L'adolescènciaAmparo Moreno

L'edició d'aquesta obra ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya i la col laboració del Departament d'Universitats, Recerca iSocietat de la Informació.

Coordinació editorial: Lluís LópezEdició: Jordi Pérez ColoméDirecció editorial: Lluís Pastor

Disseny del llibre i de la coberta: Natàlia SerranoLa UOC genera aquest llibre amb tecnologia XML/XSL.

Primera edició en llengua catalana: desembre 2006© Amparo Moreno, del text© Editorial UOC, d'aquesta edicióAv. Tibidabo, 47, 08035 Barcelonawww.editorialuoc.comImpressió: ReinbookISBN: 84-9788-523-6Dipòsit Legal: B.55.570-06

Cap part d'aquesta publicació, inclòs el disseny general i la coberta, pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap forma, ni per cap mitjà, sigui aquest electrònic,químic, mecànic, òptic, gravació, fotocòpia o qualsevol altre, sense la prèvia autorització escritadels titulars del copyright.

2

Què vull saber

Lectora, lector, aquest llibre li interessarà sivostè vol saber:

· Què significa ser adolescent· Com afecta als adolescents la pubertat· Quins canvis psicològics es donen en aquesta etapa· Quin paper han de jugar els pares· Com es veu un adolescent· Quins són els riscos de l'adolescència

3

4

Índex de continguts

Què vull saber 3

Un cert misteri 7

QUÈ ÉS L'ADOLESCÈNCIA 10

La definició 10Els aspectes imprescindibles 14Una construcció 18Algunes idees ingènues 25

CAP A LA MADURESA FÍSICA 32

La pubertat 33Els ritmes de maduració 36Els canvis en el cervell 39La relació entre canvis biològics i psicològics 41La sexualitat 45

UNA ALTRA MANERA DE PENSAR 51

Les capacitats de raonament 51El processament de la informació 57El pensament intuïtiu i la presa de decisions 59El coneixement social 62

5

UNA NOVA DEFINICIÓ D'UNMATEIX

67

El desenvolupament de la identitat 67Qui sóc jo? 69Els diferents estatus d'identitat 71Els papers sexuals 75El desenvolupament moral 80L'escola i l'assoliment de la identitat 84

EL MÓN SOCIAL 87

Les relacions familiars 87Els amics 92Els problemes dels adolescents 96

Bibliografia 109

6

Un cert misteri

Els protagonistes d'aquest llibre –elsadolescents– no són un fenomen estrany. Formenpart de la nostra realitat diària, de nosaltres mateixosi del nostre entorn. Què és l'adolescència? Com ésuna persona adolescent? Tots ho hem estat, ho sónles nostres filles, els nostres estudiants, els fills delsveïns, els que veiem en el transport públic, en lessèries de televisió. I, no obstant això, una cosa tanquotidiana com l'adolescència revesteix certescaracterístiques de misteri compartides per tots elsprocessos de canvi que se succeeixen al llarg de lanostra vida.

Al llarg de cinc capítols, analitzarem lestransformacions que determinen aquesta etapa de lavida, la profunditat de les quals han dut a considerarl'adolescència com un segon naixement. En eltranscurs de cinc o sis anys, els adolescentss'afanyen a estrenar un nou cos, noves armes deraonament, un nou cor; tot en un món de relacionsque s'ha ampliat extraordinàriament. En repassaruna a una aquestes novetats comprendrem millor laimportància que concedeixen al seu aspecte, lesseves habilitats creixents per discutir i teoritzar, els

7

seus ràpids canvis d'humor, els afanysd'independència i el replegament a posicions méssegures, el paper que tenen els amics i d'on neix elseu amor al risc.

L'adolescència constitueix un moment dediscontinuïtat en el desenvolupament tan significatiucom la infància. Erraríem si ho consideréssim unparèntesi vital entre la infantesa i l'edat adulta. Elsadolescents no són meitat nens i meitat adults; sónuna altra cosa, i a això dediquem aquest llibre. Larellevància d'aquest moment evolutiu s'expressa enles diverses reorganitzacions que es produeixen enaquesta etapa. Els adolescents s'enfronten aeleccions –i tenen més capacitat i oportunitats perfer-ho– en un bon nombre de qüestions–acadèmiques, de gènere, ideològiques. Les sevesdecisions afectaran clarament el seu futur. Per això,els adults –especialment, els pares i mares–consideren amb raó que aquesta edat presenta mésrisc que la infància.

Aquests reajustaments no es produeixen en elbuit. En primer lloc, el desenvolupament incloudiscontinuïtats i continuïtats i, en aquest sentit,l'adolescent parteix del nen que va ser. Els jovesamb els quals convivim són els mateixos que hemanat gestant en les edats anteriors i seran, al seutorn, els adults que compondran la nostra societat.Cap etapa de la vida pot entendre's del tot fora delmarc general de l'evolució completa de la persona.

8

D'altra banda, les reorganitzacions tampoc esprodueixen en un buit ambiental. Quan definim unapersona com a adolescent, fem referència a la sevapertinença a un grup d'edat determinat i passem peralt molts altres trets que el determinen com apersona i que també són fonamentals: ser noi onoia, la família de procedència, el fet d'estudiar otreballar, ser o no emigrant, el seu entorn geogràfic,el moment històric.

Els adolescents canvien al mateix temps que lespersones que els envolten i la societat. El seudesenvolupament implica la necessitat que els adultsmodifiquin simultàniament la perspectiva que entenen. Ser pares d'una adolescent, en comparació aser-ho d'una nena, suposa un nou aprenentatge, jaque els nostres objectius educatius, les nostrespreocupacions, les nostres inseguretats, les nostressatisfaccions es transformaran. El mateix podríemafirmar respecte als seus professors i professores.

Finalment, no oblidem que, malgrat la sevaalçària, la seva seguretat, la seva reivindicaciód'autonomia, els seus desafiaments, els adolescentscontinuen desenvolupant-se i, encara que no hodemanin, ens necessiten de manera diferent però enun grau similar, almenys, que quan eren nens.

9

QUÈ ÉS L'ADOLESCÈNCIA

La definició

L'adolescència es caracteritza per ser unmoment vital en el qual se succeeixen un grannombre de canvis que afecten tots els aspectesfonamentals d'una persona. Les transformacionstenen tanta importància que alguns autors parlend'aquest període com d'un segon naixement. De fet,al llarg d'aquests anys, es modifica la nostraestructura corporal, els nostres pensaments, lanostra identitat i les relacions que mantenim amb lafamília i la societat. El terme llatí adolescere, del quales deriva el català "adolescència", assenyala aquestcaràcter de canvi: adolescere significa "créixer","madurar". L'adolescència constitueix així una etapade canvis que, com a nota diferencial respected'altres estadis, presenta el fet de conduir-nos a lamaduresa.

Aquest període de transició entre la infància il'edat adulta transcorre entre els 11-12 anys i els18-20 anys aproximadament. L'ampli intervaltemporal que correspon a l'adolescència ha creat lanecessitat d'establir subetapes. Així, sol parlar-se

10

d'una adolescència primerenca entre els 11-14 anys;una adolescència mitjana, entre els 15-18 anys i unaadolescència tardana o joventut, a partir dels 18anys.

Sens dubte, els problemes a què s'enfronten lespersones en cadascuna d'aquestes subetapes sónmolt diferents, tant que comencen a aparèixerpublicacions que s'hi refereixen específicament. Enconcret, l'adolescència primerenca es constitueixcom un moment especialment singular, ja que hitenen lloc un bon nombre de canvis físics icontextuals.

La definició anterior –etapa de transició entreinfància i edat adulta– deixa de banda un problemaimportant: la determinació precisa dels moments enels quals comença i acaba aquesta etapa. De fet,encara que hem proporcionat criteris cronològics,aquests només poden utilitzar-se com a indicatius.L'adolescència s'estén des del final de la infància finsa l'assoliment de la maduresa, sí, però a quinacategoria de maduresa ens referim?

Podríem al ludir, en primer lloc, a una maduresabiològica, entesa com la culminació deldesenvolupament físic i sexual. Aquesta maduresaestà relacionada amb l'arribada de la pubertat i, defet, els canvis biològics s'utilitzen com a criterid'inici de l'adolescència. No obstant això, pubertat iadolescència no són conceptes sinònims. Entenempubertat com el conjunt de transformacions físiques

11

que condueixen a la maduresa sexual i, per tant, a lacapacitat de reproduir-se. L'adolescència inclou, amés, transformacions psicològiques, socials iculturals significatives.

En segon lloc, podríem apuntar a una maduresapsicològica, caracteritzada per la reorganització de laidentitat. La construcció d'aquesta nova identitat–que implica un nou concepte d'un mateix,l'autonomia emocional, el compromís amb unconjunt de valors i l'adopció d'una actitud enfrontde la societat– s'estén al llarg de tota l'adolescència.

En tercer lloc, podríem parlar d'una maduresasocial vinculada al procés d'emancipació que permetque els joves accedeixin a la condició d'adults.Aquesta maduresa social –els índexs de la qualserien la independència econòmica,l'autoadministració dels recursos, l'autonomiapersonal i la formació d'una llar pròpia– marcaria elfinal de l'adolescència i joventut i l'ingrés de ple dreten la categoria de persona adulta. Avui, si prenemcom a criteri l'emancipació econòmica i la llarpròpia, l'estatus de persona adulta pot aconseguir-sedesprés dels trenta anys.

Si ens cenyim als diversos aspectes relacionatsamb el concepte de maduresa, les edatscronològiques que estableixen els límits del'adolescència són susceptibles de variacionsderivades de les característiques individuals de cadapersona o de les condicions socials, culturals i

12

històriques en les quals es desenvolupa. Amb tot,l'absència d'aquests criteris cronològics universals,atemporals i precisos no desposseeix l'adolescènciade la seva naturalesa singular dintre deldesenvolupament humà. El nombre, la magnitud il'amplitud dels canvis que se succeeixen al llargd'aquesta etapa proporcionen a la persona una novaorganització corporal, psicològica i social.

Cal subratllar que les persones queexperimenten aquest procés no són criatures quecontinuen vivint en la infància i esperen pujar al trende l'edat adulta. Tampoc els adolescents sónprojectes de futures persones madures, sinó éssersdotats de realitat que viuen i s'enfronten amb novesestructures a noves situacions, que igualmentresoldran amb noves solucions.

