Alaquàs: alcaldes i regidors (1812-2012) · Els constituents van ser convocats de la totalitat...

45

Amb l’article que presentem es vol tornar a la memòria dels alaquasers i ala-quaseres, la figura dels homes i dones que al llarg dels darrers anys han dedi-cat i dediquen part de la seua vida a la gestió municipal des de la institucióque ens representa a tots. Certament, sempre no ha estat així ja que, tant alpoble com a l’Ajuntament, s’han alternat persones i ideologies; no obstantaixò, entre tots s’ha configurat l’Alaquàs democràtic del què hui gaudim.

L’any 2012 semblava que era l’ocasió única; es complien dos-cents anys delfet que un grup de ciutadans de tots els Regnes de les Espanyes tinguerenla lucidesa suficient per albirar, malgrat les diferències d’origen i d’ideologia,que les persones són lliures i poden i deuen decidir, no només sobre les nor-mes que volen donar-se per a la convivència comuna, sinó també sobreaquells que els han de representar en les decisions col·lectives. Amb aquestaintencionalitat elaboraren la Constitució de 1812.

Han estat tres anys de treball durant els quals, els autors, municipalistes con-vençuts, han consultat l’abundosa, encara que malauradament incompleta,documentació de El Archivo Manfredi, La Casa de Alaquàs i els Libros deReales Decretos custodiats a l’Arxiu del Regne de València (a partir d’araARV). També s’han consultat, a l’Arxiu de la Diputació de València, les actesconservades sobre les Eleccions Municipals i a Corts i els expedients sobreels triatges de quintos. Finalment s’han revisat els llibres d’actes del PlenariPermanent de l’Ajuntament d’Alaquàs des de 1936 fins avui, dipositats a lasecretaria municipal de l’Ajuntament de la nostra vila.

Es volia proporcionar als lectors una informació profitosa i funcional dels alcal-des i regidors alaquasers durant els darrers dos-cents anys. Tot i que l’objec-tiu d’aquesta recerca s’ha aconseguit només en part, per manca de docu-

Joaquim Llorenç VilaPilar Llorenç Latorre

Alaquàs: alcaldes i regidors(1812-2012)

Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 45

mentació, es va valorar que sí valia la pena que quedara constància del ques’havia trobat. A més a més, no solament havia de saber-se quines eren, enun any determinat, les persones de la Corporació, també quin era el contexten el que viviren i la problemàtica que afrontaren. Per això, junt als noms deles persones, s’han inclós alguns fets que, com a petites pinzellades tempo-rals, creguem que han tingut influència en la vida i la història de tots i enssituen en Alaquàs, València o el món.

L’INICI REVOLUCIONARI

Para el gobierno interior de los pueblos habrá ayuntamientos compuestos dealcalde o alcaldes, los regidores y el procurador síndico y presididos por eljefe político donde lo hubiere, y en su defecto por el alcalde o el primer nom-brado entre estos, si hubiere dos.Constitució de 1812. Artícle 309.

Com a conseqüència de la pèrdua dels Furs, a València, es configura l’orga-nització municipal a la mesura borbònica. En aquesta organització d’estructu-ra piramidal, la màxima autoritat per a impartir justícia la tenia el Corregidor elqual exercia la jurisdicció sobre el Corregimiento, que abarcava una amplazona de territori amb diverses poblacions. Per delegació del Corregidor, unAlcalde Mayor tenia assignats grups de pobles on ostentava l’autoritat.Finalment estaven els Alcaldes ordinarios que, conjuntament amb elsConcejales conformaven el Consejo Municipal, encarregat d’organitzar la vidacomunal i impartir justícia.

L’ideari de la Revolució Francesa va ser la fita que marca el final de l’antigaorganització i fa aflorar la nova manera de concebre i gestionar la vida nacio-nal, municipal i ciutadana. La nova classe benestant, unida als intel·lectualsd’ideologia liberal i il·lustrada, van anar remenant les bases i principis del’Antic Règim, creant un cos doctrinal i ideològic, que acabarà clevillant elmodel tradicional. Finalment aconseguiran allò que desitjaven: el poder polí-tic, ja que l’econòmic ja el tenien. El “nou model” ha de posar els represen-tats populars per sobre de qualsevol autoritat, fins i tot la reial, que també hade sotmetre’s a les lleis sorgides de les Corts, representació de la ciutadaniai de les quals emana tot el poder i l’autoritat. Aquestos principis bàsics sónels que van inspirar els pares de la Constitució de 1812.

46


SANCIÓ I DEROGACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ: 1812-1814

La Junta Central, davant la crítica situació nacional, havia proposat, en 1808,al Consejo de Regencia, la convocatòria d’eleccions a Corts del Regne. Leseleccions però, no seran convocades fins 1810. Les causes d’aquestos dosanys de retard venen marcades pel desacord sobre quin havia de ser el sis-tema de convocatòria.

Bàsicament hi havia dues tendències: una, a proposta dels “jovellanistes”,convocar-les d’acord amb el sistema medieval de les tres branques i l’altra,que proposaven els “dotzeanyistes”, a la manera francesa d’Assemblea deCàmera Única. Finalment el Consell de Regència, amb la urgència de tenir lestropes napoleòniques invadint el territori, va realitzar la convocatòria perCàmera Única.

Els constituents van ser convocats de la totalitat dels regnes peninsulars iultramarins urgentment a Cadis, però encara que pertanyien a les tresbranques històriques: noblesa, clero i ciutats lliures, participaren en lessessions gaditanes “com un sol cos”, el dels ciutadans als quals les Cortsrepresentaven.

Després de moltes dificultats, el 19 de març de 1812, dia de sant Josep, vaser proclamada La Constitucion Política de la Monarquía Española, de caireliberal-progresista tot i seguint el model francés. No obstant això, la del 12,per la gran quantitat de clergues que en participaren, no feia separació, comla francesa, entre l’esglèsia i l’estat, i així la Constitució comença: En el nom-bre de Dios Todopoderoso, Padre, Hijo y Espíritu Santo, Autor y SupremoLegislador de la Sociedad.

Sancionada la Constitució, els diputats, conscients de la importància d’orga-nitzar la vida municipal, començaren ràpidament la tasca legislativa, convo-cant eleccions i regularitzant les competències dels alcaldes i regidorsconstitucionals així com altres punts de la vida social. Tota una novetatlegislativa.

47


Al Llibre de Reales Acuerdos de 1812 de l’ARV queda constància de moltesordres relacionades amb l’organització dels municipis. Aquestos són nomésuns exemples:1

Orden de la Regencia sobre formación de Ayuntamientos. Insc. 126

Orden de la Regencia dejando expeditos a los pueblos para que nombren susalcaldes ordinarios. Insc. 140.

Orden de las Cortes para que los Eccos. (Eclesiàstics) tengan voz y voto en laselecciones de Ayuntamientos. Pàgina 197v.

48

1 Malgrat l’abundosa legislació municipalista, no hem trobat cap referència al nostre poble als Llibres de Reials Decretsde l’ARV durant el bienni 1812-1814. Sí que se’n troba en la documentació de la “Casa de Alaquàs” abans de 1812.L’únic document de 1812 és un acta d’emfiteusi per la qual els alaquasers juren fidelitat al senyor i es comprometena obeir-lo i pagar-li tots els rentos que pertoquen. També consultàrem l’Arxiu de l’Exèrcit a València, però no guardadocumentació de l’època. Finalment es va consultar telefònicament a l’Arxiu de l’Exèrcit de Guadalajara, on sí estanels llistats de quintos des de Carles III. La persona que ens va informar ens digué que havíem de dir el el nom del soldati l’any que va fer la mili i mirarien si estava o no, altra possibilitat no hi havia de moment. Com que nosaltres el quenecessitàvem eren els noms dels alcaldes i regidors, renunciàrem a aquesta font d’informació.

Portada i primera pàgina de la Constitució de 1812.


Orden de la Regencia con el Decreto de las Cortes sobre la jurisdicción deAlcaldes. Pàgina 298.

Orden de la Regencia sobre las competencias entre los Alcaldes deAyuntamientos y Jueces de Primera Instancia. Insc. 411

En 1813 el govern vol celebrar el primer any constitucional:

Orden de la Regencia con el Decreto de las Cortes para que se haga un ani-versario por la publicación de la Constitución, Tedeums, salvas y demás.Pàgina 304

Calia esborrar tot allò que recordara l’antic règim i el intruso francés:

Orden de la Regencia con el Decreto de las Cortes para que todos los france-ses y los que estén sujetos a Napoleón salgan del Reyno en los términos quese proponen. Insc.159

Orden de la Regencia con Decreto de las Cortes para que los Ayuntamientosprocedan, sin causar perjuicio a demoler los signos de vasallaje. Insc. 229.

Manifiesto de las Cortes sobre las intenciones de Bonaparte. Pàg. 315v.Insc.71B

Els càstics físics eren signe de servilisme i per tant havien de suprimir-se, jaque els ciutadans esdevenien lliures i mereixedors de respecte:

Orden de la Regencia con Decreto de las Cortes aboliendo la pena de azotes.Insc. 508.

Orden de la Regencia con Decreto de las Cortes prohiviendo (sic) la correcciónde azotes en todas las enseñanzas. Insc. 384.

DE CADIS A MADRID

En 1813 les Corts Constitucionals es traslladen a Madrid i continuen la tascalegislativa:

Orden de la Regencia con Decreto de las Cortes sobre la renovación deAyuntamientos. Inscrip. 17.

Semblava que s’havia aconseguit soterrar l’absolutisme. A partir d’ara,tothom deixaria de ser súbdito per esdevenir ciudadano. El rei no serà el subi-

49


rà sinó un mandatari que ostenta l’autoritat per delegació de les Corts, a lesquals està subjecte.

Però la guerra sol ser calamitosa per a l’economia i per a la de postguerra, pit-jor. La població en general i els llauradors en particular, tant de temps sotme-sos al jou del senyor o dels cacics, no notaven massa milloria econòmica enels avanços constitucionals. Aquesta decepció i les intrigues de la noblesa desang que vol recuperar els seus antics privilegis, propicien que Ferran VIItorne al territori nacional. El 22 de març de 1814 el rei desembarca al Grau deValència i recolçat pels conservadors s’autoproclama rei. Al palau de Cervelló,on s’allotjava, signa el conegut com Decret Reial de València de 4 de maig de1814. La Constitució és derogada i amb ella els avanços constitucionals.

Aquestos fets també queden reflectits al Llibre de Reials Acords de l’ARV pera l’any 1814:

Bando del Comandante General de esta provincia (València) con inserta de losDecretos de S.M. aboliendo la Constitución. Insc. 203.

Real Orden con los ejemplares declarando nula y de ningún valor laConstitución. Insc. 163B-208.

Cédula de Su Magestad aboliendo los Ayuntamientos Constitucionales. Insc.178B-396.

Cédula de S.M. para que continúen los Ayuntamientos y Jueces de PrimeraInstancia con el nombre de Corregidores y Alcaldes Mayores. Insc. 174B-303 2.

Tal com estaven organitzats els Ajuntaments durant l’absolutisme.

Però sobretot havia de suprimir-se l’organisme fonamental creat per tal d’ar-ticular els territoris provincials: les Diputacions.

Real Orden suprimiendo las Diputaciones Provinciales. Insc.171B-280.

Lògicament, el rei vol assabentar-se, a través dels Ajuntaments, del que hapassat en cada poble durant els dos anys constitucionals i així poder castigarels sediciosos civils i eclesiàstics:

50

2 Al llarg dels anys 1814 a 1819 del Llibre de Reials Decrets de l’ARV només hi apareixen nomenaments reials d’alcal-des majors, cap d’alcaldes ordinaris. Tal vegada perquè la Regència dóna llibertat -dejando expeditos los pueblos- pera que nomenen els alcaldes ordinaris.


Orden para que los Ayuntamientos remitan a los Intendentes un resumen delos sucesos ocurridos en sus territorios en la pasada guerra. Pàgina 338.Inscr.155B-508 de l’any 1815.

Orden del Consejo sobre circulares sobre la vigilancia de los partidarios deBonaparte y sobre la introducción de papeles sediciosos. Pàgina 334.Insc.97B-439 de 1815.

Orden del Consejo sobre haber predicado el Canónigo Don Luís Fira alabandoal rey intruso: Josep Bonaparte, conegut com Pepe Botella. Pàgina 373.Insc.122B-539 de 1816.

Amb la tornada del rei i l’abolició constitucional, s’instaurarà novament l’abso-lutisme fins la seua mort en setembre de 1833. Només hi haurà un petitparèntesi, el Trienni Liberal, entre 1820 i 1823.

UNA CREACIÓ CONSTITUCIONAL: LES DIPUTACIONS

La Constitució de 1812, articles 324 a 337, contemplava les DiputacionesProvinciales per al benefici i racionalització dels pobles i províncies. Lesordres per a posar en funcionament les Diputacions, va esdevenir unatasca d’allò més ràpida, malgrat que les autoritats municipals, acostuma-des a un sistema absolutista i caciquil, es mostraven reticents en posar-se a funcionar. Hi ha una circular de 7 gener de 1813 del Jefe Político 3

de la Diputació valenciana per la qual es comunicava al degà del’Audiència Territorial de València que aquesta institució havia començata funcionar.

La primera sessió efectiva de la que es té constància documental a Valènciaes va realitzar l’1 de març de 1814, un any després de la proclamació consti-tucional i dos mesos abans de la derogació per Ferran VII. Es té notícia d’a-quest fet, per documents posteriors, tot i que els llibres d’actes i molta docu-mentació dels pobles ha desaparegut.

Entre les funcions de la Diputació estava la de coordinar el llistat de mozosque cada província havia d’aportar al conjunt de l’estat.

51

3 Jefe Político: Cap de la Diputació i antecedent del governador civil. En 1813 va haver dos Jefes Políticos constitucio-nals: PATIÑO, VICENTE I VALDEMOROS, MATEO: Libro de Reales Acuerdos p. 301v. ARV.


Els Ajuntaments realitzaven el sorteig i selecció dels quintos 4 que anualmenthavien de sevir al rey. Per a nosaltres, el valor d’aquesta documentació rau enque el procés de selecció dels futurs soldats formava part d’un conjunt docu-mental que anualment es remetia a Diputació. Un dels documents era l’actade constitució de la comissió que havia de sortejar els insaculats.

La importància del document es centra en que hi consten els noms de l’alcal-de i els regidors.5

En 1822 hi ha una nota de Diputació, tramesa als Ajuntaments, d’un Decretde les Corts Espanyoles de 8 de juny on se’ls comunica que a la província deValència li corresponien aportar 245 soldats per al reemplaç d’aquell any. AlDecret es marca la quantitat de soldats que li pertoquen a cada poble.Alaquàs, d’acord amb el nombre d’habitants, 335, n’aportarà cinc soldats.

No trobàrem l’acta de la composició municipal d’aquell any ni tampoc quieren aquells afortunats alaquasers.

52

Alaquàs té 335 homes.Li correspon aportar unsoldat.


No és d’extranyar que no consten els noms dels soldats, ja que en una altranota de Diputació del mateix any, avisa que Alaquàs no ha pagado la contri-bución por quintos, és a dir, que els soldats que ens corresponia per cota, ono es van presentar -el profuguisme era corrent- o no s’havia realitzat el sor-teig. En conseqüència, a l’Ajuntament li pertocava pagar en compensaciódoscientos reales de vellón.

