ADLIB: una historia de conte

Montse Monsalve de Sebastián

Montse Monsalve de Sebastián

ADLIB:una historia de conte

© Copyright 2017. Consell Insular d’Eivissa© Copyright 2017. Montse Monsalve de Sebastián

© Copyright 2017. Arán Ediciones, S.L.

Castelló, 128, 1.º - 28006 Madride-mail: libros@grupoaran.comhttp://www.grupoaran.com

Reservats tots els drets.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda o transmesa, totalment o parcialment, per qualsevol mitjà, electrònic o mecànic,

ni per fotocòpia, enregistrament o qualsevol altre sistema de reproducció d’informació sense el permís per escrit dels/de les titulars del Copyright.

El contingut d’aquest llibre és responsabilitat exclusiva de les persones autores.L’editorial rebutja tota responsabilitat sobre el llibre.

Textos i idea original: Montse Monsalve de SebastiánIl.lustracions: Raúl Moya amb la col.laboració gràfica de Visuarama.

Agraïments:Cristina Marí, Rebeca Miguel i Marta Jiménez.

ISBN: 978-84-17212-03-2Depósito Legal: I-272-2017

Imprès a EspanyaPrinted in Spain

▪ 1

Na Maria i en Joan tenen 9 anys i són bessons. Moltes vegades han d’explicar que, encara que varen néixer el mateix dia, són molt diferents, i això és una cosa que els avorreix moltíssim. A na Maria li agraden la moda, les flors i el camp, mentre que a en Joan li agraden el futbol, anar a la platja i les consoles.

Malgrat aquestes diferències, són grans amics i, moltes vegades, comparteixen jocs, colla i aficions, com el ball pagès. Des que varen néi-xer són membres d’una colla d’Eivissa i ballen amb la mateixa il.lusió i gràcia que els seus pares, majors i els pares dels seus majors. I és que la família de na Maria i en Joan forma part de la mateixa colla des de fa dues generacions!

2 ▪

Un dia, a la classe d’en Joan i na Maria, els hi van encoma-nar fer un treball: havien de compondre un gran mural sobre la seua major afició i... ambdós varen coincidir a descriure la seua colla de ball pagès! Al seu col.legi hi ha al.lots i al.lotes de tot el món i molts no coneixen les tradicions d’Eivissa.

La seua professora, n’Elisa, els va demanar que ho explicassin junts davant els seus companys: en Joan es va posar molt seriós i va començar a assenyalar les fotos que havia enganxat a la cartolina i que mostraven un grup de persones ballant la dansa tradicional d’Eivissa. Ells també hi sortien, a les fotos.

—Nosaltres, els homes, feim bots al voltant de les dones per demostrar la nostra força i enamorar-les. –En Joan estava mort de vergonya, per això na Maria el va agafar de la mà, mentre es posava vermell, i va continuar amb l’explicació.

—Així és, Joan. Aquest és un ball en el qual l’home fa grans bots i la dona es mou amb passos molt ràpids, fent cercles. Té música i és molt divertit.

Saps què és una colla de ball pagès?

▪ 3

En Joan i na Maria varen explicar als seus companys de classe que aquest ball i tota la cultura popular d’Eivissa pertanyien a una societat rural però que, actualment, es viuen amb orgull a tots els municipis de l’illa i no es fan distincions entre els qui en gaudeixen. De vegades, els turistes intenten imitar-los.

—Una cosa molt difícil –va explicar na Maria–, perquè requereix moltes hores d’assaig.

Quan varen arribar a casa varen contar als seus pares i majors com els seus companys s’havien quedat molt sorpresos i que la seua professora els havia posat un positiu a cadascun. Ben fet!

4 ▪

Mentre menjaven, el major de na Maria i en Joan els va demanar si havien contat que aquestos balls es fan a les festes dels pobles, a les celebracions familiars i a les xacotades o festes dels pous.

—És clar que sí –va replicar en Joan–, i ha estat molt graciós quan un company marroquí ens ha demanat què era un pou.

—També els hem convidat a tots perquè vénguin a veure’ns el pròxim dia que ballem –va apuntar na Maria emocionada.

▪ 5

El major de na Maria i en Joan els va contar –mentre el seu pare pre-parava un fumejant cafè– que el ball pagès i la seua música tenen una influència àrab i d’altres cultures, i que en les seues cançons s’utilitzen instruments de percussió molt antics.

El major Pep sap moltíssimes coses sobre les Pitiüses i es mostra orgullós del llegat dels pobles que varen arribar a les illes i que els ha dotat d’un caràcter acollidor i multicultural!

6 ▪

Al solpost, en Joan i na Maria varen anar a assajar amb la majora Ma-rilina i la resta de la colla i es varen endur el seu treball de classe –tal volta el voldrien posar en alguna de les parets del centre.

