Ajuntaments socialistes contra la crisi. Recull de bones pràctiques municipals

On podeu trobar més informació?Podeu trobar tota la informació sobre la T-12 al web www.t-12.cat

recull de bones

pràctiques municipals

ajuntaments socialistes contra la crisi

ajuntaments socialistes contra la crisi

recull de bones pràctiques municipals

EditaPartit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)Nicaragua 75 · 08029 BarcelonaT. 93 495 54 00www.socialistes.cat

Disseny i maquetacióDepartament de Disseny i Edicions del PSC

ImprimeixCevagraf SCCL

Març 2015

Autors del llibre

Francesc de la torre escobar. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UAB. Exdirector de Canal Català Vallès. Treballa com a assessor en comunicació local a la Diputació de Barcelona. Cap de redacció dels diaris en paper i en digital Endavant!.

olivié bayón céspedes. Funcionari de la Diputació de Barcelona. Llicenciat en Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB. Ha estat cap de l’Àrea d’Anàlisi de Polítiques Institucionals de la Presidència de Generalitat i secretari general de Joventut d’aquesta institució. Exregidor de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. És cofundador i professor del Màster i Postgrau en Comunicació i Lideratge Polític de la UAB.

manel de la Vega carrera. Llicenciat en Psicologia i en Psicopedagogia. Treballa com a assessor en polítiques de promoció econòmica en el Medi Rural a la Diputació de Barcelona. Secretari adjunt a Política Municipal del PSC i membre de la Comissió Política del PSC a les Terres de l’Ebre.

SAlutAcIonS 06 Miquel Iceta

primer secretari del PSC 08 Antoni Fogué, secretari de

Política Municipal del PSC

10 IntroDuccIó

BonES pràctIquES

MunIcIpIS DE MéS DE 50.000 hABItAntS

19 cerdanyola del Vallès incrementa les partides destinades a ajuts econòmics a les famílies en situació d’emergència social

20 cornellà de llobregat Acord social contra la crisi

22 Granollers Plans de xoc per combatre la crisi

23 l’hospitalet de llobregat Bonificacions en diverses taxes vinculades a nova ocupació per a persones en situació d’atur

24 lleida crea un Fons Solidari perquè les famílies amb pocs recursos puguin pagar les factures de l’aigua

25 Mollet del Vallès Pioner contra la pobresa energètica

26 rubí Energia per a Tothom

27 Sabadell La política municipal d’habitatge, accions i estratègies prioritàries en el context actual

28 Santa coloma de Gramenet El menjador a l’abast de tothom

30 Sant Boi de llobregat Coboi, laboratori d’emprenedoria i economia social

32 tarragona Les persones en risc d’exclusió social no pagaran el rebut de l’aigua

33 terrassa Expedients per desocupació injustificada d’habitatges buits

34 Viladecans Pla de xoc per l’ocupació 2014

MunIcIpIS DE 10.000 A 50.000 hABItAntS

37 Barberà del Vallès congela el preu públic de les Llars d’Infants Municipals

38 Blanes Comptadors solidaris

39 canovelles Pla antixoc per crear ocupació

40 castellbisbal Armari Solidari

41 El Vendrell Cuina solidària

42 Esplugues de llobregat Nou servei d’acompanyament a persones i famílies sobre endeutades

43 Gavà Programa pioner 6+6 i 3+3 per impulsar la contractació de persones aturades

44 l’Escala crea un fons per garantir l’accés al menjador escolar a nens de famílies amb dificultats

45 Montcada i reixac i la Creu Roja posen en marxa un menjador social al Centre Cívic l’Alzina per a 30 persones

SUMARI

4

46 palafrugell L’Ajuntament, Càritas i Creu Roja acorden impulsar el Centre d’Aliments

48 palamós Programa de voluntariat educatiu del projecte “Palamós Ciutat Educadora”

49 palau-solità i plegamans i Residencial Palau arriben a un acord per oferir àpats gratuïts a persones grans

50 parets del Vallès Consell Industrial

52 pineda de Mar subvenciona les empreses i autònoms que creen llocs de treball. Paga 700 € per cada nou autònom o treballador

53 ripollet Pla Disset. Projecte del Patronat Municipal d’Ocupació amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per dur a terme 17 nous projectes al municipi

54 Sant Adrià de Besòs impulsa i implementa un pla que subvenciona les empreses que contracten persones aturades del municipi per un període d’entre sis mesos i un any

55 Sant Andreu de la Barca subvenciona amb 800 euros al mes per treballador les empreses que contracten aturats de la ciutat durant un any

56 Sant Joan Despí Work Experience

57 Sant quirze del Vallès Mesa Solidaritat

58 Vallirana Fes Cooperativa a Vallirana. Projecte de creació d’empreses cooperatives

MunIcIpIS DE MEnyS DE 10.000 hABItAntS

61 Alcoletge Promoció econòmica i turística mitjançant la recuperació del patrimoni del Front del Segre (Guerra Civil Espanyola) i la construcció d’un alberg de peregrins del camí de Sant Jaume

62 Alfara de carles La ruta de Panxampla

63 Batea Carnet Viu Batea

64 camarles estalvia més del 60% del consum energètic gràcies al nou enllumenat públic

65 Godall Beca els joves que volen cursar ensenyaments superiors per fer front a les retallades

66 les Masies de Voltregà inverteix en beques i accions adreçades a infants i joves del municipi amb risc d’exclusió

67 Montmeló i Càritas Parroquial Montmeló posen en marxa el projecte “El Rebost dels Aliments Frescos de Montmeló”

68 Sant cugat Sesgarrigues Sant Cugat Inclusió

69 Sant Jaume d’Enveja posa en marxa Horts Socials perquè la ciutadania conreï terrenys en desús

70 tiana Allotjament social

71 tremp Treiem-ne més profit

5

El llibre que teniu a les vostres mans és una recopilació de bona feina. Bona feina feta per alcaldes i alcaldesses i per regidors i regidores que creuen que la seva dedicació política ha de servir per millorar la vida dels seus conciutadans. És fruit d’aquest compromís que les bones pràctiques i la bona política que recull aquest llibre han tirat endavant.

Vull subratllar la convicció que és possible transformar la nostra societat des dels ajuntaments perquè el context no ha estat favorable a la feina dels ajuntaments. En els darrers anys, els governs municipals no han trobat el necessari suport d’altres administracions, la de la Generalitat i la de l’Estat, que no han cregut en ells. Estat i Generalitat han menyspreat el paper dels ajuntaments; molt sovint no han proporcionat els recursos imprescindibles per al seu funcionament i per a la prestació de serveis bàsics; que han traslladat als ajuntaments les seves dificultats financeres; i que han impulsat lleis per afeblir el paper dels ajuntaments en un intent de convertir-los en administracions de segona.

Malgrat tot això, els alcaldes i alcaldesses socialistes han estat capaços de posar en marxa polítiques per fer front al principal problema de la ciutadania: la crisi econòmica i les seves terribles conseqüències socials. I han demostrat que, més enllà dels grans debats i de la picabaralla política, des dels ajuntaments és possible generar instruments per solucionar els problemes immediats de la gent. Aquesta és la principal preocupació dels socialistes i és, també, el deure de qualsevol càrrec electe: ser útil a la ciutadania.

Totes les polítiques recollides en aquesta publicació són també un toc d’atenció als que menyspreen la importància de la política municipal. Els ajuntaments són part de la solució a molts dels reptes que la política té plantejats avui, especialment, pel que fa l’allunyament entre ciutadania i política i el sentiment, molt estès, que la política no respon als anhels majoritaris de la població. Tots els governs municipals que apareixen en aquest llibre han copsat les necessitats i les demandes dels seus convilatans i han aconseguit donar resposta a alguns dels seus problemes més aguts.

Governar des de la primera línia, practicar el socialisme a peu de carrer, vol dir un contacte constant amb la gent, vol dir conèixer de primera mà allò que preocupa i allò al que aspira la ciutadania; vol dir interactuar amb els teus veïns, formar part del dia a dia de la ciutat que governes; vol dir, en definitiva, ser un ciutadà més amb els mateixos problemes, amb les mateixes incerteses i les mateixes esperances i, per tant, governar en conseqüència.

Miquel Iceta

Primer secretari del PSC

SALUTACIÓ

6

Això és el que avui la ciutadania ens exigeix i que els i les socialistes practiquem de forma quotidiana perquè forma part de la nostra raó de ser, dels nostres principis i dels nostres valors.

De la mateixa manera que en els inicis de la democràcia el PSC va ser el responsable de la gran transformació dels pobles i ciutats grisos heretats del franquisme, ineficients i antiquats, en pobles i ciutats moderns, preparats per respondre a les necessitats de la ciutadania, i amb una elevada qualitat de vida; en els darrers anys els ajuntaments socialistes han hagut de fer front al repte d’evitar que la crisi, les retallades i les seves conseqüències socials destruïssin tot això que tants esforços ha costat.

I ara hauran de continuar la tasca per impulsar una recuperació econòmica que no deixi ningú enrere. Perquè malgrat que algunes xifres indiquin una millora de l’economia, el que malauradament no milloraran seran les situacions d’atur, pobresa i manca d’oportunitats de milers de persones. Aquesta haurà de ser la prioritat dels ajuntaments socialistes en els pròxims anys.

2015 serà un any clau per als pobles i ciutats de Catalunya i per al projecte socialista. L’any en què tenim l’oportunitat de tornar a governar la majoria de pobles i ciutats del nostre país per assegurar que els ajuntaments treballin de debò al servei de la ciutadania, per contribuir a resoldre els problemes reals de les persones i per garantir que es dediquen a allò que realment importa.

Ho farem des de l’eficàcia i l’eficiència en la gestió i des dels valors en la política, amb una gran vocació de servei públic, des de la màxima proximitat i amb la màxima transparència, fent dels ajuntaments models d’ètica i honestedat per recuperar la credibilitat de la política.

Governs municipals seriosos, a l’alçada del que necessiten els ciutadans i les ciutadanes. Conscients de la importància de la seva gestió en la vida de les persones i disposats a tots els esforços i sacrificis que siguin necessaris per millorar les condicions de vida de la ciutadania. A això es dedicarà el PSC des dels municipis en els anys vinents, a això és al que ens hem dedicat i aquest llibre n’és un gran exemple.


7

SALUTACIÓ

S’acosten les eleccions municipals, una cita política prioritària per als i les socialistes donada la nostra vocació municipalista.

I arriba el moment de fer balanç i d’avaluar els representants locals i els seus programes, la seva gestió a peu de carrer i la transformació que han patit en aquests últims anys els municipis, viles i pobles de Catalunya.

Mitjançant aquest manual pràctic que teniu a les vostres mans, volem donar a conèixer algunes de les mesures locals més destacades impulsades pels governs municipals socialistes en els últims temps per a la reactivació econòmica i per generar ocupació, així com per a la defensa dels serveis públics i dels drets socials.

Iniciatives com, per exemple, l’increment de les partides destinades a les persones i a les famílies que pitjor ho estan passant amb la crisi; plans de xoc per combatre-la i per crear nous llocs de feina; bonificacions en diverses taxes per a persones aturades; expedients per desocupació injustificada d’habitatges buits; que les persones en risc d’exclusió social no hagin de pagar el rebut de l’aigua; subvencions i programes pioners per impulsar la contractació d’aturats; fons, beques i material per a nens i nenes de famílies necessitades; posada en marxa de centres d’aliments i menjadors socials, en definitiva, un ampli ventall de bones pràctiques que posen de manifest que, som els i les socialistes qui, des dels municipis, construïm i preservem l’estat del benestar, lluitant des de la proximitat contra els efectes de la crisi econòmica i les retallades dels governs central i autonòmic.

El recull està distribuït per tres trams de municipis: grans, mitjans i petits, estant representat tot el territori català.

Posem especial èmfasi en aquelles mesures desenvolupades per ajuntaments de municipis més petits i amb menys recursos, els quals, mitjançant la seva imaginació i originalitat han aconseguit notables avenços en benefici dels seus veïns i veïnes.

L’elaboració d’aquest manual ha de servir d’exemple i de referència de com desenvolupar polítiques útils i efectives per pal·liar els efectes de la crisi.

També volem aprofitar per destacar la tasca que, des del món local, duen a terme alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, i totes aquelles persones que treballen cada dia per fer la vida dels seus veïns i veïnes una mica més fàcil.

Antoni Fogué

Secretari de Política Municipal del PSC

8


En un moment en què els ajuntaments disposen de molts menys recursos per conti-nuar donant els mateixos serveis per a més persones. Un preocupant desequilibri que, en lloc d’estar en vies de solució, encara serà major amb l’aplicació de les noves lleis locals espanyola i catalana del món local.

L’objectiu d’aquestes reformes tal com estan plantejades actualment no és un altre que privatitzar els serveis públics, fer dels ajuntaments una estructura fun-cionarial més, menys humana, menys propera, més burocràtica i amb menys competències.

L’any 2015 ha de ser l’any de la reconstrucció d’un marc polític que representi de forma fidel la societat actual, el conjunt dels nostres veïns i veïnes, que doni resposta a les seves necessitats reals actuals i a les seves demandes del dia a dia.

I aquestes passen, en gran part, pel paper i les competències del món local, així com per les noves relacions que s’estableixin entre ajuntaments i ciutadania.Nosaltres apostem per una administració local encara més eficaç, més oberta, més transparent i més participativa.

Cal una nova manera de fer política: política útil i a peu de carrer, des de la proximitat i participativa, al servei de i amb la ciutadania.

Avui, la societat i les persones necessiten solucions ambicioses, realistes i efecti-ves basades en els principis de llibertat, igualtat, justícia i solidaritat.

El proper 24 de maig serà el punt d’inflexió per signar un nou contracte social amb la ciutadania, per recuperar la pulsió d’esquerres.

I serà el moment de reivindicar la feina i l’orgull socialista. Ara més que mai.

Estem convençuts que el debat nacional quedarà en un segon pla i s’imposarà el paràmetre de la gestió al capdavant dels consistoris del territori català.

I serà el moment de reivindicar en majúscules la gran tasca que des del món local vénen desenvolupant els nostres companys i companyes.

Creiem que ha arribat l’hora de la veritat i ho volem compartir amb tots vosaltres.Junts podrem i ho farem possible!

9

10

EL PERQUÈ DEL LLIBRE “AJUNTAMENTS SOCIALISTES CONTRA LA CRISI”En els últims anys, la greu crisi econòmica que travessem ha afectat un gran nombre de perso-nes i de famílies, ha provocat fractures socials per perduraran durant molts anys, ha obert un debat sobre el futur de les nostres institucions a tots els nivells, i s’han posat a prova els senti-ments íntims i col·lectius que ens han de portar a un nou temps.

Com va dir Miquel Iceta a la cloenda del Con-grés Extraordinari del PSC del passat 19 de ju-liol de 2014, “vèncer la crisi econòmica, crear ocupació, combatre les polítiques dogmàtiques de l’austeritat i defensar l’Estat social és per a nosaltres la prioritat número 1. Potser són temes que no ocupen les primeres planes dels diaris ni les primeres notícies dels informatius. Però pre-gunteu als nostres conciutadans i conciutadanes i ells i elles us diran quins són els veritables pro-blemes, i quines haurien de ser les veritables prioritats”.

Fins ara, els governs de Catalunya i Espanya, han gestionat la crisi com una oportunitat per imposar la seva ideologia i el seu model econò-mic i social, destruint un incipient model d’estat de benestar conreat pels governs progressistes de les últimes dècades.

A Catalunya, les últimes dades corresponents a finals de l’any 2014, situen la seva taxa per damunt del 19%, amb més de 700.000 aturats i més de 106.000 llars catalanes sense cap in-grés. Unes xifres alarmants que van arribar a su-perar les 902.300 persones (24’53%) segons les dades de l’EPA (Enquesta de Població Acti-va) corresponents al primer trimestre del 2013.

