A ~ I S I D'UNA REVISTA CATALANA DE MEDICINA DEL TREBALL DE L'ANY 1906

D r . J a c i n t CORBELLA D r . F r ede r i c BRETAU

*Dra. Margarida LUNA

L'any 1906 va p ~ b l i c a r - s e a Barcelona una r e v i s t a dedica- d a a l ' e s t u d i de t e m e s r e l a c i o n a t s amb l a medicina d e l tre- b a l l . E s t i t u l a v a "Medicina y Jur i sprudenc ia de Accidentes de t r a b a j o y Seguros de Vida". S o r t i a mensualment en f a s c i - c l e s de 32 p i g i n e s i por tava com a s u b t í t o l una l l a r g a f r a - se: "Organo o f i c i a l de l a ~ o m i s i Ó n Española de l a Associa- t i o n I n t e r n a t i o n a l e des ~ é d é c i n s e x p e r t s de Cornpagnies d'As- su rances" . ~ i x 6 ens d e f i n e i x , ben clarament , quins e ren l ' o - r i gen i l a f i n a l i t a t de l a r e v i s t a .

E l seu d i r e c t o r i p r o p i e t a r i e r a e l doc to r Jaume Guerra i ~ s t a p é , que e r a d i r e c t o r mhdic de l a companyia d 'assegu- rances "Hispania" . L'hem v i s t publ icada els anys 1906 i 1907, per6 no tenim n o t i c i a de quan va acabar l a seva s o r t i d a . Estava e s c r i t a en c a s t e l l i . En aquest a r t i c l e volem donar i n i c i a lmen t n o t í c i a d ' aques t a r e v i s t a , que f i n s a r a no ha e s t a t e s tud i ada i de l a p e r s o n a l i t a t i obra d e l seu d i r e c - t o r .

I. LA REVISTA

La r e v i s t a esta e s t r u c t u r a d a , de manera no r í g i d a , en d i v e r s e s p a r t s . Una pr imera t é apor tac ions o r i g i n a l s , bé en forma de ressenya de les s e s s i o n s c i e n t í f i q u e s de l a "Co- misiÓn ..." esmentada, bé en forma d i r e c t a d ' a r t i c l e s de d i - versos co l . l aboradors .

Una segona p a r t , molt ex t ensa , es dedica a l a "Revis ta de l a Prensa" . són resums, nombrosos, a lguna vegada ex tensos ,

U . E . R . de Medicina l e g a l i l a b o r a l i Toxicologia . F a c u l t a t de Medicina. U n i v e r s i t a t de Barcelona.

d ' a r t i c l e s que t enen i n t e r e s p r inc ipa lment d e s d e l punt d e v i s t a d e l s a c c i d e n t s d e t r e b a l l , l a mort , l a j u r i s p r u d e n c i a s o b r e a q u e s t s t e m e s , o a l - t r es . La m a j o r i a d e r e f e r a t e s est; s ignada p e r un c o l . l a b o r a d o r .

A l f i n a l , i de manera no homog&nia, h i ha una r e l a c i ó d e l l i b r e s i r e v i s t e s r e b u t s , dades e s t a d í s t i q u e s s o b r e ac- c i d e n t s d e t r e b a l l a t e s o s p e r les companyies, n o t i c i e s de congressos i i n s t i t u c i o n s , i a lguna n e c r o l b g i c a . ~ a m b é c a l esmentar l a pub l icac iÓ, poc f r e q ü e n t , p e r 6 l l a r g a , d e r e g l a - mentacions l a b o r a l s .

La r e v i s t a t é e l s e u o r i g e n en l a c o n s t i t u c i ó d e l a Co- m i s s i ó espanyola d e 1 ' a s s o c i a c i Ó i n t e r n a c i o n a l d e metges de companyies d ' a s s e g u r a n c e s , j a esmentada. E l D r . Guerra , que degué ser e l metge d e més empenta i d e c i s i ó e n t r e els pocs que a q u í es dedicaven a aques t tema, v a e n t r a r en con- tacte amb 1 ' a s s o c i a c i Ó i n t e r n a c i o n a l , a s s i s t i n t a l congrés d e ~ i & g e d e 1905. A p a r t i r d ' a q u i v a v e n i r l a secció es- panyola d e l ' a s s o c i a c i Ó , que f o u exclus ivament c a t a l a n a , i l a c r e a c i ó poc d e s p r é s de l a r e v i s t a .

ARTICLES ORIGINALS. En e l p r imer any de l a r e v i s t a h i trobem 21 a r t i c l e s e x t e n s o s , d e l s q u a l s 1 7 es poden cons ide- r a r o r i g i n a l s . E l s a l t r e s 4 són reproducc ions " i n e x t e n s o " a l a s e c c i ó d e R e v i s t a de Premsa. Aquests d i s s e t a r t i c l e s o r i g i n a l s són d e g u t s a onze a u t o r s d i f e r e n t s : e ls d o c t o r s Jaume Guerra i ~ s t a p é ( 4 a r t i c l e s ) ; E. P i i More l l , R . Cos ta i Pons i Joan Ter rades ( 2 ar t icles cadascun d ' e l l s ) i M. Menacho, A. Mur, L . Cuenca, J . Boniquet, amb un cadascun d ' e l l s . ~ a m b é c a l esmentar un a r t i c l e d e l S r . S. Pu jades , advocat i al tres d e l s D r s . E. ~ o e l s , d e B r u s s e l . les i Cour- t a n e t , d e p a r i s . D e f e t , en a q u e s t c o n j u n t , es t r a d u e i x en bona p a r t l ' a c t i v i t a t i l ' i n t e r e s d e l s q u i formen l a s e c c i ó espanyola d ' a q u e s t a a s s o c i a c i ó i n t e r n a c i o n a l d e metges ex- p e r t s e n a c c i d e n t s d e t r e b a l l i assegurances d e v i d a .

La m a j o r i a de t r e b a l l s e s t a n d i rec tament r e l a c i o n a t s amb l a p a t o l o g i a l a b o r a l , s o b r e t o t d ' o r i g e n t r a u m i t i c , i e l seu t r a c t a m e n t . Menacho e s t u d i a t raumat ismes o c u l a r s amb e n t r a d a d e c o s s o s e s t r a n y s i un procediment d e r a d i o g r a f i a e s t e r e o s c o p i c a p e r a l a seva 1 o c a l i t z a c i Ó i e x t r a c c i ó (1 ) . La p a t o l o g i a t raumAtica d e l e s mans és o b j e c t e d ' u n e s t u d i

l l a r g d e l D r . Guerra: "Sobre las f r a c t u r a s d e l metacarpo en 10s a c c i d e n t e s d e t r a b a j o " , p u b l i c a t amb una c o n s i d e r a b l e r i q u e s a i c o n o g r a f i c a : 20 r a d i o g r a f i e s f e t e s p e l s D r s . Comas i ~ r i Ó , que e r e n a l e s h o r e s e l s capdavan te r s a Cata lunya d ' a - q u e s t a nova t g c n i c a d l e x p l o r a c i Ó . Aporta set observac ions p e r s o n a l s ( 2 ) . E l D r . R . C o s t a i Pons t é un e s t u d i s o b r e "Tra tamien to de l a s h e r i d a s p o r magullamiento d e l a mano y dedos" ( 3 ) . Defensa a c t i t u d s e x p e c t a n t s , poc i n t e r v e n c i o - n i s t e s en p r i n c i p i , en c o n t r a d e les a c c i o n s a g r e s s i v e s .

