"' ,, -,, ' 4 n.e. \996

\

f. .--·~~.~·

-.:..- .~ ..... _ _, ... / \"~·-1{·,._='-'""-':'.:;·;;-\.~

: :i\.i.it dt:~ C::).~.;-¡·uny:J ¡;··nt els P<".;í:Ucc1 -le::'íil'sirJI

'--~"·-·-·-·,._.._. ________ ,.

REVISI6 DEL PROGRAMA D'ACTUACI6 I MODIFICACIONS DEL PLA GENERAL D'ORDENACI6 URBANA

NORMES URBAN'ISTIQUES

TEXT REFÓS

TITOL PRIMER

Carpítol Primer

Capítol Segon

Capítol Tercer

Capítol Quart

Capítol Cinquè

Capítol Sisè

Capítol Setè

Capítol Vuitè

Capítol Novè

DISPOSICIONS GENERALS

Disposicions comuns (arts. 1 - 7)

Desenvolupament del Pla (arts. 8 - 14)

Gestió del Pla (arts. 15 - 19)

Intervenció administrativa en l'edificació i ús del sòl. (arts. 20 - 27)

Règim del Sòl (arts. 28 - 33)

Regulació d'usos (arts. 34 - 47)

Regulació de l'ús industrial :

Secció líi

Secció za

Condicions Generals (arts. 48 - 53)

Condicions de funcionament (arts. 54 - 62)

Regulació de l'ús de estacionament i aparcament (arts. 63 - 67)

Disposicions per edificis i conjunts d'interés históric i artístic (arts. 68 - 70)

TITOL SEGON

Capítol Primer

Capítol Segon

Capítol Tercer

Capítol Quart

Capítol Cinquè

SISTEMES

Sistema viari - Clau V. (arts. 7l - 72)

Sistema ferroviari - Clau F (arts. 73 - 74)

Sistema de serveis tècnics - Clau T. (arts. 75 - 78)

Sistema d'espais lliures - Clau P (arts. 79 - 81)

Sistema d'equipaments i dotacions - Clau E. (arts. 82 - 8'•)

2

TITOL TERCER

Capítol Primer

Capítol Segon

Capí tol Tercer

SÓL URDA

Disposicions generals (arts. 85 - 90)

Paràmetres de l'edificació :

Secció la.

Secció 2a.

Disposicions Generals (arts. 91 - 100)

Paràmetres específics de l'alineació a vial. (arts. 101 -ll1)

Secció 3a. Paràmetres específics de l'edificació a illada. (arts. 112 -130)

Secció 4a. Paràmetres específics de l'edificació per volumetría específica. (arts. 120 - 130)

Regulació de zones.

Secció la. : Zona d'ordenació antiga i tradicional. Clau 1. (arts. 131 -135)

Secció 2a. Zona d'ordenació en mançana tancada.

Secció 3a.

Secció 4a.

Secció Sa.

Secció &a.

Clau 2. (arts. 136 -140)

Zona d'ordenació en edificació plurifamiliar aïllada. Clau 3. (arts. 141 -145)

Zona d'ordenació en edificació unifamiliar aïllada. Clau l~.

(arts. 147 -153)

Zona d'ordenació en edificació unifamiliar en filera. Clau 5. (arts. 154 -158)

Zona d'ordenació volumetria específica. Clau 6. (arts.159-163)

Secció 7a. : Zona d'implantació industrial Clau 7.

--Subsecció la. : Disposicions generals. (arts. 164 -165)

3

Capítol Quart

Capítol Cinquè

Subsecció 2a. Subzona 7a. (arts.166-168)

Subsecció 3a. Subzones 7b, 7c i 7d. (arts. 169 - 171)

Secció Sa. Zona específica de Can Sedó. Clau 8. (arts. 174 - 175).

Secció 9a. Verd privat a protegir. Clau 9. (arts. 176)

Regulació de les areas d'actuació (arts. 177 - 192)

Sectors de Planejament (arts. 193 - 194)

4

TITOL QUART

Capítol Primer

Capítol Segon

Capítol Tercer

Capítol Quart

SÓL URBANITZABLE

Disposicions Generals (arts. 195 - 199)

Regulació dels sectors de Sòl Urbanitzable Programat (arts. 200 - 206)

Zones en Sòl Urbanitzable Programat

Secció la. : Zona de desenvolupament residencial Clau 10.(Art 207)

Subsecció la. : Subzona d'ordenació en mançana oberta. Clau 10a

Subsecció 2a.

Subsecció 3a.

(arts. 208 -212)

Subzona d'ordenació volumétrica específica. Clau 10b (arts. 213 -222)

Subzona d'ordenació residencial de baixa densitat. Clau 10c (arts. 223 -227)

Secció 3a.: Zona de desenvolupament industrial. Clau ll.(arts.228-232)

Secció 4a.:Zona de Serveis. (Clau 11b). (arts.233-237)

Regulació dels Sectors del Sòl Urbanitzable no Programat. (arts. 238 - 242) _. __ , ______ _

-m¡-. -,~-, (-;,-.,-"-'' ' • '',,(>~.'',' ':'i' ... ~u~ i~::j~,~:~i~_·.·::~. ;~Ò~\~l·.;;'·~:.:H'::.~·;~·,:,~·~:-,_~~-' n~··-8_1_.\,_2 ~3-i'-·~:.:.~

5

TITOL CINQUÉ

Capítol Primer

Capítol Segon

DISPOSICIÓ FINAL

DISPOSICIONS TRANSITORIES

',t•::

SÓL NO URBANITZABLE

Disposicions generals (arts. 243 - 247)

Categories

Secció la.

Secció 2a.

Secció 3a.

Secció 4a.

Sòl no urbanitzable de valor paisatjístic. Clau 14 (arts. 248 -249)

Sòl no urbanitzable de valor forestal Clau 15 (arts. 250 -253)

Sòl no urbanitzable de valor agrícola Clau 16 (arts. 254 -259)

Sòl no urbanitzable lliure permanent Clau 17 (arts. 257 -259)

6

TITOL I DISPOSICIONS GENERALS

Capítol Primer DISPOSICIONS COMUNS

Definició i marc legal

1.- El Pla General d'Ordenació d'Esparreguera, del qual formen part aquestes Normes Urbanístiques, constitueix l'instrument d'ordenació integral de tot el territori comprés dins del municipi d'Esparreguera, i en aquest àmbit vincula directament el Sòl a un estatut urbanístic Bàsic, al qual en tot cas s'ha de sotmetre l'exercici de les facultats derivades del Dret de Propietat, d'acord amb l'establert en l'article 113 del Decret - Legislatiu 1/1990 de 12 de Juliol, pel que s'aprova a refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria d'urbanisme.

2.- El present Pla General és el resultat de la revisió i adaptació del Pla General d'Ordenació Municipal d'Esparreguera aprovat definitivament el 5 de Desembre de 1983.

3.- El Pla General s'ha redactat de conformitat amb l'ordenament jurídic vigent en matèria urbanística, els textos bàsics en son l'esmentat Decret - Legislatiu 1/1990 de 12 de Juliol, la Llei 3/1984 de 9 de Gener de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya i el seu Reglament, la Llei 9/1981 de 18 de Novembre de Protecció de la Legalitat Urbanística i el seu Reglament, així corn els Reglaments estatals de Planejament, de Gestió Urbanística i de Disciplina Urbanística.

4.- En allò no previst en aquestes Normes i els altres Documents del Pla General, és d'aplicació la normativa General vigent en matèria d'urbanisme, habitatge, medi ambient i conservació de la natura, i d'altres Normes complementàries.

5.- El Pla General és d'aplicació preferent sobre qualsevol altra disposició municipal que reguli l'ús i ordenació del territori.

7

Article 2 Contingut

El Pla General està integrat pels següents documents

1.- Memòria i estudis complementaris.

2.- Plànols d'informació i ordenació.

* Altimetría

* Pendents

* Usos del Sòl agrícola

'' Població

* Pla General de 1969

* Planejament Parcial situació jurídica i real

7' Dinàmica urbana

* Tipología Edificatòria

* Figura i fons

* Usos urbans

* Vialitat

* Infraestructura

* Estructura proposta

* Classificació del Sòl segons règim urbanístic.

'' Informació i Avanç de Planejament de la Modificació.

A - Classificació del Sòl segons règim jurídic. (Modificats)

B - Usos globals : tipus i categories de Sòl. (Modificats)

C - Sectors de desenvolupament. (Modificats)

D - Estructura General i orgànica del territori.

E - Infraestructures.

F - Alineacions i rasants.

3.- Normes Urbanístiques.

4.- Programa d'Actuació.

5.- Estudi econòmic i financer.

8

Article 3 Vigència i Revisió del Pla General

1.- Una vegada publicat l'acord d'Aprovació Definitiva, aquest Pla tindrà vigència indefinida.

2.- Caldrà procedir a la Revisió del Pla

a) En complir-se 16 anys de la seva vigència.

b) Quan s'aprovi un Pla Director Territorial de Coordinació que afecti el terme municipal d'Esparreguera.

e) Quan es produexin els desequilibris en les hipòtesis d'evolució de la població total i de l'ocupació que s'especifiquen en la Memòria del Pla.

d) Quan així s'estableixi per Normes legals de rang superior.

Article 4 Modificació del Pla General

1.- Quan les circumstàncies ho facin necessari, es podrà modificar qualsevol element del Pla General. Aquesta modificació s'haurà de fer de conformitat amb el previst als apartats 3 i 4 de l'article 154 del Reglament de Planejament, la qual cosa caldrà justificar-la expressament.

2.- Qualsevol proposta de modificació del Pla haurà de tenir el mateix grau de precisió d'aquest i justificar que el seu nivell d'incidència sobre el Pla General no comporta una revisió del mateix.

3.- Si la proposta de modificació fa referència al Sòl Urbanitzable, s'hauran de complimentar les prescripcions de l'article 159 del Reglament de Planejament referents a l'Aprofitament !Htj à.

4.- La tramitació de les propostes de modificació s'ajustarà al mateix procediment establert per a la formulació i aprovació del Pla General, adequant-se en tot cas a l'establert en els articles 75 i 76 del Decret-Legislatiu 1/1990.

-r-O"'~~-·•·• •c~·r ,,.,.,.,...-.......-....--

·~\P1 f: ''''; . ' ''! . "· '"

.,._,,,-.-•

9

Article 5 Programa d'Actuació

1.- El Programa d' Actuació del Pla té una duració de 8 anys, dividit .en

dues etapes de 4 anys,i haurà de ser revisat en finalitzar la primera etapa.

2.- Si aquesta revisió dona lloc a una alteració del Sòl classificat com urbanitzable programat, caldrà formular la corresponent modificació del Pla General. En els altres casos, l'aprovació de la revisió serà competència de l'Ajuntament d'Esparreguera, en els termes establerts a l'article 74 - 1 del Decret - Legisltaiu 1/1990.

3.- En cap cas, el Sòl classificat corn no urbanitzable per aquest Pla General es podrà convertir en urbanitzable mitjançant la revisió del Programa d'Actuació.

4.- Així mateix no es podrà incrementar la superficie del Sòl urbanitzable programat, si no s'han complert les previsions anteriors del Programa d'Actuació, en una proporció de dos terços, pel que fa als nivells d'urbanització.

Article 6 Interpretació

1.- Quan existeixin contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, s'atendrà a les previsions dels plànols d'escala més petita.

2.- En el suposat cas que es produeixin contradiccions en la regulació de les previsions de planejament entre els diferents documents que composen el Pla General, es considerarà com a vàlida la determinació que impliqui espais públics o d'interés social més amplis i una menor densitat de vivenda o índex d'aprofitament.

Article 7 Obligatorietat

1.- Tant l' Administració corn els particulars són obligats a complir les disposicions d'aquest Pla, i especialment de les presents Normes. En conseqüencia, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, i sigui d'iniciativa pública o privada s'haurà d'ajustar a les esmentades disposicions, segons es preveu en els articles 90 i 91 del Decret Legislatiu 1/1990.

2.- Es prohibeix totalment, i sera considerada com a nul.la de ple dret, qualsevol dispensa que es pugui concedir en el compliment del Pla General, tant a favor de particulars com de l'Administració Pública.

10

Capítol Segon DESEVOLUPAMENT DEL PLA

Article 8 Règim General

1.- Amb l'objectiu de complementar i desenvolupar les determinacions del Pla General, es formularan, d'acord amb l'establert a la legislació urbanística vigent i aquestes Normes, Plans Especial, Plans Especials de Reforma Interior, Plans Parcials d'Ordenació i Programes d'Actuació Urbanística.

2.- En els casos en que no calgui o no estigui prevista expressament la fomulació d'algún d'aquests instruments de desenvolupament, les determinacions del Pla General seran d'aplicació directa i inmediata.

3.- En el Programa d'Actuació del Pla s'estableixen els terminis i prioritats per al desenvolupament de les seves determinacions.

4.- Per a completar la regulació urbanística es podran formular també amb caràcter optatiu, Plans Especials de Reforma Interior, Plans Especials de Protecció, ordenances Especials, Catàlegs i Estudis de Detall.

Article 9 Desenvolupament del Pla en Sòl Urbà

1.- Serà necessarla i obligatòria la prèvia formulació de Plans Especials en les Arees del territori en que així expressament sigui previst.

2.- En les restants àrees del Sòl Urbà es podran formular Plans Especials de Reforma Interior i Estudis de Detall amb caràcter optatiu.

Article 10 Desenvolupament del Pla en Sòl Urbanitzable

1.- En Sòl Urbanitzable Programat,el Pla General es desenvoluparà obligatòria i necessariament, mitjançant Plans Parcials d'Ordenació. L' aprovació definitiva d'aquests Plans és condició imprescindible per a la realització d'intervencions en el territori que gaudexi d'aquesta classificació urbanística.

2.- L'ambit territorial del Plans Parcials s'haurà de correspondre necessàriament amb els Sectors de Planejament delimitats pel Pla General en el Sòl Urbanitzable Programat.

ll

3.- En el Sòl Urbanitzable no programat, el Pla General es desenvoluparà obligatòriament mitjançant Programes d'Actuació Urbanística, i aquests alhora per Plans Parcials.

4.- L' àmbit dels Programes d' Actuació Urbanística haurà d'incloure com a mínim una extensió de terrenys igual a la superficie fixada com a magnitud mínima d'aquestes actuacions.

5.- Els Plans Parcials que desenvolupin un Programa d'Actuació Urbanística, hauran d'incloure el territori complert previst per a cada etapa d'execució del Programa, a la totalitat del Sòl si hi ha una única etapa.

Article 11 Desenvolupament del Pla en Sòl no Urbanitzable

1.- Les deteminacions del Pla General que regulen el Sòl no Urbanitzable, s'apliquen directa i immediatament.

2.- Es podrà, però, desenvolupar les previsions del Pla General mitjançant Plans Especials que tinguin alguna de les següents finalitats :

a) Protecció del paisatge. b) Protecció de les vies de comunicació. e) Protecció d'hortes, conreus i espais forestals. d) Millora del medi rural. e) Protecció de voreres del riu Llobregat.

Article lZ Desenvolupament de les determinacions sobre Sistemes Generals

Per a desenvolupar les determinacions del Pla General sobre sistemes generals, es podran formular Plans Especials. Aquests Plans, de conformitat amb l'establert a l'article 29 del Decret Legislatiu l/1990 i 76 i 77 del Reglament de Planejament, tindran com objectius la regulació pormenoritzada de les mesures de protecció i desenvolupament dels següents elements, que defineixen l'estructura General i orgànica del territori :

1.- Sistema General Viari (V)

2.- Sistema Ferroviari (F)

3.- Sistema d'Espais Lliures (P)

4.- Sistema d'Equipaments (E)

5.- Sistema de Serveis Tècnics (T)

12

Article 13 Plans Parcials

1.- En tot cas, els Plans Parcials hauran de contenir les determinacions previstes en l'article 25 del Decret Legislatiu 1/1990 i 45 i següents del Reglament de Planejament, i també la documentació prevista en els articles 57 i següents del mateix reglament.

2.- Els Plans d'Etapes dels Plans Parcials que es formulin, no podran preveure un termini superior a 4 anys per a la realització de la urbanització.

3.- Tanmateix, els Plans Parcials hauran de fixar la delimitació dels Polígons per a la seva execució, així com el sistema d'actuació aplicable. Preferentment s'utilitzarà el sistema de compensació regulat pels articles 176 i següents del Decret-Legislatiu 1/1990.

4.- Quan els Plans Parcials siguin d' iniciativa particular, hauran de contenir, a més, les determinacions i documents establerts respectivament, pels articles 4 de la Llei sobre protecció de la legalitat urbanística i 57 a 63 del Reglament de Planejament.

5.- Les determinacions del Plans Parcials hauran de tenir la precisió suficient per a permetre la seva inmediat execució.

Article 14 Adequació del Planejament derivat a les determinacions del Pla General

1.- Els instruments d' ordenació urbanística que es formulin en desenvolupament d'aquest Pla General, no podran alterar en cap cas les seves determinacions. Qualsevol proposta d'alteració d'aquestes, que es plantegi per el Planejament derivat, requerirà la tramitació prèvia o simultànea del corresponent expedient de modificació o revisió del Pla General, segons allò que procedeix d'acord amb els articles 3 i 4 d'aquestes Normes.

2.-

·'-'·

Els Plans Parcials no podran modificar les determinacions del Pla General ni dels Programes d'Actuació Urbanística, quan es formulin en desenvolupament d'aquests. Per tant, no s'admetran redistribucions d'edificabilitat entre les diverses zones ni sectors contràries a les assenyalades del Pla General, encara que es respecti l'aprofitament mitjà i es mantinguin en l'ambit del Pla, l'index d'edificabilitat i ocupació iguals a la mitjana de les zones i sectors que comprengui.

:-'t~::: <·· :r· :ln~i~-í : ·,','<'~Ut~S

13

3.- Els Plans Especials no podran modificar les determinacions del Pla General d'Ordenació, pel que fa a volums edificatoris i usos del Sòl, però prodran precisar-los. En especial, els Plans Especials de Reforma Interior que es formulin, no podran modificar l'estructura General d'aquest Pla General. No obstant això, totes les operacions de Reforma Interior que comportin disminució d'edificabilitats i increment de dotacions en relació a les previstes pel Pla General, no requeriran la modificació prèvia o simultània del Pla General.

4.- Els Estudis de Detall hauran de respectar les determinacions del Pla General, i en el seu cas, del Pla Parcial que desenvolupin. Sota cap concepte, aquests Estudis de Detall podran reduir l'amplada de vials ni les superfícies destinades a espais lliures i dotacions comunitàries, així com tampoc es podran originar augments de volum, com a conseqüència de les seves previsions sobre alineacions. Les ordenacions de volum que es formulin mitjançant els Estudis de Detall, no podran implicar augments de l'ocupació del Sòl ni de les altures màximes, ni increments de la densitat de població, ni alteració dels usos fixats pel Pla General.

lli

Capítol tercer GESTIÓ DEL PLA

Article 15 Execució del Pla

L'execució d'aquest Pla General correspon a l'Ajuntament d'Esparreguera com Adminstració Actuant, sens perjudici de la participació dels particulars, en els termes definits per la vigent legislació urbanística i de conformitat amb el que determinen les presents Normes Urbanístiques.

Article 16 Execució del Pla en Sòl Urbà

1.- Als efectes de permetre el compliment de les determinacions establertes per el Pla General, es delimiten en el Sòl Urbà, Poligens d'Actuació de conformitat amb l'establert a l' article 167, nums. 1 i 2 del Decret - Legislatiu 1/1990, que han de constituir l'ambit per a la distribució justa i equitativa entre els propietaris interessats, dels beneficis i carregues que es deriven de l'ordenació urbanística i en concret, el repartiment dels costos d' execució de l'obra urbanitzadora, l'efectiva cessió gratuíta a l'Ajuntament dels terrenys, obres d'urbanització i instalacions amb aquest destí, així com, quan correspongui, la situació sobre parcel.les aptes per a l'edificació de l'aprofitament urbanístic establert pel Pla.

2.- Es delimiten també unitats d'actuació amb els mateixos objectius en els casos en que no és possible la definiciò de poligens amb els requisits previstos en el num. 3 de l' art. 167 del Decret-Legislatiu 1/1990.

3.- El Pla General estableix, per a cada Polígon i Unitat el sistema d'actuació que cal aplicar per a la seva execució, d'entre els previstos en l'article 169 i següents del Decret - Legislatiu 1/1990.

Article 17 Execució del Pla en Sòl Urbanitzable

1.- Es defineix també per a cada un dels sectors del Sòl urbanitzable el sistema d'actuació aplicable per a la seva execució.

2.- L'execució del Sòl urbanitzable podra fer-se per sectors complerts o bé mitjançant la seva divisió en Polígons d'Actuació, que hauran de complir els requisits de l' art. 36 i següents del Reglament de Gestió Urbanística.

15

Article 18 Actuació per Expropiació Forçosa

1.- En els casos en que, per l' execució de sistemes generals o d'actuacions aïllades en Sòl urbà, no sigui possible l'actuació en els termes previstos als articles anteriors, es procedirà a l'actuació mitjançant el sistema d'expropiació forçosa previst als articles 185 a 196 del Decret - Legislatiu 1/1990.

2.~ Quan d'una actuació expropiatòria es derivin beneficis especials a favor dels propietaris propers o colindants, l'Administració actuant podrà repercutir en aquests els costos de l' expropiació i urbanització consegüent, mitjançant la imposició de contibucions especials, segons preveu l'article 196 D.L. 1/90. A aquests efectes procedirà a la delimitació de l'àrea beneficiada seguint el procediment establert a l'article 168 del Decret Legislatiu 1/1990 per a la delimitació dels poligens i unitats d'actuació.

Article 19 Conservació de l'urbanització

En els Polígons d'Actuació en el Sòl Urbà i Sectors del Sòl Urbanitzable en que així s'especifica en aquestes Normes, l'obligació de conservació i manteniment de les obres d'urbanització i demés serveis públics recaurà en els propietaris del Polígon o Sectors corresponents, els quals hauran de constituir i adherir-se obligatoriament a les corresponents Entitats Urbanístiques de Conservació, de conformitat amb l'establert a la vigent legislació urbanística.

,-: l¡:l!l_! 1'(-, :o:---'(_)¡:

16

Capítol Quart INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL

Article 20 Actes subjectes a Llicència municipal

1.- Tots els actes d'edificació i ús del Sòl referits en l'article ler. del Reglament de Disciplina Urbanística que es realitzin en el terme municipal d'Esparreguera estaran subjectes a l'obligatoria obtenció de llicència municipal amb caracter previ a la seva iniciació. Tanmateix es precisa l'obtenció prévia de llicència municipal per a l'obertura de camins i viaranys, la realització de tallafocs, la tala d'arbres i en General per a qualsevol activitat que pugui afectar les característiques naturals del terreny.

2.- L'obligatorietat d'obtenció prev1a de llicència que s'estableix afecta també als sectors i activitats subjectes a d'altres competències administratives; en conseqüencia, l'existencia de concesions o autoritzacions per part d'altres instàncies administratives no exclourà en cap cas la necessària obtenció de la llicència municipal, sense la qual no es podrà iniciar l'activitat de que es tracti.

Article 21 Actes promoguts per d'altres Administracions Públiques

Quan les activitats assenyalades en l'article anterior siguin promogudes per organs de l'Administració o per Entitats de Dret Públic que administrin bens estatals, serà tambè obligatoris la previa obtenció de llicència municipal. En els casos d'excepcional urgència o interés s'actuarà d'acord amb allo establert a l'article 250.2 del Decret Legislatiu 1/1990 i articles 8 i 9 del Reglament de Disciplina Urbanística.

Article 22 Arees extractives

L' ús extractiu, com a comprés en l'article 247 del Decret Legislatiu 1/1990, estarà subjecte a llicència municipal, que serà concedida amb caràcter de provisionalitat.

A aquesta llicència s'incorporarà el contingut precís per a assegurar que, en cessar l'activitat extractiva, el Sòl quedarà en les condicions necessaries per a servir al seu destí urbanístic. Podran afermar-se aquests objectius mitjaçant qualsevol de les formes de garantía real o obligacional vàlides en Dret, si bé el titular de l'explotació, que a la vegada sigui propietari del Sòl, podrà oferir en substitució a les fórmules de garantia, la cess;ió .. gratuïta del Sòl al Patrimoni Municipal. L'Ajuntament podrà

··········-·-----.-.;:-~

aCeptar aquesta;;cessió, si el termini d'explotació concedit no supera els cinquanta anys. 1

17

Article 23 Contingut de les llicències

Les llicències s'atorgaran segons les previsions del Decret Legislatiu 1/1990 i el Reglament de Disciplina Urbanística, i d'acord amb les prescripcions d'aquest Pla General, en especial les que es concreten en aquesta normativa per a cada clase de Sòl i les zones en que aquest es divideix.