Pel que fa al tema que ens ocupa concretament en aquesta publicació, en aquesta crisi hem vist també que la institució que està en primera lí-nia de les necessitats de les persones descrites anteriorment, ha patit una significativa reducció dels ingressos i minva dels comptes municipals dels ajuntaments.

Tot i les dificultats del dia a dia, podem afirmar que els municipis socialistes, seguint el nostre ideari, han continuant donant els serveis públics i incrementant en molts casos les partides desti-nades als drets i als serveis socials fent una po-lítica de gestió de la crisi que volem explicar a través dels seus protagonistes. Com diuen molts alcaldes i alcaldesses contactats i consultats en el moment de fer aquesta publicació “els muni-cipis ens hem trobat molt sols, a l’altre costat del telèfon no hi havia ningú”.

Els consistoris han hagut de prioritzar les parti-des pressupostàries per ajudar els més necessi-tats, els que pitjor ho estan passant en aquests moments de profunda crisi econòmica i gestio-nar noves situacions de pobresa que afectaven veïns i veïnes que per les seves condicions soci-ològiques mai haurien imaginat que haurien de demanar ajuda als serveis socials, d’habitatge o d’ocupació del seu municipi.

Creiem que és de justícia i un exercici sa, amb les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 a tocar, recollir algunes de les accions contra la crisi que han desenvolupat en aquest mandat.

La nostra resposta als estralls de la crisi ha estat refermar la lluita per la justícia social, des de la proximitat, contra els seus efectes i els de les retallades del govern central del Partit Popular i autonòmic de Convergència i Unió, amb la complicitat del PP en una primer fase i després d’ERC.

I ara és l’hora d’avaluar la tasca real, amb nú-meros i fets a la mà, el programa i els projectes que des del territori han desenvolupat alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, el món local

INTRODUCCIÓ

11

en general, en favor de la ciutadania, per con-tinuar transformant i construint Catalunya des dels seus pobles, viles i ciutats.

Les properes eleccions municipals seran el punt d’inflexió per signar un nou contracte social amb els nostres veïns i veïnes, per recuperar la pulsió d’esquerres i per posar en valor la tasca, l’orgull socialista i la nostra vocació municipalis-ta que ha transformat el paisatge de Catalunya des de la realitat a peu de carrer.

Som conscients de l’estratègia del món sobira-nista a Catalunya de no parlar de la crisi i de les necessitats de les persones. Ha estat una cons-tant aquests últims anys. De posar les banderes per sobre dels problemes reals dels ciutadans. De parlar molt del sentiment de poble i poc de les persones. De jutjar la gestió dels regidors i regidores per accions puntuals de patriotisme i no pas pel treball constant per resoldre les ne-cessitats socials dels seus veïns i veïnes.

Però, pensem que serà el moment de posar nota als representants dels ciutadans i ciutada-nes als ajuntaments pel seu bon govern munici-pal i per la proximitat als problemes de la gent.

Arriba el nostre moment, per posar xifres a les paraules, per explicar els fets reals i per eviden-ciar que la nova política passa per ser cada dia més útils a la ciutadania, estant a peu de carrer, al seu costat, des de la proximitat, amb una administració més oberta, més transparent i més participativa, amb la gent i les persones com a prioritat i protagonistes.

Amb aquesta publicació, també, volíem reivin-dicar la tasca que des del món local han anat fent els nostres més de 2.000 homes i dones electes locals del Partit dels Socialistes de Cata-lunya i les plataformes socialistes progressistes de caràcter municipal en els últims anys.

I volíem fer-ho amb exemples pràctics d’inicia-tives reals, amb resultats més que satisfactoris que han permès fer la vida de moltes persones i famílies una mica més fàcil.

EL PSC EN L’ÀMBIT MUNICIPAL A CATALUNYAMés que confiança, tenim la certesa que les properes eleccions municipals seran les del canvi de tendència dels resultats de les últimes cites electorals. Els i les socialistes esperem con-solidar i millorar en alguns casos, el pes polític obtingut a Catalunya a les darreres eleccions municipals l’any 2011. Fa 4 anys, vàrem ser la segona força municipalista, obtenint representa-ció a 558 ajuntaments, sent el partit polític més votat a 207 municipis, amb 2.117 regidories, 128 majories absolutes i 196 alcaldies. Una xarxa d’homes i dones a tot el territori cabdal per desenvolupar les polítiques progressistes a Catalunya.

Com hem constatat en l’anterior apartat, men-tre els i les socialistes hem concentrat la nostra gestió i els nostres esforços en transformar Ca-talunya des del món local, altres formacions po-lítiques s’han unit en base a un interès partidista i a cop de retallada, posant fre a molts dels avenços que havíem aconseguit en els últims anys, especialment en l’àmbit social.

A l’inici del mandat municipal l’any 2011, vam veure com a partits polítics amb la mateixa ide-ologia van començar abraçant-se, com és el cas de CiU i PP amb pactes en l’àmbit nacio-nal i local (pressupostos Generalitat, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Reus, Badalona, Castelldefels, Mataró i Consells Co-marcals...). La majoria d’aquestes aliances que tenien com a objectiu desplaçar a l’esquerra d’ajuntaments importants han acabat malament i amb una inestabilitat institucional on els per-judicats han sigut els interessos dels veïns i les veïnes.

Una altra característica del mandat municipal, amb l’excusa de la crisi, els governs conserva-dors del PP i CiU, amb el suport d’ERC, han

aprofitat la conjuntura per fer efectives les seves antigues aspiracions: La recentralització dels serveis que es donen des de la proximitat als ciutadans; el canvi de model de prestacions de serveis que es basa en un dret social, pel model assistencialista i de caritat; les retallades lineals sense criteri, o la privatització de serveis bàsics per posar-los en mans d’interessos em-presarials.

També el Govern de la Generalitat de Cata-lunya ha condicionat la gestió dels municipis. Primer amb l’espoli de les arques municipals per part de la Generalitat. La xifra del deute es quantifica en més de 1.200 milions d’euros de serveis que fan i paguen els municipis per dei-xadesa de la Generalitat i un segon aspecte ha estat la paràlisi de les reformes del món local.

El programa polític del Govern de la Gene-ralitat va fer en un primer moment del mandat municipal una sèrie d’anuncis de reformes. La realitat ha estat que no s’ha progressat en les dues grans lleis catalanes que haurien d’ajudar a l’autonomia local com són: la Llei de Governs Locals i el marc de finançament local i fins i tot, en ple debat de racionalització de l’adminis-tració, s’han anunciat políticament la creació de més estructures municipals a Catalunya, com nous consells comarcals.

No menys irresponsable ha estat el Govern central amb la seva reforma de la llei local, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Ad-ministració Local (LRSAL). Una reforma contra els municipis. O amb l’intent frustrat, tot just uns mesos abans de les eleccions municipals, de l’elecció directa dels alcaldes.

Pel que fa a la nova llei local del PP, el principal fonament d’aquesta –la lluita contra el dèficit i el desequilibri pressupostari- amaga la impo-tència de l’Administració central de l’Estat per reduir el seu dèficit insostenible des del punt de vista financer. Un problema aliè als governs locals, que sí han fet i bé, els deures. Una llei que redueix al mínim l’autonomia municipal. Una reforma amb un clar objectiu polític: la

recentralització per reduir les matèries en les quals els governs locals puguin dir i puguin fer, desplaçant-les als àmbits estatal i autonòmic.

Estem davant d’una limitació dels instruments a l’abast dels ajuntaments per resoldre els proble-mes de les persones. Estem davant d’una clara agressió a l’autonomia municipal. I les perso-nes són la nostra prioritat. I els municipis són la garantia de prestació de serveis públics. Uns serveis públics de qualitat garantits per una ad-ministració eficaç, propera, transparent, fiable i austera. Aquest és el nostre repte i aquest és el nostre principal compromís.

COMPLIMENT DEL NOSTRE CONTRACTE AMB LA CIUTADANIA Avui, més que mai, els i les socialistes apostem perquè els representants polítics hagin de retre comptes amb la ciutadania, perquè facin un balanç acurat del compliment del seu progra-ma electoral, del compromís i contracte amb els seus veïns i veïnes.

En línies generals i tenint en compte l’actual marc socioeconòmic que pateix una important part de la ciutadania, ha estat imprescindible assumir, des dels ajuntaments socialistes, la capacitat d’iniciativa davant dels nous proble-mes i la complexitat d’aquests.

Tot i que els recursos escassegen, calia generar sinergies conjuntes entre la societat civil i les administracions per pal·liar els efectes de la cri-si i, a la mateixa vegada, intentar garantir de manera universal els principis d’equitat, igualtat d’oportunitats, solidaritat i justícia social entre tota la població.

INTRODUCCIÓ

12

Complint amb el nostre programa electoral de les municipals de l’any 2011, les polítiques i les iniciatives posades en marxa pels ajunta-ments progressistes han estat claus per convertir els pobles i les ciutats de Catalunya en espais d’oportunitats econòmiques i de cohesió social. Espais on possibilitar l’emprenedoria, la forma-ció i la localització d’activitat econòmica. Es-pais on materialitzar la solidaritat i el suport als sectors socials més desfavorits.

I les bones pràctiques municipals per comba-tre la crisi que recollim en aquest manual estan fonamentades principalment en les premisses compartides pels nostres grups municipals a les passades eleccions municipals: donar suport a les iniciatives empresarials i professionals enca-minades a la creació de llocs de treball; incre-mentar el suport per a ajuts d’emergència soci-al; fomentar les polítiques actives contra l’atur, i prioritzar les inversions en l’economia verda i del coneixement.

També volem destacar la bona gestió dels nos-tres governs municipals en matèria econòmica al capdavant dels ajuntaments: salvaguardant els serveis públics que donen, tot i el deute que amb ells té la Generalitat de Catalunya, que supera amb escreix els 1.200 milions d’euros, més de 154 milions d’euros només en el cas de l’Ajuntament de Barcelona.

Tot això en un context i unes dades alarmants en el conjunt de Catalunya: amb 110.000 perso-nes en llistes d’espera per a proves i 180.000 persones en llistes d’espera per a operacions; amb un de cada quatre menors catalans en risc de pobresa, i amb una inversió social que ha caigut estrepitosament, amb un descens acumu-lat del 16’2% en els últims 4 anys.

Nosaltres apostem per la política local, per reforçar les polítiques públiques orientades a protegir els col·lectius que més pateixen les conseqüències de la crisi i els més vulnerables, per rellançar l’economia, per crear nous llocs de treball i per garantir la igualtat i la justícia social.

Els i les socialistes hem donat compliment al nostre compromís i contracte signat amb la ciutadania l’any 2011. Un compromís que girava a l’entorn de 5 grans àmbits generals d’actuació que hem aplicat a tot el territori català:

1. Compromís prioritari amb la gent i amb els ajuntaments.

2. Lluitar per uns governs locals forts, amb més

competències i un millor finançament.

3. La defensa dels valors com a motors de transformació de la societat.

4. Fer bandera del municipalisme de progrés per a una Catalunya pròspera, cohesionada i sostenible.

5. Aposta per un millor govern, per una gover-nança més oberta, més transparent i més participativa.

ESTRUCTURA DEL MANUALPer facilitar la classificació de les bones pràc-tiques municipals socialistes i emmarcar-les cor-rectament a la seva magnitud correccional amb la seva realitat, hem fet una classificació se-gons la quantitat d’habitants del municipi. Agru-pant-les en municipis amb menys de 10.000 habitants, municipis entre 10.000 i 50.000 habitants i, finalment, en municipis que tenen més de 50.000 habitants.

Volem significar aquelles mesures desenvolu-pades en municipis i ajuntaments més petits i amb menys recursos, els quals, mitjançant la seva imaginació i originalitat han aconseguit notables avenços en benefici dels seus veïns i veïnes.

13

Les diferents iniciatives recollides en aquest estu-di, per temàtiques, són:

• Increment de les partides destinades a les persones i a les famílies que pitjor ho estan passant amb la crisi econòmica: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

• Plans de xoc per combatre la crisi i per crear nous llocs de feina: Canovelles, Cornellà, Granollers i Viladecans.

• Bonificacions en diverses taxes per a perso-nes aturades: L’Hospitalet de Llobregat.

• Expedients per desocupació injustificada d’habitatges buits i mesures per garantir el dret a l’habitatge: Esplugues de Llobregat, Sabadell, Terrassa i Tiana.

• Que les persones en risc d’exclusió social no hagin de pagar el rebut de l’aigua: Lleida i Tarragona.

• Altres accions per combatre la pobresa ener-gètica: Blanes, Camarles, Mollet del Vallès i Rubí.

• Subvencions i programes pioners per im-pulsar la contractació d’aturats i rellançar l’economia: Gavà, Parets del Vallès, Pineda de Mar, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Joan Despí i Vallirana.

• Menjadors socials, centres d’aliments, fons, roba, beques, congelació del preu públic de les llars d’infants municipals i material per a nens i nenes de famílies necessitades: Bar-berà del Vallès, Castellbisbal, El Vendrell, Godall, L’Escala, Les Masies de Voltregà, Montcada i Reixac, Montmeló, Palafrugell, Palamós, Palau-solità i Plegamans, Santa Coloma de Gramenet, Sant Quirze del Va-llès i Tremp.

• Descomptes en serveis per a equipaments i promoció econòmica i turística: Alcoletge,

Alfara de Carles i Batea.

• Horts socials: Sant Jaume d’Enveja.

Hem recollit, en definitiva, un ampli ventall de bones pràctiques que posen de manifest que, som els i les socialistes qui, des dels municipis, construïm i preservem l’estat del benestar, llui-tant des de la proximitat contra els efectes de la crisi econòmica, les retallades dels governs central i autonòmic, i amb les persones com a prioritat de les nostres polítiques.

NOU MANDAT, NOUS TEMPS PER AL MUNIPALISME CATALÀAquesta publicació s’està redactant a tocar de la convenció programàtica de la qual naixerà el marc polític de propostes polítiques del pro-grama socialista per als municipis. A més, en aquestes dates, també els ajuntaments i els nos-tres representants arreu del territori tornaran a ser agents i interlocutors directes per dur a terme el programa i els objectius de l’ideari socialista arreu de Catalunya.

Els i les socialistes, seguint el seu ideari munici-palista, estem segurs que faran una aposta per sis idees bàsiques:

1. Transformar la societat des dels municipis, fer-la evolucionar sota el principi del pro-grés. Que aquestes transformacions socials serveixin per millorar la qualitat de les vides dels ciutadans i ciutadanes, perquè el pro-grés significa assolir una millor redistribució

INTRODUCCIÓ

14

de la riquesa que es crea i una major justícia social.

2. Treballar per un equilibri social i econòmic. Hem viscut i vivim en una creixent desigual-tat social que ha de ser corregida seguint els principis històrics de la socialdemocràcia, no s’ha de renunciar a un millor repartiment dels recursos i la riquesa, i s’ha de renunci-ar a models socials basats en l’enriquiment fàcil, l’especulació i l’explotació de les per-sones. Per això els governs locals liderats pel PSC han de buscar el creixement econòmic basat en principis de cohesió social.

3. Treballar per la seguretat i confiança en les persones, seguretat perquè els governs lo-cals han de garantir els drets elementals de la ciutadania i confiança perquè aquests go-verns locals compleixen allò que diuen, des del rigor i la sensatesa. Les persones han de tenir confiança que els seus representants els garantiran un entorn on sentir-se segurs front a alternatives polítiques que puguin generar incertesa i temors.

4. Volem uns ajuntaments que esdevinguin ins-titucions pròximes a les persones, amb me-canismes per escoltar-les, amb vies per ca-nalitzar la participació, i sobretot amb una voluntat de ser governats sota els principis de l’interès general.