En 1820, amb el nou periode constitucional, hi va haver un gran movimentlegislatiu: es publica novament la Constitució, entren en funcionament lesDiputacions del año 14 6 i la Reial Ordre convocant eleccions a alcaldes i ajun-taments constitucionals.

També en la documentació de La Casa d’Alaquàs de l’ARV 7 hi ha una cartadel marqués adreçada l’alcalde per tal que intimide a los arrendadores paraque paguen 64 libras, no consta el seu nom però sí trobem el de l’agutzilManuel Muños (sic).

El 1824 havien de celebrar-se eleccions, però una Ordre del Consejo delReino les suspén. Ara seran nomenats els alcaldes per designació reial.

El 31 de Juliol de 1826 es celebra a València l’últim Auto de fe de la Inquisició.La víctima és el mestre Cayetano Ripoll, que mor penjat a la forca.

TRIENNI 1827-1829. Composició municipal:8

Alcalde: Pascual Alfonso.Regidors primer i segon: José Mestre i José Martínez.Síndic Procurador General: José González.Síndic “Personero”: Joaquín Peris.Diputat 1er. José Mestre.Diputat 2n. Miguel Forment.

53

4 “Quintos-Quinta” és el nom amb el qual es designava el conjunt d’homes que havien de “servir” al rei i que funcionavades de Carles III. Es sortejava anualment un de cada cinc “mossos” entre 19 i 20 anys aptes per a l’exèrcit. Les actesanuals dels quintos alaquasers, les de les eleccions municipals a alcaldes i regidos i les d’eleccions a Corts es trobendipositades a l’Arxiu de la Diputació de València.5 En 1822 la documentació d’Alaquàs està classificada al Partit judicial de Montcada. Després passarà al de Catarrojai finalment a les eleccions de 1848-49 a Torrent. Durant el Trienni Liberal València passà a tindre 4 províncies: Alacant,Castelló, València i Xàtiva.6 ARV. Reales acuerdos p. 14v i 15; insc.15-141 i 18-169 i p. 16. Ins 18-169. 7 Caixa 3 Expedient 101.8 PÉREZ MARTÍNEZ, Mª. TERESA: «Las Vicisitudes...» Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Alaquàs, 1984.


ANY 1830. Només hem trobat un rebut en el qual l’administrador delsManfredi pagava a l’Ajuntament la contribució por bienes inmuebles de LaCasa d’Alaquàs. Està signat per l’alcalde: José Forriol.

DE 1830 A 1834 no hem trobat a l’ARV cap document relatiu a alcaldes iregidors, només una referència de 1833, any de la mort de Ferran VII. En ladocumentació de La Casa d’Alaquàs, caixa 14, exp. 387 hi ha un rebut coma que Victoriano Barberà cobra com maestro de primeras letras. Recordemque era també secretari de l’Ajuntament. Al rebut no consta el nom de l’al-calde.

El 15 de juliol de 1834 és suprimida definitivament la Inquisició que era undels objectius dels constituents de 1812. Els bens inquisitorials passen a l’es-tat. A l’any 1820 havia hagut una Reial ordre en la qual es suprimia, però noes va dur a termini fins 1834.

ANY 1835. Al rebut de Cuota fija que paga el marqués aquest any consta coma alcalde Miguel Palop. No consten regidors.

ANY 1836. En el rebut de cobrament de l’impost de patrimoni del marqués dela Casta y Manfredi, apareix com a signant José Forriol. Per documentació sem-blant és de suposar que José seria l’alcalde, però no tenim la certesa.

ANY 1837. Nova Constitució. Convocatòria d’eleccions a Corts el 22 de setembre.

L’any 1837, per les diferències entre moderats i progressistes, la reinaRegent/Governadora Mª Cristina es veu obligada a signar la Constitució i abo-lir l’Estatut Reial. Ferran VII ha mort i Isabel II és menor d’edat. La Constitucióde 1837 és bàsicament la de 1812 derogada per Ferran VII, però amb lesmodificacions del canvi de circumstàncies històriques. És abolit el règim sen-yorial. La noblesa perd la jurisdicció sobre el territori, però conserva la propie-tat sobre les terres. A l’ARV, caixa 14, exp. 386 hi ha el rebut per contribucióna la guerra del marqués, signat per l’alcalde Manuel Martínez.

BIENNI 1838-1939. Alaquàs pertany al Partit Judicial de Montcada. El resultatde les eleccions municipals conforma el nou Ajuntament.

Alcalde: José Martínez Sanz. Regidors: José Portalés, Vicente García,9 Miguel Usedo.

54


Regidor Síndic10 i Procurador del Común de vecinos de esta Villa:Francisco Ferrer.

També de 1838 a l’ARV, caixa 3, exp. 101 de La casa de Alaquàs hi ha unrebut sobre impuesto de guerra. L’alcalde que signa és José MartínezSanz.

ANY 1840. Es convoquen eleccions. L’Ajuntament presenta la següent com-posició:

Alcalde: Vicente Lerma. Regidors: Francisco Gil Ruíz, Pascual Portalés, José Tárrega, VicenteSena, Francisco Martínez Guzmán, Francisco Guillem i José Coll.Síndic Procurador del Comú de veíns d’aquesta Vila: Manuel Portalés.

UN INCIDENT MUNICIPAL EN 1840

El 3 de novembre de 1840 s’inicia reclamació per la denúncia de dos alaqua-sers al Jefe Político de la Provincia de Valencia per tal de manifestar les irre-gularitats i arbitrarietats comeses al poble per l’alcalde i un dels regidors, enles darreres eleccions a Corts. El Jefe político n’ordena la destitució.

Mentre se soluciona l’incident, l’Ajuntament estarà format per: Alcalde: José Martínez Sanz, que ja ho era en 1839. Regidors: Francisco Gil Ruíz, Vicente García Besó, Francisco MartínezGuzmán, José Tárrega, Vicente Sena, Manuel Portalés i FranciscoGuillem.Regidor síndic: José Coll.

Hem transcrit la documentació de “l’incident”, com testimoniatge de la vidapolítica municipal de l’època. S’hi nomenen personatges ben coneguts, per

55

9 José Ramón SÁNCHIS ALFONSO i José ROYO MARTÍNEZ en Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Alaquàs, 1993, p. 77 escri-uen, «que a Alaquàs hi havia en 1837 cinc persones amb rendes líquides majors de 1500 rals, i per tant amb dret a serelectors i elegibles», són: Vicent García, Vicente Lerma, Miguel Palop, Francisco Portalés i Francisco Gil. Vicente Garcíaapareix com a regidor d’Alaquàs en 1839 i Vicente Lerma és l’alcalde en 1840.10 El Regidor Síndic era nomenat pel Jefe Polític Provincial. La seua funció era representar i defensar els ciutadans, el“Comú”, dels abusos del poder.


tant la lectura resulta força emocionant. En la transcripció s’ha respectat l’or-tografia del document.

COMUNICACIÓ DEL VEÏNS AL CAP POLÍTIC DE VALÈNCIA. ES DENUNCIA L’ALCALDE I UN

CONSELLER.11

M.I.SLos vecinos del pueblo de Alacuas que suscriben elevan su voz a VS. en justareclamacion de medidas indispensables que deben adoptarse en el Pueblo ique de lo contrario verian con dolor desaparecer por la intriga y la infamia estedigno Pueblo de mayor suerte del mapa Nacional: Con afecto, Sora. (Señoría) el Pueblo de Alacuas presenta en el dia la posiciónmás triste por la cadena de tropelías é infamias cometidas por el partido quecon tanta glor(i)a acaba de des(ti)nar la Nacion al poder. Una reseña idea con-vencera hasta la evidencia á VS. del as(un)to de la proposición indicada. ElAyuntamiento actual, es elegido por el soborno y la perfidia tanto por conducirlos votos antes de la eleccion á la taberna con el objeto de alagarles como porla seduccion que mugeres de la pandilla servil presentaban al pueblo entregan-do las papeletas á los incautos… basta decir á esto que hasta una muger votópor su marido prescindiendo de la circunstancia que estaba sirviendo (y)excluido en su consecuencia por las ley.Consecuencia de esta arbitrariedad é ilegalidad á costado bien cara a los queprofesando ideas verdaderamente libres no pudieron evitar estos trastornos.Así es que carga concejil puede asegurarse á pesado solo sobre los del partidoprogresista, … (il.legible)… y no como se quisiera sino que empeñado en quehabia de hacer el servicio de bagage 12 Juan Cardona Comandante que eraentonces de la milicia no permitió que le sustituyese su criado llegando alextremo de encarcelarle por capricho; de aquí mil tiros asertados contra lapuerta de la casa de este entre los que uno hirió gravemente a su criado. Deaquí también haber sumido al pueblo en un estado de servilismo tal que es undelito a su entender proferir expresiones liberales. Con estos hombres al frente imposible es Sora. (Senyoría) que el pueblo deAlacuas coayube en lo mas minimo á llevar adelante la gran empresa que laNación se ha propuesto consolidar, pero afortunadamente encuentran en VS.una autoridad qual hace tiempo necesitaba la Provincia y creen con fundamen-to pondra de su parte cuanto sea necesario para tan alto obgeto en cuya aten-ción Suplican á VS. se sirva tener a bien deponer al Alcalde actual Vicente

56

11 Conseller era el nom tradicional dels regidors. 12 MOLINER, MARIA: “Bagaje”: Animales o carros que proporcionan los pueblos para conducir el equipaje militar comoobligación del municipio, pero mediante retribución.


Lerma 13 y Regidor cuarto (era tercer) Pascual Portalés elementos contrarios anuestras instituciones y causantes de cuanto ocurra en el Pueblo, substituyén-doles al primero por José Martínez i Sanz Alcalde que fue del pasado año 39,y por el Regidor á Vicente Montalt que también fue regidor.Por ser conforme a Justicia y Gracia que espera conseguir...

DAVANT LA DENÚNCIA, EL CAP POLÍTIC PASSA A RECAPTAR INFORMACIÓ.

Al marge esquerre del document apareix una nota de Morant que diu:

2ª Sección.Valencia 7 noviembre 1840.Pidan informes reservados sobre la conducta é ideas del Alcalde i Regidor 3ºde Alacuas, Vicente Lerma y Pascual Portalés al cura párroco; FranciscoGuillem Teniente de la Milicia; Vicente Besó mayor contribuyente de este pue-blo; y al cura parroco de Aldaya.E.C.P.Y. Morant.

EL RECTOR D’ALAQUÀS JOSÉ FORA I RIOS INFORMA:

En contestación al oficio de V.I. de 7 del presente en el q se sirve disponer qle informe sobre el desempeño de los cargos q observan el Alcalde y Rº 3ºVicente Lerma y Pascual Portalés, cuales son sus ideas y todo lo demás q seme ofrezca y parezca Digo: que es publico y notorio q este Alcalde es un retro-grado tenaz y como tal hizo cuantos esfuerzos estuvieron a su alcance para

57

13 Vicente Lerma era una de les cinc persones que a les eleccions a Corts de l’any 1837 tenen una renda líquida anualsuperior a 1.500 rals.

Data i signatura de Francisco Martínes i Juan Cardona.


ganar la votada para las últimas Cortes. Fue instando y seduciendo á todoslos sectores de este pueblo y logró seducir a todos menos cinco y se me ase-guró que se presentó en los pueblos de Aldaya y Chirivella en compañía desu amigo Vicente Ortí diputado provincial y otros a solicitar votos desacredi-tando a los progresistas. Se constituyó (presentó) en la Sala Capitular deTorrente y allí fue seduciendo a cuantos conocia y les acompañaba a la mesade los retrógrados.

Luego que consiguió la alcaldía no reparó en declararse enemigo de los pro-gresistas. Habiendo venido una demanda de bagages se presentó en casadel Comandante de Nacionales 14 y le dijo que fuera (vol dir “hiciera”) elbagage, el comandante le contestó q luego iria su criado con el carro le dijoel alcalde que era de su gusto que fuera él y no el criado y dijo elComandante que no podia dejar su casa y que tenia su criado para cumpliry sin otra cosa le mandó a la carcel (al Comandant) y así se efectuo. Harecargado a los que votaron por el progreso con todas las cargas concegilesq ha podido entregandoles las libretas de cobranzas por cargo pero esto noles ha exonerado de lo demas de modo q se ha verificado cumplir con trescargas á una vez.

En las primeras sesiones que tuvo en el Ayuntamiento resolvieron el qui-tarle la comandancia y así lo verificaron (dues paraules il·legibles)… elsupuesto q es un patriota puro que estubo dos años preso escapo delDespotismo y siempre ha estado dispuesto para perseguir á los enemigosde la libertad haciendo particulares servicios y después q le han quitado laComandancia cuenta ya siete trabucazos tirados a sus puertas y en uno deellos hirieron malamente a su criado y por una 8ª parte de (il·legible) no ledejaron en su sitio pero aun no se han aberiguado los autores y a buenseguro que no seran progresistas. Todo esto ha sucedido en este año demanera que á imitación del Alcalde á todos les parece estar autorizadospara perseguir y destruir a los liberales. Indicaba si este pueblo se ha pro-nunciado, si se ha hecho la mas minima demostración. Tampoco hay lapidade (il·legible) ni me consta se haya hecho mencion en ninguna sesión delAyuntamiento. Del Regidor 3º Pascual Portales digo: Que es íntimo e inse-parable del Alcalde y que lo animan los mismos sentimientos siendo unpanigerista de sus actos.

Es cuanto me parece poder informar a VI. sobre los extremos que abraza suoficio. Dios guarde ...

58

14 L’actual Guàrdia Civil.


EL RECTOR D’ALDAIA JUAN BAUTISTA ESCRIHUELA INFORMA:

M Y SAl oficio que V.S. se sirve dirigirme con fecha 7 de los corrientes,informando digo: que Vicente Lerma alcalde de Alacuas es sujeto tenido depublico y notorio en estos contornos por un panigirista acerrimo del Sr.Martines de la Rosa 15 y tan tenazmente empeñado en acreditar las doctrinasdel odioso programa de este diplomatico que no ha tenido embarazo en avan-zar (decir) delante de algunos patriotas esta proposición Desengañense VV. sila España ha de ser feliz esta felicidad ha de venir de Martinez de la Rosa.Dicho alcalde en la administración de su cargo consiguiente siempre en susideas ha ostentado ciertas deferencias a los antiprogresistas al paso que rigorcon algunos patriotas que en las últimas elecciones a Cortes siguieron y vivenpor el progreso. Respe(c)to a Pascual Portales i regidor 4º del mismo Alaquas,aunque le conosco personal-mente, nada mas me constaque (se) adhiere conocidamentea las ideas del mencionadoalcalde, y que ambos se profe-san una mutua amistad.Lo que tengo el honor de elevaral conocimiento de V.S para losfines que a V.S. mejor parezcan

59

15 A la mort de Fernando VII, Mª Cristina nomena provisionalment cap de govern el conservador Martínez de la Rosa.

Signatura del rector d’Alaquàs.

Signatura del rector d’Aldaia.