E l metge odontb leg J. Boniquet f é u un e s t u d i s o b r e un c a s d e " F r a c t u r a d e m a x i l a r s u p e r i o r a c c i d e n t e d e t r a b a j o " , amb c o n s i d e r a c i o n s i n t e r e s s a n t s s o b r e e l t r a c t a m e n t ( 4 ) . ~ a m b é té una i n t e n c i ó p r i n c i p a l m e n t t e r a p & u t i c a l l a p o r t a c i ó d 'E. P i i More l l s o b r e " E l método d e B i e r en 10s e s g u i n c e s t i b i o - t a r s i a n o s " , d e f e n s a n t a q u e s t a t g c n i c a d ' h i p e r e m i a pas- s i v a ( 5 ) . R. Cos ta i Pons t é un t r e b a l l e s t u d i a n t les "Heri - d a s d e l c u e r o cabelluda e n 10s a c c i d e n t e s d e t r a b a j o " ( 6 ) , a l e r t a n t s o b r e e l risc d e les i n f e c c i o n s i 5dhuc n e c r o s i s b s s i e s .

A l t r e s a s p e c t e s t r a ~ r n a t o l o ~ i c s m é s g e n e r a l s e l s trobem en un t r e b a l l d e Joan T e r r a d e s s o b r e " ~ r o n Ó s t i c o y t r a t a - miento d e l a s quemaduras" ( 7 ) ; en un d e Guerra i ~ s t a p é t r a c - t a n t "Breves c o n s i d e r a c i o n e s s o b r e l a pneumonia t raumát ica" ( 8 ) , c o n s i d e r a n t com a t a l s les s e c u n d a r i e s a t raumat ismes t o r a c i c s , j a s i g u i n c o n t u s i o n s o f e r i d e s p e n e t r a n t s . E. P o e l s , d e B r u s s e l . l e s j a esmentat a p o r t a un t r e b a l l s o b r e "Medicina d e 10s a c c i d e n t e s . C a l l o inf lamado" ( 9 ) . Fa d i s q u i s i c i o n s s o b r e l a d i f e r e n c i a c i ó en a q u e s t c a s d e l concep te d ' a c c i d e n t d e t r e b a l l i d e m a l a l t i a p r o f e s s i o n a l .

A l t r e s t r e b a l l s s ' o r i e n t e n m é s cap a l ' e s t u d i d e l e s v in - c u l a c i o n s l a b o r a l s d e l a p a t o l o g i a , a i x í en e l d e Guerra i ~ s t a ~ é s o b r e "La hemopt i s i s como s intoma d e a c c i d e n t e s d e t r a b a j o " ( 1 0 ) , e s t u d i a n t e ls c o n c e p t e s d e "hemopt i s i p e r e s f or^" i "hemopt i s i t r a u m i t i c a " , i d i f e r e n c i a n t les hemop- t i s i s en m a l a l t s t u b e r c u l o s o s d u r a n t e l t r e b a l l . Aquesta c o i n c i d e n c i a e n t r e p a t o l o g i a i t r e b a l l é s t e m a també d ' u n a r t i c l e d e l D r . L. Cuenca: "Accidente c o i n c i d i e n d o con una enfermedad muy a j e n a a l t r a b a j o " (11). La r e c u p e r a c i ó d e les consequenc ies d e l s a c c i d e n t s 6 s o b j e c t e d e l t r e b a l l d e l d o c t o r C o u r t a u l t , de P a r i s : "La mecanoterapia a p l i c a d a a

l a s consecuenc ias d e 10s a c c i d e n t e s d e t r a b a j o " ( 1 2 ) .

D e s d ' u n v e s s a n t d i f e r e n t e l D r . Guerra f é u d o s a r t i c l e s s o b r e e l tema "Accidentes d e t r a b a j o y enfermedades p rofe - s i o n a l e s . E s t u d i o médico l e g a l " , .tema que p u b l i c a poc des - p r g s com a monografia ( 1 3 ) . Només hem t r o b a t un t r e b a l l d e t i p u s t o x i c o l 6 g i c , i e n c a r a f e t d e s d e l v e s s a n t l e g a l . ~ ' e s c r i v i S. Pu jadas i ~ a s Ó , advoca t , i t r a c t a v a de: " E l sa tu rn i smo como a c c i d e n t e de t r a b a j o " ( 1 4 ) . Comenta una sen- t e n c i a e n l a q u a l es c o n s i d e r a com a a c c i d e n t d e t r e b a l l un c a s , de s a t u r n i s m e , v i s t que l a l e g i s l a c i ó d ' a l e s h o r e s d i f i c u l t a v a l a j u s t a r e c u p e r a c i ó d e l mal d ' o r i g e n l a b o r a l .

E n t r e e ls t r e b a l l s r e p r o d u l t s a l a s e c c i ó d e R e v i s t a d e Premsa, c a l e smenta r e l d l A l v a r Esquerdo s o b r e "La inmovi l i - zaciÓn en las a f e c c i o n e s a r t i c u l a r e s " ( 1 5 ) , tema impor tan t en e l t r a c t a m e n t d e mol ta p a t o l o g i a l a b o r a l . ~ a m b é es re- produe ix un a r t i c l e d e Ricardo Lozano s o b r e e ls nous anes tg - sics e n c i r u r g i a ( 16 ) , i dos e s t r a n g e r s , un d e L . Weber so- b r e m a l a l t s menta l s i un a l t re d e E. Veneman s o b r e e l s re- f l e x e s p u p i l . l a r s ( 17 ) .

Trobem doncs una a c t i v i t a t molt c o n s i d e r a b l e s o b r e els t e m e s mgdico- labora l s , t e n i n t en compte l ' g p o c a en que es p u b l i c a l a r e v i s t a . Tradue ix l ' a c t i v i t a t d ' u n grup p e t i t d e metges i m p u l s a t s p e l d o c t o r Guerra.

