PAREJA & ASSOCIATS

Advocats

ANNEX NÚM. 5 DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL

D'ORDENACIÓ URBANA D'ESPARREGUERA AL SECTOR CAN ROCA

Aprovat pel Ple de la

Corporació, en sessió Esparreguera, dedata •

1 5 I

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

ÍNDEX

I. OBJECTE DEL PRESENT DICTAMEN i ANTECEDENTS.

11. SOBRE LA PROCEDÈNCIA DE MODIFICAR EL RÈGIM URBANÍSTIC DE

L'ÀMBIT DE CAN ROCA EN EXERCICI DEL IUS VARIANDI DE

L'ADMINISTRACIÓ A PARTIR D'UNA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA

GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA D'ESPARREGUERA.

11 .1. Els límits del ius varia nd i de l'Administració en exercici de la seva

potestat de planejament.

11 .2 . Sobre el caràcter reglat de la classificació del sòl urbà.

11 .3. Els terrenys inclosos en l'àmbit de Can Roca objecte de la

Mod ificació de Pla General que ens ocupa no disposen dels serveis

urbanístics bàsics ni es troben consolidats per l'ed ificació.

11.4. La modificació del règim jurídic de l'àmbit de Can Roca en exercici

del ius variandi de l'Administració no comporta la revisió del planejament.

111. SOBRE L'EVENTUAL RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE

L'ADMINISTRACIÓ DERIVADA DE L'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA

MODIFICACIÓ DE L'ORDENACIÓ DE L'ÀMBIT DE CAN ROCA QUE

DETERMINA LA CLASSIFICACIÓ DELS TERRENYS COM A SÒL NO

URBANITZABLE.

l li. i. Consideració prelimina r. Sobre la responsabilitat patrimonial de

l'Administració en matèria urbanística.

111.2. La reducció de l'aprofitament que es derivaria d'aprovar-se

definit ivament la Modificació del planejament de Can Roca aprovada

inicialment en data 21 de juny de 2001 no generaria drets

indemnitzatoris a l'empara de !'article 4 1.1 de la .LRSV.

PAREJA & ASSO C I AT S Advocats

a) La modificació del Pla General en l'àmbit de Can Roca no té

caràcter anticipat, sense que la manca d'execució resulti

imputable a l'Administració.

b) La modificació del Pla General en l'àmbit de Can Roca no

genera 'una lesió patrimonial per quan en cap cas no s'ha

produït la patrimonialització de l'aprofitament urbanístic.

111.3. Sobre la no concurrència de dret a indemnització dels propietaris

per despeses produïdes en compliment dels deures inherents al procés

urbanitzador a l'empara de l'article 44 de la LRSV.

111.4. Sobre els efectes de la Modificació del planejament de Can Roca

en relació amb les cessions dutes a terme pels propietaris de l'àmbit.

IV. CONCLUSIONS

P A R E J A & A S S O C I A TA9rovat pel Ple de la Advocats de ~a~~acló, en sessió Esparreguera,

1 5 HAiti 100o % , ¡ MAIG 1GOJ ~El Secretari General

DICTAMEN JURÍDIC SOBRE LA POSSIBILITAT DE MODIFICAR EL RÈ~ JURÍDIC DEL SÒL DE L'ÀMBIT DE CAN ROCA DEL TERME MUNICIPAL

D'ESPARREGUERA ACTUALMENT CLASSIFICAT COM·A SÒL URBÀ.

1.- OBJECTE DEL PRESENT DICTAMEN I ANTECEDENTS

L'Ajuntament d'Esparreguera, amb l'objecte de propiciar el creixement

sostenible del municipi, tot potenciant els nuclis residencials ja existents, i de

protegir el sector de Can Roca i el seu entorn, atesa la massa arbòria de valor

paisatgístic existent i la proximitat de l'àmbit a l'espai natural anomenat "Els

Blaus", així com amb la finalitat de crear un cinturó verd entorn del municipi, va

promoure i tramitar una modificació del Pla General d'Ordenació en relació amb

l'indicat àmbit de Can Roca, que té per objecte classificar el mateix com a sòl

no urbanitzable, amb dues qualificacions: zona de sòl no urbanitzable de valor

forestal (clau 15b) i zona d'espais lliures (clau P).

Una vegada l'expedient de la modificació del Pla General es va remetre a la

Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació

definitiva, aquesta va acordar, en data 13 de novembre de 2002, suspendre la

referida aprovació fins que s'incorporessin en el document un seguit de

prescripcions i, entre elles, es preveia que: "1. 1. Cal justificar des d'un punt de

vista urbanístic i jurídic que no es tracta d'una revisió de Pla General, amb una

anàlisi potencial dels habitatges del Pla General amb una comparació respecte

d'altres sectors urbans i urbanitzables no desenvolupats, anàlisi de via/itats

perifèriques que incideixen sobre el sector, com és el cas de Can Came/las,

garantir els accessos al sector d'equipaments i l'avaluació de les necessitats

d'equipaments; 1.2. Cal aportar un dictamen jurídic que avali la possibilitat de

modificar el règim urbanístic del sòl, atès que la classificació actual dels

terrenys és de sòl urbà".

- 1 -

PAREJA & ASSOCIA TS Advocats

Precisament complimentant l'Acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de

Barcelona de 13 de novembre de 2002, s'emet, a petició de l'Ajuntament

d'Esparreguera, el present Dictamen jurídic amb l'objectiu de determinar la

procedència o no d'aprovar una Modificació puntual del Pla General

d'Ordenació que, amb la finalitat de preservar els valors naturals del sector Can

Roca i el desenvolupament sostenible del municipi, alteri el règim urbanístic de

l'àmbit, actualment classificat com a sòl urbà, en el sentit de classificar-lo com a

sòl no urbanitzable.

Per tal de dur a terme l'estudi exigit per l'Acord de la Comissió Territorial

d'Urbanisme de Barcelona de 13 de novembre de 2002, cal tenir en compte el

següents antecedents:

1. En data 27 de juny de 1975, la Comissió Provincial d'Urbanisme va

aprovar un Pla Parcial d'Ordenació en l'àmbit de Can Roca, que

abastava 45,48 Hectàrees, majoritàriament industrials, de les quals 4,75

Hectàrees es qualificaven de zona residencial intensiva. L'indicat Pla

Parcial, que preveia un període d'execució de tres anys, es va executar

en la seva part industrial, donant lloc a l'anomenat polígon Can Roca,

mentre que en relació amb la part residencial, es va atorgar, en data 30

de gener de 1980, i després d'haver-se aprovat la corresponent

parcel·lació una llicència per la promoció de vuit habitatges que no es

van executar completament, sense que en cap cas s'efectuessin les

corresponents cessions de verd públic.

2. En data 11 de maig de 1982, l'Ajuntament d'Esparreguera i la Societat

Can Roca, S.A. van signar un Conveni atès que "se estimaba necesaria

la introducción de ciertos elementos correctores de la ordenación

- 2 -

PAREJA & ASSOCIAT S Advocats

urbanística prevista por el Plan Parcial de Ordenación de Can Roca,

S.A. en el area pendiente de ejecución de dicho Plan Parcial".

En virtut del referit Conveni, l'Ajuntament es comprometia a classificar

com a sòl urbà la totalitat del sector inclòs en el Pla Parcial de Can Roca,

tot incorporant en relació amb la zona industrial el mateix aprofitament i

ordenació prevista en el referit Pla Parcial. D'altra banda, es va acordar

que es preveuria en el planejament general una zona residencial,

independent de la zona urbanitzada en la qual es va atorgar ll icència per

a la construcció de vuit habitatges, per a la que s'establiria un

aprofitament urbanístic total de 18.000 m2 de sostre distribuïts en un

màxim de 150 parcel·les, en cada una de les quals es podia edificar,

com a màxim, 120 m2 de sostre.

Pel seu costat, la Societat Can Roca, S.A. assumia, d'un banda, el

compromís de cedir a l'Ajuntament, en un termini de tres mesos des de

l'aprovació definitiva del Pla General que incorporés les previsions

pactades, els terrenys destinats a espai lliure, a equipament i a sòl de

cessió; i de l'altra, es comprometia a formular, en el termini de 12 mesos

des de l'aprovació definitiva del Pla General, un Projecte d'Urbanització

"adecuado a las nuevas determinaciones previstas para la zona

residencial", tot pactant-se expressament que "/a efectiva ejecución de

dicho proyecto de urbanización correra a carga de Can Roca, S.A. y sera

condición imprescindible para el otorgamiento de licencias de edifícacíón

en la nueva zona residencial".

3. En data 27 de juliol de 1983 s'aprovà definitivament el Pla General

d'Ordenació Urbana en el qual es van incorporar les previsions pactades

en el Conveni d'11 de maig de 1982.

- 3 -

PARE/A & ASSOCIATS Advocats

4. En data 23 de març de 1984, la Societat Can Roca, S.A. va atorgar

escriptura pública davant del Notari de Barcelona, Sr. Bauza Corchs, per

la qual, en compliment del conveni d'11 de maig de 1982, es van cedir a

l'Ajuntament d'Esparreguera dues finques de 81.389 m2 i 6.286 m2.

Mitjançant escriptura pública de 16 de maig de 1984, l'Ajuntament

d'Esparreguera va ratificar l'escriptura de cessió abans esmentada, de

conformitat amb l'Acord adoptat pel Ple municipal en data 1 O de maig de

1984.

Tanmateix, d'acord amb les dades que han estat facilitades als redactors

del present Dictamen, la Societat Can Roca, S.A. no va formular el

Projecte d'Urbanització previst pel Conveni de referència als efectes de

l'execució de les obres d'urbanització necessàries en relació amb la

zona residencial delimitada.

5. En data 14 de febrer de 1996 s'aprovà definitivament el Text Refós de la

Revisió del Programa d'Actuació i Modificacions puntuals del Pla

General d'Esparreguera, que constitueix el planejament actualment

vigent.

L'article 193 de l'indicat Text Refós va preveure que el desenvolupament

del sector de sòl urbà residencial de Can Roca s'havia d'ordenar

mitjançant un Pla Especial, que podia ser d'iniciativa privada. Segons

l'esmentat precepte, el Pla Especial, que havia de respectar l'entorn

paisatgístic, la vegetació i la topografia de la zona, havia de considerar el

paràmetre de la zona d'edificació unifamiliar aïllada, amb una

edificabilitat bruta global de 0,48 m2st/m2s, i destinar un mínim de 2

hectàrees, de les 6,73 que integraven l'àmbit, a sistema local d'espais

lliures. S'establia, com a sistema d'actuació, el de compensació.