EL TINENT DE LA MILÍCIA JUAN FRANCISCO GUILLEM INFORMA:

M Y SA consecuencia del oficio que VS se sirve dirigirme con fecha 7 del actual que recibí hoy para que le preste a VS informe a cerca de la conducta queen el desempeño de sus encargos observan el Alcalde y Regidor 4º de esta Villa Vicente Lerma y Pascual Portales cuales sean sus ydeas y con todo lodemás que se me ofresca y paresca debo hacer presente a VS que según lavos pública son sujetos que desempeñan sus destinos con la honradez queles caracteriza y siempre han sido sus ideas liberales y amantes del actual Gobierno Constitucional como que esto parece acreditado el estar ejerciendoestos destinos sin que pueda yo citar a VS hechos particular alguno en con-fianza por estar pocos años en esta y no tratar con dichos sugetos. Espero quecon lo espresado me dará V.S. por cumplido.

VICENTE BESÒ, MAJOR CONTRIBUENT D’ALAQUÀS, INFORMA:

M Y SEn razon á que estoy relacionado con vinculos de parentesco y mi familia conlas de Vicente Lerma y Pascual Portalés, y tambien á que no sé leer ni escribirpara prestar con la reserva que V.S. exige el informe que aparece en cuanto áaquellos en su oficio se y del acuerdo, espero atento lo dicho se servirá rele-varme de la confianza que me dispensa en el mismo.

60

Signatura de Juan Francisco Guillem. Tinent de la milícia.

Informe de Vicente Besó. De mano agena significa que signa un altra persona.


Vistos els informes emesos per les autoritats, el Jefe Político remet la notasegüent. No consta a qui va adreçada. És de suposar que al tinent de la milíciad’Alaquàs.

Valencia 13 Nov. 1840.Vistos los informes dados a este Gobº. (Governador) Politico á consecuenciade la queja producida al mismo contra el Alcde. y Regidor 4º.de Alacuas Victe.Lerma y Pascual Portales se suspende á los dos de sus encargos por ahora yhasta tanto que esta Jefatura con mayores conocimientos pueda resolver loconveniente. Se encarga la jurisdiccion del indicado pueblo al Regidor 1º elcual debe inmedte. hacerse cargo de ella dando conocimiento de quedar enposesion.Comunique esta dicision al Alcde. y Regidor suspensos y al Ayuntamiento,Comte.(Comandante) para su conocimiento y efectos correspondientes.E. G. P. Y.

L’Ajuntament comunica a Diputació haver executat l’ordre del cap polític,però tot seguit, el mestre d’escola i secretari de l’Ajuntament, VictorianoBarberà, en nom dels dimisionaris, escriu al governador polític.

M. Yllº. Sr.El Ayuntamiento Constitucional de la Villa de Alacuás con el debido respetoante VS. expone y dice: Que habiendo suspendido de sus respectivas funcio-nes al Alcalde Vicente Lerma y al Regidor tercero Pascual Portalés, ambos deeste Ayuntamiento; como así lo previno V.S. en su oficio del 13 del actual; estaocurrencia ha sido para esta Corporación un trastorno de grande consideraciónpor haber faltado los dos individuos mas hacendados de bienes, y de lucespara el desempeño de cada una de sus funciones en particular; pudiendo decira V.S. que el Lerma y el Portalés son bien conocidos por todo este vecindariopor su honradez, por su opinión a las Leyes é instrucciones vigentes; y dossujetos de los mayores contribuyentes que existen en la actualidad en estaVilla; y al presente se han hecho mas conocidos de este vecindario por lo bienque se han portado en el desempeño de sus respectivos destinos en esteAyuntamiento; ahora pues el Alcalde en particular, como encargado de la admi-nistración de Justicia de esta misma; la ha administrado á cuantos se la hanpedido sin valerse de advitrariedades, ejecutándola con la Ley en mano y ade-mas reduciendo con sus buenas intenciones á aquel, que por cualquier motivose introdujese por senda contraria a la Ley, usando siempre de buenas leccio-nes, y nunca ha exigido multas a su capricho, sino siempre arreglandose a lopresente en la Ley; lo prueba que en el discurso de diez meses y medio queha estado de su cargo la jurisdicción de esta Villa, no se ha presentado ningu-no en Juicio de conciliación ante él; que este no haya terminado el litigio, a

61


costa de sus consejos á reglados a la Ley sin que pueda decir ninguno queeste Alcalde por tales operaciones, haya exigido una cantidad que la demarca-da por la Ley. M.Y.S. esta corporación puede decir que la mayor parte de estevecindario se halla sin saber que le pasa sin mas motivo que la separación deestos individuos del cuerpo del Ayuntamiento; mucho puede exponer estaCorporación acerca de los dos sujetos de que se trata pero seria molestar labondad de V.S. nada mas dice que dé V.S. muchisimo trabajo al hombre quese le agracia con el titulo de Alcalde de Pueblo; donde el hacer que se egecutela Ley es el mayor agrabio que les puede hacer; por estar estos muy lejos desaber que es Ley y de Suppcª A VS... allí proviene que informen mal de losAlcaldes, y por tanto=Sppca. (Suplica) A V.S.rendidamente mande vuelvan el Alcalde Vicente Lermay el Pascual Portalés Regidor tercero de este Ayuntamiento, al desempeño desus respectivos destinos en esta Corporación; salvando poder esteAyuntamiento acerca de los perjuicios que en este asunto les puede sobreve-nir. Gracia y favor que espera conseguir...

Davant aquesta nova informació, el 1r dia de desembre de 1840, el diputatdemana nous informes als alcaldes de Xirivella, Aldaia i el comandant de lesmilícies nacionals.

INFORME DE L’ALCALDE D’ALAQUÀS JOSÉ SANCHIS:

Habiendo formado los conocimientos oportunos con la correspondiente reser-va de sujetos de toda providad y decididos defensores de la causa de la Patriay del progreso legal de la libertad, acerca de la conducta que en el desempeñode sus encargos han observado el Alcalde y el Regidor 3º de Alacuas VicenteLerma y Pascual Portalés; de cuales sean sus ideas, y demas que pudiere ilus-trar á Vs. en el expediente de que nos hace merito en su oficio de 1º delcorriente, que no llegó a mis manos hasta la noche del 4. Debo decir a Vs. QueVicente Lerma y Pascual Portalés han desempeñado exactamente sus dtnos(destinos) en cargos municipales: Que siempre se les ha tenido por hombresliberales de buena conducta y amantes de la Reyna; sin que por consiguientehayan pertenecido nunca al partido del absolutismo ni con hechos, ni con di-chos, ni con voluntariedades de clase alguna; y que son sujetos dignos de todaconsideración.

62

Signatura de José Coll, síndic i Victoriano Barberá, secretari, que signa por los S.S que no saben escribir.


L’ALCALDE DE XIRIVELLA VICENTE CASASUS INFORMA:

Alcaldía Constitucional del Lugar de Chirivella.

En contestación al oficio de VS. de 1º de los corrientes, después de tomadoslos conocimientos oportunos, debo manifestar que Vicente Lerma y PascualPortalés, Alcalde el 1º y Regidor 3º el segundo del Ayuntamiento de Alacuas,son sujetos de conocida providad y buen credito, y de buenas ideas según suporte exterior, sin que a mi me conste que en el desempeño de sus encargosse hayan separado de sus deberes.

Por el mismo conducto he recibido un priego (sic)de esta Superior Jefaturadirigido según la carpeta al Comandante de la Milicia nacional de este pueblode Chirivella, sobre lo que me ha parecido indicar a VS. que como en estePueblo se esta formando el nuevo Ayuntamiento según las ultimas ordenes,todavia no existe Comandante de la Milicia.

63

Final de l’informe i signatura de l’alcalde José Sánchis.

Signatura de Pablo Casaban que signa per l’alcalde: Vicente Casasús que no sabeescribir.


EL CAP DE LES MILÍCIES NACIONALS D’ALDAIA LUÍS PASCUAL BORNAY INFORMA:

Contestando al oficio de VS. de 1º del corriente que recibí en la noche del 4,debo decir a VS.: Vicente Lerma y Pascual Portalés, aquel Alcalde y esteRegidor 3º de Alacuás han demostrado bien y fielmente sus dtos. (distintos)encargos: que son sujetos de buena conducta, sin que hayan sido voluntariosrealistas: que se mantuvieron fieles a la causa de la libertad en tiempos delabsolutismo y mientras han durado las facciones; y que son amantes de nues-tra Reyna Dª. Isabel 2ª. y de las actuales instituciones. Según que asi me haresultado de los conocimientos que con la debida reserva fue tomado sobre elparticular de sujetos que son de toda providad, decididos patriotas celosos delbien público y del progreso legal.

Dios gue. á Vs. m. a. Aldàia 7 de diciembre de 1840.

TAMBÉ ELS IMPLICATS VICENTE LERMA I PASCUAL PORTALÉS, EL 5 DE DESEMBRE DE

1840, PRESENTEN DOCUMENT EXCULPATORI:

Exmo. Sor.

Vicente Lerma Alcalde y Pascual Portalés Regidor Tercero del AyuntamientoConstitucional de la villa de Alacuás a V.E. con el debido respetoespone: Que en el dia Trece de Nove.(novembre) proximo pasado recibieronun oficio del antecesor de V.E. en que se les suspendia de sus respectivosdestinos, el primero por las arbitrariedades y el segundo por la conducta queobservan en el desempeño de sus encargos.

Los exponentes creen que la medida no puede tener origen sino en algun malinforme o calumnia levantada contra ellos por sus émulos tal vez llevados deespiritu de partido ó de otra pasión menos digna, ó por alguno de los que seencuentran por desgracia en las Pueblos que no pueden sufrir se les haga mar-

64

Signatura del cap de les milícies nacionals d’Aldaia: Luís Pascual Bornay.


char por el sendero de la Ley; por que de lo contrario ninguna persona sensatay onrrada puede acriminar en lo mas minimo á los exponentes que estan pron-tos á desmentir cualquiera imputacion y á poner en claro su conducta portodos aquellos medios que V.E. estimare y no temer que su honor y delicadezasufra la menor nota= Por tanto

Suppcan. á V.E. se sirva levantar la suspensión que les impuso el antecesor deV.E. para que puedan continuar en el desempeño de sus encargos, dictando alefecto la providencia que se estime. Así lo esperan de la notoria justificaciónde V.E....

Davant tota aquesta informació, el Jefe Superior Político envia ofici ordenantque siguen reintegrats a les funcions municipals. Qui els va condemnar i quiels exculpa són persones diferents.

L’Ajuntament Constitucional es reuneix i retorna el Vicent i el Pascual alsseus càrrecs. Del 7 de novembre de 1839 a l’11 de desembre de 1840 hanpassat 24 dies. Tot un model de gestió burocràtica per a l’època. Durant elstemps en que van estar expedientats, l’alcalde va ser José Sanchis.

Després, en tornar els encausats a la gestió municipal es repeteix la compo-sició de 1839.

A partir de l’any 1841 Alaquàs deixa de pertànyer al districte judicial deMontcada i passa a Catarroja i en 1848, a Torrent.

65

Signatura de l’alcalde Vicente Lerma, que signa pels dos.


BIENNI 1841-1842. El rebut de contribució que paga el marqués por cuota fijaanual està signat per:

Alcalde: Vicente Palop.Regidor 4t. Vicente Alòs.Síndic Procurador: Mariano “Gelz” (abreviatura de González (?) menor.

ANY 1843. A l’ARV, caixa 3, expedient 101 de la Casa d’Alaquàs hi ha un rebutde la Contribución de cuota fija. El rebut està signat per l’alcalde: BautistaLerma i el regidor 2n. Vicente Alòs.

Por los señores que no saben escribir signa el Secretari, VictorianoBarberá.

QUATRIENNI 1844-1847.1844 és any d’eleccions. En la mateixa caixa de 1843 de l’ARV hi ha un docu-ment sobre l’impost de bens mobles que paga el marqués.

Està signat per l’alcalde: Pascual Alfonso.

També hi ha un rebut per Contribución de cuota fija. Està signat per:El Alcalde Constitucional Pascual Alfonso i altres regidors:

Regidor 3r. Pedro GarcíaRegidor 5è Francisco Ferrer y CataláSíndic: José Coll.

El 3 de maig de 1844 és declarada major d’edat Isabel II. La Reina Mª Cristinas’exilia a França i comença la regència d’Espartero. Es proclama la Constituciómoderada de 1845, que concedirà major poder al rei i als conservadors.

66

Inici del text Constitucional de 1845. Reina Isabel II.


Es reorganitzen Ajuntaments i Diputacions. Se sanciona una nova Llei electo-ral on la reina pot nomenar directament l’alcalde. El governador civil passa aser també president de la Diputació.

Es crea la Guardia Civil que substituirà la Milicia Nacional.

BIENNI 1846-47. Un rebut de la contribució del marqués per bens immoblesguardat a l’ARV, caixa 3, expedient 101, està signat per:

l’Alcalde: Vicente Sena1r. Tinent Francisco Guillem.Secretari: Victoriano Barberà. Es convoquen eleccions per a 1848.

QUATRIENNI 1848-1851.

Alcalde: Pascual Portalés. Tinents: Francisco Portalés Tárrega, Vicente Garcia Besó, José PortalésTárrega i José Medina.

Les eleccions municipals es convocaven cada quatre anys i a la meitat de lalegislatura es renovava una tercera part de regidors; l’alcalde podia romandredurant tota la legislatura o de vegades, més. El llistat d’elegits es trametia elcap polític que, en nom del rei, nomenava l’alcalde. El procés electoral duravatres dies.

Transcrivim, pel seu interés testimonial, les actes de constitució de la mesa idels tres dies de votacions de 1848. Cal recordar que només podien ser elec-tors i elegibles els homes que pagaven a partir d’una determinada quantitatde “contribució”.

Provincia de Valencia. Partido de Torrente. Villa de Alacuás.

Acta de elección de Ayuntamento.

Vicente Sena, Alcalde Constitucional de la Villa de Alacuás= Certifico: Que elacta de eleccion de Ayuntamiento para el bienio entrante, que comprende losaños de 1848 y 1849 es la que a la letra copio= En la Villa de Alacuás en el diaprimero de noviembre de mil ochocientos cuarenta y siete, reunida la JuntaElectora, para la eleccion de Ayuntamiento en la Sala Capitular local designado

67


al efecto con anterioridad siendo las nueve de la mañana el Señor AlcaldeVicente Sena anunció que iba a proceder al nombramiento de la mesa que alefecto se asociaba a los dos electores Vicente Alos y Victorino Barberá que sehallaban presentes en dicho sitio señalado para el efecto. Acto continuo seprocedio á la eleccion de cuatro secretarios escrutadores, y el SeñorPresidente recibió las papeletas, que fueron depositadas en una urna de todoslos electores que se presentaron hasta las diez de la mañana, en cuya horaanunció, que los electores que no se habian presentado habian perdido elderecho de votar la mesa. En seguida principió el escrutinio leyendo uno delos asociados las papeletas por no saber el Señor Presidente las cuales dieronel resultado siguiente:

Pascual Alfonso mayor 16 nueve votos .................9 votosVictorino Barberá nueve votos..............................9 votos

Y estando presente Pascual Alfonso mayor y Victorino Barberá los dos queda-ron elegidos Secretarios escrutadores , y en unión del Señor Presidente nom-braron para completar el número á Vicente Lerma (Alcalde en 1840) i D. JuanBautista Sena que tambien estaban presentes. Quemadas las papeletas enpresencia de los electores quedó constituida la mesa a las diez y media.

