Aquesta etapa, que culmina amb la commemoració del 75è Aniversari del Barcino,ha estat la de l’adaptació als nous temps, amb la modernització de les instal·lacions i la consolidació de la tasca social i dels èxits esportius forjats des de la base del Club.

CONSOLIDACIÓ DEL CLUB

Les instal·lacions s’adapten per al futur

Dels primers èxits tennístics a la glòria olímpica

Nous títols per a la secció d’hoquei

El tennis de taula completa un palmarès brillant

Noves activitats revitalitzen el Barcino

Consolidació d’una gran tasca sociocultural

Del butlletí a la revista del Club Tenis Barcino

Un Aniversari amb nova imatge corporativa

Augmenten els èxits esportius i el reconeixement social

2003

1978

91Les instal·lacions s’adapten per al futurPer tal de revitalitzar el Club Tenis Barcino durant aquest període es vanrealitzar canvis i millores de gran efectivitat pràctica en el local i en les ins-tal·lacions esportives, i es va procedir a la recuperació d’alguns aspecteshistòrico-arquitectònics de l’entitat.

A principis del 1980 s’havia aprovat un nou projecte d’obres i milloresen els equipaments pel qual es crearien tres noves pistes de tennis de terrabatuda, que se sumarien a les deu ja existents, i un pavelló polisportiu cobertper a la pràctica dels esports en sala amb els seus corresponents vestidors.Aquestes realitzacions tindrien continuïtat amb la construcció, entre el 1981i el 1985, de dos pistes d’esquaix, els serveis mèdics, els vestidors de la pisci-na i la modificació de l’accés.

La nova etapa s’havia iniciat amb Jordi Vilà Calvo com a president, esco-llit des de l’assemblea de juny del 1977.A partir del 1981 fou continuadaper Ferran Porta Jacques, que presidí el Club fins l’any 1985, quan guanyàles eleccions Juan Antonio Peña Esteller, que des d’aleshores ostenta el càrrecde president de l’entitat amb Carles Jové Sanz com a vicepresident. Durantaquest període la junta directiva ha comptat amb la col·laboració dels següentsgerents:Antonio Bigorra,Vicenç Albalat i Jordi Coll.

Des del començament, Peña Esteller es va proposar activar la millora deles infrastructures per a la comoditat dels socis. La primera obra de moder-nització es va portar a terme l’any 1985, quan es va remodelar el saló deco-rat per Luciano Vergara i que tindria un canvi espectacular.A partir del 1989es van dur a terme grans reformes en el Club, dirigides per l’arquitecte isoci Víctor Soler. Concretament, es van posar en servei els nous i més amplisvestidors, una nova i completa instal·lació amb sauna, dutxes, perruqueries isala d’estètica i massatge amb els seus accessos independents. L’ampliació delvestidor femení es va fer utilitzant el magatzem que existia paral·lel a l’anticvestidor.Aquestes obres completaven la primera fase de reformes, que incloïala recuperació del viarany d’entrada des de la Plaça de Narcisa Freixas i lareestructuració de serveis col·lectius bàsics.Amb les obres acabades, es podiagaudir de la recepció amb tot el mobiliari renovat i del nou accés al Club através del saló i de l’escala que condueix directament a la sala d’actes, al ves-tidor femení, a la perruqueria de senyores i al gimnàs. El gener de 1990 tenialloc la inauguració oficial dels vestidors, la nova recepció i l’ampliació delsaló principal.

Tot i que en etapes anteriors s’havien dut a terme grans inauguracions,al llarg d’aquest període no es van deixar de fer reformes per a la millora delconfort i del benestar dels socis.Així, el 1991 es van dur a terme les obres

Vista general de les instal·lacions del Club1983

El Club en el cor del barri de Sarrià-Sant Gervasi2003

92

Desembre, una forta nevada impossibilità la pràctica del tennis durant una setmana 1999

Carles Jové Sanz va néixer a Barcelona el 7 d’abril de 1943.Des de sempre va tenir una gran passió pels esports i aixòel va portar a entrar com a soci al Club Tenis Barcino l’any1977. No ha deixat mai la seva afecció per la pràctica del’esport malgrat que ha patit diverses lesions. Tot i ambaixò, ha obtingut diversos èxits esportius jugant a futbola segona divisió i en altres categories inferiors i ha practi-cat aquest esport fins als 48 anys. Tanmateix ha estat unparticipant habitual del torneig de la Penya Matinera, queva guanyar l’any 1985 i el 2001 també aconseguí vèncer enel segon Màster de Campions de la Penya.

Enginyer industrial, des de l’any 1986 ostenta el càrrec depresident de les societats patrimonials Instalaciones Depor-tivas S.A. (Indesa) i de la Inmobiliaria Constructora Mediter-ranea S.A. (Incomesa), ambdues propietàries dels terrenysque ocupa el Club Tenis Barcino.Paral·lelament, des que l’any 1985 Juan Antonio Peña vaaccedir a la presidència del Barcino, Carles Jové ha formatpart de la junta directiva on ha ocupat sempre el càrrecde vicepresident. Ha estat un puntal en la gestió de l’últi-ma etapa del Club i, des que ocupa la vicepresidència delBarcino, ha estat el coordinador de totes les obres de reno-vació i de modernització que s’han dut a terme a l’entitat.

93

Pista 6 i 7 i frontó del Club2003 Vista general de la terrassa del Club2003

Antiga entrada del Club pel Passatge de Forasté1988 Entrada del Club per la Plaça de Narcisa Freixas2003

94 de la segona fase, de nou conduïda per Luciano Vergara, que remodelavasubstancialment l’àrea pròpiament social: cuina, restaurant, cafeteria, saló, lava-bos, botiga d’esports, sala de jocs i billar, que tornaven al xalet social els seuseixos de distribució sense els obligats creuaments anteriors.Aquell mateixany el Club millorava els problemes de manca d’aparcament que patia des defeia temps amb les 50 places llogades al promotor de l’edifici adjacent a lapista principal, pràcticament situades dins de la zona del Barcino.

El novembre del 1996 s’inauguraven oficialment altres instal·lacions quetancaven un període de gairebé quatre mesos d’obres i la posada en marxade diferents dependències: la remodelació de l’antic gimnàs per a transformar-lo en una sala fitness; la disponibilitat de la sala d’actes que passava a ser d’uti-litat múltiple perquè la compartirien el tennis de taula, les classes col·lectivesde gimnàstica i aeròbic, i les representacions de teatre; la recuperació de lapart superior de l’antic magatzem situat al fons de la pista número 5 per ainstal·lar el gimnàs polivalent que ocuparia l’alumnat de l’escola de tennis; lanova ubicació de la sala de massatges i el servei mèdic; l’ampliació dels vesti-dors del pavelló polisportiu; i la construcció del pàdel situat en l’única pistade dimensions no estàndards, ja que era individual.

Arribant a l’any 2000, es va posar un major èmfasi en les activitats infan-tils amb la recuperació d’una zona específica per als més petits.També es vanrestaurar alguns equipaments esportius que van suposar una gran millora delnivell de servei de l’entitat: el frontó de gespa artificial; la nova coberta delpolisportiu; l’adaptació rigorosa de les instal·lacions elèctriques generals alReglament Electrotècnic de Baixa Tensió vigent; i l’increment de la qualitati quantitat de llum de les pistes de tennis pel canvi de sistema d’il·luminació.

El pavelló polisportiu, la pista de pàdel i la zona infantil de joc2003

95El gimnàs, el restaurant i el bar abans i després de les reformes del 1991

L’actual perruqueria de dones i homes

97Des del punt de vista de la inversió, però, l’obra més destacada des del1978 va ser la construcció d’un complex aquàtic sobre la base de l’antigapiscina on només s’aprofità el vas i es substituí l’antiga coberta de plàstic opacper una de metàl·lica transparent retràctil. El 10 de maig de 2002 es vaninaugurar les obres de millora d’aquest conjunt d’equipaments bàsics. Es vaestrenar la coberta de disseny modern amb un passadís d’accés enjardinat, unaampliada zona de platja amb la nova piscina infantil, una àrea d’aigües termalsamb bany de vapor i jacuzzi, i uns nous vestidors i dutxes d’acord amb lesrenovades instal·lacions, tot plegat un recinte totalment modernitzat. El Bar-cino havia fet un esforç considerable per als socis en aprofitar al màxim l’escàsespai de què disposava per ampliar els seus equipaments.

A principis de l’any 2003 el Club Tenis Barcino comptava amb: 12 pistesde tennis de terra batuda, un pavelló polisportiu de 1.250 metres quadrats,una pista de pàdel, 1 mini-tennis, 2 pistes d’esquaix, 2 frontons, un conjuntde piscines, zona termal amb jacuzzi, bany de vapor, dolls d’aigua a pressió,saunes, 1 sala de fitness i aeròbic, 2 sales de gimnàstica, tennis de taula, salesde jocs i billars, 2 pistes de petanca, parcs infantils, aparcament, botiga d’es-ports, bar-restaurant, perruqueries i àrea de salut, massatge i atenció mèdica.

Primer Curs de natació d’hivern en la remodelada piscina del Club2002

98

Exhibició de ballet aquàtic durant la inauguració del nou complex aquàtic del Club, realitzada per l’equip del Club Calipolis, campió d’Espanya i Europa2002

Àrea d’aigües termals amb bany de vapor i jacuzzi 2002

99

Vistes generals de la nova coberta retràctil de la piscina

100 Dels primers èxits tennístics a la glòria olímpicaEl Club Tenis Barcino va continuar creixent en l’activitat competitiva.

Prova d’això, l’any 2002 la Federació Catalana de Tennis el distingia pública-ment en la Diada del Tennis amb una menció especial en ser el Club de tenniscatalà amb més llicències federatives, 2.100, i el que més campionats deCatalunya havia jugat.

La voluntat del Club d’intensificar la formació de nous tennistes a travésde l’escola infantil continuà obtenint bons resultats en aquesta etapa, en quèes van aconseguir èxits individuals i col·lectius molt brillants en la història del’entitat.

A més de la gran tasca duta a terme en l’àmbit esportiu, en aquesta èpocade consolidació del Club també destaca l’organització de diverses proves d’altnivell en les instal·lacions del Barcino.

Vitrines amb alguns dels trofeigs més importants del Club2003

101

Coco Muntañola recull el trofeig de campiones del Campionat Nacional entregatper Pau Llorens Reñaga

1983

Campions de la Copa Intercontinental 1983

102

El 1978 el Club Tenis Barcino aconseguia per segona vegada el Cam-pionat d’Espanya masculí per equips de primera categoria, i a partir d’aquís’iniciaria una etapa plena d’èxits històrics.

El 1981 l’equip del Barcino obtenia de nou el títol en el Campionatd’Espanya per equips masculí categoria absoluta. El Club també es procla-maria campió nacional absolut el 1982, 1984, 1999 i l’any 2000, i obtindriael segon lloc el 1983, del 1985 al 1989, el 1995, 1997, 1998 i el 2002, a mésdels triomfs aconseguits en els campionats de Catalunya per equips en dife-rents categories. En concret, el Campionat de Catalunya per equips masculinsde categoria absoluta el van guanyar els anys 1983, 1985, 1988 i 2001, i vanquedar subcampions els anys 1981, 1984, 1986, 1987, 1996 i 1999.