- 4 -

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

D'acord amb el Programa d'Actuació que integra el referit Text Refós de

14 de febrer de 1996, el desenvolupament del Sector de planejament en

Sòl Urbà Can Roca mitjançant l'aprovació del corresponent Pla especial i

la subsegüent execució, es preveia en el primer quadrienn i. Per tant, i

atès que l'indicat Text Refós va entrar en vigor, una vegada publicat en

el DOGC, en data 16 de març de 1996, el termini per a desenvolupar el

Sector de Can Roca concloïa, d'acord amb l'indicat Programa, el 16 de

març de l'any 2000.

6. En data 5 de juny de 2000, l'Ajuntament d'Esparreguera, entenent que el

període durant el qual els propietaris podien fer propostes de

planejament s'havia exhaurit, i a la vista del valor natural de l'àmbit de

Can Roca, que permetia no sols completar la creació d'un cinturó verd

entorn del municipi, sinó també propiciar el creixement sostenible i

protegir el sector anomenat "Els Blaus", va acordar, en virtut de l'article

40 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, la suspensió de llicències

de parcel·lació, edificació i enderroc, tot iniciant la tramitació de la

Modificació del Pla general que ens ocupa, per la qual es pretén

classificar l'àmbit com a sòl no urbanitzable, amb les qualificacions de

sistemes d'espais lliures i zona de sòl no urbanitzable de valor forestal.

Contra l'indicat Acord de suspensió es va interposar per part de

propietaris de l'àmbit, Recurs Contenciós Administratiu, que es tramita

davant del Tribunal Superior de Justícia deC atalunya amb el número

d'actuacions 27/2001.

7. Una vegada adoptat, en data 5 de juny de 2000, l'Acord de suspensió de

llicències, en data 26 de setembre de 2000, es va presentar davant de

l'Ajuntament per una part dels propietaris de l'àmbit, un Pla Especial de

Reforma Interior de la zona residencial de Can Roca per a la seva

tramitació i posterior aprovació. La Comissió de Govern de l'Ajuntament

d'Esparreguera, en sessió de 23 de novembre de 2000, va acordar

- 5-

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

denegar l'aprovació inicial de l'indicat instrument de planejament, en tant

que si bé l'acord de 5 de juny de 2 000 "no f a extensiva I a e asuística

relacionada a la tramitació d'un Pla Especial sobre la zona, el sentit

teleològic que comporta el seu caràcter d'acte preparatori per a la

formulació i aprovació dels plans podria resultar frustrat, si es portés a

terme una actuació urbanística que cof.fisionés irreversiblement amb

aquella finalitat pretesa per l'acord de suspensió de llicències". Contra

l'indicat Acord es va interposar per part de propietaris de l'àmbit Recurs

Contenciós Administratiu, que es tramita davant del Tribunal Superior de

Justícia de Catalunya amb el número d'actuacions 28/2001.

B. El Ple municipal va aprovar inicialment, en data 21 de juny de 2001, la

Modificació del Pla General de referència, i se sol·licitaren els informes

dels organismes sectorials, que van resultar tots ells favorables a la

tramitació del document. En particular, el Departament de Medi Ambient

de la Generalitat de Catalunya, en l'informe de data 13 de setembre de

2001, va posar de manifest que: "Des del punt de vista de protecció de

l'entorn natural s'informa favorablement l'ordenació proposada en la

present modificació puntual del PGO atès que suposa un augment del

patrimoni natural del municipi al/imitar el creixement residencia/lluny del

nucli urbà i preservar un espai d'interès ecològic".

En data 21 de febrer de 2002, l'Ajuntament d'Esparreguera va aprovar

provisionalment l'expedient de referència, amb l'estimació parcial

d'algunes de les al·legacions presentades, tot preveient el sistema

d'expropiació per a l'adquisició dels terrenys classificats com a sòl no

urbanitzable i qualificats de sistemes d'espais lliures.

Una vegada tramès l'exped ient a la Comissió Territorial d'Urbanisme per

a la seva aprovació definitiva, aquesta va suspendre l'acord d'aprovació,

fins que mitjançant un Text Refós s'incorporessin un seguit de

- 6 -

PAREJA & A SS OCIAT S Advocats

prescripcions. Entre aquestes, i a la vista dels antecedents exposats, va

prescriure que s'incorporés a l'expedient un dictamen jurídic que avalés

la possibilitat de modificar el règim urbanístic del sòl, atès que la

classificació actual dels terrenys és de sòl urbà i que es justifiqués, des

d'un punt de vista urbanístic i jurídic, que el nou règim jurídic de l'àmbit

de Can Roca es podria establir a partir d'una Modificació puntual del Pla

General d'Ordenació Urbana d'Esparreguera.

Amb l'objectiu d'emetre el Dictamen sol.licitat, tot seguit s'analitzarà, en primer

lloc, si el ius variandi de l'Administració urbanística permet modificar el règim

jurídic d'un sector de Sòl Urbà tot classificant-lo com a sòl no urbanitzable,

tenint en compte, concretament, les característiques que concorren en el sector

de Sòl Urbà de Can Roca, que es considera en el planejament v igent com un

"Sector de planejament en sòl urbà". Així mateix, s'examinarà la procedència

d'articular aquesta modificació de règim jurídic de l'àmbit de Can Roca a partir

d'una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana.

En segon lloc, s'analitzaran els efectes que es poden derivar d'aquesta

modificació del règim jurídic de l'àmbit de Can Roca. Amb aquesta finalitat i a la

vista del règim legal de la responsabilitat patrimonial de l'Administració en

matèria d'urbanisme, s'estudiaran les circumstàncies concurrents en el Sector

de Can Roca, per tal de determinar si una eventual modificació del seu règim

urbanístic actual pot donar lloc al sorgiment de drets indemnitzatoris per

reducció de l'aprofitament urbanístic o per les despeses efectuades que

esdevinguin inservibles.

Finalment, tenint en compte que, com s'ha indicat en l'exposició dels

antecedents, en l'àmbit que ens ocupa s'han produït diverses cessions de

terrenys a favor de l'Ajuntament, caldrà estudiar quines conseqüències tindria

en relació amb aquestes cessions una modificació de planejament que

determinés la classificació del conjunt de l'àmbit com a sòl no urbanitzable.

- 7-

PAR E J A & ASSOC I ATS Advocats Aprovat pel Ple de la

Corporació, en sessió Esparreguera,

dedata -

1 5 MAIG 200.J ~~ I MM& 2003

~El Secretari General

~ 11.- SOBRE LA PROCEDÈNCIA DE MODIFICAR EL RÈGIM URBANÍSTIC DE

L'ÀMBIT DE CAN ROCA EN EXERCICI DEL IUS VARIANDI DE

L'ADMINISTRACIÓ A PARTIR D'UNA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA

GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA D'ESPARREGUERA.

11.1. Els límits del ius variandi de l'Administració en exercici de la seva

potestat de planejament.

L'ordenament jurídica-urbanístic preveu que el planejament pot ser objecte de

revisions i modificacions, per quant la realitat és canviant i exigeix una constant

adaptació de l'ordenació urbanística. En aquest sentit, el ius variandi de

l'Administració en l'exercici de la seva potestat administrativa de planejament

ha estat àmpliament ratificat pel Tribunal Suprem, a fi d'evitar la petrificació de

l'ordenació i adaptar el model territorial elaborat en un determinat moment

històric a l'evolució de la societat i a les noves demandes d'ordenació

generades per la dinàmica social. Així, i a títol d'exemple, podem referir-nos a

la STS de 12 de maig de 1987 (Ar. 5255), en la qual s'afirma:

'Winguna duda existe respecto de que la potestad administrativa de planeamiento se extiende a la reforma de éste: la naturaleza reglamentaria de los planes, en un sentido, y la necesidad de adaptar/os a las exigencias cambiantes de la realidad, en o tro, justifican plenamente el i us variandi que en este ambito se reconoce a la Administración -arts. 45 y siguientes del Texto Refundido de la Ley del Sue/o-"

O bé, a la Sentència de 23 de desembre de 1995 (Ar. 91 13), que estableix:

"Aunque el artículo 45 de la Ley del Sue/o asigna una vigencia indefinida a los Planes, el/o no puede ser entendido como una cristalización perpetua de los mismos, sina como garantía de su estabilidad y permanencia en tanta que las demandas de futura, a veces acuciantes en este ambito, no incidan sobre el

- 8-

PAR E JA & ASS O C I ATS Advocats

mismo reclamando la necesidad de su reforma y, por el/o, el propio legislador así lo ha prevista imponiendo su revisión, (artículo 47 LS), en los plazos que el propio Plan establezca, o, en toda caso, cuando se presenten las circunstancias que determina el articulo 12. 1 de dicha Ley para, como dicen las Sentencias de 13 junio 1984 (RJ 1984\3609) y 30 mayo 1988 (RJ 1988\3976), «ordenar la norma urbanística a la realidad esencialmente dinamica del proceso urbanística». El

P AR E / A & ASSOC I AT S Advocats

planejament general vigent actualment a Esparreguera, regula diversos

supòsits en què els terrenys mereixen la condició legal de sòl urbà.

En aquest sentit, l'article 115 Dleg 1/1990, amb una regulació anàloga a la

prevista en l'article 78 del Text Refós de la Llei del Sòl de 1976, v igent en el

moment en què s'aprovà el Pla General d'Ordenació Urbana d'Esparreguera de

1983, distingeix dos supòsits de sòl urbà, tot preveient que:

"Constitueixen el sòl urbà: a) Els terrenys als que el Planejament de forma expressa inclogui en aquesta classe de sòl per comptar amb accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües residuals i subministrament d 'energia elèctrica, o per estar compresos en àrees consolidades per l'edificació almenys en dues terceres parts de la seva superfície, en la forma que aquell determini; b) Els que en execució del Pla arribin a disposar dels mateixos elements d'urbanització als que es refereix el paràgraf anterior".

