Ajuntament de Tordera...3.- En data 13 de febrer de 2015, s’emet Informe de Secretaria núm....

RÈGIM INTERNSecretaria

Ajuntament de Tordera

1

ACTA DEL PLE MUNICIPAL NÚM. PLE2015/1 DE 26 DE FEBRER DE 2015

Òrgan competent Ple MunicipalNúm. sessió PLE2015/1Codi Classificació 1-2-1-1- Actes del PleAssumpte Acta del Ple Municipal núm. PLE2015/1, de 26 de febrer de 2015

CARÀCTER DE LA SESSIÓ: OrdinàriaDURADA: de les 20.04 a les 21.30 hores.LLOC: Auditori del Teatre Ateneu Clavé

Al municipi de Tordera, a les 20.04 del vespre, del dia 26 de febrer de 2015, es reuneixen a l’Auditori del Teatre Ateneu Clavé, prèvia convocatòria realitzada a l’efecte en els termes legalment establerts, els membres integrants del Ple Municipal que a continuació es relacionen, en sessió ordinària i primera convocatòria, sota la presidència del senyor alcalde, i assistits per mi, la secretària.

HI ASSISTEIXEN

Alcalde-president - CiU Sr. Joan Carles Garcia Cañizares

Tinents d’alcalde - CiU

1r. - Titular de la Ponència d’Acció Social i Promoció Econòmica i regidor delegat d’Atenció Social i Serveis Personals, Promoció Econòmica i Ocupació

Sr. Jordi Camó Pons

2n. - Titular de la Ponència de Coordinació del Govern Municipal i regidor delegat de Mitjans de Comunicació, Cultura i Civisme.

Sr. Josep Llorens Muñoz

3a - Titular de la Ponència de Serveis Personals i regidora delegada d’Ensenyament, Transport i Festes.

Sra. Mª. Àngels Cayró Pujol

4a - Titular de la Ponència de Territori i Sostenibilitat i regidora delegada d’Ordenació del Territori.

Sra. Rosa María. Salarichs Barrera

5è - Titular de la Ponència de Règim Interior i regidor delegat d’Hisenda, Recursos Humans i Tecnologies de

Sr. Marçal Vilajeliu Tresserras



2

la Informació i la Comunicació, Oficina d’Atenció Ciutadana i Serveis Jurídics.

Regidors/es – CIU

Regidora delegada de Seguretat, Via Pública i Esports. Sra. Sílvia Català Mora

Regidora delegada de Sanitat, Joventut, Participació ciutadana, i Transports.

Sra. Eliana Betina Romera Alba

Regidors - PSC-PM

Sr. Josep Romaguera FerrerSra. Montserrat de Diego MitjansSr. Salvador Domínguez AlonsoSra. Antonia García Martínez

Regidors - ERC-AM

Sr. Jordi Romaguera RestudisRegidors - PP

Sr. Xavier Martín de DiegoSra. Jéssica Asensio Guillén

La secretària Sra. Marta Portella Nogué

La interventora interina Sra. Ana Mª. Berzal Mas

MEMBRES QUE HAN EXCUSAT L'ABSÈNCIA

Regidor delegat d’Obres i Serveis, Pagesia, Mercats i Sostenibilitat.

Sr. Carles Aulet i Salvador

Regidor d’ERC- AM Sr. Xavier Pla Bancells

Per l’Alcaldia-Presidència, es declara oberta la sessió, i es passa a despatxar els assumptes que integren l’ordre del dia i que són els que s’indiquen a continuació:

TAULA DE CONTINGUT



3

ÍNDEX

ÍNDEX ........................................................................................................................................................................3

INTERVENCIONS ........................................................................................................................................................3

I. PART RESOLUTIVA .......................................................................................................................................................31.- Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del Ple de 29 de gener de 2015..........................................................3

RÈGIM INTERN .................................................................................................................................................42.-Aprovació inicial de l'Ordenança reguladora del procediment d'inspecció de control sanitari a realitzar en establiments, instal·lacions, productes i serveis en l'àmbit competencial de l'Ajuntament de Tordera PRP2015/28...............................................................................................................................................................4

MOCIONS .........................................................................................................................................................63.- Moció que presenta el Grup Municipal de CiU, PSC-PM i ERC-AM, a petició de la PAH Tordera, de suport a la Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l'emergència habitacional i a la pobresa energètica. PRP2015/18....64.- Moció que presenten els Grups Municipals de CiU i PSC per a la modificació de la Llei 27/2014 sobre les obligacions tributàries per a les entitats sense ànim de lucre PRP2015/30..........................................................12

II. PART DE CONTROL ...................................................................................................................................................15II.I. COMUNICACIONS .........................................................................................................................................15II.II. PRECS I PREGUNTES.....................................................................................................................................15

INTERVENCIONS

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

I. PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del Ple de 29 de gener de 2015

Identificació de l’expedient

Títol Ple ordinari 29 de gener de 2015Núm. expedient 2/2015Codi Classificació 1-2-1-1Assumpte Aprovació de l’Acta del Ple ordinari de 29 de gener de

2015

Alcalde: excusem l’assistència del regidor Carles Aulet, que per motius de salut no ens pot acompanyar aquesta nit, i també excusem el regidor Xavier Pla que tampoc podrà assistir per motius laborals.



4

Comencem, per tant, la sessió amb el primer punt de l’ordre del dia que és l’aprovació de l’acta del Ple ordinari de 29 de gener de 2015. Hi ha alguna qüestió que s’hagi d’esmenar o rectificar? No hi ha cap esmena, per tant, l’aprovaríem tal i com ha estat lliurada als regidors.

Després que l’alcalde declari oberta la reunió ningú no dedueix esmenes ni observacions a l’acta del Ple ordinari de 29 de gener de 2015 i esdevé provada per assentiment, de conformitat amb l’establert per l’article 91 del RD 2568/86, de 28 de novembre.

RÈGIM INTERN

2.-Aprovació inicial de l'Ordenança reguladora del procediment d'inspecció de control sanitari a realitzar en establiments, instal·lacions, productes i serveis en l'àmbit competencial de l'Ajuntament de Tordera PRP2015/28


Títol PROPOSTA D'ACORD d'aprovació inicial de l'Ordenança reguladora del procediment d'inspecció de control sanitari a realitzar en establiments, instal·lacions, productes i serveis en l'àmbit competencial de l'Ajuntament de Tordera

Regidoria Règim intern - SecretariaNúm. Expedient 2015 / 168 Codi Classificació 1-2-1-4- Ordenances municipals i reglamentsAssumpte Ordenança inspecció sanitària

Antecedents

1.- S’ha redactat una proposta d’Ordenança que té objecte descriure el procediment a seguir per l’Ajuntament de Tordera a l’hora de fer la inspecció d’establiments, instal·lacions, productes i serveis per tal de comprovar el compliment dels requisits establerts en les normatives sanitàries en l’àmbit de la seguretat alimentària i recollir, analitzar i interpretar les dades obtingudes.

2.- Per Provisió de la Regidoria Delegada de Sanitat de data 12 de desembre de 2014 se sol·licita Informe de Secretaria en relació amb el procediment i la legislació aplicable per a aprovar l’Ordenança

3.- En data 13 de febrer de 2015, s’emet Informe de Secretaria núm. 8/2015, sobre l’expedient d’aprovació de l’Ordenança reguladora del procediment d’inspecció de control sanitari a realitzar



5

en establiments, instal·lacions, productes i serveis en l’àmbit competencial de l’Ajuntament de Tordera.

Fonaments de Dret

1.- Pel que fa a la competència, d’acord amb els articles 22.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (en endavant, LRBRL), i 52.2.d) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (en endavant, TRLMC), en relació amb els apartats 4t dels anteriors preceptes, l’aprovació de les ordenances és una competència indelegable del Ple.

2.- El procediment d’aprovació de les disposicions de caràcter general per les entitats locals ve establert als següents preceptes:

— Els articles 4, 22, 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

— Els articles 6, 8, 52, 66, 178 i 237 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

— Els articles 58 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals.

3.- D’acord amb l’anterior normativa, el procediment a seguir és el següent:

a) Iniciativa i formació de l’avantprojecte.b) Aprovació inicial pel Ple de la Corporació per majoria simple.c) Informació pública i, en el seu cas, audiència, per termini de 30 dies hàbils, mitjançant

publicació d’edictes al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i al Taulell d’Anuncis de la Corporació.

d) Aprovació definitiva pel Ple de la Corporació en cas d’haver-se presentat reclamacions o al·legacions; en cas contrari, l’acord d’aprovació inicial s’elevarà automàticament a definitiu.

e) Remissió a l’Administració de l’Estat i a la de la Generalitat de Catalunya.f) Publicació del text íntegre al BOPB i al Tauler d’Anuncis i d’un extracte al DOGC.

Per això, el Ple de la corporació, per majoria simple del nombre legal de membres, podria adoptar els següents,

ACORDS:



6

Primer.- Aprovar inicialment l’Ordenança reguladora del procediment d’inspecció de control sanitari a realitzar en establiments, instal·lacions, productes i serveis en l’àmbit competencial de l’Ajuntament de Tordera, còpia de la qual s’adjunta com a Annex.

Segon.- Sotmetre l’Ordenança a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, mitjançant anunci publicat al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i al Taulell d’Anuncis de la Corporació, per tal que es pugui examinar l’expedient i formular les reclamacions o suggeriments que s’estimin pertinents.

Tercer.- Disposar que, en cas que no es presentin reclamacions o suggeriments durant l’esmentat termini, l’acord d’aprovació inicial s’entendrà elevat a definitiu, sense necessitat d’un nou acord exprés, i, en aquest cas, s’efectuarà la corresponent remissió a l’Administració de l’Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de 15 dies hàbils, i es publicarà el seu text íntegre al Butlletí Oficial de la Província i al Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com també es publicarà un anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya indicant la referència del Butlletí Oficial de la Província en què s’hagi publicat íntegrament el text.

Quart.- Facultar a l’Alcalde-President o persona en qui delegui per subscriure i firmar tota classe de documents relacionats amb aquest assumpte.

Alcalde: la regidora de Sanitat, Eliana Romera, té la paraula.

Eliana Betina Romera Alba.- CiU: bona nit. El que es pretén és regular per escrit aquells espais, s’ha treballant al llarg d’aquests anys i és descriure el procediment a seguir a l’hora de fer les inspeccions, ja sigui en establiments o en instal·lacions de productes a través d’un model d’acta d’inspecció, que adjuntem en forma annexa. Més que res, és un tema administratiu i ho portem al Ple per a la seva aprovació.

Alcalde: en Xavi Martín del PP?

Xavier Martin de Diego.- P.P: gràcies, senyor alcalde. Molt bona tarda a tothom. Ara ho comentava la regidora. Simplement es tracta de plasmar en paper el que ja es venia fent i per tant hi votarem favorablement.

Alcalde: gràcies. Per part d’ERC, en Jordi Romaguera.

Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: com ja s’ha comentat, es tracta de regular les inspeccions a nivell sanitari i de salut. Esperem i treballarem per a què s’apliqui correctament sense distincions i de forma imparcial. Per tant, votarem favorablement.

Alcalde: gràcies. Per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera.



7

Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: bona tarda. En principi, hi votarem a favor. Pensem que es posar per escrit el que ja s’està fent. Ja ens hem mirat aquesta ordenança. En principi, la trobem correcta, però farem un segon repàs i com que hi ha un mes d’exposició pública, si veiem que hem de fer alguna aportació, així ho faríem. Per tant, hi votarem a favor.

Alcalde: d’acord. Doncs gràcies. No hi ha vots anunciats diferents. Per tant, ho aprovaríem per unanimitat.

Sotmesa la proposta a votació és aprovada per majoria simple del nombre legal de membres, i el vot favorable dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, del senyor Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.

MOCIONS

3.- Moció que presenta el Grup Municipal de CiU, PSC-PM i ERC-AM, a petició de la PAH Tordera, de suport a la Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l'emergència habitacional i a la pobresa energètica. PRP2015/18


Títol Proposta de Moció que presenten els Grups Municipals de CiU, PSC-PM i ERC-AM, a petició de la PAH Tordera, de suport a la Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l'emergència habitacional i a la pobresa energètica.

Regidoria AlcaldiaNúm. Expedient 2015 / 131 Codi Classificació 1-2-1-7Assumpte Moció de suport a la ILP sobre pobresa energètica i habitatge

proposada per la PAH de Tordera

Exposició de motius



8

Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més afectades per la crisi econòmica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, més de 200.000 llars tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés.

Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. El sobreendeutament hipotecari, de fet, és una de les problemàtiques més punyents. Catalunya s’ha convertit en una de les Comunitats Autònomes amb major nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2008 i el 2013 es van iniciar 98.040 procediments d’execucions hipotecàries. En molts casos, aquest procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual sinó també l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres. A la problemàtica de les execucions hipotecàries s’hi afegeixen les dificultats per fer front al pagament del lloguer. Segons dades judicials, l’any 2013, un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya van estar relacionats amb l’impagament del lloguer.

Aquest panorama de vulnerabilitat habitacional es veu agreujat per l’existència d’un mercat privat de lloguer escàs, car i altament especulatiu i per la manca d’un parc d’habitatge social que permeti reallotjar les famílies afectades. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del parc habitacional-, front al 18% de què disposen els països de l’entorn europeu. L’exigua proporció d’habitatges econòmicament accessibles contrasta amb els 448.356 pisos buits -13% del parc-, que segons l’Institut Nacional Estadística es concentren a Catalunya. En aquest context, no és d’estranyar que cada cop siguin més nombroses les ocupacions de pisos buits per part de famílies incapaces de fer front al pagament de l’habitatge.