La majora Marilina és qui sempre els explica quin ball serà el que hau-ran d’interpretar als assajos. Aquell dia varen acabar molt tard, perquè el diumenge havien d’actuar a les festes d’un poble, però se’n varen anar feliços i emocionats per les felicitacions dels seus companys i companyes.

▪ 7

El diumenge, els pares d’en Joan i na Maria els varen despertar de matí per vestir-los per a l’actuació. A na Maria li encanta quan la pentinen i li col.loquen les joies de la seua emprendada, i en Joan gaudeix fent sonar les castanyoles per tota la casa mentre la resta de la família acaba de preparar-se.

—Joan, no és una disfressa, deixa de fer el bambo! –el va renyar la seua germana, mentre en Joan botava d’habitació en habitació fent una remor ensordidora.

8 ▪

El seu vestit s’anomena gonella. És el vestit més antic que es coneix, inclou un capell negre i les seues joies són de plata i coral vermell.

Mentre la mare de na Maria, na Catina, vestia la nena, li explicava que, en els vestits de la dona, algunes peces de joieria tenen més de 300 anys d’antiguitat, especialment les de plata. Na Maria l’escoltava embadalida, mentre na Catina li posava la seua meravellosa emprendada, el seu elaborat collar tradicional, que pertanyia a la seua mare i abans a la seua majora.

La majora Marilina ja estava llesta, sempre era la primera!

Coneixes les parts del vestit de ball pagès?

▪ 9

Per la seua banda, el major Pep i el pare de na Maria i en Joan, que es diu com ell, també porten roba diferent: un de blanc, amb la camisa blanca també, faixa de colors vius i jupetí amb botonada de plata, i l’altre és més senzill, amb menys botons, camisa tancada, mocador de seda groc i capell negre. Ambdós van calçats amb espardenyes fetes a mà.

Na Catina, la seua mare, porta un vestit de cotó que té, com el de na Maria, moltíssimes peces: refacos, gipó, davantal, mantó i mocador; ella no porta capell, i les seus joies són d’or.

10 ▪

L’actuació va ser tot un èxit i molts de companys de classe els varen aplaudir amb força en acabar. Havien vengut amb els seus pares a veure’ls!

La seua professora, n’Elisa, també hi havia anat i na Maria li va explicar, mentre tastaven les orelletes –unes de les postres típiques d’Eivissa–, la història de les joies de la seua emprendada, així com dels seus anells tradicionals.

Per la seua part, en Joan gaudia tocant les castanyoles i explicant al seu amic Pau que imiten el so dels cascs d’un cavall.

▪ 11

La base de la música del ball pagès és la percussió i el vent. El tambor, la flaüta, l’es-pasí i les castanyoles acompanyen els seus balls i festes.

Coneixes els instruments del ball pagès?

F laüta Tambor

Castanyoles

Espasí

12 ▪

La festa havia acabat i era el moment d’anar-se’n a dinar tots junts. Aquell diumenge, els seus majors havien preparat un bullit de peix, que està deliciós i s’acompanya amb un arròs molt gustós i hi ha gent que hi posa allioli. Com que havien passat molta calor durant el ball, en Joan i na Maria només podien pensar a banyar-se a la piscina. I en arribar, varen tirar els seus vestits al jardí i es varen ficar dins l’aigua. Quina renyada els va caure per ser tan descuidats!

▪ 13

Durant el dinar, el major Pep va explicar a na Maria i a en Joan que els anys seixanta varen arribar a Eivissa moltes persones de països tan llunyans com els Estats Units, Anglaterra, França o Alemanya, i que es varen sorprendre molt amb les tradicions de l’illa.

Hi ha fotos que, fins i tot, han sortit a les revistes de tot el món per mostrar com eren de diferents els turistes respectes dels eivissencs i les eivissenques!

—I què més us sorprenia? –va preguntar en Joan, amb picardia al seu major, mentre escurava el seu plat.

—El nostre caràcter amable i generós, i que teníem les portes de les cases sempre obertes; eren altres temps! –recordava.

14 ▪

—Record que alguns dies mentre estenia la roba em trobava gent collint fruita dels nostres arbres, però no els dèiem res –prosseguia la majora Marilina.

—Bé, mamà, llevat de quan aquella anglesa va aparèixer amb un dels teus vestits –va recordar na Catina.

—És veritat! Totes dues varen riure recordant un dia que una turista es va quedar tan enamorada dels delicats camisons i camises de fi cotó que la seua padrina cosia i que penjaven en cordes perquè s’assecassin, que se’ls va emprovar.

—Me’ls va pagar molt bé i cada setmana venia a fer-me nous encàrrecs, així que no em va importar –va concloure la majora.

