Aliments transgènics

Nom:Carla BorauCurs:4º-B

Data de lliurement: 24-11-11

INDEX• Que son els transgènics• com s’obtenen: processos de transformació• Les principal tècniques utilitzades són:• Microinjecció• Agobiacterium tumefaccions• Sistema binari• Biolística• Transferència electroforètica • cointegració• avantatges i inconvenients • els aliments transgènics a Espanya• etiquetatge dels aliments

QUE SON ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS?

Els aliments transgènics són aliments obtinguts d'espècies a les que s'han afegit de manera artificial gens que no els són propis mitjançant tècniques de biotecnologia i enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques s'aconsegueixen aliments amb qualitats particulars. Cal distingir entre transgènic i Organisme Genètic Modificat: mentre el primer per força ha d'haver rebut un gen que no li és propi, el segon inclou qualsevol modificació genètica, inclosa la supressió d'un gen.

índex

COM S’OBTENEN ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS?

• Els transgènics s’obtenen introduint un gen d’una espècie al ADN d’una altra amb la finalitat que el gen introduït s’expressi en un organisme on abans no ho feia. De FET no solament introduïm el gen sinó també un promotor que el reguli i a vegades són necessàries unes seqüències homòlogues amb les de l’organisme on introduïm el gen.

índex

LES PRINCIPALS TÈCNIQUES:

MICROINJECCIÓ• Primer hem d'obtenir oòcits i zoides i fusionar-los per

a obtenir un zigot. Seguidament injectem el DNA en el pronucli ja que al citoplasma hi ha moltes nucleases. El DNA que injectem és lineal perquè si és circular s`haurà de tallar i no sabem per a on, és més segur si l'introduïm en forma lineal. Un cop tenim l'embrió l'introduïm en una femella. Quan neix la descendència hem de veure quins individus han adquirit el transgen i l'expressen adequadament. Per a comprovar si hi ha el transgen fem una PCR. Aparellant els transgènics esperaríem obtenir línies transgèniques. La microinjecció és la tècnica més utilitzada per a la obtenció d'animals transgènics.

índex

INCONVENIENTS

• -cost    -tediós     -baixa eficàcia     -inserció aleatòria pot alterar altres gens     -cada espècie té les seves dificultats afegides

AGROBACTERIUM TUMEFACIENS

• Per fer plantes trangèniques només cal eliminar el gen de la fitohormona i el gen de síntesi i en el seu lloc col·loquem els gens que volem transferir i els marcadors per fer la selecció.(cal tenir en compte que el tamany dels gens i marcadors no sigui gaire més gran que el tamany que tenien els gens anteriors). Quan ja tenim el vector preparat infectem una ferida i  esperem que es dongui conjugació que el palmidi que conté Agrobacterium passi a les cèl·lules vegetals(usem protoplastes)i tingui lloc la recombinació per zones d'homologia i el gen quedi integrat al genoma de la cèl·lula. Posteriorment seleccionem les cèl·lules que han incorporat el DNA-T a través de la neomicina fosforil transferasa II, les cè·lules resistents a l'antibiòtic són les que han incorporat el transgen per tant les que ens interessen. A partir d'aquestes cèl·lules podem obtenir plantes transgèniques.Haurem de revisar que el transgen s'expressi. 

índex

COM ACTÚA NORMALMENT A.TUMEFACIENS

• Com a conseqüència d'una ferida el bacteri entra dins la planta i forma uns tumors a la base de la tija. Si observem el tumor veiem que les cèl·lules es divideixen espontàniament i si afegim antibiòtic no es veuen afectades perquè el bacteri ha transformat  les cèl·lules. El bacteri conté DNA-T (transformant) que forma part del plasmidi TI (inductor de tumors) d'unes 200 Kb. El DNA-T conté gens de fitohormones i una opina (intermediari d'aminoàcids). El DNA-T està limitat per unes repeticions directes. En la resta del plasmidi hi trobem: ori C, catabolisme d'opines i la regió vir (són els gens necessaris per transferir el DNA-T).Les opines són font de carboni i nitrogen per Agrobacterium.Agrobacterium obliga als vegetals a fabricar les opines que ell necessita.

