ALUMNES AMB TEA

of 39 /39
ALUMNAT AMB TEA SEETDIC - GIRONA Febrer 2012

Embed Size (px)

description

escola, educació especial, aula, alumnes, diversitat, necessitats, educatives,especials.

Transcript of ALUMNES AMB TEA

  • ALUMNAT AMB TEA

    SEETDIC - GIRONAFebrer 2012

  • Caracterstiques cognitives i emocionals. Qu necessiten a lescola:

    Els alumnes Els mestres Les famlies. Com ens plantegem la intervenci educativa? Coneixement i comprensi de lalumne. La relaci Adaptaci del context. Habilitats especfiques. Lescolaritzaci Lalumnat amb TEA a lescola El paper del/la mestre/a dEE

    Conclusions.(Referncies bibliogrfiques.

    ALUMNAT AMB TEAINTERVENCI A LESCOLA

  • Espectre autista TEA

    LLespectre autista, en el sentit mespectre autista, en el sentit ms s estricte, estricte, s noms noms un conjunt de s un conjunt de ssmptomes, que pot associarmptomes, que pot associar--se a se a diferents trastorns diferents trastorns neurobiolgicsneurobiolgics i a i a nivells intelnivells intellectuals molt variats.lectuals molt variats.

  • Espectre Autista

    Autisme Greu Sndrome Asperger

  • T.AUTISTA S.RETT T.DESINTEGRATIU TGD NO ESPECIFICAT S.ASPERGER

    TGD

    TEA

    El TEA es mou dins dun ventall que va des de una major a una menor afectaci.El continuum autista reflexa una gran diversitat de persones que es caracteritzen per les dificultats en

    1. Comunicaci2. Relaci amb lentorn3. Conducta

  • Els alumnes amb TEA presenten un trastorn de comunicaci i de relaci amb l'entorn amb comportaments estereotipats i obsessius.

    Tenen dificultats per :- connectar-se amb la realitat - relacionar-se amb els altres i amb si mateixos

  • "Para un autista la realidad es una masa confusa de acontecimientos, personas, lugares, sonidos e imgenes que interactan. Parece que nada tiene lmites claros, orden ni significado

    Temple Grandin Pensar en imgenes. Mi vida con el autismo

  • Extremada sensibilitat Pensament rgid Dificultat per vivenciar emocions.

    Sense considerar aspectes de la personalitat fracassarem en laprenentatge. (J.Brun 2008)

  • Molts comportaments observats sn:defenses a determinades dificultats de processament,intents de fugir de la informaci sensorial que no poden interpretar,formes primitives de comunicaci, expressi dun sentimentdesajust entre exigncies i necessitats

    Tamarit

  • El comportament inadequat no s'ha de considerar especfic del TEA sin com una conseqncia de les seves dificultats adaptatives. Com a expressi de les seves relacions amb l'entorn.

  • QU NECESSITEN A LESCOLA?

    Alumnes: Marc de referncia estable. Continutat. Punts de referncia clars. Lmits flexibles.

  • Moments ms conflictius

    Canvis. Entrades i sortides. Tornades de festes i vacances. Absncies o substitucions de personal. Esdeveniments especials (festes). Pati, menjador. Estones lliures. Demanda duna feina ms abstracta i simblica. Exigncia. Excursions.

  • Mestres:

    Sentiments dignorncia Impotncia Poca gratificaci Sensaci de ser manipulats. Manca d'agrament.

    s fonamental:-Treball dequip-Assessorament extern.-Collaboraci amb altres serveis.

  • Moments clau

    Preparar l'acollida del nen i la famlia.- L'elaboraci del PI.- Moments de canvi .- Seguiment familiar.- Coordinaci amb altres serveis.

  • Famlies: Nivell dangoixa Dificultats dacceptaci Sentiment de culpabilitat Incomprensi

    s fonamental: Valorar el moment en qu es troben Sentir propera lescola en lajut al nen/a Actitud oberta i comprensiva Contacte continuat.F:\tea eap\familia_autismo.pdf

  • Moments ms difcils

    Canvi en el tipus descolaritzaci Diagnstic i proposta dintervenci Proposta de recursos complementaris Pas detapa escolar a la de vida adulta Canvi de referents

  • Com ens plantegem la intervencieducativa?

    Hem de pensar quina ajuda els hem doferir per facilitar la seva adaptaci.

    Del coneixement i la comprensi de l'alumne

    a partir

    - La relaci que s'estableix amb l'adult- L'adaptaci del context- I la potenciaci de les habilitats especfiques

    mitjanant

    La intervenci s'ha de basar en la interacci de l'alumne amb el seu entorn

  • La comprensi de lalumne:

    s fonamental entendre com el nen pensa i se sent i de quina manera aix es tradueix en un comportament desconcertant.

    s fonamental interpretar i comprendre les conductes.

  • A travs de la relaci que s'estableix amb l'adult hem d'aconseguir establir un vincle afectiu que li doni seguretat i confiana.

    Per establir aquesta relaci hem d'apropar-nos al nen entrant en el seu mn.

    Aquesta relaci ens mostrar com s el nen, quins sn els seus interessos, preocupacions, necessitats.

    Els educadors juguen un paper vital a l'hora d'ajudar als seus alumnes a "negociar" amb el mn que ens envolta.

    La relaci:

  • Gran parte de mi vida consiste en intentar distinguir el patrn que se esconde detrs de todo. Las rutinas establecidas, los horarios, las rutas concretas y los rituales contribuyen a poner orden en una vida insoportablemente catica.