Se procedió enseguida á la elección de Concejales estando preparadas y rubri-cadas de antemano, como se dispone en la Ley y teniendo a la vista la lista delos electores. Los que de estos se presentaron escribieron dentro del local ya la vista de la mesa, unos por si y otros valiendose de otros electores losnombres de los candidatos y entregaron las papeletas al Señor Presidentequien las depositó en la urna delante de los mismos votantes cuyos nombresse escribieron en una lista numerada.

Dadas las dos de la tarde se comenzó el escrutinio leyendo uno de los secre-tarios escrutadores en alta voz los nombres inteligibles anulando los que no loeran y los que estaban repetidos o excedían del numero prefijado cuya lecturala efectuó dicho Secretario Escrutador, por no saber el Señor Presidente.

Cerciorados los secretarios contadores del contenido de las papeletas, y con-frontando el número de estas con los de los votantes anotados en la lista,anunció el mismo Secretario de orden del Señor Presidente el siguiente resul-tado:

Pascual Portalés veinte y dos votos ........................22 votos Francisco Portalés y Tárrega veinte y dos votos .....22 idem.

68

16 Fins l’aparició del segon cognom, el matern, si el pare i el fill tenien el mateix nom el pare era “el major” i el fill “elmenor”. Ací tenim el cas de Pascual Alfonso “el mayor” que vol dir que el seu fill també era Pascual Alfonso.


Vicente García i Besó veinte y dos votos ................22 idem.José Portalés y Alfonso veinte y un votos ..............21 idem. José Medina veinte y un votos................................21 idem.José Coll mayor un voto ............................................1 idem.Vicente Borrell ............................................................1 idem.

Quedando a presencia del público todas las papeletas se dio por terminado elacto de dicho dia dos, en la parte exterior del edificio donde se celebra la elec-ción la lista nominal de todos los electores, que en el dia anterior concurrierona votar, y el resumen de todos los votos que cada candidato obtuvo; se conti-nuó a dicho hora la votación en la misma forma que en el espresado dia ante-rior y verificado el escrutinio dio el resultado siguiente:

Pascual Portales seis votos.......................................6 votos.Francisco Portalés y Tárrega cuatro votos.................4 idem. José Portalés cuatro votos.........................................4 idem.José Medina cuatro votos..........................................4 idem.Vicente Garcia y Besó cuatro votos ...........................4 idem. Pablo Garcia tres votos ..............................................3 idem.Vicente Medina dos votos .........................................2 idem. José Coll mayor dos votos.........................................2 idem. Vicente Borrell dos votos ...........................................2 idem.Paulino Montalt dos votos .........................................2 idem.Pedro Martí mayor dos votos ....................................2 idem.

Quemadas a presencia del publico las papeletas se dio por terminado el actode este dia. Fijadas antes de las nueve de la mañana del dia siguiente tres delactual la lista nominal de todos los electores que en el dia anterior acudierona votar y el resumen de todos los votos que cada candidato obtuvo, se conti-nuó a dicha hora la votación en la misma forma que el espresado dia anteriory verificado el escrutinio dio el siguiente resultado.

Pascual Portalés cuatro votos ...................................4 votos.Francisco Portalés y Tárrega cuatro votos .................4 idem.José Portales cuatro votos.........................................4 idem.José Medina cuatro votos..........................................4 idem.Vicente Garcia i Besó tres votos................................3 idem.Vicente Borrell un voto...............................................1 idem.

Quemada a presencia del público las papeletas se dio por terminado el actode este dia y por terminadas o concluidas las elecciones. En fe de todo lo cualfirmamos esta acta en dia tres de noviembre de mil ochocientos cuarenta ysiete.= El Alcalde presidente no sabe escribir.=El Secretario escrutador

69


Pascual Alfonso=el secretario escrutador Vicente Lerma=el secretario escru-tador Bautista Suñer= el secretario escrutador Victorino Barberá= En la villa deAlacuás a los cuatro días del mes de noviembre de mil ochocien cuarenta ysiete, siendo las diez de la mañana se reunieron ante el Ayuntamiento plenoel Presidente y secretarios escrutadores que abajo firman para hacer el resu-men general de votos emitidos en los tres días anteriores. Por el secretarioescrutador Victorino Barberá se leyó el acta anterior y verifico el resumen delos votos el mismo Secretario de orden del Señor Presidente anunció elsiguiente resultado

Concejales.

Pascual Portalés Tárrega treinta y dos votos ..........32 votos.Francisco Portalés y Tarrega treinta votos ...............30 idem.Vicente Garcia y Besó veinte y nueve votos ...........29 idem.José Portalés Tárrega veinte y nueve votos............29 idem.José Medina veinte y nueve votos ..........................29 idem.

Ademas han tenido votos

Vicente Borrel cuatro votos........................................4 idem.José Coll mayor tres votos ........................................3 idem.Pablo Garcia ...............................................................3 idem.Vicente Medina dos votos .........................................2 idem.Paulino Montalt dos votos .........................................2 idem.Pedro Martí mayor dos votos ....................................2 idem.

Siendo el numero de electores de este Distrito Municipal noventa y dos; hantomado parte en la votación treinta y tres. Y en cumplimiento que lo que la leypreviene firmamos dicho dia esta acta que quedará original en el archivo delAyuntamiento, debiéndose sacar una copia de ella para remitir a su tiempo alSeñor Jefe Politico. El Alcalde Presidente=no sabe firmar=El Secretario escru-tador=Pascual Alfonso=El Secretario escrutador=Vicente Lerma=El Secretarioescrutador=Bautista Suñer=El Secretario escrutador=Victorino Barberá.

Es copia del original que queda en el archivo del Ayuntamiento de esta Villa. Ypara que conste firmamos la presente en esta Villa de Alacuas a los doce díasdel mes de noviembre de mil ochocientos cuarenta y siete.El Alcalde Presidente. No sabe firmar.

70


El 19 de desembre de 1850 naix a Alaquàs el metge Faustí Barberá Martí.

TRIENNI 1852-1854.Alcalde: Francisco Ferrrer. Regidors: Salvador García, Paulino Montalt, Francisco Martínez,Francisco Besó, Francisco Gil, José Cosme i Francisco Guillem. Noconsten els segons cognoms

A Alaquàs hi ha una epidèmia de cólera morbo.

En 1855 es posa en funcionament el ferrocarril València-Xàtiva, que suposaun gran benefici per a l’Horta de València i Alaquàs. El marqués de la Casta iManfredi va cobrar indemnització per haver-se-li expropiat terres enMassanassa.

ANY 1856. Es proclama la Constitució progresista de 1856. Només ens cons-ta el nom de l’alcalde: Pascual Alfonso Ferrandis/Fernández, perquè signa lesactes de les eleccions de l’any 1857.

ANY 1857. Es convoquen eleccions municipals per al 1858. Pertoquen 8 regi-dors entre el quals cal triar l’alcalde.Resulten elegits: Francisco Guillem, Francisco Portalés Tárrega, FranciscoAlfonso, Salvador García, Mariano Gil, José Portalés, Paulino Montalt, VicenteGarcía i Paulino Montalt.

71

Les signatures dels escrutadors.


L’acta del resultat es tramet al governador civil el qual notifica el 13 de marçque es nomene alcalde D. Francisco Portalés Tárrega; tinent, Mariano Gil iregidor síndic Francisco Guillem.

72

Llista nominal dels Regidors 1857.


ANY 1858.Any de renovació dels regidors. La renovació es fa per sorteig, d’acord ambl’artícle 60 de la Llei Municipal. Com que eren huit regidors, se’n renovarentres.

A l’acta de l’1 de juliol de 1858 s’especifica que han de continuar: FranciscoPortalés Tárrega, Mariano Gil, Francisco Alfonso, Vicente García, SalvadorGarcía i Francisco Guillem. Han d’eixir: José Portalés Alfonso i PaulinoMontalt.

L’ajuntament queda constituit així:

Alcalde: Francisco Portalés Tárrega. Regidors: Mariano Gil, Francisco Alfonso, Vicente García i SalvadorGarcía.Síndic: Francisco Guillem.

No consta els dos que falten.

BIENNI 1859-1860. L’ajuntament ja s’ha renovat.

73

El governador ordena que es nomene alcalde a Francisco Portalés i tinent a Mariano Gil.


Alcalde: Francisco Portalés Tárrega. Regidors: Vicente Palop, Francisco Guillem, Francisco Alfonso, VicenteGarcía, Salvador García, Ramón García, Francisco Sena, VicenteBarberá i Vicente Medina. Regidor Síndic: Pascual Alfonso.

Al 1860 es convoquen eleccions.

SEXENNI 1861-1866. Durant el sexenni següent canvia mínimament la compo-sició municipal.

Les comunicacions de l’Ajuntament ja no van adreçades al Jefe Político sinóal Señor Gobernador Civil de la Provincia de Valencia.

Composició municipal després de les eleccions de 1861:

Alcalde: Pascual Alfonso. Regidors: Vicente Medina, Mariano Planells, Vicente Palop, RamónGarcía, Francisco Sena, Vicente Barberá, José Portalés, Francisco Gil iJosé Medina.Regidor síndic: Miguel Alfonso.

Vicente Alós havia estat elegit regidor, però amb posterioritat a l’elecció vaser nomenat jutge de pau, amb la qual cosa va haver de renunciar a la regi-doria.

Per acord del plenari de 22 de març de 1861, les sessions se celebrarandissabte per la vesprada.

BIENNI 1864-65. A l’any 1865 hi ha dos nous regidors que substitueixen elsrenovats. L’acta de 14 de febrer de 1865 constata la corporació definitivanomenada.

Alcalde: Vicente Medina. Primer i segon tinent: Pascual Alfonso i Vicente García.Regidors: Francisco Guillem, regidor 1er; Estevan Vila, regidor 2n;Salvador García, regidor 3er; Paulino Montalt, regidor 4rt; FranciscoMartínez, regidor 5è; Ramón Sena, regidor 6è; Miguel Medina, regi-dor 7è; Tomás Martínez, regidor 8è.Regidor síndic: Francisco Aguilar.

74


En 1865 nova epidemia de còlera mòrbid a Alaquàs.

ANY 1868. La Revolució de Setembre: La Gloriosa.

S’inicia el Sexenni liberal. El govern és provisional i també ho és la composi-ció dels Ajuntaments. La situació romandrà fins que s’aprove la Constitució.Malgrat les dificultats de tot tipus, els ideals de La Gloriosa van avançant ambel rebuig conservador.

L’ambient de tensió al carrer era tan evident que el governador es va veureobligat a publicar, el 20 d’octubre, un bàndol per tal de tranquil·litzar la pobla-ció. Amb el temor que els fets violents esdevingueren en desordre general,insta els valencians a parar la violència i tornar al treball “com havien fet elsalcoians”.

En Alaquàs, com en cada poble, es crea una Junta Provisional Revolucionària.El cinc d’octubre de 1868 i durant el mateix acte, es realitza en la sala de ses-sions davant don Joaquín Giménez Porta, sotsdelegat de la Junta Superior

75

El govern provisional de La Gloriosa en 1868.


Revolucionaria de la Junta Provincial de València, el cesament de la JuntaProvisional Revolucionaria i la presa de possessió del nou Ajuntament cons-tituit d’acord amb la nova legislació.

CESAMENT DE LA JUNTA PROVISIONAL D’ALAQUÀS.

Estava constituïda per:

President: Miguel Alfonso Ferrandis.Vicepresidents primer i segon: José Peiró Martí i Francisco AguilarSerrador.Vocals: Salvador García Lerma, José Besó Portalés, Mariano PlanellsCubells, Vicente Palop Guzmán, Miguel Palop Guzmán, Francisco GilSoriano, José Martínez Ferrer, Luís Medina García i Francisco AlfonsoFerrandis.Secretari de l’Ajuntament: Manuel Valls.

PRESA DE POSSESSIÓ DE L’AJUNTAMENT CONSTITUCIONAL: 1869-1871.

Alcalde: Francisco Portalés Tárrega. Primer i segon tinents: Mariano Planells Navarro i Vicente PalopGuzmán.Regidors: Francisco Guillem Calatrava, José Serrano Torrente, ManuelMartinez Ferrer, Salvador Vila Peyró,17 Rafael Martínez Besó, RamónGarcía Besó, Mariano Serra Serrano, Miguel Serrada Martinez. Regidorsíndic: Salvador García Lerma. Secretari provisional de l’Ajuntament:José Martínez Marzo.

Aquesta composició, romandrà sense canvis fins que en 1871 es tornen aconvocar eleccions.

En 1871 es produeix un canvi de monarca. El nou rey és Amadeu de Savoia.També és assassinat el General Prim.

El 6 de juny es proclama la Constitució liberal de 1869 que declara laRepública Federal i el sufragi universal, entenent sufragi universal només peral vot masculí.

76

17 En tots els documents de la Casa d’Alaquàs i en la resta d’actes del segle XIX apareix sempre el cognom “Peyró”escrit amb “y”.


TRIENNI 1873-1875. L’11 de febrer, Amadeu I de Savoia abdica i es proclamal’11 de febrer de 1873 la Primera República federal i cantonal. Hi ha novaConstitució, la de 1873.

En febrer del 1874 el general Pavia dóna un cop d’estat i deroga la RepúblicaFederal. Comença la República del 1874 unitària i autoritària.

El 29 de desembre de 1874 el general Arsenio Martínez Campos proclama, enSagunt, al Rei Alfons XII, exiliat a França. Restauració dels Borbons en 1875.

77

Primera pàgina de la Constitució liberal de 1868.


En 1875 el regidor d’Alaquàs Luís Medina García demana la dimissió perquèdesde que fue elegido en mil ochocientos setenta y tres tiene abandonadaslas tierras per la qual cosa no pot pagar els impostos. L’Ajuntament sol·licitaun dictamen a Diputació per si és o no legal aquesta dimissió.

L’informe diu que està dins la legalitat; tot seguit li és admesa la renúncia.

Es convoquen eleccions municipals per a l’any 1876.

ANY 1876. Nova Constitució.

Després de les eleccións l’Ajuntament queda així:

Alcalde/President de la Junta: Salvador García. Primer i segon tinent: Vicente Palop i José Besó.Regidors: Vicente Portalés, Miguel Medina, Luís Medina García,Vicente García. Regidor síndic: Miguel Alfonso.

BIENNI 1877-1779. Proclamació de la Constitució moderada de 1876.

78

Primera pàgina del Projecte per a la Constitució de 1876.


A Alaquàs es dóna un cas curiós: l’alcalde i el primer tinent són el notari i elmetge del poble.

Alcalde: Constantino Sapena y Sarrión. Primer i segon tinent: Manuel Vilar Algobiá i Paulino Gil Soriano. Regidors: Ramón Alfonso, Mariano Planells, Manuel Cosme, FranciscoBesó i Luís Medina García.

