1

En Moisès Jordi Pinatella, coordinador de Limnos (Associació de Defensa del

Patrimoni Natural del Pla de l’Estany), amb NIF G-17154337, amb seu a Banyoles,

a l’edifici del Museu Darder, situat a la Plaça dels Estudis núm. 2 de Banyoles.

En nom propi i en el de l’entitat que representa

EXPOSA

Que hem tingut coneixement de l’APROVACIÓ INICIAL de la Modificació del Pla

General d’Ordenació Urbana a l’àmbit de la ronda Monestir-riera Canaleta.

Que des de l’any 1998 Limnos lluita per la preservació dels recs i els horts de Sota

Monestir.

Que el gener de 2012 vam elaborar una proposta per Sota Monestir publicada a la

revista la Llúdriga (que adjuntem) que es concreta en la creació del Parc dels Recs i

els Horts de Sota Monestir amb tres puntals bàsics: la preservació i promoció dels

horts i els sistemes de regadiu, la creació d’una zona verda que aprofiti el patrimoni

vinculat als recs i la conversió de la farinera Surribas en un espai de promoció dels

productes autòctons de la comarca.

Que volem fer aportacions per tal de garantir la preservació del patrimoni natural i

cultural de l’indret.

Per tot això fa les següents al�legacions:

1. AL�LEGACIONS DE CARÀCTER GENERAL

1.1. Considerem que l’ordenació del sector Sota Monestir-Riera Canaleta s’hauria

d’abordar en el marc de la revisió del POUM de Banyoles ja que el seu

desenvolupament urbanístic tindrà clares repercussions sobre el model de ciutat.

Al�leguem que es replantegi l’ordenació de Sota Monestir en el marc de la revisió del

POUM.

1.2. Considerem que la Modificació Puntual no compleix l’objectiu de “preservar i

incorporar els valors ambientals propis d’aquest àmbit“ a causa de l’elevada

edificabilitat proposada: 650 habitatges (56 més del que preveia el POUM de 1984) i

34.000 metres quadrats de sòl industrial. Al�leguem que es disminueixi notablement

l’edificabilitat proposada, especialment pel que fa la nombre d’habitatges.

1.3. Considerem que no es compleix l’objectiu de “preservar les zones d’hortes amb un

major valor ecològic i paisatgístic” ja que l’àrea destinada a aquest ús (1,7 hectàrees)

representa menys d’un 10% del total del sector. Al�leguem que es protegeixin nous

sectors d’horta de gran valor ecològic i paisatgístic lligats a la xarxa de recs com els

horts de Can Boada (entre el carrer de Can Boada i la carretera de Vilavenut), els

horts situats entre el camí Fondo i el carrer Ausiàs March o els horts situats al sud de

Can Laqué.

2

1.4. Considerem que l’objectiu de compatibilitzar el desenvolupament urbanístic del

sector amb la preservació i incorporació dels valors ambientals s’hauria de traduir en

una disminució notable de la densitat proposada (31 habitatges per hectàrea en els

dos sectors residencials). Al�leguem que es redueixi notablement aquesta densitat per

tal d’assolir una major protecció de les zones d’hortes i reduir l’edificabilitat a l’entorn

de la carretera de Vilavenut.

1.5. Considerem que hi ha una mancança molt evident de zones verdes a les zones

centrals de Sota Monestir, per exemple a l’entorn de la carretera de Vilavenut que és

justament la zona amb més edificabilitat. Al�leguem que es creïn més zones verdes

articulades a l’entorn de la xarxa de recs potenciant la seva presència i utilitzant el

travertí com a element bàsic en el seu disseny (camins, bancs, parets, elements

decoratiusK). També es podria pensar en la creació d’espais de recreació vinculats

als recs de Banyoles (saltants d’aigua, molins que moguin parcs infantils, zones de

formació natural de travertíK).

1.6. Considerem absurd proposar la creació de zones verdes dins del vial que creua

de nord a sud el sector ja que l’experiència demostra que aquesta localització no

afavorirà la seva utilització per part de la ciutadania. Al�leguem que les zones verdes

se situïn fora de la xarxa viària bàsica.

1.7. Considerem que manca un estudi exhaustiu del patrimoni existent a la zona, en

especial de l’existència de trams de rec amb paret de travertí i amb elements de

regulació de cabal (cadiretes, bagants, saltantsK) que remeten a l’origen medieval

d’aquesta xarxa de regadiu i que tenen un gran valor patrimonial, històric, cultural i

social. Al�leguem que es realitzi un estudi integral de tot el patrimoni de Sota Monestir.