De l ' a n y 1907 hem v i s t només q u a t r e números, d e gener a a b r i l , t o t i que sembla que t é c o n t i n u i t a t . H i ha c i n c a r t i c l e s o r i g i n a l s , un d e l d o c t o r Guerra s o b r e "La hemateme- m e s i s como s intoma d e a c c i d e n t e de t r a b a j o " , t r e b a l l e x t e n s i amb mol tes n o t e s ( 1 8 ) ; Guerra s o l i a a p o r t a r una c e r t a ri- quesa b i b l i o g r a f i c a a l s s e u s t r e b a l l s . E. P i i More l l h i té dues n o t e s b r e u s , de c a i r e m é s a v i a t t o x i c o l 6 g i c ( 1 9 ) . R. Cos ta i Pons t é un a r t i c l e l l a r g , p u b l i c a t en dues p a r t s , s o b r e "Hematuria: s u r e l a c i o n con 10s a c c i d e n t e s d e t r a b a j o " ( 2 0 ) . Finalment C . Comas i A. ~ r i Ó , capdavan te r s d e l a r a - d i o l o g i a a Ca ta lunya , a p o r t e n un c a s d e l u x a c i ó d e l ' a s t r a - g a l p e r a c c i d e n t de t r e b a l l ( 2 1 ) .

LES RELACIONS AMB L'ESTRANGER. J a hem a p u n t a t que una de les c a u s e s d ' a q u e s t impuls és l a r e l a c i ó que t é Guerra , d i r e c t o r medic d ' u n a companyia d ' a s s e g u r a n c e s , amb al tres metges d e f o r a , i que c r i s t a l - l i t z a amb l a s e v a a s s i s t e n c i a

a l congrés de ~ i g g e de 1905. lli s e c e l e b r a e l I V congrés de 1 ' a s soc i ac iÓ i n t e r n a c i o n a l d e l s metges de companyies d ' assegurances i d e l s acc iden t s de t r e b a l l . E l s t r e s an te - r i o r s s 'hav ien f e t a B r u s s e l . l e s l ' a n y 1899, Amsterdam e l 1901 i p a r i s e l 1903. Tot d i n s d 'un arnbit geograf ic r e d u i t en e l nord d e 1'Europa occ iden ta l . I s ' a co rda f e r un proper ~ o n g r g s a ~ e r l í n e l 1906. ~ ' a s s o c i a c i Ó t e n i a com a s e c r e t a r i e l doc to r Ernest ~ o g l s , be lga , que en fou motor, i a juda a l grup de Barcelona. Sabem que també a s s i s t í a l de Dussel- dor f de 1912. ( 2 2 )

E l congrés de Ligge es féu d e l 29 de maig a l 4 de juny. P e l novembre j a es c o n s t i t u i a l a s e c c i ó espanyola , a Barce- l o n a , i e l d i a 24 3e novembre se ce lebrava l a sess ió inaugu- r a l , j a esmentada ( 2 3 ) .

Un a l t r e punt , t a n t o m é s important que aques t , de l a r e l a c i ó europea de Guerra, és l a d 'una s ecc ió molt impor tan t , l a Revis ta de premsa, que t é nombroses r e f e - r g n c i e s a temes mgdico-laborals p u b l i c a t s a l a premsa cien- t i f i c a de f o r a . L e s r e f e r a t e s són molt nombroses i van s ig - nades pe r co l . l aboradors de l a r e v i s t a , de s d e l mateix Guerra a E. P i i Morell , R. Costa i Pons, Joan Terrades, Ros, Mur, Fradera , Badosa.

Cal remarcar que, amb una c e r t a f r e q u b c i a , es dóna i m - p o r t a n c i a a l s temes r e l a t i u s a l a ju r i sprudgncia , f e t d ' i n - t e r g s d e s d e l punt de v i s t a de les assegurances.

Pot haver-hi una c e r t a confussiÓ en els noms d e l s Con- gressos . E l s pr imers e r en de l a " Associat ion In t e rnac iona l e des ~ é d e c i n s Experts de Compagnies d 'AssurancesW. ixi van des d e l de B r u s s e l . l e s de 1899 a l de LiAge de 1905. per6 aquest és també e l I congrés In t e rnac iona l de metges d ' a c c i - d e n t s de T reba l l . L'any 1906 es proposava que Roma f o s seu d e l I1 congrés i Guerra demana j a , des de les p ig ines de l a r e v i s t a , ( p . 293) que Barcelona s i g u i l a seu d e l 111, l ' a n y 1910. Aquesta p e t i c i ó no fou r e a l i t a t . Guerra e s c r i v i a : "En Barcelona se t r a t a de e f e c t u a r una ~ x p o s i c i ó n Universal d e n t r o de c u a t r o años, o s e a en 1910, y para aque l l a fecha esperamos y deseamos que l a comision permanente e l i j a como s i t i o de reuniÓn d e l I11 Congreso a nues t r a c iudad". L'expo- s i c i ó s ' a l l a r g a f i n s e l 1929 i e l congrés d ' a c c i d e n t s de t r e b a l l no a r r i b a .

LES ESTAD~STIQUES D'ACCIDENTS. A l a r e v i s t a h i trobem dades s o b r e e ls a c c i d e n t s que havien d ' a t e n d r e les compa- n y i e s d ' a s s e g u r a n c e s . Tenim dades d e 13 companyies, r e f e r i - d e s a l ' a n y 1905 (p. 1 5 8 ) . E l nombre t o t a l d ' a c c i d e n t s és d e 28.580. Les companyies més "kor tes l l en a q u e s t a s p e c t e són l a "Hispania" (8.597 a c c i d e n t s ; 30,08% d e l t o t a l ) ; "La Vasco Navarra (7 .661 acc . ; 26 % ) i Caja d e p r e v i s i ó n (5.724 a c c . ; 20% ) . Les tres comporten les 314 p a r t s d e l a t o t a l i - t a t d ' a c c i d e n t s . Les dades g l o b a l s són d e 170 morts l ' a n y 1905 ( 0 , 6 % d e l s a c c i d e n t s ) ; 500 i n c a p a c i t a t s permanents ( 7 3 , a b s o l u t e s i 427 r e l a t i v e s ) i 27.910 i n c a p a c i t a t s només t e m - p o r a l s .

ELS COL.LABORADORS. Ja els hem esmentat en p a r t . Després d e Guerra e l membre m é s a c t i u d e l a r e v i s t a f o u probablement E n r i c P i i More l l . Aquest era c o s í d lAugust P i i Sunyer i p r o f e s s o r c l í n i c d e l a F a c u l t a t d e Medicina. Va m o r i r jove 1' any 19 11, t a l l a n t - s e a i x i una c a r r e r a que probablement hagués e s t a t impor tan t .

E l s a l t r e s c o l . l a b o r a d o r s e r e n b i s icament d e l grup d e metges d e l a "Hispan ia" , i no t i n g u e r e n d e s p r é s g a i r e rele- v5nc ia e n e l camp d e les p u b l i c a c i o n s i l a medicina p ú b l i c a . Són Fer ran Badosa i Molins; Ricard Cos ta i Pons; Angel Mur i Es taña , i Joan T e r r a d e s i P l a . I e n c a r a R a f a e l d e Compte i B o f i l l , també d e l a mateixa companyia, d e l q u a l no hem v i s t c a p t r e b a l l i Josep Font i Moror.