Que l’alcalde siga el notari i el metge el primer tinent, no agrada massa alsalaquasers. Per això, el 14 de desembre de 1879 un grup de

propietarios y vecinos de Alaquàs... guiados solo por el deseo de que los pre-ceptos legales sean por todos respetados denuncien la incompatibilitat amb elcàrrec d’alcalde i primer tinent, perquè el primero es el notario del pueblo i laley especial del notariado, en su artículo 16 establece, que el ejercicio delcargo de notario es incompatible con cualquier otro que lleve aneja jurisdiccióny con todo empleo público… el depositario de la fé pública no debe interveniren ninguna clase de funciones, que puedan menoscabar su independencia yprivarle de su prestigio. Respecto al segundo alcalde D. Manuel Vilar, no sehallan menos espresadas en la ley sus causas de incompatibilidad. El párrafo3º del artículo 43 de la mencionada ley municipal dice que en ningun casopuede ser concejal, el que desempeña funciones públicas retribuidas de losfondos municipales.

Por todo ello

Suplican a V.S. se sirva separar de los cargos de alcalde y primer teniente delAyuntamiento del pueblo de Alacuás á D. Constantino Sapena y á D. ManuelVilar, nombrando quien los sustituya con arreglo á lo dispuesto en el artº 46 dela ley municipal. Así lo esperan los esponentes, de la reconocida justificaciónde V.E.

Alacuás 14 de Diciembre 1878. No consta signatura.

Exmo.Sr. Gobernador civil de esta Provincia

La situació era realment irregular i el governador, que ho sabia, remet el docu-ment a una comissió per tal que dictamine i li propose com resoldre el con-flicte. El dictamen permetrà allargar el procés. L’informe que emet el co-missionat, especifica que malgrat que el Alcalde y el Teniente Alcalde seencuentran comprendidos en las disposiciones legales vigentes… el que

79


escribe entiende que no ha lugar a proceder en el asunto, mientras no seprueben clara y terminantemente los mencionados estremos...

La ironia rau en que calia justificar que l’alcalde era el notari i el primer tinentel metge, quan havien estat nomenats pel mateix governador.

Vam escorcollar, sense èxit, en l’arxiu per veure com se va solucionar elcas, però en desembre del 1878 es convocaven eleccions per a renovarels Ajuntaments el 1879. Amb l’informe de la comissió se’ls va donar unaeixida sense que haveren de dimitir. A l’any 1880 ja no formen part de lacorporació.

ANY 1880. Després de les eleccions han canviat totalment les persones queconformen l’Ajuntament.

Alcalde: Luís Medina García. Regidors: Paulino Gil, Ramón García, Francisco Aguilar, Tomás Ferrer,Miguel Llácer i Vicente Portalés.

Lluís Medina García va ser qui signa les Ordenanzas Municipales de Policíaurbana y rural de 1879 que van ser aprovades pel governador per Decret de8 d’abril de 1880.18

ANY 1881.

Alcalde: Luís Medina García. Regidors: Manuel Vilar, Paulino Gil Soriano, Francisco Aguilar, MiguelLlácer, Tomás Ferrer, Vicente Portalés i Ramón Peiró.

Es convoquen eleccions a Corts per al 1882.

Els dos polítics més representatius són: el conservador Cánovas del Castilloi el liberal Práxedes Mateo Sagasta. Acordaran establir un torn en el govern.

Hi ha una calma política ficticia, però que permet el progrés econòmic.

80

18 LLORENÇ VILA, JOAQUIM: Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Alaquàs, 1986.


ANY 1882. El torn és per a Sagasta. I com a resultat de les eleccions:

Alcalde Miguel Medina Peiró.Regidors: Luís Medina García, Vicente Palop, Ramón Peiró, FranciscoAguilar, Tomás Ferrer, Miguel Llácer, Vicente Portalés i Francisco Gil.

TRIENNI 1883-1886. El 1883 es convoquen eleccions per al 1884. D’acord ambel pacte guanyarà Cànovas.

L’Ajuntament el conformen:

Alcalde: Ramón García Lerma. Regidors: Miguel Medina Peiró, Francisco Gil, José Guillem, PascualAndrés, Miguel Palop, Juan Martínez, Salvador García i Vicente Palop.

L’epidèmia de còlera mòrbid de 1885 a Alaquàs va ser una de les més des-tructives.

BIENNI 1887-1888. Eleccions municipals. Renovació de regidors.

Alcalde: Luís Medina García. Regidors: Paulino Gil Soriano, Ramón Peiró Vilanova, Ramón AlfonsoPortalés, José Martí Palop, Paulino Montalt Portalés, Miguel MontosoBoscá, Francisco Guillem Fluixá i Salvador Planells Cubells.

BIENNI 1889-1890. Renovació de tres regidors. A l’acta només consten elstres que entren a la corporació.

Alcalde: Luís Medina García. Primer Tinent: Ramón Alfonso Portalés.

Segons l’acta d’escrutini:

Electores de este Colegio según el censo .................180.Electores que han votado según las listasnumeradas llevadas por los interventores....................70.

També d’acord amb l’acta, ...en cumplimiento de lo preceptuado en el artícu-lo 89 de la ley se consigna que no hubo protestas ni reclamaciones sobre lavotación ni el escrutinio.

81


Els tres regidors entrants són: Ramón García Lerma que obté 40 vots;Pascual Andrés Alfonso, que també n’aconsegueix 40 i Vicente Palop Sanchoamb 30 vots.

BIENNI 1891-1893. Guerra a Cuba i Filipines. En 1891 es renoven tres regi-dors.El nou Ajuntament romandrà fins el 1893.

Alcalde: Salvador García Martínez. Regidors: Vicente Gil Prósper, Vicente Aguilar Montalt, Benito MontaltMartínez i Vicente Palop Sancho.Regidor síndic Tomás Gil LermaRegidor interventor Manuel Cosme Navarro.

Malgrat la guerra a ultramar, es realitzaren eleccions municipals l’any 1893,però no hem trobat documentació.

BIENNI 1894-1896. L’acta de les eleccions de 1897 per a renovar quatre regi-dors, està signada per Miguel Palop Portalés, la qual cosa vol dir que eral’alcalde, com a mínim, durant el bienni 1894-1896. No ha quedat constàn-cia dels regidors.

BIENNI 1897-1898. De 1897 tenim les llistes d’escrutini de regidors, però noestà l’acta on el governador nomena l’alcalde. Es triava normalment qui haviaobtingut més vots. Per això aventurem:

Alcalde: Miguel Palop Portalés. Regidors: José Medina Portalés, Vicente Montalt Portalés, VicentePalop Sancho, Benito Montalt Martínez, José Montalt Portalés,Francisco Besó García i Salvador Palop Palop.

BIENNI 1899-1900.Alcalde: Benito Montalt Martínez.19

Regidors: Francisco Besó Marcos; Emilio Gil Lerma; Salvador Palop

82

19 Sobre Benito Montalt Martínez podeu llegir: TARÍN I LÓPEZ, RAMÓN: «La séquia de Benàger i els sistemes de reg del’Horta d’Alaquàs». Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Alaquàs, 1998, p. 91. Els besnets de Benito Montalt Martínez, Benet Burriel Martínez i Antonio Monzó Ferrandis, em conten que en la tra-dició oral familiar ha quedat que, éssent Batlle “el iaio Benito” va dur l’electricitat al poble, els tramvies i una cosa


Palop; José Vento García i Francisco Alfonso Sena.Regidors: Francisco Besó Ramos; Salvador Palop Palop; José MedinaPortalés. Regidor síndic: Francisco Alonso Sena.

ANY 1901.Alcalde: Vicente Palop Sancho. Primer i segon tinents: Benito Montalt Martínez i José Vento García.

BIENNI 1902-1903. El 17 de maig Alfons XIII és proclamat rey.Alcalde: Salvador García Salabert. Primer i segon tinents: Daniel Pallardó Andreu i Francisco Besó Ramos. Regidors: Salvador Palop Palop; Blas Catalá Palop; Francisco BesóGarcía; Salvador Planells Cubells. Regidor síndic: Emilio Gil Lerma.

TRIENNI 1904-1906.Alcalde: Sebastián Alòs Prósper. Primer i segon tinents: Francisco Besó García i Daniel Pallardó Andreu. Regidors: Joaquín Vento Peiró; Vicente Palop Sánchez; Ramón PeiróPortalés i Salvador Planells Cubells. Regidor síndic: Blas Catalá Palop.

ANY 1907.Alcalde: Miguel Palop Portalés. Regidors: Francisco Sanz, Joaquín Vento, Francisco Forment, RamónPeiró i José Sanz.

BIENI 1908-1909. Alcalde: Salvador García Martínez. Primer tinent: Miguel Palop Portalés. Regidors: Joaquín Vento Peiró, Francisco Sena Medina, FranciscoForment, Ramón Peiró Portalés, José Sanz, Francisco Alfonso, JoséGuillem i Pascual Andrés.

En 1909 és l’Exposició Regional a València.

83

que encara que semble baladí va tindre molt de ressó popular, va posar “els botadors” del Carrer Major. Els “botadors”eren unes plataformes de pedra arrenglerades de banda a banda del carrer i a la distància d’un poc més d’una passa.Per passar a l’altra banda del carrer calía botar d’una pedra a l’altra, d’ahí allò de “botadors”, per a que quan plovia,no s’embrutaren de fang els ciutadans. Benito Montalt té dedicat un carrer al barri de l’Ave Maria.


BIENNI 1910-1911. Alcalde: Francisco Sena Medina. Primer i segon tinent: José María Palop Guillem i Francisco AlonsoSerra.Regidors: Salvador Vento Peiró, Mariano Martínez Ros, FranciscoBarberá García, Ramón Peiró Portalés, Francisco Besó Ramón i DanielPallardó Andreu.Regidor síndic: Miguel Forment Soria.

A l’any 1910, el cometa Halley es fa visible. Es diu que impactarà sobre laTerra i va a “acabar-se el món”.

El 30 d’octubre 1910 nàix a Oriola, el poeta Miguel Hernández.

ANY 1912. Alcalde: Miguel Forment Soria. Primer i segon tinent: José María Palop Guillem i Francisco SenaMedina.Regidors: Francisco Barberá García, José María Guillem, José FerrandoPeiró, Francisco Martínez i Vicente Palop Sancho.

Primer centenari de la Constitució de 1812. No ens consta que es celebrara.

BIENNI 1913-1914. En 1914 s’inicia la Primera Guerra Mundial. Com que ladocumentació està molt deteriorada, l’Arxiu de la Diputació ha decidit que noes pot consultar fins que es restaure.

ANY 1915.Alcalde: José María Palop Guillem. Regidors: José María Guillem, Salvador Vento Peiró, José FerrandoPeiró, Francisco Martínez, Salvador Ferrer Martínez i José Sena.

ANY 1916. Alcalde: José María Palop Guillem. Regidors: Salvador Vento Peiró, José Barberá, Miguel Medina,Salvador Ferrer Martínez, José Ferrando Peiró, Terensio Palop i JoséSena.Regidor síndic: Francisco Martínez.

84


ANY 1917. Alcalde: José María Palop Guillem. Regidors: Terencio Palop Montoro, Miguel Medina, Salvador FerrerMartínez i José Sanz.

En l’acta d’elecció de regidors apareixen, sense cap explicació, els noms d’exregidors: Miguel Palop, Pascual Andrés i José Medina.

Revolució bolxevic a Rússia. A València vaga general de ferroviaris que des-prés s’exten a tot l’estat.

TRIENNI 1918-1920. Any d’eleccions. Alcalde: Joaquín Vento Peiró. Regidors: José Barberá García, Pedro Laborda, Salvador Tárrega,Miguel Montoro Medina, Miguel Medina Portalés, Terencio PalopMontoro, Miguel Palop i Pascual Gil.

El 1918 acaba la Primera Gran Guerra.

Epidèmia de “la cucaratxa” que a Europa era coneguda com “grip assiàtica”o “grip espanyola”. A Alaquàs ataca la malaltia amb virulència.

BIENNI 1921-1922. Alcalde: Joaquín Vento Peiró. Regidors: Pedro Laborda, Salvador Tárrega, Pascual Gil, José FerrandoPeiró, Miguel Martí, Francisco Catalá Tárrega, Miguel Palop, JoséMaría Guillem i José Sanz.

ANY 1923. En acta de 7 de gener apareix la següent composició municipal: Alcalde: Francisco Sena Medina. Regidors: Miguel Forment, José Ferrando Peiró, Macario García, JoséPeiró, Pascual Medina i Francisco Catalá.

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA: 1923-1930

ANY 1923. Hi ha dos moments: abans i després del 13 de setembre.

Les actes de 2 i 16 de març, quan encara no s’ha instaurat la Dictadura,l’Ajuntament el formen:

85


Alcalde: Sebastián Alòs. Regidors: Blas Català, Miguel Tárrega, Francisco Forment, FranciscoMontalt i Luís Planells.

El 13 setembre el rey encomana formar govern a Primo de Rivera. No hihaurà eleccions municipals fins 1930. Els alcaldes i regidors els nomenael governador entre els components de la Unión Patriótica, partit conser-vador.

En l’acta de 24 de setembre ja signa com alcalde José Sánchis Almiñano.

QUINQUENNI 1924 A 1929.Alcalde: José Sánchis Almiñano.Regidors: Sebastián Alós Martínez; -en alguns documents Sebastiàconsta com alcalde- Blas Català, Francisco Montalt, Pascual Andrés,Francisco Palop, Luís Planells Ferrer, Domingo Medina Cubells iFrancisco Forment.

ANY 1928. José Sanchis Almiñano abandona l’alcaldia. El substituèix JoséJimeno.20

El 24 d’octubre de 1929 és el “dijous negre” que marca l’inici de la “Grandepressió” i la posterior caiguda de la Borsa de Wall Street que conduirà a lacrisi econòmica mundial.

BIENNI 1930-31.El 28 de gener 1930, Primo de Rivera abandona el poder. Alfonso XIII nomenael general Dámaso Berenguer i comença la Dictablanda.

En gener del 1931 és alcalde José Gimeno. És de suposar que la resta de lacorporació municipal continuaria.

20 FERRER, JESÚS I SORIANO, JOSÉ MARÍA: «Els anys de la República a Alaquàs (1931-1936)». Quaderns d’Investigaciód’Alaquàs. Alaquàs, 2011, p. 43 i ss.

86


ANY 1931. LA SEGONA REPÚBLICA: CONSTITUCIÓ DE 1931.Es convoquen eleccions municipals per al diumenge 12 d’abril. Les guanyenels republicans. El 14 d’abril, el Govern Provisional proclama la SegonaRepública.

L’expedient d’autorització del col·legi Madre Josefa Campos conté una certi-ficació de buena conducta a favor de Josefa Campos Talamantes de data 24de setembre de 1931. Signa com alcalde Francisco Palop Guillem, que asetembre del 31 ho seria amb caràcter accidental o signaria en representació,però que formava part de la corporació.

És nomenat primer alcalde de la República: Máximo Martí Boscá. Dels regi-dors només tenim: Francisco Gil i Francisco Forment Martínez.20

ANY 1933.Al Boletín Oficial de la Provincia de Valencia número extraordinari del 3 d’abrilde 1933 està la convocatòria d’eleccions municipals, són les primeres en lesquals voten les dones.

La caixa corresponent a les eleccions del 33 només conserva la documenta-ció completa de Cerdà, un poblet de la Costera. De la resta de pobles no hiha res, potser la documentació es quedaria en cada poble. D’Alaquàs no hemtrobat documentació.