Equip de tennis subcampió de Catalunya de tercera categoria absoluta. Darrere d’esquerra a dreta, Martí, Alonso, Serrano, Vicens, Puente i Ventura i davant, Jaite i Fàbregas1960

103

Equip de tennis femení del Club. D’esquerra a dreta, Garth,Almansa, Maresma, Chufa Muntañola, García, Cotrina,Coco Muntañola i Navarro

1983

Equip del Club. D’esquerra a dreta, Vicens, Alonso, Chufa Munta-ñola, Almansa, García, Zapata, Fernández, Hernández i Jaite

1965 Equip de tennis del Club del Campionat d’Europa. Darrere d’esquerra a dreta, Bruguera,Tous, Vizcaíno i Luna; davant, Aguilera, Alberto Martorell, Jaite, Arrese i Mico Margets

1983

Equip de tennis del Club. Darrere d’esquerra a dreta, Báguena, Margets, Vizcaíno i Tous;davant, Juan, Markowits, Tous, Osta i Roch

1984

Equip de tennis del Campionat d’Europa. Darrere d’esquerra a dreta, Mezquita, Arrese,Osta, Moure i Jové; davant, García, Blasi, Margets, Juan, Vizcaíno i Peña

1985

104

Algunes jugadores al saló del Club. D’esquerre a dreta, Coco Muntañola, García, Moure,Chufa Muntañola, Navarro, Garth, Maresma i Almansa

1984

Equip femení categoria absoluta del Club Tenis Barcino. Montero, Ortuño, Bielsa,Mascaró, Navarro, Segura i Almansa

1989

Equip campió d’Espanya. D’esquerre a dreta, Martínez, Alcázar, Montero, Almansa,Hermida, Ortuño i Riba

1999

Equip de tennis del Club. D’esquerra a dreta, Cotrina, García, Mascaró, Navarro,Coco Muntañola, Margets, Larracoechea, Bofill i Almansa

1982

1986 Equip de tennis femení primera categoria. Darrere d’esquerra a dreta, Mascaró,Quintana, Montero, Segura i Colàs; davant, Maresma i Almansa

Equip guanyador del campionat d’Espanya femení. D’esquerra a dreta, Segura,Bielsa, Navarro, Ortuño, Mascaró, Quintana, Almansa i Peña

1996

105

També s’obtingueren molts títols en les categories de veterans, essent elprimer el Campionat d’Espanya el 1979. En categoria veterans de més de 35anys, el Club Tenis Barcino quedà campió d’Espanya el 1996, 1997, 2001 i2002 i subcampió el 1998. En el Campionat de Catalunya, l’equip del Barci-no no ha perdut, a excepció del 1999, des del 1997 fins al 2002 i, en cate-goria de veterans de més de 40 anys, ha aconseguit el subcampionat d’Espa-nya el 2001, el Campionat el 2002 i ha estat campió de Catalunya el 2003.

En categoria femenina, l’any 1981 el Barcino assolia la seva millor classi-ficació fins al moment: el segon lloc del Campionat Nacional absolut perequips, fita que superà dos anys després amb l’obtenció del primer títol nacio-nal. El 1983 el Club aconseguia la supremacia nacional tennística per equipsfemenins, categoria absoluta, tot mantenint a més a més la imbatibilitat.S’havia obtingut per primera vegada el títol, i d’una forma merescuda, perquèl’equip capitanejat per María del Carmen Coco Muntañola havia mantingutun alt nivell de tennis durant tot el campionat. L’equip femení també acon-seguiria el Campionat d’Espanya per equips absolut, els anys 1989, 1991, 1996,2000 i 2001, i obtindria el subcampionat el 1981, 1984, 1985, 1986, 1988,1990 i 1999, a més dels èxits aconseguits en els Campionats de Catalunya:guanyaren el títol els anys 1983, 1985, 1991, 1995, 1996, 2000, 2001 i 2003,i quedaren finalistes els anys 1981, 1984, 1986, 1987, 1988, 1998, 1999 i 2002.

Liberto Hernández García va néixer a Barcelona el 9 dedesembre de 1936 i la seva afecció i passió pel tennis livingué molt aviat. Amb nou anys, començà com a aplega-pilotes al Real Club de Polo i amb quinze anys es conver-tiria en ajudant dels entrenadors d’aquest club. Així conti-nuà fins els setze, quan va tenir la seva primera ofertalaboral i marxà al Club Deportivo Hispano Francés com a entrenador, on s’hi va estar durant dos anys.Quan tenia divuit anys va fer un pas decisiu i entrà al ClubTenis Barcino, que comptava amb un equip d’alta compe-tició. Començà com a ajudant del director de l’escola,Domingo Tapiolas, i en poc temps es convertiria en unprofessor destacat. Aquells eren anys difícils per als profes-sionals del tennis, perquè malgrat ser excel·lents jugadorssempre quedaren limitats als campionats APE, reservats aaquells que vivien de l’ensenyament i que mai no van teniraccés als torneigs per a amateurs. Hernández disputà elCampionat del Món de Professionals a Anglaterra i arribàals quarts de final. En el seu palmarès figuren 9 campio-nats d’Espanya, 5 individuals i 4 dobles, i 2 títols de campióde Catalunya. Ha guanyat molts títols amb els equips delClub Tenis Barcino, on sempre fou un dels jugadors mésconstants.Liberto Hernández va ser, per ordre cronològic, el segonprofessor de tennis del Barcino, i li donà títols d’Espanya i de Catalunya. El quadre de professors del Barcino seguíformat per Tapiolas i Hernández fins el 1962 quan, desprésde sis anys entrenant al Barcino, Hernández tornava alPolo i fou reemplaçat per Joaquim Moure. Estigué al Polodurant tres anys i finalment tornà de nou al Barcino persuplir la marxa de Moure al Club de Tennis Sabadell.L’any 1979, quan es retirà de forma oficial Domingo Tapio-las, fou nomenat director de l’escola de tennis del Barcinoi posteriorment, amb els canvis de juntes directives, esdonà pas a Lluís Bruguera en el càrrec. L’any 1988 tornà a accedir a la direcció de l’escola de tennis, després de 34anys entrenant al Club, fins el 1997, any en què es jubilà.El 1999 el Barcino va retre un homenatge a Liberto Her-nández per la seva dedicació i trajectòria a l’entitat.

106

Martín Horacio Jaite va néixer a Buenos Aires el 9 d’octu-bre de 1964. Començà a practicar el tennis molt aviat i esva fer soci del Barcino quan tenia dotze anys, després queen arribar a Barcelona el seu pare es trobés a JoaquimMoure i aquest els hi recomanés.El 1980 es proclamà campió d’Espanya cadet i en catego-ria júnior el 1981. El mateix any guanyà la Carrasco Bowl aBrasil i debutà en l’equip de la Copa Valerio. El 1982 esproclamà campió d’Espanya de segona categoria, fou semi-finalista absolut, i disputà la final de la copa Galea. Unany després, guanyaria al circuit murcià de l’ATP, seria quartfinalista a Burdeos i passaria al 156 del rànquing mundial.El 1984, any en què se situà el número 54 del món, acon-seguí el torneig ATP de Curitiba i fou finalista a Mesina, amés de debutar amb l’equip d’Argentina a la Copa Davis.Jaite va contribuir considerablement que l’equip de tennisdel Barcino, tant base com sènior, obtingués els èxits col-lectius més brillants a escala internacional: el 1983 elBarcino es proclamava campió del món a la Copa Inter-continental. Aquest equip, que era capitanejat i entrenatper Lluís Bruguera, també obtingué tres Copes d’Europade Tennis de Clubs de forma consecutiva, del 1983 al 1985.A nivell individual, i segons paraules de Liberto Hernández,“Jaite fou un jugador versàtil, habilidós, viu i llest”.Aconseguí 12 títols: el 1985 a Buenos Aires, el 1986 a

Bologna i a Stuttgart, el 1987 a Palermo i al Torneig Comtede Godó de Barcelona, pel qual rebria un homenatge perpart del Barcino. A més, no tornaria a guanyar el Godó unjugador argentí fins quinze anys després, quan GastónGaudio s’emportà la victòria el 2002. En aquella ocasióGaudio fou entrenat per Jaite, que substituïa el seu entre-nador, Toni Pena. Jaite i Gaudio s’havien conegut cinc anysabans a Buenos Aires.El 1989 aconseguí la seva millor classificació en el rànquingmundial, en acabar en desena posició, i es convertí així enel quart tennista argentí en figurar entre els deu millorsdel rànquing internacional. No seria fins dotze anys méstard que un altre jugador argentí se situaria entre els deumillors del món. El 1989 fou l’any més triomfant quant atítols per Jaite, en adjudicar-se els trofeus de Stuttgart,Madrid, São Paulo i Itaparica. El 1990 guanyà a Guaruja ia Gstaad i obtingué el Diploma al Mèrit en Tennis a Argen-tina. L’any 1991 també guanyaria el torneig de Niza.En els darrers anys Jaite ha organitzat els ChallengersEricsson i és el director de la Copa AT&T Argentina, una deles millors cites mundials del tennis professional que secelebra a Buenos Aires. Continua venint a Europa amb laFederació de Tennis d’Argentina per portar equips de pro-meses a competir. Actualment també és comentarista detennis a la ràdio i a la televisió del seu país.

Durant aquest període també es van obtenir els èxits col·lectius més bri-llants a escala internacional: el 1983, sota la presidència de Ferran Porta, elBarcino es proclamava campió de la Copa Intercontinental.A més l’equip, capitanejat per Lluís Bruguera, obtenia tres títols europeusconsecutius, des del 1983 fins el 1985, amb els equips formats per jugadorsemblemàtics com: Joan Aguilera, Jordi Arrese, Juan Carlos Báguena, SergioCastelló, Gastón Escofet, Martín Jaite, Fernando Luna, Àlvar Margets, AlbertMartorell Lossius, Eduard Osta, Albert Tous i Roberto Vizcaíno, entre d’altres.

L’any 1985 el Campionat Europeu se celebraria a les instal·lacions delClub Tenis Barcino i José López Liz fou el president del comité organitzador.

Després d’alguns títols individuals i dels grans triomfs col·lectius a nivellinternacional, l’any 1985 Vizcaíno es va fer càrrec de l’escola de tennis delBarcino tot compaginant l’ensenyament amb el règim de competició queencara no havia abandonat. Més tard, seria succeït en el càrrec per MiquelMargets,Aurelio Colàs, Liberto Hernández i finalment Eduardo López, actualresponsable des del 1997, any en què el vicepresident esportiu Jordi Dotú elva proposar.