E l d o c t o r Jaume Guerra i ~ s t a p é h a v i a nascu t a Barcelona e l 2 1 d e gener d e 1860. Va e s t u d i a r dues c a r r e r e s , l a d e ~ i & n c i e s i l a d e Medicina, l l i c e n c i a n t - s e l ' a n y 1883. Durant un temps f o u p r o f e s s o r a u x i l i a r a l a f a c u l t a t . Tingué més t i r a d a p e r a v i s i t a r e ls nens , quan l l e s p e c i a l i t z a c i Ó no e r a l a r e g l a , i l ' a n y 1892 j a e l trobem com a d i r e c t o r de l l H o s p i t a l d e l nen ~ e s Ú s . TE? doncs un p r imer v e s s a n t com a cone ixedor d e l a c i e n c i a que en d i r í e m b a s i c a i un segon v e s s a n t com a p e d i a t r e , i p o t s e r m i l l o r ,metge d e nens. pero j a hem d i t que fou d i r e c t o r medic d ' u n a companyia d ' a ssegu- r a n c e s , i e l trobem e n d i n s a t també en temes d e medicina d e l t r e b a l l . Aquest 6 s e l t e r c e r v e s s a n t de l a seva obra .

D e p e r s o n a l i t a t f o r t a i impulsora , j a ho hem remarca t , d e s t a c i en t a s q u e s c i u t a d a n e s , en d i f e r e n t s camps. reb balli en l l o r g a n i t z a c i Ó d e d i v e r s o s Congressos , a i x í en l a L l i g a Barce lon ina d 1 H i g i e n e E s c o l a r , d e l a q u a l f o u p r e s i d e n t ; també en e l s Congressos d e Metges d e Llengua C a t a l a n a , es- s e n t v i c e p r e s i d e n t d e l p r imer , d e 1913. C o l . l a b o r i en mol tes r e v i s t e s i en d i r i g í dues: l a d e medicina d e l t r e b a l l que ara comentem i una " R e v i s t a d e Enfermedades d e l a I n f a n c i a " l ' a n y 1890.

Fou també membre d e 1 ' ~ c a d g m i a d e Medicina d e Barcelona, on h i v a i n g r e s s a r l ' a n y 1919, amb un d i s c u r s s o b r e e l tema "Valor e d u c a c i o n a l en l a s n e u r o s i s func iona1es"que f o u con- testat p e r Wifred Coroleu. Era membre cor responen t d e s d e l 1887. L 'any 1932 f é u l a l l i ~ o i n a u g u r a l d e c u r s , amb e l t e m a "Cata lunya, p r o d i g i o s a f o n t d ' a g e n t s t e r a p g u t i c s " . Va con- t e s t a r els d i s c u r s o s d l i n g r é s d e l s acadkmics Francesc Es- querdo i Rodoreda ( 1 9 2 1 ) , F r e d e r i c Corominas i Pedemonte ( 1 9 2 2 ) i ~ l u i s suñé i Medan ( 1 9 2 3 ) , a q u e s t s dos Ú l t i m s f e n t l a s e v a d i s e r t a c i ó d ' i n g r é s s o b r e un tema p e d i & t r i c o d ' h i - g i e n e e s c o l a r . ~ e s p r é s , f i n s a l a s e v a mort a Badalona e l 26 d e gener d e 1947, j a no f é u c a p més d i s c u r s d e r e s p o s t a n i v a h a v e r - n ' h i c a p d e t e m a p e d i i t r i c .

Obra escrita

L 'obra e s c r i t a d e l D r . Guerra i ~ s t a p é 6s e x t e n s a . Divi- dim l 1 a n ; l i s i que fem d e l s s e u s t r e b a l l s en l e s s e g ü e n t s p a r t s :

a ) E s t u d i s d e Medicina d e l T r e b a l l . b ) E l s escrits p e d i i t r i c s . c ) E l s e s c r i t s d e c i k n c i a b s s i c a . d ) A l t r e s t r e b a l l s .

A ) ELS ESTUDIS DE MEDICINA DEL TREBALL

L ' o b r a e s c r i t a d e l D r . Guerra en e l camp d e l a Medicina d e l T r e b a l l podem c o n s i d e r a r - l a d i v i d i d a en t r e s g r a n s cap i - t o l s t o t s e l l s p r o p e r s en e l temps.

.. La r e f e r k n c i a que f é u d e l congrés d e ~ i k g e de 1905.

.. La d e l a r e v i s t a "Medicina y Ju r i sp ruden- c i a ..." l ' a n y 1906, que j a hem a n a l i t z a t .

.. L ' e s t u d i mkdico-legal s o b r e els a c c i d e n t s d e t r e b a l l i m a l a l t i e s p r o f e s s i o n a l s , d e 1907, p u b l i c a t abans a l a ma- t e i x a r e v i s t a .

LES REFER~NCIES DEL CONGRES DE LInGE. En un t r e b a l l molt l l a r g , u n l l i b r e d e 142 pAgines, Guerra f a una memhria d e l que f o u e l congrés d e ~ i k g e , d e l 1905. H i ass is t í com a pre- s i d e n t d e l a comiss ió espanyola i d e l e g a t o f i c i a l , nomenat p e l govern. Van a s s i s t i r - h i 824 c o n g r e s s i s t e s , d e l s q u a l s 575 e r e n e s t r a n g e r s , a p o r t a n t - h i un c o n j u n t d e 70 t r e b a l l s . L e s f i n a l i t a t s d e l congrés e r e n les següen ts :

1. ~ e f i n i c i Ó d e l s a c c i d e n t s d e T r e b a l l . 2. ~ ' a s s i m i l a c i Ó e n t r e les malalties p r o f e s s i o n a l s i els

a c c i d e n t s d e t r e b a l l . 3 . ~ & r n i e s i a c c i d e n t s d e t r e b a l l . 4. o r g a n i t z a c i ó d e l l a s s i s t & n c i a immediata i a l l a r g ter-

min i e n e ls a c c i d e n t a t s . 5. ~ o n s e q Ü & n c i e s d e l s t raumat ismes l a b o r a l s . 6. v a l o r a c i ó d e l a s i m u l a c i ó i l lagreu jament v o l u n t a r i

d e les l e s i o n s . 7 . P r o f i l a x i en m a t g r i a d ' a c c i d e n t s d e t r e b a l l .

Les p r i n c i p a l s a p o r t a c i o n s d e l D r . Guerra:

. . Va i n t e r v e n i r en les d i s c u s s i o n s s o b r e les m a l a l t i e s p r o f e s s i o n a l s , demanant que s l a r r i b & s a un acord s o b r e l a d e l i m i t a c i ó d e l s concep tes d e m a l a l t i a p r o f e s s i o n a l i a c c i - d e n t d e t r e b a l l i s o b r e les indemnitzacions .