5. On governin els i les socialistes tindrem uns governs locals transparents i honestos. Una ferma voluntat per obrir les administracions locals com una manera de garantir un major control democràtic sobre elles i l’honestedat necessària per dur a terme aquestes iniciati-ves. El compliment estricte dels codis de con-ducta dels nostres electes locals ha d’estar per damunt de cap altra consideració.

6. Necessitem uns governs locals que tinguin el creixement equilibrat i sostenible com a principi bàsic de qualsevol actuació. Crei-xement, sí, però no a qualsevol preu. El desenvolupament dels municipis ha de ser

respectuós amb l’entorn, i ha de garantir la sostenibilitat,, tant econòmica com ambien-tal. L’obra pública ha d’allunyar-se de pro-jectes innecessaris, centrant-se en allò que realment és útil i convenient a la ciutadania.

Tot això és el que, des de sempre, hem fet els i les socialistes. Però tenint en compte l’actual context socioeconòmic i amb unes eleccions municipals a tocar, volem reivindicar, més que mai, la nostra tasca arreu del territori català.

Esperem que gaudiu comprovant la bona feina feta pels nostres companys i les nostres compa-nyes. Que les bones pràctiques us puguin servir de referència per aplicar aquelles que us siguin més útils en benefici dels vostres veïns i veïnes, depenent de la situació de cada ajuntament i de cada municipi.

Volem agrair la vostra col·laboració, des dels vostres ajuntaments i des dels diferents pobles, viles i municipis de Catalunya per ajudar-nos a fer aquest manual.

Junts ho hem fet i junts ho continuarem fent pos-sible!

Que tingueu una bona lectura!

15

Municipis de més de 50.000 habitants

BONES PRÀCTIQUES

17

19

Vallès OccidentalBarcelOna

57.857 haBitantsCerdanyola del Vallès

Increment de les partides destinades a ajuts econòmics a les famílies en situació d’emergència social

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va incrementar les partides destinades als ajuts econòmics per a les famílies (especialment les ajudes adreçades a les famí-lies en situació d’emergència); va obrir línies d’ajuts per facilitar el pagament d’impostos i va des-tinar recursos al comerç i a les petites empreses per al foment de la contractació i generació d’ocupació.

Alguns exemples d’aquestes acci-ons concretes són:

• Ajudes a la contractació de persones aturades en el sector del comerç i l’hostaleria, amb una inversió municipal de 45.000 euros.

• Ajudes a les famílies concedi-des des de Serveis Socials per un import de 548.306,75 eu-ros.

• Targeta de transport gratuïta per a infants de 4 a 13 anys.

• Targeta de transport gratuïta per a persones aturades i/o amb dificultats econòmiques per desplaçar-se.

En un altre ordre de coses, altres partides des-tinades a reforçar serveis amb motiu de la crisi han estat les destinades a desenvolupar el Pla Director de Foment de la Lectura; el Passaport dels Museus del Vallès i la implantació de la tarificació social als serveis de cultura, joventut, esports i serveis socials.


20

Cornellà de Llobregat

Acord social contra la crisi

L’11 de maig de 2012, un total de 34 enti-tats i agents socials de la ciutat, així com els partits PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC de Cornellà, van signar un nou Acord Social contra la Cri-si. Aquest, amb coresponsabilitat, diàleg i la col·laboració públic-privada, desenvolupava diferents accions concretes i propostes sòlides per fer front a l’actual crisi econòmica. L’Acord Social contra la Crisi 2012-2016 renovava i ampliava el compromís subscrit en 2009. Per engegar-lo, l’Ajuntament va preveure destinar anualment al voltant de 3 milions d’euros per impulsar diferents mesures, la meitat d’elles, ori-entades a generar ocupació.

L’acord fixava 8 objectius estratègics:

• Promoure la formació i la incorporació en el mercat de treball de les persones en situació d’atur.

• Articular un compromís social per al manteni-ment de la qualitat dels serveis públics.

• Defensar el dret a l’habitatge.

• Garantir plans i projectes d’educació i for-mació en el marc de la igualtat d’oportuni-tats i la cohesió social.

• Donar suport a actuacions encaminades a reduir l’abandonament escolar i la inserció laboral dels joves.

• Apostar per la formació professional continu-ada.

• Generar iniciatives per a la consolidació i re-activació de l’activitat econòmica a la ciutat.

• Fomentar les polítiques socials i de salut que garanteixin la igualtat d’oportunitats.

Algunes de les mesures i iniciatives que se’n deriven de l’Acord Social contra la Crisi de Cornellà són:

plans d’ocupació

Durant tot el mandat, s’han desenvolupat dife-rents plans d’ocupació per tal de pal·liar els efectes de la crisi i fer front a l’alta taxa d’atur que viu la ciutat. Del 2012 al 2015 es creen 1.000 llocs de treball temporals.

• Cornellà genera 300 llocs de treball directe el 2013.

• L’Ajuntament contracta professorat per donar classes de repàs.

• Cornellà destina el 25% dels plans d’ocupa-

ció a contractar joves. oficina de Mediació hipotecària

L’Ajuntament de Cornellà va posar en marxa una Oficina de Mediació Hipotecària per inter-

21

Setmana de la Dignitat

Les Jornades per la Dignitat de Cornellà neixen el 2013 per conscienciar la població de la ne-cessitat de plantar cara a la situació de precari-etat a què ens condueix la crisi actual.

134.000 euros més per a les entitats socials

pressupost d’Acció Social

S’ha incrementat un 300% en els últims 6 anys.

l’Ajuntament duplica els ajuts per fer front a la pobresa energètica

L’Ajuntament de Cornellà va destinar el 2013 un total de 50.410 euros a pagar el subminis-trament energètic de famílies de Cornellà que no podien assumir les factures, una xifra que duplicava la destinada el 2012. En paral·lel, també es van atorgar 222 ajuts dels Fons So-cials de Cooperació d’Agbar. Per al 2014, l’Ajuntament va mantenir el nivell d’ajuts en aquest àmbit, amb l’objectiu de donar suport als col·lectius més desfavorits, tenint en compte la pujada de subministraments, com ara la llum (2,3%) i l’aigua (5%), decidits per les adminis-tracions supramunicipals.

quota zero per a joves i per a tothom!

Al març de 2014 l’Ajuntament de Cornellà va posar en marxa la convocatòria per a la con-cessió de subvencions del 100% d’impostos i taxes destinades al suport i la promoció de l’ac-tivitat empresarial a la ciutat per part de joves emprenedors menors de 35 anys.

horts comunitaris a col·lectius vulnerables

nou viver d’empreses joves emprenedors

Baix llOBregat BarcelOna

87.056 haBitants

cedir entre famílies que no podien fer front al pagament de la seva hipoteca i els bancs, amb la finalitat de trobar fórmules que evites-sin la pèrdua de la llar per part de les famílies afectades. Es tractava d’una de les primeres oficines d’aquest tipus de la comarca, gestiona-da per l’empresa municipal Procor-nellà i la Federació

d’Associació de Veïns de Cornellà.

• Abans de l’estiu de 2014 l’Oficina Hipote-cària no havia registrat cap desnonament.

• L’any 2013 es van atendre un total de 261 casos de desnonaments, dels quals els 61% s’havien suspès a causa de la intervenció de l’Oficina de Mediació Hipotecària.

Botiga solidària

L’Ajuntament de Cornellà, a través de l’Àrea de Benestar Social, en col·laboració amb les entitats de la ciutat que formen part del Consell de serveis socials, posava en marxa la Botiga Solidària, un projecte comunitari amb l’objec-tiu de donar resposta a la creixent demanda d’aliments de primera necessitat per part d’un sector de la població que es troba en situació de vulnerabilitat.

• La botiga solidària va atendre el 2013 1.016 famílies, en total 2.650 cornella-nencs.

22

Vallès OrientalBarcelOna

59.930 haBitantsGranollers

plans de xoc per combatre la crisi

Els tres plans de xoc municipals (2012, 2013 i 2014) van permetre contractar 299 persones.

En el pressupost municipal de 2015, l’Ajunta-ment ha tornat a destinar un milió d’euros per continuar les mesures destinades als col·lectius amb més dificultats a causa de la crisi. En els tres plans de xoc que l’Ajuntament de Granollers ha aplicat des de l’any 2012, amb una inversió total de 3,5 milions d’euros, 299 persones s’han pogut beneficiar de mesures de foment de l’ocupació, ja sigui amb plans d’ocu-pació (contractació directa durant 6 mesos per fer serveis d’interès general per a la ciutat), o amb la contractació de joves o majors de 45 anys (en aquest cas subvencions a les empre-ses que contractin aquests col·lectius durant 9 mesos).

Les accions per incentivar l’ocupació (2.487.900 euros) són bona part de la des-pesa que l’Ajuntament ha fet en aquests tres anys, d’un total de 3,5 milions d’euros, proce-dents dels pressupostos municipals.

1.106 nens i nenes han estat beneficiaris dels 376.000 euros que s’han destinat a beques (de menjador, 322; bressol, 147; esportives, 359; i per a casals d’estiu, 278).

La formació dels joves també ha estat un dels eixos d’actuació en els plans de xoc. 151 joves, sense l’ESO o amb la ESO però que no han seguit fent altres estudis, han participat en els diferents cursos que s’han programat. En aquesta formació s’hi han invertit 185.200 euros.

Les entitats del Tercer Sector (APADIS, el Xiprer i Creu Roja) han rebut en

aquests tres anys 78.000 euros en total per finançar la seva pròpia activitat d’acompanya-ment a les persones que pitjor ho estan passant per la crisi.

En relació als temes d’habitatge l’Oficina d’In-termediació Hipotecària ha tramitat un total de 70 expedients des de 2012. Aquesta oficina assessora legalment persones i famílies en situ-ació de risc residencial per trobar una solució consensuada amb les entitats financeres, a fi que puguin evitar o posar fi a una eventual exe-cució hipotecària.

El 2014 s’ha donat continuïtat al servei d’acolli-da urgent per a famílies en els dos pisos habili-tats per l’Ajuntament de Granollers i ha continuat l’activitat l’Oficina d’Intermediació Hipotecària. En aquest apartat s’hi han invertit 48.000 eu-ros. En mesures de foment a l’ocupació s’hi han destinat 1.109.500 euros, la major part dels quals en la contractació de 131 plans d’ocu-pació municipals. Respecte a les beques, on s’hi destinen 108.000 euros, se n’ha atorgat 56 per a escoles bressol i 226 d’esportives, i les beques de menjador permetran ajudar a un centenar de famílies quan siguin atorgades abans de finals d’any, a més de 20.000 euros per ajudar a la compra de llibres escolars.

23

BarcelOnèsBarcelOna

259.368 haBitantsL’Hospitalet de Llobregat

Bonificacions en diverses taxes vinculades a nova ocupació per a persones en situació d’atur

Parlem de diferents iniciatives en ma-tèries de recursos humans i organit-zació amb l’objectiu de millorar l’efi-ciència de l’organització, i dotar els recursos humans de totes les eines necessàries per atendre a les neces-sitats dels ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet:

• Creació de bonificacions en di-verses taxes vinculades a nova ocupació per a persones en situ-ació d’atur. “Bonificació del 50% la taxa d’obertura d’establiments comercials en canvis de titularitat i creació de noves activitats”.

• Bonificacions o congelació de preu/taxa vinculades a col·lec-tius desfavorits en preus públics o taxes:

- Instal·lacions esportives: boni-ficació 100% matrícules + 25% quota del primer i segon abona-ment.

- 25% de bonificació per a família nombrosa o monoparentals a l’Escola de Música.

- Bonificació 25-50% preus públics dels serveis de formació, creació i innovació de tecnologies i indústries creatives a Torre Bar-rina.

- Congelació dels preus públics dels serveis d’ajut a domicili, i dels serveis socials.

- Congelació dels preus públics d’escoles bressol.

- Congelació dels preus públics del servei de

podologia per a gent gran.

- Congelació de les entrades a actes cultu-rals.

- Congelació dels serveis funeraris i taxa de cementiri.

• Va multiplicar-se per 3 la dotació de la par-tida d’ajuts per l’IBI per a col·lectius amb es-cassa capacitat econòmica. Es van atendre el 100% de les peticions.

• Es van suspendre les plusvàlues en els casos de dacions en pagament i execucions hipo-tecàries.

24

L’Ajuntament de Lleida i la concessionària Ai-gües de Lleida van posar en marxa el Fons So-cial Municipal de Solidaritat per subvencionar la factura de l’aigua a les famílies de Lleida que es trobessin en una greu situació econòmica o de vulnerabilitat social a causa de l’actual crisi.

Aquest estava dotat amb una partida de 50.000 euros anual de la concessionària Ai-gües Lleida, procedent principalment de l’estal-vi d’aigua que s’havia aconseguit en els con-sums d’espais i equipaments municipals. El fons beneficiava de forma puntual les famílies que

no podien fer front al pagament de la factura de l’aigua, ja que se subvencionava durant 4 mesos el rebut de l’aigua –amb un import màxim de 100 euros-, que es podia prorrogar si persistia la situació de precarietat econòmi-ca d’aquestes famílies.

segriàlleida

139.809 haBitantsLleida

creació d’un Fons Solidari perquè les famílies amb pocs recursos puguin pagar les factures de l’aigua

25


51.719 haBitantsMollet del Vallès

pioner contra la pobresa energètica

L’Ajuntament de Mollet i l’empresa Endesa van signar un conveni per tal de coordinar accions dirigides a lluitar contra la pobresa energètica. Amb aquesta signatura, Mollet es convertia en un dels primers municipis que signava aquest acord per evitar talls de subministrament d’elec-tricitat. Endesa es comprometia a facilitar al consistori la forma de pagament dels ajuts municipals per evitar el tall de subministrament sense l’aplica-ció de cap interès de demora o comissió. Així mateix, deixava en suspens el tall d’electricitat quan rebia la comunicació, per part de la re-gidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Mollet, que el titular del servei era subjecte d’un ajut en matèria de pobresa energètica.

El conveni garantia a la família usuària dels Serveis Socials que no es veuria afectada pel tall de subministrament, i a la vegada, s’agilit-zava el pagament de l’ajut.

Amb aquest acord, el segon a Catalunya d’aquestes característiques, l’Ajuntament de Mollet i la companyia Endesa mostraven el seu compromís de coordinar accions que evitessin el tall de subministrament d’electricitat a les famílies més desfavorides de la ciutat i també oferia la possibilitat de pagament fraccionat per aquelles famílies que no tenien ajuts municipals.

26

Aquesta iniciativa s’adre-ça a aquells habitatges amb dificultats per pa-gar els seus rebuts en els quals hi conviuen famílies nombroses amb menors a càrrec, o ha-bitatges on hi resideixen persones grans.

Estudiants de la Universi-tat Politècnica de Barce-lona (UPC), coordinats amb els responsables del projecte Rubí Brilla i as-sessorats pels Serveis So-cials de l’Ajuntament de Rubí realitzen auditories energètiques en aquestes llars, comprovant l’efici-ència de les instal·lacions i aparells elèctrics.

En el cas que aquests elements no siguin prou eficients proposen alternatives i ajudes perquè els usuaris puguin canviar-los.

Després de cada auditoria, l’equip del projecte Rubí Brilla s’encarrega de realitzar un informe personalitzat en què es preveu l’estalvi potenci-al de la llar, així com recomanacions per poder assolir aquest objectiu.

Una vegada tancada la ronda de visites, Rubí Brilla elabora un balanç basat en els informes individuals en què es posen en comú les princi-pals problemàtiques de les llars, i es proposen mesures generalitzades com podria ser retirar certs tipus d’aparells elèctrics o actualitzar les instal·lacions. L’Ajuntament de Rubí ha posat a la disposició d’aquest projecte 25.000 euros, la mateixa xifra que ja s’hi va dipositar l’exer-cici anterior.