    Temple Grandin "Pensar con imgenes. Mi vida con el autismo

    Adaptaci del context:

  • Cal fer-li un mn organitzat, comprensible i segur. Treballant comunicaci, planificaci, flexibilitat i autorregulaci:

    -Establint rutines diries molt clares.-Introduint elements visuals (fotos, smbols, dibuixos...)-Utilitzant eines destructura i comprensi del temps (calendari, horari, agendes...).

    Adaptaci del context

  • T lesmorzar!

  • Habilitats especfiques

    Les NEE es relacionen amb les capacitats de relacions inter i intrapersonals.

    Comunicaci Socialitzaci Aprenentatge F:\tea eap\soy un nio tgd.pdf

  • ESTRATGIES PER A FACILITAR LA COMUNICACI

    Codis variats Valorar els intents Sistemes augmentatius Frases clares i curtes Suport visual Donar sentit a les ecollies Reforar verbalitzaci dels sentiments Limitar el temps per parlar dels seus

    interessos

  • ESTRATGIES PER A FACILITAR LA SOCIALITZACI

    Propiciar atenci conjunta Fomentar contacte i mirada Escenificar situacions de la vida real Utilitzar esquemes amb els que es pugui

    guiar en una conversa Promoure la identificaci de les emocions Participaci en jocs reglats Treball especfic en habilitats socials

  • ESTRATGIES PER A FACILITAR LAPRENTENTAGE

    Programa de treball que permeti els xits Fragmetar narracions i utilitzar suports

    visuals Explicar de forma addicional i simplificar

    conceptes abstractes Partir dels seus interessos Oferir la oportunitat descollirhttp://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtgd/

  • Lescolaritzaci Conviure amb nens que proporcionen models

    ms vitals a lescola ordinria, facilita el desenvolupament dels infants amb TEA.

    La inclusi s desitjable per a tots, per la realitat ens diu que alguns necessiten una educaci en lescola especial.

    s important poder compartir experincies entre EO i EE. Les escolaritzacions compartides afavoreixen aquest intercanvi.

  • Lalumnat amb TEA a lescola E. INFANTIL:

    Durant aquesta etapa sestableixen les bases del desenvolupament i s quan es manifestes les primeres grans dificultats. Per aix, al parvulari es produeixen reaccions molt negatives associades a linicide la socialitzaci i les exigncies que aix comporta.Cal que els equips educatius i les famlies tinguin el suport i els recursos necessaris.

    E. PRIMRIA:A primria, si continuen a l'EO, normalment ja no preocupa tant el seu comportament, ja s'han adaptat, els mestres els coneixen, tenen les seves estratgies i normalment la demanda no s tant per les dificultats de comportament.Cal preveure els canvis i fer seguiment.

  • El paper del/la mestre/a dEE Collaborar en els aspectes organitzatius, metodolgics i

    didctics. Collaborar amb els tutors en lorganitzaci dels horaris i

    suports. Collaborar amb els tutors i lEAP amb lelaboraci del PI. Recollir, ellaborar i adaptar materials. Intervencions individualitzades i petit grup.

    mbits: Professorat. Famlies. Alumnes. Altres serveis

  • CONCLUSIONSLes bases de les estratgies educatives per l'alumnat amb TEA sn les mateixes que per tot l'alumnat.

    Cada nen s diferent, nic. Molt important tenir en compte els seus interessos, les capacitats, la seva personalitat especfica, els seus sentiments i les peculiaritats del seu entorn (que el diagnstic no ens faci oblidar el nen).

    Tots els nens milloren, sempre s possible establir una relaci de qualitat, pot ser difcil, per mai impossible.

  • CONCLUSIONSL'estil directiu, sense pressa, tranquil, que impliqui senyals clares, a partir d'una bona relaci s ms important que implantar les tcniques ms sofisticades.

    Bsic el lligam i suport a les famlies.

    Necessitat d'un treball de collaboraci entre els professionals de l'escola i els dels altres serveis que atenen el nen.

  • CONCLUSIONS

    Necessitat de potenciar espais interdisciplinaris de reflexi, recerca i collaboraci educativa.

    Les tcniques audiovisuals i informtiques sn un excellent recurs educatiu i teraputic per aquest alumnat.

  • Que ens demanaria un autista?ngel Rivire. Madrid 1996

    El que faig no s contra teu. Quan faig un rebec o em dono cops, si destrueixo quelcom o em moc massa, quan ms difcil entendre o fer el que em demanes no et vull fer mal. Ja que tinc un problema de intencions, no matribueixis males intencions !

    Moltes de les conductes que en dieualterades son maneres de fer front al mn des de la meva especial forma de ser i percebre. Fes un esfor per comprendrem!

  • Que ens demanaria un autista?ngel Rivire. Madrid 1996

    Necessito compartir el plaer i magrada fer les coses b, encara que no sempre ho aconsegueixi. Fes-me saber quan he fet les coses b i ajudam a fer-les sense falles, quan en tinc massa em passa el mateix que a tu: menfado i acabo negant-me a fer les coses.

    Necessito ms ordre que tu, ms predictibilitat. Hem de negociar els meu rituals per conviure.

    Ajudam amb naturalitat sense convertir-ho en una obsessi. La meva situaci normalment millora, encara que per ara no tingui curaci.

  • Que ens demanaria un autista?ngel Rivire. Madrid 1996

    No noms soc autista. Tamb soc un nen, un adolescent o un adult. Magrada jugar i divertir-me, hi ha ms coses que compartim que no pas coses que ens separen.

    No menvaeixis. Respecta les distncies que necessito per sense deixar-me sol. No permetis que mavorreixi o que resti inactiu.

    La meva vida potser satisfactria si s senzilla, ordenada i tranquilla. La meva vida com a autista pot ser tan feli com la teva, podem trobar-nos i compartir moltes experincies...