1.8. Considerem que el nou vial central que enllaçaria els carrers Joan XXIII i la Ronda

Canaleta tindrà un enorme impacte ambiental sobre la zona d’hortes més valuosa

(entorn de Cal Laqué) i recordem que es va projectar en el marc del POUM de 1984

quan encara no hi havia la variant de Banyoles. Al�leguem que es faci un estudi de

mobilitat en el que es busquin alternatives més flexibles per relligar la trama urbana de

la ciutat en aquesta zona concreta a través del reforçament/replantejament de la ronda

Fortià i del carrer de la Canaleta/carrer dels Agraris.

1.9. Considerem que el projecte no garanteix suficientment la funcionalitat ecològica

de la zona de Sota Monestir sense incorporar la protecció dels recs, veritables

vertebradors ecològics de la zona. La manca d’informació sobre el tractament que es

donarà als recs de la zona, al�legant la redacció i aprovació d’un posterior pla especial

dels recs, no garanteix la conservació d’aquests, ni permet assegurar la funcionalitat

ecològica con a connector biològic de l’espai entre l’Estany i el riu Terri. Al�leguem que

no s’aprovi el pla sense la incorporació del pla de recs o d’algun projecte de

conservació del rec de Ca n’Hort i Teixidor que permeti la connexió de l’Estany i la

riera Canaleta amb una amplada i cabal suficient, envoltades de zones verdes o horts

urbans.

3

2. AL�LEGACIONS EN RELACIÓ ALS ASPECTES AMBIENTALS

2.1. Que en l’informe ambiental apartat 2.1.1.1. Climatologia es parla de les pluges

abundants que afecten al municipi de Banyoles. Que aquestes pluges, i la presència

de l’Estany, fan que l’aigua desguassi en direcció a la riera Canaleta, al límit de la zona

d’estudi, essent aquesta i el rec de Ca N’Hort-Teixidor els principals llocs de desguàs

de les pluges. Que hi ha instal�lat un sistema automàtic a la zona del Club natació

Banyoles per fer desguassar les aigües cap a la riera Canaleta. Per això, demanem

que se citi en aquest apartat la importància dels recs i la riera Canaleta en aquesta

zona com a vies de desguàs de l’Estany de Banyoles.

2.2. Que a l’informe ambiental apartat 2.2.1.2 Anàlisi de Patrimoni Natural,

concretament al punt 2.1.2.1 Principals unitats ambientals es diu, textualment:

“L’entorn de l’Estany conté diverses espècies protegides i d’especial interès, com les

falgueres Thelypteris thelypteroides (protegida pel PEIN) i Ophioglossum vulgatum,

l’hepàtica Riccia fluitans, diferents tipus d’espigues d’aigua (Potamogeton spp.), joncs,

càrexs, Ranunculus lingua, etc.” Que als marges dels recs de la zona de Sota Monestir

hi creixen sovint balques i altres espècies pròpies de l’Estany. Que algunes espècies

d’espigues d’aigua (Potamogeton spp.) es troben presents en els recs de la zona de

Sota Monestir. Per això, demanem que es faci constar la presència d’aquestes

espècies d’ambients humits i protegides (Potamogeton spp.) en els recs de la zona

objectiu del projecte.

2.3. Que a l’informe ambiental, a l’apartat 2.1.2.2 Espais naturals protegits i

connectivitat, hi diu, textualment, “L’estany de Banyoles, tal com diu l’Agenda 21, tot i

estar inclòs al PEIN i a Ramsar, encara té moltes mancances de gestió, com per

exemple, no té un Pla Especial de Gestió ni un òrgan encarregat de portar-lo a terme,

el Reglament d’Activitats de l’Estany no té potestat sancionadora, la gestió dels

municipis de Banyoles i Porqueres s’ha portat de manera independent i sense un

personal ni un pressupost específics, etc. En canvi, s’han establert un vedat de pesca i

diversos itineraris senyalitzats.” Que el Consorci de l’Estany de Banyoles, amb

participació dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres, està realitzant tasques de

gestió de l’Estany de Banyoles de forma coordinada, amb personal i pressupost. Per

això, demanem que s’inclogui el Consorci de l’estany de Banyoles com a òrgan que

gestiona la zona de l’Estany de Banyoles.