—És veritat que una vegada una cabra es va menjar part d’aquells ves-tits? –va preguntar na Maria amb ulls somiadors.

—Oh, sí! Aquelles cabres del teu major es menjaven tot allò que tro-baven –va dir la seua majora posant cara d’enfadada.

—I què va passar després?

A na Maria li encantava escoltar les històries de la seua majora sobre com algunes peces antigues del vestit de ball pagès havien inspirat dis-senyadors i havien evolucionat fins a convertir-se en un dels exemples de moda més copiats de tot el món: Adlib Moda Ibiza!

Na Maria s’escoltava embadalida na Marilina mentre aquesta li relatava històries sobre les primeres desfilades. De fet, el darrer vestit que havia cosit per a ella s’assemblava molt als de feia quasi cinquanta anys!

▪ 15

16 ▪

La majora de na Maria li va contar, a més, que la moda Adlib no sempre va ser blanca, sinó que un any no varen arribar a l’illa els pigments dels tints i que, per això, varen haver de blanquejar totes les teles per treure les col.leccions. Va agradar tant que, avui en dia, segueix molt vigent, encara que també hi ha peces en tons vermells, teula, blaus o turquesa!

▪ 17

Les històries sobre una princesa estrangera anomenada Smilja i amics dels seus majors que es varen convertir en models, dissenyadors, organit-zadors i promotors d’aquella nova moda sorprenien na Maria i l’emocio-naven. Els seus majors varen ser els més moderns d’Eivissa i, de fet, es varen conèixer en una d’aquelles desfilades!

18 ▪

El que més agradava a na Maria és que, gràcies a la moda Adlib, avui les joies eivissenques estan d’actualitat i són utilitzades per dones famoses a molts de països. Per la seua part, els vestits amagats sota les capes i capes de les robes tradicionals, com les seues, brillen avui amb protagonisme en models i en actrius famoses de tots els continents.

▪ 19

Una de les coses més importants del naixement de la moda Adlib va ser que va servir per donar feina a un gran nombre de dones, que varen poder tenir el seu propi sou gràcies als primers encàrrecs d’aquelles teles que tenyien i que convertien en vestits, faldes, camises o calçons.

20 ▪

Darrerament està de moda a Eivissa que en moltes comunions, bodes, ani-versaris especials es rendeixi un homenatge a la moda de les illes, vestint tots els convidats amb roba blanca creada pels dissenyadors Adlib.

De fet, els majors de na Maria i en Joan celebren aquests dies les seues bodes d’or, i tota la família els està preparant una festa especial en la qual ballaran amb la seua colla i, acte seguit, tots es vestiran d’Adlib. Però ells no ho saben!

▪ 21

Els pares de na Maria han visitat alguns dissenyadors d’Adlib Moda Ibiza per demanar-los que facin els vestits dels majors i donar-los una sorpresa i, de pas, han encarregat vestits, camises i calçons a mida per a la resta de la família.

La visita als seus tallers ha estat molt divertida i na Maria i en Joan estan molt preocupats per si els costa mantenir el secret!

22 ▪

Na Maria contempla el seu nou vestit, guardat a l’armari, i recorda la desfilada de moda Adlib a la qual va anar amb la seua mare i on va dur una preciosa corona de flors.

Encara que Adlib Moda Ibiza ara és molt més que vestits blancs, aquesta marca de qualitat manté fidel la seua essència, que diu que es pot vestir com es vulgui, però amb bon gust.

No havia pensat mai que podria haver-hi biquinis, caçadores vaqueres, vestits de nit o bosses meravelloses en una passarel.la de moda Adlib, inspirats en les peces de vestir tradicionals, però, després de la desfilada, la moda la fascina molt més!

▪ 23

El dia de les bodes d’or dels majors ha arribat i tota la família es prepara per a la festa sorpresa que els han preparat.

Al matí tots es presenten a casa seua amb un esmorzar increïble per despertar en Pep i na Marilina.

Els majors no s’ho poden creure i estan guapíssims. Semblen uns nuvis una altra vegada! Esmorzar tots junts és molt divertit i, acte seguit, tots van en carros –com es feia fa molts, molts anys– a missa.

24 ▪

Una vegada acabada la cerimònia, que és com un nou casament, tots ballen amb la seua colla per fer-los un homenatge. Després es canvien de roba, es posen els seus dissenys de moda Adlib i gaudeixen d’un dia meravellós entre amics i família, en el qual les anècdotes, les històries i una desfilada improvisada els recorden que tot està inventat i que els més moderns són els que respecten, defensen i cuiden les seues tradicions.

Visca Eivissa! Visca el ball pagès! Visca els majors! I visca la moda Adlib!

▪ 25

ADLIB:la teva historia

26 ▪