107

Jordi Arrese Castañé va néixer a Barcelona el 29 d’agostde 1964. El seu primer club va ser l’Hispano Francès, onpracticava molts esports i destacà en atletisme, natació,futbol i tennis de taula. Fins els catorze anys va interveniren competicions d’atletisme i amb el seu germà bessóVíctor van ser subcampions de Catalunya en 2x100, per béque s’especialitzà en velocitat.Des dels catorze jugava a tennis amb el seu germà i comen-çaren a tenir un nivell molt bo. Trobaven a faltar jugar ambgent de primera, van conèixer el Barcino i s’hi van quedar.Com a tennista el va descobrir Jesús Sánchez, i més tardva tenir entrenadors com Raúl Hidalgo, Domingo Tapiolas,Liberto Hernández i Pedro Fernández. Quan passà alstorneig de l’ATP fou entrenat per Lluís Bruguera, RobertoVizcaíno, Marco Tavelli i Manolo Orantes.Jordi Arrese es caracteritzà per ser un jugador de fonsagressiu i per no donar una pilota per perduda.Participà en 16 torneigs del Grand Slam: 12 Roland Garros,2 Open USA, un Wimbledon i un Open d’Austràlia; guanyà6 Grand Prix en individuals: San Remo, Praga, Buzios aBrasil, Madrid i dues vegades a Atenes; i 4 en dobles.El moment culminant de la seva carrera va arribar el 1992,quan aconseguí la Medalla de Plata als Jocs Olímpics deBarcelona en individuals, per la qual cosa el Club li va retreun homenatge i li va lliurar la Medalla d’Or de l’entitat.Els seus èxits i les seves escalades al rànquing internacio-nal –l’any 1991 era el número 23 del món–, el consolidarenentre els millors tennistes de l’ATP.Malgrat les ofertes que va rebre d’altres clubs, Arrese sem-pre declarà que el Barcino era el seu únic club, on es vaformar com a tennista, i mai no l’abandonà. Als 32 anys,després de catorze anys de professional i degut a les lesions,va optar per deixar el tennis com a jugador i seguir-nevinculat com a entrenador de jugadors professionals, propde l’elit del tennis mundial. Actualment és el capità del’equip espanyol de Copa Davis.

Equip campió del Campionat d’Europa. Darrere d’esquerra a dreta, Sánchez, Báguena, Castelló, Bruguera, Aguilera,Jaite, Vizcaíno, Martorell i López Liz; davant, Osta, Arrese, Luna i Tous

1985

Equip campió d’Espanya de primera categoria1982

Juan

Igna

cio M

unta

ñola

Juan

Car

los

Bágu

ena

Robe

rto

Vizc

aíno

Mar

tín Ja

ite

Fern

ando

Lun

a

Jord

i Arre

se

Edua

rd O

sta

Serg

io C

aste

lló

Albe

rtTo

us

Joan

Agu

ilera

Albe

rtM

arto

rell

Gast

ón E

scof

et

110Albert Martorell Lossius va néixer a Barcelona el 18 dejuliol de 1950. Fill del que fou president del Club TenisBarcino i porter del RCD Espanyol als anys quaranta, éssoci del Barcino des de molt jove. Ben aviat el hobby deMartorell Lossius van ser els esports. Al principi practicaval’hoquei sobre patins i continuà amb el tennis. Tambéjugava a futbol, a tennis de taula i feia natació.Es va iniciar en el món de la raqueta l’any 1960, quantenia deu anys, de la mà de Domingo Tapiolas. Albert Mar-torell Lossius començà a dedicar més temps al tennis quea la resta de disciplines esportives perquè era l’esport pelqual semblava tenir més aptituds. El seu primer partit decampionat fou en el social infantil del Club. Poc a poccomençà a destacar i es convertí en un jugador molt com-plet i en un dels valors més prometedors del tennis nacio-nal. El tennis representava per a ell alguna cosa més queun entreteniment, era una necessitat. Però les seves obli-gacions no li van permetre dedicar-s’hi tant com ell haguésvolgut. Estudià medecina i durant anys va haver de com-paginar els estudis amb la pràctica del tennis.L’any 1970 estava situat entre els primers de segona cate-goria i ja havia aconseguit ser subcampió d’Espanya endobles júniors formant parella amb Jorge Gisbert.

El mateix any fou campió de Catalunya en dobles ambNacho Muntañola i campió regional de primera categoriaamb el Barcino. De l’any 1971 al 1974 es va adjudicar con-secutivament el títol de Campió Social de Tennis i el 1972ascendí a primera categoria nacional. Una de les sevesmajors alegries esportives va ser quan fou designat per al’equip espanyol de la Copa Galea. Es proclamà campió deCatalunya absolut els anys 1976 i 1977, i subcampió el1971, 1975 i 1979. El 1976 formà part de l’equip nacionalabsolut en la Copa de Nacions i dels Jocs del Mediterranil’any 1979. Del 1982 al 1991, excepte els anys 1987 i 1990,s’adjudicà el Campionat Social del Barcino, títol que acon-seguí en tretze ocasions.La seva brillant trajectòria li ha permès ser vint-i-sis vega-des campió en diverses competicions de tennis nacionalsi internacionals.El desembre de 1985, en el marc de la festa Aniversari delBarcino, se li tributà un entranyable homenatge com areconeixement als seus mèrits esportius i a les seves qua-litats humanes demostrades durant la seva trajectòria coma barcinista actiu. En l’acte, els tres professors de tennisdel Club li van lliurar una Placa en agraïment per havercontribuït a deixar el nom de l’entitat ben alt.

Família Margets Els Margets han estat una de les famíliesmés emblemàtiques del Club Tenis Barcino. Joan MargetsFerrer va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1927 i moríel 15 de juliol de 1979. Fou un gran apassionat del tennisfins als seus darrers dies. Va ser fundador del Club TennisBarà de Tarragona, on després de la seva mort tots elsCampionats de Catalunya en categoria absoluta que s’hicelebren són nomenats Trofeu Joan Margets in Memoriam.Al Club Tenis Barcino sovint jugava a tennis de parellaamb Pepito Llorens i amb ell va aconseguir molts campio-nats. Joan Margets i la seva dona, Nina Lobato, van sabertransmetre la seva gran passió als seus fills Joan, Àlvar iMiquel, que van destacar especialment en el món del ten-nis i també en l’àmbit de la gestió esportiva.Joan Margets Lobato, economista, de petit ja despuntavaen la pràctica del tennis i fins i tot aconseguí el campio-nat infantil Manuel Alonso. Avui és membre rellevant delsequips del Club i és un dels integrants de l’equip de tennisde majors de 45 anys. També ha format part de l’equipdirectiu de la Federació Espanyola de Tennis i actualmentresideix a Londres, on ostenta la vicepresidència executivade la International Tennis Federation (ITF).

Àlvar Margets Lobato, llicenciat en dret, ha jugat en totesles categories dels equips del Club Tenis Barcino i tambés’adjudicà el campionat Manuel Alonso. Aconseguí serjugador de primera categoria i va arribar a situar-se elnúmero 18 en el rànquing del tennis espanyol.Actualment és director tècnic de la Federació Catalana deTennis i és un dels promotors de l’extraordinària trajectò-ria que ha tingut el tennis català tant en l’àmbit nacionalcom internacional.Igual que el seu germà Àlvar, Miquel Margets Lobato, Mico,ha estat integrant de tots els equips del Club. Fou finalis-ta del torneig Manuel Alonso, arribà a ser jugador de pri-mera categoria i assolí la posició número 26 del rànquing.La temporada 1986-87 ocupà el càrrec de director tècnicdel Club Tenis Barcino i ara és tècnic destacat de la Fede-ració Espanyola de Tennis, on és capità de la Copa Federa-ció i ha aconseguit 5 copes per al tennis espanyol.Actualment juga en els equips de veterans de majors de 35anys i de majors de 40 anys del Barcino, i és entrenador deTommy Robredo, jugador número 18 del rànquing mundial.

111L’any 2000 el Barcino tornaria a quedar campió d’Europa de clubs, ambun equip format, entre d’altres, per Emilio Álvarez,Albert Montañés,AlbertPortas i Germán Puentes. L’entitat també aconseguiria el subcampionatd’Europa per equips de clubs el 2002.

Dels jugadors formats al Barcino que aconseguiren més èxits esportius anivell individual destaquen en aquest període: Sergi Bruguera, Jordi Arrese,Martín Jaite i David Sánchez.Amb els seus triomfs, es consolidaren entre elsmillors del rànquing de l’ATP i es van guanyar un lloc d’honor a la històriadel Club, al qual sens dubte van contribuir a fer més gran.

De les escoles del Barcino sempre han sorgit grans jugadors i d’aquestperíode alguns dels més importants han estat els següents: Juan Carlos Bágue-na, Sergio Castelló,Tony Gordon, Ladislao Markowits, Oriol Serrano, GabrielTrujillo i Carlos Vicens. Entre els que han jugat defensant els colors barcinis-tes, per bé que no s’han format en l’escola del Club, han destacat: Joan Agui-lera, Emilio Álvarez, José Luis Aparici, Jesús Colàs, Fernando García Lleó,Óscar Hernández, Fernando Luna,Albert Montañés, Eduard Osta,AlbertPortas, Germán Puentes,Vicente Solves,Alberto Tous, Fernando Vicente,José Antonio Viloca...

Joan Aguilera Herrera va néixer a Barcelona el 22 de marçde 1962. Es formà com a tennista al Club Tennis de La Salutde la mà de la seva padrina Maria Teresa Pujol i més tardingressaria a les files del Barcino. De seguida va mostraruna gran facilitat i dots per aquest esport i amb el tempsseria considerat el jugador espanyol amb el tennis méselegant.Ben aviat arribarien els èxits: el 1980 es proclamà campiód’Espanya júnior i començà a jugar torneigs de l’ATP i adefensar els colors de l’equip espanyol de la Kings Cup(Copa d’Europa). Posteriorment debutà amb l’equip espa-nyol a la Copa Davis. La seva primera final de l’ATP la dispu-tà el 1983 a Burdeos i guanyà el seu primer torneig l’any1984 a Aix-en-Provence. Dues setmanes més tard, guanya-ria també el torneig d’Hamburg. En aquesta època aconse-guí el seu millor rànquing de l’ATP, arribant a classificar-seel número 7.El 1989 es proclamà campió al torneig de l’ATP de Bari ifou finalista a Saint Vincent. L’any 1990 tornava a situar-se entre els Top Ten guanyant el Torneig de Niza, obtenintaltra vegada el d’Hamburg, i es va classificar per a la finalen els torneigs de San Remo i de Palermo.Alguns dels jugadors als quals ha vençut en la seva tra-jectòria competitiva són: Becker, Edgberg, Chang, Courier,Vilas, Noah, Muster, Ivanisevic, Gómez, Emilio SánchezVicario i Bruguera.L’any 2001 es proclamà campió de la Senior Nations Cupjuntament amb Carles Costa i Emilio Sánchez. Actualmentés capità de l’equip espanyol que participa en aquestacompetició, equip que l’any 2003, amb la incorporació deSergi Bruguera, ha quedat campió.Al marge de la seva passió per l’esport, Joan Aguilera tam-bé és un gran afeccionat a la música.

Serg

i Bru

guer

a

José

Lui

s Ap

arici

Mig

uel M

arge

ts

Albe

rtTo

us

Joan

Agu

ilera

Jesú

s Co

làs

Edua

rd O

sta

Mar

tín Ja

ite

Juan

Alb

erto

Vilo

ca

Albe

rtPo

rtas

Juan

Car

los

Bágu

ena

Jord

i Arre

se

114 En dones i de les promocions del Club, alguns dels cognoms il·lustres en la història recent barcinista han estat:Ana Almansa, Laura García, NúriaMontero, Isabel Moure, Coco i Chufa Muntañola, Eva Navarro, GeorginaMaresma,Alicia Ortuño i Katia Sabaté.Altres jugadores que no han sortit del’escola del Barcino però que han jugat en els seus equips són: Rosa MaríaAndrés,Ana Alcázar, Belén Castrillo, Lourdes Domínguez, Michelle Garth,Ainhoa Goñi, Paula Hermida, María José Martínez, Conchita MartínezGranados,Ana Larracoechea,Arantxa Parra,Ana Belén Quintana,Ana MaríaSegura, Noelia Serra, etc.