2.4. Que en l’informe ambiental a l’apartat 2.1.5.3 Anàlisi del risc d’inundació només se

cita el risc pel que fa a la riera Canaleta, sense tenir en compte la importància dels

diferents ramals del rec de Ca N’Hort-Teixidor en l’àmbit d’actuació com a desguàs en

cas de pluges importants. Que en alguns casos, el control del pas d’aigua pels recs

durant períodes de pluges abundants és realitzat pels mateixos veïns. Que les

actuacions que afectin als recs d’aquesta zona pot provocar greus problemes

d’inundacions. Per això, demanem que s’estudiï la importància dels recs com a

desguàs en aquesta zona i s’inclogui aquest en l’informe ambiental.

4

Vessador de Can Laqué (1986)

Rec de Ca N’Hort-Teixidor, al seu pas per les Hortes de Ca La Flora (1986).

5

2.5. Que en l’informe ambiental, a l’apartat 2.2 Diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla, hi

diu “Sant Esteve del Monestir”. Que aquest nom es repeteix en diferents punts de

l’informe. Que el nom correcte és “Monestir de Sant Esteve”. Per això, demanem que

s’escrigui correctament el nom del Monestir de Sant Esteve en totes aquelles parts del

Projecte on se citi aquest.

2.6. Que en l’informe ambiental, a l’apartat 2.2 Diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla, hi

diu, textualment, “Al límit est del sector, hi transcorre la riera de Canaleta

(posteriorment riu Terri), amb una llera bastant estreta i una vegetació de ribera en

general escassa, principalment formada per canyissars.” Que la principal espècie

vegetal de la Canaleta en aquesta zona és la canya (Arundo donax), espècie exòtica

invasora utilitzada pels hortolans. Que, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia catalana,

un canyissar és:

1 BOT Lloc poblat de canyissos.

2 GEOBOT Herbassar alt i fistulós, helòfit, dominat pel canyís, que es fa a les vores

de les basses somes o dels corrents d'esmunyiment suau.

Per això, demanem que s’utilitzi el terme correcte, “canyar”, ja que no es tracta ni molt

menys de la vegetació autòctona que correspondria créixer en aquest espai.

2.7. Que a l’informe ambiental, a l’apartat 6.1 Compliment dels objectius i els criteris

adoptats es parla de l’OBJECTIU AMBIENTAL 1: REDUIR EL RISC D’INUNDACIÓ

DUENT A TERME LES ACCIONS NECESSÀRIES A LA RIERA DE LA CANALETA,

D’ACORD AMB L’ESTUDI HIDRÀULIC ELABORAT. Que no es té en compte el gran

volum d’aigua que porta el rec de Ca N’Hort-Teixidor en el seu tram principal,

desdoblat a nivell de Can Laqué i tornat a unir just passada la finca. Que aquest rec fa

de desguàs a la zona i recull gran quantitat d’aigua durant pluges fortes. Per això,

demanem que s’inclogui en aquest objectiu ambiental un estudi hidràulic d’aquest rec,

per tal d’evitar potencials inundacions al seu entorn.

2.8. Que a l’informe ambiental es fa un estudi ambiental comparatiu de dues

alternatives, la alternativa zero, basada en deixar el planejament vigent fins ara, i

l’alternativa 1, que serà la proposta del projecte aprovada provisionalment.

Considerem aquesta comparativa esbiaixada i tramposa, doncs obvia una tercera

alternativa, que seria la d’un projecte per a Sota Monestir que conservi tota la

superfície actualment dedicada a horts de la zona. Sense aquesta nova alternativa

sobre el paper, la comparativa està incomplerta i considerem l’informa ambiental com

a tècnicament incomplet, i políticament manipulat. Al�leguem que es faci un informe

ambiental que incorpori aquesta tercera alternativa per conèixer els pros i contres de la

mateixa en relació a la proposta aprovada actualment.

6

2.9. Que a l’informe ambiental es marquen les DIRECTRIUS BÀSIQUES PEL

PROJECTE DE GESTIÓ, CONSERVACIÓ I RECUPERACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL

DE LA RIERA CANALETA AFECTAT PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL. Al�leguem

que es considera aquest aspecte de molta rellevància i que un projecte de gestió de la

riera Canaleta és necessari i urgent de cara a la conservació dels valors ecològics i la

funcionalitat d’aquest espai, tot seguint les directrius marcades en aquest document.

Al�leguem que aquestes mateixes directrius s’apliquin als recs de la zona i es

mantinguin per la Canaleta.

