adreces - FCEC - Pàgina principal [email protected] FEDERACIÔ CATALANA D'ENTITATS CORALS Via...

adreces

Federado Catalana d'Entitats Via Laietana, 54, 2n. despatx 21 3

08003-Barcelona

Tel. 932680668 Fax. 933197436

E-mail: [email protected]

http://www.fcec.info

P R E S I D E N T

Jordi S u b i r à i R o c a m o r a

Baixada de la Llibreteria, 7

08002-Barcelona

Tel.: 933152606 Fax: 933103733


S E C R E T A R I G E N E R A L

Joan J o r d a n a i O l l é

Pujada de l'Església, 5

08830-Sant Boi de Llobregat

Tel.: 93 630 66 49


C A P D E L ' E Q U I P T È C N I C

Josep P r a t s i Liado

Ctra. de Sant Cugat, 29, baixos I

08035-Barcelona • Tel.: 934184982


C A P D E L ' E Q U I P T E R R I T O R I A L

Enr ic G e n e s c à i B a r a l d é s

Bisbe Cornelias, 12 • 08693-Casserres

Tel.: 938234014 - Fax: 938234247


Moviment Coral Català

P R E S I D E N T

Lluis G ô m e z i R o l d a n

Via Laietana, 54, 2n. despatx 214

08003-Barcelona • Tel.: 933192294


F E D E R A C I Ô C A T A L A N A

D ' E N T I T A T S C O R A L S

Via Laietana, 54, 2n. despatx 21 3

08003-Barcelona

Tel.: 932680668 Fax: 933 197436


http:/ /www.fcec.info

S E C R E T A R I A T D E C O R A L S

I N F A N T I L S D E C A T A L U N Y A

M o n t s e r r a t Rosés

Pl. V ic tor Balaguer, 5, 3r

08003-Barcelona • Tel. i Fax 933104721


B A G E S - B E R G U E D Á

Enr ic G e n e s c á i B a r a l d é s

Bisbe Cornelias, 12 08693-Casserres

Tel.: 938234014 - Fax: 938234247


B A I X L L O B R E G A T

Josep P e r e i r a

Riera Blanca, 61, 5é I a • 08028-Barcelona

Tel.: 934496700 - Fax: 934483618


B A R C E L O N É S

X a v i e r Peix B a t l l e


08028-Barcelona

Tel.: 932680668 - Fax: 933197436


C O M A R Q U E S D E G I R O Ñ A

Lluis M a n d a d o

Major 69, 17700-La Jonquera

Tel.: 972555009 - Fax: 972554794


C O M A R Q U E S M E R I D I O N A L S

Joan C a r l e s B l a n c h

Sant Pere, 4, 43746-Darmós

Tel. 977 418382

C O R A L S J O V E S D E C A T A L U N Y A

C o n x i t a G a r c i a


08003-Barcelona

Tel. i Fax: 933197476


F E D E R A C I Ô D E C O R S D E C L A V É

A n t o n i C a r n é

Pl. Víctor Balaguen 5

08003-Barcelona

Tel. i Fax: 93 3 199777


F E D E R A C I Ô C A T A L A N A D E

P U E R I C A N T O R E S

A l b e r t G a r c í a S á n c h e z

Turull, 109 • 08202-Sabadell


M A R E S M E

Joan A n t o n i A l f a r o

Sant Feliu, 22 • 08340-Vilassarde Mar

Tel.: 937597270 / 677820323


O S O N A - R I P O L L È S - C E R D A N Y A

M e r c è S a l v a d o r

Ges, 12, 08572-Sant Pere de Torello

Tel.: 938584691 • Fax: 93858401 I


P E N E D È S - A N O I A - G A R R A F

O r f e o S a n t a C o l o m a

Sant Vicenc, s/n

43420 - Sta. Co loma de Quera l t

Tel.: 977881220

E-mall: [email protected]

T E R R E S D E L L E I D A

Joan C a n a l s R i c a r t

Av. Genera l i tà ! 5, 5è B

25230-Mollerussa • Tel.: 973602172

V A L L È S

Joan M a r t i n e z C o l à s

Av. de Barcelona, 256, I r l a

08220-Terrassa • Tel.: 639937363


F E J C - E U R O P A C A N T A T

President: C h r i s t o p h e r S i m m o n s

Secretaria:

Postfach 2607, D-5301 6 Bonn

Tel.: +492289125663

Fax: +492289125658


ht tp: / /www.EuropaCantat .org

F I M C + E D E R A C I Ó

I N T E R N A C I O N A L P E R L A

M Ú S I C A C O R A L

J e a n - C l a u d e W i l k e n s

Cent ro Internacional de la Música,

Villa Gadea • 03590-Al tea (Alacant)

Tel.: 96584521 3/965840353

Fax: 966882195


2 j aquatreveus

mailto:[email protected]






















http://www.EuropaCantat.org


Qué hem fet Q Catalunya Coral 2001 ( E N R I C G E N E S C À )

Qué fem 0 Cursos de direcció ( J O S E P P R A T S )

Assamblea de la FCEC Premis Catalunya de composició coral 2002

Europa Cantat O El cant comú, un gènere per a tothom (c. S Z A L A I A G N E S )

XV Europa Cantat. Barcelona 2003 ( J O S E P P R A T S )

Delegacions i Coráis ® Bages-Berguedà ( E N R I C G E N E S C À )

Baix Llobregat ( J O S E P P E R E I R A )

Barcelonés ( X A V I E R P E I X )

Maresme ( J O A N A N T O N I A L F A R O J

Tarragonès O O R D I G U À R D I A )

Comarques Meridional Valles

Mes sobre el món coral © El XXXV aniversari del SCIC ( M A R I A M A R T O R E L L )

Activitats del Moviment Coral Cátala

Articles Entorn la composició coral a Catalunya, s. XX (2a. part) O O S E P L L U Í S G U Z M A N I A N T I Q

Els fonaments d'un bon so coral ( P A M E L A C O O K )

La recomanació de Cesar Géoffray O O A N J O S E P M O N F E R E R )

Equilibri psíquic i cant ( J O A N C O R B E L L A )

Entrevistes ® Gerard Claret ( A L B E R T T O R R E N S J

Qué podem cantar © Repertori comú ( M A N U E L C A B E R O )

Dos llibres interessants ( M A N U E L C A B E R O )

Si voleu anar pel món... ^ Activitats diverses

Calaix de sastre Canconer de butxaca C.H.O.I.R. 2002 Intercanvis amb coráis Mes coses

Entretenicors ® Encreuats musicals

a quat revé us

és una eina de comunicado de la Fede

rado Catalana d'Entitats Coráis, que es

¡llura de manera gratuita a totes les entí-

tats coráis federades.

T a u l a d e r e d a c c i ó :

Enric Navàs, A lbe r t Torrens, Montserrat

Lluveras, Maria Josep Udina i Xavier

Cervera.

C o o r d i n a d o :

Montserrat Lluveras i Maria Josep

Udina.

S e c r e t a r i a d e r e d a c c i ó :

Bàrbara Angli.

Fotogra f í es :

arxius de la FCEC, Coráis, Ramon Josa,

publ icado Europa Cantat.

CoMaborac ions en aquest n ú m e r o :

Xav ier Peix, Bárbara Angl i , Enric

Genescà, Constant i Sotelo, Josep Prats

i Enric Navas.

P o r t a d a :

Catalunya Coral 2001

La FCEC i la revista ar/uafreveus no

compar te ixen necessàriament les op i -

nions deis articles signats.

Dipòsi t legal: B-27093/93

Edició i compaginado:

A r t - C o / Prensasi Tarn, S.L

Impressici: Lauser

A m b el supor t de la General i tät de

Catalunya

aí/wafreveus i 3

HiLiiliUuES! Catalunya Coral

2001 El Catalunya Cora l es un cicle de

concer ts que s'organltza des de l'Equip

Terr i tor ia l , amb la co l - laborado de l'E

quip Tècnic i es fa ent re eis mesos d'oc-

t u b r e i novembre . C o m p t a amb el

supo r t economie de la D i p u t a d o de

Barcelona. En aquests quatre anys hi

han par t ic ipât un to ta l de 120 coráis i

s'han fet 40 concer ts , en di ferents

poblacions de Catalunya.

A les coráis eis mot iva i eis enr l -

queix part icipar-h¡, ja que és una mane

ra que es coneguin i que es p romogu in

intercanvis. Eis cors in tenten assolir un

nivell mes alt i

a ixò t ambé reper

c u t e n en la mi l lo-

ra del nivell gene

ral de les nostres

coráis.

El IV Cata lun

ya Cora l 2001 va

comença r el dia

20 d ' o c t u b r e a

Manresa (Delega

do del Bages-Ber-

guedà). El conce r t

va ser organitzat

per l 'Or feo Man-

resa dins deis

actes del seu cen

tenar i , que hi va

pa r t i c ipa r j un ta -

men t amb l 'Or feó

Vigatà de Vie i el

Quod l i be t G r u p Vocal de Mohns de Rei.

El dia 21 d 'oc tubre es va cantar a

Gelida, organitzat per la De legado del

Penedès-Anoia-Garraf i la Cora l Vall-

bardina, que va actuar jun tament amb la

Cora l Zaidinense de Saidí i l 'Or feó Pau

Casais de Sant Caries de la Rapita.

El 27 oc tub re el conce r t va ser a

Sabadell, organitzat per la De legado del

Vallès i el C o r Al- leluia de l'Església

Evangèlica Baptista, que hi va par t ic ipar

jun tament amb la Cora l el Gínjol de

Maçanet de la Selva i el C o r Fernem'

Ac tea del C.S.M.M.M.B.

A la Delegació d 'Osona-Ripol lés-

Cerdanya el conce r t va ser el dia 28

d 'oc tubre a l'Esquirol organitzat i t a m

bé part ic ipant-hi la Cora l Lorelei de

l'Esquirol i les Coráis Espinavessa de

Valls i Femenina Veus Amigues de Bar

bera del Valles.

El dia 4 de novembre es va fer el

conce r t a Vallirana, organitzat per la

Delegació del Baix Llobregat i la Cora l

l'Esdat que va actuar j un tament amb la

Cora l Grangent de la Granja d'Escarp i

la Cora l del Remei d 'Arenys de Munt .

El dia 10 de novembre a Alfor ja,

organitzat per la Delegació de Comar

ques Meridionals i la Cora l Floc i la par

t i c ipado també de l 'Or feó Nova Tàr re -

ga i del G r u p Vocal V9 de V i ladomiu

N o u (Gironel la) .

El dia I I de novembre es va fer el

conce r t a Barcelona organitzat per la

Delegació del Barcelonés i la Cora l

Madrigalistes de Catalunya que t ambé

hi va par t ic ipar j un tament amb el C o r

lúbilo d 'Alcanar i l 'Or feó Vicent í de

Sant Vicenç dels Ho r t s .

El día 17 de novembre organitzat

per la Delegació Terres de Lleida i la

Cora l Verge del Lliri es va fer a Vi lano-

va de Bellpuig i par t ic ipant-h i t ambé les

coráis Turó del Vent de Llinars del

Vallès i C o r Harmon ie Amies de la

Unesco.

Per la Delegació del Maresme el día

18 de novembre a Calella, organitzat i

t ambé part ic ipant la Cora l Laetare de

Calella jun tament a m b les coráis Bell

Ho r i t zó de Barcelona i Cora l la Ginesta

de la Granada del Penedès.

F inalment , el

conce r t de clo-

enda es va fer a

Bescanó organi t

zat per la De le

gació de C o

marques G i ron i -

nes i la C o r a l

Josep Ruhí de

Bescanó que

t ambé h i va par

t ic ipar jun tament

a m b la C o r a l

Sant M e d i r de

Barce lona i la

Cora l Capella de

Música Burés de

Caste l lbe l l i el

Vilar. El mate lx

dia, el Conse i l

D i r ec t i u de la

FCEC també es

va reuni r a la sala d'actes de l'ajunta-

men t de Bescanó, i així va pode r assis-

t i r a la C loenda d'aquest cicle.

D'una manera especial vull donar

les gracies a to t s els Delegáis i a l'Equip

Tècnic per la tasca feta i t a m b é a to tes

les persones que h¡ han coHabo ra t i a

les institucions que ens recolzen. •

Enr ic G e n e s c à

Cap de l'Equip Territorial

4 ; a quatre ve us

Cursos de direcció La Junta actual de la FCEC, en pre

sentarse a les e lecdons al marg de

2000, va anunciar que un deis camps

d'accio pr ior i tàr ia seria la fo rmac ió de

d i rectors de les coráis federades.

Per això, i tal com s'anunclava al

n ú m e r o an te r i o r d 'aquesta mate ixa

revista, es cont inúen fent:

• Dos cursos de Direcció Cora l de

nivells diferents al Seminari Mar t í C o d o -

lar, amb lOOalumnes.

• Un curs Superior de Direcció Coral

a l 'Orfeó Gracienc, amb 16 alumnes.

L'equip tècnic de la FCEC és qui

coord ina aquests cursos, con jun tament

amb els altres que es fan en el si de la

Federado:

1. Curs pe rmanen t de D i recc ió

Cora l a La Sénia, dissabtes alterns de

gener a Juny de 2002. Ac tua lment hi

par t ic ipen 20 alumnes.

2. Curs de Direcció Coral a Lleida

- A t e n e u Popular de Ponent - , dissabtes

alterns d 'octubre de 2001 a maig de

2002, t ambé amb 20 alumnes.

En aquest m o m e n t s'esta pensant

en l 'organització de:

• Un curs a Gi rona que es faria al

setembre de 2002

• Un curs a Tarragona a par t i r del

2003

A l x í mateix s'esta acabant de perf i

lar un Curset de Direcció Cora l -n ive l l

supe r i o r - amb un d i rec tor estranger de

prestigi internacional , que p robab le

men t es farà l'any 2003. La delegació del

Barcelonés de la FCEC, d'al tra banda,

ha organitzat uns cursos d'Iniciació a la

Direcció Orquest ra l (gener a abri l del

2002) al Seminari Mar t í Codo la r de

Barcelona.

El fet de programar to ts aquests

cursos obeeix a la convicció que el

mi l lo rament tècnic de les entitats de la

FCEC passa indefect ib lement pel p ro

grès deis directors, i que l 'organització

de mes cursos, en

diferents époques de

l'any i mes a p rop de

les entitats, facilita de

manera cons iderable

la par t i c ipac ió deis

alumnes.

D'altra banda, es t r e -

balla en la linia que els

dissenys cur r icu lars

deis cursos siguin co-

muns, perqué això en

facilita la c o o r d i n a d o i,

per tant, la permeabi l i -

ta t ent re els diferents

cursos. •

Josep P r a t s

Responsable de

l'equlp tècnic

Bon nivell dels directors = Bon nivell de les corals

El passai 8 de mare ens ha deixat la senyora Montserrat Pueyo Bertrán

La seva t ranscendenc ia en el m ó n

cora l ha estat f onamenta l en t res

àmbi ts simultanis: la f o rmac ió i educa

d o musical d 'una famil ia paradigmat ica

en la v ida musical catalana; la c r e a d o i

c inquanta anys de v ida d'una al t ra

famil ia cora l , l 'agrupació C o r Madrigal ;

i l 'educació en la tècn ica vocal d 'una

mu l t i t ud de cantaires, cantants i d i rec

t o r s d 'ar reu de Catalunya i de mol ts

altres Noes, i t o t en una per fecta s im

biosi de coHabo rac i ó mù tua personal

i professional amb el seu mar i t en

Manel Cabero .

D e to tes aquestes activitats el m o n

coral n'ha estat f o r t a i l largament béné

ficiât.

En acomiadar la Montser ra t , p o d e m

ben di r que p lo rem la seva m o r t t ô t

donant gracies per haver-la conegut.

j . S.

aquatreveus 5

a! 2002

Assemblea de la

FCEC Es va fer dissabte 16 de marc a Flix.

Per tal que l'Assemblea fos, a més d'una

reunió, una Jornada musical, es van pro

gramar al matí diverses activitats:

• Una exposició sobre tex tos musi-

cats de Verdaguer amb treball de par t i -

tures, amb el mestre Josep Lluis Guzman

Ant ich.

• Un concer t d'orgue a l'Església de

la poblado, a carree de l'Orfeo de Flix i

l'organista Rossend Aymí, que és també

el responsable tècnic de la construcció

d'aquest orgue, bastit gracies a la dedica

do d'un grup de jubilats de Flix. L'orga-

ner l'organista i els constructors, varen

explicar la construcció de l'orgue.

• La possibilitat de connectar-se, amb

Xavier Gumi , a Internet per conèixer

com obteni r part i tures de la xarxa.

L'Orfeo de Flix, que amablement a-

coll i l'Assemblea, prepara també per ais

acompanyants deis assambléistes, un iti

nerari turístic per la poblado, que va

demost ra r - e n paraules textuals del

représentant de l 'Orfeó en el darrer

Consell Direct iu de la FCEC, Alfons

G u i u - que a Flix i al seus voltants hi ha

mol t mes que " lo mercur i " . Ens ho

creiem i als nostres acompanyants segur

que eis ha agradat mo l t la visita.

A la tarda, de 4 a 7, es va fer l'As-

semblea on, s'aprovä facta de la de l'any

passat, la Memor ia d'aetivitats i la M e m o

ria econòmica, es debateren les propos

tes d'accio futura i el pressupost de 2002

i es dedica una par t de la reunió a parlar

del gran esdeveniment coral que sera

l'Europa Cantat 2003 a Barcelona.

El nombre de corals participants a

l'Assemblea va ser de 64. •

Premis Catalunya

de composició

coral 2002 El dia 6 d'abril de 2002 el Jurat deis

Premis Catalunya de Composic ió Coral

2002, fo rmat pels senyors Lazlo Heltay,

Baltasar Bibi loni, Benet Casablancas,

Josep Lluís Valldecabres i Manuel Cabe

ro, van decidir atorgar els premis a les

següents obres:

M O D A L I T A T A l , composicions

de música coral "a capella" (per a cors de

veus mixtes o iguals) sobre un tex t en

llengua catalana. Nivell de dificultat inter

pretativa mitjá/baix

P r i m e r p r e m i :

El Somni i la Rosada de Daniel

An to l í i Plaza

S e g o n p r e m i :

Deser t

M O D A L I T A T A 2 , composicions

de música coral "a capella" (per a cors de

veus mixtes o iguals) sobre un t e x t en

llengua catalana. Nivell de dificultat inter

pretativa mitja/alt


Hivern, de Xavier Pages i Correl la


Carni de segons de

Xavier Pages i Correl la

M O D A L I T A T B l , harmoni tza-

cions per a cor "a capella" (per a cors de

veus mixtes o iguals) de cancons t rad i -

cionals deis Páisos Catalans. Nivell de

dificultat interpretativa mitjá/baix


Serra de Mariola, de

Francisco Javier Costa Ciscar


Mareta, de

Francisco Javier Costa Ciscar

M O D A L I T A T B 2 , harmon i tza-

cions per a cor "a capella" (per a cors de

veus mixtes o iguals) de cançons t rad i -

cionals deis Paisos Catalans. Nivell de

dificultat interpretativa mitja/alt.


Deser t


Deser t

Aqüestes obres es publicaran a la

colecció d'edicions de la FCEC. •

6 j aquatreveus

europa canta

Europa Cantat

Traduïm un art icle sobre Europa

Cantat, aparegut al numéro 3/00 de la

revista del mateix nom, editada després

de la celebraciô de la X IV ediciô d'aquest

cer tamen a Nevers, l'any 2000. Desgra-

na uns comentaris sobre la idiosincràsia

dels tallers dirigits a un gran nombre de

cantaires, i com els seus directors han de

concebre aquest treball.

El «Cant Cornu»,

un génère per a

tothom

El Cant Cornu és un génère especlal

dlriglt a tots els cantaires perb no pas a tots

els directors. Quan participeu en un festival

coral international, es produeix la nécessi

tât de trobar-se i cantar reaiment tots junts.

Quan canteu en una coral, sabeu que sou

una -i molt important!- anella de la cade-

na. Perb les persones reunides en els dife-

rents tallers del festival coral tenen aquest

mateix sentiment a una escala mes gran.

Ara bé, com pot cadascû trobar el seu Hoc

en el marc d'un énorme festival al quai hi

participen dues mil persones, on corals de

diferents racons del mon passen mes d'una

setmana juntes per atzar? .

La resposta a aquesta pregunta és el

Cant Comû. Demana un esperlt una bida I

un cor oberts, per travessar la frontera de

l'exclusivitat de "la meva coral", del "meu

taller"... Suposem que les persones que

acudelxen al festival d'Europa Cantat per-

tanyen a aquesta categoria de persones

obertes.

No hi ha dubte que els éléments clau

del Cant Comû son els directors. La seva

responsabilitat comença quan seleccionen

els fragments a treballar. Si aquests frag

ments son molt coneguts, si les composi

tions son antigues, el Cant Comû esdevé

ràpldament avorrit: "no hi trobo res de nou,

aqut". Si son tots rabiosament nous, s'evi-

dencia una sensaciô d'esgotament perquè

el Cor no és mai un "taller mes". Trobar un

bon equilibri entre allb conegut i el que ho

és menys és un aspecte important. Perb

n'hi ha un altre, que és el nivell de dificultat

la tria és molt àmplla i va de la mûslca

molt fácil a la molt difícil. Per tant, els direc

tors han de ser conscients de la capacitat

real del gran cor, perqué si no, els cantaires

aniran deixant d'anar-hi i els que es queda

ran serán cada vegada menys entusiastes.

