@revistafersalut

Entrevistes al canal de FerSalut

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)

Carmanyola segura i nutritiva

La nutrició en la tercera edat

Nova guia sobre l’alimentació infantil

Alimentaciói salut

Entrevista amb l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia

@revistafersalut

Entrevistes al canal de FerSalut

Número 80 / Març - Abril 2017

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

L’essència de l’Or-ganització de les

Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricul-

tura (FAO) és que les per-sones tinguin accés a ali-

ments de bona qualitat que els hi permeti portar una vida activa i saludable. Tanmateix, els hàbits alimentaris que se-

guim actualment s’allunyen d’aquest propòsit i hem oblidat

que l’alimentació és un pilar fona-mental del desenvolupament humà i de la salut.

S’ha descrit que dels 10 factors de risc que més perjudiquen la salut mundial, 6 estan relacionats directament amb l’alimentació i que les malalties que provoquen més morts al món i també al nostre País, com la malaltia cardiovascular i el càncer, po-drien reduir-se significativament si les persones tin-guéssim cura de portar una alimentació saludable i fóssin més actives. S’ha de tenir en compte que les malalties cròniques, com la hipertensió, la diabetis i l’obesitat, no depenen d’un sol factor sinó que són multifactorials, on l’estil de vida adquireix una im-portància destacada.

En aquest sentit, l’educació alimentària de les per-sones també és una eina clau per reconèixer aquells factors de l’alimentació poc saludables, incloses les dietes de moda, que sovint priven d’alguns aliments o demonitzen uns altres. A més, moltes vegades són dietes restrictives, que comporten dèficit de nutri-ents essencials i que perjudiquen més la nostra salut.

Les organitzacions dedicades a la dietètica, com la Societat Catalana de Nutrició Clínica i Dietètica de

l’Acadèmia i el Col.legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), tenen el deure de con-tribuir en la societat traslladant els coneixements científics a coneixements per a la vida diària, amb paraules senzilles i consells fàcils de seguir.

De fet, aquell consell que diu “menja de tot i variat”, actualment ha perdut el sentit. A causa de l’alta dis-ponibilitat d’aliments processats és perillós dir que la dieta ha de ser “variada” o “menjar de tot” perquè podem dur a terme una alimentació variada en ali-ments no saludables, i, per consegüent, acabar patint una o més malalties cròniques. Avui, parlar d’una di-eta equilibrada és parlar de retornar a les formes tra-dicionals d’alimentació, a l’elecció d’aliments frescos i principalment d’origen vegetal. Aquest tipus de die-ta ens allunya d’aliments processats i indirectament d’aquells amb més sucres, greixos i sal, a la vegada que assegura aliments rics en nutrients essencials que, amb el condiment de l’activitat física, ajuden al nostre organisme a enfrontar amb avantatge el des-gast de l’estrès.

Els dietistes-nutricionistes col.legiats som els pro-fessionals sanitaris experts en alimentació que tenim cura i guiem els canvis positius en la dieta d’una persona. Ens encarreguem que els pacients assoleixin els coneixements necessaris per millo-rar la seva salut mitjançant el consell personalitzat i puguin revertir i pal.liar situacions patològiques. Amb aquest suport, aplicar la cuina de sempre amb el consell alimentari més actual per guanyar salut i prevenir malalties és més fàcil del que sembla. Ja ho diu la dita “Vida amb fruita i verdura... perdura!”, ara només cal aplicar-ho!

Educació alimentària:

la clau per una bona salut

Editorial2 www.fersalut.org

Dra. Nancy Babio Dietista-NutricionistaPresidenta de la Societat Catalana d’Alimentació

i Dietètica Clínica i del CODINUCAT

Sumariwww.fersalut.org 3

Nova guia sobre alimentació infantilLa guia “Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (0-3 anys)”, un refe-rent pràctic per a les famílies i les escoles.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura Aranaldelaranalde@aceba.catAnna Ramisanna.ramis@quae.es

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMontse Navarro. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecIolanda Caballero. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutRaúl Yuste. Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)Pablo Ercoli. Pediatria dels Pirineus

HA COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Entrevista a Sara Bujalance (Directora de prevenció i promoció de la salut de l’ACAB) i Maria Cuesta Mussarra (exafectada d’anorèxia)

ATENCIÓ AL LECTORlectors@fersalut.org

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial-ment sense el consentiment de l’editor.

2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la millor comunicació sanitària.

Carmanyola segura i nutritiva El menjar de carmanyola és una opció saludable i econò-mica pels dinars de cada dia. Consells pràctics i mesures de seguretat.

