Adhuc 31

82
Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibu biologia física química història tecnologia escriu pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ci cia art dibuix biologia física química història tecn logia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibuix biologia física químic història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físi química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibu biologia física química història tecnologia escriu pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ci cia art dibuix biologia física química història tecn logia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibuix biologia física químic història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre iència art dibuix biologia física qui- mica història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensen- ar aprendre ciència art dibuix biolo- gia física química història tecnologia scriure pintar escolaÀdhuc Tecnos nsenyar aprendre ciència art dbuix biologia física química història tec- nologia escriure pintar Àdhuc Tenos nsenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tec- número 31 desembre 2009

description

Revista Escolar Àdhuc 31

Transcript of Adhuc 31

Page 1: Adhuc 31

Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre cièn-cia art dibuix biologia física química història tecno-logia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre cièn-cia art dibuix biologia física química història tecno-logia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos

Àd

hu

c T

ecn

os

ense

nyar

ap

ren

dre

ci

ènci

a ar

t dib

uix

bio

log

ia fí

sica

qu

i-m

ica

his

tòri

a te

cno

log

ia

escr

iure

p

inta

r es

cola

Àd

hu

c Te

cno

s en

sen

-ya

r ap

ren

dre

ciè

nci

a ar

t dib

uix

bio

lo-

gia

físi

ca q

uím

ica

his

tòri

a te

cno

log

ia

escr

iure

pin

tar

esco

laÀ

dh

uc

Tecn

os

ense

nyar

ap

ren

dre

ciè

nci

a ar

t d

bu

ix

bio

log

ia f

ísic

a q

uím

ica

his

tòri

a te

c-n

olo

gia

esc

riu

re p

inta

r À

dh

uc T

eno

s en

seny

ar a

pre

nd

re c

ièn

cia

art d

ibu

ix

bio

log

ia f

ísic

a q

uím

ica

his

tòri

a te

c-

número 31desembre 2009

Page 2: Adhuc 31
Page 3: Adhuc 31

1

ADHUC Nº 31. Desembre de 2009. Escola Tecnos Revista de comunicació entre els diferents estaments de l’escola

Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: [email protected] http://www.tecnos.cat

02 NOTÍCIES CERTES, dels diferents sectors de l'escola 02 Dels 0 als 3. Llar d’infants Grimm 04 Notícies d’infantil 06 P3 07 P4 10 P5 14 Notícies de Cicle Inicial 16 1r de Primària 18 2n de Primària 22 3r de Primària 24 4t de Primària 28 Notícies de Cicle Superior 34 Racó de Plàstica 37 Racó de Música 40 Infantil / Primària 46 ESO / Batxillerat 54 Treballs escolars ESO 60 Treballs de Recerca 62 Notícies d’escola64 AMPA65 EXALUMNES66 PROJECTES D’ESCOLA: La nostra memòria68 CALAIX DE SASTRE: Actuem correctament davant dels problemes de salut dels nostres fills?

70 LA BONA LECTURA72 RETALLS73 LA POMA DE NEWTON, reflexions pedagògiques que ens fa en Llorenç Puig74 DIGUEM-HO A POC A POC, article d’opinió a càrrec d’en Ricard Ribera75 CRIANT PRINCESES..., article d’opinió a càrrec d’en Xavier Sans76 LES XARXES SOCIALS PELS PARES I PELS FILLS, per Santi Rius

PODEU VEURE AQUEST NÚMERO A TOT COLOR A HTTP://WWW.TECNOS.CATEL NÚMERO ANTERIOR (ÀDHUC 30) VA REBRE 665 CONSULTES (Juny 09 - Des 09)

Page 4: Adhuc 31

312

notícies del

Pinzellades d’activitats a l’Escola Bressol

ELS PETITS MÚSICS

Cada curs és tradició celebrar la festa de Santa Cecília a l’escola bressol.

Durant uns dies la música té una important rellevància en totes les activitats que es fan a la classe.

Com activitat principal va venir en Miqui Giménez, tots els nens i nenes van escoltar bocabadats els seus contes i van gaudir tot ballant i cantant al ritme de les seves cançons acompanyades amb diversos instruments. El matí es va fer curt, i a tota l’escola es va fer força gresca i xerinola.

Com cada divendres de curs, va venir la profe de música, la Gemma Rovira, a treballar el llenguatge musical amb tot els nens i nenes de les classes Peixos i Pingüins. També treballem un munt de coses; el so, el ritme, la lletra de les cançons, la mímica i el moviment del cos.

Page 5: Adhuc 31

3

La resta de setmana a les aules es van fer activitats relacionades amb la música. Els nens i nenes van aprendre a escoltar petits fragments de música clàssica mitjançant la relaxació, van aprendre noves caçons i es va treballar el vocabulari i la tonalitat. Es va fer un petit concert i tots plegats van cantar les cançons apresses durant el trimestre. Per finalitzar varem fer una exposició de tots els instruments que al llarg de la setmana havíem treballat, classificant-los amb tres grups, els de corda, vent i percussió, i així els van poder observar, tocar i anomenar.

Tot plegat va ser una setmana molt enriquidora, i la música va estar present en tot moment.

Page 6: Adhuc 31

314

notícies d’Infantil

QUÈ VOLEM APRENDRE AQUEST CURS A L’ESCOLA?

Tots els nens i les nenes , al començar el curs, arriben a l’escola amb unes expectatives sobre el que aprendran: a llegir i a escriure, a fer-se el nom, a conèixer els números, a fer bé les lletres.... , és a dir, tot allò que “s’ensenya” a l’escola. Però, a més a més, dins del seu cap bullen un munt de preguntes sobre tot allò que els envolta, temes que els són propers i d’altres que no ho són tant però que tenen l’encant del desconegut. Aquesta ha estat la feina que hem fet bona part d’aquest trimestre a les diferents classes de Parvulari: descobrir entre tots què volem aprendre, de què volem parlar, què volem investigar tots junts... Com podeu suposar, ens ha portat unes quantes hores arribar a posar-nos d’acord, encabir els interessos de la majoria i engrescar-nos tots en el mateix projecte. A hores d’ara, però, ja podem dir que a totes les classes s’han anat definint uns projectes que ens endinsaran en nous coneixements: LES ABELLES, EL NOSTRE COS PER DINTRE, ELS ANIMALS, LA TERRA I L’UNIVERS, ELS DINOSAURES, ELS VIRUS. No sabem on ens portaran totes aquestes investigacions, però del que sí que n’estem segurs és que aprendrem moltes coses que ens ajudaran a entendre una mica més el món on vivim.

P3A - Mosquits

P3B - AbellesP4A - Grills

P4B - Formigues P5A - Sargantanes P5B - Granotes

Page 7: Adhuc 31

5

LA NOSTRA BIBLIOTECA

Des de l’escola pensem que és molt im-portant fomentar uns hàbits lectors i que els nens i les nenes gaudeixin amb un llibre. És per això que des de ben petits volem que disfrutin de la màgia que ens transmeten els llibres. Per això encetem un nou projecte: la biblioteca de parvulari. Cada setmana els nens i les nenes podran triar un llibre i emportar-se’l a casa perquè us el pugueu mirar tots plegats. Que aquest projecte ens serveixi a tots per fer uns futurs bons lectors!

- ST! VENIU, VENIU!... US VOLEM ENSENYAR UN SECRET.A LA CLASSE DE LES ABELLES I DELS MOSQUITS TENIM UNA CAPSA MOLT GRAN ON HI HA DIBUIXADES MARIETES.ÉS LA NOSTRA CAPSA DE LES SORPRESES!

SOVINT PORTEM OBJECTES DE CASA QUE ENS AGRADEN: FOTOS, PAPERS D’ON HEM ANAT EL CAP DE SETMANA, LLIBRES, JOGUINES… QUAN FEM ROTLLANA LES ENSENYEM ALS ALTRES NENS I NENES. PERÒ, ÉS UNA CAPSA MOLT ESPECIAL PERQUÈ NOMÉS S’OBRE QUAN LI CANTEM UNA CANÇÓ O LI DIEM UNES PARAULES MÀGIQUES.SOVINT ESPEREM, AMB IMPACIÈNCIA, AQUEST MOMENT.- ST! ARA HI POSO UNA SORPRESA. AVUI HE PORTAT…

LA CAPSA DE LES SORPRESES

Page 8: Adhuc 31

316

notícies de P3

A la classe dels Mosquits tenim molt bons cuiners!L’Àlex ha fet un codonyat boníssim i l’Ariadna magdalenes i pa de pessic. Ens han explicat tan bé com es fan que ens han animat a fer de cuiners a l’escola. Decidim fer magdalenes.Quina feinada! Preparem la llista dels ingredients, demanem permís als pares per poder anar a comprar, comprem i fem les magdalenes amb les explicacions de la Virgínia., la mare de l’Ariadna. Tot plegat...un èxit!HEM MENJAT UNES MAGDALENES BONÍSSIMES!

Pares podem anar al Mercadona?

Llista d’ingredients

Page 9: Adhuc 31

7

CADA DIA AL MATÍ A LA ROTLLANA, L’ENCARREGAT DE COMUNICAR-NOS QUI HA VINGUT A L’ESCOLA I QUI NO, PASSA LLISTA.

DESPRÉS DE FER AQUESTA ACTIVITAT ELS PREGUNTO:

- “QUANTS NENS I NENES SOM A LA CLASSE DE LES ABELLES? “

A PARTIR D’AQUÍ S’INICIA UN DIÀLEG:

- “SOM MOLTS ! “- “ SOM 4 “- “ NO, 5 “- “ SOM 3 “- “ PODEM COMPTAR. “

UNA NENA ES POSA AL MIG DE LA ROTLLANA I CO-MENÇA A COMPTAR :

- “1,2,3,4,5,6,7,8,9,11,17,13… NO SÉ! “

COM QUE NO SABEN COM RESOLDRE AQUESTA QÜES-TIÓ, ELS PROPOSO QUE CADA NEN I NENA ES DIBUIXI EN UN FULL.

PENGEM ELS NOSTRES DIBUIXOS EN UN MURAL I LLA-VORS, ENTRE TOTS, COMPTEM NENS I NENES.

- “ UN, DOS, TRES… VINT-I-SIS! ”- “ SOM VINT-I-SIS!. ”- “ ARA JA HO SABEM. PERÒ COM S’ESCRIU? “- “ MIREM EL CALENDARI. COMENCEM A COMPTAR DE L’U FINS AL VINT-I-SIS. I ENS PAREM QUAN EL SENTIM. ”- “ MIRA ÉS AQUEST!!! ”

ESTEM CONTENTS PERQUÈ JA HO HEM DESCOBERT.

Page 10: Adhuc 31

318

notícies de P4

LES NOSTRES NOTÍCIES IMPORTANTS

A la classe dels Grills tenim un raconet on anem penjant les notícies importants. Així tothom pot llegir el que diu i saber què ha passat. Primer expliquem la notícia als altres nens i després fem un títol. A tots ens agrada molt penjar coses al raconet de les notícies.

ENS VISITA LA BERTA, LA GERMANETA DE LA PAULA

La mare de la Paula ens va portar a la Berta.- “És una nena molt petita.”- “No té cap any i menja llet del pit de la seva mare.”

Page 11: Adhuc 31

9

ESTEM APRENENT MOLTES COSES SOBRE LA TERRA

A la classe de les formigues ens interessa saber coses del planeta on vivim. Entre tots hem aplegat més de deu boles del món i alguns mapes, que ens han servit per descobrir un munt de coses. Mireu amb quines ganes hem estat treballant!

Hem descobert els continents i els mars, i ara volem trobar països i ciutats que són importants per a nosaltres, ja sigui perquè hi hem estat o perquè ens agradaria visitar-los: Menorca, Ruma-nia, Nova York, Terrassa... Ja veieu quanta feina ens queda per fer!

SOM UNS NENS MOLT ENDREÇATS.

A començament de curs ens vam adonar que teníem moltes joguines i que, per poder-les endreçar bé, necessitàvem saberon les havíem de posar.- “Podríem escriure uns rètols.”- “Encara no en sabem!”- “I si ho provem?” Ho vàrem provar i aquí teniu els resultats.

