i haurà d’estar

enllestit abans de finals d’any per garantir la subvenció de la Generalitat.

La remodelació de la travessera suposarà un canvi en l’es-tructura urbana del nucli de Miami Platja i també en la seva estructura social ja que el municipi quedava dividit per la mei-tat amb una caòtica avinguda com és l’actual. Les actuacions es concentraran en el tram que concentra una major activitat. “No serà la típica rambla, més que res perquè la plaça Major sempre ha estat l’avinguda Barcelona, on tenim el CAP i tots els serveis. Volíem que fos una cosa diferent”, va afegir.

El projecte inclou la construcció d’un carril bici, espais perquè els bars i restaurants hi instal·lin terrasses, o un parc. A més, la secció dels carrils serà variable i no serà en línia recta. La zona on s’actuarà forma part d’un tram

URBANISME

Imminent transformació radical de Miami Platja amb la reforma de l’antiga N340Està prevista una inversió de 4,5 milions d’euros per remodelar l’Avinguda Barcelona amb unes obres que abasten un tram d’un quilòmetre que s’enllestiran abans de finals d’any

Tel.: 977 360 480 Fax: 977 79 23 61 pique@e-pique.com

La Façana 21

de tres quilòmetres que el Ministeri de Foment va traspas-sar al consistori, ja fa uns anys quan va entrar en funcional l’A7. Ara, l’Ajuntament lluita per rebre els altres nou quilò-metres de l’N-340 que creuen el municipi. La condició per acceptar-los, segons Morancho, és que l’executiu espanyol hi porti a terme un “microasfaltatge” que els deixi en per-fecte estat, atès que Foment ja no compensa els municipis econòmicament per aquestes transferències.

L’alcalde també va avançar en un esmorzar informatiu, la voluntat d’impulsar un procés de participació ciutadana per definir un nou espai sociocultural al poble de Mont-roig. El projecte, que ja té consignats 400.000 euros d’un pressupost que s’enfila al milió d’euros, es posarà en marxa properament.

L’actuació inclourà un carril bici, espais per a terrasses de restauració i un parc, entre d’altres millores, que suposaran una veritable “transformació” respecte la situació caòtica actual

Foto actual

Imatge projecte

22 La Façana

CONSTRUCCIÓ

La Sagrada Família estrena un nou sistema per garantir la seva seguretatS’han millorat els controls d’accessos del públic per evitar possibles incidents o atemptats terroristes

El temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí estrena, en el nou any, noves mesures en el control d’accés del públic per garantir la seguretat dels visitants i dels treballadors. La Fundació va començar fa una mica més d’un any un Pla Estratègic de Seguretat que ha comptat en tot moment amb la col·laboració activa dels Mossos d’Esquadra i s’ha fet efectiva aquest 1 de gener.

S’han instal·lat un total de 10 arcs i escàners dividits en dos edificis situats en el control d’accés d’individuals, al carrer Marina, i en el control d’accés de grups, al carrer Mallorca. D’aquesta manera, igual com funciona en l’Aero-port, el visitant haurà de passar per sota els arcs detectors de metalls i deixar les bosses personals a les cintes que condueixen als escànners perquè siguin analitzades.

El director general de la Fundació de la Sagrada Família, Xavier Martínez, va declarar davant dels mitjans convocats

per presentar el nou sistema d’accés, que el Pla Estratègic de Seguretat es va idear fa molts mesos, abans que l’atemp-tat del passat mes d’agost. La seva coincidència en el temps “ha estat una malaurada casualitat”, va confessar i va afegir que amb aquest nou funcionament se segueix remarcant “un dels signes identitaris de la Sagrada Família: la seguretat de tots els visitants i treballadors”.

El director d’Operacions i responsable de Seguretat, Marc Martínez, també va declarar que la nova infraestruc-tura es va dimensionar tenint en compte l’afluència de visitants que té la Sagrada Família, tant en dies normals com en dies especials com pot ser una celebració religi-osa on el temple pot arribar haver-hi entre 3.000 i 5.000 persones. També va afegir que s’ha ideat per garantir la normalitat de l’accés, la comoditat i que no tingui cap afectació a la via pública. “El nou sistema de seguretat

La Façana 23

és més ràpid i fiable que el sistema manual anterior”, va declarar.

Des d’aqueest gener, quan els visitants arriben a l’en-trada se’ls indica a quin escàner i arc han de passar, ja que estan numerats. Allà han de deixar bosses, gorres, abrics i altres objectes com cinturons metàl·lics a les safates de l’escàner i les persones passen per l’arc detector de metalls. Si l’arc pita, un vigilant de seguretat els passa un detector de metalls manual. El procediment és molt similar al dels aeroports, tot i que sí que es poden introduir líquids.

4’5 milions de visites Durant el 2017 la basílica de la Sagrada Família ha registrat un total de 4.527.427 visites i és la principal atracció turísti-ca d’Espanya amb una mitjana de prop de 12.000 persones diàries.

