Núm. 241 juny-agost 2016

Això us fa saber el qui és alt i excels, que resideix en un palau etern i té un nom sant: «Jo visc a les altures, en un lloc sant, però estic amb els qui se senten desfets i enfonsats: reanimaré els qui estan enfonsats, faré re-viure els qui se senten desfets (Isaïes 57, 15).

Sento unes campanes que em criden, una, dos, fins a tres vegades, cada cop amb més insistència, cada cop amb més pres-sa. Canten les campanes, escampen al vent les seves notes: no triguis, criden, és l’hora, és l’hora d’anar a veure el Senyor. De vegades, quan sento les campanes l’alegria m’omple el cor, és temps de parar, és temps de meditar, és temps de parlar i escoltar; però no sempre tinc ganes d’escoltar les campanes. Quan estic cansada, quan tinc molta feina, quan hi ha masses pre-ocupacions que m’omplen el cor, aleshores no vull sentir-les, no vull fer cas de la seva crida. Però, les campanes no tenen ànima, el seu cant està marcat pel ritme del dia, sonen al mati, sonen al migdia, sonen a la nit, i seguiran sonant dies i dies, sense escoltar les meves llàgrimes, sense sentir el plor del meu cor, sense adonar-se que no sempre puc córrer per anar a veure el Senyor. Quan no puc més vull fugir de les campanes, córrer camp enllà, lluny del seu cant, lluny de la seva crida. Quan estic esgota-da faig la desentesa, no escolto les campanes, no responc a la se-va crida. Ara no puc anar-hi, ara ja no puc caminar. Aleshores, quan he aconseguit deixar-les de sentir, quan ja no els hi faig cas, i segueixo enmig de les meves foscors, quan he

decidit no anar a veure el Senyor, és aleshores quan de cop i volta sento un nou cant, una nova paraula, que no em crida, que no vol que hi vagi, sinó que arriba a mi, que ve de lluny, des de dalt del cel. És un cant nou, una paraula nova, que no té pressa, que no espera, sinó que surt a buscar-me. És una nova veu, suau, tendra, que solament parlant abraça, que m’estreny i m’escolta. És una paraula molt diferent de les campanes, és una presència enmig del meu esgotament, enmig de la meva preocupació. I és en aquell instant, en el moment en què aquella paraula em troba, quan m’adono que no haig de fer cas de les campanes, no haig d’anar a veure el Senyor, perquè en realitat ell ha vingut a veure’m a mi; ell ha sortit del seu palau per estar amb mi, perquè estic enfonsada, perquè estic desfeta. Sento unes campanes que em criden. Pobres campanes, no saben que no em cal sentir-les, no haig de córrer per anar a veure el Senyor, no són elles que marquen el moment de parlar i escol-tar, no són elles les que manen, és el meu cor, és la meva necessi-tat la que fa baixar el meu Déu del cel, per oferir-me la seva com-panyia. No facis cas de les campanes. Si vols, quan les sentis, res-pon a la seva crida, però no oblidis que el camí que fas fins arribar a elles no el fas sol, Déu t’hi acompanya.

Marta López

E.P.B.C. (ESGLÉSIA PROTESTANT DE BARCELONA CENTRE) c/ dels Tallers, 26 - 08001 BARCELONA - 93-318 97 98

Divendres

Dimecres

Dijous

Dissabte

1

2

3

4

juny 2 Samuel 22, 2-4

2 Samuel 22, 29-31

2 Samuel 22, 21-25

2 Samuel 22, 17-20 juny

juny

juny

M’envolten els enemics, m’envolta la pressa i l’esgotament, la decepció i la des-

gana. Tinc dins el cor pena i preocupació; i tot plegat aconsegueix lligar-me, atu-

rar-me, ja no puc caminar. Però, aixeco els ulls al cel i clamo, crido amb força pa-

raules en silenci, li dic al meu Déu: en Tu vull descansar, omple’m de confiança

perquè solament amb la teva força 'raré endavant.

No sé pas si sempre mereixo la teva ajuda. Si sóc sincera masses vegades he

tacat les meves mans, taques negres de mandra, de supèrbia, taques d’amor

propi i vanaglòria. He d’aprendre que la humilitat i el servei és el que demanes a

les teves filles! Però, confio en la teva misericòrdia, reposo en la teva benevo-

lència, 'nc present al meu cor les teves promeses. No oblidaré l’amor que em

tens.

Haig de fer memòria, haig de recordar quantes vegades has acudit al meu costat,

quantes vegades has fet manifest el teu amor per mi; tornaràs, sé que ho faràs.

S’obren davant meu prats d’herba fresca, banyats per rierols tranquils; el camí

encara és estret, però sé que arribaré al descans, solament he de donar una pas-

sa més.

Si tanco els ulls, milions de llumetes il·luminen la foscor. Si miro al meu voltant,

el teu amor il·lumina la meva vida. No hi ha pena ni tristesa, no hi ha esgota-

ment ni decepció que pugui allunyar-me de tu; perquè quan ho fan, quan pesen

els enemics i el dolor, un esperit benèvol omple la meva vida i em fa reposar.

Vull caminar al teu costat.

Diumenge

Dilluns

Dimarts

Dimecres

5

6

7

8 2 Corintis 12, 8-10

2 Samuel 22, 47-50

2 Samuel 22, 36-39

2 Samuel 22, 32-35 juny

juny

juny

juny

No hi ha ningú com tu, no hi ha cap déu tan gran, ni tan poderós, alhora que no hi ha Pare més just, ni mare més amorosa. Tu omples la meva vida de força, de coratge, de valen'a i capacitat. Tu m’has dit què haig de fer: ser misericordiosa, es'mar com tu m’has ensenyat. Omple el meu cor de la teva paraula i la meva ment de la teva saviesa, ensenya’m a caminar.