Entrevista a Sara Bujalance(Directora de prevenció i promoció de la salut de l’ACAB) i Maria Cuesta Mussarra (exafectada d’anorèxia)

La nutrició en la tercera edatRecomanacions per una cor-recta alimentació en la gent gran, adaptades als canvis fisiològics i físics de la ter-cera edat.

Pàg 4 - 7

Pàg 10 - 11

Pàg 8 - 9

Pàg 12 - 15

Nens Gent gran

Salut

Revista impresa en paper reciclat

Família

L’entrevista

Els Trastorns de la Conducta AlimentàriaQuè són els TCA, senyals d’alerta, tractament i recur-sos disponibles de suport i ajuda a les persones afecta-des i familiars.

Parlem sobre els TCA amb l’Associació contra l’Anorèxiai la Bulímia

Nenswww.fersalut.org4

Bons hàbits a taula:la clau per créixer sansEl procés d’aprenentatge d’hà-bits alimentaris és especialment important durant els primers anys de vida, ja que ajudarà a consolidar uns hàbits saluda-bles i una bona relació amb el menjar en edat adulta.

L’alletament maternLa llet materna és el millor ali-ment pel nadó i canvia al llarg del temps per adaptar-se als seus requeriments. Entre altres beneficis, està demostrat que afavoreix el vincle afectiu, redu-

eix el risc de mort sobtada i exer-ceix un efecte protector enfront infeccions i al.lèrgies. També té avantatges per a la mare: ajuda en la recuperació física després del part, redueix el risc de patir càncer de mama i d’ovari, anè-mia i osteoporosi.

Durant l’alletament, augmen-ten els requeriments nutricio-nals de la mare, però només és imprescindible suplementar el iode (200 mcg/dia) per assegu-rar l’aport al lactant.

Al maig del 2016 l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya va presentar una nova guia “Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (0-3 anys)”, fruit de la revisió bibliogràfica recent i del consens de diferents professionals de la pediatria, pedagogia, nutrició i dietètica. És una publicació oficial, innovadora en molts aspectes, que pretén ser un referent pràctic per a famílies i escoles.

Nova guia sobre alimentació infantil

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Fons de les Nacions Unides per a la In-fància (UNICEF), l’Acadèmia Americana de Pediatria i l’As-sociació Espanyola de Pedia-tria recomanen l’alletament matern exclusiu durant els primers 6 mesos de vida de l’infant, i posteriorment man-tenir-lo fins als 2 anys o més, o fins que mare i infant ho de-cideixin.

Recomanacions

1

Recomanacions per a

l’alimentació en la primera infància

(de 0 a 3 anys)

Nenswww.fersalut.org 5

Quan incorporar nous aliments?

Acompanyar els àpats dels infants

Els aliments diferents de la llet materna (o adaptada) s’han de començar a oferir al nadó quan:

•Es pot mantenir assegut per si sol.

•Pot fer la pinça (agafar els ali-ments) i portar-los a la boca.

•Ha desaparegut el reflex d’extrusió (rebutjar qualse-vol sòlid a la boca).

•Té interès pels aliments.

Això sol succeir al voltant dels 6-7 mesos d’edat.

En cas que la mare s’hagi d’incorporar a la feina abans d’aquesta edat, l’equip de pe-diatria oferirà una orientació sobre com adaptar-se millor a les necessitats nutricionals del nadó segons les circumstànci-es familiars.

Fins a l’any de vida, la llet se-gueix essent l’aliment prin-cipal. A partir de l’any, la resta d’aliments prenen més protagonisme, però convé seguir oferint llet (en el cas del pit, prefe-rentment després dels àpats).

L’alimentació és un procés més d’aprenentatge en el que hem de respectar els ritmes de l’infant, que són més lents que els dels adults; per això són indispensa-bles un ambient relaxat, temps suficient i paciència. L’objectiu no ha de ser la ingesta d’una quantitat d’aliment concreta, sinó el descobriment de gustos, textures i olors en un context fa-vorable perquè menjar saluda-ble esdevingui un plaer.

Es recomana que els àpats

siguin sempre en família evi-tant les distraccions i inter-rupcions (televisió, mòbil…). Quan els adults tenen una actitud respectuosa i tolerant davant el rebuig de nous ali-ments (neofòbia alimentària típica dels 2 als 6 anys), aquest rebuig sol ser transitori. Edu-car correctament a taula con-tribueix a prevenir Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), obesitat i també el con-sum de tòxics i malalties men-tals durant l’adolescència.

