ELS ANIMALS INVERTEBRATS Pau Soler, Roger Lázaro, Guillem Travé, Aina Altadill 1r ESO Gener 2015 Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015 1. Els porífers i celenterats 2. Els cucs 3. Els mol·luscos 4. Els artròpodes 5. Els equinoderms

Els porífers i els celenterats són animals d’ una organització molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni

aparells.

Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines, però també n’ hi ha que són d’

aigua dolça. El cos de les esponges té forma de sac i esta perforat en nombrosos porus, es comuniquen

per mitjà de Canals. A l’ interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica per l’ exterior

per un orifici anomenat òscul.

Tenen una gran capacitat de regeneració, ja que un tros d’ esponja és capaç d’ originar una esponja com-

pleta.

1. A quina característica al cos de les esponges

fa referencia a un porífer? la característica es:

que tenen el cos en forma de sac que esta

perforat per nombrosos porus, que es comu-

niquen per mitjà de Canals.

2. En què es diferencien un pòlip i una medusa?

Pòlip: Tenen forma de sac tubular, amb una

obertura a l’ extrem superior del cos. Viuen

fixats al fons del mar individualment, com les

actínies, o agrupats en colònies, com els

coralls.

Medusa: Tenen forma de paraigua amb l’ ober-

tura amb l’ extrem inferior. Viuen nedant acti-

vament o surant a l’ aigua.

En que s’ assemblen? Tots dos tenen una ober-

tura en un extrem del cos,

viuen al mar.

24. Indica el recorregut que fa l’ aiguades de

que entra fins que hi surt.

25. Identifica els animals de cada grup: Celen-

terats: medusa, hidra, coral.

Porífers: esponja, ortiga.

Dels porífers digues quins tenen forma de pò-

lip i forma de medusa: pòlip: hidra coral. Me-

dusa: medusa.

Les anemones, els coralls i les meduses són animals celenterats. Són ani-

mals aquàtics, gairebé tots marins, tot i que les hidres viuen en aigua dol-

ça.

Presenten una simetria radial, es a dir, que el seu cos es pot dividir per

diversos plans de simetria. Tenen el cos tou, amb una única obertura en-

voltada de tentacles. L’ obertura comunica amb una cavitat gastrovascular,

que funciona com estómac.

Els tentacles tenen vesícules amb substàncies urticants que tenen com a

funció paralitzar i capturar les preses. Els celenterats són carnívors.

Poden presentar dues formes d’ organització corporal molt diferents:

Forma de pòlip. Tenen forma de sac tubular, amb una obertura a l’ ex-

trem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar individualment, com les

actínies, o agrupats en colònies, com els coralls.

Forma de medusa. Tenen forma de paraigua amb l’ obertura amb l’ ex-

trem inferior. Viuen nedant activament o surant a l’ aigua.

Antigament es

pensava que els

porífers i la majo-

ria dels celenterats

actuals eren plan-

tes, perquè sem-

pre es trobaven

fixats a un substrat

rocós o arenós i

per l’ aspecte que

alguns presenten.

Els porífers i els

celenterats són

animals d’ una

organització molt

senzilla, ja que no

tenen ni Corall: animal porífer, tenen un medi aquàtic.

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

Medusa: animal celenterat acostumat al medi

aquàtic , es un animal d’ aigua dolça.

2. ELS CUCS

El terme cuc inclou animals que tenen una simetria bilateral, el cos del cuc es tou i sense esquelet.

Els platihelmints són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en

segments i sense òrgans de locomoció.

Alguns són aquàtics o viuen en medis humits. Altres, com la tènia, són paràsits, tan

de les persones com dels animals. No tenen aparell digestiu ni aparell respiratori.

Són hermafrodites, es a dir, el cos té òrgans ,masculins i femenins. Es poden auto fe-

cundar i es reprodueixen per mitjà d’ ous.

Els nematodes tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i el seu cos acaba

en punta. La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtic i en ambients

terrestres. Alguns són paràsits i produeixen malalties als altres animals i a les plan-

tes. No tenen òrgans respiratoris.

Els anèl·lids tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són semblants

i tenen els mateixos òrgans. Aquesta repetició d’ anells s’ anomena metameria.

Tret de les sangoneres, a la part inferior de cada anell tenen uns apèndix molt

rígids, anomenats quetes, que contribueixen a la locomoció. Alguns com els cucs de

terra tenen un engruiximent anomenat clitel.

La majoria són aquàtics, són paràsits i alguns són terrestres.

