B e n i c a r l ó , 2 0 0 6

Amposta

Eduard Blanquet, Rafael Duran,Maria Cinta Montañés, Àlex Ramosi Emigdi Subirats (coord.)

amb la col·laboració d’Araceli Aguiló i Àngela Buj

FotografiesÀlex Ramos i altres

Biblioteca Cruïlla, 2

Amb el suport de

Ajuntamentd’Amposta

Primera edició desembre de 2006© Textos d’Eduard Blanquet i Jiménez, Rafael Duran i Pino,Maria Cinta Montañés i Príncep, Àlex Ramos i Fernández,i Emigdi Subirats i Sebastià (coord.), amb la col·laboració d’Araceli Aguiló i Àngela Buj© Fotografies Àlex Ramos i Fernández i altres autors que figuren a peu d’imatge© D’aquesta edició Onada Edicions

Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 39012580 Benicarló

www.onadaedicions.comonada@onadaedicions.com

© Disseny de la col·lecció Ramon París PenyarandaMaquetació Paül PeraltaPaper interior Creator Silk, 170 gr · Torras PapelPaper coberta Invercote G, 300 gr · Torras PapelImpressió INO Reproduccions s.a.

ISBN-10: 84-96623-04-1

ISBN-13: 978-84-96623-04-0

Dipòsit legal:

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Direcció de la col·leccióMiquel Àngel Pradilla

LLindar 9

1. GeneraLitats 131.1. Marc geogràfic 131.2. La Carta de població 191.3. Procedència del nom Amposta 191.4. La identitat ampostina 201.5. L’escut 211.6. L’himne 22

2. eL Medi físic 232.1. El relleu 232.2. El clima 302.3. Les aigües 362.4. La vegetació 41

3. deMoGrafia 473.1. Evolució demogràfica 473.2. La població avui 54

4. econoMia 574.1. L’evolució econòmica 574.2. L’economia avui 67

5. La història 755.1. Els orígens 755.2. Els temps prehistòrics 765.3. El període protohistòric 765.4. L’antiguitat 785.5. L’època medieval 785.6. Temps moderns 80

6. episodis de La història 836.1. Les quartanes 836.2. El Carrilet 846.3. L’estraperlo 86

7. patriMoni 877.1. Patrimoni natural 877.2. Patrimoni arquitectònic 90

ÍND

EX

8

7.3. Patrimoni lúdic 987.4. Patrimoni gastronòmic 99

8. eL cicLe festiu 1018.1. Festes Majors 1018.2. Festes dels barris 1028.3. Altres jornades festives 1028.4. Els bous 1038.5. Concurs de vestits de paper 105

9. eL nostre parLar 1079.1. Fonètica 1079.2. Morfologia 1099.3. Lèxic 109

10. refranyer 111

11. entitats econòMiques, cíviques i centres cuLturaLs 11511.1. La Cambra Arrossera del Montsià 11611.2. La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre 11711.3. La Cooperativa de Transports Amposta 11811.4. La Federació de Comerç d’Amposta 11911.5. El Museu del Montsià 11911.6. El Casino Instructiu i Recreatiu 12011.7. La Biblioteca Sebastià Juan Arbó 12111.8. La Casa de Fusta 121

12. La Literatura, L’art i La Música 12312.1. Breus literaris 12312.2. Breus periodístics 12412.3. Breus artístics 12612.4. Breus musicals 127

13. L’esport 13513.1. Club de Futbol Amposta 13713.2. Club Nàutic Amposta 13713.3. Els clubs de patinatge 137

BiBLioGrafia, preMsa i weBGrafia 139

9

LLindar

E l pas del temps ens ha deixat tot un seguit de petjades laborioses i crucials que, pausadament però

sense descans, han arribat a configurar i a vertebrar una població. Venim de lluny i, per tant, portem ben reflectida en el nostre bagatge col·lectiu una evi-dent imatge de lluita, de constància, de suor, de treball i, òbviament, també de maduresa. No és cap cosa gratuïta, per tant, el fet que les nostres arrels si-guin plenament camperoles: som ter-ra d’arròs i d’horta, la qual cosa anem repetint als quatre vents amb l’orgull propi d’aquells que ens sentim veri-tablement hereus del nostre passat, protagonistes de primera mà del nos-tre present i volem fer un ús adequat d’aquest llegat per tal d’encarar el nos-tre futur de la millor manera possible.