No hi haurà cap cim que no pugui pujar, no hi haurà cap fita que no pugui acon-seguir, confio en les teves forces, que no minvem, que no s’esgoten. Espero en la teva salvació, que sempre arriba a temps. Qui vol enfonsar-me? Dolor, malal-'a, foscor i negror? No podreu, no podreu perquè el meu penyal és Déu, el Se-nyor de la vida.

La meva victòria és teva, la meva força és un do. Tot ho puc fer i resis'r empesa pel suau vent del teu esperit, que bufa a la meva esquena, serè però ferm, tran-quil però aclaparador. Vull beneir-te Senyor, vull donar-te gràcies, perquè la meva confiança no serà defraudada.

Quantes vegades he pensat que la salvació era l’alliberament de les càrregues. Quantes vegades he cregut que el teu amor significava no haver de plorar, i que la teva pau era no haver de combatre. Però ara sé, Senyor meu, que la meva salvació reposa en la teva companyia eterna, que el teu amor no em lliura de llàgrimes, sinó que em dóna confian-ça per plorar tranquil·la. Ara sé, que la teva pau és la serenor de lluitar amb la teva força. Vessa sobre mi la teva gràcia i omple la meva vida feble de la teva fortalesa.

9 Dijous

Diumenge

Dissabte

Divendres

12

11

10

Gènesi 4, 23-24 juny

juny

juny

juny

Èxode 15, 3-7

Èxode 15, 1-2

Mateu 5, 38-42

Oh! Senyor, la violència i la venjança nien en els nostres cors; és ben cert que en rebre mal ens hi volem tornar, i que quan se’ns colpeja volem colpejar. No per-me's que la dolenteria que amara el món entri a viure dins meu. No deixis que el meu cor s’ompli de violència. Omple’m d’una pau serena. Que aprengui a repar'r amor.

Quan miro Jesús m’adono de tot allò que encara haig d’aprendre. Quan el miro sóc conscient de les meves debilitats, que es refugien en violència barata i ven-jança inú'l. He escoltat massa a un món en guerra, quan hauria d’haver-me amarat de les teves paraules de pau. És tant di;cil donar sense rebre, oferir pau i no violència. Inspira’m Jesús, bufa sobre mi la serenor de viure seguint les te-ves paraules.

Vull cantar, encara que la meva gola no sigui una cítara. Vull omplir de música la meva vida, d’una música que expliqui a tothom com en són de grans les teves victòries. No importa la guerra en què em veig immersa, no és qües'ó de la grandor del meu enemic, sinó de la teva mà curosa, guaridora, que empeny les meves passes cap a paratges de pau. Vull cantar que la teva salvació arriba.

Lluites contra el mal, lluites contra enemics poderosos, contra malal'es i dolors, contra sistemes que esclavitzen; lluites perquè la teva creació quedi alliberada, enfonsaràs al mar les preocupacions, les injus?cies, la teva dreta lluitarà en fa-vor del dèbil i de la desvalguda. Per aquesta confiança et dono gràcies, i en ella trobo forces per no callar davant el maltractament, davant la pena, davant un món que oprimeix la teva creació.

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

13

14

15

16 juny

juny

juny

juny

1 Samuel 2, 2-3

1 Samuel 2, 1

Fets 2, 22-24

Èxode 15, 8-11

El teu Esperit empeny el teu poble cap a la lluita, una lluita pacífica, que no ma-ta, sinó que denuncia. El teu Esperit inspira noves veus que reclamen que acabi la tortura, que mori el dolor sense sen't. Bufa, Senyor, forces sobre el teu po-ble. No perme's que la quo'dianitat de la injus?cia amari el nostre pensament. Bufa, Senyor, el teu alè per alliberar.

Certament, Senyor, quantes vegades obrem bé, però rebem mal! Quantes vega-des per denunciar el que és injust rebem un càs'g immerescut! I això decep. Però, Senyor, quan mirem Jesús ens adonem que no hem de fer-nos enrere, que hem de seguir endavant. Tu vindiques les víc'mes innocents, tu plores pels que injustament pateixen, dónes forces per seguir les passes de Jesús.

Vull celebrar-te, Déu meu. Vull donar gràcies perquè no m’has avergonyit; enca-ra que moltes vegades, enfonsada enmig del fang, he pensat que t’havies obli-dat de mi, ara sé que no és cert. Ets al meu costat, oferint-me la possibilitat de 'rar endavant, de lluitar i plantar cara. Vull celebrar, Déu meu, que no m’aban-dones, vull celebrar el teu amor amb un meravellós cant.

Mira el meu cor, Senyor! Mira’l amb benevolència. No hi ha ningú com tu. Ets tan diferent de nosaltres! Quantes vegades les meves paraules no han sigut les correctes, quantes vegades he dit el que havia de callar, i he callat tot allò que t’havia de dir. Mira amb dolcesa el meu cor cansat, i transforma’m amb la teva mirada amorosa.

Divendres 17

Dissabte

Diumenge

Dilluns 20

19

18

juny 1 Samuel 2, 4-5

juny

juny

juny

Efesis 1, 11-13

1 Samuel 2, 9-10

1 Samuel 2, 6-8

Quan he confiat en les meves forces, he fallat. Quan he volgut pujar la munta-nya sense una vara per sostenir-me, he caigut. Omples de benedicció la vida dels humils. Ajudes els qui confien en tu. Mantens ferms els qui descansen en tu. No perme's que oblidi que ets al meu costat, per donar-me i omplir-me, per beneir-me i es'mar-me. Quan he caigut t’he mirat i m’has respòs. No deixis que apar' de tu el meus ulls, així arribaré fins al final.