L’Alcalde és: Francisco Forment Martínez, que ha substituit Màxim MartíBoscà.20

Sis mesos després de la convocatòria d’eleccions, que no s’havien posaten marxa, la Gaceta de Madrid, publica amb data de 21 d’octubre de 1933,un Decret del Ministeri de la Governació ...aplazando hasta la fecha queoportunamente se designe las elecciones generales de Ayuntamientos.(pàgina 532). Aquestes eleccions del 33 no es convocaran definitivamentfins 1936.

ANY 1935. Només tenim:Alcalde: Francisco Forment.Regidor: Pascual Cervera Requeni

87


LA GUERRA CIVIL: 1936-1939

A partir de 1936 s’han consultat els Llibres d’Actes del Plenari i de laPermanent de l’Ajuntament d’Alaquàs, que es conserven a l’Arxiu de laSecretaria Municipal.

Es convoquen eleccions generals. Guanya el Front Popular.

A la primera acta del Plenari tota la corporació es dol per la destrucció de l’ar-xiu municipal que ha estat cremat por unos individuos forasteros. Es comen-ça un nou llibre.

El primer nom que apareix com alcalde és Pascual Cervera Requeni.

Amb el cop d’estat del 18 de juliol es crea una Comissió Gestora Provisional.A l’acta de constitució hi apareix com alcalde provisional de la Gestora: VirgilioBesó.

El 4 de novembre de 1936 es forma una nova Gestora sota la presidènciad’Antonio Martí Mateu. També estan: Máximo Martí Barberá; Máximo MartíBoscá; Emilio Sánchis; Miguel Bonet i Vicente Santaperpetua Nacher.Máximo Martí es nomenat depositario de fondos municipales, con carácteraccidental, por encontrarse el anterior en el frente de combate (Teruel).

El 10 de desembre de 1937 es formen les comissions informatives munici-pals.21 El 17 de desembre és nomenat alcalde: Vicente SantaperpétuaNacher.

ANY 1937. En la sessió extraordinària de 22 de febrer pren possessió elConsell Municipal definitiu. L’acta la transcrivim:

Sesión extraordinària del dia 22 de febrero

Acta de toma de posesión del Consejo Municipal

En la Villa de Alaquàs á veintidós de febrero de mil novecientos treinta y siete.Ante D. Enrique Martí Mateu como Presidente de la Gestora y D. Máximo

21 El fet ja ha estat estudiat per MARTÍNEZ GUIRAO, MATÍAS: «Una visión de Alaquàs durante la Guerra Civil». Quadernsd’Investigació d’Alaquas. Alaquàs, 1991.

88


89

Martí Boscá, como Depositario de los fondos municipales convoca al nuevoConsejo Municipal para la toma de posesión de dicho Consejo. Nombrando losnuevos cargos por votación los cuales se expresan al margen.

No siendo otro el objeto de la presente reunión se levanta la sesión siendo lasdieciocho horas.”

Els càrrecs són:President: Enrique Martí Menau.Vice-Presidet: Jesús Cervera Sáez.Dipositari: Ricardo Campos Serra.Consellers: José Martí Espelleta, José Peiró Martí, Francisco BesóGarcía, Baltasar García Serrano, Mariano Casabán Brisa, JuanMartínez García i Ricardo Campos Serra, d’Esquerra Republicana22 querenuncia al puesto perquè l’Institut Ripoll on treballa se ha trasladadoa otra provincia.

Com que Ricardo era també el dipositari municipal, en 10 de juliol del 1938es nomena substitut provisional Ernesto Martí Medina.

22 En l’acta de 10 de juliol de 1938 diu que Ricardo pertany al partit Unión Republicana Nacional.

Signatura dels consellers.


ANY 1938. En l’acta de 9 de gener, per a l’aprovació dels pressupostos ordi-naris de 1938 es pot llegir al marge:

Señores concurrentesAlcalde Presidente: Enrique Martí Menau. Tenientes: Jesús Cervera Saez i Ernesto Martí Medina. Consejeros: José Martí Espelleta; Ricardo Campos Serra; Emilio CataláBoltes i Francisco Besó García.Síndico: Mariano Casaban Brisa.

ANY 1939. La sessió del 27 de gener està presidida pel Vice-President JesúsCervera Saez. A l’acta es llig:

Por la Presidencia y después de dar conocimiento de las causas que hanmotivado para hacerse cargo de la Alcaldía explica en la situación en que haquedado el Consejo y servicios a cargo del mismo a consecuencia de la movi-lización últimamente decretada por el Ministerio de Defensa Nacional puestoque alcanza al Presidente, Enrique Martí Menau, Consejeros José MartíEspelleta y Emilio Catalá Boltes, estando también movilizado el vigilante noc-turno y sepulturero Vicente Carot Portalés y los Consejeros percatados de laimportancia que tiene este extremo tras deliberación razonada y con el fin deque no se paralicen los servicios y mientras se resuelve definitivamente lasituación militar de los movilizados se adopta por unanimidad los siguientesacuerdos....”

És l’última acta republicana.

El primer dia del mes d’abril de 1939 acaba la Guerra Civil.

L’AJUNTAMENT DURANT EL FRANQUISME

27 ABRIL 1939. Primera acta del periode franquista. L’acta diu:

Acta de Constitución Provisional de la Comisión Gestora de Alacuás.En Alacuas partido judicial de Torrente provincia de Valencia a veintitrés deAbril de mil novecientos treinta y nueve Año de la Victoria.

D. Casto Pérez de Arévalo Alferez del Cuerpo Jurídico Militar, en nombre delExcm. Señor General Jefe del Cuerpo de Ejercito de Galicia nombró laComisión Gestora Provisional de esta localidad formándola los siguientes

90


91

señores: Alcalde-Presidente: D. Ramón Besó Peiró, 1er. Teniente Alcalde: D.José María Planells Ferrer; 2º. Teniente Alcalde: D. Elías Gonzalez Catalá,Concejal Síndico: D. Juan Portalés Medina. Concejal Depositario D. José PalopPalop. Concejales D. Miguel Montoro Sena, D. Vicente Alós Tormo, DonVicente Alós Haro y Don José Martí Tárrega. Secretario Provisional DonFermín Villarroya Bayo. Estos nombramientos tienen carácter provisional ysolo subsistirán hasta que por las Autoridades que designe el Ministerio delInterior se proceda a la constitución definitiva de dichas corporaciones...

Si se produjera alguna vacante, se pondrá inmediatamente en conocimientode la Auditoria de Guerra del Ejército de Ocupación, radicante en Madrid.

Presentes los mencionados señores Juran por su honor desempeñar fielmen-te sus respectivas funciones con celo, austeridad y energía, inspirándose enlas normas de la España Nacional y del Generalísimo Franco, nuestro gloriosoCaudillo, realizando su cometido con la máxima rapidez que la acertada reso-lución de cada caso exija…

Y para que conste, firman conmigo la presente después de quedar enteradosde su contenido, aceptando y agradeciendo su nombramiento que les permi-tecooperar con el mayor entusiasmo el resurgir de España.

Signatures que apareixen a l’acta.


A les 11 de la nit del mateix 27 d’abril, es reuneix la Gestora per a, entred’altres temes: designar els components de les comissions municipals;nomenar l’agutzil provisional José María Alós Tormo; ordenar que desapa-reguen todos los anuncios y propaganda roja que existe en las paredes delos edificios… i nomenar secretari provisional D. Ramón Peiró Sánchis.

L’1 de setembre de 1939 Alemània invadeix Polònia i davant la negativa a reti-rar-se, els aliats li declaren la guerra. Comença la Segona Guerra Mundial.

ANY 1940-1942.El 6 de febrer del 40 cesa la Gestora provisional i es constitueix la definitiva.Havia estat nomenat alcalde Elias González Catalá, però hallándose impedi-do físicamente no puede desempeñar el cargo de Alcalde Presidente paraque ha sido designado, por lo que se acuerda devolver al Gobierno Civil sucredencial...

Finalment la Corporació queda de la següent manera:Alcalde-President: José María Planells Ferrer. Primer i segon tinents: José Martí Tárrega i Vicente Alós Tormo. Vocals gestors: Vicente Alós Haro i José María Montoro Medina.Síndic: Juan Portalés Medina.Dipositari: Francisco Montalt Peiró.A l’acta de l’1 de desembre apareix un nou regidor: Ramón Gil.

En 1941 davant la manca de productes bàsics com l’arròs, el blat, el sucre,les creïlles, la carn o el tabac, comença el fenòmen que es coneix com l’èpo-ca del racionament i l’estraperlo.

El 28 de març 1942 mor Miguel Hernàndez a la presó d’Alacant.

BIENNI 1943-44. El 18 d’octubre de 1943 es nomena una nova gestora muni-cipal aprobada por el Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación a propuesta delExcmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia.

Alcalde: José Alós Haro. Primer tinent i dipositari dels caudals municipals: José María PalopPalop.Segon tinent: José Soriano Portalés.

92


93

Gestors: José Martínez Peiró, Elíes Forment Ferrer, Macario GarcíaPalop, Francisco Forment Martínez, José Sancho Santamaría i JesúsRos Medina. Procurador síndic: Macario García Palop.

ANY 1945. Se publica La Ley de Bases de Régimen Local per a la gestió iadministració dels municipis.

D’acord amb aquesta llei, l’Ajuntament ha d’estar format per representantselegits entre els tres terços següents: Terç Familiar, que el formen caps defamilia. Terç Sindical, els representants dels sindicats verticals del poble. TerçEntitats, en representació de les entitats econòmiques, culturals i professio-nals del poble.

PRESA DE POSSESSIÓ DE LA NOVA GESTORA.

Al Plenari de 12 de maig de 1945, l’alcalde fa menció de les obres públiquesque ha realitzat, entre elles la reconstrucción del Calvario, andenes a amboslados de la carretera de Torrente a la Villa –la Fillola- terminando en el conven-to de las Oblatas del Redentor, aseo de la Casa Consistorial y MataderoPúblico, compra de los terrenos destinados para las Viviendas Protegidas yrenovación de la red de tuberías... Dirige calurosos elogios a la figura valientedel Mundo Excmo. Sr D. Francisco Franco que nos ha librado de la tremendacatástrofe que ha asolado la Humanidad, terminando estos párrafos con unvibrante ¡Arriba España! ¡Viva Franco!

Renuncien al càrrec: Hilario Forment Martínes perquè està malalt i VicenteAlós Alfonso que dice que sintiéndolo mucho no puede aceptar el cargo porimpedírselo sus muchísimas ocupaciones...

L’Ajuntament queda configurat així: Alcalde: Francisco Alós Haro. Tenientes alcaldes: Eusebio Tárrega Ros i José Palop Palop.Gestores: José María Sancho Santamaría; José Ruiz Martí; FranciscoPlanells Martínez i Miguel Cubells Martínez, no tomando posesión losgestores Hilario Forment Martínez –damunt del “Martínez” posa“Ros”– i Vicente Alòs Alfonso.En l’acta del 16 de juliol de 1945 sí consta Jose María Palop Palop queno apareix a l’acta del 12 de maig.


El 7 i el 9 d’agost de 1945, els Estats Units de Nordamèrica llancen les pri-meres bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. Acaba de facte laSegona Guerra Mundial.

ANY 1949. NOU AJUNTAMENT

Acta de 6 de Febrer de 1949. Constitució del Nuevo Ayuntamiento d’acordamb la Ley de Bases de Régimen Local de diecisiete de julio de mil nove-cientos cuarenta y cinco i les normes de 21 de enero de 1949.

Regidors elegits pels tres terços que marca la llei:

Pel de Representació Familiar: José María Palop Palop, Salvador MontoroForriol i Juan García García.

Pel de Representació Sindical: Francisco Planells Martínez, Miguel MontoroSena i Eusebio Tárrega Ros.

Pel d’Entitats Econòmiques, Culturals o Professionals: José Segura Pallardó,Paulino Montalt Alfonso i Miguel Ferrer March.

Els càrrecs són:Alcalde-Presidente: José María Palop Palop. Primera i segona tenència: Eusebio Tárrega Ros i Francisco Planells Martínez. Regidors: Salvador Montoro Forriol, Juan García García, José SeguraPallardó, Paulino Montalt Alfonso i Miguel Ferrer March.Dipositari dels fons municipals: Miguel Montoro Sena.

El 31 de març es nomenen les comissions municipals que són diferents a lesdel període anterior:

Hisenda. Siendo nombrados para formar parte de los mismos, D. MiguelMontoro presidente, y como vocales don Miguel Ferrer y D. José SeguraFoment. Siendo nombrados para esta Comisión, presidente D. EusebioTárrega y vocales los Sres García y Montalt.

Governació. Será Presidente D. José Legua y vocales García y Montalt.

Educació i Sanitat. Presidente D. Francisco Planells y vocales MiguelMontoro y Salvador Montoro.

94


95

ANY 1950. En l’acta de la sessió extraordinària del 14 d’agost hi ha constànciad’un fet ben curiós i que guarda relació amb el càrrec d’alcaldessa d’Alaquàs.

La transcrivim.

Se adoptaron los siguientes acuerdos:

Primero: Nombrar a nuestra patrona a la Santísima Virgen del Olivar,Alcaldesa Honorífica, Perpétua de esta Villa.

Segundo: Que de acuerdo con la Autoridad Eclesiástica de la localidad y enrelación con los clavarios del presente año, se le imponga, por el Señor Alcaldeel Bastón de Mando con la mayor solemnidad en las próximas fiestas a laImagen principal que será sacada de su Camarín con motivo de conmemorar-se las Bodas de Oro del sexto centenario.

Tercero: Que la fotografía de la imagen con las insignias de mando sea colo-cada en la Presidencia del Salón de Sesiones.

Cuarto: Libre y espontáneamente toda la Corporación acuerda aportar enespecie el oro necesario para fundir la empuñadura y cantera del Bastónde Mando ofrecido a la Patrona como obsequio y recuerdo.

(Les negretes són nostres)

Signatures de l’acta.


Signen l’acord: José María Palop Palop, Eusebio Tárrega Ros, FranciscoPlanells, Miguel Montoro Sena, Salvador Montoro, Paulino Montal Alfonso,José Segura Pallardó, Juan García García, Miguel Ferrer March i una signaturail·legible.

No apareixen les signatures dels regidors José Martí Tárrega i Ricardo MartíAguilar que formen part de la corporació.

ANY 1952.Es publica en 17 de maig el Reglamento de Organización Funcionamiento yRégimen Jurídico de las Corporaciones Locales, que desenvolupava la Llei deRègim Local.

A l’acta de la sessió extraordinària del Plenari de 3 de febrer de 1952 per a laconstitució del nou Ajuntament consta la renovació trienal.

Cesen: Francisco Planells Martínez, José Segura Pallardó i Salvador MontoroForriol. S’incorporen: Pel terç de representació Familiar José Andreu Ferrando;pel Sindical José Martí Tárrega i per les Entitats Ricardo Martí Aguilar.

El señor alcalde pren jurament els nous regidors amb la fórmula tradicional del’època: Juro servir fielmente a España, guardar lealtad al Jefe del Estado,defender y fomentar los intereses del Municipio, mantener mi competenciay ajustar mi conducta a la dignidad del cargo. El señor alcalde contesta: Si asílo hacéis Dios y España os lo premien, y si no os lo demanden.