D'altra banda, l'èmfasi que hem posat en lestransformacions no ens ha de fer oblidar un fetigualment rellevant: hi ha una continuïtat importantentre la infància i l'adolescència, i entre aquesta il'edat adulta. Arribada la joventut, se sabrà quinainfància van crear l'escola, la família i els mitjans decomunicació; al mateix temps, un cop assolida lamaduresa, entendrem la transcendència delsprojectes que es van gestar en l'adolescència i lajoventut. Per tant, la comprensió del fenomenadolescent aconsella situar-lo dintre del panoramadel cicle vital complet.

13

Els aspectes imprescindibles

La psicologia del desenvolupament i, enconcret, la psicologia de l'adolescència alberguenmolts enfocaments teòrics. Els models psicològicsclàssics –psicoanàlisis, enfocament piagetià,conductisme– i les seves revisions conviuen amb unconjunt de teories i miniteories que treballen endiferents àmbits (desenvolupament cognitiu,personalitat, relacions familiars, conductes de risc) ipresenten diferents factors per explicar els canvis(genètics, neurològics, culturals, històrics). Lapresència d'aquesta varietat teòrica fa que oferimuna relació de les qüestions imprescindibles peracostar-nos al món adolescent.Una transició

Al llarg de la vida es produeixen moments dediscontinuïtat en el desenvolupament: els bebès quepassen a ser nens i nenes, els nens més petits quecomencen l'escola. En l'adolescència assistim a dospunts de canvi fonamentals. Al començament,s'abandona la infància i s'entra en l'adolescència; alfinal, els joves passen a integrar-se en el món adult.

Les transicions comparteixen una sèrie de trets.En primer lloc, suposen una anticipació entusiastadel futur. Aquest optimisme enfront del canvi

14

s'acompanya d'un sentiment d'ansietat pel futur i unsentiment de dol per l'estadi perdut. Alhora, lesmudances que hi tenen lloc fan necessari unreajustament psicològic important. El fet detransitar d'un estat a un altre produeix, finalment,una ambigüitat en la posició social.

El pas de la infància a l'adolescència exemplificaclarament aquests trets. D'una banda, l'alegria ambquè els nens acullen les seves noves destreses illibertats no es lliura ni del desig de retornar al'estadi anterior de protecció ni de la preocupacióper com desenvoluparan els seus nous papers. Nosaben quan toca ser nens i quan cal ser adolescents iaquesta ambigüitat també la manifesten els adultspropers.

Es considera que aquesta primera transició lamarca la biologia amb l'arribada de la pubertat. Elscanvis físics –no només la pubertat sinó també elscanvis neurològics– són fonamentals i moltsignificatius però no tenen menys rellevància que elscanvis intel lectuals, socials i afectius.

La segona transició –de l'adolescència a l'edatadulta– planteja més problemes pel que fa almoment d'inici i té una naturalesa més social quebiològica. Està lligada al canvi de l'escola al món deltreball, la independència de la família il'abandonament del domicili familiar.

En un estudi d'investigació amb persones entre18 i 31 anys, es va trobar que els entrevistats

15

mostraven un alt grau d'acord, dintre dels criterisnormatius a l'ús, amb el fet que els marcadorsd'entrada a la vida adulta eren la responsabilitat deles pròpies accions, ser pare o mare i tenir una feinaestable. La prolongació de la dependència familiar,l'extensió dels estudis, el retard de la vida en parellao de l'adquisició d'habitatge propi fan que l'ingrés al'edat adulta s'allargui fins als 30 anys.

La presència d'aquests trets sociològics i altresd'índole psicològica (exploració de la identitat,inestabilitat, autocentració) ha dut als teòrics deldesenvolupament a preveure la necessitat d'introduiruna nova etapa entre l'adolescència i l'edat adulta.Alguns autors parlen així de joventut i altres d'edatadulta emergent.Una interacció de factors

Cada expert s'ha centrat en la primacia d'unfactor causal a l'hora d'explicar els fenòmens. Així,alguns autors han ressaltat el paper de les hormonesen la rebel lió adolescent, uns altres han atribuïtaquesta necessitat de transformació a l'aparició d'unpensament més elaborat i crític, mentre que tambéhi ha els qui la consideren un producte caducd'altres temps (maig del 68, oposició a la guerra deVietnam).

La necessitat d'investigar en profunditat peracostar-se a qualsevol tret psicològic porta afragmentar l'experiència de l'adolescent i dificulta la

16

integració de les diferents facetes que componen lavida de qualsevol. Així, s'ha estudiat la ment delsadolescents sense relació amb les novetatsbiològiques o amb els canvis en les sevesinteraccions socials. S'ha d'entendre que aquestafragmentació és, en certa mesura, necessària per lainvestigació, però que sempre que sigui possible calrecórrer a models explicatius que integren diversescauses i facetes, atès que així ho exigeix la complexarealitat adolescent.

Per exemple, els canvis corporals sorgeixend'acord amb un calendari temporal però això no ésobstacle perquè les condicions ambientals ipsicològiques hi influeixin. De la mateixa manera,podem preguntar-nos com pot canviar un cos sensealterar la ment del que el posseeix o com podemdonar significat al cos i a les seves transformacionssense tenir en compte el marc cultural.

Tots els aspectes de la persona estan integrats;cada canvi en una parcel la del desenvolupament ésalhora condició i efecte de la transformació en altresparcel les i en l'adolescent en conjunt. Aquestaperspectiva global ha anat calant en els estudis sobrel'adolescència de tal manera que, actualment, en elsmanuals, trobem epígrafs, per exemple, sobrepubertat i reaccions emocionals, inestabilitatemocional i desenvolupament del cervell, conductesde risc i desenvolupament intel lectual, o fins i totsobre la influència de la falta d'ocupació en els

17

problemes adolescents.

Una construcció

L'adolescència no és una essència, sinó unarealitat construïda amb diferents materials històrics,geogràfics, culturals, econòmics, de gènere.Revisem-ne alguns aspectes.Al llarg de la història

L'interès pels joves es remunta a èpoquesllunyanes. Com sempre a Occident, els antecedentsmés citats són els filòsofs grecs Plató i Aristòtil. Noobstant això, alguns autors afirmen quel'adolescència, com a estadi singular de la vidahumana, només sorgeix en societats occidentalsindustrials al final del segle XIX i principi del XX.

El període 1890-1920 s'ha anomenat "l'edat del'adolescència". Abans d'aquest moment històric, laseparació entre infància i edat adulta no era tandiàfana. Les persones avui anomenem adolescentses podien considerar dones i homes joves, i els nensparticipaven des dels 8-10 anys en moltes de lesactivitats adultes.

El procés d'industrialització va provocartransformacions crucials que van repercutir en lasegregació d'una classe d'edat –l'adolescència– delmón de la infància i dels adults. Aquestesmodificacions van estar vinculades fonamentalmenta normes legals referides al treball infantil, a

18

l'ampliació dels anys d'escolarització o al temps dedependència familiar.

En els primers anys del segle XX, l'estudi del'adolescència va quallar en un àrea específica gràciesal treball d'un estudiós nord-americà: G. StanleyHall. L'anomenat "pare" de l'estudi de l'adolescènciava publicar el 1904 el primer manual sobrel'adolescència. Els dos volums d'aquesta obraambiciosa duien el títol d'Adolescence. Its Psychology andits Relations to Physiology, Anthropology, Sociology, Sex,Crime, Religion and Education. En aquesta obra esconsiderava l'adolescència com un període decisiude la vida humana en tant que marcava una transiciótan fonamental com el pas del salvatgisme a lacivilització.

L'adolescència constituïa així un segon idefinitiu naixement que representava la culminaciódel desenvolupament humà. Stanley Hall atorgavaigualment a aquesta etapa un caràcter conflictiu, unafase de Sturm und Stress (tempesta i tensió). L'obra deHall ha estat clarament superada, però algunes de lesidees anteriors –la turbulència de l'adolescència o laculminació del desenvolupament– han estatrevisades i posades al dia per uns altres enfocamentsmolt influents en la psicologia de l'adolescència mésclàssica.

Des de la perspectiva del desenvolupamentpsicològic, no hem de limitar-nos a analitzar elsdiferents tipus de determinants biològics i

19

ambientals relacionats amb l'edat cronològica queafecten molts individus de manera similar. Hemd'incloure les influències que depenen de la història,és a dir, els processos que es produeixen en unmoment històric concret.

Els adolescents nascuts en una èpocadeterminada han pogut viure alguns esdevenimentshistòrics (guerres, canvis polítics i situacionseconòmiques o educatives diverses) o evolucionsculturals (canvis en les normes de relació amb elsprogenitors o amb el sexe oposat) que han afectat elseu desenvolupament físic, la seva conducta o lesseves representacions.

Què podem dir dels joves espanyols en elmoment actual? Els nostres adolescents i joves estanmarcats per la incongruència entre els processos dedesenvolupament individual i social: progressenmolt aviat pel que fa a la maduresa biològica irelacional alhora que es retarda la sevaindependència material i emocional durant quinzeanys. A diferència d'altres països europeus, gairebétots els joves espanyols de 21 anys viuen a la llarfamiliar, la qual cosa implica una manca demaduresa en certs aspectes de la seva identitat.

Aquests fets es produeixen en el si d'un conjuntde circumstancies socials que defineixen aquestprincipi del segle XXI: canvis demogràfics queinclouen baixa natalitat, menys joves i més ancians;canvis en l'accés al mercat laboral i dificultats per

20

accedir a una feina estable; canvis en la família,menys fills, amb diferents relacions, novesestructures; canvis en la composició ètnica i culturali en les actituds cap al gènere; influència dels mitjansde comunicació, socialització a través de la imatge,importància d'internet, el mòbil, els videojocs, icanvis en les institucions educatives.La cultura

De la mateixa manera que hem parlat de datesen l'aparició d'una etapa anomenada adolescència,podem preguntar-nos per la universalitat delfenomen i, per tant, per la influència de la cultura enla manera de viure l'adolescència. Pel que fa a laqüestió de l'adolescència com a etapa problemàtica,l'antropòloga Margaret Mead és una autora dereferència. En el seu llibre clàssic Adolescència, sexe icultura a Samoa (1928), Mead ens mostra unajoventut samoana que transita tranquil lament de lainfància a l'edat adulta en un ambient de llibertat isense conflictes, fet que contrasta agudament ambles visions de l'adolescència que es tenien en aquellamateixa època a Occident, centradessubstancialment en els seus aspectes problemàtics.