Es aquí on es posa en joc el carácter

del director. El director ideal és sobretot, fle

xible. Només quan es canta se sap si el

fragment selecclonat és apropiat per a

aquest cor enorme o no. Si es dona el

darrer cas, el director ha de ser capaç de

triar un altre fragment en comptes de repe

tir de manera incansable allb que havia

decidit. El director ideal sap exactament

amb quina precisió i fins on un fragment

sortira net després d'una lectura a vista i

un treball de 5 o 6 minuts. El director ide

al deixa el perfecclonisme a casa I el reser

va per ais assajos de la seva coral. Aixb no

vol pas dir évidemment que els nostres

directors ¡deals s'acontentin amb notes fal-

ses, massa baixes o ralentiments... tôt al

contradi poden "encantar" els seus cantai

res per mobilitzar el mlllor d'ells matelxos

en molt poc temps. Els nostres directors

han de ser mestres molt compétents:

paclents i tolérants, perb motivadors. L'hu-

mor de vegades fa miracles. Tôt I que el

cant és una diversió, també és un art i si el

director no té consciéncia del fet que el cor,

del nivell que slgui, es reuneix primer de tôt

per fer música, ni els cantaires ni els espec-

tadors potenciáis tampoc no s'ho creuran.

Siguem honestos: coneixem gaire direc

tors ideáis?

Els cantaires que han participât a

Europa Cantat a Nevers, han pogut trobar-

se amb dos représentants d'aquesta espe

cie rara: Johan van Bouwelwn de Bélgica, i

Josep Prats de Catalunya.

Cràcies per haver-los triât.

C. Szalai Agnes

XV Europa Cantat.

Barcelona 2003

Comité Musical

Us presentem el Comi té Musical de

la federado Europea, responsable, entre

altres responsabil i tats, del p rograma

musical del Festival de Barcelona.

En rest ructura organ iza t iva de la

federado europea de corals Europa

Cantat hi ha un organisme que té cura

del seu func ionament musical; es t racta

de l 'anomenat C o m i t é Musical Perma

nent.

El p rés ident d 'aquesta comiss ió

- in tegrada per mitja dotzena de vocals,

aquatreveus i 7

XV Europa Cantaci

*2JÈÉÊ BARCELONA [ 1 8 - 2 7 / V I I ]

i

Harold Lenselink (Holanda), Erwin

List (Franca), D a n - O l o f Stenlund

(Suécia) i Josep Prats (Catalunya),

aquest darrer també com a coord i

nador amb el Comi té Musical (local)

Barcelona 2003, que s'ha constituít

per a vetllar tots els temes relacionats

amb la música en el p roper festival

Europa Can ta t

Josep P r a t s

Responsable Equip Tecnlc de la FCEC

Membre del Comité Musical d'EC

Com s'organitza l'Europa Cantat de Barcelona

La Federació Europea va conced i r a

Barcelona l 'organització de la 25a

edició del Festival Europa Cantat

2003.

Els organi tzadors del Festival a Bar

celona son la Federació Europea i el

Mov imen t Cora l Cátala, c o m p o s t

per les cinc federacions corals cata

lanes. S'ha creat una ent i ta t de la

qual f o rmen pa r t la Federació Euro

pea i el Mov imen t Cora l Cátala per

to t s ells d i rectors de co r europeus-

t ambé és, habitualment, v icepresident

del Consei l de la Federaciô. A i x à faci

lita que les sèves décisions i recoma-

nac ions pugu in ser mes fàc i lmen t

coord inades amb els ôrgans centrais,

els quais han d'aprovar, o no, les sèves

propostes . El com i t é musical és, pe r

tant , un ôrgan consul t iu .

Fins fa quat re anys, les funcions del

C o m i t é Musical es l imitaven a les activi-

tats ordinàr ies que organitzava Europa

Cantat (setmanes cantant, cursos, festi

vals...). A par t i r de la presidència del Dr.

G i lbe r t Mar tens (f lamenc, malaurada-

men t traspassat fa set anys) aquest

comi té t ambé s'ocupa del disseny musi

cal de la t robada mes i m p o r t a n t de la

federaciô: el Festival Europa Cantat que

es realitza cada très anys en una ciutat

europea diferent, i que el p rope r jul iol

de 2003 es celebrarà a Barcelona. Aixf,

és responsabil i tat seva dissenyar els

cont inguts i els responsables musicals

de cursos de direcciô, viatges d'estudi,

setmanes cantant, sessions de trebal l

del C o r j u v e n i l Europeu i Festival Euro

pa Cantat. A l mate ix t emps en les ses

sions de trebal l del comi té s'acostuma a

inver t i r moi tes hores de ref lex iô i

débat - m e s enllà de l 'évident avantatge

que suposa l ' intercanvi cultural ent re

les ent i tats que l ' i n tegren- sobre les

possibilitats de mi l lo rament de l 'oferta

musical de la federaciô europea. Es

t racta de t r o b a r els mitjans que captin

l 'atenciô dels cors d'un nivell quali tat iu

mig/alt, de manera que les activitats

que organitzi puguin ser sempre un

mirall de referència per a to t s els cors

europeus.

En aquest m o m e n t el comi té musi

cal esta t rebal lant en l 'organltzaciô de

les seguents activitats:

• Festival Europa Cantat

Barcelona 2003

• Concurs de Compos ic iô Coral

Rainbow 2003

• Europa Cantat Junior Namur 2002

• Setmanes Cantant (Loughborough,

Tarragona...)

• Viatges d'Estudi Internacionals

(Bulgària, Namur..)

Por tada de la but l le ta

Europa Canta t /Barce lona 2003

• Academia Europea per a directors

de cor joves (Manheim, Fano)

• Academia Europea per a cantaires

joves (Weikersheim, Juliol 2002)

• Col- laboració amb la FIMC per les

sessions del C o r Jove Mundial

(Chicago, Juliol/Agost 2002 i

Namur Desembre 2002)

• Concurs Internacional per a

directors de cor joves (Tallinn,

octubre 2002)

• Enquesta als cors per avaluar

interessos musicals

N o cal dir que el treball del Comi té

Musical marca el dia a dia de la federació,

de manera que n'és un organ vital.

Actua lment está integrat per Hansruedi

Kämpfen, president (Suíssa), Theodora

Pavlovitch, v icepresidenta (Bulgaria),

t i rar endavant aquest esdeveniment.

El Consei l D i rec t iu de l'Entitat està

f o rma t per un représentant de cada

una de les federacions del M C C ,

més qua t re m e m b r e s d 'Europa

Cantat.

S'ha parlât ja de l'esdeveniment amb

les institucions, Generalität, D ipu tado de

Barcelona i A juntament de Barcelona, i

totes tres han most ra t la voluntat de

col-laborar-hi.

S'han creat les següents comissions,

que ja fa un any que hi treballen.

• C o m i s s i ó Mus ica l

Es cuida del programa musical, la

infraestructura musical, els musics,

els instruments, la recerca de part i -

tures...

• C o m i s s i ó Logís t ica i

d ' l n f r a e s t r u c t u r a

Té cura dels allotjaments en hotels,

albergs i cases particulars, els men-

jars i els t ransports.

8 j aquatreveus

europa cantat • C o m u n i c a c i ó

Es dedica a la difusió, l'edició de

butlletes, programes, diari del

festival, premsa...

• P r o t o c o l

Concent ra les relacions publiques

• E c o n o m i a

Es responsabil isa dels pressupos-

tos i de fer-ne el seguiment.

Les Comissions Logística i d'lnfraes-

t ructura, de Comunicació i de Protocol ,

admeten encara voluntaris.

La convocatoria està ober ta a cantai-

res i corals de t o t el món, i es preveuen

uns 3.500 participants, que podran t re -

ballar en 20 o 25 tallers amb directors de

renom internacional i en obres a cappe

lla I amb acompanyament d'orquestra. Els

tallers es faran al Palau de Congressos de

Montjuïc i a l'Institut del Teatre. Hi ha la

p ropos ta de fer enregistraments en

vídeo dels tallers, que es podran veure

l 'endemà al mati.

To thom que s'hi inscrigui haurà de

pagar una matrícula fixada per EC, i que

varia segons els països en f undó de les

sèves dificultáis économiques.

Durant els dies del Festival, del 18 al

27 de juliol de 2003, hi haurà concerts de

les obres que es treballaran als tallers,

concerts de diferents coráis participants

al Barri Gôt ic de Barcelona i a diferents

llocs de Barcelona i de Catalunya. A l final,

hi haurà un gran concer t al Palau dels

Esports.

Els cantaires catalans que hi vulguin

part icipar poden:

A b a n s de l Fest iva l :

- Participar en alguna de les comissions

D u r a n t el Fest iva l :

- Col- laborar com a voluntaris en

l'organització

- Inscriure's a un taller

- Acol l i r a casa seva cantaires de

coráis de Catalunya o de fora.

- Participar en el concer t mul t i tud i -

nari de benvinguda.

- Participar en un possible concer t

d'inauguració dels mundials de

natació, que coincideixen en les

mateixes dates.

Per a mes informació i per oferir-vos

com a voluntaris, comuniqueu-vos amb:

l 'Associació E u r o p a C a n t a t X V .

B a r c e l o n a 2 0 0 3

Via Laietana 54, 2n.

08003 - Barcelona

Tel.: 93 3196728

Fax: 93 3197436


www.europacantat.org/barcelona2003 •

Barcelona... 2000 anys d'histon'a ¡ 2000 histories cada dia...

Del 18 al 27 de juliol de 2003 FESTIVAL EUROPA CANTAT XV

XV BARCELONA

Europa antat

3000 participants

25 tallers: música de diferents páísos europeus, jazz vocal, ópera, música folklórica, estrenes,

música, moviment i moltes mes coses...

A través del Cant Coral, veniu a descobrir aquesta meravellosa ciutat Mediterrània...

Informado: Tel. 933 196 728 / Email: [email protected] Web : http : //www. europacantat.org/barcelona20O3

aquatreveus i 9


http://www.europacantat.org/barcelona2003


http://europacantat.org/barcelona20O3

lacions i corals

L'Equip Territorial

de la FCEC, i el seu

funcionament Tal com dluen els estatuts de la

FCEC l'Equip Terri torial és el conjunt de

les delegacions que hi ha escampades

per tot el nostre país i que vetllen pel bé

del cant coral a més de coordinar to ta la

seva àrea d'accio.

Per això és mol t impor tan t la tasca

que fa el delegat de cada zona. Sense

una bona coord inado entre el delegat i

les seves coráis i també entre t o t l'equip

terr i tor ia l i el consell directiu, no es

podr ien dur a t e rme moltes de les acti-

vitats que organitza la FCEC.

El te r r i to r i coral del nostre país, està

dividit en aquests moments en onze

delegacions: Barcelonés, Bages-Bergue-

dà, Comarques de Girona, Baix Llobre-

gat, Terres de Lleida, Maresme, Osona-

Ripollés-Cerdanya, Penedés-Anoia-Gar-

raf, Valles i Comarques Meridionals que

per a ser més operat iva es divideix en

dues zones.

Cada delegació elegeix el seu delegat

terr i tor ia l . Pot ser una persona, membre

d'una coral de la delegació, que es pre

senta per aquest carree i és votada per

les coráis, o bé po t ser que s'estableixi

un t o r n entre les mateixes coráis de la

delegació. A més del delegat, cada dele

gació t é un equip de persones que l'aju-

den en la tasca d'organitzar les diferents

activitats que s'organitzen.

Cada delegació funciona de manera

independent, però el que sí que és segur,

és que to ts els delegats t rebal lem amb

il-lusió per t i rar endavant la nostra dele

gació, sempre coordinats amb la resta de

l'equip Direct iu de la FCEC. El cap de l'e

quip terr i tor ia l és elegit entre els propis

delegats de zona i és també membre de

la Comissió Executiva de la FCEC.

Felicitats delegats i endavant,

Enr íe G e n e s c à

Cap de l'equip territorial.

Bages Berguedà

Activitats

El passât mes de novembre i per segon

any vàrem fer el sopar-reunió de la Dele

gació amb el que vàrem celebrar la festa de

Santa Cecilia, patrona de la Mùsica. Hi van

participar unes 80 persones de 18 corals

entre directius i directors. Després del

sopar es va fer la reunió en la que van sor

t i r futurs projectes per aquest any 2002.

Totes les corals de la delegació han

fet concerts, però cal destacar-ne alguns,

entre ells el de l 'Orfeo Manresà que dins

dels actes del centenari va fer un concer t

especial recordant els Beatles amb Get

Back, un conjunt que els imita; la Coral

Escriny que va fer el musical HAIR amb

arranjament coral de Jaume Serra; les

Corals Estel de Grane l la i Santa Maria

d'Avià que van fer el Pessebre de Pau

Casais amb solistes i acompanyament

musical; la Coral Font del Fil i el C o r Sant

Josep que van fer el poema El Pessebre;

la Coral de Salelles que va fer l'espectacle

Nadalenc "Salelles Fum, fum, f u m " amb

més de 60 persones entre mûsics, dan-

saires i actors; la Coral A l vent que va fer

l 'obra "Nadal , llum i mister i " del compo -

sitor Francese Vila, i la Coral Sant Esteve

de Balsareny que va fer el Poema de

Nadal. També cal destacar la continuïtat

des de fa uns 30 anys del concer t de Sant

Esteve que fan conjuntament les Corals

Sant Esteve, la Polifònica de Puig-relg i la

Coral Sant Genfs. Per molts anys! L'Orfeo

Monistrolenc va organitzar una t robada

amb quatre corals que va donar com a

résultat un concer t de Nadal mo l t espe

cial. La Polifònica de Puig-reig que des de

feia alguns anys no feia concer t de Nadal

a la seva població, enguany el va to rna r a

fer La Capella de Musica Burés va fer

com cada any, el concer t a l'església i

l 'Orfeo Berguedà també va fer el Poema

de Nadal. La Coral Grup Vocal V9 en el

concer t de Nadal d'enguany va fer una

par t de Gospel, etc..

Segurament em deixo molts altres

concerts, però espero que ho entenguin.

A m b aquestes li'nies vull felicitar a totes

les corals que d'una manera o d'una altra

han fet que a la seva població es pogués

celebrar algun acte de cant coral.

La Roda Coral del 2002 es farà els

dies, 28 d'abril a Avià, 5 de maig a Navar-

cles, 12 de maig a Sallent, 19 de maig a

Castellbell i El Vilar i acabarà el dia 26 de

maig a Santpedor.

D'altra banda, es faran dos matins

cantant els dies 24 de febrer i el dia 10 de

marg per treballar les cancons de cant

comù de la Roda Coral .

Roda Coral Bages-Berguedà 2002

CONCERTS:

A V I À

Església Parroquial, 28 d'abril, 18 h

• Coral Santa Maria d'Avià

• Or feo Monistrolenc de

Monistrol de Montserrat

• Coral Czarda de St Joan de Vlatorrada

• Coral Nova Harmonia de Sallent

• Coral l'Escola Municipal de Mùsica

de Berga

N A V A R C L E S

5 de maig 18 h

• Agrupació Cantaires de Navarcles

• Coral Sant Bar tomeu de Casserres

• Or feo Berguedà de Berga

• Coral Sant Geni's de Navàs

• Capella de Mùsica Bures de

Castellbell i Vilar

S A L L E N T

Església Parroquial, 12 de maig, 18 h

• Coral Nova Harmonia de Sallent

• Coral Font del Fil de Manresa

• O r feo Manresà de Manresa

• Polifònica de Puig-Reig

C A S T E L L B E L L I V I L A R

Teatre Burés, 19 de maig, 18 h

• Capella de Mùsica Bures de

Castellbell i Vilar

• Coral de Salelles

• Coral Santa Maria d'Avià

• Coral Sant Esteve de Balsareny

S A N T P E D O R

Església Parroquial, 26 de maig, 18 h

• Coral Escriny de Santpedor

• Coral Espiai de Sùria

• Coral Estel de Grane l la

• G r u p Vocal V9 de Vi ladomiu N o u

(Granel la)

• Coral Al Vent de St Vicens de Castellet

Enr ic G e n e s c à

Delegat

1 0 j aquaireveus

eleqacions i coráis

Baix Llobregat

Activitats diverses

La Delegado del Baix Llobregat t é en

funcionament en aquest moment , vuit

cursos de técnica vocal a Sant Cl iment,

Molins de Rei, Sant Boi, Vallirana i Sant

Vicenç dels H o r t s en eis quais hi part ici

pen uns seixanta cantaires.

Pel que fa als mitjans de comunicado,

radio Sant Boi continua emetent cada

setmana un programa dedicat al Cant

Coral , al quai hi van part icipant les ent i -

tats de la comarca. El passât dia 15 de

febrer el canal 37 de televisio de l 'Hospi-

talet va dedicar un llarg espai a parlar de

les coráis de la comarca en una entrevis

ta amb el Delegat, i la Coral Quod l ibe t

de Molins de Rei va fer un peti t concert .

D'altra banda, el canal 54 de Cornel ia ha

emès diferents espais sobre el tema. Es a

dir que la comunicado va funcionant.

Les entitats de la Delegado es reu-

neixen, com sempre, cada dos mesos per

avaluar allô que s'ha fet i planificar el que

es farà.

Aplec 2001

El passât mes d 'octubre es va fer l'A-

plec de Coráis del Baix Llobregat a

Pallejà i hi varen part icipar 18 de les 30

La Coral Margalló de Castelldefels amb la companyia

del Grup Collserola de Flautes de Bec

corals de la comarca. Corn és habituai, es

van fer diversos concerts a la localitat i el

Cant C o m û final. L'Aplec va acabar amb

un aperit iu. La Delegació comença ja a

parlar de lAp lec de 2002, que organit-

zarà la Coral Co lumba de Santa Co loma

de Cervel lo.

Musicoral 2002

El XVII Musicoral s'ha célébrât els

mesos de febrer i marc, amb aquest p ro

grama:

Dissabte , 16 d e f e b r e r , 21 h

Martorel l , al Cent re Cultural.

Aud i to r i Joan Cererols.

Organitza: C O R A L ARS N O V A

Hi part icipen les Corals:

Amadeu Vives de Torrelles,

La Passio d'Esparreguera i l'Orfeo

Vicentt de Sant Vicenc dels H o r t s

D i s s a b t e , 23 d e febrer , 21 h

Viladecans, a l'Església de Sant Joan

Organitza:

AGRUPACIÓ C O R A L LA LIRA


ñruela de Sant Feliu,

Margalló de Castelldefels i

Quodlibet de Molins de Rei

D i s s a b t e , 2 d e m a r e , 19 h

Sant Feliu de Llobregat al

Cent re Parroquial.

Organitza: C O R A L BRUELA, de

l'Escola Municipal de Música


Montau de Begues,

La Perdiu del Papiol,

Pau Casáis de Pallejà,

¡ove de /'Orfeo Vicenti de Sant

Vicenc dels Ho r t s

Baixl lobregat ins aplegats a Pallejà

aquatreveus v 11

deleqacions i corals abril 02

• D i s s a b t e , 9 d e m a r c , 2 2 h

a Molins de Rei, a l'Església

Parroquial.

Organitza: C O R A L Q U Ò D L I B E T


Auria de Cornelia,

La Lira de Viladecans,

Cor de Cambra de Cervel lo i

Renalxenca de Sant Boi

• D i u m e n g e , 10 d e m a r e , 20 h

a Begues, a l'Església Parroquial

Sant Cristòfol .

Organitza: C O R A L M O N T A U


Catalonia de Cornel ia,

Sant Esteve de Sant Esteve Sesrovires,

Pedrés Blanques de Sant Boi i

Ars Novo de Martore l l

• D i v e n d r e s , 15 d e m a r c , 22 h

a Sant Boi de Llobregat, a

l'Església de Sant Baldiri.

Organitza: C O R A L RENAIXENÇA


Diadema de Corbera,

Columba de Sta. Coloma de

Cervelló, Contrapunt d 'Abrera i

Lo Llobregat de les Flors del Prat

• D i u m e n g e , 17 d e m a r c , 19 h

a Corbera de Llobregat, al Teatre

de la Societat Coral Diadema.

Organitza: C O R A L D I A D E M A


Enríe Morera de Sant Just Desvern,

La Vall de Sant Cl iment

Ferian Sors de St Andreu de la Barca

Ressb de Sant Boi

• D i s s a b t e , 23 d e m a r c , 2 1 . 3 0 h

a Cornel ia de Llobregat, al

Patronat Cultural i Recreatiu.

Organita: C O R A L A U R A


Heura de l 'Hospitalet

l'Esclat de Vallirana

Arrels de Joventut de l'Hospitalet

Sellares de Gava.

Josep P e r e i r a

Delegai

Barcelonés

XVI Cantada de Nadales "Cançons a la Fira"

L'equip que f o r m e m aquesta delega-

ciò estem especialment contents d'haver

aconseguit recuperar una activitat que,

per motius diversos, s'havia deixat de fer

Estem parlant del que anomenem

les Cançons a la Fira. Aquesta és una

t rabada de les entitats del Barcelonés

que es va iniciar l'any 1984 per potenciar

el cant popular c o m a fet essencial de les

festes tradicionals de Nadal i que any

rera any, fins el 1997, es va anar fent al

pati de l'Arxiu de la Co rona d'Aragó. Per

problèmes estructuráis, el pati de l 'Arxiu

es va haver de deixar d'utllltzar i com

que les altres opeions del voltant t a m -

poc eres viables, es va decidir, amb mo l

ta recança, de suspendre la trabada.

Després de dos anys sensé Cançons

a la Fira, l'any 2000 les vam recuperar

gracies a la col-laboració del Museu Fré

déric Mares que, gent i lment i amb el

supor t de l'Institut de Cul tura de L'Ajun-

tament de Barcelona, ens cedeix les

sèves instal-lacions. El verger del Museu,

mes ampli i mes il-luminat que el de l'Ar

xiu, és el Hoc ideal per realitzar l'activitat.

L'any 2001 la t rabada es va realitzar

el dissabte 22 de desembre, aprofitant el

darrer dia de la Fira de Santa Liúda. Des

de les quatre de la tarda, i successiva-

ment, hi van part icipar les entitats Coral

l'Arpa, Coral Espígol amb la Coral del

Col-legi d'Advocats i el C o r Drassanes,

Coral Pau Casáis, C o r Creixent de l 'Ate-

neu Popular Catalònia, Orfeo Tanit de

Santa Coloma, Coral Club Esquí Puigmal

i com a entitat organitzadora, la Coral

Unda Maris. Va èsser un gran exit, tant

de part ic ipado com de public; va fer un

dia esplèndid i, malgrat les baixes tempe

raturas, es calcula que van passar per

l'estanga unes 2.000 persones.