El nou Ajuntament queda constituit amb les següents persones:Alcalde: José María Palop PalopRepresentació familiar: Juan García García i José Andreu Ferrando. Representació sindical: Miguel Montoro Sena, Eusebio Tárrega Ros,nomenat primer tinent i José Martí Tárrega. Representació corporativa: Paulino Montalt Alfonso, Miguel FerrerMarch, nomenat segon tinent i Ricardo Martí Aguilar.

Apareix també els càrrecs d’interventor, José María Ballesteros Moreno i eldel secretari Manuel Marqués Lesarte.

En la sessió extraordinària del 6 d’abril de 1952 para dar posesión de laAlcaldía a D. José María Sancho Santamaría, assisteix a l’acte El Inspector

96


97

Provincial del Movimiento y Delegado del Excmo. Sr. Gobernador Civil D.Benito Sáez González Elipe, acompañado del Alcalde cesante D. José MaríaPalop Palop.

L’acte acaba segons el costum de l’època amb un entusiasta ¡ArribaEspaña!... y cantándose el Cara al Sol, pronunciando las invocaciones deritual que fueron contestadas por D. Benito Sáez.

Després de la presa de possessió de José María Sancho Santamaría esmanté la mateixa corporació, només canvia l’alcalde. El 16 d’abril de 1952 esnomenen primer i segon tinents: Ricardo Martí Aguilar i José Martí Tárrega.Es considera que l’any 1953 és l’ultim de “l’estraperlo”.

Any 1955. S’han celebrat les eleccions. En la sessió extraordinària de 6 defebrer de 1955 para la constitución del nuevo Ayuntamiento. Es constitueixel nou Ajuntament que està format per:

Alcalde: D. José María Sancho Santamaría. Regidors: Jerónimo Pons Gil, Luís Sena Aguilar, Francisco AndreuFerrando, José Andreu Ferrando, Cayetano Portalés Besó, EstanislaoFerrer Forment i José María Montalt Alfonso. Primer i segon tinents: don Ricardo Martí Aguilar i don José MartíTárrega. No consta el terç pel que van.

El 14 d’octubre ocorre la riuada de 1957. A Alaquàs té conseqüències catas-tròfiques.

ANY 1958.Acta de 16 de març de 1958 para la constitución del nuevo Ayuntamiento.

Alcalde: José María Sancho Santamaría.Regidors: Terç Familiar: Jerónimo Pons Gil, Luís Sena Aguilar i RicardoPlanells Segura. Terç Sindical: Francisco Andreu Ferrando, Cayetano Portalés Besó iFrancisco Ferrer Martí. Terç Entitats: Estanislao Ferrer Forment, José María Montalt Alfonso iPascual Andrés Legua. Primer i segons tinents: Fancisco Ferrer Martí i Francisco AndreuFerrando.


A l’any 1959 es posa en vigència el Plan de estabilización de Laureano LópezRodó. Comença el desarrollismo. Augmenten els ingresos per divises delsemigrants i del turisme.

ANY 1960.El 4 de novembre del 1960 s’acorda quin són els regidors que han de reno-var-se. Són sis, dos per cada terç d’un total dels 9 que formenl’Ajuntament.

El 5 de febrer de 1961 es realitza la sessió extraordinària de constitució delnou Ajuntament.

Alcalde-President: José María Sancho Santamaría. Regidors: Terç familiar: José Sena Portalés, Enrique Pons Gil i MarianoPlanells Segura. Terç Sindical: Tomás Ferrer Martínez, Manuel Tárrega Llácer i FranciscoFerrer Martí. Terç Entitats: Rafael Medina Guillot, José María Taberner Mateu iPascual Andrés Legua.Primer i segon tinents: Francisco Ferrer Martí i Tomás Ferrer Martínez.

Volem fer notar que la fórmula de jurament dels regidors ha canviat respec-te a la de fa 10 anys. No apareix la lealtad al Jefe del Estado. La que apareixa l’acte de jurament és: Juro lealtad a los principios fundamentales delMovimiento Nacional y demás leyes fundamentales del Reino i l’Alcaldecontesta: Si así lo hacéis, Dios y España os lo premien, y si no, os lodemanden.

Els nous regidors, segons consta en acta ho són sin tacha.

ANY 1964. RENOVACIÓ TRIENNAL.El 2 de febrer, d’acord amb els articles 126 i 127 de la Ley de Régimen Localcorrespon cesar: Mariano Planells Segura, Francisco Ferrer Martí i PascualAndrés Legua.

Correspon incorporar-se: Terç Familiar: Pascual Serrano Gil. Terç Sindical: Francisco Ferrer Martí.Terç Entitats: Vicente Palop Palop.

98


99

La corporació quedará: Alcalde: José María Sancho Santamaría. Terç Familiar: José Sena Portalés, Enrique Pons Gil i Pascual SerranoGil.Representació Sindical: Tomás Ferrer Martínez, Manuel Tárrega Lláceri Francisco Ferrer Martínez. Per les Entitats: Rafael Medina Guillot, José María Taberner Mateu iVicente Palop Palop.

El 5 de juny el Secretari escriu que se hace constar que este Ayuntamientose halla integrado por nueve Concejales de derecho y nueve de hecho.Inici del Primer Plan de desarrollo.

Per al 14 de desembre de 1966 el franquisme convoca un ReferendumNacional per a recolçar la Ley Orgànica del Estado. Calia votar sí o no.

Paperetes per al Referendum Nacional del 14 de desembre de 1966.


ANY 1967.Es convocaren eleccions en octubre del 1966 per a 1967. Com a resultat delscomicis, l’Ajuntament queda conformat per les següents persones:

Alcalde: José María Sancho Santamaría. Terç Familiar: Pascual Serrano Gil, Martín Llacer Martínez, nomenatPrimer tinent i José María Montesinos Forment. Terç Sindical: Francisco Ferrer Martínez, Francisco Ferrer Martí iRamón Portalés Besó. Terç Entitats: Vicente Palop Palop, Elías Forment Ferrer, nomenatsegon tinent i Luís Crespo Ródenas.

Per a la votació de compromisari que han de participar en l’elecció deConsejeros Nacionales del Movimiento por esta provincia de Valencia esdesigna després d’una votació: Martín Llácer Martínez, Elías Forment Ferreri José Montesinos Forment. Sel’s hi dóna credencial, advirtiéndoles de laobligación que tienen de presentarse en la Sede del Consejo Provincial delMovimiento el dia veintiuno del actual, a las diez horas treinta minutos, enque dará comienzo la votación.

A 1968 s’inicia el Segundo Plan de desarrollo.

El 20 de juliol 1969 la nau Apolo arriba a la lluna.

ANY 1970.En la sessió extraordinària de 22 de setembre de 1970 cesa després de die-ciocho años de vida política José María Sancho Santamaría com “Jefe” locali pren possessió de l’Alcaldia Martín Llácer Martínez.

En 25 d’octubre la Corporación acordó declarar renovables:

Terç Familiar: Pascual Serrano Gil. Terç Sindical: Francisco Ferrer Martínez, Francisco Ferrer Martí iRamón Portalés Besó.Terç Entitats: Vicente Palop Palop i Elías Forment Ferrer.

En substitució están los concejales electos por cada uno de los grupos repre-sentativos.

100


101

Representació Familiar: Lorenzo (García) Medina, a l’acta diu LorenzoMedina.Representació Sindical: Ramón Cotino Sánchis, Miguel Medina Peiró iVicente Gil Segura. Terç Entitats: Vicente Besó García i Vicente Cubells Segura.

L’Ajuntament queda configurat: Alcalde President: Martín Llácer Martínez. Regidors pel terç Familiar: José Montesinos Forment, Lorenzo GarcíaMedina i l’alcalde Martín Llácer Martínez. Pel terç Sindical: Ramón Cotino Sánchis, Miguel Medina Peiró i VicenteGil Segura. Per les Entitats: Luís Crespo Ródenas, Vicente Besó García i VicenteCubells Sena.

En 1972 comença el Tercer Plan de desarrollo.

TRIENNI 1973-1975.L’acta de 21 d’octubre de 1973 es publiquen les vacants de regidors a reno-var que són 6 dels 9 que integran la Corporación (Art 4.R.4).

A la sessió extraordinària del 3 de febrer del 1974 pren possessió el nouAjuntament després de les eleccions habida cuenta que el número legal deconcejales de este Municipio es el de doce i el de los posesionados sin tachaes de nueve... se declara constituido el Ayuntamiento que queda formadodel siguiente modo: Alcalde-Presidente, Don Martín Llácer Martínez.Concejales de Representación Familiar, Don Lorenzo García Medina; DonFrancisco Lerma Andrés; Don José Andreu Sancho; Don Francisco PeiróUsedo. Concejales de Representación Sindical, Don Ramón Cotino Sánchis;Miguel Medina Peiró; (no posa el Don) Amadeo Aguilar Laborda; y Don JoséCervera Marí.

Concejales de Representación Corporativa: Don Vicente Besó García;Vicente Gil Segura; Vicente Besó Palop y José Martínez Montesa.

El 24 de juny són detesos a la casa d’exercicis La Puríssima, “Els 10d’Alaquàs”.

El 20 de novembre de 1975 Francisco Franco Bahamonde mor a Madrid. En1975 comença la reconversió industrial.


ANY 1976. Es manté la mateixa Corporació del 1975.

El 2 de juny de 1976 l’Ajuntament per majoría absoluta solicita de la DirecciónGeneral de Administarción Local que la Corporación Local y la Secretaría delMunicipio de Alacuás (Valencia) sea clasificado en la clase 5ª por tener VEIN-TIUN MIL TRESCIENTOS OCHENTA Y SIETE (a l’acta està amb majúscules)habitantes de derecho a todos los efectos administartivos económicos y pro-fesionales...

ANY 1977. Convocatòria d’eleccions generals. La mateixa Corporació.

A l’acta de 9 de maig l’Ajuntament acuerda comunicar a la Junta Electoral deZona que no existen lugares para la colocación gratuita de propaganda elec-toral y señalar como local donde se podrán celebrar actos de propagandaelectoral, el campo de futbol municipal -actualment ocupat en part pel parcdel Roser-. Los días y horas serán todos los comprendidos durante la campa-ña electoral, excepto aquellos días que el equipo de futbol del Alaquás jue-gue partidos oficiales.

Primera vegada que apareix en l’acta del 9 de maig “Alaquás” amb la grafiatradicional, però amb accent tancat.

Resultats de les eleccions generals del 15 de juny.

Primer lloc: Adolfo Suarez de U.C.D. Segon lloc: Felipe González del P.S.O.E. Tercer lloc: Santiago Carrillo del P.C.

El 25 d’octubre de 1977 es signen “Els Pactes de la Moncloa”.

ANY 1978. Es manté la mateixa Corporació del 77.

En setembre, davant la sol·licitut del Govern Civil per tal que l’Ajuntamenthabilite locals per al proper Referendum del 6 de desembre per a la ratificacióde la Constitució, se acuerda ubicar para el presente año y sucesivos los

102


103

colegios electorales en cuatro 23 edificios escolares con la siguiente distribu-ción:

Grupo escolar en la calle Cuenca nº. 11 distrito 1º secciones 1, 2,4 y 5.Grupo escolar de la calle Picaña; distrito 1º. Secciones 3, 6, 7 y 8. InstitutoNacional de Bachillerato en Avenida Salas Pombo nº. 14; distrito 2º.Secciones 1 y 2.

A l’acta de 5 de desembre al punt III el regidor Ramón Cotino Sánchis ha pre-sentat la renuncia por asuntos profesionales y no puede asistir a las reunio-nes. Se li accepta la renúncia i d’acord amb l’article 67 de la Llei de RègimLocal es nomena en substitució Lorenzo García Medina.

Es celebra el Referendum per aprovar la Constitució. El “sí” obté majoria.

Acaba el periode de la dictadura i comença la transició a la democràcia.

ELS NOUS AJUNTAMENTS DE LA DEMOCRÀCIA, 1979

QUATRIENNI 1979-1983.Es convoquen eleccions municipals per al 3 d’abril del 1979.

El 24 del mateix mes, d’acord amb els resultats electorals, es celebra la:

23 Només en consten tres.

Els signants dels “Pactes de la Moncloa”.


PRIMERA SESSIÓ DE L’AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC.Preside el acto el Alcalde-Presidente Albert Taberner Ferrer y están con él losconcejales siguientes: María del Carmen Mateu Guiot, Juan Hernández Díaz;Rafael Simarro Castillejo; Jesús Martínez Villa; Antonio Gallego Martos;Pedro Moreno Sánchez; Francisco Tárrega Peiró; José García Verdú; JoséManuel Ahicardo Biot; Eduardo Forment Ortega; Eduardo Dean Molina;Rafael Soler Roses; Juan Sánchez Paños; Alejandro Navarro Roca; José A.Madrigla Gramaje; Ramón Portalés Palop; Pascual Cervera Palop; ArturoBabiera López y Luís Pérez Gorriz, excusan su presencia por indisposiciónLuís Sabater Diana.

Les asiste el Secretario Leandro López Soler.

El tres tinents-alcaldes nomenats són per ordre: Francisco Tárrega Peiró;Alejandro Navarro Roca i Luís Sabater Diana.

En aquesta sessió es distribuïren les Comissions Municipals.

També: El alcalde recordó que mañana dia 25 de abril se cumple el aniversa-rio de la Batalla de Almansa... y abogó por la oportuna conmemoración...acordándose en definitiva, a propuesta del Alcalde, redactar un comunicadoreferido al alcance de la fecha para nuestro País y que se mande a la prensapara su publicación.

Respecto a la bandera regional que haya de acompañar a la nacional en el bal-cón municipal y en los actos oficiales dependientes del Ayuntamiento maña-na y en los días de conmemoración se entabló animado debate...

Se quedó, por fin en colocar junto a la bandera nacional una solo regional, yen la votación la propuesta de la bandera con franja azul obtuvo 6 votos (losconcejales de UCD) y 10 la de la bandera cuatribarrada con el escudo delConsell, mas cuatro abstenciones, adhiriéndose el Sr. García Verdú a la pro-puesta de la mayoría.

El 23 de febrer de 1981 el Coronel Tejero entra, pistola en mà, al Congrés delsDiputats. Intent de cop d’Estat fallit.

El BOE de 10 de juliol de 1982 publica la Llei Orgànica 5/1982 d’1 de juliol. Estracta de l’Estatut d’Autonomia Valencià que entra en vigor eixe dia.

104


105

El divendres 7 de setembre de 1979, coincidint amb la cavalcada de les fes-tes tradicionals, desfilen per primera vegada els Moros i Cristians Perolers.Una “filà” de moros i una de mores. Els Cristians desfilaren per primera vega-da el 1980.

QUATRIENNI 1983-1987.Celebrades les eleccions municipals, va a constituir-se la nova corporació enla sessió extraordinària de 23 de maig de 1983.

CONSTITUCIÓ DE LA NOVA CORPORACIÓ:Transcripció de l’acta.

Declarada abierta la sesión por el Sr. Secretario, se procedió a llamar a losConcejales electos asistentes de mayor y menor edat, al objeto de formar lamesa de edat y de la que será secretario el de la Corporación... correspon-diendo la designación a D. Francisco Roselló Segura y D. Vicente SerranoCoscollar que pasan a ocupar el lugar destinado al efecto quedando constitu-ída la siguiente

MESA DE EDAD

Presidente: D. Francisco Roselló Segura de 53 años de edad. Concejal asis-tente de mayor edad.