L' interessat técnic quan la

acompanyarà a la seva Sòl.licitud naturalesa de la llicència així ho

el corresponent requereixi.

projecte

Article 24 Procediment i competències per a l'Atorgament de Llicències

1.~ Llevat dels casos que es regulen expressament, l'atorgament de llicències correspon a l'Ajuntament d'Esparreguera, devant del qual caldrà formular la corresponent Sòl.licitud, que es tramitarà d'acord amb el procediment previst a l'article 9 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals.

2.- En cap cas s'entendrà otorgada per silenci administratiu una llicència que sigui contrària a les determinacions de la vigent legislació urbanística, a les previsions d'aquest Pla General i als instruments d'ordenació urbanística que el desenvolupin, o a qualsevol altre document o normativa urbanística que sigui d'aplicació.

3.- Les Sòl.licituds de llicència per a edificar en Sòl no urbanitzable es presentaran a l'Ajuntament, que les rernetra degudament informades a la Comisió d'Urbanisme, de conformitat amb l'establert a l'article 127 del Decret Legislatiu 1/1990, d'acord amb el procediment previst a l'article 44 del Reglament de Gestió Urbanística.

Article 25 Caducitat de les llicències

1.- Les llicències caduquen a l'any del seu atorgament si no s'han iniciat les obres o activitats autoritzades, així com en els casos en que la realització d'aquestes obres o activitats s'interrornpeixin durant el mateix període de temps.

2.- Tanmateix es produirà la caducitat quan l'obra o activitat no hagi finalitzat totalment en el termini de 2 anys des de l'atorgament de la llicència.

3.- Aquestes prescripcions es feran constar expresament com a condició de la llicència.

18

Article 26 Imposibilitat de concesió de llicències

Sota cap concepte es podran concedir llicències per a obres o edificacions en terrenys que siguin resultat de parcel.lacions il.legals, no contemplades en aquest Pla General.

Article 27 Requisits de documentació per a la Sòl.licitud de llicencies

1.- Els projectees tècnics que es presentin per a la concessió de llicéncies es composaran com a mínim, de Memòria, plànols d'edificació i Plànols d'emplaçament.

2.- En la Memòria es descriurà l'obra o instal.lació, s'exposarà la seva finalitat i es justificarà la solució adoptada, exposant el règim jurídica-urbanístic del terreny, i l'adecuació de la Sòl.licitud a les prescripcions del Pla General, aquestes Normes i d'altres instruments d'ordenació urbanística, ordenances i altres disposicions que siguin d'aplicació al terreny en qüestió.

3.- Els plànols d'edificació hauran d'ésser perfectament legibles i es dibuixaran com a mínim a escala 1:100, i hauran d'incloure les plantes, seccions i alçats necessaris per a la clara descripció de l'obra projectada.

4.- Per a les llicències que es Sòl.licitin en Sòl urbà, serà obligatoria la presentació d'un plànol d'emplaçament a escala 1.500 i un de situació a escala 1:2.000 on es relacionarà l'obra projectada amb la vialitat i d'altres elements destacats descrits en el Pla General, Pla Especial o Estudi de Detall que hi sigui de directa aplicació, per a permetre la localització i comprovar la seva adequació al corresponent instrument de planejament.

5.- Per a les llicències en Sòl no urbanitzable, el plànol d'emplaçament serà a escala 1:2.000 i el de situació a escala 1:5.000, i s'inclourà una descripció de les finques llindants, amb indicació dels seus titulars.

19

Capítol Cinquè RÉGIM DEL SÒL

Article 28 Règim Urbanístic

El règim urbanístic del Sòl, es defineix d'acord l'article 23 del Decret Legislatiu 1/1990 i article Planejament, mitjaçant els següents elements

amb allò establert a 19 del Reglament de

a) Classificació del Sòl segons el seu règim jurídic i el seu destí urbanístic Bàsic.

b) Determinació i regulació de l'estructura General i orgànica del territori.

e) Qualificació urbanística del Sòl, incloent la seva divisió en zones.

Article 29 Classificació del Sòl

1.- El territori ordenat per aquest Pla General es classifica als efectes del seu règim juridic i de conformitat amb el seu destí urbanístic Bàsic, en Sòl urbà, Sòl urbanitzable i Sòl no urbanitzable, segons allò previst als articles 115, 116 i 117 del Decret Legislatiu 1/1990. En els plànols d'ordenació del Pla General es reflecteix aquesta classificació inicial del Sòl.

Article 30

El Sòl urbanitzable es convertirà en urbà mitjançant el desenvolupament del Pla General de conformitat amb les previsions de la legislació urbanística. Serà condició imprescindible per a que el Sòl urbanitzable assoleixi la condició jurídic-urbanística del Sòl urbà, l'efectiva realització de les obres d'urbanització i l'acompliment per part dels particulars dels deures i càrregues que es prevegin en el corresponent Pla Parcial.

El Sòl no mitjançant l'article 3

urbanitzable, només una revisió global d'aquestes Normes.

:·,mi to rial

podrà del Pla

transformar-se General segons

en urbanitzable 1' establert a

20

Article 31 Determinacions del Pla per a cada classe de sòl

1.- En el Sòl urbà, el Pla General estableix les determinacions previstes en l'article 29, del Reglament de Planejament, precisant l'ordenació física del territori mitjançant l'asignació d'usos pormenoritzats del Sòl i la seva divisió en zones, definint en forma detallada les condicions d'utilització i edificació, quan correspongui, de cada una d'aquestes zones.

2.- En el Sòl urbanitzable programat, el Pla General determina els sectors pel seu desenvolupament per Plans Parcials, els elements fonamentals de l'estructura urbana (sistemes generals) i la regulació genèrica dels diferents usos globals i els seus nivells d'intensitat. En aquest Sòl, l'assignació i regulació pormenoritzada dels usos del Sòl resultarà de l'ordenació que proposi el Pla Parcial de conformitat amb les previsions d'aquestes Normes sobre xarxa viaria i estandards de dotacions comunitàries i espais lliures.

3.- En el Sòl urbanitzable no programat, s'estableixen en els usos incompatibles, les magnituts mínimes de cada característiques tècniques d'acord amb allò establert Reglament de Planejament.

el Pla General, actuació i les a l'art. 34 del

4.- El Sòl no urbanitzable estarà subjecte, a més d'allò expressament establert en aquestes Normes, a les limitacions que sobre utilització i facultats de disposar, estableixen els articles 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/1990 i 36 del Reglament de Planejament.

Les autoritzacions d'habitatges en sòl no urbanitzable hauran de seguir la tramitació que preveu l'article 44.2 del Reglament de Gestió Urbanística.

Article 32 Sistemes

1.- Als efectes de la determinació i regulació de l'estructura Gen8ral i orgànica del territori, el Pla General i els Plans que el desenvolupin assignen o hauran d'assignar Sòl per als següents sistemes :

1.- Sistema General viari. 2.- Sistema ferroviari. 3.- Sistema d'espais lliures. 4.- Sistemas d'equipaments. 5.- Sistema de serveis tecnics.

2.- Tanmateix es determinen en Sòl urbà els sistemes locals o d'abast parcial corresponents per a completar l'estructura del territori.

~---~~-;-·~"""'""'""•---.--~~·-·-• r•--..rr...,,·,~·,,..,..,~~.....---~-...,.__.._. . .,, ¡ J r\ ":un·/-

. ' : -.. ' .·r. :. _;r ., , • -·r· .·,. ., . , , . • ': --Or!é.'!

21

3.- L'execució dels sistemes anirà coordinada amb la propia ex.ecució del Pla General, d'acord amb el previst en el Programa d'Actuació, especialment pel que fa al desenvolupament del Sòl urbanitzable.

4.- La consideració de sistemes, amb les excepcions que s'indiquin en aquestes Normes, implicarà la declaració d'utilitat pública de les obres i necessitat d'ocupació dels terrenys sota aquesta consideració, als efectes expropiatoris previstos en l'art. 98 del Decret Legislatiu 1/1990.

5.- Tots els sòls destinats a equipaments i dotacions que en el moment de l'aprovació d'aquest Pla General siguin de domini privat i es destinin a l'ús previst pel Pla, podran continuar en règim de propietat privada mentre no es modifiqui la seva actual funció com equipament.

La titularitat dels nous equipaments es determinarà en el corresponent Pla Especial d'assignació d'usos d'acord amb el tipus concret d'equipament.

En els supòsits en que s'admeti la titularitat privada de l'equipament, el sòl no pot prevenir ni de l'expropiació forçosa ni de cessions en favor de l'Administració Actuant.

Article 33 Sistemes locals o d'abast parcial en Sòl urbanitzable

1.- Els plans parcials establiran els sistemes locals o d'abast parcial corresponents a cada sector, d'acord amb els estandars urbanístics específics que es determinin en aquestes Normes, tenint en compte els índexs d'edificabilitat, intensitat d'usos i posició urbana. Aquests estandars seran independents dels sistemes generals.

2.- Qualsevol reducció dels estandars per a sistemes locals o d'abast parcial, acordada o imposada durant la vigència del Pla General, comportarà automàticament la reducció dels coeficients d'edificabilitat en la mateixa proporció en que s'haguessin d'alterar els referits estandars.

' ; 'i!

22

Capítol Sisé REGULACIÓ D'USOS

Article 34 Regulació d'usos

1.- El Pla General regula de forma pormenoritzada els usos als quals puguin estar afectats els terrenys qualificats com a Sòl urbà.

2.- En el Sòl urbanitzable programat, el Pla General assenyala l'ús global de cada sector i, en el seu cas, els usos complementaris. A més fixa la proporció admisible d'usos compatibles.

3.- En el Sòl urbanitzable no programat, el Pla General assenyala l'ús global i la proporció obligatòria per a cada unitat urbanística integrada.

4.- En el Sòl no urbanitzable, el Pla General regual els usos admisibles i fixa els prohibits per a cada tipus de Sòl.

Article 35 Conceptes

1.- S'enten per a ús permés, aquella implantació del qual estigui permesa pel Pla.

2.- S'enten per ús prohibit aquella implantació del qual no estigui permesa pel Pla.

3.- S'enten per ús global aquell que defineixi l'especialització d'un sector de planejament.

'*.- S'en ten per ús complementari aquell que necessàriament ha d'incloure el Pla Parcial que ordeni un sector de planejament.

5.- Són usos compatibles aquells quina implantació no és con·tradictoria amb l'ús global. Correspon al Pla Parcial la definitiva admisió d'aquests usos i l'establiment, en el seu cas, de mesures o limitacions per a assegurar la no pertorbació dels usos globals i complementaris.

23

Article 36 Desenvolupament de la regulació d'usos

1.- En Sòl urba, mitjançant una ordenança específica, poden fer-se més restrictives les determinacions del Pla General pel que fa a la localització i característiques dels usos permesos.

2.- Així mateix, els Plans Especials de Reforma Interior poden

- restringir la localització i característiques dels usos. - prohibir usos permesos pel Pla General. - admetre usos no contemplats pel Pla General, sempre que siguin

compatibles amb els establerts pel Pla General i ratificats pel Pla Especial de Reforma Interior.

3.- En Sòl urbanitzable no programat, el Programa d'Actuació Urbanística fixa la proporció admisible d'usos compatibles amb l'ús global. Els successius Plans Parcials han de fer la regulació concreta dels usos.

4.- En Sòl urbanitzable programat, el Plan Parcial regula pormenoritzadament els usos permesos.

5.- En Sòl no urbanitzable, els Plans Especials per a la millora del medi rural poden prohibir usos perjudicials.

6.- En general, els Plans Especials de protecció del patrimoni históric i cultural poden establir limitacions d'usos.

Article 37

Per raó de la seva funció es destingeixen els usos següents

a) Vivenda b) Residencial e) Comercial d) Oficines e) Industrial f) Sanitari i assistencial g) Educatiu, religiós i cultural h) Recreatiu i esportiu i) Estacionament i aparcament

fJ!l!) ¡:;';" ~-:0-~,-~.!_'c,': :, '(_ .. ,_.

' · · ; ; , I 1 r~ ._ ::i

' ~-)--- ;::1::;::) ": l~m(;yia1

CC;fi'.;·.'··

24

Article 38

Per la seva naturalesa, els usos es divideixen en públics, col.lectius i privats.

Als efectes d'aquestes normes i de les contingudes en els Plans que desenvolupin allò disposat en aquest Pla General, són usos públics els referents als usos i serveis publics, que es desenvolupen en terrenys i instal.lacions de propietat pública, o que siguin desenvolupats per l'Administració. Són usos privats els qui, no estant compromesos en el paràgraf següent, es desenvolupen per particulars en Sòl de propietat privada.

Són usos definexi

col.lectius els privats, destinats al públic, quina relació normalment pel pagament de quotes, preus o taxes.

Article 39

Ús de vivenda Es divideix en unifamiliar, plurifamiliar i rural.

a) Vivenda unifamiliar :

Es la situada en parcel.la independent, en edifici aillat o agrupat horitzontalment a un altre de vivenda o diferent ús, i amb accés exclusiu.

b) Vivenda plurifamiliar :

es

Es l'edifici constituit per vàries vivendes amb accés i d'altres serveis comuns.

e) Vivenda rural

Es la vivenda unifamiliar adscrita directament a l'explotació agrària.

Article 40 Ús residencial

Correspon a aquelles edificacions comunitaris, tals com són residencies, temporal o turístic, comprenent el ram

que es destinen asils, llars, etc. i de la hosteleria, en

a allotjament a l'allotjament general.

25

Article 41 Ús comercial

1.- Es l'ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç a l'engròs o al detall, magatzems exclusivament comercials i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, tals com perruqueries, bars, etc.

La superficie comercial construïda es limitarà a 2.000 m2, no podent superar els 1.500 m2 la superficie de venda.

Per a cada 50 m2 de superficie comercial construïda s'haurà de preveure una plaça d'aparcament.

2.- Els usos comercials que per les seves característiques, matèries manipulades o enrnagatzemades o mitjans utilitzats, originen molesties o generen riscs a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses es regiran per l'establert per l'ús industrial.

Article 42 Ús d'oficines

Comprèn les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat i els despatxos professionals.

Article 1,3 fis industrial

majoristes, estacions de

Comprén les industries de qualsevol tipus, els magatzems de sense serveis de venda directa, els tallers de reparació, les servei i rentat de vehicles, els centres d'abastament com centrals lleteres, etc. La seva reglamentació detallada capítol apart.

escorxadors, s'expressa en

Article 44 Ús sanitari i assistencial

Correspon al tractament o en general, el relacionat centres d'acollida diürna

allotjament de malalts, clíniques veterinaries i, amb la sanitat i la higiene. Comprèn tambè els

de gent gran, minusvàlids, etc. i cementiris.

Article 45 Ús educatiu, religiós i cultural

Comprén l'ús d'ensenyament en tots els seus graus i modalitats, inclosa la preescolar i els jardins d'infancia, amb les seves instal.lacions esportives i culturals anexes; i el de museus, biblioteques i activitats de tipus social; esglésies, temples o capelles.

26

Article 46 fis recreatiu i esportiu

Comprèn els locals i instal.lacions destinats a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura fisica i esports, aixi com espectacles de tota mena i altres manifestacions col.lectives de l'oci i del temps lliure.

Article 47 Usos provisionals

1.- Es consideren usos provisionals els que no estant prohibits per aquestes normes s'estableixen de manera temporal, no precisen obres o instal.lacions permanents i no dificulten l'execució del Pla.

2.- Aquests usos poden autoritzar-se, d'acord amb alló que estableix l'article 91.2 del Decret Legislatiu 1/1990, a precari. Els usos i obres hauran de cessar o ésser demolits sense dret a indemnització quan el municipi acordi la revocació de l'autorització. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada del propietari, s'inscrigui sota les indicades condicions en el Registre de la Propietat.

27

Capítol Seté REGULACIÓ DE L'ÚS INDUSTRIAL

Secció la.: Consideracions Generals

Article ''8 Classificació

A efectes de la regulació de l'ús industrial es classifiquen les activitats industrials i assimilades, atenent primer a les molesties, efectes nocius per la salubritat, danys que puguin ocasionar i alteracions que puguin produir sobre el medi ambient, i segons per l' entorn en el que estan situats.

Pel primer concepte es classifiquen en quatre categories i pel segon criteri s'estableixen quatre situacions.

Article 49 Categories

1.- La classificació d'industries és la següent :

la. Categoria: Activitat admesa en promiscuitat amb la vivenda.

2a. Categoria: Activitat compatible amb la vivenda.

3a. Categoria: Activitat no admesa contigua a la vivenda, pera sí contigua a altres usos d'industria.

4a. Categoria: Activitats perilloses que han de trobar-se apartades d'altra activitat o vivenda.

2.- La determinació de categories s'estableix d'acord amb els criteris següents:

2.1. La primera categoria abarca aquelles activitats no molestes per la vivenda i fan referència a les de caràcter individual o familiar, que utilitzen màquines o aparells moguts a mà o a motor de la petita potencia, que no transmeten molesties al veïnat i que no produeixin sorolls ni emanacions o perills especials.

2.2. Les activitats de segona categoria son les compatibles amb la vivenda i abarquen els tallers o petites industries que per les seves característiques no molesten per desprendiments de gas, pols, olors o donin lloc a sorolls o vibracions que puguin ser causa de molèsties pel veïnat.

- ~

-::.:~~::~ .•. ~~~ C1L-:~ ~ r:;~,~:~~e.~,;,~~~é; 23

2.3. Les activitats de tercera categoría son les incòmodes no admeses contigues a la vivenda pere sí contigues a altres usos e industries. Comprenen la mitjana i gran industria en general amb exclusió d'aquells que encara aplicant-los mesures correctores, la seva molestia, insalubritat, nocivitat o perillositat no pot ser reduïda a límits compatibles amb la proximitat d'altres activitats.

2.4. La cuarta categoria abarca aquelles activitats que per les seves especials característiques de molèstia, insalubritat, nocivitat o perillositat hagin d'instalarse en zones especials distanciades de tota activitat aliena a elles.

Article 50 Activitats de Servei. Instalacions Auxiliars

1.- S'entén per activitats de serveis las que s'han de fer a una comunitat de vivendes o residents. Sense que la seva enumeració sigui exhaustiva, instal.lacions de climatització, de manutenció, d'aparells elevadors i anàlogues.

2.- S'entén per instalació auxiliar d'una industria els dipòsits per combustibles destinats a calefacció, elements de transport intern i manutenció així com les instal.lacions de climatització, depuració, i analogues al servei de la activitat propia. Aquestes instal.lacions vindran regulades per la seva propia reglamentació, i en casos especials per les Normes de Serveis Técnics Municipals.

3.- Tant les activitats de serveis com les instal.lacions auxiliars abans definides, no es classificaran en categories industrials, a menys que per les seves dimensions i naturalesa, o per les molesties que produeixin, els correspongui la seva inclusió com activitat de determinada categoría.

4.- Els garatges privats per a vehicles de turisme i motocicletes es consideraran de primera categoria, i de segona els garatges o aparcaments publics, a menys que per les seves presumibles molesties o característiques especials hagin de considerar-se de categoria superior. En tot cas, quan l'ús del garatge aparcament públic, amb o sense estació de servei, es desenvolupi en un edifici destinat exclusivament a aquesta activitat·, ser& qualificat de segona categoria.

5.- Les estacions de servei en local exclusiu d'aquesta activitat o conjuntament amb garatge o aparcament públic, es considerarà de segona categoria.

'¡ ,.

29

6.- Els magatzems destinats a la conservac~o, guarda i distribució de productes amb exclusiu suministre a detallistes, majoristes, instaladors, fabricants, distribuidors o sense servei de venda directa, es classificaran com de segona categoria, a menys que per les seves molèsties o característiques hagin de considerar-se de categoria superior.

7.- A les plantes soterrànies que no formin unitat amb la planta baixa no s'admetran activitats industrials excepte dels garatges, aparcaments i tallers de reparació de vehicles de turisme o motocicletes.

Article 51 Situació dels locals segons la seva ubicació

1.- S'entén per situació relativa cadascuna de les diferents possiblitats de separació entre industries i vivendes entre sí.

2.- A efectes de l'ús industrial s'entendrà per planta pis la que correspongui a una cota superior a la de qualsevol de les vies públiques a la que l'edificació tingui façana; per planta baixa la immediatament inferior a les plantes pis, i planta sòtan les inferiors a la planta baixa.

3.- Per tenir en compte totes les ubicacions possibles en rel.lació al seu entorn, les situacions es classificaran en

Situació 1a

Situació zg,

Situació 3ê

Situació 41i!

En planta pis en edifici de vivendes i en plantes inferiors de les mateixes amb accés per mitjà d'espais comuns.

En planta baixa d'edifici de vivendes i amb accés exclusiu o independent des de la vía pública.

En naus o edificis exclusius i independents amb façana al carrer.

En edificis situats en zones industrials.

Article 52 Limits màxims

1.- Els límits màxims d'ús industrial en cada categoria i per cadascuna de les possibles situacions, expressades en CV. per la potència n1ecànica, en m2. de sostre per la superficie industrial i en decibels amb escala de ponderació A pel soroll, son els consignats en el quadre següent :

30

NIVELL SONOR MAXIM INTERIOR Situacions relatives EN dB (A)

CATEGORIES D N la. Za. 3a. 4a.

4 cv 50 m2

- - -la. 55 45 Nivell sonor

D40 N30 màxim interior en dB (A)

30 30 ilim. cv 300 500 ilim. m2

2a. 60 50 NO Nivell sonor

D40 N30 D40 N30 D50 N50 màxim interior en dB (A)

ilim. cv ilim. mZ

3a. 75 70 NO NO NO Nivell sonor D50 NSO màxim interior

en dB (A)

4a. CATEGORIA NO ADMESA EN EL TERME MUNICIPAL D'ESPARREGUERA

NO : indica no permesa aquesta categoria en la situació. ILIM : indica sense límit en potència mecànica o superficie.

2.- Per l'aplicació d'aquests límits es tindran en compte les següents regles :

a) La potència computada no inclourà la necessària per accionar montacàrregues, ascensors, condicionadors d'aire, calefacció i altres pel condicionament del local i per manutenció.

b) Els límits de potència a que es refereix el quadre es reduiran en un 50 per 100 per totes aquelles industries en les que la transmisió de potencia es realitzi mitjançant embarrats.

e) Els límits de potència fixada en el cuadre anterior podran ser rebasats en aquells casos en que, a parer dels Serveis Técnics Municipals i amb la conformitat del Servei d'Industries i activitats classificades de la Generalitat de Catalunya, el fet de que rebasar-los no suposi augment en la molèstia, nocivitat o perillosita,t.

'-""·-- ~ ·--'"" ""~" ... --

31

d) La superficie computada no inclourà més que la destinada a l'industria amb exclusió de la utilitzable per despatxos, oficines i altres dependències auxiliars no industrials.

e) Els limits sonors es mesuraran en decibels A i la seva determinació es farà a l'exterior del mateix edifici i a l'interior del recinte més afectat per les molèsties de la industria i en les condicions menys favorables. En l'article - 55 - es desenvolupa amb més extensió tot el que fa referència a limits sonors i mitjans per mesurar-los.

f) Les limitacions i normes que han quedat fixades per la industria no regeixen per les instal.lacions d'acondicionament domèstic, els quals podran disposar d'elements que necessitin, havent de quedar instal.lats amb les convenients precaucions técniques, a fi d'evitar que ocasionin molesties al veïnat.

Article 53 Qualificació d'activitats

1.- Per la qualificació de les activitats en "molestes", "insalubres", 11 nocivesu o "perilloses", s'ajustarà a lo disposat en el Decret 2414/1961, de 30 de Novembre, i en les disposicions modificatives i

de desenvolupament del mateix o a lo que estableixin les que ho sustitueixin i a lo previst per les ordenances municipals actuals

o les que es promulguin en el futur, amb respecte, en tot cas, de aquestes Normes del Pla General.

32

Secció za Condicions de funcionament

Artlcle 54: Llocs d'observacióa Límits de funcionament

1.- Tot i lo disposat en les presents Normes sobre usos industrials, no es podran utilitzar ni ocupar cap sòl o edifici per usos industrials que produeixin alguns dels següents efectes, sorolls, vibracions, males olors, fums, brutícia o altres maneres de contaminació, perturbació de car ac ter electric o d'altra clase, perills especials de foc, eJt:plosió, molèstia, nocivitat o insalubritat en tal grau que afecti negativament el medi ambient, o impedeixi la localització de qualsevol dels altres usos permesos en aquestes Normes, per tal cosa els establiments hauran d'evitar o limitar els perills i efectes per sota dels límits màx.ims de funcionament que per cada tipus d'efecte s'estableix en aquestes Normes, i que per les causes exposades puguin estar presents en els llocs d'observació o determinació de la seva existència que es fixa en aquestes normes.