Maig Coral del Barcelonés 2002

A horas d'ara ja ten im enllestrt el

cicle d'enguany del nostre Maig Coral .

S'han programat un total de quinze con-

certs que es faran tots els divendres i dis-

sabtes del mes de maig i fins el dia 15 del

mes de juny, a l'Església de Santa Anna

de Barcelona a 2/4 de 10 de la nit. Cal-

culem que hi participaran un total de 45

entitats. El preu de les localitats será de 5

€ l'entrada general i de 4 € l'entrada

per cantaires acreditáis amb el carnet

vigent de les federacions que integren el

Moviment Coral Cátala. Les entrades es

posaran a la venda a part i r del dia 15 d'a-

bril a les nostres oficines de Via Laietana,

54 o al teléfon 93 3 197436 i a les taqui-

lles de Santa Anna el mateix dia del con

cer t una hora abans. També es disposare

d'un abonament per t o t el cicle.

Tal i com ja es va fer l'any passât, el

concert de clausura es farà coincidir amb

la celebració de la Festa de la Música. El

día 21 de juny, el C o r de la Delegació del

Barcelonés, la Coral Sant Jordi, el C o r

Montserrat de Terrassa, la Coral Canigó

de Vic, el C o r de nens de leseóla de

música de Vic i la Coral Infantil L'ARC,

acompanyats per l 'OBC i dirigits peí mes-

t re Salvador Brotons, interpretaran l 'Oda

a Verdaguer del mateix director

XXXVnjornades Internacional de Cant Coral a Barcelona

Ja estem treballant en la conf igurado

de les Jornades In ternac iona l d'enguany

que se celebraran del dia 7 al 13 de juliol.

Per aquest any ten im prevista la part ici

pado del prestigios d i rector del Regne

Uni t M a l c o l m G o l d r i n g , amb qui es

treballarà en el taller de veus mixtes, el

Requiem KV 626 de W . A. Mozar t i de

C o n x i t a G a r c i a , d i rectora del C o r

Jove de l 'Orfeó Cátala i presidenta de les

Corals Joves de Catalunya, amb qui es

treballarà, en el taller de veus femenines,

les Vespres peí dia dels Sant Innocents de

M. Haydn. De m o m e n t encara s'estan

rebent inscripeions dels cors estrangers i

treballant en la selecció. N o es convo

cará la inscripció dels cantaires catalans,

que recordem que és individual, fins el

12 j a<7«afreveus

2002 brìi deleqacions i corals

día 15 de març. Us avancem, perô, que el

preu de la inscripció sera de 30 € pels

membres de les entitats pertanyents al

Mov iment Coral Cátala i de 45 € la res

ta. Aquesta inscripció inclourà una entra

da pel concer t final al Palau de la Música.

Les part l tures es donaran gratuïtament

en el m o m e n t de fer la inscripció.

X a v i e r Peix

Deiegot

Maresme

El Maresme en marxa

Ja ha passat un curs o un any, com

vulgueu dir-l¡, on en Feliu Novel l i jo hem

condui t el t ren de la Delegació del

Maresme. Per ser el p r imer any cree que

no ho hem fet pas malament; aixó sí,

amb alguns errors, pero ens n'hem sor-

t i t p rou bé. En aquest p r imer any, s'ha fet

el Festival de Cant Coral del Maresme:

un cicle de 4 concerts que es van rea l i

zar el marc del 2001 a les poblacions

següents: Calella, Vilassar de Dalt, A rgen-

tona i Canet de Mar En cada concer t hi

part iciparen tres corals, cadascuna amb

el seu reper tor i , i després to ts plegats

interpretaren el cant comú. Va ser una

experiencia mo l t maca poder organitzar

aquest festival t o t i que la feina fou prou

feixuga, pero va valer la pena.

19 a Setmana de Cant Coral a l'Hospitalet

16, 17, 18 i 19 de maig de 2002

Aud i t o r i Barradas de L'Hospitalet

de Llobregat

Grups corals amb possibilitat de

presentar un conce r t (o mig) amb p ro

grama de nivell, interessant i atractiu,

També amb aquest escrit, vo lem

donar les grades a to tes les corals del

Maresme per l'interés que han demos-

trat i en especial a aquelles que han

donat supor t directe a la Delegació en el

muntatge del Festival.

Ara, al 2002, aquest equip de treball

vol fer un altre pas, i a mes de to rnar a

organitzar el Festival de Cant Coral, cele-

brarem el Maresme Canta, un miniaplec

de cantaires pel mes de juliol; ja en

rebreu informació.

També vo lem demanar a les corals

que si hi ha algú ¡nteressat en col-laborar

en les tasques de la Delegació, us ani-

mem a fer-ho i així es podran muntar

mes activitats. Esperem noticies vostres i

rebeu to ts una salutació cordial.

Joan A n t o n i A l f a r o

Delegat

interessats a part icipar-hi ara o l'any

proper, envieu propostes o demaneu

informació a:

Cecilia Vilá o Jesús Rocosa

Carrer de l'església, 31

08901 L'Hospitalet

o per e-mail: [email protected]

Coral Sant Llorenc (de Barcelona)

XXè aniversari

A m b mo t i u d'aquest jo iós esdeveni-

ment , estem programant un cicle de

concer ts i diverses activitats que aniran

produint-se tant a nivell de la propia

coral com amb la par t i c ipado d'altres

entitats corals i orquestrals.

A m b l'especial i n tendo de r e m e m o

rar a to ts els ex-cantaires i al mate ix

fundador i d i rec tor Mn. Emili Vives i

Gimo (1925-1998) .

Per a mes detalls consulteu la nostra

p ropera pàgina web ; mentrestant els

nost res te lé fons de con tac te son:

679 21 1926 / 93 2262512 •

Festival de Cant Coral del Maresme 2002

9 D E M A R C , 21 h

Església Parroquial de Calella

Coral Laetare de Calella

Coral Mareny de Vilassar de Dalt

Coral Sant And reu de

Sant And reu de Llavaneres

10 D E M A R C , 19 h

Ateneu Vilassanès (cl. Sant Josep

35-37) de Vilassar de Mar

Coral Englantina de Vilassar de Mar

Coral Pinedenca de Pineda de Mar

Coral Xabec dels Amies del Masnou

17 D E M A R Ç , 2 0 . 3 0 h

Església de Santa Anna de Mataré

C o r Madrigalista de Mataró

Coral Santa Helena de Cabrils

C o r Harmonia Calellenc de Calella

a quatre veus v 13


acions i coráis

Intercanvi de la Coral l'Amistat de Premia amb la Coral Divona de Cahors, Franca

Convidada per la coral Divona de la

ciutat de Cahors, la Coral l'Amistat de

Premia de Mar va viatjar al departament

del Lot els primers dies de novembre.

L'Ajuntament de Cahors i la coral

Divona van preparar una recepció d'arr i-

bada a l'Escola de Música de la ciutat. Va

ser el pr imer m o m e n t de contacte. Can-

taires, d i rector i pianista de la Coral l'A

mistat es van allotjar a les cases deis can-

taires de la coral Divona i van compar t i r

impressions i música.

El dia I de novembre va teñir lloc el pri

mer concert de la Coral l'Amistat a l'Esglé-

sia del Carme a la ciutat de Figeac. El segon

es va fer el dia 4 a

la Capella del

Col-legi Gambet

ta de Cahors. La

coral premianen-

ca es presenta

amb el programa

que havia ofert en

l'actuació de Festa

Major La Coral

Divona va inter

pretar també al-

gunes peces del

seu repertori. El

concert va acabar

amb la interpreta

d o de dues peces

conjuntes: una en cátala i l'altra en francés.

La Coral l'Amistat de Premia demostrant-la al poblé de Carmes

La sortida es va completar amb algu-

nes visites d'interès cultural i tun'stic. I cal

destacar la calidesa i la qualitat de la rebu-

da i les atencions que, en t ô t moment ,

van dispensar els membres de la coral

Divona ais seus convidáis

El mes de maig la coral Divona visi

tará Premia de Mar convidada per la

Coral l'Amistat. •

Tarragonès

Setmana Cantant de Tarragona

L'estiu del 1997, a Tarragona, naixia una

Setmana Cantant Gestada per ¡'experiencia

i les ¡Husions de la gent de l'Associació Co r

Ciutat de Tarragona, estava cridada a aple

gar cantaires de la ciutat pero també a can-

taires de la resta de país, i de mes enllá de

les seves fronteres. Lexperiéncia es va repe

tir un pareil d'anys mes tard, l'estiu del 1999.

El seu éxit i el ressô internacional que en va

obtenir han propiciat íorganització i convo

catoria de la tercera Setmana Cantant

"Tarragona 2002", per part de l'Associació

Co r Ciutat de Tarragona, que es celebrará a

la nostra ciutat del 20 al 28 de Juliol. Aquest

cop, a mes, la Setmana Cantant passa a for

mar part de les activrtats patrocinades per la

Federado Europea de Joves Coráis - Europa

Cantat El 2002 será l'any de la consolidado.

En aquesta tercera edició podrem gau-

dir de l'experiència de quatre directors de

qualitat ben reconeguda, coordináis per

Josep Prats, director musical de la Setmana

Cantant Ho farem a través deis quatre

tallers que es desenvoluparan durant els

matins. El pianista, compositor director de

cor i pedagog flamenc Johan Duijck ens fará

descobrir una col-lecció de lieder romántics.

També comptarem amb el mestratge

del nordamericá Gary Graden, director del

cor de St Jakob d'Estocolm. En el seu taller

Graden dirigirá, entre altres coses, la missa

del compositor Steve Dobrogosz. L'acom-

panyará al piano el mateix compositor

El tercer taller anirà a carree de la

directora venezolana María Guinand, que

dirigirá arranjaments de música tropical

per a veus femenines. El quart taller mati

nal será un repàs de la polifonia coral cata

lana del segle passât, el segle X X . Dirigirá

el taller Josep Vila, director del cor "Lieder

Camera" i de l 'Orfeó Cátala.

Però el plat fo r t d'aquesta tercera edi

ció de la Setmana Cantant será, com ja és

costum, el taller comú, que es realitzará

cada tarda. Un cop mes, el dirigirá el mes-

t re Lászlo Heltay, antic responsable del C o r

de l'Academy of St. Martin-in-the-Fields.

Durant una setmana, preparará l'oratori de

G.F Handel "Israel in Egypt". La interpreta

do d'aquest oratori - juntament amb l'Or-

questra Nacional de Cambra d 'Ando r ra -

a l'Auditori del Camp de Mar t de Tarrago

na, sota la muralla romana de la ciutat,

coronará la Setmana Cantant "Tarragona

2002". I ho farà deixant un record inesbo-

rrable en el cor deis cantaires participants,

tal i com va passar el 1997 amb l'execució

de "Carmina Burana" de Cari Or f f i el

1999 amb el "Rèquiem" de G. Verdi.

Tôt aixô es desenvolupa a redôs de les

antigues pedres de Tarragona, la romana

Tàrraco, una ciutat oberta al camp i oberta

al mar Una ciutat que, des de temps antic,

sap també obrir-se als seus visitants amb tota

l'escalfor que rep de la llum prôpia de la

Medrterrània. Una ciutat que, recentment,

ha rebut el reconeixement intemacional de

la Unesco, que ha déclarât Patnmoni de la

Humanitat el seu conjunt anqueolôgic.

Cantaires, mûsica, tallers, homes i

dones, les pedres de la ciutat, el color del

mar i dels camps, els concerts, les t radi-

cions, l'esforç désintéressât de tots aquells

que ja treballen perquè la propera Setma

na Cantant "Tarragona 2002" torn i a ser

una experièneia inesborrable i altament

enriquidora per a tots els cors i cantaires

d'arreu del m o n que hi participin. Tots

aquests éléments configuren un dels esde-

veniments clau de l'estiu del 2002, el pr i

mer cap-i-cua del mil-leni: una setmana

per cantar per fruir per aprendre, per

sentir-nos i saber-nos mes agermanats per

allô que mai no pot mor i r : la mûsica, el

cant. Benvinguda ja des d'ara aquesta Set

mana Cantant "Tarragona 2002".

Jordi G u à r d i a

Per a mes informaciô:

www.eu ropacan ta t . o rg

www.geoc i t ies .com/acctmusic

O bé es pot escriure a: [email protected] •

14 j aquatreveus

http://www.europacantat.org

http://www.geocities.com/acctmusic


bril delegacions i corals

Comarques

Meridionals

Aula permanent de Direcciô Coral

El passât dissabte dia 12 de g e n e r v a

ten i r Hoc a la Sénia la p r imera sessiô del

X IV curs Au la Permanent de Direcciô

Cora l 2001-2002, organitzat conjunta-

men t per l'Escola de Mûsica Joventuts

Unides i la Federacio Catalana d'Entitats

Corals.

La present edicio del curs, que

consta de 10 sessions repart ides en dis-

sabtes a la tarda ent re el 12 de gener i

I' I de juny, compta amb un equip de

professors f o rma t per Mar ta Badia,

Josep Prats, Xavier Pastrana, Raul Mart f -

nez i And reu Mart inez. També enguany

es comp ta amb la col- laboraciô de la

Cora l Polifônica Joventuts Unides c o m a

co r pilot.

Pel que fa als alumnes matriculats,

en son un to ta l de 20 procedents de

d i ferents poblac ions c o m A m p o s t a ,

Cervera del Maestre, Gandesa, Jesus,

I 'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, Mas-

denverge, Pauls, Ul ldecona i la Sénia.

La Coral Augusta de Tarragona fa 15 anys

I per celebrar-ho ha organitzat un

seguit d'actes que començaran amb un

concer t el dia 13 d'abril, amb la part ic i

pado de la prestigiosa Orques t ra de

Cambra " H a e n d e l " de Conserva to r i

Municipal de Musica de Vila-Seca. En la

p r imera par t del concer t la Cora l i l 'Or-

questra interv indran de manera indivi

dual, i en la segona part , in terpretaran

junts el Glor ia de Vivaldi. També convi

daran una coral estrangera per fer un

conce r t especial i acabaran els actes

amb una gran festa en homenatge als

cantaires i amies de la coral. •

Fe d'errada d'un peu de foto del número passât

A la revista "a quatre veus" número 17

(setembre 2001), ala pàgina I 7, el peu

de foto que dlu: "La Coral Polifònica

Joventuts Unides sempre a punt", hauria

de dir: "La Coral Infantil "Rossinyols del

Montsià" d'Ulldecona, amb les autoh-

tats". Disculpeu-nos si us plau.

Valles

Any nou, delegat nou

C o m e n c e m l'any 2002 amb canvis a

la Delegado del Valles. El relleu l'agafa en

Joan Martínez que juntament amb un

equip fo rmat per cinc entitats coráis por

taran la direcció de la Delegado. Aqües

tes entitats col.laboradores, aniran can-

viant durant el temps per tal de no teñir

una cárrega feixuga afegida a la propia de

cada entitat.

Cal dir pero, que malgrat h¡ hagi un

delegat i cinc entitats mes al capdavant, la

Delegado som tots, i per tant cal part ici

par de les reunions i de les activitats que

ens p roposem. La Federado ofereix

unes eines i les hem d'uti l i tzarTenim cur

sos, jornades tècniques i concerts del

Musicoral'02 per la segona part del curs

actual, que coincideix amb I'any nou

natural, I que va de gener a juliol. Enda-

vant amb la feina.

Fa temps que m'heu sentit dir que

piegava i això no es produi'a, o no en

tenieu notfeia. Jo no he volgut dir "blat !"

(d'aquells camps que hi havia pel Vallès)

fins a tenlr- lo al sac I ben lligat. La Dele

gacies no ha parat mai.

Tots estem a la mateixa cancó, s'aca-

ba una estrofa i en comenca una altra.

A vosaltres,

C a r l e s L l o n g u e r e s

La Cora! Xiribec a Lanzarote

La Cora l X i r i bec de Castel lar del

Vallès, aprof ì tà el p o n t de la Purissima

per viatjar a Lanzarote i fer-hi dos c o n -

cer ts .

El 7 de desembre actuà a San Bar-

t o l o m é , a m b el C o r o Munic ipal de la

local i tat i la Co ra l de San Ginés de

Ar rec i fe . El dia 8 a Yalza, a m b el C o r o

Municipal y la Cora l Municipal Mar ina

del Pue r to del C a r m e n de Lanzarote.

El viatge s'organitzà arran la par t i c i -

pació del C o r o Municipal de San Bar-

t o l o m é al Musicoral que se celebra a

Castel lar del Vallès al maig de 2 0 0 1 .

a gt/afre veus v 15

deleqacions i corals abril

Els c o m p o n e n t s de les corals de

San B a r t o l o m é i de Castel lar hem que-

dat m o l t con ten ts de l 'ambient d'amis-

ta t i companyon la aconseguit en amb-

dues visites i, tanmate ix , mo l t satisfets

dels résultats musicals d 'aquest inter-

canvi.

La Coral X i r ibec a Lanzarote

Nou dise compacte enregistrât

pel Cor Montserrat de

Terrassa

L'equip tècnic de la Federaciô ha

rebut recen tmen t un dise compac te

enregistrât pel C o r Montser ra t , de

Terrassa, sota la direcciô de Joan Casals i

on s' interpreten les segùents cantates:

Cantata de la Fosca i de la Llum, per

a cor dues sopranos, piano i clarinet, amb

textos d 'Antoni Peramau i música de

Baltasar Bibiloni. Aquesta cantata és el

frui t de l'encàrrec que Joan Casáis i C lo -

tet, d i rector I fundador del C o r Montse

rrat, va fer ais seus autors amb mot iu del

X X X è aniversari del C o r La part i tura

d'aquesta cantata està editada per D¡7

Edició.

Paraules a Laura, per a cor clari-

net i arpa, de Josep Baucells

sobre textos de Joaquim Maideu.

La part i tura està editada per Edi-

cions la mà de guido.

Cant del temps pr imer per a cor

soprano solista, arpa i quar te t de

corda, amb tex tos d 'An ton i

Perarnau i

música d'En-

ric Ferrer L'o-

bra és f ru i t de

l 'encàrrec que el

C o r Montserrat va

fer ais seus autors a

fi de commemora r

el X X X V aniversari

del c o n c e r t que

anualment organitza

per la festivitat de la

Mare de Déu de

Montserrat, patrona

de Catalunya i del

Cor. La par t i t u ra

està editada també

FNRK' FERRER

per Edicions la mà de guido.

El C D que po r ta per tftol "Très

cantates d'autors catalans contempora-

nis" esta éditât per PICAR S. L. En desta-

quem la qualitat tant de l'enregistrament

com de l'ediciô de les part i tures.

Es d'agrair l'interès, en aquest cas

del C o r Montserrat , per la creaciô i con

séquent edic iô d 'obres corals c o m

aquestes, d'una cer ta durada, amb una

destacada qualitat - t a n t dels tex tos com

de la mûsica- utilitzant un llenguatge

actual, d'autors catalans i que sens dubte

contr ibueixen a enr iquir el reper to r i

coral contemporani .

Baliasar Ribiloni

Cantata de la h Òsca i de LÌ Llum

Antoni IVmmni:

.......................... 3 JOSfP

B A U O I I.S

WEB MOVIMENT CORAL CÁTALA http://www.geocities.com/movicoralcat

Hi trobareu in formado de les activitats organitzades pel MCC, de les federacions membres, d'altres federacions corals, de publicacions, mitjans de comunicado, sales de concerts. . .

tot relacionat amb el cant coral

16 j a coa ire ve us

http://www.geocities.com/movicoralcat

abril mes sobre el món coral

El XXXV aniversari

del Secretariat de

Corals Infantils de

Catalunya. SCIC A q u e s t any 2002 , el SCIC ce lebra

el seu X X X V aniversari i, c o m sem

pre , ho fa amb una T robada Genera l

els dies I I i 12 del p r ò x i m mes de

maig.

L'acte cent ra l d 'aquesta c e l e b r a d o

sera un c o n c e r t al Palau Sant Jordi de

Barcelona al qual par t i c iparan t o t s els

cantaires de 7 a 16 anys de les corals

del SCIC. A i x ò vo i d i r uns 4 0 0 0 nois i

noies de t o t Catalunya.

A l p rog rama del c o n c e r t hi figuren

cancons t rad ic iona ls catalanes h a r m o -

nitzades, pe r encàr rec del SCIC, pe r

c o m p o s i t o r s actuals de la nos t ra t e r r a ,

i la cantata Transat lànt ida pe r a co r

in fan t i l , o r q u e s t r a i na r rado r . Els

au to rs d 'aquesta cantata son Mique l

Desc lo t pe r la Metra i Baltasar Bibi loni

pe r la música. En aquesta ocasió d i r i

girá Josep Vila. Tant les cancons c o m

la cantata serán una estrena absoluta.

Q u a n t a la cantata, és una evoca

d o de L'At lànt ida de Jacint Verdaguer

del qual aquest any es c o m m e m o r a el

p r i m e r centenar i de la seva m o r t . D'a

questa manera , el SCIC s'uneix a les

mo l tes mani festacions que enguany es

ce lebraran a la m e m o r i a i en h o n o r

del nos t re poeta .

N o cal d i r que el mun ta tge d 'un

c o n c e r t c o m aquest suposa un esforg

m o l t cons iderab le t an t pe r pa r t deis

o rgan i tzadors c o m per t o tes les coráis

que hi p reñen par t . Però t a m b é cal d i r

que les mo l tes di f icul tá is que pressu-

posa s 'esborren, o almenys d isminue i -

xen mo l t , davant de la ¡Musió que t o t -

h o m hi posa i davant l 'esperanca que

aquesta man i fes tado siguí, una vegada

mes, el t es t imon i de la tasca que el

SCIC ha anat fent, des deis anys difícils

de la seva fundac ió , de cara a la fo r

m a d o i sensibi l i tació musical, social i

humana deis infants del nos t re país.