2.10. Que en el mapa d’inundabilitat de la pàgina 13 i 14 de la memòria del projecte

queda perfectament palès el risc que hi ha d’una inundació, amb un temps de

recurrència de 100 anys, a certes zones a l’entorn de la riera Canaleta on el present

projecte preveu equipaments municipals i terreny industrial. Que tot i que es realitzin

mesures per contenir aquest risc mitjanzant la creació de motes això augmenta la

canalització de la riera, eleva el risc d’inundació d’altres zones curs avall de la riera i

no protegeix d’una inundació gran, doncs també els recs aportarien aigua a la zona

des d’altres zones. No es tracta d’un problema de fer motes, sinó es tracta d’un tema

de nivell del terreny de la zona, la cota a la qual es troben la situa en risc d’inundació.

Al�leguem que aquestes zones inundables es destinin a zones verdes i que es realitzi

un informe d’inundabilitat rigorós del a zona firmat per una autoritat competent.

3. AL�LEGACIONS EN RELACIÓ A LA MOBILITAT

3.1. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 3.3. Intensitat de

trànsit dels vials actuals i capacitat de la xarxa es fa referència a dades de 2007,

abans de l’actual crisi econòmica, i es preveu un creixement de la circulació i la

construcció de noves infraestructures en un moment en què els projectes estan aturats

per manca de diners de l’administració i en què el constant augment del cost de la

gasolina pot arribar a capgirar aquest creixement. Per això, s’al�lega que es tinguin en

compte dades actualitzades (2012), així com les previsions actuals de les

administracions quant a modificacions de les infraestructures en els diferents projectes

citats, la majoria d’ells molt costosos.

3.2. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 4.1.1. Mobilitat

obligada (2001) s’estan utilitzant dades excessivament antigues, on no es discerneix el

tipus de vehicle privat (cotxe, moto de gran cilindrada, motocicleta), i que difícilment es

corresponen amb les actuals, on la població ha canviat de característiques, ha

augmentat i, a més, pateix en molts casos les conseqüències de la crisi. Que aquest

estudi es va realitzar abans de crear el transport públic al Pla de l’Estany (2007). Per

això, s’al�lega que, en no ser vàlides aquestes dades per justificar el projecte, es

procedeixi a la seva actualització amb els estudis que siguin necessaris.

3.3. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 4.1.2. Mobilitat

quotidiana (2006) s’utilitzen dades no només anteriors a l’inici de la crisi actual, amb

molta gent a l’atur o amb problemes de feina que ha canviat la seva mobilitat, sinó que

7

no es té en compte les característiques especials de Banyoles, població sense

ferrocarril i relativament aïllada respecte a poblacions més grans (Girona / Olot /

Figueres). Per això, s’al�lega que cal valorar la realitat de la mobilitat a Banyoles i real.

3.4. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 5.1. Xarxes

d’itineraris principals per a vianants no se citen els “caminets” existents a la zona de

sota Monestir i que serveixen o podrien servir en el cas dels que estan en mal estat

per a molts vianants per a desplaçar-se. D’aquests, els més utilitzats i en millor estat

són el que va de la Ctra de Vilavenut a can Puig travessant hortes, el que va de les

Cases de Can Sala a Canaleta també pels horts i el que va del Camí Fondo al C/

Ausiàs March. Per això, s’al�lega que es conservin aquests “caminets” i se’n recuperin

d’altres per tal de millorar la mobilitat a peu a la zona.

3.5. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 5.3.2 Actuacions

en relació a la xarxa d’itineraris per a bicicleta, es proposa la creació d’un carril per a

bicicletes amb un objectiu de lleure, descartant-ne la presencia a la zona industrial. Per

això s’al�lega que cal preveure carrils per a bicicletes i zones de pas prioritari per

aquestes per afavorir aquest vehicle sigui utilitzat com a mitjà de transport, com se cita

en altres punts del mateix estudi d’avaluació de mobilitat, en tot l’àmbit d’actuació, i no

com a element de lleure, proposta que es contradictòria amb tota la proposta de

mobilitat.

3.6. Que en l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 5.3.2

Actuacions en relació a la xarxa d’itineraris per a bicicleta, en l’acció 2. GARANTIR

UNA DOTACIÓ MÍNIMA D’APARCAMENT PER A BICICLETES A FORA DE LA VIA

PÚBLICA, es proposa la creació de 294 places per a bicicletes en la zona industrial,

contradictòria amb la proposta que apareix al punt 5.3.2. Actuacions en relació a la

xarxa d’itineraris per a bicicleta, on literalment, “Tampoc es considera recomanable

incloure en aquesta zona (carril bici) els vials del SUD Industrial Canaleta, degut als

usos que hi són previstos”.

