Amb la Unió Europea NO TENIM FUTUR

#UENOFUTUR

{ }

“Dependents del mercat turístic, depen-dents del crèdit europeu per a la con-strucció, dependents de les importaci-

ons de béns, dependents de les inversi-ons de multinacionals que vénen, aprofi-ten conjunturalment un mercat laboral

abaratit, i se'n van”

“El resultat de la crisi i les polítiques d'a-justament és un país absolutament

endeutat i amb els serveis públics endesmantellament. Els Països Catalans

tenim un deute del 118% del PIB”

“En els darrers anys molta gent ha presconsciència de la necessitat de naciona-litzar la banca, no pagar el deute, tenirserveis de qualitat, recuperar drets dels

treballadors, posar fi a l'especulació idestrucció del territori i autodeterminar-se. Però aquest país que somiem no és

possible dins la Unió Europea”

“La independència ens és imprescin-dible per a recuperar la sobirania políti-ca, poder sortir de la Unió Europea i ferfront a la dictadura del deute que ens

vol imposar la troika”

La classe treballadora delsPaïsos Catalans portemdamunt de les nostres espat-lles més de mitja dècada d'e-spoli social accentuat. Retal-lades en serveis socials,pagament d'un deute del queno som responsables, abara-timent dels costos laborals,especulació urbanística, tre-ball precari i atur... són laculminació de les polítiquesal servei del capitalisme,motiu de ser de la Unió Euro-pea des de la seva fundacióel 1957, i encara més accen-tuadament des del Tractat deMaastrich de 1992.

La Unió Europea no és capinstitució sensible als dretsnacionals ni als drets cultu-rals dels pobles. La UnióEuropea obeeix a la mateixaraó d'estat que els estats quela integren. Els Països Catal-ans no podem esperar de laUnió Europea cap resposta afavor dels drets dels poblesque contravingui els interes-sos dels estats i el capital. Nien matèria de reconeixementde l'autodeterminació ni enmatèria de reconeixementdels drets lingüístics de totala ciutadania de tots els terri-toris. El reconeixement deldret d'autodeterminació i elrespecte als nostres dretslingüístics és una fita quehaurem de conquerir contraels estats espanyol i francès,

però també contra la UnióEuropea.

La Unió Europea no és aquellespai de llibertats, pau i justí-cia que ens volen fer creure.És una estructura capitalistade caire patriarcal i imperial,al servei de les grans corpor-acions multinacionals. Laseva política de seguretatrespon a estats cada vegadamés repressius. Les sevesinstitucions responen a unalògica completament antide-mocràtica. La seva políticaeconòmica es basa en la des-possessió, l'explotació cadacop més accentuada de lesclasses populars, la priva-tització de recursos públics il'acció al servei de les elitsdel capitalisme. La seva accióexterior es basa en l'espolidels recursos naturals i l'ex-plotació dels treballadorsd'altres llocs del planeta. Laseva acció militar, subordina-da a l'OTAN, ha exportat elpatiment a molts racons delplaneta.

La nostra proposta per aEuropa és una Europa depobles lliures, de justíciasocial i que no sigui exporta-dora de patiment i explota-ció. Aquesta Europa, però, noés possible dins el marc de laUnió Europea. La Unió Euro-pea no és cap estructuraneutra, que es pugui refor-

mar segons la voluntat popu-lar. L'Europa dels pobles lliu-res cal continuar construint-la des d'ara mateix, però almarge i en contra de l'Europadels banquers, els estats il'espoli social.

Trencar amb la Unió Europea,recuperar el nostre marcmediterrani de relacions, iconstruir l'Europa dels pobles,només es pot fer des de laindependència dels PaïsosCatalans. Només amb la sobi-rania política és possible recu-perar la sobirania econòmica iposar-la al servei de les clas-ses populars. La sobiraniapolítica no és suficient però síque és indispensable per abastir un futur millor. Un futurque ja hem començat a ima-ginar i a reivindicar als car-rers. Un futur on els beneficisd'uns pocs no representin lamisèria de la majoria, on lacooperació, la col·lectivitat i elpoder sorgit des de baix sigu-in les bases d'una novasocietat. Aquest país quesomiem, no és possible dins laUnió Europea.