Per la seva banda, la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de Régimen del sue/o y

Valoraciones (en endavant, LRSV), que resulta aplicable a la Modificació del

Pla General en l'àmbit de Can Roca, l'aprovació definitiva de la qual es troba

suspesa fins que s'incorpori, entre d'altres prescripcions, el present Dictamen

jurídic, també distingeix en el seu article 8 entre el sòl urbà que ja té

característiques urbanes i el sòl urbà de futur, en els següents termes:

'Tendran la condición de sue/o urbano, a los efectos de esta Ley: a) El sue/o ya transformada por contar, como mínimo, con acceso rodada, abastecimiento de agua, evacuación de aguas y suministro de energia eléctrica o por estar consolidada por la edificación en la forma y con las características que establezca la legislación urbanística. b) Los terrenos que en ejecución del planeamiento hayan sido urbanizados de acuerdo con el mismo".

La Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, manté substancialment els

mateixos criteris de definició de sòl urbà establerts en l'article 115 del Dleg

1/1990, en preveure, en el seu article 25 que:

- 1 o-

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

"Constitueixen el sòl urbà: a) Els terrenys que, havent estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, compten amb tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació d 'almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. b) Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina".

A la vista dels indicats preceptes legals, resulta que la conceptualització del sòl

urbà com una classe de sòl de caràcter reglat resulta aplicable en relació amb

aquells sòls que, bé disposin dels serveis d'accés rodat, abastament d'aigua,

evacuació d'aigües residuals, i subministrament d'energia elèctrica, o bé, es

trobin compresos en àrees consolidades per l'edificació almenys en dues

terceres parts de la seva superfície.

En efecte, la classificació del sòl urbà en els supòsits en què concorrin

preexistències urbanístiques (derivades tant de consolidació de l'edificació com

de la disposició d'elements bàsics d'urbanització) es considera com un acte

reglat, no susceptible de cap criteri o consideració d'oportunitat per part de

l'administració urbanística , per una constant jurisprudència, que es basa en

l'operativitat de l'anomenada "fuerza vinculante de lo factico ", i que prescriu la

necessària atribució de la condició de sòl urbà als terrenys que acreditin reunir

les condicions establertes en els articles 8.a de la LRSV, 11 5.a del Dleg/1990 i

25.a de la Llei 2/2002, i originàriament en l'article 78.a del TRLS'1976.

En aquest sentit, i per totes, pot esmentar-se la STS de 30 de juny de 1987 (Ar.

6605), en la qual s'afirma:

"Ciertamente, la discrecionalidad característica del planeamiento se manifiesta también a la hora de c/asificar el sue/o. Pero naturalmente tal discrecionalidad opera dentro de un conjunto de limites, de entre los cua/es es de destacar ahora el que deriva del caracter reglado del sue/o urbano.

- 11 -

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

La c/asificación de un terrena como sue/o urbana depende del hecho físico de la urbanización o consolidación de la edificación -arts. 78, a) del Texto Refundido de la Ley del Sue/o (RCL 1976\1192 y ApNDL 1975-85, 13889) y 21 del Reglamento de Planeamiento (RCL 1978\1965 y ApNDL 1975-85, 13921)-, de suerte que Ja Administración queda vinculada por una realidad que ha de ref/ejar en sus determinaciones c/asificatorias. Así lo declara reiteradamente la jurisprudencia al aplicar dichos preceptos subrayando que la c/asificación de un terrena como sue/o urbano constituye un imperativa legal que no queda al arbitrio del planificador, si no que debe ser definida en función de la realidad de los hechos -Sentencias de 27 de enero y 30 de diciembre de 1986 (RJ 1986\1125; RJ 1987\1683), 26 de enero, 7 de febrero, 19 y 29 de mayo de 1987 (RJ 1987\1995, RJ 1987\2750, RJ 1987\5818 y RJ 1987\5896)-"

O bé, la STS de 22 de gener de 1996 (Ar. 208), que estableix:

"Como tiene declarada con profusión esta Sa/a -Sentencias de 30 octubre 1990 (RJ 1990\8336), 29 enero 1992 (f?J 1992\1241), 22 febrero 1994 (RJ 1994\1459) y 2 y 28 noviembre 1994 (RJ 1994\8492 y RJ 1994\8648), entre muchas otras-, la clasificación de unos terrenos como sue/o urbano por concurrir en el/os las circunstancias especificadas en los artícu/os 78, a) del Texto Refundido de la Ley del Sue/o de 1976, 2. 0, del Real Decreto Ley 1611981, de 16 octubre (RCL 1981\2519 y ApNDL 13944), y 21 , a) del Reglamento de Planeamiento (RCL 1978\1965 y ApNDL 13921), es siempre de obligada acatamiento para Ja Administración, al ser el sue/o urbano un concepto reglada ya que aunque respecto de la c/asificación del sue/o como urbanizable o no urbanizable tiene la misma una potestad discrecional, conforme al modelo de p/aneamiento elegida, para determinar el sue/o que haya de urbanizarse en el futura y el que haya de preservarse de toda urbanización, en cuanto a la c/asificación del sue/o como urbana debe necesariamente partir de su situación real en el momento de planificar asignando forzosamente esta condición a aquel/os terrenos en que concurran las circunstancias indicadas en los antecitados artículos".

També podem referir-nos a la STS de 8 de maig de 1998 (Ar. 4633), segons la

qual :

"la definición con rango legal del sue/o urbana constítuye un límite a la potestad de planeamiento, pues la Ley, art. 78a) del Texto Refundido de la Ley del Sue/o, determina que la clasificación de un terrena como tal

- 12 -

P AR E JA & ASSO C I A T S Advocats

sue/o urbana depende del hecho física de la urbanización o consolidación de la edificación, de suerte que la Administración queda vinculada por una realidad que ha de reflejar en sus determinaciones clasificatorias. Así lo viene dec/a rando reiteradamente la jurisprudencia -Sentencia s de 27 e nero y 30 diciembre 1986 (RJ 1986\1125 y RJ 1986\8124), 26 enero y 21 septiembre 1987 (RJ 1987\1995, RJ 1987\7162), 8 marzo 1988 (RJ 1988\1817), 20 marzo y 17 junio 1989 (RJ 1989\2243 y RJ 1989\4731), 5 y 19 febrero 1990 (RJ 1990\942 y RJ 1990\1322), etc.- que subraya que la clasificación de un sue/o como urbana constituye un imperativa legal que no queda al arbitrio del planificador que ha de definir/o en función de la realidad de los hechos, lo que necesariamente hace que el motivo deba ser rechazado, dado que el artículo citada no establece excepción alguna, en contra de lo que parece pretender el recurrente, para /os supuestos en que de expropiaciones urbanísticas se trate".

En definitiva, d'acord amb els preceptes legals als que ens venim referint i la

jurisprudència que els ha interpretat, I a e lassificació del sòl u rbà és reglada,

sempre i quan en els terrenys concorrin les condicions d'urbanització o

consolidació edificatòria a les que es refereixen els indicats articles 1. Per tant,

cal concloure que aquest caràcter reglat del sòl urbà, únicament constitueix una

limitació al ius variandi de l'Administració en exercici de la potestat de

1 Convé apuntar aquí, tot i que no t é major transcendència a ls efectes del present Dictamen ateses les característiques que, tal i com s'analitzarà, concorren en l'àmbit de Can Roca que, malgrat que és cert que la doctrina jurisprudencial de l'anomenada "fuerza normativa de lo factico" sosté que la classificació del sòl urbà és reglada sense que el planificador tingui cap marge d'apreciació per excloure d'aquesta classificació els terrenys en què concorrin els requisits materials establerts a la llei, aquesta conclusió no és la que es desprèn de la regulació del sòl urbà continguda en l'article 115 del Dleg 1/1990. Per aquest motiu, una línia jurisprudencial cada cop més majoritària i una part de la doctrina, vénen sostenint que la potestat que la Llei atorga al planificador no és totalment reglada i que el planejament general no té, com si fos un simple projecte de delimitació de sòl urbà, una funció merament certificadora de la realitat material preexistent, sinó que la Llei confereix un marge d'apreciació, de tal manera que quan la precarietat o insuficiència dels serveis urbanístics o la inadequació de les edificacions i els usos existents respecte dels previstos pel planejament ho justifiquin, res impedirà que siguin exclosos de la classificació de sòl urbà. En aquest sentit, STS de 5 de març de 1996 (Ar. 1861 ), de 8 de maig de 1996 (Ar. 3970), de 22 de maig de 1996 (Ar. 3984 ), o d'11 de març de 1997 (Ar. 1869). Es pot considerar que la referència continguda en l'article 25.a de la Llei 2/2002 a la necessària integració dels terrenys al teixit urbà ve a assumir aquesta línia jurisprudencial.

- 13 -

PARE J A & ASSOC I ATS Advocats

planejament, en el cas que el sòl compti amb tots els serveis urbanístics bàsics

o bé estigui comprès en àrees consolidades per l'edificació d'almenys dues

terceres parts de llur superfície edificable.

Procedeix, en conseqüència, analitzar les característiques dels terrenys de

l'àmbit de sòl urbà de Can Roca a fi i efecte de determinar si aquestes obliguen

necessàriament a l'Administració al manteniment de la seva classificació com a

sòl urbà o, si pel contrari, permeten que es modifiqui el règim jurídic establert,

en la mesura que no concorrin els requisits que determinen la condició material

de sòl urbà.

11.3. Els terrenys inclosos en l'àmbit de Can Roca objecte de la Modificació

de Pla General que ens ocupa no disposen dels serveis urbanístics bàsics

ni es troben consolidats per l'edificació.

L'àmbit de la modificació de planejament que ens ocupa va ser objecte de

classificació com a sòl urbà en el Pla General d'Ordenació Urbana

d'Esparreguera de 1983, classificació que es va mantenir en el Text Refós del

Pla General d'Ordenació Urbana aprovat en data 14 de febrer de 1996, es

troba ubicat a un quilòmetre, aproximadament, del nucli urbà i està constituït

per terrenys no urbanitzats, una bona part dels quals, entorn d'un 60%, està

ocupada per massa boscosa, majoritàriament pins2 •

Els citats terrenys no reuneixen, per tant, la condició de consolidació

edificatòria en els termes establerts per la legislació urbanística catalana, i a

més, no gaudeixen dels serveis urbanístics bàsics (accés rodat, abastament

d'aigua, evacuació d'aigües residuals, i subministrament d'energia elèctrica).