Us esperem a to t s , al Palau Sant

Jordi de Barcelona, la ta rda del d i u -

menge I 2 de maig d'enguany.

M a r i a M a r t o r e l l

Activitats del

Moviment Coral

Cátala En el m o m e n t o p o r t ú reb reu la

convoca to r ia d'aquestes act ivi tats que

organi tza el M o v i m e n t Co ra l Cátala,

per si us hi vo leu apuntar :

Concerts Jornades del Patr imoni

28 i 29 de setembre de 2002

Concert-Festa de Santa Cecilia

24 de novembre de 2002

Cicle de Concerts Advent-Nadal

28 de novembre,

12 i 19 de desembre de 2002 i

9 de gener de 2003 •

^ p í * r . -.S-'-ífcf.i.ii. MBW

^ 1 El futur assegurat

aquatreveus i 17

articles

Entorn la

composició coral

a Catalunya,

segle XX (2a. part)

Noucentisme: La generació deis anys 20

Després d 'aquel la p r imera gran afir

m a d o de la consciéncia musical de

Catalunya en la qual el mestre Lluís

MILLET hi p ro tagon i za un paper tan

decisiu(*), i que M. Valls anomena "el

p r imer f ron t art iculat de la música cata

lana", varen ent rar en escena aquella

generació de músics que l'any 1931 es

const i tuí c o m a grup amb la formació

de l 'Associació de Compos i t o r s Inde-

pendents de Catalunya (CIC).

Llegim I 'expl icado que ens dona M.

B L A N C A F O R T de la má d'E. Casares:

"... los treinta ¡legaron a Catalunya lle

nos de esperanzas, sobretodo, a partir del

Inicio de la República de 1931. Sólo dos

meses después se constituía el CIC, en el

que estábamos Mompou, Toldra, Samper,

Grau, Gíbert Camlns, Lamote. Aunque no

era del grupo, me gustaría citar a R.Viñes,

nuestro gran propagandista. He de seña

lar que personalmente, me he sentido

siempre apolítico... y creo que de todos

nosotros sólo Gerhard era realmente polí

tico, y se preocupaba por este tema, y

tuvo puestos de relevancia en el gobierno

catalán. La Asociación como tal se debió

al impulso de R.Gerhard..."

Baltasar SAMPER i MARQUES va

mo r i r a Méxic (1966), Rober t GER

H A R D a Cambr idge (1970), Joan i

Ricard L A M O T E van pat ir l 'exil i in ter ior

Eduard T O L D R Á visque t raumát ica-

men t la pérdua d'aquel la "normal i tat"

quot id iana anter ior a la guerra tan ple

na de convocatór ies de premis i mos-

tres, i de la qual se 'n nodr ia l 'esperit del

músic (9).

Fredenc M O M P O U re torna a Bar

celona, després de la I larga estada pari-

senca( 1921 -1941) fugint de la negra

nuvolada que amenagava t o t Europa i el

Manuel Blancafort

m ó n sencer. Un any abans ho havia fet

C r i s tó fo rTALTABULL .

Després d'aquel la guerra civil que

va segar la vida de tantes persones inno-

cents, de poetes com F. Garcia Lorca i

M. Hernández, o la de músics com

A.Rodamilans, A. José i M. Font de Anta,

per m o r de la ignorancia, la intolerancia

i la cruel tat que camparen desfermades

en ambdós bándols, vingué l 'holocaust

mundial coronat f inalment per l 'enginy

nuclear deis "vencedors".

Q u é po t sentir la consciéncia huma

na davant d 'aquesta realitat?

Qu ina veu in ter ior guiará l 'esforc de

I 'artista per donar sentit a un m ó n

embogidor?

A aquests dos ¡nterrogants n'hi afe-

gim un altre d ' A . Camus: "¿Es po t rebut-

jar e te rnament la injusticia sense deixar

de proclamar la naturalesa de I ' home i

la bellesa del món? La nostra resposta és

afirmativa."

La influencia d 'aquest grup hauria

estat definit iva per consol idar un ámbit

musical a Catalunya amb personal i tat

propia i projecció internacional-univer-

salista.( 10)

L 'obra de Baltasar SAMPER (1888-

1966) está mo l t vinculada a les recer

ques etnomusicológiques que va du r a

t e r m e a l i l l a de Mallorca, per encárrec

de l ' O b r a del Canconer Popular de

Catalunya (1923-29) , iniciativa que, tant

generosament, va subvencionar la Fun-

dació Concepc ió Rabell i Cibils, sota la

direcció administrat iva de Rafael Patxot,

i musical a carree de Francesc Pujol.

L'any 1929 va estrenar en el "Festi

val de Música nacional" l ' obra orques-

tral t i tu lada "Cancons i danses de Hila

de Mallorca", par t i tu ra que obt ingué un

gran ressó i que ja en aquells anys fou

interpretada per orquestres tan prest i-

gioses com Lamoureux o I 'Orquest ra

simfónica de Filadélfia, dirigida per Bru

no W a l t e r

L'any 1931(25 de juny) en el con-

ce r t de presentació del grup del C I C .

va estrenar "Ritual de pagesia" in terpre

tada al piano per ell mate ix i manifes-

tant-se així novament c o m l 'excel- lent

in térpret que era. Poster iorment en féu

una versió per a orquest ra que estrena

Pau Casals( l935) .

An te r io rs a aqüestes realitzacions,

son les obres coráis, de les quals ens en

parla E. Casares:

"Samper seguía la tradición del canto

popular para coro, revitallzada en Mallor

ca con la creación de coros como la Cape-

lla de Manacor (1897), Orfeó Mallorquí

(1899), Orfeó la Protectora (1899) y

sobre todo el propio Orfeó Cátala para el

que SAMPER colabora frecuentemente.

Obras como "Caneó de I 'espadar", "Pitxou

home", Orado de la monja", "L'om", con

forman un género definido por cualidades

específicas: armonías claras y bien sonan

tes, evitando virtuosismos vocales (a la

medida del coro popular), fuerte ordena

ción rítmica y por supuesto una linea

melódica folklórica, clara y determinada.

En el caso de las dos últimas obras apa

rece una música para coros más profesio

nales, con elementos contrapuntísticos y

cromáticos fuertes."(11)

Tots hauríem desitjat que aquell

per íode de fecunda c r e a d o ( 1 9 2 1 -

1936) del mest re Eduard T O L D R Á

(1896-1962) , s'hagués perl longat fins al

final de la seva vida, i que t o t a aquella

lírica expressió mai mes igualada ni a

1 8 j aquatreveus

abril articles dins ni p r o b a b l e m e n t fo ra de

Catalunya, s'hagués traslladat t a m

bé a l 'àmbit de la composic ió

coral , genere en el quai no es va

prodigar massa.

A fo r tunadamen t es conser

ven unes harmonitzacions realitza-

des a Berlín l 'any 1913: "El desem-

bre congelât"

"El noi de la mare", junt al

vil lancet que "es recomana cantar

c o m a to rnada de cada una de les

estrofes del N o i de la mare"

(1958).

I la glossa de la canco popular

"L 'estudiant de Vich", dedicada a

I ' O r f e ó Cátala ( 1925) que no hem

sentit.

Tenim també les set cancons escrites

per a la coral Sant Jordi:

"Au minyons que aneu peí món",

"de Matará varen venir",

"Flor d'olivar",

"Matinet m e ' n llevo jo", (G) etc.

que s'adiuen per la seva factura, al

nivell mig de les coráis catalanes.

L 'obra coral de F. M O M P O U i M.

B L A N C A F O R T (deixant al marge alguna

obra de joventut d 'aquest darrer que no

está catalogada) es va iniciar en la déca

da deis cinquanta; en un estadi de I'evo-

lució estilística deis autors ja plenament

madura. A m b d ó s s 'enamoraren de la

mística de San Juan de la Cruz:

"Cantar del alma" de M O M P O U ,

cor mix t i orgue (1951),

"Adonde te escondiste" de

BLANCAFORT per a cor mixt (1956).

La temática de quasi totes les attres

composicions és també de carácter religiós.

La p roducc ió de F. M O M P O U

(1893-1987) és mo l t valuosa perqué t r o -

bem traslladats a l ' inst rument - c o r -

alguns d'aquells t rets mes significatius del

seu corpus pianístic (obres contemporá-

nies de "Música callada"). El color harrmó-

nic, el joc de les densitats, un perfil temá-

tic ciar i concís, i en general aquella

expressivitat amarada de tendresa. Així,

cal esmentar:

Eduard Toldrà

"Dos cantigas de Alfonso X el Sabio",

cor mixt (1953)

"Ave Maria", cor mix t (1958)

"Ultreia", cor mix t (1962)

"Vida interior", amb tex t de

R Masaveu, cor mix t ( 1966)

"Propis del temps d Advent " , per

cor mix t i orgue ( 1973), estrenat pel

C o r Madrigal el mateix any,

"Ball Rodó", dedicat al C o r Madrigal

pel 25è aniversari. ( 1976) (H)

"La vaca cega", cor mix t i orgue o

piano ( 1978), estrenada per la Coral

Carmina (1985).

A m b to t , I 'obra de mes envergadura

és:

"Els Improper is" (1963) 30 ' , per a

baríton, co r mix t i orquestra. O b r a

Frederic M o m p o u

encàrrec del Festival de Música Reli

giosa de Cuenca, est renada el

26 /3 /1964 per la Capella Clàssica

Polifònica dirigits pel mestre E. Ribo.

Finalment, la Cantata "L 'ocel l dau-

rat" (1970) amb t e x t de N. A l b o

dedicada a L'Esquitx, secció infantil

de la coral Sant Jordi.

El reper tor i coral de M. B L A N C A

F O R T ^ 897-1987) conté:

"Sonet penitencial", t e x t d 'O. Saltor

cor mix t (1965)

"El Crist de la bona mor t " , t ex t de

J. Mauri, cor i orgue (1972)

"Salve estrella de la mar", peti t cor i

orgue ( 1972)

"Voces de mis montañas", cor mix t

(1974)

"Tript icum Sacrum", cor mix t ( 1976)

"Jubilate Deo"

I dins l 'apartat vocal-orquestral:

"Cantata Virgo Maria", cor mix t i

orquestra ( 1965), 46 ' , estrenada el 1968

per l 'Or feó Cátala i l 'Orquest ra Ciutat

de Barcelona dirigida per Lluís M. Millet.

Finalment, de Ricard L A M O T E DE

G R I G N O N (1899-1962), la producció

del quai, salvant dues excepcions, resta

¡nmerescudament en l 'oblit, mencionem:

"La flor" (òpera de cambra per a

infants, 1934), amb t e x t d'el i mateix,

estrenada l'any següent, gracies a E.

Ainaud.

"Joan de l 'Os" (1933), per a banda,

solistes i cor mixt, estrenat al concer t

inaugural del I r Festival Internacional

de Música Contemporàn ia (1936).

"Sant Lluch" (sobre un poema de Mn.

Cinto) per cor mix t (1947), premia i

per I 'Abadía de Montserrat .

A mes de cançons populars amb tex t

anònim o d 'au tor :

"Dest ins", amb tex t de l'autor,

"L 'a i re daurat" (sobre poèmes xine-

sos ad. per M. Manent),

" N o me mueve mi Dios" (sobre tex t

anònim del s. XVI) ,

agi/afre ve us v 19

a

"Romance del caballero"

"Epitalami" ( text de R. Tagore) per a

orquestra i cor de noies (1946)

"L 'oració d'anar-se'n al Hit", p e r a cor

mixt (1950)

"Cançons de bon humor" , per a cor

de veus blanques (1955)

C o m a obra cabdal i Premi Ciutat de

Barcelona ( 1951 ):

"Enigmes", per a gran orquestra, réci

tan t i cor mix t (al 7è temps:"Jerusalem

alliberada"), estrenada - e n p a r t - per

l 'Orquest ra Ciutat de Barcelona, sota la

direcció de E. Toldrà.

El gran absent

Una època creadora en art es defmeix

per l'ordre d'un estll apllcat al desordre

d'una època.

A l b e r t C a m u s

R o b e r t G E R H A R D fou tes t imoni

d i recte (Viena 1923-1928) d 'aquel la

nova albada que dugué a l 'a r t dels sons

l 'a l l iberament qual i tat iu de la dissonàn-

cia, ( 12) per la nécessitât evolut iva dels

materials en la cruì'lla del pos t romant i -

cisme cen t reeuropeu i de les tendèn-

cies expressionista i surrealista encami-

nades a desvetl lar la bellesa in ter io r del

conscient i l ' inconscient, fugint progres-

sivament de l ' o rd re tona l clàssic i de les

concepcions "hédonistes" del so o de

l 'harmonia no funcional que Debussy

practicava.

A r n o l d Schònberg coneix ia tan bé

la tonal i ta t real (Tractat d 'Ha rmon ia ,

1911) que es manifestava en les obres

dels clàssics (desde Haydn, Mozar t ,

Beethoven a Brahms i Mahler) , que

pod ia subs t reu re 'n ( = po tenc ia r o

sobreposar) aquells é léments que la

feien més identif icable i eufònica, Per

aquesta raó negava la possibil i tat "a to

nai" c o m a ét iqueta teòr ica , ja que els

seus "sons" no eren pas ex te r io rs a la

tonal i ta t sino més aviat h ipertonals,

perque es manifestaven amb una ll iber-

ta t que ja no estava sotmesa a la sinta-

xi acòrdica funcional que les havia

governat fins aleshores, sino a la fanta

sia d 'unes constel. lacions inédites que

ell sentia in te r io rment com una neces-

sitat, ver i table pensament harmónic, i

que ordenava en una florado motív ica-

imitativa, revalor i tzant alhora la d imen-

sió contrapuntísi t ica t radic ional . Tal c o m

havia comencat a fer Mahler en el dis-

curs apo f l in i i dionisíac de les seves

simfonies.

A casa nostra, l 'obra de G E R H A R D

(1896-1970) no fou entesa ni rebuda

amb gaire comprens ió per aquelles per

sones que haurien pogut mot ivar- lo a

conrear una més extensa producc ió en

el genere vocal-coral . Les opin ions de

Pau CASALS i sobre to t les de Lluís

MILLET no foren massa positives a

Robert Gerhard

l 'hora de judicar la seva exper iència

vienesa. A ix i , en el conce r t monograf ie

sobre la seva ob ra (22/12/29) que

organitzà l 'Assoc iano de Mùsica "da

Camera" en la que s'estrenà ent re

d'al t res el seu Qu in te t de vent, es p ro -

dui' ent re els assistents una cer ta c o m -

moc ió que crea una fo r t a polèmica a la

premsa, especialment amb el mestre

Mil let des de les planes de la Revista

Musical Catalana. Crft iques que fo ren

replicades pel mateix G E R H A R D des

de la revista "Mirador".

En aquests anys, a través de la seva

amistat amb Ventura Gasol, es va impl i

car en t o t el mov imen t de reconst ruc-

ció del pai's que dugué a t e r m e la Gene-

ralitat; i conc re tament en l 'àmbi t de la

musicologia, c o m a col . laborador de

Mn. Higini ANGLES, édi tant i revisant

obres d e j o s e p PLA, A.SOLER i D o m è -

nec TARRADELLES. I t ambé per la seva

banda, t radu in t de l 'a lemany llibres de

tècnica musical. ( I 3)

Recordem que en aquells momen ts

es visque a Barcelona una intensissima

activitat concert ist ica, assolint fîtes tan

significatives c o m la co r responen t a

l 'audició 65 (3 / IV / I 932 ) de l 'Associa-

ció O b r e r a de Concer ts , Palau de la

Música Cata lana ( O r q u e s t r a Pau

Casais): C o n c e r t homenatge al c o m p o

sitor austríac A. Schònberg. ( 14)

En aquest pér iode (1931-32) va

c o m p o n d r é l ' ob ra s imfònico-cora l :

"L 'A l ta naixença del Rei en Jaume"

sobre poema de J. Carner per a sopra

no i bar i ton solistes, co r i orquestra.

La cantata consta de cine parts:

In t roducció i Lletania, Div ino, Follia,

Passacaglia, Cora l .

En el Festival de la S I M Q I 9 3 3 )

foren estrenades les ult imes parts de

l 'obra dirigides pel mate ix Gerhard ,

però la versió integra - q u e solament té

una durada de I 5 a I 6 m n - no es va

estrenar a B C N fins al 1984 (52 anys

després de la seva concepció) .

La següent p roducc ió amb Ínter-

venció del co r fou "La pesta" per a

orquest ra (4.4.4.4.-4.4.4.1., t imbal (2),

percussió (6), acord ió, piano, corda i

cor, segons la narració d ' A . Camus;

versió en francés i angles. Aquesta

ob ra fou un encàrrec de la BBC angle-

sa i s 'estrenà a Londres l'I.IV. 1964.

(15).

D e les set tesis doctorá is existents

sobre l ' obra de R. G E R H A R D realitza-

des en universitats angleses i no rdame-

ricanes, e m va cr idar l 'atenció la de Pai

ne, R.: "Hispanic t rad i t ions in twen t i e th

cen tury Catalan music: w i t h part icular

reference t o Gerhard , M o m p o u and

Montsalvatge", Universi ty o f Lancaster,

1986, (16).

2 0 j a gì/afre veus

TINC EL MARIT PETIT TRADICIONAL CATALANA

HARMONITZACIÓ

POIRE VALLVÉ (n. 1962)

EDICIONS DE LA

I U I

i m FEDERACIÖ CATALANA D^ENTITATS

COR ALS

Mar? 2002 NÚM. 176

T I N C E L M A R I T P E T I T TRADICIONAL CATALANA

Lleuger i molt articulât

X

Harm.: Poi re Val lvé (n. 1962)

PP

m m

P

Tine el ma - rit pe - tit. 1. Tine el ma-rit pe • PP

7 7 : £ = 5 g 5 h fe * 7 J

T/B

Tine el ma - nt pe - tit, ma - rit pe-tit. Tine

^ h7 I 7 h ^ />/>

m m m m m

Tine el ma-n t . tine el ma - rit pe-tit, pe-tit,

tit com un gra de ci - va - da, jo prou! que per a j au- rea l llit ne -

3 a jau re al el ma - nt pe - tit, jo prou! que per

• • 'î Jh I 7 h h •y I 7 h h 7 • m

pe-tit, pe-tit, pe-tit, pe-tit, pe-tit, pe-tit,

12 P

ces-si-tau-naes - ca - la, jo prou! 2. Es - ca-la i js-cam-bel l i j n - c a - r a no hi_a

5 • •

llit, l'es - ca - la, jo prou! 2. Es - ca-la i_es-cam - bell i_en-ca-ra no hi a-

P

jo prou pe-tit, pe-tit,

© 2002, Federado Catalana d'Entltats Corals (E)08003 Barcelona Tel. 93 268 06 68

jo prou! jo prou! jo prou

FCEC-176

18

m m J'I J ~ 3 J ~ 3 | J . h J ~ ]

bas - ta, jo prou! el por-to vo - rae l foc i_el gat me l'es-gar-

• •

bas - ta, jo prou! el por-to vo- rae l foc i el gat me l'es-gar-

E i N in nrrnil in nrniil in

— 7

m nrnn' jo prou, jo, jo prou jo prou! jo prou! jo prou

23

2 mf ^4 f g g

ra - pa, jo prou! 3. El por- toal ga - 11 i - ner, el gall me l 'es-pi -

3 m m m é

ra - pa, jo prou! 3. El por- toa l ga - lli - ner, el gall me l 'es-pi -

jo prou, jo , prou!! 3. El por- toal ga - lli - ner, el gall me l 'es-pi -

28

V- r u \ y p i c r i i* I r p ir ; gas - sa, jo prou! el por - to din - tre_el llit, les pu - ces me'l pi

gas - sa, jo prou! el por - to din - tre_el llit, les pu - ces me'l pi

gas - sa, jo prou! el por - to din - tre_el

33 f accel. fins al final i cresc. .

llit, les pu - ces me'l pi -

P I C T L i f I r P I L j f " L - J * i ca - ven, jo prou! 4. El p o r - t o v o - r a e l riu, el riu se l 'em-por

J 1 J - " 1 J " ? I J . É n ^

ca - ven, jo prou! 4. El por - to vo - ra el riu, el riu se l 'em-por -

ca - ven, jo prou! 4. El por - to vo - ra_el riu, el riu se l'em - por

FCEC-176

38

ta - va, jo prou! ell 'na - va riu a - vall, jo riu a - munt n'a

J i i n J " 3 i J. J i i n ^ 3 ta - va, jo prou! ell 'na - va riu a - vall, jo riu a - munt n'a

:

ta - va, jo prou! ell 'na - va riu a - vall, jo riu a - munt n'a -

43

& "r y ttr I » m p r p na - va, jo prou! jo prou! jo prou! jo prou!

na - va, jo prou! 5. N'a - v i - s o e l c a m - p a - ner que to - qui les cam

que to - qui les cam —m m

na - va, jo prou! 5. N'a - v i - s o e l c a m - p a - ner

48

g g g p r i 7 p i i 7 p r i 7 p i ^ jo prou! jo prou! jo prou! jo prou! jo prou! jo prou! jo

pa - nés, jo prou! el cam-pa-nere-ra boig i_a fes-ta re-pi - ca - va, jo

—m \,\- —m m—• !»• 5 In m m

i_a fes-ta re-pi - ca - va, jo pa - nés, jo prou! el cam-pa-ner__e-ra boig

54

prou! Tinc el ma-rit pe - tit,- jo prou!!! > >

7L 7 _22

prou! Tinc el ma-rit pe - tit, pe - tit,- jo prou!!! > >

-m 0—•—0—0-

prou!! Tinc el ma-rit pe - tit,-

FCEC-176

pe - tit, j 0 prou!!! (2001)

abril articles

Els precursors immédiats de la nostra actualitat

Les composic ions de Cr is tô for TAL-

TABULL ( 1888-1964) per a cor i acom-

panyament ¡ per co r a cappella, ent re

obres originals I harmoni tzadons, arr i

ben a la xlfra de 34 (Col . Compos i to rs

Catalans, núm. 2, Ed. Proa, Boileau I

Dep. Cul tura G.C.,1992).