Page 12: Adhuc 31

3110

notícies de P5

LA CAPSA DE LES SORPRESES

Aquest curs les dues classes de P-5, Sargan-tanes i Granotes, hem iniciat una nova activitat amb el nom de Capsa de les Sorpreses. Es tracta d’una capsa on els nens/es posem allò que volem amb la intenció de compartir amb els companys/es i mestra les nostres emocions, sentiments, in-formació… Ningú pot mirar el què hi ha a dins la capsa. Per començar l’activitat diem unes parau-les màgiques i després la mestra treu una cosa de dins. El nen/a que l’ha portat explica als com-panys allò que vol compartir.Els nens i nenes estem molt emocionats amb la capsa de les sorpreses.

EL TEMPS PER INTERNETAl mes de novembre, els nens i les nenes de les classes de les Sargantanes i Granotes, hem co-mençat a mirar el temps per Internet. Després de consultar l’ordinador, l’encarregat omple una fitxa que queda a la classe per tal de veure quin temps ha fet al llarg de tota la setmana. Parlem de la temperatura, del temps, si fa vent o no, ... També comprovem si el que diu a Internet coincideix amb el temps que fa realment.Ens agrada molt perquè així comparem: quin dia ha fet més fred, quants dies ha fet vent i quins…

PICASSO

Al llarg d’aquest trimestre, les Sargantanes i les Granotes, hem treballat al conegut pintor Pi-casso. A partir d’un conte vam introduir la història de quan era petit i va començar a pintar. A partir d’aquí hem pogut comprovar com es pot expressar l’estat d’ànim a través de la pintura. Així hem treballat les diferents etapes per les que va passar aquest pintor. Ens hem convertit en petits Picasso posant en pràctica les seves tècniques i maneres de pintar.

Page 13: Adhuc 31

11

EXCURSIÓ AL NATUPARK

El passat 8 d’octubre els nens i les nenes de les classes de les Sargantanes i Granotes vam poder experimentar diferents emocions: por, alegria, decepció… tot fent un circuit pel mig del bosc. Havíem de passar diferents proves, algunes més fàcils d’altres una mica complicades, però al final tots ens ho vam passar d’allò més bé.Vam acabar l’excursió dinant tots junts a sota els pins i després jugant una estona.

Què valents vam ser tots plegats!

Page 14: Adhuc 31

3112

notícies de P5

LES SARGANTANES ESTEM TREBALLANT ELS DINOSAURES

Molts nens i nenes de la classe hem portat llibres de dinosaures per buscar informació sobre les diferents coses que volem investigar d’aquests llangardaixos terribles.

Mentre presentem els llibres ens adonem que el TÍTOL està escrit amb lletres grans, resseguides amb color negre, en lletra de pal, en lletra cursiva i en diferents IDIOMES.

CLASSIFIQUEM ELS TITOLS

Hem llegit la paraula DINOSAURES , ens hem fixat en les lletres que necessitem per escriure-la en diferents idiomes i entre tots fem un mural.El Jordi i l’Odile han portat aquesta paraula escrita en anglès. La Leire sap com s’escriu en francès.

ENS VISITEN UNS EXPERTS

El NIL DALMAU i el NIL PUIG han vingut a la classe per ajudar-nos en la nostra recerca d’informació sobre els DINOSAURES. Els ha fet molta il.lusió recordar el treball que vàren fer ells sobre aquest tema quan feien P5.

Page 15: Adhuc 31

13

ELS VIRUS I LA SANG

A la classe de les Granotes, P-5 B, estem treballant el tema dels virus i la sang.Tot va començar quan el Pol M. va portar, al setembre, una notícia del diari que parlava de la grip A. La vam comentar.Els nens i les nenes es van començar a interessar per aquest tema i a la classe vam tenir vàries converses interessants, ja que hi havia moltes idees equivocades al voltant d’aquest tema. Hi havia nens/es que portaven informació. Vam decidir fer una llista amb els dubtes que teníem i allò què volíem saber. L’Àlex G. ens va explicar que la seva mare abans treballava fent les anàlisis de sang. Així va ser com vam convidar a l’Àngels (mare de l’Àlex G.) perquè vingués a la classe i ens ajudés amb els dubtes que teníem.L’Àngels ens va explicar:- Què té la sang: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes.- De quin color és.- La funció del cor amb la sang.- Com són els virus per dins.- Com fan els virus per infectar les altres cèl.lules.- Com és el virus de la grip A i què fa.- Els bacteris.- Que són les cèl-lules.- Diferents tipus de virus i bacteris.

Tot això acompanyat de fotos grans i de diferents llibres on es veia allò que explicava.També va portar un microscopi perquè veièssim com es fan les anàlisis de sang. Vam poder veure un cabell i una formiga a través del microscopi.Vam aprofitar per fer-li més preguntes, a més de les que ja teníem preparades.Per acabar l’Àngels va treure uns ampolla molt gran de xarop que a dins tenia pastilles de la felicitat (gominoles).

Ens ho vam passar molt bé, va ser molt interessant i ens va ajudar a avançar en la nostra inves-tigació al voltant de la sang i els virus. Això sí, seguim investigant.

Moltes gràcies Àngels!

Un altre dia vam anar al passadís de cicle superior a veure uns murals fets pels nens/es amb informació dels virus, els bacteris, els fongs, els bolets… Vam descobrir que dels fongs surten els bolets. Nosaltres a la classe tenim fongs en uns pebrots i en unes albergínies. Queda una pregunta a l’aire: sortiran bolets?

Page 16: Adhuc 31

3114

notícies de Cicle Inicial

Tallers d’experimentacióAquest trimestre el cicle inicial de Primària ha iniciat uns tallers de l’àrea de ciències per tal de treballar “aspectes físics i químics” (surar o no surar, dissolucions, muntatge o desmuntatge de joguines...).Les quatre tutores del cicle, juntament amb altres especialistes que hi intervenen, són els encarregats de dur a terme aquests tallers, en els quals el nombre d’alumnes és força reduït per tal de poder fer un seguiment del procés ben acurat.Així, els alumnes de tot el cicle es poden relacionar i ajudar-se i,alhora, poden fer un treball totalment experimental on han de formular hipòtesis i contrastar-les amb la seva experimentació.Els nens i nenes tenen un paper molt actiu en aquests tallers i fan un aprenentatge molt lúdic i significatiu.

Page 17: Adhuc 31

15

Page 18: Adhuc 31

3116

notícies de 1r

Hem fet conserva d'olivesAquest any, les classes dels Pins i les Alzines han collit les olives de l’olivera de l’escola i n’han fet conserva.Primer, va venir el Miquel, el pare de l’Ainhoa, a ensenyar-los com es podien collir les olives. Un dia ho van fer amb l’ajut de paraigües. I un altre dia va tornar i va portar una “borrassa”, un altre sistema més ràpid per collir més olives.Llavors, després de deixar les olives en aigua, la qual anaven canviant cada dia, durant tres setmanes, van venir el Miquel i l’àvia de la Carla a ensenyar-los a fer la conserva de les olives.Per fer la conserva van posar moltes herbes i altres ingredients: sajolida, romaní, farigola, llorer, pebre, pell de taronja... i d’aquestes herbes en tenien bon coneixement ja que les havien treballat a la classe. Tot en un pot de vidre ben barrejat amb les olives i l’aigua i la sal.Ara només toca esperar-se tres mesos, i cap allà el març es farà un bon tastet.Bon profit!

Page 19: Adhuc 31

17

Visita a la BCTLes Alzines i el Pins hem visitat la BCT i hem aprés moltíssimes coses.Hem fet un recorregut per tots els espais de la biblioteca i ens han explicat com funciona.Finalment hem anat a l'àrea infantil i hem vist un munt de llibres interessants per a nosaltres.Ara ja tots tenim ganes de fer-nos socis!

Els pins i les alzines vam anar a Sant Pau d'Ordal a fer la verema. Primer, vam visitar les vinyes per veure ben a prop els ceps i recollir el raïm. Després vam anar a una masia del poble i allà vam aixafar el raïm col.locat dins d'unes burjoles. Va ser molt divertit. Ens vam emportar una ampolleta de most del raïm que vam trepitjar.

La verema

Page 20: Adhuc 31

3118

notícies de 2n

Sortida de matemàtiques a Can Coll

El passat dijous 26 de novembre els alumnes de 2n de cicle inicial vam anar a Can Coll (Collserola), a fer una activitat de matemàtiques.Allà vam comptar desenes i desenes de desenes, amb pedres i altres materials que vam trobar al bosc. Després vam fer un joc amb component matemàtic.Ens ho vam passar d’allò més bé i vam comprovar que les matemàtiques les podem trobar a tot arreu.

Page 21: Adhuc 31

19

Page 22: Adhuc 31

3120

notícies de 2n

Dibuixos de la classe dels Esquirols

Page 23: Adhuc 31

21

Page 24: Adhuc 31

3122

notícies de 3r

Exposició “objectes del passat”

Els alumnes de tercer de primària (les classes de l’Espígol i el Romaní), dins la programació de medis, hem estat treballant la nostra història.

Investigant a casa amb els pares, els avis, tiets, veïns, ... hem descobert que a les nostres cases hi ha molts objectes del passat. Alguns d’ells ara ja no els fem servir, però els hem volgut portar a l’escola, ensenyar-los als companys i muntar una exposició perquè tothom els pogués veure.

Molts d’aquests objectes ens han cridat l’atenció. Alguns, amb el temps han perdut la seva utilitat, d’altres encara ara els seguim trobant i fent servir (encara que en versions més modernes).

Vàrem portar moltes coses, les que més ens van sorprendre van ser: unes planxes de ferro, que pesaven moltís-sim, que no s’endollaven enlloc; un molinet de cafè manual; un triturador de carn, per fer les hamburgueses a casa; llibres dels nostres avis, escrits amb una cal·ligrafia ben diferent de la que fem nosaltres.

Els mestres de tercer us volem donar les gràcies per la col·laboració de tots els pares.

Page 25: Adhuc 31

23

Taller de sardanes

El passat més de novembre, dins els diferents actes que s’organitzen a l’escola per celebrar la setmana de la música, tots els alumnes de tercer, vam participar en un curset intensiu de ballar sardanes.

Totes les tardes de la setmana, ens trobavem al pati amb les monitores que ens ensenyaven els diferents passos d’aquest ball.

El divendres, l’últim dia, vam convidar als companys de quart (que l’any passat també van fer aquest mateix curset) i tots junts vam acabar el curs fent una ballada de sardanes que va quedar molt lluïda.

Page 26: Adhuc 31

3124

notícies de 4t

SORTIDES

Vam anar al Diari de Terrassa per poder veure les instal.lacions i com treballen els periodistes... Vam redactar unes notícies que els hi vam portar i els periodistes d’allà ens les van comentar. Fins i tot ens van felicitar per alguna d’elles.

A l’octubre vam anar a Can Déu amb els alumnes de 3r. Aquesta sortida ja és una tradició en el Cicle Mitjà. El re-corregut va ser una mica diferent del de l’any passat, però vam acabar al mateix lloc. Després de fer diferents jocs tots junts vam dinar i vam acabar de passar el dia al camp.

Page 27: Adhuc 31

25

Al novembre vam visitar l’Observatori Astronòmic de Sabadell. Va ser una sortida matinal però molt intensa. Vam poder mirar al Sol amb el telescopi. La cúpula era impressionant, tot i que veure el Sol ens va decebre una mica, ja que només es veia un punt. Ens esperàvem una altra cosa diferent !

FESTES

Aquest any hem celebrat, si fa no fa, les de sempre : la Castanyada, Santa Cecília...

La cantata « La rebelió de la cuina » la van representar als nostres fillols de P3 : els Mosquits i les Abelles.

Page 28: Adhuc 31

3126

notícies de 4t

APADRINAMENT

Aquest any ja sabeu que tot quart apadrina a P-3. La classe dels Rovellons som padrins dels Mosquits i la classe dels Pinetells apadrinen a les Abelles.Algun cop hem anat a jugar al pati de Parvulari, al sorral, amb ells. Ells ens han vingut a visitar a la nostra classe, vam actuar per a ells, els hem convidat a veure l’assaig del nostre teatre de Pastorets... Estem tots molt contents, ens fa molta il·lusió.Podeu veure les fotos dels nostres fillols a l’apartat d’apadrinament.

PASTORETSUn altre any, com ja és tradició, els nois i noies de 4t de Primària hem treballat de “valent” tot el 1r trimestre per poder fer la representació tradicional i esperada dels “ PASTORETS.”Ens hem adonat que fer els Pastorets no és només fer teatre, sinó que vol dir treballar a la vegada molts altres aspectes com:

Fer un treball de vocabulari, fer un treball de vocalització, de llengua, de plàstica, de música, de medi, de mate-màtiques, d’expressió corporal, superació personal davant d’un públic, treball de relació i convivència amb els companys,… tot un munt de coses.

