L ENTORN NATURAL DE SANT MARTI

Sant Martí de Centelles és un municipi de

clima mediterrani humit. La seva vegetació

climàcica és l’alzinar litoral combinat amb

l’alzinar muntanyenc. Tanmateix, l’accentuat

relleu i la diversitat geològica, influenciats

per la presència dels Cingles de Bertí i

l’existència de diversos cursos d’aigua, fan

que aquest territori presenti una gran

diversitat de comunitats vegetals.

EL CAMI DELS ARBRES DE SANT MARTI

El Camí dels Arbres permet gaudir de tota aquesta diversitat biològica i descobrir algunes de

les espècies d’arbres i arbustos més comunes al nostre país. Alguns dels exemplars arboris,

pel seu valor ecològic, cultural i històric, es poden considerar monumentals, notables o singulars.

Alguns dels arbres inclosos en el recorregut es troben a prop d’elements patrimonials i altres

construccions singulars. El Camí dels Arbres, doncs, també és una bona porta d’entrada al

patrimoni cultural de Sant Martí. Seguiu el recorregut que marca el mapa i fixeu-vos bé en les

fites que hi ha al llarg del camí.

PER SABER-NE MÉS

Arbres monumentals

http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/c

arbre01.htm

Web que recull el llistat dels arbres

monumentals de Catalunya, arbres d’interès

Comarcal i Local i la normativa de referència.

Arbres monumentals i singulars

http://www.catpaisatge.net/dossiers/arbres/

cat/index.php

Recull dels arbres monumentals i singulars de

Catalunya.

Banc de dades de la biodiversitat de

Catalunya

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

Recull de tota la informació sobre la biodiversitat

de Catalunya.

Botànica agrícola i forestal

http://botanicavirtual.udl.es

Material didàctic de botànica en les titulacions

d’enginyer tècnic agrícola i enginyer tècnic

forestal.

Els boscos osonencs

http://www.biodiversitat.cat/Fitxes_espais_

forestals/els_boscos_osonencs.htm

Hàbitats d’interès d’Osona i banc de fotos dels

espais forestal i semiforestals de la comarca.

Col·lecció d’arbusts i lianes

del mediterrani català

http://www.xtec.cat/~jgaldean/col.leccio/

Col.leccio%20d'arbusts%20i%20lianes%20

mediterranis/Informacio/Graella.htm

Llistat dels arbres i arbustos predominants a

les diverses comunitats vegetals de Catalunya.

Atles Nacional de Catalunya: Vegetació

http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-

nacional/vegetacio/

Cartografia sobre els usos del sòl de Catalunya,

els dominis de la vegetació, els boscos de

gestió pública o l’inventari ecològic i forestal

de Catalunya.

ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS D’INTERÈS

BARRAQUES DE VINYA I ANTIGUES FEIXES DE CONREU

Les barraques i els marges de pedra seca de l’entorn de l’Oller

i Valldaneu delaten el desaparegut conreu de la vinya, que fou

molt important en aquest sector entre els segles XVIII i XIX,

fins a la fil·loxera.

MAS VALLDANEU

A la rodalia del mas hi havia, a principis del segle X, el vilar de

Daniel (vilar Danihelis) que donà nom a la vall. L’assentament

esdevingué mas a partir dels segles XI-XII. L’edifici actual és

baixmedieval i modern.

CONJUNT PARROQUIAL DE SANT PERE DE VALLDANEU

L’antiga parròquia de Sant Pere es documenta a partir del

segle XI. L’edifici actual conserva una part romànica, per bé

que fou molt modificat entre els segles XVII i XVIII.

A l’exterior es troba un conjunt funerari baixmedieval i, dins

el cementiri, un panteó modernista. Al costat del temple hi ha

el mas Esglésies, tradicionalment unit a aquell.

MAS OLLER

Masia d’origen medieval, engrandida entre els segles XVI-XVIII.

Centrà el sector a migdia del nucli de l’Abella i, al segle XX, impulsà

la creació de la colònia d’estiueig que dugué el seu nom.

PISCINES DE L’OLLER

Complex esportiu i turístic històric del municipi, creat als anys

30 per donar servei a la colònia d’estiueig de l’Oller.

S’hi celebraren competicions esportives d’abast nacional i tingué

un restaurant regit pel reconegut cuiner José Rondissoni. El

2010 començà la seva rehabilitació.