Aquestes observacions van conduir a establiruna premissa general avui acceptada: les conductesadolescents adquireixen significats particulars enestreta relació amb les pautes culturals de la societaton viuen els adolescents. Per la seva banda, R.

21

Benedict, una altra antropòloga de renom, varelacionar el grau de dificultat de l'adolescència ambel grau de discontinuïtat entre la societat infantil il'adulta. Aquesta continuïtat o discontinuïtat esprodueix en tres dimensions: la responsabilitat o noresponsabilitat, la dominació o submissió i l'activitato inactivitat sexual. Com més fluïda sigui la transiciód'un pol a un altre d'aquestes dimensions, menorserà al seu torn la dificultat de la transició entre lainfància i l'edat adulta. En la nostra cultura, preval ladiscontinuïtat i, per tant, l'adolescència comportadificultats importants.

Finalment, diversos estudis de caràcterantropològic, que es dediquen a analitzar els ritus depas, s'han ocupat d'il lustrar la manera com altresgrups humans redueixen la incertesa que provoca enles persones la falta de definició d'aquesta etapaadolescent, mitjançant la submissió de l'adolescent auns ritus de transició que el separen de la infància il'incorporen a la societat adulta segons unescerimònies prefixades.

L'obra d'aquestes insignes antropòlogues sesitua en la línia de les teories psicològiques quesubratllen el paper de l'ambient en l'explicació de laconducta humana. En el cas concret del'adolescència, l'aprenentatge de nous papers socialspot resultar una font de problemes o produir-sesense greus inconvenients segons les institucionssocialitzadores. Com a il lustració, un dels autors

22

conductistes més anomenats, Skinner, proposava enla seva obra Walden Dos un mitjà per evitar algunestensions als adolescents: una organització social enla qual, un cop arribada la pubertat, els nois i lesnoies poguessin satisfer les seves necessitats sexuals(els adolescents havien de consultar també unconseller matrimonial per dilucidar si la seva eleccióde parella era l'adequada).

Un autor contemporani molt influent, i que haevolucionat des d'arrels conductistes, Bandura,tampoc considera l'adolescència com un períodeessencialment problemàtic, sinó una etapa –comtotes les de la vida– en la qual es produeix unavariabilitat important segons el grau en què lespersones s'adapten al seu mitjà.El gènere i l'ètnia

Per acabar aquest apartat cal al ludir a altresdeterminants que influeixen, juntament amb eltemps i el lloc, en la història de vida que construiràcada adolescent. Fins ara, els dos més estudiats hanestat la pertinença a diferents gèneres i a diferentsètnies.

En el primer cas, hi ha molts aspectes deldesenvolupament que es viuen de manera diferentssi s'és un noi o una noia: els canvis corporals, lesrepresentacions i conductes sexuals, els problemesd'alimentació, la incidència de la depressió, eldesenvolupament de la identitat, els conceptes

23

d'amistat, les addiccions, el tipus de violència, elrendiment acadèmic.

Pel que fa a les comunitats ètniques, la primaciadels autors anglosaxons dóna com a resultat unimportant nombre d'estudis sobre totes lescomunitats presents, sobretot, a Estats Units:afroamericans, llatins, xinesos. En el nostre país,comencem a interessar-nos pel fenomen delsimmigrants joves i adolescents. De fet, l'informeJoventut a Espanya (IJE) del 2005 és el primer quetracta aquesta qüestió.

Encara però ens queda molt per saber sobreaquest fenomen: com es forgen una identitat aquestsjoves, com són les seves relacions familiars, quinessón les seves diferències de gènere, etc. Caldriatambé que els experts ens interesséssim per altresgrups que han quedat al marge dels estudis mésdivulgats: aquells que sofreixen la pobresa, elsprejudicis ancestrals –la minoria gitana–, o lamalaltia –joves amb greus problemes físics imentals.

Com a conclusió, cal tenir en compte que, quanens referim a qualsevol període de la vida, no estemparlant només de categories naturals –dictades per labiologia, definides per trets universals i immutables–sinó més aviat de categories socials, dotades designificat per a una cultura i una societatparticulars.

D'altra banda, cal rebutjar la visió determinista

24

segons la qual els adolescents no aporten res al seudesenvolupament. La història, la cultura, el gènere,la classe social influeixen en grau variable sobre laseva trajectòria però no oblidem que també ells sónagents del seu canvi, ja que creen concepcions ivalors que influeixen en ells i en la societat adulta.

Algunes idees ingènues

En la ment de qualsevol persona profana totsels períodes de la vida estan associats arepresentacions elaborades a partir d'experiènciespersonals, informacions transmeses per l'entorn méspròxim i per aquells mitjans de comunicació quecompten amb més facilitat per crear opinió.L'adolescència no escapa a aquesta llei.

Aquest període de la vida resulta, a més, untema especialment atractiu per a la literatura o elcinema. La seva condició de moment de profundscanvis, la seva aurèola de romanticisme i exaltació, elseu afany de llibertat i la seva dosi de risc laconverteixen en un magnífic tema per a lafabulació.

Al llarg de la història trobem diferentsestereotips sobre l'adolescència i la joventut queencara perduren. Són visions que presenten unadolescent, usualment home i de classe burgesa, queencarna els ideals de la bellesa, la força, la renovaciói, alhora, els riscos de la irreflexió, la manca decontrol i la intolerància.

25

Quines són les representacions que construeix idifon actualment el món adult sobre els nostresadolescents? Pensem, per un moment, quina visiócorroboraríem: l'adolescència és l'edat de lapoca-solta?, la curiositat?, la rebel lió?, elsproblemes?, la formació?, l'amor? Aquesta preguntano té només un interès teòric. Les nostresconcepcions influeixen en la nostra conducta com ainvestigadors, educadors, metges, pares, polítics,ciutadans.

Sembla que coexisteixen dues visions sobre elsadolescents. La primera dibuixa un retrat adolescenta partir de les manques o els aspectes negatius quesorgeixen de la comparació amb una persona adultaidealitzada. D'aquesta manera, es titlla el joved'immadur, irresponsable, insegur, confús, negatiu,dependent enfront d'un adult madur, responsable,segur, positiu i independent. Aquesta representacióés inexacta, en primer lloc perquè no fa justícia amolts adolescents i, en segon lloc, perquèl'adolescent –que encara té molt camí per recórrer–ha progressat enormement si el comparem amb elnen que va ser.

A més, aquesta valoració negativa pot tenir coma efecte un abandonament de certes fites que espodrien aconseguir en aquesta edat. Així que enl'àmbit familiar i escolar no es dóna oportunitats alsadolescents de triar i fer-se càrrec de les sevesdecisions basant-se en la irresponsabilitat

26

característica d'aquesta edat. Aquesta forma d'actuarfunciona com una profecia autocomplida:l'adolescent no viu situacions que fomentinl'aprenentatge de la responsabilitat i, per tant, noavança en aquest terreny.

D'acord amb l'anterior, alguns sociòlegsapunten al relleu de representacions aduladores de lajoventut per representacions inculpatòries. Lesprimeres van sorgir en plena bonança econòmica(anys 60 i 70 del segle XX) i mostraven el jove comun nou ésser humà més feliç, més afortunat i millordotat físicament i culturalment, al qual els adultshavien d'imitar.

Les actuals visions inculpatòries el mostren comun ésser desubicat, irresponsable, incapaç deforjar-se un futur. Quantes vegades hem escoltatque els joves no marxen de casa perquè són moltcòmodes, que són incapaços de responsabilitzar-sed'un treball estable, que refusen la maternitat perquèsón egoistes, que han convertit les aules en un llocperillós, que no s'interessen per res.

Totes aquestes frases són generalitzacionsabusives i, sobretot, descontextualitzades. Oblidenque un dels orígens de la desubicació dels joves noes troba –com jutjaria gran part de la societatadulta– en el seu desig de no créixer, sinó en lescondicions socioeconòmiques actuals que dificultenl'accés a la independència.

Davant aquestes visions de l'adolescència i la

27

joventut, que n'assenyalen fonamentalment leslimitacions, alguns autors apunten a l'emergènciad'una concepció contraposada, postmoderna, queens presenta un adolescent refinat, madur, ambconductes elaborades. Interpretada aquesta visió enrelació amb les seves conseqüències, el resultatprincipal és l'abandó dels joves per part dels adults,ja que aquells no els necessiten.

En aquest sentit, tots som espectadors, cadavegada més, de fins a quin punt es considera que elsadolescents –fins i tot els nens– estan dotats depossibilitats intel lectuals o emocionals que, de fet,no posseeixen. Aquesta suposició comporta el riscde privar els adolescents de la guia i la supervisióadulta, que resulten crucials per aldesenvolupament.

Aquestes concepcions influeixen en elcomportament dels adults d'una manera que nocontribueix a facilitar el pas cap a la maduresa quesignifica l'adolescència, bé perquè subestimen lescapacitats dels nois i les noies, bé perquè lessobrevaloren. En els apartats següents, exposaremun retrat més ajustat de les capacitats de l'adolescentper adaptar els esforços socials, educatius i mèdics ales seves necessitats.Les concepcions científiques

L'estudi científic conté salvaguardesinestimables per tractar els problemes que ens

28

ocupen. Pensem en les imatges negatives delsadolescents i joves que els retraten com si gairebéfossin un perill social. D'on procedeixen? D'estudiscientífics o d'observacions anecdòtiques?

Usualment provenen de dades sensacionalistesque ofereixen els mitjans de comunicació, d'imatgesi fets impactants que perduren en la ment dels adultsenfront l'accés difícil a altres fonts de coneixement.Davant d'això, qualsevol persona interessada en elsadolescents ha de posar en marxa els seus dots dereflexió: buscar exemples diferents, prendre com amostra els adolescents propers, llegir les notícies enla seva totalitat, no fer comparacions amb passatsreconstruïts il lusòriament o amb conductes adultesidealitzades.

La psicologia de l'adolescència compta amb unconjunt de teories i mètodes que, tot i els seusbiaixos, ens permet acostar-nos de forma més fiableals adolescents. En relació amb els mètodes, enprimer lloc, hi ha un conjunt de tècniques querecullen informació subministrada pel mateixadolescent, és a dir, instruments que demanen al'adolescent que expressi els seus raonaments,opinions, actituds o experiències sobre un aspecteparticular.