Però ha valgut la pena, ens ho hem passat molt bé, al principi ens ha costat una mica posar-nos al lloc del personat-ge, però ho hem aconseguit i creiem que ha agradat a tots aquells/es que han vingut a veure’ns.

Aquest any, va venir la Mercè, mare del Pol Mulet, a fer-nos una xerrada i donar-nos alguns consells per ser millors actors i actrius. Ens va agradar molt.

Page 29: Adhuc 31

27

Page 30: Adhuc 31

3128

notícies de Cicle Superior

RECORDS PERDUTSAquesta nit és clara i preciosa, és una veritable nit d’estiu. La lluna il·lumina la platja on estic passant les vacances. Avui hi ha una nit brillant, brillant i misteriosa. Ella m’observa i amb una veu fina em xiuxiueja :-Hola Lisa! Sóc la Nit. Aquestes ultimes setmanes t’he vist molt deprimida. Et passa alguna cosa ? Tota estranyada contesto :-Sí nit, sí. Últimament em sento molt trista perquè les coses no m’acaben de sortir bé, i la meva joguina preferida ja no funciona. Aquesta és una caixeta de musica amb una ballarina que antigament donava voltes i feia sonar una música majestuosa. Però ara no, ara semblava que se li hagués menjat la llengua el gat.-El que et passa a tu Lisa, és que has perdut els teus bons records.-Què vols dir amb els meus bons records ?-T’has deixat vèncer per la tristor.- Però...nit...- Ja no et puc dir res més, ara has de continuar sola el teu camí.He deixat de sentir la seva veu, és com si hagués desaparegut, però encara la puc veure guarnida d’estrelles, i amb la lluna al cap damunt.Ara estic estirada al llit, intentant recordar les paraules que m’ha dit la nit.-He perdut els meus bons records, he perdut els meus bons records.- Em dic a mi mateixa desesperada.-Què deu voler dir la nit ?Al cap d’una estona, sense adonar-me’n m’he anat endinsant en el món dels somnis.-Que estrany ! On sóc?- On es compra l’entrada dels somnis, maca!.- M’ha respòs una veu estranya i llunyana.-I tu qui ets?- He preguntat jo.-Sóc en Dololo, el guardià dels somnis. I tu deus ser la Lisa, veritat?-Sí. Com ho has sabut ? T’ho ha dit la Nit?-Oh i tant, la Nit i jo som amics íntims.- Doncs així he tingut sort! - he exclamat.- Ja ho pots ben dir, perquè normalment es paga l’entrada per passar pel portal.- L’homenet amb corbata, vestit de ratlles, un barret de copa i un aspecte graciós, segurament a causa del bigoti negre, ha assenyalat amb el dit un portal amb el marc d’or i l’ interior de colorins.-He de passar per aquí? – He preguntat.- Sí, aquesta és la porta que condueix al món dels somnis. Però ves amb compte, allà hi governa la malèfica Tristor. A tothom que hi entra el fa presoner. Ah,i si veus un minyó amb un peto vermell i una gorra del mateix color que li va gran... és... el... meu fi, fillet Daroro. Un dia jugant a cuc i amagar hi va entrar i...A en Dololo l’hi han començat a caure llàgrimes dels seus ulls petits i brillants.-I ja no l’he tornat ha veure més... !.-Ha acabat dient amb un filet de veu.-Tranquil, jo el trobaré.- He contestat amb coratge.Amb valentia m’he dirigit cap el portal. Primer he posat un peu, després l’altre, i tant bon punt he posat tot el cos he aparegut en un món tot fosc, ple de teranyines i amb un bosc que sembla socarrimat, muntanyes misterioses, i entre dues d’elles un castell negre i esgarrifador.He fet mitja volta amb la intenció de sortir d’aquell món tan espantós, però m’he endut una sorpresa, el portal havia desaparegut.- Oh no! – He exclamat.I tant bon punt m’he tornat a girar he vist una gàbia que sortia d’entre els arbres. Dins hi he vist un minyó que porta un peto vermell i una gorra del mateix color que li va gran.- Tu ets en Daroro, oi? – - Sí, et coneixo? – - No, en realitat no. Però el teu pare en Dololo, m’ha dit que estaves atrapat aquí. – He contestat mentres em dirigia cap a ell.

El passat estiu, l'Ànnia López va guanyar el 1r premi de Mª Montserrat Oller concedit per Omnium Cultural. Aquí teniu l’escrit guanyador.

1r Premi MªMontserrat Oller

Page 31: Adhuc 31

29

- No, no t’acostis!Però ha sigut massa tard, just quan anava a obrir la porta de la gàbia ha aparegut una flama negra amb uns ulls petits, una boca amb un riure malèfic i unes ungles esmolades com les d’un gat. Era la Tristor - Ja, ja, ja! Has caigut al meu parany! –Ha exclamat amb una veu tenebrosa- És que et pensaves que podries aconseguir això?Ha senyalat un cofre petit que duia en la mà esquerra.- Què és? – He preguntat.De sobte s’han començat a sentir rialles. He mirat darrera meu i he vist un munt de soldats amb un aspecte re-pugnant.M’he tornat a girar i la Tristor m’ha dit: - És el cofre on guardo els teus bons records!Furiosa m’he dirigit corrent cap a ella, i com si tingués molles a les sabates he saltat per sobre la flama i li he pres el cofre de les mans.L’he obert i han començat a sortir tots els meus bons records com s’hi fossin una pel·lícula, i ... De sobte m’he despertat al meu llit, he mirat la caixa de musica amb la ballarina, la meva joguina tornava a funcionar. M’he parat uns segons ha escoltar aquella música encisadora.Tot seguit he tret el cap per la finestra, encara era fosc. He vist la Nit i amb una veu dolça m’ha dit:

Enhorabona Lisa ho has aconseguit ! Pink 5èB

Felicitats Ànnia!

Projecte informàtica 6è En el projecte d’aquest curs escolar i per al sisè nivell de primària, es va incloure un nou repte: volíem ensenyar nocions de programació informàtica als alumnes de final d’etapa. Després de valorar les aportacions positives per al pensament analític i seqüencial que significa la programació i l’estructura lògica que demana, varem optar per l’ús d’una versió alliberada del Visual Basic. L’experiència hores d’ara està iniciada i sembla gaudir de “bona salut” tant pel que fa a motivació dels alum-nes, com de rendiment pedagògic; amb tot volem ser prudents i prometem fer-ne una valoració extensa i ob-jectiva al final de l’any escolar. Entretant en aquest enllaç hi ha un tast del treball realitzat aquest primer trimestre.

Page 32: Adhuc 31

3130

notícies de Cicle Superior

Projecte sobre l’Africa Negra

Emmarcat dins el projecte sobre l’Africa Negra que estem fent al cicle superior, el dimecres dia 30 d’octubre, va venir a l’escola, l’Albert Francolí a parlar-nos de la seva experiència col.laborant amb una ONG al Senegal. Ens va explicar coses molt interessants sobre aquest país i també sobre l’Àfrica en general.

El dia 4 de novembre, dins els projecte de treball sobre l’Àfrica, ens va visitar la Gwen, que va viure fins als 17 anys entre Tunísia, Gabon i Níger. Ens va explicar les seves vivències plenes de records, sensacions, emocions i d’anèctodes.

Page 33: Adhuc 31

31

El dia 19 de novembre vam fer una altra activitat sobre el projecte d’ Àfrica, i vam visitar EL ZOO! Es tractava de

dibuixar i fotografiar animals africans. TOTS ens ho vam passar molt bé, va ser molt emocionant poder veure en directe aquells animals que feia temps que estudiàvem a classe.

Page 34: Adhuc 31

3132

notícies de Cicle Superior

Page 35: Adhuc 31

33

Fotografies guanyadores

EL RESULTAT A PARTIR DEL 22 DE

DESEMBRE

Page 36: Adhuc 31

3134

Racó de Plàstica

Bon Nadal!Postals realitzades pels alumnes de 5è amb Photoshop.

Page 37: Adhuc 31

35

Atenciópersonalitzada Servei

Tècnic

Finançament Ordinadorsa mida

Nova botiga a Terrassa

N O V E T A T S E N I N F O R M À T I C A

VENIU A CONÈIXER-NOSUS ASSESSORAREM I US ATENDREM EN EL QUE NECESSITEU

Venda i reparació d'equipament informàtic, accessoris, consumibles, etc.

Us hi esperem

Rambla d’Egara, 297 - Tel. 93 789 51 88

Page 38: Adhuc 31

3136

Racó de Plàstica

El passat mes d'octubre, els nens i nenes de 3r vem anar al Parc de Vallparadís a dibuixar el Pont de Sant Pere. Tot i que molts de nosaltres ja el coneixíem ens va agradar molt poder dibuixar-lo de tan aprop. Ens van quedar molt bé!

El Pont de Sant Pere

Page 39: Adhuc 31

37

Racó de Música

El 14 de juny, al matí, es va celebrar a l’Auditori Municipal de Terrassa el concert de fi de curs de Migdies Musicals.El concert volia ser una mostra de tot el que els alumnes de les activitats extraescolars de música de l’escola havien après i treballat al llarg del curs.L’acte es va desenvolupar en dues parts. A la primera part, hi van actuar tots els alumnes d’instrument (piano, guitarra i clarinet) i, a la segona, van actuar els grups de sensibilització musical, llenguatge musical i corals.La Marta Obiols, exalumna de l’escola i llicenciada en Comunicació Audiovisual, va col.laborar generosa-ment amb nosaltres i va presentar el concert (des d’aquí li tornem a donar les gràcies).El concert va ser un èxit, i tant els alumnes com les famílies i amics que hi van assistir, van gaudir molt i van sortir força satisfets.També volem donar les gràcies a tot el professorat, per la seva dedicació i implicació al llarg del curs. Felicitats a tots!Fins el proper curs!Us hi esperem a tots de nou!

Concert de fi de curs de Migdies Musicals

Tornem amb un nou musdesons, visita’ns

http://www.tecnos.cat/musdesons

Page 40: Adhuc 31

3138

Racó de Música

SANTA CECÍLIA 2009

La setmana del 16 al 20 de novembre vam celebrar a l’escola la Setmana de la Música, festa de Santa Cecília, patrona dels músics.Un any més, la música va omplir tots els espais de l’escola amb tota una sèrie de concerts i activitats, on van participar els alumnes de Parvulari, Primària i primer cicle d’ESO.

L’acte central va ser el concert que ens va oferir el Marc Pulido, un “explorador” de nous sons, que ens va portar dos Hangs, Singing Bells, Gongs, Bols del Tíbet, Djeridus i altres instruments exòtics de tot el món.

El Marc ens va explicar que alguns eren mil·lenaris i altres, en canvi, de nova creació. El Hang, un dels més espectaculars, és un instrument de percussió melòdica creat per uns físics suïssos fa uns 8 anys. És un instrument altament vibracional que posseix harmònics molt profunds i que té un so màgic. Tots vam quedar impressionats amb aquest concert tan extraordinari.

Durant tota la setmana, els alumnes de Parvulari i Primària van oferir cantates imprevistes per totes les aules, passadissos i espais diversos de l’escola.Els de Parvulari van fer una bona recapta d’obsequis, detallets... i algunes llaminadures que van ser re-budes amb gran alegria per part dels cantaires.

Els alumnes de 1r. de cicle incial (pins i alzines) van oferir un concert a la sala d’actes. Van interpretar amb gran èxit la cantata “HISTÒRIA D’UN PENTAGRAMA”.

Page 41: Adhuc 31

39

Els alumnes de 4t. de cicle mitjà (rovellons i pi-netells) van interpretar la cantata “REBEL·LIÓ A LA CUINA”, amb una divertida escenografia (amb l’ajut del Jordi Elias, especialista de plàstica).

Els alumnes de cicle superior van interpretar unes peces de creació pròpia, basades en la música africana, acompanyant-se d’instruments com el djembé, el balafon, el shekere, l’ekidongo etc...Aquest treball s’enmarca dins el “Projecte Àfrica”, projecte que porta a terme tot el cicle superior, des de diferents àrees curriculars.Dins d’aquest treball interdisciplinar, l’ Imma Llovera, especialista de plàstica, va treballar amb els alum-nes el disseny del maquillatge que portaven, basant-se en l’art africà.

Finalment, els alumnes de 1r. ESO van oferir un concert als alumnes de Primària i els de 2n.ESO van oferir un concert de flauta als alumnes de Parvulari, tots ells amb gran èxit!

