1

Anàlisi dels protocols d’acollida i material d’aprenentatge

per l’alumnat nouvingut i d’incorporació tardana

Marta Alonso Ortíz del Río

Curs escolar 2005/2006

2

INDEX

1- INTRODUCCIÓ.............................................................................pàg. 4

1.1 Presentació.................................. .......................................pàg. 4 1.2 Metodologia.........................................................................pàg. 6 1.3 Temporalització....................................................................pàg. 11 1.4 Agraïments...........................................................................pàg. 11

2- APROXIMACIÓ TEÒRICA..............................................................pàg.12

2.1.Moviments migratoris..................................................................pàg. 12 2.2. L’alumnat nouvingut i d’incorporació tardana.............................pàg.15

2.2.1. L’aprenentatge de la llengua.......................................pág.17 2.3.Pla per la llengua i per la Cohesió Social....................................pàg.19

3- L’ACOLLIMENT DE L’ALUMNAT NOUVINGUT.... .......................pàg.29 3.1. L’aula d’acollida...................................................................pàg.32

4- ELS CENTRES ACOLLIDORS........................................................pàg. 36 - IES Jaume Huguet de Valls............................................................pàg.37 - IES Jaume I de Salou.....................................................................pàg. 41 - SES Sant Salvador de Tarragona.................................................pàg. 45 - IES Vidal i Barraquer de Tarragona................................................pàg. 51 - IES Gaudí de Reus.........................................................................pàg. 56 - IES Camí de Mar de Calafell..........................................................pàg. 63 - IES Andreu Nin del Vendrell...........................................................pàg. 67 - IES Terra Alta de Gandesa.............................................................pàg. 72

5- DOCUMENTS I MATERIAL.............................................................pàg. 77 -Programa Padrins............................................................................pàg. 79 -Programa Referents........................................................................pàg. 84 -Servei de Mediació Escolar.............................................................pàg. 91 -Pla Intensiu Individual......................................................................pàg. 96 -Mediació Cultural...........................................................................pàg. 111 -Pla d’Entorn...................................................................................pàg. 117

3

6- REFLEXIONS FINALS...............................................................pàg. 126 6.1. El funcionament de les aules d’acollida...................................pàg. 126 6.2 Valoració de les aules d’acollida...............................................pàg. 129 6.3 L’ús del català...........................................................................pàg. 137 7- CONCLUSIONS.......................................................................pàg. 140. BIBLIOGRAFIA............................................................................pàg. 142

4

1- INTRODUCCIÓ 1.1 - PRESENTACIO

El treball que presentem és el resultat del creixent interès suscitat en els

darrers anys per tal integrar correctament als nostres centres educatius el cada cop més nombrós contingent d’alumnes nouvinguts.

El meu interès per aquestes qüestions apareix des d’una doble vessant:

per una banda com a docent d’un centre de secundària on la presencia d’aquests alumnes és un fet habitual i per l’altra com a antropòloga especialitzada en qüestions relacionades amb els moviments migratoris, un camp que m’he dedicat a estudiar des de fa ja alguns anys realitzant diversos treballs de recerca. Es per això que en plantejar-me la possibilitat de realitzar un treball de llicència retribuïda vaig optar per quelcom relacionat amb aquesta temàtica i específicament per la tasca que es realitzava a les aules d’acollida creades el curs 2004-5. En un principi el meu projecte contemplava centrar-me en l’anàlisi i elaboració dels materials d’aprenentatge emprats a les aules d’acollida però tot just començar a treballar en el meu projecte vaig adonar-me que s’havien publicat recentment i en molt poc temps una quantitat molt important de materials d’aquest tipus i per tant la meva formació i treballs previs podrien ser de més utilitat si em centrava en altres aspectes menys estudiats de les pròpies aules d’acollida. Després de plantejar el canvi d’objectius als responsables pertinents vam determinar variar substancialment l‘objectiu inicial dels treball i derivar-lo vers un anàlisi del funcionament de les aules d’acollida per tal de determinar les estratègies i mecanismes emprats a les diferents aules per assolir la integració dels alumnes nouvinguts als nostres centres educatius i dotar-los dels coneixements necessaris de llengua catalana que els permeti accedir posteriorment a l’aula ordinària. Així dons el treball està pensant per cobrir dues necessitats:

1- Donar als docents que treballen a les diferents aules d’acollida

eines que puguin resultar útils en la seva tasca a partir de les experiències realitzades per altres companys i companyes.

2- Mostrar al personal docent que no treballa en aules d’acollida

d’una manera senzilla i entenedora que són i com funcionen aquestes aules i posar de manifest la necessitat d’implicació de tots els docents dels centres acollidors per desenvolupar de manera adient els projectes d’integració de l’alumnat nouvingut

Des de bon principi se’m va plantejar que el treball tingues un contingut

eminentment pràctic i que tingués un caràcter utilitari de manera que pogués servir com a eina per facilitar la tasca dels docents que s’ocupen de les

5

diferents aules d’acollida distribuïdes per Catalunya. En relació a aquestes prioritats plantejades prèviament vaig dissenyar un projecte que deixés de banda els contingut teòrics i es centrés bàsicament en la tasca quotidiana que realitzen els companys de les aules d’acollida posant de manifest les dificultats que troben en el dia a dia i com s’aporten solucions diverses i imaginatives que compensen les mancances i entrebancs i que ens mostren un panorama de companys abocats a la seva feina amb il·lusió i que treballen en condicions sovint difícils malgrat l’important suport en recursos i en formació que reben del Departament.

Són precisament aquestes dificultats derivades entre d’altres de la

massificació, de la descoordinació amb els centres acollidors, de la manca de canals de comunicació adients familia-escola, etc. els que anirem analitzant al llarg del treball tot aportant les diferents línies d’actuació que els propis docents proposen i que poden servir com a model de treball per les diverses aules d’acollida.

També hem tractat de recollir dades relacionades amb la integració plena

de les aules d’acollida dins un model més global que engloba els centres acollidors i els propis nuclis urbans on aquest s’ubiquen i que està plenament emmarcat en un projecte complex que entén la integració dels alumnes nouvinguts com un fet que va molt més enllà del simple aprenentatge de la llengua i que passa per tant per la necessitat de cohesió social on participen diferents actors tant de l’àmbit docent, com municipal, familiar, etc. En aquest sentit analitzarem també els plans d’entorn posats en marxa en algunes localitats i que són un puntal important en aquest procés d’integració global concebuda des d’una perspectiva molt adaptada a la realitat social que estem vivint i que ha comportant en els darrers anys importats canvis i transformacions als que cal fer front d’una manera coherent i consensuada entre tots els actors socials.

6

1.2- METODOLOGIA Per tal de dur a terme els objectius plantejats en el nostre treball i dotar-lo

d’una vessant pràctica s’ha optat per utilitzar com a metodologia les tècniques de treball de camp que aquest cas van ser aplicades per estudiar 8 centres de la demarcació de Tarragona. Es tractava de analitzar en cada un d’ells com s’organitzava l’aula d’acollida i com eren les relacions amb el centre acollidor, en concret s’analitzaven els següents items:

- composició de l’aula d’acollida: professorat i tipologia de l’alumnat - protocols d’acollida - sistema de mediació i comunicació famila-escola - organització de l’aula d’acollida : distribució alumnes, organització horaris...

- sistema d’avaluació - Sensibilització i respecte per l’educació interculturalitat - Foment igualtat d’oportunitats - Estratègies per la integració dels alumnes nouvinguts al centre - Estratègies per potenciar la participació de les famílies - Foment de l’ús de la llengua catalana - Pla d’acollida Per dur a terme aquesta part del treball vam realitzar entrevistes en

profunditat als docents de les diferents aules d’acollida analitzades. Per analitzar el sistema d’avaluació utilitzat en cada cas vam passar el model elaborat pel departament per tal de saber com es valorava la seva utilitat i si era emprat o no habitualment.