Amposta se’ns presenta a principis del segle XXI com una ciutat en ple desenvolupament urbanístic, forçat entre altres factors per un espectacular increment demogràfic i per la puixan-ça econòmica dels darrers anys, amb un notable dinamisme esportiu i cul-tural, i amb unes justes ambicions de liderat territorial. El retrat nostàlgic de

la vila pagesa d’antany ha quedat per sempre més en el pou dels records per tal de donar pas a una ciutat moderna que ha anat canviant completament la seva fisonomia durant les darreres tres dècades. La preponderància to-tal de les professions i tasques relaci-onades amb el ram agrícola ha donat pas a altres fonts de riquesa radical-ment distintes: el comerç, els serveis i la indústria. Ben enrere han quedat, per tant, els temps en què la ciutada-nia local depenia per a la seva supervi-vència gairebé íntegrament del conreu de l’arròs, que va portar a un encer-tat agrupament camperol amb la fun-dació de la Cambra Arrossera, entitat francament essencial per a compren-dre l’estructura laboral i econòmica de l’Amposta de la segona part del segle XX, i que es va convertir en una eina absolutament imprescindible per tal de garantir la subsistència econòmica de diverses generacions d’ampostines i d’ampostins.

Les dues històriques bandes musi-cals de la ciutat, la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, han esdevingut tot un emblema social, un excel·lent re-

10

ferent del seu ram i un mirall cultural de primer nivell per a la resta de po-blacions de la geografia catalana. De ben segur que han estat la llavor que ha permès que hagin sortit a la ciutat una gran quantitat d’autèntics virtuo-sos d’aquest gènere que han convertit Amposta en la veritable capital catala-na de la música instrumental.

Són igualment emblemàtics altres grans personatges que en diferents camps han exportat arreu el nom de la vila i, consegüentment, el de la regió final de l’Ebre català. Hem volgut mes-clar els seus noms expressament per tal d’associar les seves notables virtuts en un conglomerat que ens omple d’un lloable orgull conciutadà. Aleshores, com als molins fariners o arrossaires ben revolts, se’ns presenten al nostre davant artistes, escriptors, polítics, mú-sics i esportistes de notable relleu naci-onal i internacional: Sebastià Juan Arbó i Adolf Ventas, Miquel Granell i Joaquim Moya, Innocenci Soriano Montagut i Enric Arasa, Joan Palau i Alfred Escri-và, Josep Serra i Joan Suñé, Dàmaso II i Josep Guarch “Teixidor”, Benvingut Font i Mari Chordà, Joan Josep Ber-tomeu i Carles Guerra, Emili Bonet i Ma-nel Batalla, entre molts d’altres que de ben segur també mereixerien trobar el seu nom en aquestes línies.

I aquest immens paratge natural del Delta de l’Ebre, la gran planúria que

ens envolta i ens dóna vida, se’ns acre-dita com una garantia implícita de fu-tur. Mar, platja i riu s’uneixen per a con-figurar un bellíssim conjunt natural, conegut i admirat, que té al bell mig, com un dels centres neuràlgics, un ve-ritable oasi urbà molt pacífic: el Poble Nou. La Ribera és una de les essènci-es de la nostra terra, que ni els radicals canvis en la geografia urbana ni els inusitats increments demogràfics go-sen alterar. L’aposta per un turisme de qualitat i respectuós amb el medi am-bient és transcendental en un territori que presumeix de ser la segona zona humida més extensa d’Europa i un pa-radís per a la vida animal i vegetal. No cal dir que vetllar per la bona salut del riu Ebre ha de ser l’objectiu primordial de les nostres institucions i de tota la nostra ciutadania.

La parla ampostina, el nostre accent riberenc tan peculiar, els refranys i les dites recitades pels pagesos, el riquís-sim folklore de la ribera i el cant de la jota, que han acompanyat el dia a dia agrícola al llarg de la història, formen part intrínseca d’un model de vida cen-tenari que encara és ben viu i que con-vé dignificar, mantenir i reivindicar.

La intenció dels redactors d’aquest llibre no ha estat en cap moment la de realitzar un estudi exhaustiu del nos-tre municipi. Ben al contrari, ens hem dedicat a fer unes ràpides pinzellades

11

sobre els factors que creiem deter-minants en el camí que, pas a pas, ha portat cap al segle actual, el qual se’ns presenta com a autènticament revolu-cionari donats els canvis de tot tipus que estem experimentant de manera accelerada. Seguint la mateixa filosofia que hem expressat en un dels punts anteriors, hem volgut en conjunt unir conceptes per a formar un conglome-rat global. Hem mesclat les restes pa-trimonials (Torre de la Carrova i Castell medieval) amb els edificis modernis-tes, l’emblemàtic pont penjant i les es-cultures urbanes que embelleixen la ciutat, tot amb la finalitat d’aconseguir un retrat exhaustiu de la vila. De la ma-teixa manera, hem passat un accelerat pinzell pels fets artístics, literaris, mu-sicals, festius, gastronòmics i esportius més transcendentals de la localitat, evidentment la mostra més palpable de vitalitat de la societat ampostina, la qual si gaudeix d’una característica ben remarcable és la sonoritat.