Treballem des d'ara per con-struir aquest futur. Uns Paï-sos Catalans independents,socialistes i feministes. UnsPaïsos Catalans solidaris ambels pobles de la Mediterrània,del continent europeu i delmón.

Amb la Unió Europeano tenim futur

Publicació especial per a la campanya contra la UE de l’Esquerra Independentista / Maig 2014 / 60.000 exemplars / Dipòsit legal: L-1014-02

MANIFEST

L'objectiu del projecte d'UnióEuropea, ha estat des dels seusinicis, impulsar els interessos delcapitalisme europeu. Això, en elsseus inicis passava per la recon-strucció de l'economia a la partoccidental del continent per per-metre a les grans empreses euro-pees competir amb les d'altreszones del món.

En les primeres dècades, aque-sta política, i la força dels sindi-cats i la socialdemocràcia, vapermetre que algunes capes dela població treballadora millores-sin les seves condicions de vida.El pacte capital-treball, en uncontext de creixement econòmic,va permetre construir els estatsdel benestar europeus.

Però el paper principal de lesinstitucions europees era i conti-nua essent el de defensar elsinteressos del capitalisme euro-peu. Circumstancialment, aixòdurant unes dècades va permet-re repartir una part dels beneficisentre les classes populars. Peròen el moment en què els benefi-cis van començar a reduir-se, apartir dels anys 70, aquest repar-timent es va acabar, demostrantuna vegada més que l'objectiuessencial no era la millora de lajustícia social, sinó servir elsinteressos del capital.

Expectatives i il lusions frustradesLa integració a Europa de l'e-stat espanyol no ha acomplertles expectatives que tant elcatalanisme com els sectorsprogressistes hi havien diposi-tat. L'assumpció d'una agendaneoliberal a partir dels anys 80ha esvaït el somni que la UEajudaria a crear un estat delbenestar com el dels païsosnòrdics. D'altra banda, el paperque la UE ha reservat als Paï-sos Catalans dins l'economiacontinental ha provocat canvis

socials que estan a l'arrel del'actual crisi.

L'agenda neoliberal va vinculadaa la necessitat del capitalismeglobal de redreçar la tendènciadecreixent de les taxes de bene-fici mitjançant l'obertura de nousmercats. Per poder guanyar méss'ha de privatitzar i exprimirencara més les classes populars.

El paper assignat als PaïsosCatalans dins l'economia euro-pea ha implicat el desmantella-ment de l'estructura industrial iagrària i la substitució per unmodel centrat en el turisme i elsserveis, la construcció i l'especu-lació immobiliària. L'estatespanyol, amb una estructuraindustrial i agrària tradicional-ment dèbil ha executat aquestespolítiques amb gust. Però les con-seqüències pel model productiudels Països Catalans (tradicional-ment més industrialitzats i ambuna estructura agrària més efi-cient) han estat catastròfics. Laindependència ha esdevingut laúnica opció per trencar ambaquest model de desenvolupa-ment econòmic.

La realitat dels darrers trenta anysA partir dels pactes de la Mon-cloa, el 1977, s'inicia el procésd'ajustament econòmic. Al llargdels anys 80 viurem la reconver-

sió industrial. Part de la indústriaés declarada obsoleta i és des-mantellada. Aquesta produccióindustrial que desapareix se'n vaa nous països emergents o bé esconcentra als països del centred'Europa. La importació de pro-ductes principalment alemanyscreix i creix mentre el teixit indu-strial desapareix. I amb ell des-apareix tota l'acumulació i trans-missió de coneixement industrial.

El mateix passa amb l'agricultu-ra. La imposició de quotes i elsacords comercials de caire neo-colonial amb països en vies dedesenvolupament acaben provo-cant successives crisis alscamps. La producció de llet, laproducció de fruits secs, les cai-gudes de preus, s'acaben com-binant amb la pressió que la con-strucció aplica sobre els terrenysagrícoles. L'abandonament del'activitat agrària, una constantarreu d'Europa, arriba als PaïsosCatalans als seus nivells mésextrems.