7

Model Avaluació Generalitat

8

Per tal d’observar com es desenvolupa el seu treball a l’aula, vam poder

assistir a diverses classes i comprovar la metodologia i els recursos emprats, la organització de l’aula, la relació alumnes-docents, etc. Per altra banda es va realitzar també una entrevista a cada centre amb els responsables de l’equip directiu seguint el model que aportem a continuació per tal d’analitzar les relacions entre l’aula d’acollida i el centre acollidor i el grau d’implicació d’aquest en el procés d’integració de l’alumnat nouvingut. Model entrevista centres acollidors NOM CENTRE ACOLLIDOR LOCALITAT Nº alumnes matriculats Nº de professors Nº alumnes nouvinguts matriculats Procedència Nº alumnes estrangers que cursen postobligatòria Índex absentisme alumnes nouvinguts Participació en activitats del centre i extraescolars Clima relacional del centre en relació a la presència d’aquests alumnes nouvinguts Relació família-escola Valoració de la tasca de l’aula d’acollida Pla d’Entorn Estratègies i recursos per fomentar la integració alumnes nouvinguts dins el centre acollidor

- Protocol d’actuació amb alumnat nouvingut de nou ingrés al centre - Mesures específiques per atendre les dificultats de comunicació - Estratègies organitzatives per atendre la diversitat - Foment del respecte a la diversitat cultural - Sensibilització de la comunitat escolar vers l’educació intercultural - Foment de l’ús de la llengua catalana entre tot l’alumnat - Estratègies per potenciar la participació de les famílies en la vida del

centre - Mesures per garantir la igualtat d’oportunitats - Criteris d’avaluació dels alumnes nouvinguts

9

Evidentment el treball quedaria mancat de rigor si no ens adrecesim

també a l’opinió del nois i noies nouvinguts que assisteixen a aquestes aules d’acollida. Les seves opinions han estat recollides a través del model d’enquesta que mostrem a continuació i el seu anàlisi ens dona dades molt interessant que analitzarem en el darrer apartat del treball. En total han estat 164 les entrevistes realitzades corresponents a alumnes dels vuit centres analitzats tenint en compte que tinguessin un coneixement mínim del català per tal de poder respondre les diferents qüestions plantejades que fan referència sobretot a aspectes com la percepció de l’aula d’acollida, del centre, de l’aula ordinària, la relació amb els companys, la llengua d’ús habitual, etc. A més de l’enquesta s’ha demanat a alguns alumnes amb millor domini del català que expressessin per escrit la seva experiència personal sobre l’aula d’acollida, els resultats d’aquests escrits s’analitzen també en el darrer apartat del treball. Model enquesta alumnes Nom Edat País de procedència Data d’arribada a Catalunya Quan temps fa que estàs a l’aula d’acollida? T’agrada fer classe a l’aula d’acollida?. Molt, força, poc, gens Creus que has après? Molt, força, poc, gens T’agrada fer classe a l’aula amb la resta de companys? Molt, força, poc, gens Creus que has après? Molt, força poc, gens Quin tipus de feina fas? On et sents millor a l’aula d’acollida o amb la resta de companys? Quin tipus d’exercicis t’agrada més fer? Quin tipus d’exercicis t’agrada menys fer? Com et trobes en aquest institut? Et relaciones amb altres companys que no siguin de l’aula d’acollida? De quin país són? Quina llengua utilitzes per comunicar-te amb els companys?

10

A banda d’analitzar aquests punts anteriorment plantejats hem tractat de fer també una presentació de cada centre atenent a la seva localització, tipologia de l’alumnat, característiques, etc. d’aquesta manera penso es fa més entenedor el treball que es realitza des de cada centre acollidor i de les respectives ales d’acollida ja que posem de manifest el context social en que s’integren.

Els centres analitzats són -IES Jaume Huguet de Valls -IES Jaume I de Salou -SES Sant Salvador de Tarragona -IES Vidal i Barraquer de Tarragona -IES Gaudí de Reus -IES Camí de Mar de Calafell -IES Andreu Nin del Vendrell -IES Terra Alta d Gandesa

Els centres han estat triats seguint criteris diversos com per exemple contextos socials, econòmics o territorials variats que poguessin donar una panoràmica més amplia de la realitat de la tasca quotidiana a les aules d’acollida tot prenent com a model des de centres més rurals a d’altres de context molt més urbà, instituts de barri, de ciutats petites, etc. Així doncs al llarg del treball hem estat a instituts molt diversos amb panoràmiques també diverses d’una mateixa realitat ja que mentre en alguns la presència de nouvinguts es homogènia i te un creixement constant però sostingut (ex el cas de l’IES Terra Alta de Gandesa, on predominen els romanesos i no han superat aquest curs el nombre de 20 ) altres centres viuen una arribada permanent i desbordant de nouvinguts que dificulta l’organització i especialment quan aquests tenen procedències molt diverses (ex el cas de l’IES Vidal i Barraquer). També hem pogut comprovar la tasca d’ aules plenament consolidades amb docents amb molta experiència en l’acolliment de l’alumnat nouvingut (IES Jaume I de Salou) i aules on la manca d’experiència dels docents en aquest camp es supleix amb moltes ganes i il·lusió (IES Andreu Nin del Vendrell). En definitiva vuit maneres diferents de treballar amb alumnes nouvinguts que poden ajudar els companys i companyes en el seu treball tot mostrant les seves experiències i la seva tasca quotidiana i les solucions que aporten als problemes que troben pel camí.

A banda de realitzar treball de camp als vuit centres seleccionats. També he tractat d’acostar-me a l’estat de la qüestió realitzant diverses entrevistes amb coordinadors LIC amb mediadors culturals, he assistit a reunions de professors d’aula d’acollida, he parlat amb professors i tutors de l’aula ordinària, etc. A partir de tota aquesta informació penso que he pogut assolir una bona visió del procés per tal de presentar-lo en aquesta memòria de manera entenedora i espero no massa feixuga.

11

1.3- TEMPORALITZACIÓ

En la primera fase del treball vam analitzar l’estat de la qüestió tot analitzant la bibliografia existent i posant-nos al dia sobre el tema amb entrevistes a diferents coordinadors Lic, docents d’aules d’acollida, docents de l’aula ordinària etc. per tal de fer-me una panoràmica general sobre el tema. Tot seguint vam començar l’elaboració del treball que hem dividit en dues fases:

1- Treball de camp als vuit centres seleccionats realitzant les entrevistes i enquestes pertinents tant als tutors de les diferents aules d’acollida com als alumnes d’aquestes i també als equips directius i a diversos docents. Aquesta primera fase del treball m’ha portat dos mesos de feina ja que hem dedicat una setmana de mitjana a cada centre per tal de fer un seguiment amb un mínim de profunditat. També en aquesta fase del treball s’han realitzat entrevistes amb mediadors culturals, assessors LIC i s’ha consultat bibliografia referent al tema.

2 - Elaboració de la memòria. Tres mesos. Primer hem fet la recopilació ,

buidatge i selecció de la informació i després hem procedit a redactar la memòria emprant les dades obtingudes a partir del treball de camp realitzat en la fase anterior.

1.4- AGRAÏMENTS

Vull agrair la gran col·laboració i bona disposició que he trobat per part dels companys i companyes de tots els centres en que he realitzat el meu treball de camp. Tant els tutors de les diferents aules d’acollida, com els equips directius, els coordinadors LIC i els companys i companyes de claustre de cada centre han mostrat una actitud de cooperació que m’ha facilitat molt la meva tasca i han posat a la meva disposició tota la informació i documentació que he sol·licitat .

També vull agrair al Joan Chavarría i la Mercè Vidal, assessors LIC, el seu ajut i amabilitat i al Yahya Bensouna, mediador cultural, la informació que gentilment m’ha facilitat sobre la seva tasca.

Finalment vull agrair a l’Enric Olivé, director del treball, la seva ajuda i atenció.

12

2- APROXIMACIÓ TEÒRICA

En aquest apartat del treball ens centrarem en tres aspectes que penso que cal abordar breument per tal d’obtenir una visió més completa del tema que ens interessa tractar. Aquests aspectes són els següents:

- els moviments migratoris actuals i el seu efecte en el sistema educatiu català

- les característiques pròpies de l’alumnat nouvingut i la seva inserció a l’escola

- el Pla per la llengua i la Cohesió social 2.1 Els moviments migratoris

En els darrers anys els centres escolars del nostre país han viscut l’arribada d’un col·lectiu cada cop més nombrós d’alumnes procedents d’altres països que en incorporar-se al nostre sistema educatiu ha fet necessari crear els mecanismes adients per la seva inserció a l’escola. Aquests alumnes nouvinguts i d’incorporació tardana per les seves característiques pròpies com el desconeixement de la llengua i de la cultura de la societat d’acollida necessiten un reforç i una atenció específica, especialment aquells que s’incorporen més tard (pels alumnes que s’incorporen a cursos del primer cicle o el cicle inicial el procés d’adaptació sembla ser menys dificultós per raons obvies).

Si la matriculació d’alumnes estrangers als nostres centres es un fet conegut i que ve essent habitual des de fa alguns anys i especialment a partir dels anys 90, no es menys cert que la composició d’aquest alumnat ha anat variant amb el temps. Fins fa poc el col·lectiu més nombrós era el magrebí, que l’any 1997 representava el 40% dels alumnes matriculats seguit dels alumnes procedents del centre i el sud d’Amèrica que eren aproximadament el 20% del total. Actualment la procedència de la migració ha experimentat un canvi important en quant als països d’origen la qual cosa es reflecteix en les darreres dades consultades que ens aporten una variació important que mostren un important augment de les xifres d’ alumnes procedents d’Amèrica Central i del Sud que superen ja els magrebins. Les darreres xifres ens donen un 27% d’alumnat marroquí front un 48% procedents d’Amèrica Llatina, especialment de l’Equador i Colòmbia.