Alhora, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica entesa com la dificultat per fer front a les factures de subministraments bàsics d’electricitat, gas i aigua. Els preus d’accés aquest subministraments s’han tornat inassequibles per a la població. Des de 2008, la llum ha pujat un 60% i l’aigua un 66%. El Síndic de Greuges a l’Informe sobre La Pobresa Energètica a Catalunya d’octubre de 2013 documenta els impactes socials, sanitaris i medioambientals de la pobresa energètica, i denuncia el sobreesforç que implica l’acumulació de deutes vinculats al pagament de factures de la llar. El mateix informe recorda que Segons l’Enquesta de condicions de vida corresponent al 2011, a Catalunya hi ha 193.000 llars –un 6,9% del total– que no poden assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada.

Segons dades de l’Associació Espanyola de Ciències Ambientals, només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha passat de 27.359 expedients de suspensió del subministrament d’aigua el 2011 a 72.039, el 2012. Les dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i la pobresa energètica suposen, fins i tot, la pèrdua de vides humanes.

El creixement d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els ingents beneficis obtinguts per entitats financeres i



9

empreses de subministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol —Santander, BBVA, Caixabank, Popular y Sabadell— van tancar 2013 amb un benefici de 7.674 milions. Cal recordar, igualment, que des de que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 milions d’euros a les entitats financeres. L’Informe Emergència Habitacional en el Estado Español de l’Observatori DESC i la PAH mostrava com algunes de les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la major part d’ajudes públiques. La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha xifrat en 80.000 els pisos buits nous a estrenar que resten buits a Catalunya. Aquest diagnòstic es pot estendre també a les empreses de subministrament energètic. Durant els 3 primers trimestres de 2013, l’oligopoli elèctric que opera a l’estat espanyol (Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir 7.638 M€ de benefici, el doble que el de les elèctriques europees. Només Endesa, principal empresa distribuïdora de la llum a Catalunya, va declarar 1.879 M€ de benefici l’any 2013.

II

La manca de satisfacció de necessitats habitacionals i energètiques bàsiques contradiu nombrosos compromisos internacionals assumits pel Regne d’Espanya i per la Generalitat de Catalunya.

La Declaració Universal dels Drets Humans y el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, a l’article 11, reconeix “el dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloent-hi l'alimentació, el vestit i l'habitatge, i una millora contínua de condicions d'existència”.

Segons l’Observació General nº 4 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, el contingut del dret a l’habitatge comprèn l’accés permanent a “recursos naturals i comuns, a aigua potable, a energia per la cuina, la calefacció i la llum”. De fet el dret a l’aigua i al sanejament es troben reconeguts a l’Observació General nº 15. L’Observació General nº 7, per la seva banda, incorpora com a contingut del dret a l’habitatge la protecció contra els desnonaments forçosos, i l’obligació de què els poders públics garanteixin el reallotjament adequat de les persones sense recursos que es vegin afectades per un desnonament.

Aquests continguts generen diferents tipus d’obligacions per a les administracions públiques. En primer lloc, han de fer “tots els esforços, fins al màxim de recursos disponibles” per satisfer-los, atorgant prioritat als “col·lectius més vulnerables”. En segon terme, han d’assegurar-los no només davant l’administració sinó també front a abusos provinents de particulars. (Observació General nº3).

Molts d’aquests drets i d’aquestes obligacions es troben recollits també a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’article 47 de la Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i el vincula a l’obligació dels poders públics d’impedir l’especulació. Junt al deure de combatre l’especulació, els poders públics han de garantir que el dret de propietat no



10

s’exerceixi de manera anti-social (article 33) i subordina tota la riquesa [...] sigui quina sigui la titularitat “a l’interès general”. Aquesta obligació és especialment rellevant tractant-se d’entitats financeres i empreses que presten serveis econòmics d’interès general, sobretot quan han estat beneficiàries d’ajuts i subvencions públiques.

També l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que totes les persones tenen dret a viure lliures de situacions “d’explotació i maltractaments”, com les que, de facto, comporten la manca d’un habitatge digne, el sobreendeutament o la impossibilitat d’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. L’article 30, de fet, determina que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis d’interès general”. Per la seva banda, i a l’igual que el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, l’article 42.3 de l’Estatut obliga els poders públics a “vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables”.

Ja en el marc de la legislació autonòmica, la protecció del dret a l’habitatge i l’obligació d’eradicar-ne els usos anòmals, incloent-hi l’habitatge buit, està contemplada a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. L’article 4 d’aquesta llei, de fet, determina que el “conjunt d'activitats vinculades amb el proveïment d'habitatges destinats a polítiques socials” es configuri “com un servei d'interès general per assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans”. La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fa el mateix en relació als subministraments bàsics als seus articles 251 i 252.

III

El Ple d’aquest Ajuntament, considerant que al nostre municipi de Tordera es donen unes condicions d’emergència habitacional igual de greus, quan no pitjors per als col·lectius més vulnerables, va aprovar el 20 de desembre de 2012 una moció per declarar Tordera lliure de desnonaments i en defensa activa dels drets a l’habitatge.

Igualment, el dia 20 de desembre de 2012, el Ple també va aprovar una moció per a la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses.

Així mateix, el dia 20 de desembre de 2012, per les mateixes raons, el Ple de l’Ajuntament va aprovar una moció sobre la pobresa energètica a instàncies de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

Text articulat de la Iniciativa Legislativa Popular que ha estat acceptada a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya en data 13 d’octubre de 2014.

Art. 1. Mesures contra el sobreendeutament de persones consumidores relacionat amb l’habitatge habitual



11

1. Les mesures contemplades en aquest article tenen per objecte establir mecanismes destinats a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i les famílies, i en especial els deutes derivats de l’habitatge habitual. Mitjançant la regulació d'un procediment extrajudicial i, si escau, la d'un procediment judicial, per tal de donar solució a la situació de sobreendeutament en què es trobi la persona física consumidora per causes sobrevingudes. Aquesta previsió es basa en el fet que el dret de les persones consumidores té caràcter de dret bàsic i és objecte d'una especial protecció, conforme preveu l'article 121,1 de la Llei 22/2010 de 20 de juliol, reguladora del Codi de Consum de Catalunya. Aquest procediments es regularan sens perjudici del que estableix la legislació hipotecària i concursal.

2. A l'efecte de la present llei, ostentaran la condició de consumidors les persones físiques que reuneixin les condicions previstes a l’art. 111,2.a de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.

3. Les persones físiques consumidores que es trobin o es puguin trobar en una situació d’insolvència derivada del pagament de l’habitatge poden iniciar els procediments regulats. Aquests procediments seran aplicables a totes les persones físiques residents a Catalunya.

4. La persona consumidora o qualsevol dels creditors podrà sol·licitar un procediment extrajudicial per la resolució de situacions de sobreendeutament derivades d’una relació de consum. Aquest es gestionarà per les comissions de sobreeendeutament, subjectes al procediment administratiu, amb àmplies facultats de decisió atorgades (incloent la capacitat d’establir un pla de pagaments o de reestructuració del deute) i subjectes a la revisió del jutge competent. Es regularà reglamentàriament en el termini de tres mesos el procediment i el funcionament de les comissions de sobreendeutament. El deutor no podrà sol·licitar la intervenció de la comissió de sobreendeutament si es troba immers en un procediment judicial concursal, així mateix l’inici a posteriori d’un procediment d’aquesta naturalesa haurà de ser comunicat a la comissió que acordarà la finalització del procediment iniciat davant ella.

5. En el supòsit que no s’arribi a un acord per la via extrajudicial s’iniciarà un procediment judicial simplificat en el què es buscaran les fórmules adequades per la satisfacció dels deutes. Aquest procediment judicial simplificat s’iniciarà per la persona física consumidora, que aportarà informació completa sobre actiu i passiu, així com una proposta de pla de pagaments. El jutge, analitzades les circumstàncies del sobreendeutament de la persona física consumidora, la seva bona fe, les raons per les quals el procediment extrajudicial no va finalitzar amb acord i el pla de pagament presentat, podrà instar de nou un acord. En cas que no s’assoleixi acord, si en el termini de 2 anys no s’han pogut satisfer els deutes ni s’ha acordat un pla de pagament, s’iniciarà la liquidació dels actius per fer front als deutes. Aquesta liquidació tindrà una durada



12

màxima d’un any i un cop finalitzada el jutge acordarà la cancel·lació del passiu no satisfet.

Article 2. Mesures per evitar els desnonaments que puguin conduir a una situació de manca d’habitatge.

1. Les persones i unitats familiars que tot i aconseguir la dació en pagament continuïn en situació de vulnerabilitat es podran acollir al lloguer forçós de l’habitatge executat durant un mínim de 3 anys.

2. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer podran acollir-se al lloguer forçós de l’habitatge per un mínim de 3 anys, quan aquest sigui propietat de persones jurídiques en les seves diferents formes, en especial entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries.

3. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer d’habitatges propietat de persones físiques gaudiran dels ajuts que evitin el desallotjament.

4. Les administracions públiques es comprometran, en qualsevol cas, a garantir el reallotjament adequat de les persones en situació de vulnerabilitat per poder fer efectiu el desnonament.

Article 3. Mesures per evitar la pobresa energètica lligada a la situació d’exclusió habitacional.

1. Les administracions públiques hauran de garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat mentre duri aquesta situació i com a mínim durant 3 anys.

2. Com a principi de precaució s’establirà un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris per a evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament sigui per manca de recursos econòmics de les famílies afectades.

3. Les administracions públiques establiran els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d’aigua potable, de gas i d’electricitat per tal d’establir línies d’ajut o descomptes molt significatius en el cost dels consums mínims de les persones en situació de vulnerabilitat.

Article 4. Mesures per garantir la funció social de la propietat i impulsar la creació d’habitatge assequible



13

1. L’Administració decretarà el lloguer forçós a persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat durant un mínim de 3 anys dels habitatges en mans d’entitats financeres i agències associades, fons d’inversió i entitats de gestió d’actius que romanguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys.

2. Aquest procediment s’aplicarà de forma preferent a les entitats financeres i de gestió d’actius que hagin rebut ajuts públics.

Article 5: Despeses destinades a habitatge

1. La Generalitat garantirà que en els supòsits contemplats als articles 2, 3, i 4 les despeses en matèria d’habitatge i de subministres bàsics no podran comportar més d’un 30% dels ingressos familiars disponibles.

Per tot això, el Ple de la corporació, a proposta dels Grups Municipals de CiU, PSC-PM i ERC-AM, podria adoptar els següents,

ACORDS:

Primer.- Ratificar els compromisos presos per aquest Ple en les mocions anteriorment citades per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica.

Segon.- Donar suport a la proposta de Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica presentada al Parlament de Catalunya per l’Observatori DESC, les plataformes d’afectats per la hipoteca de Catalunya i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

Tercer.- Habilitar els espais municipals i oferir els mitjans materials necessaris per facilitar la recollida de signatures de la ILP.

Quart.- Convocar la Taula Municipal sobre Pobresa Energètica i la Taula d’Habitatge per proposar l’organització d’actes i accions de difusió i suport a la ILP

Alcalde: inicialment té la paraula per part de CiU, el regidor Jordi Camó.

Jordi Camó Pons.- CiU: bona tarda. Evidentment la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, una bona part dels quals avui estan presents a la Sala de Plens, ens va presentar aquesta Iniciativa legislativa Popular (ILP). A la vegada, nosaltres la vam presentar a tots els grups, la majoria dels quals van acceptar presentar-la conjuntament, però abans de parlar concretament d’aquesta iniciativa volem valorar d’una manera molt especial el treball que fa la gent de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i que nosaltres recollim en la Mesa d’Habitatge que mensualment tots



14

els grups polítics en formem part. Penso que sense ells molta gent del nostre poble no es veuria atesa de la manera que ells fan aquest servei de cada dia, cada mes i molt proper a les persones. Cal un reconeixement en nom de tots i un agraïment de tots els grups polítics de l’Ajuntament. Per tant, havíem d’acceptar tirar endavant aquesta ILP. Tots els grups l’hem tingut. És molt extensa. Parla de tot un articulat. També parla que l’Ajuntament en data 20 de desembre de 2012 havia aprovat unes mocions d’emergència habitacional i una sanció per als immobles permanentment desocupats, com també havia aprovat una altra moció per a la pobresa energètica... Tot això és un treball que s’està fent amb la Mesa i nosaltres donem suport a aquest text que ha estat acceptat a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya el 13 d’octubre de 2014.

Alcalde: gràcies. Per part del Partit Socialista, l’Antonia Garcia.

Antonia Garcia Martínez.- PSC-PM: bona nit a tothom. A la part explicativa de la moció que avui portem al Ple, ens informa de dades molt concretes sobre els procediments iniciats d’execució hipotecària a Catalunya. Des del 2008 fins al 2013 són 98.040 procediments segons el Consell General del Poder Judicial i 16.008 desnonaments l’any 2013 a Catalunya, segons dades judicials. Són dades que ens deixen ben clar la situació que pateixen les famílies i en el nostre poble també hi ha moltes famílies que passen per aquesta mateixa situació. Tots tenim familiars, amics i veïns que l’estan patint. Des del nostre grup venim treballant molt activament en aquest tema: assistim i donem suport a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Tordera i assistim a la Taula Política de l’Habitatge. Creiem que les famílies tenen dret a una segona oportunitat i a no estar condemnades. Per això, necessitem una llei que solucioni els problemes. Fins ara, tot el que s’ha aprovat no soluciona la majoria dels casos, sinó una minoria.

Sobre la pobresa energètica ja en aquest plenari vàrem presentar una moció des del nostre grup que va ser aprovada per ajudar les famílies amb el subministrament d’aigua, gas i electricitat. En aquella moció es parlava de garantir el dret a l’accés als subministraments bàsics i establir un protocol a través dels Serveis Socials per a ajuts necessaris per a les famílies. Gràcies a aquella moció, l’any 2014 l’Ajuntament de Tordera, a través de l’Àrea de Serveis Socials, és l’ajuda que més ha donat a les famílies. I a través de la Taula de l’Habitatge s’han aconseguit pisos de lloguer social. Queda clar que hem fet feina, però encara queda molta per fer i el nostre compromís és continuar treballant per a totes aquelles famílies que estan passant per aquesta situació al nostre poble i puguin viure dignament, perquè és un dret.