.. En e l c a s d e les h & r n i e s v a d e f e n s a r l l e x i s t & n c i a d e c a s s o s d l h & r n i e s que s ' a d a p t e n a l a d e f i n i c i ó d ' a c c i d e n t i les v a d e s i g n a r com a h & r n i e s t r a u m i t i q u e s agudes. V a in - formar a l congrés d e l ' a c t i t u d que t e n i a en a q u e s t pun t l a seva companyia d ' a s s e g u r a n c e s .

. . V a p a r t i c i p a r en l a d i s c u s s i ó s o b r e l a p a t o l o g i a p e r punxades amb p e i x . P e r l a seva e x p e r i e n c i a d e Barcelona l e s punxades amb p e i x a c a b a t de p e s c a r , o p e i x f r e s c d e l mercat , no s o l i e n t e n i r complicacions . Considerava l a i m p o r t b c i a de l ' e s t a t p r e v i d e l a pe rsona , més que e l t i p u s d e p e i x o l a p roced&ncia d ' a q u e s t .

E n t r e a l t r e s a s p e c t e s c a l d e s t a c a r també les o p i n i o n s d e l d o c t o r Guerra s o b r e a l g u n s temes a l e s h o r e s d i s c u t i t s ,

p e r exemple e l d e les t u b e r c u l o s i s p o s t - t r a u m i t i q u e s . Creu que es t r a c t a d e m a l a l t i e s que j a e x i s t i e n i que l ' e s f o r ~ o un t raumat isme l ' a g r e u g e n o l a f a n a p a r e n t . Aborda també e l tema, d i f i c i l , d e l a s i m u l a c i ó i e l d e l ' a m b l i o p i a t r a u m i t i c a .

La mem6ria, que com diem és molt e x t e n s a , e n s dóna i n f o r - mació s o b r e p r ic t i ca rnen t t o t e s les m a t k r i e s , que van ser m o l t e s , que es van t r a c t a r en e l congrés .

L ' e s t u d i mgdico- legal d e l s a c c i d e n t s d e t r e b a l l i malal - t ies p r o f e s s i o n a l s .

Guerra f é u a q u í un e s t u d i d e t a l l a t d e l a l l e i d e 30 de gener d e 1900 s o b r e a c c i d e n t s d e t r e b a l l i d ' a l g u n e s normes p o s t e r i o r s . C a l i a d e f i n i r els l ~ h i t s d e l que es cons iderava a c c i d e n t d e t r e b a l l , s o b r e t o t d e cara a l a i n d e m n i t z a c i ó i l a r e s p o n s a b i l i t a t , i p e r a d i f e r e n c i a r - 1 0 de les malalties p r o f e s s i o n a l s . D i v i d e i x e l t r e b a l l en q u a t r e p a r t s : 1. In- t r o d u c c i ó ; 2 . Concepte mgdico- legal d e l ' a c c i d e n t ; 3. P e r i - t a t g e que h a d e f e r e l metge; i 4 . M a l a l t i e s p r o f e s s i o n a l s .

D ' e n t r e l a d e n s i t a t de l ' e scr i t els p u n t s m é s i m p o r t a n t s que c a l r emarcar són:

. . l a p e t i c i ó d e que les o p i n i o n s d e l s metges s i g u i n e s c o l t a d e s en les q u e s t i o n s d e "Reformas S o c i a l e s " .

.. l a p r e c i s i ó en e ls l í m i t s d e l a d e f i n i c i ó d ' a c c i d e n t s . Sobre a q u e s t punt h i i n s i s t e i x mol t .

. . l a d i s c u s s i ó s o b r e s i les m a l a l t i e s p r o f e s s i o n a l s e s - t a n i n c l o s e s en l a l l e i o no. Guerra c r e u que l a l l e i de 1900 s e p a r a d o s f e t s : l a p a t o l o g i a o c a s i o n a l aguda, produi- d a en un moment d o n a t , que queda p r o t e g i d a ; i la p a t o l o g i a d ' i n i c i m é s l l a r g que queda f o r a d e l a p r o t e c c i ó .

. . Valora molt l ' i n t e r e s d e l p e r i t a t g e que f a e l metge, l a n e c e s s i t a t d e r e l a c i o n a r l a lessi6 amb e l t r e b a l l ; també l a n e c e s s i t a t de f i x a r s i h i ha i n c a p a c i t a t i p e r t a n t i n - demni tzac ió p o s t e r i o r . C r i t i c a a l g u n s a s p e c t e s l i m i t a t i u s d e l a l l e i , a c c e p t a n t que és una l l e i j u s t a , p e r 6 incomple- t a .

.. c o n s i d e r a un f e t g r e u l a manca d e p r o t e c c i ó a l a pato- l o g i a p r o f e s s i o n a l , les m a l a l t i e s d e l s o b r e r s , i c r i t i c a

l a p o s s i b i l i t a t d ' e s p e c u l a c i o n s que permet l a l l e i . Urgeix p e r a una c l a r a a l a p a t o l o g i a p r o f e s s i o n a l s e m - b l a n t a l a d e l s a c c i d e n t s .

C r e i e m que a q u e s t s són e ls pr imers comenta r i s i m p o r t a n t s que es f a n a l a l l e i d e 1900 d e s d e l punt d e v i s t a m&dic, pocs anys d e s p r é s d e l a s e v a promulgació i d e s d e l punt d e v i s t a d e l l e x p e r i & n c i a d 'un metge d e companyies d ' a sseguran- ces.

J a hem remarca t l a s e v a d e d i c a c i ó p e d i i t r i c a . Guerra v a e s c r i u r e b a s t a n t s o b r e a q u e s t s a s p e c t e s . E n t r e e ls e s c r i t s que hem t r o b a t en a q u e s t camp c a l remarcar :

.. "Higiene d e l a a l i m e n t a c i ó n de 10s n i ñ o s , o r e g l a s p r á c t i c a s y s e n c i l l a s que deben conocer las madres p a r a con- s e r v a r l a s a l u d d e s u s h i j o s " (Barce lona , 1887) .

. . "Natura leza y t r a t a m i e n t o d e l a coqueluche" , t r e b a l l p r e s e n t a t a l Congrés d e Cihnc ies Mgdiques d e Barce lona , d e 1888.

. . "La v u l v o - v a g i n i t i s d e l a i n f a n c i a ( E s t u d i o e s p e c i a l d e l a gonocÓcica)" (Barce lona , 1 9 0 0 ) , que f o u l a s e v a t es i d e d o c t o r a t . ~ u l l e t Ó d e 62 p i g i n e s .