13

Gràfic curs 2004-5 Ensenyament Secundari

Magreb

Cenre i sud Amèrica

Altres

Segons el meu punt de vista la conseqüència immediata d’aquesta inversió en el procés migratori ha comportat necessàriament en primer lloc un replantejament dels materials d’aprenentatge que anteriorment s’havien centrat més en l’alumnat nordáfricà (que segueix sent important en nombre) per adaptar-los a les noves exigències que comporta la presencia d’alumnes de parla castellana que requereixen estratègies educatives diferents o la també molt abundant presencia de nens i nenes procedents de l’Europa de L’Est, de subsaharians o asiàtics encara minoritaris, etc.

A ningú que estigui relacionat d’una manera o altra amb el món de la docència se li escapa la necessitat de fer front a l’arribada d’un nombrós alumnat que per la seves característiques especifiques demanda unes actuacions molt concretes i la necessitat d’establir els mecanismes adients per facilitar la seva correcta inserció en el nostre sistema educatiu. La manera com això es realitza i els resultats que se’n deriven repercuteixen de forma evident en el bon funcionament dels centres sobretot si tenim en compte que les taxes migratòries tendeixen a augmentar i per tant la incidència d’aquest col·lectiu en el nombre total d’alumnes matriculats serà en un futur proper encara més gran. Això pressuposa que ens estem referint a l’atenció d’un important nombre d’alumnes i per tant cal treballar-hi d’una manera continua, evolucionant al ritme que la tasca demanda i no deixant que les actuacions sobre aquest col·lectiu es facin de manera improvisada o mancada de coherència, cosa que a la llarga podria tenir efectes molt negatius sobre la totalitat del sistema educatiu.

Es per això que cal dissenyar projectes educatius coherents i adaptats a la realitat d’aquests nens i nenes. La realització d’un treball correcte i efectiu adreçat a aquest alumnes els permet una millor i més ràpida immersió lingüística i facilita la seva integració en el centres que els acullen tant a nivell curricular com social. Per altra banda per als mestres i educadors que atenen a aquest col·lectiu es molt important comptar amb un bon pla d’acollida i tenir al seu abast materials d’aprenentatge adients ja que d’aquesta manera troben unes eines de treball que fan la seva feina més fàcil i enriquidora en poder copsar resultats positius en terminis de temps relativament curts .

14

La presencia d’immigrants a Catalunya no és pas un fenomen nou, ja que al llarg del segle XIX i XX i en relació directa al seu desenvolupament econòmic i industrial ha rebut un important contingent de població immigrant procedent de comunitats menys riques.

Es però a partir dels anys setanta que Catalunya comença a rebre migració estrangera, especialment d’origen nord-africà i aquest fenomen augmentarà espectacularment al llarg de les darreres dècades del segle XX fins arribar a les xifres actuals que presenten un total de 895.839 estrangers residents al nostre territori i que pressuposa que és la comunitat amb major nombre de població immigrada dins el context de l’Estat Espanyol. La població d’origen marroquí segueix essent ara per ara el col·lectiu majoritari tot i que els últims anys està creixent molt la població procedent del centre i el sud d´Amèrica que són ara per ara el segon grup més nombrós en nombre de residents.

L’actual conjuntura internacional fa que cada cop més els habitants dels països pobres es vegin empesos a la migració com a única sortida enfront d’una política econòmica fonamentada en un capitalisme global que els aboca a la pobresa , mentre les diferencies nord-sud es fan més i més grans. Això òbviament es tradueix en un augment dels contingents de població immigrant que tracta d’establir-se en els països més desenvolupats i que des de fa a alguns anys ha convertit Catalunya en un dels seus objectius. L’enduriment de les polítiques relacionades amb la migració i especialment els acords de Schengen que han tractat de frenar l’afluència de població immigrant en el conjunt de la Unió Europea no han tingut com a resultat la reducció d’aquesta i, per contra, és cada cop més habitual la migració de tipus il·legal En aconseguir regularitzar la seva situació molts immigrants inicien el procés de reagrupament familiar que els permet portar les seves famílies i la conseqüència directa d’aquest procés es evidentment l’augment en els darrers anys d’alumnes estrangers als centres. En la següent gràfica podem observar l’important increment experimentat en els deu darrers anys en que s’ha passat de 9868 alumnes estrangers matriculats al nostre país el curs 1991-2 als 74.491 del curs 2004-5

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

1991-2 1994-5 1997-8 2001-2 2004-5

Total alumnes estrangers

15

L’escolarització d’aquest nens i nenes ha de ser un objectiu prioritari en el marc d’una escola que ha de tenir les eines necessàries per la seva correcta inserció dins el sistema escolar i comptar alhora amb professionals preparats que realitzin aquesta tasca, especialment si tenim en compte que la institució escolar pretén presentar-se davant la societat com un model d’espai plural i plenament intercultural. El problema que tot això planteja és que cal dissenyar un projecte pedagògic que resulti veritablement funcional i que segui capaç de fer front a les mancances evidents que ha posat de manifest la presència d’aquests alumnes a les aules. En aquest sentit molts centres amb presència important d’immigrants troben nombrosos problemes al que s’han d’enfrontar per dur a terme la correcta integració d’aquests alumnes i entre els quals podem citar entre d’altres, els següents:

- manca de recursos humans

- etnocentrisme i xenofòbia dins els centres escolars

- poca relació entre els professors i els pares dels alumnes nouvinguts

- tendència fer Ghetos en determinats centres

- crisi d’identitat i xoc cultural que experimenten alguns alumnes

- desmotivació que experimenten alguns alumnes.

2.2 L’alumnat nouvingut

Els nois i noies procedents d’altres països que arriben a Catalunya en edat d’incorporar-se a la Educació Secundària Obligatòria, son adolescents que de sobte deixen enrera un univers social i cultural conegut i propi per incorporar-se a una societat que els aliena i desconeguda. Aquesta arribada molt sovint es fa en condicions molt dures per a aquests adolescents que perden el recolzament dels familiars i amics que s’han quedat als països d’origen i experimenten per tant trastorns evidents d’enyorança i desarrelament que s’afegeixen als propis d’una edat, l’adolescència, ja de per si conflictiva. Aquest trastorn anomenat “Dol migratori “ o “Síndrome d’Ulises” ha estat comú a tots aquells que al llarg del temps s’han vist obligats a emigrar i afecta a una part important dels immigrants tant si son joves com si són adults.

“La emigración, el transplante, supone siempre un duelo tanto por las perdidas sociales y psicológicas que tienene lugar en ella como por la recomposición del mundo interno de las vivencias del emigrante.” (TIZÖN, 1988:33)

Quanta major sigui la diferència i les barreres culturals (religió, tradicions, llengua, sistema escolar) que separen el seu context d’origen i el de la societat d’acollida més difícil serà per ell o ella integrar-se en el nou sistema. Es per tant, per exemple evidentment, més difícil assolir un bon procés d’inserció a

16

l’escola catalana per a una noia procedent d’un àrea rural del Marroc, amb una escolarització mínima i amb un entorn familiar molt tradicional que per un argentí criat a Buenos Aires i amb una bona escolarització, ja que les diferències culturals, lingüístiques, acadèmiques, etc. són en el segon cas menors.

De tota manera no podem oblidar que els condicionants individuals tenen un pes molt important i per tant la pròpia personalitat de cada individu, la seva capacitat d’adaptació, el seu nivell de resilència enfront als canvis i les dificultats, etc. són també factors molt importants a tenir en compte i per tant els docents sovint observem amb sorpresa la realitat d’aquests processos que sovint no responen a estereotips ni a pressupostos i podem constatar dia a dia com la capacitat de superació i lluita de alumne es un element clau en el seu procés d’aprenentatge i integració a la societat d’acollida.

De vegades cal afegir-hi també a aquest panorama una situació socioeconòmica i familiar poc adient que provoca en molts casos un risc important de marginació o exclusió d’aquest alumnat nouvingut . A ningú se li escapa la importància de l’escola per evitar aquest risc

“En els debats de la comunitat educativa sobre l’educació, la millora constant de la qualitat educativa ha ocupat tradicionalment un espai central, i s’ha atorgat una especial rellevància al paper de l’escola com a agent compensador de les desigualtats i com a instrument per a la igualtat d’oportunitats” (Pla LIC, 2004:10)

Es ben evident per tant que una escolarització correcta pot tenir efectes positius ja que sens dubte l’escola és un factor potencialment molt efectiu per evitat l’exclusió i la marginació d’aquests nois i noies. I per això cal que escola segueixi uns paràmetres adients d’interculturalitat i tolerància que facin que els alumnes nouvinguts se sentin ben acollits i que el seu primer contacte amb la societat d’acollida a través de l’escola sigui per ells una experiència positiva i enriquidora.