Quin gran goig meditar en tot allò que m’has donat, que has donat al teu poble. Hem rebut una heretat preciosa, en el Crist, el nostre Senyor. Has omplert la nostra vida del teu Esperit, has omplert les nostres vides del teu evangeli. Oh Senyor, Déu nostre, quin gran amor que ens tens! Has complert en nosaltres les teves promeses, i t’hem conegut. Fes de les nostres vides la teva lloança.

Ets el meu Déu i a tu vull aferrar-me. Ets el Déu benvolent i misericordiós, que oblida les meves faltes i les meves errades. Tu ets fidel i jo vull ser-ho també. Vull ser-te fidel, a tu i a la teva paraula. Vull que la teva jus?cia niï dins el meu cor, per compar'r-la i lluitar per ella. Guarda els meus passos i fes-me reposar en el teu amor.

De vegades, camino per aquesta vida sense adonar-me que ets al meu costat. De vegades, confio massa en les meves forces i aleshores oblido qui és el meu baluard. Solament en els moments de foscor torno el meu cor cap a tu. Sola-ment en la desesperació m’adono que ets amb mi. No em deixis oblidar que m’has ofert la teva mà per caminar plegats. No perme's que deixi mai de mirar-te.

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

21

22

23

24 juny

juny

juny

juny

Èxode 32, 12-14

Èxode 32, 8-11

Èxode 32, 5-7

Èxode 32, 1-4

Ens has protegit, enmig de les guerres, de la repressió, quan els enemics eren molts i no ens deixaven lloar-te, allà eres tu amb nosaltres, escoltant les nostres silencioses pregàries. Ens has abraçat en la nit fosca, enmig dels malsons. No perme's que oblidem tot el que has fet. Fes-nos escoltar la nostra història amb tu, i aprendre de les grans proeses que has fet entre nosaltres.

No vull callar, no vull amagar al món tot el que has fet a la meva vida. Vull can-tar el teu amor i la teva bondat, que han esborrat les meves negrors. Vull expli-car al món la teva fidelitat, que ha superat les meves errades. Vull que tothom sàpiga l’amor que em tens i amb quina misericòrdia m’has tractat. Obre el meus llavis per lloar-te i honorar-te enmig de la teva creació.

Perdona’m per totes les vegades que la insensatesa ha omplert les meves pa-raules i els meus actes. Perdona’m per totes les vegades que he oblidat qui ets i tot el que has fet. Si miro enrere, veig com la teva mà ha portat el teu poble, de generació en generació, des dels inicis fins avui; com un pastor que amb amor guia el seu ramat, no ens has oblidat. Perdona’m quan oblido tot el que has fet.

Has omplert les nostres vides d’aliment, d’un aliment dolç que vigoritza les nos-tres cames i ens dóna forces per caminar. No has permès que passéssim gana de la teva paraula ni de la teva esperança. Com un dolç Pare ens has guardat i ens has fet créixer. En tu hem de descansar quan ens manquen les forces, quan sembla que no hi ha futur. En tu volem reposar de les nostres pors.

Diumenge 26

Dimarts

Dilluns

Dissabte

28

27

25 juny Èxode 32, 16-18

juny

juny

juny

Èxode 32, 40-42

Èxode 32, 36-38

Èxode 32, 28-29

Perdona totes les vegades que hem deixat de mirar-te, que hem oblidat qui ets per posar les nostres esperances en allò que no pot donar fruit. Hem oblidat qui ens va fer néixer, qui ens va infantar. Per amor vas escollir el teu poble, per amor a la teva creació, a la que volies beneir; però, nosaltres t’hem girat l’es-quena, hem deixat de mirar-te per posar els nostres ulls en vanitats.

Volem prometre, Senyor, que seguirem els teus consells, que la teva paraula serà el motor de les nostres accions, i la teva jus?cia la nostra set. No oblidarem que vas escollir-nos, no oblidarem que hem de ser benedicció. La injus?cia no prevaldrà sobre nosaltres, parlarem la teva paraula, viurem els teus dons.

Volem reconèixer davant teu que moltes vegades hem oblidat la teva paraula, per refiar-nos de discursos banals, hem posat la nostra confiança en allò que no dóna vida i la nostra esperança en allò que no dóna fruit. Dóna’ns la teva savie-sa per esmenar els errors, per trobar nous camins, per tornar a tu.

Omple’ns de la teva intel·ligència, Senyor. No perme's que ens apartem de tu, ni cap a un costat ni cap a l’altre. Ai, Senyor! Les preocupacions nien en el nos-tre al cor i sen'm com una pena perquè ja no som el que érem. Torna cap a nosaltres la teva mirada, porta’ns els fills perduts, retorna’ns les filles escapa-des. Omple de vida el teu poble.

Dissabte

Divendres

Dijous

Dimecres

2

1

30

29

juliol

juliol

juny

juny

Lluc 1, 46-49

Èxode 32, 43

Mateu 5, 13-16

Lluc 1, 50-53

Molts dels teus fills han mort, moltes de les teves filles han caigut. Senyor, en-mig de les meves pròpies lluites no vull oblidar els qui avui estan pa'nt persecu-ció perquè són el teu poble, perquè proclamen el teu nom. Que la jus?cia regni enmig de la teva creació, aquesta ha de ser la meva lluita. Que la humanitat pugui ser lliure, aquest és el teu desig.

Enmig d’un món que viu en la foscor, volem ser llum; enmig d’un món que ja no té sabor, volem ser sal. Il·lumina’ns perquè puguem il·luminar, sala’ns perquè puguem salar. Hem d’alimentar-nos de la teva paraula per poder donar-la, om-ple les nostres vides de la teva paraula. Que el teu amor i la teva misericòrdia, la teva jus?cia i la teva pau siguin els motors que ens facin transformar aquest món.