2 Observi's que la zona industrial urbanitzada de l'àmbit de Can Roca no s'inclou en la Modificació de planejament que ens ocupa.

- 14 -

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

Certament, fou com a conseqüència dels pactes assumits per l'Ajuntament en

el Conveni d'11 de maig de 1982, que el planejament general aprovat

definitivament en data 27 de juliol de 1983 va classificar l'àmbit de Can Roca

com a sòl urbà, si bé del referit Conveni es desprenia que s'havien d'executar

per part dels propietaris les obres d'urbanització necessàries, de e onformitat

amb el Projecte a formular per ells mateixos en un termini de dotze mesos des

de l'aprovació definitiva del Pla General, i és que, tal i com resulta de la relació

d'antecedents exposada anteriorment, el que es classificà com a sòl urbà

residencial fou, precisament, el sector no urbanitzat del total àmbit que

integrava el Pla Parcial de Can Roca aprovat en data 27 de juny de 1975.

Posteriorment, en aprovar-se el Pla General de 14 de febrer de 1996, sense

que la propietat de l'àmbit ni tan sols hagués formulat el referit Projecte

d'Urbanització, es va sotmetre el desenvolupament del sector de sòl urbà a

l'aprovació d'un Pla Especial, que havia d'ordenar l'àmbit tenint en compte

l'entorn paisatgístic, la vegetació i la topografia de la zona en la que es troba

situat, tot preveient que un mínim de 2 Hectàrees s'havia de destinar a sistema

local d'espais lliures. Doncs bé, la propietat no va presentar el referit Pla

Especial per a la seva tramitació fins el setembre de l'any 2000, una vegada

transc·orregut el termini previst pel Pla General per a la seva aprovació i una

vegada l'Ajuntament havia acordat la suspensió de llicències a la vista de la

voluntat de modificar el règim urbanístic establert, motiu pel qual l'indicat Pla

Especial no es va admetre a tràmit.

Observi's que la classificació com a sòl urbà de l'àmbit de Can Roca en el

planejament general de 1983 i també en el planejament de l'any 1996, es

justificava en el fet que una part de l'àmbit (la relativa a la zona industrial) es

trobava urbanitzada en virtut del Pla Parcial aprovat en el seu dia i, a més,

s'havia signat un Conveni amb la propietat en el qual aquesta es comprometia

a completar la urbanització. Per tant, la indicada classificació com a sòl urbà

derivava de les previsions contingudes en l'article 78 del Text Refós de la Llei

- 15-

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

del Sòl de 1976 i 115 del Decret Legislatiu 1/1990, segons el qual constitueixen

el sòl urbà els terrenys que en execució del Pla arribin a disposar dels elements

d'urbanització que caracteritzen aquesta classe de sòl. Tanmateix,

transcorreguts vint anys des d'aquella classificació, sense que en execució del

planejament s'hagin concretat els indicats elements d'urbanització, és evident

que procedeix el canvi de classificació.

En definitiva, és obvi que en aquest moment en l'àmbit de Can Roca no

concorren les preexistències urbanístiques (ni de consolidació de l'edificació ni

de disposició d'elements bàsics de la urbanització) que podrien determinar que

la classificació de terrenys dins d'aquesta categoria de sòl s'hagi de

conceptualitzar com de caràcter reglat.

Per tant, cal concloure aquest punt posant de manifest que no es pot entendre

que en l'àmbit de Can Roca concorrin les condicions de consolidació i/o

ed ificació que determinarien, de conformitat amb la doctrina de "/a fuerza

normativa de lo factico': la seva necessària classificació com a sòl urbà,

disposant, per tant, l'Ajuntament de la facultat de modificar la classificació

actual dels terrenys, en exercici del seu ius variandi, en atenció a nous criteris

d'ordenació.

Una vegada establert que malgrat la classificació de Can Roca com a sòl urbà, ·

l'absència de preexistències urbanístiques (consolidació i urbanització bàsica)

comporta que l'Administració pot exercir el seu ius variandi per modificar el

règim jurídic previst, en no veure's condicionada pel caràcter reglat d'aquesta

classe de sòl, cal analitzar quins són els efectes que es derivarien d'una

alteració del règim jurídic de Can Roca destinada a classificar l'àmbit com a sòl

no urbanitzable, tant pel que fa a un possible sorgiment de responsabilitat

patrimonial de l'Administració, com pel que fa a les cessions que s'han produït.

- 16-

PAREJA &ASSOCIATS Advocats

Amb caràcter previ, però, procedeix determinar si l'alteració de la classificació

de l'àmbit de Can Roca constitueix una revisió del Pla General , o bé, es pot

articular a partir d'una Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana.

11.4. La modificació del règim jurídic de l'àmbit de Can Roca en exercici del

iu s variandi de l'Administració no comporta la revisió del planejament.

Si bé el principi general establert en l'article 72 del Dleg 1/1990 i 154 del RPU

és el de la vigència indefinida dels plans urbanístics, aquest text legal imposa

també a I planificador e I deu re de e onstatar si les previsions del planejament

aprovat continuen essent actuals i adients per satisfer els requeriments de

l'ordenació urbanística, de tal manera que si les indicades previsions han

esdevingut obsoletes procedirà revisar el planejament (article 74 i 74 del Dleg

1/1990) o modificar-lo puntualment (article 75 del Dleg 1/1990).

La distinció entre un mecanisme d'alteració del planejament i l'altre (revisió o

modificació) està prevista a l'article 154 RPU, precepte segons el qual s'entén

per revisió l'adopció de nous criteris respecte de l'estructura general i orgànica

del territori o de la classificació del sòl , motivada bé per l'elecció d'un nou

model territorial diferent, bé per l'aparició de circumstàncies sobrevingudes que

incideixin substancialment sobre l'ordenació o bé, per l'esgotament de la

capacitat del Pla . En els altres supòsits l'alteració de les determinacions del Pla

es considerarà com a modificació, malgrat que l'esmentada alteració comporti

canvis en la classificació o la qualificació del sòl.

D'aquesta manera, la revisió apareix reservada a aquells supòsits en què es

real itza una reconsideració global o substancial del conjunt del planejament,

mentre que la modificació es contempla com una categoria que comprendria la

resta de supòsits d'alteració de les determinacions dels plans, fins i tot quan

aquesta alteració comporti canvis en la classificació o qualificació del sòl , o

- 17-

PA R E J A & ASSOC I ATS Advocats

imposi la procedència de revisar la programació del Pla General. Aquesta

distinció ha estat objecte de nombrosos pronunciaments del Tribunal Suprem,

que han vingut a posar de relleu el caràcter ampli i global de la revisió, que

permet distingir-la de la modificació.

En aquest sentit, en diferents sentències, el Tribunal Suprem ha identificat la

revisió pel seu abast general i per l'impacte substancial que té sobre el

planejament. En aquest sentit, poden citar-se les Sentències següents:

"( .. .) la «revisión» equivale a un replanteamiento global y sustancial del Plan en su conjunto, mientras la «modificación» se limita a una mera alteración de elementos concretos del Plan, y en el caso que nos ocupa no v aie estimar que en v ez de u na « revisión» se ha procedida a una «modificación» total y absoluta del planteamiento anterior, porque precisamente esta última constituye la «revisión»" (STS de 20 de març de 1987, Ar. 3787).

"(. . .) es preciso compatibilizar esa vigencia indefinida con las posibilidades de revisión -replanteamiento global y sustancial de un Plan en su conjunto-; o de modificación «stricto sensu» -mera afteración de elementos concretos del Plan-." (STS de 20 de febrer de 1990, Ar. 1329)

"La alteración del Plan que se enjuicia trató, como ya se señaló, de conseguir terrenos para crear nuevos parques públicos, objetivo este que no puede identificarse con los que se trata de alcanzar con la revisión de un Plan, al ser estos últimos de contenido mucho mas amplio e implicar una incidencia sustancial sobre la ordenación del Plan anterior"(STS de 17 d'octubre de 1990, Ar. 8135)

També s'ha destacat el caràcter de la revisió com examen general del Pla, del

qual pot resultar la consideració de tramitar o no la seva reforma, mentre que la

modificació comprendria aquells canvis d'elements del Pla amb la finalitat

d'adequar-lo a les exigències de la realitat:

"la modificación de un Plan, a diferencia de su revisión que implica un examen general del mismo a fin de verificar si es necesaria o no su reforma, presupone ya la necesidad de reformar concretamente

- 18-

P A R E J A & ASS O C I ATS Advocats

alguna de sus e/ementos esenciales, y su fundamento no es otro que la obligada adecuación de la ordenación urbanística a las exigencias de la rea/idad, ya que la rea/idad urbana, como toda realidad social, experimenta frecuentes . mutaciones, por Jo que, pese a que los Planes Urbanísticos necesitan cierta perdurabilidad, no puede mantenerse inflexible la ordenación aprobada durante los plazos mas o menos /argas en que se prevé su revisión, cuando esa disociación entre el Plan vigente y la realidad se ha producido, y de ahí la facultad que nuestra Ley urbanística reconoce a la Administración Municipal para poder tramitar el oportuna expediente para la modificación de los Planes" (STS de 3 de febrer de 1982, Ar. 700).