Música escrita per a agrupacions

corals, on I 'autor s'hi havia implicat

musicalment i humana, éssent coneixe-

d o r de les possibi l i tats expressives

d'aquel les formacions destinatàries de

la seva escriptura, qualitats aqüestes

massa sovint negligides i que son tan

enr iquidores per a t o t h o m .

Així , la coral Victor ia- Madrigalistes

d T I u r o dirigida pel mateix TALTABULL

li va estrenar:

"Madrigal" (29/9/46) amb t e x t frag-

mentar i de R Serafï

"H imne" que també fou dedicada ais

Madrigalistes

"Balada", "Benedicció a taula" amb

t e x t de J. Verdaguer

"Gozos a Santa Teresa de Jesús"

"Marc" amb t e x t de J. Carner

"La Meuca", amb el lema "H imne a la

pau dels qui reposen en el reialme de la

m o r t "

El poema "N i t de Nadal" sobre t e x t

de Guerau de Liost.

"Veus aquí que p r imer t o t era mar"

"Del mal que pas no puc guarir" t e x t

de Rois de Corel la, estrenada el 9 /5 /54

per la Schola C a n t o r u m Universitaria

dirigida per E. Cervera.

"Fidelitat del pelegrí" i

"Canço de I 'enfados" sátira de Gue

rau de Liost, estrenada el 31/1/56 per

I ' O r f e ó Gracienc.

L 'obra "Madrigal" (I) sia probable

men t la composic ió coral que els cors

ens han fet sentir amb mes generositat.

Potser per la seva claredat formal i una

simplicitat magistral en la conducció de

les veus (homofon ia en la to rnada i con -

t rapun t imitatiu en les estrofes).

Pero, renoi ! quines harmonies mes

encisadores:

a) f ixem-nos que aquest acord de

novena (S¡# = Do ) conté c larament les

funcions de dominant i subdominant

alhora.

b) les veus femenines (Mi, Si#) can

ten la fonamental i la quinta augmenta

da de I 'acord de dominant .

c) les veus masculines (Re, Fa#) la

fonamental i te rcera de I 'acord de sub

dominant .

d) la quinta suprimida: Re-Fa#-(La)-

D o - M i és la nota c o m ú de l'enllac: LA

T Ó N I C A .

e) la presencia cont inuada del segon

grau elevat de I'escala (S¡#), sensible de

la mediant, genera un sent iment d 'anhel

invencible - e n les con t ra l t s - vers la seva

resolució en I 'harmonía del p r imer grau

La - D o # - M i - Sol#; que t ampoc és

resolutiva per la presencia de la sensible

natural.

Reconegut en el m ó n sardanístic,

pero forca obl idat com a mús ic -compo-

sitor, r e c o r d e m l ' ob ra de Joaquim

SERRA (1907-1957) del qual, a mes de

les harmoni tzadons de caneó i dansa

tradicional - la mes difosa de les quals és

la "Dansa de Castel l tercol" - d isposem

de sis cancons originals:

"Ais nens petits", "La nena de la ro t -

llana", "Confidencia", "Capvespre", "Idil-li

de la frui ta galana", ... estrenades pel

C o r Madrigal, 1973; to tes elles ben

noucentistes.

L'únic deixeble de R. GERHARD

La música de Joaqu im H O M S

( 1902) és imprescindible per c o m p r e n

dre quina evo luc ió s'ha p rodu i t a Cata

lunya des de les obres mes caractér is

t iques de la gene rado de la República

fins a una par t i t u ra c o m "Biofonia" per

a o rques t ra (1982) . Vull d i r que la seva

prop ia ob ra és una de les manifesta-

c i o n s mes sol ides i signif icat ives

d 'aquesta evoluc ió; tan t pel que repre

senta de vér i table innovado, c o m pel

substrat p ro fund on s'assenta (moda l i -

ta t - po l i tonal i ta t - dodecaton isme) .

L ' ob ra vocal de J. H O M S és in ten

sa i extensa, i abraca les reali tzacions

deis poetes mes representat i us de la

l i teratura catalana del nostre segle.( 17)

Moi tes d 'aqüestes par t i tu res fo ren

escrites en els anys mes foscos de la

d ic tadura i d 'a l t res al mate ix t e m p s

que els p ro tagon is tes de la N o v a

Canco omp l ien els a foraments de la

resistencia (amb unes musiques que

haurem de qualif icar benévo lament de

l leugeres).

L ' ob ra coral a cappella o a m b

acompanyament d ' o r g u e , t é una c ro

nologia m o l t espaiada: desde 1933

amb " O vos omnes", co r d ' h o m e s a

cappella, fins al 1981 amb una "Salve",

co r de veus blanques i o rgue . Dins

agi/afre veus v 21

articles d 'aquesta p r o d u c d ó el compos i to r ,

c o m a unie deixeble de R. GER

H A R D , no podia deixar de banda

aquella e m p r e m t a tan generosa que

F. Pedrell va t ransmet re al seu dar re r

deixeble.

A i x í dones, quan ens endinsem

en les par t i tu res de les I 5 Nadales

tradic ionals catalanes estrenades a

Palma de Mal lorca el 1955 per la

Capel la Clàssica Polifònica dir igida

per J M. Thomas, consta tarem aque

lla delicadesa deis mestres que mi l lo r

han sabut harmon i tzar la canco t ra

dicional deis seus respect ius páisos.

Ben segur que ens cr idará l 'a tenció

" N i t de vetl la" pel seus cromat ismes,

el t r a c t a m e n t serial deis mot ius ,

l 'encant deis graus conjunts, el nai-

x e m e n t de les sonor i ta ts acòrdiques

a par t i r del con t rapunt , pe rò sense

perdre la direccional i tat tonal. . .

La claredat i la t ransparencia del

con t rapun t moda l en "Les llums del

m ó n " (1936) recorda les realitzacions

de l 'organista cec f i o ren t i Francesco

L A N D I N I ( I 325-1 397) per la seva acu

rada finesa en el t r ac tamen t de les dis

sonances i un sent i t natural en la fluï-

desa deis valors rí tmics (vegeu la balla

ta " A m a donna chi").

En plena postguer ra escriu la Missa,

per co r a cappella (1943) estrenada

per la Cora l Carmina (1983) .

Deis cinc poemes coráis, editats

recen tmen t per Dinsic, ressaltem les

"Tres estances" (1957) amb t e x t de C,

Riba. La p r imera d'el les, t i tu lada "que

jo no sigui mes c o m un ocel l t o t sol"

és un magnifie exemp le per descobr i r

c o m es cons t rue ixen constel. lacions

acòrdiques quasi "funcionáis" en un

con tex t p lenament dodecatòn ic . Final-

ment , esmentem "Càntics a la c reado" ,

(j) cantata per a dos ténors , bar i ton,

co r m ix t i o rgue, estrenada a L iverpo

ol l 'any I 978 (encàrrec de l 'Abad ia de

Montser ra t ) .

Una de les activitats que mes varen

a judar Xav ie r M O N T S A L V A T G E

Xavier Montsalvatge

(1911) a definir el seu estil musical,

" l 'ant i l lanisme", fou el t rebal l de recop i -

lació d 'havaneres a la Costa Brava

(Calella de Palafrugell) realitzat amb la

c o l . l a b o r a d o de l ' e sc r i p t o r N é s t o r

Lujan. També va par t ic ipar en aquest

pro jec te Josep Pia qui va o fe r i r el Mas

Llofr iu c o m a Hoc de t r abada pels t r e -

balls de t ranscr ipc ió d 'aquel les me lo -

dies que fo ren recoll ides de la boca de

pescadors "auténtics" segons els adjec-

t iva el composi tor , i publicades en ed i -

ció de bibliòfi l t i tu lant-se "A lbum de

Habaneras", Ed.Barna, 1948. "Allá en mi

Cuba " és la vers ió cora l d ' u n a

d 'aqüestes havaneres recopi lades, ed i

tada per U.M.E. (1969) .

També p o d e m disposar de les ver-

sions coráis de les "Cinco canciones

negras": "Chévere", "Canción de cuna

para d o r m i r a un negr i to" i "Can to

negro" realitzades pel mate ix au to r i J.

Goros t id i .

Per a co r mix t i o rques t ra s imfòni -

"Cant espir i tual" sobre el p o e m a de

J.Maragall ( 1958 ) , es t renada pe r

l ' O r f e o Cátala el 9. IV. I960 (Premi Llufs

Mil let, ¡nstitu'it per l ' O r f e ó Cátala amb

m o t i u del c inquantenar i del Palau de la

Música Catalana), i da r re ramen t

"Pianto della Madonna" amb p o e

ma de Lacopore da Todi, per a co r

m ix t i piano, t ranscr ipc ió de la 2a de

les Cinc invocacions al Cruci f icat

(estrenada pel C o r de cambra del

Palau, 1992).

Ais compos i to rs Xav ie r M O N T

SALVATGE i Manuel VALLS els va

unir una vocació per la crít ica musi

cal en diaris, setmanaris i revistes

especialitzades.

Manuel VALLS (1920-84) fou, a

mes, un excel. lent escr ip to r i assagis-

ta. Bon def in idor del seu e n t o r n amb

cr i ter is universalistes, dona a la músi

ca aquella d imensió cul tural que tan t

ens manca. Des de la "Música catala

na con temporánea" , Ed.Selecta, I 960

a " M o m p o u " , E d . T h o r l 9 8 3 , ens o fer í

d ivui t t í tols dedicáis a fer-nos ben pale

sa la t ranscendencia del "fet musical a

Catalunya". (Aquests llibres hauríen de

ser lec tu ra ob l igada a les classes

d 'H i s to r i a i Estética).

D e la música cora l a cappella i

a c o m p a n y a m e n t de p iano, cons ten

cinc obres, des de "Tríptic d ' A d v e n t "

(1950) a "Poemes de Patricia" (1984) .

Per a co r m ix t i con jun t ins t rumenta l :

"La mi ren i fa sol" (1972) i " D ' u n a

velia i encerclada te r ra " ( 1977), estre

nades ambdues per la Cora l Sant Jordi,

i finalment, l ' ob ra mes divulgada de

l 'Associació Catalana de C o m p o s i t o r s

(I): l ' e m b l e m à t i c "Can t del Barca"

( I 974) , per a co r m ix t i o rquest ra .

També cal esmentar la in tervenc ió

de co r m ix t en la música escénica i pe r

al c inema: "La ciutat cremada", d ' A .

Ribas i "Companys, procés a Cata lun

ya" de J. M. Forn. •

Josep Lluís

G u z m a n i A n t i c h

2 2 j a quatre veus

articles N O T E S :

8) "Lo música catalana pertenece al tipo de la

música occidental. Sus más bellas y conocidas

canciones populares están en bien determinado

modo mayor y exigen la más pura y clara armo

nía tonal... Otras hay, también en modo menor, y

guardan un lejano y evocador aire gótico... pero

también en ellas la armonía es bien determinada

y clara. Y en todas esas canciones catalanas, los

ritmos, con ser muy ricos y variados, nunca llegan

a la dureza y a la violencia que presentan, a

veces, las obras de la comúnmente llamada músi

ca española. Lo música catalana 'pues, no ha de

pretender constituir una escuela nacional, sino una

variedad más de la música universal, como lo son

la alemana y la italiano." J.PAHISSA "Sendas y

cumbres de la músico española".

*) no en va fou I 'autor de I 'himne de I 'Orfeó

Cátala "El cant de la Senyera",a mes d'altres

peces molt menys divulgades.

9) César Calmen, Cataleg de l'exposició "La

música en la generación del 2 7" Granada, /986.

INAEM

10) Uiure de les servituds mimétiques i superfi

cial que tan facilment es produiren molt mes

tord, especialment en I 'área de les ortodbxies

dodecafbnico-serials tan ben alimentades per la

retorica Bouleziana i la dogmática materialista de

les esquerres tebriques.

11) E.Casares, Cataleg de l'exposició "La música

en la generación del 27" Granada, I986.INAEM

12) Quan Webern proposá a Schónberg incloure

la seva obra "Begleitungsmusk zu einer Lichts-

pielszene" al programa d'un concert a Barcelona,

on Schónberg havia viscut gairebé un any Schón

berg protesta, mig en bromo mig seriosament:

"He hecho aquí muchos amigos que nunca han

oído mis obras pero que juegan al tenis conmi-

go.¿Qué pensaran de mí cuando oigan mis horri

bles disonancias?', del llibre "Schónberg" de

Ch.Rosen, A.Bosc, editor (1983).

13) Tractats deis autors Riemann, Scherchen,

Scholz, Toch, Volbach, Wellesz i Wolf per I'edito

rial Labor.

14) En el qual foren interpretades "Nit Transfigu-

rada"op.4, Líeder per cant i piano op.6, per la

soprano C.Badia i A.Vilalta al piano, a mes del

preludí i fuga en mi b de Bach-Schónberg.

15) j.Homs, testimoni directe de l'estrena, comen

ta: ".. para poder comunicar musicalmente en 42

minutos el hondo sentido de la narración de

Camus, concentró Gerhard la multiplicidad de per

sonajes que intervienen en la misma en dos úni

cos protagonistas: el narrador que explica el com

portamiento de aquellos, i el pueblo castigado por

la peste. El tono impersonalmente neutral en que

está escrito el relato se transmite a través de lo

voz de tono y ritmo indeterminados del narrador,

evitando en todo momento que el melodramd seo

tratado melodramáticamente, y actúa como un

elemento casi musical que se conjunta con las

intervenciones de la orquesta y el coro en una

organización sonora que los engloba a todos. La

Cantata consta de 9 secciones..." del Cata

leg de I 'exposició sobre "La música en la genera

ción del 27. Homenaje a Lorca"(l9¡5-l939)"

Granada, 1986 INAEM

I 6) que em féu pensar tot seguit en un fragment

prou explícit de la primera carta de R.Gerhard a

A.Schónberg: " Sempre vaig estimar i respectar

Pedrell, i el fet d'haver d 'abandonar-lo un any

abans de la seva mort va produir-me un dolor

inmens; tot i això, hoíg d'agrair-li gairebé tot el

millar que tinc, eli va mostrar-me el meravellós i

ignorât llegat de la nostra auténtica música tradi

cional,..." Centenari de R.GERHARD, Dep.Cultura

G.C., (¡996).

17) els escriptors son: X.Benguerel, j.Brossa, ¡.Cór

ner, S.Espriu, j.V.Foix, JMaragall, C.Riba, A.Sala

Cornado, S. Sánchez-juan, j.Salvat Papasseit,

M.Torres.

col laboració

Diputació Barcelona

xarxa de municipis

a quatre veus v 23

articles abril

Els fonaments d'un

bon so coral Un bon so coral prove del concep-

te que el d i rector tingul sobre la produc-

ció de la veu. Si ens sentim insegurs

sobre aquest t ema potser seria conve

nient consultar, de tant en tant, un espe

cialista de la veu per guiar el Cor.

El so és la materia pr ima amb la que

trebal lem i cal que siguem capacos de

modelar-la per aconseguir un so net, sa

i amb bona ressonáncia.

flexible per produi r vocals i consonants.

Totes aqüestes habilitáis requereixen

coord inado i experiencia, de manera que

15 minuts al comencament de cada

assaig haurien de produir resultats apre

ciabas. Les veus que treballen de mane

ra inapropiada, aviat es cansen i es con-

verteixen en mediocres.

Observo que els cantaires de cor

generalment es mostren desitjosos d'a-

prendre a treballar llur ¡nstrument i es

mostren encantáis da l ló que hi passa.

Qualsevol altre instrumentista po t veure

i sentir el qué están fent, ment re que els

cantaires no. Les nostres sensacions

Al l iberem el eos de tensions

Per ser capacos de canviar el so, cal

entendre la seva naturalesa i com funcio

na l ' instrument vocal, així com també la

relació entre la veu i el procés fisiológic.

Caldrá afinar la nostra oTda a les delica-

des subtileses del so corréete.

El cant requereix una gran flexibilitat

de nombrosos múseuls -som com atletes

- p e r bé que els múseuls nostres son

petits. El cant és la suma de nombrases

destreses, i per adquir i r les cal una gran

paciencia, no només per par t deis can-

taires sino també del d i rector

Per produi r un so vibrant, sa i lliure,

haurem d'aprendre com dominar la res

p i rado mantenint el eos lliure i fent ser

vir la mandíbula i la llengua d u n a fo rma

mentres cantem no son, probablement,

una mostra segura del que s'esta p ro

duct psicolôgicament. A i x ô ens obliga a

desenvolupar una Sensibilität correcta.

Es evident que per fer f ront a les

exigèneies del cant, eis nostres cantaires

han d'adquirir qualitats mo l t importants.

La pr imera d'elles és la Postura per can

tar

La postura o actitud per cantar

Una Ifnia imaginaria, hauria de caure,

com si fos t i rada amb plomada, des de la

coroneta del cap fins al centre que for

men els peus. Les orelles han de formar

línia amb les espatlles, les espatlles amb

els malucs, i els malucs amb el centre deis

peus, ment re que els genolls s'han de

mantenir relaxais. La par t superior del

cap apuntará al sostre però mantenint la

barba (ni elevada ni baixa) al seu nivell. El

coli ha destar situât i équil ibrât sobre la

columna vertebral . El cap pesa uns 6,3

kgs. i exigeix un euros equilibri de tal

manera que la laringe descansi en una

cómoda posició baixa.

Tot això és impor tan t perqué els

múseuls que ajusten el so treballen sota

la laringe. Si es produeix tensió en mús

euls equivocats, la qualitat del so sen

veurà afectada. A i xò que diem es veu difi-

cultat quan s'utilitzen par t i turas. . . En

aquests casos caldrà assegurar-se que les

partituras se sitúen prou altes per a man

tenir l'equilibri sobre la columna ver te

bral.

Manteniment de la respirado

Mantenir el so amb una pressió cons

tant d 'aire, és fonamental per a una bona

emissió. N o s'han de produi r tensions a la

mandíbula, llengua, llavis, coli i espatlles.

La pressió correcta de la respirado i de la

part inferior de la glotis, és un deis factors

mes importants per a un bon cant i una

veu sana. El cant exigeix una gran habilitât

en el domini del flux de l'aire i de la pres

sió de la subglotis, perqué vo lum i afmació

han de ser controláis amb independencia

i igualats segons les exigèneies de l'articu-

lació. En les inspiracions, els múseuls del

ventre s'han de moure amb rapidesa, des-

prés es contrauen i es posen ferms

durant les expiracions, la qual cosa ajuda

a produir un flux d'aire équi l ibrât Els can-

taires han d 'emprar les seves própies

mans per reconéixer quan els múseuls

abdominals, laterals i posteriors están

actius en la zona de la cintura.

L'expiració es controla mantenint l'e

quilibri i la posició de la caixa torácica.

A i x ò permet treballar els múseuls abdo

minals i el diafragma. N o hem de perme-

tre que la caixa torácica es relaxi i baixi de

la seva posició. La columna vertebral cal

que es mantingui estirada i amb les cos-

telles obertes. Existeix una relació dinà

mica sempre canviant entre les forces que

cont ro len que entr i aire en el eos i les

que pe rme ten que surt i . Es produeix

2 4 j aquatreveus

una momentàn ia fase de suspensió en

que les forces s'equil ibren i no hi ha ni

entrades ni sort ides.

Q u a n s'inicia l'emissió, comença el

procès d'expiració i els músculs de l'ex-

piracló segueixen actius com un c o n -

trapès i afavoreixen i fins i t o t pressio-

nen l'aire fins el final. Mitjançant l'assaig i

e r r o r es f o rma un concepte mental de

cada fase i un cont ro l équi l ibrât de la

respi rado.

Vegem uns exercicis utils per fami -

liaritzar-nos amb els músculs abdom i

nals:

I - Inspireu c ô m o d a m e n t , sense

omp l i r fins al limit. Imagineu-vos que

esteu inflant mo l t a poc a poc un globus.

Adoneu-vos de l'esforç cada cop mes

gran del supo r t abdominal a mesura

que aneu bufant. Les mans descansen

ais dos costats de la pa r t Inferior de

l 'abdomen.

2 - Manteniu una nota i deixeu anar

lentament l'aire; els cantaires t rebal len

imaginant l 'expulsió de l'aire com una

"combus t ió lenta".

3 - Feu exercicis c o m per exemple

comptar, que resulta mo l t útil per una

contracció diafragmàtica rápida, una alll-

beració sobtada de la paret abdominal i

una re-inspiració t ranqu i l l a . . . Així : 123,

respiració, 1234, respiració, 2345, respi

rano , 123456, respiració... i aixi'fins a IO

o 15. S'ha de fer lentament amb espais

per a la inspiració i anar-los accelerant

progressivament, fins que els mùsculs

abdominals puguin ser alliberats de cop,

abans d'una inspiració profunda i ràpida.

4 - Feu sonar una "r", ascendint i des-

cendint en l'àmbit de la veu, o fent com

un nen quan imita amb el " b r r r r " el so

del m o t o r d'un cotxe. Els mùsculs abdo

minals es contrauen a mesura que el so i

la intensitat s'eleven, i es relaxen quan

baixen. A i x ò permet també moni tor i tzar

la columna d'aire. Quan la columna d'ai

re cessa, la " r " saturare. A i x ò proporc io-

na una gran flexibilitat a la paret abdomi -

nal i el cantaire ho associa amb la sensa-

ció d'una creixent pressió subglòtica a

mesura que el so va augmentant.També

ajuda a alliberar la base de la llengua amb

la qual cosa es redueix la constricció de

la faringe. Per suposat, la frase cantada té

tendència a necessitar el "mè tode del

globus" de progessiva contracció muscu-

lar abdominal.