Entre la important tasca realitzada per part del Club Tenis Barcino enl’àmbit tennístic, destaquen l’organització de les següents proves a les pròpiesinstal·lacions: un torneig ATP de 25.000 dòlars el 1981, la Copa Interconti-nental el 1983, el Campionat Nacional femení per equips els anys 1983, 1986,1992 i el Campionat Nacional absolut individual, l’any 1994. Després del’organització del Màster femení el 1984, la petició al Barcino que organit-zés la dinovena edició de la Copa d’Europa masculina de clubs campionsl’any 1985 fou un reconeixement internacional a la brillant campanya quehavia disputat. El 1989 el Barcino també organitzà el Campionat d’Espanyaper equips masculins de primera categoria, i a mitjans de la dècada delsnoranta s’iniciava el concurs internacional de tennis ATP Circuit de Catalu-nya, que des d’aleshores se celebra cada any al Club. L’any 1995 es disputà laCopa Galea Valerio per equips júnior per nacions i el 2000 el Campionatd’Espanya absolut masculí per equips. Del conjunt d’activitats esportives queconstitueixen la celebració del setanta-cinquè Aniversari de l’entitat, cal des-tacar l’organització del Campionat d’Espanya absolut femení per equips.

Ana Almansa Suárez va néixer a València el 24 d’agost del1963. La seva relació amb el Club Tenis Barcino s’iniciàquan tenia 7 anys i començà a entrenar-se a l’escola delClub de la mà de Domingo Tapiolas i de Joaquim Moure.Amb el temps i els ensenyaments d’aquests grans mestres,Ana Almansa seria considerada una de les tennistes mésimportants del Club de l’última època.Ja de molt petita, quan competia en categoria infantil,quedà subcampiona d’Espanya en el Trofeu Manuel Alonso.Més tard, de cadet i júnior, aconseguí ser campiona d’Espa-nya. Culminà la seva brillant trajectòria individual en lacompetició nacional l’any 1985, quan es proclamà número1 del rànquing nacional.La seva participació en els equips absoluts del Club TenisBarcino fou doble: des de l’any 1978 al 1987 com a compo-nent de l’equip; i del 1988 al 1998 com a capitana de laformació barcinista.Ha representat Espanya en totes les categories nacionals i ha participat durant cinc anys consecutius en la CopaFederació (Copa Davis femenina). Participà i fou campionade la darrera edició femenina del Trofeu Comte de Godó itambé ha guanyat diversos torneigs internacionals de laWTA. En els Jocs del Mediterrani a Casablanca aconseguíla Medalla d’Or.La seva passió pel món del tennis i les seves grans apti-tuds per aquest esport la van portar a exercir la docència.Del 1988 al 1994 fou professora de l’escola de tennis delBarcino i també va estar vinculada durant dos anys a laReial Federació Espanyola de Tennis (RFET), on fou l’encarre-gada de portar l’equip nacional de tennis sub 16 i sub 18.

Presentació al Club Tenis Barcino de l’eliminatòria Espanya-Bèlgica de la Copa Davis2002

115

Sergi Bruguera Torner va néixer a Barcelona el 16 de generde 1971 i es va formar com a tennista infantil al Club TenisBarcino. Amb els seus èxits va triomfar arreu del món i ala dècada dels noranta es convertiria en el principal refe-rent del tennis espanyol.Entrenat pel seu pare, Lluís Bruguera, debutà com a profes-sional el 1988. De seguida demostrà la seva vàlua i tinguéuna immillorable ascensió al rànquing mundial, del lloc333 al número 26. Però realment la seva explosió interna-cional es va produir l’any 1990, i a partir d’aleshores signàles seves millors actuacions.La temporada 1990-91 aconseguí tres títols als torneigsd’Estoril, Montecarlo i Atenes, i arribà a situar-se el vuitè ala classificació de l’ATP. L’any següent va guanyar trestítols més a Madrid, Gstaad i Palermo, i cinc el 1993 aMontecarlo, Gstaad, Praga i Burdeus. Aquell any tambéguanyaria el torneig de Roland Garros a París, i es conver-tiria en el primer espanyol, després de 21 anys, que acon-seguia el trofeu més prestigiós del món en terra batuda.L’any 1994 guanyà els campionats de Gstaad i de Praga itornà a proclamar-se campió a Roland Garros, on sempreva rendir al seu millor nivell. La seva dreta demolidora i laperfecta adaptació a la pista central van ser les claus deles seves dues victòries consecutives a París. Així es convertíen el millor tennista de terra batuda de l’època. El 1994

també va obtenir la seva millor classificació en aconseguirel tercer lloc en el rànquing mundial de l’ATP i fou el primerespanyol en finalitzar dues temporades seguides entre elsdeu millors del món, després que Manuel Orantes ho acon-seguís els anys 1976 i 1977.Als Jocs d’Atlanta del 1996 guanyà la Plata olímpica i l’anysegüent va ser el primer espanyol a disputar la final deltrofeu de Key Bizcayne, a Miami. També el 1997 quedàsubcampió a Roland Garros davant Gustavo Kuerten. El seudarrer títol el va obtenir l’any 2001 en un torneig disputata Barletta.Després de quinze anys de competició, el 2001 Brugueraanuncià la seva retirada, tot havent aconseguit 2 títols delGrand Slam i la disputa d’una final, que li han valgut perser nomenat en els principals llibres de campions delstrofeus del Grand Slam.Al llarg de la seva carrera professional també ha obtingut14 títols, 21 finals, una Medalla olímpica, 3 presències enMàsters i 10 participacions en la Copa Davis.Probablement Sergi Bruguera ha estat el tennista del Bar-cino de més progressió i el que més ha avançat en el ràn-quing mundial.Actualment Bruguera juga a futbol a segona divisió regio-nal i ha creat l’escola de tennis per a deficients psíquics ala Vall d’Hebron.

La Saga dels Muntañola La família Muntañola constitueixun exemple d’estreta i constant relació amb el Club TenisBarcino i d’èxits esportius forjats des de la base. Actual-ment els Muntañola encara estan vinculats amb el seuClub de tota la vida, on diversos membres de la famíliahan destacat com a grans jugadors de tennis. El pare dela saga, Manel Muntañola Puig, va néixer a Sant Celoni el17 de setembre de 1917 i morí a Barcelona el 6 de generde 1995. Amb la seva dona, Maria Rosa Vilamala, practica-ven l’esquí nòrdic i de fons i l’any 1954 decideixen fer-sesocis del Barcino per tal d’iniciar els seus fills en el mónde l’esport. Formaren una nombrosa saga de tennistes:Rosa Maria, Josep Lluís, Mari Carmen, Juan Ignacio iMaria Teresa, tots iniciats en el tennis al Barcino i on handestacat especialment Josep Lluís, Mari Carmen, JuanIgnacio i Maria Teresa. A més, el pare sempre va estarmolt vinculat a les activitats de La Penya Matinera.Josep Lluís, Poncho, sempre ha estat molt actiu en el Clubjugant en diversos equips de tennis i en l’àmbit social,participant en el teatre.Mari Carmen, coneguda com a Coco, s’inicià a l’escola detennis del Barcino i arribà a jugar en tots els equips delClub. Tanmateix fou capitana de l’equip femení i va acon-seguir el Campionat d’Espanya Absolut per clubs amb elconjunt integrat entre altres per Ana Almansa, IsabelMoure i Maria Teresa Muntañola, la seva germana. Dels

anys 1965 a 1968 formà part de l’equip espanyol de laCopa Sub 21 Annie Soibault i el 1965 també jugà amb elcombinat espanyol en la Copa Esperanza. L’any 1970 parti-cipà al Torneig de Wimbledon. A Múrcia es proclamà sub-campiona d’Espanya en dobles i a Oviedo subcampionaen dobles mixtos. El seu germà Nacho de petit ja desta-cava en el tennis pel seu alt nivell de joc. Tal com hohavia fet Coco, defensà l’equip del Club Tenis Barcino entotes les categories. El seu palmarès tennístic és immillora-ble. El 1969 i el 1970 formà part de l’equip nacional de laCopa Galea sub 21, i el anys 1973 i 1974 jugà la Copa Daviscontra Itàlia, Noruega i Alemanya. Des de l’any 1972 fins el1976 participà en la Copa d’Europa per equips i els anys1975 i 1979 quedà campió d’Espanya en dobles i en doblesmixtos. El 1976 també es proclamà subcampió d’Espanya.Actualment resideix a les Illes Canàries, on és comentaris-ta esportiu i dirigeix l’escola de tennis del Club de TenisGran Canaria. La menor de la saga Muntañola, Chufa,també ha destacat en l’àmbit tennístic. El 1976 va jugaren l’equip espanyol de la Copa Invierno d’Europa sub 16 iels anys 1977 i 1978 en l’equip espanyol de la CopaPrincesa Sofia el Campionat d’Europa júnior. El 1977també es proclamà campiona d’Espanya júnior en doblesi en mixtos. El 1979 i el 1980 s’adjudicà el campionat uni-versitari d’Espanya. Actualment Chufa continua vinculadaal tennis a través de la Federació Catalana.

Isabe

l Mou

reAn

a La

rraco

eche

a

Rosa

Mar

ía A

ndré

sM

ichel

le G

arth

117

Laur

a Ga

rcía

Eva

Nava

rro

Ana

Alm

ansa

Adria

na G

onzá

lez

118 Nous títols per a la secció d’hoqueiDurant aquesta etapa del Club en la secció d’hoquei destaca especialment lagran tasca feta des de l’escola de base amb els jugadors d’iniciació, que vaanar descobrint figures per a l’hoquei nacional, la qual cosa sempre ha estatun orgull per a l’entitat.

Del Club Tenis Barcino han sortit molts jugadors que més tard serieninternacionals en les categories júnior i sènior. En la categoria juvenil vandestacar:Tito Arañó, Lluís Maria Arnáiz, Mauricio Baranger, Joan Grasas,Javier Ibarz, José Junoy –que obtingué diverses distincions d’estaments nacio-nals–, Liberto Martret, Paco Meya, Jaime Soler d’Hiver i Francisco Vila. I, jaen categoria sènior: Miguel Aguilar, Jordi Brunet, Santi Garcia i Joaquim iÀlvar Vilallonga.

També destacarien jugadors com: Federico Bareche, Jacinto Ginesta,Ricardo Guardiola, Josep Maria Obradors, José María Orobio, Quico Parés,Eduardo Puig, José Luis Roca de Viñals, els germans Rusca i Ramon Solà.

La temporada 1966-67 s’incorporà a l’equip del Barcino Jaime AlfonsoGutiérrez Valencia, el popular Conejo, com a reforç per la seva veterania com a internacional xilè, i anys més tard ocuparia el càrrec d’entrenador.Altres jugadors carismàtics han estat Jaime Labori, president actual de la sec-ció i Paco Meya, Pere Gallen i Toni Sariol, coordinadors de l’escola d’hoqueibase del Club que s’han anat succeint al llarg dels darrers trenta anys.