Finalment, un intent de sistematitzar els elements diferenciadors d'ambdues

figures es pot trobar a la STS de 22 de gener de 1988 (Ar. 334 ), en la qual se

senyala que:

"Así es de ver que revJsJones y modificaciones de los Planes son operaciones por completo diferentes: a) en cuanto a la finalidad perseguida que persigue en la revisión un examen total del texto objeto de ella a fin de verificar si el mismo se ajusta a la realidad, mientras que en la modificación se trata de corregir alguna o a/gunos de los e/ementos del Plan permaneciendo la subsistencia de éste que no es sustituido por otro como en el caso anterior; b) la revisión no implica necesariamente alteración pues una vez verificada puede 1/egarse a la conclusión de que el texto esta de acuerdo con la realidad vigente aunque hayan pasado varios o muchos años; por el contrario en la modificación se hace ineludible adecuar la ordenación urbanística a las exigencias de la realidad, todo el/o porque el urbanismo no es totalmente estatico sino dinamico y operativa; e) en cuanto al procedimiento la revisión se ajustara a los mismos tramites que la formación al igual que la modificación, pera aquélla só/o se dara respecto a Planes Generales y Programas de actuación mientras la Modificación puede tener /ugar respecto a Planes, Programa s, Norma s y Ordenanzas. "

En definitiva, doncs, les Sentències anteriors posen de manifest que qualsevol

alteració de l'ordenació que obeeixi a una necessitat concreta de canvi per

adaptar el planejament urbanístic a la realitat, haurà de tramitar-se com una

modificació de Pla, sempre i quan no impliqui l'adopció de nous criteris

respecte de l'estructura general i orgànica del territori i de la classificació del

- 19-

PAREJA & AS S OCIA TS Advocats

sòl. Fins i tot en aquest darrer cas, solament serà necessari utilitzar el

mecanisme de I a revisió quan aquest plantejament de nous criteris tingui un

abast tal que afecti de manera substancial el contingut del planejament objecte

de l'alteració. En aquest sentit, cal assenyalar que el Tribunal Suprem ha

identificat l'adopció de nous criteris respecte de l'estructura general i orgànica

del territori com aquelles alteracions que facin del Pla un "documento diferente

del aprobado", "la sustitución del plan por uno díferente': "un nuevo

planeamiento", o bé aquelles que "afecten de manera substancial/as líneas y

criterios basicos del Plan y su propía estructura, quedando por tanta

esencíalmente afectada el modelo territorial dibujado por el mismo, de manera

que resulte un plan nuevo" (STS d'1 de setembre de 1993- Ar. 6616-, STS de

22 de maig de 1995 -Ar. 3807-, STS de 3 de juliol de 1995 -Ar. 5848-, STS de

26 d'abril de 1985 -Ar. 2239-, entre moltes altres).

Doncs bé, a la vista dels elements que s'extreuen de les definicions de revisió i

modificació contingudes en el RPU, així com de la jurisprudència citada per

distingir quan una alteració del planejament s'incardina en una o una altra

modalitat de ius variandi, cal concloure que la desclassificació de l'àmbit de

Can Roca s'ha d'articular a partir d'una modificació del planejament, i no a

partir de la seva revisió, atès que la desclassificació que es planteja no suposa,

com es desprèn del document aprovat provisionalment, una alteració que

adopti nous criteris front a l'estructura general i orgànica del territori, sinó que

està orientada a classificar exclusivament l'àmbit de Can Roca com a Sòl no

urbanitzable, a fi i efecte d'adaptar el planejament vigent als requeriments

ambientals i salvaguardar l'indicat sector de la seva urbanització.

Es tracta, per tant, d'adaptar el planejament d'Esparreguera a les exigències

derivades de la voluntat d'implantar un creixement sostenible i protegir un

sector que llinda amb l'espai natural anomenat "Els Blaus", espai que és

proposat per a ser considerat com un espai d'interès natural, tot limitant-se al

sector de Can Roca, que es considera adequat per la seva conservació, per la

- 20 -

PAREJA & ASSOCIAT S Advocats

seva situació allunyada de nuclis urbans i per la seva falta de desenvolupament

urbanístic. D'aquesta manera, no es pot considerar que l'alteració de

planejament que suposa la desclassificació de l'àmbit de Can Roca impliqui

l'adopció de nous criteris front a l'estructura general i orgànica del territori, sinó

que pretén només alterar un determinat element del planejament, l'àmbit

concret de Can Roca, amb l'objecte d'ajustar l'ordenació urbanística a les

exigències de la realitat, exigències que vénen determinades per la necessitat

de fomentar un creixement sostenible, contribuint a la conservació d'espais

d'interès ambiental.

De fet, que ens trobem davant d'un exercici del ius variandi de l'Administració

que necessàriament s'ha d'articular a partir d'una Modificació puntual del

planejament es constata definitivament si es té en compte que la classificació

com a sòl no urbanitzable del Sector Can Roca no implica, pel que fa al

creixement residencial del municipi cap alteració substancial, ja que el nombre

d'habitatges previst en el planejament vigent pel Sector de referència suposa

un percentatge mínim respecte al total d'habitatges que poden arribar a

construir-se en el nucli urbà i en els sectors pendents de desenvolupament. A

més, l'ordenació que es pretén no comporta cap canvi per a l'estructura viària

ni altera el nivell de dotació d'equipaments del nucli urbà.

Per tant, és obvi que, atès que l'alteració del règim jurídic de Can Roca no

comporta una modificació de l'estructura general i orgànica del territori , la seva

desclassificació s'ha d'operar mitjançant la modificació puntual del planejament,

i no a partir de la seva revisió, tal i com preveu la legislació aplicable al supòsit

que ens ocupa a la que ens venim referint i tal i com ha estat àmpliament

reconegut pel Tribunal Suprem.

111.- SOBRE L'EVENTUAL RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE

L'ADMINISTRACIÓ DERIVADA DE L'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA

- 21 -

Aprovat pel Ple de la P A R E J A & A S S O C I A T S corporació, en sessió

Advocats de data l:~parreguera ,

• 1 S Ml,io i '- ~ ,., •.• ,¡ ; .J·;J ~El Secretari General ~

DE L'ÀMBIT DE CAN ROCA QU~ MODIFICACIÓ DE L'ORDENACIÓ DETERMINA LA CLASSIFICACIÓ DELS TERRENYS COM A SÒL NO

URBANITZABLE

111.1. Consideració preliminar. Sobre la responsabilitat patrimonial de

l'Administració en matèria urbanística.

Com a consideració prèvia, cal assenyalar que el dret a indemnització dels

particulars per danys derivats d'actuacions urbanístiques es circumscriu als

supòsits expressament previstos per la legislació urbanística, de tal forma que

la responsabilitat patrimonial en matèria d'urbanisme constitueix una modalitat

específica dins el règim general de responsabilitat de les administracions

públiques, contingut en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de

novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del

Procediment Administratiu Comú (en endavant, Llei 30/1992) i que ha estat

desenvolupat pel Reial Decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprovà el

Reglament dels Procediments de les Administracions Públiques en matèria de

responsabilitat patrimonial.

En el context d'aquest sistema general de responsabilitat patrimonial de

l'Administració, que s'articula a partir dels elements d'existència d'una lesió

(dany efectiu , avaluable econòmicament, individualitzat i antijurídic, en el sentit

que ha de tractar-se d'un dany que ningú tingui el deure jurídic de suportar), i

imputable al funcionament dels serveis públic, sempre i quan existeixi una

relació de causalitat entre l'actuació o manca d'actuació administrativa i la lesió,

l'especificitat dels supòsits indemnitzatoris previstos en la legislació urbanística

radica, fonamentalment, en la delimitació del concepte de lesió indemnitzable, i

això com a conseqüència de la coneguda concepció estatutària del dret de

propietat, que supedita el seu contingut a les determinacions derivades de

l'exercici de la funció pública urbanística.

-22-

PAREJA & ASSOC I AT S Advocats

En efecte, el referit caràcter estatutari del dret de propietat que comporta que el

contingut normal de la propietat vingui donat pel planejament, implica que, en

principi, l'ordenació urbanística no generi dret a indemnització. Així s'expressa,

entre d'altres preceptes, l'article 2.2 de la LRSV, segons el qual "La ordenación

del uso de los terrenos y construcciones establecida en el planeamiento no

conferira derecho a los propietarios a exigir indemnización, salvo en los casos

expresamente establecidos en las /eyes".

En aquest context, la legislació urbanística regula expressament determinats

supòsits en què l'ordenació del sòl pot generar responsabilitat patrimonial3,

entre els quals, als efectes del present Dictamen, cal prendre en consideració

aquells que es refereixen a la lesió que pot provocar l'alteració de l'ordenació

urbanística. Certament, malgrat que el ius variandi de l'Administració no pot

veure's condicionat pel planejament anterior, el cert és que els principis de

seguretat jurídica i de confiança jurídica, han portat al legislador a preveure

expressament uns casos concrets en què la modificació del planejament pot

generar drets indemnitzatoris, casos aquests que es regulen en els articles 41,

42 i 44.1 de la Llei 6/1998.

De conformitat amb l'article 41.1 de la Llei 6/1998, "la modificactón o revisión

del p/aneamiento só/o podra dar Jugar a indemnización por reducción de

aprovechamiento si se produce antes de transcurrir los plazos previstos para s u

ejecución en el ambito en el que a dichos efectos se encuentre incluido el

terrena, o transcurridos aquéllos, si la ejecución no se hubíera llevada a efecto

por causas imputables a la Administración".

3 En aquest sentit, la Llei 6/1998 es refereix als següents supòsits indemnitzatoris: per alteració de planejament (articles 41 . 42 i 44.1 ), per imposició de vinculacions o limitacions singulars (article 43) i per anul-lació de llicències, demora injustificada en el seu atorgament i denegació improcedent (article 44.2).

- 23 -

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

Per la seva banda, la Llei 2/2002, d'Urbanisme, si bé es remet a la legislació

estatal pel que fa a la determinació dels supòsits indemnitzatoris4 , introdueix,

entre d'altres precisions, en relació amb allò previst a l'article 41.1 de la Llei

6/1998, la de que "les modificacions o revisions del planejament urbanístic que

redueixin l'aprofitament sobre àmbits de sòl urbanitzable delimitat que no

comptin amb un planejament derivat definitivament aprovat no donen lloc a

indemnització, sens perjudici de la viabilitat de l'acció de responsabilitat

patrimonial per les despeses de redacció del projecte corresponent" (article

1 09.3).

Mentre que els preceptes transcrits regulen el dret a indemnització per reducció

d'aprofitament com a conseqüència d'una alteració anticipada del planejament,

l'article 44 del mateix text legal estableix el dret a indemnització, en relació

també amb els supòsits d'alteració del planejament, per "los gastos producidos

por el cumplimiento de los deberes inherentes al proceso urbanizador, dentro

de /os plazos establecidos al efecto, que resulten inservibles como

consecuencia de un cambio de planeamiento o por acordarse Ja expropiación".