La tendència excloent i discriminadora que sovint observem quotidianament a la nostra societat ha de trobar en els centres escolars el rebuig més declarat i els nostres centres han de lluitar per potenciar en els alumnes valors basats en el respecte i el diàleg per tal de mostrar-los un model adient de convivència social que contribueixi a la seva formació com a ciutadans. Tot i així sabem que la realitat actual dels nostres centres no respon a aquest model ideal i que sovint hi ha brots de racisme i intolerància i que els prejudicis d’uns i altres fomenten el conflicte i no la desitjada convivència. Com a docents la nostra tasca haurà de ser la de trobar els mecanismes i recursos adients per arribar a aconseguir aquests objectius i proposar espais de diàleg i de coneixença mútua i que contribueixin a un clima d’acceptació de la diferència tant per part dels immigrants com dels autòctons ja que en definitiva ells són els ciutadans futurs d’una societat cada cop més multicultural i diversa.

17

De tota manera de vegades observem com determinats condicionants relacionats amb la política de centres no contribueixen a la consecució d’aquests objectius definits anteriorment. En aquest sentit cal referir-se especialment a la tendència a concentrar la major part d’alumnes nouvinguts en determinats centres educatius fomentant així els la formació de “ghetos”. Es ben fàcil comprovar com la política de moltes oficines municipals arreu de Catalunya1 es basa en derivar la major part d’alumnes nouvinguts a determinats centres educatius que són així estigmatitzats (ja que existeix la creença majoritària que la presència d’immigrants fa baixar el nivell acadèmic i el rendiments dels alumnes del centre) i a d’altres en canvi s´els destina una quantitat mínima d’immigrants. Les conseqüències directes d’aquest procés són per una banda la jerarquització dels centres en categories potenciada per la competència d’aquests per atreure alumnat el més selecte possible i per l’altra la massificació d’immigrants en centres determinats la qual cosa no contribueix a donar una bona acollida ni una qualitat educativa adient, a banda evidentment, que la ghetització és factor que contribueix a fomentar els conflictes i a dificultar la integració dels alumnes nouvinguts a la societat d’acollida.

“Se necesitan políticas que velen muy de cerca por la calidad educativa, que eviten la aparición de centros gueto y que garantizen la heterogeneidad de origen social y étnico en el conjunto de los centros financiados por fondos públicos” (SELLARÉS, 2005:10)

2.2.1- L’aprenentatge de la llengua

Per a l’alumne nouvingut que arriba a Catalunya l’aprenentatge del català és l’element fonamental per tal de poder integrar-se a l’escola i per poder seguir el currículum acadèmic determinat. Les aules d’acollida s’ocupen de proporcionar a aquests alumnes un aprenentatge de la nostra llengua en un temps que oscil·la fins a un màxim de dos anys depenent de les capacitats o les dificultats que presenten els diferents alumnes. En general però constatem que el domini de la llengua oral és assolit sovint en un temps relativament curt i els alumnes nouvinguts aviat podem expressar-se correctament en català. Això però no vol dir que tinguin un domini complert de la llengua, ja que per molt que puguin parlar català amb correcció no tenen encara prou domini per seguir un currículum acadèmic complex on cal dominar la comprensió lectora, un vocabulari molt extens específic de cada matèria, el raonament científic, etc. en una llengua que no els és pròpia.

El control funcional de la llengua no va acompanyat en la majoria de casos de les capacitats que acabem de citar i per tant molts alumnes nouvinguts es troben en greus dificultats quan deixen l’aula d’acollida i s’integren a la classe ordinària i molts pateixen la frustració de que malgrat

1 En l’apartat dedicat als diferents centres analitzats trobem aquest problema en diversos casos.

18

parlen perfectament el català els és encara molt complicat seguir les explicacions del professor. Nombrosos estudis científics (Cummins, 1979, Hakuta, Butler i Wit, 2000, Sohamy, 1999, Maruny, Molina, 2000 entre d’altres )2 sostenen la teoria que l’aprenentatge complert d’una llengua tarda molt més temps a assolir-se i per tant posar-se al nivell de la resta de companys de l’escola que tenen el català com a llengua pròpia és un procés llarg que abasta molts anys.

“Nombrosos treballs sobre l’adquisició del llenguatge mostren que el desenvolupament de les habilitats conversacionals implicades en contextos informals és un llarg procés que finalitza cap als 14-16 anys” (BESALÚ i VILA, 2005:31)

De tota manera també podem constatar casos en que aquest domini complert de la llengua catalana s’assoleix en un termini de temps relativament curt, això és més habitual en aquells casos en que els alumnes parteixen d’una bona escolarització prèvia i que han desenvolupat unes bones habilitats lingüístiques i cognitives en la seva llengua d’origen i que per tant traslladen aquestes sense masses dificultats a l’aprenentatge de la llengua catalana i poden així seguir adequadament el currículum escolar previst. Sovint aquest casos estan associats també a unes condicions familiars i socials determinades com poden ser un nivell alt d’instrucció dels pares, una estabilitat laboral i jurídica , un bon clima afectiu, etc. Tots aquests factors contribueixen a dotar a aquests alumnes d’eines que faciliten el domini total de la llengua amb més facilitat que a altres companys que parteixen de pressupòsits i condicions molt diferents que actuen com a elements negatius i dificulten un aprenentatge ja per sí mateix més llarg i difícil del que sembla aparentment.

Per fer font a aquesta problemàtica s’estan plantejant darrerament diverses possibles solucions que puguin contribuir a facilitar l’accés d’aquests alumnes nouvinguts al sistema escolar català amb més possibilitats d’èxit. Entre elles cal destacar bàsicament dos opcions: - la possibilitat de realitzar la inclusió dels alumnes a l’aula ordinària de manera més progressiva, fent una mena de curs pont entre l’aula d’acollida i l’ordinària per aquells alumnes que ho necessitin, - la possibilitat de treballar dins l’aula d’acollida amb aquells alumnes amb bones habilitats lingüístico-cognitives continguts d’altres matèries com ciències socials, ciències naturals, etc. tot emprant el vocabulari específic d’aquestes.

Finalment molt relacionat amb el que acabem de tractar està la introducció als diversos centres dels PII (Pla Individual Intensiu) que tenen com a finalitat elaborar un currículum personalitzat per a cada alumne durant el temps que està dins l’aula d’acollida on es tinguin en compte els diversos

2 Citats a Besalú i Vila (2005)

19

factors que hem analitzat en aquest apartat: les habilitats lingüístico-cognitives prèvies, el nivell d’escolarització, l’entorn familiar, les circumstàncies personals, les capacitats d’aprenentatge, etc. D’aquesta manera pot elaborar-se un llistat de les necessitats educatives pròpies de cada alumne i preveure quins recursos organitzatius caldrà utilitzar. Finalment cal establir una planificació adient del treball per àrees i realitzar el seguiment i avaluació de l’alumne .

“L’especificitat del procés d’aprenentatge d’aquest alumnat, sovint incorporat durant el curs escolar, amb situacions singulars fruit de la diversitat d’edats, procedències i processos d’escolarització previs i especialment el fet de compartir el temps entre l’aula d’acollida o altres estructures de suport i l’aula ordinària, fa necessària l’elaboració d’un pla individual intensiu amb orientacions curriculars (programacions específiques....) i avaluatives que tinguin en compte la diversitat de l’alumnat i la corresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge”

2.3 Pla per la Llengua a i la Cohesió Social

Hem vist com l’arribada d’immigrants a Catalunya comporta una nova realitat més plural i diversa on diverses cultures conviuen en la nostra societat d’acollida i això comporta evidentment un enriquiment per tots nosaltres. Tot i així no podem perdre de vista que Catalunya té unes manifestacions culturals sòlides i pròpies que no poden quedar esvaïdes, ans al contrari cal que el nouvinguts comparteixin la nostra cultura que la facin també seva i se sentin part de la nostra societat i aquest procés és especialment important pel que fa a l’ús de la nostra llengua, que és sens dubte el màxim exponent de la pròpia identitat col·lectiva de Catalunya .

“Entre les diferents expressions de diversitat cultural com la religió, els costums o tes les diverses manifestacions culturals, n’hi ha una que en el nostre cas concret, destaca d’una manera especial: la llengua pròpia, la llengua catalana que volem que faci d’eix vertebrador d’una nova realitat plurilingüe i que continuï essent el component bàsic de la nostra identitat col·lectiva, que ens permeti la identificació i la cohesió social necessària per viure tots plegats en un país més culte, més civilitzat i més lliure” (Direcció General d’Ordenació i innovació educativa, 2005:5)

Es evident que al llarg dels anys s’ha realitzat un intens i constat treball per dur a terme la normalització lingüística i per aconseguir que el català sigui la llengua d’us habitual dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Aquesta tasca realitzada especialment a la dècada dels 80 i 90 del segle XX quan

20

després de la caiguda del franquisme la llengua catalana torna finalment a les aules (llei de normalització lingüística 1983) comportarà un important procés d’expansió de l’ús del català tant a l’escola com a tots els àmbits de la vida pública i privada. Malgrat tots els esforços realitzats i l’èxit constatat d’aquest procés la realitat actual ens mostra però que el català segueix tenint una posició de fragilitat evident que queda expressada en les darreres dades obtingudes a l’Estadística d’Usos lingüístics (EUL) de l’any 2005. Segons aquesta en el conjunt de la població catalana , la xifra de persones que utilitzen habitualment el català és del 50, 1% i és encara més baixa quan ens referim al grup de població jove que només l’usa de manera habitual en el 44%, una dada preocupant si tenim en compte que pràcticament el 96% dels joves coneixen el català i més del 80% el llegeix i l’escriu.