Els terrestres respiren a través de la pell, i els aquàtics , per mitjà de brànquies.

Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb els sexes separats. Gairebé tots

són capaços de generar un nou individu a partir d’ una part del seu cos.

3. Quines diferències hi ha entre els tres tipus de cucs?

Els platihelmints: són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim i tou.

Els nematodes: tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta.

Els anèl·lids: tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans.

4. Busca els conceptes del significats de platihelmint i anèl·lid:

Platihelmints: són els cucs més senzills. Tenen el cos pla , prim, tou, dividit en segments i sense òrgans. Viuen en medis aquàtics

o humits, alguns són paràsits. Són hermafrodites, es a dir el cos té òrgans masculins i femenins.

Anèl·lids: tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. La majoria són aquàtics, molts són paràsits i alguns terrestres com el cuc

de terra, els terrestres respiren per mitjà de la pell i els aquàtics respiren per mitjà de brànquies.

5. Els anèl·lids terrestres sempre tenen la pell humida. Quina relació tenen amb el tipus de respiració?

Perquè respiren per mitjà de la pell i per això sempre l han de tenir humida perquè si no, no podrien respirar.

28. Els anèl·lids són el grup d’ invertebrats que només poden viure en medis aquàtics o molt humits. Justifica-ho.

Només poden viure en medis humits o aquàtics perquè respiren a través de la pell i no la poden tenir seca perquè llavors no

podrien respirar.

30. la tènia es un cuc platihelmint que pot arribar a fer 4 m de llargada. A la part anterior del seu cos presenta una protuberàn-

cia anomenada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses i una corona de grafits punxeguts. A continuació te una porció pri-

ma, anomenada coll, i també nombrosos segments, la mida i l’ edat dels quals augmenten a mesura que ens allunyem de l’ escò-

lex.

Per a què utilitza la tènia els grafits i les ventoses? Per enganxar-se a les parets dels intestins.

Com es reprodueix la tènia, com és el seu cicle vital? La tènia es reprodueix mitjançant ous.

El seu cicle vital es: el cuc entra pel cos dels animals que ens mengem, va a parar a les parts musculars i als òrgans, si quan men-

gem la carn poc feta o mal cuita de l’ animal que té el cuc, ens va a parar a l’ estómac i el cuc es menja els aliments que digerim.

Per això ens podem arribar a morir.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Les principals característiques comunes a tots els mol·luscs són

aquestes:

Tenen simetria bilateral.

El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar o excavar, se-

gons el tipus de mol·lusc.

La conquilla pot estar formada per una o dues peces, anomenades

valves. algunes especies no tenen conquilla, com els pops i els lli-

macs

Com són les funcions dels mol·luscs?

Els mol·luscs aquàtics respiren per mitjà de brànquies, mentre que

els terrestres respiren mitjançant un pulmó

Tenen una alimentació molt variada.

Hi ha mol·luscs hermafrodites i també n'hi ha que tenen els sexes

separats. La fecundació pot ser interna o externa, i la majoria són

ovípars.

n moltes espècies l'embrió que surt de l'ou es transforma directa-

ment en adult

En altres l’embrió es transforma en una larva i té la metamorfosi.

Els mol·luscs es classifiquen en gastròpodes, bivalves i cefalòpodes.

Els gasteròpodes

Hi ha dos tipus: els terrestres i els aquàtics. Tenen un peu que els permet reptar.

Els bivalves

Tenen dues valves que formen la conquilla. No tenen cap diferenciat i un peu petit.

Els cefalòpodes

Les seves extremitats són tentacles que envolten la boca. Amb els tentacles subjecten a les preses.

Grups de mol·luscs

6. Quines funcions té el peu del mol·lusc?

El peu dels mol·luscs serveix per reptar, excavar,.

7. Quines són les parts principals d’un mol·lusc?

El cap, la massa visceral i el peu.

8. Busca al Glossari el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode.

Gasteròpode: Tenen un peu mocós i tenen 4 tentacles

Bivalve: mol·lusc que té dues valves. No tenen cap diferenciat i s'alimenten filtrant l'aigua .

Cefalòpode: Tots són marins, tenen ulls grossos i un gran cap amb tentacles.

9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?

Les ostres són bivalves perquè tenen dues valves.

Les seves extremitats són ten-

tacles que envolten la boca.

Amb els tentacles subjecten a

les preses.

Hi ha dos tipus: els terrestres i

els aquàtics. Tenen un peu que

els permet reptar.

Tenen dues valves que formen

la conquilla. No tenen cap dife-

renciat i un peu petit.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten simetria bilateral .

Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet.

Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals.

La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap,

el tòrax i l'abdomen.

Els ulls poden ser simples, anomenats ocels, o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimentació molt variada.

La majoria dels artròpodes tenen sexes separats, i els mascles i les femelles són diferents.

Són ovípars i la fecundació sol ser interna.

En alguns artròpodes, de l'ou neix una larva, que després d'un procés de metamorfosi es converteix en un individu adult.

Per créixer s'han de desprendre de l'esquelet extern i n'han de formar un de nou. Aquest procés rep el nom de muda.

Tenen el cap bastant petit i fusionat amb el tòrax

(cefalotòrax) i l’abdomen

10. Busca en els conceptes claus l’origen del terme artròpode.

Grup d’animals invertebrats que tenen un exosquelet i un cos segmentat en tres parts.

11. Quina funció té l'exosquelet en els artròpodes?

Els serveix de protecció i evita dessecació.

12. Perquè els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?

Han de mudar perquè la coberta externa no els deixa créixer i el procés s’anomena muda.

Constitueixen el grup més nombrós d'animals. Actualment es coneixen més d'un milió d'espècies diferents d'artròpodes.

Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d'aigua dolça. Presenten una gran varietat d'adaptacions a diferents maneres de

viure.

Com són els insectes

Els insectes

Presenten simetria bilateral.

Tenen el cos cobert per un exosquelet, format per peces articulades i

compost d'una substància anomenada quitina. L'exosquelet, a més de

protegir-los dels depredadors, evita la dessecació del cos, característica

que els ha permès adaptar-se a tots els hàbitats terrestres.

Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals. El

nombre de potes i d'ales varia d'uns grups a uns altres.

La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap,

el tòrax i l'abdomen. Alguns tenen el cap i el tòrax fusionats, formant

el cefalotòrax. Al cap hi tenen les antenes, els ulls i les peces bucals.

Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden

ser simples, anomenats ocels, o compostos.

Aparells bucals dels insectes

A fons

Metamorfosi de la papallona monarca. De cada ou que ha

post la femella, neix una larva, anomenada eruga. L'eruga,

després d'un període de creixement i maduració, passa

per una fase de nimfa, en la qual s'embolcalla dins d'un

capoll, que rep el nom de crisàlide, i experimenta un se-

guit de canvis fins que es converteix en una papallona.

13. Per que creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?

Per que tenen sis potes

14. Com respiren els insectes?

Els insectes respiren per mitjà d’uns tubs ramificats anomenats tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits

situats sobretot a l’abdomen.

29. Les fotos següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.

a) Identifica’ls: A= eruga B= anèl·lid

b) En que s'assemblen i en què es diferencien?

L’anèl·lid i l’eruga s’assemblen en el cos cilíndric i segmentat. Es diferencien en el

fet que els segments de l’anèl·lid tenen els mateixos òrgans i fan les mateixes funci-

ons, i els de l’eruga no.

37. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?

a) Tèrmits, formigues i vespes.

b) Papallones, arnes i escarabats.

c) Xinxes, polls i puces.

d) Llagostes, pugons i escarabats de cuina o paneroles.

Boca mastegadora.

(formiga)

Boca xucladora.

(papallona)

Boca mastegado-

ra i llepadora.

(abella)

Boca picadora i

xucladora.

(mosquit)

Lar-

Crisàli-

Insecte

B A

Els aràcnids

Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen. Al

cefalotòrax tenen dos quelícers, que els serveixen per menjar,

dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de

potes.

Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i estan

proveïts d'ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les preses.

Tenen els sexes separats. N'hi ha que són ovípars, altres són vivípars i

també n'hi ha d'ovovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi.

Els crustacis

Gairebé tots són marins, però també n'hi ha d'aigua dolça, com el

cranc de riu, i alguns que són terrestres, com el porquet de Sant An-

toni.

Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i que en

molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax.

Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues que les

altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. Al tòrax tenen, ge-

neralment, cinc parells de potes. L'abdomen està segmentat.

Respiren per mitjà de brànquies, situades a la base de les potes, o a

través de la superfície del cos.

Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carnívors,

però també n'hi ha alguns que són filtradors i altres que són paràsits.

La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presen-

ten metamorfosi amb més o menys fases larvàries per arribar a

l'estat adult.

Parts d’un aràcnid.

El primer parell

de potes dels

crancs acaba en

forma de pinces,

que fan servir per

defensar-se.

15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina utilitat tenen?