FORN DE CALÇ DE L’OLLER

Resta monumental d’una indústria de la calç que estigué en

funcionament a principis del segle XX. El novembre del 1936 hi

succeí un dels fets més tràgics de la guerra civil al poble amb

l’assassinat del pare i dos fills joves de la família Oller.

Continguts

Bibiana Catalán (Arbres)

Jaume Oliver (Patrimoni)

Carrer Estac ió , 2  08592

Sant Mart í de Cente l les

t: 93 844 24 06  f: 93 844 11 20 podeu trobar aquest fulletó al web municipal

ALGUNS CONSELLS

· Seguiu sempre el camí marcat i sigueu prudents

· Porteu calçat i roba adequats

· Respecteu l’entorn i el treball

de les persones que en tenen cura

www.smarticentelles.org

st.martic@diba.catAJUNTAMENT DE SANT

MARTÍ DE CENTELLES

GARRIC

Quercus coccifera

ARÇ BLANC

Crataegus monogyna

ROLDOR

Coriaria myrtifolia

BRUC BOAL

Erica arborea

ROSER SILVESTRE

Rosa canina L.

ESBARZER

Rubus ulmifolius

LLENTISCLE

Pistacia lentiscus

ROMANÍ

Rosmarinus officinalis

GINESTA

Spartium junceum

1 PLÀTANS DEL CARRER DE L’OLLER Platanus x hybrida

Arbre caducifoli de fulles verdes, lobulades i de mida considerable. Decoratiu, de

creixement ràpid i molt gran, ofereix una ombra generosa. L’espècie més estesa

al nostre país és un hídrid entre plàtans orientals i occidentals, que ha arribat a

substituir a les varietats autòctones. Suporta molt bé les podes i la pol·lució de les

ciutats. Per això és un dels arbres més utilitzats en l’arbrat viari.

2 ALZINES DE LA FONT DE L’OLLER Quercus ilex

Arbre per excel·lència de la regió mediterrània. Generalment de mida mitjana i

capçada arrodonida, amb fulles de color verd fosc i molt dures que redueixen la

transpiració de la planta. Les denses capçades de l'alzina afavoreixen un sotabosc

molt ric. La seva fusta s’ha fet servir per llenya i carbó vegetal i les glans per a

l’alimentació dels porcs i, a vegades, dels humans. Les alzines del mas Oller es

van plantar entre mitjan segle XVII i principis del segle XIX.

3 ROURE DE L’OLLER Quercus humilis o pubescens

Arbre caducifoli, l’espècie més estesa és el roure martinenc, amb una capçada

gran, regular i arrodonida. El tronc, grisenc, s’enfosqueix i esquerda amb el temps.

Les fulles lobulades són de color verd fosc i la gla, és molt saborósa.

L’escorça, rica en tanins, té propietats terapèutiques i s’ha utilitzat per curtir el

cuir, i la fusta per fer carbó i llenya. L’exemplar més antic d’aquest grup té 300

anys d’antiguitat.

4 PI PINYER DE L’OLLER Pinus pinea

Conífera natural de tota la franja mediterrània, li agrada la llum i resisteix molt bé

tant la sequera estival com les gelades no molt extremes. El tronc, recte i vertical,

presenta una escorça grisenca i vermellosa. A la part superior, s’obre una capçada

arrodonida i aplatada. Les pinyes, quan maduren, donen pinyons comestibles. Els

pins de l’Oller tenen entre 180 i 260 anys.

14 OM COMÚ Ulmus minor

Arbre caducifoli d’alçada considerable, capçada àmplia i densa i tronc gruixut.

L’escorça és llisa i de color marró grisenc quan és jove, però molt fisurada i negrosa

en envellir. Viu principalment en els boscos de ribera.

S'ha cultivat per la seva fusta, molt apreciada en la construcció naval, les talles

religioses, etc., tot i que també és molt sensible a les malalties i plagues.

15 AVELLANER Corylus avellana

Arbre caducifoli natural de climes temperats. De poca alçada i port arbustiu, viu

en zones humides, generalment torrenteres i fondalades ombrívoles. L’escorça

és llisa i de color gris. L’avellana és un fruit sec ric en greixos. Es diu que les varetes

d’avellaner eren usades per mags i fetilleres en cerimònies i rituals màgics.