És important que tots ens in-teressem pels processos de producció dels aliments que consumim:•Escollir aliments de tempo-

rada i proximitat ens benefi-cia a tots, ja que contribuïm a la sostenibilitat del planeta i sovint aquests productes són més sans i econòmics.

•Reduir els aliments que llen-cem (malbaratament alimen-tari) és responsabilitat de tots. Podem contribuir-hi planifi-cant la nostra compra, reduint les porcions i respectant la sensació de gana dels infants.

Sostenibilitat alimentària

Nenswww.fersalut.org6

•Prioritzar els aliments d’ori-gen vegetal: verdures, fruites i cereals s’han de consumir diàriament en tots els àpats principals.

•Reduir el consum diari de proteïnes, prioritzant les d’origen vegetal (llegums) i reduint la carn.

•Reduir el consum de tots els aliments processats i potenci-ar el consum d’aliments míni-mament processats (frescos).

L’OMS recomana:

Com incorporar nous aliments?Els nous aliments (cereals, verdures, fruites, carn, peix, llegums, ou, fruita seca) es po-den anar oferint al nadó sense seguir cap ordre establert. En el cas dels aliments frescos, prioritzarem els de temporada (maduixes a la primavera, brò-quil a l’hivern…)

El retard en la introducció de certs aliments considerats de més risc al.lergènic (fruita seca,

fruits vermells, ou…) no ha de-mostrat disminuir la incidència d’al.lèrgia en els infants.

És aconsellable incorporar preparacions diferents dels triturats, per tant, oferir ali-ments sencers o a trossets de textures toves (pera, pa-tata bullida, llenties cuites aixafades, sopa amb arròs…) Convé evitar fins als 3 anys, els sòlids durs que poden su-

posar un risc d’ennuegament (fruita seca sencera, crispe-tes, pastanaga crua o poma a trossos grans…)

La piràmide nutricional proposada per l’Agència de Salut Públi-ca inclou a la seva base (consum diari) fruites, verdures i cereals, l’aigua com a única beguda i practicar activitat física diàriament.

Els nous aliments es poden anar oferint al nadó sense seguir cap ordre establert

Nenswww.fersalut.org 7

Anna Teixido i Anna Knorr Pediatres

CAP Vallcarca-Sant Gervasi

Podreu trobar informació addicional d’interès a:aprimariavsg.comNova guia de recomanacions per a l’alimentació en la primera infància.

www.aeped.esRecomendaciones sobre la lactancia materna. Asociación Española de Pediatría.

salutpublica.gencat.catLa piràmide de l’alimentació saludable. Agència de Salut Pública de Catalunya.

Els cerealsSegons l’evidència científica actual, no hi ha una edat en què sigui millor incorporar els aliments amb gluten (es poden oferir a partir dels 6 mesos en forma de pa, pasta de sopa pe-tita, cuscús...) No és necessari consumir els cereals en forma de farinetes.

S’ha de prioritzar el consum de cereals integrals (pa, pasta, arròs, cuscús…) per a tota la família, ja que són més rics en nutrients i en fibra.

El sucreEn els aliments no s’hi hauria d’afegir sucre, mel ni edulco-rants.

Són sinònims de sucre: glucosa o dextrosa, fructosa, maltosa, sacarosa o sucrosa, xarop de glucosa, sucre blanquilla, su-cre mascabado, xarop d’arròs, xarop de mais, melassa, sucre invertit, xarop d’erau, sucre in-tegral de canya, panela i mel.

La salÉs convenient oferir no-més ocasionalment els

aliments molt salats (embotits, dauets de brou i sopes instan-tànies, conserves, menjars pre-

parats…) Evitar o reduir la sal en la preparació dels plats és beneficiós per a tota la família. La sal per cuinar, cal que sigui sempre iodada.

Les begudesA partir del sisè mes del nadó, es recomana començar a oferir aigua, i a par-tir dels 12 mesos, la llet de vaca.

L’aigua ha de ser la beguda principal de tota la família. Els sucs, refrescos, batuts i altres begudes làctiques ensucrades haurien de con-sumir-se excepcionalment perquè són nutricionalment molt pobres (pràcticament només aporten sucre).

Nens vegetarians i vegansL’alimentació vegetariana i la vegana, ben plantejades per un professional de la salut expert en alimentació vegetariana, i suple-mentades quan és precís, poden satis-fer les necessitats nutricionals de nens, adolescents i adults.