D'altra banda, l'article 42 de la Llei 6/1998, es refereix a una modalitat

d'indemnització derivada de l'alteració del planejament, concretada en aquells

supòsits en què, en el moment de l'entrada en vigor de la modificació o revisió

del planejament, el particular ja hagués obtingut llicència de construcció i

aquesta es trobi en vigor. En tot cas, aquest supòsit indemnitzatori per alteració

del planejament, que dóna lloc al sorgiment de responsabilitat patrimonial, tant

4 Cal recordar en aquest punt que, d'acord amb la STC 164/2001, d'11 de juliol, "todos los supuestos indemnizatorios de la LRSV tienen clara incardinación competencial en el art. 149.1.18 CE, que tanto se refiere a la

PAR EJA & ASSOCIATS Advocats

per la pèrdua d'aprofitament urbanístic generada pel nou pla, com pels

perjudicis que justificadament s'acreditin. no resulta aplicable, tal i com es

dedueix dels antecedents anteriorment exposats, al cas objecte del present

dictamen ja que en l'àmbit concret del sector de sòl urbà de Can Roca no s'han

atorgat llicències i, en qualsevol cas, aquestes no es trobarien en vigor5.

Establerts els supòsits legals en què a la llum de la legislació vigent podria

sorgir responsabilitat patrimonial de l'Administració per alteració del

planejament de Can Roca (articles 41 i 44 de la Llei 6/1998), cal analitzar si els

mateixos concorrerien en el supòsit que ens ocupa.

111.2. La reducció de l'aprofitament que es derivaria d'aprovar-se

definitivament la Modificació del planejament de Can Roca aprovada

inicialment en data 21 de juny de 2001 no generaria drets indemnitzatoris

a l'empara de l'article 41 .1 de la LRSV.

Tal i com es dedueix de l'article 41.1 de la LRSV transcrit supra, el règim de

responsabilitat patrimonial per reducció d'aprofitament com a conseqüència

d'una alteració de planejament exigeix la concurrència dels següents requisits:

d'una banda, que la modificació del planejament tingui caràcter d'anticipada o

bé que la manca d'execució en els terminis fixats sigui imputable a

l'Administració; i de l'altra, que es produeixi una lesió patrimonial consistent en

la disminució de l'aprofitament patrimonialitzat.

Per tal de determinar si, en el supòsit que ens ocupa, una modificació del Pla

General en l'àmbit de Can Roca que preveiés la seva classificació com a sòl no

urbanitzable, podria generar drets indemnitzatoris en vi rtut d'allò que disposa

5 En data 30 de gener de 1980 es va atorgar llicència per a construir vuit habitatges en l'àmbit del Pla Parcial de Can Roca, llicència que en tot cas, en data d'avui es troba caducada.

- 25-

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

l'article 41 .1 de la Llei 6/1998, cal examinar si concorren els pressupòsits

indicats.

a) La modificació del Pla General en l'àmbit de Can Roca no té caràcter

anticipat, sense que la manca d'execució resulti imputable a

l'Administració.

Tal i com es desprèn dels antecedents de fet exposats, és obvi que la

Modificació de Planejament que és objecte del present Dictamen no tindria en

cap cas caràcter d'anticipada. En efecte, el Planejament general vigent preveia

en el seu Programa d'Actuació Urbanística, que el desenvolupament de l'àmbit

de Can Roca mitjançant l'aprovació d'un Pla Especial, s'havia de dur a terme

en el primer quadrienni, el qual finalitzava en data 16 de març de l'any 2000. No

obstant, la propietat no va presentar el referit Pla Especial per a la seva

tramitació en el termini indicat.

De fet, no fou fins després d'haver transcorregut el termini previst pel Pla

General per a la seva aprovació i una vegada l'Ajuntament havia acordat I a

suspensió de llicències a la vista de la voluntat de modificar el règim urbanístic

previst per a l'àmbit, que els propietaris, en data 26 de setembre de 2000, van

presentar el corresponent Pla Especial, el qual no fou admès a tràmit per

l'Ajuntament.

Noti's en aquest punt que si bé, de conformitat amb la literalitat de l'article 40

del Dleg 1/1990, el Ple de la Corporació municipal en data 5 de juny de 2000,

només va poder acordar la suspensió d'atorgament de ll icències de

parcel.lació, edificació i enderroc, el cert és que les indicades llicències en

l'àmbit de Can Roca ni tan sols es podien atorgar atès que no havia estat

aprovat el Pla Especial que havia d'ordenar l'àmbit, ni tampoc el corresponent

Projecte d'Urbanització. D'aquesta manera, el sentit teleològic de l'article 40 del

Dleg 1/1990, en l'àmbit que ens ocupa, només es podia aconseguir a partir de

- 26 .

PAR E / A & ASS O C I AT S Advocats

la suspensió de la tramitació dels instruments de planejament derivat. Per

aquest motiu, quan una vegada acordada la suspensió de l licències, la

propietat després de pràcticament vint anys d'inactivitat, van presentar el Pla

Especial de l'àmbit de Can Roca per a la seva tramitació, l'Ajuntament va

denegar la seva aprovació atesa la modificació del planejament en tràmit.

Tot el que ha estat exposat en relació amb la interpretació te leològica de

l'article 40 del Dleg 1/1990 ha vingut confirmat per la Llei 2/2002, de 14 de

març, l'article 70 de la qual, a l'hora de regular els actes preparatoris per a la

formulació i tramitació dels instruments de planejament, preveu I a suspensió

potestativa no sols de tot tipus de llicències, sinó també dels instruments de

planejament derivat, projectes de gestió urbanística i d 'urbanització

complementaris.

En tot cas, tenint en compte que l'ordenació de l'àmbit objecte de la modificació

que ens ocupa havia de ser establerta pel Pla Especial previst en l'article 193

de les Normes Urbanístiques del Pla General, i que aquest Pla Especial, que

s'havia presentat fora del termini previst, no va ser tramitat, s'ha d'afirmar que

la Modificació del Pla General que s'analitza no es pot considerar que tingui lloc

"antes de transcurrír los plazos previstos para su ejecución".

Certament, considerant que i'àmbit s'havia de considerar classificat com a sòl

urbà no consolidat6 i el seu desenvolupament exigia la prèvia formulació i

6 Així resulta sense cap dubte de la LRSV, que distingeix en relació amb la categoria de sòl urbà, segons si aquell disposa o no d'urbanització consolidada, distinció aquesta que comporta la subjecció o no als deures de cessió en aquesta categoria de sòl. tant en relació amb les dotacions públiques com en referència a la cessió d'aprofitament. Noti's que, sens perjudici de desenvolupament legislatiu, la Disposició Transitòria Primera de la indicada LRSV estableix la directa aplicació d'aquest règim del sòl urbà als terrenys que en el moment de l'entrada en vigor de la indicada Llei, ja disposessin d'aquesta classificació.

D'altra banda, si bé de e onformitat amb I a Disposició Transitòria Tercera de I a Llei 2/2002, la Modificació del Pia General en l'àmbit de Can Roca s'ha de tramitar i

- 27-

PARE J A & ASSOC I ATS Advocats

tramitació d'un Pla Especial, no havent estat aprovat aquest en el termini

establert, no només no es pot entendre que la Modificació tingui caràcter

anticipat sinó que ni tan sols es pot sostenir que existeixi un termini d'execució

del sector.

En aquest sentit es pronuncia l'article 109.4 de la Llei 2/2002 quan estableix

que "Els terminis d'execució, als efectes de la indemnització per reducció

d'aprofitament urbanístic en sòl urbà, són els establerts directament pel pla

d'ordenació urbanística municipal o pel programa d'actuació urbanística per als

polígons d'actuació i els determinats pels plans de millora urbana (. .. )".

D'aquesta forma, el precepte transcrit precisa que, tractant-se de sòls no

ordenats directament pel planejament general, no es pot considerar que

existeixi un termini d'execució fins que s'hagi aprovat el corresponent

planejament derivat que el determini i que, en conseqüència , si aquest

planejament derivat no s'ha aprovat, com succeeix en el cas que ens ocupa, les

modificacions de planejament que redueixin l'aprofitament respecte ·a aquests

sòls, no generen dret a indemnització.

De fet, així ho estableix expressament respecte a I sòl u rbanitzable del imitat,

l'apartat 3 de l'indicat article 109, segons el qual l'existència prèvia d'un

aprovar, atesa la data de la seva aprovació inicial, d'acord amb el Dleg 1/1990, pel que fa al règim del sòl, la Disposició Transitòria Primera estableix que:

"El règim urbanístic del sòl establert per aquesta Llei és aplicable des del moment de l'entrada en vigor, tenint en compte les regles següents: a) Mentre no es produeixi l'adaptació a aquesta Llei del planejament general vigent, el sòl urbà inclòs en virtut d'aquest planejament en polígons o unitats d 'actuació i en sectors de desenvolupament mitjançant un pla especial de reforma interior o altres tipus de planejament derivat passa a tenir la condició de sòl urbà no consolidat, i també passa a tenir-la el sòl urbà que, amb la finalitat de poder ésser edificat, ha de cedir terrenys per a carrers o vies. És sòl urbà consolidat tot el sòl en el qual concorren les condicions establertes per l'article 30".

Per tant, i tenint en compte que el Pla General vigent d'Esparreguera classifica l'àmbit de Can Roca com a sòl urbà, tot preveient que la seva concreta ordenació s'establirà per un Pla Especial, cal entendre, en els termes de la LRSV i de la Llei 2/2002, que ens trobem davant d'un sòl urbà no consolidat per la urbanització. ·

- 28 -

PAREJA & ASSOC I ATS Advocats

instrument de planejament derivat definitivament aprovat és un requisit

indispensable per a l'operativitat del supòsit indemnitzatori previst en la llei

estatal en relació amb l'alteració anticipada del planejament. Aquesta precisió,

a la vista de l'apartat 4 del reiterat precepte 109, s'ha de considerar plenament

aplicable també al sòl urbà no consolidat per estar inclòs en sectors de

desenvolupament mitjançant un Pla Especial de Reforma Interior, i en

conseqüència, s'ha de considerar aplicable al supòsit objecte del present

dictamen.

Així doncs, cal concloure que la Modificació del Pla General de Can Roca

pendent d'aprovació definitiva, no es produeix abans d'haver transcorregut els

terminis per a l'execució del planejament en l'àmbit indicat, motiu pel qual en

cap cas pot tenir caràcter d'anticipada en els termes exigits per l'article 41.1 de

la LRSV.

Per altra banda, com ja s'ha advertit, una vegada transcorreguts els terminis

d'execució del planejament, la modificació de l'ordenació únicament pot

generar dret a indemnització per reducció de l'aprofitament a favor dels

propietaris afectats, en el cas que la manca d'execució sigui imputable a

l'Administració, supòsit aquest que en cap cas concorre en el cas que ens

ocupa.