2.- Els llocs d'observació en els que es determinen les condicions de funcionament de cada activitat seran les següentes :

a) En els límits de la linea de solar o parcel.la o del mur edificable mitjaner pertanyant als veïns inmediats, en els casos en que s'originin molesties per sorolls, vibracions, enlluernament, olors o similars.

b) En el punt o punts en els que els anomenats efectes siguin més notables en casos de fums, pols, residuüs o qualsevol altre manera de contaminació i de perturbació electrica o radioactiva. En el punt o punts on es pugui originar en el cas de perill especial d'incendi i de perill d'explosió.

3.- Els límits de funcionament de cada tipus d'efectes seran els que es relacionin en els Articles següents :

Article 55 Sorolls

1.- La categoria d'una activitat determinada a efectes de soroll s'obté, a partir d'un nivell d'intensitat de la mateixa, i de la seva situació relativa definit en la mateixa manera que en l'article 52.

Es senyalau dos límits màxims de compliment obligat per el nivell sonor emés per l'activitat.

33

El "nivell sonor màxim exterior" es medirà a 1,5 metres de la façana o de la línia de propietat de les vivendes i s'estableix en funció de la zonificació de les mateixes. El 11 nivell sonor màxim interior" es comprovarà a l'interior d'aquests amb balcons i finestres tancades i a una distància si és possible, no inferior a 1,5 metres de les parets. Per cadascun dels nivells sonors màxims exterior i interior es fiJ(en valors per el día i per la nit. La delimitació de l'horari de día i de nit s'estableix com segueix :

Dia Horari comprés entre les 8 i 21 hores. Nit Horari comprés entre les 21 hores i les 8 del mati

2.- Els equips de serveis d'aire condicionat i ventil.lació, tals com ventiladors, condicionadors tipus "finestra11

, unitats condensadores, compresors, bombes, torres de refredament, etc. no poden causar a les vivendes no usuaries d'aquest serveis nivells sonors superiors als següents :

DIA NIT

Nivell sonor màxim interior 35 db (A) 30 db (A)

Nivell sonor màxim exterior 55 db (A) 45 db (A)

Article 56 Vibracions

1.- Es prohibeix el funcionament de qualsevol màquina o activitat que produeixi a les vivendes vibracions superiors als umbrals de percepció de vibració.

Per la finalitat d'aquest apartat s'enten com umbral de percepció de vibració el mínim moviment del terra, parets o estructures capaces d'originar en la persona normal conciencia de vibració per mitjans directes, tals com sensacions tactils o visuals d'objecte en moviment (per exemple figures, plats, làmpares, etc.)

2.- Medició i limits admisibles.

Si es disposa de l'instrumental adecuat, les vibracions originades en les vivendes per les activitats de les industries, es regiran per les següents mides objectives els resultats de les quals seran concloents respecte a apreciacions subjectives.

Aquesta normativa es basa en el desenvolupament dels criteris fundamentals de la Norma ISO 2631-1974.

34

Es pendrà com unitat de mida de l'intensitat de vibració existent en els edificis de vivendes el valor eficaç (A) de l'acceleració vertical, en terçs d' octava, entre 1 i 80 Hz, expresats en rn/s2. Un cop obtinguda aquesta serie de valors, per cadascun d'ells es càlcula el nivell de la vibració ponderada L aplicant l'expressió :

A

L 20 log. (A/Ao) A

Sent Ao el valor de refèrencia en m/s2 a les diferentes frecuencies centrals en terçs d'octava entre 1 i 80 Hz.

-5 - A o 2. lO f per (l f 4 ) Hz

-5 - A o lO f per (4 f 8 ) Hz

-5 - Ao ~ 0,125 lO f per (8 f 80) Hz

Pot prescindir-se d'aquests càlculs si s'aplica el quadre següent

, ':U(:S ·;;_·q·; ;·,_}rüan:~me r.''' ~-\.;¡¡~ ·)~-~:-. 1

35

LIMITS ADMISIBLES DE LA "LA" EN TERRES I SOSTRES DE VIVENDES

Situacions relatives

Situacions la., 2a. i 3a. - Situació 4a.

DIA

65 70

3.- Normes preceptives a les instal.lacions

NIT

60 65

En les situacions relatives industria-vivenda la., 2a. i 3a., sense perjudici de que ademés es compleixin els límits de vibracions assenyalats, s'observaran les següents normes :

a) Es prohibeix anclar qualsevol element de màquina o els seus soports a les parets mitjaneres, sostres o forjats de separació entre locals de qualsevol clase o activitat.

b) L'anclatje de tota màquina o organ movil en terres o estructures no compreses en l'apartat anterior s'efectuarà mitjançant la interposició de dispositius antivibratoris adecuats.

e) Totes les màquines es disposaran de manera que les seves parts que sobresurtin més quedin a una distància mínima de 0,80 metres dels murs perimetrals.

d) Els conductes pels que circulan els fluids de manera forçada, conectats directament amb màquines que tinguin organs en moviment, disposaran de dispositius antivibratoris que impedeixin la transmisió de les vibracions generals en tals màquines o en els conductes per mitjà de les brides o suports de qualsevol clase o activitat.

El pas de conductes a travers de murs, forjats, etc., es farà sense empotraments i amb recolçaments elàstics.

Article 57 Contaminacló atmosférlca

1.- Desde la xemeneia o altre conducte d'evacuació no es permetrà cap emisió que en funció de la categoria sobrepassi els índexs de Ringelman (intensitat de la sombra de fum gris visible) i el d'emisió màxima de pols per unitat de temps en Kg/hr. Els límits numérics màxims aplicables a les activitats industrials son els següents:

CATEGORIES 1 2 3 l¡

Index Ringelman Funcionament normal o 1 1 2

Index Ringelman arrancada 1 2 2 3

Emisió màxima de pols Kg/Hr. 1 '5 1,5 5 40

36

En cap cas es superaran les concentracions màximes admisibles per els demés contaminants que determina la Llei de Protecció de l'Ambient Atmosfèric de 22 de Desembre de 1972 i a les Ordres Ministerials subsegüents que desenvolupau l'anomenada Llei (Decret 833/1975 i Ordres de 10 d'Agost de 1976 i 18 d'Octubre de 1976).

En tots els casos que es superin els limits establerts, l'industria haurà de permetre les mides correctores pertinents resultant aquesta condició indispensable per que la seva clasificació correspongui a lo establert en aquestes Normes.

2.- Olors.

No es permetra cap emisió ni la manipulació de matèries que produexin olors en tals quantitats que puguin ser facilment detectables, sense instruments, en la línia de la propietat de la parcel.la, desde la que s'emeten els anomenats olors.

3.- Altres formes de contaminació atmosférica.

No es permetrà cap tipus d'emisió de cendres, pols, fums, vapors, gasos, ni d'altres de contaminació de l'aire, de l'aigua o del terre, que puguin causar perill a la salut, a la riquessa animal i vegetal, o altres classes de propietat o que causin bruticia.

Article 58 Aigues residuals

En el cas de que l'abocament industrial d'aigues residuals s'inclogui a la xarxa de sanejament general, en la que existeixi una previsió de depuració conjunta o mancomunada d'aquestes aigues, les condicions i limits de composició de l'efluent s'ajustaran a lo disposat en la corresponent Ordenança d'abocaments.

Per aquest atengui als

fi, l'Ajuntament següents criteris

haurà de disposar d'aquesta ordenança que

a) Defensa del personal encarregat de la neteja i manteniment (gasos, fums, vapors).

b) Defensa obra civil (explosió, corrosió, sediments).

e) Evitar possibles interferencies en el funcionament de l'estació depuradora (productes tóxics).

d) Carrega de contaminació (caudal i qualitat), atenent a les característiques de l'estació depuradora final.

37

Quan no existeixi ordenança, l'Ajuntament velarà per que les mides correctores a pendre part per qualsevol industria que petengui utilitzaT la xarxa de sanejament i depuració, garanteixin que 1' efluent reunei:lti les característiques següents :

a) Fent referència a la protecció de la xarxa de clavegueram i a la seva conservació.

a.1.- Absència de solids, liquids o gasos inflamables i/o explosius. a.2.- No s'admetran substancies que suposin la possible obstrucció del

clavegueram. a.3.- El pH de les aigues residuals estarà comprés entre 6 i 9 unitats. a.4.- La temperatura dels abocaments serà inferior als 40Q C. a.5.- Els sulfats hauran de ser inferiors a 1.500 ppm. a.6.- No s'admetran substancies que puguin reaccionar en el clavegueram

de manera que resultin algunes de les incloses en els anteriors apartats.

a.7.- Es prohibeixen gasos procedents d'escapes de motors d'explosió

b) Referent a la protecció de l'estació depuradora comú :

b.l.- No s'admetran casos que puguin produir obstruccions en les conduccions i grups de bombeig.

b.2.- No s'admetran substancies capaces de produir fenomens de corrosió i/o abrasió en les instal.lacions electromecàniques.

b.3.- No s'admetran substancies capaces de produir espumes que interfereixin les operacions de les sondes de nivell i/o afectin a les instal.lacions elèctriques, així com els procesos de depuració.

b.4.- No s'admetran substancies que puguin produir fenómens de flotació e interferir els procesos de depuració.

e) en relació amb la composició química i biològica de l'efluent serà obligatori en qualsevol cas que els abocaments admesos en la depuració conjunta no sobrepasin els següents límits de concentració

- Material en suspensió 1.000 ppm - Matèria sedimentable 10 ml/1 - DB05 1.000 ppm - DQO 2.000 ppm - Relació DQO / DBO 2 - Sulfurs 5 ppm (s)

- Cianurs 2 ppm (CN) - Formal Dehido 20 ppm (HCHO) - Diòxid de sofre 5 ppm (S02) - Crom hexavalents 0,5 ppm - Crom total 5 ppm - Cobre 3 ppm - Niquel 5 ppm - Cinc 10 ppm - Plom 1 ppm

' ' ' • I. I ! :·' ~~ ¡>.. i,', . r,;.

¡-''

38

Article 59 Radioactivitat i perturbacions elèctriques

No es permetrà cap activitat que emeti radiacions perilloses o peturbacion.s elèctriques que afectin el funcionament de qualsevol equip o maquinaria, diferents dels que originin aquesta activitat.

Hauran de cumplir també les disposicions competents en la matèria.

especials dels organismes

Article 60 Enlluernaments

Desde els punts de mida especificats en el parràgraf 2 d'aquesta podrà ser visible enlluernament directe o reflexat, degut lluminoses de gran intensitat o a procesos d'incandescencia temperatures tals com combustió, soldadura i altres.

Norma, no a fonts a altes

Article 61 Possibilitats de foc i explosió

Totes les activitats que, en el seu procés de producció o enmagatzament, incloguin inflamables i materies explosives, s'instal.laran amb els sistemes de seguretat adequats, que evitin la possiblitat de foc, explosió, així com els sistemes adecuats necesaris per combatir-los en casos fortuits. Sota cap concepte podran cremar-se materials o deixalles a l'aire lliure.

En cap cas s'autoritza l'enmagatzematge a l'engròs de productes inflamables o explosius, en locals que formin part o estiguin contigüs a edificis de vivendes. Aquestes activitats per conseqüent, es clasifican sempre de categoria 3a.

Article 62 Consideració de la categoria quan s'aplican mides correctores

1.- Quan per els mitjans técnics correctors utilitzables i de reconeguda eficacia s'eliminen o redueixen les causes justificatives de l'inclusió d'una activitat industrial en una categoria determinada, l'Administració podrà considerar a aquesta activitat, a tots els efectes, com de categoria inmediata inferior.

39

2.- Si les mides técniques correctores no aconsegisin l'efecte justificatiu de l'inclusió d'una activitat industrial en una categoria inferior i en el termini que s'atorgui a l'industrial per la correcció de deficiencies o l'adopció d'altres mides (que no podrà ser superior en cap cas, a dos mesos), no es garantiza l'eficaç funcionament, l'Administració acordarà el cesament o clausura de l'activitat no permesa segons les normes generals.

3.- Només s'autoritzarà el canvi de categoría per aplicació de mides correctores de l'activitat en locals no situats sota vivendes.

4.- En cap cas pedra reduir-se a categoría primera, una activitat de categoría superior.

Capítol Vuité REGULACIÓ DE L'ÚS D'ESTACIONAMENT I APARCAMENT

Article 63 Definició

1.- S'enten per estacionament l'àrea o lloc obert fora de la calçada per parada o terminal de vehicles automòvils.

2.- S'enten per aparcament els espais situats en el subsòl, en el sòl, en edificacions i les instal.lacions necessaries especials destinades a la guarda de vehícles automòbils.

Article 64 Condicions dels estacionaments públics als Plans Parcials i Especials

1.- Agrupació dels espais d'estacionament.

Els espais d'estacionament, exigits per aquestes Normes, hauran d'agrupar-se en àrees específiques sense produir excesives concentracions que donin lloc a nbuits urbans" ni a excesives distàncies a les edificacions i instal.lacions.

2.- Mida.

Amb exclusió dels accesos, illes, rampes ~ arees de maniobra, per cada plaça de parking, haurà de preveure's com mínim una superficie de sòl rectangular de dos quaranta metres (2,40 m.) d'ample per cinc quaranta (5,40 m.) de llargada.

3.- Accesos.

Tot espai d'estacionament haurà d'obrir-se directament a la calçada de les vies urbanes, mitjançant una conexió el diseny de la qual garanteixi suficient seguretat principalment pels vianants, i sigui suficient a la forma de donar accesos i sortides als vehicles. En tot cas, haurà de proveïr-se l'accés de manera concordant amb els moviments de tràfic. L'amplada màxima de cada un dels accesos a l'estacionament desde la via pública, no sobrepasarà en cap cas els set cinquanta metres (7,5 m.)

4.- Diseny i estacionament.

4.1. Pavimentació : Tots els espais d'estacionament hauràn de estar tractats per evitar la formació de fang i pols.

I , '¡¡e;''

,, i : ' • ; ' •

. ' } "

I: i

41

4.2. Integració en el paisatge urbà ; Tots els espais oberts, en especial a partir de vuit (8) places d'estacionament hauran d'integrar-se al paissatge urbà i evitar l'intrusió visual ocasionada per un gran número de vehícles estacionats (principalment en les zones de desenvolupament residencial i en els espais per equipaments) mitjançant plantació d'arbrat,

jardineria, talusos, mobiliari urbà, etc.

4.3. Il.luminació : Les llumeneres utilitzades per il.luminar els espais d'estacionament no crearàn enlluernaments a les zones residencials properes que ocasionin molesties als usuaris.

4.4. Reparació de vehícles : En les àrees públiques d'estacionament no es permetrà cap tipus d'activitat rel.lacionada amb la reparació, entreteniment i neteja de vehícles.

Article 65

Amb indepèndencia del sòl destinat a estacionament públic en virtut de l'aplicació dels estandrs previstos en la regulació de cada zona i sistema s'hauran de preveure places d'aparcament d'acord amb les condicions previstes en els artícles següents.

Article 66 Condicions dels aparcaments

1.- Per permetre l'entrada i sortida de vehícles dels aparcaments, sense maniobres i sense produir conflicte amb les circul.lacions establertes, l'amplada dels accesos serà superior a 5,40 metres per dos sentits i a 3 metres per a un. L'amplada dels accessos farà referència no només a l'umbral, sino també al primer tram de cuatre metres a partir d'aquell.

2.- En tots els aparcaments de més de 40 places es preveurà l'accés per vianants desde fora, separat del de vehícles o adecuadament protegit. L'amplada mínima serà de 0,9 metres.

Article 67 Previsió d'aparcaments en les edificacions

1.- En totes les edificacions de nova planta i en les ampliacions que suposin un increment de sostre o de volum sobre lo construit del cinquanta per cent, hauran de preveure's en els projectes, com requisit indispensable, per obtindre la llicència, les següents places d'aparcament, en l'interior de l'edifici o en terrenys edificables de la mateixa propietat, a raó de un mínim de vint metres (20m2.) cuadrats per plaça, incloses rampes d'acces, àrees de maniobre, illetes i voreres.

42

2.- Les places mínimes d'aparcament a preveure son les següentes

a) Edificis de vivendes

I En el sòl urbà, segons lo que es d~sposi a cada zona.

II En sòl urbanitzable, objecte d'un Pla Parcial, les que es fixen en el mateix, amb el límit mínim d'una plaça cada doscents metres cuadrats (200 m2) d'edificació.

III En el sòl urbà, objecte d'un Pla Espec~al de Reforma Interior, les que es fixen en el mateix, amb el mínim d'una plaça per cada doscents metres quadrats (200m2.) de sostre edificable potencial.

b) Edificis públics o privats per oficines, despatxos ~ serve~s; una plaça d'aparcament per cada cent vint metres quadrats (120m2.) de superficie construída.

e) Edificis en locals i establiments destinats a l'ús comercial i de grans magatzems : a part~r de ciu-cents metres quadrats (500m2.) de superficie util (sumades totes les plantes de l'edifici), una plaça d'aparcament per cada cinquanta metres quadrats (SO m2) de superficie.

d) Edificis destinats a l'ús industrial: una plaça d'aparcament per cada cent metres quadrats (100m2) construïts. Si hagués a més, oficines, despatxos o dependències administratives, es sumarà el que per ells correspngui, segons l'apartat b).

3.- Quan de l'aplicació d'aquests moduls, l'exigencia d'espai per aparcament resulti menor a quatre (4) places, podrà dispensar-se de la previsió d'aquest espai en el procediment de concesió de la llicència de edificació.

4.- Per tot ús permés i que no figuri en aquest article, s'hauran de preveure en els projectes d'edificació, les places d'aparcament en quantitat menor a la demanda per l'ús més similar dentre els mencionats, i el valor del qual precisarà en cada cas l'Ajuntament.

5.- Totes les anterior obligacions de reserva d'espais per aparcaments en els edificis, podran sustituir-se total o parcialment per una major previsió d'espais contigus d'estacionament, quan la zona o sector urbà, per les seves peculiaritats i funció urbana ho permetés o ho exigis.

Per aquesta causa no es podriu disminuir en cap cas les reserves obligatòries de sòl per estacionaments públics o per altres sistemes.

6.- Quan en un edifici existeixin zones destinades a diferents usos, els mínims s'aplicaran per separat a cadascun d'ells.

43

Capítol Nové

Article 68

DISPOSICIONS PER EDIFICIS I CONJUNTS D'INTERES HISTÒRIC I ARTÍSTIC

En el terme municipal d'Esparreguera existeixen diferents edificis i conjunts urbans que mereixen especial atenció a fi de preservar els seus valors monumentals històrics o ambientals.

Amb tal fi s'estableixen les següentes limitacions d'edificabilitat i ús, així com una rel.lació d'àrees a preservar :

a) No podran ser enderrocats ni alterats en la seva configuració exterior per afegits, reformes, demolicions parcials, etc ...

b) S'autoritzaran només les obres de consolidació, conservació, reparació i reforma interior.

e) En les façanes dels edificis catalogats no es podran fixar palometes ni suports de les instal.lacions elèctriques aeries.

Article 69

Compren la rel.lació d'edificis afectats per les limitacions de l'article anterior, els següents :

-Restes del Castell d'Esparreguera (El Puig).

- Ermita de Santa Maria del Puig.

- Castell i ermita de Sant Salvador de les Espases.

- Balneari de la Puda.

- Masia Can Tobella.

- Masia Can Estruc de la Muntanya.

- Masia Can Estruc de la Riera.

- Ermita de Santa Margarida.

- Masia Can Paloma.

- Casa Pairal La Font Rosada.

- Casa Pairal Can Castells.

4'•

- Cova del Patracó.

- Masia Cal Angel.

- Masia Can Roca.

- Casa Pairal Can Comelles.

- Masia Can Golart

- Esglesia Parroquial Santa Eulalia.

- C/ Bruc num. 1 i 15.

- Pl. Sant Magí nums. 8, 10.

- C/ Montserrat nums. 10, 12, 18, 39, L,B, 58a, 67, 88.

- Plaça Santa Eulàlia num. 3.

- C/ Gran nurns. 45, 46, 48, 50, 70.

-Plaça Ajuntament : nums. 2 i 3.

- C/ Cavallers nums. 2 bis, 12, 14, 18, 20, 24, 26, 34, 43, 45.

- C/ Ferran Puig nums. 27, 29, 57, 59.

- C/ Arbres nums. 19, 27, 38, 41, 46, 48.

- C/ Barcelona num. 28.

- C/ Hospital nums. 29, 32.

- Masia Can Rial.

- Masia La Vinya Vella.

- Can Cordelles.

- Col.legis Nous (Verge de la Montanya)

- Ateneu.

- Mercat.

- Escorxador.

t,s

Article 70

La Colonia Sedó es regirà per el Pla inicialment el 28/5/93 (actualment residencial de la colonia.

Especial de Reforma Interior aprovat en tràmit), que ordena la part

Per la zona industrial de Reforma interior que haurà artístic a conservar, a fixant-ne el volum i sostre als existents.

la colonia Sedà es redactarà un Pla Especial de de catalogar els elements amb valor històric­més d'ordenar el sostre actualment existent, màxims edificables que no podràn ser superiors

Mentre no Industrial

s'aprovi el de Can Sedò

actualment, ni l'enderroc

Pla Especial de reforma interior de la Zona no es premetrà l'ampliació del volum edificat de cap element original de la Colonia tals com:

1' xemeneia

* acueducte

* naus industrials amb valor arquitectònic

* casa de l'amo

46

TITOL SEGON SISTEMES

Capítol Primer SISTEMA VIARI, CLAU V

Article 71

1.- El sistema viari compren els espais reservats per a la xarxa viaria i els estacionaments amb l'objectiu de mantenir nivells suficients de mobilitat i accesibilitat entre els diversos sectors i àrees del territori ordenat.

2.- Es distingeuix entre xarxa viaria bàsica i xarxa viaria secundaria o local i espais d'aparcament i vianants (Va).

Els vials corresponents a la primera tindran una amplada m~n~ma de deu metres i els corresponents a la segona, vuit metres (llevat dels casos de vials enclavats en el casc antic i tradicional, en els quals es mantenen amplades de quatre i sis metres).

La xarxa viaria secundària o local té com a tasca principal donar accés a les edificacions i enllaçar amb les vies bàsiques, estant constituida per les vies no compreses en la xarxa bàsica i amb aliniacions i rasants definides pel planejament anterior que es conserva, o assenyalades en el present Pla o, com a desenvolupament del mateix, en Plans Parcials o Especials o Estudis de Detall que s'aprovin en el successiu.

Els espais destinats a aparcaments i vianants, indicats com Va als plànols d'ordenació no atorga front a vial a les zones d'edificació

col.lindants.

En les edificacions de nova planta situades en casc urbà els serveix tècnics municipals podran exigir la construcció de xamfrans en els casos que sigui necessària la millora del sistema viari.

Article 72

1.- En la projecció, construcció, financiació, ús, explotació i conservació de les carreteres s'observa alló exposat per la Llei 25/1988 de 29 de Juliol. L'entorn de tals vies es reigeix, en allò referent a les limitacions de la propietat i ús, pels articles 20 a

· sl~ ambdós inclusivament de l'esmentada Llei. p c.;?~:;:~:·:~:·' .-··:~;-:;~z;-;~:·~:;7------· •e~--

~,·~ l,) D~pu,fu.):.;;n, 1-:, p.- ·.-, ___ . · . . ~ t1 I Obr~?c:: p,',•-r. -· '-· urrl.~_,, 1 ,.:;-;:JOï'al '._, ~ ,) r ¡ \ jl ¡,-,e: · I

Comissió d'U.:~--'-: ~- t iJan,~;n"L: d';\ S -:;¡·e •I -- · ~- e ona

.. --------- 47

2.- No tindran la consideració de carreteres, i es sometran directament a alló establert pel Pla General, sense prejudici de la seva posible inclusió en la xarxa viaria bàsica:

a) Les vies que composen la xarxa interior de comunicacions municipals.

b) Els camins de servei tant particulars com de l'Estat, Ents Autonomies, Entitats locals i d'altres persones del Dret Públic.

3.- a) El Pla inclou en el sistema viari, excepte en les vies referides en el punt anterior, la zona de prohibició de l'edificació, assenyalada a partir de la arista exterior del vial, de la via grafiada, sense prejudici de la delimitació de les correponentes zones de domini públic, servituts i afecció que assenyala la Llei 25/1984.

b) Quan el veïnatge de la xarxa viaria no ho impedeix, en tot o en part, la franja inedificable podrà destinar-se a espais verds.

e) No podran construir-se tanques a menys de 4 metres del eix de la xarxa interior de comunicacions municpals (camins). Tampoc es podran construir edificacions a menys de 10 metres del matei:K eix. En l'encreuament de camins no es podrà edificar en cercle de 25 metres de radi centrat en el punt mig de l'encreuament.

d) Es podran construir tanques resseguint el límit del sòl d'ús privat voraner al sistema viari. Les tanques s'hauran de colocar a la distància, de tipus i forma que s'especifiquen a l'article 38 d. del Reglament General de Carreteres.