Entre aquestes tècniques es troben elsqüestionaris, les entrevistes i els estudis de casos. Enels qüestionaris, es presenta als subjectes un conjunttancat de preguntes sobre un o diversos aspectes del

29

seu comportament. L'adolescent pot oferir unaresposta oberta o escollir d'entre diverses opcions laque millor reflecteix la seva forma de pensar oactuar, que és el més usual. L'entrevista clínicas'estructura al voltant d'unes preguntes bàsiques,comunes a tots els subjectes, però a diferència del'homogeneïtat que es pretén en l'aplicació delsqüestionaris, la persona que realitza l'entrevistamodifica les preguntes i n'incorpora de novessegons les respostes que dóna la persona. En l'estudide casos o en la investigació clínica es reculleninformacions procedents de fonts diverses, com araproves estandarditzades, entrevistes clíniques iobservacions, en relació amb un únic subjecte.

Un mètode fonamental, amb una presènciamolt més reduïda en els estudis sobre l'adolescència,és l'observació. Sens dubte, l'observacióestructurada, realitzada en el laboratori, ol'observació naturalista faciliten una aproximació deprimera mà a les conductes dels adolescents. Lamanca de rigor que s'ha pogut atribuir a aquestmètode s'ha resolt fa temps mitjançant elsprocediments sistemàtics de recollida d'informació.La introducció del vídeo permet, a més, una anàlisidetallada de les situacions enregistrades. Hemd'assenyalar també que els mètodes observacionalshan estat essencials en els estudis antropològicssobre la joventut i han donat lloc a un enfocamentteoricometodològic –l'etnografia–, que cada vegada

30

s'aplica amb més freqüència a la psicologia evolutivai educativa. En l'enfocament etnogràfic, el concepteclau és la cultura i l'acostament –per mitjà del'observació participant– als escenaris on esdesenvolupa la vida de les persones. Com en lesaltres tècniques, l'observació presenta certs riscosdels quals cal ser conscient: en aquest cas, lainfluència de la presència de l'observador en laconducta de les persones i la subjectivitat del mateixobservador.

Aquestes tècniques de recollida de dades són lesmés freqüents. A més, els investigadors del'adolescència disposen d'altres recursos peraproximar-se als adolescents, com poden ser elsseus diaris o les observacions dels seus progenitorso mestres.

Per acabar, cal assenyalar que hem de tenir lamateixa cautela en llegir, per exemple, una notícia depremsa sobre els adolescents que en considerar elstreballs científics. És convenient fixar-se en leshipòtesis de partida, en la manera de recollir lesdades, en els grups d'adolescents que hi participen,en els adolescents que no hi participen, en el lloc i elmoment en què s'ha realitzat l'estudi, i en lespossibilitats de generalització que tenen lesconclusions.

31

CAP A LA MADURESA FÍSICA

Un dels índexs més clars de l'"adéu a lainfància" es relaciona amb el conjunt de canvis físicsque comencen a experimentar nens i nenes a l'inicide l'adolescència. L'amplitud i la profunditatd'aquestes transformacions no té parangó amb altresetapes de la vida llevat de la primera infància.Aquests canvis se succeeixen al llarg de diversosanys en una seqüència prefixada que conduirà a lamaduresa física i sexual, encara que no tots elsadolescents els viuran en el mateix moment nirepresentaran el mateix per a tots.

El fet de saber com viuen els adolescentsaquestes novetats biològiques no es podrà entendreal marge de la resta de reajustaments intel lectuals,afectius i socials. Des del punt de vista pròpiamentbiològic, si bé el rang d'edats en què apareixen lesprimeres manifestacions de la pubertat està associata components hereditaris, aquest procés està influïtper factors ambientals com l'alimentació o l'exercicifísic.

L'experiència personal de l'adolescent, la sevaadscripció de gènere, la representació que construeixsobre aquest procés és igualment decisiva, sense

32

oblidar que els canvis tenen lloc en el si d'unacultura, una comunitat, un entorn familiar i educatiui un grup de companys. Alhora, els canvis físicstambé influeixen en la seva mentalitat i accions.

La pubertat

El terme pubertat fa referència a l'aparició delborrissol pubià. En les llengües derivades del llatí,l'adjectiu pubescent remet a "púber", i a "pelut" en elcamp de la botànica. Al seu torn, la paraula púbers'aplica als nens en els quals es comencen amanifestar els caràcters de la maduresa sexual.

La definició pediàtrica del terme pubertat és lasegüent: canvis morfològics i fisiològics que esdonen en el desenvolupament del noi o la noia amesura que les gònades canvien de l'estat infantil al'estat adult. Aquest procés es completa amb lamaduresa física i sexual de l'adolescent i l'adquisicióde les característiques adultes de cada sexe. Lesmanifestacions principals de la pubertat són les delsegüent quadre.

33

Les proves de la pubertat1. L'"estirada" adolescent: una acceleració seguida d'una desacceleració

del creixement en la major part de les dimensions de l'esquelet i enmolts òrgans interns.

2. El desenvolupament de les característiques sexuals primàries:aquelles implicades directament en la reproducció; per exemple, eldesenvolupament dels òrgans sexuals o la primera menstruació enles noies i la primera ejaculació en els nois.

3. El desenvolupament de les característiques sexuals secundàries:aquells trets importants per distingir homes i dones, però que no sónclau per a la reproducció. En l'home l'aparició de borrissol en la carao en el pubis o els canvis en la veu; en la dona, l'aparició delborrissol pubià o l'augment del pit.

4. Els canvis en la composició corporal: en la quantitat i la distribuciódel greix en associació amb el creixement de l'esquelet i lamusculatura. Les variacions en la forma del cos fan que lesproporcions relatives de les seves parts experimentin un canviimportant en comparació amb la infància. Així, ens sembla que elsadolescents varons tenen unes cames molt llargues respecte al tronco que les noies han augmentat el diàmetre dels malucs.

5. El desenvolupament dels sistemes circulatoris i respiratoris, quecondueix a un augment de la força i la resistència.

El començament d'aquestes manifestacions estàregulat pel cervell i el sistema endocrí, encara quel'establiment dels mecanismes pels quals s'inicia lapubertat continua sent objecte de controvèrsia.

Les diferencies entre els dos sexes no es deuen ala presència de diferents hormones a la sang(testosterona en nois i estrògens en noies), sinó a la

34

seva diferent concentració. Així, els nois superen ales noies en nivells de andrògens, i les noies als noisen nivells de estrògens. L'augment en laconcentració de andrògens produeix canvis interns iexterns en l'aparell reproductor masculí.

L'acció de la testosterona es reflecteix enl'augment de grandària dels testicles i el penis, laproducció d'esperma, el borrissol a la cara i el cos, iel canvi del to de veu. En les adolescents, laproducció d'estrògens i progesterona influeix en eldesenvolupament de l'úter i la vagina, l'augment delpit, la distribució corporal del greix i la regulació delcicle ovulatori.

Aquests canvis, que duen a la maduresa física isexual, constitueixen un procés amb fases diferentsque, normalment, pot durar quatre o cinc anys. Lataula següent mostra aquesta seqüència en noies inois.

35

La taula permet constatar que allò que per amoltes persones profanes marca la transformacióclau –la primera menstruació i la primera ejaculació–té lloc en un estadi molt avançat del procés (estadisIV i V).

Els ritmes de maduració

L'edat en la qual es comencen a manifestar els

36

canvis associats a la pubertat no és la mateixa en lesnoies que en els nois. Aquesta és una primeradiferència atribuïble al sexe. En general, les noiesarriben a la pubertat un o dos anys abans que elsnois (com a norma, el procés pot començar en lesnoies als deu i onze anys i en els nois als onze idotze anys). Sembla que la pubertat en les noies ésmés primerenca perquè la seva estirada i eldesenvolupament del pit resulten molt visiblesmentre que els canvis corresponents als nois–desenvolupament dels genitals– no ho són.

Hi ha, a més, importants diferències individualsrelatives al començament de la pubertat i el seuritme de progressió. Això fa que, en un grup denoies entre onze i tretze anys, o un grup de noisentre tretze i quinze anys, puguem trobar desd'impúbers fins a individus amb una aparença físicad'adults. Per aquest motiu, parlem d'adolescentsprecoços, en els quals la pubertat s'avança a lanorma, i adolescents tardans, que arriben a lamaduració amb retard respecte a la mitjana. Laclassificació anterior té sentit només pel que fa a lanorma i aquesta norma canvia d'acord amb lahistòria o les poblacions concretes. El 1871, a EstatsUnits, es considerava precoç una noia quecomençava a menstruar entre els 11,5 i els 12,5 anys.Avui l'edat mitjana de la menarquia a Espanya és de12,5 anys.

Les diferències en la manifestació de la pubertat

37

estan unides a components genètics i poc associadesa factors ètnics. No obstant això, hi influeixen elsfactors ambientals. Entre aquests, l'alimentacióexerceix un paper fonamental. En concret, una malaalimentació retarda el creixement i la pubertat,encara que no la impedeix.

El nivell desigual de riquesa explicarial'avançament o el retard de la pubertat quanestablim comparacions entre països o entre classessocials. Malgrat les creences populars, el clima nosembla que influeixi decisivament en elcomençament de la pubertat. En relació ambaquests aspectes ambientals, des del final del segleXIX i al llarg del segle XX, l'edat mitjana en la qualcomença la pubertat i es produeix l'estirada s'haavançat considerablement.

Aquest avançament progressiu en la maduraciófísica ha rebut el nom de tendència secular. En elnostre país, de 1956 a 2000, s'ha observat unatendència secular que suposa un augment de 9,6centímetres en l'alçària.

Entre els factors ambientals, cal incloure tambéels factors psicològics. Així, no resulta nova la ideaque la privació d'afecte produeix retards en elcreixement físic en la infància i podria tenirsemblants conseqüències en l'adolescència.

Pel que fa a les conseqüències de les situacionspsicosocials en el desenvolupament, una dadasorprenent és la possible influència de conflictes

38

familiars en l'avançament de la pubertat, en concret,la menarquia en les noies. Encara no hi ha unaconfirmació clara d'aquest fet i, per tant, la sevapossibilitat de generalització i explicació es manté endubte.

Els canvis en el cervell

Gran part dels manuals sobre adolescència eslimiten a descriure els canvis relatius a la pubertat ino fan esment dels canvis en el cervell, potser acausa del escàs nombre d'investigacions en aquestcamp. No obstant això, gràcies als nousconeixements teòrics i noves tècniques d'estudi –perexemple, la ressonància magnètica– s'ha arribat a laconclusió que el cervell adolescent és diferent al delnen.