3.7. Que en el projecte es parla de mantenir les edificacions del PAU Can Laqué, però

en la Taula 2. Paràmetres urbanístics principals dels diferents sectors de la MP (Estudi

de la mobilitat generada, pàg. 13) es parla d’una alçada màxima de PB+1, quan les

edificacions existents en aquesta zona tenen PB+2 (Cases d’en Sala) i la més recent

(Can Pau), fins a 4 nivells, resultant doncs una contradicció entre el projecte i la

realitat. Per això, s’al�lega que cal revisar aquesta taula abans de donar per aprovat el

projecte.

8

4 AL�LEGACIONS EN RELACIÓ A LA MEMÒRIA SOCIAL

4.1. Que a la Memòria social en el punt 2 Anàlisi de les dades socioeconòmiques de

l’àmbit, apartat 2.2. Perfils de la població, s’utilitzen dades de 2010, actualment

desfasades, que mostren un increment creixent de la població, essent les dades

actualment disponibles, de 2011, més discretes. Per això, al�leguem que cal analitzar

la situació des de l’actualitat, en què la crisis econòmica està provocant un descens en

la població que pot anar-se accentuant en els anys futurs com a causa dels ajustos

realitzats pels governs Central i Autonòmic.

4.2. Que a la Memòria social del Projecte de Modificació del PGOU a l’àmbit de la

Ronda Monestir-Riera Canaleta, en el punt 2.3. Dades econòmiques, apartat 2.3.1

Sector turístic, no se cita en cap moment la importància del patrimoni cultural com a

element d’atracció turística a Banyoles, tot i haver-hi dos museus, diverses esglésies,

el Monestir de Sant Esteve i els recs o els elements associats a aquests (Llotja del

Tint, Farga, farinera Surribes, zones d’hortes), el jaciment neolític de La Draga,

l’Arqueta de Sant Martirià, Plaça Major i Barrti Vell, etc. Que l’Ajuntament de Banyoles

ha realitzat en diverses ocasions propostes per potenciar aquest patrimoni cultural com

a rellevant des del punt de vista turístic, i en canvi no s’ha valorat cap d’ells en aquest

projecte. Per això, s’al�lega que s’incloguin tots els elements relacionats amb el

patrimoni cultural de Banyoles en aquest apartat de la memòria social del projecte.

4.3. Que a la Memòria social del Projecte de Modificació del PGOU a l’àmbit de la

Ronda Monestir-Riera Canaleta, en el punt 2.3. Dades econòmiques, apartat 2.3.1

Sector turístic, no se cita en cap moment la importància de l’Estany com a zona PEIN

o el Turisme Rural, del qual hi ha una àmplia oferta a nivell comarcal com a punts

d’atracció turística. Per això, s’al�lega que s’incloguin aquests elements i la seva

potenciació, fins i tot dins l’espai del projecte, en l’apartat 2.3.1.

4.4. Que a la Memòria social del Projecte de Modificació del PGOU a l’àmbit de la

Ronda Monestir-Riera Canaleta, en l’apartat 2.4. Parc d’habitatges, el nombre

d’habitatges buits és molt reduït. Que s’intueix un càlcul a la baixa d’aquests

habitatges, i la manca de referències als que porten anys en construcció. Que a

Banyoles és fàcil detectar habitatges unifamiliars i pisos buits, abandonats,

semiabandonats, a mig construir o en lloguer; entre d’altres llocs, a les zones de Mas

Palau, Canaleta i Can Puig, a tocar de la zona en projecte. Que el nombre d’espais

comercials buits , alguns dels quals mai han estat utilitzats, també és molt elevat a la

població. Per això s’al�lega que es faci un estudi seriós i complet dels habitatges i

espais comercials buits, semiabandonats i a mig construir a la població abans de

promoure la construcció d’altres de nous.

