Aferrament com a factor de risc o protecció en l’aparició d’ansietat i estrès:

Estudi en un grup de ximpanzés en captivitat

PAT R I C I A LO D E I R O

T U T O R A C A D È M I C : I G N A S I I V E R N PA S C U A L

F A C U L T A T D E P S I C O L O G I A , C I È N C I E S D E L ’ E D U C A C I Ó I L ’ E S P O R T

U N I V E R S I T A T R A M O N L L U L L - B L A N Q U E R N A

Amb la col·laboració de:

patricia_lodeiro@hotmail.es

Continguts

o Objectius

o Estat de la qüestió

o Primats No-humans

o Psicopatologia en primats No-humans

o Aferrament

o Psicopatologia i Aferrament

o Metodologia

o Resultats i Conclusions

Estat de la qüestió

Estudis amb animalsEnciclopèdia Britànica (2005)

G r a n s S i m i s

• Goril·les

• Bonobos

• Orangutans

• Ximpanzés

• Humans

(Muñoz-Delgado, Santillán-Doherty & Arango, 2008)

X i m p a n z é sEstat de la qüestió

Jerarquia Grupal Jerarquia Femelles

POCA

Ansietat

Ansietat

PROCÉS D’INDIVIDUACIÓ

- Primer dies: Contacte vs Angoixa

- 2a Setmana: Exploració

- 6a Setmana: Trencament del contacte de forma voluntària

- >6a setmana: Por i Angoixa→ Recuperació contacte

MOLTA Ansietat

Maestripieri, 2005

(Waal, 1982; Saplosky, 2011; Willard & Shively, 2012)

VINCLE

Individuació Socialització

A f e r r a m e n tEstat de la qüestió

Bowlby (1951)

Harlow (1965)

Ainsworth (1978)

CLASSIFICACIÓ

• Segur

• Insegur-Evitatiu

• Insegur-Ambivalent

P s i c o p a t o l o g i a P r i m a t sEstat de la qüestió

Aferrament - Psicopatologia

“La psicopatologia en primats no humans consisteix en conductes que difereixen

en termes de qualitat i quantitat de les conductes habituals dins l’entorn natural”

Erwin i Deni, 1979

Conductes NO-habituals ≠ psicopatologia

Conductes NO-habituals = adaptació

Morris, 1962

P s i c o p a t o l o g i a i A f e r r a m e n t Estat de la qüestió

Aferrament

(infantil)

Psicopatologia

(adultesa)

(Clay, Bloomsmith, Bard, Maple, et al., 2015)

Aferrament

Insegur= Patologia

(Brüne, 2006)

Objectius

(1) Havent tingut una mala experiència de vinculació en la infància, és possible

generar nous vincles ?

(2) Quins efectes tindria aquest nou tipus d’aferrament sobre la probabilitat de

patir ansietat i estrès en ximpanzés? AferramentActual

SegurProtecció

Grup AMenys ansietat

InsegurRisc

Grup BMés ansietat

Metodologia P a r t i c i p a n t s i I n s t r u m e n t s

Participants

• 9 Ximpanzés (2 ♀ | 7 ♂)

• Situacions d’abús →MONA → Resocialització = Nous vincles

• Divisió en grups

• Grup A “aferrament segur” = 6

• Grup B “aferrament insegur” = 3

Instruments

• Etograma adaptat de MONA (Llorente, Ballesta, Feliu, Rostán, et al., 2015)

• Qüestionari de Benestar Subjectiu (Clay, 2015)

Ximpanzé Anys a MONA Resultats RQ Resultats personalitat

Waty 16 Segur Segur

Gru

p A

(segur)

Nico 14 Segur Segur

Marco 14 Segur Segur

Àfrica 17 Segur Segur

Charly 17 Segur Segur

Juanito 14 Segur Segur

Tico 13 Insegur-Evitatiu Insegur-Evitatiu Gru

p B

(insegu

r)

Bongo 16 Insegur-Evitatiu Insegur-Evitatiu

Víctor 12 Insegur-Ambivalent Insegur-Ambivalent

(Bartholomew i Horomitz, 1991) (Úbeda i Llorente, 2014)

Metodologia P r o c e d i m e n t

• 84 observacions RAT (20’) = 28h

• Observacions segons

• Matí (11h-13h)

• Migdia (13h-15h)

• Tarda (15h-17h)

• IBM – SPSS 24

• Variables estranyes

Gènere

Lloc de naixement (captivitat/llibertat)

Edat d’arribada a MONA

Edat actual

Temps residint a MONA

Franja horària d’observació

N Rang Mitjà p

Gènere - AnsietatFemení 2 3

0.242Masculí 7 5.57

Naixement - AnsietatCaptivitat 6 4.33

0.302Llibertat 3 6.33

Naixement - AferramentLlibertat 6

. 0.134Captivitat 3

Hora d’Observació - Ansietat

Matí 9 1.72

0.458Migdia 9 2

Tarda 9 2.28

Temps a MONA - AferramentSegur 6 5.92

0.145Insegur 3 3.17

Edat d’arribada a MONA - Ansietat 9 . 0,6

Edat actual – Ansietat 9 . 0,282

Temps a MONA – Ansietat 9 . 1

Resultats V a r i a b l e s E s t r a n y e s

U-Mann

U-Mann

U-Mann

Chi-quadrat

Friedman

Spearman

Spearman

Spearman

Resultats C o n t r a s t d’ H i p ò t e s i

ҧ𝑥= 36

ҧ𝑥= 75,33

Grup A (segur) Grup B (insegur)

Estat d'ànim Satisfacció Interaccions

C o n c l u s i o n sAferrament 1. És modificable

Havent tingut una mala experiència

de vinculació en la infància, és

possible generar nous vincles?