Dues diferències fonamentals sorgeixen de lacomparació del cervell abans i després de lapubertat. Pel que fa les neurones, els cossoscel lulars i les dendrites no canvien gaire enl'adolescència però sí que ho fan els axons, enconcret, la seva mielinització. Aquest procésaugmenta la velocitat de transmissió de lainformació nerviosa en l'escorça frontal.

Quant a les connexions entre neurones, hi hados processos complementaris: la proliferació il'eliminació de sinapsis. Durant la infantesa i lapubertat, es produeix un augment de les sinapsis al'escorça prefrontal. Després de la pubertat, es

39

produeix una eliminació i reorganització d'aquestessinapsis.

Pel que fa a l'estructura del cervell, entre els 3 i15 anys es produeixen avenços significatius. Així,entre els 6 anys i la pubertat, el creixement esprodueix fonamentalment en els lòbuls temporals iparietals, relacionats amb les funcions lingüístiques iespacials. El lòbul frontal continuadesenvolupant-se durant l'adolescència fins a l'edatadulta.

Aquests canvis cerebrals s'han vinculat atransformacions en diverses àrees de la conducta.Així, les autores Blakemore i Choudhury apunten ala influència d'aquests canvis en el desenvolupamentde funcions intel lectuals executives, com aral'atenció selectiva, la presa de decisions o la inhibicióde respostes. El processament de la informació noés l'únic camp afectat pel desenvolupamentcerebral.

Burunat ha assenyalat la coincidència entre lamanca de maduresa de l'escorça prefrontal –i elcorresponent dèficit de control inhibitori– i algunstrets psicològics d'aquest període, com laimpulsivitat, l'increment de la recerca d'estímuls oles conductes de risc.

En la mateixa línia, altres estudis han trobat unadiferència important entre el processamentd'informació emocional de l'adolescent i de l'adult.En els adolescents, l'activitat de l'amígdala era

40

superior a la detectada en el lòbul frontal, i en canviels adults presentaven el patró invers. Atès quel'amígdala està més relacionada amb l'emoció i ellòbul frontal amb el raonament, els autors suposenun comportament més visceral en els adolescentsque en els adults. Sense negar aquestes explicacions,cal avançar cap a propostes multicausals a l'horad'explicar conductes complexes, cosa que enspermet introduir l'apartat següent.

La relació entre canvis biològics i psicològics

Els canvis en l'aparença no deixen fred capadolescent. Són una reelaboració de la seva imatgecorporal i una interrogació sobre el seu atractiu.Aquests fets presenten implicacions en processospsicològics fonamentals, units especialment a ladefinició que fem de nosaltres mateixos, el grau desatisfacció amb aquesta definició i l'assumpció d'unaidentitat i un paper masculí o femení.

Cal bandejar la concepció segons la qual labiologia és un factor causal dels canvis psicològics oa la inversa. En conseqüència, quan ens referim alcos i a les seves transformacions, estem parlantd'alguna cosa més que de la seva dimensió biològica.L'accés al nostre cos no és mai immediat, sinó que lanostra experiència està intervinguda per un universde representacions, imatges i símbols que articulenla història personal de cada subjecte amb elpatrimoni cultural de la societat a la qual pertany.

41

La manera de viure les novetats pel que fa al cosestà influïda no només per la seva aparició, sinó peraltres trets psicològics de l'adolescent, per lesreaccions de la família i companys i pels patronsculturals.

Dintre del conjunt de canvis que constitueixenla pubertat, la menarquia ha estat un dels aspectesmés estudiats en relació amb les reaccions quesuscita en les adolescents. L'espermaquia, o primeraejaculació, sembla passar més desapercebuda pelstrets concrets del fet i perquè sovint té lloc mentrees dorm. La major part dels treballs estan d'acord aafirmar que la primera menstruació suposa un certimpacte emocional per a les noies i que el signed'aquestes emocions és l'ambivalència.

Petersen va revelar que les noies es representenla menstruació com un esdeveniment que potproduir por, però també alegria. A més de les sevescondicions com a fet físic, la menstruació significal'accés a la categoria de dona davant la categoria denena i, per tant, pot ser desitjada, ja que significa unnivell diferent i superior, o temuda perquè implical'abandó de l'estat infantil.

L'impacte de la primera menstruació estàmoderat, al seu torn, pel moment en què apareix,per les reaccions de la família i de les persones queenvolten l'adolescent, i pel mitjà cultural. Pel que faal moment en què apareix la menarquia, les noiesprecoces semblen experimentar més dificultats. Un

42

altre aspecte igualment important és la informacióprèvia que s'ha rebut sobre el fet.

Alguns estudis troben que les dones, quanrecorden retrospectivament, admeten haver estatmolt informades dels trets biològics, però no del seusignificat personal. Diversos estudis troben tambérelació entre el desconeixement del mecanismebiològic de la menstruació i una actitud negativa.

Com més gran sigui el producte de la suma deldesconeixement –i, per tant, la sensació de mancade control– respecte a la menstruació, l'ambient desecret que impedeix la seva manifestació en públic,els tabús culturals sobre la sang i la impuresaassociada a la menstruació, i la utilització del cos deles dones com a objecte, major serà la probabilitatde reaccions negatives.

Una millor educació sexual, la possibilitat demanifestar la presència d'aquest fet en els ambientsquotidians, la superació dels tabús i prejudicis sobreel cos i la sexualitat femenina obriran pas aconsiderar la menstruació tal com és: unamanifestació que el desenvolupament segueix uncurs normal i saludable.

Sens dubte, no només la menarquia ol'espermaquia criden l'atenció dels adolescents. Hiha altres canvis corporals igualment decisius. Perexemple, l'aparició de l'acne en tots dos sexes,l'augment de pes i el desenvolupament mamari enles noies o l'aparició de borrissol facial, el canvi de

43

veu i l'augment del penis en els nois. Tots aquestscanvis transformen la imatge que tenim i oferim denosaltres mateixos.

La percepció del nostre cos forma partimportant del concepte que tenim de nosaltresmateixos i, alhora, influeix en la nostra autoestima.En l'adolescència, el sentiment de ser atractius esrelaciona no només amb una autoestima alta, sinótambé amb millors relacions amb els companys, elsprofessors i els pares.

En relació amb la variable sexe, diferentsinvestigacions han trobat que, al final de la infància ien l'adolescència, el grau de satisfacció ambl'aparença física es comença a diferenciar entre noisi noies: les noies mostren clarament menyssatisfacció, cosa que al seu torn incideix en la sevaautoestima. A les noies, els preocupa el que entenencom a excés de pes. En els nois també potpreocupar l'excés de pes però principalment elsinquieta estar massa prims i, així, les seves dietestenen com a finalitat engreixar-se.

Aquest és un dels índexs de la petjada de lacultura en la confecció d'una imatge ideal.Fonamentalment però no exclusivament en lesadolescents, la comparació amb cànons de bellesaabsurds i inassolibles pot comportar una imatgedistorsionada d'elles mateixes, que en el seu vessantmés greu pot ser un dels símptomes dels trastornsd'alimentació denominats anorèxia i bulímia

44

nerviosa.

La sexualitat

En relació amb la sexualitat, hem de començarfent tres reflexions bàsiques generals. Primer, lasexualitat inclou tot el nostre ésser corporal,psicològic i social; segon, les persones som ésserssexuats des del naixement fins a la vellesa, i tercer, lasexualitat no es relaciona només amb lareproducció, sinó que significa una forma de viure latendresa, la comunicació, els afectes o el plaer.

Com a període general de canvis, l'adolescènciatambé implica transformacions en aquest terreny.Hem vist ja com les novetats biològiquescomporten una nova representació del nostre cos iuna nova definició de qui som. La sexualitat formaràpart d'aquesta nova identitat dels adolescents i, defet, poden sentir-se més preocupats per aspectesrelacionats amb la seva personalitat que pelsmateixos actes sexuals: fer el ridícul, posar-se enevidència, descobrir la pròpia incapacitat davant delsaltres, tenir por que els altres se'n riguin denosaltres, que solen tenir més importància que lesdecisions racionals que tenen a veure amb lasexualitat. Aquest fet mostra aspectes psicològics dela sexualitat en els quals progressaran elsadolescents: seguretat en ells mateixos, habilitats derelació amb els altres, desinhibició.

Tant si els adults ho admeten com si no, els

45

adolescents manifesten comportaments sexuals. Jaabans de la pubertat, apareixen les fantasies i elssomnis eròtics. En l'adolescència, aquestes fantasiesimpliquen un mitjà d'experimentació mental senseriscos i poden utilitzar-se per potenciar l'excitaciósexual. La masturbació, present ja en la infància coma autoestimulació dels genitals i altres zoneserògenes, és la principal manifestació sexual enl'adolescència.

Malgrat els tabús que han envoltat la sevapràctica, l'autoerotisme exerceix funcions positives:ajuda a conèixer el funcionament sexual i és un mitjàper alleujar la tensió sexual. La freqüència de lamasturbació sembla estar subjecta a diferenciesculturals i de gènere: els barons més que les dones i,per exemple, els llatinoamericans menys que elssuecs. Les carícies constitueixen una forma d'iniciarles relacions sexuals i permeten conèixer-se iconèixer l'altre.

Pel que fa a les relacions sexuals completes,l'edat mitjana a Espanya se situa entorn dels 18 anys,segons l'Informe Joventut a Espanya 2004. L'informede 1996 oferia també algunes dades interessantssobre les variables que es correlacionen amb unainiciació sexual més primerenca o tardana. En elquadre següent, podem veure els factors queafavoreixen una iniciació sexual més tardana:

46

El model d'innovació més tardanaSer dona + pertànyer a una família amb status alt o mitjà +perllongar els estudis a la universitat + haver estudiat en uncentre religiós + percebre un major control patern en elshoraris, els amics i la intimitat eròtica en la llar familiar +ésser catòlic practicant.

Aquest retrat, i el seu complementari, posa demanifest l'entramat de dimensions de gènere,familiars, socials, educatives i religioses queinflueixen en els comportaments sexuals delsadolescents. En general, els nois i les noies mostrenpatrons tradicionals estereotipats pel que fa a lasexualitat, que es veuen temperats a mesura queaugmenta el nivell d'estudis i l'edat de la mostra.