En l’àmbit competitiu, durant aquesta etapa, el Barcino va aconseguirdiversos títols, especialment el seu equip de veterans.Tot i que gràcies a l’es-cola es manté la base de la piràmide de jugadors d’hoquei en el Club, l’equipde veterans format a la dècada dels vuitanta també va donar moltes alegriesa l’entitat. La temporada 1984-85 es proclamaren campions de la lliga de laFederació Catalana de Patinatge i aconseguiren l’ascens a Primera DivisióNacional, èxit pel qual van rebre la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu en elsopar Aniversari del Barcino celebrat l’any 1985. L’equip campió era el for-mat per Santi Garcia com a entrenador, i els jugadors Jordi Amorós, XavierBregante,Albert Garriga,Víctor Gasulla, Chus Jorcano, Carles Schilt, JoséLuis Sánchez i Fabián Vidal. En aquesta categoria es mantindrien durant lestres temporades següents.

El 1986 els tres equips base que havien presentat aquella temporada com-petien en la lliga de la Federació Catalana: un pre-benjamí, un aleví i uninfantil. El fet de participar a totes les categories era un motiu de gran alegriaperquè feia molts anys que no tenia representació infantil. El mateix 1986 el Barcino va vèncer en la Copa Catalana de Veterans de forma brillant. Elsveterans guanyarien sis campionats de Catalunya, dels quals cinc de seguits.

Alguns components de l’equip de hoquei aleví i infantil. Darrere,Sánchez i l’entrenador Vilallonga. Davant d’esquerra a dreta, Escudé,Ferrés, I. Vergés, Mónica Vergés, Brotons, Ribera i López

2003

Equip de hoquei de veterans. Darrere d’esquerre a dreta, Puncernau,Aguilar, Burés, Vidal, Arroyo, Labori i Poblet. Davant, Garriga, Pomar,Jorcano, Balaguer, Grases i Meya

2001

119La temporada 1987-88 l’equip d’hoquei va aconseguir classificar-se en ter-cer lloc en primera nacional, amb Jordi Amorós, Lluís María Arnáiz, JordiCanals,Albert Garriga, Chus Jorcano, Eduardo Masnou i Fabián Vidal, totsells entrenats per Miguel Aguilar.

A nivell internacional van obtenir molts triomfs en les seves actuacions a Itàlia, Holanda i Portugal. El Club va començar a tenir èxits internacionalsquan l’equip del Barcino de veterans fou convidat per primera vegada el1989, com a campió de Catalunya, per participar en la tercera edició del Tor-neig Pier Luigi Lorenzoni i es proclamà campió. De fet, l’any 1997 el Barcinoja havia obtingut la victòria en sis de les set ocasions en què va participar altorneig i l’any 2002 el tornà a guanyar.

El mes de març de 1990 es disputà el Torneig Internacional d’Hoquei I Trofeu Francisco Valsecchi en categoria veterans, on el Barcino quedà ensegon lloc després de jugar la final contra una selecció espanyola de luxe.En el sopar de clausura del Campionat es lliurà una safata a Valsecchi en nomde tots els veterans que sempre havia tingut al seu càrrec. En el Torneig Fran-cisco Valsecchi disputat el 1995 van guanyar el títol, i l’any 1999 van quedarsegons en perdre la final contra el Reus.

L’equip de veterans el 1993 havia quedat segon en el primer TorneigInternacional Zeca Ferreira, celebrat a la localitat portuguesa d’Amadora.Dos anys després quedarien campions de Catalunya.

El Barcino es proclamà vencedor dels dos Campionats amb Clubs Euro-peus en què va participar: el 1997 jugaren a Holanda contra el Club ZaanseRoller Club i l’any 2000 contra el també equip holandès RC Den Haag.

Al llarg de tots aquests anys es va continuar fomentant l’hoquei des deles seves categories base fins als equips sèniors, inclosos els veterans, moltsd’ells integrants dels equips fundadors.

Així, l’any del setanta-cinquè Aniversari del Barcino la secció d’hoquei partici-pava en totes les categories de la lliga de la Federació Catalana de Patinatge.

120

Ana Godes Hospital va néixer a Barcelona l’11 de juliol de1968. És filla de Nacha Hospital i de Ramón Godes, amb-dós jugadors de tennis de taula del Club Tenis Barcino,i nasqué amb la passió per aquest esport a la sang.Amb només dotze anys, quan la seva mare era delegadadel Club Tenis Barcino, Ana Godes guanyà el Campionatd’Espanya. Al llarg de la seva carrera professional quedàcampiona d’Espanya individual en tretze ocasions, set deles quals de forma consecutiva jugant en la categoriasènior. Cal destacar especialment els campionats d’Espanyadels anys 1988 i 1991 celebrats a Sevilla i a La Corunyarespectivament, on Ana aconseguí les quatre Medalles d’Or.En dobles, fou Campiona d’Espanya del 1986 al 1988 i elsanys 1991 i 1992 i en mixtos l’any 1987 i del 1988 al 1992consecutivament.Als Campionats de Catalunya, l’any 1983 havia guanyatl’individual en les tres categories: infantil, juvenil i sènior, icinc títols més de forma consecutiva del 1985 al 1989. Endobles i en mixtos aconseguiria dos títols més en cadaprova.Per equips, amb el Club Tenis Barcino Ana Godes guanyàdos Campionats Nacionals els anys 1983 i 1984, i amb elClub De 7 a 9, del 1985 al 1989. En el seu palmarès tambéfiguren sis lligues nacionals, dues de les quals aconsegui-des amb el Barcino.A més de la seva brillant carrera nacional, Ana ha estatmés de tres-centes vegades internacional, i ha representatEspanya en dotze campionats d’Europa, quatre campionatsdel món, dos Jocs del Mediterrani i en tres Jocs Iberoame-ricans. En total, aconseguí cinc títols i l’any 1989 guanyàla Medalla d’Or al Mundialet de Brasil.El seu joc agressiu i els seus grans dots naturals li vanpermetre entrenar i posar a prova el seu joc a Polònia i ala Xina per preparar-se per al seu repte esportiu més im-portant: els Jocs Olímpics de Barcelona’92.Després de participar als Jocs, on assistí com a jugadoradel Barcino, i encara com a campiona imbatuda d’Espanya,Ana Godes anuncià la seva retirada del tennis de taulaprofessional.

El tennis de taula completa un palmarès brillantTot i que el tennis de taula no és l’esport majoritari, aquesta secció és unade les que ha donat més triomfs al Barcino i per això el Club sempre havolgut conservar el seu prestigi.

Des que el 1954 es creà la secció, les coses van canviar molt en l’àmbitnacional: es va passar d’un esport totalment amateur en els anys cinquanta auna disciplina esportiva pràcticament professional en els anys noranta, a mésa més de convertir-se en esport olímpic. No obstant, alguns clubs com elBarcino van mantenir sempre en les seves files tots els seus jugadors en cate-goria amateur.

L’any 1980 l’equip femení tornà a guanyar la lliga nacional després dedos anys sense guardons, amb una gran actuació de Pilar Lupón i de PiliGargallo. Era un triomf important per la seva dificultat i pels anys que feiaque no s’aconseguia. El maig del mateix any es van disputar a Benidorm elsXXV Campionats d’Espanya absoluts de tennis de taula i van significar unèxit rotund per al Barcino perquè es guanyaren novament tots els títols en

Partit de tennis de taula a les instal.lacions del Club

121disputa. Era un nou títol per a Pilar Lupón, a qui acompanyà Pili Gargalloen equips i en dobles, i el seu germà Pepe en mixtos. Es van imposar en lesproves masculines i femenines per equips de club, un doble títol que no s’aconseguia des del 1973.A aquests dos guardons s’hi van unir cinc més:dobles mixtos, dobles femenins, individual masculí, prova individual femeni-na i prova de veterans. S’havia fet un progrés notable, tenint en compte quel’any anterior no s’havia aconseguit cap títol.

El 1980 també obtingueren la victòria en el Campionat Provincial feme-ní sense massa complicacions. En aquella època el Barcino tenia cinc equipsen diverses categories i l’àrea de tennis de taula la portava la mítica NachaHospital, responsable de la direcció tècnica a més de ser la presidenta de lasecció.

El 1981, a Girona, guanyà un altre títol per equips amb Pilar Lupón i Pili Gargallo novament com a figures destacades, i també guanyà la lliganacional femenina.

L’any 1982 l’equip femení aconseguia el setè títol de lliga en què guanyà elCampionat Nacional de la Divisió d’Honor femenina i els campionats dedobles i mixtos.

El 1983 quedaren primeres en el Campionat d’Espanya absolut per equipsfemenins i, després dels èxits assolits anteriorment, era difícil pensar a millo-rar aquelles fites. No obstant, el 1984 no va poder ser més brillant per alBarcino, sobretot en equips femenins, ja que el palmarès barcinista d’aquellany incloïa els següents triomfs: en el Campionat de Catalunya celebrat aCambrils l’equip femení va quedar campió i aconseguí el títol individualjuvenil; en el Campionat d’Espanya celebrat a Alcoi quedà campió el con-junt femení, format per Lupón, Godes i Soler. En el Campionat provincialguanyà l’equip femení, i també aconseguiren el títol individual femení i eltítol individual juvenil. El mateix 1984, les jugadores Lupón, Soler i Fortvan guanyar la lliga catalana d’equips femenins i aquell any també s’adjudi-carien el Campionat d’Espanya juvenil.

Equip del Campionat de Catalunya veterans. D’esquerra a dreta,Peña, Caudet i Chacón

2003

122 Després de molts anys en competició i d’haver escrit amb lletres d’or elseu nom en el Barcino, el 1984 es retirava Pilar Lupón. El 20 de novembred’aquell any rebria un homenatge per part del Club, al qual s’hi van sumarles federacions espanyola, catalana i de Barcelona.

No tornaren els èxits fins l’any olímpic 1992, quan la secció de tennisde taula va aconseguir 8 dels 10 títols que va disputar: el Campionat de laLliga Nacional de la Divisió d’Honor femenina, la Lliga Nacional de prime-ra divisió masculina, els Campionats d’Espanya absoluts, i els Campionatsd’Espanya i de Catalunya juvenils. El mateix 1992,Ana Godes Hospital par-ticipava als Jocs Olímpics de Barcelona i guanyava els títols en individual, endobles i en mixtos, celebrats a Puerto Real.Aquella temporada l’equip feme-ní també guanyà la Lliga Nacional.

En total, la secció de tennis de taula del Club Tenis Barcino l’any del setanta-cinquè Aniversari de l’entitat havia obtingut la victòria en 94 campionatsd’Espanya, 82 campionats de Catalunya i un campionat d’Europa en doblesmasculins.