Felicitats cantaires! Sou uns artistes!

Page 42: Adhuc 31

3140

Imatges de l’estiu

notícies d’Infantil i Primària

Durant el mes de juliol i la primera quinzena de setembre una bona colla de nens i nenes van participar en les acti-vitat organitzades per gaudir de l’estiu a l’escola.De l’11 al 19 de juliol un grup de 23 nens, acompanyats per l’Anna Martínez i 4 monitors, van marxar de colònies a la Rectoria de la Selva, una casa del Solsonès que ens té el cor robat pel seu magnífic entorn i les seves instal·lacions.L’activitat estrella d’aquest any va ser la remullada al riu. Mireu les fotografies, segur que us faran “denteta”.La colla de sisè va tornar una mica trista pensant que aquest era el darrer any que podien anar tots junts de colò-nies amb l’escola. Són un grup de nois i noies molt ben avingut, que han marxat cada estiu des que feien primer de primària, han après un munt de coses d’aquelles que no ensenyen els llibres i sobretot s’han fet grans gaudint d’una pila d’experiències que de ben segur recordaran tota la vida.

Page 43: Adhuc 31

41

Els que es van quedar a l’esplai van participar en moltes activitats, jocs de tota mena, manualitats, danses, excur-sions i és clar, el que més els agrada: banyar-se a les piscines. Ells van poder ser els primers a veure els canvis a l’interior de l’escola.

I al setembre, vam estrenar un nou tipus d’esplai. Un grup de monitors molt “canyeros” van organitzar 8 dies plens d’activitats esportives i artístiques que van entusiasmar a la colla que s’hi van apuntar.

Page 44: Adhuc 31

3142

notícies d’Infantil i Primària

Projecte apadrinament

Segurament els nens i les nenes us han parlat del seu padrí/na o del seu fillol/a. És un nou projecte que hem iniciat aquest curs i que implica els nens i les nenes de parvulari i de 4t, 5è, i 6è, de primària. L’objectiu és conèixer-nos millor, ajudar-nos els uns als altres, aprendre conjuntament, compartir bones estones... Estem molt contents dels vincles que s’estan establint i de les activitats que hem fet plegats.

Els més petits de la casa, els Mosquits s’apadrinen amb els Rovellons (4t. A) i les Abelles amb els Pinetells(4t. B).

Els padrins dels Grills són els Trabucaires(5è A) i els de les Formigues els Coets(5è B).

Els més grans del parvulari, les Sargantanes i les Granotes, són els fillols dels Timbalers (6è A) i dels Grallers (6è B).

Esperem fer moltes trobades i activitats al llarg del curs, i així anar enfortint aquests lligams.

Page 45: Adhuc 31

43

Aquest any estrenem un nou disseny que té com a particularitats que es pot escollir el color, quadrets taronges o blaus, és el mateix model per a nen i nena i incorpora el logo de l’escola a la butxaca esquerra.

Estrenem bata

Hi ha dos models diferents: la de parvulari cor-dada només a la part superior amb dos botons i la de primària oberta i cordada de dalt a baix.

Tots els alumnes poden aprofitar, si volen, la bata del curs passat o la d’algun germà/ana.

La bata és obligatòria per a tots els alumnes des de P3 fins a 4t de Primària.

Page 46: Adhuc 31

3144

notícies d’Infantil i Primària

Celebrem la Setmana de la Mobilitat

El passat mes d'octubre els nens i les nenes de parvulari i de primària vam sortir a cantar, a pintar i a jugar al carrer Sant Jaume. Aquestes activitats formaven part de la celebració de la "Setmana de la mobilitat" i per poder-se realitzar vam comptar amb col·laboració amb l'Ajuntament de la nostra ciutat. Abans d’acabar aquest any han de quedar fixats els objectius del Pla de Mobilitat de la nostra escola, que es va iniciar el curs passat i que s’ha d’acabar de redactar.

Page 47: Adhuc 31

45

Page 48: Adhuc 31

3146

Graduats en Educació Secundària i titulats en Batxillerat

Cada final de curs, noves promocions de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat obtenen els respectius títols que el Departament d’Educació els atorga per haver acabat satisfactòriament dues etapes importants

d’ensenyament acadèmic. Enguany van ser 55 els alumnes de 4t d’ESO que van obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria i 50 el de Batxillerat.

L’escolarització obligatòria s’acaba en arribar als 16 anys i és en aquest moment quan els alumnes que han complert satisfactòriament amb els seus estudis obtenen el seu primer títol acadèmic, el de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, que els capacita tant per seguir estudis de Batxillerat com de formació professional, els actualment anomenats Cicles Formatius de grau Mitjà. Els alumnes de la nostra Escola continuen majoritàriament estudis de Batxillerat i en dos anys més obtindran el títol, com ho han aconseguit els 50 alumnes de la promoció d’enguany. Després de superar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), la majoria d’ells, a hores d’ara, ja cursa estudis universitaris.

A continuació podeu veure la promoció de 4t d’ESO de juny de 2009 acompanyada per molts dels seus professors.

Resultats acadèmics globals del curs 2008-2009 a l’ESO, per cicles:

notícies d’educació Secundària

Page 49: Adhuc 31

47

Les proves d’accés a la Universitat (PAU)

De nou, la Universitat Autònoma de Barcelona va ser el lloc on els alumnes de Tecnos es van examinar de les Proves d’Accés a la Universitat -les PAU- el passat mes de juny. Enguany, tenen la peculiaritat de ser les últimes en el marc de la LOGSE.

Les Proves d’Accés a la Universitat són aquells exàmens que obligatòriament han de realitzar tots els alumnes que volen accedir a estudis universitaris. Per a la majoria d’ells són els primers exàmens que fan fora de casa, és a dir, fora de l’Escola on han estat sempre i això els provoca, de vegades, molts nervis. Però, en acabar de fer-los, la majoria d’ells els han trobat bastant accessibles i surten contents dels seus resultats. Sens dubte, això vol dir que han treballat correctament al llarg de l’etapa de batxillerat. La majoria dels nostres alumnes va poder accedir als estudis universitaris demanats com a primera opció. Des d’aquí els desitgem molt d’èxit com a estudiants universitaris.

Enguany, la nota mitjana de tots els alumnes de Catalunya que s’han presentat a les PAU ha estat de 5.99, mentre que la mitjana dels alumnes de l’Escola Tecnos ha estat de 6.94. A la vegada, la desviació mitjana a nivell de Catalunya entre la nota d’expedient i la nota de la prova de les PAU és de 0,91. Des de l’escola, valorem satisfactòriament aquests resultats que són fruit de l’esforç dels alumnes, pares, mestres i professors al llarg d’aquests anys. Si voleu veure els resultats obtinguts per matèries podeu anar a l’enllaç següent:

http://www.tecnos.cat/batxillerat

[email protected]

Page 50: Adhuc 31

3148

Les festes de comiat de 2n de Batxillerat i 4t d’ESO

El passat mes de juny, vam celebrar al pati de l’Escola les festes de comiat de les promocions de 2n de Batxillerat i de 4t d’ESO.

Enguany la festa de comiat dels alumnes de 2n de Batxillerat es va fer dins del pavelló donada l’amenaça de pluja. Després d’unes paraules prou emotives de la direcció, es va procedir al lliurament a tots els alumnes de la fotografia de la promoció i d’un petit obsequi com a record de l’Escola Tecnos. A continuació, tots plegats -pares, alumnes i professors-, vam poder gaudir d’un suculent piscolabis, xerrant distesament amb el goig d’una etapa completada. Tot seguit els alumnes que formaven part del grup de teatre de l’escola que tant ens han fet gaudir, van representar alguns petits esquetxos de peces musicals. De cara a acabar l’acte, alguns professors es van atrevir a sortir a escena tocant la guitarra o cantant cançons de repertori italià. De fet, pocs minuts abans, una gran tempesta de llamps, trons i pedregada ja presagiava aquesta actuació.

I, per no ser menys, els alumnes de 4t d’ESO també van fer una magnífica festa per celebrar el seu final d’etapa, on primer es van donar les fotos de promoció i a continuació es va sopar. Després de sopar, els alumnes van fer una entrega de diplomes individualitzats, un per cada company i un per cada professor, guardonant les persones per aquella característica que ells creien que li esqueia millor; hi havia “a la profe amb més marxa”; a l’alumna “la més rexula”; etc. Un cop repartits tots els diplomes unes actuacions musicals molt lluides van acomiadar l’acte. Els nois, com acostuma a passar en aquests actes, s’havien posat tan mudats que alguns no els reconeixíem

A tots ells i elles, des de la direcció de l’Àdhuc els desitgem molta sort en el seu futur acadèmic i, alhora, als músics i cantants en la seva carrera musical.

Excursió dels alumnes d’ESO i Batxillerat

Aprofitant la bonança de la tardor d’enguany, el passat 28 d’octubre els alumnes d’ESO i 1r Batxi-llerat van anar d’excursió a la muntanya. Per unes hores van poder gaudir dels paisatges encisadors que la natura ens ofereix en aquesta època i que des de l’escola intentem que els alumnes valorin com cal.

Tots els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO van fer diverses travesses per la muntanya de Sant Llorenç o Montserrat i van poder gaudir de llocs tan entranyables com l’Alzina del Sal·lari, les coves de Mura, la Font dels Carlets, a la vora de Rellinars, la Coma d’en Vila, el Coll d’Estenalles, etc. Va fer un bon dia, encara que una mica núvol, però trescar per la muntanya era molt agradable; el bosc tardoral és molt bonic i estava farcit de bolets! Els alumnes de 4t d’ESO van fer la caminada des del monestir de Montserrat fins a Sant Jeroni amb un dia es-plèndid de temperatura i Sol.

Els alumnes de primer de batxillerat van fer una pas-sejada per Collserola; una tant propera i per a molts molt des-coneguda que amaga racons de molta bellesa. Finalment van poder visitar la torre de telecomunicacions i admirar-ne les vistes des de dalt de tot.

I tampoc aquest any va haver-hi excursió a la muntanya per als alumnes de 2n de Batxillerat, ja que van reservar aquell dia per acabar de donar les últimes pinzellades al treball de recerca que havien de lliurar aquella mateixa setmana.

notícies d’educació Secundària

Page 51: Adhuc 31

49

Exposicions dels treballs de recerca de Batxillerat

Els dies 4 i 5 de novembre, els alumnes de 2n de Batxillerat de la promoció 2009-2010 van defensar els treballs de recerca que havien lliurat uns dies abans.

Els tribunals, formats per tres professors, van qualificar els treballs de recerca de la promoció que actualment cursa 2n de Batxillerat. Com ja és habitual, molts d’aquests treballs tenen molt bona qualitat, ja que els alumnes dediquen moltes hores a la seva elaboració. La qualificació d’aquest treball compta un 10% en la qualificació global de l’expedient acadèmic. S’han treballat temes molts diversos i interessants, com, per exemple,..., i tants d’altres, força interessants, que si voleu llegir són a l’Escola a la vostra disposició. Podeu veure’n el resum dels treballs qualificats amb un 10 en la secció corresponent d’aquesta revista.

Bus de les professions i xerrades d’orientació acadèmica

La multiplicació de la oferta universitària i dels es-tudis professionals, posteriors a la ESO i al Batxillerat han fet que l’orientació professional, a L’Escola Tecnos, sigui un objectiu prioritari. A això hi dediquem esforços des de les tutories de quart d’ESO i dels dos cursos de Batxi-llerats. Donada la crisi econòmica, i a d’altres nivells, que sofrim a Catalunya, la competitivitat, i l’esforç en els estudis i en les professions són elements que es posen a primera fila a l’actualitat. Una bona orientació, una bona informació sobre els accessos i els requisits que cal acomplir són informacions necessàries que cal que coneguin els nostres alumnes. La formació del caràcter, i de la solidesa professional és una tasca en la qual l’Escola Tecnos acompanya els alumnes i les famílies.

Per això organitzem activitats d’orientació acadèmica i professional adreçades als nostres alumnes més grans que inclouen visutes i xerrades. Xerrades a l’escola mateix, que procurem que transmetin el gust pels es-tudis, 9per l’esforç i que, en la mesura del possible, despertin vocacions. Demanem la col·laboració dels pares de l’escola a qui hem tramès un correu electrònic en què es poden oferir, atesa la seva experiència professional, a fer una trobada amb els nostres alumnes, previament enquestats sobre els seus interessos acadèmics.