16 NOGUERA Juglans regia

Arbre caducifoli no gaire alt, però de capçada àmplia i voluminosa. El seu fruit

conté una nou comestible, molt nutritiva i amb un alt valor calòric, amb la qual

també s’han fet tradicionalment farines, olis, etc. La seva fusta vermellosa també

s’ha utilitzat, ja que és fàcil de treballar i molt resistent.

17 FREIXE DE FULLA PETITA Fraxinus angustifolia

Arbre caducifoli de boscos de ribera abundant a la Península Ibèrica. Força alt, de

capçada àmplia i escorça grisosa i rugosa. S’ha utilitzat tradicionalment en la

medicina popular, ja que l’escorça i les fulles tenen propietats diürètiques, laxants

i antiartrítiques. Es cultiva com arbre ornamental i per la seva fusta.

10 SERVERA Sorbus domestica

Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de mida mitjana i capçada frondosa

i arrodonida. Fa flors de color blanc molt vistoses i el fruit, anomenat serba, té

forma de pera diminuta i és comestible. De fet, és una espècie tradicionalment

cultivada per l’aprofitament del seus fruits.

11 LLEDONER DE VALLDANEU Celtis australis

Arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El fruit

dolç anomenat lledó, és dolç i comestible. A més de com a arbre ornamental, la

fusta de lledoner servia per fer eines agrícoles flexibles i duradores; també se

n'obtenia llenya i carbó. El lledoner del mas Valldaneu data de cap a 1760.

12 ALZINA DE VALLDANEU Quercus ilex

Arbre que pot viure més de cinc-cents anys,a Catalunya és l'espècie arbòria més

estesa. Els exemplars més grossos d’alzina no acostumen a trobar-se al bosc sinó

a prop dels masos, als quals proveïen de fusta, fullaraca i glans per al bestiar

porcí i consum humà. L’alzina de Valldaneu és un dels arbres més antics del

municipi, de cap a 1680.

13 AVET Abies Alba

Arbre perennifoli de tronc recte i gris clar, capçada cònica i fulla persistent, que

pot assolir gran alçada. Les branques són perpendiculars al tronc i les fulles

linears amb dues ratlles blanquinoses pel revers. Als Pirineus forma boscos d'avets

(avetoses) o es barreja amb el faig, el pi roig o el pi negre. Més al sud, l’avet és

una espècie introduïda tardanament.

5 PI BLANC Pinus halepensis

Arbre perenne originari de la regió mediterrània. De mida mitjana, capçada clara,

tronc tortuós i escorça gris-platejada que li dóna nom. Espècie oportunista, colonitza

amb facilitat antics conreus abandonats, alzinars cremats, etc. La seva fusta es fa

servir per producció de cel·lulosa o caixes de fusta. També és utilitzat en la repoblació

forestal, per conservar el sòl contra l’erosió.

6 PI ROIG Pinus sylvestris

Conífera poc exigent en sòl i resistent a les oscil·lacions tèrmiques, és un dels

arbres més presents arreu del món. D’alçada considerable, té el tronc recte i prim

i la capçada allargada i ample. L’escorça és esquerdada i de color vermell metàl·lic.

La seva fusta és de gran qualitat. Sovint s’utilitza aquest arbre en repoblacions

artificials per protegir el sòl contra l’erosió i evitar possibles esllavissades.

7 PINASSA Pinus nigra

Conífera submediterrània, que ha quedat aïllada en els massissos muntanyosos

de la zona mediterrània. Força alta, de tronc recte i capçada cònica, amb tendència

a forma de para-sol, és molt resistent a les gelades. La seva fusta, força apreciada,

s’ha utilitzat en construcció i per la fabricació d’embarcacions.

8 POLLANCRE Populus nigra

Arbre caducifoli de gran alçada, tronc dret i gruixut, amb capçada molt desenvolupada en

alçada i amplada. La fusta es fa servir per fabricar pasta de paper i, en medicina natural,

per tractar la bronquitis. Sovint es planta amb fins ornamentals als passeigs i carrers.

9 CÀDEC Junniperus oxycedrus

Arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebró, que es diferencia d'aquest

perquè a les fulles hi té dues línies blanques enlloc d'una. Es localitza en alzinars

o màquies i tolera molt bé la sequera. Els seus fruits, tot i ser menys aromàtics

que els del ginebró, s'utilitzen també en la fabricació de ginebra.

E S P È C I E S A R B U S T I V E S D E L C A M Í

11

10

13

14

9

8

7

6

5

4 3

21

i

16 1715

12