La família Palés Jordi Palés Garcia va néixer a Barcelonal’11 d’abril de 1936. Començà a jugar oficialment a tennisde taula l’any 1948 al Tívoli, amb dotze anys, a quarta cate-goria. Aleshores no hi havia llicències infantils ni juvenils iva ascendir a segona categoria en acabar la primera tem-porada. El 1950 pujà a primera, el 1951 passà al Montesco iun any després va disputar el seu primer campionat esta-tal. El 1960 aconseguí el seu primer Campionat d’Espanyaindividual a Barcelona i en l’àmbit català també guanyàels dobles i la prova per equips.Al llarg de la seva trajectòria aconseguí un palmarès bri-llant tant a nivell individual com per equips: guanyà 78campionats (12 de Catalunya, 27 de Barcelona, 26 d’Espa-nya i 13 lligues). En total va ser 119 vegades internacionaldefensant els colors de la selecció espanyola, amb la qualparticipà en diversos campionats del món, campionatsd’Europa i en la lliga europea. El 1976 va dirigir l’equipestatal masculí en els Campionats d’Europa celebrats aPraga i el 1977 capitanejà l’equip femení en els Campio-nats del Món jugats a Birmingham, paper que repetiria a Pyongyang.En els darrers anys ha col·laborat en tasques directives,entre les quals destaca el seu càrrec com a vicepresidentde la Federació Espanyola de Tennis de Taula.És un soci rellevant al Club Tenis Barcino, però la seva tra-jectòria esportiva de nivell no l’ha portat a defensar elscolors del Club en competicions de clubs. Va rebre la Me-

dalla d’Argent al Mèrit Esportiu que atorga el ConsejoSuperior de Deportes. També posseeix la Medalla i la Insíg-nia d’Or de la Federació Espanyola de Tennis de Taula, lesEnsenyes d’Or de la Federació de Barcelona de Tennis deTaula, del Club De 7 a 9 i de l’Ariel, i les Medalles d’Honorde la Diputació i de l’Ajuntament de Barcelona. El 1995 seli va concedir la Medalla de Forjador de la història esporti-va de Catalunya de la Generalitat.El seu germà Josep Maria Palés Garcia, dos anys més granque ell, jugà al Club Tenis Barcino com a número 1 contri-buint a aconseguir l’única Lliga Nacional per al Club l’any1971.Continuant amb la saga Palés, el seu fill, Josep Maria PalésPon, ha estat un dels millors jugadors que ha tingut maiel tennis de taula nacional. Ha fet honor a la prova del 9:guanyà 9 vegades el campionat d’Espanya en individuals;9 vegades campió d’Espanya amb diversos equips; 9 vega-des més campió d’Espanya mixtos; i 9 més en dobles, lamajoria d’ells de parella amb el jugador Salvador Moles.A escala internacional, ha competit més de 300 vegades ical destacar els anys 1976 i 1977, quan quedà subcampiód’Europa en categoria cadet, i la Medalla de Bronze encategoria juvenil aconseguida l’any 1979. El 1992 participàen els Jocs Olímpics de Barcelona.Malgrat que fins ara no ha defensat els colors del Barcino,l’any del 75è Aniversari del Club, Josep Maria Palés proba-blement formarà part de l’equip de veterans.

123

Noves activitats revitalitzen el BarcinoEl Barcino sempre ha fomentat la creació de noves disciplines esportives ambel propòsit que els associats passin una bona estona, es mantinguin en formaamb la pràctica de l’esport, i sobretot per consolidar les relacions socials.

De fet, el pluralisme esportiu del Barcino es va iniciar gairebé sense pre-tendre-ho, com a acte social i d’entreteniment dels socis, però aviat comen-çaria a donar èxits esportius en les diferents disciplines.Al brillant palmarèstennístic del Barcino, ha afegit triomfs nacionals i internacionals molt nota-bles en esports tan variats com l’hoquei sobre patins, el tennis de taula, elbàsquet o el futbol sala entre d’altres, aconseguits en la seva major part perjugadors formats en les seves escoles esportives.A més, durant els darrersvint-i-cinc anys es van activar aspectes socioesportius que havien quedat enun segon pla. Durant aquest temps, els gimnasos, l’esquaix, el pàdel i la mi-llora de la qualitat de servei van ser les constants d’una actuació que teniacom a objectiu la revitalització del Club.

En aquesta etapa es van començar a practicar a les instal·lacions del Bar-cino nous esports com el pàdel i l’esquaix. Però també en van desaparèixerd’altres com el bàsquet, que el 1988 havia iniciat l’escola de base per fomen-

Entrega de premis del Campionat Social en la Festa Aniversari. D’esquerra a dreta, Navarro, Tapiolas, Peña,Blanco i Alonso

1990

124 tar entre els petits la passió per un esport que havia comptat amb dos equipsen la lliga regional i que passava per moments difícils. L’any 2003 els esportsque s’hi practiquen són: el tennis, el pàdel, l’hoquei sobre patins, el tennis detaula, l’esquaix, el futbol sala, l’aeròbic, la gimnàstica, la natació, el bridge, lapetanca i el billar.

Des que es va implantar l’esquaix al Club Tenis Barcino, la majoria dejugadors que el practiquen provenen del tennis, i han trobat en l’esquaix unagran facilitat que els ha permès aconseguir de seguida un alt nivell de joc.A mitjans del 1986 es va disputar el primer Campionat Social Totes Catego-ries d’esquaix, modalitat esportiva que s’havia implantat recentment al Bar-cino.Va reunir una excel·lent inscripció de practicants d’aquesta disciplina,que van superar la cinquantena. Pere Sala es proclamà primer campió sociald’aquest esport. La inscripció de l’individual femení va reunir una dotzenade participants, entre les quals destacà Montserrat Codinach, que es proclamàcampiona social.

L’interès pel pàdel és molt més recent entre els socis ja que aquest esports’ha introduït en el Club durant els últims anys. Els representants del Barcinohan participat en diversos torneigs i han obtingut bones classificacions. Elsjugadors més destacats han estat Raimundo Vilaldach i Lluís Navarro, quedes que van començar junts el 1997 mai no han canviat de company i s’hanconvertit en la parella més estable del Club en aquesta disciplina i una de lesmés sòlides del circuit català. Han disputat el Campionat d’Espanya, els tor-neigs més importants a nivell internacional, i a Catalunya han guanyat tresdels últims cinc títols. El 2001 van aconseguir ocupar una segona posició alrànquing català i la primera l’any 2002. Des que es va instaurar aquesta disci-plina, el Club organitza anualment una jornada de 12 hores de pàdel que esjuga des del matí i acaba amb un sopar, lliurament de premis i festa.

En la disciplina del billar, instaurada al Barcino als anys cinquanta, es passàd’una activitat d’oci a participar en algunes competicions. La temporada1983-84 fou la més exitosa per al Club tant pels triomfs aconseguits comper l’organització de diversos campionats. Demostrant el seu tarannà polifa-cètic, l’any 1984 el Barcino va organitzar el Campionat de Catalunya de xapóde primera categoria. El jugador del Club José Luis Cervantes quedà cam-pió, el també barcinista Antonio García obtingué el subcampionat i el 1986Julio Esquina aconsegueix el campionat en tercera categoria. El 1984 tambéva celebrar a les seves instal·lacions el Campionat d’Espanya de xapó de pri-mera categoria.A més, el juny de 1996 el campió del món a tres bandes,Daniel Sánchez, va realitzar una exhibició a les instal·lacions del Barcino que repetiria l’any 2003 amb motiu del 75è Aniversari de l’entitat.

Campionat de billar a les instal·lacions del Club1985

Interclubs de xapó entre Club Tenis Barcino i el Club Billar Barcelona2003

125Els escacs són una activitat que començà a practicar-se en el Club coma distracció. En la dècada dels noranta i de la mà de Lluís Viladot, presidentde la secció, es van començar a aconseguir èxits fora de l’àmbit social. El 1994el jugador del Barcino,Víctor Vehí, obtenia el títol de campió absolut de Cata-lunya, guardó que afegia al seu extens currículum. En la classificació finalfiguraven tres jugadors del Barcino en els quatre primers llocs. La temporada1994-95 el Club quedà campió de la Copa Catalana i la temporada següentrevalidaria el títol de campió absolut. L’any 1996 també s’adjudicà el V Tor-neig Internacional Ciutat de Barcelona, organitzat per la Federació Catalanad’Escacs. Un any després, l’equip barcinista demostrà ser el més regular i esproclamà per primera vegada campió d’Espanya per equips, en una compe-tició que es caracteritzà per la superioritat dels equips catalans.

Jugadors d’escacs infantils del Club

126

La petanca, que a partir dels anys seixanta s’havia reafirmat entre les sec-cions del Club, ha continuat despertant l’interès dels associats i es practicadins de l’àmbit social. El 1981 Ramon Altadill assumia la presidència de lasecció que encara ara continua portant. La secció compta amb aproximada-ment 50 jugadors en actiu que anualment disputen tres campionats: el Social,el de Primavera i el de Tardor, i també realitzen algunes sortides amb els clubsde Lliçà de Vall i del Col·legi d’Enginyers de Barcelona.Amb motiu del 75èAniversari del Club s’ha disputat un triangular amb el club d’Aiguafreda i elLaietà.

Des que es creà la secció de natació el 1967, anualment s’organitzen cur-sos d’hivern, cursets intensius d’estiu a la piscina del Barcino, amb classesd’iniciació, perfeccionament i darrerament cursets per a nadons. La partici-pació en els cursos és nombrosa, cosa que demostra l’interès i l’animació queexisteix en aquesta secció esportiva.

XXVII Concurs de Tardor de petanca a les instal·lacions del Club2003

127

La saga dels Céspedes Joan Céspedes Nogueroles va néixera Barcelona el 8 de maig del 1925, i el seu contacte amb elmón de la natació començà quan tenia catorze anys.El 1939 s’inicià en la competició en el Club Natació Atlètic,i el 1943 entraria al Club Natació Barcelona. Al llarg de laseva carrera esportiva va assolir un total de 19 campio-nats individuals, 4 per equips, 3 subcampionats, 5 tercersllocs i 4 rècords regionals. El 1961, juntament amb la sevaesposa, Joana Parés Ferrer, que també era nedadora, obtin-gué la titulació en el II Curs d’Entrenadors Nacionals deNatació i el de la Federació Espanyola de Natació, aixícom la titulació regional als cursos d’arbitratge, salts i bal-let aquàtic. L’any 1981 Joan Céspedes aconseguí el títol demonitor de salvament i socorrisme, i tres anys després eld’entrenador superior de natació de la Federació Espanyola.Continuà alternant l’ensenyament i el perfeccionamentde la natació dirigint l’Agrupació Escolar Betània-Patmosdurant 25 anys, on va donar cursets de natació, de salva-ment i de socorrisme, a més d’impartir cursos a d’altresescoles. En total, sota la seva responsabilitat passaren uns17.500 alumnes.

La seva trajectòria professional estigué molt vinculada alClub Tenis Barcino, on del 1966 al 1985 va impartir classesa 2.200 alumnes. Actualment, el seu fill Vicens, que tambéés entrenador superior de natació, continua la tasca que ellva iniciar.Durant els més de 25 anys que Joan Céspedes ha estat lli-gat al món de la natació com a nedador, entrenador icom a directiu, ha participat activament en ponències,congressos i jornades tècniques. A més, és l’autor del pri-mer llibre que es va publicar sobre natació escolar.D’entre les distincions que ha rebut destaca el Premi d’En-trenador de l’any 1973, atorgat pel Col·legi Català d’Entre-nadors de la Federació Catalana de Natació i la Medallade Forjador de la història esportiva de Catalunya, concedi-da per la Generalitat de Catalunya l’octubre de 1995.Durant els seus darrers anys de dedicació a la natació haestat professor de la Federació Catalana de Salvament iSocorrisme.