Em plau comunicar-vos que la feina feta en l’àmbit de l’Orientació Acadè-mica a l’Escola Tecnos, aquest curs 2009-10, ha començat amb força i ha assolit un grau de satisfacció molt alt. Mostra d’això són les reaccions, molt positives, dels alumnes que hi han assistit. De moment, aquest curs, hem fet ja quatre xerrades. La primera la va fer l’Anna de Fàbregues, la qual ens va parlar del món del marquéting i l’empresa. La segona xerrada, l’Arnau Ferrer, una xerrada sobre Història, Arqueologia i viatges. Per a la tercera hem tingut el conegut periodista de TV3, el Joan Carles Peris, i per a la quarta, el degà de la facultat de Dret de la UAB, el senyor Josep Maria de Dios. En totes elles els conferenciants ens han mostrat el seu alt grau de coneixement de llurs àmbits acadèmics i professionals i han orientat els nostres alumnes quant a les sortides professionals, els perfils acadèmics i les motivacions personals. Tots ells, pares d’alumnes de l’escola, de diversos nivells, van organitzar les seves intervencions amb una solidesa que només dóna la vocació per a les seves feines respectives. L’esforç com a clau de l’èxit, les ganes de

superar-se i fer bé les coses, i la preparació, en especial en l’àmbit dels idiomes, varen ser els leitmotivs que varen sorgir a totes i cadascuna de les xerrades. De ben segur que els nostres alumnes més grans, els de quart d’ESO, i els de primer i segon de Batxillerat van agrair aquestes intervencions i que en van extreure consells valuosos.

Page 52: Adhuc 31

3150

Visita al Caixa Fòrum de Barcelona

Els alumnes de 1r. d’ESO van participar el 26 i 27 de novembre en un taller organitzat pel Caixafòrum de Barcelona.

El taller, titulat “Quan els números canten”, es va dividir en dues parts.

La primera part es va basar en una explicació teòrica de les diferents relacions entre música i matemàtiques: Pitàgo-res, la mitjana aritmètica, el número Fi (número d’or)…

A la segona part, més creativa, els alumnes van haver de compondre amb l’ordinador una peça musical. La composició musical, que havia de seguir la proporció àuria, va ser creada amb el programa Acid Music, i els alumnes van gaudir molt, experimentant amb sons i melodies espectaculars.

Ha estat una experiència molt engrescadora i esperem poder continuar amb aquest treball dins l’aula.

notícies d’educació Secundària

Page 53: Adhuc 31

51

Programa Salut i Escola

Aquest curs continua al nostre centre el Programa Salut i Escola, posat en marxa conjuntament pels Departaments d’Educació i de Sanitat.

El programa Salut i Escola està destinat als alumnes de tercer i quart d’ESO. L’objectiu d’aquest programa és donar informació als joves sobre els dubtes que aquests puguin tenir en relació a diferents temes, com poden ser la salut afectivo-sexual, la salut mental, les drogodependències o la salut alimentària.

L’actuació està basada en la presència d’una infermera a l’Escola, a la qual els alumnes es poden adreçar per rebre les informacions necessàries sobre els temes anteriorment esmentats. L’horari de “visita” és dimarts d’11 a 13 hores.

Projecte d’innovació amb la incorporació de llibres digitals

Aquest curs 2009-2010 l’hem iniciat immersos en un projecte pilot amb grans perspectives de conti-nuïtat i de futur: la coexistència de llibres digitals i llibres de text. De moment, per començar, s’ha engegat amb aquesta doble via en dues assignatures de 1r i 2n d’ESO, la tecnologia i les ciències naturals.

Tracta de que professors i alumnes combinem els llibres tradicionals i els llibres digitals, tant a l’aula com a casa. Però, quina diferència hi ha entre els llibres de paper i els digitals? No, no és solament el format en què se’ns presenta la informació. Un llibre digital inclou el contingut en format digital, és veritat, però també hi pot incloure simulacions, animacions, vídeos, con-nexions a altres recursos digitals,...També s’hi troben exercicis i activitats d’autoaprenentatge i d’autoavaluació per als alumnes, així com activitats d’avaluació per al docent.

Ara per ara tot és molt nou, el material, els propis llibres, l’hàbit dels professors de treballar amb aquests recursos,...però les possibilitats són cada vegada més àmplies i engrescadores.

Hem començat el treball amb aquest material només fa tres mesos i solament des de les àrees de tecno-logia i ciències naturals, però l’experiència només pot tenir una valoració positiva.

Només cal veure les mirades encuriosides i sorpreses dels nois i noies quan, tot explicant la lliçó d’astronomia, els pots dur de viatge a través de les nebuloses fotografiades pel Hubble; les boques obertes embadalides quan finalment comprenen (perquè ho veuen!) perquè no podem observar la cara oculta de la Lluna,...

Als professors els llibres digitals ens ofereixen uns magnífics recursos i una quantitat immensa de noves idees, de noves possibilitats, de ganes de formar-nos en tot i ben de pressa,...però cal continuar poc a poc i amb bona lletra, cal anar fent un seguiment de tot plegat, revisant, avaluant, rectificant quan calgui, i així anar avançant per poder gaudir i aprofitar al màxim les grans possibilitats que ens ofereix tot aquest món.

Teresa Puig Gordi - Professora

Page 54: Adhuc 31

3152

notícies d’educació Secundària

Hastings 2009 Aquest estiu just una setmana després d’acabar l’escola, a finals de juny, un grup d’alumnes de

3r d’ESO vam anar a Hastings, una ciutat costanera al sud d’Anglaterra. Ens va acompanyar la nostra pro-fessora d’anglès Sonia Caballero que vigilava que tots estiguéssim bé però a la vegada també era com una companya més. Ens vam allotjar en cases de famílies que ja estaven acostumades a rebre alumnes estrangers i per això a la majoria de nosaltres ens van tractar correctament. La primera nit, a tots ens va semblar una mica estranya però amb el temps ens vam acostumar.

Un dia normal allà era: al matí anàvem a l’escola d’anglès ( EAC ), on amb un examen ens van di-vidir per grups a cada nivell. A cada classe hi havia gent d’arreu del món: russos, polonesos, alemanys i fins i tot alguns espanyols; això ens obligava a comunicar-nos en anglès perquè sinó no ens enteníem. A les dotze del migdia era l’hora de dinar i menjàvem un packed lunch (un sandvitx, una bossa de patates, fruita i un suc de fruita)

A la tarda acostumavem a fer una sortida per la zona antiga de la ciutat, al castell i els poblets del costat,...Sobre les sis sopavem amb la la família.

I algunes nits vam anar a unes festes organitzades per la EAC.

El cap de setmana era lliure, de manera que el dissabte vam anar a fer una visita per Londres, i el diumenge era el dia lliure i tots els del grup van passar el dia a la platja.

Crec que tots ens ho vam passar molt bé i vam fer molts amics d’arreu del món amb els quals encara ens comuniquem. És una experiència que recomanem a tothom.

Jordi Lapiedra - Pau Lapiedra

Page 55: Adhuc 31

53

Intercanvi Comenius Aquest curs 2009-2010 els 21 alumnes de 4t ESO faran un intercanvi amb els 25 alumnes que

estudien espanyol a l’escola “Athenée Royal Paul Delvaux” de Louvain-la-Neuve (Bélgica).

L’objectiu es contribuir a millorar la motivació i la capacitat dels estudiants per a comunicar-se en llengües estrangeres (Francès i Castellà).

El Projecte Lingüístic Comenius està subvencionat per la Unió Europea. Es tracta de realitzar un treball conjunt entre dues escoles de la UE, el treball es tracta sobre el medi ambient : “Respectem el nostre entorn. Tots els esforços sumen!”

A les dues escoles s’hi ha creat diversos grups de treball, que s’ocupen de realitzar activitats sobre el tema ( eslògans, enquestes, ...). Tot el treball realitzat pel projecte es posarà en comú quan es reuneixin els alumnes d’ambdues escoles.Els alumnes belgues vindran a Terrassa del 2 al 12 de Febrer. S’allotjaran cadascú a casa del seu alumne d´acollida, que haurà estat associat segons les seves afinitats. Aquí gaudiran de les Jornades Culturals, d’un cap de setmana en família, i realitzaran diverses excursions per conèixer Barcelona i Terrassa.

Els alumnes de l’escola Tecnos que estem estudiant francès anirem a Bèlgica del 16 al 26 de Març. Ens allotjarem a casa del nostre alumne d´acollida belga. Nosaltres també tindrem la oportunitat de visitar diversos llocs: Brussel·les, Ottignies, Bruges i Louvain-la-Neuve. També gaudirem d´un cap de setmana amb la seva família, i així poder aprendre i gaudir dels costums belgues.

D’aquest viatge n’esperem una nova experiència enriquidora i divertida a la vegada. Poder participar en aquest intercanvi no és una oportunitat que es tingui cada dia, per això intentarem aprofitar-la al màxim.

Maria Roca, Imma Martínez i Cristina Nocete – Alumnes de 4t ESO

Page 56: Adhuc 31

3154

Postals realitzades amb ordinador a l’Optativa de Plàstica de 4t ESO

treballs escolars

Page 57: Adhuc 31

55

Postals realitzades amb ordinador a l’Optativa de Plàstica de 4t ESO

Page 58: Adhuc 31

3156

treballs escolars

Postals realitzades amb ordinador a l’Optativa de Plàstica de 4t ESO

Page 59: Adhuc 31

57

Postals realitzades amb ordinador a l’Optativa de Plàstica de 4t ESO

Page 60: Adhuc 31

3158

treballs escolars

Treballs realitzats amb autosckecht(2d) i sketchup(3d) a l’Optativa de Tecnologia de 4t ESOAquest any els alumnes de 4t d'ESO que hem fet aquesta optativa, hem treballat el tema de l’habitatge. Es va dividir el trimestre en dues parts:

Primer ens varem organitzar en quatre grups i cada un havia de treballar una instal·lació de l’habitatge (la d’aigua, l’elèctrica, la de gas i la de calefacció), i que finalment ho varem exposar davant la resta de grups. Els apunts de cada instal·lació que havia fet cada grup els varem penjar a Internet per així poder-los compartir amb la resta de la classe. Finalment, mitjançant una eina de Google docs cada grup va crear un formulari de la instal·lació que havia treballat, i que una vegada tots els companys els havien respòs, els mateixos creadors l’havien corregir.

Segon, varem treballar l’habitatge dissenyant-ne un. Primer ens van dir que havíem de fer una casa de 200 m2, un cop fet l’esbós en un paper el varem traspassar a l’ordinador utilitzant el programa Autosketch amb els mobles i instal·lacions corresponents. La novetat d’aquest any ha estat que en comptes de fer una maqueta de la casa dis-senyada, aquesta l’hem fet en 3-D, mitjançant el programa Google Sketchup. Aquest programa ens ha permès fer tota la casa amb molt més detall, sobretot l’interior, i una altre acció que es pot fer amb aquest programa són les animacions per la casa, de tal manera que et pots sentir realment a l’interior de l’habitatge que tu mateix has creat.

Personalment crec que aquest primer trimestre ha estat molt bé perquè he fet coses que mai havia fet, com dis-senyar un habitatge i fins i tot fer-lo en tres dimensions.

Pau Lapiedra

Podeu veure els videos en 3d a la pàgina http://www.tecnos.cat/treballstecnologia

Page 61: Adhuc 31

59

Treballs realitzats amb autosckecht(2d) i sketchup(3d) a l’Optativa de Tecnologia de 4t ESO

Page 62: Adhuc 31

3160

treballs escolars

Treballs realitzats amb autosckecht(2d) i sketchup(3d) a l’Optativa de Tecnologia de 4t ESO

http://www.tecnos.cat/treballstecnologia

Alumnes de 2n de Batxillerat

treballs derecerca

DE VÉLEZ RUBIO A BARBERÀ DEL VALLÈS: UN CAMÍ D’INCERTESA I ESPERANÇAAnna Puy

Aquest és un treball que tracta sobre l’estudi de les migracions que tingueren lloc als anys 60, i està basat en un cas concret.El meu objectiu principal era conèixer els motius pels quals tanta gent d’arreu del país, sobretot d’Andalusia, van decidir marxar d’allà on vivien per començar de nou en altres territoris. Alguns van optar per emigrar a l’estranger, altres només ho van fer del camp cap a les ciutats, però molts altres van instal·lar-se en províncies i comunitats del mateix te-rritori. La més destacada entre aquestes últimes va ser Catalunya, que va rebre l’arribada de milers d’immigrants, degut a la gran evolució de la indústria del moment, que requeria molta mà d’obra. Així doncs, a la vegada que he estudiat aquest fenomen de forma general, he anat se-guint la pròpia història dels meus avis, que com tota aquesta gent, van decidir emigrar a Catalunya amb l’objectiu de progressar i poder així viure millor.