Així, per exemple, els nois accepten més la sevasexualitat, diuen dur la iniciativa, masturbar-se més isentir-se millor després de fer-ho, no necessitarestimar per tenir relacions sexuals, en general tenenla seva primera relació sexual més sovint amb unapersona desconeguda i presenten actituds mésdesfavorables davant els anticonceptius.

Per la seva banda, les noies valoren menys elcoit, accepten menys la seva sexualitat, diuen que lainiciativa la du la seva parella, no ofereixen dadessobre masturbació, necessiten estimar per mantenirrelacions sexuals, van tenir la seva primera relacióamb la parella i manifesten actituds favorables

47

davant els anticonceptius.Les pràctiques sexuals amb altres persones

poden tenir diferents orientacions.L'heterosexualitat seria l'orientació sexual mésfreqüent. No obstant això, oblidem que hi ha joveshomosexuals i joves bisexuals. Les xifres que ofereixl'IJE 2004 sobre relacions homosexuals són del 3,4per cent per a nois i el 2 per a noies. Sabem així queno és un fet tan excepcional com pot pensar-se,tenint en compte que moltes vegades roman ocult.Aquest ocultament té greus repercussions: elsadolescents homosexuals poden presentarproblemes de salut mental, la causa dels quals no ésl'orientació sexual sinó l'aïllament i l'estigma socialque encara implica pertànyer a aquesta categoria.L'enamorament

En l'adolescència també pren un nou impuls lasensació d'enamorament, la imaginació romàntica iles fantasies sentimentals. L'enamorament i l'amorcompleixen en l'adolescència funcions positives, demanera comparable a les que compleixen l'amistat.Ajuden els adolescents a portar a terme les funcionssegüents: desenvolupar la seva personalitat,definir-se millor i acceptar el seu cos i la sevaidentitat sexual, arribar a ser autònoms pel que fa ales afeccions infantils i conjugar la tendresa i lasensualitat.

Aquestes experiències també donen lloc a

48

situacions en les quals predomina l'ansietat, lainsatisfacció, la desil lusió o el patiment. Totesaquestes sensacions –les més agradables i les que noho són tant– augmenten el coneixement del'adolescent sobre un aspecte important de la vida is'experimenten totes a partir del sedàs de la culturaexpressada en novel les, pel lícules de cinema itelevisió, parelles populars.

En la mateixa direcció, l'experiència de lasexualitat està influïda pel context social dels joves.La societat adulta desenvolupa un doble jocd'ocultació i sobreexposició, prohibició isobrevaloració que, lluny d'aportar una guia alsadolescents, els confon encara més. La família, enconcret, proporciona a les persones informaciósobre la seva condició d'home i dona, els papers degènere, l'atractiu físic i la sexualitat des del momentdel naixement. Pel que fa als papers de gènere i lasexualitat els pares semblen seguir reforçant enl'adolescència els patrons més tradicionals: permetenmés transgressions als nois o tenen menysexpectatives sobre l'èxit acadèmic de les noies.

D'altra banda, la família i la institució educativaprepararien el terreny per a un millordesenvolupament psicològic si actuessin contra eldesconeixement dels fets en la seva faceta biològicai, fonamentalment, en la seva faceta d'experiènciapersonal. Pel que fa al terreny educatiu formal,comptem en aquest moment amb la inclusió

49

d'aquests coneixements per mitjà de l'educacióafectiva i sexual. Amb aquesta finalitat, s'hanpublicat a Espanya treballs excel lents, que resultende gran ajuda per als mestres i els professionals de lapsicologia i la psicopedagogia. Entre d'altres, calcitar les obres de Centerwall, Font, López, LópezGarcía, Marinis i Satisfà, Moreno i altres.

L'escola hauria de continuar avançant en aquestcamí i preocupar-se pel currículum implícit en elsseus ensenyaments, en els seus espais, en lesactivitats que du a terme en els descansos, ja queformen part molt important del que les noies i elsnois aprenen sobre la seva definició com a dones ihomes.

Els amics també influeixen a través de lainformació que intercanvien i les actituds queadopten. Aquesta influència pot resultar positiva onegativa. Els adults pròxims poden igualment influiren els adolescents de manera positiva o negativa. Elsadults haurien de concedir a la pubertat laimportància que realment té i no infravalorar elsesforços d'adaptació que requereix per part delsadolescents. Ridiculitzar-los o menysprear la sevapreocupació pel físic són comportaments sensesentit.

50

UNA ALTRA MANERA DE PENSAR

El pas de nena a adolescent no només esreflecteix en els evidents canvis físics. Elsadolescents ens sorprenen amb el seu interès,argumentacions i preguntes sobre el món personal isocial. Dialogar-hi no és conversar amb un nen. Elsadolescents inclouen aspectes de la política, de lesrelacions personals, de la religió, de la música queabans apareixien en menor grau i, sobretot, deforma diferent. Aquesta singularitat prové d'unaforma de raonar específica de l'adolescència queabordem a continuació.

Les capacitats de raonament

L'obra clàssica fonamental sobre el pensamenten aquestes edats, De la lògica del nen a la lògica del'adolescent, la van publicar Inhelder i Piaget el 1955.Hi afirmaven que el caràcter fonamental del'adolescència és la inserció de l'individu en lasocietat dels adults. Aquesta inserció suposa: primer,considerar-se igual que els adults i jutjar-los en unpla d'igualtat i reciprocitat; segon, traçar unprograma de futura vida, i finalment, reformar lasocietat on s'ha d'inserir.

51

Aquesta entrada en el món adult requereixinstruments intel lectuals i afectius diferents als queutilitzen els nens. La novetat central en elpensament de l'adolescent serà la capacitat dereflexionar més enllà del present, és a dir, prendrecom a objecte del raonament situacions que podenno haver-se encarnat encara en la realitat. Els nensraonen sobre "l'aquí i l'ara"; els adolescents raonen amés sobre "allí i llavors", "enlloc", "mai", "encarano".

L'adolescent construeix així teories–representacions abstractes del que és real i el queés possible– i sistemes –conjunts de coneixementsorganitzats. Com il lustren Inhelder i Piaget, hi hanens enamorats; no obstant això, el que distingeixun adolescent enamorat d'un nen és que el primercomplica els seus sentiments mitjançant laconstrucció d'una novel la o la referència a idealssocials o literaris. L'adult pot trobar ingènues, pocoriginals o profundes les teories adolescents. Noobstant això, signifiquen l'emergència d'una novacapacitat intel lectual que li servirà a l'adolescent perraonar sobre ell mateix i sobre la societat i,finalment, com que la lògica no és aliena a la vida, liservirà també per actuar.

Posem ara un exemple de com raonen davantun problema nens de diferents edats i un adolescenttípic. Imaginem que els proporcionem una balançade dos braços, un conjunt de pesos que poden

52

penjar-se a diferents distàncies i els demanem queposin l'aparell en equilibri. D'acord amb Inhelder iPiaget, els més petits (3-5 anys), comencen perequilibrar la balança sense utilitzar els pesos,mantenint-la recta ells mateixos. Després, a força detempteigs, descobreixen que cal col locar pesos enels dos costats i que el nombre de peses ha de sersemblant.

Els nens de 8 anys, aproximadament, s'adonenque en l'equilibri de la balança no només intervé laquantitat de pes sinó la distància respecte al fulcredel qual es pengen les peses.

A partir de l'adolescència aconsegueixencoordinar pes i distància i prenen consciència quecom més distància, més pes. Veiem així que la lleigeneral que permet explicar el funcionament de labalança només es descobreix en l'adolescència.Anteriorment, el nen només explica i resol cada casque se li presenta.

A més, si tenim en compte la seva actuació,observarem una altra diferència crucial: els mésgrans pensen primer en les diverses manerespossibles d'equilibrar l'aparell i després vanposant-les a prova. Els petits pensen en una manerad'equilibrar-lo i ho proven. Si falla n'imaginen unaaltra i així successivament.

Amb aquest exemple hem volgut mostrar lesdiferències entre un tipus de pensament concret i untipus de pensament formal. De forma més

53

exhaustiva, exposem ara les quatre característiquesdel pensament formal.

Primer, raonar sobre possibilitats. El nens'aproxima a bona part dels problemes conceptualsfent servir directament les dades concretes i tanràpid com sigui possible. En canvi, l'adolescentexamina el problema amb cura per intentardeterminar totes les solucions possibles i només enun segon moment tracta de descobrir quinad'aquestes s'ha convertit en real en aquest casparticular.

Segon, raonar sobre el futur. El futur s'inclou enel món de les possibilitats i, per tant, això facultal'adolescent a pensar-hi més i de forma mésmetòdica. Això implica una major capacitat deplanificar abans d'actuar i de controlar el seucomportament a partir de reflexions prèvies.

Tercer, raonar sobre hipòtesis. Els nensestableixen les proves a partir de les dades concretesque se'ls proporcionen, i elaboren les conclusionscom una generalització parcial dels resultats que hantrobat. Els adolescents parteixen, sens dubte, d'unainspecció de les dades del problema, però acontinuació el seu raonament gira entorn d'unateoria o explicació hipotètica que pugui ser lacorrecta. D'aquesta manera, el que se sotmet a provano és ja una representació concreta de la realitat,sinó una elaboració conceptual. A partir d'aquesta esdedueix prèviament quins fenòmens empírics han

54

de produir-se o no en la realitat, i després es passalògicament a comprovar si els fets predits tenen llocefectivament.

I quart, raonament sobre el raonament. Lesoperacions formals es basen fonamentalment en elllenguatge. Les hipòtesis, les elaboracionsconceptuals, només poden expressar-se en frases.Així, l'adolescent no raona sobre la realitat, sinósobre el seu raonament traduït en proposicionslingüístiques.

Gran part de les investigacions posteriors a lesrealitzades per Inhelder i Piaget han verificat elcanvi qualitatiu predit per aquests autors en la formade raonament. S'ha corroborat que la diferènciaentre el raonament infantil i l'adolescent resideix enla capacitat de pensar sobre el món del possible.Això suposa, per exemple, l'habilitat de raonar sobreafirmacions condicionals. El raonament formaltambé implica raonar sobre premisses que sabemfalses –"si es posa un objecte en aigua bullint, esrefredarà"– o que van contra les nostres creences.