I aprofito l’ocasió per agrair la feina de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Tordera, no només per la informació que donen, sinó també per al suport que fan a les persones que arriben desesperades, immerses en un problema i que gràcies a la vostra feina poden continuar endavant, i com vosaltres dieu “si, se puede” .

Alcalde: gràcies, regidora. I el tercer ponent, en Jordi Romaguera per ERC.



15

Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: bona nit. Primer de tot, com ha comentat la companya regidora, començo per agrair a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a l’Aliança contra la Pobresa Energètica i a l’Observatori de Drets Socials i Culturals per impulsar una ILP d’aquestes característiques, una ILP que potser no arribi al final, perquè si recordem i mirem una mica enrere, el 2013 la Generalitat de Catalunya va aprovar un Decret contra la pobresa energètica, que va tombar ràpidament des de l’Estat el Tribunal Constitucional. Aquest Decret estava fet amb un consens prou ampli, entre l’Administració publica Catalana i les companyies de subministraments i des de l’Estat espanyol ens van posar una barrera que fa pensar que aquesta ILP, tot i l’esforç que estem realitzant moltes persones que han superat moltes signatures i queden quatre mesos per arribar a les cinquanta mil - això significa que se superarà de llarg- , tot fa pensar que si se segueix endavant , des del Tribunal Constitucional –aquest organisme que tenim a l’Estat espanyol que es dedica a trencar-nos el futur- probablement presenti una barrera d’obstacles que difícilment serà superable.

La companya regidora del PSC ha comentat algunes dades i la dada que ens sorprèn més és el centenar de milers de famílies que pateixen pobresa energètica i els nombre de desnonaments de famílies que s’estan comptabilitzant diàriament. Aquestes dades ens preocupen i hem de fer accions contundents per minimitzar aquesta problemàtica social que estem vivint.

La ILP a la qual donem suport es basa en demanar aquesta segona oportunitat per a les famílies sobreendeutades, perquè els subministraments bàsics estiguin també garantits i perquè hi ha hagi un parc de lloguer d’habitatge social extret dels pisos buits que estan acumulant totes les entitats financeres, com també un seguit de propostes que s’han treballat des d’aquestes entitats que he anomenat abans, però setmanalment s’estan adherint moltes altres entitats donant suport a aquesta ILP. Malauradament, la ILP és una de les poques eines que té la ciutadania per arribar a poder proposar lleis. És difícil proposar a peu de carrer unes lleis, però si s’organitzen en grans col·lectius és possible arribar lluny.

Alcalde: gràcies, regidor. I per part del PP, en Xavi Martin.

Xavier Martin de Diego.- P.P: quan des de la PAH es va presentar aquesta instància, ens la vam mirar i també algun membre de la mateixa Plataforma ens ho havia comentat, ja vaig avançar que hi votaríem a favor i ens mantenim amb aquest vot a favor, però no ens hi hem afegit directament perquè volem matisar algunes coses. Entenem que hi ha la necessitat de regular aquesta problemàtica – el tema dels pisos buits i de la pobresa energètica. De fet, fa uns dies, en el “debat sobre l’estat de la nació” des del govern espanyol es va anunciar una llei de segona oportunitat, que veurem com s’acaba de desenvolupar. Però aquesta necessitat de regular aquesta problemàtica d’ocupacions, entenem que cal un control molt més estricte. És veritat que hi ha famílies que ho necessiten i que se’ls ha de donar suport i des de la Mesa de l’Habitatge ja s’hi està treballant tant a nivell d’habitatge com de subministraments, però a vegades veiem en el nostre municipi alguns casos, i més en un poble petit on tothom es coneix, que es dóna a qui no ho



16

necessita tant. Per tant, s’ha de donar suport a les famílies que realment ho necessitin per evitar algunes picaresques que lamentablement es donen.

Alcalde: gràcies, regidors. En tot cas, una darrera intervenció per sumar-me a l’agraïment al col·lectiu de la PAH que avui ens acompanyen i als grups municipals per haver promocionat la creació de les meses polítiques i tècniques que han aconseguit una feina molt lloable. Com que hi ha bona part del col·lectiu, si excepcionalment algú volgués dir alguna cosa, li donaríem la paraula. Demanaria que no s’allarguessin gaire.

“(1a Intervenció d’un membre de la PAH) Primero de todo, agradecer el apoyo del Ayuntamiento. Catalunya tiene la clasificación de ejecuciones hipotecarias y desahucios en España con una media de 30 desalojos al día. La pobreza energética se ha disparado; 193.000 hogares catalanes no pudieron asumir los gastos de mantenimiento de sus viviendas a una temperatura adecuada. El parque de alquiler público o social en Cataluña es del 1%, cuando el número de viviendas desocupadas asciende a 450.000, de las cuales 100.000 están en manos de entidades financieras. Esta iniciativa propone utilizar estas viviendas para realojar a los desahuciados. Esta iniciativa pide al Parlament tomar medidas, porque son competencia y son derechos constitucionales. En dos meses ya se han recogido más de cuarenta mil firmas. Contamos con el aval de la Mesa del Parlament, de los Servicios jurídicos del Consejo de la Abogacía de Cataluña y del Colegio de Abogados de Barcelona. No dudábamos del apoyo de este Ayuntamiento - de nuevo, gracias-, pero queremos ver los frutos de esta implicación, porque lo que se está consiguiendo está siendo trabajo de la ciudadanía, cuando debería ser un derecho, y pido formalmente a todos los miembros aquí reunidos en esta sala que los domingos estamos recogiendo firmas y que por favor os esperamos a todos, desde las 10 a la 1 del mediodía. Gracias.”

“(2a intervenció d’un membre de la PAH) Yo no soy de este pueblo, pero soy de la Plataforma. La mayoría me conoce por haber participado en la Plataforma de Tordera. Solamente quiero hacer un inciso: me parece muy bien todo lo que se ha hablado, pero hay comentarios que sobran, sobretodo de persones que están representando al pueblo. Por ejemplo, decir que hay mucha “picaresca” por parte de la gente, pues se toma demasiado a broma algunas cosas. Esto de que las personas van con buenos coches por la calle, habría que mirar la matrícula y ver cuantos años hace que tienen estos coches. Por desgracia, esta situación viene de tres o cuatro años atrás. Seguramente estas personas que van con estos coches, que ahora no pueden pagar ni la luz ni el agua, hace cuatro o cinco años cobraban 4 o 5.000 euros. Me sabe muy mal que por parte de representantes de este ayuntamiento se pueda poner en boca y en entredicho las necesidades reales que existen en la población. Me parece muy barato este comentario. Creo que sobra el comentario porqué no es real.”

Alcalde: una darrera intervenció de la Jessica Asensio

Jessica Asensio Guillén.- P.P: jo crec que s’ha encaminat el comentari una mica malament; no diem que sigui tota la gent, sinó que hi ha alguns casos. Tots vivim aquí i veiem casos en què si



17

tens un determinat cotxe i no tens diners, no el pots mantenir, no pots pagar una assegurança.... i el primer que s’ha de fer és vendre el cotxe i comprar-ne un de més econòmic que es pugui mantenir. Demano, si us plau, que no es mal interpretin les paraules. Suposo que s’ha generalitzat. Estem parlant de casos determinats. Tots ens coneixem i veiem gent que està cobrant uns diners i , com que cobra, doncs ja no treballa... Que tinguis un bon cotxe, que hagis treballat, que hagis guanyat molts de diners, no vol dir que ara puguis mantenir aquell cotxe. Si tens un bon cotxe a la porta, el pots mantenir i pots pagar el llum. No ens referim a casos com aquest .... Volia matisar només aquest comentari.

“(3a intervenció d’un membre de la PAH) No puede hacer este tipo de comentario porque yo también podría decir que excepcionalmente en este pueblo hay persones que están representado al pueblo que no son “gente limpia” con su vida y sin embargo no lo digo...”

Jessica Asensio Guillén.- P.P: creo que se está desvariando un poquito ya....

Alcalde: he dit que excepcionalment donàvem la paraula al col·lectiu. Tothom té dret a expressar el què creu i per això hi ha la diversitat. Crec que ja s’ha debatut bastant i potser estaríem fora de la litúrgia que hauríem d’aplicar amb l’aprovació d’aquesta moció que, a més, és per unanimitat, d’una proposta tant important com la ILP que proposen vostès. Per tant, agrair de nou el suport que tots els grups polítics fan a la Plataforma; el treball que es fa a les meses i, sobretot i per damunt de tot, la feina que està fent els darrers anys aquest col·lectiu que ha estat i és lloable per part de tots. Dit això, aprovaríem la moció per unanimitat i ens comprometem a treballar en el sentit que la moció indica. Gràcies.

Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, del senyor Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.

4.- Moció que presenten els Grups Municipals de CiU i PSC per a la modificació de la Llei 27/2014 sobre les obligacions tributàries per a les entitats sense ànim de lucre PRP2015/30


Títol Moció que presenten els Grups Municipals de CiU i del PSC-PM per a la modificació de la Llei 27/2014 sobre les obligacions tributàries per a les entitats sense ànim de lucre



18

Regidoria Grup municipal del PSC-PMNúm. Expedient 2015 / 197 Codi Classificació 1-2-1-7Assumpte Proposta de moció

Antecedents

L’entrada en vigor de la Llei 27/2014 sobre l’Impost de Societats, aprovada a les Corts, i publicada al BOE el passat 28 de novembre, suposa que totes les entitats i associacions sense ànim de lucre hauran de presentar la declaració de l'impost de societats sense cap excepció a partir de l'any 2016, en relació a l'exercici comptable 2015.

En aquest sentit, la nova regulació obliga a les entitats socials, culturals, associacions cíviques i clubs esportius sense ànim de lucre a declarar l'impost de societats, i sigui quin sigui el seu volum i dimensió. Fins ara, les entitats parcialment exemptes, no estaven obligades a presentar l’impost si no feien activitat econòmica i, a més, complien els requisits següents: Que els seus ingressos no superessin els 100.000 euros anuals, que els seus ingressos sotmesos a retenció no superessin els 2.000 euros anuals, i que totes les rendes no exemptes que obtinguessin estiguessin sotmeses a retenció.

Tot i què d’entrada és satisfactòria tota iniciativa -que d’acord amb els principis democràtics del nostre Estat de Dret i seguretat jurídiques- impliqui potenciar la transparència financera i comptable de qualsevol entitat i associació, sempre i quan, però, la nova llei vetlli -i en cap cas suposi- una complicació administrativa i burocràtica que dificulti o impedeixi la capacitat de gestió d'unes entitats -la gran majoria amb pocs recursos humans i financers-, les quals principalment, es troben dirigides i gestionades per persones que exerceixen voluntàriament aquesta responsabilitat social.

Certament, la desaparició d'aquests supòsits d'exempció que esmentàvem, -tot i que no han de suposar una nova càrrega tributària- poden dificultar –sinó van acompanyats d’un suport administratiu explícit- el funcionament mateix de les associacions.

Per tot plegat, aquesta Llei del Govern del PP suposa un atac directe a la viabilitat del teixit associatiu català i del conjunt de l’Estat, que té en el món local una especial incidència pel seu arrelament dins la vida dels barris dels nostres municipis i ocupa de forma voluntària un gran nombre de ciutadans i ciutadanes que altruísticament dediquen esforços i temps en tirar endavant el món associatiu cívic, social, cultural, i esportiu.

Per tot això, el Ple de la corporació, a proposta dels Grups Municipals de CiU i del PSC-PM, podria adoptar els següents,

ACORDS:



19

Primer.- Mostrar el recolzament a totes les federacions i plataformes d'entitats i associacions del municipi que s’han manifestat en contra de la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats davant d'una mesura que, els obliga a portar una doble partida de comptabilitat, i que els tracta de forma anàloga amb una societat mercantil.

Segon.- Reiterem el reconeixement i compromís cap a la important tasca que realitzen totes les entitats sense ànim de lucre, la seva democràcia interna, transparència econòmica, i sostenibilitat dels seus projectes socials, educatius, culturals i esportius, així com la gran tasca voluntària i participativa que hi dediquen molts dels nostres conciutadans.

Tercer.- Defensem d’acord amb els principis democràtics del nostre Estat de Dret i seguretat jurídiques totes aquelles iniciatives que vetllin i impliquin potenciar la transparència financera i comptable de qualsevol entitat i associació, sempre i quan vagin acompanyades d’un suport i assessorament administratiu que capaciti la gestió d'unes entitats la gran majoria amb pocs recursos humans i financers.

Quart.- Instar al Govern espanyol a modificar la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats per tal de simplificar –sense menystenir la transparència- les obligacions tributàries de les associacions i entitats sense ànim de lucre i recuperar els supòsits d’exempció que existien fins a l’entrada en vigor de la nova normativa els quals no dificultaven el desenvolupament de la iniciativa social.

Cinquè.- Demanar al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat a que instin al Govern de l’Estat a desenvolupar un nou marc fiscal per a les associacions en el què es reconegui el valor de la forma jurídica d'associació com eina de cohesió social, integradora i de saludable autogestió de la ciutadania, activa, compromesa i participativa.

Sisè.- Fer arribar aquests acords al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, als grups parlamentaris i a la Mesa del Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i a totes les associacions i entitats del municipi.

Setè.- Mentre no se solucioni, posar a disposició de les associacions i entitats sense ànim de lucre assessorament per a la presentació de les declaracions tributàries.