En efecte, els antecedents que han estat relacionats a l'inici del present

Dictamen posen de manifest que els propietaris de l'àmbit de Can Roca han

mantingut una actuació que no es pot qualificar en absolut de diligent i, per tant,

només a ells els és imputable la manca d'execució del planejament. En realitat,

no es pot considerar que hi hagi hagut una veritable voluntat d'executar el

planejament si tenim en compte que l'any 1983 es va aprovar definitivament el

Pla General classificant el Sector com a sòl urbà, si bé pendent, a l'empara del

Conveni de data 11 de maig de 1982, de l'aprovació d'un Projecte

d'Urbanització, sense que la propietat dugués a terme cap actuació en relació

- 29-

P A R E J A & ASSOC I ATS Advocats

amb la urbanització del sector. Posteriorment, l'any 1996, es va aprovar el Text

Refós del Pla General que classificava l'àmbit com un sector de planejament en

sòl urbà, exigint l'aprovació d'un Pla Especial, el qual no va ser formulat fins a

finals de l'any 2000, quan ja havia transcorregut el primer quadrienni dins el

qual el citat Pla General preveia el desenvolupament de l'àmbit, i sols quan la

propietat va conèixer que es pretenia modificar el seu règim urbanístic7•

En definitiva, en haver transcorregut 17 anys des de la classificació dels

terrenys com a sòl urbà sense que la propietat dugués a terme cap actuació

positiva tendent al seu desenvolupament i execució, és evident que la no

execució del mateix no resulta imputable a l'Administració, sinó que només es

deu a la manca de diligència de la propietat. Noti's en aquest punt que

l'Ajuntament d'Esparreguera no només va mantenir la classificació del sector

com a sòl urbà en el Pla General de 1996, malgrat que la propietat no havia

complert el seu compromís de formular el Projecte d'Urbanització en el termini

7 Sobra recordar en aquest punt que el principi de confiança legítima, que regeix les relacions entre l'Administració i els particulars, s'orienta a la preservació del valor de la seguretat jurídica i del sistema d'economia de mercat a partir del convenciment que els agents econòmics i socials requereixen d'un marc estable de regulació en el que han de poder preveure les seves operacions amb seguretat, i que els ciutadans, en general, en relació amb les seves situacions jurídiques i expectatives legítimes, requereixen de la coherència en l'actuació dels poders públics. D'aquesta manera, el principi de referència, configurat en el marc de la Unió Europea, i que ha estat recepcionat en l'Ordenament Jurídic intern no sols a partir de la jurisprudència, sinó també de la seva previsió expressa en I a Llei 3 0/1992, exigeix q ue I a e onducta de l'Administració hagi generat confiança en què es produiria una determinada actuació, de tal forma que la seva aplicació dependrà de la rellevància que s'atorgui a les expectatives que mantenen els particulars respecte de l'actuació dels poders públics.En aquest sentit, s'ha pronunciat en diferents ocasiones la Jurisprudència, entre la que pot indicar-se la STS de 27 de gener de 1990 (Ar. 562) o bé, la STS de 19 de juliol de 1996 (Ar. 6202). En aquest context, el sorgiment de responsabilitat patrimonial de l'Administració per alteració del planejament es produeix sempre quan el particular pateix una lesió efectiva en el seu patrimoni, com a conseqüència d'haver actuat en la confiança legítima en el manteniment de l'ordenació urbanística, donant lloc a l'obligació d'indemnitzar la reducció d'aprofitament, només si l'alteració és anticipada i sempre que aquest aprofitament ja hagi estat patrimonialitzat, però mai si l'actuació del particular no s'ha fonamentat en la confiança en la subsistència del planejament, com succeeix en el cas que ens ocupa, atès que l'actuació del particular es produeix quan j a h avia transcorregut e I t ermini d'execució d el planejament, i quan s'observa que es pretenia modificar el règim urbanístic de l'àmbit.

- 30 -

PAREJ A & ASS O C I ATS Advocats

de dotze mesos des de l'aprovació del Pla General de 1983, sinó que no va

iniciar la tramitació de la Modificació que ens ocupa fins una vegada

transcorregut el primer quadrienni en el marc del qual es preveia el

desenvolupament de l'àmbit.

De conformitat amb tot el què ha estat exposat, resulta evident que tampoc no

es podrien derivar drets indemnitzatoris com a conseqüència d'una actuació

obstaculitzadora de l'Administració, atès que és obvi, a la vista dels

antecedents facilitats als redactors del present dictamen, que ia inexecució

obeeix a una manca de diligència dels propietaris dels terrenys.

Per tot això cal concloure que no concorre en el supòsit que s'analitza la

condició indispensable establerta en l'article 41.1 de la Llei 6/1998, per

considerar que una alteració de planejament que suposi reducció

d'aprofitament pugui generar drets indemnitzatoris.

b) La modificació del Pla General en l'àmbit de Can Roca no genera una

lesió patrimonial per quan en cap cas no s'ha produït la patrimonialització

de l'aprofitament urbanístic.

Tot i que la manca de concurrència, en el cas que ens ocupa, dels requisits

d'alteració anticipada del planejament o imputabilitat a l'Administració de la

manca d'execució, necessaris r er al sorgiment del supòsit indemnitzatori

previst en l'article 41 .1 de la LRSV, ja exclou la responsabilitat patrimonial de

l'Administració per la reducció de l'aprofitament urbanístic derivada de la

Modificació de planejament que ens ocupa, es pot afegir que, a més, en el cas

que s'analitza tampoc no concorreria el requisit segons e I qual l 'alteració de

planejament ha de comportar una lesió efectiva dels drets dels particulars, de

- 31 -

PAREJA & A SS O C I ATS Advocats

forma que de la referida modificació en cap cas no es poden derivar drets

indemnitzatoris.

Certament, en relació amb el requisit, derivat del règim general de la

responsabilitat patrimonial de l'Administració, segons el qualla indemnitzabilitat

per reducció d'aprofitament com a conseqüència d'una alteració anticipada del

planejament exigeix que es produeixi una lesió efectiva dels drets dels

particulars, cal tenir en compte que, del manteniment del caràcter estatutari del

dret de propietat del sòl en la legislació urbanística vigent es dedueix que no

existeix lesió si l'aprofitament urbanístic no s'ha incorporat al patrimoni del

propietari, i que aquesta circumstància només concorre quan aquest propietari

ha finalitzat el procés d'execució del planejament, conforme ja havia declarat

reiteradament la jurisprudència dictada en aplicació del Text Refós de la Llei del

Sòl de 19768 .

Al respecte, s'ha d'indicar que el procés d 'execució de l'àmbit de Can Roca no

només no pot considerar-se en cap cas finalitzat, sinó que ni tan sols ha estat

iniciat. En efecte, conforme s'ha exposat, no havent estat formulat el Projecte

d'urbanització exigit pel Conveni d' 11 de maig de 1982, ni tramitat el Pla

Especial l'aprovació del qual exigia el planejament general de 1996, és obvi,

que les obres d'urbanització no han estat ni tan sols iniciades.

8 Entre d 'a ltres, poden esmentar-se les Sentències del Tribunal Suprem de 12 de maig de 1987 (Ar. 5255), 24 de juliol de 1990 (Ar. 6675), 12 de febrer de 1996 (Ar. 903), i 6 de març de 1998 (Ar. 2491 ). En aquesta darrera, que es transcriu a títol d'exemple, s'afirma:

"(. . .) só/o cuando el Plan ha 1/egado a c

PA RE JA & ASSOC I AT S Advocats

En definitiva, sens perjudici de reiterar que la inexistència de responsabilitat

patrimonial per la reducció d'aprofitament derivada de la Modificació del Pla

General analitzada ja es desprèn del fet que aquesta no té caràcter anticipat, ni

es pot imputar a l'Administració la manca d'execució de l'ordenació que

s'altera, tampoc concorre en el cas que ens ocupa la necessària existència

d'una lesió indemnitzable, en la mesura que no s'ha patrimonialitzat

l'aprofitament urbanístic.

111.3. Sobre la no concurrència de dret a indemnització dels propietaris per

despeses produïdes en compliment dels deures inherents al procés

urbanitzador a l'empara de l'article 44 de la LRSV.

Tal i com ha estat exposat anteriorment, l'article 44 de la Llei 6/1988 regula la

responsabilitat patrimonial de l'Administració en relació amb les despeses

produïdes en ocasió del compliment dels deures urbanístics. En efecte, de

conformitat amb l'indicat precepte, resulten indemnitzables les despeses

derivades del compliment dels deures i les càrregues legalment establertes per

tal d'incorporar-se al procés urbanitzador, que esdevinguin inservibles en

modificar-se el planejament, sempre que s'haguessin efectuat dins dels

terminis d'execució previstos.

En el supòsit objecte del present Dictamen, tal i com es desprèn dels

antecedents exposats i tal i com venim reiterant, la propietat de l'àl'!lbit de Can

Roca no ha efectuat cap despesa en els terminis previstos pel planejament per

al compliment dels deures i les càrregues pròpies del procés urbanitzador.

Sobra recordar que, mentre fou vigent el Pla General de 1983, no es va

formular el Projecte d'urbanització al qual s'havia compromès la propietat

d'acord amb el Conveni d'11 de maig de 1982, i que tampoc no va formular el

Pla Especial necessari per al desenvolupament del Sector segons el Pla

General de 1996 dins del termini fixat per aquest.

- 33 -

PAREJA & A SS O C I ATS Advocats

Per tot el què ha estat exposat, de la Modificació de Pla General de Can Roca

tampoc no es poden derivar drets indemnitzatoris en aplicació de l'article 44 de

la LRSV.

111.4. Sobre els efectes de la Modificació del planejament de Can Roca en

relació amb les cessions dutes a terme pels propietaris de l'àmbit.

Tal i com es dedueix dels antecedents exposats a l'inici del present Dictamen,

la Societat Can Roca, S.A., en signar el Conveni amb l'Ajuntament

d'Esparreguera de data 11 de maig de 1982, es va comprometre a cedir

gratuïtament i lliures de càrregues els terrenys destinats a espai lliure i

equipaments en el termini de tres mesos des que es produís l'aprovació

definitiva del Pla General d'Ordenació urbana que classifiqués com a sòl urbà

la totalitat del sector inclòs en el Pla Parcial de Can Roca, tot incorporant en

relació amb la zona industrial el mateix aprofitament i ordenació prevista en el

referit Pla Parcial, i preveient una zona residencial, per a la que s'establiria un

aprofitament urbanístic total de 18.000 m2 de sostre.