.. "Mani fes tac iones c e r e b r a l e s e n l a s c a r d i o p a t í a s de l a i n f a n c i a " que v a a s s o l i r tres e d i c i o n s , l a t e r c e r a d e 1904. Fou e l d i s c u r s i n a u g u r a l , de t o r n , en l ' i n i c i d e c u r s 1902-1903, a l ' ~ c a d & m i a i L a b o r a t o r i d e C i & n c i e s Mkdiques.

.. ll de no patia t r a q u e o b r o n q u i a l i n f a n t i l y s u s r e l a c i o n e s con l a t u b e r c u l o s i s . Trascendencia d e s u d i a g n Ó s t i c o W . És un t r e b a l l e x t e n s , d e 78 p a g i n e s , que es v a p u b l i c a r l ' a n y 1910 a l a R e v i s t a de C i e n c i a s ~ é d i c a s d e Barcelona. E s t a r e l a c i o n a t amb e l Congrés d e l a Tubercu los i f e t e l mate ix any a Barce lona , d e l q u a l Guerra en fou membre molt a c t i u .

. . Un t r e b a l l s o b r e l a " A o r t i t i s crÓnica en l a s p r i m e r a s edades de l a v i d a " fou e l t e x t d e l d i s c u r s d e r e s p o s t a a l d l i n g r é s a l a RAM d e B. d e l D r . Esquerdo l ' a n y 1921.

. . Igualment &s una r e s p o s t a a un d i s c u r s d l i n g r i ? s a l a RAM de B. a q u e s t a vegada d e l D r . Suñé Medan, l ' a n y 1 9 2 3 ,

e l t r e b a l l " ~ e s ó r d e n e s d e l l e n g u a j e e n a lgunos e s t a d o s pato- lÓgicos d e l a i n f a n c i a " .

. . ~ a m b é r e s p o s t a a un d i s c u r s d ' i n g r é s a l a RAM d e B. f o u e l t e x t "Breves a p u n t e s s o b r e a lgunos c a r a c t e r e s pecu- l iares d e l a s a f e c c i o n e s pulmonares y p l e u r a l e s d e l a i n f a n - c i a " , c o n t e s t a n t a F r e d e r i c Cororninas, que amb e ls anys ha- v i a d ' é s s e r p r e s i d e n t d e l a RAM d e B.

E n t r e altres t r e b a l l s , d e menys v o l a d a , cal r e c o r d a r en- c a r a , i no h i són p a s t o t s , e ls següen ts :

.. " E s c o l i o s i s c o n g é n i t a d e una n i ñ a d e d i e z años. N o t a c l í n i c a " , (Barce lona , Imp. J. Horta , 1926) .

.. " ~ e s ó r d e n e s d e l s i s t e m a l i n f á t i c o y d e l a n u t r i c i ó n d e 10s n iños . Sus p e l i g r o s . Urgencia d e un t r a t a m i e n t o d i l i - g e n t e y e f i c a z " . Fou una c o n f e r g n c i a a l a RAM d e B. e1 2 d e juny d e 1930.

. . " E l A r i s t o l e n l a t e r a p é u t i c a i n f a n t i l " ( 1890 ) .

. . "Sobre l a p a t o g e n i a d e una v a r i e d a d d e abscesos m Ú l - t i p l e s en 10s n i ñ o s d e t e t a " ( 1 8 9 0 ) .

.. " E l ozono como c u r a t i v o d e l sarampiÓn" ( 1 9 1 8 ) , comuni- c a c i ó a l a RAM d e B.

. . "Lar ingoce le en un n i ñ o d e seis años" , en c o l . l abora - c i ó amb e l D r . ~ u ñ i ! i Medan. P u b l i c a t a l a r e v i s t a "Archives d e Medecine d e s E n f a n t s " d e p a r i s .

.. "Keratodermia h e r e d i t a r i a s i m é t r i c a d e manos y p i e s " ( 1 9 1 5 ) : comunicació a l a RAM d e B.

A 1'Acadgmia d e ~ i g n c i e s ~ g d i q u e s h i p r e s e n t i a l g u n s tre- b a l l s que es p u b l i c a r e n en e l s Annals d e l1Acad&mia. A i x í els següent s :

. . "Espasmes d e l a g l o t i s p r o d u i t p e l mentol en un nen de 40 d i e s " , 1910, I V , 285-288. v . t . 1911, V, 105-106.

.. "Casos g r e u s d e d i f t g r i a " . 1910, I V , 615-624.

.. "La pyoc ianasa en l a d i f t e r i a " 1911, V, 22-26.

.. "Mening i t i s c e r e b r o - e s p i n a l r eumát ica ( ? ) " . 1911, V,

550-559.

.. "Mani fes tac ions c e r e b r a l s en les c a r d i o p a t i e s d e l a i n f & n c i a V . 1912, VI, 460-465.

. . " E l s u l f u r d e c a r b ó en les a f e c c i o n s pulmonars" 1912, V I , 235-237.

.. "Cons iderac ions - sobre una h g r n i a e s t r a n g u l a d a " . 1912, V I , 75-83.

.. A l a mate ixa r e v i s t a h i trobem r e f e r g n c i e s , s i g n a d e s p e r e l l , s o b r e t reballs d l a l t r e s a u t o r s , d e tema p e d i A t r i c , a i x í e l d e K . Lemp "Les e n d o c a r d i t i s en els i n f a n t s que ma- men" (1909, 111; 211-212); o e l d e G. Anton " Q u a t r e l l i ~ o n s s o b r e ' l s d e f e c t e s d e d e s e n r o t l l o en l l i n f a n t " (1909, 111, 281) .

J a hem r e c o r d a t com Guerra i Es tapé f o u , e l 1880, l l i c e n - c iat e n C i g n c i e s ~isico-s ubiques. Fou a j u d a n t a l a F a c u l t a t d e C i g n c i e s , i d l a q u e s t a formació com a c i e n t í f i c d e b a s e n 'han quedat a l g u n s t r e b a l l s , que a r a posar iem en e l camp d e l a quimica c l i n i c a , o d e l a t o x i c o l o g i a . c ixi tenim:

.. i ui mica c l i n i c a . A n á l i s i s d e l a g l u c o s a en 10s l i q u i - dos b i o l ó g i c o s " . Barce lona , Tip. L a Academia, 1885. Es un f u l l e t ó d e 32 pag ines d e tamany gran . Es v a p u b l i c a r a l a R e v i s t a d e C i e n c i a s ~ é d i c a s d e Barcelona. 1885, X I , p i g s . 155-160, 253-257, 290-299 i 323-329. O s i g u i e n q u a t r e f r a g - ments.

.. " ~ o x i c o l o ~ i a . Nuevo procedimiento p a r a d e s c u b r i r e l c o b r e en d i s o l u c i o n e s t e n u e s " . Rev. Cienc. Med. B. (RCM-B), 1885, X I ( 1 0 ) 329-331.