Aliments processatsÉs molt important no oferir als infants productes alta-

ment processats que contenen quantitats de greix i/o sucre molt elevades (postres làctics ensucrats, brioixeria, galetes, cereals d’esmorzar ensucrats, cacau, melmelades, llamina-dures…)

En els esmorzars i berenars, cal que es doni preferència a la frui-ta fresca, el iogurt natural i el pa, juntament amb l’aigua com a única beguda.

Gent granwww.fersalut.org8

Amb l’edat es van produint di-versos canvis que, si no es te-nen presents, poden fer que el que mengem no s’aprofiti tant:

•Canvis corporals: perdem aigua, múscul i os, i gua-nyem massa grassa, que pesa menys, i per això amb l’edat perdem pes.

•Perdem capacitat olfactiva, gustativa i visual, això pot alterar la percepció que te-nim dels aliments. La sensa-ció de set disminueix, i per tant es beu menys.

•Alteracions digestives: les glàndules salivals es van

atrofiant, i per tant tenim menys saliva, necessària per poder digerir i pair bé l’aliment; alteracions den-tals, sovint falten peces o es porta pròtesi dental completa, i molts aliments no es poden mastegar cor-rectament; l’estómac es buida més lentament, i els budells es mouen menys, per tant les digestions són més pesades i ens afartem abans.

•El metabolisme basal (el consum energètic per fer to-tes les funcions fisiològiques automàtiques, com respirar, digerir, fer bombar el cor,

etc.) es redueix, per tant no necessitem tanta energia di-àriament.

•Malalties per les que es pren molta medicació, i tant la medicació com les malal-ties per les que els prenem poden alterar la sensació de gana, l’aprofitament de l’ali-ment, etc.

•La capacitat de fabricació de proteïnes, necessàries per a la majoria d’activitats de re-generació i recuperació del cos, es va reduint de manera natural, i per tant la ingesta externa de proteïnes esdevé cabdal.

Problemes físics i fisiològics a tenir presents amb l’edat

La nutrició en la tercera edatEl procés d’envellir suposa canvis a nivell fisiològic, però una correcta alimentació i uns bons hàbits adaptats a les possibilitats físiques de la persona gran permeten viure-ho molt millor.

Gent granwww.fersalut.org 9

•Com la necessitat d’energia és menor, no podem menjar com si tinguéssim 40 anys. Així doncs, la quantitat neces-sària d’aliments és menor.

•S’ha de menjar de tot: hidrats de carboni, greixos i proteïnes, no hi ha cap aliment prohibit segons l’edat, però sí que pot haver-hi restriccions segons les malalties que pateixin.

•Hidrats de carboni: preferent-ment dels cereals integrals, llegums i patates. Millor a l’es-morzar i dinar. La fibra és fo-namental, per això les fruites i verdures.

•Els greixos, preferentment d’origen vegetal, és a dir, oli d’oliva. També provinents dels lactis, preferentment baixos en greixos, que ens aporten calci (molt necessari) i una part de greixos: iogurts, llet i formatge baix en matèria grassa. Els lactis millor a l’es-morzar o com a postres.

•Com les proteïnes poden ser difícils de mastegar, és igual de vàlid el puré de verdures

amb carn o peix, tot triturat, o les croquetes, mandonguilles, etc. Sense oblidar els llegums i altres proteïnes vegetals, molt interessants en aquesta edat: soia i la seva variant en forma de tofu, seitan, quinoa, etc. La proteïna és millor consu-mir-la com acompanyament del dinar o com a plat princi-pal del sopar, amb una guar-nició de verdura o hortalissa. El peix esdevé molt interes-sant, perquè té poc greix i és de fàcil masticació i digestió (potser millor el blanc a la nit, i el blau al migdia). La gelati-na és un gran aliment perquè aporta proteïnes i aigua, i per tant és un complement si es

pot mastegar o un bon subs-titut si no es pot mastegar. No oblidem els ous, 4 a la setma-na sense problemes.

•Una manera de saber quina és la quantitat òptima d’aigua al dia és calcular 30ml d’aigua per kg de pes, per tant una persona que pesa 70kg haurà de beure 2.100ml d’aigua.

•Amb una dieta equilibrada no ha de mancar cap nutri-ent, per tant els suplements de vitamines i minerals no són necessaris, a no ser que es presenti alguna malaltia o ne-cessitat concreta, com pot ser en el cas de l’osteoporosi, que precisarà de més calci.