4.- Respecte a autoritzacions

a) En el sòl urbà :

Serà d'aplicació en la CN-II en el que disposan els articles 137 i 138 del Reglament General de Carreteres.

"Articulo 137.1 :El otorgamiento de autorizaciones para realizar obras o actividades que afecten a la zona de dominic pública, en las carreteras que discurran por zona urbana o estén incluidas en Redes Arteriales correspondera al Ayuntamiento. Cuando este no tuviera aprobado Plan de Ordenación Urbana, solicitara informe a la Entidad u Organisme titular de la carretera y, en su caso, al Ministerio de Obras Públicas. El infonne desfavorable de cualquiera de estos Organismes supondra la denegación de la autorización solicitada. (Art. 53.1 de la Ley de Carreteras).

48

·.···

"Artículo 138

2 En las zenas de servidumbre y afección de las carreteras indicadas en el número anterior, las autorizaciones de tipes y obras, las atorgaran los Ayuntamientos previo informe del Ministerio de Obras Públicas y, en su caso, del organismo o Entidad titular de la vía, que habra de versar sobre aspectes relatives a disposicienes de la Ley de Carreteras (Art. 53.1 L.C.)

Para el otorgamiente de las autorizaciones a que se refieren los apartados 1 y 2 del articulo anterior, se observaran las siguientes normas

a) SerB siempre preceptiva el informe del Ministerio de Obras Públicas inclusa cuando se trate de travesías.

b) Cuando se trate de actuaciones o cambios de usos de la zona de dominic o que la afecten directamente y no existe Plan de Ordenación y, en su caso, el del Organismo Titular de la carretera, tendra caracter vinculants.

e) Estos informes deberan referirse a aspectos relatives a las disposiciones de la Ley del presente Reglamento.

d) Para garantizar la perfecta ejecución de las obras o actividades que afecten a la explanación de la carretera o calzada, los Ayuntamientos podran exigir al interesado un depósito suficients para asegurar el cumplimiento de las condiciones impuestas 11

•

11 Se debera solicitar informe previo a la licencia de obras por parte del ayuntamiento, o por el interesado, para cualquier actuación que afecte a la zona de la carretera (que sera de 50 m. a partir de la arista exterior de la explanación). Estos informes se solicitaran a la Demarcación de Carreteres del Estada en Cataluña". C/ Maestro Nicolau, ng 19- 08021 Barcelona.

Asimismo, debera quedar por tanta recogido en normas, y solicitarse al interesado previa la obtención de la correspondiente licencia municipal el correspondiente informe.

Capítol Segon SISTEMA FERROVIARI, CLAU F

Article 73

1.- Sense perjudici de la competéncia estatal en la matèria, aquest Pla centè les previsions que corresponen al sistema ferroviari a cel obert i les estacions de mercaderies o viatgers e instal.lacions complementaries existents, en projecte o previstes per al futur, així com els seus entorns de protecció.

2.- Les obres e instal.lacions per aquests usos queden subjectes a la normativa específica sobre la matèria.

3.- Sense perjudici d'alló previst en els plànols d'ordenació, l'edificació en les zones de sòl urbà es separarà 20 metres del eix de la via ferria més pròxima. Quan entre els solars i la via fèrria s'interposi un vial l'edificació seguirà l'alineació del vial encara que es situi dintre de la faixa de 20 metres, però el límit lindant del ferrocarril no es situara a distància inferior a 5,50 m. del carril exterior.

4.- Sense prejudici d'allo previst en els plànols d'ordenació, l'edificació en les zones de sòl urbanitzable es separarà 50 m. de

l'eix de la via fèrria més pròxima.

5.- Sense prejudici d'allo previst en els plànols d'ordenació l'edificació en sòl no urbanitzable es separarà 50 metres de l'eix de la via del ferrocarril.

Article 74

1.- Els Plans Parcials d'Ordenació corresponents a sectors del sòl urbanitzable que estiguin creuats o siguin costaners a les vies ferries, regularan l'edificació i l'ús i ordenaran el sòl tot i respectant les limitacions imposades per la legislació especial ferroviària i per aquestes Normes.

2.- En aquests Plans Parcials, la inedificabilitat a la que es refereix l'article anterior, podrà ésser ampliada o reduida en àrees i sectors determinats sempre i quan es respectin en tot cas les limitacions imposades per la legislació ferroviaria.

51

3.- Quan el veïnatge del ferrocarril no impideixi o destorbi, en tot o en part, el desti previst, la franja inedificable podrà destinar-se a espais verds o estacionaments o equipaments descoberts.

·•;

'' ~ '' ',-, ' •"I

52

Capítol Tercer SISTEMES DE SERVEIS TÉCNICS, CLAU T

Article 75

1.- Correspon als terrenys afectats per la localització de la infraestructura dels serveis tècnics (suministrament i evacuació d'aigües, electricitat, eliminació de residus, telecomunicacions, etc.)

2.- A més de les determinacions contingudes en el Pla, es contemplarà tot allò que disposi l'ordenament regulador de cada servei tècnic.

Article 76

Unicament seran admesos els usos i edificacions propies o directament vinculades amb l'instal.lació al servei a que es destini. Pel que es refereix a l'ús de vivenda, s'admetra exclusivament amb destí al porter o vigilant de l'instal.lació.

Article 77

El desenvolupament dels servei d'infraestructura a que es refereix aquest capital i destí de les reserves de sòl necessaires per els serveis técnics es concretaran per l'Ajuntament, d'acord amb els Organísmes pertinents mitjançant la redacció de Plans Especials que fixin la situació, traçat i característiques dels seus elements, proposant aquestes Normes el següent

Article 78 Pla Especial d'abastament i sanejament d'aigua

Donades les greus insuficiencies ya recollides en l'Informació d'aquest Pla, a més de la complexitat de la gestió actual, serà necessaria la redacció d'un Pla Especial d'Abastament i sanejament d'aigües, de promoció municipal en base a les següentes directrius :

1.- Abastament :

a) Metode de gestió amb intervenció municipal. b) Inclusió de xarxa d'incendis.

53

2.- Sanejament :

a) Una única depuradora general, situada al costat de la Riera Magarola.

b) Un colector general que vaigi des de la zona industrial de Can Comelles per el Torrent Mal fins la estació depuradora.

54

Capítol Quart SISTEMA D'ESPAIS LLIURES, CLAU P

Article 79

Comprén les àrees desinades urbanitzable, i que forma territori ordenat per aquest

a parcs i jardins urbans dintre del sòl urbà i part de l'estructura general i orgànica del Pla General.

Seran d'ús i titularitat pública.

Article 80

1.- Aquestes àrees hauran de disposar-se amb arbrat, jardineria i elements accesoris corn quioscs, etc.

Quan,per la seva extensío, tinguessin la consideració de parc, admetran edificis culturals que necessariament haurà d'ésser d'ús i domini públics, sempre que ocupin menys del 5% de la superficie total del parc en servei. L'altura màxima de les edificacions que es realitzin en aquest sòl, a partir de l'aprovació d'aquestes Normes serà de 9 metres.

2.- Excepcionalment, en els parcs i jardins més grans de 5.000 m2. de superficie,es permetra la ubicació d'instal.lacions esportives públicques a l'aire lliure, amb una ocupació màxima del 50% de la superfície de la zona verda.

Article 81

Les zones verdes que Especials compliran amb

resultin del desenvolupament les següents determinacions :

de Plans Parcials o

1.- Pendent màxima : 10% 2.- Nivell de concentració

· · --, · i · · e ; ~ ,-i ' 1 '

60% de la superficie conjunta.

55

Capítol Cinqué SISTEMES D'EQUIPAMENTS I DOTACIONS, CLAU E

Article 82

1.- Comprèn els sòls destinats a usos públics o col.lectius al Servei directe dels ciutadans, amb les edificacions, instal.lacions i tots els altres accesos o serveis sobre els mateixos.

2.- Normalment, aquest sòl serà de domini públic, si bé s'admet que la gestió sigui confiada al sector privat. També s'admeten els equipaments de propietat privada en les condicions establertes a l'Article 32-5 d'aquestes Normes.

Article 83

Es classifiquen en els tipus següents

E Ensenyament Centres d'ensenyament i anexes esportius.

s Sanitari-assistencial Centres sanitaris - assistèncials geriàtrics i cementiri.

R - Culturals i religiosos

D -Esportius i recreatius

A - Abasteixements i suministres

Temples, centre religios, biblioteca, sales reunions, anexes esportius i de recreacions.

Edificacions i instal.lacions esportives, centres de recreació o expansió i anex de serveis.

Escorxadors i mercats i àrees de serveis.

P - Públic-administratius i de seguretat Centres o edificis pel servei de

l'Administració Pública, serveis de seguretat o militars i altres d'interés públic.

Article 84

1.- Les edificacions s'ajustaran a les necessitats funcionals dels diferents equipaments i dotacions, al paisatge, al respecte a les condicions ambientals i a la integració en el sector en el qual siguin ubicats.

56

2.- Per els equipaments situats en sòl urbà i inclosos dins de mançanes, regirà el tipus d'ordenació de la zona on sigui ubicat l'equipament, o en el seu cas, el de la zona contingüa, respectant les seves condicions d'edificació.

3.- Per els equipaments situats en sòl urbà, però que no formin part de mançanes, i per els situats en sòl urbanitzable, regiran les següen·ts condicions d'edificació:

a) Altura màxima : 9 metres, que podran ultrapassar-se fins un màxim de 12 metres quan ho justifiquin les característiques.

b) Ocupació màxima de la parcel.la 40%

e) Coeficient d'edificabilitat net 1 m2./m2.

C;:.d~Jir.:r .·,_;;¡

·: -:' P.Jii!;c;·.~ .,.., ··r<orial

57

TITOL III SÒL URBA

Capítol Primer DISPOSICIONS GENERALS

Article 85 Definició

Comprén el sòl Urbà els terrenys compresos en àrees consolidades per l'edificació almenys en les seves dues terceres parts, o que estiguin dotats dels serveis urbanístics bàsics previstos a l'article 115 del Decret Legislatiu 1/1990, que regula específicament la classificació d'aquest tipus de sòl.

Article 86 Règim jurídic del Sòl Urbà

1.- Els propietaris del sòl urbà hauran de còrrer amb les càrregues i deures previstos a l'art. 120 del Decret Legislatiu 1/1990, i en especial, les de costejar l'urbanització i cedir gratiutament a favor de l'Ajuntament, els terrenys destinats a vials, parcs i jardins, dotacions i equipaments que estiguin adscrits a algún polígon o unitat d'actuació, seguint el procediment propi del sistema d'actuació que per a cada polígon o unitat s'assenyala per part del Pla General. Ab~í mateix quan es prevegui per part del Pla General l'ampliació mitjançant retranqueig de les alineacions actuals, com a condició previa a la edificació, la part de vial resultant serà també de cessió gratuïta a càrreg dels propietaris interessats.

2.- Per a que els propietaris de terrenys en sòl urbà puguin sol.licitar llicència d'edificació, serà precís a més de l'efectiu compliment, quan correspongui, dels deures i càrregues descrits en el número anterior, que la parcel.la reunieixi els següents elements d'urbanització: Accés rodat,encintat de voravíes, pavimentació de carrers i voravíes,jardinería i arbrat, xarxa de suministre d'energía elèctrica i d'abastament d'aigues, enllumenat públic i xarxa de sanejament.

3.- L'Ajuntament podrà, però, atorgar la llicència condicionada a la finalització de les obres d'urbanització. En tot cas, la concessió d'aquestes llicències condicionades haurà de complimentar els requisits i condicions previstos als articles 39, 40 i 41 del Reglament de Gestió Urbanística, i en especial, el de prestació de fiança en quantía suficient per a garantir l'execució de les obres d'urbanització que corresponguin.

58

4.- L'exercici del dret a l'edificació i urbanització en sòl urbà per part dels seus propietaris, estarà tambè condicionat a l'aprovació definitiva dels Plans Especials previstos amb caràcter obligatori en el Pla General, pel que fa als terrenys inclosos dins de les àrees de desenvolupament del Pla General.

Article 87 Desenvolupament del Pla en Sòl Urbà

1.- Desenvolupament obligatori.

En les àrees grafiades en els plànols de les series B i C "sectors de planejament", caldrà redactar Plans Especials o Estudis de Detall amb caràcter previ a la concesió de llicències d'urbanització i edificació. No obstant, es podrà procedir a l'atorgament d'aquestes llicències en les zones en que es prevegi la conservació de la seva estructura urbana per part del Pla General. Aquesta possibilitat, aiJ(Í

com la naturalesa i característiques d'aquests plans Especials es troba regulada en el capítol V d'aquest Titol III.

2.- Desenvolupament Facultatiu.

A la resta del sòl urbà es podran formular amb caràcter optatiu Plans Especials i Estudis de Detall, sempre que les seves determinacions siguin coherents amb els objectius i determinacions del Pla General.

Article 88 Aplicació directa del Pla General

En els terrenys que, formant part del Sòl Urbà, no estiguin inclosos en cap sector de desenvolupament del planejament, procedeix l'atorgament de llicències d' acord amb l'establert en el Pla General, sense que calgui la formulació d'altres instruments de planejament sempre que reuneixin les condicions d'urbanització i altres requisits previstos per aquestes normes.

Article 89 Definició i contingut dels projectes d'edificació

1.- En llicències de pacel.lació, moviments de terres, tancaments de solars i terrenys i obres d'urbanització.

a) Memòria en la qual es faci referència al Pla que estableixi les condicions de la parcel.lació o de les obres.

b) Plànol de situació a escala no inferior a 1:2.000

e) Plànol de parcel.lació en el seu cas, no inferior en escala a 1:500

.,. __ \

··'''','",• 59

d) Projecte tècnic d'urbanització, signat pel facultatiu corresponent i visat pel corresponent Col.legi professional, en el seu cas, a escala suficient, incloent memòria i detalls de les obres i serveis projectats.

2.- En llicències d'obres d'edificació.

a) Projecte tècnic, signat pel facultatiu competent i visat pel corresponent Col.legi professional. Estarà integrat com a mínim pels documents que integrin el projecte bàsic que defineix el decret 2512/1977 de 17 de Juny, a escala 1:50 ó 1:100, segons la grandaria de l'edifici, essent aquesta documentació suficient per a l'obtenció de la llicència a efeces urbanístics, si be per a començar les obres, serà preceptiva la presentació del projecte executiu que definexi l'esmentat Decret.

b) Document acreditatiu del nomenament d'un aparellador a càrrec de les obres. Excepte en el cas d'edificacions industrials i agricoles.

e) Quan es tracti d'obres de reforma, ampliació, etc., en planta i seccions es dibuixarà, en traç negre allò que es conservi, en traç groc el que hagi de desapareixer, i en traç vermell l'obra nova.

d) Indicació de les connexions previstes amb les xarxes de distribució d'aigua, elelctricitat, i en el seu cas, de clavegueram.

e) Quan les obres projectades afectin a elements estructurals d'un edifici existent, haurà aportar-se un complert estudi de càrregues del mateix, abans i després de la reforma prevista, una memòria d'estintolaments i una manifestació de si l'edifici està o no ocupat amb indicació, en el seu cas, del nom i congnorn dels ocupants que hauran d'esser informats de les obres a realitzar i la qual acceptació de les mateixes haurà d'esser adjuntada a l'expedient de sol.licitud de llicència.

3.- Llicències d'enderrocs o demolicions.

a) Plànol d'emplaçament a escala 1:500.

b) Croquis de plantes, alçats i seccions.

e) Memòria tècnica explicativa de les característiques del treball.

d) Document acreditatiu de que al front de les obres hi ha un tècnic amb el títol que assumeixi expressament la funció de curar de la correcta execució dels treballs, visat pel corresponent Col.legi professional.

4.- Llicències d'obres menors.

Hauran de sol.licitar-se a l'Ajuntament, amb express1o del tipus i magnitud de l'obra·± emplaçament de la mateixa.

60

Article 90 Carcterístiques estétiques de les edificacions

Les noves construccions hauran d'adaptar-se en el bàsic a l'ambient estèt~c del sector per tal de no desentonar del conjunt medi en que estiguessin situades. _ ..

·:·;._i·;~ ~~;JS 0r~)¿:\-'- ~~~L_; ï c:;-ri torial

:~~;:~.!ii:ci:,·~~;¡~,ne dc 8~·!rcelona

61

Capítol Segon PARÀMETRES DE L'EDIFICACIÓ

SECCIÓ la.: Disposicions generals

Article 91 Parc el. la

S'enten per parcel.la tota porció de sòl urbà edificable.

Article 92 Solar

Parcel.la que per reunir les condicions de superficie i urbanització establerts dins aquestes Normes és apta per a la seva inmediata edificació.

Article 93 Planta Baixa

,·.--

1.- Pis baix d'edifici a nivell de sòl, o a dins dels límits que amb referència a la rasant assenyalen les Normes.

2.- No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segon la modalitat de semi-soterrani i entresòl.

3.- Els altells es permetran a la planta baixa quan formen part del local situat a l'esmentada planta baixa i no tinguin accés independent des de l'exterior.

Els altells :

a) Es separaran un mínim de 3 metres de la façana que contingui l'accés principal a l'edifici.

b) La seva alçada lliure mínima per sota serà de 2,50 metres i per sobre 2,20 metres. Si la banda superior es destina a dipòsit de

. , ... mate_J;"j,_a._l~s,, __ , pp SE?rà -~~S,;essari que es compleixi tal condició.

:¡/ -~ i -! -~· , e· I (; .C

'·'

62

4.- L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà la corresponent a cada zona i ús :

ús I Zona l 2 3 4 5 6 7

Vi venda 2,80 2,80 2,80 2,80 2,80 2,80 -

Comercial - Magatzem Tallers, etc. 2,80 3,50 3,50 3,50 3,50 3,50 3,50

Article 94 Planta Soterrani

1.- S'entendrà per planta soterrani tota aquella situada per sota de la planta baixa.

2.- Als soterrània no es permet l'ús de vivenda ni la ubicació d'habitacions per ús residencial i sanitari. Els soterrània, per sota del primer només podràn destinar-se a aparcaments, instal.lacions técniques de l'edifici o similiars.

3.- Les plantes soterrània no es computaran dins de l'edificabilitat permesa per cada parcel.la.

4.- L'alçada lliure de les plantes soterranis serà com a mínim de 2,20 metres.

Article 95 Planta Pis

1.- S'entendrà per planta pis tota planta d'edificació situada per damunt de la planta baixa.

3.- L'alçada lliure mínima de les plantes pis no serà inferior a 2,50 metres.

63

Article 96 : Condicions higièniques mínimes de les vivendes i locals

Sense perjudici d'allò establert en l'ordre de 29 de Febrer de 1944 del Ministeri de la Governació (BOE/1/3/1944) i d'alló establert en el Decret 346/1983 de 8 de Juliol de la Generalitat de Catalunya sobre el nivell d'habitabilitat objectiu exigit a les viviendes, en el Decret 135/95 de desplegament de la Llei 20/1991 de 25 de novembre, de Promoció de l'accesibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i del que s'especifiqui en aquestes Normes, s'establiran les següents condicions mínimes :

1.- La sala d'estar o estança de tota vivenda haurà de tenir una superficie mínima de 14 m2, podent-se inscriure en ella un cercle de diàmetre de 2,70 m; s'exigirà que el seu front de façana tingui una amplada mínima de 2 metres.

2.- Tota vivenda independent posseirà, com a mínim, una cambra de bany composada per dutxa, lavabo i inodor.

3.- Sense prejudici d'alló establert per la Norma Reglamentària d'edificació sobre aïllament tèrmic NRE.AT.87, els tancaments de façanes i mitjeres que quedin al descobert en edificis destinats a vivenda, garantiran com a mínim un aillament tèrmic de coeficient de transmissió no superior a 1,1 Kcal/mZ.X/h/x/CQ., així com una protecció adhient contra humitats i condensacions. Anàlogament, es farà en els paraments de patis de llums i en els exteriors de caixes d'escales.

Les vivendes contigües es separaran amb una paret de 15 cms. de gruix mínim.

4.- a) A les cases plurifamiliars, l'espai destinat a entrada o vestíbol d'escala haurà de comptar amb una amplada mínima de 2,20 metres i una llargada mínima de 2 metres, mesurada perpendicularment a l'accés.

b) Quan calgui l'ascensor, l'entrada al mateix des del portal estarà situada a menys de 1,50 m. per damunt de la rasant exterior d'accés a l'edifici, tenint que poder-se inscriure un cereal de diàmetre mínim de 1,50 metres, enfront a la porta de l'ascensor.

5.- Tota escala tindrà una amplada mínima de vuitanta centímetres (0,80 m.) mesurat per l'àmbit mínim.

6.- La coberta de l'edifici serà acesible directament, per a la reparació i neteja, des de les zones comuns de l'edifici.

7.- Els esglaons de les escales d'ús comú a diverses vivendes tindran, com a mínim, vint-i-sis centímetres (0,26 m.) d'estesa, sense comptar la motllura, i, com a màxim divuit centimetres (0,18 m.) d'alçada.

64

8.- a) Les estances i almenys un dormitori doble, tindran ventilació i iluminació directament des de l'exterior o des de pati de mançana de almenys 8 metres d'ample. Les altres dependencies i peces auxiliars podran fer-ho des de aquests mateixos espais on en el seu defecte des de patis de llum.

Les cuines que no siguin peces independents i les que ho siguin i tinguin forats comunicats amb patis de llums en els quals tambè comuniquin escales, dormitoris, estances i d'altres dependenices

similars, vindran obligades a ventilar-se mitjançant cel oberts de 0,60 m. X 0,60 m. com a mínim i que tinguin entrada d'aire des de l'exterior per la seva part inferior, o bé mitjançant ventilació activada vertical i que no desemboqui en els referits patis de llum.

b) En els usos comercial i d'oficines es permetrà la ventilació i l'iluminació mitjançant elements tècnics de provada eficacia que assegurin les adequades condicions d'higiene.

e) Els banys i banys petits podràn ventilar-se també mitjançant elements tècnics (xemeneies de ventilació), sempre que reuneixin els requisits mínims de les Normes Tecnologiques de l'Edificació.

9.- En el cas d'utilitzar la planta baixa com a vivenda la cota del seu paviment estarà en tots els seus punts a 0,20 m., com a mínim per damunt de la rasant del vial o del terreny exterior.

Article 97 Patis de llums

1.- Les dimensions dels patis de llums seran tals que permetin al seu interior, d'inscriure un cereal de diàmetre igual a un sisè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de tres metres (3m.). Les seves superfícies mínimes correspondran a les de la següent taula :

Alçada del pati (en num. de ZONES plantes pis) o dimensio del Superficie mínima

pati des del terra fins la en m2 coronació

1 1 9 2 9 3 9 4 9

2,3 i 6 1 >= 4 m. 9 2 > 4 i < 7,5 m. 10 3 > 7,5 i < 10,5 m. 12 4 >10,5 i < 13,5 m. 14 5 >13,50 m. 16

65

En la zona 1 per les edificacions d'una crugia que es destinin a vivenda unifamiliar es permetrà un pati de llums de superficie mínima 2 per 2 metres.

2.- El pati de llums serà mancomunat quan pertany al volum edificable de dos o més finques contigues.

L'esmentada mancomunitat haurà d'establir-se en Escriptura Pública inscrita en el Registre de la Propietat.

Les normes per als patis mancomunats seran les mateixes que per als altres patis.

3.- a) Les llums mínimes entre murs del pati no podran reduir-se amb safareigs ni cossos sortints alguns.

b) L'alçada del pati es mesurarà en nombre de plantes des de la més baixa servida pel pati fins la cornisa de l'ultim forjat. El paviment del pati estarà com a màxim un metre (1m.) per damunt del nivell de sòl de la dependència més baixa a il.luminar o ventilar.

e) Els patis podran cobrir-se amb claraboies sempre que es deixi un espai periferic lliure sense tancament de cap classe entre les parets del pati i la claraboia, amb una superficie de ventilació mínima superior de un 20% a la del pati.

Article 98 : Cossos sortints

1.- Són els cossos sortints habitables o ocupables que sobresurten de la línea de façana o de l'alineació de l'edificació.

2.- Són cossos sortints tancats aquells que tinguin totalment tancats els seus contorns laterals i frontal mitjançant elements indesmontables. Són semitancats aquells que tinguin tancat algun dels seus contorns laterals i són oberts els que no estan en les anteriors condicions, com terrasses, balcons i altres semblants.

3.- La superficie del càlcul de proporcions computaran.

de planta dels cossos sortints computarà als efectes superficie de sostre edificada, en les següentes tancats, el 100%, semitancats, el SO%, i els oberts no

4.- En tots els tipus d'ordenació es prohibeix els cossos sortints en Planta baixa. __ .. _ .. ..,. ... ,...,..