En total, en ambdues edicions de la mesura, ja s’hi han acollit 200 famílies. En la primera edició d’Energia per a tothom, l’estalvi potencial de totes les llars partici-pants va calcular-se en 19.265 euros, és a dir, uns 205 euros de mitja-na per família a l’any.

Totes aquelles famílies que participen a Energia per a Tothom reben in-formació sobre els bons socials elèctrics, l’exis-tència dels quals sovint desconeixen. Gràcies a aquests ajuts poden es-

talviar-se entre un 20% i un 40% en la factu-ra de la llum. Tenen dret a aquests bons totes aquelles persones majors de 60 anys amb una pensió no contributiva i l’antic SOVI, les famílies nombroses, els domicilis amb tots els membres a l’atur i aquelles llars amb una potència con-tractada per sota dels 3kW.

Paral·lelament, l’Ajuntament de Rubí també duu a terme l’acció Comunitat Rubí Brilla, que con-sisteix en el seguiment del consum energètic de les llars de la ciutat per assessorar-les en l’estalvi, que gràcies als consells dels tècnics municipals pot arribar a ser entre el 10% i el 20%. Es tracta d’una mesura oberta a tothom a la que ja s’hi han acollit 120 famílies, a les que se’ls hi lliura un aparell de gestió energètica amb el que poden fer seguiment continu del seu consum.


75.284 haBitantsRubí

Energia per a tothom

FotograFia: ajuntament de rubí

27


207.540 haBitantsSabadell

la política municipal d’habitatge: accions i estratègies prioritàries en el context actual

Aprovat pel Ple Municipal al juliol de 2013, el document “La política municipal d’habitatge: accions i estratègies prioritàries en el context actual” vol adaptar les polítiques municipals d’aquest àmbit a les noves necessitats de la ciutadania, sorgides a conseqüència de la crisi econòmica. Són un total de 36 mesures que, considerant que el mercat privat no pot donar resposta a les necessitats d’una part de la ciu-tadania, actualitzen el Pla Local de l’Habitat-ge, adaptant-lo a la realitat actual, a un marc normatiu en redefinició i amb la voluntat –dins les possibilitats de l’àmbit local– de donar una resposta efectiva a allò que la societat demana.

El desenvolupament del document suposa dedi-car més de 7 milions d’euros fins al 2015, dels quals un 80% seran d’aportació municipal. Són mesures adreça-des al miler de famílies que es va calcular que requerien un suport immediat relacionat amb l’habi-tatge o d’un reforç en matèria de prevenció.

Algunes mesures contemplades al document són:

• Incrementar el Fons d’Emergèn-cia Social amb:

- 20 habitatges del parc públic que se sumen als 239 del parc públic exis-tent fins al juliol de 2013.

- 200 habitatges d’entitats financeres.

Val a dir que al marge d’aquesta mesura, l’Ajuntament va destinar els darrers mesos 30 habitatges del parc públic, que va posar a l’abast de famílies que cobraven l’ajuda familiar o que pràcticament no tenien ingres-

sos, per un lloguer màxim de 50 euros al mes.

• Creació d’un cens real d’habitatges buits a Sabadell.

• Foment de convenis amb entitats del Tercer Sector com Càritas o Creu Roja per impulsar projectes d’habitatges compartits per a fa-mílies monoparentals amb fills menors i amb ingressos insuficients.

• Elaborar un protocol d’actuació per a casos de desnonaments on hi hagi presència de menors.

• Incrementar els recursos econòmics destinats

a prestacions o ajuts per a persones en situ-ació de dificultat.

• Establir un fons per a la gestió d’ajuts d’ur-gència especialment destinat al pagament de lloguer en habitatges públics. Aquest fons es nodreix de les aportacions en aquest àm-bit procedents de la Diputació de Barcelo-na i de l’Agència Catalana de l’Habitatge. 1.200.000 euros fins al 2015.

28

L’actual situació de crisi econòmica, per la seva intensitat i la seva durada, està afectant cada vegada a sectors més amplis de la societat. Un dels col·lectius més vulnerables a la situació de crisi són els infants i adolescents que la patei-xen tant directament, per la manca d’accés a béns bàsics (alimentació, vestit, educació...), com indirectament, per la vivència de les situa-cions dels seus familiars directes.

La crisi econòmica que genera situacions d’atur perllongades en el temps ha anat acompanya-da, darrerament, de contínues retallades a les prestacions socials de caràcter més generalit-zat; des de la restricció en l’accés a la Renda Mínima d’Inserció iniciada l’estiu del 2011 fins a les restriccions en les prestacions d’atur que s’han anat succeint en el temps.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha prioritzat les polítiques socials en aquest man-dat i ara, un cop més, es compromet a donar suport als sectors més vulnerables de la ciutat; aquells que han anat quedant exclosos de les prestacions de garantia de rendes o que dis-posen de cobertures mínimes. També vol ga-rantir que tots els infants de Santa Coloma de Gramenet puguin gaudir diàriament d’un àpat equilibrat.

Finalitat i objectius

La finalitat d’aquest programa és “Garantir als infants de Santa Coloma de Gramenet un àpat equilibrat diari”. Els objectius són:

• Incrementar el nombre de beques de menja-dor escolar disponibles per donar cobertura als infants de famílies en situació de risc de pobresa.

• Incrementar l’import de la beca individual

fins a cobrir el cost total per a les famílies en situació de risc de pobresa.

Accions del programa

El Programa crea un fons específic de presta-cions individuals per al menjador escolar que complementarà l’oferta del Consell Comarcal del Barcelonès en dues línies d’actuació:

• Complementar l’import de l’Ajuda Individual de Menjador concedida pel Consell Comar-cal fins a assolir el 100% de l’import del menjador en les famílies amb rendes infe-riors als límits establerts.

• Crear noves prestacions individuals que co-briran fins al 100% de l’import del menjador en les famílies amb rendes inferiors als límits establerts.

requisits d’accés

• Estar matriculat a un centre d’educació infan-til i primària de Santa Coloma de Grame-net.

• Estar empadronat a Santa Coloma de Gra-menet per un període mínim de 18 mesos.

• Disposar d’uns ingressos nets inferiors a l’IRSC2 (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya).

Dades d’interès

Santa Coloma de Gramenet

El menjador a l’abast de tothom

Curs 2013-2014 Curs 2014-2015*

sol·liCituds presentades 2229 3145

sol·liCituds aprovades 1870 2108

pressupost propi destinat 1.446.163,35€ 1.676.103,25€

(*) dades de 2014-2015 provisionals a l’espera de les beques definitives

del Consell ComarCal.

29

BarcelOnès BarcelOna

122.000 haBitants

recursos humans destinats

2 tècnics municipals.

2 administratius.

En el període de recepció de les sol·licituds, l’equip es dobla.

És fonamental la col·laboració continuada de cadascun dels centres escolars, amb qui es mantenen reunions periòdiques per tal de valo-rar el funcionament del programa.

30

Sant Boi de Llobregat

coboi, laboratori d’emprenedoria i economia social

Coboi neix en un context de greu crisi econò-mica i com a resposta a diferents necessitats: per una banda, l’existència de més de 8.000 persones aturades a la ciutat, convertint-se en la primera preocupació per a l’ajuntament i, per altra banda, la necessitat de redefinir la missió i el model de gestió de la xarxa de centres cívics de la qual Sant Boi s’havia anat dotant al llarg dels darrers 30 anys i que requerien un nou impuls.

En aquest sentit, els casals de barri de Sant Boi havien aconseguit ser instruments de participa-ció, convivència i cohesió social però l’ajun-tament es va fer una pregunta: què podem fer també per donar resposta des dels casals de barri a la primera prioritat del govern munici-pal, que és la reactivació econòmica i la gene-ració d’ocupació?

La resposta és Coboi, un espai de creació d’ini-ciatives empresarials amb impacte social i un punt de referència per a l’emprenedoria social, el cooperativisme i l’economia col·laborativa, aquella que és capaç de generar valor amb valors.

El desembre de 2012 l’ajuntament convida en un acte obert a persones emprenedores, enti-tats i col·lectius socials a crear conjuntament un projecte que permeti per una banda ocupar l’espai buit del casal de barri Casablanca, el més antic de la ciutat i que havia quedat obso-let, i a la vegada donar sortida a iniciatives de caràcter empresarial amb valor social.

Durant tot el 2013 més de 60 persones i entitats participen activament en trobades formatives, tallers i grups de discussió en format cafès d’em-prenedors per anar creant el prototip i el pla de viabilitat del propi projecte Coboi. I aquí és on radica una de les novetats i una clau de l’èxit

del projecte: el fet d’haver estat concebut des del departament de Participació Ciutadana, amb tècniques i di-nàmiques pròpies d’un procés col·lectiu de par t icipa-ció, més q u e com u n

servei de suport a

les empreses convencio-nal. Un altre element ha estat la participació en el projecte del col·lectiu Cotarro, que ha estat clau com aliat estratègic, com a suport metodològic i per a l’establiment d’aliances en el sector de l’emprenedoria social.

Els ingredients de coboi: persones, projectes i espais

Coboi és bàsicament una comunitat de perso-nes emprenedores que en un entorn de con-fiança generen idees capaces de convertir-se en projectes innovadors i amb valor social. I

31

Baix llOBregatBarcelOna

84.500 haBitants

tot això en un espai, el casal de barri Casa-blanca, que ha acabat sent una incubadora d’empreses socials, un espai de coworking i un

centre d’activitat, formació i foment de l’eco-nomia social.

El grup assessor

Una altra fita important per a Co-boi va ser la invitació a formar part del programa @emprenso-cial de la Generalitat de Cata-lunya. Això ha permès guanyar en escala i posar en relació el projecte amb actors clau de l’em-

prenedoria social de tot Catalunya. Tal com defineix el propi programa

@emprensocial, la possibilitat de for-mar part d’un ecosistema emprenedor.

Aquestes noves i d’altres aliances van permetre constituir el grup as-sessor de Coboi, format per 18 institucions, empreses,

universitats, entitats financeres i associacions amb voluntat d’assessorar i

anar validant el progrés del projecte.

El catàleg de serveis que ofereix coboi

• La llançadora d’iniciatives d’emprenedoria social: a partir d’una subvenció de la Dipu-tació de Barcelona van convocar un concurs de projectes en el que es van seleccionar 10 de 21 projectes presentats. Aquests 10 projectes van poder formar part d’una llan-çadora durant 3 mesos en la que van tenir accés a mentoring individual i col·lectiu, acompanyament comercial, formació, su-port econòmic inicial i ús gratuït de l’espai coworking i els espais comuns de Coboi.

• L’espai coworking: a partir d’un innovador

procés de participació amb la col·laboració del col·lectiu Raons Públiques, els membres de Coboi van poder pensar, definir el pla d’usos i fins i tot fabricar bona part del mobi-liari. El resultat és un espai de 300 m2 amb 12 llocs de treball disponibles, una sala de reunions i un espai relacional dotat de fibra òptica, mobiliari reciclat, sostenible i molt funcional.

• Un programa estable de formació i suport al cooperativisme i l’economia social: arran del projecte Coboi, Sant Boi ha estat de-nominat Municipi Cooperatiu per part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

• El concurs de reptes i oportunitats: Coboi vol ser també un espai reptal, en el marc del qual l’ajuntament convidarà anualment em-preses, persones i col·lectius a través d’un concurs d’innovació oberta a donar resposta a diferents reptes i necessitats de la ciutat.

• L’emprenedoria inclusiva: gràcies a un con-veni amb Acción contra el Hambre, van po-sar en marxa la Llançadora d’Ocupació i Emprenedoria Inclusiva en la qual 20 joves en recerca de feina reben un suport especi-alitzat durant 5 mesos per a millorar la seva ocupabilitat i iniciar-los en l’emprenedoria.

Els principals resultats en els primers mesos de vida de coboi són: una comunitat de més de 100 persones emprenedores, 10 projectes seleccionats en la primera llançadora que cul-minen en la creació de 9 empreses al llarg de 2014, més de 20 accions formatives amb més de 400 beneficiaris i una remodelació parti-cipativa i eficient d’un centre cívic, dedicat a l’emprenedoria social, que ha triplicat en 3 me-sos el nombre d’activitats i usuaris.

32

tarragOnèstarragOna

137.400 haBitantsTarragona

les persones en risc d’exclusió social no pagaran el rebut de l’aigua

L’Ajuntament de Tarragona i l’Empresa munici-pal Mixta d’Aigües de Tarragona van incremen-tar en un 8 per cent el Fons Social Extraordinari destinat a bonificar el rebut de l’aigua a les persones en situació de precarietat econòmica.

L’exercici anterior el fons estava dotat de 56.000 euros, mentre que l’any 2014 va ser de 61.000 euros. Les fa-mílies que es van acollir a aquesta mesura van ser 270.

Aquest acord és una eina més per pal·liar els efectes de l’actual crisi econòmi-ca. Per aquest motiu, està adreçat a les persones que no poden abonar a l’em-presa EMATSA l’import del servei d’aigua potable i clavegueram.

Els requisits per a l’obten-ció de l’ajut són:

• Ser titular o llogater d’un contracte individu-al de subministrament d’aigua potable per abastament domiciliari del seu habitatge habi-tual amb EMATSA.

• Només serà d’aplica-ció en aquells contrac-tes en els quals sigui residència habitual.

• Haver estat beneficiari de prestacions econò-miques, o ser usuari de

Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarrago-na i tenir expedient on s’hagin valorat “ne-cessitats relacionades amb la falta de medis per la cobertura de necessitats bàsiques” en els dos últims anys.

• La sol·licitud de condonació del deute es po-drà efectuar una única vegada.

33


215.706 haBitantsTerrassa

Expedients per desocupació injustificada d’habitatges buits

1. Antecedents del problema:

A) fort increment del parc d’habitatges buits com a conseqüència especialment dels proces-sos de desnonament en les execucions hipote-càries.

B) dramàtic augment de famílies amb vulnerabi-litat residencial.

2. Accions de l’equip de govern de Terrassa per donar una resposta transversal a la proble-màtica plantejada:

La problemàtica des d’una perspectiva global treballant de manera transversal amb diferents serveis municipals (Servei de Polítiques Soci-als d’Habitatge, Servei d’Habitatge, Societat Municipal d’Habitatge, Serveis d’Urbanisme, Serveis Socials, Serveis Tributaris, Serveis de

Ciutadania, Seguretat Ciutadana...).

1. Gestió parc de lloguer social: d’un dels parcs de lloguer social més importants de Cata-lunya, amb més de 960 habitatges.

2. OFIMEH. Oficina d’informació, assesso-rament i intermediació en situacions de risc residencial pel deute hipotecari o del lloguer. Pioners a l’estat espanyol.

3.- Fons de lloguer social d’emergència.

4. Ajuts econòmics.

5. Negociacions amb entitats financeres.

Nova acció de l’equip de govern: expedients per desocupació injustificada d’habitatges. Pio-ners a l’estat espanyol.

Fon

t: a

jun

tam

ent

de

terr

ass

a

34

El Pla de Xoc Municipal té com a objectiu com-plementar amb diferents projectes altres actua-cions per al foment de l’ocupació que es fan en col·laboració amb altres administracions, però que no donen resposta a les necessitats que n’hi ha al municipi:

• projecte de Foment de l’ocupació adreçat a persones de més de 58 anys, aturats de llarga durada, que tenen poques possibi-litats de trobar un lloc de treball i que, a més, no han aconseguit el temps necessari de cotització a la seguretat social. Consis-

teix en la contractació laboral per part de l’Ajuntament de 6 persones durant 1 any per realitzar tasques relacionades amb diferents perfils professionals.