No obstant això, han aparegut dubtes sobrediversos trets del pensament formal: apareix desobte o gradualment?, es deu a canvis biològics osocials?, el presenten totes les persones entre 11 i 18anys, independentment de diversos factors com lescaracterístiques individuals, l'escolarització, lacultura? Pel que fa a la cultura, els trets del tipus deraonament d'una persona que pertany a una cultura

55

tradicional s'allunyen dels que defineixen elpensament formal. Aquesta i altres dades ens portena prendre consciència del fet que el pensamentformal és producte d'un tipus de cultura i,fonamentalment, de l'escolarització. Aquestesdiferències no comporten superioritat o inferioritatintel lectual entre grups humans culturalmentdiversos, sinó la utilització d'aproximacionsdiferents a l'hora de solucionar problemesdiferents.

A la llum de les diverses crítiques que reduïen lageneralitat del pensament formal, el mateix Piaget vamatisar que "tots els subjectes normals arriben,entre els 15-20 anys, a les operacions i a lesestructures formals, però hi arriben en terrenysdiferents, i aquests depenen de les seves aptituds ide les seves especialitzacions professionals". Enrealitat, ja el 1955 Inhelder i Piaget es van encarregarde deixar clar el que tantes vegades els han reclamatels seus crítics posteriorment: "És indispensable uncert mitjà social per a l'actualització d'aquestespossibilitats. Aquesta actualització pot llavorsaccelerar-se o alentir-se en funció de les condicionsculturals i educatives".

En resum, en l'adolescència es produeixencanvis en el pensament en la direcció apuntada perInhelder i Piaget. No obstant això, aquestatransformació és més progressiva, menysgeneralitzada en la població i més depenent dels

56

problemes concrets i de la intervenciósocioeducativa del que crèiem fa cinquanta anys.

El processament de la informació

Fins ara hem descrit el progrés dels adolescentsquan s'enfronten a problemes de raonament. Araens interessarem per com rep, percep, recorda iutilitza la informació. Des d'aquesta perspectiva, enl'adolescència trobem avenços en tres elementsfonamentals del processament de la informació: lacapacitat de processament, l'augment delconeixement en diversos dominis i l'autoregulaciócognitiva.

Pel que fa a l'augment de la capacitat deprocessament, alguns autors han reinterpretat elsavenços definits pels estadis piagetians com unaugment gradual de la capacitat de processamenttotal, anomenat espai mental o espai M, o de l'espaid'emmagatzematge a curt termini. Aquesta capacitataugmenta sobretot a causa de factors maduratius iimplica la possibilitat d'atendre i mantenir en lamemòria un major nombre d'elements delproblema.

Quant a l'atenció, els adolescents tenen méscapacitat d'atenció selectiva –centrar-se en lainformació rellevant i ignorar la irrellevant– id'atenció dividida –atendre dues informacionsalhora. Pel que fa a la memòria, s'han trobat canvisen la memòria de treball, que és la que manté la

57

informació mentre s'hi opera.D'altra banda, els canvis en les habilitats

cognitives adolescents no només s'han d'atribuir aun augment de la capacitat dels sistemes dememòria, sinó a una major velocitat i automatitzacióen el processament de la informació. Això significaque els adolescents processen la informació mésràpidament i així poden portar a terme mésprocessos cognitius quan s'enfronten a una tasca.En l'adolescència els processos cognitius bàsicsarriben al seu nivell de maduresa funcional.

Aquesta major eficàcia en el processamentimplicarà també canvis en l'ús d'estratègies. Engeneral, el funcionament estratègic segueix un patróevolutiu comú: al començament, l'estratègia estàabsent, més tard es produeix sota una estimulacióexterna, i després apareix espontàniament en laconducta del subjecte. Encara que en l'adolescència ien l'edat adulta es continua ampliant el repertorid'estratègies relacionades amb l'aprenentatge dematerial significatiu complex, les millores en lesestratègies d'atenció i de memòria es deuen en moltscasos a un ús més estable, generalitzat i eficaç de lesque ja s'han après.

Tots aquests avenços en l'atenció, la memòria iles estratègies, juntament amb els progressos en eldomini de la lògica, comporten una modificació deles estratègies de solució de problemes específics.

Aquests progressos –quantitat d'informació

58

processada, recursos d'atenció, velocitat deprocessament, funcionament estratègic– esrelacionen estretament amb el segon factor al qualal ludíem: els canvis en el coneixement. En aquestsentit, són ja clàssics els estudis de Chase i Simondel 1973 que demostraven les relacions entre serexpert o no en un domini –en aquest cas, els escacs–i l'actuació de la memòria.

Fins ara, hem dit que els adolescents augmentenles seves possibilitats d'utilitzar el pensament lògic ireflexiu. Això però no significa que sempre ho posinen pràctica. Podríem parlar d'un pensament del'adolescent més lligat a situacions pràctiques queinclou un raonament intuïtiu i un procés de presa dedecisions.

El pensament intuïtiu i la presa de decisions

El raonament intuïtiu, també anomenatheurístic, no segueix el llarg procés deductiu quecaracteritza el pensament formal. El pensamentintuïtiu basa en la confecció d'una idea ràpida apartir d'experiències anteriors, sentiments imotivacions inconscients. Klaczynsky hadesenvolupat diverses investigacions sobre elpensament intuïtiu en adolescents de diferents edats(13-16 anys) i ha arribat a la conclusió que, encaraque amb l'edat s'utilitza més la lògica, gran part delsadolescents no tenen problemes a acceptararguments qüestionables si tenen raons intuïtives

59

per fer-ho.El que resulta encara més interessant és que el

seu ús de la lògica depèn de les seves creences. Perexemple, pel que fa als sentiments religiosos, l'autorha trobat que els adolescents són més capaços detrobar els errors lògics de l'argumentació quanjutgen una conclusió desfavorable respecte a la sevareligió que quan la conclusió és favorable a les sevescreences. A més desqualifiquen les conclusionsdesfavorables com a no fiables, impossibles ototalment errònies. Aquesta tendència no desapareixen l'edat adulta.

Aquestes dades no han d'encoratjar elpessimisme enfront del desenvolupamentintel lectual. En primer lloc, les capacitats lògiquesexisteixen i es desenvolupen a mesura quetranscorre l'adolescència. En segon lloc, elraonament intuïtiu és eficaç en moltes situacions.En tercer lloc, també sabem que, quan els adults oels companys ajuden l'adolescent, aquest és capaç defer una anàlisi lògica.

Què succeeix quan l'adolescent pren decisions?Qualsevol presa de decisió inclou diferents passos:identificar el ventall de possibilitats; analitzar lesconseqüències de cada elecció; avaluar en quinamesura és probable i desitjable cada conseqüència, iintegrar les informacions anteriors.

Les habilitats necessàries relacionades amb cadapas d'aquest procés de decisions varien amb l'edat.

60

D'acord amb Keating, els adolescents imaginen méspossibilitats, anticipen millor les conseqüències iavaluen de forma més integrada tota aquestainformació. De fet, els adolescents granss'assemblen molt als adults a l'hora de prendredecisions.

Per què llavors els joves assumeixen més riscos?Sembla que això es deu més a les seves valoracionssobre què resulta desitjable. En l'exemple delconsum de drogues, Arnett opina que un adolescentassumirà el risc perquè li atreu més la recerca desensacions i li preocupa més mostrar-se tímidenfront dels seus amics, i no perquè porti a termeun procés de decisió diferent a l'adult.

L'orientació escolar i vocacional a secundàriapot ajudar l'adolescent a desenvolupar estratègiesper prendre decisions. D'acord amb Luque, lapersona que orienta ha d'informar sobre comobtenir la informació necessària per optar i, acontinuació, guiar la presa de decisions a través deprocediments que permetin manejar aquestainformació, per tal que l'adolescent busquiimaginativament les diverses possibilitats d'opcióque es presenten i triï estratègicament l'opció mésavantatjosa.

En el cas de l'orientació vocacional, cal tenir encompte els diversos factors que afecten la formaamb la qual l'adolescent fa plans de futur i elsintenta portar a terme, partint de situacions

61

d'incertesa respecte a ell mateix i al món laboral alque pretén arribar.

El coneixement social

Al llarg de la vida, el nostre funcionamentintel lectual no progressa només en eldesenvolupament d'habilitats lògiques o teoriessobre el món físic, sinó sobretot en la comprensióde situacions relacionades amb les persones, amb lesseves idees, els seus sentiments i les sevesconductes. Aquesta comprensió resulta vital, a més,per prendre decisions sobre la nostra actuació.

El camp d'estudi de la cognició social tracta deconèixer com avancem en la comprensió denosaltres mateixos, les relacions interpersonals, lesinstitucions i els costums socials i altres objectes deconeixement interessants des del punt de vistasocial. Abordarem ara tres aspectes fonamentals enl'evolució del coneixement social: el jo i els altres, elprocessament de la informació social i elfuncionament social.

En relació amb el coneixement del jo i els altresens limitarem a descriure com es modifica elconeixement sobre les altres persones, és a dir , les"teories implícites de la personalitat". Així Shantz haresumit esplèndidament aquests avanços: abans dels7 o 8 anys, els nens conceben les persones compodria fer-ho un demògraf o un conductista, és adir, definint-les per les seves conductes observables

62

i per les condicions ambientals. Durant la infància,es tracten les persones com un teòric dels trets de lapersonalitat, adscrivint les constàncies sensequalificar.

Al començament de l'adolescència, emergeixuna concepció més interactiva, en la qual lespersones i les seves conductes es consideren teninten compte tant les característiques personals, comels factors de situació. A més, els adolescents nonomés són capaços d'integrar trets externs i internsen la descripció d'altres persones, sinó que sónconscients que la barreja de característiques éssingular en cada individu, i també que qualsevolpersonalitat pot presentar aspectes contradictoris odonar lloc a impressions falses.

El coneixement de les altres persones implicano només descriure com són i com actuen, sinótambé desenvolupar habilitats per veure el món comaquestes el veuen. Selman va desenvolupar unateoria ja clàssica sobre l'adopció d'una perspectivasocial. En el seu model es preveuen cinc nivells (0,1, 2, 3, 4) definits pel concepte de persona i elconcepte de relacions entre persones quepredominen. Només a partir del tercer nivell –7 a 12anys– es pot superar una perspectiva egocèntrica icomprendre que la gent pensa o sent de formadiferent a un mateix.

Els dos últims nivells assenyalen la capacitat deconsiderar les situacions des de la perspectiva d'un

63

tercer imparcial i de concebre el sistema social comuna construcció de perspectives convencionals enquè tots els membres participen en un sistema derelacions mútues. Els dos nivells que acabem dedescriure poden començar a desenvolupar-se en lainfància mitja (10 anys) i concloure la sevaadquisició en l'edat adulta.