Davant aquest panorama poc optimista queda clara la importància d’aconseguir que els nouvinguts optin pel català com a llengua d’ús en instal·lar-se a la nostra societat. Val a dir que això no sembla fàcil tenint en compte que molts immigrants prefereixen emprar el castellà com a llengua d’integració oblidant que és el català la llengua pròpia de la nostra societat. En aquest procés l’escola ocupa, per tant, un lloc privilegiat ja que és sovint el primer contacte dels joves nouvinguts amb la societat d’acollida i allí és on podran obtenir un bon aprenentatge del català que possibilitarà el seu ús posterior en la vida quotidiana.

Cal per tant realitzar una bona tasca en aquesta primera part del procés i en aquest sentit des del Departament d’Ensenyament s’està realitzant un important treball per intentar assolir aquest objectius que va començar cap al 1992 quan es comença a detectar una presència important d’alumnes a diversos centres d’arreu de Catalunya amb la creació del Programa d’Educació Compensatòria i el Projecte Anselm Turmeda.3 Poc a poc anava augmentat el contingent de nouvinguts als nostres centres i l’any 1998 s’endeguen noves línies d’actuació pedagògica com els Tallers d’Adaptació Escolar i aprenentatges instrumentals bàsics (TAE) i els Tallers de suport temporal per l’aprenentatge de la llengua (TAL). Mentre els segons van adreçats a alumnes d’incorporació tardana que usen llengües romàniques, els primers s’adrecen a la resta de l’alumnat que en aquell moment era predominantment d’origen nordafricà. L’any 2002 es celebra la Conferència Nacional d’Educació i es posa de manifest la necessitat de dur a terme projectes de millora en l’atenció als alumnes nouvinguts per tal d’atendre les seves necessitats específiques i d’acord amb aquestes directrius el Departament d’Educació va elaborar i va iniciar el Pla d’Actuació per a l’Alumnat de nacionalitat estrangera 2003/6 (PAANE) que aviat es mostra insuficient perquè s’atenen sobretot els aspectes relacionats amb l’aprenentatge de la llengua però no es fa prou èmfasi en les necessitats emocionals, de convivència, de relació, etc. d’aquest alumnat.

Poc després i amb l’objectiu de recollir suficientment tots aquests aspectes el Departament d’Ensenyament elabora l’any 1994 un plou pla , el Pla per la llengua i la Cohesió Social, que pretén promocionar i consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu basat en el 3 Chavarría, Murtó i Pont (2003) analitzen el procés que s’ha viscut els darrers anys a l’escola catalana per integrar els alumnes nouvinguts

21

pluralisme i la interculturalitat. La finalitat es aconseguir una cohesió social que integri a tota la comunitat educativa amb la resta d’actors socials per tal d’assolir una societat més oberta i interconectada que s’integri en un model de respecte i diàleg i en el que tot el teixit social (escola, municipi, institucions...) participin del mateix projecte comú.

En general podem definir que els tres objectius específics del Pla són tres: - Consolidar la llengua catalana i l’aranès, si escau, coma eix vertebrador d’un projecte plurilingüe - Fomentar l’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures, en un marc de diàleg i de convivència - Promoure la igualtat d’oportunitats per tal d’evitar qualsevol tipus de marginació.

Per tal d’impulsar el Pla, la Subdirecció General compta amb dues unitats administratives: el Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) i el Servei d’Interculturalitat i Cohesió Social (SICS), que de manera coordinada impulsaran el Pla en els territoris, on es comptarà amb un equip de suport i assessorament de llengua , interculturalitat i cohesió, social, els anomenats assessors LIC que actuen directament en els centres assignats per ajudar i facilitar la tasca dels docents.

Posar en funcionament aquest projecte comportarà principis d’actuació constant que hauran de permetre donar resposta a les necessitats que es detecten i establir quins recursos i estratègies cal emprar. Aquestes actuacions però queden mancades d’eficàcia si no s’aconsegueix una bona coordinació i cooperació entre les diferents institucions que participen en el procés i evidentment per arribar a aquest punt cal una autonomia important en la gestió de recursos per a aquelles persones responsables del Pla, evitant una centralització excessiva que alenteixi les actuacions. Finalment el Pla també planteja una major implicació de les famílies promovent mecanismes de participació, la qual cosa permetrà tenir en compte les seves opinions.

Els àmbits d’intervenció i les línies de treball que exposem a continuació estan directament relacionades amb tres objectius específics del Pla que hem exposat anteriorment.

1. Consolidar la llengua catalana i l’aranès, si escau, com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe

Àmbits d’intervenció Línies de treball - ! Fomentar l'ús de la llengua catalana o l’aranès en el desenvolupament ordinari de l’activitat a l'aula.

22

- Incrementar l'ús del català o de l'aranès com la llengua de comunicació al centre educatiu. 1.1 - Increment de l'ús de la llengua catalana o l'aranès, si escau, com a llengua

vehícular i de comunicació en els centres educatius. -! Potenciar l'ús de la llengua catalana o l’aranès en les activitats extraescolars programades pel centre (orals i escrites). -! Elaborar una diagnosi de la situació del centre amb la conseqüent reflexió i valoració 1.2- Millora de la immersió .lingüística en la llengua catalana o l'aranès. -! Establir actuacions per tal d'adaptar els programes d’immersió lingüística a la situació actual. -! Facilitar informació des del centre dels recursos que tenen al seu abast. 1.3- Foment de l'aprenentatge i l’ús de la llengua catalana o l'aranès entre les famílies i a tot l’entorn del centre educatiu. -! Promoure activitats que afavoreixin l’aprenentatge de la llengua catalana o l’aranès i altres activitats de contacte lingüístic. -! Elaborar i adaptar material curricular i didàctic per a l'aprenentatge de la llengua. -! Elaborar vocabularis per facilitar l'aprenentatge de la llengua. 1.4- Creació, adaptació i difusió de materials per a un millor aprenentatge de la llengua. - Difondre aquests materials per via telemàtica mitjançant els CRP i a través de l’EDU365 i la Xarxa telemàtica educativa de Catalunya (XTEC). 2. Fomentar l'educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures en un marc de diàleg i convivència

Àmbits d’intervenció Línies de treball -! Treballar la convivència multicultural, per combatre els prejudicis i estereotips. - Facilitar aquella informació que ajudi a entendre de forma positiva i enriquidora la realitat multicultural dels nostres centres.

23

- Afavorir un marc relacional ric entre tots els membres de la comunitat educativa per tal d’aconseguir un coneixement mutu més profund i valorar la diversitat de cultures presents al centre educatiu. 2.1- Sensibilització dels equips directius, professorat, PAS i AMPA dels centres educatius. - Fomentar actuacions concretes de sensibilització: jornades, campanyes, intercanvis, etc. - Fomentar la formació en educació intercultural i en el coneixement d’altres llengües i cultures… -! Assessorar els equips docents pel que fa a educació intercultural en l’acció tutorial i en el treball curricular. 2.2- Formació dels equips directius, professorat, PAS i AMPA dels centres educatius. - Assessorar en la resolució de conflictes de caire intercultural. 2.3- Adequació dels documents de centre (PEC, PCC, PAT, PLC…). - Revisar i actualitzar els documents de centre per tal d’assegurar que tota l’acció educativa quedi impregnada de l’òptica intercultural. - Promoure activitats al centre sobre el coneixement de les cultures, sense caure en un tractament purament “folklòric”, i fomentar el respecte a la diversitat. -! Potenciar els valors de la diversitat, el diàleg i la convivència en totes les activitats del centre. 2.4- Promoció de l'educació intercultural a tots els alumnes del centre educatiu. - Potenciar el treball de les diferents àrees des d’un enfocament intercultural. - Crear, adaptar i difondre materials i orientacions didàctiques per tal de promoure els valors de la interculturalitat. -! Proporcionar documents de treball i reflexió. -! Elaborar i editar material per facilitar el coneixement de la cultura catalana a les famílies immigrades. -! Difondre aquests materials per via telemàtica mitjançant els CRP i a través de l’EDU365 i la Xarxa telemática educativa de Catalunya (XTEC). 2.5- Elaboració i difusió d’eines per a l’educació intercultural.