Socis del Club en les proves finals del curs de natació d’hivern2002-3

128

Equip de futbol sala. Darrere d’esquerra a dreta, Mas, Ferrer, Margets, Jolong, Pineda i Escudé; davant, De Santiesteban, Velasco, Pellicer, Ferrer i Estrades

1986

1999 Equip de futbol sala. Darrere d’esquerra a dreta, Santamaria, Llorens i Pérez Tormo;davant, Matute i Vilaldach

Equip de futbol sala. Darrere d’esquerra a dreta, germans Ferrer, Estrades i Cotrina;davant, Compás, Margets i Costa

1997

Equip de futbol sala. Darrere d’esquerra a dreta, García Pons, Sagalés i Fernández;davant, Tornil i Llorens

2001

129

Un dels aspectes més destacats de la revitalització del Barcino com aclub polisportiu va ser la posada en marxa per Jaume Mas de l’escola de futbol sala el 1990.Tot començà per entretenir els més petits que sempreeren al pavelló. I, aquesta experiència d’estiu, mesos més tard es convertiriaen una aposta seriosa. L’escola funciona els diumenges a la tarda i té unagran participació. Els dimecres al vespre es troben al Barcino tots els gransper al partit de la setmana. La secció de futbol sala organitza anualment elCampionat Social en diverses categories i el 1980 va iniciar l’organitzaciódel Primer Torneig Barcino. L’equip de futbol sala representatiu del Clubdes del 1980 ha obtingut diversos campionats: el mateix 1980 s’adjudicà elcampionat absolut del Trofeu Penya Endavant; el 1986 participà en la com-petició oficial de la Federació Catalana i va obtenir l’ascens a primera divi-sió, però hi va renunciar; i el 1990 quedà campió de la Lliga Metropolitan,en guanyar de forma brillant el Campionat de Futbol Sala organitzat perGèminis i el trofeu al conjunt més golejador. El 1996 participà en el Cam-pionat de Futbol Sala Meiland, que reuneix més de dos-cents equips i queestà emmarcat en la màxima categoria. La temporada 1998-99 els compo-nents de l’equip de futbol sala del Barcino van acordar de provar l’aventuradel futbol-7. Després de fer un brillant paper en aquesta modalitat, l’any2000 van tornar al futbol sala, van jugar al pavelló de la Salle Bonanova ivan aconseguir molt bons resultats.

Des de mitjans dels anys noranta el Club també organitza al polisportiudiverses maratons de futbol sala femení.

130

Representació de l’obra “Zoom” pel grup teatral del Barcino2000

131

Juan Antonio Peña Esteller va néixer a Barcelona el 18 dejuny de 1939 però per motius familiars passà els primersanys de la seva infantesa al nord d’Espanya, primer a SantSebastià, després a Bilbao i finalment a Santander. La sevaprimera activitat esportiva federada fou el futbol, jugantamb el juvenil del Racing de Santander i en la selecciójuvenil de Cantàbria. L’any 1964 va acabar la carrera d’en-ginyer industrial a Bilbao i tornà a Barcelona per dedicar-se a la seva professió. El 1979 ingressà com a soci al ClubTenis Barcino, que a partir d’aleshores es convertiria en elseu club. Durant aquells anys començà a jugar a tennisperò els seus coneixements sobre organització i el seuafany de millora farien que el 1985 es guanyés la cofiançadels socis i es proclamés vencedor en les primeres elec-cions democràtiques del Barcino. A partir d’aquell momentassumiria les responsabilitats directives que comportavenla seva elecció com a president, càrrec que encara ocupadesprés de gairebé 19 anys. No obstant, la seva activitattennística segueix sent intensa, especialment a partir de1985. Des d’aleshores ha estat nombroses vegades campiósocial d’individuals i de dobles en diverses categories deveterans del Club. El 1995 guanyà el Campionat de Cata-lunya dobles sènior +55 de la mà de Liberto Hernández.També aconseguiria el Campionat de Catalunya veterans+45 per clubs i el 1996 arribà a la final d’individuals +55. El2001 es proclamà campió d’Espanya en dobles sènior +60.L’any 1995 accedí a la presidència de l’Associació Nacionalde Presidents de Clubs, que sota la seva direcció es con-vertiria en l’Associació Nacional de Dirigents de Clubs deTennis, entitat de la qual n’és president d’honor. El 1996fou escollit membre de la comissió delegada de la Federa-ció Espanyola de Tennis. Un cop finalitzat el seu quartmandat com a president del Club Tenis Barcino, el 2001,l’Assemblea General el distingí amb el nomenament depresident d’honor i en un acte social posterior rebé laInsígnia d’Or i Brillants del Club. El mateix any fou desig-nat per llei president del Senat de la Federació Catalanade Tennis, càrrec que continua exercint. I per últim, el2003, ha rebut de la Generalitat de Catalunya la Medallade Forjador de la història esportiva de Catalunya.

Consolidació d’una gran tasca socioculturalDurant aquests vint-i-cinc anys les seccions que promouen les activitats socialsi culturals en el Club han mantingut la vitalitat que les havia caracteritzatdes que a finals del 1946 es creà la primera secció recreativa. De fet, el Barci-no sempre ha complementat molt bé els èxits esportius amb l’organitzaciód’actes culturals i recreatius de l’interès dels associats i ha demostrat la sevaforça en aquest àmbit, adaptant-se en tot moment a les canviants circumstàn-cies del món modern, i sempre en un ambient familiar.

L’any 1980 l’antiga secció recreativa passà a anomenar-se Esplai, i s’ex-pansionà progressivament durant la presidència de Ferran Porta.A partir del1985, de la mà de Juan Antonio Peña Esteller, es potencià la secció, sempreamb la intenció de fer el màxim d’amena possible la vida diària del Club ila convivència entre els socis. Esplai tindria al seu càrrec tots els actes socialsrecreatius que es portessin a terme a l’entitat, incloent el butlletí i el full infor-matiu mensual del Club Tenis Barcino, que es començà a editar el mateix1985 i que recull les notícies de les principals activitats esportives i recreati-ves de l’entitat.

Anualment la Comissió d’Esplai, presidida en els darrers anys per ManelPastells, més tard per Ramón Bregante i actualment per Joan Santamaria,organitza la festa de Cap d’Any, les celebracions de Reis, els aniversaris, lafesta del Carnaval infantil amb concursos de disfresses, festivals infantils definal de curs i concerts de Nadal. Durant algun temps els concerts eren pro-tagonitzats per la Coral del Barcino, que havia estat creada per socis del Clubl’any 1987 i van fer la seva darrera actuació el desembre del 1995.A partirdel 1996, els concerts eren protagonitzats per artistes lírics, fins i tot del GranTeatre del Liceu, alumnes i exalumnes d’Eduardo Giménez, conegut tenor,i la seva dona, la soprano María Soler.

132 Festa de carnaval de l’Escola de Tennis del Club. Algunes disfresses seleccionades i guanyadores de diversos anys

133

135

A més, durant aquesta etapa des de les àrees socials l’entitat va continuarorganitzant excursions i tota mena de sortides recreatives: calçotades, moun-tain-bike, passeigs en globus, esquiades, visites a parcs d’atraccions, estadesesportives, viatges, etc.

Entre les apostes personals de la junta de Peña Esteller hi ha la recupera-ció, l’any 1985, de la festa d’Aniversari de l’entitat, que s’havia deixat de cele-brar des del 1975. Inicialment aquest acte commemoratiu se celebrava durantels mesos de maig o de juny i posteriorment passaria a celebrar-se a la tardor.És la festa més important de l’entitat, que tanca el cicle anual d’activitats con-juntament amb l’Assemblea Extraordinària de desembre i que materialitza lapresentació als socis dels pròxims projectes per al progrés del Club.A partirde l’any 1988, en el marc d’aquesta festa anual, es va instaurar el lliuramentd’insígnies d’or i d’argent als socis amb cinquanta i vint-i-cinc anys d’anti-guitat respectivament.

El 1986 s’inicià la Cursa Open del Club Tenis Barcino, una prova atlèti-ca que recorre els carrers del barri de Sant Gervasi.

Entre d’altres iniciatives socials d’aquest període destaquen: la congelació,a partir del 1987, de les quotes dels socis de 65 anys amb una antiguitat mí-nima de cinc anys; l’exempció de pagament dels socis majors de 80 anys ambuna vinculació mínima de 10 anys al Club; i, a partir del 1991, s’instaurà lagratuïtat per als socis de 75 anys que compleixin les noces d’or al Club.

El 1996, pensant en el futur del Club, es va iniciar una política de capta-ció de socis infantils de l’entorn dels socis actius del Barcino. Entre les mesu-res que es van activar cal destacar: l’organització a les instal·lacions d’estadesesportives durant els mesos de juny i juliol per als infants de 5 a 14 anys quedurant tot el dia realitzen diferents tipus d’activitats esportives, recreatives imanuals; la dinamització de l’escola de tennis; la millora substancial del finança-ment dels drets d’entrada dels més petits; i l’increment d’instal·lacions i activi-tats destinades als infants.Aquestes novetats van ser clau per a l’augment delssocis infantils del Barcino i la inscripció d’aquests nens a l’escola de tennis.

D’excursió al Montseny

Excursió a Viladrau2000

Esquiada de l’Escola de Tennis del Club

136 Els resultats no van trigar a arribar i en pocs anys la progressió va serevident: si el 1998 hi havia 231 nens inscrits a l’escola de tennis, el 1999 n’hihavia 280, i el 2003 ja se superaven els 300 infants que aprenen a jugar atennis des de ben petits a les pistes del Barcino. L’any 2000 s’havia triplicatel nombre de socis infantils corresponents a la franja de menys de cinc anysque el Club tenia el 1995.Altres indicatius d’aquesta evolució positiva sónque el nombre de socis amb edats fins a deu anys pràcticament s’ha doblatels darrers anys i que l’edat mitjana de la població barcinista ha disminuït.A començaments de l’any 2000, la mitjana estava estabilitzada en els 37 anystot i l’increment d’edat dels socis fidelitzats. El Barcino fins i tot compta ambun soci centenari,Valentí Cardona Pau, que coincidint amb el setanta-cinquèAniversari de l’entitat va fer els 100 anys d’edat i també els 50 anys d’antigui-tat, cosa que li va merèixer la Insígnia d’Or del Club.

El Barcino també ha continuat els seus esforços per mantenir vives lesactivitats culturals entre els associats. Des de feia temps s’organitzaven con-cursos literaris i exposicions i, a partir dels anys noranta, es van començar arealitzar mostres d’art destinades als socis interessats en la pintura. La mostrad’art començà de forma improvisada i en la segona edició, celebrada el 1995,va comptar amb un muntatge tècnic perfecte. L’èxit aconseguit i l’interèsdespertat feia que es donés per consolidada aquesta faceta artística dins deles activitats d’un club esportiu, confirmant un cop més la bona sintoniaentre l’art i l’esport.

En aquest sentit, és remarcable la recuperació de la secció de teatre el1995, després de trenta anys d’absència. Sota la direcció artística de JoséCarlos Alonso i el grup d’actors escollits entre els socis, es van realitzar diver-ses representacions que iniciarien aquesta nova etapa de l’activitat teatral.

A partir del 1997 les noves àrees de Comunicació,Atenció al Soci i Re-creativa Infantil estarien orientades a: millorar les atencions a l’àmbit infantil;augmentar les activitats socioesportives per als més joves; i oferir més atencióals matrimonis amb fills petits. Segons la filosofia que presideix el Club, elBarcino és una entitat esportiva i és a través de la pràctica de l’esport que calentendre la resta d’actes socials i lúdics que s’hi desenvolupen.

El Barcino també organitza altres activitats com sessions de dòmino, ballsde saló, classes de sevillanes, aeròbic de diferents nivells de tonificació, activi-tat física d’alt impacte, manteniment físic per a adults, classes d’aqua-gym,ioga, etc.