.. "Una h i p ó t e s i s s o b r e l a absorc ión d e l a l c o h o l " . RCM.B. 1881, V I I , 102-105.

.. " E s t u d i o s o b r e e l huevo reduc ido por e l h idrógeno". RCM d e B. 1881, V I I , 223-224.

. . "Necesidad d e e s t a b l e c e r en Barcelona un l a b o r a t o r i 0 quimico munic ipa l " . RCM d e B. 1881, V I I , 169-170.

.. " F a l s i f i c a c i o n e s d e 10s a l imentos : Har ina" . RCM de B. 1881, V I I , 443-446.

. . " F a l s i f i c a c i o n e s de 10s a l i m e n t o s : Pan". RCM d e B. 1881, V I I , 499-503.

En a q u e s t a mateixa l i n i a , i a l a mateixa r e v i s t a , f é u s o v i n t r e f e r a t e s d e t r e b a l l s d ' a l t r e s a u t o r s s o b r e temes p r i n c i p a l m e n t d e quimica b i o l b g i c a , j a f o s t e r a p & u t i c a ( me- d i c a m e n t s ) , c l i n i c a ( a n & l i s i s ) o t o x i c o l 6 g i c a . l ixi l a i n t o - x i c a c i ó p e r i o d e ; l ' a n s l i s i d e l a mantega; l l a c c i Ó d e l s sa - l i c i l a t s , l ' k i d f h i c o les s a l s d e p l a t a ; l t a d u l t e r a c i Ó d e l l & t e r ; e l paper d e l l a r s & n i c ; r e f e r k n c i e s d ' a l g u n lli- b r e , com e l d e química d e Luanco, o una g u i a d 8 a n 5 l i s i d ' o - r i n e s , e n t r e al tres ( 2 4 ) . Com veiem a q u e s t a és una f e i n a d e b a s e , d ' i n t r o d u c c i Ó d e l a c i & n c i a europea , f e t a p e r Gue- r r a quan e r a molt jove, e n c a r a e s t u d i a n t d e medicina. I es- t a v a e n l a mate ixa l í n i a que es f e i a e n al tres r e v i s t e s . C r e i e m que aques t f e t , que marca una t e n d & n c i a d e l l & p o c a a l a medicina c a t a l a n a f o u una d e l e s v i e s que e n s van per - metre m i l l o r a r e l n o s t r e n i v e l l t e c n i c i p r o f e s s i o n a l i a c o s t a r - n o s a l a medicina europea.

I d i n t r e d ' a q u e s t a l i n i a , que v a abandonar b a s t a n t a v i a t , en trobem un r e c o r d en e l t e x t d e l d i s c u r s que v a l l e g i r a l a i n a u g u r a c i ó d e c u r s d e l l ~ c a d & m i a d l H i g i e n e d e Ca ta lu - nya l ' a n y 1921: " ~ d i c i Ó n d e s u s t a n c i a s e x t r a ñ a s a 10s a l i - men,tos: p e l i g r o s p a r a l a s a l u d " .

D ) ALTRES TREBALLS

La d e Guerra en a l t r e s camps ja fou m é s r edur - d a , s i m é s no p e l que e n s ha a r r i b a t . D'una banda c a l r e c o r - d a r e l d i s c u r s i n i c i a l d e c u r s d e l ' a n y 1932 a l a RAM d e B. "Cata lunya p r o d i g i o s a f o n t d ' a g e n t s t e r a p & u t i c s f l , on f a un e s t u d i a p r o f u n d i t i e r u d i t d e l a r i q u e s a d e l n o s t r e ~ a i s en s u b s t s n c i e s d ' a c c i Ó g a u r i d o r a .

.. A l a mateixa RAM de B. h i v a l l e g i r , l ' a n y 1928, un "Elog io h i s t ó r i c o d e l D r . F r a n c i s c o ~ a l v á Campi l lo . . . " , amb mot iu d e l c e n t e n a r i d e l a s e v a mort .

.. I e n c a r a un t r e b a l l s o b r e e l d o c t o r S a l a r i c h , metge i c r o n i s t a d e Vic , l ' a n y 1916: "Obra c u l t u r a l y p a t r i ó t i c a d e D. Joaquin S a l a r i c h y Verdaguer, c r o n i s t a d e Vich". E s un f u l l e t ó d e 8 p a g i n e s .

~ a m b é hem t r o b a t c o l . l a b o r a c i o n s d e Guerra i ~ s t a p é a l a "Gaceta ~ é d i c a C a t a l a n a " , una d e les r e v i s t e s de més pes

d e l s e u temps. Recordem les s e v e s r e f e r g n c i e s a t r e b a l l s p r e s e n t a t s en e l congrés de ~ i g n c i e s ~ g d i q u e s d e Barcelona d e 1888, a i x i s o b r e l a t o s f e r i n a ( 2 5 ) , e l xarampió ( 2 6 ) , o l ' h i p n o t i s m e i l a s u g g e s t i ó ( 2 7 ) .

H i ha e n c a r a un t r e b a l l s o b r e "La g r i p p e e n l a c a s a pro- v i n c i a l d e Car idad" , d i s c u r s l l e g i t a 1'~cadgrni.a d e ~ i g n c i e s ~ g d i q u e s " ( 2 8 ) i un resum d ' u n a d i s c u s s i ó s o b r e "La Enseñan- z a médica e n España" ( 2 9 ) .

F ~ U a p o r t a c i o n s a les t a s q u e s d e mol tes s o c i e t a t s . E n t r e elles c a l r e c o r d a r ara l a d e l s S a n t s Cosme i n arni-3, on l ' a n y 1919, f é u un t r e b a l l s o b r e " H e l i o t e r a p i a . Sus v e n t a j a s y s u s p e l i g r o s ; neces idad d e una buena d o s i f i c a c i ó n d e l a l u z " ( 3 0 ) .

A l a S o c i e t a t Barce lonesa d'Amics de l a ~ n s t r u c c i Ó , h i do - n i una c o n f e r g n c i a , l ' a n y 1887, s o b r e e l t e m a "Cuidados que r e q u i e r e l a v i s t a d e 10s nifios" ( 3 1 ) .

C a l r e c o r d a r també l a s e v a 1 l i ~ Ó i n a u g u r a l d e l c u r s 1899- 1900, a l a mate ixa s o c i e t a t , l l e g i t a l sal6 d ' a c t e s de l Fo- ment d e l T r e b a l l Nacional , t r a c t a n t d e l a " I n f l u e n c i a d e l a educac ión s o b r e l a h e r e n c i a " ( 3 2 ) .

. . Encara hem v i s t esmentat un t r e b a l l "Sobre e l t r a t a - miento d e l a anemia e s p l é n i c a i n f e c t i v a en 10s n i ñ o s " , d e l ' a n y 1891 ( 3 3 ) .