És també l'època en què se'nsvol vendre que esdevenir unasocietat postindustrial i de ser-veis ens fa més moderns i com-petitius. L'època en què TerraMítica i Port Aventura esdevenenel paradigma del desenvolupa-ment. El resultat és un país ambfeines cada cop més precàries iuna economia cada cop mésdependent. Dependents del mer-cat turístic, dependents del crèditeuropeu per a la construcció,

dependents de les inversions demultinacionals que vénen, aprofi-ten conjunturalment un mercatlaboral abaratit, i se'n van.

La reestructuració econòmicaque ha suposat l'entrada delsPaïsos Catalans a la Unió Euro-pea ha estat això. Tots aquestsfets que dia rere dia hem llegit alperiòdic o vist a la televisió. Quehem assumit com a part de laquotidianitat i que se'ns fa difícilidentificar-ne qui n'és el respons-able.

Hi ha un futur millor pels PaïsosCatalans dins la Unió Europea?Uns Països Catalans indepen-dents dins la Unió Europea tindri-en moltes avantatges respecte lasituació actual, però cap d'elleslligada a la pertinença a la UnióEuropea sinó al fet de deixar depertànyer a l'estat espanyol.

La pretensió que el simple fet dedeixar de tributar a Espanya potredreçar la davallada dels salarisreals i la degradació de l'estat delbenestar és una il·lusió. És la UEqui, davant la crisi ha receptatduríssimes polítiques d'ajusta-ment i ha establert com a doctri-na econòmica ineludible lespolítiques fiscals regressives, laprivatització de serveis públics, laprecarització del mercat de tre-ball, etc. Així mateix, la posicióque el capitalisme europeu reser-va als Països Catalans és a laperifèria europea. Venedors deserveis i turisme i consumidorsde productes del centre d'Euro-pa. Feina (encara) més precària imés temporal.

En canvi, la independència ensés imprescindible per a recuperarla sobirania política, poder sortirde la UE i fer front a la dictaduradel deute que ens vol imposar latroika. La independència ens ésimprescindible per a construir unfutur millor i més digne.

Per què es crea la Unió Europea?

El paper principal de lesinstitucions europees ésdefensar elsinteressos delcapitalisme europeu

És la UE quidavant la crisi ha receptatduríssimespolítiques d'ajustament

http://espaifabrica.cat/index.php/alliberament-nacional/item/809

Un marc jurídic que reconega el dret d’autodeterminacióLa Unió Europea no reconeix el dret d'autodeterminació de cap part dels seusestats membres. En aquest sentit, actua amb la mateixa lògica d'estat que elsseus membres. Quanta democràcia resisteix la UE? Almenys no la suficient comper deixar decidir els seus pobles.

Un exemple d'aquesta manca de reconeixement i de la por a la decisiódemocràtica dels pobles és el cas escocès. Fins i tot en aquest cas, en què hi haconvocat un referèndum sobre la independència legal i acordat entre les duesparts, la Unió Europea s'ha negat a establir regles clares per saber què passariaamb la pertinença a la UE d'una Escòcia independent.

En cap cas la Unió Europea intercedirà perquè els Països Catalans puguem exer-cir plenament un dret que ella no reconeix a cap dels seus pobles sense estat. Ical recordar que el dret d'autodeterminació no és compatible amb un pacte ent-re les parts que negui que el poble es pugui pronunciar a favor o en contra de laindependència.

Poder impedir legalment queespeculen amb el nostre territoriL'especulació sobre el nostre territori té moltes causes i moltes cares. D'unabanda, la voracitat del capitalisme mafiós autòcton i la corrupció política. De l'al-tra, l'interès del capitalisme financer europeu per a fer negoci via crèdit amb elsector de la construcció als Països Catalans, la pressió dels residents comunitarisdel centre i nord d'Europa per a comprar propietats assequibles per a ells i lapressió que exerceix la indústria turística.

Per a poder fer front a aquesta especulació i destrucció del territori, són neces-sàries mesures tant de caràcter intern com de caràcter extern. Entre les darre-res, hi hauria d'haver la limitació de lliure circulació de capitals i els condicio-nants a l'adquisició de propietats dels residents comunitaris. Aquestes mesuresxoquen frontalment amb el principi de lliure circulació de la Unió Europea, i elque persegueixen va en contra dels interessos que defensa la UE.