D’entre els socis i exsocis del Club Tenis Barcino han sorgit personesque han contribuït a millorar la tasca de gestió directiva o tècnica del móndel tennis, tant a nivell nacional com internacional. Entre aquests trobem a:

137

Exhibició de tennis en cadira de rodes en el 75è Aniversari del Club. Selecció catalana2003

Entrega de premis del Torneig de Nadal de l’Escola de Tennis2002 Festa fi de curs de l’Escola de Tennis

138

139

Estades esportives d’estiu

140

Representació de l’obra “Esta noche sí” pel grup teatral del Club1999

Josep Maria Bofill, expresident de la Federació Catalana de Tennis (FCT);Josep Ferrer Peris, actual president de la FCT, vicepresident de la Reial Fede-ració Espanyola de Tennis (RFET) i vocal de l’European Tennis Association(ETA); Àlvar Margets, director tècnic de la FCT i Joan Margets, assessor de lapresidència de la RFET, vicepresident de l’ETA i vicepresident executiu dela International Tennis Federation (ITF); Miquel Margets, tècnic de la RFETen el CAR de Sant Cugat i capità de l’equip de la Copa Federació; EnricMolina i Javier Moreno, jutges de cadira en categoria d’or; Maria TeresaMuntañola, Chufa, secretària tècnica de la FCT; Ferran Porta, secretari del’Associació Nacional de Presidents de Clubs de Tennis, president del ClubTenis Llafranc i expresident del Club Tenis Barcino; Roger Porta, directortècnic del centre BTO de la FCT; Juan Pujol, vocal de la junta directiva dela RFET i president del comitè de classificació de la RFET i Carles Vicens,coordinador dels centres de tecnificació de la FCT.

Amb motiu del 75è Aniversari del Club, cal destacar alguns dels diversosactes i activitats socioculturals que s’han realitzat al llarg d’aquest significatiuany 2003: el sopar de gala i la celebració institucional del 75è Aniversari rea-litzat a les Drassanes Reials de Barcelona i en presència de nombroses per-sonalitats de l’esport i de la política catalana; la recepció en el Palau de laGeneralitat per part del president, el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, a la qualhi assistí la junta directiva i el Comitè del 75è Aniversari; i per últim la cele-bració i la festa del 50è Aniversari de la seu actual del Club, que es realitzàel 10 de maig de 2003 i que consistí en el descobriment d’una placa com-memorativa, la pràctica per part dels socis del Club de totes les activitats ques’han realitzat al llarg d’aquests 50 anys i, finalment, la celebració de la SantaMissa a la terrassa del Club.

141

Del butlletí a la revista del Club Tenis BarcinoEl butlletí del Club Tenis Barcino, que havia sorgit per conèixer puntualmentel desenvolupament de les diverses activitats i realitzacions del Club, havia decontinuar cobrint aquesta necessitat social. Malgrat que la periodicitat delbutlletí havia patit força interrupcions, l’objectiu de la junta era que la publi-cació fes la seva aparició en dates més properes entre elles i que les ressenyesd’actes socials o recreatius i els propòsits del Club s’exposessin amb una certaregularitat.

El 1978 la publicació començava una nova etapa en la seva concepció ien la seva presentació formal, coincidint amb la celebració el dia 10 de maigdel vint-i-cinquè Aniversari de la inauguració de les instal·lacions del Club enl’emplaçament actual. Per a la nova iniciativa es proposaven augmentar l’ofer-ta de material gràfic sobre tennis, esport predominant en l’entitat. Novetat,modernitat i qualitat eren, en un intent d’evolucionar, els objectius de la novapublicació, sense oblidar que la missió fonamental d’un butlletí de club haviade ser sempre la de recollir les activitats socials en les seves pàgines. Les colla-boracions sobre divulgació de coneixements o relats instructius o anecdòtics,en la mesura del possible, havien de ser escrites per associats de reconegudacompetència en la respectiva especialitat o per professionals de prestigi.

Butlletí del mes de març1959 Nou format del butlletí d’agost1978 Butlletí número 153 de juliol1980 Revista del Club commemorativa dels Jocs Olímpics de Barcelona’92

1999

142

L’any 1980 es produí una nova remodelació de la publicació, que estre-nava disseny i emprenia un nou camí amb noves seccions, idees renovades iamb la intenció de tenir una periodicitat trimestral. Passava a ser una revistai no un butlletí, segons que expressava l’editorial del primer número de lanova etapa. L’objectiu era que la revista del Club Tenis Barcino fos absoluta-ment concebuda, dirigida i ordenada pels socis, i només en última instànciahavia de ser un resum de resultats.Tot plegat per conèixer-se millor, per sen-tir-se més units, per ser l’autèntica família barcinista, segons indicava el pre-sident de l’entitat en aquell moment, Jordi Vilà. El Club volia que fossin elsmateixos socis, grans o petits, amb interès pel dibuix o per la pintura, quienviessin els seus originals per compondre la portada. D’aquesta manera pro-movien l’art i la col·laboració dels associats.

A partir d’aquí la revista va patir lleugeres variacions fins que l’any 2003es va iniciar una nova etapa amb el redisseny total del format i dels contingutsde la publicació, dirigida pel vicepresident social del Club, Joan Santamaria.

Nou disseny i format de la revista del Club2003

143

Un Aniversari amb nova imatge corporativaSense perdre de vista la tradició, el Club volia entrar en el 75è Aniversari del’entitat amb una imatge corporativa renovada i per això durant el transcursdel 2002 es va fer la presentació en públic del nou símbol i del nou logotip.Els signes corporatius es van mostrar per primera vegada en el marc del darrersopar anual de La Penya Matinera, celebrat el 14 de juny de 2002. En aque-lla ocasió el president de l’entitat, Juan Antonio Peña Esteller, va aprofitarl’avinentesa per presentar en públic el nou disseny de l’escut i el logotip queregiria a partir d’aleshores. En paraules del president, la imatge corporativarenovada es justifica perquè “la litúrgia és una part substancial de la nostracultura, però no la base. Som els mateixos, però ens volem expressar en sin-tonia amb el segle XXI sense oblidar que el que estem dient està impregnatde setanta-cinc anys d’història. El nostre escut, orgull dels esportistes queviuen els nostres colors, es fa més notable, adquireix major densitat, reompleles seves formes, com si volgués contenir, premsada, l’essència de tantes itantes vivències esdevingudes des de la seva fundació el 1928”.

Aquests nous signes d’identitat van ser redissenyats amb un objectiu doble:per una banda, dotar el Club d’una aparença més actual i moderna; i perl’altra, respectar aquells trets de la imatge que formen part de la història.El projecte, doncs, va haver d’aconseguir un equilibri entre la tradició i lalínia de modernitat que suggerien els nous temps.

Jordi Alumà Masvidal va néixer a Barcelona el 23 de febrerde 1924 al si d’una família d’artistes. L’avi havia estat dibui-xant de cartells litogràfics i el pare va dedicar-se a la pin-tura, per bé que també amb una notable tendència alcartellisme. Ell continuà la tradició familiar i donà a conèi-xer la seva obra, internacional i cosmopolita, arreu del món.Al llarg de la seva trajectòria professional ha exposat enles sales més prestigioses del món i ha guanyat nombro-sos premis i distincions. L’any 1956 guanyava el Premi SantJordi de la Diputació de Barcelona i més tard guanyaria elprimer Premi Van Gogh i participaria a la Biennal de SãoPaulo. Del 1962 al 1964 resideix als Estats Units i el 1967participa en la primera Biennal de l’Esport en les BellesArts i aconsegueix el guardó de dibuix amb un tema sobreciclisme. Aquest fet li fa descobrir la riquesa plàstica del’esport que plasmen els esportistes en la rutina dels seusesforços i moviments. Va saber combinar la seva afecció i la seva devoció: l’esport i la pintura. A partir d’aquídesenvolupa una extensa obra pictòrica: participa i guan-ya el primer premi de pintura a la Biennal Internacionall’Art en l’Esport; realitza l’obra pictòrica Simbolismes pelComitè Olímpic Internacional que li encarrega una sèriede Suites Olímpiques, una d’elles en ocasió dels JocsOlímpics de Barcelona’92. El 1974 realitza els murals delPalau de la Generalitat de Catalunya i el 1980 guanya elprimer Premi Internacional de Dibuix Inglada Guillot.Entre altres reconeixements, ha estat artista invitat a l’ex-posició Biennal FC Barcelona i membre de la FundacióPierre de Coubertin. El 1993 va rebre la distinció AnellsOlímpics d’Or per part del Comitè Olímpic Internacional iel 1997 fou membre del jurat de la 12a Biennal Interna-cional de l’Esport. El mateix any rep la Medalla de la Gene-ralitat de Catalunya com a Forjador de la història esporti-va de Catalunya i l’any 2000 la Creu de Sant Jordi per laseva aportació artística. El 2003 ha realitzat el cartellcommemoratiu del 75è Aniversari del Barcino. En l’àmbitesportiu és un gran afeccionat al tennis, fet que ha moti-vat que als seus quasi 80 anys encara practiqui aquestesport de forma assídua.

Il·lustració de Joaquim Muntañola en commeració del 75è Aniversari del Club2003

Algunes fotos seleccionades en el Concurs Fotogràfic del 75è Aniversari del Club2003

144

146

Marta Ferrusola, Josep Ferrer i Pasqual Maragall alcalde de Barcelona, fan entrega a Juan A.Peña dels guardons de l’any, en la Diada del Tennis Català

1996

Recepció del President de la Generalitat en motiu del 75è aniversari2003

Diada del Tennis Català. Entrega de premis a Juan A. Peña,president del Club Tenis Barcino en presència de Josep L. Vilaseca,director general d’esports de la Generalitat i Josep Ferrer, presidentde la Federació Catalana de Tennis

1985

Trofeus del Club: campió d’Europa de Clubs per equips masculins, campió d’Espanya absolutper equips masculins i femenins i campió de Catalunya absolut per equips femenins

2000

147

Augmenten els èxits esportius i el reconeixement socialDurant aquesta brillant etapa plena d’èxits en diverses disciplines esportives,es van rebre guardons que premiaven la bona marxa esportiva de l’entitat.

El 1983 el Barcino rebia les distincions de la revista Supertenis al Millorclub i l’As de oro als campions del món. I l’any 1984 obtenia l’Antorcha deRadiocadena Española.

L’any 1984 el Club Tenis Barcino va rebre la Challenge Juan AntonioSamaranch per la seva tasca de conjunt en ser designada com a millor entitatesportiva per unanimitat dels trenta membres del jurat, elecció que no dei-xava lloc a dubtes. L’acte de lliurament del guardó fou presidit pel presidentde la Generalitat Jordi Pujol; Pasqual Maragall, aleshores alcalde de Barcelona;i Romà Cuyàs, secretari d’Estat per a l’esport.

Un any després, en la festa Noche del Deporte organitzada pel diari ElMundo Deportivo, el Club Tenis Barcino rebia el reconeixement com a Millorentitat esportiva de Catalunya, que premiava les institucions mereixedoresd’especial distinció pels seus èxits i esforços en l’àmbit de l’esport. D’aquestamanera, el Barcino entrava per segon any consecutiu en el palmarès d’honorde l’esport nacional. Posteriorment, i en múltiples ocasions, el Barcino seriainclòs en la relació d’entitats notables en les corresponents gales anuals, l’últi-ma, l’octubre del 2003, presidida pel Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, presi-dent de la Generalitat de Catalunya.