““Les alteracions sensorials en les persones mLes alteracions sensorials en les persones méés grans s grans de 80 anys, i la seva repercusside 80 anys, i la seva repercussióó en la qualitat de vidaen la qualitat de vida””

JoanJoan--Carles RoviraCarles Rovira

II edició Premi Ajuntament de Manlleu

Institut Català Envelliment

Joan Riudavets Moll, sabater, músic, republicà, amant del ciclisme, de la llibertat de conciència, de la pau i d’ Es Migjorn Gran, el seu poble (Menorca). Nascut el 15 de desembre de 1889. Edat: 113 anys

The life-span of Jeanne Calment, who died in Arles, France, on 4 August 1997, at the age of 122 years and 164 days, is the longest ever recorded in a human being, exceeding the 120 years generally acknowledged as the ultimate limit.

The age of Jeanne Calment was carefully verified in 1995, when she was 120 years old (5), and an assessment of her cognitive functions was carried out (6). In addition, in our research, we have identified 52 immediate ancestors of Jeanne Calment corresponding to five generations (two parents, four grandparents, eight great-grandparents, 16 great-great-grandparents, and 32 great-great-great-grandparents).We were able to validate the length of life of 55 ancestors out of these 62.

Jeanne Calment had a Total Immediate Ancestral Longevity (7) of 477 compared with 289 for the sum of the ages at death of the six immediate controls of the reference family. The 55 immediate ancestors of Jeanne Calment lived to an average age of 68.2 years, versus 57.7 years for the 55 controls in the reference family

"I dream, I think, I go over my life," she said. "I never get bored."

(Louis R.Andrews)

El segment d’edat que experimentarà un major increment serà el de més de 80 anys

Increment 2015/1999Nombre de persones %

29.751

133.545

3,6%

54,5%

Anys

378.267

827.904823.144

819.452 857.655

349.668306.097

244.722

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1999 2005 2010 2015

65-79 anys>80 anys

Nombre de persones

6.343.110 habitants17’4 % >64 anys (ine a partir cens 2001)

The boundaries shown on this maps do not imply official endorsement by the United Nationshttp://www.un.org/esa/population/publications/ageing/Graph.pdf

Percentage of total population aged 60 years or older 2050

Espanya 2000, 2025 and 2050

2000 2025

2050

1975 1986 1996

82,480,576,7Dones

75,274,071,4Homes

78,877,474,2Esperança de vida en néixer

Esperança de vida a Catalunya

Dependència dones (11’53 anys)

Dependència homes (7,33 anys)

Bitlletí Epidemiològic Catalunya

20’43 anys16’44 anys

J.Ouslander

Els vells de demà ja han nascut

(Enquesta Salut Catalunya-ESCA)

Població de > 65 anys que declara patir alguna discapacitat (per tipus de discapacitat i sexe)

Vista

Homes 13%Dones 14%

VistaVista

Homes 13%Dones 14%

OOïïdede

Homes 9%Dones 11%

Objectius

Identificar la prevalença d’alteracions sensorials (visió i audició) en la població estudiada

Valorar la influència de les alteracions sensorials en l’estat de salut

Valorar la importància de les alteracions sensorials com a causa de discapacitat i la seva possible prevenció

Millorar la consciència social en relació a la importància de la detecció de causes de dependència en el vell, i en especial de les alteracions sensorials (també entre els professionals)

Ajudar a implementar mesures que afavoreixin l’autonomia i millorin la qualitat de vida

ALTERACIONS SENSORIALS EN ELS VELLS-VELLS

La DificultatLa Dificultat

Retinopatia diabètica

cataracta

Glaucoma, retinitis pigmentosa

Degeneració macular senil

A - Right optic nerve cut

B - Optic chiasma cut

Full picture - normal vision

C - Right optic nerve cut

D - Right optic radiation cut

E - Part of the right optic radiation cutF - Part of the right optic radiation cut

G - Left and right optic radiations cut

Full picture - normal vision

Metodologia -1

S’ha estudiat la població de >79 a. atesa en recursos d’internament (centre sociosanitari i Residència “Aura”) durant un any .

Han estat ateses 369 persones de les quals 205 tenien >79 anys.D’aquestes 205, en el centre sociosanitari 151 i a la Residència “Aura” 54

En tots els ingressos del centre sociosanitari s’han recollit dades funcionals de dependència física i psíquica (amb els sistema de informació del CMBDSS), i s’han valorat els diagnòstics de dèficits sensorials enregistrats.