I ara què? Recomanacions per una bona nutrició en la gent gran

Roger VinyetaMetge de família

EAP Sarrià, Vallvidrera i Les Planes

Podreu trobar informació addicional d’interès a:canalsalut.gencat.cat Piràmide de l’alimentació saludable

www.ub.edu/senesciencia Noticia “El plaer de menjar (bé)”. Senesciència nº1 (Revista de la Universitat de Barcelona sobre salut i benestar).

salutpublica.gencat.catAlimentació sana, equilibrada i segura. Agència de Salut Pública de Catalunya.

Recomanacions generals•Esmorzar: fruita o suc,

cereal (en forma de pa o cereals d’esmorzar) amb una mica de formatge o embotit, i un lacti (iogurt o llet).

•Dinar i sopar: pasta, ar-ròs, patata, llegum i pa, com hidrats de carboni. A més verdura crua o cuita com guarnició, una ració de proteïna animal o vegetal, i unes postres

de fruita o iogurt. Mi-llor peix que carn, molt important peix blau (sardina, verat, salmó, tonyina...), i millor carn magra o blanca (pollas-tre, conill, gall dindi) que grassa o vermella (xai, vedella).

•L’alcohol amb moderació no està prohibit, depen-drà de les malalties que es tingui.

10Família

www.fersalut.org

Carmanyola segura i nutritivaEl menjar de carmanyola és una opció saludable i econòmica pels dinars de cada dia.

Per fer una carmanyola variada i nutritiva es recomana planifi-car prèviament un menú set-manal. Això pot ajudar a fer els nostres àpats més saludables, a l’hora que estalviem temps.

Proposta de menú: •Es pot fer un plat principal

que contengui farinacis com arròs, pasta, quinoa, patata o llegum i un segon plat de proteïna, amb peix, ou, carn, pollastre o tofu (proteïna de soja) acompanyat d’una amanida.

•També es pot optar per fer un plat únic que contengui una porció de farinacis, proteïna i hortalisses.

•Si volem una opció més lleu-gera o vegetariana, una altra proposta seria una amanida d’arròs integral amb llenties i verdures.

•Pa per acompanyar i per beure aigua. Per cuinar i amanir, oli d’oliva.

•De postres, fruita fresca o un grapadet de fruits secs i pun-tualment làctics.

Les quantitats aniran en fun-ció de l’edat i el tipus d’activi-tat física de cada persona. Per exemple, si fem exercici físic augmentarem la quantitat de farinacis i si tenim una feina sedentària la proporció de

verdura o amanida haurà de ser major.

Com elaborar-la de forma sana i equilibrada

Com més colorit sigui el vostre àpat, més equilibrat i nutritiu serà!

11www.fersalut.orgFamília

1.Rentar-nos bé les mans abans de cuinar i netejar bé la fruita i la verdura és una condició indispensable per preparar un àpat lliure de contaminacions.

2.També és important no bar-rejar aliments no cuinats amb productes frescos.

3.Si optem per menjar ou, és important que aquest estigui ben cuit i s’ha d’evitar elabo-rar salses com la maionesa casolana.

L’Agència Catalana de Se-guretat Alimentària (ACSA) és un àrea especialitzada de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que treballa per garantir el més alt nivell de salut i de seguretat alimen-tària en la població catalana.Tots coneixem i hem sentit

a parlar sobre determinats usos i manipulació dels ali-ments, però... és veritat? Descobrim els falsos mites en seguretat alimentària.

acsa.gencat.cat/ca/eines_i_re-cursos/galeria_de_videos/fal-sos-mites/

Quina carmanyola trio?•Es poden fer servir tàpers

de plàstic (triar-lo apte per a microones, marcat a la ma-teixa carmanyola), vidre o directament envasos isotèr-mics.

•La carmanyola no pot es-tar fora de la nevera més de dues hores i es recomana re-frigerar-la tan bon punt arri-beu a l’escola, la universitat

o al vostre centre de treball. Si això no és possible, el di-nar s’haurà de conservar en un recipient o bossa isotèr-mica.

•A l’hora d’escalfar el menjar, el microones és l’opció ma-joritària. El mecanisme del microones és a través d’ones electromagnètiques que van rebotant i fan vibrar l’aigua

de l’aliment i la fricció gene-ra la calor que escalfa. Pen-seu que l’aliment mai arriba a una temperatura superior a 100ºC, per tant l’oli no es crema mai. El menjar no s’escalfa de manera homo-gènia, així és que, per evitar cremades, és millor barrejar bé els purés o les sopes.

Bon profit!