Alcalde: comença en Josep Romaguera per part del PSC.

Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: vàrem presentar aquesta moció, a la qual s’hi va adherir el Grup de CiU fent-hi aportacions, cosa que agraïm perquè creiem que és el segon atac que es fa en poc temps al teixit associatiu de Tordera i per extensió a Catalunya i a la resta d’Espanya. El primer anava més encaminat a clubs esportius, però de retruc també era a qualsevol entitat, i aquest va encarat a totes les entitats sense ànim de lucre (associacions culturals, de veïns, clubs esportius, etc.).



20

El mes de novembre passat es va aprovar aquesta llei que obliga a totes aquestes entitats a presentar l’Impost de societats i les converteixen en una empresa més. Fins ara, totes les entitats sense ànim de lucre, si no superaven els 100.000 € d’ingressos, més 2.000 € que podrien rebre d’ajudes, les quals podrien anar amb l’IVA, no s’havien de declarar. Evidentment havien de portar la seva comptabilitat, però no l’havien de presentar. Des del moment que s’ha de presentar, entenem que els complica molt més la seva tasca. Penseu que aquestes entitats moltes vegades perden diners, no grans quantitats, però els viatges que es puguin fer per l’entitat no els acabes facturant ni els acabes cobrant perquè hom pensa que va dintre del “paquet” que toca fer. Si ara encara han de presentar aquesta declaració, hauran de tenir segurament un gestor que els porti el tema fiscal. Fins ara estaven exemptes, ara no. També afectarà als possibles ingressos que tinguin per esponsorització, doncs hauran de pagar també l’IVA i això voldrà dir que hauran de carregar-se a les quotes dels associats, amb la qual cosa entenem que és un atac molt directe a les entitats. En alguns llocs ja hi ha hagut entitats que han anat a l’Ajuntament i han presentat la seva renuncia. Penseu que qui està al davant, al final respon amb el seu patrimoni personal, tot i que està fent una activitat per al poble perquè creu en el projecte i a la llarga pot quedar tocat el seu patrimoni.

Nosaltres creiem que hi ha d’haver transparència; quanta més, millor, però també que les exempcions que hi havia eren totalment lògiques. Penso que cap de les entitats de Tordera superen els 100.000 €, per tant, totes estaven exemptes.

Repeteixo, creiem en la transparència, però legislem bé. Amb aquesta llei aconseguiran que molta gent que feia aquestes tasques i que potser cobraven una quantitat petita mensual -uns 100 o 150 €/mes-, pel fet d’estar treballant, si cotitzen per dues empreses, els representarà una trompada a la seva declaració i ho deixarà de fer. Per tant, el que estan aconseguint amb aquesta llei és que la gent vagi plegant, no s’hi vulgui dedicar per més que li agradi i poden desaparèixer moltes entitats.

Per tant, nosaltres volem donar tot el suport a les entitats. Sí que l’aportació del Grup de CiU era en el sentit de donar assessorament a les entitats a l’hora de presentar les declaracions i es va afegir “mentre no es solucioni”. La idea d’aquesta moció era que es continuï tal i com estava i que es legisli bé, però mentrestant donarem des de l’Ajuntament el suport que calgui a les entitat per fer-los menys feixuga aquesta feina que els ve al damunt. Per tant, aquesta era la moció que presentàvem i hi votarem a favor, com no pot ser d’altra manera. També demanem a les institucions que facin el que pugin perquè es faci aquest pas enrere. Penso que no s’ha d’investigar aquestes petites entitats que ja ho diu el nom, “sense ànim de lucre”. No hi ha cap entitat a Tordera que conegui que sigui un negoci. No n’hi ha ni una. Per tant, no ens carreguem el teixit associatiu i donem-li tot el suport que puguem.

Alcalde: gràcies, regidor. Per part de CiU, l’Eliana Romera.



21

Eliana Betina Romera Alba.- CiU: només afegir que Tordera té 110 entitats i que desenvolupa una gran funció social i cívica, amb una infraestructura molt mínima, però de caràcter voluntari i com tothom sap els seus ingressos es corresponen a les quotes, moltes de les quals provenen dels seus associats, petits donatius puntuals i subvencions públiques. Per tant, ens sembla que no és justificable obligar a aquestes entitats petites a assumir noves obligacions comptables i tributàries.

Destacar les funcions que fan, com també la seva dedicació i voluntariat i les hores que hi inverteixen per donar a conèixer no solament el que és l’entitat i el seu objectiu a Tordera, sinó també a altres municipis a través de diferents activitats esportives, juvenils, socials, educatives i també del tercer món. També nosaltres posem a disposició d’aquestes entitats i associacions sense ànim de lucre un servei d’assessorament. Al llarg d’aquestes dues setmanes també s’ha anat assessorant en el Model 347 que moltes entitats han de presentar el 28 de febrer, i una de les altres xerrades que es portaran a terme al llarg d’aquestes dues setmanes, durant la primera quinzena de març, serà una xerrada informativa sobre el que realment és aquest Impost i el que implica. Entenem que aquest impost dificulta la tasca del món associatiu i pensem que el teixit associatiu sempre ha estat un progrés no només del poble, sinó de tot Catalunya.

Alcalde: gràcies, regidora. La intervenció d’en Xavi Martín del PP?

Xavier Martin de Diego.- P.P: entenem que si fos així , ens podríem plantejar votar-hi a favor, però el que s’ha anunciat, quan es faci tot el tràmit parlamentari, si fins ara les exempcions eren 100.000 € anuals i que no superessin els 2.000 € de retencions, finalment es deixarà en 50.000 € anuals i 1.000 € anuals en el cas de les retencions. No es tracta d’un afany recaptatori, sinó d’un afany de control. Entenem que si fins ara eren 100.000 € i ara es baixa fins a 50.000, les entitats petites que són la majoria que no arriben a aquests 50.000 € no els perjudicarà. Per tant, entenent que finalment es farà aquesta modificació, hi votarem contràriament perquè la moció ja quedaria desfasada.

Alcalde: gràcies, regidor. Per part d’ERC, en Jordi Romaguera.

Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: doncs nosaltres sí que creiem que és amb afany recaptatori, i el fet d’investigar les entitats i associacions i el voluntariat i altres organitzacions que es mouen sense cap ànim de lucre, el que s’hauria de fer és investigar i combatre el frau fiscal, que aquí sí que estaria bé tenir afany recaptatori. Per tant, creiem que és una amenaça en tota regla a l’associacionisme, perquè a vegades molesta, es mou i perquè fa coses.

Per altra banda, aquest afany recaptatori en temps de dificultat econòmica va bé per a les arques de l’Estat, però com comentava al principi l’afany recaptatori hauria d’estar en altres llocs.

Només dir que estem totalment a favor de la moció, totalment en contra de la llei que es vol impulsar des de l’Estat espanyol i ens posem a disposició, com la resta de grups municipals que ho



22

han manifestat, a donar suport a les entitats i associacions de Tordera que necessitin tirar endavant diverses gestions per superar aquest obstacle.

Alcalde: gràcies, regidor.

Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: si em permet, vistes les explicacions donades, dir que no és amb afany recaptatori... Potser té més informació d’última hora que nosaltres, però fins ara sabíem que els imports eren els mateixos i si els han baixat, encara més raó per dir que és amb afany recaptatori. Si de cent es baixa a cinquanta, potser alguna d’esportiva important passarà, per tant, és afany recaptatori.

Dir també que ho hem de mirar tots força bé. Únicament ens queda esperar com va, perquè es va aprovar i es va treballar en comissió i en el Congres dels Diputats es va perdre per la majoria que tenia el PP. Si hi ha sort i es tomba..., mentre ha estat a l’oposició, han dit que ho modificarien i esperem que sigui així i que s’obligui al partit entrant que toqui, a fer-ho, doncs potser hi haurà eleccions. Les entitats que tenen el seu any fiscal de gener a desembre l’hauran de presentar sí o sí l’any vinent, a menys que hi hagi un canvi de govern i ràpidament es canviï. Això s’ha de mirar bé perquè les entitats que tenen el seu any fiscal, de setembre a juny, que solen ser les esportives, com que ja s’ha començat la temporada, no haurien de presentar-la fins al 2017. No ho sé, alguna assessoria m’ho havia dit, per això s’ha de mirar bé. Per tant, únicament el que ens queda és esperar, però que és amb afany recaptatori, segur, i més quan diu que baixen el límit que hi havia.

Xavier Martin de Diego.- P.P: si ara serà 50.000 i estem parlant que l’Impost de societats o quan hi ha alguna compra, hi ha dues bandes, per tant, quan més es declari, més informació es pot tenir des d’Hisenda i més bé es pot controlar aquest impost, precisament per intentar controlar el frau fiscal que no cometen evidentment les entitats, ni molt menys, sinó que el poden cometre altres empreses. Entenem que és un tema de control i no de recaptació, que serà mínim.

Alcalde: una qüestió abans de comptabilitzar la votació: deixeu-me que expliqui alguna cosa que està damunt la taula i no s’ha explicat prou bé. Ja ha passat el tràmit del Congrés i del Senat. En el Senat, concretament el Grup de CiU, a través del senador Ferran Bel, va fer una interpel·lació parlamentària en una comissió de control en el govern. En aquella comissió qui estava responent aquestes interpel·lacions dels grups era el ministre Montoro, que va agafar el compromís de no arribar al límit de 100.000 €, que és l’explicació que estaven donant vostès, i prenia com a bona la proposta de fer una rebaixa en aquella interpel·lació. El ministre va dir que acceptaven arribar a un acord de què el límit fos 50.000 € d’ingressos de l’entitat. Sembla ser que el ministre també explica que aquesta situació es produirà, però hores d’ara és com la Llei ho havia proposat.

Per tant, tenim una moció que fa referència al que tenim actualment, amb la porta oberta de fer aquesta variació de 50.000 €, la qual cosa voldria dir que potser hi hauria una o dues entitats del municipi que superarien aquesta quantitat, però no la resta.



23

Nosaltres, com a ponents de la moció, evidentment ens remetem al que realment és, i és això. Ara, que la porta està oberta, doncs sembla que aquesta rebaixa serà veritat, que seran 50.000 €, i dóna més tranquil·litat a les entitats. Aquesta proposta afecta més aquells llocs on la societat és més activa, és el cas de la majoria dels municipis de Catalunya. La interpel·lació en el Senat ve d’un grup català que posa damunt la taula la situació social real de Catalunya. Suposaria una dificultat, sobretot perquè les entitats sense ànim de lucre tenen molt de voluntariat – el 95% de les persones són voluntàries- i aconseguir que es faci tota aquesta gestió és complicat, perquè no hi ha capacitat (AMPAS, associacions de veïns, clubs esportius), i si no hi ha capacitat dels propis associats, s’ha de pagar una empresa que gestioni els comptes. Per tant, amb tot això damunt la taula la moció es presenta amb la voluntat d’atacar la situació actual amb la porta oberta i amb el sentiment de que potser la situació serà una mica millor del que s’havia previst inicialment.

Dit això, el PP ha anunciat el vot en contra...

Jessica Asensio Guillén.- P.P: jo votaré a favor.

Alcalde: amb aquest vot explícit de la regidora, aprovaríem la moció per catorze vots a favor i un en contra. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, del senyor Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i de la senyora Jessica Asensio Guillén, del P.P, i el vot en contra del senyor Xavier Martín de Diego, del PP.

Alcalde: acabaríem tots els punt de l’ordre del dia i passaríem a la part de control, concretament a precs i preguntes.

II. PART DE CONTROL

II.I. COMUNICACIONS

Es dóna compte al Ple dels acords de la Junta de Govern Local i de les resolucions de l’Alcaldia dictades des de l’última sessió ordinària del Ple.



24

II.II. PRECS I PREGUNTES

Alcalde: comencem pel regidor Xavi Martín.

Xavier Martin de Diego.- P.P: - Al pont de ferro hi ha un tauló trencat, com es pot apreciar a la fotografia. Així estava a principis de setmana, no sé si s’ha arreglat. En tot cas, demanem que es repari el més aviat possible perquè hi ha cert perill.

- Un dels acords que des del Partit Popular vam arribar amb l’equip de govern en el moment de l’aprovació dels pressupostos va ser la cobertura immediata d’una plaça de Policia Local que havia quedat vacant per jubilació. Aquest mes hem vist en el Registre d’Entrada que des de la direcció de la Policia Local s’ha insistit en aquesta petició. Demanem que es doni compliment a l’acord i es cobreixi aquesta plaça.

També faré dues preguntes:

- ¿En quin estat es troba el procés de demolició dels pisos blaus, després de diverses pròrrogues concedides als propietaris, per tal que compleixin el contingut del decret en el que es declarava la ruïna dels mateixos?

- Es tracta del projecte que hem sentit a través de Ràdio Tordera referent a la instal·lació de càmeres de videovigilància als accessos a les urbanitzacions i al nucli urbà. Al nostre entendre, creiem que és un projecte positiu per al municipi, però volem saber algunes dades més i per això fem aquestes preguntes:

- A bada de llegir matrícules, Servirà també per detectar moviments sospitosos? - A la zona del nucli urbà, On es col·locaran?- Quin cost aproximat tindrà?- Quan es calcula que podria estar operatiu?

Alcalde: gràcies, regidor. En Jordi Romaguera?

Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: des d’Esquerra Republicana tenim cinc preguntes que hem entrat amb antelació i una altra que faríem in voce, que ens han fet arribar fa pocs dies:

- Voldríem saber per quin motiu ens exclouen i no ens comuniquen els actes institucionals com són la trobada que es va fer amb l’Ajuntament de Fez (Marroc)? Potser perquè el Grup de Convergència i Unió no ens considera representants dels torderencs dins l’Ajuntament?

- Davant de la possibilitat que es faci efectiva la condonació de les despeses financeres del Pla de pagament a proveïdors, Què es faria amb aquest excedent de crèdit pressupostari?