SISTEMA BINARI• El plasmidi Ti és un vector helper, té els gens

necessaris per la transferència (gens vir) i DNA-T. A demés tenim un plasmidi pBR322 que conté ori C, gen de resistència a Amp, dos seqüències repetides directes de DNA-T i comprès entre aquestes dues seqüències hi ha els gens d'interès, que són:     -el promotor de dicotiledònies     -elements de regulació com el S35     -npt II     -gen a insertar

• El pBR322 el transferim a soques d'Agrobacterium que tinguin el plasmidi Ti. Els factors vir actuen en trans sobre el DNA-T del plasmidi pBR322 i permet la transferència a les cèl·lules vegetals (no cal que hi hagi integració).

índex

BIOLÍSTICA• Tenim unes biobales de tungstè o or que

recobrim amb el nostre vector (obtenint així les bales recobertes de DNA), les col·loquem en una boca de canó i fem que les microbales es dirigeixin cap als nostres protoplasmes. Els canons que s'usen són d'heli que permeten una elevada acceleració de les biobales que ens donarà una gran penetrància. Aquestes bales entraran a la cèl·lula introduint així el transgen. Finalment hauríem de fer una selecció amb l'antibiòtic.

índex

AVENTATGES

• -és fàcil d'utilitzar     -un dispar pot produir múltiples integracions     -les cèl·lules poden sobreviure a varis dispars     -els gens que recobreixen la partícula recuperen la seva activitat biològica     -les cèl·lules diana poden ser de diferents tipus     -les partícules arriben a les capes cel·lulars més profundes

TRANSFERÈNCIA ELECTROFORÈTICA

• Agafem una llavor amb dues pipetes, una conté solució tampó amb el DNA i l'altra agafa la llavor. Una té un electròde positiu i l'altra un de negatiu, fem passar una corrent i el DNA es transfereix de la pipeta a la llavor.

índex

COINTEGRACIÓ

• Introduïm dins el DNA-T un plasmidi d'E. coli que tots els elements necessaris de control: -gen npt II (resistència a kanamicina) -ori C -lloc de clonació -DNA-T -resistència a ampicilina

• En el punt de clonació hi inserim els gens que volem que expressi la planta. Seleccionem les cèl·lules resistents a ampicilina que són les que hauran incorporat el plasmidi i les conjuguem amb l'Agrobacterium.

• El plasmidi d'Agrobacterium i E. coli tenen zones d'homologia que és el DNA-T de manera que es podrà donar recombinació. Fem un cultiu i seleccionem les cèl·lules resistents a kanamicina que donaran les plantes modificades genèticament.

índex

Arguments a favor i en contra

índex

A favor

• Augmenta la productivitat

• Agricultura més ecològica.• Ingesta de vacunes• Aliments vitaminats.

En contra

• Risc per la salut humana i animal • Pot produir al·lèrgies •  Resistència a antibiòtics • Risc pel medi ambient• Augment dels químics en agricultura• Resistència dels organismes modificats i

susceptibilitat dels organismes no modificats.

• Risc per a l’agricultura • Alteració del valor nutritiu • Pèrdua de biodiversitat • Reducció dels cultius susceptibles.

Els aliments transgènics en

Espanya

índex

Cotó•  Monsanto va desenvolupar

un cotó resistent al corc amb la introducció de la toxinaBt en la seva configuració genètica.

Blat de moro

• és un altre ingredient que està molt present tant en la nostra dietaalimentària com en la ració per a animals. La transnacional suïssa Ciba-Geigy (Novartis) va desenvolupar un tipus de blat de moro que produeix el seu propi plaguicida, letal per a un acarada anomenat barrenillo del blat de moro. La Unió Europea ja ha expressat la seva preocupació perquè aquest blat de moro també conté un gen que transmetresistència als antibiòtics.

Cafè• Amb bon gust, resistent a les

plagues, amb menys cafeïna.

Pomes•  Resistents als insectes.

GerdsResistents a les gelades.

Bananes

• Amb capacitat per a albergar vacunes.

Gira-sol

• Amb millor composició d'àcids grassos.

Meló

•Més durador.

Patates

• Amb menors capacitat d’absorció d’oli. Mes dolços. Resistents a les plagues.

Codi de barres per detectar transgènics

• L'Institut Nacional de Botànica Agrícola britànic (NIAB) va obtenir el passat mes de febrerla patent per un "codi de barres" singular. El nou mètode, basat en ADN, persegueixdetectar ràpidament si un aliment ha estat modificat genèticament o no, qüestió essencialen estudis de traçabilitat.

índex