• projecte de Foment de l’ocupació adreçat a autònoms, aturats de llarga durada que en els darrers anys i com a conseqüència de la crisi han hagut de tancar els seus projec-tes d’ autoocupació i/o empresarials. És un col·lectiu, que tot i la seva actitud emprene-dora, no reben prestacions i no es considera la seva especificitat. Consisteix també en la contractació laboral per part de l’Ajuntament de 6 persones durant 1 any.

• projecte de Foment d’ocupació de Dones en risc d’exclusió social. El projecte va adreçat a 17 dones aturades que reben ajuda i suport del Centre Matern Infantil de Viladecans. Consisteix en el disseny d’un itinerari integral que contempla formació es-pecífica en el sector de la neteja i formació en competències bàsiques.

• projecte Fem Feina II. El projecte es defineix comptant amb el suport del “Pla de Suport a les Polítiques Socials Municipals” de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i des-

prés d’haver valorat positivament la seva primera edició en 2013. S’adreça a pimes i a persones, aturades de més d’un any. Van participar 33 empreses que han contractat 45 persones.

• projecte Fem Feina Autò-noms. S’adreça a persones em-prenedores i l’objectiu és recolzar la posada en marxa del nego-ci. Els participants poden optar a ajuts de fins a 5.000 euros. 77 autònoms s’han beneficiat

d’aquests ajuts.

• projecte plans d’ocupacio de suport a les tasques municipals. S’adreça a treballa-dors/es aturats/des de llarga durada i va suposar la contractació de 22 persones du-rant sis mesos.

Recursos del Pla de Xoc Municipal de 2014:

• RRHH: tècnics municipals de diferents àrees de gestió. Coordinació de l’ Àrea d’Empre-ses, Innovació i Ocupació.

• Recursos Econòmics: 1.000.000 euros.

Baix llOBregat,BarcelOna

65.845 haBitantsViladecans

pla de xoc per a l’ocupació 2014

35

Municipis de 10.000 a 50.000 habitants

BONES PRÀCTIQUES

37


32.553 haBitantsBarberà del Vallès

congelació del preu públic de les llars d’Infants Municipals

L’oferta de places públiques en llars d’infants municipals a Barberà del Vallès asseguren l’accés a un total de 315 infants al municipi. L’Ajuntament de Barberà del Vallès ha creat en els darrers 10 anys una àmplia oferta de pla-ces de llars d’infants públiques municipals, amb una cobertura, que per al curs 2014-15 és del 34,8 % de la població entre 0 i 3 anys. Des de la seva creació, les llars d’infants han disposat d’un sistema de beques d’assistència que ha assegurat que cap família amb recursos eco-nòmics limitats quedés exclosa de l’oportunitat educativa.

Els darrers 4 anys, la manca de suport econòmic -inicialment compromès- per part del Govern de la Generalitat ha forçat a l’augment dels preus públics per poder fer front a les despeses de manteniment del servei educatiu. Aquesta situ-ació s’ha vist agreujada per la crisi econòmica i l’atur, que no ha permès a una part de les famílies fer front a les despeses que suposava escolaritzar el seu fill/a a les llars d’infants.

Per pal·liar aquesta situació s’han pres dues mesures:

• Un augment mínim anual del preu públic per l’assistència a les llars d’infants, congelat el darrer curs escolar.

• La creació d’un sistema de tarifació social, que augmentant –sense sobrepassar els 200 euros mensuals– el preu públic per a aque-lles famílies amb nivells de renda més alt, ha reduït el preu per les famílies amb uns nivells de renda més baixos. La tarifació social, ha establert a més les reduccions en més del 50% i fins i tot la gratuïtat total en el cas d’algunes famílies socialment desafavorides.

Els resultats obtinguts mostren que d’aquest ser-vei educatiu s’han pogut continuar gaudint les famílies amb menys recursos econòmics de la ciutat, mantenint el seu objectiu d’universalitat:

• En el curs 2013-14, un 46,8% de les famí-lies que han assistit al servei han rebut de-duccions en funció de la tarifació social.

• Un 26,3% de les famílies han pogut gaudir del servei amb una quota d’assistència infe-rior als 150 euros mensuals.

38

l’aigua també anava a nom de Càritas, tot i que qui la pagava era l’Ajuntament, parcial-ment o totalment, amb càrrec a les partides socials. L’import de les partides de mediació social i assistencial de l’Ajuntament de Blanes als pressupostos del 2013 va ser de 217.000 euros.

Els ajuts tenien una durada màxima de sis me-sos i durant aquest temps es revisava de forma periòdica la situació dels inquilins. D’aquesta manera, se’ls podia prorrogar o suspendre la subvenció si la situació desfavorable continua-va o millorava més enllà d’aquests sis mesos.

la selVagirOna

39.293 haBitantsBlanes

comptadors solidaris

L’Ajuntament de Blanes va actuar contra la crisi amb una iniciativa pionera: els comptadors so-lidaris d’aigua.

Emmarcada dins l’àmbit de la pobresa energè-tica, aquesta mesura va servir per donar suport, especialment, a les persones i famílies més ne-cessitades del municipi que no podien fer front a les factures de l’aigua.

Els instal·lava l’Ajuntament a través de l’empresa Aigües de Blanes S.A., a nom de Càritas.

Per poder-ho dur a terme, l’Ajuntament i Càritas van signar un conveni de col·laboració.

L’acord signat contemplava que el comptador solidari s’instal·lava a nom de Càritas. Això era perquè, per poder instal·lar un comptador, cal un contracte de lloguer o tenir l’habitatge en propietat, circumstància que no es pot complir quan es tracta de pisos ocupats. La factura de

39

Les accions de foment de l’ocupació gestiona-des l’any 2013 van ajudar a què:

La formació, l’acompanyament i el suport al comerç actiu i a les empreses del municipi va esdevenir una vessant molt important en què es van recolzar les polítiques de foment de l’ocu-pació.


16.009 haBitantsCanovelles

pla antixoc per crear ocupació

Durant aquests darrers anys, les retallades en els serveis públics, les desigualtats i l’atur han estat els culpables de la precarietat en què vi-uen moltes famílies. El Grup Municipal Socia-lista a Canovelles va engegar un Pla antixoc, perquè dintre de les poques competències que tenen les administracions locals, poguessin fer tot el que calgués per corregir aquesta situació i és per això que en els exercicis pressupostaris, tant de 2013 com de 2014, van considerar de manera especial les polítiques integradores i el foment de l’ocupació. L’any 2013, destaquen les accions formatives finançades amb recursos propis que van ajudar a què:

64 ciutadans Hagin estat ContraCtats a través dels plans d’oCupaCió

per desenvolupar diverses feines al nostre muniCipi

143 ciutadans Hagin estat Col·loCats a l’empresa privada

a través de la gestió direCta d’ofertes de feina

1.127 joves Hagin rebut orientaCió laboral individualitzada

5.466 persones Hagin estat ateses al Club de feina

971 persones s’Hagin reCiClat amb Cursos de formaCió oCupaCional

17 joves Hagin fet pràCtiques a l’aula de teCnologia

11 joves Hagin fet pràCtiques a empreses del muniCipi

8 joves Hagin partiCipat al projeCte ÍtaCa, un dels quals va rebre

una beCa d’estudis universitaris

40


12.400 haBitantsCastellbisbal

Armari Solidari

L’Armari Solidari era gestionat per un grup de persones voluntàries del municipi i compta-va amb la col·laboració de les regidories de Serveis Socials, Medi Ambient i Solidaritat de l’Ajuntament.

Recursos destinats: 1500€ al pressupost munici-pal, cessió d’ espai municipal, 20% de jornada d’un tècnic de coordinació.

La iniciativa neix a proposta dels educadors socials de l’equip de serveis socials bàsics i l’educadora social de l’institut, que detecten mancances sobre la indumentària (roba molt vella, roba de talles petites, etc) que porten al-guns alumnes de l’institut i proposen la creació de l’Armari Solidari.

Amb el projecte de l’Armari Solidari també es fa una crida a la participació ciutadana, ja que tot el que s’hi ofereix prové de donacions dels mateixos veïns. En aquest sentit, les persones interessades a col-laborar amb la iniciativa també podien portar a l’Armari Solida-ri les peces de roba i calçat en bon estat que ja no fessin servir i que altres famílies podien apro-fitar.

FotograFies: ajuntament de castellbisbal

41

Baix PenedèstarragOna

36.747 haBitantsEl Vendrell

cuina solidària

Dos xefs del Vendrell van fer cursos de cuina gratuïts a persones necessitades de la vila.

La col·laboració entre la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell, Càritas i la Creu Roja va donar com a resultat un nou servei per ajudar les persones més necessitades de la vila. En aquest cas, dos prestigiosos cuiners del municipi van oferir-se, de manera voluntària, a realitzar cursos de cuina gratuïts per ensenyar als assistents a obtenir un major rendiment del menjar.

Aquest programa va néixer com a complement del Supermercat Solidari (també anomenat Centre de Distribució d’Aliments). L’objectiu d’aquests cursos de cuina era optimitzar l’apro-fitament i l’elaboració dels aliments que rebien les persones derivades des dels Serveis Socials del Vendrell.

Als tallers culinaris podien assistir a un màxim de 15 usuaris i usuàries per setmana. Els assis-tents al curs havien estat prèviament seleccio-nats pels tècnics de Serveis Socials.

Els dos xefs solidaris eren Paco Azuaga i Pere Amorós. Aquests reconeguts professionals de la cuina vendrellenca van aconseguir, a més, la col·laboració de diferents establiments que par-

ticiparen en aquesta iniciativa amb l’aportació de productes per generar uns menús més com-plets i variats. Tots els participants van poder endur-se el plat cuinat a casa.

Els cursos de cuina eren el tercer eix del progra-ma d’ajuda alimentària que Serveis Socials va impulsar en col·laboració amb altres entitats de la vila. Aquest nou projecte completava el cercle de suport social que s’havia iniciat amb el Super-mercat Solidari i es combinava amb el menjador comunitari per a persones necessitades.

L’objectiu prioritari d’aquest conjunt de serveis era garantir una alimenta-ció més nutritiva i equilibrada a totes aquelles persones i famílies que s’havi-en quedat sense recursos a causa de la crisi econòmica. El balanç va ser molt positiu, tant per la bona acollida dels participants en la iniciativa com per l’aportació i col·laboració solidà-ria de botigues, empreses, particulars en aquest projecte. Cal destacar que per als usuaris aquests tallers represen-

taren, a més d’un aliment per a uns quants dies, una vàlvula d’escapament a la situació que es-taven vivint, per tant, també fa una funció, en aquest sentit, terapèutica des d’un punt de vista més psicològic.

Els usuaris de la mateixa eren derivats des de Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell. Van ser unes 15 persones al mes que rebien una classe de cuina a la setmana (tot i que s’emportaven menjar equivalent a 6-7 àpats). Les despeses que va generar eren minses, ja que aquest programa social vivia dels dona-tius d’aliments provinents de: productes de botigues, excedents de restaurants, , donatius d’empreses i particulars, Càritas, Banc d’Ali-ments.

42


46.133 haBitantsEsplugues de Llobregat

nou servei d’acompanyament a persones i famílies sobre endeutades

i carències (ajornament del pagament del capi-tal durant un període determinat de temps en el qual només es liquiden els interessos).

En aquest període de temps, des d’aquest ser-vei també s’han aconseguit 4 dacions en pa-gament. Una tercera part, aproximadament, de les consultes (77 expedients) buscaven assesso-rament jurídic i bancari. El Servei d’Acompa-nyament el presten dues persones voluntàries, professionals de l’advocacia i de la gestió fi-nancera, a més de personal administratiu de l’Ajuntament, que dóna suport en la gestió dià-ria dels expedients en tràmit.

L’Oficina Local d’Habitatge d’Esplugues evita més de 40 desnonaments.

Des de la seva posada en marxa, el gener de 2013, el Servei d’Acompanyament a Persones i Famílies Sobre endeutades d’Esplugues, que es presta a l’Oficina Local d’Habitatge, ha tramitat 223 expedients, dels quals, 43 han permès paralitzar possibles desnonaments: 25 re negociacions de lloguers, que han garantit el manteniment del domicili als inquilins, i 18 acords amb entitats bancàries per a la firma de novacions (millora de les condicions de la hipo-teca per facilitar-ne el pagament de les quotes)

43


46.714 haBitantsGavà

programa pioner 6+6 i 3+3 per impulsar la contractació de persones aturades

objectius

• Crear llocs de feina adreçats a persones de-socupades de Gavà.

• Acompanyar les persones contractades a través d’un itinerari professional que inclogui accions de formació i orientació professio-nal.

• Donar suport a les empreses de l’àrea metro-politana de Barcelona, a través d’una ajuda econòmica per a la contractació de nou per-sonal.

• Promoure la creació del mateix lloc de treball a través de l’autoocupació i la cooperació entre municipi, ajuntament i teixit econòmic de proximitat.

L’Ajuntament de Gavà, amb el suport econò-mic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va crear el programa “6+6”, una línia d’ajuts per promoure la contractació de persones aturades de Gavà en les empreses de l’àrea metropolitana de Bar-celona. L’acció es vehicula amb una subvenció per a la contractació de persones desocupades de col·lectius amb més dificultats per trobar feina i amb el compromís de contractació durant els sis mesos posteriors a càrrec de l’empresa. Les persones a contractar han de portar com a mínim sis mesos em-padronades a Gavà, i estar registrades a l’Oficina de Treball de la Generalitat del municipi com a demandants d’ocupació.

La singularitat del programa és que facilita ocupació efectiva de la ciutadania amb més dificultat per trobar una feina i alhora contri-bueix a la consolidació del teixit empresari-al i comercial de Gavà. El pressupost total d’aquest programa, innovador a la regió me-tropolitana, durant els 4 anys de la seva dura-da ha estat de 1.026.328,50 € i ha significat la contractació de 71 persones, per 53 em-preses, i la creació de 18 nous llocs de treball per a autònoms.

A més, l’Ajuntament de Gavà forma les per-sones contractades dins de l’horari laboral en competències transversals i fa seguiment i ava-luació per comprovar el grau de compliment dels objectius per part de l’empresa. Inicial-ment, els anys 2012 i 2013, el programa es va adreçar només a la contractació de perso-nes desocupades de Gavà per les empreses de l’Àrea Metropolitana. El programa actual, 2014-2015, s’ha ampliat també a la creació del mateix lloc de treball per possibilitar l’accés als ajuts del col·lectiu d’autònoms.

44

alt emPOrdàgirOna

10.500 haBitantsL’Escala

creació d’un fons per garantir l’accés al menjador escolar a nens de famílies amb dificultats

Davant l’increment de famílies amb tots els seus membres a l’atur, i la impossibilitat de donar una alimentació adequada als seus fills en edat escolar, l’Ajuntament de l’Escala va crear unes bases per poder subvencionar aquestes famí-lies sense recursos i, com a mínim, garantir que els infants fessin un dels àpats en el menjador escolar.

La quantitat que s’hi va destinar va ser de 20.000 €.

45

Es tracta d’un servei que atén persones en situa-ció d’exclusió social i sense ingressos suficients, que cobren pensions mínimes i que no poden cobrir necessitats bàsiques.

Dilluns 17 de juny de 2013 va començar a funcionar el menjador social organitzat, conjun-tament, per l’Ajuntament de Montcada i Reixac i Creu Roja, amb la col·laboració econòmica de l’Obra Social de La Caixa.

El servei es realitza a les instal·lacions del Cen-tre Cívic L’Alzina, ubicat al barri de Terra Nos-tra. Aquest projecte d’ajut social atén un màxim

de 30 persones tots els migdies de dilluns a dissabte durant tot l’any.

Els números després del primer any de la seva posada en marxa va ser de: 110 persones ate-ses –68 homes i 42 dones–.

El servei va repartir 7.177 menús de dilluns a

dissabte, amb la col·laboració d’una trentena de voluntaris de Creu Roja, que van invertir 6.851 hores de feina.