9

5. AL�LEGACIONS EN RELACIÓ A L’APARTAT MEMÒRIA I NORMATIVA

5.1. Que a l’apartat de memòria i normativa, a l’apartat 2. Objecte de la modificació, hi

diu, textualment “En l’actualitat únicament, una àmplia zona darrera la Ronda Monestir

i llindant a la riera Canaleta, resta com un buit urbà central dins la trama urbana

residencial de la ciutat. És una zona d’horta, terrenys agrícoles i erms, amb diverses

ocupacions i edificis obsolets d’indústries en desús, i que el pas del temps i el

tancament d’aquestes indústries han comportat un canvi d’expectativa per la seva

posició urbana, que el PGOU no podía preveure trenta anys enrere.” Que en aquest

paràgraf no s’inclou l’existència de vivendes en aquesta zona, quan n’hi ha una

quantitat considerable, alguna d’elles en edificis d’alguns centenars d’anys d’antiguitat

restaurats. Per això, demanem que s’inclogui al paràgraf “amb diverses vivendes en

edificis nous i antics restaurats, ocupacions i edificis obsolets d’indústries en desúsK”

5.2. Que a l’apartat de memòria i normativa, en l’apartat 5. Les hortes i els recs, en el

punt 5.2. Els recs, hi diu, textualment, “hi ha el molí d’en Rabassa, surt en direcció Can

Laqué, i passant per Can Boada segueix fins a trobar-se amb el rec de la Figuera d’en

Xó.”. Que aquest apartat cita els principals punts d’antic ús industrials dels recs. Que

no se cita l’ús industrial que tenia el rec a Can Laqué. Per això, demanem que es

redacti aquest fragment de la següent forma: “hi ha el molí d’en Rabassa, surt en

direcció Can Laqué (antiga fàbrica de calç i ciment), i passant per Can Boada segueix

fins a trobar-se amb el rec de la Figuera d’en Xó.

5.3. Que a l’apartat de memòria i normativa, a l’apartat 6. La industrialització, hi diu,

textualment, “Per altra banda, dins la mateixa zona també s’havien instal�lat altres

indústries i molins, com ara la fàbrica tèxtil de Can Castanyer i la farinera Surribas, i

molins com el d’en Laqué i el d’en Boada.” Que Can Laqué no era un molí, sinó una

fàbrica de calç i ciment, amb un forn ara enderrocat, que va funcionar de finals del S.

XIX fins més enllà de mitjans del s. XX. Que en aquests terrenys, ara habitats pels

descendents del propietari de la fàbrica, Vicenç Laqué, queden encara restes del que

va ser la fàbrica, tot i haver estat aquesta parcialment enderrocada i transformada. Per

això, demanem que se substitueixi l’expressió “molins com el d’en Laqué i el d’en

Boada” per “molins com el de Can Boada i indústries com la fàbrica de ciment Laqué”.

5.4. Que en cap punt del projecte s’esmenta la importància dels valors paisatgístics de

la zona i la seva obligada preservació, com venen descrits dins el Catàleg de Paisatge

de les Comarques Gironines i el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. En

el primer document, de caràcter tècnic i informatiu, es parla explícitament dels valors

la xarxa d’horts i recs de Banyoles i del seu patrimoni associat i en recomana la

recuperació, rehabilitació i valorització a partir de la seva consideració com a element

estructurador del paisatge; també recomana un estudi del conjunt del sistema històric

de canals i infraestructures hidràuliques per tal de minimitzar la desaparició d’aquest

sistema històric i mantenir la identitat d’aquests paisatges agrícoles; diu que la

preservació i potenciació de l’activitat hortícola facilitaria la conservació i manteniment

de tota la xarxa de recs i canals com a bé d’interès comú; i, finalment, insta a procurar

pel manteniment dels horts del voltant de Banyoles i dels que resten dins la trama

10

urbana, amb una especial atenció als de Sota Monestir. Però és que el segon

document, de caràcter normatiu, té una directriu (OQP 7) que obliga als nous plans

d'ordenació urbanística municipal o la revisió dels vigents a “protegir i ordenar el

patrimoni dels sistemes històrics de canals i infraestructures de l'aigua de més interès

paisatgístic, tot vetllant per la gestió i recuperació dels restants” i “qualificar com a sòls

no urbanitzables d'especial protecció paisatgística les zones on el sistema de canals i

infraestructures hidràuliques sigui més notòria”. Per tot això, al�leguem que es faci un

estudi realitzat per un equip de tècnics competents del conjunt d’aquest espai i els

seus valors i que es qualifiquin com a sòl no urbanitzable d’especial protecció

paisatgística les zones que resultin de més valor segons l’estudi.

Moisès Jordi Pinatella

President de Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany

Banyoles, 4 d’octubre de 2012

Il•lustríssim Sr. Alcalde President de l’Ajuntament de Banyoles