66

5.- S'admetran, amb les excepcions o restriccions establertes en les Normes aplicables a cada zona, els cossos sortints, a apartir de la primera planta.

En cap cas els casos sortints podran quedar a menys de 3,50 metres d'alçada, mesurats en qualsevol punt del cos sortint.

Article 99 Elements sortints

l.- Són elements constructius no habitables ni ocupables i de caràcter fix, que sobresurten de la línea de façana o de l'alineació de l'edificació, com sòcols, pilastres, ràfecs, gàrgoles, motllures, marquesines, parasols i d'altres similars. No s'hi inclouen en aquesta denominació els elements sortints de caràcter no permanent com tendals, persianes, rétols, anuncis o similars.

2.- Les limitacions en quant al seu vol, aplicables a tots els tipus d'ordenació son les següents ;

a) S'admeten els elements sortints en planta baixa en edificacions que tinguin el front al carrer de més de 6 metres d'ample i sempre que no sobresurtin més de la desena part de l'amplada de la vorera, ni de 0,25 m.

b) Els elements de major amplada es situaran a una alçada m1n1ma de 3,50 metres per damunt de la rasant de la vorera i el seu vol no serà superior en cap punt a l'amplada de la vorera menys 0,60 metres, amb un vol màxim de 1,50 metres quan siguin opacs i de 3 metres, quan siguin translucids.

e) Les cornises podran volar del pla de façana fins un màxim de 0,30 metres, pels carrers fins 6 metres, i fins un màxim de 0,60 metres pels carrers de més de 6 metres.

Article 100 Elements técnics de les instal.lacions

S'englobau sota aquest terme els filtres d'aire, dipòsits de reserva d'aigua, torres de refrigeració, conductes de ventilació o de fums, claraboies i remataments de murs, antenes de telecomunicació, màquinaria d'ascensors, accessos al terrat o cobert, elements de suport per a estendre la roba i altres.

El volum i disposició d'aquests elements es fixarà corn una composició arquitectònica conjunta de tot l'edifici, en el moment de sol.licitar La llicència municipal d'edificació.

r \' • <' ' \I~~?, ·~·H·ni:;:~"'"' '.~,·

67

SECCIÓ 2a. Paràmetres específics de l'alineació vial

Article 101 Alineació vial

1.- Es la línea que estableix, al llarg dels vials, els límits a l'edificació.

2.- L'alineació d'edificació coincideix amb la del carrer o vial, menys en els casos de retranqueix permesos.

3.- Els retranqueixos permessos son els disposats a les Normes del Pla General al regular el règim de les diferents zones.

Article 102 Façana mínima

Es la dimensió de la linia de façana d'una parcela edificable. Quan està elevant de dos vials contigüs fent cantonada o xamfrà, n'hi haurà prou que aquesta condició es compleixi en qualsevol dels seus fronts.

Les parcel.les amb façanes inferiors a la mínima existents abans de l'aprovació incial d'aquest pla, podran també ser edificables per aquest motiu si s'acredita registralment la indicada preexistencia.

Article 103 Ample de vial

Es la distància més curta entre les dues alineacions oposades d'un vial per cada tram del mateix compres entre dues cantonades o xamfràs. Si les dues alineacions no son paral.leles o representau irregularitats en cada tram de carrer, es pendrà com amplada de vial la mínima amplada del tram considerat.

Article 104 Alçada reguladora màxima i numero limit de plantes

1.- L'alçada reguladora de la edificació i el número màxim de plantes s'estableix en les Normes aplicables en cada zona, atenent al tipus de vial al que donen els edificis o a la classificació urbanística de la zona.

68

2.- L'alçada reguladora màxima es mesurarà verticalment en el plànol exterior de la façana, desde la rasant del vial fins la línia de començament de la coberta o fins el plànol superior del forjat que soporta la terraça o coberta plana.

3.- Per sobre de l'alçada reguladora màxima nomes es permetran

a) La coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al 30%, l'inici de la qual partira d'un punt no més alt del d'aplicació de l'alçada reguladora màxima sobre l'alineació de la façana al vial. Les golfes resultants no seran habitables com a vivendes independents.

b) Les càmbres d'aire i elements de coberta en el cas de cobertes planes o terrats, amb una alçada total màxima de 0,60 m.

e) Les baranes de façana i els elements de separació entre terrassas, l'alçada de les quals no podrà excedir de 1,80 m.

d) Els elements técnics de les instal.lacions.

e) Els remats de façana exclusivament decoratius o ornamentals.

4.- Si la rasant del carrer pressa en la linia de façana presenta un desnivell menor del 0,60 m. d'alçada es pendrà en el centre de la façana. Si la difèrencia de nivells es més gran de 0,60 m. l'alçada es pendrà a partir d'un nivell situat a 0,60 m., per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de cota més alta. No obstant, quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc a que en algun punt de la façana, la rasant de la vorera es situi a més de 2,50 m., per sota d'aquest punt d'aplicació de l'alçada, la façana es dividirà en els trams necessaris per que això no succeixi, considerant com façana independent cadasqun dels trams resultants.

5.- En el cas de solars amb front a dos o més vials en cantonada o xamfrà, l'alçada es determinarà com si es tractes de façanes independents i si les alçades fossin diferents, la major de totes elles arrivarà els vials adyacents amb un longitud màxima de 12 m.

Article lOS Planta baixa

Es aquella en la que el paviment de la mateixa es situa entre 0,6 m. per sobre i 0,6 m. per sota de la rasant del vial en els punts de menor i major cota, respectivament, que correspongui a la parcel.la .

---~

. i Je Cata!unv::-1 : ~-:e !.)o!:t¡··. T:-:~;itorial

.¡,!f:S

•~ t11bar.ir.mf~ de f';;_¡;ce!ona

69

En els casos en que, per causa de la pendent, més d'una planta es situi dins dels límits expossats, cada tram de façana en la que això succeixi, definirà una diferenta planta baixa. Per les parcel.las amb front a dos vials oposats, la cota de planta baixa serà la que correspongui a cada front, extesa fins a la mitat de la profunditat de l'illa.

Article 106 Planta Soterràni

Les plantes soterràni, son no obertures, per causes l'edificació.

les situades sota de desnivells en

Article 107 Profunditat edificable

de la planta baixa, tingui o qualsevol dels fronts de

l.- Es la distància normal a linia de façana que limita per la seva part posterior la edificació.

2.- La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant dels fronts de vía pública, d'una figura semblant a la de l'illa.

3.- Aquesta figura haurà de complir entre alineacions interiors de l'edificació, la separació mínima de 8 metres.

4.- .. La profunditat mínima edificable serà sempre de lO metres.

5.- La profunditat edificable en cada parcel.la només podrà ser sobrepasada amb casos sortints i amb elements sortints.

6.- La profunditat edificable no vindrà modificada per l'inclusió en l'espai lliure interior de l'illa, o en algunes de les parcel.les amb front a un via pública, de sòl públic destinat a jardí, parc, dotacions o equipaments.

Article 108 Espai lliure interior

1.- Es l'espai lliure d'edificació o edificable en part, només en soterràni que resulta d'aplicar les profunditats edificables.

En la zona 1, de l'Ordenació Antiga i Tradicional l'espai lliure interior no serà edificable en cap cas, essent la seva funció la d'espai aj ardinat. .... .

·, . ··¡;· ¿·;~,::; :·· -··¡~~~;~~i::~.,; .. 1~,i 1 De~(:;};, ,,·e~ ,. ;·.,·t ·u<>•' 70 ~,.4_ Jll 1 (_¡0, ·· • o.f¡¡Slloe '- _ _..., ~ ~ . ,. \.)l.l"-' _______.

Cc;nliS:--1- u ~

---~~ ---·

2.- Els soterrani podran sobrepar la profunditat edificable ocupant l'espai lliure interior de l'illa.

3.- Els límits de l'edificació en l'espai lliure interior de l'illa tindran la consideració d'alineacions i es subjectaran a la següent condició :

La seva alineació serà paral.lela a la façana del carrer, havent de complir entre dues cares oposades, la separació mínima de 8 metres.

4.- En els plànols de la serie B es grafia la linia que defineix la fondària edificable i l'espai lliure interior de l'illa.

Article 109 Mitgera

1.- S'enten per mitgera la paret lateral contigua entre dues edificacions o parce.les que s'eleva desde els fonaments a la coberta, tot i que la seva continuitat pot quedar interrumpuda per patis de llum o de ventilació.

2.- Les mitgeres que quedin al descobert amb caràcter permanent, per diferencies d'alçada reguladora, retranqueixos, profunditat edificable o per alguna altre causa, hauran de acabarse exteriorment amb categoria de façanes, o retranqueixar-se la distància necessaria per permetre l'aparició de obertures com si d'una façana es tractes.

3.- Si la mitgera que resultaria de l'edificació de dos solars contigus no es normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana en el punt de la seva intersecció sigui inferior a zso.

En els demés casos, per poder edificar hauran de regularitzar-se els solars per que compleixin la condició indicada.

Article 110 Retranqueixos

A la planta baixa, es permeten façanes porticades formant porxades, d'ús general, sempre que la llum de pas entre pilars i façana retranqueix.ada, en tota l'extensió de la façana sigui com m~n~m de 1,80 m. i alçada lliure mJ_nima de_ 3 ,.2.0 .. me.tres_, en les zones que s'indiquin expresament.

f_ . ; :· 1\ 'r1' . ' r ~ : ·.i ; _\ , 1-\ .:·-:; ¡ t:l 1 i-![,,,

'·<1\ 1';.

7l

Article 111 Cossos sortints

1.- a) La volada màxima dels cossos sortints mesurats normalment en plànol de façana en qualsevol punt d'aquesta, no podrà excedir la desena part de l'amplada del vial o 1,20 m., o l'amplada de la vorera menys 0,60 m.

b) Els cossos sortints oberts podran ocupar les dues terceres parts de la llargada de façana. Els tancats o semitancats no podran ocupar més d'un terç de l'esmentada longitut.

e) Quan la volada dels cossos tancats o semitancats no sigui superior a 45 cms. podran ocupar més d'un terç de la llargada de façana, sempre que no es rebasi la superficie que li correspondria en cas de màxima volada.

d) Es prohibeixen els cossos sortints en tota l'alçada en l'espai que dista de la mitgera la mateixa magnitut que la profunditat de la volada.

e) En l'espai lliure interior de mançana no es permeten coses sortints tancats o semitancats que sobrepassin la profunditat edificable, i la volada màxima dels cossos sortints no excedirà d'un vintiau del diametre de la circuferencia inscrita en l'espai lliure interior de mançana o de 1,20 m.

72

SECCIÓ 3a. Paràmetres específics de l'edificació aïllada

Article 112 Forma i mida de la parcel.la

Es precisaran en el detall de la reglamentació de cada zona.

Article 113 Ocupació maxima de parcel.la

1.- Queda fixada per la relació entre la superficie ocupada per l'edificació i la de la parcel.la edificable. L'ocupació es mesurarà per la projecció ortogonal sobre un plànol horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos sortints.

2.- L'ocupació màxima de parcel.la que podrà ser edificada es la que s'estableix en les normes aplicables a la zona.

Article 114 Planta Sòtan i planta baixa

Les plantes soterrànies en el tipus d'ordenació d'edificació aillada, son tota planta enterrada o semienterrada, sempre que el seu sostre estigui a menys d'un metre per sobre del nivell del terre exterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti és d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindra en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

Article 115 Alçada màxima i numero de plantes

1.- L'alçada màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.

En cap cas les cotes de referència de les plantes baixes podran establir-se en una variació absoluta de més-menys un metre en relació amb la cota natural del terreny. Es pendran com punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de la planta baixa.

2.- Els valors de les alçades màximes i el numero màxim de plantes es determinau en les Normes de cada zona.

·---- -~· -~·-· ·~~ " '"'' ~~- -~-··· ··-~-~--.,·~~-,.,. ~---.

(,::::.- (;, -;· ,, ; ;

73

3.- Per damunt de l'alçada màxima només es permetrà :

a) La coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al 30% i l'inici de la qual es situa a l'alçada no superior a la màxima. Les golfes resultants no seran habitables com a vivenda independent

b) Les càmbres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total de 60 cms.

e) Les baranes fins una alçada màxima de 1,80 m.

d) Els elements técnics de les intal.lacions.

e) Els remats de l'edificació de caràcter exclusivament decoratius.

Article 116 Edificacions de tipus palafític

a) Es tindra en compte, en determinades zones, la facultat d'edificar de manera palafítica, en tal cas la planta baixa no computaría a efectes d'edificabilitat, en la part que es trobi totalment oberta. Els volums que interfereixin eventualment la continuitat de l'espai obert, tals com cossos d'escala, caixes d'ascensor, locals comercials i altres cossos d' edificació, s'inclouran a efectes del càlcul de la superficie màxima de sostre edificables.

b) Aquest tipus d'edificació no comportarà en cap cas, modificació de les alçades previstes per cada zona per aquestes Normes, així com de la rel.lació d'ocupació del terra en planta baixa.

e) Els mateixos criteris es tindran en compte quan es previngin zones porticades d'espai public, en les que es perllonguin els espais publics de carrer o jardí urbà.

Article 117 Construccions auxiliars

1.- Es permet en aquest tipus d'ordenació la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars al servei dels edificis principals, amb destí a porteria, garatge particular, locals per diposit de material de jardineria i altres anàlegs.

2.- La construcció d'edificacions auxiliars s'ajustarà a l'establert en la regulació de cada zona.

74

Article 118 Tanques

1.- Les tanques amb el front a vials publics, dotacions i espais verds, es permetran de material opac fins una alçada màxima de 0,40 metres, essent la resta d'elements de celosia o vegetació fins una alçada màxima de 1,80 mts.

2.- Les tanques amb el front a espais publica hauran se subjectar-se en tota la seva allargada, a les alineacions i rasants d'aquests.

3.- L'alçada màxima de les tanques opaques en ela llindars restants seran tals que en cap cas es rebasi l'alçada de 1,80 m. mesurats desde la cota natural del terreny en l'esmentat llindar.

Article 119 Adaptació topogràfica i moviment de terres

Per les parcel.les amb pendent superior al 30%, que estiguin situades en zones per les que es obligat aquesst tipus d'ordenació regiran les següentes variacions del percentatge d'ocupació permés :

- Del 30 al 50 per 100, es disminueix en l/3 - Del 50 al 100 per 100, es disminueix en 1/2 - Més del 100 per 100 es prohibei'' l'edificació.

En casos en que sigui imprescindible la nivellació del terra en terrasses, aquestes no podran situarse junt als llindars a més de 1,50 mts. per sobre o a més de 2,20 mts. per sota de la cota natural del llindar.

75

SECCIÓ 4a.

Article 120

Paràmetres específics de l'edificació per volumetria específica.

Normes Generals

L'edificació per volumetría específica es desenvolupa en base a la superficie zonal o de referència, la superficie total de sostre edificable, l'índex d'edificabilitat brut i l'índex d'edificabilitat net, els quals es fixau en les prescripcions d'aquestes Normes per cada zona urbanística. A partir d'aquests índexs es disposa per cada zona de forma específica el volum i la superficie total edificable.

Article 121 Superficie edificable en planta baixa

1.- S'entendrà per superficie total edificable en planta baixa la que resulti de la superficie total que projecten ortogonalment sobre el pla del terreny, totes les plantes pis i baixa, que es situau en una zona. En el comput d'aquesta àrea no es contabilitzaran les ocupacions en planta baixa que de les edificacions destinades per equipament públic del sistema local de dotacions.

2.- La màxima superficie edificable permesa per les presents Normes en planta baixa, per cada zona, resultarà d'aplicar a la superficie edificable particular el percentatge denominat d'ocupació màxima en planta baixa.

Article 122 Percentatge d'ocupació màxima en planta baixa

S'entendrà corn percentatge d'ocupació màxima en planta baixa el percentatge que damunt de la superficie edificable privada, podrà l'edificació en planta baixa.

màxim ocupar

Article 123 Cota de referència de l'edificació

1.- L'amidament de l'alçada reguladora màxima en edificacions d'ordenació oberta, es realitzarà a partir de la cota de referència de l'edificació. Aquesta cota de referència es fixarà en cada centre de gravetat de l'edificació o edificacions, o en cada un dels perímetres reguladors situats en una mateixa nivelació del terreny.

76

2.- En els casos en que per raó de la pendent del terreny la diferència de cotes entre els extrems de l'edificació permetés o obligués el aterrament en diferents nivells de pis, la construcció podrà desenvolupar-se en graons seguint la pendent del terreny en la forma constructiva i arquitectónica més adhient, amb la condició, en qualsevol cas, de no sobrepasar mai l'alçada màxima permessa o el número de plantes pis màximes permeses desde qualsevol aterrassament o nivelació de planta baixa.

3.- En qualsevol cas, en terrenys amb pendents, la forma en que s'acordi determinar l'alçada màxima, no permetrà desenvolupar un volúm edificacable superior al que resultaria per un terreny horitzontal.

Article 124 Altura màxlma i número màxim de plantes

1.- L'alçada màxima permesa es mesurarà a partir de la cota de referència o cota natural, fixada en el seu cas.

2.- Els valors de les alçades màximes i el número màxim de plantes es determinen en les Normes de cada zona.

3.- Per sobre la de l'alçada màxima, només es permetrà :

a) la coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al 30%, l'inici de la qual es situa a alçada no superior a la màxima. Les golfes resultants no seran habitables com vivenda independent.

b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total de 60 cms.

e) Les baranes fins una alçada màxima de 1,80 m.

d) Els elements tècnics de les instal.lacions.

e) Els remats de l'edificació de caràcter exclusivament decoratius.

Article 125 Alineacions d'edificació

Constitueixen alineacions d'edificació les línies fixes que, referides a punts coneguts del terreny, permeten situar en planta baixa l'edificació.

77

Article 126 Perímetres reguladors de l'edificació

1.- Constitueixen perímetres reguladors de l'edificació els possibles poligens convexes que es defineixin en el moment del seu desenvolupament mitjançant la figura de planejament que s'indiqui, en els casos en que no es cregui convenient precisar l'edificació exacta, i dintre dels quals haurà d'inscriure's, en planta baixa, la superficie edificable de cada edifici o grup d'edificis.

2.- Per cada zona, la superficie màxima que podran delimitar aquest perímetres reguladors no sobrepassarà en un 15% la superficie total màxima edificable en planta baixa, amb objecte de que l'elasticitat que es confereixi a la fase de projecte arquitectónic executiu i d'especificació de les característiques edificatories, no invalideixi la correcta delimitació dels aspectes públics desenvolupats mitjançant la figura de planejament que s'indiqui, e impedeixi una referència estable de medició.

Article 127 Perfils reguladors de l 1 edificació

1.- Constitueixen perfils reguladors de l'edificacació el gàl.lib del volum o del pla de secció constant, definit com límit dins del que s'haurà de procedir a inscriure el volum de l'edificabilitat de la secció d'edificació (en els casos que sigui constant al llarg d'una directriu), en el moment del projecte arquitectónic executiu.

En cap cas, el perfil regulador podrà sobrepasar l'alçada màxima reguladora i/o el numero màxim de plantes pis.

2.- En la figura de planejament que s'indiqui en cada cas, que defineixi aquests perfils reguladors de l'edificació, es precisarà la cota de la referència i plans a partir dels que haurà d'aplicar-se en cada edifici el perímetre regulador.

Article 128 Distància entre edificacions

1.- La distància entre edificacions o entre cossos d'una mateixa edificació serà, en la seva disposició, funció de l'alçada i de la privacitat de les vivendes. La privacitat de les vivendes actuarà de distància límit, de manera que entre estancies destinades a estar o menjador, la distància normal minima de caracter públic o privat sigui de 8 mts.

,- :, 1 ~ r ·. · - \ r ~ ¡ , ) r l ;-1 i

78

2.- L'alçada actuarà de manera que garanteixi com a m~n~rn per les estancies d'estar o menjador, una hora sòl, entre les 10 i les 16 hores solars del día 21 de Gener, per totes les vivendes incloses en l'ordenació. Pel càlcul de l'anomenat asoleiament, serà preceptiu que la figura de planejament que desenvolupi la zona, contingui l'estudi técnic de les ombres de les edificacions que demostrin el complime11t d'aquest article.

3.- El requisit de distància entre edificiacions haurà de complir-se no només dins de cada zona, sina també amb les posibles edificacions de les àrees properes que es trobin edificades o siguin de potencial edificació per la zonificació d'aquestes Normes, i que es situin, sempre, en la seva posició perrnessa més desfavorable.

Article 129 Distància de les edificicacions a via pública

1.- Les edificacions de PB o PB+ 1 podran aliniar-se al sistema de la xarxa viaria bàsica, però les edificacions de major numero de plantes hauria de separar-se un mínim de 6 m. de l'alineació establerta per les Normes. En la subzona 6' que correpon al sector denominat Cal Trempat la separació d'alineació vial sera de fins 3 metres.

En el cas de donar el front d'edificicació a vies i carreteres de l'Estat o de la Diputació, sera preceptiu a més, separar-se les distàncies que es precisin en les Normes y replantejaments especials vigents.

2.- Serà d'aplicació el punt 1 de l'art. 111 referit a "Cossos sortints en edificicació segons alineació a vial", incloent com tal, tant el sistema viari bàsic, com les vies internes d'accés a l'edificació.

3.- El compliment de la distància a les vies públiques haurà de ser compatible en tot cas amb el cumpliment de les distancies entre edificacions.

Article 130 Edificacions tipus palafitic

1.- Es tindra en compte, en determinades zones, la facultat d'edificar de manera palafitica, en tal cas la planta baixa no computarà a efectes d'edificabilitat, en la part que es trobi totalment oberta. Els volums que interfereixin eventualment la continuitat de l'espai obert, tals com cossos d'escala, caixes d'ascensor, locals comercials i altres cossos d'edificació, s'inclouran a efectes del càlcul de la superficie màxima de sostre edificable.

-~ ¡ 1, I ; ~i,

79

2.- Aquest tipus d'edificació no comportarà en cap cas, modificació de les alçades previstes per cada zona per aquestes Normes, aixi com de la rel.lació d'ocupació del sòl en planta baixa.

3.- El mateixos criteris es tindran en compte quan es preveguin zones-porticades d'espai públic, en les que es perllonguin els espais públics del carrer o jardí urbà.

---~ .. , ... ~-,.,..--"!!''-" ,..,....---....... ..,..,.K·"'1""·'"". :.·:-:··· ·.,;í'~·:} , t¡t(.;rta\

~\i.\~L,0~

80

Capí tol Tercer REGULACIÓ DE ZONES

SECCIÓ la. Zona d'ordenació antiga i tradicional (clau l)

Article 131 Definició

1.- Aquesta zona compren el nucli historie d'Esparreguera a~x~ com les noves edificacions colindants que s'han desenvolupat mantenint l'estructura i tipologia tradicionals.

2.- Es pretén la conservació de l'estructura urbana i edificatoria, per la qual cosa aquestes Normes regulau tant la possible sustitució d'una edificació antiga, com la colmatació dels sectors encara no construits, amb edificació de nova planta.

Article 132 : Edificabilitat

Aquesta ve fixada en funció de profuntitat edificable, no existint

Article 133 Tipus d'ordenació

l'alçada reguladora màxima per tant un index fixe.

Correspon al d'edificació segons alineacions de vial.

Article 134 Condicions d'edificació

i de la

1.- Alineacions. Les façanes hauran de seguir l'alineació oficial del carrer sense retranqueixos a .excepció del que estableix l'article 110, d'aquestes Normes (porxades).

2.- Tipus de front a vial. S'amomena tipus de front a vial al tram de front de vial en el qual concurreixen unes característiques edificatories e históriques específiques que el fan per tant tindre una entitat propia.

Per establir la seva clasificació s'ha tingut en compte tant les costums tradicionals en l'edificació (alçades, profunditat, etc.) con les succesives transformacional urbanas que ha vingut sufrint el casc d'!}§p¡¡¡¡¡:eguera

81

3.- Profunditat edificable i espai lliure interior d' illa. Es regirà segons la clasificació següent, realitzada en base al tipus de front a vial.

Tipus del front a vial A B / e D E F I

Profunditat màxima trd. trd. trd. 16m. 10m 10m.

El fons edificable tradicional per els fronts assenyalats amb les claus "a", "b" i "e" seré en tot cas de 16m com a màxim.

G

10m

El fons mínim, quan per les condicions de la parcel.lació o del pati interior de l'illa sigui menor, serà de 10m., conforme a les condicions de l'article 107 d'aquestes normes.

Aqest fons serà modificat en els supossats d'ampliacions o consolidació dels edificis construits, que podran mantindre el de l'actual edificació.

Quan un edifici es projecti entre edificis ja construits de major profunditat, s'admetra, sempre que mantingui el sostre edificable util resultant del fons de 16 m. que s'enrasi per la façana que dona a l'espai lliure interior amb l'edificació adjacent de menor fons superior als 16 m. regulats. L'excés de sostre es disposaré per l'inclusió de patis de llum o ventil.lació interiors a l'edifici.