En data 27 de juliol de 1983 s'aprovà definitivament el Pla General d'Ordenació

Urbana en el qual es van incorporar les previsions pactades en el Conveni d'11

de maig de 1982, tot classificant com a sòl urbà la referida zona residencial de

Can Roca i en data 23 de març de 1984, la Societat Can Roca , S.A. va atorgar

escriptura pública davant del Notari de Barcelona, Sr. Bauza Cat·chs, per la

qual, de conformitat amb el conveni d'11 de maig de 1982, es van cedir "pura,

simple i irrevocablement'' a l'Ajuntament d'Esparreguera dues finques de

81.389 m2 i 6.286 m2 cada una.

D'acord amb les circumstàncies en les que es van produir les cessions

indicades, cal afirmar que es tracta de cessions efectuades en contrapartida al

compliment per part de l'Administració, d'una determinada condició: l'aprovació

- 34 -

PAR E JA & ASS O C I ATS Advocats

definitiva del Pla General d'Ordenació que classifiqués l'àmbit del Pla Parcial de

Can Roca com a sòl urbà, tot preveient junt amb la zona industrial existent, una

zona residencial amb un aprofitament de 18.000 m2.

En la mesura que el Pla General de 1983 va classificar el referit àmbit com a

sòl urbà amb les condicions establertes en el Conveni d'11 de maig de 1982, tal

i com va reconèixer la Societat Can Roca, S.A. en elevar la cessió a escriptura

pública en data 23 de març de 1984, és evident que la condició establerta va

ser complimentada, motiu pel qual cal entendre que no cap la retrocessió dels

béns cedits ni la exigència d'indemnització substitutòria, com a conseqüència

d'una eventual modificació del planejament.

En efecte, tal i com s'estableix en l'article 1.114 del Codi Civil "en las

obligaciones condiciona/es la adquisición de los derechos, así como la

reso/ución o pérdida de los ya adquirides, dependeran del acontecimiento que

constituya la condición". Doncs bé, en el supòsit que ens ocupa la cessió

únicament es va condicionar al fet concret que s'aprovés un Pla General

d'Ordenació classificant les finques de Can Roca com a sòl urbà i en tant que el

mateix succeí amb l'aprovació definitiva del Pla General de 1983, és obvi que la

referida condició havia d'entendre's complerta i en conseqüència, aquests béns

s'han integrat al domini públic local.

El compliment de la referida condició en cap cas es podria veure desvirtuat pel

fet que, transcorreguts 21 anys, es modifiqui el règim juríd~c del Sector de Can

Roca, i això no sols perquè la cessió no es condicionava al manteniment de la

classificació urbanística durant un determinat període de temps, sinó també

perquè, en el cas concret que ens ocupa, la classificació s'ha mantingut durant

un temps que resultava més que suficient com per a desenvolupar la

corresponent urbanització.

- 35 -

PAREJA & ASSOCIAT S Advocats

Es podria prendre en consideració, en aquest sentit, el supòsit plantejat en la

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 21 de febrer de

2000 (Ar. 1717) en el que, a diferència del que succeeix en el cas objecte del

present Dictamen, la cessió sí es va condicionar expressament a què per part

de l'Ajuntament es mantinguessin a perpetuïtat les qualificacions urbanístiques,

a les que se subjectava la transmissió dels terrenys, i en el que tot i això, el

referit Tribunal va declarar:

"Y a este respecto se advierte que el plazo transcurrido de dieciocho años desde la concertación de la clausula en 1966 hasta la fecha de la Revisión del Plan General de 1984, cumplió sobradamente el tiempo prevista por la legislación entonces vigente para la revisión de I os pla ne s generales, de 1 5 años. Plazo éste de 15 años a partir del cua/ si no se hubieran ejecutado las previsiones del planeamiento se perdía el derecho a las indemnizaciones, conforme a lo dispuesto en el art. 87.2 del Texto Refundido de la Ley sobre Régimen del Sue/o y Ordenación Urbana, aprobado por Decreto 154611976, de 9 de abril. La prueba practicada en autos pone de manifiesto que en esos 18 años la entidad actora, actualmente en proceso de liquidación, no hizo efectiva el aprovechamiento urbanística ni solicitó licencia de obras para realizarlo. Por el/o, y atendido lo dispuesto en el articulo 1118 del Código Civil en relación con la condición de que no acontezca un suceso para el que no se ha fijado tiempo, impone valorar, conforme a lo antes expuesto, que efectivamente debe entenderse cumplida la obligación convenida, atendida la naturaleza de la misma, y las limitaciones antes dichas impuestas por la legislación urbanística vigente para la modificación o revisión de los planes urbanísticos".

En definitiva, en relació amb les cessions efectuades a l'Ajuntament en

contrapartida a la classificació de l'àmbit de Can Roca com a sòl urbà, cal

concloure que no procediria ni la seva reversió ni el reconeixement de cap tipus

d'indemnització, en virtut d'una eventual modificació del planejament ge neral

que comportés la desclassificació del Sector.

IV.- CONCLUSIONS

PRIMERA.- La classificació de l'àmbit de Can Roca com a sòl urbà no ha

derivat en e ap moment de les preexistències urbanístiques existents, la qual

- 36 -

PA REJA & ASSOC I ATS Advocats

cosa vincularia el ius variandi de l'Administració, que es veuria, en principi, i

d'acord amb la jurisprudència relativa a la "fuerza normativa de lo factico"

obligada a mantenir la seva classificació, sinó que és fruit del Conveni signat

entre l'Ajuntament d'Esparreguera i la Societat Can Roca, S.A. en data 11 de

maig de 1982, en el qual la propietat s'obligava, en el termini de dotze mesos

de la classificació dels terrenys, a formular el corresponent Projecte

d'Urbanització que havia de dotar el sector dels serveis urbanístics bàsics i de

les previsions contemplades en el Pla Parcial aprovat en el seu dia, per la qual

cosa es va fonamentar en la previsió contemplada en l'article 78 del Text Refós

de la Llei del Sòl de 1976 i 115 del Dleg 1/1990, segons els quals constitueixen

sòl urbà aquells terrenys que, en execució del planejament, arribin a disposar

dels elements d'urbanització del sòl urbà. Ara bé, transcorreguts vint anys

sense que s'hagin materialitzat les condicions fàctiques del sòl urbà, és evident

que res impedeix a l'Administració modificar el règim urbanístic de l'àmbit.

SEGONA.- La desclassificació de l'àmbit de Can Roca, és una alteració d'un

element puntual del planejament, que no comporta una modificació total i

absoluta d'aquest, i manté la seva mateixa estructura i substancialment els

mateixos criteris d'ordenació. Per tant, l'alteració del règ im jurídic s'ha d'operar

mitjançant la modificació puntual del planejament, i no a partir de la seva

revisió, tal i com preveu la legislació aplicable al supòsit que ens ocupa i tal i

com ha estat àmpliament reconegut pei Tribunal Suprem.

TERCERA.- La modificació del planejament només dóna lloc a indemnització

per reducció d'aprofitament, conforme preveu l'article 41.1 de la Llei 6/1998, si

es produeix abans que hagi transcorregut els terminis per a la seva execució o,

transcorreguts aquests, si l'execució no s'hagués dut a terme per causes

imputables a l'Administració, i sempre que, com a conseqüència de la reducció

d'aprofitament es produeixi una lesió patrimonial efectiva.

- 37-

PAREJA & ASSOCIATS Advocats

La modificació de Pla General que ens ocupa no pot considerar-se anticipada.

Certament, considerant que l'àmbit s'havia de considerar classificat com a sòl

urbà no consolidat i el seu desenvolupament exigia la prèvia formulació i

tramitació d'un Pla Especial , no havent aprovat aquest en el termini establert,

no només no es pot entendre que la Modificació tingui caràcter anticipat sinó

que ni tan sols es pot sostenir que existeixi un termini d'execució del sector. A

més, en haver transcorregut 17 anys des de la classificació dels terrenys com a

sòl urbà sense que la propietat dugués a terme cap actuació positiva tendent al

seu desenvolupament i execució, és evident que la no execució del mateix no

resulta imputable a l'Administració, sinó que només es deu a la manca de

diligència de la propietat

D'altra banda i tot i que la inexistència de responsabilitat patrimonial per la

reducció d'aprofitament derivada de la Modificació del Pla General analitzada

deriva necessàriament del fet que aquesta no té caràcter anticipat, ni es pot

imputar a l'Administració la manca d'execució de l'ordenació que s'altera,

tampoc concorre en el cas que ens ocupa la necessària existència d'una lesió

indemnitzable, en la mesura que no s'ha patrimonialitzat l'aprofitament

urbanístic, en els termes exigits per la jurisprudència.

QUARTA.- Pel que fa als drets indemnitzatoris derivats de les despeses

produïdes que puguin esdevenir inservibles arrel d'una modificació del

planejament, l'article 44 de la Llei 6/1998 reconeix la seva procedència, sempre

i quan s'hagin efectuat dins els terminis establerts a l'efecte, en la mesura.

precisament, que es generen davant la confiança legítima suscitada per la

vigència de l'ordenació. En tant que en els terminis establerts, no s'ha dut a

terme cap actuació tendent a la urbanització de l'àmbit, és evident que de la

Modificació de Pla General de Can Roca tampoc no es poden derivar drets

indemnitzatoris en aplicació de l'article 44 de la LRSV.

- 38-

PAR E J A & ASSOC I ATS Advocats

CINQUENA.- Respecte les cessions efectuades, en virtut del Conveni d'11 de

maig de 1982, en contrapartida a la classificació de l'àmbit de Can Roca com a

sòl urbà en el Pla General d'Ordenació de 1983, cal concloure que, en la

mesura que es va donar compliment a I a referida condició i que I a indicada

classificació s'ha mantingut durant disset anys sense que els propietaris hagin

patrimoialitzat l'aprofitament urbanístic, una eventual modificació del

planejament general que deixi sense efectes la classificaci