Page 63: Adhuc 31

61

TARRACO AHIR, TARRAGONA AVUIClara Barnés

TARRACO AHIR, TARRAGONA AVUI és el títol del meu Treball de Recerca, perquè presen-ta un estudi de la Tarragona romana i de la Tarragona actual, i és a través de dos personat-ges ficticis que pots endinsar-te en el passat per tal de conèixer com vivien els romans en la ciutat de Tarragona.

És veritat que a partir dels llibres i a partir d’altres fonts d’informació podem aprendre molt, però la millor manera de conèixer una ciutat és caminant pels seus carrers, gaudir de l’autèntica ciutat romana. No és difícil entendre el passat, només s’hi ha de posar empatia i curiositat. Una vegada la nostra ment ha entrat en aquells temps, ens adonem que, en el fons, poques coses han canviat, només han anat passant els anys (nihil novum sub sole).

Per tant, hem d’aprendre que el que hi ha avui en dia no prové de in medias res, sinó que el passat té les respostes a aquelles preguntes, moltes vegades retòriques. A més a més, la millor eina per comprendre el present, és entendre el passat.

AMB PÈLS I SENYALSTeresa Puig - Lara Tudó

En el nostre treball de recerca ens hem dedicat a realitzar un estudi general del cabell. El treball té com a objectiu resoldre petits dubtes relacionats amb el cabell, la calvície, i altres qüestions que no es plantegen de manera habitual. Per altra banda, també volíem descobrir si són certs alguns rumors relacionats amb remeis casolans per a problemes capil·lars, creences i mites sobre aspectes del cabell que hom comenta sense saber si realment són verdaders. La part pràctica d’aquest treball inclou la preparació de dos xampús casolans a base de fruites, una entrevista a una dermatòloga, una visita a una clínica d’implants capil·lars, la demostració del procés d’una anàlisi capil·lar i l’elaboració de tres tipus d’arbres genealògics; un relacionat amb la forma del cabell, un altre relacionat amb el creixement del cabell en forma de punxa i un tercer sobre l’alopècia. Com a resul-tat, podem afirmar que hem assolit els nostres objectius de poder explicar científicament qualsevol aspecte relacionat amb el cabell i també confirmar o refutar els mites plantejats. Ambdues hem quedat satisfetes del resultat obtingut.

TOT EL QUE CAL SABER, PER SABER-HO TOTBerta López - Esther Carreras

El nostre treball de recerca titulat: “Tot el que cal saber, per saber-ho tot”, tracta principal-ment del desenvolupament de la parla i l’escriptura en l’educació infantil, concretament dels cursos de P3, P4 i P5.El nostre principal objectiu era presentar les diferencies que es produeixen entre diferents escoles, l’escola Tecnos i l’escola de Rellinars, pel que fa a la manera d’educar i ensenyar als infants. Un altre dels nostres objectius era conèixer les diferents perspectives sobre l’ensenyament del llenguatge escrit. És per això que havíem d’informar-nos sobre els dife-rents pedagogs juntament amb els seus pensaments i mètodes utilitzats. Un altre aspecte a destacar és el d’aprendre desde una perspectiva constructivista, és a dir aprendre sense realitzar activitats monòtones ni a escriure i llegir d’una manera repetitiva.Aquests eren, doncs, els principals objectius que ens varem proposar i que, un cop finalit-zat el treball podem concluïr que hem assolit les nostres fites.

Alumnes de 2n de Batxillerat

treballs derecerca

Page 64: Adhuc 31

3162

Novetats a l’equip de mestres de Primària i professorat de Secundària

La Marta Plaza a 2n de Primària, fa la substitució de la Míriam Ábalos, que està de baixa maternal.

La Gemma Rovira és la responsable de la tutoria de 5è de primària que ha deixat la Mª Dolors Pulido.

La Cristina Molina que substitueix a la Judit Puig, mestra de necessitats educatives especials.

La Tere Puig i el Cesc Ayora s’incorporen a l’equip de professors de Secundària.

Benvinguts!

50 aniversari de la Mª Teresa Planell i d’en Ferran Mota

Aquí podeu veure a les criatures rebent un petit obsequi pel mig segle. Moltes felicitats a tots dos.

notícies de l’escola

Page 65: Adhuc 31

63

Obres a l’escola

Aquest estiu amb motiu de la digitalització hem fet moltes obres a l’escola per poder millorar l’accés a internet a totes les aules.Més de 14 km de cable de dades. També hem instal·lat prop d’una vintena de canons.

La instal·lació va correr a càrrec de l’empresa RSD.

També es va aprofitar per donar una capa de pintura a gairebé totes les zones de l’escola.

Mireu el resultat!

Page 66: Adhuc 31

3164

Canvi a la presidencia

El Consell Rector de l’escola vol expressar el seu agraïment al senyor Jaume Teixidó per la tasca desenvolupada com a president de l’AMPA de Tecnos, al llarg del període que ara ha finalitzat, i que com tota institució democràtica veu el relleu dels seus càrrecs, tot desitjant que el nou president pugui desenvolupar també una feina propera i activa.

AMPA

Estrenem Blog

Aquest curs encetem aquesta nova via de comunicació per donar a coneixer a tots els pares i mares de l’escola les activitats de l’AMPA. Hauria de ser un lloc viu per poder compartir les inquietuts i necessitats de la nostra comunitat. Si algú vol participar activament amb continguts, pot adreçar-se a l’adreça [email protected] hi esperem a tots!

http://www.tecnos.cat/ampa

Page 67: Adhuc 31

65

Concurs de nivell nacional Festival du livre de Jeunesse de Rouen

L’exalumna de la nostra escola Cèlia Bornas -resident actualment a París -ha guanyat el concurs de nivell nacional Festival du livre de Jeunesse de Rouen, organitzat pel Festival del llibre infantil de Rouen.

En aquest concurs hi tenen dret a partici-par tots els il·lustradors membres de “La Maison des Illustrateurs”, siguin debutants o professio-nals, i hagin publicat o no. El jurat està compost per il·lustradors, escriptors i editors, que selec-cionen un total de 20 treballs per la fase final. El tema d’aquesta edició era sobre la solidaritat, concretament s’havia de realitzar un dibuix sobre el tema “Livre Ensemble”, joc de pa-raules entre llibre (livre) i viure (vivre) i ensemble (junts), o sigui, veure el llibre com un punt d’unió i solidaritat per viure.

Felicitats Cèlia!

Exalumnes

Si ets exalumne de la Tecnos i vols fer-nos arribar informacions pots fer-ho a l’email [email protected]

Page 68: Adhuc 31

3166

La nostra memòria Estrenem una nova secció sobre la memòria històrica de l’escola. Volem que sigui molt participativa, feta a partir dels records que guardeu de l’escola de quan éreu petits.

Pares, mares, avis i àvies d’avui, que heu estat antics alumnes de l’Escola Social o de la Tecnos, feu-nos arribar el material que tingueu (fotografies, notes, llibres, deures, comentaris, opinions,.....)

Us podeu adreçar a la secretaria de l’escola o trametre-ho per correu electrònic a [email protected] . Amb tot el material hem obret un bloc per compartir aquesta memòria del passat a l’adreça

http://www.tecnos.cat/lanostramemoria

Encetem la secció amb un tastet del material que ha recollit i enquadernat el Sr. Palet, un dels primers alumnes del Sr. Artigues i la Sra. Pilar.

projectes d’Escola

http://www.tecnos.cat/lanostramemoria

Page 69: Adhuc 31

67

Page 70: Adhuc 31

3168

Actuem correctament davant dels problemes de salut dels nostres fills?

Tots els pares hem passat per l’experiència de tenir un fill malalt en un moment o altre. Quan la malaltia és greu angoixa, el patiment es fa difícil d’explicar i necessitem l’ajut dels professionals de la salut i el suport de la família i del nostre entorn per tirar endavant. En altres ocasions, quan es tracta d’una afecció lleu, una malaltia comú o un petit accident, a qui no se li han plantejat dubtes sobre quina és l’actuació més correcta? Els horaris de treball dels pares, la poca disponibilitat dels avis i altres familiars fan difícil deixar els nens i nenes a casa. Aquestes circumstàncies fan que a vegades les condicions de salut amb què els nens i nenes arriben a l’escola no siguin les òptimes Per altra banda, la sobreprotecció, la manca de criteri davant de determinades situa-cions o la desinformació ens poden portar a prendre decisions no del tot encertades.

Us plantegem un petit test per saber quina és la vostra resposta en algun d’aquests casos i després veurem quina és la resposta dels professionals de la salut.

calaix de sastre

Què farieu en cadascuna d’aquestes situacions?

1. A quina temperatura es considera que un nen té febre?a) A partir de 37ºb) A partir de 37,5ºc) A partir de 38º

2. Què cal fer si el vostre fill té una temperatura corporal de 37,5º?a) Anar a urgències.b) Donar-li un antitèrmic i portar-lo a l’escola, mentre duri l’efecte no tindrà febre.c) Deixar-lo a casa i observar el seu estat general.d) Demanar hora al pediatre.

3. Què hem de fer si està a més de 38º de temperatura?a) Anar a urgències.b) Donar-li un antitèrmic i portar-lo a l’escola amb el medicament a la motxilla perquè la mestra pugui administrar-li la següent dosi.c) Deixar-lo a casa i observar el seu estat general.d) Demanar hora al pediatre, en cas que la febre no desaparegui del tot.e) Portar-lo al pediatre si després d’haver-li administrat antitèrmic la febre encara puja.

4. Quan hem de deixar el nen/a a casa?

a) Després d’una nit de vòmits i diarrea.b) Si té conjuntivitis i encara no hem començat el tractament.c) Si té conjuntivitis i ja estem fent el tractament.d) Si té mal d’orella, encara que no tingui febre.e) Té polls i ja ha fet el tractament.f) S’ha llevat al matí amb mal de panxa i ha fet diarrea.g) Ha estossegat durant tota la nit.h) Ha vomitat després d’esmorzar.i) Li ha sortit una erupció a la pell i li pica molt.

Page 71: Adhuc 31

69

Aquest article s’ha elaborat amb l’assessorament dels professionals de la salut del CAP Sant Llàtzer.

Esperem que aquest article us hagi ajudat a desvetllar dubtes. Si heu viscut alguna situació que ens voleu comentar o voleu plantejar alguna qüestió relacionada amb el tema, recordeu que podeu enviar un correu a: [email protected]

5. Aquesta nit el teu fill ha estossegat i es lleva amb mocs i una temperatura corporal de 37,5º. Què fas?a) Anar a urgències, deu tenir la grip.b) Si veiem que està aixafat, deixar-lo a casa i observar com evoluciona.c) Portar-lo a l’escola, creus que deu ser un refredat comú i es mostra tranquil.

6. Plora i diu que no es troba bé, però el seu aspecte general és saludable i no té febre ni cap altre símptoma.a) Trucar al pediatre.b) Deixar-lo a casa i veure com evoluciona.c) Parlar amb ell i esbrinar si hi ha alguna cosa que l’amoïna (el menú de l’escola, un treball per presentar, els deures...)

Els professionals responen

Un nen/a amb febre no ha d’anar a l’escolaDe 37 a 38º es considera que una persona té febrícula, en aquest cas cal que el nen/a es quedi a casa i s’ha d’observar el seu estat general. A partir de 38º ja considerem que té febre, llavors cal donar-li un antitèrmic i observar el seu estat general, en cas que la febre es mantingui o pugi cal que el visiti el pediatre.

Després d’una nit de vòmits i diarrea cal deixar el nen/a a casa

Observarem durant unes hores el seu estat general. Cal tenir en compte que des-prés de l’episodi de la nit l’infant està dèbil, s’ha d’hidratar i descansar.

Hem d’anar a la consulta del pediatre quan el seu estat general no és bo

Quan els infants tenen malestar general, febre alta, conjuntivitis, erupcions a la pell, mal d’orella... en tots aquests casos cal deixar el nen/a a casa i demanar hora al metge perquè ens indiqui quin és el tractament més adequat.