El tipus "F" només serà edificable previa reparcel.lació per que d'aquesta manera s'arri vi al fons minim de 10 m. adquirin·t llavors les característiques del tipus 11 e 11

• en el cas de que no es faci us de la reparcel.lació, s'admetrà l'ocupació en planta baixa de la primera finca que dongui front al carrer transversal, a fi de permetre l'apertura de locals comercials.

4.- Alçada reguladora màxima i número de plantes.

Es regirà segons la classificació següent, realitzada en base al tipus de front a vial.

/ ! Tipus del front a vial A B ( e D E F G

Altura màxima 16,50 13,50 11,40 11 '40 9,00 3 '00 3,00

Num. de plantes PB+4 PB+3 PB+3 PB+3 PB+2 PB PB

El tipus "f" també serà edificable amb les condicions ya expresadas en el punt anterior, que li permetin adquirir les característiques del

tipus "e". El tipus G en el tram del carrer Balmes comprés entre el C/ dels Arbres i el C/ Gran serà edificable en planta baixa i un pis, amb alçada màxima de 7,60 m. sempre i quan la planta baixa es destini a us comercial.

·:.r•r' ' \;i!:;- 82

5.- Façana mínima. La longitud mínima de façana s'estableix en 5 metres.

6.- Cossos i elements sortints.

Es prohibeixen els cossos sortints tancats o semitancats permeten-se tan sols els balcons que no sobresurtin més de 30 cms. de volada, amb els laterals ortogonals a la façana. D'aquesta limitació s'exclou la subzona la. que és regirà pel que diposa amb càracter general per tots els tipus d'edificació els articles 98, 99 i 111. Aqueste mateixes disposicions generals seràn les que regulin els elements sortints.

7.- Característiques estétiques i de composició

a) Les edificacions hauran de projectar-se de manera semblant a les existents, conservant la seva tipologia, i procurant mantenir el mateix ritme que les edificacions contigues o properes.

b) La coberta haura de ser de teula arab amb pendent com a màxim del 30% i a dos aigues.

e) No es permetran els balcons correguts que abarquin dos o més forats.

Article 135 Condicions d'ús

1.- Vivenda. Es permet l'ús de vivenda tant unifamiliar com plurifamiliar.

En els edificis amb façana als següents carrers:

Ferran Puig, Carrer dels Arbres Sant Miquel, Carrer Sant Lluis Passatge de l'Ateneu Carrer de Baix

~~rrer Bruch, Carrer Montserrat, Carrer Gran, Carrer Cavallers ~rrer Domènec Castellet, Carrer Sant Jaume arrer Orenci Valls, Carrer del Becó, Passatge Sant Pere

Carrer Taquigraf Garriga, Carrer Sant Antoni, Carrer Hospital Carrer de les Hortes, Carrer Guardiola.

S'aplicarà les seguentes condicions:

*Quan l'edificació ocupi un solar de cinc O·met!ys metres de façana, podrà contenir dos habitatges com a màxim.

* Quan l'edificació ocupi un solar amb façana superior a cinc.metr.es podrà contenir ~os habitatges per cada multiple de cinc metres, excloent les fracci6ilÈi.

2.- Residencial. Es permet.

-----------83

3.- Comercial. S'admet en edificis exclusius sense limitació i en la planta baixa dels edificis de vivendes plurifamiliars i unifamiliars.

A l'illa de Mas d'en Gall, inclosa en aquesta zona, es prohibeix l'ús de vivenda en planta baixa, sent el comercial l'unic admés.

4.- Oficines. S'admet.

5.- Industrial. S'admet l'ús industrial de categoria la., en situació la., 2a. i 3a., i en categoria 2a., en situació 2a. i 3a.

6.- Sanitari i assistencial. S'admet.

7.- Educatiu, religios i cultural. S'admet.

8.- Recreatiu i esportiu. S'admet.

9.- Aparcament. Serà obligatori una plaça per vivenda quan la longitud de la façana tingui 10 ó més metres amb les condicions establertes en el Capítol Vuité del Titol primer.

Quan les condicions constructives o dimensionals del solar o bè la seva situació urbana dificultin l'obtenció d'una plaça d'aparcament per vivenda, es permetrà vincular a la nova edificació les places existents o previstes en edificacions properes.

En aquets casos es permetrà tambè reduir el numero de plaçes d'aparcament en un 25%.

, ~ < ' , ~ I ; I ¡' i;~

84

SECCIÓ 2a.: Zona d'ordenació en illa tancada (Clau 2)

Article 136 Definició

Aquesta zona compren les d'illa tancada, pero d'Esparreguera.

arees desenvolupades que no han seguit

recentment seguint l'esquema la tipologia tradicional

Article 137 Subzones

S'estableixen quatre subzones (a, b, e, d).

Article 138 Edificabilitat

Aquesta ve fixada en funció de L'alçada reguladora màxima i de la profunditat edificable, no existint per tant un index fixe.

Article 139 Tipus d'ordenació

Correspon al d'edificació segons alineació de vial.

Article 140 Condicions d'edificació

1.- Aliniacions. Les façanes hauran de seguir la alineació oficial del carrer sense retranqueixos a excepció dels establerts en l'article 110, d'aquestes Normes (porxades).

En la subzona e es premetrà el retranqueix de la façana dels edificis al carrer, sempre i quan el retranqueix es faci en el conjunt d'una illa i no quedin mitgeres a la vista.

2.- Profunditat edificable. Es regirà atenent al que estableix en les condicions generals, sense sobrepasar en cap de les subzones els 20 rots.

85

3.- Alçada reguladora màxima i número de plantes.

L'alçada reguladora màxima i el número de plantes per cada una de les subzones es el següent :

Tipus de front a vial A B e D

Altura màxima 19,50 16,50 13,50 9,00

Num. de plantes PB+5 PB+4 PB+3 PB+Z

4.- Façana mínima. La longitut mínima de façana s'estableix en 15 m.

5.- Cossos i elements sortints. Es regularan per e que es disposa amb caràcter general per el tipus d'edificació d'alineació a vial.

Article 141 Condicions d'ús

1.- Vivenda Unicament es permet l'ús de vivenda plurifamiliar.

2.- Residencial. S'admet.

3.- Comercial. S'admet en edificis exclusius sense limitació i en planta baixa dels edificis de vivendes.

4.- Oficines. S'admet.

5.- Industrial. S'admet l'ús industrial en categoria la. en situacions la., 2a. i 3a. i en categoria 2a. en situacions 2a. i 3a.

6.- Sanitari i assistencial. S'admet.

7.- Educatiu, religios i cultural. S'admet.

8.- Recreatiu i esportiu. S'admet.

86

9.- Aparcament. Sera obligatori una plaça per vivenda, amb les condicions establertes en el capítol Vuité del Titol Primer.

Quan les condicions constructives o dimensionals del solar o bè la seva situació urbana dificultin l'obtenció d'una plaça d'aparcament per vivenda, es permetrà vincular a la nova edificació les places existents o previstes en edificacions properes.

En aquets casos es permetrà tarnbè reduir el nUmero de plaçes d'aparcament en un 25%.

,, ) ¡_:

·,¡· e: ,;orial ,,

87

Secció 3a,: Zona d'ordenació en edificació aillada (Clau 3),

Article 142 : Definició

Compren aquesta zona una area el que el tipus d'edificació edificació aïllada amb espais

Article 143 : Edificabilitat

del barri Font, en procés es la vivenda unifamiliar lliures ajardinats.

d'urbanització, o plurifamiliar

Es fixa un coeficient d'edificabilitat neta de 1 m2 sostre/m2 sòl.

Article 144 : Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació en edificació aïllada.

Article 145 Condicions d'edificació

1.- Superficie mínima i front mínim de parcel.la.

en en

La superficie mínima de parcel.la serà de 400 m2, és en el cas de vivenda plurifamiliar i de 200 m2 en el cas d'unifamiliar. Els fronts de parcel.la mínimes respectius seran de 14 i 10m.

2.- Ocupació màxima de parcel.la

L'ocupació màxima de parcel.la serà del 40%

3.- Alçada màxima i numero màxim de plantes.

L'alçada màxima autoritzada s'estableix en 10,50 m., i el número màxim de plantes en PB + 2, per les edificacions de vivendes

plurifamiliars, i en 7,50 m. i el número màxim de plantes en PB+1 per les vi vendes unifamiliars,

4.- Separcions mínimes.

Les separacions mínimes a tots els llindars de la parcel.la serà de 3 m. per l'edificació plurifamiliar i de 3 metres al front de vial i 2 m. a la resta de llindars en l'edificació unifamiliar.

88

5.- Construccions auxiliars.

No s'admeten les construccions auxiliars.

Article 146 Condicions d'ús

1.- S'admet l'ús de vivenda unifamiliar i plurifamiliar.

2.- Residencial. S'admet l'ús residencial però limitat a una superficie de sostre de l'edificació que serà, com a màxim, equivalent a la superficie de sostre edificable corresponent a sis parcel.les mínimes.

3.- Comercial. S'admeten comerços destinats a cobrir necessitats cotidianas, fins una superficie per local de 250 m2.

4.- Oficines. S'admeten fins un màxim del 25% de la superficie de sostre edificable en cada parcel.la.

5.- Industrial. S'admet l'ús industrial en categoria la., en situacions la., 2a. i 3a. i en categoria 2a. en situacions 2a. i 3a.

6.- Sanitari i assistencial. S'admet.

7.- Educatiu, religiós y cultural. S'admet.

8.- Recreatiu i esportiu. S'admet.

9.- Aparcament. Serà obligatori una plaça per vivenda, amb les condicions establertes en el Capítol Vuité del Titol Primer.

Quan les condicions constructives o dimensionals del solar o bè la seva situació urbana dificultin l'obtenció d'una plaça d'aparcament per vivenda, es permetrà vincular a la nova edificació les places existents o previstes en edificacions properes.

En aquets casos es permetrà tambè reduir el numero de plaçes d'aparcament en un 25%.

-i:-!: r~,., I U~'")

89

SECCIÓ 4a. Zona d'Ordenació en edificació unifamiliar aïllada (Clau 4).

Article 147 Definició

Comprèn aquesta zona les arees urbanitzades o edificacions unifamiliars aillades envoltades variable.

Article 148 Subzones

en procés d'urbanització, amb de vegetació i amb densitat

S'estableixen cinc subzones diferentes que responguin a la varietat originaria.

Article 149 Edificabilitat

Els indexs d'edificabilitat neta per cadascuna de les subzones son els establerts per el següent quadre :

SUBZONES a b e d e

NETA m2 sostre/m2 sòl 1, 00 1,00 0,75 0,50 0,25

Article 150 Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació en edificació aillada.

C:::~Jit·nf;i :,:,_.J f .. -;rr!\orial

90

Article 151 condicions d'edificació

1.- Superficie mínima i front mínim parcel.la.

La superficie mínima i el front m1n1m de parcel.la en aquestes subzones son els que s'estableixien en el següent quadre :

SUBZONES a b e d e

Superficie m2 250 400 600 1.000 2.000

Front mlnim 12 14 16 18 24

Les parcel.les amb superficie inferior a la la m1n~ma inscrites al registre de la propietat o que tinguesin el seu origen en parcel.lacions anteriors a l'aprovació inicial d'aquest Pla General (3 de Juny de 1982), seran edificables en les condicions establertes en aquest article.

2.- Ocupació màxima de parcel.la.

L'ocupació maxima de parcel.la en aquestes subzones es la que s'estableix en el següent quadre :

SUBZONES a b e d e

Ocupació % 40 30 20 20 lO

3.- Alçada màxima i numero màxim de plantes.

L'alçada màxima autoritzada en tota la zona s'estableix en 7,5 rn. i el número màxim de plantes en PB+ 1.

No s'admeten les construccions palafítiques.

91

4.- Separacions mínimes.

Les separacions mínimes de l'edificació al llindar principal i als secundaris son les següents :

SUBZONES a b e d e

Llindar principal m. 3 6 6 8 12

Lindar secundàri m. 2 3 3 5 10

5.- Construccions auxiliars.

L'alçada màxima de les construccions auxiliars es per totes les subzones de 3,30 m., sent el percentatge d'ocupació el dispossat en el següent quadre :

SUBZONES a b e d

Ocupació % 6 6 4 3

Article 152 Condicions d'ús

1.- Vivenda. Unicarnent es permet l'ús de vivenda unifamiliar.

2.- Residencial. S'admet l'ús residencial, però limitat a una superficie de sostre de l'edificació que serà, com a màxim equivalent a la superficie de sostre edificable corresponent a sis parcel.les mínimes~

3.- Comercial. No es permet excepte en zones destinades a aquest servei o ja consolidades com a tals.

4.- Oficines. No es permet.

92

6.- Sanitari i assistencial. S'admet.

7.- Educatiu, religios i cultural. S'admet.

8.- Recreatiu i esportiu. S'admet.

9,- Aparcament. Serà obligatori una plaça per vivenda en les condicions establertes en el Capítol Vuité del Titol Primer.

Article 153 Area específica de Can Vinyals (Clau 4')

Aquesta qualificació afecta al sector de Can Vinyals en el que s'admet l'urbanització i un cop cumplimentada aquesta, l'edificació. L'intensitat neta sobre parcel.la serà de 0,3 m2s/m2s.

La parcel.lació correspon al projecte de parcel.lació aprovat, amb les condicions d'esgotament de l'edificabilitat que aquest centè.

La resta de les condicions d'edificació seran les corresponents a la zona n4c".

';,

.. -.-._ ------ -~-·

93

SECCIÓ Sa.: Zona d'ordenació en edificació unifamiliar en filera (Clau 5).

Article 154 Definició

Compren aquesta zona les arees en les que el tipus de vivenda unifamiliar aillada ha sigut modificada de manera que les vivendes s'adosan unes a altres. Degut al gran desenvolupament d'aquesta tipologia, no s'ha inclós en l'anterior zona, sine que se l'ha delimitat amb caracter propi.

S'estableixen tres subzones a, a' i b.

Article 155 Edificabilitat

Els índexs d'edificabilitat neta per cadascuna de las subzones son les següentes:

SUBZONES a i a' b

NETA m2 sostre/m2 sòl 1,00 0,50

Article 156 : Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació en edificació aïllada.

94

Article 157 Condicions d'edificació

1.- Superficie mínima i front mínim de parcel.la :

La superficie mínima i el front mínim de parcel.la en aquestes subzones son els que s'estableixen en el següent quadre :

SUBZONES a i a' b

Superficie m2 120 480

Front minim m. 6 12

2.- Ocupació maxima de parcel.la.

L'ocupació màxima de parcel.la en aquestes subzones es la que s'estableix en el següent quadre :

SUBZONES a i a' b

Ocupació % 50 % 25 %

3.- Alçada màxima i número màxim de plantes.

L'alçada màxima autoritzada en tota la zona s'estableix en 7,50 mts. i el numero màxim de plantes en PB+l, sent utilitzable la zona sota -coberta, podent-se iluminar i ventilar a través d'aquesta.

En el cas d'agrupacions consolidades d'alçada mitja inferior a la màxima, les noves edificacions que puguin construir-se en els solars buits, o els increments de volum que es produeixin per obres de reforma en habitatges existents, no podran superar en més de 1,50 metres l'alçada promitg del conjunt .

....... '~"""'" ··-··· e Ç • - :.'1 ,• ·,:.-·

',, .• \

-. ~--·"''' ;~

95

4.- Separacions mínimes.

Les separacions mínimes de l'edificació als llindars son les següents:

SUBZONES a i a' b

LLindar principal i lateral en el cas que 3 5 fos xamfrà m.

Fons de parcel.la 5 10

LLindar secundari - 3

En el cas d'alineacions consolidades, prevaldrà l'alineació existent sobre el retranqueix mínim sempre i quan l'alineació existent compleixi les separacions mínimes establertes en aquest Article.

5.- Construccions auxiliars.

L'alçada màxima de les construccions auxiliars es de 3,30 mts. Sent el percentatge d'ocupació el 6% en la Subzona b, y no permetent-se la seva edificació en la subzona a.

Exclusivament en el barri de La Plana es permetrà l'ocupació del 50% de l'espai lliure del pati amb construccions auxiliars d'alçada màxima 3,30 m.

Article 158 Condicions d'ús

1.- Vivenda. S'adment l'ús de vivenda unifamiliar i el d'agrupacions plurifamiliars sobre parcel.les que tinguin una superficie igual o superior a sis parcel.les mínimes, amb un nombre màxim de viviendes igual al num. de parcel.les mínimes agrupades.

2.- Residencial. S'admet l'ús residencial pera limitat a una superficie de sostre de l'edificació que serà, com a màxim, l'equivalent a la superficie de sostre edificable corresponent a sis parcel.les mínimes.

3.- Comercial. No es permet, excepte en zones destinades a aquest ús o ja consolidades com a tals. Es obligatori l'ús comercial de les plantes baixes en subzona "a'".

4.- Oficines. No es permet.

96

5.- Industria. No es permet.

6.- Sanitari i assistencial. S'admet.

7.- Educatiu, religios i cultural. S'admet.

8.- Recreatiu i esportiu. S'admet.

97

Secció 6a. Zona d'Ordenació volumétrica específica (Clau 6)

Article 159 Definició

Compren aquesta zona l'area en que la edificació correspon al tipus d'ordenació per volumetría específica comprenent tant el sòl edificat com el sòl encara vacant.

Els edificis construïts que quedau inclosos dins d'aquesta zona, sense que compleixin les condicions d'edificació que es senyalen a continuació per la matèixa, no quedaran fora d'ordenació, d'acord amb lo dispossat en la Transitòria 1 d'aquestes Normes, i podran realitzar-se en aquests obres de consolidació i millora. Les obres que impliquin obra nova o augments de volum edificat hauran de subjectar-se a les condicions establertes en la normativa de la zona.

Article 160 Edificabilitat

Correspon a un index d'edificabilitat neta de 1,60 m2 sostre/me sòl. En la subzona 6' serà de 2,40 m2s/m2s i en la subzona 6 11 serà de 3,00 mZ/mZs.

Article 161 Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació segons volumetria específica.

Article 162 Condicions d'edificació

1.- Superficie mínima i front mínim de parcel.la.

La superficie mínima serà de 600m2., sent el front mínim de parcel.la de 20 m.

2.- Ocupació màxima de parcel.la.

L'ocupació màxima de parcel.la serà del 40%. En les subzones 6', 6" serà del 60%

3.- Separacions mínimes

Es regularà per lo disposat amb caracter general per el tipus d '_g_I:.4-~.n.~,c.ió.. .. -seg.ons- ,ve-lumetr±a ·específica.

(~ r', -

9U

4.- Alçada reguladora màxima i número màxim de plantes.

El número màxim de plantes en la zona 6 i 6' serà de PB+3, sent l'alçada reguladora màxima de 13,65 m. El número màxim de plantes en la zona 6 11 serà de PB+4, amb una alçada reguladora màxima de 16,50 m.

Article 163 Condicions d'ús

1.- Vivenda. S'admet unicament la plurifamiliar.

2.- Residencial. S'admet.

3.- Comercial. S'admet.

4.- Oficines. S'admet.

5.- Industrial. S'admet la categoria la. en situacions la., 2a. i Ja. i la categoria 2a. en situacions 2a. i 3a.

6.- Sanitari i assistencial. S'admet.

7.- Educatiu, religios i cultural. S'admet.

8.- Recreatiu i esportiu. S'admet.

9.- Aparcament. Serà obligatori una plaça per vivenda amb les condicions establertes en el Capítol Vuité del Titol Primer.

99

Secció 7a.: Zona d'implantació industrial (Clau 7).

Subsecció la. Disposicions generals.

Article 164 Definició

Correspon a les arees destinades a usos no residencials, fonamentalment industrials i de magatzems, així com tambè a usos comercials i de serveis.

Article 165 Condicions d'ús

1.- Vivenda. S'admet unicament una vivenda per establiment destinada exclusivament a l'alotjament de porters o vigilants.

2.- Residencial. No s'admet.

3.- Comercial. Es podrà admetre previ estudi i justificació de la conveniència i adecuació a l'area industrial a on es projecti implantar.

4.- Oficines. S'admet.

5.- Industrial. S'admet en categories la., Za. i 3a. No s'admet la categoria 4a.

6.- Sanitari i assistencial. S'admet en la modalitat de dispensaris i/o ambulatoris.

7.- Recreatiu i esportiu. S'admeten els usos circumscrits a les pròpies industries, tals com camps d'esports, piscines, etc., amb la finalitat de prestar un servei de caràcter lúdic-social, amb exclussió expressa de qualsevol altre activitat d'aquest caràcter establerta amb finalitat lucrativa establerta fora dels àmbits descrits.

8.- Aparcament. Serà obligatori una plaça per cada 100 m2. d'edificació en usos industrials i de magatzem i per cada 50 m2 construits en usos comercial i de serveis si aquests son d'accés al públic, en les condicions ja expresades en el Capítol Vuité del Titol Primer.

100

Subsecció 2a.: Subzona 7a.

Article 166 Tipus d'ordenacló

Correspon al tipus d'ordenació d'alineació a vial.

Article 167 Edificabilitat

El coeficient d'edificabilitat neta serà 2 m2fm2.

Article 168 Condicions d'edificació

1.- Superficie mínima de parcel.la.

La superficie mínima de parcel.la serà de 250 m2.

2.- Front mínim de parcel.la.

El front mínim de parcel.la s'estableix en 12 m.

3.- Alineacions.

L'edificació anirà es retirarà 2 m. des de l'alineació oficial del carrer.

4.- Altura reguladora màxima i número màxim de plantes.

L'altura reguladora màxima es fixa en 8 m. corresponents a PB+l.

'tHl'i'·:.:.:: C01lor:_-~!li"'' ~~,~ ('.·:-:t;::¡!:_,'i';'r1

~-~¡(_::)1 1i~~-)_::;:·!: · . ''.,._~-,--:;;-~~·!,. ;-~~'rri!urié-'.! ;-~:·: r i:;;:;ri":c,ion;¡

101

Subsecció Ja.: Subzones 7b, 7c i 7d.

Article 169 Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenacio en edificació aïllada.

Article 170 Edificabilitat

L'index d'edificabilitat neta serà de 1,10 m2/m2.

Article 171 Condicions d'edificació

1.- Superficie mínima de parcel.la

2.-

3.-

b) e) d)

Ocupació

b) e) i d)

600 m2. 2.000 m2. 2.500 m2.

màxima de parcel.la

70% 50%

Front mínim de parcel.la

b) 14 m. e) i d) 30 m.

4.- Alçada reguladora màxima i número màxim de plantes

b) 8 m. corresponents a PB + 1 e) i d) En el cas d'edificis d'ús diferent a l'industrial l'alçada

màxima serà de 16,50 m., corresponent a Planta Baixa i quatre pisos. En el cas d'ús industrial l'alçada serà la que requereixi l'instal.lació industrial.

5.- Separació llindars :

Principal

b) e) i d)

3 m. 8 m.

• I . . .J.:i..<_:' I 1_,. ··

Con,;,~, .. , ·'

Restants

1,5 m. 4 m.

102

Article 172 Anul.lat

Article 173 : Anul.lat

103

Secció Ba.: Zona específica de Can Sedó (Clau 8).

Article 174 Definició

Compren l'area de la Colonia Sedó, incloent tant les vivendes com les industries adjacents, a l'objecte de que tota la zona respongui a un tractament unitàri respectant també els diferents usos existents.

Article 175 Règim urbanístic

1.- Fins tant que no es desenvolupi el Pla Especial previst per aquesta zona es podran efectuar obres de reparació, consolidació, modernització o millores de les condicions estètiques o higieniques de les edificacions, pera no augmentar el volum.

2.- Així mateix podràn desenvoluparse les activitats propies de les instal.lacions existents.

3.- En la zona industrial i mentre no s'aprovi el Pla Especial de reforma interior no es permetrà l'ampliació del volum edificat actualment ni l'enderroc de cap element original de la colonia tals com:

"'i< xemeneia

* acueducte

"'i( naus industrials amb valor arquitectònic

-1( casa de l'amo

104

SECCIÓ 9a.: Verd privat a protegir (Clau 9).

Article 176 Règim Urbanístic

Formau part d'aquesta zona els terrenys per els que es preveu la conservació de les seves actuals caracterísitques ambientals i paissatjístiques, sense perjudici d'autoritzar en els mateixos un aprofitament urbanísitc privat, per l'ús esportiu.

Aquests usos esportius suposaran una ocupació màxima del 10% de la superficie total calificada com Verd Privat a protegir.

105

Capítol Quart REGULACIÓ DE LES AREES D'ACTUACIÓ

Article 177 : Unitat d'Actuació A

Unitat executada.