Ensorrar els murs que separenrics de pobres, nord de sudEn 20 anys, més de 20.000 immigrants han mort a les fronteres de la Unió Euro-pea intentant fugir de la misèria. A la Unió hi ha més de 250 camps d'interna-ment per a persones estrangeres. Desenes de milers de persones hi estan retin-gudes.

Malgrat la retòrica de la integració, a la Unió Europea la segregació social estàplenament present a les ciutats. Com a mostra, els esclats violents a El Ejido(2000), París (2005) i Londres (2011). Poblacions pobres expulsades dels seusbarris, reconvertits en barris per a nous rics. Serveis de primera i serveis desegona.

Davant d'això, la Unió Europea ha decidit adoptar una política de duresa. Repri-mir el diferent. Criminalitzar la pobresa. Així és com pretén frenar el creixementde l'extrema dreta, aplicant polítiques simpàtiques per a l'electorat ultra.

Que els i les treballadorespuguem continuar guanyantdretsLa Unió Europea imposa una nova concepció neoliberal del treball: la transfor-mació del treball estable en treball precari. Des del 1977, en què l'acomiada-ment es pagava a 60 dies per any treballat, fins el 2014, en què l'acomiadamentes paga com a molt a 20 dies per any treballat, han estat dècades de perdredrets laborals als Països Catalans.

El mercat únic no ha suposat una generalització de la riquesa i del treball, sinóque ha generat una alta competència entre les diverses economies de la UnióEuropea per a abaratir la mà d'obra i optar per un model de devaluació de sala-ris com a forma per a competir econòmicament a nivell mundial.

La Unió Europea és a dia d'avui el lloc del primer món on s'estan destruint mésllocs de treball, i molts d'aquests no es regeneraran. La política de devaluaciósalarial està afectant greument el poder adquisitiu de les classes populars.

Que les infraestructures no enspassen per sobreEl mercat comú europeu necessita de grans infraestructures per a moure ràpi-dament i de manera barata les mercaderies.

Les grans infraestructures de caràcter europeu que es projecten als PaïsosCatalans no estan pensades ni per articular el país internament ni per a articularel mercat intern. Bàsicament estan pensades per a satisfer els grans objectiusdel capitalisme europeu com la mobilitat de mercaderies o l'exportació d'ener-gia.

El projecte d'esdevenir una plataforma logística -el nou mantra de les burgesieslocals-, suposa continuar amb la terciarització i desindustrialització. Les infrae-structures han d'estar al servei d'una economia productiva i autocentrada i nopodem posar en risc la sostenibilitat ambiental i territorial per una cursa embo-gida de competitivitat que no condueix enlloc.

El país que somipossible dins la

Tenir sobirania alimentaria i llauradors amb futurLa sobirania alimentària ha de ser, juntament amb la sobirania política i econò-mica, un dels puntals del nostre futur col·lectiu. Sense pagesia no hi ha sobira-nia alimentària. No podem aspirar a un model d'indústria agroalimentària sensepagesos. Per a que hi hagi llauradors cal garantir els drets dels treballadors de laterra. Cal promoure l'accés a terres, aigua i llavors. Cal prioritzar l'ús agrícola deles terres de conreu, protegint-les de l'especulació. Cal prioritzar els circuitscurts de comercialització i posar fi a les pràctiques de dumping. I finalment, calgarantir que els preus agrícoles reflecteixen el valor real i que no estan perver-tits per situacions dominants de mercat ni intermediaris abusius. Tot això queens sembla de justícia va actualment en direcció contrària a les polítiqueseconòmiques de la Unió Europea.

Democràcia: que mane la gent i no els interessos econòmicsLes institucions europees no responen ni tan sols als mínims democràtics de lesactuals democràcies liberals. Cap lloc de poder és d'elecció directa per part dela ciutadania, i l'anomenat Parlament Europeu és una assemblea consultivaamb unes funcions molt limitades.