Mesures bàsiques de seguretat

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

Podreu trobar informació addicional d’interès a:videosalut.gencat.catRecomancions per elaborar dinar de carmanyola

elcomidista.elpais.com· Las mejores recetas para comer de táper· Los 10 mandamientos para comer bien de táper Elena Jara

InfermeraEAP Poble Sec-Cap Les Hortes

Salutwww.fersalut.org12

Entre els problemes de salut emergents en la nostra joventut, cal destacar els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), especialment l’anorèxia i la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament. Per a la recuperació és imprescindible el suport familiar, la implicació de la persona afectada i un tractament especialitzat.

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)

Salutwww.fersalut.org 13

Què són els TCA?Els TCA són trastorns mentals caracteritzats per una conduc-ta alterada davant la ingesta d’aliments o l’aparició de com-portaments de control de pes, que poden repercutir sobre la salut física i psicològica dels qui ho pateixen.

Els TCA més coneguts són: l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, el trastorn per afar-tament i l’ortorèxia (l’obsessió pel menjar sa). La vigorèxia (l’obsessió per un cos muscu-lat) no és un TCA, sinó que es tracta d’un trastorn dismòrfic (que consisteix en una preocu-pació patològica per un defec-te físic, real o imaginari), però per les seves característiques és proper als TCA, donat que hi ha una alteració important en la percepció de la imatge corporal i en la conducta alimentària.

Són més habituals en dones (9 de cada 10 casos són do-nes) i l’edat d’inici se situa a l’adolescència, coincidint amb l’etapa escolar.

Aquests trastorns provoquen un intens patiment tant a la perso-na afectada com al seu entorn familiar. És fonamental detec-tar-los a temps per aconseguir una exitosa intervenció i resolu-ció del problema alimentari.

•No hi ha un tractament únic, sinó que s’ha d’adaptar a les característiques de cada persona.

•El tractament l’ha de dur a terme un equip multidisci-plinari d’especialistes (met-ge, psicòleg, infermer, edu-cador...)

•El suport i la col·labora-ció de la família i amics és essencial en l’evolució del trastorn.

Com es tracten?

Al voltant del 70% de les persones afectades per un TCA el superen

Salutwww.fersalut.org14

Davant d’un TCA, qui us pot ajudar?La xarxa pública de salut de Catalunya ofereix diversos re-cursos. El vostre metge de fa-mília o pediatre us pot ajudar i orientar, exposeu-li els vos-tres dubtes. Si és necessari, us derivarà a una unitat de trac-tament especialitzat.

També hi ha associacions de famílies i pacients amb TCA, que ofereixen serveis d’infor-mació, orientació i acompa-nyament.

•Associades a l’alimenta-ció: utilització injustifica-da de dietes restrictives, preocupació constant pel menjar, evitar àpats en família, trobar menjar amagat, velocitat d’in-gesta, major freqüència i temps que està al bany, entre d’altres.

•Associades al pes: pèrdua de pes injustificada, por al sobrepès, vòmit autoindu-ït, ús de laxants i diürètics, amenorrea (desaparició del cicle menstrual), entre d’altres.

•Associades a la percepció corporal: percepció errònia de tenir un cos gras o no per-cebre’l tan prim com és en realitat, amagar el cos amb roba fosca o àmplia, etc.

•Altres: associades a l’exercici físic (fer-ne en excés, per aprimar-se, etc.) i a canvis d’actitud (insatisfacció personal, ir-ritabilitat, aïllament social progressiu, alteracions de l’estat d’ànim, ansietat, símptomes depressius, al-teracions en el rendiment acadèmic o laboral, etc.).

Senyals d’alerta

Parlem sobre els TCA amb l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia

Entrevista a Sara Bujalance (Directora de prevenció i promoció

de la salut de l’ACAB) i Maria Cuesta Mussarra (exafectada d’anorèxia)

L’entrevista

Trobareu l’entrevista al Canal YouTube - Revista FerSalut

Salutwww.fersalut.org 15

Quins serveis ofereix l’ACAB?

Podreu trobar informació addicional d’interès a:www.acab.orgAssociació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB)

www.f-ima.orgFundació Imatge i Autoestima (IMA)

trastornsalimentaris.gencat.catCanal de Trastorns conducta alimentària

consum.gencat.catTaula de diàleg per a la prevenció dels TCA

L’ACAB és una organització que orienta i acompanya per-sones i famílies afectades per un TCA. Treballa amb les persones afectades per aug-mentar la seva motivació i

responsabilitat per la recupe-ració, i mitjançant els Grups de Suport, ajuda als famili-ars a comprendre la malaltia dels seus fills/es per tal d’as-solir-ne la superació.