Hem d’anar a urgències només quan el seu estat general és preocupant

Hem d’anar a urgències quan els infants mostren greus dificultats respiratòries, febre molt alta i taques a la pell, dificultats serioses per moure’s, després d’un traumatisme fort al cap amb pèrdua de coneixement, en cas de traumatisme i que tinguem la sospita que hi pot haver algun os trencat, talls importants que requereixin sutura...

http://www.tecnos.cat/calaixdesastre

Page 72: Adhuc 31

3170

per Montse Fernández

Benvolguts lectors! Com sempre volem proposar-vos unes quantes lectures per aquestes festes. Gràcies per endavant a les persones que m’ajuden a triar-les i molt bones festes de Nadal i feliç any nou a tothom, gaudiu de la bona lectura.

Els contes de Canterbury Autor: Geoffrey Chaucer (adaptació de Miquel Desclot)Edicions ProaLloc i any d’edició: Barcelona, 1992

En aquest llibre es recullen moltes històries de cavallers, prín-ceps i princeses. Cada conte és una història diferent. Algunes són tristes i altres, divertides, però totes molt interessants.M’han agradat molt les il·lustracions de la Roser Capdevila.

Paula Gangoso – 4t B

Viatge al país dels lacetsAutor: Sebastià SorribasEditorial: la Galera Lloc i any d’edició: Barcelona, 2009

L’escenari d’aquesta història és Barcelona, però no tal i com és ara, sinó com era a la Prehistòria. La Bora, en Piru i molts altres nens de la tribu dels laïtes passen una gran aventura perquè un nen de la tribu dels lacets els hi explica tot el que fan en la seva tribu i senten curiositat per veure com és aquell altre poblat. A partir de aquell moment comencen les aventures.M’ha agradat molt aquest llibre perquè mai m’havia llegit un llibre de la Prehistòria. Els protagonistes d’aquesta història malgrat siguin de fa molt temps tenen la mateixa curiositat i interès per descobrir coses noves que jo i els nens de la meva edat.

Paula Gangoso – 4t B

La gran invasión de RatoniaAutor: Geronimo StiltonEditorial: Destino Aquest llibre ens explica que és un dia d’estiu i en Geronimo sent un soroll de sobte.Eren els gats pirates.Ara en Geronimo ha de buscar una estratègia per poder defensar la seva ciutat i derrotar els gats pirates.

Ariadna Jordan

la bona lectura

Page 73: Adhuc 31

71

Page 74: Adhuc 31

3172

Retalls

Una migdiada de dotze anys (25/10/09, Diari Avui)12 novembre 2009

BON CAPDE

CARLES CAPDEVILA / PERIODISTA

Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa.

N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.

Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l’embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d’adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d’entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.

Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t’ensumes que s’han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l’estrès d’haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l’accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.

Algú s’esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l’escola. I si arriben immadurs a primer d’ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col·legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d’haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.

Page 75: Adhuc 31

73

per Llorenç Puig

EL TREBALL DEL NOSTRE COR

Res de comparable als éssers vius a l’hora de subratllar els prodigis de la naturalesa. El nostre ull, sense anar gaire lluny, no ès un portent de subtilitats sota l’aparença de la senzillesa? Els dits de les nostres mans, amb els seus ossos articulats de manera que ens permeten fer treballs de gran precisió, no han contribuït en gran manera a l’evolució espectacular de la nostra espècie ? Per no parlar del cervell, és clar, que supera de molt qual-sevol computador d’última generació. I el cor, aquest múscul motor del qual depèn tota la nostra complexíssima maquinaria, no amaga meravelles sota una aparent simplicitat? No és, tanmateix, un òrgan capaç de fer un treball enorme, malgrat la seva fama de fràgil i trencadís.? Parem-hi una mica d’atenció.

El cor d’una persona adulta i sana batega unes setanta vegades per minut. En aquest temps i en una persona de pes i alçada dins la mitjana humana, impul-sa, per contraccions i dilatacions auriculars i ventriculars, al voltant de 5,8 litres de sang. El cor ha de donar energia suficient com per proporcionar pressió a les artèries i augment de les energies cinètica i potencial de la massa de sang, cal-culables donat que coneixem la pressió sanguínia , la densitat de la sang (1100 kg/ metre cúbic), la velocitat del corrent sanguini i l’alçada de la persona. Aquesta energia serveix , així mateix, per a compensar les pèrdues degudes a la fricció amb les parets de les artèries i els vasos sanguinis. Estudis experimentals molt precisos avaluen aquesta despesa energètica en 118 joules / minut, cosa que implica una potència de 1,97 watts. Poc diran aquestes dades a les persones no avesades a les magnituds i unitats científiques. Procurarem fer-les una mica més comprensibles. Ho farem a partir de la dada dels 118 joules de despesa energètica per minut. El joule és una unitat de treball equivalent a l’efectuat per una força de 1 newton actuant al llarg

de 1 metre . El newton és, aproximadament, la força que hem de fer per aguantar una rajola de xocolata de 100 g sense que caigui. Així doncs, 1 joule és el treball que hauríem de fer per aixecar a una alçada de 1 metre aquesta rajola. Aleshores, si fa un treball 118 joules per minut, vol dir que el cor, en aquest temps, haurà fet el treball necessari per aixecar 11800 g (11,8 kg ) a una alçada de 1 metre. És fàcil calcular el treball del nostre cor durant un dia . Només cal multiplicar el resultat anterior pels minuts que té un dia :

(24 hores / dia) . (60 minuts/ hora) . (11,8 kg/ minut) = 16992 kg/dia

que seria l’equivalent a alçar a 1 metre d’alçada una massa de pràcticament 17 tones ! Vostès mateixos poden calcular les tones de massa que hauria alçat a 1 metre el cor d’una persona de 80 anys. ( veuran que serien gairebé mig milió de tones ! ) Resumint : el nostre cor, malgrat la seva petitesa respecte a la massa total del nostre cos, de feble no en té res ; ben a l’inrevés, la seva capacitat de treball és literalment gegantina. Només té una pega i és que de vegades és cansa i, quan això passa, hem de córrer al taller de reparacions o trobar-li un bon recanvi. Observem, de passada, els interrogants que tot plegat planteja. Citem-ne dos de rellevants. Qui dóna aquesta energia al cor ? Quin és el mecanisme que provoca i regula les contraccions i dilatacions de les aurícules i els ventricles i l’obrir i tancar de les vàlvules que els separen? Aquí veuríem com els fenòmens elèctrics hi juguen un paper importantíssim. Això vol dir que el nostre cor és una màquina complicadíssima en la que les lleis de la física i de la química hi són presents d’una forma tan subtil com meravellosa. I que és un prodigi el fet que, si més no durant una bona pila d’anys, aquesta màquina funcioni amb la precisió d’una rellotge suís de bona marca tot i ser d’un funcionament bastant més refinat.

la poma de Newton

Page 76: Adhuc 31

3174

bonalectura!

Diguem-ho a poc a poc

El 1973 es va editar a França el llibre Tornem a viure, de Jacques Massacrier. Una espècie de petita enciclopèdia sobre l’autosuficiència i l’autarquia escrita per un triomfador que va deixar París amb 36 anys, el 1969, per instal·lar-se a Eivissa i començar a construir la casa, l’hort, la roba... El mateix any, Ernst Friedrich Schumacher publicava Lo pequeño es hermoso; considerat per alguns com un dels cents llibres més influents des de la Segona Guerra Mundial. Tot plegat, pocs anys desprès de l’històric Maig del 68.

Independentment del que hagi plogut des de llavors, en aquests 36 anys l’evolució tec-nològica, econòmica i social ha estat espectacular. I de sobte, almenys així ens agrada creure’ns-ho, hem descobert que, com passa amb les muntanyes russes, després de la pujada ve un descens ràpid i espectacular. Ves per on, els gossos no es lliguen amb llon-ganisses, els habitatges no són un bé de Déu amb els que es pot especular i enriquir-se ad infinitum, no tots som megafashions i superguais, i a més hi ha una cosa que es diu atur, una economia que fa aigües per tot arreu i uns sous que, en un percentatge elevat, no donen per a viure amb una mínima dignitat; almenys, segons els paràmetres actuals.

Per si no n’hi hagués prou, a alguns els costa de fer el tradicional compte de la vella. Així encara creuen que amb mil euros al mes –un sou que ja comença a ser un privilegi- i un cop pagat el lloguer del pis o la hipoteca, les despeses de llum i aigua –no hi afegim el gas-, la manutenció i tres o quatre factures més, els ciutadans podem comprar i consumir pels descosits. I sinó, prenguem com a referència els qui fins i tot ho consideren, i ho manifesten als diaris, com una obligació ciutadana.

Resulta difícil saber com sortirem del punt en el qual ara ens trobem. Si finalment, els brots verds sorgiran miraculosament, com si de la vara de Sant Josep es tractés –perquè quasi bé estem parlant d’un miracle-. Però el que sembla fora de tot dubte és que vivim un moment històric en el qual és necessari reinventar-se. Reflexionar sobre que ens agradaria ser quan siguem grans. Exigir-nos realisme i, sobretot, aprendre a renunciar. No com un sacrifici, sinó com una aposta de futur.

Ja fa uns anys va sorgir el moviment downshifting, les idees sobre la desacceleració, el concepte de que es pot viure millor consumin menys i que som més feliços vivint més modestament. D’aquí van sorgir les Slow Cities, que ara ja tenen una organització pròpia i a la qual pertanyen, entre d’altres, Begur, Pals i Palafrugell. En definitiva, es tracta de tornar a tenir les regnes del nostre temps, de no renunciar a les noves tecnologies, però de mantenir les tradicions i els hàbits que ens identifiquen i ens diferencien. De ser cons-cients, en definitiva, que menys pot ser més.

Que les sobretaules de Nadal poden ser llargues; la lectura, pausada; els encontres eterns. Que el Tió pot cagar xocolata, carbó, llaminadures, i poca cosa més. I que en un regal –un- hi podem trobar tota la il·lusió, la fantasia i el plaer de qui acaba de descobrir el món.

De la política i els polítics en parlarem un altre dia.... O no. Ricard Ribera, Ex alumne

opinió

Page 77: Adhuc 31

75

opinió

Criant princeses...

En Josep Pla va fer esment a la classificació d’amics, coneguts i saludats; no fa massa un conegut em co-mentava, (potser sense la pressió de l’amistat i sense la llunyania i fredor de ser només saludats), estralls, ventures i desventures de l’educació dels fills, cito textualment: “estem criant princeses...”. La frase, prou demolidora, em va deixar pòsit per anar rumiant i un argument afegit als ja molts expressats en altres moments i contextos; potser calia fer-ne un resum.

En alguna ocasió he parlat del “problema educatiu” del nostre petit país; deia que “...necessitem una societat culta, una societat del coneixement, lliure per a prendre les seves decisions de forma madura i responsable, que sigui alhora capaç de crear i enfrontar nous reptes de desenvolupament, però sobretot que excel·leixi com a model social integrador, eficient i pròsper. Per assolir aquesta fita cal dotar-nos d’un model educatiu que persegueixi clarament l’assoliment de la cultura, altrament considerat l’excel·lència personal i social, i això només serà possible si el propi procés disposa d’elements de control objectius fiables i dinàmics que determinin amb claredat diferents indicadors: necessitem un sistema excel·lent d’avaluació per a l’excel·lència del propi sistema.”

Està clar que l’abast de la demanda és exagerat, donat que significaria una valoració del pilar fonamental de l’èxit d’una societat: la cultura. La cultura amb majúscules i sense faltes d’ortografia, la cultura d’un poble que se sap coneixedor del seu passat, del seu present i del camí que vol traçar en endavant. Una societat culta és també respon-sable, oberta, democràtica i excel·lent des dels punts de vista més diversos i més amplis.

Torno a permetre’m una digressió i prometo sintetitzar al final del text; va arribar-me a les mans, no fa pas gaire un bon acudit gràfic que comparava una rebuda de notes d’un vailet, fa trenta anys i ara. En la primera de les vinyetes els pares, visiblement irats, reprenien el seu fill que rebia l’esbroncada amb cara compungida, tot preguntant al noi en bon francès “C’est quoi ces notes?” davant d’una professora revestida d’autoritat i al mateix costat de la taula que els pares. En la segona vinyeta la situació és exactament la mateixa sinó fos pel fet que les truites són ara ben girades i és la mestra qui rep astorada la mateixa pregunta davant d’uns pares al costat oposat de la taula i amb la presència d’un vailet amb “les ales obertes” com el gall d’un galliner.