NOTES

1.- Menacho, M: "La r a d i o g r a f i a a p l i c a d a a l descubr imien to d e cuerpos e x t r a ñ o s i n t r o d u c i d o s en 10s o j o s " . Med. J u r i s p r . Acc. Trab. Seg. Vida. (Med. J u r . ) 1906, I , 13-22.

2.- Med. J u r . 1906, I , 65-74, 129-136, 161-174.. v . t . l a d i s c u s s i ó s o b r e l a comunicació, pp. 193-196, amb i n t e r - venc ió d e l s D r s . P i i More l l , Ter rades , T e i x i d o r i Mont s e r r a t .

3.- Med. J u r . 1906, I , 114-122.

4 . - Med. J u r . 1906, I , 293-298.

5.- Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 75-76.

6 . - Med. J u r . 1 9 0 6 , I , 196-206.

7.- Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 321-335.

8.- Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 39-45.

9 . - Med. Ju r . 1 9 0 6 , 1 , 34-39.

1 0 . - Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 353-364.

11.- Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 267-269.

1 2 . - Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 97-113.

1 3 . - Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 76-80 , 225-236 , 257-266. v. com a monografia: GUERRA i ESTAPE, J: "Accidentes de t r a b a j o y enfermedades p ro fe s iona l e s . Es tud io médico l e g a l " . Barcelona (Soc. Gral . A r t e s ~ r á f i c a s ) 1 9 0 7 , 64 p i g s .

14 . - Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 48-52.

15. - Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 174-179 , 206-211.

16 . - Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 284-288, 368-376.

17.- Weber, L: "Longevidad de 10s a l ienados" Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 304-310, que fou adapta t per E. P i i Morell; Vene- man, E: Los r e f l e j o s de l a pup i l a " . Med. Ju r . 1 9 0 6 , I , 347-352, adap ta t pe r R. Costa i Pons.

18 . - Med. Ju r . 1 9 0 7 , 11, 5-25.

19. - P i Morel l , E: "curación de una intoxicaciÓn l o c a l yodo- fÓrmica por e l método de B i e r combinado". Med. Ju r . 1 9 0 7 , 11, p. 48 . P i Morel l , E: "De l a s i n tox i cac iones l e n t a s y volunta- r i a s en 10s seguros de v ida . ~ ~ r a v a c i Ó n d e l r i e s g o " . Med. Ju r . 1 9 0 7 , 11, 115-119.

20.- Med. Jur . 1 9 0 7 , 11, 65-75 i 97-115.

21.- Comas, C ; ~ r i Ó , A: "Sobre un caso de luxación de a s t r á - ga lo consecut ivo a un acc iden te de t r a b a j o " . Med. Ju r . 1 9 0 7 , 11, 75-86.

2 2 . - Ca lbe t , J.M.;Corbella, J : "Dicc ionar i ~ i o g r a f i c de M e t - ges Cata lans" . Barcelona (F.S. Vives Casajuana; Sem. Pere Mata) 1982 . t.11, p. 6 8 , núm. 2.281.

23.- Med. J u r . 1906, I , p.2.

24.- Les r e f e r h n c i e s s o b r e a q u e s t s p u n t s , e n els anys que e n c a r a era e s t u d i a n t d e medicina són , a l a RCM d e B: . " A n á l i s i s d e l a manteca" ( d e M.E. R e i c h t e r ) 1880,

V I , p. 561. . "Lecciones d e g e n e r a l p o r e l D r . Luanco" 1881

7 , 27-273. . "Nueva sal d e p l a t a p a r a las a f e c c i o n e s n e r v i o s a s "

( D r . Hamil ton) 1881, 7, 328-329. . " E s t u d i o s o b r e 10s s a l i c i l a t o s " ( D r . P r o s e r ) 1881,

7 , 375-376. . "AcciÓn hipodérmica d e l Acido f é n i c o " ( D r . Raymond)

1881, 7 , 380-381. . " ~ Ó r m u l a c o n t r a l a hemicránea" (Rev. ~ h é r a p e u t i q u e )

1881, 7 , 430. . " L a b o r a t o r i 0 d e q ui mica Municipal" ( M . G i r a r d ) 1881,

7 , 491-492. . " ~ d u l t e r a c i ó n d e l éter e t i l i c o t ' ( D r . Luanco) 1882,

8 , 88-89. . " E l a r s é n i c o en e l m a g i s t e r i 0 d e l a z u f r e " ( D r . Luan-

c o ) 1882, 8 , 218. . " ~ u l m o n i a f i b r i n o s a " lecciÓn e x p l i c a d a p o r e l D r .

~ a r t o m é Rober t , . . . p u b l i c a d a con a r r e g l o a las n o t a s tomadas p o r J. Guerra y ~ s t a p é , alumno d e medicina , 1882, 8 , pp. 383-390, 415-423, 450-458. 516-521, 575- 581 i 650-654.

. Caracteres d e l a o r i n a e n l a f i e b r e a m a r i l l a " ( D r . C. Pena) 1882, 8 , 409-410.

. "Envenenamiento p o r e l iodo" ( D r . Dumontier) 1882, 8 , 411-412.

. " ~ c c i Ó n d e l agua oxigenada s o b r e las s u s t a n c i a s orgá- n i c a s y las f e m e n t a c i o n e s " ( D r e s . P. B e r t y P. Rey- m a r t ) 1882, 8 , 503-505.

. " E l agua oxigenada en c i r u g i a " ( D r e s . Pean y Baldy) 1882, 8 , 666-668.

. "Guide p r a t i q u e d e l ' a n a l y s e d e s u r i n e s " (L. Laache) 1886, 12, 117.

. " I n s t r u c c i o n e s p o p u l a r e s p a r a e v i t a r l a propagaciÓn y 10s e s t r a g o s d e l a d i f t e r i a " ( D r . V iura i C a r r e r a s ) 1887, 13, 299-300.

25.- G a c e t a ~ é d i c a C a t a l a n a (GMC), 1890 , 1 3 , pp. 553 i 555.

26.- GMC, 1890, 13 , p . 586.

27.- GMC, 1891, 14 , p. 559.

28.- v . r e f . a GMC. 1982, 1 5 , p . 387.

29.- GMC, 1899, 22, p . 818.

30.- D i s c u r s l l e g i t e l 5-6-1919. v . r e f . a R e v i s t a Espaf io la d e Med ic ina y c i r u g í a . 1919. 2 , 581-582. A l a m a t e i x a r e v i s t a , p. 467, h i h a una r e f e r h c i a d e l s e u d i s c u r s d l i n g r & s a l a RAM d e B.

31.- Pub. a B a r c e l o n a ( E s t . T i p . J. C u n i l l y S a l a ) 1888.

32.- Pub. a B a r c e l o n a , i d . e d i t . 1900.

33.- E n c i c l o p e d i a U n i v e r s a l I l u s t r a d a (EUI ) ( E s p a s a ) s.a.t . 27 , p. 187.