24

- Promoure en el sector editorial el concepte d’interculturalitat i vetllar per tal que els llibres de text no utilitzin ni un llenguatge ni imatges discriminatoris, racistes o estereotipats. - Promoure activitats adreçades a totes les famílies per tal de conèixer i valorar la diversitat de cultures presents al centre educatiu. 2.6 Promoció dels valors de la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de llengües i cultures entre les famílies a través del diàleg i la convivència. -! Afavorir activitats d'acompanyament i acollida entre les famílies nouvingudes. 2.7 Corresponsabilització amb l’entorn social del centre. -! Col·laborar i coordinar-se amb altres agents educatius, institucions i entitats per tal de fomentar l’educació intercultural a l’entorn escolar.

3. Promoure la igualtat d’oportunitats per tal d’evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió

Àmbits d’intervenció Línies de treball - Realitzar un pla d’acollida i d’integració adreçat a tot l’alumnat. -! Assegurar una detecció acurada de les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut (físiques, afectivorelacionals, psicològiques, cognitives i socials) per tal d’arbitrar les mesures pertinents. - Fer un seguiment tutorial sistemàtic dels alumnes al llarg de tota l'escolaritat obligatòria. 3.1 Foment de la integració escolar i social de l’alumnat del centre educatiu. -! Facilitar la participació de l’alumnat en activitats extraescolars que ajudin a la seva integració. -! Facilitar l’accés i el coneixement dels diferents tipus d'ajuts i beques que tenen a l'abast. -! Vetllar perquè els ajuts per material i llibres de text i les beques de menjador cobreixin les necessitats reals. - Promoure una reflexió en profunditat de tota la comunitat educativa entorn a la programació d’activitats complementàries per tal d’evitar el risc d’exclusió que poden generar despeses desproporcionades.

25

3.2- Promoció de la no discriminació per raons econòmiques. - Establir els camins necessaris per garantir a tots alumnes l’accés a totes les activitats programades pel centre. - Potenciar un pla d'entorn tenint en compte el teixit associatiu i corporatiu del barri del centre educatiu. 3.3- Foment de la integració social dels alumnes i les seves famílies amb l’entorn del centre educatiu. -! Implicar les associacions, esplais i altres entitats de l’entorn per fomentar la integració social dels alumnes i famílies. 3.4- Orientació escolar i professional de l’alumnat. -! Assessorar i orientar l’alumnat i les famílies respecte les diverses sortides professionals i acadèmiques, en finalitzar l’escolarització obligatòria.

Seguint la línia de treball que acabem d’exposar l’any 2004 s’empren la creació dels anomenats Plans d’Entorn que s’estan començant a posar en marxa en bona part de les localitats arreu de Catalunya tot i que encara es tracta en bona part dels casos d’un procés incipient en el que caldrà treballar properament Aquests plans proposen un treball conjunt de l’escola, les diverses institucions municipals i el departament d’Ensenyament per tal d’utilitzar els recursos que uns i altres poden oferir al conjunt de la societat i optimitzar aquests fent una acció coordinada .

Tot seguit podem apreciar la ubicació dels diferents Plans d’Entorn projectats a Catalunya , corresponents a l’any 2004-5 i al 2005-6. Com hem dit anteriorment només unes poques localitats tenen ja definit el projecte amb accions coordinades concretes, ja que en la major part dels casos s’està començant a treballar actualment per coordinar els diferents agents socials que han de participar del projecte.

26

27

A partir de la definició que estableix el Departament cal entendre els plans

d’entorn com una xarxa de suport a la comunitat educativa amb la col·laboració dels diferents serveis i recursos municipals i d’altres institucions o entitats d’àmbit social, cultural o esportiu.El treball en xarxa pretén la implicació i corresponsabilització del conjunt d’agents i serveis educatius per tal d’anar treballant en el la línia d’una societat cohesionada i oberta, basada en els valors democràtics, la convivència i el respecte per la diversitat, i amb capacitat per crear condicions per a la igualtat.

Així doncs, els plans d’entorn són instruments per donar una resposta integrada, dissenyant una acció coordinada per a tot l’alumnat, posant especial èmfasi en els alumnes nouvinguts i/o en risc de marginació, que fomenti la interculturalitat i la cohesió social dins del marc de la nostra societat catalana plural.

Amb aquest objectiu s’intentarà afavorir els factors d’inclusió amb les línies d’intervenció següents: -! Garantir l'aprenentatge de la llengua catalana com a eix vertebrador dins del marc d’una societat multilingüe i l’adaptació als paràmetres culturals bàsics de la societat catalana a les famílies dels alumnes. -! Afavorir, amb sensibilitat pedagògica, amb flexibilitat i amb una acurada acollida dels alumnes, la desconcentració d’alumnat en el procés de preinscripció i matriculació, (Decret 252/2004 d’1 d’abril i Resolució ENS896/2004 /896/2004). -! Formar els diferents estaments de la comunitat educativa per a l'acollida, la interculturalitat i les habilitats socials . - Fomentar la implicació de les famílies . - Promoure la convivència i la participació en les activitats de lleure. - Adequar l’oferta d’activitats a les noves necessitats. - Promoure el diàleg entre tots, afavorint la comunicació. - Cercar actituds interculturals: obertura, empatia, superació de prejudicis. L’equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió social seran els agents responsables de dinamitzar aquests plans: - Impulsant-ne la creació. - Promovent la representació i la participació. -! Donant assessorament i suport tècnic.

28

-! Facilitant la negociació i els acords. - Dinamitzant les diferents actuacions. - Elaborant una memòria amb valoracions i propostes de millora.

El Departament d’Educació promourà la implicació en aquests plans dels serveis educatius inspecció, centres educatius, CRP, EAP…) i dels diferents agents (ajuntaments, altres departaments, institucions).

29

3- L’ACOLLIMENT DE L’ALUMNAT NOUVINGUT

“La manera com abordem l’acollida de l’alumnat immigrant condicionarà, sens dubte, la seva implicació en aquesta nova etapa de la seva vida. S’aprèn gràcies a l’establiment de relacions afectives gratificants i segures, i perquè això sigui possible les relacions han de ser sempre bidireccionals i interactives.” (...) “L’acolliment, doncs, és responsabilitat de tothom. A partir d’aquí es poden realitzar plantejaments més o menys elaborats i incorporats al pla d’acollida, al pla d’atenció a la diversitat del centre, etc.; aquests plans, però, estan condemnats a no tenir èxit si no van acompanyats d’unes actituds favorables i de respecte pels altres.” (MONTON, 2001/2: 22)

M.J. Montón expressa en el seu text de manera molt evident quina ha de ser la filosofia de l’acolliment: l’actitud del que acull, un aspecte que penso és imprescindible tenir en compte per tal d’abordar coherentment el procés d’acolliment d’alumnes nouvinguts al nostres centres educatius. En els darrers anys s’ha posat un èmfasi important en realitzar uns protocols d’acollida definits que tenen com objectiu afavorir la plena integració d’aquest alumnat estranger i s’han previst determinades pautes d’actuació que vetllen perquè el procés es realitzi de manera correcta. Des del Departament d’Ensenyament s’han definit i explicitat clarament quins són els objectius d’aquest Pla d’acollida i integració. Així doncs segons el mateix Departament l’acollida i integració escolar de tot l’alumnat, amb independència de l'origen, és una de les primeres responsabilitats del centre educatiu i de tots els professionals que hi treballen. Cal entendre el Pla d’acollida i d’integració com el conjunt sistemàtic d’actuacions del centre per atendre la incorporació de tot l’alumnat, que s’han de derivar del seu projecte educatiu i que es despleguen en els altres documents de gestió (RRI, PCC, PAT, etc.), específicament les marcades en el projecte lingüístic pel que fa les actuacions lligades a l’ensenyament i l’ús de la llengua.

Els eixos bàsics del pla d’acollida i d’integració han de ser l’assumpció com a centre de la interacció cultural amb alumnat procedent d’altres països i el conjunt d’estratègies que afavoreixin la plena integració de tot l’alumnat al centre, les quals hauran d’estar recollides al Pla d’acció tutorial.

El pla d’acollida i d’integració ha d’incloure: -! Un protocol d’actuació amb tot l’alumnat de nou ingrés al centre. - Les mesures específiques per atendre les necessitats comunicatives de l’alumnat. - Les estratègies organitzatives i metodològiques per a l’atenció a la diversitat.

30

- El foment entre tot l’alumnat del coneixement i respecte envers la diversitat cultural i lingüística. - El foment, entre tot l'alumnat, de pautes d'ús de la llengua catalana. - La sensibilització de tota la comunitat escolar per a l’educació intercultural. - Les estratègies per potenciar la participació de totes les famílies en la vida del centre. - Les mesures per garantir la igualtat d’oportunitats. - Els criteris d’avaluació de les mesures d’acollida i d'integració.