S’han instal·lat un total de 10 arcs i escàners dividits en dos edificis situats en el control d’accés d’individuals, al carrer Marina, i en el control d’accés de grups, al carrer Mallorca

24 La Façana

El concessionari Wolkswagen a Reus i Tarragona, Vilamòbil, ofereix impor-tants descomptes i promocions en els seus vehicles comercials als membres del Gremi de la Construcció del Baix Camp gràcies a l’acord assolit entre ambdues parts. Actualment, Vilamòbil té una promoció especial de vehicles de quilòmetre zero Crafter, ideals per les necessitats del sector de la cons-trucció, a preu de cost. També té una flota de Crafters de liquidació amb un descompte que pot arribar al 30% i promocions interessants per les noves comandes d’un vehicle que va arribar al nostre país l’any passat.

Es tracta d’una gamma de furgone-tes amb una utilitat òptima per a les exigències individuals dels clients dels diferents sectors de vehicles utilitaris. el nou Crafter, nomenat furgoneta

de l’any el 2017, ofereix solucions de transport adaptades al client amb la màxima rendibilitat. Amb una càrrega útil i un volum de càrrega grans, me-sures exteriors optimitzades i nombro-ses versions i sistemes de propulsió, el nou Crafter ofereix una funcionalitat exemplar i solucions d’utilitat quotidi-ana per resoldre les tasques de trans-port individuals en totes les àrees d’aplicació.

Motor robustEs tracta d’un cotxe amb motors ro-bustos, duradors i eficients, baixos costos de manteniment i desgast, i preinstal·lacions intel·ligents per a fa-bricants de carrosseries proporcionen una utilitat òptima i avantatges decisi-ves funcionals i econòmiques per als grups de clients més diversos.

El nou xassís adaptat en detall i els innovadors assistents de con-ducció no només ofereixen un nivell de confort completament nou per a aquesta gamma de vehicles, sinó també un comportament de conduc-ció convincent i un clar augment de la seguretat.

El nou concepte de disseny in-clou diverses possibilitats per guar-dar i posar objectes en l’interior i no només demostra les seves novetats bàsiques pel que fa a l’òptica, sinó que, en combinació amb altres me-sures d’optimització aerodinàmiques, ofereix també el millor coeficient ae-rodinàmic de la seva gamma: 0,33. Segons el fabricant, el Crafter amb tracció al darrera admet càrregues de remolc de fins a 3’5 tones i un pes màxim del vehicle de 8t.

Wolkswagen Crafter, un vehicle al servei de les necessitats del constructorLa concessionària a Reus i Tarragona de la firma alemanya ofereix importants descomptes i promocions en aquest utilitari pels agremiats

MOTOR

L’Aeroport de Reus creix un 25% i supera la barrera del milió de passatgers el 2017Durant tot l’exercici hi ha hagut més de 16.000 aterratges i enlairaments en total, un 11% més que l’any passat

TRANSPORTS

L’Aeroport de Reus va superar al llarg d’aquest passat 2017 la barrera del milió de passatgers. El nombre d’usuaris de l’equi-pament va créixer un 25,1% respecte el 2016 arribant, exac-tament, als 1.022,964, segons dades facilitades per Aena.

També el nombre d’operacions fins el passat mes de de-sembre es va incrementar: en total, es van produir 16.023 aterratges i enlairaments, un 10,7% que en tot l’any ante-rior. Tot i que els mesos estiuencs continuen sent els que registren major nombre de passatgers –de juny a setem-bre, amb un màxim de 196.227 el juliol-, les xifres d’Aena evidencien un creixement percentual durant pràcticament tots els mesos de l’any –tot i que amb xifres absolutes molt més modestes fora dels mesos estiuencs- a excepció del mes de novembre, quan van caure un 17%.

Pel que fa a les dades d’aquest últim mes desembre, han passat per l’aeroport 9.0002 passatges –un 15,8% més que l’any passat- i s’han operat 642 moviments –un 12,4% menys-.

Els quatre grans aeroports catalans han obtingut la màxima certificació europea de seguretat i se situen al màxim nivell internacional. El Ministeri de Foment, a través de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), ha culminat el procés de certificació dels aeroports espa-nyols. D’aquesta manera, tots els aeroports comercials, que superen uns valors establerts de transport de pas-satgers o càrrega, disposen ja del Certificat Europeu de seguretat operacional d’acord amb el Reglament Europeu núm 139/2014.

passatgers

Van passar per l’aeroport de Reus el juliol, el mes

de màxima afluència

196.222

La Façana 25

26 La Façana

CULTURA

Reus tanca l’any de la capitalitat cultural amb 200.000 espectadorsDurant l’any 2017, la ciutat ha acollit un total de 160 projectes amb 709 activitats realitzades al llarg de tota la programació

La Capital de la Cultura Catalana Reus 2017 va tancar aquest mes de gener un intens any d’activitats i projectes que han posicionat la ciutat en un lloc destacable del panorama cultural català al llarg de tot el 2017. Durant aquest temps, Reus ha acollit un total de 160 projectes amb 709 activitats re-alitzades al llarg de tota la programa-ció. D’aquestes activitats, 39 han estat projectes singulars.