Article 178 Unitat d'Actuació B

Aquesta unitat situada al costat de l'encreuament de la carretera de Piera amb l'actual N-II, abarca la zona qualificada com Ordenació en illa tancada (2b), ademés dels espais destinats a sistema local d'espais lliures.

- Superficie total de l'Unitat d'actuació : 0,29 Ha.

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema local d'espais lliures: 0,185 Ha.

- Superficie zona 2b : 0,105 Ha.

- Index d'edificabilitat bruta global de l'unitat d'actuació : 1,48 m2/m2

- Index d'edificabilitat net global de l'unitat d'actuació : 4,10 m2/m2

- Sistema d'Actuació : Compensació.

Article 179 : Unitat d'Actuació C

Aquestes unitats situadas entre els carrers de Sant Joan i Font del Vidal son consecuencia de la divisió en dos i el canvi en el criteri de disseny de l'antiga Unitat d'Actuació C. Ambdues unitats comprenen sòl qualificat com zona d'ordenació volumètrica especifica (Clau 6) i sòl del sistema d'espais lliures de cessió gratuïta.

Unitat d'Actuació C1:

- Superficie total de l'Unitat d'actuació 0,221 Ha.

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema local d'espais lliures 0,089 Ha.

- Superficie zona 6 : 0,138 Ha.

- Index d'edificabilitat bruta global de l'unitat d'actuació : 0,97 m2/m2

- Index d'edificabilitat net global de l'unitat d'actuació : 1,60 m2/m2

- Sistema d'Actuació : Compensació.

106

Unitat d'Actuació C2:

- Superficie total de l'unitat d'actuació 0,214 Ha.

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema local d'espais lliures: 0,136 Ha.

- Superficie zona 6" : 0,078 Ha.

- Index d'edificabilitat bruta global de l'Unitat d'Actuació 1,09 m2t/m2s

- Index d'edificabilitat net global de l'Unitat d'Actuació : 3 m2t/m2s

- Sistema d'Acctuació : Compensació.

Article 180 Unitat d'Actuació D

Aquesta unitat situada en el Barri Font abarca la zona qualificada com Ordenació en illa tancada (clau 2c), ademés dels espais destinats a sistema local d'espais lliures i a vials, ambdòs de cessió gratuïta.

- Superficie total de l'Unitat d'actuació

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema local d'espais lliures: 0,126 Ha. Superficie destinada a vials: 0,035 Ha

Total cessions: 0.161 lla.

- Superficie zona 2 : 0,123 Ha.

0,2840 lla.

- Index d'edificabilitat bruta global de l'unitat d'actuació: 1,732 m2t/m2s

- Index d'edificabilitat neta global de l'unitat d'actuació : 4,00 m2t/m2s

- Sistema d'Actuació : Compensació.

Article 181 : Unitat d'Actuació E

Aquesta unitat compren les zones industrials situades en la zona de 11 La Creu". Es delimita als efectes de l'execució per part dels propietàris de les obres d'urbanització necessàries, de conformitat amb el corresponent projecte a formular per els mateixos.

No es preveu la creació de sols de cessió gratuïta.

Superficie de la Unitat: 2,525 Ha.

107

Article 182 Unitat d'Actuació F

Situada en la zona Industrial del Sur, es delimita als efectes només de que s'executin per part dels propietària les obres d'urbanització necessàries, de conformitat amb el corresponent projecte que haurà de formular-se pels mateixos.

No es preveu la creació de sòls de cessió gratuïta.

Sistema d'Actuació : Cooperació.

Article 183 Unitat d'Actuació G

Aquesta Unitat situada en la façana de l'antiga carretera N-II al costat de l'accés Sud-Est al casc urbà, abarca una zona qualificada com a zona 2c que comprèn una illa dedicada en l'actualitat a l'activitat industrial i que es qualifica per a futurs usos d'ahabitatge, ademés de les superfícies de sòl destinades a sistema d'espaïs lliures i a sistema viari.

Superficie total de l'unitat d'actuació: 0,7363 Ha.

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema local d'espais lliures Sistema viari:

TOTAL cessions:

Superficie zona 2c: gàlib edificable: Verd Privat (9):

Total zona 2c:

Index d'edificabilitat brut: 0,94 m2st/m2s.

Index d'edificabilitat net: 3,02 m2st/m2s.

Sistema d'actuació: Compensació.

0,1080 Ha. 0,3993 Ha.

0,5073 Ha.

0,1730 Ha. 0,0560 Ha.

0.2290 Ha.

108

Article 184 Unitat d'Actuació H

Aquesta unitat que comprèn els sols situats entre l'antic traçat de la Nil i el Torrent Mal, inclou les zones 2, 6 i 6', ademés de determinar els espais destinats a sistema local d'espais lliures i sistema viari de cessió gratuïta.

- Superficie total de l'unitat d'actuació 1,591 Ha.

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema local d'espais lliures: Sistema viari:

TOTAL cessions:

- Superficie zona 2c - Superficie zona 6 - Superficie zona 6' - Superficie zona 9 (verd privat) :

0,140 Ha. 0,510 Ha.

0,650 Ha.

o, 156 Ha. 0,440 Ha. 0,231 Ha. 0,114 Ha.

- Index d'edificabilitat bruta global de l'unitat d'actuació

- Index d'edificabilitat net global de l'unitat d'actuació :

- Sistema d'Actuació : Compensació.

Article 185 Unitat d'Actuació I

1,02 m2t/m2s

1, 72 m2t/m2s

Aquesta unitat situada en el tram final del carrer Beat Domenech Castellet, substitueix l'antic PERI LLOBREGAT i s'ordena com zona 3, reservant espai per al sistema local viari i un petit terrenys d'equipaments.

- Superficie total de l'unitat d'actuació

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema local d'equipaments Sistema viari

TOTAL cessions:

- Superficie zona 3 :

0,042 Ha. 0,091 Ha.

0,133 Ha.

0,787 Ha.

0,92 Ha.

- Index d'edificabilitat bruta global de l'unitat d'actuació : 0,86 m2/ru2

- Index d'edificabilitat net global de l'unitat d'actuació : 1,00 m2/m2

- Sistema d'Actuació : Compensació.

109 '"' \

L'ordenació d'aquesta unitat es desenvoluparà mitjançant la redacció d'un Estudi de Detall.

Article 186 Unitat d'Actuació J

Aquesta unitat situada en l'extrem Noroest del casc urbà, al costat de l'antiga NII i el carrer Bruc, inclou una amplia zona abans qualificada com a zona 1 d'ordenació antiga i tradicional, que ara s'ordena com zones 1 i 2, ademés dels espais dedicats a sistema local viari.

- Superficie total de l'Unitat d'Actuació 0,587 Ha.

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema viari: 0,186 Ha.

- Superficie zona 1 : 0,016 Ha. - Superficie zona 2b : 0,385 Ha.

- Index d'edificabilitat bruta global de l'unitat d'actuació : 2,73 m2/m2

- Index d'edificabilitat neta global de l'unitat d'actuació : 3,25 m2/m2

- Sistema d'Actuació : Compensació.

L'ordenació de la zona 2b d'aquesta unitat es desenvoluparà mitjançant la redacció d'un Estudi de Detall.

Article 187 Unitat d'Actuació K

Aquesta unitat situada al sud del casc urbà, darrera la benzinera existent, inclou una amplia zona sense edificar qualificada abans en part con a zona Sa i en part con a zona 6.

En la modificació es reordena el sistema viari i es delimita una única illa qualificada con a zona 6.

- Superficie total de l'Unitat d'Actuació 0,707 Ha.

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema viari: 0,207 Ha.

Superficie zona 6 : 0,485 Ha.

110

- Index d'edificabilitat bruta global de l'unitat d'actuació : 1,10 m2/m2

- I nd ex d'edificabilitat neta global de l'unitat d'actuació : 1, 60 m2/m2

- Sistema d'Actuació : Compensació.

L'ordenació de l'edificació d'aquesta unitat s'haurà de desenvolupar mitjançant un projecte bàsic unitari que ordeni tot el volum edificable.

El projecte podrà ordenar part de l'edificació amb les subzones 6' i 6" sempre i quan no es superi l'índex d'edificabilitat bruta global de l'unitat de 1,10 m2/m2.

Article 188 Unitat d'Actuació L

Aquesta unitat situada a l'extrem sud del casc urbà compren la zona 7d i els espais destinats a sistema viari local que l'envolten.

- Superficie total de l'Unitat d'Actuació 1,525 Ha.

- Sistemes de cessió gratuïta:

Sistema viari: 0,425 Ha.

- Superficie zona 7d : 1,10 Ha.

- Index d'edificabilitat bruta global de l'unitat d'actuació : 0,793 m2/m2

- Index d'edificabilitat neta global de l'unitat d'actuació : 1,10 m2/m2

- Sistema d'Actuació : Compensació.

L'ordenació d'aquesta unitat es desenvoluparà mitjançant la redacció d'un Estudi de Detall.

Article 189 Polígon d'Actuació A'

Abarca l'àrea corresponent a l'urbanitzaciò de Can Vinyals, dins dels límits territorials que s'especifíquen.

L'objecte del Polígon es permetre l'acabament del procés d'Urbanització (principalment clavegueram i pavimentació) del sector a càrrec dels actuals propietària mitjançant la formulació i execució del corresponent projecte i l'obtenció del terrenys destinats pel---Pla a espais lliures per la seva cessió gratuïta_ a. .. fave-r-d!!"_-T•··A~ministració Municipal.

'1'-•··0"'·-~~···•~_,,,,..,,,. __ ,- on I, ,\• •I ~:·¡;): .

TI .. ,1 (jl)l\!.-'1 1 ~ 1 (--·r·: : ~ .<··

1,~-- \ !)et''-'_'· r-s 111 · \ 11: i'¡\) r:_ .-, n'e_'~) ~-·_,i,_r·~~~~,: ~ >i. J ~· ~ 1 ~_¡: - co1n1~·-··; __, _ __...,.."""""""~

~-----

Sistema d'Actuació Compensació.

Un cop aconseguits els objectius per els que es constitueix la junta de Compensació, aquesta haurà de transformar-se en una Entitat Urbanística de Conservació, de conformitat amb el que estableix l'art. 19 d'aquestes Normes.

Article 190 Polígon d'Actuació D'

Abarca l'àrea corresponent a l'urbanització de Can Rial, dins dels limi·ts territorials que s'especifiquen.

L'objecte del Polígon es permetre l'acabament del procés d'urbanització (principalment clavegueram) del sector a càrrec dels actuals propietàris, mitjaçant la formulació i execució i l'obtenció dels terrenys destinats pel Pla a espais lliure i equipaments, per la seva cessió gratuïta a favor de l'Administració Municipal.

Sistema d'Actuació Compensació.

Un cop aconseguits els objectius pels que es constitueix la Junta de Compensació, aquesta haurà de transformar-se en una Entitat Urbanística de Conservació de conformitat amb el que estableix l'art. 19 d'aquestes Normes.

Article 191 Polígon d'Actuació C'

Abarca l'àrea corresponent a l'ampliació de Can Rial, dins dels límits territorials que s'especifiquen.

L'objecte del Polígon es permetre l'acabament del procés d'urbanització del Sector a càrrec dels seus actuals propietària, mitjançant la formulació i execució del corresponent projecte i l'obtenció dels terrenys destinats pel Pla a espais lliures i equipaments, per la seva cessió gratuïta a favor de l'Administració Municipal.

Sistema d'actuació Compensació.

Un cop aconseguits els objectius per els que es constitueix la Junta de Compensació, aquesta haurà de transformar-se en una Entitat Urbanística Conservació, de conf<).!;!!li~t~t .. a.,.¡,.·-eJ:-que estableix l'art. 19 d'aquestes Norme~.\'-1··.;<\ r-,l-:'··, 1 ;~~--:-,_.~~-' (~:-,_'··,it.!;··.·.;~~, -.,;_,:·-~· ,

' : \ ¡¡ ! ' ' .. t'.\

de

112

Article 192 Polígon d'Actuació D'

Abarca l'àrea corresponent a l'urbanització Mas d'en Gall, dins dels límits territorials que s'especifiquen.

L'objecte del Polígon es permetre l'acabament del procés d'urbanització (principalment clavegueram i pavimentació) del Sector a càrrec dels seus actuals propietàris, mitjançant la formulació i execució del corresponent projecte i l'obtenció dels terrenys destinats pel Pla a espais lliures i equipaments, per la seva cessió gratuïta a favor de l'Administració Municipal.

Sistema d'actuació : Compensació.

Un cop aconseguits els objectius per els que es constitueix la junta de Compensació, aquesta haurà de transformar-se en una Entitat Urbanística de Conservació, de conformitat amb el que estableix l'art. 19 d'aquestes Normes.

.,,;\orial

113

Capítol Cingué SECTORS DE PLANEJAMENT EN SÒL URBÀ

Article 193 Plans especials de Reforma interior

Es preveu el desenvolupament d'una zona

1.- Pla Especial de Can Roca:

Situat en el sector de Can Roca, destinat a l'ús d'habitatge.

L'ordenació que desenvolupi el Pla Especial respectarà l'entorn paisajístic, la vegetació i la topografia de la zona en la que està situat.

El desenvolupament del sector s'ordenarà mitjançant els paràmetres de les zones d'edificació unifamiliar aïllada (Zona 4 i en filera (zona Sa), amb una edificabilitat bruta global de 0,48 m2/m2.

La superficie del sector es de 6,73 Ha., de les que un mínim de 2 Ha. es destinaran a sistma local d'espais lliures situat paralelament al carrer del límit sud, i com a separació de la zona industrial contigua.

La promoció del Pla Especial de Can Roca podrà ser d'iniciativa privada.

Article 194 Estudis de Detall

1.- Estudi de Detall de l'unitat d'Actuació G.

Es preveu l'ordenació d'aquesta unitat d'actuació mitjançant la redacció d'un Estudi de Detall que podrà ser de promoció privada.

L'àmbit de l'Estudi de Detall serà el de la zona 2c i el sistema P, amb una superficie de 0,337 Ha.

L'Estudi de Detall que es redacti per a ordenar aquesta unitat haurà de preveure l'ordenació dels volums d'edificació i de les arees de verd privat i verd públic.

Els paràmetres a aplicar per l'estudi de detall seran els que s'especifiquen en l'article 183 per l'unitat d'actuació G.

114

2.- Estudi de Detall de l'Unitat d'Actuació I.

Es preveu l'ordenació d'aquesta unitat d'actuació mitjançant la redacció d'un Estudi de Detall que podrà ser de promoció privada.

L'àmbit de l'estudi de detall serà la totalitat de l'unitat d'actuació (0,92 Ha).

L'estudi de detall que es redacti per a ordenar aquesta unitat haurà de preveure l'ordenació dels volums d'edificació i el traçat dels vials interiors.

Els paràmetres a aplicar per l'estudi de detall seran els que s'especifiquen en l'article 185 per l'unitat d'actuació I.

3.- Estudi de Detall de l'unitat d'Actuació J.

Es preveu l'ordenació de la zona Zb d'aquesta unitat mitjançant la redacció d'un estudi de detall que podrà ser de promoció privada.

L'àmbit de l'estudi de detall coincideix amb la zona 2b amb una superficie de 0,420 Ha.

L'estudi de detall que es redacti per a ordenar aquesta zona haurà de preveure l'ordenació volumètrica de l'edificació.

Els paràmetres a aplicar per l'estudi de detall seràn els que s'especifiquen a l'article 186 i els corresponents a la zona 2b.

4.- Estudi de detall de l'unitat d'actuació L.

Es preveu l'ordenació d'aquesta unitat d'actuació mitjançant la redacció d'un Estudi de Detall que podrà ser de promoció privada.

L'àmbit de l'estudi de detall serà la totalitat de l'unitat (1,525 Ha)

L'estudi de detall que es redacti per a ordenar aquesta unitat haurà de preveure l'Ordenació dels volums d'edificació, el traçat dels vials interiors (en el cas de que siguin necessàris) i dels aparcaments.

Els paràmetres a aplicar per l'estudi de detall seran els que s'especifiquen en l'article 188 per l'Unitat d'Actuació i els de la zona 7d.

'"¡jl¡i-_'

115

5.- Estudi de detall ED 3.

Es preveu l'ordenació de l'illa qualificada com zona d'ordenació per volumetria específica ( 6) mitjançant la redacció d'un Estudi de Det·all que podrà ser de promoció privada.

L'àmbit de l'estudi de detall serà la zona 6 de 0,923 Ha. de superficie.

L'estudi de detall que es redacti per a ordenar aquesta zona haurà de preveure els volums d'edificació, els traçats dels vials interiors, dels aparcaments i de les areas ajardinades.

Els paràmetres a aplicar per l'estudi de detall seran els corresponents a la zona 6.

6.- Estudi de detall ED 4.

Es preveu l'ordenació de l'illa qualificada com zona d'ordenació per antiga i tradicional (1) mitjançant la redacció d'un Estudi de Detall que podrà ser de promoció privada.

L'àmbit de l'estudi de detall serà tota l'illa de 0,528 Ha. de superficie.

L'estudi de detall que es redacti per a ordenar aquesta zona haurà de preveure els volums d'edificació, els traçats dels vials interiors, dels aparcaments i de les areas ajardinades.

Els paràmetres a aplicar per l'estudi de detall seran els corresponents a la zona 1 amb els fronts de vial indicats en el plànol d'ordenació.

116

TITOL IV SÓL URBANITZABLE

Capítol Primer DISPOSICIONS GENERALS

Article 195 Definició

1.- Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que no tenen la condició jurídica de sòl urbà, però que el Pla General declara aptes per a ésser urbanitzats.

2.- El sòl classificat com a urbanitzable, es divideix en dues categories:

a) Sòl Urbanitzable Programat, del qual es preveu l'urbanització dins del Programa d'Actuació del Pla General.

b) Sòl Urbanitzable no Programat, del qual no es preveu l'urbanització dins del Programa d'Actuació, i que requereix,per assolir aquest objectiu, la prèvia formulació i aprovació d'un Programa d'Actuació Urbanística.

Article 196 Desenvolupament del Sòl Urbanitzable Programat

1.- D'acord amb l'establert a l'article 10 d'aquestes Normes, el sòl urbanitzable programat es desenvolupa mitjançant Plans Parcials d'Ordenació, l'àmbit del qual haurà de coincidir amb el dels sectors de planejament que per aquest tipus de sòl específica el Pla General.

2.- Els Plans Parcials d'Ordenació hauràn de contenir les determinacions i documentació que preveuen els articles 45 i següents del Reglament de Planejament Urbanístic.

3.- El Pla General estableix per a cada sector les característiques de l'ordenació a desenvolupar-hi, mitjançant la definició dels paràmetres de les zones que s'adscriuen a cada un dels sectors.

4.- Tanmateix es defineix per a cada sector els estàndars mínims de terrenys destinats a parcs i jardins urbans, zones esportives, equipaments i dotacions de caràcter públic que hauran d'esser objecte de cessió obligatoria i gratuïta a favor de l'Ajuntament.

·,I: -(;11¡¡·-

:. ,- ''·'' :_,(.' 117

Article 197 Aprofitament mitjà

1.- S'estableix també l'aprofitament mitjà de cada un dels sectors previstos pel desenvolupament del Pla per Plans Parcials.

2.- Els propietaris de cada sector hauran de cedir gratuïtament a l'Ajuntament el 10 per cent de l'aprofitament mitjà del sector. Aquesta cessió es materialitzarà en sòl susceptible d'aprofitament per a l'edificació.

3.- En els cassos en que l'aprofitament mitjà d'un sector sigui superior a l'establert per a la totalitat del sòl urbanitzable programat, es destinarà aquest excés d'aprofitament als propietaris de terrenys afectats per sistemes generals. Amb aquest objectiu, s'adscriuen a cada sector els corresponents terrenys amb aquest destí, per a permetre la seva execució conjuntament amb la propia del sector.

4.- Quan aquesta adjudicació no absorveixi la totalitat de l'excés, la resta es cedirà a favor del municipi, amb independencia de la cessió del 10% ja establert.

Article 198 Projectes d'urbanització

1.- Simultàneament o amb posterioritat a la tramitació dels Plans Parcials, caldrà procedir a la formulació dels corresponents Projectes d'Urbanització en els termes establerts pels articles 67 a 70 del Reglament de Planejament.

2.- L'aprovació definitiva del Projecte d'Urbanització, conjuntament amb la seva efectiva execució i l'acompliment dels deures i càrregues establerts en aquest capítol serà condició imprescindible per a la transformació del sòl urbanitzable programat en sòl urbà i el consegüent exercici del dret a l'edificació per part dels propietaris.

Article 199 Desenvolupament del sòl urbanitzable no programat

1.- El desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable no programat es realitzarà mitjantçant els següents instruments d'ordenació :

a) programa d'actuació urbanística, que es formularà d'acord amb la regulació general prevista als articles 71 a 75 del Reglament de Planejament, i de conformitat amb les determinacions que sobre els mateixos es preveuen en aquestes normes.

118

b) Pla Parcial d'Ordenació,

e) Projecte d'Urbanització.

d) Programa d'edificació quan es tracti d'edificacions privades.

2.- Les iniciatives d'actuació en aquest tipus de sòl podran ésser públiques o privades. En aquest segon cas, caldrà seleccionar les propostes que es presentin rnitjançants concurs públic.

119

Capítol Segon REGULACIÓ DELS SECTORS DE SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT

Article 200 Característiques específiques dels Sectors

Els sectors que estableix el Pla contenen les zones i sistemes que assenyalen els plànols d'ordenació. Cadascun d'ells es caracteritza, ademés, per les característiques específiques descrites en els següents articles. Les exigencies mínimes en quant a estandars d'urbanització, es dispossan per sectors en comptes de per zones de manera que el Pla Parcial les pugui desenvolupar en el lloc que consideri més adecuat, sempre i quan en els articles que segueixen no s'estableixi una situació prioritaris dels sistemes locals.

Article 201 Sector l - El Castell

Aquest sector es regula per la modificació del PLA PARCIAL aprovat definitvament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (publicació a afectes d'executivitat 10/4/91).

EL CASTELL el 13-2-91

Les determinacions d'aquesta modificacio del Pla Parcial El Castell estan contingudes en l'Anexe d'aquesta Normativa.

Article 202 Sector l' -El Castell II

1.- Situat al costat del sector 1, llindant amb el cementiri i la carretera d'Olesa, constitueix l'ampliació en continuitat del sector El Castell.

El sector es destina als usos d'habitatge, residencial-assistencial i serveis.

Superficie del sector : 18,00 Ha.

Superficie zona 10 : 18,00 Ha. (100%) (ús habitatge)

2.- Condicions per la redacció del Planejament parcial :

a) part de la superficie d'espais lliures es situarà en el lloc indicat en el plànol B-1.7 i al voltant del cementiri com a protecció del mateix

120

3.- Exigències mínimes en quant a estàndars d'urbanització

a) Superficie mínima de vials : 15%

b) Superficie mínima per estacionament públic : 7%

e) Superficie mínima sistema local d'espais lliures : 13%

d) Superficie mínima sistema local d'equipaments docents i culturals: 8%

e) Superficie mínima sistema local d'altres equipaments socials 7%

f) Densitat màxima d'habitatges : 35 hab./Ha.

g) Nombre màxim d'habitatges en el sector : 630

La proporció de sòl ordenat susceptible d'aprofitament privat es fixa en el 50% de la superficie total del sector.

Quatrienni previst : primer

Aprofitament mitjà del sector 0,34

Article 203 Sector 2

1.- Està situat en l'àrea de Can Comelles, i serveix d'unió de l'àrea urbana d'aquesta, amb l'àrea urbana de Can Roca, sent la vivenda el seu ús predominant.

Abarca una zona de desenvolupament residencial (clau lO).

La superficie del sector es de 14,57 Ha. de les quals 0,12 estan destinades al sistema general de serveis tècnics, 0,93 al sistema viari i 13,52 a la zona 10.

2.- Condicions per la redacció del Planejament Parcial

Part del sistema local d'espais lliures es situarà llindant amb les parcel.les industrials veines en el part nord del sector per aconseguir l'aillament sonor i ambiental de les mateixes.

3.- Exigencies mínimes en quant a estàndars d'urbanització:

a) Superficie mínima de vials : 15% b) Superficie mínima per estacionament públic : 5% e) Superficie mínima per espais lliures locals : 10% d) Superficie mínima per centres culturals i docents: 5% e) Altres dotacions cíviques locals : 5% f) Densitat màxima d'habitatges : 25 Hab./Ha. g) Nombre màxim d'habitatges en el sector : 364

121

La proporció de sòl ordenat susceptible d'aprofitament privat es fb(a en el 60% de la superficie total del sector.

Quatrienni previst ; primer

Aprofitament mitjà del sector: 0,34

Article 204 Sector 3 - Can Comelles Sud

Aquest sector industrial es regula pel Pla parcial d'ordenació aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelons el 19/6/91 (A efectes d'executivitat 19/12/91).