Una de les institucions amb més poder de la Unió Europea és el Banc CentralEuropeu. Aquesta institució funciona de manera autònoma, sense cap tipus decontrol polític, tot i ser una de les institucions que determina d'una manera mésdirecta la nostra vida quotidiana.

L'entramat de poder de la Unió, allò que coneixem com a “Brusel·les”, és un ter-reny adobat per a l'acció dels lobbys econòmics. Aquests lobbys inverteixenmés de 120 milions d'euros anuals en accions per a introduir els seus interessosen la legislació europea.

Les portes giratòries també funcionen a la Unió Europea. Els polítics passen del'europarlament o de la Comissió al sector privat, i viceversa, de la mateixamanera que ho fan els ministres i consellers.

Que la llum, el gas i l’aigua tornen a ser patrimoni públicA finals dels anys 90, i seguint les directives europees, l'estat espanyol va priva-titzar el mercat elèctric espanyol. La privatització de les companyies elèctriqueses va fer, com la majoria de privatitzacions, amb total opacitat i obrint les portesgiratòries de la política als consells d'administració.

L'efecte que es deia que es buscava amb aquesta privatització erafer un mercat més competitiu. Això, seguint la lògica que el neolibe-ralisme diu que s'ha de seguir, voldria dir que el preu de l'electricitats'hauria d'haver abaratit. Això no ha estat així. L'augment del preu

de la llum dels darrers 10 anys ha estat espectacular. Men-trestant, les empreses ener-

gètiques continuen guanyant grans quantitats de diners que encomptes de revertir en la població, acaben enriquint les butxaquesd'uns quants i alimentant operacions especulatives arreu del plane-ta.

Que totes les llengües tinguen els mateixos dretsHi ha uns 40 milions de persones a la Unió Europea que utilitzen llengües noestatals. La Unió Europea només reconeix com a oficials aquelles llengües queals estats on es parlen també gaudeixen plenament d'aquesta condició. Com éssabut, gairebé la totalitat de llengües de nacions sense estat no tenen aquestreconeixement.

Així, doncs, la Unió Europea no ofereix a la pràctica cap marc legal que recone-gui els drets lingüístics de tots els catalanoparlants. La Carta Europea deLlengües Minoritzades no és una directiva de la Unió Europea, sinó del Conselld'Europa, que han signat 47 estats del continent europeu. Però aquesta carta al'hora de la veritat és paper mullat.

No hi ha cap obligació d'oferir l'ensenyament en la llengua del territori, no hi hacap obligació de reservar canals de televisió o de ràdio per a emissores quepuguin emetre a tots els territoris on es parla una llengua. Els parlants d'unamateixa llengua tenen drets diferents segons el territori del domini lingüístic enque viuen. El cas del català n'és potser l'exemple més clar.

Una universitat per a tothom i al servei de la gentDes de l'adopció de l'Estratègia de Lisboa, les universitats europees estan patintun seguit de canvis en la direcció neoliberal. Els òrgans de govern tendeixen adisminuir la representació democràtica i a augmentar el pes de les empreses,ara amb poder de decisió sobre qüestions pressupostàries a través dels ConsellsSocials. S'han reduït les despeses considerades com a no productives -les carre-res i investigació sense rendiment econòmic-. S'ha implantat un model competi-tiu, en què les universitats de tota la UE lluiten per aconseguir inversions i pro-jectes.

A la pràctica això no ha suposat una major qualitat a les universitats, com se'nshavia venut, sinó tot el contrari. El desplaçament de la qualificació dels graus alsmàsters i postgraus ha provocat que l'ensenyament universitari introdueixi desi-gualtats segons la renda. Els preus de les les matrícules s'han multiplicat finsper 3 en la darrera dècada. El Pla Bolonya i l'excel·lència universitària imposadaa cops de porra per un govern “progressista” s'ha quedat en això.

i nacionalitzar la banca, no pagar undeute que no hem contret, prioritzar lainversió en educació i sanitat, no con-

vertir-nos en el balneari d'Europa...

ies no és Unió Europea

http://sompaisoscatalans.cat/

Creixement econòmicespeculatiu

Des de finals dels anys 90 ifins el 2008, els Països Catal-ans han viscut una època decreixement econòmic. Uncreixement, però, que no vaarribar a tothom, perquè laprecarietat i l'exclusió jaafectaven aleshores aàmplies capes de població. Ia aquells a qui va arribar deseguida van ser empesos aentrar en l'espiral del consuma crèdit que convertia aquel-la riquesa nominal en depen-dència.