En relació amb l’alumnat procedent de la immigració i davant el xoc emocional que per a aquest alumnat pot suposar l’arribada a un entorn social i cultural completament nou, el centre ha de preveure mesures específiques per tal que pugui sentir-se ben acollit i percebre el respecte envers la seva llengua, cultura i creences, i que, en un temps raonable, pugui seguir amb normalitat el currículum i adquirir l’autonomia personal dins l’àmbit escolar i social

Entre les mesures específiques que cal tenir en compte, hi haurà les següents:

• En el moment de l’acollida inicial:

-! Assegurar una acollida afable i càlida. -! Donar informació sobre el sistema educatiu i el centre d’una manera clara, concisa i entenedora. - Garantir una comunicació òptima amb la família, utilitzant el servei de traducció si escau, per tal de poder copsar totes les necessitats de l’alumne/a (físiques, afectives, emocionals, cognitives i socials). - Fer l’avaluació inicial de l’alumne/a, en la mesura que sigui possible, en la llengua familiar o d’escolarització. -! Vetllar per una correcta adscripció de curs i grup, preferentment al nivell que correspondria atenent la seva edat cronològica. -! Garantir el traspàs d’informació al tutor/a i a l’equip docent per afavorir la incorporació de l’alumne/a a l’aula. -! Facilitar el coneixement del Centre.

31

• En el disseny de l’itinerari d’integració escolar: -! Elaborar el pla de treball individual intensiu per garantir l’aprenentatge de la llengua catalana, l’accés al currículum comú i els processos de socialització. - Preveure la tutorització efectiva, vetllant pels aspectes afectius, emocionals i relacionals.

• En l’organització dels suports específics: - Garantir l’aprenentatge intensiu de la llengua catalana amb els recursos que el centre disposi (aula d’acollida). - Establir els criteris metodològics i materials curriculars per a la integració de l’alumne/a a les aules ordinàries des del primer moment. -! Fer les adaptacions o modificacions curriculars, si escau.

• En les mesures de seguiment i avaluació: - Preveure com i quan es portarà a terme i informar la família del progrés de l’alumne/a. - Fer el seguiment de les mesures educatives previstes per tal de determinar el grau de coherència amb les intencions educatives.

• En relació amb el procés de reflexió i debat: - Aprofundir en els marcs teòrics i pràctics que ajudin a millorar la convivència, l’èxit educatiu i la pràctica docent. - Detectar necessitats i impulsar processos formatius de la comunitat educativa.

L’aprenentatge de la llengua de l’escola és una de les primeres necessitats de l’alumnat que, sense conèixer-la, s’incorpora a les escoles de Catalunya. Per això, a més de les activitats docents dedicades directament a l'ensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-li’n l’aprenentatge adreçant-s’hi habitualment en català, utilitzant les estratègies adequades per facilitar la comunicació, a fi de donar-li models d’ús i integrar-lo progressivament en els aprenentatges de les diferents àrees del currículum.

32

3.1- L’aula d’acollida

La creació de les aules d’acollida que entren en funcionament el curs 2004-5 amb una dotació de 565 tutors en centres públics i 100 en concertats, són conseqüència directa de la filosofia d’actuació recollida en el Pla LIC, que contempla que l’alumne estranger ha d’estar plenament integrant en el centre docent al que pertany i que deixa de banda les TAE que no afavorien aquest procés d’integració real ja que eren percebudes com quelcom aliè al centre i sovint els alumnes que assistien a les TAE no estaven adscrits al centre on s’impartien les classes. Les TAE es converteixen ara en un recurs excepcional adreçat a l’alumnat que s’incorpora al sistema educatiu de Catalunya durant l’ESO amb desconeixement de les dues llengües oficials i amb greus dèficits de formació inicial, proporcionant a aquest alumnat una aproximació ala sistema educatiu del país i introduir-lo al coneixement bàsic del català.

Actualment, però, amb les aules d’acollida s’aconsegueix una major implicació dels centres ja que cada aula està adscrita a un centre concret i els alumnes que atén pertanyen a aquest exclusivament . D’aquesta manera l’alumnat estranger se sent més identificat i integrat i tot el centre acollidor s’aboca a facilitar aquest procés posant en marxa les estratègies i els recursos organitzatius adients.

Les aules d’acollida es basen en la figura del tutor que s’ocupa de l’atenció a aquests alumnes nouvinguts de forma immediata i que te cura del seu aprenentatge de la llengua catalana treballant amb una estructura organitzativa concreta que preveu determinades mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars específics, etc., per realitzar un aprenentatge intensiu del català. Alhora va facilitant també progressivament la integració de l’alumne a l’aula ordinària. Les aules d’acollida són percebudes per tant com un recurs temporal, no més de dos anys, i on la totalitat d’hores que pot romandre l’alumne no supera les 18 setmanals dedicant la resta a activitats lectives compartides amb la resta de companys. A mesura que augmenten els coneixements de la llengua pot augmentar el nombre d’hores que assisteix a l’aula ordinària.

Es evident que pels alumnes nouvinguts el tutor de l’aula d’acollida es converteix en el referent principal i com veurem en el darrer apartat del treball s’estableixen sovint lligams afectius que persisteixen quan l’alumne ja està integrat a l’aula ordinària. Això però no ha de fer oblidar que el tutor no és el responsable exclusiu d’aquests alumnes i que tot el centre te la responsabilitat de vetllar per oferir un projecte educatiu adient. En aquesta línia el centre ha de preocupar-se per exemple per establir lligams de col·laboració i comunicació amb les famílies, per la coordinació amb els serveis externs al centre, per establir mesures organitzatives que permetin coordinar tots els docents

33

implicats en el procés, realitzar el seguiment dels alumnes i l’acció tutorial que garanteixi la coordinació amb l’equip docent i la incorporació progressiva de l’alumne a l’aula ordinària, etc.

En relació a tot això s’estableix la necessitat d’una formació permanent que contribueixi a l’adaptació dels centres i els prepari per a l’acollida de l’alumnat nouvingut.

La formació per als centres amb aula d’acollida

La formació permanent ha de contribuir de manera central a l’adaptació dels centres per a l’acollida de l’alumnat nouvingut. Entenent la formació permanent com l’acció formativa per adequar les competències actuals del professorat a les noves realitats, el contingut d’aquesta formació ha d’estar clarament en consonància amb els mateixos objectius que es proposa en aquest Pla de llengua i cohesió social.

D'altra banda, la concepció inclusiva de l’acollida de l’alumnat nouvingut marca una orientació ben definida pel que fa a la formació: cal incloure-hi tots els aspectes que fan referència a l’acolliment emocional, a l’educació en valors i en convivència, al desplegament de les capacitats i les competències comunicatives, als aspectes del currículum d’acord amb la diversitat, etc. Pensant en els centres en concret, cal desplegar una actuació de formació global i integrada que tingui en compte tots els elements en què s’estructura un centre educatiu (de Primària o de Secundària). Per això es proposa un conjunt d’actuacions diferenciades per a cada un dels nivells i persones del centre educatiu.

Formació per al tutor o tutora d’acollida

La importància d’aquesta figura fa que l’opció del Departament d’Educació sigui la de demanar als centres educatius que hi destinin una persona amb prou experiència i professionalitat, reconeguda per la resta del professorat, per la seva autoritat i prestigi.

La formació que ha de rebre ha de contemplar, entre altres, continguts

referits a: a) Ensenyament i aprenentatge de segones llengües: Avaluació inicial, treball per tasques comunicatives, programació (fixació d’objectius i treball per capacitats), gestió de l’aula, recursos (TIC, suport audiovisual, materials escrits, material oral). b) Coneixement de l’alumnat: Llengües de partida, cultures i tradicions de partida (incloent-hi sistema educatiu, visió o conceptualització de l’educació, etc.), relacions familiars.

34

c) Tutoria: Drets i deures de l’alumnat, mediació, relació amb la família, relació amb el centre, dinàmica de grups, educació emocional… d) Adaptacions del currículum: Tècniques per a l’alumnat d’incorporació tardana.

Formació per a l’equip directiu

La importància de la figura dels membres de l’equip directiu (director/a, cap d’estudis, coordinador/a pedagògic en el cas de secundària, secretari/a) és especialment rellevant en una concepció inclusiva de l’acollida de l’alumnat nouvingut. Per a una bona acollida, cal comptar decididament amb la complicitat i bona acceptació per part de l’equip directiu. A més, la necessitat de conjuminar elements organitzatius per fer més fàcil la integració de l’alumnat nouvingut amb la resta de l’alumnat, i de les famílies amb la comunitat educativa, els membres de l’equip directiu han d’ajudar i facilitar el procés i organitzar de manera comprensiva tota l’estructura del centre.

Per això es proposa que la seva formació vagi orientada a reelaborar el

projecte del centre en totes les dimensions: Projecte educatiu, Projecte lingüístic, Pla d’acollida, Pla d’acció tutorial, Pla d’entorn.