Llibertat del "tracte" vocal

Es impor tant alliberar el t racte vocal

de tensions innecessàries. Cal tenir en

compte:

1 - La presa silenciosa de respiració a

través de la boca normalment fa baixar la

laringe i produeix una amplia separado

de les cordes vocals véritables i falses.

2 - Els cantaires necessiten sentir que

passa al començament d'un badall: el

paladar s'alça, la mandíbula es relaxa, la

llengua eau, s'alliberen els músculs de la

faringe i baixa la laringe

3 - Taral-larejar amb la boca tancada

ajuda també a alliberar la tensió de la

llengua i la constricció de la faringe i per

me t que les cordes vocals desenvolupin

t o ta la seva llargària. Els exercicis poden

començar amb boca tancada (hm) i gra-

dualment obrir-se a una vocal.

4 - També cal treballar per all iberar la

llengua i la mandíbula:

(a) Recorreu als embarbussaments

per alliberar la llengua;

(b) Moveu la llengua amb rapidesa

per t o ta la boca i davant i darrera les

dents;

(c) Canteu "ng-ah" amb rapidesa i en

sentit descendent de l'escala;

(d) Mastegueu mentres canteu. A i x ô

ajuda a alliberar la mandíbula. Canteu 3 o

5 notes en escala i mastegueu al mateix

temps. Comenceu per un costat de la

mandíbula i repetiu per l'altre.

5 - Es po t aconseguir una obe r tu ra

de la mandíbula mes relaxada, imaginant

que la mandíbula super ior po t ser ober-

ta cap enlaire. Naturalment, aixô no és

fisicament possible pero evita un excès

d 'ober tura de la mandíbula. El registre

superior po t requer ir a mes una o b e r t u

ra mes pronunciada de la mandíbula, cap

endavant i cap avall.

Equilibri de la ressonància

L'equilibri de la ressonància p ro

dueix el so ll iure i sa que to ts desi tgem.

La posic ió de la llengua és crucial en

aquest cas: si esta ret reta, el so sera

massa fose o pastos. Si el so es p r o

dueix amb la laringe elevada i la llengua

cont re ta , el so sera metàHic i dur. Cal

un esforç constant per al l iberar els

músculs de la laringe i de la mandíbula.

La punta de la llengua ha de descansar

aquatreveus v 25

El director «moldeja i construeix l ' instrument vocal»

dar rere les dents ¡nferiors I els costats

han de cont inuar relaxats. La posició

avançada de la llengua t ambé afavoreix

l'articulâcio.

L'afinació curosa en l'aparell f onador

de ressonàncies especif iques ens p ro

porc ionará el so desitjat. A fi que les

vocals ressonin en di ferents nivells i

p rodue ix in un so igualat en t o t el regis

t re , cal fer ajustos a la cambra de res

sonància, i això involucra la llengua, el

paladar t o u , la faringe i a vegades els Ila

vi s. També es po t aconseguir mit jançant

la modi f icació gradual de les vocals a

mesura que ens anem élevant en l'es

cala.

L'objectiu de to tes les vocals és

ten i r equi l ibr i de ressonància. Foscor i

br i l lantor han de ser présents en to tes

les vocals i a to tes les altures. A i x i

mate ix cal igualar el t i m b r e de les

vocals que se succeeixen en una línia

vocal. Una " u " ex t remadamen t fosca

seguida d'una bri l lant " i " desentonará a

les nostres oïdes. Les vocals de les

paraules han de mantenir-se tan t de

temps c o m sigui possible i t ransmet re

la ressonància de vocal a vocal. La l len

gua necessita moure 's ràp idament per

ar t icular les consonants. A ix i , la llengua

hauria de ser mes activa que la mandí

bula. N o cal una excessiva o b e r t u r a o

tancament de la mandíbula.

Per fer ressonància hi ha d'haver ll i-

be r ta t i espai. La laringe ha d'estar rela

xada; així sera beneficiosa i a mes p ro

porc ionará una co lumna de ressonància

mes àmplia. El tancament d'alguna de

les cambres de ressonància amb una

llengua apinyada i tensa po t anul-lar

alguns harmonies.

La base de la llengua ha d'estar rela

xada per crear un espai mes lliure al

fions de la gola i el paladar t o u s'ha

d'alçar per tal d'ajudar a crear espai a la

laringe. A m b exercicis apropiáis realit-

zats al llarg del temps, els músculs es

fan mes for ts , incloent-hi els músculs de

les cordes vocals.

C o m mes agudes son les notes,

mes pet i t s'ha d' imaginar el so; la vocal

s'ha d'haver modi f icat gradua lment al

mate ix t emps que la mandíbula ha

d'estar o b e r t a i relaxada. Men t re es

canten notes agudes la caixa torác ica

ha d'estar ampia i la respiració s'ha d'e-

me t re amb c o m p t e . Si la nota ha de

ser f o r t a , els músculs abdomina ls

necessiten ser contrets . Si ha de ser

piano, les costel les han d'estar ober -

tes pe rò la intensi tat de la respiració

disminuida. Si la frase s'inicia sobre

una no ta aguda es p o t provar de

començar la no ta amb un pet i t so

" n g " i ob r i r cap a la vocal. Per eme-

t r e notes agudes t a m b é és i m p o r t a n t

que la resta del eos estigui lliure de

tensions. Si la no ta aguda és tensa, cal

que els cantaires mogu in la mandíbu

la i la l lengua m e n t r e canten i que

s'assegurin de que el col i , espatlles i

genolls estiguin ll iures de tensions.

Algunes vegades p o t ajudar a eme t re

no tes agudes demanar - los que

empeny in les espatlles cap avall.

Els d i rec tors de cors moldegen i

const rue ixen l ' inst rument vocal mi t

jançant la manera que t enen de donar

instruccions. Cada g rup coral t indrà

un so coral unie depenen t de la c o m

b inado de veus, i a ixò és un repte per

al director. Mol ts cantaires de cors

uti l i tzen les veus amb un vo lum més

f o r t del necessari. Q u a n un m e m b r e

del co r canta co r rec tamen t p o t ser que

ni tan sols senti la seva prop ia veu. Sen

t i r el so és t o t a la seguretat que neces

siten. El fet de confiar en la sensació

més que no pas en el so redue ix el can-

sament. El d i rec to r ha de canviar les

veus de Hoc fins a t r a b a r el so òp t im .

En el meu cor, de terminades veus al

costat d'altres, p rodue ixen un so massa

familiar, que les fa sobresort i r . Per això

trasl lado els meus cantaires a diferents

posicions dins del co r fins que obt inc el

so équi l ibrât i agradable que encaixa

amb la meva oïda.

La bellesa de so d'un co r ben équ i

l ibrât po t fascinar l'oïda i emoc ionar els

cors del public més que qualsevol altre

ins t rument . Per això, és i m p o r t a n t que

a judem els nostres cantaires a p rodu i r

un so bonlc tan t per a la seva satisfac

cio com per al public. •

P a m e l a C o o k

2 6 j a quatre veus

articles

Una recomanació

de Cesar Géoffray

Voldr ia so tmet re a la cons iderado

dels lectors algunes cites del t e x t amb

qué César GEOFFRAY ánima durant

tants anys del mov imen t coral " A coeur

jo ie" , pro longa el l l ibret de J. Y Hamel i -

ne, Le chant grégorien (París, 1961) * .

Si d u n a banda, el que hi diu t é sempre

vigencia quant a la práctica del gregoriá

per par t de les corals, les seves refle

xions guanyen avui en urgencia

-qua ran ta anys mes t a r d - ates

que la practica cultual de l'Es-

glésia, sembla haver arraconat

aquest r e p e r t o r i secular i

excepcional. Potser toca a les

corals sa lvar lo de l'oblit, mes

enllá dels propis valors técnics

i estétics, c o m un reconeixa-

men t agráit ais orígens de la

nostra música occidental; seria

bo d' incloure sistemáticament

algunes mostres d'aquest ar t

en els nostres concerts, a con -

dició - é s c ia r - que siguem

capacos d' interpretar- les amb

un mínim de fidelitat a les

seves exigencies especifiques.

Potser aquesta perspectiva ens

obligará a elementáis reciclat-

ges, en els quals t ambé t robar í -

em bona par t dels beneficis

que per a to ts anuncia Géof

fray en el seu tex t .

" A alguns els sorprendrá

veure aparélxer en una col-lec-

ció d 'obres técniques, reserva

da a les disciplines comp le

mentar les al vol tant del cant

coral , un llibre consagrat al

cant gregoriá, cant "of ic ial" de l'Església...

Caldrá recordar a aquests lectors que el

cant gregoriá és, -a is ulls d ' O c c i d e n t - la

fon t mateixa de la seva música, sota

qualsevol de les formes que prendr ia al

pas dels segles, com a mínim fins a ra

p a n d o del dodecafonisme (...).

aconseguit apagar la monod ia gregoria

na i encegar la seva font pura. (...) Tan-

mateix, les raons d 'ordre espiritual o

estétic que justif iquen aquest a r t sagrat

passen a segon t e r m e davant la nécessi

tâ t de defensar els t résors que donen

test imoni de la grandesa cristiana, en

aquest instant de la historia en qué es

precipi ten sobre el m ó n gegantines for

ces profanes que destrueixen de mane

ra conscient t ô t allô que t é a veure amb

el passât Quantes lliçons p o d e m rebre

encara avui d'aquest a r t perfecte, mal-

grat una evolució accelerada (...).

Comunió Nadal, missa de mitjanit.

ITS1 co- ' i. vif; / r Ps. 109, 3

N splendo- ri-bus sanctA

-y an-te lu-ci- fe-ruro * gé~ nu- i te.

Comunió del Diumenge V de Quaresma.

CO. i fi Sens

lo. 11, 33. 35. 43. 44. 39

V turn • . _ I "

~T~i r—r—r I-dens DÔmi-mis • fientes so-r6- res Lá-za-ri ad mo-

i " -

numen- turn, lacrima-tus est co ram. Iudaé-is, et clamà-bat : • J; if A r <• ' . y<

Lá-za- re, ve-nl fo- ras : et prod- \- it H-gí-tis má-ni-bús

Z±2Z

f / ! * t

et pé-di-bus, qui fu- e- rat quatri-du- á-nus m6r- tu-

* Extrets del Graduale Triplex.

L'arribada de la polifonia, però, d 'on

sor t i r ien les subtileses, els sortilegis, les

compl icac ions harmon iques , no ha

Acabem de constatar que ha influi i

en t o t el desenvolupament musical de la

nostra velia Europa. Parlant només de

polifonia - p l en i t ud de la veu en la músi

ca- , en el seu m o m e n t més àlgid amb

Palestrina, Victor ia, Lassus, l 'aportació

del gregoriá es fa palesa en rest ructura

melòdica de cada pa r t (modal i tat, r i t

me), la lògica de les cadencies d'on sor-

t i ran de seguida i inévi tablement les Neis

de l'acord, l 'harmonia.

I quina varietat en les formes! Q u i

nes diferencies en res t ruc tu ra d'un

Introït, d'un Graduai , d'un Responsori ,

d'un Himne!. A q u í la salmodia desgrana

les seves siTlabes en un c ò m o d e inter-

canvi ent re els dos cors responsorials;

alla, les jubilacions al-leluiàtiques e m -

penyen els seus melismes fins a cims

al tament expressius. Tot plegat ho re-

t r oba rem fora de l'Església en les diver

ses formes vocals i instrumentais. (...)

* N o ens consta que aquest intéres

sant trebal l de Mn. Jean-Yves Hamel ine

hagi estât t radu i t a casa nos

t ra.

Encara que el plaer musical

eixi t de la pol i fonia sigui mo l t

di ferent del que procura el

cant gregor iá - " f u n c i o n a l " ,

atesa la seva naturalesa litúr

gica, però que ofere ix t ambé

una joia musical tant a qui l'e-

xecuta c o m als o ien ts - , el

d i rec to r d 'un co r pol i fonie

t indrà mo l t interés a llegir

aquesta exposició. Per f ru i r

p lenament de l 'harmonia de

les quatre parts, cal p r imer

que cadascuna sigui perfecta

en la seva execució ("justesa"

del so en aleada i durada, junt

a una emissió ferma i del ibe

rada, per pe rme t re una inter

p re tado del t e x t exacta i sen

sible).

El gregor iá o fere ix l 'exemple

d'aquella i n t e r p r e t a d o vér i

tab le en qué no hi ha ni

med ioc r i ta t ni vel- leitat. A

més, - i a ixò servirá t a m b é en

po l i f on ia - la seva execuc ió

exigeix veus individuáis diste

ses en la tens ió f lexibles en la

fermesa, netes i sòbries, qualitats to tes

que convenen al co r pol i fonie que vu l -

gui reeix i r la música i el p o e m a de la

peca (...).•

Joan Josep M o n f e r r e r

a quatre veus v 27

articles abril

Equilibri psíquic i

cant Reproduïm a cont inuado un article

del D r Joan Corbella, publicat a l'Avui el

27/1/02

El cant és molt exigent, pero ajuda a

donar equilibri emocional.

Cantar és una de les actlvitats artisti

ques mes exigeais i, a la vegada, mes gra

tificante de totes les que pot fer l'ésser

huma. Els historiadors del món de topera

han prêtés explicar el fracas de la segona

ópera de Verdi, Un giorno di regno, i el jus

tifiquen amb els trbgics esdeveniments que

va viure el mestre en el temps que la va

eschure. En els anys que van transcórrer

des de íestrena de la seva opera prima,

Oberto, fins a la segúent, el compositor Ita

lia va veure com morlen de manera conse

cutiva els seus dos filis i la seva esposa, I, a

mes, tenia sedosos problèmes per ser

acceptât entre els autors a l'Scala de Milà.

Semblarla évident que el seu estât danim

no podía ser deis mes adients per com

pondré una obra de carácter lúdic amb

argument cbmic. Tôt i que, certament, l'o-

bra va ser un fracas, fots els experts están

d'acord en considerar-la una obra

¡ntel-ligent, ben estructurada, divertida i

amb una gran comicitat. Roger Alier en diu:

"Es una òpera plena de vida i de gracia".

No sembla pas que l'estat danlm del seu

autor es veles reflectit en l'esperit de l'obra.

Calaría preguntar-nos si això II hauria pogut

passar a un intèrpreti Seria capaç de can

tar una òpera bufa un cantant o una can

tanti que estigués passant per unes cir-

cumstàncies personáis semblants a les que

va viure Verdi?

Apressem-nos a dir que segurament no.

La vivencia de la mort dessers estimais,

sobretot la de/s filis i l'esposa, per com afec

ten l'entorn afectiu immédiat, so/en ser

motiu desencadenant d'un ànim depressiu

que tendeix a incapacitar la persona per a

l'expressló de les emocions i, fins i tot per

sentirles. Per poder expressar sentiments

cal poder-Ios sentir, i per poder-los exposar

en un lllbret cal, sobretot, conèlxer la seva

existencia.

L'estat danlm ha de ser un condicio-

nant, si no decisiu si molt déterminant, a

l'hora d'interpretar. A l'hora de cantar, no

sembla del tot extrapolable el tbpic del

pallasso capaç de fer riure els espectadors

mentre el seu esperit plora les seves penes.

Potser alguns professional experimentats

han après a separar amb prou contunden

cia les seves emocions personals, per pesa-

roses que siguin, de les que han d'interpre-

tar doit de l'escenah. A una gran majoria

de contants, afortunadament els resulta

impresclndible una certa pau Interior per

poder-se posar a la peli d'un personatge i

fer-lo creole a l'espectador.

Per altra banda, quan l'agressló és de

caràcter menor, quan la persona passa per

situations conflictives que l'amdinen, tenir

la possibllltat de cantar suposa tenir una

gran oportunitat per alleujar els neguits. Els

contants de corals i orfeons coneixen bé els

efectes balsàmlcs de deixar-se portar per

les partitures I, sobretot, per la nécessitât

de seguir les instructions del director, per

harmonitzar la seva veu amb la de/s altres

companys. Sens dubte és una forma de

deixar de banda les cabbries quotidianes

per una estona i aconseguir relatlvitzar-les,

encara que sigui temporalment.

El cant pot ser la mes exigent de les

actlvitats artistiques i, a la vegada una de

les millors ajudes per aconseguir un equili

bri emocionalM

D r . Joan C o r b e l l a

Art ic le publicat a IAVUI el 27/1/02

a quatre v e u s b u t l l e t a de subscripció

Nom i cognoms Professió

Adrega Telèfon

Poblado Codi Postal

E-mail

Desitjo subscriure'm a partir del número Quota anual de 6 € Corresponent a 2 números

Fare efectiu l'import mitjancant: Taló bancari adjunt Domiciliació bancària

Entitat Agencia DG Núm.Compte Titular:

Signatura:

Envieu aquesta butlleta a:

Federado Catalana d'Entitats Coráis • Via Laietana, 54, 2n.despatx 213 • 08003-BarceLona • Tel.93 268 06 68 Fax: 93 3197436

a quatre veus

abri. entrevistes

G é r a r d C l a r e t

director de l'Escota Superior de Mûstca

de Catalunya (ESMUC)

"L'ESMUC és un

canvi valent" Ja fa mes d'un any, els conservator is

I els estudlants de mûsica catalans van

protagonl tzar manlfestaclons I p ro tes

tes con t ra el pro jecte de creaciô de la

nova Escola Super ior de Mûsica de

Catalunya (ESMUC), que acusaven de

néixer amb una clara vocaciô elitista, ja

que ofer ia un n o m b r e de places consi

dérab lement mes rédui t que el dels

conservator is existents fins llavors. Les

recol l ides de f irmes, perô, van servir de

poc i el passât mes de se tembre s'inau-

gurava una f lamant ESMUC, una escola

que avui ja fa temps que és en marxa.

Ar r iba ts al final del p r ime r quadr imes

t r e d'aquest curs, par lem amb el seu

director, Gé ra rd Claret, per tal de

conè ixer millor, des de dins, la realitat

d'aquest centre.

- ( A l b e r t T o r r e n s ) En p r i m e r

Hoc, fe l ic i tats p e r la nova escola.

Faci 'ns un balanç d 'aquest p r i m e r

q u a d r i m e s t r e de v ida de l 'ES-

M U C .

- (Gérard Claret) El balanç gênerai és

positiu, en el sentit que velem que tothom

esta content de la feina que s'ha fet

durant aquests prlmers quatre mesos, tant

l'alumnat, corn el professorat, corn els

départements, com ïequlp dlrectlu. A

vegades, sents veus que diuen que una

escola superior no és un Hoc per fer expe

riments. Jo dirla que alxò, per un costai és

ceri, però per un altre, no som una escola

superior amb una historia com teñen

altres escoles europees I estem parlant de

íaplicació d'un nou pia d'estudls. I per

tant, des d'aquest punt de vista, ¡'aplicada

d'un nou pia d'estudls no delxa de ser

d'alguna manera experimental. Des d'a

quest punt de vista, estem molt satlsfets

de com ha anat aquest primer quadrimes

tre que, al matelx temps, ens ha servit per

treure ja conclusions I veure quines coses

hem de rectificar, millorar o canviar. Evi

demment, hi ha coses que farem diferent

en el segon quadrimestre.

- Q u a n a r r i b a r á l ' E S M U C al p ie

r e n d i m e n t ? C o i n c i d i r á a m b el seu

t ras l la t a l 'Audi tor i?

-En principi, el desenvolupament de

l'ESMUC san quatre anys fins que s'omplin

els quatre cursos. Després, si fem un ter

cer cicle o no, ja ho veurem. A l'inlti del

quart any, hem destar en l'oferta màxima

de l'alumnat Si hi arhbarem o no, alxò ja

és un altre tema.

-S 'ha sent i t a d i r q u e l ' E S M U C

si tua d e f i n i t i v a m e n t el g rau supe

r i o r al nivell q u e li c o r r e s p o n . Fins

a quin p u n t a ixò és résu l ta t de la

nova escola o del nou pia d 'es tu -

dis?

-Si parlem de qualitat, en aquest

país sempre hi ha hagut grans professio

nals que s'han dedicat al man de ien-

senyament. Per tant, tampoc no hem de

pensar que ara, perqué comença l'ES

MUC, es fan les coses ben fetes. Molts

de nosaltres som fruit dels ensenya-

ments que hi ha hagut abans I, per tant,

seria renegar del passai Jo cree que,

mes que pensar si la qualitat será dife

rent, el que convia és ¡'estructura. S'es-

tan ensenyant coses molt diferents del

que s'ensenyava fins ara en el sentit d'u

na formado global. Una de les nostres

preocupacions és: es pot donar al

matelx temps una formado global i una

formado específica? A nosaltres ens inte

ressa que les persones que surtln d'aquí

al cap de quatre cursos ho facin amb

una targeta de presentado però que, al

matelx temps, tlnguin una formacià glo

bal. Jo no crée -séria molt trist pensar-

ho- que les dues coses estiguin renyldes.

-Es inév i tab le q u e p a r l e m de

les p ro tes tes q u e van a c o m p a n y a r

el n a i x e m e n t de l ' E S M U C . A q u e s -

tes queixes fe ien r e f e r è n e i a mes

aviat a quest ions logist iques q u e

no pas pédagogiques?

-Jo crée que la majorio de les queixes

que va haver-hi es van deure a la por del

desconegut. Potser, des d'aquest punt de

vista, la gent jove és massa conservadora I

té por. Dorant d'un canvi, que passarà?

Evidemment, es dôna un canvi, pero com

pots innover sensé que es produeixl un

canvi? Esta clar que l'ESMUC, aquî a

Catalunya, ha suposat un canvi molt fort,

pero aixb és molt valent. Es la primera

vegada que es produeix un canvi aixi en

moites de les coses que s'han fet al pais

des del punt de vista musical. Els résul

tats, ja els veurem. De moment, el primer

quadrimestre, son positius.

- C e n t r e m - n o s en el m o n c o r a l .