Aquesta és la ciutat que tenim, una ciutat que ens encomana tota mena d’ambicions pròpies, a la vegada que demostra estar fermament preparada i disposada a ser el motor de conduc-ció per tal d’aconseguir el definitiu re-coneixement institucional de les Ter-res de l’Ebre. Les nostres comarques fa anys i panys que demanen amb in-sistència tenir un pes més consistent

dintre del conjunt català. Ha arribat el moment de fer l’esforç necessari per a exercir com a vertadera cruïlla cultural i lingüística. L’Amposta que tan orgu-llosament va aconseguir ser nomena-da Capital de la Cultura Catalana del 2006 tenia al davant un repte immens atès que havia de representar els va-lors culturals d’una nació amb una llarga tradició i amb una llengua mil-lenària, estimada i minoritzada al ma-teix temps. I, per descomptat, hem de fer nostre per sempre més l’eslògan de l’històric esdeveniment, Amposta, un pont de cultura, que ens encamina a esdevenir un veritable pont d’unió en-tre els heterogenis territoris que for-men els Països Catalans.

Amposta, un excel·lent lloc per viure.

12

Agraïments i col·laboracions

Adela Ortí FalcóAjuntament d’AmpostaAlfredo Ripollés MonllauArmando Pons RodaBiblioteca Comarcal Sebastià Joan ArbóCàmara Arrossera del MontsiàCarlos Serrano ValldepèrezCinta Príncep RodríguezDesireè Castells GinéDomènec Barberà RoyoEduardo Blanquet GonellEnric MoralesFrancesc Fosc FarnósFrancesc Recio FalcóIsabel Figueres EscodaJoana Serret Fabra

Joaquim Ismael CidJoel Rodríguez BelvisJosep Manel Roca “Carambolo”Josep Parrot TalarnJosep Saa ÚbedaJulio Soler SubiratsLluís GarciaMª José Gómez CooperMª Lidón Segarra FernándezProfotoPubilles 2006Roser Arques MoruetaSocietat Musical la Lira AmpostinaSocietat Musical la Unió FilharmònicaTere Also Andreu

13

1.1. Marc geogràfic

A mposta és un dels dotze muni-cipis que formen la comarca del Montsià, que limita amb les co-

marques del Baix Ebre, el Matarranya a la Franja de Ponent i el Baix Maestrat al País Valencià. El municipi s’estén des d’una part dels contraforts de la serra del Montsià per la plana deltaica, entre el riu Ebre i el port dels Alfacs, fins la mar Mediterrània.

Al NNE el curs del riu Ebre marca el límit del municipi i de la comarca amb la del Baix Ebre, des de més amunt de la Carrova, riu avall incloent-hi l’illa Sapi-nya, fins a arribar una mica més amunt, a l’Illa de Gràcia. Al NNW, des d’aquest punt de la Carrova, enfront de la Torre de Font de Quinto (Campredó), conti-nua la frontera entre les dues comar-ques i quasi allí mateix comença també la línia que marca el límit, primer amb Masdenverge i després amb els Fregi-nals. Aquesta línia imprecisa va més o menys recta en direcció sud, pel Coll del Figueralot i per dalt de les Comes per trobar-se amb el Cabiscol i el Coll d’Amposta; després de travessar l’AP-7 i

deixant el Montsianell a l’esquerra, s’en-laira fins Mata-redona, al punt geodè-sic 618,8 m. Des d’allí, la línia del límit, ara amb Sant Carles de la Ràpita, canvia d’orientació cap a llevant i baixant per la Font de Gallos, els Quatre Mollons, Mas de Manetes i travessant la N-340 i el Canal de Navegació va a trobar el Camí del Pas (TV3 406). Seguint-lo arri-ba a la cruïlla amb la Sèquia Gran i des d’aquest punt, en línia recta per les Ca-ses de Magí, creua l’Encanyissada i arri-ba a la mar per la Gola Vella. Pel NE el lí-mit amb Sant Jaume surt des de l’Ebre, un xic més amunt del nucli de Balada, després travessa aquesta població i per la sèquia del mateix nom segueix fins al Riu Vell i des d’aquest fins al Riet, i pel curs d’aquest desguàs, en línia rec-ta pel sud dels Muntells, arriba a la mar per la Gola de la Platjola.