En les 54 persones de la Residència “Aura” de >79 a. s’ha aplicat protocol complert que consta de:

Informació i consentiment verbalDades generalsIndex de Barthel Estadiatge GDS (deteriorament cognitiu)Escala deteriorament cognitiu ICASSEscala dependència AVD ICASSIndex de Comorbilitat de CharlsonEscala de Valoració de Qualitat de Vida SF-12Exploració visual amb test agudesa visual (amb optotipus gràfics) i fons

d’ullExploració auditiva amb AudiometriaEscala Hearing handicap inventory for the elderly (HHIE)

Metodologia -2

Metodologia -3

Les dades s’han recollit en un formulari específic on hi ha les dades generals de la persona estudiada ,l’exploració i les escales.

Les escales de valoració funcional i psíquica s’han recollit a partir de valoració multidisciplinar.

S’ha fet visita a tots aquells residents considerats competents per realitzar les proves . S’han descartat doncs diversos residents amb deteriorament cognitiu massa avançat.

S’ha fet exploració visual i bàsica completada amb mesura de l’agudesa visual mitjançant optotipus i auditiva amb exploració física , aplicació HHIE i audiometria.

S’ha introduït l’informació codificada en un base de dades de MSAcces, i els resultats s’han tractat amb paquet estadístic SPSS i representat amb gràfics de Excel

ResultatsResultats

ALTERACIONS SENSORIALS EN ELS VELLS-VELLS

56%

44%

>79 anys

<=79 anys

Pacients atesos durant 2002

Edat

<=79 anys >79 anys

>79 anys 205<=79 anys 164TOTAL 369

52%

48%

70%

30%

Centre Sociosanitari Residència “Aura”

Pacients atesos durant 2002

Edat

<=79 anys <=79 anys>79 anys

>79 anys

CSS Aura

total 292 77 (369)

>79a. 151 54 (205)<=79a. 141 23 (164)

Edat promig 87Edat promig 87’6

CSStotal 292>79a. 151<=79a. 141

Centre Sociosanitari

Dependència AVD (escala RAI)

11’9

0

5

10

15

20

25

30

AVD4

AVD5

AVD6

AVD7

AVD8

AVD9

AVD10

AVD11

AVD12

AVD13

AVD14

AVD15

AVD16

AVD17

AVD18

CSStotal 292>79a. 151<=79a. 141

Centre Sociosanitari

Deteriorament Cognitiu - CPS (escala RAI)

2’5

0

5

10

15

20

25

30

35

Est 0 Est 1 Est 2 Est 3 Est 4 Est 5 Est 6

Centre Sociosanitari CSStotal 292>79a. 151<=79a. 141

Diagnòstics previs d’Alteracions visió

no consta alt.visuals

60%

alteracions visuals

40%

Centre Sociosanitari

Diagnòstics previs d’Alteracions audicióCSS

total 292>79a. 151<=79a. 141

no consta sordesa91%

sordesa9%

63’4

Residència “Aura” Auratotal 77>79a. 54<=79a. 23

27’2

0=autònom 100=depenent100=autònom 0=depenent

0

20

40

60

80

100

120

0 10 20 30 40 50 60

Index Barthel

0

20

40

60

80

100

120

0 10 20 30 40 50 60

AVD - ICASS

3’2

Residència “Aura” Auratotal 77>79a. 54<=79a. 23

Residència “Aura”

4’3

0=dèficit 10=normal0=normal 7=sever

0

1

2

3

4

5

6

7

8

0 10 20 30 40 50 60

GDS

0

2

4

6

8

10

12

0 10 20 30 40 50 60

Cognitiu - ICASS

punt.139%

punt,214%

punt.332%

punt.4ó+4% punt.0

11%

Index Comorbilitat Charlson

Residència “Aura” Auratotal 77>79a. 54<=79a. 23

Residència “Aura”

Auratotal 77>79a. 54<=79a. 23

Residència “Aura”

Grau deteriorament Auditiu(Audiometria)

normal0%

moderat21%

moderat-sever35%

sever11%

profund4%

lleu29%

Residència “Aura”

Lleu- 26-40dBModerat- 41-55 dB Moderat-Sever- 56-76dBSever- 71-90dBProfund- 90dB+

(Adaptat J.Ouslander)