Et dono gràcies, Senyor, perquè has beneït el teu poble, l’has omplert del teu Esperit, has capacitat a les humils i els desvalguts amb la força de la teva inspira-ció. Mai ens has deixat oblidats, ans al contrari, ens has atorgat el do de tantes i tants germans, escollits per tu, que han viscut amb saviesa i seny, sent per nos-altres exemple i benedicció. Gràcies per elles i per ells!

Una vegada i una altra, generació rere generació, el teu poble ha pogut veure la teva mà. Encara que ens ha rodejat la foscor i hem viscut en el perill de desapa-rèixer, certament no has amagat la teva força entre nosaltres. Has fet prodigis que mai haguéssim imaginat, has fet infantar l’església estèril, i tot ho has fet per amor. Permet-nos, Senyor, de veure la teva mà entre nosaltres.

3 Diumenge

Dimecres

Dimarts

Dilluns 4

5

6

juliol Lluc 1, 54-55

juliol

juliol

juliol

1 Cròniques 16, 12-18

1 Cròniques 16, 8-11

Joan 14, 15-18

Totes les teves promeses són veritat, encara que de vegades ho oblidem, ens capfiquem en els nostres problemes, la foscor amara als nostres cors i pensem i creiem que no ens en sor'rem. Però, volem confiar en la teva paraula. Sabem que el teu amor és veritable i la teva fidelitat mai trontolla. Senyor, que les te-ves promeses es compleixin entre nosaltres.

Em sento part d’una història molt llarga. És un privilegi que pugui ser enmig del teu poble, les promeses que en el passat vas fer, també les sento meves. Vull viure enmig de la teva terra, una terra sense fronteres, una terra generosa, que omple la taula dels necessitats, que no oblida els qui pateixen. La meva posses-sió és la teva paraula, en ella reposo.

Vull veure’t a prop meu, vull sen'r la teva mirada sobre meu, una mirada plena d’amor i tendresa, de pau i de consol. M’agradaria cantar-te una cançó, cridar i proclamar les coses que has fet per mi. Omple’m de l’alegria de la teva salvació. Et cerco, i sé que et trobaré.

Quan penso que no es'c sola, quan m’adono que tu ets amb mi, que el teu Es-perit és companyia eterna per la meva vida, aleshores s’omple el meu cor d’un consol guaridor, d’una alegria immensa. Ai! Senyor, oblido tan sovint que no m’has deixat mai orfe! Tantes vegades segueixo el meu camí sense mirar-te al meu costat! Fes-me viure la realitat del teu Esperit a la meva vida, fes-me sen'r realment la seva presència.

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

7

8

9

10 juliol

juliol

juliol

juliol

1 Cròniques 16, 30-33

1 Cròniques 16, 27-29

1 Cròniques 16, 23-26

1 Cròniques 16, 19-22

No som res en aquest món, no som ni significa'us ni importants. No som res, però ho som tot, perquè tu ens has escollit per portar la benedicció als qui ens envolten. Fes-nos, Senyor, recordar que tenim una tasca, que amb les nostres paraules i les nostres accions hem de proclamar el teu amor per a la creació. Som pocs, però tu ets amb nosaltres.

Quantes vegades, Senyor, la teva proximitat, el teu tendre amor i la teva dolce-sa em fan oblidar com n’ets de gran. Ets el creador, el principi de tota vida, ets temible i poderós, però t’acostes a nosaltres amb senzillesa i ens tractes amb cura materna. El gran Déu de l’univers és al meu costat, fent-me sen'r es'ma-da, cuidada, tranquil·la. Gràcies, Senyor, perquè has vingut a la meva vida.

Vull honorar-te, vull adorar-te i reconèixer en tu la gran majestat que t’envolta. No vull oblidar que ets poderós, temible fins i tot, però alhora proper. Tu que pots dominar i obligar, ofereixes i dónes llibertat; tu que podries imposar, sola-ment demanes amb suavitat. Quant que he d’aprendre de tot el que has fet a la meva vida! Senyor, que com m’has tractat tu a mi, aprengui a fer-ho jo amb els qui m’envolten.

Certament necessitem que la teva jus?cia, la teva mà poderosa posi les coses al seu lloc. Masses persones pateixen, massa gent passa gana. Senyor, dóna’ns la teva força per transformar aquest món. Que la teva jus?cia sigui el motor de tot allò que fem. Que no oblidem els qui ploren i les persones que són perseguides. Que el tro de la teva veu se sen' enmig de tota la creació, perquè el mal marxi.

Dilluns 11

Dijous

Dimecres

Dimarts

14

13

12

juliol 1 Cròniques 16, 34-36

Lluc 1, 72-75

Lluc 1, 68-71

Colossencs 3, 12-14

juliol

juliol

juliol

Amén, lloaré el Senyor, perquè és bo, perquè el seu amor és immens, perquè no ha oblidat la seva creació, que pateix i plora, que crida i reclama la salvació. Se-nyor, vull viure amb l’esperança que la teva bondat impregnarà el cor de la hu-manitat, que el teu amor serà el que ens uneixi a totes i a tots. Et dono gràcies, Senyor, perquè m’has fet veure’t, perquè t’has mostrat i ets una realitat a la meva vida.

Ens has concedit el do de viure sense por, sense por del dolor, de les penúries, dels mals moments. Has mostrat la teva fidelitat, perquè ens es'mes. La teva paraula ens diu que enmig de tot el que visquem tu ets amb nosaltres. Gràcies, Senyor, per mostrar-nos la teva salvació. Gràcies per acostar-te a nosaltres i fer-nos contemplar la teva mirada.