El servei compta amb una coordinadora tèc-nica professional, una cuinera professional i una trentena de voluntaris de la Creu Roja que garanteixen l’atenció els sis dies de la setmana que el menjador està obert. L’horari és de 12h a 15h en dos torns de 15 persones. El consis-tori cedeix l’edifici del Centre Cívic, n’assumeix les despeses de manteniment (aigua, llum, gas i neteja) i fa una aportació anual de 42.000 euros. L’entitat financera destina anualment

7.000 euros per a aquest projecte social.

Els àpats prove-nen de la compra d’aliments de la subvenció muni-cipal, de Creu Roja, del Banc d’Aliments de Cà-ritas i de les dona-cions d’empreses i particulars.

Aquest servei s’adreça només a les persones que vinguin derivades dels Serveis Soci-

als, d’entitats del Tercer Sector com Càritas o Creu Roja, i del CAP de Montcada i Reixac per mitjà dels treballadors socials.

El menjador dóna també servei a usuaris espo-ràdics que podran accedir-ne fins a tres cops l’any.


34.425 haBitantsMontcada i Reixac

l’Ajuntament i la creu roja posen en marxa un menjador social al centre cívic l’Alzina per a 30 persones

FotograFia: montcada comunicació

46

Palafrugell

l’Ajuntament de palafrugell, càritas i creu roja acorden impulsar el centre d’Aliments

ació. L’incompliment del compromís o falsedat poden ser motius de baixa del recurs.

Semestralment, i complementari a l’entrega d’aliments, s’ofereixen tallers de formació que contribueixen a dotar els/les participants d’eines per facilitar el seu procés vers una ma-jor autonomia. Es concep la persona com a responsable de la seva història, capaç de re-fer la situació que viu activant els seus recursos personals per fer-hi front. D’aquesta manera, els beneficiaris passen a ser considerats participats d’un projecte que tindrà en compte el seu com-promís en assolir les eines necessàries per a la seva plena autonomia personal, econòmica i familiar, deixant de banda la vessant pater-nalista de beneficència que caracteritzava el sistema de lliurament d’aliments anteriorment.

Els usuaris arriben al Centre de Distribució d’Ali-

El Centre de Distribució d’Aliments és un projec-te municipal que proporciona un servei assisten-cial amb la finalitat d’oferir un recurs innovador i eficaç que doni resposta al dret fonamental d’alimentació, ampliant el sistema de cobertura de necessitats bàsiques de la població desfavo-rida, consolidant el treball en xarxa realitzat per les administracions locals i supralocals i d’altres entitats socials.

El projecte neix de la suma d’esforços d’institu-cions públiques, entitats privades i societat civil.

Per aquest motiu l’Ajuntament de Palafrugell, Càritas Parroquial, Càritas Diocesanes, Assem-blea Local de Creu Roja, Generalitat de Catalu-nya, Diputació de Girona, Fundació Banc d’Ali-ments i Obra Social “la Caixa” varen signar un conveni el desembre de 2012 per impulsar el Centre de Distribució d’Aliments. Tot i que la inauguració va ser el març de 2013.

La població a la qual s’adreça són famílies i persones amb mancances socials i econòmi-ques derivades des de Serveis Socials els quals fan una valoració prèvia de la situació, es pac-ta un pla de millora i es deriva al servei idoni segons les seves necessitats. En el cas d’una si-tuació d’urgència es podrà fer entrega a la per-sona d’una cistella bàsica per tal de cobrir les seves necessitats immediates fins que pugui ser valorat per la treballadora social de referència.

La temporalitat de gaudiment d’aquest recurs és de tres mesos, renovable, sota criteris tècnics i econòmics. Durant aquest període els professi-onals fan seguiment d’evolució de la situació i del compliment del pla de treball. La persona interessada haurà de signar un document de compromís i acceptar les condicions del recurs a més de participar en les accions que es valo-rin adequades per a la millora de la seva situ-

47

Baix emPOrdàgirOna

22.763 haBitants

ments derivats des de Serveis Socials mitjançant visites assignades. La periodicitat d’entrega d’aliments és quinzenal i el centre funciona dos dies per setmana. Cada família té assignada una determinada quantitat de punts segons els membres que la conformen, que canvien per aliments. El format d’autoservei permet que les persones es puguin confeccionar elles mateixes la seva cistella bàsica, normalitzant i dignificant així el sistema de lliurament d’aliments. Per tal de fomentar l’adquisició d’hàbits saludables, estalvi familiar, consum responsable i empode-rament de les persones les famílies han d’aga-far un nombre determinat de productes de cada grup d’aliments, així es vetlla per l’equilibri nu-tritiu.

La gestió i l’organització del CDA corresponen a Càritas, que també coordina i dinamitza el treball en xarxa i els contractes d’inserció del

personal col·laborador. D’altra banda, l’assem-blea local de la Creu Roja hi aporta els lots d’alimentació infantil, cofinançats per l’Ajunta-ment en un 60%, i contribueix al funcionament del centre mitjançant personal voluntari i la par-ticipació en campanyes de recollida d’aliments com “El Gran Recapte ”, clau per proveir d’ali-ments bàsics el centre. L’any 2012 van partici-par set supermercats, l’any 2013 vuit supermer-cats i l’any passat, van ser deu supermercats els que s’hi van adherir a la causa. Així com la col·laboració dels centres escolars, associaci-ons de veïns, parròquies, etc.

El CDA planteja, a més, la creació de llocs de treball en inserció en els mateixos centres (encarregat de botiga) i un treball de volunta-riat de diferents entitats, de gran valor social. Actualment hi ha 18 voluntaris treballant-hi que són un element indispensable per la viabilitat i continuïtat del projecte.

En l’àmbit econòmic l’any 2012 l’aportació de l’Ajuntament de Palafrugell va ser de 6.816 €, l’any 2013 de 25.000 € i l’any 2014 de 30.000 €.

Per part de Càritas la seva aportació és de 12.000 € anuals dels beneficis obtinguts del Terrabastall i l’Imperdible. Sempre tenint en compte el principi de sostenibilitat econòmica garantint el dret a l’alimentació de més perso-nes amb menys diners. Per tant el finançament ha estat públic i privat.

Com a dades rellevants destacar que el núme-ro de famílies usuaris del Centre de Distribució d’Aliments ha anat en augment. L’any 2012 es varen beneficiar del servei unes 180 famílies i el 2013 es varen atendre 455 famílies (1419 persones). A dades de desembre 2014 ja s’ha-via sobrepassat aquest número.

FotograFia: ajuntament de palaFrugell

48

Baix emPOrdàgirOna

17.500 haBitantsPalamós

programa de voluntariat educatiu del projecte “palamós ciutat Educadora”

Vila, Vila-Romà, La Salle, Vedruna o a l’Insti-tut de Palamós i que compleixen els següents requisits:

• Que necessitin un suport per fer els deures que a casa no poden rebre per motius soci-als i econòmics.

• Que no tinguin cap problema de conducta.

• Que cursin entre 2n de Primària i 1r d’ESO.

• Que posteriorment a la proposta de l’escola, aquesta sigui validada per l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Pa-lamós.

• Que se signi un compromís d’aprofitament. En el cas de nens fins a 10 anys, només per part de les famílies. I en el cas de nens de més de 10 anys, també pel nen o nena.

• Que figurin en un llistat centralitzat, facilitat per tots els centres educatius, atenent els perfils establerts. Aquest llistat serà la suma dels alumnes beneficiaris del suport escolar objecte d’aquest projecte.

Es tracta d’un projecte experimental de suport a nens i nenes de les escoles de Palamós en situ-ació de risc educatiu, fet per voluntaris i voluntà-ries i amb la participació directa de les AMPA, els centres educatius i l’Ajuntament de Palamós en el marc del Projecte Educatiu de Ciutat.

El projecte Palamós Ciutat Educadora aposta perquè qualsevol ítem en una ciutat sigui edu-cador, o si més no, que estigui dotat de la vo-cació o la intencionalitat de ser-ho. Vol convertir l’educació, entesa en sentit extens, en l’eix ver-tebrador de la vida i l’activitat municipal i en el mitjà per arribar a esdevenir una societat més cohesionada i més participativa. És per aquest motiu que dins d’aquest projecte tenen cabuda programes de caràcter ampli i que busquen la implicació de diferents agents.

Diversos centres docents del municipi van mani-festar interès en el voluntariat educatiu i també en les possibilitats de la pràctica del voluntariat per part d’alumnes d’entre 16 i 18 anys.

Destinataris

Nens i nenes escolaritzats a les escoles La

49


14.454 haBitantsPalau-solità i Plegamans

àpats gratuïts a persones grans

situació moderada de dependència i que no tinguin problemes de mobilitat.

La normativa no permet que es puguin treure aliments i trencar la custòdia dels mateixos.

Entre els objectius específics del projecte s’hi compten: • Promoure una millor qualitat de vida de les

persones usuàries del servei.

• Oferir alimentació gratuïta, adequada i adaptada a l’edat i a la salut de les perso-nes usuàries.

• Potenciar la convivència i les relacions soci-als.

• Esdevenir un recurs social de referència.

• Afavorir l’autonomia personal i social.

L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i Resi-dencial Palau, una residència geriàtrica del municipi, van signar un acord de col·laboració per oferir àpats gratuïts a persones grans del municipi derivades des dels Serveis Socials de l’Ajuntament per beneficiar-se’n. Residencial Pa-lau aporta els recursos per dur a terme aquesta iniciativa. Es tracta del projecte Compartint Tau-la, creat per l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA).

L’objectiu de Compartint Taula és ajudar persones grans del municipi que, per diverses raons, poden estar patint problemes d’alimentació. Es busca, a més, que aquestes persones surtin del seu domicili i estableixin relacions socials amb les altres persones que van al centre i amb els professionals de Residencial Palau.

En principi es poden beneficiar al programa Compartint Taula les persones grans en una

50

Parets del Vallès

consell Industrial

El Consell Industrial de Parets neix d’una visió compartida d’un Parets industrial, on la relació de confiança i l’aposta decidida pel benefici mutu han portat al sector públic i privat a inno-var en la creació i dinamització d’un instrument que esdevé el punt on conflueixen els seus inte-ressos comuns.

Aquest tarannà de col·laboració nascut de la innovació en l’àmbit del desenvolupament eco-nòmic, junt amb la ferma voluntat de potenciar el rol de Parets del Vallès com a pol industrial, han portat aquest municipi a esdevenir un eco-sistema pioner de treball col·laboratiu, impul-sant polítiques adreçades a la millora tant de l’entorn, de recursos i de serveis a l’abast de les empreses com de les oportunitats de millora de l’ocupabilitat dels treballadors en situació d’atur i en actiu del municipi.

El Consell Industrial de Parets aporta al món lo-cal la possibilitat de garantir l’èxit en les actua-cions adreçades a empreses, però també a fer del municipi un mercat de treball més transpa-rent i promotor d’oportunitats per als ciutadans i ciutadanes de la vila.

Accions referents

‘Volem ajudar les empreses. Volem ajudar les persones’. Convocatòries anuals de subvenció adreçades a les empreses que contractin perso-nes en situació d’atur usuàries del Servei Local d’Ocupació de Parets del Vallès. Fins a l’abril de 2014 la línia d’ajuts va donar lloc a 114 contractacions d’usuaris del SLOP (Servei Local d’Ocupació de Parets), dels quals més de la meitat van ser contractes igual o superiors a 6 mesos i un 12% de caràcter indefinit.

club del talent. Iniciativa pionera en el sector, adreçada a universitaris del municipi, que posa

en marxa polítiques actives de prevenció de l’atur amb l’objectiu que les empreses del terri-tori puguin beneficiar-se de les aptituds i capa-citats dels joves paretans millorant la xarxa de relacions i el coneixement mutu. Per a dur-la a terme es va posar en marxa un dispositiu de col·laboració amb el conjunt de centres univer-sitaris que oferten pràctiques en empreses.

Apropament de l’empresa a l’escola. Aquesta línia de treball que pretén dur a terme un apro-pament de les empreses als estudiants dels cen-tres d’ensenyament del municipi, per promoure el coneixement d’aquestes empreses, millorar el coneixement dels estudiants sobre les necessi-tats actuals del mercat de treball i optimitzar els punts de relació entre empreses i escoles.

Altres. Línia de treball per competències; suport en processos de reestructuració empresarial;

51


19.045 haBitants

del Consell Industrial, un instrument de treball entre els sectors privat i públic.

El Consell Industrial de Parets del Vallès el for-men: l’Ajuntament de Parets del Vallès, 20 de les empreses més rellevants del municipi (amb una xifra de negoci total propera als 5.000M€ i que ocupa a més de 3.000 persones en el mu-nicipi), els agents econòmics més representatius de la comarca i del municipi i un centre tecno-lògic del sector químic i farmacèutic, donada la rellevància d’aquest sector a Parets del Vallès.

El Consell Industrial es constitueix el 17 de se-tembre de 2012. Es tracta d’una plataforma públic-privada de treball que té com a missió potenciar el desenvolupament econòmic del territori amb criteris de reequilibri econòmic i social, des del vessant de la participació, la concertació, la qualitat en els serveis, la promo-ció de la competitivitat, la innovació i l’aprofi-tament sostenible dels recursos públics i privats.

Des del seu inici, el Consell Industrial de Pa-rets neix condicionat per l’especialització del municipi en l’àmbit industrial, la qual cosa fa que aquesta plataforma s’impulsi des d’aquest sector econòmic. Especialització que no neix de la causalitat. L’origen de Parets és un poble agrícola, que es va anar transformant al llarg dels anys també gràcies a una aposta decidi-da, i en el seu moment arriscada, per acollir indústries de sectors que anys enrere no eren ben acollits en altres territoris, com és ara les indústries del sector químic.

Aquest llarg camí ha portat al municipi a la seva situació actual, un municipi on estan ubi-cades grans empreses d’èxit que tot i la crisi continuen sent referents en el seu sector, gràcies a la seva aposta per la innovació i les seves visions estratègies encertades.

conèixer per cooperar; cicle esmorzars tèc-nics; formació empresarial adreçada a pimes i agents d’atenció a l’empresa.

Parets del Vallès al llarg del 2010 va posar en marxa un procés participatiu de reflexió i ela-boració del seu pla estratègic “Parets, com tu el vols 2010-2025”, que va permetre una reflexió compartida entre els diversos agents del muni-cipi sobre l’escenari desitjat en l’horitzó 2025 i quins són els objectius estratègics que marquen el seu full de ruta. Pel que fa a promoció econò-mica i ocupació, es defineix l’Eix 4 “Indústria, comerç i ocupació: motors de creixement”, que té com a objectiu fonamental seguir apostant per una indústria de qualitat i competitiva, tre-ballar per un comerç que esdevingui referent al municipi i potenciar l’ocupació i els serveis a empreses i treballadors/es. D’aquest procés de reflexió ciutadana neix la proposta de creació

52

maresmeBarcelOna

26.000 haBitantsPineda de Mar

Subvenció a les empreses i autònoms que creen llocs de treball

La proposta de l’acció neix de la situació socio-econòmica en què es trobava el municipi, amb més de 3.000 persones en atur i una taxa de desocupació superior al 20%.

Per tal de pal·liar aquesta situació el govern mu-nicipal va impulsar una línia d’ajuts a empreses i autònoms, consistent en una subvenció única de 700€, equivalents a 6 mesos de seguretat social o tres mesos de cotització d’autònoms, per a aquelles empreses que contractessin treballadors en atur i per als treballadors autò-noms que es donessin d’alta.

La mesura es va implantar al març de 2014 amb una dotació pressupostària de 50.000€, i es van tramitar més de 40 ajuts d’aquesta línia.

53


37.638 haBitantsRipollet

pla Disset. projecte del patronat Municipal d’ocupació amb el suport de l’àrea Metropolitana de Barcelona per dur a terme 17 nous projectes al municipi

compleixen els requisits.