Aquest creixement econòmictenia en el seu origen lanecessitat dels bancs europe-us d'aconseguir més benefi-cis mitjançant la venda dediner a l'economia de l'estatespanyol. Una economia que,després de destruir part delseu teixit industrial i agraridurant els anys 80, estavadesenvolupant el nou roleconòmic que se li haviaassignat. Turisme, construc-ció i serveis.

La roda del crèdit

El sector financer espanyol i delsPaïsos Catalans va veure la sevaoportunitat d'or: finançar a crèditla construcció d'habitatges perpart d'empreses i finançar a crè-dit la seva compra per part de

particulars. I el sector financereuropeu encara hi va veure unaoportunitat d'or més gran: donarcrèdit al sector financer espanyoli dels Països Catalans per a quepugués dur a terme aquella ope-ració. Mentre la roda va funcio-nar, això semblava beneficiar atothom.

Impostos baixos per alsrics

Paral·lelament a això, el governespanyol va seguir la política fis-cal de rebaixar impostos als rics ia les grans empreses. Segons lalògica neoliberal, calia que lesempreses guanyessin el màximde diners i fossin el màxim decompetitives. I els estats compe-tien entre ells per oferir avantat-ges fiscals en un mercat comú.Que això impedís distribuir partdel benefici d'aquest creixementeconòmic entre les classes popu-lars, invertint-ho en serveis púb-lics, era secundari.

Arriba la crisi

Quan l'economia va entrar encrisi, es va tallar l'aixeta del crè-dit dels bancs europeus cap alsbancs de casa nostra. Això vaparalitzar els nous sectorseconòmics i va fer augmentarl'atur de forma dramàtica. Comque els impostos els paguemmajoritàriament la classe trebal-ladora, els ingressos de l'estatvan caure en picat. Aquestaparàlisi econòmica va suposar

també la ruïna del sector finan-cer espanyol i de casa nostra.

Que la crisi la paguin elstreballadors

Davant d'aquesta situació, entraen acció la Troika. És a dir, laUnió Europea, el Fons MonetariInternacional i el Banc Mundial.És a dir, l'autèntic govern econò-mic que no hem votat mai. I laseva decisió és taxativa: cal pro-tegir els interessos del capitalis-me europeu. La seva translació ala pràctica és que cal que lesclasses populars paguin la ruïnadel sector financer.

Convertir pèrdues priva-des en deute públic

Salvar el sector financer hasuposat convertir les seves pèr-dues en deute públic. Això s'hafet en un moment en que, deguta l'augment de l'atur, l'estattambé s'ha hagut d'endeutar perpoder fer front a les seves obli-gacions socials. I aquest deute,que les classes populars no hemcontret, s'ha de pagar sí o sí. Finsi tot posen un article a la consti-

La dictadura del

La necessitat delsbancs europeusd'aconseguir mésbeneficis mitjançant la venda de diner al'Estat espanyolestà a l’origen de la crisi

http://espaifabrica.cat/index.php/el-preu-de-la-salut

deutetució espanyola que així ho obli-ga.

Protegir els interessosdels rics

D'altra banda, l'estat continuaprotegint els interessos de laresta de capitalisme espanyol:les grans empreses que viuendels mercats captius. Així, deixaque amb els alts preus de l'ai-gua, el gas, la llum, les autopi-stes, continuïn obtenint beneficisa costa d'una classe treballadoraque ha de pagar sí o sí aquestesdespeses. I continua donantsuport a les grans constructores,convertint-se en els seu millorcomercial a nivell internacional.

I tot això sense deixar d'atendreels interessos del sector finan-cer: no només assumeix lesseves pèrdues, sinó que els per-met executar amb total impuni-tat mesures abusives com elsdesnonaments o les preferents. Icontinuar sense assumir res-ponsabilitats penals.