25

- Vist el Registre d’Entrada núm.1023 del 2015 on s’indica la participació de l’Ajuntament de Tordera en un contenciós administratiu més, ens agradaria saber per què hem arribat a aquesta situació i quant ha estat el cost jurídic total (costes i advocats).

- Un cop revisat el Registre d’Entrada núm. 1752 del 2015 presentat per l’arquitecta municipal, la Sra. Roser Bellera, veiem necessari que es comenti les seves possibles incompatibilitats, la documentació presentada per la propietària i de com l’equip de CiU pensa gestionar aquesta situació.

- L’AMPA de l’Escola Ignasi Iglésias ens ha fet arribar la queixa sobre el deficient manteniment de l’edifici (vidres trencats, sorral en mal estat ...). Quan i com pensa solucionar aquestes deficiències de manteniment?

- I l’última pregunta seria que una ciutadana ens va comentar que va caure en baixar per al carrer Ciutadans, en passar per un camí segur. Va trepitjar una formiga i va relliscar perquè era una dia plujós i aquesta pintura fa relliscar. Demanaríem si es pot fer alguna cosa al respecte per solucionar aquesta deficiència.

També voldria afegir un apunt i com a persona que estic dintre del cap científic hi ha una incongruència: les formigues són insectes i per tant tenen sis potes i dues antenes. Les formigues de Tordera sembla que tenen quatre potes i dues antenes. Si volem que sigui un projecte educatiu, els nens i nenes que segueixen els camins poden confondre aquest concepte bàsic.

Alcalde: gràcies. La regidora Toñi Garcia.

Antonia Garcia Martínez.- PSC-PM: tenim quatre preguntes i dos precs:

- De diverses fons ens ha arribat que s’estan tornant a produir enverinaments de gossos al nostre municipi. Voldríem saber si l’Ajuntament ha pres alguna mesura.

- Voldríem recordar a l’equip de CiU que quan va arribar l’empresa Inditex, el nostre grup va reclamar en diversos plens més compromisos per part d’aquesta empresa sobre contractacions de personal del nostre poble, ja que des de l’Ajuntament es van fer esforços per tal que aquesta empresa s’implantés al nostre municipi. A parer nostre, això no s’ha produït per part de l’empresa ni l’equip de govern sembla que tampoc hagi insistit. Ara, ens han informat que deslocalitzen una part de l’empresa online i marxen dues marques cap a Madrid. Voldríem una explicació per part de l’equip de govern sobre aquest fet i sobre les repercussions que tindrà per al nostre municipi.

- Hem vist que en el Registre d’Entrada núm. 1647, de 19 de febrer, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, la composició inicial dels llocs escolars del nostre municipi consten les dues línies de 1r d’ESO per al nou institut de Tordera. Voldríem preguntar:



26

- S’ha arribat a l’acord que en aquest centre nou aniran tots els nens de l’Escola Serra de Miralles, tal com demanàvem els pares i tal com vàrem acordar en la moció del Ple anterior?

- A dia d’avui ja tenim clar on aniran els nens d’aquest nou institut quan comenci el curs, si les obres del nou centre no estan acabades?

- En quin punt estan en aquests moments les negociacions? Tenim una data per firmar el conveni?

- Voldríem saber a què és degut que no s’hagin contestat dues instàncies entrades el 9 d’octubre, núms. 10.269 i 10.270? No és el primer cop que ens queixem d’aquest fet. Tenim dret a la informació i vostès tenen l’obligació de donar-la. Des del nostre grup ens preguntem quina transparència practiquen vostès i quines mesures hem de prendre perquè vostès responguin.

Pel que fa als dos precs són els següents: - Ens consta que a la carretera d’accés a la urbanització Àgora Parc hi ha uns forats que dificulten el transit, amb el perill que suposa pels veïns que cada dia han de circular per aquesta carretera. Sabem que cada any arreglen aquesta carretera abans de la Festa de Sant Ponç, però per la seguretat dels veïns i dels seus vehicles preguem que es faci abans, i a ser possible amb més cura per no haver de tornar-ho a fer l’any que ve.

- Els veïns de la urbanització Tordera Parc ens han fet arribar la queixa que hi ha una edificació en un solar d’aquesta urbanització que suposa un perill pels nens d’aquesta urbanització. Preguem que l’Ajuntament posin en marxa les accions oportunes perquè aquest solar quedi tancat i evitar que es produeixi un accident greu.

Alcalde: gràcies, regidora. En Josep Romaguera?

Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: és una pregunta in voce que en l’últim Ple ja la vaig fer i se’m va dir que el regidor no hi era. Avui, per motius de salut, tampoc hi és , però sí que hi ha la resta de l’equip i no sé si en un mes han tingut temps de preguntar-ho als tècnics o qui correspongui. La pregunta era: ¿Com és que no es va aprofitar, com van fer força ajuntaments i pobles de les rodalies la “Campanya de sensibilització vers la sostenibilitat i el bon reciclatge”, que promou el Consell Comarcal i que es va fer en molts de pobles i aquí va passar de llarg? Si em poguessin contestar, us ho agrairia.

Alcalde: gràcies, regidors i regidores. Anem a intentar respondre tot el que s’ha plantejat. La primera que plantejava el regidor Xavi Martin feia referència al pont de ferro. La regidora Rosa M. Salarichs ho contesta.

Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: bona tarda a tothom. Està reparat des de principis de setmana. Ja estarem al cas si es torna a trencar.



27

Alcalde: una segona qüestió fa referència a la jubilació d’un policia i a la cobertura de la plaça. La regidora Sílvia Català...

Sílvia Català Mora.- CiU: bona tarda a tothom. Comentar que l’informe que va fer la Policia és del mes passat, però curiosament quinze dies després vam tenir la sol·licitud d’un guàrdia que estava en Comissió de Serveis en què ens comunicava el seu retorn. Per tant, quedarien ja totes les places cobertes a partir de l’1 de març.

Alcalde: una altra qüestió fa referència a l’enderroc dels “pisos blaus”. La regidora Rosa M. Salarichs?

Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: els propietaris d’aquest immoble en aquests moments és la immobiliària Building Center. Aquesta immobiliària ens va demanar un mes per redactar el projecte d’enderroc. Sabeu que és un projecte complicat. Van entrar la instància el dia 9 de febrer, tenen de temps fins al 9 de març i a partir d’aquí, un cop el projecte informat, ells tenen quatre mesos per enderrocar. Alcalde: una altra qüestió que contestarà la Sílvia Català és referent a les càmeres de seguretat.

Sílvia Català Mora.- CiU: explicàvem dies enrere que és un projecte a mig-llarg termini. És un projecte força important. S’ha començat a estudiar com s’implantarà, evidentment no només llegeix les plaques de matrícula, són càmeres de videovigilància amb una central localitzada a la Policia Local. Es podran veure les imatges en directa. És un tema de seguretat per a tothom, i estem redactant el plec de clàusules. Els tècnics estan estudiant els punts on és més oportú col·locar-les, on es pot agafar el punt de llum, el lloc on es creu policialment més adient... Hem de combinar aquests aspectes, però en aquest moment tot just s’estan elaborant els plecs de clàusules.

Alcalde: gràcies, regidora. Les següents preguntes ja són del regidor Jordi Romaguera. La primera fa referència a la visita que van efectuar a Tordera uns representants de l’Ajuntament de Fez. En Josep Llorens té la paraula.

Josep Llorens Muñoz.- CiU: bona nit. Amb l’Ajuntament de Fez i amb dues entitats de cooperació, una de catalana i l’ altra del Marroc, portem un projecte de cooperació que tirem endavant des de fa un parell d’anys – que de fet no em consta que durant aquests dos anys s’hagin interessat en el projecte- i l’última reunió que vam fer aquest últim més és una de les moltes reunions que s’han dut a terme durant aquests dos anys, algunes havien estat de manera virtual i d’altres de manera presencial. Només era una reunió més de treball. Però també constatar que dintre del programa d’aquesta última reunió hi havia un acte obert al públic, i per tant també a tothom, al qual no em consta que hi assistissin. En tot cas, hi estaven convidats també els grups polítics i la resta de gent o empreses que poguessin estar interessats en el motiu pel qual s’enfocava aquesta reunió.



28

Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: perdo, Puc prendre la paraula un segon? No sé si els companys de l’oposició van rebre alguna invitació formal, però nosaltres no vam rebre cap invitació.

Josep Llorens Muñoz.- CiU: repeteixo, era una invitació oberta a tothom: empresaris, ciutadans, i evidentment oberta a tothom. No era una reunió protocol·lària ni institucional, era una reunió de treball, com les que hi ha hagut els últims dos anys que evidentment serveixen per tirar endavant el projecte que estem portant a terme.

Alcalde: la següent qüestió fa referència al Pla de pagaments. El regidor Marçal Vilajeliu... Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: bona tarda. El mateix RDLL de 30 de desembre de 2014, ja especificava que aquest “sobrant” de pressupost a causa d’aquesta condonació s’hauria de destinar a reduir l’endeutament o bé a reduir el termini mig de pagament a proveïdors.

Alcalde: una següent qüestió fa referència a un contenciós. També ho contesta el regidor Marçal Vilajeliu.

Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: a la pregunta per què s’ha arribat a aquesta situació, és perquè una empresa propietària d’unes parcel·les no estava d’acord amb la quantia que havia de pagar, va fer una reclamació i el cost de les costes són 3.300 euros.

Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: Advocats inclosos?

Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: no hi ha costos d’advocats.

Alcalde: l’altra pregunta és respecte a la sol·licitud de l’arquitecta municipal de no informar una llicència, la regidora Salarichs...

Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: aquesta petició de l’arquitecta té una vinculació amb un litigi entre dos veïns, en el qual està imputada i ella creu que pot causar-li una incompatibilitat a l’hora d’informar una llicència que ha sol·licitat una de les dues famílies. Es gestiona tècnicament dins del Departament, i ho informarà qualsevol altre tècnic que estigui capacitat per fer-ho.

Alcalde: la regidora M. Àngels Cayró respondrà la pregunta sobre el manteniment de l’antic edifici de l’escola Ignasi Iglésias.

Maria dels Àngels Cayró Pujol.- CiU: bona nit. El manteniment de les escoles d’educació primària i infantil de Tordera, com la majoria de municipis, va a càrrec de l’Ajuntament, però hi ha unes escoles com l’Ignasi Iglesias que no corre a càrrec de l’Ajuntament perquè és propietat de ICF Equipaments. Aquesta empresa, ICF Equipaments, té la propietat durant 25 anys i ha de fer el manteniment i la conservació d’aquesta escola. Nosaltres com a ajuntament només fem el



29

manteniment del dia a dia, petites cosetes. Totes les peticions que s’han fet a l’Ajuntament de manteniment des de l’Escola Ignasi Iglésias no n’hi ha cap que no estigui realitzada correctament. Totes estan fetes, una altra cosa és les que corresponen a aquesta empresa, però tot i això l’Ajuntament treballa conjuntament amb l’escola o amb els pares perquè les deficiències d’aquesta empresa responsable de la major part del manteniment de l’Escola Ignasi Iglésias compleixi el que ha de fer de manteniment, com per exemple poden ser uns tancaments exteriors que són uns envans de vidre armat que formen part de la mateixa construcció. Això no és manteniment de l’Ajuntament, sinó que és manteniment d’aquesta empresa i crec que és el que es referia l’AMPA de l’Escola Ignasi Iglésias quan va parlar amb vostès.

Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: per tant, aquesta empresa té una concessió per 25 anys, però, La competència seria de l’Ajuntament i l’empresa tindria la concessió?

Maria dels Àngels Cayró Pujol.- CiU: l’empresa ICF Equipaments és la propietària d’aquesta escola, la propietat la té durant 25 anys i durant aquests 25 anys que és propietària dóna el manteniment de l’escola a una empresa i aquesta empresa és la responsable de fer durant aquests 25 anys el manteniment de l’Escola Ignasi Iglésias, excepte les petites coses del dia a dia que es fa des de l’Ajuntament, tot i que també fem altres coses que potser no ens pertocarien i les fem perquè creiem que en ser una escola del municipi, per accelerar el procés, també ho fem nosaltres.

Alcalde: només un aclariment: aquesta concessió en aquesta empresa no la va fer l’Ajuntament, sinó que va ser el Departament d’Ensenyament.

La següent pregunta l’havia fet el regidor Jordi Romaguera in voce. Desconeixia que hi havia hagut aquest accident en haver patinat per trepitjat una formiga pintada.

Pel que fa al següent comentari, crec que és la segona vegada que l’escolto. Ho he explicat en alguna altra ocasió: aquestes formigues no són formigues, sinó unes icones que ha fet una empresa especialitzada. És un projecte pedagògic. Hem dit que són formigues, però si li falten potes potser no ho són. Prengui-ho com un senyal que un dissenyador, amb un treball conjunt amb pedagogs, va fer com a proposta. Hi havia més icones i haguéssim pogut posar-ne altres de diferents.

Hi ha una altra proposta d’una persona que està treballant a nivell educatiu. Malgrat haver fet una reclamació a l’empresa que les va pintar perquè s’estan esborrant, doncs això no estava pactat perquè havien de durar dos anys com a mínim, també estem treballant en un nou projecte perquè les escoles facin propostes d’altres models de formigues que podríem posar també en els camins. La idea a mig termini és que les escoles facin una proposta i que els propis alumnes imaginin aquestes noves formigues i barrejar-les amb les que ja estan pintades.

Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: de fet, només em preocupava perquè no hi hagués un problema conceptual dels nostres alumnes.



30

Alcalde: ja li dic que ho va fer un equip pedagògic. Per tant , se suposa que ho tenen clar.