L’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB)

Xavier Perramon Montoliu Pediatre

EAP Dreta de l’Eixample - Cap Roger de Flor

Informació immediata i orientació telefònica(Telèfon: 934549109)

•Equip multidisciplinari d’atenció i ajuda format per professionals amb formació permanent especialitzada.

•Informació completa sobre centres de tractament públics i privats, prestacions econòmiques i altres recursos socials i legals.

Entrevistes personalitzades •Orientació, pautes, informació sobre la malaltia, recursos, escolta i serveis de suport (grups, tallers, cursos, conferències).

Consultes per correu electrònic: consulta@acab.org

•Un canal per exposar els dubtes, explicar sentiments i demanar ajuda.•Les respostes són personalitzades (en aprox. 48h).

Ajuda a famílies i afectats(Grups de Suport)

•Aprofundir en la vivència personal per tal d’objectivar-la.•Aportar eines per a una millor comprensió.•Actuació davant la malaltia i el tractament.

Serveis per a centres educatiusL’ACAB, en col·laboració amb la Fundació IMA, desenvolupa progra-mes de prevenció de TCA i obesitat dins l’entorn escolar, adreçats a joves i adolescents, i formació a formadors.

16 www.fersalut.org El teu CAP t’informa

A l’hora d’alimentar-nos, què hem de tenir en compteLa dieta mediterrània es ca-racteritza per un alt consum de productes vegetals (frui-tes, hortalisses, verdures, llegums i fruits secs), con-sum de carn d’au i peix blau (sardina, tonyina...), un baix consum de carns vermelles, utilització d’oli d’oliva com a greix principal (per cuinar i amanir) i una ingesta mode-rada de vi.

Els nous estils de vida de la so-cietat han posat en perill l’ad-herència a la dieta mediter-rània. Les dietes tradicionals s’han substituït per altres amb més calories (més greix d’ori-gen animal i més sucre afegit), menys ingesta d’hidrats de carboni complexes i fibra.

A més a més, hi ha hagut can-vis conductuals que han su-

posat una reducció de l’acti-vitat física tant a la feina com en el temps de lleure (televi-sió, internet, videojocs…). Els joves estan perdent el patró alimentari característic dels països mediterranis, s’ha ob-servat un descens del consum de fruites i hortalisses fres-ques, a favor d’altres produc-tes més rics en greixos i sucres simples.

Segueixes la dieta mediterrània? La dieta mediterrània és un estil d’alimentació saludable inspirat en alguns costums tradicionals dels països mediterranis que segueix un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Aquest model alimentari es relaciona amb una major longevitat, prevenció de diabetis, de la malaltia cardiovascular i d’alguns tipus de càncer.

17El teu CAP t’informa www.fersalut.org

Evalua’t! Test d’adherència a la dieta mediterràniaPer avaluar els hàbits alimen-taris de la nostra població i fer una ràpida estimació de l’adhe-rència a la dieta mediterrània

disposem del qüestionari de freqüència MEDAS-14, utilitzat i validat a l’estudi PREDIMED (Estudi de Prevenció amb Die-

ta Mediterrània). És un test de 14 ítems on un resultat de 9 o més punts indica adherència a la dieta mediterrània.

Laura Illamola MartinMetgessa de Família - Diplomada en Nutrició i Dietètica

EAP Dreta de l’Eixample - CAP Roger de Flor

Podreu trobar informació addicional d’interès a:essencialsalut.gencat.catGencat.cat. Essencial. Informació per a pacients

www.fisterra.comFisterra. Atención Primaria en la Red. Consejos para dormir bien

Usa vostè l'oli d'oliva com a principal greix per cuinar? Sí = 1 puntQuant oli d'oliva consumeix en total al dia (incloent l'usat per fregir, menjades fora de casa, amanides, etc.)?

4 o més cullerades = 1pt

Quantes racions de verdura o hortalisses consumeix al dia? (les guarnicions o acompanyaments = 1/2 ració) 1 ració = 200g.