Potser som davant de la primera gran paradoxa en educació, potser sí que podem parlar obertament del “problema educatiu” i potser poder-lo definir i disseccionar amb criteris de cultura, eficiència i responsabilitat ens dotarà d’un sistema avaluatiu fluid capaç de motoritzar novament el propi sistema. Potser hem sentit a parlar en excés d’un problema real: el fracàs escolar, impulsat per un model obsolet i lent d’educació, que mai no va canviar allò que calia i no ens va saber dotar d’una veritable formació professional de qualitat; ans al contrari ens ha anat disfressant la realitat amb un seguit de reformes i reformes de les reformes que només han aconseguit reforçar la idea de “l’escola-pàrquing”. Potser també és hora d’incorporar un concepte que no és pas nou: el fracàs familiar, que també existeix i que exerceix una influència determinant en els processos educatius. Potser cal parlar també de corresponsabilitat educativa, un con-cepte que els nostres avis entenien i practicaven amb perfecta naturalitat i que ara sembla haver estat relegat a l’oblit.

Prometia sintetitzar i ho faig amb una reflexió, tal vegada novament forassenyada: l’educació no millorarà fins que socialment no en fem la valoració que es mereix; la motivació dels professionals de l’ensenyament no millorarà fins que ens sentim recolzats, i no només per les administracions, (oh! assignatura pendent), la dedicació, l’esforç i el compromís dels “prínceps i princeses” no millorarà fins que s’acostumin a sentir de tant en tant un NO contundent i amb majúscules i, aprenguin que llevar-se cada dia és precisament això, que no és impossible, però que tampoc no és un llit de roses, que hi ha normes i que a més a més, cal seguir-les perquè precisament això és convertir-se en un element social coherent i autònom.L’acció educativa és responsabilitat de tots i cadascun dels agents que hi intervenen i no es pot delegar en mans d’uns o altres, i la solució al “problema educatiu” no rau en “horaris-pàrquing” i millores que només aporten maquillatge al sistema.

Educar és una causa comú i ara, en la societat post industrial, torna o hauria de tornar a ser un valor a l’alça. El repte està servit, ara la qüestió és: serem capaços tots plegats d’abastar-lo?

Xavier Sans - mestre

Page 78: Adhuc 31

3176

Les Xarxes Socials pels pares i pels fills

Segurament tots els qui llegiu aquest article, si sou alum-nes de l’escola, ja tindreu el vostre perfil, com a mínim, en la xarxa social facebook.

Però si qui llegeix aquest escrit és un professor o un pare aquesta afirmació ja serà més dubtosa. Alguns potser tin-dran el seu perfil en alguna xarxa social professional tipus linkedin o xing i alguns potser també a facebook, però segurament encara seran una minoria.

I és que encara hi ha molts pares que, per desconeixe-ment, estan convençuts que això de les xarxes socials no serveix per a rés i que els nois i les noies hi estan massa enganxats i que, a més, és un perill pel que s’hi posa o pel que poden esbrinar sobre el que hi ha escrit.

Rés més lluny de la realitat. Avui, les xarxes socials són un fenòmen imparable i, no només des del punt de vista personal, avui s’han convertit en una eina imprescindible per moltes empreses o professionals que volen obrir-se a nous mercats o volen entrar en contacte amb altres professionals o empreses del seu sector.

És més important conèixer tot el potencial de comunicació que representen les xarxes socials i saber cóm es poden utilitzar correctament totes les seves prestacions, que negar-se a l’evidència i intentar desprestigiar-les.

La majoria de pares, jo soc un pare de la Tecnos, utilitzem habitualment el correu electrònic, sabem que és una plana web i coneixem una mica les possibilitats del comerç electrònic, però ni ha menys que sà-piguen realment les possibilitat d’interacció que les xarxes socials els ofereixen.

Internet ha evolucionat al llarg dels anys i de la web en que penjàvem informació i esperàvem, que algú la llegís hem passat a l’anomenada “web 2.0 o web social”, o sigui, la web de la interacció i la comunicació, la web dels blocs i les xarxes socials.

Els pares hauríem de preparar-nos per saber utilitzar a fons totes aquestes noves oportunitats que ens ofereix la xarxa i per això ens cal disposar d’alguna persona que en sigui coneixedora i ens ajudi a descobrir el que cal i el que no cal fer. Els nostres fills ens poden ajudar però segurament no estaran gaire disposats a col·laborar-hi, ja que ells ens consideren com una mena de “dinosaures” en això de les xarxes socials i tampoc és que els faci cap gràcia que puguem arribar a saber-ne tant com ells.

Cal saber-ne també els perills, que hi són presents com en tot espai dirigit a un gran públic, i saber el que cal i el que no cal fer. Parlar obertament pares i fills sobre aquesta realitat i saber escoltar abans que prohibir. Els fills i els pares hem de pensar que potser no ho sabem tot i que hem d’estar disposats a aprendre’n junts.

Aquesta presència personal en la xarxa social implica una nova cultura i l’acceptació de que estem dis-posats a participar amb els demés d’aquest nou espai, ens cal mantenir una actitud oberta i participativa i decidir què volem explicar i fins on volem que ens coneguin.

Les persones avui ja no acceptem una comunicació unidireccional, volem establir converses cara a cara

col·laboracions

Page 79: Adhuc 31

77

amb els demés i en aquest sentit la web social ens permet crear-nos la nostra identitat digital en un marc que ens permet la interacció amb qui nosaltres desitgem.

Les xarxes socials amplien el nostre rol, normalment passiu de consumidor i adjuntant-lo amb el de productor de informació o de coneixement, fan que es creï una nova figura que es denomina “prosumer” (productor-consumidor). Aquest prosumer és un consumidor que participa activament en la concepció d’un producte o servei i que fa que el procés de gestació de les idees canviï del model vertical, en que les idees anaven de baix a d’alt, a un model horitzontal, més basat en un model col·laboratiu i obert. Avui en dia no hi ha cap empresa al món, per gran que sigui, que pugui aportar tantes idees com les que avui ja es generen en les xarxes socials.

Les xarxes socials comportaran canvis però també beneficis a qui sàpiga utilitzar-les, ja que permeten als seus usuaris trobar-se, compartir coneixements i mobilitzar-se de forma molt ràpida”. Les formules tradicionals d’establir contactes (networking) es veuran afectades per l’ús de les xarxes socials ja que la utilització d’aquestes permet seleccionar, amb precisió, aquells contactes que més ens poden interessar, dins d’un inmens nombre d’usuaris que hi estan connectats a nivell mundial.

També ens haurem d’acostumar a rebre accions de màrqueting i de publicitat en aquests nous espais, ja que en ells s’aconsegueix l’efecte del “boca - orella”, també denominat “màrqueting viral”, i que permet la seva difusió exponencial. A les xarxes socials els usuaris acostumen a opinar sobre els seus gustos i preferències i això fa que les empreses desitgin inserir la seva publicitat en el moment més propici per la venda.

Les xarxes socials també ens permeten entrar en comunitats d’usuaris ja consolidades i en altres amb les que hi puguem tenir algun tipus d’afinitat. Per exemple, la comunitat “I love my dog” por ser interessant per qui estigui interessat en el món dels gossos.“Facebook, Twitter, LinkedIn o Xing” són només alguns dels noms més coneguts, però només són la punta del iceberg d’un autèntic fenòmen de la comunicació global, i tots hem d’estar preparats per apro-fitar les avantatges que aquestes eines ens poden oferir. I tu, ja estàs a facebook?

Unes dades sobre Facebook:

Facebook té ja més de 300 milions d’usuaris actius en tot el món, dels quals més de 400.000 són espanyols. Les xarxes socials són utilitzades majoritàriament per gent jove, tot i que està creixent la franja entre 25 i 35 anys. El nivell d’ingressos és mitjà - alt en general. Facebook està creixent més entre el públic femení que entre el masculí.Per això, facebook és tant important per qui que es vulgui relacionar amb una audiència jove, dinàmica, que estigui disposat a conversar i utilitzar les eines i el llenguatge d’aquest mitjà i estigui disposat a mantenir una relació més personal amb els demés.

Santi Rius i CasasAssessor de màrqueting on-line de la Cecot

Membre del Club de Màrqueting de la CecotGerent de la Fundació Privada Terrassa.net

Professor de e-commerce de la EUNCETEnginyer d’organització empresarial per la ETSEIT

Page 80: Adhuc 31

3178

Al web de la Tecnos trobareu tota la informació actualitzada de l’escola.

Recordeu que si no teniu l’usuari i password per accedir a les zones restringides el podeu sol.licitar a [email protected] o passant-vos per secretaria.

A l’adreça [email protected] podeu fer-nos arribar: notícies, opinions, col·laboracions, ...

www.tecnos.cat

INFORMACIONS TECNOS

Actualment més del 70% de les famílies de l’escola reples comunicacions via web, d’una forma més ràpida i ecològica.

Si voleu afegir-vos a aquesta opció envieu un mail a [email protected] amb el nom de la família.

Page 81: Adhuc 31
Page 82: Adhuc 31

Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física quimica història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tec-nos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensen-yar aprendre ciència art dbuix biologia físi-ca química història tecnologia escriure pin-tar Àdhuc Tenos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art di-buix biologia física química història tecno-logia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix bio-logia física química història tecnologia es-criure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos en-senyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriu-

Àd

hu

c T

ecn

os

ense

nyar

ap

ren

dre

ciè

nci

a ar

t d

ibu

ix

bio

log

ia fí

sica

qu

imic

a h

istò

ria

tecn

olo

gia

esc

riu

re p

in-

tar

esco

la À

dh

uc T

ecn

os

ense

nyar

ap

ren

dre

ciè

nci

a ar

t d

ibu

ix b

iolo

gia

fís

ica

qu

ímic

a h

istò

ria

tecn

olo

gia

es-

criu

re p

inta

r es

cola

Àd

hu

c Te

cno

s en

seny

ar a

pre

nd

re

cièn

cia

art d

bu

ix b

iolo

gia

físi

ca q

uím

ica

his

tòri

a te

cno

-lo

gia

esc

riu

re p

inta

r À

dh

uc

Ten

os

ense

nyar

ap

ren

dre

ci

ènci

a ar

t d

ibu

ix b

iolo

gia

fís

ica

qu

ímic

a h

istò

ria

tec-

no

log

ia e

scri

ure

pin

tar

esco

la À

dh

uc

Tecn

os

ense

nyar

ap

ren

dre

ciè

nci

a ar

t dib

uix

bio

log

ia fí

sica

qu

ímic

a h

is-

tòri

a te

cno

log

ia e

scri

ure

pin

tar

esco

la À

dh

uc

Tecn

os

ense

nyar

ap

ren

dre

ciè

nci

a ar

t d

ibu

ix b

iolo

gia

fís

ica

qu

ímic

a h

istò

ria

tecn

olo

gia

esc

riu

re p

inta

r es

cola

Àd

-

Àd

hu

c T

ecn

os

ense

nyar

ap

ren

dre

ciè

nci

a ar

t d

ibu

ix

bio

log

ia f

ísic

a q

uím

ica

his

-tò

ria

tecn

olo

gia

es

criu

re

pin

tar

esco

la À

dh

uc T

ecn

os

ense

nyar

i t

amb

ap

ren

dre

ci

ènci

a ar

t d

ibu

ix b

iolo

gia

sica

qu

ímic

a h

istò

ria

tec-

no

log

ia e

scri

ure

pin

tar

es-

cola

Àd

hu

c Tec

no

s en

seny

ar

apre

nd

re c

ièn

cia

art

dib

uix

b

iolo

gia

fís

ica

qu

ímic

a h

is-

tòri

a te

cno

log

ia

escr

iure

p

inta

r À

dh

uc T

ecn

os

ense

n-

yar

apre

nd

re c

ièn

cia

art

di-

bu

ix b

iolo

gia

físi

ca q

uím

ica

his

tòri

a te

cno

log

ia e

scri

ure

p

inta

r es

cola

Àd

hu

c Tec

no

s en

seny

ar a

pre

nd

re c

ièn

cia

Àdhuc Tecnos ensenyar apren-dre ciència art dibuix biologia física quimica història tecnolo-gia escriure pintar escola Àd-huc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físi-ca química història tecnologia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dbuix biologia físi-ca química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tenos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física quími-ca història tecnologia escriu-re pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física quími-ca història tecnologia escriu-re pintar escola Àdhuc Tecnos

Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: [email protected] http://www.tecnos.cat

InNovem