Pel que fa a les preguntes de la regidora Toñi Garcia, una primera pregunta feia referència a l’enverinament de gossos. Si la regidora Català la vol contestar? Sílvia Català Mora.- CiU: des de la l’Àrea de la Policia i també ho he preguntat a l’Àrea de Medi Ambient, no tenim coneixement de cap nou cas d’enverinament els últims mesos. Per tant, agrairia que, si passa, se’ns comuniqui per poder fer alguna cosa. No podem fer res, perquè no n’estem informats.

Alcalde: l’altra pregunta és en relació a uns moviments interns de l’empresa Inditex. El regidor Jordi Camó li respon.

Jordi Camó Pons.- CiU: evidentment ens hem posat en contacte amb l’empresa i ens diu que no és una deslocalització, sinó que és una externalització. Aquest servei el donava Tordera Logística i, per estratègia d’empresa, decideixen externalitzar-ho, no només a nivell de Catalunya, sinó a nivell d’Estat, d’Europa i del món perquè arribi el producte amb més rapidesa al client.

Hem de tenir en compte que un 80% són contractacions fixes i el grup assegura que recol·locarà aquestes persones. Per tant, aquest 80% no ha de patir. Des d’ara fins al mes de juny, els que estan amb contractes fixos passaran sense perdre condicions econòmiques ni laborals, i el 20% restant , que és poca gent- no estem en èpoques de rebaixes ni de vacances, que és quan aquest personal no fix és mou més dintre l’empresa- el tindran com a borsa de treball i quan els necessitin, tiraran d’aquesta borsa. L’Ajuntament, des de l’Àrea d’Ocupació, seguirà demanant gent fixa o no fixa com s’ha fet fins ara amb Tordera logística.

Antonia Garcia Martínez.- PSC-PM: una pregunta: llavors, No s’ha acomiadat ningú?

Jordi Camó Pons.- CiU: es recol·locarà tothom que estigui amb contracte fix .

Antonia Garcia Martínez.- PSC-PM: no tinc entès això. Les persones que estan a casa, ja ho han escoltat... Tinc entès que no és així, que hi ha hagut acomiadaments de persones que estaven amb contractes fixos d’aquestes dues marques on-line. Si l’empresa ha donat aquesta explicació...

Alcalde: estem parlant d’uns 150 treballadors que es trobarien en aquesta situació, vol dir que hi ha 150 persones, moltes d’elles del nostre poble, que podrien perdre la feina. El regidor diu el que ens diu l’empresa, que es recol·locaran tots. Però, recuperant el que històricament s’havia dit, és molt important que aquesta empresa existeixi al nostre municipi perquè hi ha una quantitat important de persones que hi treballen i això és una bona notícia, malgrat tots els canvis interns que faci l’empresa.



31

La següent pregunta la contesto jo. Ens fa vàries preguntes sobre la situació de l’Escola Serra de Miralles, quan al conveni ha passat tots els tràmits interns del Departament d’Ensenyament. En aquests moments només cal que passi pel Govern de la Generalitat. És un conveni a cinc anys i per això no pot decidir-ho directament el Departament perquè és endeutament o despesa que passa d’un exercici. Diuen que els propers dies podria anar al Govern de la Generalitat. Saben vostès que els dimarts és el dia que es reuneix el govern i podríem ja tenir preparat el conveni per signar-lo les dues parts. No tenim notícia encara de l’adscripció dels alumnes, tot hi haver tingut diverses converses amb el director general i amb el director territorial, però encara no tenim la resposta. Aquesta és la situació.

Saben també que hem obert una part de les pliques de la nova construcció –hi ha tres sobres i hem obert el primer. Ara hem de continuar el procés fins a l’adjudicació conjuntament amb aquest conveni que tenim a punt per aprovar-se per la Generalitat.

Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: Tenim clar on aniran de moment?

Alcalde: saben que s’han obert les pliques i hi ha una única empresa. Aquesta empresa diu que podria tenir acabada l’escola el setembre. Al director general ja li he informat d’aquesta conversa. En haver-hi una sola plica, només es tracta que compleixi amb els requisits. Els del primer sobre els complia. Només falta que compleixi el segon i el tercer. La conversa amb aquesta empresa és que té capacitat per portar un ritme suficient com per a què pugui estar acabada el mes de setembre, però posem-ho en quarantena perquè no sabem si definitivament li podrem adjudicar. Cal esperar si li podem adjudicar. Sinó és així, tenim vàries propostes per ubicar els alumnes: des d’un mòdul ubicat al mateix lloc de l’escola o a un altre espai durant un temps. Si la proposta que fa aquesta empresa és viable, es resoldria bastant bé aquesta situació.

Passem a la següent. Fa referència a unes instàncies no contestades. La regidora Rosa M. Salarichs li respon.

Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: hem buscat les instàncies que s’havien entrat. És veritat que hem fallat en coordinació entre Departaments. Són instàncies que han anat a parar a Secretaria i hem vist que demanaven expedients urbanístics. Tinc còpia del què es demanava, i evidentment teniu tota la possibilitat de venir a veure l’expedient i fer còpia del què necessiteu. Podeu venir quan vulgueu, estem a la vostra disposició.

Antonia Garcia Martínez.- PSC-PM: normalment quan fem la instància, ens truqueu i ens dieu que podem venir a veure l’expedient, i això no s’havia produït.

Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: no, no, ja et dic, no m’havia arribat.

Antonia Garcia Martínez.- PSC-PM: val.



32

Alcalde: la resta de preguntes relacionades amb la regidoria del Sr. Carles Aulet també les respondrà la regidora Rosa M. Salarichs.

La següent pregunta era en relació a la carretera de Sant Ponç a Àgora Parc.

Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: després de parlar amb el regidora Aulet em comenta que no només s’arregla per Sant Pons, sinó també en altres ocasions s’ha fet, però és cert que hi ha sots. El que li podem dir és que sabeu que hi ha una licitació i ara es començaran les obres de la rotonda d’Àgora. Aprofitarem per fer-hi una capa, perquè no torni a passar i s’arregli una mica més definitivament.

Antonia Garcia Martínez.- PSC-PM: sí que s’arregla només per Sant Ponç. Porto tres anys continuats dient-ho. Està a les actes. Alcalde: que vostè ho digui, no vol dir que sigui veritat.

Antonia Garcia Martínez.- PSC-PM: hi passo cada dia...

Alcalde: el regidor diu que no és només per Sant Ponç i, bé, tant es pot posar en dubte la paraula del regidor Aulet com la seva. El que vull dir és que el fet que consti en acta el que vostè digui, no vol dir que sigui veritat, o no vol dir que el regidor li estigui contestant una cosa diferent del que li ha contestat altres vegades. Però no té importància... era només l’anècdota. El fet que estigui en l’acta no vol dir que sigui veritat... Jo he dit coses a vegades que no arriben a ser veritat. No dic que digui mentides, però amb la voluntat de dir una cosa i al final acaba essent una altra.

La següent qüestió fa referència a una parcel·la de Tordera Parc. Regidora?

Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: volia preguntar-li si tenia l’adreça.

Antonia Garcia Martínez.- PSC-PM: sí. A part, l’Associació de Veïns li ha fet arribar a en Carles, però tinc el número de parcel·la.

Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: he parlat avui amb ell i la veritat és que no sabia quina era. Però, d’acord, cap problema, ja ho trobarem.

Alcalde: i després hi havia una pregunta in voce que feia el regidor Josep Romaguera sobre la campanya de sensibilització del reciclatge...

Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: n’he parlat amb el regidor i m’ha dit que no només hi ha aquesta campanya, sinó que n’hi ha moltes i a Tordera se n’han fet d’altres, tot i que a partir d’ara es tindrà en compte aquesta en concret.

Alcalde: amb això acabaríem l’apartat de precs i preguntes.



33

I, sense altres assumptes a tractar, s’aixeca la sessió a indicació de l’Alcaldia-Presidència, a les 21.22 hores , i signa aquesta acta l’alcalde-president, juntament amb mi, la secretària, que en dono fe.

La secretària, Vist i plau, L'alcalde,

Marta Portella Nogué Joan Carles Garcia Cañizares

ANNEXOS

Ordenança reguladora del procediment d’inspecció de control sanitari a realitzar en establiments, instal·lacions, productes i serveis en l’àmbit competencial de l’Ajuntament de Tordera

1. Antecedents i justificació

Les directives verticals europees que regulen les condicions d’higiene per a la comercialització dels diferents productes alimentaris s’han anat incorporant al nostre ordenament jurídic de forma progressiva.

El gener de l’any 2006 van entrar en vigor els Reglaments d'higiene dels aliments i els Reglaments de control oficial, 852 i 882 respectivament, on s’estableixen les obligacions de les autoritats competents en el control sanitari oficial. D’acord amb aquestes normes, l'autoritat competent ha d’efectuar controls oficials per comprovar que els operadors d'empresa alimentària compleixen, entre d’altres, amb el requisit d'establir i posar en marxa sistemes d’autocontrol, de manera que els perills alimentaris presents en la producció i comercialització d’aliments es detecten i controlen adequadament per garantir un elevat nivell de protecció dels consumidors en relació amb la seguretat alimentària.



34

La Llei 18/2009 de salut pública també recull alguns requeriments en relació al control oficial. L’article 54 estableix les obligacions dels titulars de les instal·lacions, els establiments, els serveis i les indústries en què s'acompleixen activitats que incideixen o poden incidir en la salut de les persones. Aquests són responsables de la higiene i de la seguretat sanitària dels locals i les instal·lacions i de llurs annexos, dels processos i dels productes o substàncies que en deriven, i han d'establir procediments d'autocontrol eficaços per a garantir-ne la seguretat sanitària.

Llavors les administracions locals competents en matèria d'higiene i seguretat sanitària han de garantir el compliment d’aquesta obligació per mitjà de l'establiment de sistemes de vigilància i supervisió adequats i idonis.

El Programa de Seguretat Alimentària 2014 que han elaborat conjuntament l’Ajuntament de Tordera i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) preveu la redacció i aprovació de procediments per estandarditzar les activitats previstes en el programa.

Aquest document pretén donar resposta a aquesta necessitat.

2. Objecte

L’objectiu d’aquest document és descriure el procediment que s’ha de seguir per fer la inspecció d’establiments, instal·lacions, productes i serveis, per tal de comprovar el compliment dels requisits establerts en les normatives sanitàries de l’àmbit de la seguretat alimentària i recollir, analitzar i interpretar les dades obtingudes.

3. Abast

Aquest procediment s’aplicarà en les inspeccions de control sanitari realitzades a establiments, instal·lacions, productes i serveis, dins de l’àmbit competencial de l’Ajuntament en seguretat alimentària.

Aquest serà el procediment general que se seguirà en les inspeccions, excepte en aquelles que per la seva singularitat disposin d’un procediment específic aprovat (inspeccions de classificació del risc, per exemple) o formin part d’un programa o campanya d’inspecció concreta, que determini uns objectius diferents (per exemple campanyes d’inspecció de sectors concrets).

4. Definicions



35

Acta d’inspecció: document formal que atesta per escrit els resultats de les actuacions realitzades pel tècnic inspector. Poden incorporar tot tipus de dades o fets que poden o no tenir rellevància jurídica. Es realitza per triplicat amb lliurament de còpia a l’empresa objecte d’inspecció.

Aliment: inclou les begudes, goma de mastegar o qualsevol substància inclosa l’aigua, incorporada voluntàriament a l’aliment durant la seva fabricació, preparació o tractament. La definició d’aliment NO inclou:- Els pinsos.- Els éssers vius, a no ser que estiguin preparats per ser comercialitzats per a consum humà.- Les plantes abans de la seva collita.- Els medicaments.- Els cosmètics.- El tabac i els productes del tabac.- Les substàncies estupefaents o psicotròpiques.- Els residus i contaminants.

Classificació del risc: procés que permet ordenar i comparar els establiments en funció del seu risc sanitari i així prioritzar les actuacions de vigilància i control.

Comerç minorista: la manipulació o la transformació d’aliments i el seu emmagatzematge en el punt de venda o lliurament al consumidor final; s’inclouen els terminals de distribució, les activitats de restauració col·lectiva, els menjadors d’empresa, els serveis de restauració d’institucions, els restaurants i altres serveis alimentaris similars, les botigues, els centres de distribució dels supermercats i els punts de venda al públic a l’engròs.

Consumidor final: el consumidor últim d’un producte alimentari que no farà servir aquest aliment com a part de cap operació o activitat mercantil en el sector de l’alimentació.

Cronograma: document explicatiu que presenten els operadors econòmics per sol·licitar de forma justificada una ampliació del termini per portar a terme les mesures correctores. Aquest document detallarà els terminis d’execució necessaris per a cada una de les mesures correctores pendents.

Denúncia de seguretat alimentària: comunicacions efectuades a l’administració en els que hi figura la data, el nom, DNI i signatura del denunciant i que fan referència a uns fets que poden repercutir en la seguretat dels aliments que es troben en un establiment o activitat alimentària.

Empresa alimentària: tota empresa pública o privada que, amb o sense ànim de lucre porti a terme qualsevol activitat relacionada amb qualsevol de les etapes de la producció, transformació i la distribució dels aliments.

Establiment alimentari: qualsevol unitat d’una empresa del sector alimentari.



36

Explotador, operador o titular d’empresa alimentària: les persones físiques o jurídiques responsables d’assegurar el compliment dels requisits de la legislació alimentària en l’empresa alimentària sota el seu control.

Factor de perill: tot agent biològic, químic o físic present en un aliment o en un pinso, o tota condició biològica, química o física d’un aliment o un pinso que pugui ocasionar un efecte perjudicial per a la salut.

Gestió del risc: el procés que consisteix en valorar les alternatives polítiques en consulta amb les parts interessades, tenint en compte la determinació del risc i altres factors pertinents, i si és necessari, seleccionant les opcions apropiades de prevenció i control.

Incompliments o “no conformitats”: avaluació no satisfactòria de requisits, condicions o obligacions establertes a la normativa vigent.