2. No és determinant

3. Possibilitat d’establir nous vincles

4. Factor de risc / protecció

C o n c l u s i o n sAferrament i Ansietat

Clay et al. (2015)

Aferrament infantil = Patologia adulta

Eisenberger (2013)

Company = Factor protector

Quins efectes tindria aquest nou tipus

d’aferrament sobre la probabilitat de

patir ansietat i estrès en ximpanzés?

AferramentActual

SegurProtecció

Grup AMenys ansietat

InsegurRisc

Grup BMés ansietat

SEGUR = Protecció

INSEGUR = Risc

Aferrament

Insegur= Patologia

(Brüne, 2006)

C o n c l u s i o n sAnsietat i Benestar

Aferrament

Nivell d’ansietat

Qüestionari de Benestar subjectiu

• Estat d’ànim

• Satisfacció amb les interaccions

Benestar Subjectiu

Experiència

PrimerencaResiliència

(Carr, Martins, Stingel, Lemburger, et al., 2013)

↓ Ansietat

↑ Ansietat

(Johnson, Kamilaris, Cater, Calogero, et al., 1996)

Jerarquia Establerta

Recursos(Andrews & Rosenblum, 1991)

Ainsworth, M., Blehar, M., Water, E. & Wall, S. (1978). Patterns of attachment: A psychological study of the strange situation. Hillsdale: Lawrence Erlbaum.

Bartholomew, K. & Horowitz, L. (1991). Attachment styles among young adults: A test of a four category model. Journal of Personality and Social Psychology, 61, 226-244.

Bowbly, J. (1969). Attachment and los. New York: Basic Books.

Brüne, M., Brüne-Cohrs, U., C. Mc Grew, W. & Preuschoft, S. (2006). Psychopathology in great apes: Concepts, treatment options and possible homologies to human psychiatric disorders. Neuroscience and Biobehavioral Reviews, 30, 1246-1259.

Carr, C., Martins, C., Stingel, A., Lembruger, V. & Juruena, M. (2013). The role of early life stress in adult psychiatric disorders: A systematic review according to childhood trauma subtypes. The Journal of Nervous and Mental Disease, 201, 1007-1020.

Clay, A., Bloomsmith, M., Bard, K., Maple, T. & Marr, M. (2015). Long-term effects of infant attachment Organization on adult behavior and Health in nursery-reared, captive chimpanzees. Journal of Comparative Psychology, 129(2), 145-159.

Eisenberger, N. (2013). An empirical review of the neural underpinnings of receiving and giving social support: Implications for health. Journal of Psychosomatic Research, 75, 545-556.

Erwin, J. & Deni, R. (1979). Strangers in a strange land: Abnormal behaviors or abnormal environments? In Erwin, J., Maple, T. & Mitchell, G. (Eds.), Captivity and behavior: Primates in breeding colonies, laboratories and zoos. (1-28). New York: Van Nostrand Reinhold.

Harlow, H., Dodsworth, R. & Harlow, M. (1965). Total social isolation in monkeys. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 54, 90-96.

Llorente, M., Ballesta, S., Feliu, O., Rostán, C. & Riba, D. (2015). Rehabilitation and Socialization of Chimpanzees (Pan troglodytes) Used for Entertainment and as Pets: An 8-Year Study at Fundació Mona. International Journal ofPrimatology, 36(2), 1-22.

Maestripieri, D. (2005). Primate Psychology. USA: Harvard.

Morris, D. (1962). The biology of art. London: Methuen.

Muñoz-Delgado, J., Santillán-Doherty, A.M & Arango de Motis, I. (2008). ¿Trastorno de la conducta y psicopatología en primates no-humanos? Una propuesta. Actas españolas de psiquiatría, 37(3), 166-173.Sapolsky, R. (2011). Sympathy for the CEO. Science, 333, 293-294.

Úbeda, Y. & Llorente, M. (2014). Personality in a sanctuary-housed chimpanzee: A comparative of psychobiological and penta-factorial human models. Evolutionary Psychology, 12, 1-24.

Waal, F. (1982). Chimpanzee Politics: power and sex among apes. New York: Harper Row.

Willard, S. & Shively, C. (2012). Modeling depression in adult female cynomolgus monkeys. American Journal of Primatology, 74,528-542.

Referències