Puntuació 0-20

HHIE

Residència “Aura” Auratotal 77>79a. 54<=79a. 23

0

5

10

15

20

25

0 5 10 15 20 25 30

Residència “Aura”

Relació Audiometria-HHIE

Residència “Aura” Auratotal 77>79a. 54<=79a. 23

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Lleu

Moderat

Moderat-Sever

Sever

Profond

Puntuació HHIE

Gra

u de

terio

raci

óResidència “Aura”

p=0’0088 test Kruskal-Wallis (ANOVA no paramètric)

greu54%

moderat14%

lleu25%

normal7%

Auratotal 77>79a. 54<=79a. 23

Residència “Aura”

Grau deteriorament Visual(agudesa visual – optotipus gràfics)

Residència “Aura”

(Segons classificació OMS)

Auratotal 77>79a. 54<=79a. 23

Residència “Aura”

Diagnòstics d’alteracions Visuals

cataractes76%

glaucoma7%

retinopatia7%

vascular7% d'altres

3%

+10 persones IQ cataractes anterior

Residència “Aura”

Auratotal 77>79a. 54<=79a. 23

Residència “Aura”

Deteriorament Visual i Auditiu i I.C.Charlson

Residència “Aura”

0

1

2

3

4

5

6

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

DèficitAuditiu

DèficitVisual

IComorbCharlson

Enquesta Qualitat de Vida SF-12

Enquesta Qualitat de Vida SF-12

Copyright 1994 The health Institute;New England Medical Center.

All rights reserved.(SF-12 Spanish (Spain) Standard Version 1.0)

regular42%

bona30%

excel.lent3%dolenta

20%molt bona

5%

En general, vostè diría que la seva salut és: SF-12

SF-12La seva salut actual , li limita per fer ...Esforços moderats, como moure una taula, passar l’aspiradora, jugar a bolus o caminar més d’1 hora

em limita una mica42%

No em limita gens18%

em limita molt40%

SF-12La seva salut actual , li limita per fer ...Pujar diversos pisos per l’escala

em limita una mica28%

em limita molt52%

No em limita gens20%

SF-12¿ha tingut algun dels següents problemes en la seva feina o en les seves activitats quotidianes, arran de la seva salut física

¿Va fer menys d’allò que hauria volgut fer?

no55%

si45%

¿ha tingut algun dels següents problemes en la seva feina o en les seves activitats quotidianes, arran de la seva salut física

¿Va haver de deixar de fer algunes feines en el seu treball o en les seves activitats quotidianes?

SF-12

no55%

si45%

¿ha tingut algun dels següents problemes en la seva feina o en les seves activitats quotidianes, arran d’algun problema emocional (com estar trist, deprimit, o nerviós)?¿Va fer menys d’allò que hauria volgut fer, per algun problema emocional?

SF-12

si20%

no80%

SF-12¿ha tingut algun dels següents problemes en la seva feina o en les seves activitats quotidianes, arran d’algun problema emocional (com estar trist, deprimit, o nerviós)?¿No va fer la seva feina o les seves activitats quotidianes tant curosament com de costum, per algun problema emocional?

si20%

no80%

SF-12

bastant34%

molt5% gens

13%

una mica33%

regular15%

fins a quin punt el dolor li ha dificultat la seva feina habitual (inclòs el treball fora de casa i les tasques domèstiques) ?

SF-12Es va sentir calmat i tranquil?

sempre5%

quasi sempre25%

moltes vegades15%

algunes vegades30%

només alguna vegada

20%

mai5%

SF-12Va tenir molta energia?

quasi sempre3%sempre

0%

moltes vegades5%

algunes vegades13%

només alguna vegada

39%

mai40%

SF-12Es va sentir desanimat i trist?

algunes vegades22%

només alguna vegada

23%

mai3%

sempre0%

moltes vegades15%

quasi sempre37%

SF-12

només alguna vegada

44%

mai10%

algunes vegades38%

quasi sempre8%

sempre0%

¿amb quina freqüència la salut física o els problemes emocionals li han dificultat les seves activitats socials (com visitar als amics o familiars)?

Conclusions -1

Tot i que la mostra és reduïda , i les xifres de prevalença d’alteracions sensorials a la literatura mèdica són variables en funció col.lectius estudiats es confirma la alta prevalença de la pèrdua funcional visual i auditiva.