Són un parell d’apèndixs que surten del cefalotòrax, que tenen

funció tàctil i els serveixen per menjar. En les aranyes, aquests

quelícers es transformen en ungles verinoses.

16. Busca en els conceptes clau el significat de miriàpode.

Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos llarg i dividit

en nombrosos segments. Cada segment té un o dos parells de

potes.

17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i les pa-

parres?

Pertanyen al grups dels aràcnids.

18. Quina és la principal diferència que hi ha entre els centpeus i

els milpeus?

Els centpeus tenen un parell de potes a cada segment, i els mil-

peus, dos parells.

Els miriàpodes

Són artròpodes terrestres que

viuen en llocs foscos i humits.

Tenen el cos allargat i format

pel cap i el tronc, amb un nom-

bre variable de segments iguals. A

cada segment poden tenir un

parell de potes, com en el cas

dels centpeus, o dos parells de

potes, com tenen els milpeus. Al

cap tenen un parell d'antenes, ulls

simples i una boca amb mandíbu-

les mastegadores.

Respiren per mitjà de tràquees.

Tenen una alimentació molt varia-

da: alguns són carnívors, com els

centpeus, mentre que d'altres són

herbívors, com els milpeus.

Tenen sexes separats. Són oví-

pars i no presenten metamorfosi.

El milpeus és un

miriàpode que

s'enrotlla com a

mecanisme defen-

siu.

Com és el cos dels equinoderms

5. Els equinoderms

Els equinoderms tenen una simetria radial tot i que en les larves es bila-

teral.

Tenen un cos de forma arrodonida com les garotes. Presenten un esquelet intern, format per petites plaques situades sota

la pell i són articulats.

No tenen cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior i

estar a la part inferior del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest

grup d’animals es l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs

interns, plens d’aigua i que son peus ambulacrals acabats amb ventoses. Respiren per la pell utilitzant l’aparell ambulacral.

Son carnívors i s’alimenten bàsicament de petits crustacis i mol·luscs.

Presenten sexes separats tot hi que hi ha algunes espècies hermafrodi-

tes. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen les larves, que tenen el

procés de la metamorfosi. L’estrella de mar té la capacitat de regeneració de braços de peus o del

que sigui.

Grups d’equinoderms

Son estrelles de

mar

Busca en les conceptes clau el significat del terme equinoderm?

Són un grup d’invertebrats coberts de plaques i espines.

Què es l’aparell ambulacral? Quina funció té?

Son com les potes que fan que desplacen els equinoderms

Son garrotes o

eriçons de mar

Son estrelles de

mar pero falses

Son cogombres

de mar

Son clavellines

o lliris de mar

A fons

La classificació dels insectes es dins del regne animal el insectes hi constitueixen es la classe més nombrosa del reg-

ne animal, viuen en diversos àmbits..

Himenòpters. Formigues, abelles,

etc.

Tenen dos parells d’ales membrano-

ses, hi ha alguns que no en tenen,

tenen un aparell bocal adaptat per

llepar, mossegar i xuclar líquids.

Dípters. Mosques i mosquits.

Tenen un parell d’ales membranoses

les posterior estan reduïdes a òrgans

que mantenen l’equilibri quan volen..

L’aparell bucal és xuclador.

Coleòpter. Escarabats.

Tenen dos parells d’ales. Les anteri-

ors són gruixudes, dures i opaques i

les posteriors membranoses i estan

plegades sota de les ales davanteres,

i estan en repòs. Mastegador i mos-

segadors

Dermàpters. Estisoretes

Tenen ales interiors molt curtes i les

posteriors molt grosses i membrano-

ses, plegades sotes les primeres en

estat de repòs. L’aparell bucal es

mastegador

Ortòpters. Saltamartins i grills.

Tenen dos parells d’ales, les anteriors

endurides i les posteriors plegades

sota les primeres . L’aparell bucal es

mastegador.

Heteròpters. Xinxes.

Tenen dos parells d’ales. Les anteri-

ors tenen una part engruixida i les

posteriors són membranoses. La

boca esta adaptada a perforar i per

xuclar.

Lepidòpters.

Papallones i arnes.

Tenen dos parells d’ales membrano-

ses amb escates. L’aparell bucal es

xuclador, i esta enrotllat en estat de

repòs.

Odonats. Libèl·lules.

Tenen dos parells d’ales estretes, gros-

ses i membranoses. L’aparell bucal es

mastegador.

Sifonàpters. Puces.

No tenen ales. Les potes estan

adaptades per fer salts. La boca és

xucladora i età adaptada per perfo-

rar la pell, especialment la pell del

cap.