Incompliments lleus: són les no conformitats que no comprometen la seguretat dels productes/ activitats/ serveis. No comprometen la innocuïtat del producte o no afecten la seguretat de l’activitat o el servei per a la salut pública.

Incompliments greus: són les no conformitats que poden comprometre la seguretat dels productes/ activitats/ serveis. Aquests no conformitats poden generar un perill per a la salut pública però no hi ha una amenaça directa o risc imminent. També es pot considerar un incompliment greu la repetició continua d’incompliments lleus.

Incompliments molt greus o que suposen un risc greu o imminent per a la salut pública: són les no conformitats que comprometen la seguretat dels productes, processos, activitats o serveis i poden generar un perill greu per a la salut pública. Aquests incompliments comprometen la innocuïtat alimentària o la seguretat alimentària de l’activitat o el servei i s’ha valorat que hi ha una amenaça directa per a la salut pública.

Inspecció: és tota aquella activitat de control encaminada a comprovar, investigar i controlar l’adequació dels establiments alimentaris, els seus productes i processos relacionats, amb la normativa sanitària vigent, amb l’objectiu de protegir la Salut Pública.

Informe d’inspecció: document que atesta per escrit els resultats de les actuacions realitzades pel tècnic inspector. Es fan constar els fets observats en la inspecció i les mesures correctores que l’empresa ha de portar a terme. A nivell operatiu, la principal diferència amb l’acta d’inspecció és que no s’aixecarà en presència del responsable de l’activitat, no inclourà la seva signatura i no se’n lliurarà una còpia en ma. El tècnic lliurarà l’informe d’inspecció a l’Ajuntament, i serà aquesta administració la que es farà càrrec d’enviar l’informe d’inspecció a l’empresa.



37

Mesures cautelars: mesures que es prenen davant d’una situació de risc per a la salut. L’Art. 63 de la Llei 18/2009 de salut pública estableix les següents: la immobilització i/o comís de productes i substàncies; el tancament preventiu de les instal·lacions, els establiments, els serveis i les indústries; la suspensió de l’autorització sanitària de funcionament o la suspensió o prohibició de l’exercici d’activitats o bé ambdues mesures alhora; la intervenció de mitjans materials o humans; la determinació de condicions prèvies en qualsevol fase de la fabricació, comercialització i funcionament de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries, amb la finalitat que corregeixin les deficiències detectades; la prohibició de comercialització d’un producte o ordenar-ne la retirada del mercat, i si cal la destrucció en condicions adequades.

Multes coercitives: amonestació que es tramita com a conseqüència de l’incompliment d’un requeriment. L’Art. 65 de la Llei 18/2009 de salut pública regula aquesta figura d’intervenció administrativa.

Requeriment: resolució administrativa on s’ordena a l’interessat que executi determinades mesures correctores o preventives per esmenar deficiències sanitàries. El document ha de contemplar un acusament de rebuda i un termini d’execució, així com l’advertiment del que pot passar en cas d’incompliment (multa coercitiva, expedient sancionador, etc.)

Risc: la ponderació de la probabilitat d’un efecte perjudicial per a la salut i de la gravetat d’aquest efecte, com a conseqüència d’un factor de perill.

Sancions: amonestació per la comissió d’una infracció administrativa que s’imposa prèvia tramitació d’un procediment sancionador. El títol V de la Llei 18/2009 de salut pública regula el règim sancionador.

Traçabilitat: la possibilitat de trobar i seguir el rastre, a través de totes les etapes de producció, transformació i distribució d’un aliment, un pinso, un animal destinat a la producció d’aliments o una substància destinada a ser incorporada en aliments o pinsos o amb probabilitat de ser-ho.

5. Responsabilitats

Llistat de persones amb responsabilitat en aquest procediment:

En la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS):- Tècnics de salut pública de la CSMS- Director/a de Planificació i Desenvolupament de la CSMS- Gerent de la CSMS

En l’Ajuntament:- Administratius del departament d’Ordenació del Territori- Enginyer municipal de Tordera



38

- Secretària General de l’Ajuntament- Regidora de Sanitat- Regidora d’Ordenació del Territori- Alcalde

Les tasques i responsabilitats concretes de cadascuna de les persones participants d’aquest procediment s’indiquen en l’apartat següent. Per una altra banda, el Conveni de Col·laboració entre l’Ajuntament de Tordera i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva en matèria de Salut Pública estableix a nivell general el règim de responsabilitats de cada part. Així doncs, a grans trets la responsabilitat de la CSMS és la d’oferir assistència tècnica a l’Ajuntament, mentre que aquest últim és l’autoritat competent en salut pública i ha de portar a terme els tràmits administratius i verificar que aquests es facin correctament des d’un punt de vista jurídic.

6. Procediment operatiu

En primer lloc, assenyalar que resulta difícil preestablir com s’ha de dur a terme la inspecció sanitària. De fet, els tècnics hauran d’utilitzar el procediment que més s’adeqüi al tipus d’establiment i l’objectiu que es persegueix en la inspecció en qüestió. En tot cas, el procediment que aquí es descriu pretén ser una eina de suport i guia per als tècnics i altres participants en el circuit d’inspecció.

6.1 Tipus d’inspeccions

6.1.1 INSPECCIONS PROGRAMADES

Es basen en un pla de treball o programa específic i, normalment, responen a objectius concrets (per exemple, campanya d’inspecció de la restauració col·lectiva en els establiments turístics).

Les inspeccions programades poden ser de dos tipus: de classificació del risc o de vigilància i control.

Les inspeccions de classificació del risc responen a l’objectiu principal de fer una valoració inicial de l’establiment que permeti obtenir una puntuació del risc que permetrà comparar-lo amb els altres establiments alimentaris del municipi, independentment del seu sector o activitat. Es tracta d’inspeccions informatives que no tenen l’objectiu de dictar mesures correctores. En tot cas, quan els tècnics detecten establiments amb puntuació de risc molt alt, incompliments greus o amb algun element que pot suposar un risc greu o imminent per a la Salut Pública, es procedeix a fer una inspecció de vigilància i control i, a prendre les mesures posteriors que s’estimin oportunes. Les inspeccions de classificació del risc no han de seguir el procediment que es descriu en aquest document atès que disposen d’un procediment específic aprovat per l’Ajuntament.



39

Les inspeccions de vigilància i control són activitats de control consistents en un examen complet de tots els aspectes relacionats amb els aliments (instal·lacions, condicions higièniques, processos i pràctiques de treball, plans d’autocontrol, traçabilitat, etc.) en un establiment alimentari per verificar que aquests compleixen els requisits establerts en la legislació alimentària corresponent.

6.1.2 INSPECCIONS NO PROGRAMADES

Es tracta d’aquelles actuacions de control que s’inicien d’ofici, com a conseqüència d’ordre superior, d’una petició raonada d’altres òrgans o departaments, per iniciativa raonada del propi departament o per denúncia. No es realitzaran inspeccions a petició de part a no ser que hi hagi l’obligació legal per part de l’administració d’emetre un dictamen, certificat o autorització.

6.2 Gestió de les denúncies

La denúncia no ha de comportar forçosament l’inici de l’actuació inspectora, ja que els fets denunciats poden ser infundats o falsos. Com a norma general, quan l’ajuntament rebi una denúncia s’obrirà una fase d’investigació prèvia, en la que es revisaran els fets denunciats i els antecedents de l’establiment, que ens ajudaran a determinar quin tipus d’actuació hem de realitzar. A continuació s’especifiquen les recomanacions d’actuació en funció dels antecedents de l’establiment i la gravetat dels incompliments observats:

- Cas A, establiment amb expedient sanitari obert: en aquest cas es realitzarà directament una inspecció de vigilància i control de seguiment. Es farà una atenció especial a les mesures correctores pendents i als fets descrits en la denúncia.

- Cas B, establiment sense expedient sanitari obert i sense visita de classificació del risc prèvia: en aquest cas es realitzarà una inspecció de classificació del risc d’acord amb el procediment aprovat però amb la singularitat que no s’enviarà cap avís d’inspecció al titular de l’activitat. Si en el transcurs de la visita es detecten incompliments greus o molt greus, s’efectuarà una inspecció de vigilància i control, que implicarà el seguiment de les mesures correctores dictades. En cas contrari, l’expedient finalitzarà amb l’enviament de l’informe de classificació del risc.

- Cas C, establiment sense expedient sanitari obert però amb visita de classificació del risc: en aquest cas es verificarà si hi ha hagut canvis de nom des que es va fer la visita. En cas que sigui així, s’actuarà de la mateixa manera que en el cas B. Si no hi ha hagut cap canvi de nom, es realitzarà una nova visita on es verificarà si hi ha deficiències greus i si s’han seguit les recomanacions de millora de l’informe de classificació del risc enviat al titular. En cas que no hi hagi deficiències greus i s’hagin seguit les recomanacions1, s’arxivarà l’expedient. En tot cas, s’enviarà una comunicació indicant-li la nova puntuació del risc i les recomanacions de millora, si és que n’hi ha alguna.



40

En cas que es detectin deficiències greus o no s’hagin seguit les recomanacions de millora de l’informe de classificació del risc, es realitzarà una inspecció de vigilància i control i el corresponent seguiment de les mesures correctores dictades.

La urgència en la gestió de la denúncia dependrà de la gravetat percebuda mitjançant la denúncia, si hi ha antecedents amb incidències sanitàries associades a l’establiment (alertes, mesures cautelars, expedients sancionadors, multes coercitives, etc.) i els recursos disponibles per part de tots els participants en el circuit. Les inspeccions es realitzaran, excepte en casos extraordinaris, en l’horari de treball dels tècnics i els dies previstos de dedicació a l’Ajuntament.

Per una altra banda, convé assenyalar que la presentació de la denúncia no atorga forçosament al denunciant la condició de part interessada en el procediment d’inspecció. No cal oblidar que la denúncia consisteix a posar uns fets en coneixement de l’Administració per tal que, si s’escau, actuï corregint les irregularitats,amb l’objectiu de defensar l’interès general i no pas els interessos particulars que poguessin tenir els denunciants. El denunciant, excepte si ostenta la condició d’interessant, només serà comunicat de l’inici de l’expedient, o si procedeix, de la resolució del mateix o la decisió d’arxivar les actuacions.

Per una altra banda, cal diferenciar les denúncies dels comunicats. Aquests últims es reben per telèfon, fax, correu electrònic, o qualsevol altra mitjà que no sigui l’establert oficialment per tramitar una denúncia. La principal diferència és que l’informador no vol figurar com a denunciant. En aquests casos, els tècnics de salut comunicaran els fets al seu responsable polític directe i, si es considera oportú, de l’assessor jurídic, per tal de valorar si s’investiguen. En cas que fos així se seguiria el procediment descrit anteriorment. En aquests casos no hi ha l’obligació d’informar de les actuacions dutes a terme a la persona que ha fet el comunicat.

És important que per tal de protegir les dades de caràcter personal, no es faciliti a l’inspeccionat o denunciat la identitat del denunciant o informador. Aquestes dades no es facilitaran ni en el supòsit que es generés un expedient i es demanés vista. En aquest cas, en el moment de la vista s’haurien d’extreure tots aquells documents que facilitin la identitat del denunciant. Cal tenir present, que l’expedient s’inicia amb l’informe o acta d’inspecció i en base a uns fets constatats, tant si té origen en una denúncia particular com si l’Administració ho inicia d’ofici.

6.3 Gestió dels altres supòsits en els que s’han de realitzar inspeccions no programades

Quan un altre departament o òrgan sol·liciti una inspecció sanitària caldrà que la motivin convenientment mitjançant un informe o reportatge fotogràfic, que a més ajudi als tècnics a determinar la urgència de l’actuació. Això no caldrà en cas d’ordre superior.

1 Es considerarà que s’han seguit les recomanacions de l’informe de classificació del risc quan s’hagin portat a terme completament com a mínim el 50% de les recomanacions.



41

Com a norma general se seguirà el mateix procediment per determinar l’actuació que en la gestió de denúncies. En qualsevol cas, aquest estarà subjecte a canvis justificats en funció de l’òrgan que sol·licita l’actuació o l’objectiu de la sol·licitud.

La urgència en la gestió d’aquests expedients dependrà de la gravetat percebuda mitjançant l’informe associat a la petició d’inspecció, si hi ha antecedents amb incidències sanitàries associades a l’establiment (alertes, mesures cautelars, expedients sancionadors, multes coercitives, etc.) i els recursos disponibles per part de tots els participants en el circuit. Les inspeccions es realitzaran, excepte casos extraordinaris, en l’horari de treball dels tècnics i durant els dies previstos de dedicació a l’Ajuntament.

6.4 Procediment de la inspecció de vigilància i control

6.4.1 INSPECCIÓ INICIAL

La inspecció inicial ha de ser preferentment sense avís previ. En el cas que s’hagi de fer una revisió documental, que es tingui un objectiu específic que ho requereixi, o es necessiti la presència del responsable o un representant de l’empresa es pot notificar la visita al titular amb anticipació.També es podrà fer la inspecció amb avís previ, quan l’horari de l’establiment no s’ajusti a l’horari de treball del tècnic.

6.4.1.1 Preparació de la inspecció

La preparació inclou el següent: La revisió dels antecedents o historial sanitari de l’establiment o instal·lació que s’ha

d’inspeccionar. La revisió de les dades censals de l’establiment i si s’escau de l’estat de la llicència en cas

que es disposi d’accés a les bases de dades municipals. La preparació de l’equip necessari per fer la inspecció (bata, protectors cabell, termòmetre,

documentació, etc.). La previsió del temps necessari per fer la inspecció, segons les dimensions i complexitat de

l’establiment, activitat o servei.