Robar a la gent per donar-ho als bancs

Però amb l'assumpció de lesseves pèrdues com a deute, elsistema financer europeu no enté prou. Necessita tornar a gene-rar beneficis. I aquí ve el BancCentral Europeu al rescat. Aquellorganisme que mana molt i quecap ciutadà ha escollit. En comp-tes de finançar directament elsestats per a pagar el deute, el

BCE deixa els diners al sectorfinancer privat per a que aquestcompri el deute públic delsestats. El sector financer privatpaga al voltant del 0,5% perobtenir aquest diner, i fa pagarals estats al voltant del 4,5% eninteressos per la compra deldeute públic.

Retallar i recentralitzar

En una època de baixos ingres-sos per impostos, i havent de ferfront al pagament del deute, l'e-stat obté els diners a partir de lesretallades i privatitzacions de ser-veis socials. Uns serveis socialsque en la majoria de casos pre-sten les comunitats autònomes.Això li servirà d'excusa a l'estatper a fer més dependents encaramés aquestes comunitats, ja queels traspassarà tota la respons-abilitat de les retallades i en con-trolarà el finançament. Per apoder-se finançar, les comunitatsautònomes s'hauran d'endeutaramb l'estat, que exercirà de pre-stamista i cobrarà també un4,5% d'interessos pels crèdits pera que aquestes comunitats pugu-in continuar pagant l'ensenya-ment i la sanitat.

Quin és el resultat final?

El resultat final és un país abso-lutament endeutat i amb els ser-veis públics en desmantellament.Els Països Catalans tenim un deu-te del 118% del PIB. Qui ensgoverna no té cap voluntat dedeixar de pagar el deute i fer queel sistema financer es respons-abilitzi de les seves males inver-sions. Tampoc té cap voluntatd'aplicar una fiscalitat realmentprogressiva. I no té cap altra sort-ida que tornar a insistir en larecepta fracassada: totxo i platja,perquè no té cap intenció de bus-car cap camí de reconstruccióindustrial al marge del que dictala UE. I a partir d'aquí, la resta ésretòrica buida de continguts:brots verds, reinventar-nos,emprendre.

L'estat continuaprotegint elsinteressos delgran capitalismeespanyol: lesgrans empresesque viuen delsmercats captius

Tot canvi polític passa per la construcció d'una Repúb-lica independent dels Països Catalans. La independèn-cia per ella sola no ens porta cap a una societat mésigualitària, però sense la independència no es pot con-struir aquesta nova societat, perquè la independènciaes fa recuperar la nostra sobirania política i permettrencar els mecanismes de poder anteriors.

Volem un estat al servei de les classes populars. És adir, un estat plenament democràtic. Ens cal instaurarel poder popular com a forma de govern efectiu de lagent, i acabar amb un sistema representatiu corrom-put que acaba responent als interessos dels poderososi no dels treballadors, que no rendeix comptes i queaconsegueix perpetuar-se i acotar el terreny de debatpúblic a discussions intrascendents. Aquesta majordemocràcia també ha de traslladar-se a l'àmbit econò-mic.

Volem construir un nou model socialista de societat.Justícia social, repartiment del treball i la riquesa, ban-ca pública, serveis públics, cooperativització de l'eco-nomia. A més, volem posar punt i final a la discrimina-ció de la dona i a la marginació de les personesmigrants. Amb aquest nou model social creiem quetenim futur, amb l'actual model social que imposa laUnió Europea creiem que el futur és molt negre.

Fer tot això no és possible en el marc de la Unió Euro-pea. El nostre projecte polític i social està diametral-ment oposat als interessos que hi ha al darrera d'a-questa Unió Europea. És per això que proposem sortirde la Unió Europea i de l'euro. Necessitem disposar desobirania política i econòmica per a construir unasocietat més justa.

Sortir de la Unió Europea no vol dir aïllar-se. Entenemel món des de la col·laboració amb els altres pobles lli-ures i des de la solidaritat amb la resta de pobles opri-mits. Volem, conjuntament amb la resta de poblesd'Europa i de la Mediterrània, desconstruir la UnióEuropea alhora que construïm nous espais de coopera-ció i de justícia.

http://amblauenotenimfutur.wordpress.com

La nostra alternativa