La grandesa de la teva salvació s’ha manifestat en la humilitat de l’ésser humà. Les teves grans promeses s’han fet realitat en la pe'tesa d’un servent. Real-ment, Senyor nostre, actues no com ho faríem nosaltres; no planeges el que esperaríem. És sorprenent com des de la senzillesa fas grans meravelles. Fes-me aprendre de tu. Que el teu fer sigui el meu.

La meva vida està plena del teu amor, del teu perdó. M’has mostrat misericòr-dia rere misericòrdia. On mereixia càs'g, he rebut una abraçada; on he caigut, has vingut per aixecar-me. Oh! Déu, que el teu amor impregni cada racó de la meva vida, fes-me’l viure i compar'r-lo. Que allò que has fet amb mi faci jo a les que m’envolten. Que allò que m’has donat ho doni. Revesteix-me del teu im-mens amor.

Divendres

Dissabte

Diumenge

Dilluns

15

16

17

18 2 Samuel 23, 2-4

Hebreus 10, 15-16

Lluc 1, 78-79

Lluc 1, 76-77

juliol

juliol

juliol

juliol

M’has concedit el do del teu Esperit, i ho has fet perquè en ell proclami la teva salvació. Amb les meves paraules i els meus actes vull explicar al món tot el que has fet per la teva creació. Ens has acollit en el si de la teva comunitat d’amor, per transformar-nos i beneir-nos, per fer veure als qui ens envolten que tu ets el Déu veritable, Déu d’amor i compassió.

En Jesús he trobat un germà es'mat, llum per a la meva vida, guia per a les me-ves decisions. En la seva paraula he vist el teu amor, en les seves mans he trobat la teva misericòrdia. Fes que brilli en la meva vida la seva llum, que el do de la pau que m’has donat assereni les meves pors. Vull seguir-lo.

Quin goig saber-me perdonada, quin descans poder reposar en la teva miseri-còrdia. Vull caminar sota la guia del teu Esperit, aprendre d’ell a conèixer-te cada dia una mica més. Senyor, has perdonat tot allò en què he fallat, també en el que fallaré, per això vull donar-te gràcies i lloar-te.

Una llum pot brillar a la meva vida, una llum que omple de claror i calor el meu cor, és la llum de Jesús, Messies i Fill de Déu, en ell vull créixer, en ell vull trans-formar la meva vida. Déu meu, quantes vegades em perdo en la foscor de la injus?cia i la manca de misericòrdia. Fes-me escoltar el teu Esperit que procla-ma un nou govern de pau i amor, un govern de servei per a la teva creació.

19 Dimarts

Divendres

Dijous

Dimecres

22

21

20

2 Samuel 23, 5 juliol

juliol

juliol

juliol

Filipencs 2, 9-11

Filipencs 2, 6-8

Joan 1, 1-5

Prego per casa meva, prego pels infants de la nostra comunitat, prego perquè la nostra casa creixi en el teu coneixement. Anhelo que els qui han marxat tornin, que els qui encara hi són no marxin; vull, Senyor, que el teu poble es construeixi com una gran família, ferma en tu, en el teu amor. Prego, Senyor, de vegades sense confiança, però amb la seguretat que m’escoltes. No ets tu qui pot fer-nos infantar?

Vull proclamar el teu amor, vull explicar al món la donació tan preciosa que féu Jesús, i vull fer-ho amb la meva vida, no amb paraules vanes, no amb discursos buits. Senyor, ajuda’m a viure una vida de lloança a tu, d’humilitat davant els altres, de serenor i confiança. Ajuda’m a mostrar el gran amor que has 'ngut per la teva creació.

Deixaria jo enrere tot el que sóc, abandonaria els meus espais de comoditat, les meves zones segures, per amor als altres? En Jesús trobo un repte que, masses vegades, em sembla inabastable, un amor incondicional i suprem en el qual vull caminar, però que em demana molt més del que em sembla que puc donar. Senyor, guia’m, acompanya’m en aquest camí de superació de mi mateix, fes-me es'mar com Jesús m’ha es'mat a mi.

Com qui ha pujat una gran muntanya i descansa al seu cim banyat pel sol, així vull descansar jo a la llum de Jesús, font de vida. Una paraula pronunciada en amor i misericòrdia, una paraula que diu qui ets tu, oh! Pare. Quant he après d’ell i quant encara em queda per aprendre! Que la vida del teu fill il·lumini la meva. I que cap de les meves foscors pugui apagar-la.

Dimarts

Dilluns

Diumenge

Dissabte

26

25

24

23

juliol

juliol

juliol

juliol

Colossencs 1, 15-17

Joan 13, 1

Romans 11, 33-36

Joan 17, 20-21

Veure en el rostre dels altres la pregària de Jesús, sen'r les seves paraules, no per a mi, sinó per les que m’envolten. Senyor, ens és tan di;cil i complicat sen-'r-nos totes i tots germans en Jesús! Et demano, Déu meu, que m’omplis del teu amor, per compar'r-lo, per entregar-lo, per fer créixer en mi l’exemple de Jesús. En el teu Esperit vull viure la donació i l’entrega, en el teu Esperit que m’omple de forces.

Déu nostre, principi i final de tot, ets la vida que amara la teva creació, ets el sen't d’allò que succeeix i d’allò que no succeeix, d’allò que passa i d’allò que no ha de passar. Quan penso en la teva grandesa m’adono de la meva pe'tesa,i que es'c molt lluny de tu però, no m’has deixat abandonada. M’has donat un valor especial, m’has es'mat. No arribaré mai a comprendre el teu gran amor, però vull gaudir-lo tots els dies de la meva vida.