El deteriorament físic i psíquic ha limitat el número de persones en que s’ha pogut realitzar el protocol complert donat que era necessària la seva col.laboració activa.

En general, es tendeix a infravalorar les alteracions sensorials no manifestades per part dels professionals. Consta només un 9% de diagnòstic previ de sordesa, quan en realitat els dèficits auditius són més elevats.

Es tendeix a considerar insuficientment les possibilitats terapèutiques i/o rehabilitadores , adduint l’estat general del pacient. Aquí intervémoltes vegades la opinió de la família i del propi pacient.

Es detecten diverses situacions tractables que poden millorar parcialment les limitacions (ex: prop 50% obstrucció parcial Conducte auditiu extern)

Només tres persones amb dèficit auditiu disposen d’audífon dels quals només una l’utilitza habitualment i una altra ocasionalment

La utilització de la Hearing handicap inventory for the Elderly (HHIE),ha mostrat la seva utilitat essent la seva aplicació senzilla i mostrant una bona correlació amb una prova objectiva com l’audiometria (estadísticament significativa segons el test no paramètric de Kruskal-Wallis)

Conclusions -2

Hi ha un elevat percentatge de deteriorament visual greu (agudesa visual <0’1)

La cataracta és la patologia més prevalent en el col.lectiu estudiat. Deu persones ja han estat tractades de cirurgia de cataracta i diverses persones estan pendents de cirurgia.La repercusió funcional de la cataracta depèn del seu grau ,de si és o no bilateral, i també de la presència o no d’altres dèficits associats

L’any 2001 es varen fer 43951 IQ cataractes a Catalunya / 11509 llista espera (memòria Servei Català de la Salut 2001)

Conclusions -3

Conclusions -4

L’enquesta de qualitat de vida no ha pogut ser passada a les persones amb deteriorament cognitiu , que sovint tenen una mala qualitat de vida.

En l’enquesta de qualitat de vida es manifesta la implicació del dolor com a símptoma limitant. Cal millorar doncs la seva valoració i tractament en la mesura possible.

Hi ha tendència a l’acceptació de la situació de pèrdua funcional i es considera com a més limitant la salut física que no pas l’estat emocional.

Malgrat tot un elevat percentatge de persones es senten tristes o desanimades de manera habitual.

Propostes -1

Sensibilitzar als professionals sanitaris, el colectiu de gent gran i les famílies sobre la importància que tenen els dèficits sensorials com a causa de discapacitat.

Exploració periòdica conducte auditiu extern i eliminació cerumen si és necessari per part del metge d’atenció primària o del geriatre.

Realitzar una acurada valoració especialitzada (oftalmòleg, ORL) ,un cop detectats dèficits per part del geriatre o del metge d’atenció primària

Valoració i seguiment periòdic oftalmòleg en retinopatia diabètica, glaucoma, cataracta, etc...

Valorar les opcions terapèutiques que permetin millora de la funció, considerant sempre risc / benefici amb l’objectiu d’assolir la millor qualitat de vida possible, respectant la participació de la persona gran en la presa de decisions que afecten la seva salut

Valorar la indicació d’ajudes i adaptacions quan el dèficit sensorial sigui irreversible o no tractable (ex: lupes d’augment, il.luminació adequada, tècniques orientació, llenguatge no verbal,etc...)

Propostes -2

i especialment a Ajuntament de Manlleu per la seva ajuda

i especialment a Ajuntament de Manlleu per la seva ajuda

Tots els avis de la residència “Aura” i pacients de l’hospital que han participat

Tots els avis de la residència “Aura” i pacients de l’hospital que han participat

Dr. Pedro de Miguel (oftalmòleg)Dr. Pedro de Miguel (oftalmòleg)

Dr. Miquel Molinero (ORL)Dr. Miquel Molinero (ORL)

Núria Grané, Teresa Barba i Ester Lázaro(infermeres R.”Aura”) Alícia Moral i resta de personal de la Fundació Hospital Sant Jaume

Núria Grané, Teresa Barba i Ester Lázaro(infermeres R.”Aura”) Alícia Moral i resta de personal de la Fundació Hospital Sant Jaume

Agraïr a:Agraïr a:

Servei de PrevencióHospital General de VicServei de PrevenciServei de PrevencióóHospital General de VicHospital General de Vic

L’Hospital 1913

L’Hospital 2003

Fem entre tots un nou hospital...Fem entre tots un nou hospital...