El terme municipal d’Amposta, amb una superfície d’uns 136 km2, és el més gran de la comarca i en representa gai-rebé una cinquena part. La població és d’uns 19.500 habitants, un 34’26% del total comarcal.

Si observem el relleu del terme, po-dem diferenciar dues grans zones sepa-

1. GeneraLitats

14

Diferents vies de comunicació travessen el nostre terme.

15

rades per la línia que dibuixen la N-340 i el Canal de Navegació, i que mostra l’inici del delta o ribera. A l’oest hi ha la zona muntanyosa amb el Montsianell (292,4 m) i les faldes del Montsià amb Mata-redona. L’altra zona és una plana baixa, amb uns pocs metres per sobre del nivell del mar, que s’estén per l’he-midelta dret fins a una part de la cos-ta del Port dels Alfacs i les platges de l’Eucaliptus i l’Aluet. Des de qualsevol punt un xic alt de la primera zona, si mirem cap a llevant i xaloc, veurem un paisatge pla, lluminós i molt canviant, unes vegades lluent, amb els camps inundats, preparant-se per a sembrar l’arròs, i d’altres un paisatge de variaci-ons cromàtiques significatives segons l’evolució d’aquest conreu.

A la cruïlla de les vies de pas en-tre el País Valencià i el Principat, i des d’Aragó cap a la Mediterrània per la Vall de l’Ebre, Amposta gaudeix d’unes bo-nes comunicacions. L’autopista AP-7, la carretera N-340 i la xarxa ferroviària

travessen el terme en direcció NE-SW. De la ciutat d’Amposta es pot anar cap a Tortosa i Saragossa per l’Eix de l’Ebre (C-230, TV-3443); cap a Sant Carles de la Ràpita, paral·lela al Canal de Navega-ció per la TV-3408 o per la N-340; cap a Masdenverge i Santa Bàrbara per la T-344; cap als Freginals; cap a Balada i Sant Jaume per la TV-3405; cap a Sant Jaume, els Muntells i les platges de l’Eucaliptus i l’Aluet per la TV-3403. A més a més, el terme té una variada xar-xa de carreteres i de camins secunda-ris que entrellacen tot l’hemidelta dret, així com camins veïnals, lligallos (Lliga-llo de la Cambra, Lligallo de Lorente, etc.) i senders. Aquests últims són molt recomanables per gaudir dels diferents indrets paisatgístics del terme.

1.1.1. Nuclis de població

a. AmpostaEl nucli urbà d’Amposta se situa al

N del terme, a la dreta del curs del riu

El terme d’Amposta ocupa bona part de la serra que dóna nom a la comarca.

El curs de l’Ebre i l’illa de Gràcia marquen els límits entre el Montsià i el Baix Ebre.

Platges desertes, típiques del municipi.

16

Ebre i a uns 8 m. d’altitud. S’estén per una superfície d’1’5 Km2 en un perí-metre d’uns 4’5 km, i consta d’unes co-ordenades UTM (projecció Universal Transversa Mercator), full 31, sobre l’el-lipsoide internacional i datum Potsdam x 295.625 i 4.509.875. Els seus orígens daten de l’època ibèrica i romana, com ho demostren les restes trobades a l’an-tic castell, lloc privilegiat de vigilància de la navegació pel riu i, més tard, de les terres del Delta encara poc ocupades. També cal tenir present en aquests orí-gens la situació d’Amposta en l’encre-uament dels camins que anaven per la costa i dels que baixaven per la vall del riu. Actualment la ciutat, que es desen-volupà a redós del seu castell, conserva trets del seu traçat medieval al centre de la vila, mentre la resta de barris presen-ten carrers més amples que conformen una localitat de modernitat indiscuti-

ble. Alguns dels seus barris són: el Grau, la Torreta, la Raval, les Quintanes, les Ca-ses Barates, la Via, el Pla d’Empúries, el Lligallo, Valletes i Xiribecs.

b. Altres nuclis urbansEl terme municipal també inclou els

nuclis de Balada i Poble Nou i altres pe-tits agrupaments de població de crea-ció més recent: la urbanització Eucalip-tus, Carlet, la Carrova, Montsianell, les Comes, l’Encanyissada, l’Enclusa, l’Es-querra i l’Oriola.

Balada està situat just davant de l’illa de Gràcia. Curiosament, és compartit amb el municipi de Sant Jaume d’En-veja i té la separació en les dues ban-des del carrer major. Des del moll flu-vial es pot contemplar un bell paisatge de l’illa de Gràcia, alhora que un monu-mental baladre és l’emblema d’aques-ta petita localitat.

Carta de població El terme municipal d’Amposta a la comarca del Montsià

17

L’Avinguda de la Ràpita és una de les artèries més importants de la ciutat.