“Es'mar fins a l’extrem”, em colpeja aquesta expressió; “l’extrem”, allò que és al final, després ja no hi ha res més, després de l’amor de Jesús per nosaltres no hi ha amor possible. Oh, Senyor, que lluny es'c d’abraçar aquest amor. Sento que m’es'mes però de vegades l’extrem queda molt lluny del meu cor. Fes-me viure aquest amor meravellós, l’amor que ofereix la vida, sense condicions, sen-se retrets.

En Jesús et puc conèixer, Déu meu, en la seva paraula i les seves accions. Ell és la imatge perfecta de l’ésser humà que desitjaves, mogut per l’amor i la miseri-còrdia. Ell és el centre de la creació, i a ell vull acostar-me cada dia una passa més. Perdona’m cada vegada que erro en el meu camí, ofereix-me el do de la teva saviesa per caminar seguint les passes de Jesús.

Dimecres

Dissabte

Divendres

Dijous

27

30

29

28

juliol Colossencs 1, 18-19

juliol

juliol

juliol

Nombres 6, 24-26

Colossencs 1, 23

Colossencs 1, 20

En el teu fill hem de construir la nova creació, en la seva paraula i el seu exem-ple. És primogènit en tot, perquè en ell tot ha succeït per primera vegada. La plenitud de la humanitat s’ha manifestat en el Déu encarnat. Ens havíem desviat del camí, però en Jesús podem retornar, podem acostar-nos altre cop, amb lli-bertat i sense dubtes, al Pare, principi i final de tot.

Vull sen'r damunt meu la teva amorosa mirada, els teus ulls clavats al meu cla-tell, tenint cura de la meva vida, ocupant-te de les meves preocupacions. Vull veure el teu rostre, Senyor, ple de compassió i comprensió. Vull viure amb goig la teva pau i la teva benedicció.

Que fàcil és perdre el nord, que senzill oblidar a Jesús, les seves paraules i la seva vida. Senyor, em deixo entabanar per altres discursos, les meves preocupa-cions em fan apartar de tu la mirada Perdona’m, Senyor, i fes créixer en mi una fe forta, serena, tranquil·la, una fe plena de confiança i d’esperança.

Vivim immersos en guerres, en guerres violentes, contra els altres i contra nos-altres mateixos, quan en realitat en Jesús se’ns ha concedit el do de la pau, que no és solament tranquil·litat, sinó benestar global, harmonia per a les nostres vides. Senyor, fes-nos viure plenament la reconciliació que hem trobat gràcies a Jesús, fes-nos gaudir de la teva pau.

Dimarts

Diumenge

Dilluns

Dimecres

2

3

1

31

agost

agost

agost

juliol Lluc 22, 59-62

Isaïes 55, 1-3

Gàlates 5, 22-25

Jeremies 7, 3-7

Quantes vegades he volgut amagar-me de la teva mirada, quantes vegades he fugit dels teus ulls, plena de por i temor, de remordiment i de vergonya. Quan em mires sé que veus tota la foscor que hi ha dins meu, les meves cares ocultes. Però, Senyor meu, quan goso aixecar els ulls, quan hem decideixo de tornar a tu, de mostrar-te qui sóc, no trobo retrets, solament els ulls amorosos d’aquell qui m’ha es'mat, més enllà de les meves negrors. Amb vergonya demano perdó, amb llàgrimes dono gràcies.

Vull escoltar la teva paraula, que dóna vida. Necessito que la teva veu em parli, sense so, sense paraules. Et canto i et parlo, però quantes vegades paro l’orella, i m’aturo per saber què vols de mi? Senyor, sigues benèvol amb mi, no deixis a la teva serventa òrfena de la teva saviesa i el teu consell. Que sen' els mots que no es diuen, les paraules que no pronuncies, però que ets capaç de comunicar.

Vull viure en l’Esperit, vull deixar-me amarar de tots els seus dons, de totes les seves benediccions; Senyor, deixa’m navegar per la teva bondat per arribar a ser bondadosa; tenir la teva pau i poder compar'r-la. Que la dolcesa que em dónes la doni jo també. Omple’m del teu Esperit perquè la meva vida sigui una benedicció per les que m’envolten.

Oh! Déu meu, sempre has volgut instruir el teu poble, fer d’ell un baluard de jus?cia per als oprimits, però masses vegades ens hem desfet de les nostres responsabilitats, conformant-nos amb donar-te un culte fals, que solament volia omplir de confort els nostres cors. Perdona’ns, Senyor, fes-nos veure que vols que prac'quem la jus?cia i la misericòrdia.

Dijous

Diumenge

Dissabte

Divendres

7

6

5

4 Efesis 2, 1-5 agost

agost

agost

agost

Jeremies 21, 12-14

2 Timoteu 2, 11-13

Isaïes 65, 22-24

La teva gràcia m’ha atorgat el do de la vida, d’una nova vida. Però, moltes vega-des oblido aquest preciós regal, perduda en les meves preocupacions, abatuda pels pa'ments, sento com se m’escola la teva vida entre les mans. No perme's Senyor que oblidi aquest gran do, no em deixis perdre. Que la teva gràcia m’a-companyi i em faci viure la teva misericòrdia.

No toleres la injus?cia, Senyor. No suportes la opressió i l’esclavatge, aixeques la veu contra aquells que malbaraten i maltracten la humanitat. Perdona’ns, Senyor, si hem sigut còmplices. Perdona’ns si hem oblidat el pobre i l’oprimit. No perme's que oblidem la nostra tasca, no ens deixis oblidar els qui pateixen.