El coneixement de quines són i com progressenaquestes habilitats sociocognitives pot ajudar l'equipde mestres i els professionals mèdics, ja que tenenrelació amb la capacitat per posar-se en el punt devista dels altres, faciliten l'empatia, el control del'agressivitat i la recerca de solucions als conflictessocials, amb la salvaguarda que la relació entreaquestes habilitats i la conducta no és directa.

Una actuació social competent o la inadaptaciósocial es relacionen amb la forma com es processa lainformació social. Encara que l'estudi d'aquestsprocessos d'anàlisi i solució de problemes socialss'ha portat a terme fonamentalment amb nens, s'hanobservat canvis quan s'acosta l'adolescència. Elrepertori de possibles respostes s'amplia en lespersones més grans segons la seva major experiènciaen la interacció social, alhora que es coneixen millorles conseqüències de cada acció. En primer lloc, escomprova una millora en l'anàlisi de les situacionsen augmentar les capacitats d'atenció. En segon lloc,una comprensió més profunda dels altres facilitauna interpretació més adequada de les situacions.

64

Els estudis sobre adopció de perspectives oestratègies d'actuació en situacions socials podenservir de guia a l'hora de dissenyar programes oactivitats d'aprenentatge psicosocial que resultenessencials per al desenvolupament personal i delgrup adolescent. A més funcionen com a eina deprevenció enfront de comportaments lesius per almateix adolescent (aïllament, drogodependència) oper a altres persones o grups (prejudicis,delinqüència).

Un altre aspecte fonamental en el coneixementsocial és el coneixement de les institucions i elscostums socials. Durant la infància i l'adolescènciaassistim a un progrés gradual en la comprensió de lapolítica, l'economia, la nacionalitat o les creencesreligioses. Delval ha resumit molt encertadament elsprogressos en la comprensió del mon social i haassenyalat tres aspectes fonamentals.

En primer lloc, la societat no es concep ja comuna agrupació d'elements que funcionenaïlladament, sinó de sistemes múltiples en interacciói amb repercussions recíproques. Per exemple, elfuncionament del sistema econòmic es veu influït ial seu torn repercuteix en la política.

Segon, els sistemes socials no constitueixenrealitats estàtiques, al contrari, l'evolució i el canvihistòric són elements bàsics de la realitat social.Aquesta característica es relaciona amb les novescapacitats de pensament hipotètic dels adolescents

65

que, en aquest terreny, els fa concebre i desitjartransformacions de l'ordre social que no esplantegen en edats anteriors.

I tercer, el món social no s'explicafonamentalment per mitjà de les accions depersones concretes, sinó com a resultat de relacionsabstractes, neutres i despersonalitzades. Perexemple, un conflicte entre nacions no ha derelacionar-se necessàriament amb els trets ointencions personals dels seus mandataris, sinó mésaviat amb un vast entramat d'interessos de diferentstipus, la comprensió dels quals pretén integrar marcsde referència mútuament influents.

Cal subratllar que els avanços en el coneixementde la realitat social no estan, ni de bon tros, garantitsen l'adolescència i que la tasca educativa ocupa unpaper fonamental en el seu assoliment.

66

UNA NOVA DEFINICIÓ D'UN MATEIX

Les transformacions físiques i intel lectualsprovoquen i alhora possibiliten la necessitat deportar a terme reajustaments en l'anterior identitatinfantil i així avançar cap a una nova definiciópersonal. Els adolescents es pregunten qui són ara ivan confeccionant a poc a poc una resposta.

El desenvolupament de la identitat

A partir dels 11 o 12 anys, els nens i les nenesassisteixen a canvis en el seu aspecte físic, tenennoves inquietuds intel lectuals, es converteixen enobjecte de mirades i comportaments diferents perpart dels altres i afronten noves situacions. Totesaquestes transformacions provoquen la necessitat decanviar la definició personal enfront d'un mateix iels altres. En relació amb aquesta tasca cal assenyalarcinc qüestions generals prèvies.

Primer, la construcció de la identitat s'associa aprocessos que comencen en la primera infància iprossegueixen al llarg de tota la vida. Els bebèscomencen molt aviat a percebre les seves sensacionsi desitjos com un element propi i diferenciat delmón extern. Igualment s'adonen de la seva capacitat

67

per produir canvis en aquest món físic i influir en lespersones i, aproximadament, al cap d'un any sóncapaços de reconèixer que la imatge que els presentael mirall és la seva.

Segon, la formació de la identitat enl'adolescència serà una fita que es trigarà un temps aassolir, ja que implica fer eleccions sobre qüestionsfonamentals. Hauríem de reflexionar sobre el ritmede la nostra societat i la necessitat de mantenir unritme pausat en el desenvolupament dels processospsicològics, amb la finalitat de no concebreexpectatives irreals sobre la velocitat d'alguns canvisen els adolescents.

Tercer, el desenvolupament de la identitatcomporta així l'elecció de: un conjunt de valors icreences (aspecte ideològic); un conjunt de fiteseducatives i professionals (aspecte ocupacional), iuna orientació de gènere que influeix en els modelsde relació entre dones i homes (aspecteinterpersonal).

Quart, la construcció d'una identitat no esrecolza només sobre l'individu, sinó que estàafectada per la seva xarxa de relacions familiars,d'amistat, pel seu entorn educatiu i cultural.

I cinquè, la crisi d'identitat adolescent no éssinònim de patologia. No obstant això, comporta unperíode de desequilibri momentani en el qual técabuda la inseguretat, la por i l'ansietat.

68

Qui sóc jo?

Quan parlem d'autoconcepte i autoestima ensreferim al conjunt de percepcions que tenim i a lesavaluacions que fem sobre nosaltres mateixos.Aquestes descripcions d'un mateix poden ser detipus general –autoconcepte general– o estarrelacionades amb la nostra actuació en àrees ocontextos específics –autoconceptes acadèmic,social, físic, afectiu. En l'apartat dedicat aldesenvolupament intel lectual, hem parlat de lacapacitat adolescent de crear teories. L'autoconceptees podria entendre com una teoria sobre un mateix.En l'adolescència l'autoconcepte varia en quatreaspectes fonamentals.

Primer, es produeix un augment de laintrospecció, la reflexió conscient sobre un mateix,relacionada amb les noves capacitats intel lectuals.

Segon, en comparació amb edats anteriors, ladefinició d'un mateix es concentra en major mesuraen els aspectes interiors de la persona. Això significaque en la infància s'inclouen en la definiciófonamentalment aspectes físics o comportamentalsi, en l'adolescència, característiques de personalitat,sentiments, creences polítiques, valors personals,ubicació en els grups socials.

Tercer, es produeix una presa de consciència dela multiplicitat d'aspectes que integren el nostre jo, ide la possible existència de conflictes. Així,

69

l'adolescent percep que pot actuar de maneradiferent segons el mitjà en què es trobi i coml'adopció d'aquests papers diferents pot resultarincoherent o contradictòria.

I quart, l'adolescent, de la mateixa manera quegenera diverses possibilitats sobre les causes d'unfenomen físic, també reflexiona sobre diferentsmaneres possibles d'ésser o comportar-se i dibuixaun jo ideal. Aquest aspecte implica una projecciópersonal cap al futur, que no es produeix enperíodes anteriors.

Aquests avenços no es produeixensimultàniament en començar l'adolescència sinó queapareixen a mesura que transcorre el període. Així,la consciència de la contradicció entre els diferentspapers seria més comuna en l'adolescència mitjana,mentre que, en l'adolescència tardana, assistiríem ala integració d'aquestes diverses maneres de pensar iactuar en una personalitat coherent amb les sevesadaptacions a situacions específiques.

Les percepcions i avaluacions de nosaltresmateixos reben el nom d'autoestima. L'avaluació dequi som o com actuem pot ser més o menys positivao negativa i així parlem d'autoestima negativa obaixa, o bé d'autoestima positiva o alta.

Pel que fa a les fluctuacions en l'autoestima,diferents estudis indiquen que l'autoestima es mantéestable durant el transcurs de l'adolescència, encaraque aquesta estabilitat no es produeix en tothom. Hi

70

ha un tret que sembla influir en aquest probablecanvi en el nivell d'autoestima: el gènere. Així, s'hatrobat que, una vegada iniciats els canvis puberals,l'autoestima dels nois és més elevada i augmenta amesura que progressen cap a l'edat adulta, mentreque l'autoestima de les noies és menor i disminueixal llarg de l'adolescència.

Els diferents estatus d'identitat

La identitat es basa en la vivència d'arribar a serpersones dotades de coherència, diferenciades de laresta i amb continuïtat al llarg del temps. Enl'adolescència, la consecució d'una identitat definidai pròpia depèn de sentir una continuïtat progressivaentre allò que l'adolescent ha estat durant els llargsanys de la infància i el que promet ser en el futur,entre el que pensa que és i el que percep que elsaltres veuen en ell i esperen d'ell.

D'acord amb Erikson, els joves hand'enfrontar-se als seus canvis interns de tipusbiològic i cognitiu i compaginar-los amb les sevesnoves relacions socials i les demandes poc clares quereben de la societat adulta. Alguns adolescents noaconsegueixen formar un concepte d'ells mateixosque encaixi de manera realista amb les sevescaracterístiques personals i amb el mitjà on viuen.En aquest cas, podem afirmar que l'adolescent estroba en un moment de difusió de la identitat.

71

Les conseqüències d'un estatus difúsUn sentiment d'aïllament. No aconsegueix establir relacionsíntimes i desitja distanciar-se dels altres com una forma decombatre la por a perdre la seva identitat.La pèrdua de la perspectiva temporal. Tem el canvi i esresisteix a planificar el futur, fet que desemboca o bé en unaparàlisi absoluta o en la recerca d'accions immediates.La incapacitat d'aprendre. Mostra una escassa concentracióen l'estudi o en el treball o bé se centra exclusivament enuna activitat.Una identitat negativa. Rebutja els valors transmesos fins aaquest moment per la seva família o pel seu entorn social.

Després de l'obra d'Erikson, J. Marcia, en el seuintent de fugir de la dicotomia proposada perErikson i aportar dades normatives basades eninvestigacions empíriques davant l'ús exclusiu perpart d'Erikson de l'experiència clínica, va definirquatre tipus de categories que integren les jadescrites per Erikson en relació amb la consecució odifusió de la identitat. Les categories d