D e q u i n a m a n e r a p o d e m re lac io -

n a r l 'especia l i ta t en d i recc iô

s imfôn ico-cora l q u e s ' i m p a r t e i x a

l ' E S M U C a m b la r e a l i t a t de l mon

cora l ca ta là , f o r m a t b à s i c a m e n t

p e r cors amateurs?

-Situem-nos com un estudiant de

direcciô coral o d'orquestra que suri d'uns

estudis superlors d'un conservatori. Jo, si

m'hi trobés, anlria a dirigir qualsevol cor

que tlngués al davant. Em sembla que,

per adqulrir experléncia, és necessah. M'i-

magino que moltissims, si no tots els direc-

tors professionals de cors, han dirigit en

algun moment déterminât cors d'afeccio-

nats. En un altre sentit, tombé diria que

tant de bo tinguéssim la possibilitat que

sortlssin mes cors professionals al pais.

- U n a de les noveta ts q u e ha

i n t r o d u i t l ' E S M U C és l ' equ ipara -

ciô de la m û s i c a t r a d i c i o n a l i

p o p u l a r - o n s' inclou la m û s i c a

cora l - al m a t e i x nivell q u e , fins

a r a , n o m é s t é n i a la mûs ica clàssi-

ca. . .

-A l'estat espanyol, en aquests

moments i que em consti, som l'unie cen-

aquatreveus v 29

entrevistes abril

tre superior que reuneix totes aqüestes

musiques al mateix nivell. Des d'aquest

punt de vista, jo cree que som molt

avançais. La ¡dea és que un estudiant de

jazz i un de flamenc, de música contem-

porània, de musicología o del que siguí tln-

guin unes assignatures troncáis que son ¡a

formaaó básica. Després, h¡ ha assignatu

res especifiques de cadascun, que és on es

palpa la diferencia. Perb, a mes d'aixb,

cada estudiant que és dins d'un àmbit

especial pot fer incursions en els altres

àmblts com a segon Instrument, com a

assignatures optatlves, com a assignatures

de lliure eleccló, etcétera. Per tant, una

vegada mes, afavohm aquesta formado

global. Avul dia, la imatge de la persona

que estudia un instrument per ser solista I

per fer una gran carrera cada vegada és

mes difícil i potser cada vegada la societat

ho demana menys. Es important que el

músíc siguí pouvaient. I, per tant, que un

múslc de clàssica sàpiga, en un moment

déterminât, fer jazz i a l'inrevés, i que un

compositor sàpiga fer tant música de

pel.lícules com per séries de televlsia com

arranjaments com música simfonica.

-En aquest sent i t , la m ú s i c a

p o p u l a r t é un r e c o n e i x e m e n t .

D ' a l t r a banda , p e r ò , són suficients

els recursos q u e hi des t inen els

politics?

-Cadascú ha de lluitar pel seu territori.

I la música tradicional es mereix el que li

pertoca, que és teñir les mateíxes opcions

que els altres. Un país ha de defensor la

seva música tradicional. A vegades, quan

hi ha un excés de prodúcelo, la música

tradicional es veu com una cosa llunyana i

de museu. L'ideal seria que la música tra

dicional també tingues aquesta voluntat

d'adaptar-se a la societat i de poder estar

en evolucló constant dins del seu genere.

De fet, potser no haurla d'haver-hi tantes

diferencies entre el que és una música i

l'altra: la música és música. Quan parlem

de música culta i música popular, fem una

diferencia, i potser no n'hi ha tanta, de

diferencia.

- Q u é ho fa, dones, q u e ens fal t i

t o t a una t rad ic ió d 'una m í n i m a

convivencia a m b la mús ica q u e

a l t res pa'ísos ja teñen? Q u é p o t fe r

l ' E S M U C p e r c o r r e g i r aques ta

situació?

-L'ESMUC té ¡'obligado díntentar inno

var en tots els camps, perb jo cree que

aixb va una mica mes enlla de les seves

posslbilitats. Estem parlant de l'ensenya-

ment general, i l'ESMUC no deixa de ser

un ensenyament específic, professional. SI

no s'lntrodueix mlllor la música a l'ensen-

yament general, és difícil. Perb l'ESMUC

pot treballar -ha de fer-ho- en la formada

de pedagogs dínstruments i, per tant, des

d'aquí, estem en contacte amb escoles de

música i conservatoris, priváis o públics,

que ens permeten saber qué és el que ells

volen com a professorat i fer que els peda

gogs que surtln de l'ESMUC tinguin la seva

incidencia en aqüestes escoles de música i

conservatoris. Potser l'ldeal seria que hi

hagués un institut de pedagogía, que hau

rla de teñir la seva Incidencia sobre aixb.

- F i n a l m e n t , q u é op ina de la

v ida musical de casa n o s t r a i, en

concre t , de Barcelona? Fins a quin

pun t la profusió de cicles i con-

cer ts respon a una d e m a n d a rea l

del public?

-Jo cree que està bé que hi siguí tot, i

que per la ciutat de Barcelona -com tam

bé per la resta de Catalunya- hi passin les

grans figures de la música. Una altra cosa

és la programada que es fa a les sales de

concerts. Al Palau de la Música, jo cree

que han aconseguít una programado de

nivell popular ¡mportant -els concerts que

fan els diumenges són plens de geni o

siguí que hi ha public-. L'Auditori, que és

una cosa nova, també està treballant en

aquest sentit, i aquest any té una progra

mado didáctica ¡mportant. Jo cree que

están treballant de cara al futur. Ara bé,

hi ha grans cicles que están una mica

pendents de consolidado. Però això passa

a totes les grans ciutats, i una cosa no

haurla destar renyida amb l'altra. Jo el

que valoro mes és que en els últims quln-

ze anys sha fet tota una xarxa descoles

de música i conservatoris. Confio molt en

la tasca que s'hí fa, i espero que l'ESMUC

servelxi de punt de referencia, de catali

zador de tots aquests esforcos. Jo el que

els demanaria, bàsicament, és que entre

ells estiguin molt relacionáis i que es facin

moltes coses. No val la pena que existei-

xln assodacions si després cadascú fa

com un petit món dins de la seva escola.

Cada escola és lliure de fer el que vulgul,

però no hi ha prou relació a nivell hori

zontal pedagogie. Jo cree que, en això,

l'ESMUC pot servir de punt de referencia.

Haurla de ser així. u

A l b e r t T o r r e n s

• d a g o ioxin hntian rio rniivirn 9

aquatreveus

abril uè podem cantar

Repertori comú El Consei l de la FCEC proposa tres

cançons de Reper to r i C o m ú per a

to tes les coráis federades, per tal d 'am

pliar el n o m b r e de cançons que sapi-

guem to t s els cantaires. Així , quan hi ha

t robades hi ha també cançons comunes

per cantar.

Les que es proposen ara son:

• D A N S A DE CASTELLTERÇOL

(FCEC N ú m . 156)

Tradicional catalana.

Arranjaments per a cobla:

Jaume Serra.

Adaptado coral I per a plano:

Manuel Oltra

Adaptado del text Agnès Armengo l

En la part i tura d'aquesta obra hi figu

ren uns comentaris or ientadors sobre els

seus orígens i la seva evolució histórica.

Es intéressant llegir-los en aquest sentit i

tenint présent la personalitat deis insig

nes músics que han esmerçat el seu

saber en les diferents elaboracions de la

dansa. En si, la peca no ofereix dificultáis

tècniques. Q u a n t a la i n te rp re tado ,

resulta fàcilment assequible atès que és

prou coneguda a casa nostra.

En restructura s'hi poden distingir

tres parts i cadascuna es caracteritza per

un aire part icular tant en la música com

en la coreografia.

DANSA DE CASTELLTERÇOL TRADTOONM CATALANS

JOAQUIM SERRA

AOARRACIÂ CCTTU I REA A PIA MANUEL OLTRA

• • I L

m i CATALANA DEIM7ITAT3 COHAL3

En la pr imera, compassos de I' I al 40,

les sopranos exposen la senyorial i popu

lar melodia, acompanyada pel ritme sub

til i els contrapunts de les altres veus.

Atenc ió al canvi rítmic, amb les veus dia-

logant -compassos del 33 al 4 0 - que cal

mantenir al mateix tempo .

La segona part, compassos del 41 al

48, indicada com a Sardana, s'inicia amb

un nou t e m p o t o t canviant a compás

binari-ternari. I a la tercera, les Pavanes

-compassos 40 a 8 1 - mantenen el t e m

po i passen a binari-binari amb un r i tme

saltironat en les veus masculines; aquest

fragment cal cantar-lo de manera ágil i

graciosa, però sense correr. En el compás

64 d'aquestes Pavanes es recupera el

ternar i - ternar i i l 'obra acabará de la

mateixa manera, amb la reexposició de la

Sardana Final al compás 82.

C o m hem dit al començament, l 'obra

és fácil i agraïda. Sobretot, cal entendre'n

la forma, posar atenció ais matisos i res

pectar les indicacions metronómiques, ja

que és una dansa viva. La par t de piano

que figura a la part i tura po t ser un supor t

ais assajos i en les interpretacions que

requerixin mes sonoritat.

I... la recomanació d'un convençut

castellterçolenc d'adopció: a finals d'a-

gost, per la Festa Major, visiteu la vila de

Castellterçol i assistiu a la Diada de la

Dansa, a carree de joves parelles de

balladors que cada any fan reviure aques

ta festa tradicional. N o en dubteu: s'ho

vai.

• U N A M ATI N A D A FRESCA

(FCEC N ú m . 167)

Tradicional catalana.

Harm.: Josp Llufs Guzman i Ant ich

Es una de les varietats que t r o b e m

d'aquesta peça en el nostre cançoner t ra

dicional. L'autor de l'arranjament, Josep

Llufs Guzman i Ant ich, music i musicòleg

- c o m es po t comprovar en l'article del

quai publ iquem la segona de les tres

parts en aquest número de la revista-

que conrea la composició coral amb p ro -

liferació i compétent personalitat.

L'arranjament presenta sis estrofes,

quatre de les quais son en la versió con-

UNA MATINADA FRESCA TRADICIONAL CATALANA

TX» Jrl Cancan AJPIATI- au Catalunya'

KARUCMTZAC«Û

JOSEP LLLHS GUZMAN I ANTICH

• I I I

Mil CATALAKA

vencional del cançoner La primera, com

passos de I' I al 8, esta harmonitzada a

dues veus d'home. La segona -compassos

del 9 al 16-, la quarta -de l 21 al 2 8 - i la

sisena, lleugerament conclusiva, - d e l 37 al

f ina l - son identiques i harmonitzades a

quatre veus mixtes.

Les estrofes tercera -compassos del

17 al 2 0 - i cinquena - d e l 28 al 3 6 - res-

tringides de tex t i alterades en la música,

son breus transicions harmoniques amb

réminiscences rítmiques de la tonada.

Aqüestes transicions convé cantar-les amb

poc protagonisme per donar natural

rellevància a les estrofes convencionals

entre les quais estan situades

Respectem rigorosament els matisos,

cohérents i meticulosos, que l'autor acos-

tuma a indicar en les sèves partitures.

A i xô ens permetrà fer ressaltar la trans

parencia que la composició suggereix.

• EL MEU AVI (FCEC N ú m . 168)

Havanera. J. Onega Monasterio.

Versió coral de fróncese Vila

La producció coral de Francesc Vila

és extensíssima, amb obres suggestives i

adequades a la majoria de les nostres

coráis, ja que no sobrepassen la dificultat

mitjana. A i x ô és mot iu perqué es man-

tinguin vigents en els reper tor is des de fa

temps. N o m é s mencionant un dels tftols

aparentment mes simples, el Canon del

Rellotge, queda reflectit el mestratge que

poseeix per escriure música coral.

agi/afre veus >31

que podem cantar abril

L'havanera El m e u avi, de J. O r t e g a -

Monaster io , cal remarcar-ho, és una

pet i ta peça fe l içment reeix ida gracies a

la con junc ió d 'un t e x t i d 'una música

que han calât en la Sensibilität popular,

L'arranjament coral que en fa Francese

Vila t é la v i r t u t de la simpl ic i tat i, és ciar,

no presenta dif icultáis. Està concebu t

amb acompanyament ' ins t ruments als

quais és fácil accedir i a mes, hi ha a l'a-

bast una reducció pe r a piano. D'al t ra

banda, l 'escriptura coral de l 'obra, per

m e t que es pugui cantar a capella; na tu-

ra lment , però, amb résultats menys

plens.

Sigui quina sigui la vers ió que s'in-

t e rp re t i cal vet l lar que les veus a ten-

guin eis matisos, pe r ta l que sobresur-

t i la melod ia situada a les cont ra l ts

- compassos del 10 al 2 0 - i que el

pedal super io r que les sopranos can

t e n al mate lx t e m p s soni quasi a boca

dosa . Seguidament, les sopranos recu-

llen la melodia, que passa després a

moda l i ta t ma jo r i ja no la de ixen fins al

f inal.

El mate ix t e x t i eis matisos indicats

pe r l 'autor faci l i taran la in terpre tac ió

de l 'obra. Si hi in te rvenen ins t ruments

caldrà no descuidar- los i equi l ibrar-ne

el vo l um amb el de les veus.

M a n u e l C a b e r o

Equip Tècnic de la FCEC

• LA C A N Ç Ô DE L' INSTANT

josep Vila.

Text Miquel Desclot

El comen tan d'aquesta par t i tu ra ,

fet per Josep Prats, es va publ icar al

n ú m e r o 16 d'aquesta revista, co r respo-

nent al mes de gêner de 2 0 0 1 .

Reco rdeu que la FCEC t é en

existencia mes de 174 par t i tures, que

consten al Catàleg édi tâ t el 2 0 0 1 , del

quai par làvem en l 'anter ior número

d'aquesta revista. Tant el Catàleg c o m

les par t i tu res es venen a preus mo l t

assequibles.

Novetats

Part i tures editades des de la

darrera revista:

FCEC-169

C A N T DE VESPRADA I D ' A D É U

Trad, alemanya SAH

Harmonitzaao: Franz Burkhart

Es po t considerar com a cont inuado

de les obres per a tres veus editades amb

els números 159 a 162, mo l t adequades

per a corals amb poques veus d 'home,

per a corals juvenils, etc. Desconeixem

l 'autor de la traducció.

FCEC-170

N Á D A L A DE L'ERMITA SATB

Música: Matilde Salvador (n. 1918)

Text Jacint Heredia (n. 1948)

Una nádala mes de la prolifica autora

castellonenca, per ais cors que vulguin

ampliar els repertor is de Nadal. N o és

precisament fàcil, però si hom aprèn bé

cada veu per séparât, la poden cantar la

majoria de corals.

FCEC-171

ROSSINYOL Q U E VAS A F R A N Ç A

Trad, catalana sS+SATB

Harmonitzaao: Alberto Grau (n. 1937)

Arran jament realitzat l'any 1974 per

a l'Escola Can to rum de Caracas. N o

conté, però, elements rítmics pròpia-

ment sud-americans; es t racta d'una har-

moni tzac ió amb un marca i carácter

nostalgic, accentuât per dues modula-

dons al semitò super ior (que t renquen

la possible monoton ia ) i per una ampia

"coda".

FCEC-172

LA REINA DEL PLACER

Havanera SATB

Recollida per X. Montsalvatge (n. 1912)

Harmonitzaao: Alain Langrée (n. /927)

La versió original, recollida per X .

Monsalvatge, és a una veu fins al c. I I i a

dues veus iguals a part i r del 12. L'arran

jament per a cor mix t d'Alain Langrée és

tan ben fet que sembla consubstancial a

l 'obra. N'accentua el carácter d'havanera,

sense treure-l i res de la gracia i simplicitat

originals. Una obra d'art.

FCEC-173

EN JAN DE L'ESCLOP

Trad. deis Páisos Baixos SATB

Harmonitzaao: Piet Rippen

Traducció i adaptado:

Joan Soler i Amigó-(n. 1943)

O b r a similar en diversos aspectes, a

les tradicionals alemanyes recentment

editades. Aquesta, però, a quatre veus.

Es de la regió nord-europea de la Frisia

Or iental , avui a cavali entre Alemanya i el

Pai'sos Baixos. L'adaptació al cátala d'en

Joan Solé i A m i g ó li confere ix un

excel-lent carácter de frescor i d 'espon-

tanéftat.

FCEC-174

SALVE REGINA Núm. 4

"Tempore consolatlonis" SATB

Música: Joan Thomas i Sabater ( 1896-1966)

Aquesta ob ra f o r m a pa r t de la

col-leccio de 4 Salves t i tulada "Partita

super Salve Regina", composta el 1959

per a la Capella Clàssica de Palma de

Mallorca (agrupado coral d 'extraordinà-

ria qualitat que funda i dirigí el propi

compos i to r ) . El l lenguatge harmòn ic

emprat és complex, amarat t o t eli d'arrel

gregoriana.

Reedicions

A mes, degut a la bona marxa de

les comandes, hem reeditat les següents

partitures que s'havien exhaurit:

FCEC-24

ULLS, DEU-ME PLORS SATB

W e e p O mine eyes.

Música:John Bennet (ca. 1575-ca. 1614)

Adaptació del text

Joaquim Maideu (1938-1996)

FCEC-32

PER PRIMAVERA SAH

D e r Kühle Maien

Música: Johann Hermann Schein (1586-1630)

Adaptado del text

Joan Costa (1914-1997)

32 ; ai/uarreveus

uè podem cantar FCEC-42

EL CAVALLER E N A M O R A T

Sardana SATB

Músico: pan Manén ( 1883-1917)

Versió coral: Ángel Colomer (1915-2001)

Text révisât per: Joan Costa i Oriol Martorell

FCEC-57

J O A N DEL RIU.

Trad, del Rosselló SATB

Harmonització: Manuel Oltra (n. 1922)

FŒC-I53 LA MARIA DE LES TRENES

Sardana SATB

Música:

psep Saderro i Puigferrer (1883-1970)

Versió coral: Simon phnson (1934-1993)

FCEC- 155.2

EL C A N T DELS OCELLS

Nádala popular catalana SATB

Harmonització:

Francese Vila i Gimferrer (n. 1922)

FCEC- I56

D A N S A DE CASTELLTERCOL

Trad, catalana SATB

Arranpments per a cobla:

paquim Serra (1907-1957)

Adaptacio coral i per a piano:

Manuel Oltra (n. 1922)

Text adaptat Agnes Armengol (1852-1934)

Dos .libres

intéressants...

I l i Cànons de tot arreu

Tots sabem que Joan Costa (q.e.p.d.)

va ser un trebal lador infatigable que va

apor tar valuosos serveis en molts dels

àmbits del nostre cant coral. A la nostra

Federació en guardem un record d'agraït

reconeixement. Però, a par t de les moites

hores que va dedicar a exercir les sèves

responsabilitats, Joan Costa, per vocació,

era un defensor apassionat de la interpre-

tació de cançons estrangeres traslladades

al català. Savi i constant no va deixar mai

de t raduir cançons de qualsevol estil i

idioma, a través de les quais manifestava

també els seus dots poètics i el seu amor

a la muntanya i a la natura.

ESCOLUT5 I TRADUITS AL CÁTALA PER

J O A N COSTA

La seva vfdua, Neus Marce, fidel a la

seva memòria, es va proposar deixar tes

t imoni de l'inestimable llegat d'en Joan

amb la publicació d'uns opuscles fntims i

d'un index exhaustiu de to ta la seva obra

traduïda, el quai l'Orfeo Català ha acollit

en els seus arxius per donar servei als

consultors interessats.

I ara, ha culminât el seu propòsi t amb

aquest llibret, recull de cànons traduits al

català: I I I Cànons de t o t arreu, en el

quai la FCEC s'ha sentit en el deure de

coHaborar-hi. Sens dubte sera una mo l t

bona eina de treball pels afeccionats a

cantar i pels professionals del cant coral.

El contingut és rie en varietat temàtica, i

l'edició, de Clivis, mo l t acurada. Es un lli-

bre digne de recomanar.

M a n u e l C a b e r o

Totes les comandes d'aquests dos lli-

bres realitzades per les corals directa-

ment a la FCEC gaudiran d'un descomp

te especial. Informació: 93 268 06 68.

Les Nadales del Madrigal

L'Agrupació C o r Madrigal, amb la

voluntat de felicitar el Nadal als amies i

familiars t o t fent música i alhora incre

mentar el reper tor i coral català, al llarg

de la seva historia ha anat encarregant

l 'arranjament de nádales del nost re

canconer tradicional a un compos i to r del

país, i la seva il-lustració a un artista del

m ó n de les arts plàstiques. Aquesta idea

m

albadi

»liilHI i LES NADALES

PEI, MADRIGAL

L

es va iniciar el 1967, i pràcticament no

s'ha in terromput .

Tots els membres de l 'Agrupació

C o r Madrigal van acordar que la cele

b rado dels cinquanta anys de la Funda-

ció del C o r Madrigal era una bona oca-

sió per editar un llibre amb aqüestes

nádales, i així posar-les a l'abast de to ts

els cors del nostre país i de fora.

A l l ò que gairebé era un somni ara

és realitat, i es mater ia l i tza en un l l ibre,

m o l t ben ed i ta i per Clivis, del qual l'A

grupac ió C o r Madrigal es p o t sent i r

orgul losa. Son 30 nádales de d i fe rent

di f icul tat que poden ajudar a ampl iar el

r e p e r t o r i de les coráis. •

a quatre veus v 33

www.laCaixa.es

V u l i g e s t i o n a r e l s m e u s d i n e r s a l m o m e n t

Venda d' Entrades A m b u n c l i c , t e n i r

l e s m e v e s e n t r a d e s

p e r a l c i n e m a i p e r

a a l t r e s e s p e c t a c l e s

laCaixa.es El teu primer portai personal P e r q u é n o tots v o l e m el m a t e i x , "la Caixa" t ' o f e r e i x el t e u p r i m e r

por ta l p e r s o n a l . A m b e ls s ervé i s f i n a n c e r s i p e r s o n á i s q u e tu tri ïs .