És la teva fidelitat la que sosté la nostra relació, són els teus mèrits els que em mantenen unida a tu. Si no fos per tu, Senyor, ja m’hauria perdut, ja m’hauria extraviat. Vull viure la plenitud de la teva fidelitat, i aprendre’n per acostar-me a l’exemple de Jesús i viure amb confiança les proves que 'nc al davant.

Pensar que encara no he pronunciat la paraula que tu ja la saps, saber que les angoixes i els neguits del meu cor són coneguts per tu; oh! Senyor, vull viure la promesa de la teva benedicció, vull trobar aquests meravellosos paratges, plens de la teva presència, amarats del teu Esperit. Acompanya’m, guia’m, fes-me veure les delícies del meu cor.

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous 11

10

9

8

agost

agost

agost

agost

Efesis 3, 14-19

Jeremies 31, 31-33

2 Tessalonicencs 1, 11-12

Isaïes 25, 6-8

De la teva boca neix la meva esperança, en les teves promeses trobo la pau per seguir endavant, per lluitar, per treballar. Vivim en un món ple de llàgrimes, però sé que tu vindràs a eixugar-les, per això m’esforço. Vull confiar en les teves promeses, de la teva paraula vull alimentar el meu cor.

Vull ser digna de ser la teva filla, vull treballar i lluitar per la creació que vols, per un món de jus?cia i pau per a tota la humanitat; però, certament no puc, no sempre puc, no sempre me’n surto. Ajuda’m, Senyor, fes néixer en mi el teu Esperit, que ell em guiï i m’acompanyi, m’instrueixi i ompli de la teva gràcia la meva vida.

Fes realitat la teva promesa, Senyor. Volem que la teva paraula sigui una realitat a les nostres vides, que la teva llei d’amor niï dins dels nostres cors. Volem viure la realitat de la teva aliança, tu ens l’has ofert, has sor't a buscar-nos, perquè som el teu especial tresor. Que puguem viure la realitat del teu amor, en les nostres vides i enmig del teu poble.

És insondable el teu amor, no el podem comprendre, no podem abastar-lo de tan gran i meravellós que és. Vull perdre’m en aquest amor teu, vull impregnar-me’n, vull conèixer-lo en totes les seves vessants. Omple’m de la fe que viu el teu amor, renova’m i vessa el teu Esperit sobre meu.

Divendres

Dilluns

Diumenge

Dissabte

12

15

14

13

agost Isaïes 48, 17-19

agost

agost

agost

Colossencs 2, 20-23

Jeremies 17, 5-8

Isaïes 59, 21

Tantes vegades he deixat el teu consell, tantes vegades he caminat per sendes que no eren les teves, i quan el fang ha cobert els meus peus, i quan ja no he pogut ni donar una altra passa, aleshores has arribat, sense retrets, per oferir-me el teu ensenyament, el teu preciós consell. No deixis que m’apar' de tu.

Quantes vegades buscant de complaure’t m’he perdut en preceptes humans. Quantes vegades creient que complia la teva paraula he aixecat normes que no són teves, ritus banals que no ens porten a res. Senyor, fes-me viure la llibertat que m’has atorgat en Crist, i dóna’m el seny per deixar que els altres també si-guin lliures.

No vull refiar-me dels consells humans, no vull perdre’m en discursos banals i demagògies barates, però tantes vegades he oblidat de mirar-te, he fet com si no t’escoltés. Vull arrelar la meva vida en la teva paraula, les meves accions en el teu consell. Perdona’m quan fallo, crida’m quan no t’escolto, no m’abandonis i respon-me.

Encara que de vegades no m’ho crec, encara que de vegades no me n’adono, confio en la teva paraula, que sempre serà present al meu costat. Omple la me-va vida de la teva paraula, que el meu cor des'l·li els teus mots i en la meva ment resideixi la teva saviesa. Que el teu consell no m’abandoni, i que amari les vides de totes i de tots els que es'mo.

Dimecres

Dimarts

Dijous

Divendres

18

16

17

19

agost

agost

agost

agost

Filipencs 4, 4-7

Jeremies 30, 18-22

Isaïes 56, 1

1 Pere 1, 3-5

Vull viure contenta, contenta d’haver-te conegut, contenta de la teva compa-nyia; no fugiré dels plors i els pa'ments; però amb la serenor de la fe, amb la confiança que l’esperança és una realitat que arriba, faré front al dolor, i amb el goig de saber-te al meu costat, m’enfrontaré als perills, plena de la teva pau.

Som el teu poble perquè ens has cridat a viure al teu costat. Som el teu poble perquè has volgut atorgar-nos aquest meravellós do. Renova’ns, Senyor, om-ple’ns de la teva paraula, fes-nos viure el teu perdó i la teva misericòrdia. Que el do del teu amor sigui una realitat entre nosaltres, que la teva jus?cia ens mogui a l’acció.

Esperem amb confiança, esperem sense defallir, confiem en la teva paraula, volem veure la teva salvació. Instrueix el teu poble, ensenya’ns a viure en la te-va jus?cia, a prac'car la teva misericòrdia, a es'mar com tu ens has es'mat. No ens neguis l’oportunitat de veure com et manifestes enmig de la teva creació.

He nascut a una nova vida, una vida forjada en Jesucrist, en la seva resurrecció que és la meva esperança. M’has concedit de conèixer el teu fill, de veure en ell la teva salvació. Gràcies, Déu meu, perquè la teva llum ha omplert la meva vida, la teva misericòrdia ha esborrat les meves errades i el teu amor m’ha cobert.