Durant tots aquests mesos s’han implicat 150 entitats posant de relleu la quantitat, la qualitat i la varietat de projectes i iniciatives culturals de la ciutat, que s’han desenvolupat a un total de 55 espais diferents del mu-nicipi. Un 81% de les propostes han

estat gratuïtes i un 19% de pagament, i un total de 8 projectes han tingut la catalogació de solidaris i inclusius. Les activitats emmarcades en el programa de la capitalitat han aglutinat al voltant de 200.000 espectadors. La capitalitat s’ha finançat amb un pressupost de 950.000 euros, dels quals un 50% ha estat aportació pública i un altre 50% aportació privada.

L’alcalde, Carles Pellicer, la regido-ra de Cultura, Montserrat Caelles, i la comissària de Reus CCC 2017, Montse Grau, van realitzar un primer balanç global d’aquest esdeveniment que ha omplert d’activitat cultural la capital del Baix Camp durant tot l’any. S’han des-tacat alguns dels projectes singulars i

específics que s’han viscut enguany, entre els quals s’ha explicat que el pro-jecte del Congrés Internacional de Ciu-tats Integrals i l’entitat que en va ser promotora, Hub Coevolució, han estat reconeguts pel premi “Meshworkers of the Year 2017” que lliura la platafor-ma Integral Cities a les iniciatives que treballen per assolir ciutats més sos-tenibles i habitables. CCC Reus 2017 ha estat un projecte únic i singular que s’ha estructurat en cinc eixos pel que fa a contingut (Història i patrimo-ni; Tradició i Festes populars; Llengua, literatura i pensament; Arts i creació i finalment, Coneixement, creativitat i in-novació) escollits seguint criteris bàsics de qualitat, novetat/innovació i inclu-sió, i en 3 models de gestió en la seva producció: projectes propis de la Capi-tal presentats per part de les entitats i agents culturals, projectes singulars amb projecció nacional i internacional i vocació de continuïtat i finalment su-port als festivals estratègics de la ciutat de l’àmbit de la cultura i a les festes majors com a elements identificadors de la ciutat.

Durant tots aquests mesos s’han implicat 150 entitats posant de relleu la quantitat, la qualitat i la varietat de projectes i iniciatives culturals de la ciutat, que s’han desenvolupat a un total de 55 espais diferents del municipi

euros

El pressupost global, el 50% aportat per empreses privades

950.000

La Façana 27 La Façana 27

El Gremi de la Construcció del Baix Camp agrupa els constructors i empresaris de la

comarca per tal d’oferir-li la defensa dels seus interessos i posa a disposició dels seus

agremiats els serveis de:

Alcalde Joan Bertran, 13-15 Baixos

43202 Reus

Tel. 977 32 30 13

administracio@gremiconstrucciobaixcamp.cat

www.gremiconstrucciobaixcamp.cat

Prades

La Febró

Capafonts

La Mussara

Vilaplana

Arbolí

l’Albiol

l’Aleixar

Alforja

La Selva del Camp

Maspujols

l’Hospitalet de l’Infant

Riudecols

Almoster

Les Borges del Camp

Castellvell

Duesaigües

Vandellòs

Reus

l’Argentera

Botarell

Riudoms

Riudecanyes

Pratdip

Vilanova d’Escornalbou

Montbrió del Camp

Vinyols i els Arcs

Colldejou

Montroig del Camp

Cambrils

ASSESSORIA LABORAL ASSESSORIA FISCAL

ASSESSORIA JURÍDICAPERITATGES

Assegurança DecennalAssegurança de Tot Risc de Construcció (Obra civil i pública)

Afiançament de Quantitats AnticipadesAvals davant l’administracióResponsabilitat Civil General

Assegurança d’Accidents de Conveni Responsabilitat Civil d’Administradors i alts càrrecs

Especialitzats en productes dirigits al sector de la construcció

Avinguda Ramon i Cajal, 76 local 343005 TarragonaTelf. 977 25 26 41Fax 977 25 26 66info@uncorredoria.euwww.uncorredoria.eu

Pressupostos personalitzats per flotes de vehicles, assegurances de salut, subsidi, edificis acabats...

U&ENE Associats Corredoria, S.L. · Correduría de Seguros · Nº Reg. DGS FP J3390 Concertada póliza de Responsabilidad Civil según artículo 27.1 e) y capacidad financiera según Art. 27.1 f ) Ley 26/2006 de 17 de julio, de mediación de seguros y Reaseguros.