Quant a la tipologia de persones a contractar per part d’aquestes empreses, han de complir algun dels requisits següents:

• Persones desocupades que hagin exhaurit la prestació per desocupació sense dret al subsidi d’atur, o hagin esgotat aquest subsi-di en el moment de presentació de l’oferta d’ocupació.

• Persones desocupades majors de 45 anys.

• Persones desocupades amb discapacitat.

• Persones desocupades durant 2 anys o més.

El Pla Disset presenta dues vessants. La prime-ra, permet la contractació de 23 persones en períodes que van dels tres als set mesos, i la segona, un projecte de suport a empreses per a la reinserció social mitjançant l’increment de l’ocupació efectiva amb la contractació per part d’empreses de persones desocupades de Ripollet.

Les persones contractades treballen per dife-rents àrees municipals com educació, cultura, esports o el mateix Patronat d’Ocupació. Pel que fa a les empreses que participen en el Pla Disset, són d’empreses i/o autònoms que tinguin un centre de treball a l’àrea metropo-litana de Barcelona i entitats/organitzacions privades ubicades al citat àmbit territorial i

FotograFia: ajuntament de ripollet

54

L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va impul-sar i implementar un pla per subvencionar les empreses que contractaven persones aturades del municipi per un període entre sis mesos i un any. La subvenció era de fins al 50% de l’import del contracte.

El “Projecte de Foment de l’ocupació per a em-preses que contractin persones desocupades” explora noves vies de col·laboració entre l’ad-ministració pública i les empreses privades amb l’objectiu de fomentar l’ocupació i de donar oportunitats per reincorporar-se al món laboral a persones que es troben a l’atur. Està inclòs dins el marc del Pla Metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2014/15, de l’Àrea Metropolitana de Barce-lona.

Dotació pressupostària

resultat dels objectius de la seva aplicació 9/10/2014

*Dels 35 contractes de treball registrats,19 són a temps complert (100% de la jornada) 5 con-tractes al 75% de la jornada, 11 contractes al 50% de la jornada.

Previsió de contractació del projecte és de 33 persones a temps complert.

BarcelOnèsBarcelOna

35.949 haBitantsSant Adrià de Besòs

pla de subvenció a empreses que contracten persones aturades del municipi per un període entre sis mesos i un any

empreses projeCte aMB número

empreses sol·liCitants 43

ofertes registrades 54

ofertes de treball en gestió 10

ContraCtes de treball registrats 35*

any 2014 subvenCió aMB 89.808,34€ i aportaCió ajuntament 22.452,09€ per a un total de 112.260,43€

any 2015 subvenCió aMB 152.472,38€ i aportaCió ajuntament 38.118,10€ per a un total de 190.590,48€

total subvenCió aMB 242.280,72€ i aportaCió ajuntament 60.570,19€

total 302.850,91€

55


27.684 haBitantsSant Andreu de la Barca

pla de subvenció amb 800 euros al mes per treballador les empreses que contracten aturats de la ciutat durant un any

que faci més viable la contractació, sempre que sigui per un període d’un any.

D’aquesta manera, l’Ajuntament pot assegurar un ingrés econòmic per al treballador durant 16 mesos com a mínim (els 12 del contracte i els 4 de la prestació de desocupació en el cas que no es renovi el contracte). I el més impor-tant, hi ha la possibilitat que aquest treballador, segons la seva feina, continuï a l’empresa.

Les persones a contractar han de portar com a mínim sis mesos empadronades al municipi i es-

tar registrades a l’Oficina de Treball de la Genera-litat com a demandants d ’ocupac ió no ocupades.

A més, per tal de con-tribuir a la seva millora professional, les persones contractades rebran una formació obli-

gatòria, a càrrec de l’Ajuntament, sobre recer-ca de feina; lideratge personal i creixement professional; treball en equip i resolució de conflictes i sensibilització mediambiental.

La dotació d’aquesta iniciativa és de 211.368 euros (per als anys 2014 i 2015) a càrrec dels pressuposts de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, amb el finançament del Pla Metropo-lità de Suport a les Polítiques Socials Municipals 2012-2015.

L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca posa en marxa un pla públic d’ocupació innovador que promou la contractació de persones atu-rades per part d’empreses. La línia d’ajudes compta amb el finançament del Pla Metropolità de Suport a les Polítiques Socials Municipals 2012-2015 de l’Àrea Metropolitana de Bar-celona.

El Pla consisteix en què l’Ajuntament pagarà a les empreses una subvenció de 800 euros al mes per cada treballador que contracti durant el període d’un any (aquesta quantitat és una

estimació del 50% dels costos salarials que su-posa la contractació d’un treballador a jornada completa).

La mesura té un doble objectiu: lluitar contra l’atur i ajudar les empreses a disminuir els seus costos i millorar així la seva competitivitat.

D’aquesta forma, l’Ajuntament fomenta que les empreses contractin treballadors i treballadores locals que estan en atur amb una subvenció

56


39.981 haBitantsSant Joan Despí

Work Experience

L’Ajuntament de Sant Joan Despí va dur a terme un pla de xoc per a la contractació de joves durant el passat mes de juliol.

50 joves entre 18 i 30 anys amb estudis en for-mació professional o grau universitari, van po-der treballar durant el mes de juliol per a l’Ajun-tament en algun dels departaments municipals.

Els requisits eren estar inscrits al Servei d’Ocu-pació de Catalunya o bé trobar-se en situació de desocupació.

A més de ser contractats per l’Ajuntament, els joves van rebre formació transversal destinada a millorar les seves capacitats i l’accés al mer-cat laboral.

En una enquesta realitzada en acabar la seva feina, el 90% dels joves van valorar l’experièn-cia com a molt bona.

La iniciativa tindrà continuïtat aquest any.

57


19.549 haBitantsSant Quirze del Vallès

Mesa Solidaritat

• Donar suport a les entitats solidàries de Sant Quirze del Vallès i fer difusió de les activitats de sensibilització.

L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès facilitarà la infraestructura material, personal i econòmi-ca necessària per donar suport a la Mesa. I consignarà anualment una partida pressupos-tària destinada a Solidaritat i Cooperació. En tot cas, l’Ajuntament podrà destinar a la Mesa donacions o subvencions d’entitats o persones físiques i jurídiques que desitgin fer aportacions econòmiques per a aquesta finalitat, dins dels límits i condicions legalment establertes amb caràcter general.

Actualment (2014) hi ha 6 ONGs locals que formen part de la Mesa de Solidaritat, El grup municipal socialista sempre ha establert com una de les seves prioritats i de fet forma part del pacte de govern, el manteniment de les polítiques de sensibilització i conscienciació sobre la solidaritat i cooperació internacional, com a part integrant dels seus valors i princi-pis.

Ajuntament amb alcaldia de CiU. Formem part de l’equip de govern. Es tracta d’un òrgan par-ticipatiu i de consulta adscrit orgànicament a la Regidoria de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, sobre els temes relacionats amb la promoció de la solidaritat i la cooperació per al desenvolupa-ment dels països del Sud.

Els objectius de la Mesa són

• Sumar esforços per contribuir a reduir les de-sigualtats entre països.

• Sensibilitzar i mobilitzar les ciutadanes i ciutadans de Sant Quirze del Vallès per aconseguir entre tots un compromís solidari amb altres pobles, cultures i col·lectius que permeti avançar en el foment de la igualtat, la justícia, la cultura de la pau i el respecte mutu.

• Coordinar les accions de les ONG i de l’Ajuntament encaminades al foment de la cooperació i la solidaritat.

58


14.723 haBitantsVallirana

projecte de creació d’empreses cooperatives “Fes cooperativa a Vallirana”

“Fes cooperativa a Vallirana” consisteix en un programa de difusió, formació i foment de la creació d’empreses cooperatives. La inici-ativa neix el 2012, any del cooperativisme, amb una jornada informativa i una exposició sobre el Cooperativisme. D’aquesta jornada surt la idea de crear un programa que formi les persones interessades a crear i/o formar part d’una cooperativa, que els assessori en fer un pla de viabilitat econòmica de la co-operativa i els hi doni una primera empenta per crear-la.

objectius del projecte

• Sensibilitzar i difondre l’esperit i els valors de l’autoocupació associada de gestió demo-cràtica.

• Facilitar i potenciar la creació de nous llocs de treball seguint el model cooperatiu.

• Oferir una formació integral per a la creació i gestió de noves cooperatives de treball.

• Promoure sinergies per afavorir la creació d’activitat econòmica associada.

• Assessorar i fer el seguiment dels plans d’em-presa per a garantir la viabilitat del projecte cooperatiu.

• Acompanyar i donar suport tècnic a la crea-ció de cooperatives de treball i la seva con-solidació.

• Donar cobertura a les necessitats d’activitat econòmica detectades al municipi.

La primera edició va constar de 16 participants que van fer el curs formatiu de 170 h. Les ma-tèries del curs eren:

• les cooperatives (visió general i legal).

• habilitats i competències.

• gestió empresarial.

• formació complementària (seguretat i salut).

• pla d’empresa.

Un cop finalitzat el període formatiu es dóna la possibilitat a les futures cooperatives de rebre un assessorament individualitzat dels seus pro-jectes/plans d’empresa.

Un jurat qualificat va valorar els cinc plans d’empresa presentats:

• Mantenim, serveis integrals.

• Edcrea – escola bressol.

• Naturístic – serveis turístics.

• Venim i t’ajudem – serveis assistencials.

• Acadèmia Vallirana.

59

Municipis de menys de10.000 habitants

BONES PRÀCTIQUES

61

el segriàlleida

3.270 haBitantsAlcoletge

promoció econòmica i turística mitjançant la recuperació del patrimoni del Front del Segre (Guerra civil Espanyola) i la construcció d’un alberg de pelegrins del camí de Sant Jaume

La iniciativa consisteix en la promoció econòmi-ca i turística del municipi mitjançant la recupe-ració del patrimoni del Front del Segre (Guerra Civil Espanyola) i la construcció d’un alberg de peregrins del camí de Sant Jaume.

Aquest doble projecte, amb un mateix objectiu, neix de la constatació, per una part, de la dei-xadesa en què es troben els espais i material relatiu a la Guerra Civil en el municipi i, per l’altra, del gran potencial i atractiu d’aquesta temàtica. D’aquí sorgeix la idea d’aprofitar-ho per incrementar les visites a la població, així com el que suposen per a la promoció eco-nòmica dels establiments del municipi i per a la reactivació del centre històric (nucli antic). A això cal afegir el fet que Alcoletge és pas en el camí català del camí de Sant Jaume (tram Montserrat-Lleida), i també en el camí de Sant Ignasi de Loyola (Loyola–Manresa). Aquest fet no havia estat aprofitat fins ara, ja que els pocs pelegrins que hi paraven, no tenien cap lloc d’estada.

En la primera fase, amb ajuts FEDER i recursos propis, es va construir un edifici al centre de la població sobre un solar que havia estat donat per un conjunt de veïns. Aquest edifici ara conté

un centre d’interpretació del patrimo-ni del Front del Segre i un alberg del pelegrí.

En la segona fase, també amb ajuts FEDER i recursos propis, es va fer la restauració de les trinxeres cobertes i l’obertura a la població del Parc del Tossal dels Morts, un observatori des d’on es pot contemplar tot el pla del Segre i la plana d’Urgell. Aquesta se-gona fase ha completat la primera i ha suposat la seva consolidació.

Beneficis pel municipi

• Gran increment del nombre de visitants: ex-cursions, grups familiars, visites programa-des, pas de pelegrins de diferents nacionali-tats (França, Alemanya, Polònia, Japó, Estats Units, Canadà, etc.) i de diferents punts de l’estat.

• Moviment econòmic en establiments de res-tauració i comerç.

• Utilització dels espais per altres activitats re-lacionades amb la promoció de la cultura: realització d’audiovisuals, seu de la universi-tat d’estiu de la Universitat de Lleida, Filmote-ca, cursos de formació diversos, exposicions itinerants, etc.

• Situació del municipi dins dels espais de me-mòria del Memorial Democràtic.

• Millora de la qualitat de vida del veïnat: obertura d’un espai verd al centre històric de 10 Ha., amb espai infantil, vistes, zona d’oci, amfiteatre obert per a actuacions cul-turals diverses, visites guiades als túnels i trin-xeres, zona wi-fi, etc.

62

Baix eBreterres de l’eBre405 haBitants

Alfara de Carles

la ruta de panxampla

urbà, passant per tots els llocs importants de la vida del llegendari bandoler. El recorregut és una descoberta del nucli urbà d’Alfara i del paisatge de la vall aprofitant els miradors de l’església Vella i de la torre de Badaluc.

Després, segueix un camí agrícola, amb baixa circulació de vehicles, per arribar a la font que antigament servia per abastir d’aigua la pobla-ció. La font Vella està equipada amb un parc infantil i hi ha una petita àrea de descans amb taules i bancs d’obra.

Els resultats obtinguts són força positius, ja que els veïns i les veïnes del poble poden passejar per aquests itineraris tot fent exercici físic. I els

visitants del municipi a banda de fer exercici, poden conèixer una mica més la cultura i història local. Els recursos destinats a aquests itineraris van ser 11.783,02€, dels quals la Diputació de Tarragona va aportar 7.835,71€ mitjançant la subvenció de Promoció de Salut Pú-blica, Itineraris saludables. La resta, 3.947,31€, va ser una aportació de l’ Ajuntament d’ Alfara de Car-les.

La Ruta de Panxampla és un bon exemple d’aprofitament de recursos públics per assolir un doble objectiu: fer d’una ruta turística també una ruta saludable.

Alfara de Carles organitzava una ruta guiada a la fira del Rovelló: l’anomenada Ruta de Pan-xampla, que dóna nom al mític bandoler que voltava per aquesta zona. Aquesta activitat es feia amb voluntaris del municipi, però la resta de l’any no es podia realitzar. Des del consistori municipal, i mitjançant una ajuda de la Diputa-ció de Tarragona a itineraris saludables, es va decidir crear uns itineraris saludables mitjançant la col·locació de panells informatius i plaques on s’explicava la ruta guiada sense necessitat que hi hagués un guia.

Donada la situació del municipi i els seus en-cants, es va plantejar la creació de dos recor-reguts accessibles per a tot tipus de públic i que surten del mateix nucli urbà. Per tant, es poden fer a peu ja des d’un inici. El primer itinerari porta fins a la Font Vella i el segon és l’itinerari de Panxampla, tots dos adreçats a tot-hom, gent gran, famílies amb nens petits, etc. per promoure la vida saludable als visitants i la gent del poble.

L’itinerari de Panxampla fa una volta al nucli

FotograFies: ajuntament d’alFara de carles i joan royo puVill

63

la gent empadronada al municipi de Batea.

El preu per una anualitat és de 25 euros.

Els requisits que s’han de complir per poder ob-tenir el Carnet Viu Batea són:

• estar empadronat/da en el municipi de Ba-tea.

• trobar-se al corrent de les obligacions tributà-ries amb l’Ajuntament de Batea.

El Carnet Viu Batea permet:

• utilitzar el pavelló poliesportiu.

• utilitzar el gimnàs del pavelló poliesportiu.

• accés al servei de projecció de sessions cinematogràfiques de la Sala Polivalent.

• accés al servei de la piscina municipal.

• accés a internet des de la biblioteca munici-pal.

• accés a les instal·lacions municipals del camp de futbol.

terra altaterres de l’eBre

1.975 haBitantsBatea

carnet viu Batea

Per només 25 euros a l’any, el carnet Viu Batea permet als veïns i veïnes de la població gaudir de tots els serveis muni-cipals com ara la piscina, el pavelló, el gimnàs o el cinema.