D. Vicente Serrano Coscollar, de 26 años de edad, concejal asistente demenor edad.

Secretario: D. Ricardo Miralles Mora, Secretario de la Corporación.

Seguidamente se prestó juramento de los asistentes, según lo dispuesto enel Real Decreto 707/79 de 5 de abril (BOE número 83) bajo la fórmula:Prometo por mi conciencia y honor cumplir fielmente las obligaciones delcargo de Concejales con lealtad al Rey, y guadar y hacer guardar laConstitución como norma fundamental del Estado.

El Sr. Presidente declara constituída la Corporación por los siguientes miem-bros:

P.S.O.E. Francisco Tárrega García; Adrián Hernández García; Balbino CortésJiménez; Joaquim Llorenç Vila; Vicente Serrano Coscollar; Josep María


Martínez Ruíz; Arturo Mut Adana; José Manuel Gallur Faus; Manuel JoséAhicardo Biot y Serafín Morillo Benítez.

P.C.E. Manuel Sánchez Campayo; Juan Manuel Peña Marín; Antonio GallegoMartos; Jesús Martinez Villa; Antonio de la Torre Muñoz y Teresa PatiñoZarco.

A.P. Vicente Martí Barberá; Purificación Corral Monzó; Francisco RosellóSegura; José Silla Martínez i Manuel Peiró Aguilar.

ELECCIÓ DE L’ALCALDE-PRESIDENT.Inmediatamente después, el Secretario que suscribe, de orden del Sr.Presidente dio lectura al artículo...

Siendo el número de votos de los concejales veintiuno, ha obtenido la mayo-ría el candidato D.FRANCISCO TÁRREGA GARCÍA,(consta amb majúscules)por lo que resulta Alcalde electo, de conformidad con el artículo...

En consecuencia, por el señor Presidente se procede a declarar proclamadoALCALDE a D. FRANCISCO TÁRREGA GARCÍA... que manifiesta su acepta-ción y toma posesión del cargo pasando a ocupar la Presidencia de laCorporación...

Seguídamente, el Alcalde levantó la sesión, siendo la hora de las once treintay cinco, de que, como Secretario doy fe.

Al Plenari de 27 de setembre 1984 pren possessió com a regidor SebastiánRuiz Molina per renúncia de Jesús Martínez Villa. Al Ple de 28 de gener 1985pren possessió com a regidor Antonio Santervás Gómez en substituciód’Arturo Mut Adana, per renúncia. Al Ple del 3 de juliol 1985 pren possessióAurora Hernández Ruipérez com a regidora per renúncia de Vicente SerranoCoscollar. Al Ple del 19 de desembre 1985 pren possessió com a regidor JoséBelmonte Bermúdez en substitució per renúncia, de Joaquim Llorenç Vila. AlPle de 23 d’abril de 1986 pren possessió Diego Conchillo Almazán en substi-tució per renúncia, de Teresa Patiño Zarco.

A partir del 3 de febrer de 1986, les actes apareixen mecanografiades enpaper de timbre de l’estat. Estan signades només per l’alcalde i el secretari.

106


107

El 12 de juny del 1985 se signa El Acta de adhesión a la Comunidad Europeaque entrarà en vigor l’1 de gener de 1986

QUATRIENNI 1987-1991.D’acord amb el cens de l’1 de gener de 1987 Alaquàs passa a tindre 24.268habitants, 12.038 homes i 12.230 dones.

A les eleccions municipals celebrades el 10 de juny de 1987, els resultatssón:

PSOE: 8 regidors. IU-UPV: 8 regidors. AP: 3 regidors. UV: 1 regidor. PTE-UC: 1 regidor.

El 30 de juny de 1987 és constitueix la nova corporació i es votarà el noualcalde.

Els regidors electes, en el mateix ordre que apareixen a l’acta són:

José Miguel Lerma Marín, per UVJosé Silla Martínez, per FAPManuel Peiró Aguilar per APMiguel Tatay Olmos i Albert Taberner Ferrer, per IU-UPV-INDPRafael Simarro Castillejos, Vicente Alós Moret, Jesús Montalt Planells,Juan Miguel Peña Marín, Vicente Ferrer Guzmán, Antonio GallegoMartos, Antonio López Heredia, Francisco Tárrega García i JuanNavarro Clérigues pel P.S.O.ESerafín Morillo Benítez, Carmen Alapont Clemente, Pilar MorilloRedondo, Pedro Alcantarilla Martínez, José Cambronero Romero,Emilia del C. Balaguer Viñals i Manuel Sánchez Campallo, per PTE-UC.

En la votació per a alcaldes, Josep Lerma Marín de U.V. renuncia.Procediendo a la votación secreta por llamamiento nominal y realizado elescrutinio de los votos emitidos se proclama el siguiente resultado:

Votos leídos ...................................................................21Votos válidos..................................................................21En blanco .........................................................................4


Manuel Sánchez Campallo de PTE-UC....................1 votoAlbert Taberner Ferrer IU-UPV-INDP......................8 votosFrancisco Tárrega García P.S.O.E. ........................8 votos

Por lo que no habiendo obtenido ningún candidato la mayoría absoluta yque... la lista que ha obtenido mayor número de votos populares ha sido ladel P.S.O.E. y que dicha lista está encabezada por Francisco Tárrega García,es proclamado alcalde.

QUATRIENNI 1991-1995.Alaquàs passa a tindre 24.926 habitants; 12.439 homes i 12.487 dones.El resultat de les eleccions municipals és:

PSOE: 11 regidors. PP: 3 regidors. EU: 3 regidors. UV: 2 regidors.CDS: 1 regidor. UPV: 1 regidor.

En la sessió extraordinària del Plenari de 20 de gener de 1994 es nomena elnou Ajuntament:

Alcalde: Adrián Hernández García, del PSOE. Regidors: Lis García, Juan Navarro Clergues, Ramón Portalés Palop,López Álvarez, Just Besó Andrés, Balbino Cortés Jiménez, Pilar MorilloRedondo, Manuel Sánchez Campallo, Palop Planells, Juan Peña Marín,Usedo Catalá, Vicente Miguel García Besó, Golfe Alcácer, De la TorreMuñoz, Ruíz Molina, José Miguel Lerma Marín, Aliaga Carratalá,Tárrega Escrivá, García Gómez i Concepción Ferrer Simó.

No s’especifica a l’acta el partít polític pel qual concorren, només l’alcalde.

QUATRIENNI 1995-1999. Resultat eleccions municipals:

PSOE: 9 regidors. PP: 7 regidors. EU-EV: 4 regidors. UV-CCV: 1 regidor.

108


109

La corporació es constituèix en 17 de juny de 1995 i la formen:

Alcalde: Adrián Hernández García del PSOE. Regidors:PSOE: Manel Sánchez Campallo, Elvira García Campos, Justo BesóAndrés, María Rocío López Álvarez, Jorge Alarte Gorbe, BegoñaAlberto Amoraga i Vicente Tárrega Escrivá. PP: Vicente Miguel García Besó, Miguel Tatay Olmos, AsunciónHernández Martí, Francisco Javier Valiente Cortijo, Vicente LucasAndrés Raga, María José Sena Mate i Fidel Blasco Miota.EU-EV: Mariano Valcayo Villamor, María Concepción Martínez García,Vicente Soriano Besó i Luís Miguel Aguilera Luque. UV-CCV: Celsa María Peiró Alós.

QUATRIENNI 1999-2003.Resultats de les eleccions:

PSOE: 11 regidors. PP: 8 regidors. EUPV: 1 regidor. UV: 1 regidor.

Nova corporació. Acta de 3 de juliol de 1999:

Alcalde: Jorge Alarte Gorbe, del PSOE. Regidors:PSOE: Elvira García Campos, Miguel Blas Moret Iborra, María RosarioCalderón Gómez, Vicente Soriano Besó, María Isabel MondejarVillarejo, Vicente Francesc Forment Legua, Jesús Ortiz Sahuquilla,Consuelo Marín Blasco, Dolores Revuelta Moreno i Justiniano CuéllarMislata.PP: Miguel Tatay Olmos, Pedro Guerrero Perona, Ana María MiquelHaba, Antonio Monzó Ferrandis, María José Peiró Cabo, Jesús MolinaOrtega, María Salut Tárrega Cubells i José García Salinas. EUPV: Mariano Valcayo Villamor. UV: Juan Bautista Puig Peiró.

A partir de gener de 2002, les actes del Plenari es poden consultar a la pàginaweb municipal.


Al Plenari del 19 de juny de 2002 renúncia a l’acta de regidor José GarcíaSalma del PP, que anava en la llista de candidats amb el número 8. Elssegüents números, el 9 i el 10 són: Vicente Lucas Andrés Raga i HonoratoCases Calvo respectivament, els quals renuncien a sustituir-lo i es nomenafinalment Leonor Gonzàlez Quintanilla que pren possessió en la sessió del 24de juliol de 2002.

QUATRIENNI 2003-2007. VARIACIONS.Acta de 30 de gener 2003, constitució del Grup Mixte Municipal per sol·licitutd’una regidora que va concurrir a les municipals pel PSOE: María RosarioCalderón Gómez.

Acta 13 de febrer de 2003: moció de censura l’alcalde, sense èxit.

El 28 de febrer el Castell, sense rehabilitar, passa a propietat del poble.

Es convoquen eleccions municipals i autonòmiques per al 25 de maig de 2003.

Resultats electorals:PSOE: 15 regidors. PP: 6 regidors.

El 24 de juny de 2003 es constituèix la nova corporació resultant de les elec-cions i es nomenen els representants en les comissions gestores:

Alcalde: Jorge Alarte Gorbe, del PSOE. Regidors:PSOE: Elvira García Campos, Miguel Blas Moret Iborra, IsabelMondejar Villarejo, Consuelo Marín Blasco, Justiniano Cuellar Mislata,María Dolores Revuelta Moreno, Cristina Blasco García, Antonio SauraMarín, Eva Martínez Ruíz, Diana Muñoz Fernández, Manuela GarcíaGonzález, Juan Antonio Oñate Arcos i Camila Álvarez Esteban.Portaveu del PSOE: Vicent Soriano Besó. PP: Ana Madrigal Gramaje, Miguel Tatay Olmos, Francisco ValienteCortijo, María José Pascual Cosme i Jesús Molina Ortega. Portaveu delPP: Antonio Monzó Ferrandis.

Sessió de 20 de novembre de 2003: moció d’alcaldia per a que es comme-moren els vint-i-cinc anys de la Constitució del 6 de desembre de 1978.

110


111

Sessió de 17 de desembre de 2003: moció d’alcaldia per a que es comme-moren els 25 anys de la constitució dels Ajuntaments Democràtics desprésde la dictadura, tot i considerant que la data de 3 d’abril de 1979 cal facilitarsu incorporación al acervo popular i a la memoria histórica de nuestro pue-blo.

A partir de gener de 2004, les actes del ple es redacten també en valencià.

El 16 de febrer de 2004 es realitza Plenari per a la convocatòra d’eleccionsgenerals del 14 de març de 2004.

El 20 de febrer de 2005 es realitza referéndum consultiu sobre la ConstitucióEuropea.

En l’acta de 28 d’abril de 2005 consta l’acord d’acceptació de renúncia delregidor del PSOE Miguel Moret Iborra; el següent en la llista: Vicente ParreñoPeñarrubia renuncia, i es nomena la següent en la llista Rosa Traver Sanjuan,que pren possessió el 19 de maig de 2005.

Al Plenari de 30 de març de 2006 es nomena per moció d’alcaldia AmparoAlabau Torres Jutgesa de Pau titular, i Martín Llàcer Martínez Jutge de Pausubstitut.

QUATRIENNI 2007-2011. Eleccions municipals: Resultats electorals de 27 de maig de 2007:

PSOE: 13 regidors. PP: 8 regidors.

La vesprada del 29 de març de 2007 en un acte multitudinari i molt emotiu,els ciutadans d’Alaquàs prenen possessió del seu Castell ja rehabilitat.

El Plenari per a l’elecció de l’alcalde es realitzarà el 16 de juny al Castell Palaude la Vila, el qual va ser habilitat per acord de 30 de gener de 2003 per a cele-brar aquesta sessió.


Al Plenari del 26 de juny de 2007 és constitueix la nova Corporació i es nome-nen els representants en cada comissió municipal:

Alcalde: Jorge Alarte Gorbe. Regidors:PSOE: Elvira García Campos, Isabel Mondejar Villarejo, Eva MartínezRuiz, Juan José Alòs Roig, Consuelo Marrín Blasco, María DoloresRevuelta Moreno, Justiniano Cuellar Mislata, Cristina Blasco García,Antonio Saura Marín, Diana Muñoz Fernández i Juan Antonio OñateArcos. Portaveu PSOE: Vicent Soriano Besó. PP: Leonor González Quintanilla, Honorat Cases Calvo, María JoséPascual Cosme, Francisca Sánchis Casanova, Jesús Molina Ortega,Antonio Ruiz Boluda i María Dolores Espinosa Ciborro. Portaveu PP:Antonio Monzó Ferrandis.

Des de 2007 a 2009 l’alcalde és Jorge Alarte Gorbe.

Al Plenari de l’11 de juliol de 2009 Jorge Alarte Gorbe renuncia a l’alcaldia perhaver estat elegit Secretari General del PSOE a València. L’alcaldia passa aElvira García Campos en un Plenari celebrat al Castell Palau de la Vila el 27 dejuliol. La regidora entrant és Camila Álvarez Esteban per ser la següent en lallista electoral.

BIENNI 2011-2012.Es celebren eleccions municipals 22 de maig de 2011.

Resultats electorals: PP: 10 regidors. PSOE: 10 regidors. CM-Compromís: 1 regidor.

Regidors electes:Pel PSOE: Elvira García Campos, Juan Antonio Oñate Arcos, IsabelMondejar Villarejo, Juan José Alos Roig, Cristina Blasco García,Antonio Saura Martín, Diana María Muñoz Fernández, Justo BesóAndrés, Oscar García Merenciano, Marta Casas Sánchez. Pel PP: José Pons Cervera. Honorato Cases Calvo, Eufemia BurgosElipe, Juan Francisco Dols Ruíz, Francisca Sánchis Casanova,

112


113

Francisco Miguel García Barea, María Sierra Palomino Mora, FranciscoJavier Taberner Sánchis, Miguel Tatay Olmos, Pilar Duet Ferrando. Pel BLOC-ELS VERDS: Vicent F. Forment Legua.

La vesprada de l’11 de juny de 2011 se celebrà en el Castell el Plenari per aconstituir la Corporació i triar Alcalde/Alcaldessa. El pacte entre el PSOE iBloc-Els Verds, permet que Elvira García Campos, esdevinga primeraAlcaldessa Constitucional d’Alaquàs.

Les properes eleccions municipals seran l’any 2016.


Alaquàs: alcaldes i regidors (1812-2012) · Els constituents van ser convocats de la totalitat...

Documents

Transcript of Alaquàs: alcaldes i regidors (1812-2012) · Els constituents van ser convocats de la totalitat...