El tècnic de salut podrà sol·licitar l’auxili de la Policia Local quan ho estimi oportú als efectes de garantir l’eficàcia de la seva actuació i la seva pròpia seguretat. També podrà sol·licitar suport a un altre tècnic o funcionari públic en els casos que es prevegi que pugui ser necessari.

6.4.1.2 Inici de la inspecció



42

Un cop a l’establiment, abans d’iniciar la inspecció, el tècnic s’haurà d’identificar i presentar les seves credencials a la persona representant de l’empresa en el moment de la inspecció (a partir d’ara, compareixent). Haurà d’explicar l’objectiu i l’abast de la inspecció.

En els supòsits d’obstrucció, resistència o negativa a l’activitat inspectora, el tècnic haurà d’advertir verbalment al compareixent que aquests fets són constitutius d’infracció i per la qual cosa poden suposar l’obertura d’un expedient sancionador. En cas que es continuï amb la negativa a l’activitat inspectora, el tècnic aixecarà una acta d’inspecció in situ on farà constar aquests fets i informarà per escrit del que s’ha indicat anteriorment. En lliurarà una còpia al compareixent i finalitzarà la inspecció en aquest moment. Posteriorment, el tècnic informarà d’aquest fet al departament jurídic i/o al seu responsable de l’Ajuntament, que valoraran les actuacions a fer.

En cas que el tècnic trobi l’establiment tancat farà un informe que ho faci constar i es posarà en contacte amb el titular per confirmar l’horari. Quan aquest no s’ajusti al del tècnic, acordarà amb el titular el dia i hora de la visita.

6.4.1.3 Realització de la inspecció

En el moment de la inspecció, la persona que designi l’empresa acompanyarà l’inspector durant la visita i li subministrarà la informació i documentació que siguin necessaris.

Els tècnics, segons el motiu i els objectius de la inspecció, faran unes o altres comprovacions d’acord amb els protocols disponibles. En general, en la primera visita s’intentarà recollir el màxim d’informació possible sobre els següents aspectes i la seva adequació a la normativa vigent:- Tipus d’activitat i volum de producció.- Higiene (instal·lacions, personal).- Instal·lacions i equipaments.- Processos o pràctiques de treball.- Formació del personal i d’altres sistemes d’autocontrol.

6.4.1.4 Redacció, lectura i lliurament de l’acta d’inspecció

En totes les inspeccions de vigilància i control es deixarà constància escrita de la inspecció efectuada. El document que s’utilitzarà generalment serà l’acta d’inspecció. Aquest servirà per deixar constància de les comprovacions i observacions efectuades, i especialment dels incompliments detectats (veure exemple a l’annex 1).

Si es pot disposar del temps i la situació ho permet, l’acta d’inspecció es redactarà a ordinador a les dependències municipals o despatx dels tècnics. Això permet una major objectivitat ja que el tècnic té l’oportunitat de reflexionar sobre el que ha observat en un espai neutre i allunyat de les tensions que sovint es generen “in situ”.



43

L’acta d’inspecció s’emetrà per triplicat, i es distribuirà una còpia a l’interessat, una altra a l’Ajuntament i la tercera se la quedarà el tècnic.

Sempre que sigui possible, el tècnic es reunirà amb el titular o un representant de l’activitat per lliurar-li l’acta d’inspecció i explicar-li els resultats. En aquest moment s’atendran els dubtes i es faran les recomanacions de millora que pugui necessitar l’empresa. Es farà constar en l’acta d’inspecció, el lloc, dia i hora del lliurament de l’acta.

En cas de negació de firma per part de l’interessat, l’inspector ho farà constar a l’acta. També haurà de fer constar el rebuig de la còpia per part de l’interessat.

La negativa a signar l’acta d’inspecció no es considera obstrucció a la inspecció. Igualment, la signatura de l’acta no implica la conformitat amb el seu contingut.

En alguns casos concrets, com per exemple, les campanyes d’inspecció que així ho determinin, l’acta d’inspecció es podrà substituir per un informe d’inspecció. La principal diferència és que no caldrà sol·licitar la signatura per part del titular ni es lliurarà en mà per part del tècnic.

6.4.1.5 Resultat i actuacions derivades de la inspecció

Les actuacions a realitzar es determinaran en funció de si es detecten incompliments, de la gravetat dels mateixos en quan al risc sanitari o de la seva reiteració. Així doncs, podem establir els següents casos:

Cas A, sense incompliments o amb pocs incompliments lleus que no requereixen un seguiment

El tècnic després de fer l’avaluació dels incompliments o no conformitats, indicarà en l’acta que no es detecten incompliments greus però que s’insta la correcció de les no conformitats detectades al titular. En aquest cas, el tècnic comunicarà al departament d’Ordenació del Territori i al seu responsable polític de l’Ajuntament que el resultat de la inspecció ha estat favorable, que es proposa l’arxiu de l’expedient i donarà una còpia de l’acta al departament d’Ordenació del Territori de l’Ajuntament. La comunicació es podrà fer per correu electrònic.

Cas B, amb incompliments lleus o greus que requereixen un seguiment però no s’avalua una amenaça directa o risc imminent per a la salut pública

El tècnic després de fer l’avaluació dels incompliments, instarà la seva correcció en l’acta d’inspecció. Comunicarà al departament d’Ordenació del Territori i al seu responsable



44

polític de l’Ajuntament que cal fer un seguiment de l’establiment i donarà una còpia de l’acta al departament d’Ordenació del Territori de l’Ajuntament. Així mateix, el tècnic podrà fer recomanacions sobre el termini necessari per resoldre les mesures correctores.

Si l’Ajuntament ho considera oportú es farà un requeriment perquè el titular adopti les mesures correctores pendents.

En cas que la major part d’incompliments siguin de tipus estructural, i per la qual cosa requereixin portar a terme reformes de les instal·lacions, es facilitarà als titulars presentar sol·licituds de pròrroga o cronogrames. Els tècnics es pronunciaran sobre l’acceptació o no acceptació del cronograma, o si s’escau, les esmenes a introduir. Així mateix, es podrà fer constar en l’acta d’inspecció el compromís del responsable de l’empresa de tenir-les resoltes en un termini concret.

Cas C, incompliments que suposen o poden suposar una amenaça directa o risc imminent per a la salut pública

Si s’observen incompliments que poden ocasionar efectes nocius per a la salut derivats d’un procés, producte, activitat o servei o bé es constata la manca d’alguna de les condicions sanitàries necessàries per a l’exercici de l’activitat i aquesta manca pot ser una amenaça directa per a la salut pública, el tècnic instarà la correcció d’aquestes mesures en l’acta d’inspecció i farà constar que es detecta una situació de risc greu o imminent. Així mateix, ho posarà en coneixement del departament d’Ordenació del Territori, departament jurídic i del seu responsable de l’Ajuntament. La comunicació per tal que sigui el més àgil possible es realitzarà per telèfon o correu electrònic. Si és necessari s’enviarà l’acta d’inspecció per correu electrònic.

Si els incompliments que comprometen la seguretat dels processos, productes, activitats o serveis poden corregir-se en un termini curt (inferior a una setmana) i la situació ho permet, s’indicarà en l’acta d’inspecció el termini per resoldre-les i es farà una segona inspecció passat aquest termini.

Si en la segona inspecció, el tècnic determina que és manté la situació de risc detectada en la primera inspecció, ho farà constar en l’acta d’inspecció i ho posarà en coneixement del departament d’Ordenació del Territori, departament jurídic i del seu responsable de l’Ajuntament, per tal que es puguin prendre les mesures necessàries per corregir la situació de risc el més aviat possible (veure apartat de mesures cautelars).

Així mateix, per assegurar la protecció de la salut, en alguns casos puntuals l’inspector podrà realitzar intervencions sobre els productes, tal i com s’estableix en l’apartat següent.

6.4.1.6 Intervencions sobre els productes



45

El tècnic de salut pot adoptar l’aturada i no comercialització de productes que no presentin algunes de les condicions sanitàries necessàries per a la seva comercialització i que pugui representar un risc per a la salut pública. Aquestes mesures són intervencions prèvies a les mesures cautelars per evitar un risc imminent per a la salut pública.

En el cas que existeixi la sospita que un producte alimentari o lot presenti alguna característica que suposi un risc per al consumidor o que aquests s’han elaborat, envasat, emmagatzemat o distribuït sense seguir els requisits legals, els productors i/o distribuïdors hauran de col·laborar amb l’Administració, aturant-ne la comercialització o fent la seva retirada. Aquest serà el cas, per exemple, si el tècnic sospita de la procedència il·legal d’algun aliment i no es disposa de la documentació que identifiqui l’origen del mateix. En aquest cas, l’acta d’inspecció descriurà la partida o producte en qüestió i instarà al titular que aturi la seva comercialització fins que aporti la documentació d’acompanyament que acrediti la seva traçabilitat. Per tal verificar que s’atura la comercialització, s’indicarà al titular que el situï en un recipient d’ús alimentari tancat, el tècnic col·locarà una etiqueta d’identificació i, si s’escau, precintarà l’envàs.

Si es determina que el producte no pot ser comercialitzat per al consum humà es farà constar aquest fet en l’acta d’inspecció. En aquells casos que el titular opti voluntàriament per la retirada de comercialització o destrucció del producte es farà constar aquest fet en l’acta. Només es farà el seguiment documental de la destinació del producte que no es pot comercialitzar quan siguin lots grans o grans quantitats de producte.

6.4.1.7 Mesures cautelars

Si el tècnic de salut es troba davant d’una situació de risc greu o imminent per a la salut individual o col·lectiva, tal i com s’indica en el cas C de l’apartat 6.3.1.5, informarà als seus responsables municipals d’aquest fet. La Corporació Municipal decidirà si s’ha de prendre alguna mesura cautelar i quina s’ha de prendre, atenent a criteris de proporcionalitat. El tècnic de salut podrà assessorar sobre aquesta qüestió si els responsables municipals li demanen, però en tot cas serà responsabilitat de la Corporació Municipal decidir si s’aplica o no una mesura cautelar.

D’acord amb la Llei 18/2009 de salut pública les mesures cautelars previstes són: immobilització, comís; tancament preventiu, cessament d’activitat, suspensió o retirada de l’autorització sanitària de funcionament; i determinació de condicions prèvies.

El procediment administratiu que se segueix per establir-les es descriurà en un altre document.

6.4.2 INSPECCIÓ DE SEGUIMENT

L’administratiu del departament d’Ordenació del Territori comunicarà al tècnic de salut la data de venciment del requeriment perquè planifiqui la inspecció de comprovació de mesures correctores.



46

En l’acta es farà constar que es tracta d’una visita de seguiment (fent constar el número), i s’haurà d’explicitar quines irregularitats s’han esmenat i quines encara resten pendents de solucionar. En el supòsit que es detectin noves irregularitats caldrà fer-ho constar de forma diferenciada.

Si en la visita de seguiment, el tècnic determina que les condicions sanitàries de l’establiment són suficients per valorar-lo com a conforme no caldrà fer un nou requeriment, tot i que l’establiment encara tingui mesures correctores pendents de caràcter lleu. Aquestes es comprovaran quan correspongui segons les futures campanyes de vigilància i control. En l’acta d’inspecció es farà constar que es proposa l’arxiu de l’expedient i que és l’obligació del titular solucionar les no conformitats pendents, així com respectar els altres requisits establerts en la normativa sanitària vigent. Així mateix, el tècnic farà un informe intern de classificació del risc d’acord amb els resultats d’aquesta inspecció i actualitzarà la puntuació en la base de dades. En aquest cas, els resultats de la classificació del risc no caldrà comunicar-los al titular de l’establiment.

En cas que el tècnic determini la no conformitat de l’establiment la Corporació Municipal podrà determinar fer un nou requeriment atorgant un nou termini per resoldre-les.

Quan l’establiment acumuli tres o més requeriments seguits, la Corporació Municipal valorarà la possibilitat de posar una multa coercitiva a l’establiment. Aquestes es poden imposar fins a un màxim de tres vegades, no tenen caràcter de sanció i són independents de les que es poden imposar com a conseqüència d’un procediment sancionador. En el cas d’esgotament del recurs de multa coercitiva, si encara es detecta l’incompliment de les mesures correctores per part de l’operador econòmic, la Corporació Municipal valorarà la possibilitat d’obrir un expedient sancionador o prendre altres mesures més restrictives.

7. Documentació de referència

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i les seves modificacions.

Llei 26/3010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i les seves modificacions.

Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de salut pública.

Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària y nutrició.

Reglament CE 178/2002, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen els procediments relatius a la seguretat alimentària.



47

Reglament CE 882/2004, de 29 d’abril de 2004, sobre els controls oficials efectuats per garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels animals.

Reglament CE 852/2004, de 29 d’abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.

Pla de Seguretat Alimentària 2011-2015. Versió provisional.

Tercera Addenda al Conveni Marc de Col·laboració entre l’Ajuntament de Tordera i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.

Programa de Seguretat Alimentària 2014 de l’Ajuntament de Tordera.

8. Disposició Addicional Única. Aplicació de la normativa estatal i autonòmica

Els preceptes d'aquesta Ordenança que incorporen aspectes de la legislació tant bàsica com de desenvolupament dictada per l'Estat i la Comunitat Autònoma de Catalunya, s'entenen que són automàticament modificats en el moment en què es produeixi la revisió de la referida legislació.

9. Disposició Final. Entrada en vigor

La present Ordenança entrarà en vigor als quinze dies després de la seva íntegra publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

10. Annexes

10.1 Model d’acta d’inspecció en format electrònic



48



49

10.2 Model d’acta d’inspecció en format paper



50



51



52

Ajuntament de Tordera...3.- En data 13 de febrer de 2015, s’emet Informe de Secretaria núm....

Documents

Transcript of Ajuntament de Tordera...3.- En data 13 de febrer de 2015, s’emet Informe de Secretaria núm....