L’Ajuntament ha rebut peticions per am-pliar aquest programa a la gent d’altres poblacions o als residents de Batea que encara no estan empadronats.

L’objectiu del programa és promoure l’accés de la gent del municipi a de-terminats serveis i activitats culturals i de lleure mitjançant l’articulació de determinats avantat-ges econòmics.

Podran ser beneficiaris/es del Carnet Viu Batea

64

Baix eBreterres de l’eBre

3.514 haBitantsCamarles

Estalvi de més del 60% del consum energètic gràcies al nou enllumenat públic

de radiofreqüència (RF), permet un control glo-bal i instantani de tota la instal·lació, permetent una millor gestió de la xarxa, augmentant el rendiment i la vida útil. Amb aquest sistema es pot tenir informació constant de la vida útil de les làmpades, evita els problemes de comunica-ció, una estabilització de la tensió a cada punt de llum i control de gestió d’encesa i apagada de les instal·lacions punt a punt.

L’Ajuntament de Camarles, amb el suport tècnic de l’Agència d’Energia del CODE i UTE ESE Camarles, han instal·lat a Camarles, una nova i eficient instal·lació d’enllumenat públic, que permet estalvis superiors al 60% del consum energètic.

A part de substituir gran part de la lluminària del poble i totes les làmpades, s’ha introduït una nova tecnologia que permet controlar la intensitat de flux lumínic de cada lluminària, és a dir, punt a punt, del municipi a través d’un software en funció de les ordres que se li donin. Hi ha un total de 925 punts de llum repartits en-tre Camarles i els Lligallos, on s’hi ha instal·lat aquest sistema pioner a Catalunya.

El municipi de Camarles disposava d’una instal·lació d’enllumenat exterior basada en lluminàries obsoletes i làmpades de Vapor de Mercuri. Aquesta instal·lació oferia un consum energètic molt elevat.

Solució

lluminària més eficient. Quant a les làmpades es va realitzar el canvi per les noves amb tecno-logia HM en els mateixos llocs on hi havia les de VM. Les potències col·locades són de 70W i 100W segons el cas. En la zona del Polígon Industrial Venta Nova tenen una potència infe-rior a 100W.

làmpades. La majoria de les làmpades de l’antiga xarxa d’enllumenat públic de Camarles eres de Vapor de Mercuri (VM). Són substituï-des per una nova tecnologia, les làmpades de Halogenurs Metàl·lics (HM). Amb unes millors prestacions en: rendiment lumínic, reproducció cromàtica, durabilitat i consum.

Sistema de control punt a punt. Aquest sistema

65

mOntsiàterres de l’eBre673 haBitants

Godall

Beca els joves que volen cursar ensenyaments superiors per fer front a les retallades

estudis universitaris o de grau.

Rebien imports que anaven des dels 150 euros en desplaçaments fins a 60 Km. (anada i torna-da); 200 euros fins a 250 Km., i de 300 euros en desplaçaments si eren més de 250 Km.

Per poder percebre la beca calia haver aprovat més d’un 50% dels crèdits matriculats en el curs 2013-2014.

L’Ajuntament de Godall va concedir beques per al transport per als joves que cursaven estudis superiors. Ho va fer gràcies al superàvit de 236.682,89 euros de què disposava el mu-nicipi.

L’objectiu de la mesura era garantir l’accés a aquests ensenyaments als joves del poble.

En aquesta mateixa línia, l’Ajuntament atorga beques de llibres a tots els escolars de Godall.

A les beques hi podien accedir els joves entre 18 i 25 anys que fes 5 anys que estiguessin empadronats al municipi i que estiguessin ma-triculats en cicles formatius de grau superior,

66

OsOnaBarcelOna

3.186 haBitantsLes Masies de Voltregà

Inversió en beques i accions adreçades a infants i joves del municipi amb risc d’exclusió

passat curs de les beques de menjador esco-lar per garantir que els infants mengin com a mínim un menú equilibrat al dia.

• Una altra de les iniciatives de l’Ajuntament amb la implicació de les regidories de Ben-estar Social, Esports i educació, és que cap nen deixi de fer una activitat per motius eco-nòmics. Aquest curs passat, s’han atorgat 23 beques esportives i 20 beques per parti-cipar en els casals d’estiu, així com garantir el dinar d’alguns d’ells.

• També s’ha rebaixat les taxes de l’escola

bressol, essent la més econòmica de totes les escoles bressol de la comarca, potenci-ant així l’accés a tothom.

• A part de totes aquestes accions i per fomen-tar l’ocupació juvenil, l’Ajuntament també ha contractat al llarg de l’any 2014, cinc¬¬ jo-ves del municipi per tal d’incentivar l’ocupa-ció juvenil i que tinguin l’oportunitat d’entrar en el món laboral.

Amb el context actual i la crisi econòmica que estem patint els darrers anys, l’Ajuntament ha posat en marxa diferents accions per tal de mi-llorar la cobertura de les necessitats bàsiques relacionades amb l’alimentació, pobresa ener-gètica, activitats extraescolars, ocupació, etc. de les persones i famílies en situació o risc d’ex-clusió social. Estem en un territori amb un elevat nombre de persones aturades, i amb famílies sense cap ingrés econòmic, fet que repercuteix a molts infants, un dels col·lectius més vulnerables en el context socioeconòmic actual.La pobresa i la inclusió social en la infància i l’adolescència és un eix priori-tari d’actuació municipal. S’ha augmentat el pressupost muni-cipal amb un 230% respecte a l’any anterior. L’objectiu de les actuacions proposades és millorar la protecció dels in-fants i adolescents en situació de vulnerabilitat i garantir la prestació d’uns serveis educa-tius inclusius que assegurin la igualtat d’oportunitats.

• Els canvis socials presenten als centres educatius, situ-acions i exigències noves, a les quals cal donar una resposta pedagògica que continuï essent de qualitat i per facilitar la igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves. L’Ajuntament ha tirat endavant dos projectes educatius als centres escolars, ta-llers d’estudi assistit i foment de la lectura, adreçats a aquest col·lectiu amb voluntaris educatius. Curs 2013-2014 n’han gaudit 24 infants.

• Un total de 23 escolars s’han beneficiat el

67

El Projecte Rebost dels Aliments Frescos de Montmeló neix amb la pretensió de treballar per una banda la conscienciació i capaci-tació entre la ciutadania del greu problema que suposa el malbara-tament d’aliments, tot incidint en la prevenció, mitjançant campanyes de comunicació, xerrades informati-ves, cursos de cuina per prevenir el malbaratament alimentari, i per una altra banda treballar amb el segon gran generador per tal de poder recuperar els aliments i repartir-los entre la població que es troba en situacions socials de vulnerabilitat i que són ateses pel departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Montmeló. objectius generals

• Prevenir la generació de residus de matèria orgànica, tot incidint en el malbaratament d’aliments i en l’aprofitament dels excedents alimentaris al municipi de Montmeló.

• Portar a terme accions adreçades al sector empresarial per tal que prengui consciència que la seva col·laboració en el projecte a més de contribuir a la sostenibilitat ambien-tal, també té un fort contingut social i econò-mic.

• Sensibilitzar i conscienciar els ciutadans vers la prevenció de residus en general, i especi-alment el d’aliments.

• Potenciar el treball en xarxa mitjançant el projecte Rebost dels Aliments Frescos de Montmeló, entre els diferents agents: Ciuta-

dania; Entitats socials (Càritas Parroquial Montmeló); sector privat (establiments alimenta-ris del municipi, Mercat Mu-nicipal, indústries del sector alimentari) i sector públic (De-partament de Serveis Socials, Medi Ambient, Comerç i Briga-da Municipal).

• Informar la ciutadania sobre les causes i les conseqüències que comporta llençar aliments aptes per al consum i les diferents maneres de reduir aquesta pràctica.

• Donar eines a les llars per tal que redueixin el seu malbaratament alimentari, contribuint a la minva de residus i estalviant diners.

• Donar resposta a l’increment de la deman-da d’aliments frescos per part dels usuaris atesos al Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Montmeló.

• Redistribuir els aliments als ciutadans de Montmeló que es troben en situació econò-mica precària i en risc d’exclusió social.


8.863 haBitantsMontmeló

projecte rebost dels Aliments Frescos de Montmeló

68

Consisteix en un conveni signat per l’Ajunta-ment i Nouset (Cooperativa) per a la formació i per a la millora de l’ocupabilitat de persones que es troben en situació d’exclusió social del municipi. Aquesta cooperativa contracta dues persones en situació d’exclusió social i laboral del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues i amb càrregues familiars amb la finalitat de reinte-grar-les al món laboral.

Les dues persones es contracten d’acord amb un procés de selecció que inicien els serveis socials del municipi i finalitza la Cooperativa amb la cooperació de Càritas.

El Projecte Sant Cugat Inclusió s’engloba en un de més gran anomenat Penedès Inclusió en el qual també hi participen els ajuntaments de Vilafranca i de Santa Margarida i els Monjos

i Càritas. Hi ha part formativa, però també d’aplicació dels coneixements obtinguts a la part formativa. I els apliquen al Municipi de Sant Cugat. Aquests no estan contractats per Ajuntament.

El conveni preveu que l’Ajuntament financi el Projecte, però I l’Ajuntament ha cercat finança-ment extern: entitat financera que hi participa i entitat d’assistència Social del Municipi que també hi participa).

Serveis a la comunitat: Finalment, una família que no pot assumir les despeses de Llar d’In-fants per impossibilitats econòmiques. Aquesta família salda el deute amb uns serveis a la co-munitat que el pare de la família fa els caps de setmana. Concretament es cuida de vetllar pel bon funcionament de la zona esportiva.

Sant cugat Inclusió

alt PenedèsBarcelOna

972 haBitantsSant Cugat Sesgarrigues

69

horts Socials perquè la ciutadania conreï terrenys en desús

L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, a través de la Regidoria d’Igualtat i Atenció a les Per-sones, va posar en marxa la iniciativa Horts Socials adreçada a totes les famílies, jubilats i persones en situació d’atur, que estiguessin interessats a treballar un terreny que no es con-reava. Els horts socials es posaven a disposició de forma gratuïta dels interessats per conrear-hi verdures i hortalisses.

L’objectiu del consistori era centrar els esforços, sobretot per tirar endavant iniciatives per fer front a la situació econòmica actual. Més enllà d’ impulsar polítiques actives d’ocupació, des de l’Ajuntament van planificar un seguit d’acti-vitats i propostes per intentar pal·liar la situació que patim, amb les persones i el seu benestar com a prioritats.

mOntsiàterres de l’eBre

3.555 haBitantsSant Jaume d’Enveja

70

Allotjament social

Dins del marc del protocol d’execució de dili-gències de llançament d’aplicació a tot l’àmbit de Catalunya, que la Generalitat va subscriure amb el TSJC i les entitats municipalistes entre d’altres pel qual els ajuntaments posen recur-sos a l’abast de les persones afectades, l’Àrea General d’alcaldia de l’Ajuntament de Tiana va impulsar un paquet de mesures transversals per reforçar la protecció de deutors hipoteca-ris en circumstàncies especials. S’ha trobat la motivació en la sensibilitat davant les necessi-tats emergents en aquests últims anys respecte als problemes d’habi-tatge que poden repercutir en una situació d’exclusió residencial greu.

Alguna d’aques-tes mesures és contactar amb en-titats bancàries lo-cals per conèixer l’abast de la po-blació que pogués estar afectada per desnonamen t s , contactar amb Càritas Diocesa-na a fi d’obtenir informació sobre persones afectades i l’oferiment de suport per ajudar en la negociació amb entitats creditores.

D’altra banda, l’Àrea General d’alcaldia ha creat l’oferta municipal d’allotjament social, mitjançant la creació d’un servei d’habitatge d’emergències d’estada limitada. Com a resul-tat, s’ha rehabilitat i condicionat un pis per a la cobertura temporal de les necessitats bàsiques

maresmeBarcelOna

8.221 haBitantsTiana

d’allotjament, principalment quan les persones no disposen de suport familiar ni recursos eco-nòmics propis. Paral·lelament, la seva funció ha de ser d’acolliment i convivència així com de suport personal, familiar i social.

El reglament de regim intern d’ús de l’habitatge va ser aprovat en ple municipal el 4 de febrer de 2014:

• El finançament de l’actuació de rehabilita-

ció i condicionament d’un habitatge desti-nat a emergències socials és de 10.000€ aportats per la Diputació de Barcelona i 9.167,30€ aportats per l’Ajuntament de Ti-ana. En total, 19.167,30€.

• Atesa la tasca preventiva i de detecció pre-coç duta a terme per Serveis Socials, aquest habitatge està sent poc utilitzat.

a l’esquerra la cuina Vella. a la dreta, la noVa.

71

treiem-ne més profit

L’actual situació de crisi econòmica afecta cada cop més persones, i s’estén de forma sostinguda entre un bon nombre de ciutadans i ciutadanes, que veuen minvats de forma impor-tant els seus recursos econòmics.Els efectes d’aquest impacte es veuen des de molts àmbits: educatius, sanitaris, socials..., i sovint afecten aquelles necessitats més primà-ries, com l’alimentació, repercutint de forma important en el dia a dia dels nostres veïns i veïnes i en la seva qualitat de vida.

Paral·lelament, i de forma paradoxal, al nostre entorn es malbaraten recursos alimentaris de

Pallars Jussàlleida

6.464 haBitantsTremp

forma continuada: les superfícies co-mercials retiren de la venda aliments propers a la data de caducitat i els destrueixen o tiren a les escombrari-es, els pagesos i agricultors llencen aquells productes que per mida o per petits danys no compleixen els requisits que demana el mercat, els menjadors comunitaris també destru-eixen les racions de menjar que no utilitzen...

Estem convençuts que cal aprofi-tar-lo per construir una nova forma de donar resposta a aquests pro-blemes –que no desapareixeran aviat- i que aquest aprenentatge ha de servir-nos en el futur. Cal enca-rar aquest repte implicant persones, entitats, empreses i administracions, conscients que només així podrem fer-hi front.

Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Tremp va posar en marxa l’estiu de 2012 el projecte Treiem-ne més profit, un projecte d’aprofitament dels excedents alimentaris, que

compta amb el suport i la implicació de dife-rents entitats i empreses del municipi.

objectius generals

• Donar resposta a les necessitats alimentàries de les persones i famílies que passen per situacions greus de crisi econòmica.

• Reduir el malbaratament alimentari i d’altres objectes quotidians o de consum.

• Facilitar que les famílies amb recursos escas-sos s’alimentin de forma equilibrada.

Treiem-ne més profit!

Ens pots ajudar...

A recollir aliments, a cuinar i envasar, a repartir, pots

col·laborar de tantes maneres com puguis imaginar.

Vine, dóna’ns un cop de mà!

Et podem ajudar...

Si estàs passant un moment difícil, no tens feina, si tu o els teus teniu problemes per fer una bona alimentació, si et sents sol, etc.

Vine, nosaltres et donem la ma!

També pots ajudar fent un donatiu o fent-te voluntari del projecte:

Donatius a:Ass. Dones Rosa d’Abril > 2100-0030-85-0201148518 (Concepte: Treiem-ne més profit!)

Més informació i voluntariat:Ajuntament de Tremp. Tel. 973650005 (ext. 341, 348) / [email protected]

carnmenjar

alimentssobra

aprofitableousfruita

verduresEXCEDENTS

... DONAR - REBRE - DONAR - REBRE - DONAR - REBRE - DONAR ...

oportunitat il·lu

sió

col·laboració

treba

ll en

equ

ip

INTEGRACIÓ

CuinemEnvasem

i

Organitzen: Col·laboren:

CEIP Valldeflors

recuperem

secretaria de política municipal

Ajuntaments socialistes contra la crisi. Recull de bones pràctiques municipals

Documents

Transcript of Ajuntaments socialistes contra la crisi. Recull de bones pràctiques municipals