Diumenge

Dissabte

Dilluns

Dimarts

20

23

22

21

agost Jeremies 31, 15-17

agost

agost

agost

1 Joan 2, 3-6

Amós 9, 14-15

1 Corintis 16, 13-14

Si mirem el futur, sovint no hi veiem esperança, és fosc i dur, terrible i solitari. No sempre es fàcil esperar la teva resposta, no sempre és senzill confiar en què la teva salvació arribarà. Senyor, fes créixer en nosaltres la fe i l’esperança, fes-nos créixer ferms en les teves promeses. No perme's que el plor no ens deixi veure com la teva mà ens està ajudant.

Viure com Jesús, aquest és el teu manament. Que l’amor que ell va donar el donem nosaltres; que la misericòrdia que va compar'r la compar'm nosaltres; que el perdó que va atorgar l’atorguem també nosaltres. Hem deixat enrere la llei, però el repte no és pe't! Que el teu Esperit ens acompanyi i ens por' rere les passes del teu fill.

Renova’ns, Senyor, fes-nos recordar el teu amor i la teva misericòrdia, que aquell primer desig, aquell anhel de ser a prop teu retorni a les nostres vides. Dóna’ns una nova terra, sense fronteres, oberta a tothom, on siguem capaços d’acollir i es'mar, de consolar i oferir tot el que ens has donat a nosaltres.

És tan senzilla la teva paraula, i alhora tan di;cil de complir! Quantes vegades em perdo en disquisicions que no porten enlloc, en discussions banals que no edifiquen, quan en realitat solament hauria de ser ferma en la fe, valenta per es'mar. Dóna’m coratge per viure com ho va fer Jesús!

Dissabte

Divendres

Dijous

Dimecres

27

26

25

24 agost

agost

agost

agost

Isaïes 49, 8-10

Habacuc 3, 2

1 Joan 4, 7-10

Sofonies 3, 14-17

La teva oïda sempre està disposada a escoltar el clam dels desvalguts, el plor dels infants, el crit d’angoixa dels qui pateixen. Senyor, ets misericordiós i de la teva mà sorgeix la nostra salvació, en ella vull caminar, no oblidar mai tot el que vols fer a la meva vida. Porta’m a fonts d’aigua viva perquè pugui oferir consol a qui té set.

Quan miro enrere veig la teva mà portant el teu poble, veig els grans prodigis que has fet enmig de la creació; aleshores, una mica desvalguda, penso si ho tornaràs a fer, si tornaràs a manifestar les teves grans obres enmig del teu po-ble. Ens queda tant per caminar, i no sembla senzill seguir endavant. Tingues misericòrdia de nosaltres, vine a mostrar-nos la teva salvació.

Si avui puc es'mar-te és perquè tu m’has omplert del teu amor, si avui puc compar'r-lo és perquè me l’has atorgat com un do. Senyor, quan penso que has vingut a buscar-me, que m’has es'mat primer, molt abans que jo sabés que exis'es, molt abans que en pogués ser conscient. Ets el més gran amor, ense-nya’m a es'mar com tu ho fas.

Amb alegria esperarem la teva arribada, amb goig mirarem l’horitzó per veure com ve la teva salvació. Omple’ns de coratge per saber esperar-la, fes-nos reviu-re el teu amor, intens i suau. Amb alegria treballarem i caminarem, perquè tu ets al nostre costat.

Diumenge

Dilluns 29

28 agost Ezequiel 16, 59-63

agost Romans 13, 8-10

Quantes vegades he hagut de tancar la boca, quantes vegades he hagut d’abai-xar la mirada sense gosar dir res; Senyor m’has perdonat molt, molt més del que hauria fet qualsevol altre. I en el perdó has volgut ensenyar-me. Però, mol-tes vegades l’he acceptat i no l’he compar't amb els qui m’envolten. Fes-me aprendre veient com em tractes. Que la teva misericòrdia sigui instrucció per a la meva vida.

Dimarts

30 agost

Vull es'mar en plenitud, vull superar la llei per moure’m solament per amor; si pogués fer-ho compliria allò que vols de mi. Es'mar és la meta de la meva vida, però fer-ho com tu ho has fet, sense retrets, sense reserves. És cert que es'-mant ens exposem al dolor que els altres ens podem fer; però no deixis, Senyor, que la por m’aturi. Fes-me es'mar, com tu m’has es'mat a mi.

Ens escarrassem en mul'plicar el teu poble, en omplir-lo de retornats i de nou-vinguts, però el nostre esforç poc fa, el nostre treball no dóna fruit. En la nostra esterilitat et demanem descendència, omple les nostres vides de més germans i germanes, fes créixer el teu poble. De tu ve el do, de tu ve la victòria, ajuda’ns i confirma el treball de les nostres mans. Esperem de tu la benedicció, en tu con-fiem.

Isaïes 54, 1-5

Vull meditar en la teva paraula, vull recordar tot el que has fet, vull proclamar al món el teu amor i la teva misericòrdia. No em deixis oblidar mai tot el que has fet a la meva vida, tot el que has donat al teu poble. M’has es'mat entranyable-ment, amb dolcesa, com una mare tendra i amorosa. Gràcies, Déu meu! En tu vull meditar, en la teva companyia vull viure.

Dimecres 31 agost Salm 145, 1-9

El Dia a Dia es renova, ara pots rebre’l cada trimestre per correu electrònic, solament has d’avisar-nos a:

diaadia@esglesiatallers.org. Si així ho fas, estalviarem molt de paper i el medi ambi-ent ens ho agrairà. També ens hi pots fer arribar les teves opinions. Si prefereixes seguir rebent el format imprès no hi ha cap problema, te’l seguirem enviant.

També pots recomanar-nos a les teves amistats. Si ens volen rebre també poden adreçar-se al nostre correu electrò-nic. Si tens facebook fes un “Me Gusta” a la nostra pàgina, i rebràs, cada matí, el devocional del dia.