2 o més= 1pt (almenys una d’elles en amanida o

crues)

Quantes peces de fruita (incloent suc natural) consumeix al dia? 3 o més al dia=1pt

Quantes racions de carns vermelles, hamburgueses, salsitxes o embotits consumeix al dia? (ració: 100 - 150g)

menys d'1 al dia =1pt

Quantes racions de mantega, margarina o nata consumeix al dia? (porció

individual: 12g)menys d'1 al dia

=1pt

Quantes begudes carbonatades i/o ensucrades (refrescs, tòniques, bitter) consumeix al dia?

menys d'1 al dia =1pt

Beu vostè vi? Quant consumeix a la setmana?7 o més gots x

set=1pt

Quantes racions de llegums consumeix a la setmana? (1 plat o ració de 150g) 3 o més a la set =1pt

Quantes racions de peix-marisc consumeix a la setmana? (1 plat peça o ració: 100 - 150g de peix o 4-5 peces o 200g de marisc)

3 o més a la set =1pt

Quantes vegades consumeix rebosteria comercial (no casolana) com a galetes, flams, dolç o pastissos a la setmana?

menys de 2 a la setmana = 1pt

Quantes vegades consumeix fruits secs a la setmana? (ració 30g) 3 o més a la set =1pt

Consumeix vostè preferentment carn de pollastre, gall d’indi o conill en comptes de vedella, porc, hamburgueses o salsitxes? (carn de pollastre: 1 peça o ració de 100 - 150g)

Sí = 1pt

Quantes vegades a la setmana consumeix els vegetals cuinats, la pasta, arròs o altres plats amanits amb salsa de tomàquet, all, ceba o porro elaborada a foc lent amb oli d'oliva (sofregit)?

2 o més a la sema-na =1pt

18 www.fersalut.org El teu CAP t’informa

Què és una ecografia?L’ecografia o ultrasò és un pro-cediment que fa servir ones sonores d’alta freqüència per veure l’interior del cos; pel pa-cient l’ecografia és una explo-ració no molesta, en la que el cos no rep cap radiació.

L’ecografia - que alguns pro-fessionals etiqueten com “el fonendo del segle XXI” - és una

exploració innòcua, ràpida i molt precisa, que ajuda al met-ge de família a afinar en el seu diagnòstic i ser molt més reso-lutiu. L’ecografia ens descarta o ens dóna la certesa d’hipòtesis diagnòstiques (pedres en la ve-sícula, quists en els ronyons, pròstata gran... entre moltes altres patologies). A la nostra unitat realitzem sobretot eco-

grafies convencionals com són l’ecografia abdominal, l’eco-grafia renal, vesical i prostàtica.

L’exploració ecogràfica dura uns 10 minuts aproximadament

L’ecografia...“El fonendo del segle XXI” La Unitat d’Ecografia Clínica del EAP Dreta de l’Eixam-ple inicia la seva marxa a l’abril del 2013, fa doncs tres anys i mig, amb el ferm objectiu d’enfortir i demostrar l’excel·lència assistencial del nostre centre, homolo-gant-nos a pràctiques habituals en centre d’Europa, i estalviar al pacient desplaçaments innecessaris.

19El teu CAP t’informa www.fersalut.org

La Unitat d’Ecografia Clínica del CAP Roger de FlorEl nombre d’ecografies realit-zades ha anat en augment any rere any i aquest any esperem aconseguir les 1.000 exploraci-ons realitzades.

Els nostres metges de família saben que, davant una clíni-ca urgent, realitzem una eco-grafia al moment. El temps d’espera per a ecografies no urgents, gràcies al nostre equip d’autogestió, no supe-ra habitualment la setmana (el temps mitjà d’espera per a una ecografia convencional en el CatSalut són 60 dies, se-gons dades de juny 2016).

Cal remarcar que la Unitat d’Eco-grafia Clínica és Unitat Docent perquè els nostres futurs metges de família, residents en els nos-tres equips de base associativa, puguin en finalitzar la seva for-mació, estar capacitats per fer ús de l’exploració ecogràfica en les seves futures consultes.

Aquesta Unitat d’Ecografia Clí-nica pretén ser un referent a se-guir, i que a curt termini molts altres centres d’atenció primària puguin fer ús d’aquest suport i d’aquesta tècnica diagnòstica bàsica i de gran ajuda per al pro-fessional i per als seus pacients.

Com s’ha de venir preparat?

Guillem Jordi ReichenbergMetge de família

EAP Dreta de l’Eixample - CAP Roger de Flor

Podreu trobar informació addicional d’interès a:essencialsalut.gencat.catGencat.cat. Essencial. Informació per a pacients

www.fisterra.comFisterra. Atención Primaria en la Red. Consejos para dormir bien

• Si es tracta d’una ecogra-fia abdominal, s’ha d’estar en dejú des de sis hores abans de la prova.

• Si és una ecografia d‘apa-rell urinari, s’ha de beure 500 ml d’aigua una hora abans de la prova, per tenir la bufeta plena.

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

Clica al teu centre de salut i consulta les revistes interactives

www.fersalut.org

eap sardenya

ABS DE PERALADAALBERA SALUT

@revistafersalut Entrevistes al canal de FerSalut