Les determinacions d'aquest pla parcial estan contingudes a l' AneJ(e d'aquesta Normativa.

Es realitzen les següentes modificacions que queden reflexades al plànol B-2-5 de la Modificació del PU General:

- Regularització de l'àmbit del Pla Parcial en el límit amb el sòl urbà i millora del traçat viari en aquest punt.

- Substitució del vial paral.lel al barranc per un vial peatonal de tres metres d'amplada i espai lliure.

Les modificacions descrites no suposen cap alteració de l'aprofitament del Pla Parcial, atés que es manté la superficie de la zona industrial i que superficie del vial suprimit es substitueix per Espai lliure (P).

Les superfícies i percentatges resultants son els següents:

ZONA Superficie % % previst PGO

E.- Interés public i social 9.011 4,00 4

P.- Verd públic 30.968 13,75 10

Va.-Vials i aparcaments 36.024 16,00 16

TOTAL CESSIONS 76.005 33,75 30

INDUSTRIAL 149.215 66,25 70

TOTAL SUPERFICIE 225.220 100,00 100

122

Arti.cle 205 Sector 3' - Sud Magarola

Aquest sector industrial es regula pel pla parcial d'ordenació aprovat definitvament per la comissió d'urbanisme de Barcelona 13/2/91.

Les determinacions d'aquest pla parcial estan contingudes a l'anexe d'aquesta Normativa.

Arti.cle 206 Sector 4

1.- Situat entre el sector l' i l'antiga CNII es destina primordalment a l'ús de serveis.

Superficie del sector : 6,10 Ha. Superficie Zona 1lb: 6,10 Ha. (100%)

2.- Condicions per la redacció del Planejament Parcial :

Al costat de la carretera d'Olesa i en tota la longitud del sector es projectara un vial de serei conectat en dos punts amb la carretera d'Olesa.

3.- Exigències mínimes en quant a estàndars d'urbanització:

a) Superficie mínima de vials: lO% b) Superficie mínima per estacionament públic : 6% e) Superfici.e mínima per espais lliures locals: lO% d) Superficie mínima per dotacions : 4%

La proporció de sòl ordenat susceptible d'aprofitament privat es fixa en el 70% de la superficie del sector.

Quatrienni previst : segón Aprofitament mitjà del sector 0,34

123

Capítol Tercer ZONES EN EL SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT

SECCIÓ la.: Zona d'ús d'habitatge (Clau lO)

Article 207 Definició

Aquesta zona de desenvolupament residencial, podrà amb alguna de les tres subzones que es relacionen d'edificabilitat del sector l' es de 0,6 m2s/m2s m2s/m2s. L'edificabilitat en les subzones resultarà el Pla Parcial faci de l'edificabilitat sectorial.

desenvolupar-se d'acord a continuació. L'índex i el sector 2 de 0,4 de la distribució que

124

Subsecció la.: Subzona d'ordenació en illa oberta.

Article 208 Definició

Abarca el sòl urbanitzable programat en del creixement d'Esparreguera en forma densitat.

el que es preveu la localització d'edificació residencial d'alta

Article 209 Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació d'alineació a vial.

Article 210 Edificabilitat

Serà aquella que resulti de la distribució que el Pla Parcial faci de l'edificabilitat del sector.

Article 211 Condicions d'edificació

1.- Al ser una ordenació en illa oberta,l'espai 11 interior" de l'illa podrà ser d'ús públic i de lliure acces desde l'exterior.

2.- L'alçada reguladora màxima serà de 13,65 m. que correspon a PB + 3.

3.- La profunditat edificable no podrà sobrepassar mai dels 15 metres.

4.- La longitut mínima de façana s'estableix en 15 m.

Article 212 Condicions d'ús

Es fixa com ús predominat el d'habitatge, admetent-se tots els demés inclós l'industrial en categoria la., en situacions la., 2a. i 3a., i en categoria 2a., en situacions 2a. i 3a.

En el que Vuité del

fà referència a aparcaments, s'aplicarà

Titol ~f;;~;:T~~~ WJ.M' (J;lrc.<.: ~} ''r-J' ,l..,._ F i..>ll:lca Ter~,·ror,·a/

.. . .. 'L. IIUUr·s . ' ___ con·:;~::;i.j d'Urba .... :_

,__...,_, nl..:.me de Barcelona - -

e que disposa el Capítol

125

Subsecció 2a.: Subzona d'ordenació segons volumetría específica

Article 213 Definició

Abarca el sòl urbanitzable programat situat preferentment en la vessant del Llobregat.

Article 214 Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació segons volumetria específica.

Article 215 Edificabilitat

Serà la que resulti de l'ordenació del sector.

Article 216 Condicions d'edificació

1.- Els espais resultants d'aquest tipus d'ordenació seran d'6s p6blic i de lliure accés.

2.- L'alçada reguladora màxima serà de 13,65 m. que corresponen a PB + 3.

3.- La longitut mínima de façana s'estableix en 15m.

Article 217 Condicions d'ús

Es fixa com us predominant el d'habitatge, admetent-se tots els demes, inclós l'industrial en categories la., en situacions la., 2a. i 3a. i en categoria 2a., en situacions 2a. i 3a.

En el que fa referència a aparcaments, s'aplicarà el que disposa el Capítol Vuité del Titol Primer.

126

Subsecció 3a.: Subzona d'ordenació residencial de baixa densitat.

Article 218 Definició

Abarca el sòl urbanitzable programat en el que es preveu la localització de l'edificació residencial de baixa densitat.

Article 219 Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació en edificació d'agrupacions d'habitatges adosats, en blocs aillats o habitatges unifamiliars aillats.

Article 220 Edificabilitat

Serà la que resulti de l'ordenació del sector.

Article 221 Condicions d'edificació

1.- L'alçada reguladora màxima serà de 10m. que corresponen a PB + 2.

2.- La longitut mínima de façana s'estableix en 36 m.en el cas d'agrupacions i 12m. pels habitatges unifamiliars aillats.

3.- La superficie mínima de parcel.la s'estableix en 720 m. en el cas d'agrupacions i en 400m2 per a habitatges aïllats.

4.- La densitat màxima d'habitatges s'estableix en un habitatge per cada 120 m2 de sòl residència! net en el cas d'agrupacions d'habitatges, i un habitatge per cada 400 m2 en el cas d'habitatges unifamiliars.

Article 222 Condicions d'ús

Es fixa com ús predominant el d'habitatge, admetent-se tots els demés amb les següents excepcions :

a) Industrial. No es permet.

b) Comercial. No es permet excepte en àrees destinades exclusivament a aquest ús.

127

SECCIÓ 2a. Zona d'ús residencial-assistencial (Clau 10 d)

Article 223 Definició

Aquesta zona de desenvolupament residencial urbanitzable programat en el que es preveu la destinada a la residencia asistida per a la gent

assistit comprén el sòl localització d'edificació

gran.

Article 224 Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació segons volumetria específica.

Article 225 Edificabilitat

Serà la que resulti de l'ordenació del sector.

Article 226 Condicions d'edificació

1.- L'alçada reguladora màxima serà de 13,65 m., que correspon a PB+ 3.

Article 227 Condicions d'ús

Es fixa com ús predominant el de residencia asistida.

Ademés de l'ús predominant s'admeten exclusivament els següents usos complementaris.

a) Habitatge pel personal de manteniment i assistència.

b) Sanitari assistencial.

e) Comercial en petites àrees destinades a aquest ús pel servei dels residents.

128

SECCIÓ 3a. Zona d'ús Industrial (Clau 11)

Article 228 Definició

Abarca el sòl urbanitzable programat en el que es preveu l'urbanització industrial.

Article 229 Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació en edificació aïllada.

Article 230 : Edificabilitat

L'índex d'edificabilitat brut zonal es de 0,70 m2/m2.

Article 231 Condicions d'edificació

1.- L'ocupació màxima de parcel.la serà del 70%

2.- La façana mínima de parcel.la s'estableix en 14 m.

3.- L'alçada reguladora màxima es fixa en 8 m. que correspon a PB + 1.

4.- La superficie mínima de parcel.la es fixa en 1.500 m2.

Article 232 Condicions d'ús

Es fixa com ús predominat l'industrial, admetent-se tots els demés amb les condicions expresades en l'art. 165.

En el que fà referència als aparcaments, s'aplicarà el que disposa el

Capítol/0',ii;:l;f¡~IJ'!d···T±t<;.l·f':-.. ---·· lh<: ' .. ·... •• -·,:·~:~.~~:;;:,;\"1' •-,;::1

129

SECCIÓ 4a. Zona de serveis (Clau 11 b)

Article 233 Definició

Abarca el sòl urbanitzable programat destinat a l'ús terciari.

Article 234 Tipus d'ordenació

Correspon al tipus d'ordenació en edificació aïllada.

Article 235 Edificabilitat

L'índex d'edificabilitat brut zonal es de 0,60 m2/m2.

Article 236 Condicions d'edificació

1.- L'ocupació màxima de la parcel.la serà del 50%.

2.- La façana mínima de parcel.la s'estableix en 20 m.

3.- L'alçada reguladora màxima es fixa en 11,50 m. corresponent a PB + 2 pisos.

4.- La superficie mínima de parcel.la es fixa en 2.000 m2.

Article 237 Condicions d'ús

Es fixa com ús predominant el de serveis corresponent a comerç, oficines i magatzem.

S'admeten categoria, hoteler.

com a usos complementàris l'Industrial en la., sanitari assistencial, recreatiu i esportiu i

2a. i 3a. residencial

La vivenda s'admetrà exclusivament vig,ilants.

com a alotjament per a porters o

130

Capítol Quart REGULACI6 DELS SECTORS DEL SÓL URBANITZABLE 110 PROGRAHAT

Article 238 Definció

Abarca el sòl urbanitzable no programat que es desenvolupa mitjançant sectors ben diferenciats, amb característiques propies cadascun d'ells i que es descriuen el els següents articles.

Article 239 Determinacions per l'actuació mitjançant Programa Urbanístic del Sector 2' (La Creueta)

1.- Dimensió mínima d'actuació. El desenvolupament d'aquest sector tindrà un caràcter unitari, pel que s'haurà de realitzar en una sola actuació. El sector es condicionarà en la seva execució a garantir la seva integració en el nucli urbà conforme a lo regulat en la Llei per els concursos i programes en quant a execució de les infraestructures generals. Amb aquest fí s'inclourà l'execució d'un pont sobre el Torrent Mal en la part nord del sector en el meandre que forma el torrent i en el punt de canvi entre la zona residencial e industrial.

2.- Edificabilitat. L'edificabilitat bruta màxima serà de 0,25 m2/m2.

3.- Densitat de vivendes. No podrà ser superior a les 25 vivendes per Ha.

4.- Tipus d'ordenació. Respondrà a les característiques de la zona residencial de baixa densitat.

5.- Condicions d'edificació. Correspondràn a les regulades per els articles 216 a 220 d'aquestes normes.

6.- Condicions d'ús. Es fixaran com ús predominant el de vivenda.

No es permet l'ús industrial en cap de les seves categories.

L'ús comercial s'admetrà només en arees destinades exclusivament a aquest ús.

7.- Exigències mínimes en quant a standars d'urbanització.

Superficie mínima per vials i estacionament públic : 10% Superficie mínima per espais lliures locals : 15% Superficie mínima per dotacions (preferentment esportives) 15%

·J -·· :_:~'-"~alu:~~ra

q ... , ,___,clíí;;:~.-:- ~·::n:·i:oriaf 131

Tant el sòl destinat a espais lliures com a dotacions s'ubicarà com a mínim en un 75% exteriorment a l'anell viari grafiat corn sistema local viari.

Article 240 Determinacions per 1' actuació mitjançant programa urbanís·tic del Sector 4' (L'Olana)

1.- Dimensió mínima de l'actuació continu.

s'estableix en S Ha. en territori

2.- Edificabilitat. L'edificabilitat bruta màxima serà de 0,60 m2/m2.

3.- Tipus d'Ordenació. Respondrà al tipus d'industries aïllades.

4.- Condicions d'edificació. S'estableix la parcel.la mínima en 2.000 m2.

5.- Condicions d'ús. Es fixa com ús predominant l'ús industrial.

6.- Exigències mínimes en quant standars d'urbanització.

a) Superficie mínima de vials : 10% b) Superficie mínima per estacionament públic : 6% e) Superficie mínima per espais lliures locals : 10% d) Superficie mínima per dotacions : 4%

Article 241 Bases per els concursos de formulació i execució dels Programas d'Actuació Urbanística

1.- A més de les determinacions que assenyala l'article 215 del Decret Legislatiu 1/1990, en les esmentades bases podrà establir-se :

a) L'edificabilitat corresponent a tota la superficie d'una parcel.la o agrupació de parcel.les podrà concentrar-se en una superficie menor, sempre que la porció d'excés no edificada es destini a espais lliures per parcs i jardins i es cedeixi aquest excés a l'Administració.

b) La reglamentació detallada dels usos permesos, i en el seu cas, la distribució o proporció dels mateixos en l'àrea d'actuació •

.. :,_,_(.

132

d) Concretaran les cessions gratuites que hauran de realitzar a l'Administració, ja assenyalades en cada sector.

(en les cessions mínimes establertes en aquest apartat no s'inclou la del deu per cent d'aprofitament mitjà que estableix l'article 215 del Decret Legislatiu 1/1990).

2.- Les esmentades bases hauran d'especificar totes les determinacions generals sobre sistemes i proteció historie-artística, cultural i natural previstes en aquest Pla.

Article 242 Règim transitori i nucli de Població

Fins que no s'aprovin Programes d'Actuació Urbanísitca, els terrenys qualificats com Sòl urbanitzable no programat estarà subjecte a les determinacions i limitacions que estableix l'article 127 del Decret Legislatiu 1/1990, i per evitar la formació de nuclis de població, s'atendran a lo disposat en quant a edificació per el sòl no urbanitzable lliure permanent.

133

TITOL V SÓL NO URBANITZABLE

Capítol Primer DISPOSICIONS GENERALS

Article 243 Definició

El pla qualifica com a sòl no urbanitzable els terrenys que han de ser objecte de conservació i protecció, així com els no adients pel desenvolupament urbà. D'aquesta manera es delimita la dinàmica urbana i s'impedeix la incorporació a les àrees edificades dels terrenys que es consideren més aptes per a d'altres finalitats.

En el sòl no urbanitzable no es permetran d'altres aprofitaments que els expressament reconeguts pel Pla, assegurant en tot cas la conservació dels elements naturals d'aquest tipus de sól: flora, fauna, paisatge.

Article 244 Categories

S'estableixen les següents categories de sòl no urbanitzable:

1.- Sòl no urbanitzable de valor paisatgístic (Clau 14).

2.- Sòl no urbanitzable de valor forestal (Clau 15)

3.- Sòl no urbanitzable de valor agricola (Clau 16)

4.- Sòl no urbanitzable lliure permanent (Clau 17)

Article 245 Parcel.lacions

Es prohibeixen absolutament les parcel.lacins urbanístiques d'acord amb el previst en els arts. 139 del Decret Legislatiu 1/1990. En conseqüencia no podran efectuar-se segregacions de terrenys que donin lloc a unitats inferiors a les mínimes de cultius previstes en la legislació agrària, segons l'establert en l'article 127.1 del Decret Legislatiu 1/1990.

134

Article 246 Obres

1.- En els terrenys compresos en qualsevol de les categories de sòl no urbanitzable, no podran autoritzar-se d'altres edificacions o instal.lacions que les permeses expresaments per aquestes Normes, prohibint-se en especial, l'obertura de vials o carrers i la instal.lació de serveis urbans.

2.- Les construccions autoritazades hauran de mantenir la deguda consonància amb el seu entorn, salvant les característiques del paissatge, la seva topografia, i no limitant el camp visual del mateix.

3.- Es permetran les granges avícoles, cunícules o porcines instal.lades amb anterioritat a l'aprovació inicial d'aquest Pla General. Per a l'instal.lació de noves granges, permeses solament en el sòl no urbanitzable de categories 11 lliure permanent 11 i 11 de valor agricola 11

(claus 16 i 17), hom s'atindrà a alló disposat en el Reglament d'Activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.

4.- Excepcionalment, seguint el procediment que preveu l'article 44.2 del Reglament de Gestió Urbanística, es podran autoritzar habitatges familiars quan no existeixi la possibilitat de formació de nucli de població.

Article 247 Nucli de població

Als efectes de l'article 139 del Decret - Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, es considera que existeix posibilitat de formació de nucli de població quan hi hagi més de 4 habitatges unifamiliars situats a l'interior d'un cercle de 250m. de radi, centrat en qualsevol de les edificacions existents en el moment de l'aprovació inicial d'aquest Pla General.

-;.,.,·u-: s CoiT:i~;s:ió d Urb<.a!i·~-~~- .. ,_.,,.' ,_:;:

135

Capítol Segon CATEGORIES

SECCIÓ la.: Sòl no urbanitzable de valor paisatjístic (Clau 14)

Article 248 Definició

S'inclou en aquesta categoria el sòl no urbanitable, en el que les característiques de vegetació, ubicació i paissatge fan que sigui objecte d'especial protecció pel fet de constituir el principal patrimoni natural del térme municipal.

Compren estrictament la zona delimitada pel Pla Especial de Protecciò de la muntanya de Montserrat (Ap. def. 16/2/88) com a entron de protecció del Parc Natural i la petita part del parc existent disntre del terme municipal d'Esparreguera.

Article 249 : Règim Urbanístic

1.- Serà d'aplicació la Normativa del Pla Especial de Protecció de la Muntanya de Montserrat, aprovat definitivament el 16/2/88.

136

SECCIÓ Za.: Sòl no urbanitzable de valor forestal (Clau 15)

Article 250: Definició

Compren els sols no urbanitzables amb vegetació arbórea o susceptibles de repoblació, no inclosos en la Secció anterior.

Article 251: Subzones

S'estableixen dues subzones ben diferenciades geograficament:

a) Correspon als enclaus de la Cova del Patracó, San Salvador de les Espases i de l'ermita del Puig.

b) Correspon a les altres areas que s'integren en aquesta categoria.

Article 252: Condicions d'edificació

Subzona a:

Unicament s'admetran obres de conservació i millora de les edificacions existents, no admetent-se cap construcció de nova planta.

Aquestes obres de conservació i l'alçada existents i vindran l'edifici.

Subzona b:

millora no obligades

podran sobrepasar el volum a mantindre el caràcter

l. La superficie mínima de parcel.la es fixa en 25 Ha.

i de

2. Les edificacions hauran de distànciar-se com a mínim 50 m. dels llindars de cada parcel.la.

3. L'alçada màxima serà de 8 m.

~i- <_:;:~lé\i1.:r1·r:¡

¡:.;oií!:<::¡ Territorial

,. d:H:tnisme de Barcelona

137

Article 253 Condicions d'ús.

Subzona a;

1. S'admet l'ús forestal unicament com neteja i repoblació de bosc amb les mateixes especies existents.

2. S'admet la vivenda amb les condicions ja expressades en l'article anterior.

3. S'exclouen tots els usos no anomenats expressament, especialment l'industrial, miner i activitats extractives.

Subzona b:

1. Els terrenys de les arees forestals no podran ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformacions del seu desti o naturalesa forestal o que lesionin el valor específic de la vegatació arbores que es vol protegir.

2. S'admet la vivenda unifamiliar sempre i que no existeixi perill de formació de núclis de població i d'acord amb les condicions ja expresadas en l'article anterior.

3. S'exclouen tots els usos no anomenats expresament, especialment l'industrial, miner i activitats extractives.

138

SECCIÓ 3a.: Sòl no urbanitzable de valor agricola (Clau 16)

Article 254 : Definició~

Compren tots els sols no urbanitzables que es preserven totalment del proces d'edificació, parcel.lació i urbanització pel seu valor agrícola.

Article 255 : Condicions d'edificació.

1.- El tipus d'ordenació serà el propi del sòl destinat tradicionalment a l'aprofitament agrícola.

2.- El mínim de parcel.la a efectes d'edificació admesa per aquest sòl es la de 20.000 m2 en terreny de regadiu o de cultiu intensiu i de 50.000 m2 en secà o cultiu extensiu.

3.- L'alçada màxima de l'edificació serà de 8 m., amb una ocupació mSxima del 1,5% de la parcel.la agrícola.

4.- Per evitar la formació de núclis de població les edificacions hauran de distanciar-se com a mínim 50 m. dels llindars de cada parcel.la.

5.- En el cas d'edificacions per granjes i usos agrícoles, no podran superar el dotze per cent de la superficie del sòl amb una alçada màxima de l'edificació 8 metres, tot i conservant una distància mínima de 500 metres en rel.lació a qualsevol nucli de població proper.

Article 256: Condicions d'ús.

1.- Es destinaran els sols als usos agrícoles, pecuaris, hortofrutícolas i de floricultura. En el cas d'horts de superficie inferior a l'unitat mínima de cultiu (horts familiars) aquests vindran regulats mitjançant Ordenança Municipal.

2.- S'admet l'ús de vivenda unifamiliar destinada al treballador agricola, amb les condicions ja expresades en l'article anterior.

3.- S'admeten com a compatibles, en els termes de l'article 47 de les Normes, els moviments de terres i les activitats extractives sempre que es garanteixi la restitució de terres i que aquestes activitats suposin una millora objetiva per l'activitat agrícola o ambiental. A tal efecte, l'Ajuntament exigirà el dipòsit de les garanties pertinents i del corresponent Programa de Restauració.

L'autorització d'aquest Us s'entèn sense perjudici d'altres autoritzacions administratives complementàries.

4.- Es prohibeixen els usos no admesos expressament en aquest article.

139

SECCIÓ 4a.: Sòl no urbanitzable lliure permanent (Clau 17)

Article 257: Definició.

Compren els sols no urbanitzables no inclosos en les anteriors seccions, destinats generalment a cultius de secà, cultius intensius que no han sigut recollits en la secció anterior per ser d'escasa entitat territorial, o sense ús específic.

Article 258: Condicions d'edificació.

1.- El tipus d'ordenació serà el propi del sòl destinat tradicionalment a l'aprofitament agrícola.

2.- El mínim de parcel.la a efectes d'edificació admesa per aquest sòl es la de 20.000 m2 en terreny de regadiu o de cultiu intensiu i de 50.000 m2 en secà o cultiu extensiu.

3.- L'alçada màxima de l'edificació serà de 8 m., amb una ocupació maxima del 1,5% de la parcel.la agrícola.

4.- Per evitar la formació de núclis de població les edificacions hauran de distànciar-se com a mínim 50 m. dels llindars de cada parcel.la.

5.- En el cas d'edificacions per granjes i usos agrícoles, no podran rebasar el dotze per cent de la superficie del sòl amb una alçada

màxima de l'edificació 8 metres, tot i conservant una distància mínima de 500 metres en rel.lació a qualsevol nucli de població proper.

Article 259: Condicions d'ús.

1.- S'admet l'ús de vivenda unifamiliar destinada al treballador agrícola, amb les condicions expresades en l'article anterior.

2.- S'admeten els usos agrícoles i pecuàris amb les condicions d'edificació expresades en l'article anterior.

3.- S'admeten com a compatibles en aquest tipus de sòl, en els termes de l'article 47 d'aquestes Normes, els moviments de terres i les activitats extractives, garantint en tot cas la restitució dels terrenys al seu estat originari. A tal efecte, l'Ajuntament exigirà el dipòsit de la fiança corresponent i la presentació d'un Programa de Restauració.

L'autorització municipal d'aquestes activitats s'entén d'altres autoritzacions que resultin necessàries.

...

sense perjudici

140

DISPOSICIÓ FINAL

Unica: Amb l'aprovació definitiva de la d'Actuació i Modificació del Pla General quedaran totalment derogades les anteriors General.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

present Revisió de Programa d'Ordenació d'Esparreguera,

determinacions del propi Pla

1.- Les edificacions realitzades amb anterioritat a l'aprovació definitiva del Pla General, amb la corresponent llicència urbanística, les quals circumstàncies sobre altura màxima, profunditat edificable, parcel.la mínima i distància entre edificacions, resultin en disconformitat amb les previsions del present Pla, no es consideraran com a fora d'ordenació, sempre que no dificultin el procés d'execució del Pla, pel que, en consequència, s'autoritzaran en les mateixes, les obres de conservació, millora i consolidació que calguin, garantint la continuitat del seu actual ús. No obstant, en el cas de substitució de les actuals edificacions, aquesta s'haurà d'ajustar a les previsions del present Pla General.

2.- A les edificacions industrials existents en sòl no urbanitzable s'hi podran autoritzar obres de consolidació i ampliació, fins un 50% de la seva extensió a la data d'aprovació inicial del Pla General ( 3 de juny de 1982).

APROVAT DEFII~ITIVAMENT PER LA COMISSIÓ D'URBAI\IiSlVIE DE BARCELONA El\1 SESSió