1. Altres racionalistes Spinoza i Leibniz

2. Baruch de Spinoza (1632-1677)

A l'igual que Descartes, Spinoza tamb t una confiana absoluta en la ra. La seva filosofia es construeix more geomtrico, deductivament, prenent novament el model matemtic com el model racional per excellncia. 3. La seva obra ms destacada stica demostrada segons l'ordre geomtric , on Spinoza demostra deductivament que tot lunivers s una sola substncia, seguint estrictament la definici que "substncia s all que no necessita res ms per existir", que ja Descartes havia defensat, encara que consider que hi havia tres tipus de substncies. Per Spinoza tot s la mateixa i nica substncia: "deus sive natura" (du o naturalesa) i la diversitat de formes existents noms sn modificacions o atributs d'aquesta substncia. Aix, soposa al dualisme de Descartes i propugna un monisme o panteisme. 4. Per aquesta filosofia Spinoza va ser expulsat de la comunitat jueva i tenia prohibit anar a la Sinagoga.

5. Leibniz (1646-1716)

Coneixia lobra de Ramon Llull, i admirava la seva lgica. Escriu una obra inspirant-se en ell, De Arte combinatoria. Tamb construeix la seva filosofia seguint el mtode matemtic, la deducci. Altres obres de Leibniz sn:Nous assaigs sobre lenteniment humiMonadologia . En el primer, Leibniz distingeix entre veritats de ra i veritats de fet, que influiran poderosament en Kant; les veritats de ra sn analtiques, basta amb analitzar el subjecte de la proposici per trobar el predicat incls. Es basen en el principi de contradicci ("un tot s major que les seves parts"). Les veritats de fet, en canvi, no sn analtiques, el predicat no est incls en el subjecte ("Csar va passar el Rubic"). Es basen en el principi de ra suficient que estableix que tot el que succeix o existeix t una ra per succeir o existir. Aquest principi de ra suficient va conduir a Leibniz a creure que "vivim en el millor dels mons possibles", optimisme que va ser cidament criticat per Voltaire a la novella Cndid. 6. A la Monadologia Leibniz exposa la teoria de les mnades, que s una nova soluci al problema de les substncies cartesi i spinozi. Lunivers es composa duna multiplicitat de mnades, "toms de la naturalesa" o "unitats" simples que no tenen ni extensi, ni figura, ni matria, ni divibisibilitat possible. Les mnades sn forces primitives simples i impenetrables, "sense finestres", amb percepci i apetici: sn nimes. Aix Leibniz salva el dualisme cartesi de la divisi entre pensament i extensi, i el monisme spinozi.