P o d r á s v e u r e to t s e l s t e u s c o m p t e s e n u n a s o l a p a n t a l l a .

T i n d r à s a c c è s a l e s b o r s e s m e s i m p o r t a n t s d e l m o n . Et

f a c i l i t a r e m les n o t i c i e s q u e m e s t ' i n t e r e s s e n . Sabras q u i n

t e m p s fa a la teva c i u t a t . T i n d r à s la teva p r ô p i a a g e n d a .

P o d r á s c o m p r a r les teves e n t r a d e s p e r al c i n e m a i p e r als m i l l o r s

e s p e c t a c l e s , i t a m b é e s t a r al d i a d e la c a r t e l l e r à . I, f ins i t o t ,

p o d r á s triar e n t r e m i l e r s d e p r o d u c t e s d e to te s les n o s t r e s

b o t i g u e s , fer la c o m a n d a d e l s u p e r m e r c a t o t robar el p is

q u e e s t á s b u s c a n t . A m é s , et d o n e m c o r r e u e l e c t r o n i c

gra tu i t . C o n n e c t a ' t a www. laCa ixa . e s i fes - te el t e u por ta l .

3 * l aCa ixa

http://www.laCaixa.es

http://laCaixa.es

http://www.laCaixa.es

abril si voleu anar pel món... Si voleu anar pel món...

• International Choral Singing Festival

Nancy, Franga

06 - 12/05/2002


• 4th Rhodes International Music Festival

Rhodes, Grecia

08 - I 1/05/2002

E-mail: [email protected] OR:

[email protected]

• 2nd Yurlov's International Choir Conductor's Competition

Yekaterinburg, Russia

Maig 2002

Tel.: + 7 34 32 517180

• Ith International Folk Songs Choir Festival

Praga, República Txeca

02 - 05 /05/2002

Fax: +42026843270

• 50th European Music Festival for the Youth

Neerpel t , Bélgica

01 - 05/05/2002

Tel: + 3 2 I I 662339

Fax: + 3 2 I I 665048

• 23rd International Children's Choir Festival

Halle/Saale, Alemanya 02 - 05 /05/2002


W e b : http://amj.allmusic.de

• Europa Cantat International Study Tour for Choral Conductors

Sofia and Plovdiv, Bulgaria

05 - 13/05/2002


W e b : ht tp: / /www.EuropaCantat .org

• /2th Festival of Choral Singing

Nancy, Franga

06 - 12/05/2002


• I Oth Choir Festival in Vaasa Vaasa, Finlandia

08 - 12/05/2002


W e b : http://www.vaasa.fi/choirfestival

• 4th International "Robert Schumann" Choir Competition and Festival

Zwickau, Alemanya

16 - 20/05/2002


W e b : ht tp: / /www.musica-mundi.com

• Festival Música Sacra International Mark toberdor f Alemanya

17 - 21/05/2002


http://www.musica-sacra-international.de

• X X X Festival of Songs Olomouc 2002

Olomouc , República Txeca

05 - 09/06/2002


W e b : http://www.festamusicale.cz

• "Songbridge doubled" Espoo, Finlandia

07 - 14/06/2002


http:/ /www.choralespoo.f i

• 3rd Choral Singing Contest of South American Folk and Popular Music

Ciudad de La Plata, Argent ina

13 - 1 6 / 0 6 / 2 0 0 2

Fax: + 5 4 221 4258326

• (7th International Festival of Academic Choirs

Pardubice, República Txeca

28/06 - 03/07/2002


W e b : http:/ /www.ipos-mk.cz

• 4th CANTUS MM Choir and Orchester Festival

Salzburg, Austr ia

28/06 - 02/07/2002


http://www.austrianvoice.chorusculture.at

• 8th International Chamber Music Competition for Solo Voice

Gorizia, Italia

01 - 04/07/2002


http://www.seghizzi.it

http://utenti.tnpod.rt/imontig/zeghizzi 17.html

'41th International Choral Competition

Gorizia, Italia

04 - 07/07/2002



http://utenti.tripod.it/imontig/zeghizzi 17.html

• 7th Tuscany International Children's Chorus Festival

Florencia, Italia

01 - 08/07/2002


http: / /www.musicamundi.com

• I Oth International Choral Kathaumixw

Powell River Canada

02 - 06/07/2002


ht tp: / /www.kathaumixw.org

• 4th International Choir Festival

Parnu, Estonia

03 - 07/07/2002


W e b : ht tp: / /www.prkf .ee

• TOUCH THE FUTURE Rheinland-Pfalz, Alemanya

03 - 09/07/2002


• 20th International Choir Festival ofPreveza. 8th International Competition of Sacred music

Preveza, Grecia

04 - 07/07/2002


• 39th International Choir Competition

Schloss Porcia. Spittal an der Drau,

Austria

04 - 07/07/2002


agtvatVeveus v 3 5





http://amj.allmusic.de





http://www.vaasa.fi/choirfestival


http://www.musica-mundi.com


http://www.musica-sacra-international.de


http://www.festamusicale.cz


http://www.choralespoo.fi


http://www.ipos-mk.cz


http://www.austrianvoice.chorusculture.at



http://utenti.tnpod.rt/imontig/zeghizzi



http://utenti.tripod.it/imontig/zeghizzi


http://www.musicamundi.com


http://www.kathaumixw.org


http://www.prkf.ee




si voleu anar pel món... — • Kurt Thomas Conductors' Course

Utrecht , Holanda

5 - I 3/7/2002


W e b : h t tp : / /www.snkn!

• IV International Singing Week Zrenjanin, Yugoslavia

05 - 15/07/2002


• XXXV// jornades Intemacionals de Cant Coral

Barcelona, Catalunya

08 - 14/07/2002


W e b : www.fcec.info

• Inaugural Vox Feminae International Women's Chorus Festival

Florencia, Roma, Italia

08 - 17/07/2002


W e b : ht tp: / /www.musicamundi. com

• 4th International Choir Competition

Miltenberg, Alemanya

I I - 15/07/2002


W e b : ht tp: / /www.mil tenberg.de

• Europa Cantat junior 3 Namur, Bélgica

13 - 21/07/2002


• Europa Cantat Int'l Study Tour for children's choir conductors

Namur, Bélgica

13 - 21/07/2002


• Pacific Rim Children's Chorus Festival

Honolu lu , Hawaii

16 - 24/07/2002


W e b : http:/ /www.musicresources.org

• Festival (nternacionaf de Música de Cantonigrós

Cantonigrós, Catalunya

18 - 21/07/2002

Tel.: +34932326444

• 3rd International Choir Festival of Sacred Music

Rottenburg/Neckar Alemanya

18 - 22/07/2002

E-mail:

[email protected]

• 22nd International Youth Music

Days St. Andreasberg/Oberharz, Alemanya

16 - 26/07/2002



• Sth International Recitals of Choirs "Hora Cantavi 2002"

Suvaki, Polonia

18 - 20/07/2002


• Musique en Morvan 2002 Autun , Franga

18 - 28/07/2002


W e b : http://acj.MusicaNet.org

• Setmana Internacional de Cant Coral

Tarragona, Catalunya

20 - 28/07/2002


http://www.geocit ies.com/acctmusic

• Academia Europea de Cant Coral

Foix, Franga

20 - 30/07/2002


http:/ /www.eurochoracad.free.fr

• Choral Music Experience Institute for Choral Teacher Education

Maynooth College, Co. Kildare, Irlanda

20 - 28/07/2002


W e b : ht tp: / /www.boosey.com

http://www.choralmusicexperience.com

• 8th Festival Internacional de

Polifonía i Habaneres Torrevieja, Espanya 20 - 28/07/2002 E-mail: [email protected]

[email protected] W e b : http://www.habaneras.org

• Europa Cantat - European Academy for Young Choral Singers

Weikersheim, Alemanya

21 - 31/07/2002


W e b : ht tp; / /www.EuropaCantat .org

• 4th Taipeh International Choral Festival

Taipeh, Taiwan

21 - 27/07/2002


W e b : h t tp : / /www.tpf . tw

• 1st International Choir Festival Randers, Dinamarca

24 - 27/07/2002


• Curs Internacional de Lleida Técnica vocal: 24/07 - 02/08/2002

Direcció coral: 2a. quinzena d'agost


• Europa Cantat International Singing Week

Loughborough, Gran Bretanya

28/07 - 04/08/2002

E-mail: [email protected],

http://www.singing.weekbtinternet.co.uk


http://www.singing.weekbtinternetco.uk

• 4th fntemationaf Youth Chamber Choir Meeting

Usedom, Alemanya

01 - I 1/08/2002



• "Vivace 2002" International Choir Festival

Veszprem, Hongr ia

02 - 05/08/2002

E-mail: [email protected] httpy/www.vmkveszprem.hu/events.html

• 6th IFCM World Symposium on

Choral Music Minneapolis, USA 03 - 10/08/2002 E-mail: [email protected]

• San Juan Coral 2002 San Juan, Argent ina 15 - 20/08/2002


3 6 j a quatreveus


http://www.snkn





http://www.musicamundi


http://www.miltenberg.de




http://www.musicresources.org






http://acj.MusicaNet.org


http://www.geocities.com/acctmusic


http://www.eurochoracad.free.fr


http://www.boosey.com

http://www.choralmusicexperience.com



http://www.habaneras.org




http://www.tpf.tw




http://www.singing.weekbtinternet.co.uk


http://www.singing.weekbtinternetco.uk




http://www.vmkveszprem.hu/events.html



abril si voleu anar pel món... • 50th "Guido d'Arezzo" Choir

Competition

Arezzo, Italia

19 - 25/08/2002


• Vocal Jazz Days Soesterberg, Holanda

24 - 30/08/2002

E-mail: walterf@worldonl ine.nl

www.debiltstars.nl/Vocaljazzdays.htm

• Europa Cantat International Singing Week

Nevers, Franca

25/08 - 0 1 / 0 9 / 2 0 0 2


http://www.vil le-nevers.fr

• Alpe Adria Cantat Lido di Jesolo, Italia

01 - 08/09/2002


http://www.feniarco.it

• Europa Cantat - European Academy for Young Choral Conductors

Fano, Italia

01 - 08/09/2002



• Concurs Internacional de Cant Popular "Europa i els seus cants"


18 - 22/09/2002


www.amicimusicasacra.com

• Tonen 2002

Monster Holanda 20 - 22/09/2002


ht tp: / /home.kabelfoon.nl /~vranken

• "Indian Summer" - Singing Week for More Mature Singers

Lake Balaton, Hungría

26/09 - 02/10/2002

E-mail: [email protected] O R

[email protected]

http:/ /www.vmk.veszprem.hu

• 8th European Convivial Wine Song Festival

Pecs, Hongria

27 - 30/09/2002


http://extra.hu/winesongfestival

• "Songbridge" La Plata Argent ina

29/09 - 5/10/2002


www.aamcant.org.ar

• 2nd International Competition for Young Choral Conductors

Talinn, Estonia

02 - 06/10/2002


ht tp: / /www.EuropaCantat.org

• 2nd Choir Olympics 2002 Busan, Rep. de Corea

19 - 27/10/2002


http: / /www.choirolympics.com

• In the Footsteps of Beethoven and Schumann

Bonn, Alemanya

29/10 - 03/1 1/2002


ht tp: / /www.EuropaCantat.org

• International Vocal Group Festival 2002

Tilburg, Holanda

01 - 3/1 1/2002


http://www.snk.nl

• XlXCertamen Coral Villa de Aviles 9, 16, 23 i 30/1 1/2002

Tel.: 985 542882 - 985 563422 -

985 564103

• World Youth Choir European Session

Namur Belgica

Desembre 2002/Gener 2003


• Happy Birthday Handel Halle/Saale, Alemanya

21 - 23/02/2003


http:/ /www.happy-birthday-handel.de

• 1st Europea Jazz Days 2003 Praga, Rep. Txeca

24 - 27/04/2003

Fax: +42026843270

• 8th /nternat/onai Choir Festival "Tallinn 2003"

Tallinn, Estonia

24 - 27/04/2003


http:/ /www.kooriyhing.ee

• 8th International Chamber Choir Competition Marktoberdorf

Marktoberdorf , Alemanya

05 - I 1/06/2003

[email protected]

http://wvw.int-kammerchor-wettbewerb.de

• 8th Tuscany International Children's Chorus Festival

Florencia, Italia

30/06 - 08/07/2003


http: / /www.musicamundi.com

• Festival EUROPA CANTAT XV


18 - 27/07/2003



• / Ith EUROTREFF

Wol fenbüt te l , Alemanya

27 - 31/08/2003

E-mail:

[email protected]


• 6th /nternationa/ Choral Competition

Trelew, Argent ina

16 - 21/09/2003


• (Oth Athens International Choir Festival, Choirs Olympiad

Atenes, Grecia

10 - 14/1 1/2004

E-mail: rama@compul inkgr

aquatreveus i37



http://www.debiltstars.nl/Vocaljazzdays.htm


http://www.ville-nevers.fr


http://www.feniarco.it




http://www.amicimusicasacra.com


http://home.kabelfoon.nl/~vranken



http://www.vmk.veszprem.hu


http://extra.hu/winesongfestival


http://www.aamcant.org.ar




http://www.choirolympics.com




http://www.snk.nl



http://www.happy-birthday-handel.de


http://www.kooriyhing.ee


http://wvw.int-kammerchor-wettbewerb.de


http://www.musicamundi.com






calaix de sastre abril

Cançonerde

butxaca

El Cent re de Promociô de la Cultura

Popular i Tradicional Catalana ha coeditat

conjuntament amb Edicions El Mèdol

(Cartagena 15-A, 43004 - Tarragona) un

cançoner que pretén -segons s'expllca a

la con t rapo r t ada - posar a l'abast de la

gent un reguitzell de cançons (lletra i

mûsica) per a ser cantades en molts I

diversos moments de la vida. N o es trac

ta, per tant, d'un recull de cançons t rad i -

cionals en un sentit estricte, sinô d'un

conjunt d'obres de diversa procedència,

utils tant per animar una vetllada, una

sobretaula, un viatge, com d'eina per a

corals, mestres de mûsica, etc. Efectiva-

ment, hi podem t robar balades, balls t ra -

dicionals, canons, cançons a veus (iguals i

mixtes), cançons de joc i també obres

d'autor (Serrât, L lach, . . . ) . Una bona eina

que ens po t ajudar a l'hora de fer cantar

t o t h o m .

Cançoner de butxaca

Sempre hi ha una canco

MARCEL CASELLA;. RAMON MANENT.

RAH-MON ROMA, RAMON VILAR

C.H.O.I.R. 2002 C o m cada any, el Depa r tamen t d'En-

senyament de la General i tät de Catalun

ya en co l . laborado amb la Landesakade

mie für die musizierende Jugend in

Baden -Wür tenbe rg p r o m o u e n la par t i

c ipado de joves cantants catalans al

C.H.O.I.R. 2002. Aquesta és una t r aba

da de cantaires de diverses regions

europees que preparen con juntament

un programa de música simfónico-coral

sota la direcció de dos prestigiosos

di rectors alemanys. La t rabada t indrá

lloc entre el 17 i el 29 d'agost a O c h -

senhausen (Alemanya). El viatge i l'allot-

jament deis aspirants sel.leccionats és

gratui't. Aquel ls joves cantants ent re 16 i

24 anys que hi estiguin interessats cal

que demanin per fax: 93 426 40 99 o

per e-mail: choi rcat2002@hotmai l .com

el full de sol-l icitud.

Intercanvis amb

coráis El C O R DE LLÍBER de la Marina Alta,

del País Valencia, desitja poder fer inter

canvis amb coráis catalanes. Podeu con

tactar amb ells per teléfon: 96 573 31 46

o bé 655 34 47 59, o bé per correu

electrónic a [email protected].

El C o r de Cambra TE D E U M A D O -

RAMUS de Sofia, Bulgaria, desitja fer un

intercanvi amb una coral catalana. Podeu

contactar amb ells per correu electrónic:

te@cbl inknet o bé [email protected].

La coral ZRINYI I L O N A G Y M N A -

Z I U M de Miskoll (Hongria) desitjaria fer

un intercanvi amb una coral catalana. Es

un cor de noies i els podeu contactar per

mail: [email protected]

Coral de Sicilia (Italia) desitja fer un

intercanvi amb un cor cátala durant l'es-

t iu. Son 30 membres i els podeu contac

tar a: [email protected]

M o l t sovint rebem pet ic ions de

coráis estrangeres que desitgen fer un

intercanvi amb una coral catalana. Aqües

tes peticions normalment arr iben amb

mol t poca antel- lacio i ens és difícil fer

arribar la in formado, t o t i que estem

segurs que moltes de les coráis de la

FCEC hi podr ieu estar ¡nteressades.

Es per aixó que properament ob r i -

rem una nova secció a la nostra página

web, en la que in formarem de totes les

peticions d'aquest tipus que ens arribin.

Si a mes desitgeu rebre la informació

directament, només ens heu d'enviar un

correu electrònic a [email protected] que

digui: ESTEM INTERESSATS EN REBRE

LES PETICIONS D ' INTERCANVIS A M B

CORALS ESTRANGERES.

En aquests moments només ten im

els correus electrànics d'un 10% de les

corals membres. D e m o m e n t encara no

és gaire, però esperem que de mica en

mica aconseguirem ten i r una adreça

electrònica per cada coral, de manera

que aquesta via de comunicació, ràpida i

econòmica, es converte ix i en la via habi

tuai de comunicació amb to tes les corals

de la FCEC.

Mes coses Indian Summer Singing W e e k per als

Cantaires Mes Grans

25/09 - 02/10/2002

Hongria, Llac Balaton

La Setmana Cantant " Indian Sum

mer " està organitzada per als cantaires

mes grans - indiv iduals o en g r u p s - que

se senten una mica "sols" enmig de les

noves generacions de cantaires i que

encara vo len cont inuar cantant, sent int

el r ep te d ' i n t e r p r e t a r grans peces

corals sota la batuta de reconeguts

d i rectors.

Si la teva coral , els teus amies can

taires ja " re t i ra ts" , o t u mate ix corn a

cantaire individuai, per tanys a aquesta

"categor ia" , si us plau veniu i d iver t iu -

vos amb nosaltres! Els cantaires hi

poden anar acompanyats amb els còn -

juges o amies no cantaires: s'ofereix una

comple ta exper ièneia cultural i turfstica

per a cadaseli. " Indian Summer " us o fe-

reix una fantàstica setmana a Hongr ia,

al famós i meravel lós lloc de vacances

Balaton.

C o m que el 2002 és any Kodâly, es

trabal lare la Missa Brevis c o m a t r i bu t al

gran mestre hongarès. La Missa Brevis

és una bonica compos ic ió per a veus

mixtes, solistes i o rgue. D i rec to r : Lasz-

lo Heltay (GB).

TERMINI D' INSCRIPCIÓ: 31/03/02

Per a més détails:

F C E C : Tel.: 93 268 06 68 •

38 j a quatre veus







2002 abril entretenicors

Encreuats musicals

Mélodiques Harmoniques 1. Pedra, sardana i pissarra. 1. Els musics s e n solen p rendre i ben fet que fan.

2. A l t r a m e n t dit, largo. Variacions mister iores de n'Elgar 2. 1 ara poc a poc. H o fa la Rita quan canta malament

3. Indici d' indicació musical a l'India. 3. Canoo originaria de I'lndia. Enemies de les Orques tes Andor ranes .

H i ha oboès que ho són. Mi Ma jo r 4. Ga t angles mut . Si Ma jor D ibbu ix d 'un ppai's ppianissim.

4. Bona T r o m p e t a Irene, i doblada. Indica N o u Rj tme In termedi . 5. Mater ia d' inspiracio. Vigila: alta tensio. Vo lem Una Lfrica Open'st ica.

5. Segona de Re. La Major Relatiu a la capacitat pu lmona r 6. Escala ascendent.

6. Riu d 'o r wagner ià. Alguns, c o m en Beethoven, s'hi encaminen. 7. Per quan un t e m a se t ' indigesta. Si t ' ho diu en Gard iner entra.

Lletra muda i escapcada. Ella canta a capella.

7. Alguns d i rec to rs el desmengen quan desafmem. 8. Vila famosa per la seva banda. Si e t d iuen a ixo vo len d i r D o .

O b r e pentagrames i po r tes . La Lola canta sense consonants.

8. Veu mi l i tar poc melodiosa. Ocel ls de cant musical. 9. Anagrama que n o sona. Tantals desordenats amb el capo a la coda.

D o n ve la mùsica escandinava. 10. Famosa huaratxa d'en Bernstein. Si n o en resp i rem no can tem.

9. Famós au to r de tangos. D a capo a coda. D e vegades ens q u e d e m sense a mitja frase.

10. A ra , para de cantar A r a canta una oda. A r a un La. 1 1. Qualsevol cantaire ho es. Es b o fer-ho amb el pa i amb ins t ruments

1 1. Os t i na to de Las. El metal l d'aquell r iu. de vent, pe ro no amb els politics.

Pep Solé

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

La solució la podeu t rabar a la nostra pàgina web: www.fcec.info

aquatreveus v 39


g ra va-te" Is al cap!

atenció ciutadana

Informació general í servéis El telèfon 012 informa sobre els diferents servéis i organismes de la General i ta t de Catalunya i sobre infinitat de servéis d'arreu del país.

El telèfon 112 facilita l'accès dels ciutadans de Catalunya ais servéis d'emergències. Un unie telèfon per a totes les emergencies.

0) lu in

Oool-t per í e r (Viol-t per viure

o ü Generalitat de Catalunya

w w w . g e n c a t . n e t

http://www.gencat.net

adreces - FCEC - Pàgina principal [email protected] FEDERACIÔ CATALANA D'ENTITATS CORALS Via...

Documents

Transcript of adreces - FCEC - Pàgina principal [email protected] FEDERACIÔ CATALANA D'ENTITATS CORALS Via...