Els continguts concrets per donar resposta a aquests reptes han de versar sobre aquests continguts:

- coneixement de la normativa legal. - gestió de recursos humans i dinamització d’equips. - procediment per a l’elaboració d’un pla d’acollida. - coneixement dels recursos socioeducatius de l’entorn. - elaboració d’un pla d’entorn. - coneixement i utilització dels serveis educatius. - resolució de conflictes. - les TIC aplicades a la gestió. - atenció a la diversitat. - coordinació amb altres centres: Primària, Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius… - relació amb les famílies. - !Interculturalitat. - experiències d’altres països.

Formació per a la resta del professorat

1-. Tutors/es: Com a responsables dels grups a què s’integraran els alumnes nouvinguts, han de dominar a fons diverses tècniques per facilitar l’acolliment al grup ordinari de l’alumne/a tot just després de la seva estada a l’aula d’acollida. En aquest sentit, es proposen els continguts següents, a més dels generals per a la tutoria:

35

- Dinàmica de grups - Mediació i convivència escolar. -! Temes d’interès per desvetllar la curiositat i l’interès dels alumnes. -! Acollida. -! Tècniques de comunicació oral. -! Tutoria entre iguals. !- Interculturalitat. -! Experiències d’altres països.

2-. Caps de Departament (Secundària) / Responsables de cicle (Primària i Secundària):

La tasca com a responsables d’un equip humà ha de portar a una formació de caire netament relacionada amb la gestió dels recursos humans. Com a líders del departament didàctic, a més, han de tenir autoritat i coneixements suficients com per orientar el treball de la resta de l’equip del departament. El contingut de la seva formació hauria de tractar nuclis com els següents:

-! Adaptació del currículum. -! Competències bàsiques. -! Organització de mesures i dispositius de reforç. -! TIC a l’àrea o al nivell. -! Gestió de recursos humans. -! Dinamització de les reunions.

3- Professorat en general: Per a la resta del professorat (tant de Primària,

com de Secundària), la formació per a l’acollida de l’alumnat nouvingut hauria d’estar relacionada amb alguns dels aspectes anteriors, però potenciant-ne més el caràcter general. Així, hi trobaríem:

- Adaptació curricular. -! Estratègies d’aula. -! Treball cooperatiu entre alumnes. -! Tècniques específiques per als alumnes d’incorporació tardana. -! Recursos en TIC i altres. - !Interculturalitat. -! Acollida emocional.

36

4- ELS CENTRES ACOLLIDORS

Hem dividit aquest apartat del treball en dues parts. En la primera presentem els vuit centres on hem realitzat el treball de camp tot atenent a cinc items:

- Característiques del centre - Entorn - Característiques de l’aula d’acollida - Organització de l’aula - Sistema d’avaluació

A partir d’aquests cinc punts tractem d’analitzar tant la tipologia i característiques dels centres com de l‘entorn on s’ubiquen i també, per altra banda, les característiques de les diferents aules d’acollida atenent de manera especial a la seva organització i al sistema d’avaluació que utilitzen cada una d’elles ja que aquests dos darrers elements són específics de cada aula i penso que es interessat mostrar quines estratègies i mecanismes de treball s’empren en cada cas concret. D’aquesta manera observem que alguns tutors utilitzen el model d’avaluació proposat pel Departament4 mentre que d’altres no el consideren prou operatiu i han elaborat un model particular, també pel que fa referència a l’organització dels grups hi ha importants diferències en la manera com es divideixen els grups (per nivells d’aprenentatge del català, per nivells acadèmics i d’edat, separant els que procedeixen de països de llengua hispana de la resta...) en general aquesta elecció respon sovint a motius concrets que tenen a veure amb la composició de l’alumnat, les estratègies organitzatives del centre acollidor, la disponibilitat de professors i aules, etc. Per altra banda s’observen també diferències en quant a aspectes metodològics especialment en relació a la preferència per l’ensenyament només del català o be la introducció més o menys àmplia de continguts d’altres matèries com ciències socials, ciències naturals, matemàtiques, etc.

En la segona part presentem un material variat que ha estat cedit pels diferents centres acollidors i que pensem pot ser d’utilitat pels docents que treballen amb alumnat nouvingut ja que es tracta d’experiències i materials que s’han treballat als diversos centres analitzats i que hem seleccionat perquè penso que poden aportar idees interessants i valides per al treball amb aquests alumnes.

4 El model d’avaluació proposat pel departament es pot veure a l’apartat 1.2 del nostre treball.

37

CENTRE Nº 1

Nom del centre: IES JAUME HUGUET Localitat/ Comarca: VALLS. ALT CAMP Nivells Educatius: ESO, BATXILLERAT, CICLES FORMATIUS DE CICLE MITJÀ i SUPERIOR Nº d’alumnes: 786 Nº Personal docent: 81

38

L’ENTORN

L’IES Jaume Huguet es troba situat a la ciutat de Valls, capital de l’Alt Camp i amb una població de 22.851 habitants. La ciutat compta amb un altre centre de Secundària i entre els dos donen cobertura a una comarca de 38.824 habitants on només existeix un altre centre de secundària situat a la localitat d’Alcover. El creixement de la població observat durant els darrers anys ha motivat la concessió de dos nous centres de secundària que seran construïts properament, un a Valls i un altre a El Pla de Santamaría.

L’Alt Camp acull un important contingent de població immigrant que es situa entorn al 10 %, la major part procedent del Marroc, tot i que darrerament ha crescut molt la població procedent de Sudamèrica. Bona part d’aquesta població treballa a l’agricultura – un sector encara important en moltes localitats de la comarca -, el sector domèstic o la construcció.

Dins el nucli urbà de la ciutat de Valls observem una important concentració d’ immigrants especialment d’origen nordafricà en determinats barris que corresponen al nucli antic de la localitat i que fomenta un fenomen de ghetització important que es trasllada també a la concentració d’alumnat immigrant en determinats centres d’ensenyament tant de primària com de secundària obeint a una específica política municipal que fomenta aquests processos de jerarquització i concentració.

L’AULA D’ACOLLIDA

L’aula d’acollida compta amb dos tutors: la Glòria Flores i el Joan Rion. Atenen a un total de 20 alumnes del quals 10 són marroquins , 7 sud-americans, 1 francès, 1 ucraïnès i 1 espanyol . D’aquests alumnes quatre s’han anat incorporant al llarg del curs com a resultat de la matrícula viva

Disposen d’un únic espai o aula de petites dimensions on es fa difícil atendre i fins i tot seure a tots els alumnes, la qual cosa fa que les hores en que comparteixen l’aula tots els alumnes siguin bastant caòtiques i complicades d’organitzar. L’aula disposa d’una dotació de quatre ordinadors i de divers material específic com llibres, jocs, murals...

A nivell metodològic a més d’impartir classes de llengua catalana el Joan i la Glòria han optat per introduir també, per aquells alumnes que ja dominen una mica la llengua, continguts de ciències socials i de ciències naturals ja que consideren que és més interessant i motivador pels alumnes i a l’hora els ajuda en l’aprenentatge d’aquestes matèries quan s’integren a l’aula d’acollida.

39 40

41

CENTRE Nº 2

Nom del centre: IES JAUME I Localitat/Comarca: SALOU. TARRAGONÈS Nivells Educatius: ESO, BATXILLERAT, CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ Nº alumnes: 719 Nº docents: 70

42

L’ENTORN

L’IES Jaume I es troba a la ciutat de Salou que compta amb una població de 20.139 habitants i amb un altíssim saldo migratori superior al 50%. En tractar-se d’una ciutat amb un gran potencial turístic (més del 75% de la població treballa en el sector de serveis) produeix una atracció forta respecte a la població immigrant que s’hi ha assentat en els darrers anys en un constant increment. A diferència d’altres localitats de la província on predominen els immigrants d’origen nordafricà, a Salou pràcticament no trobem magrebins ja que han estat desplaçats per altres col·lectius com subsaharians, llatins, etc. De tota manera la ciutat és un exemple de diversitat cultural on hi trobem representats ciutadans de moltíssimes nacionalitats diferents, cosa que evidentment és reflexa en els diferents centres educatius de la localitat.

La gran presència d’immigrants i la constant afluència de turisme estranger aporten a Salou unes característiques molt especifiques i particulars que contribueixen a un tarannà força cosmopolita on la diferència sembla ser la norma habitual i els conflictes menors que en altres poblacions amb altes taxes d’immigrants.

L’AULA D’ACOLLIDA

L’aula d’acollida compta amb una tutora a temps complert, la Montse Abella i dos tutores que gaudeixen de reducció de mitja jornada, la Carme Andrade i l’Antònia Ferré. Un altre professora del centre cobreix les tres hores que manquen. L’aula atén a 33 alumnes entre els quals hi ha molt diverses nacionalitats: 3 búlgars, 1 indi, 1 paquistanès, 6 colombians, 2 dominicans, 1 romanès, 3 russos, 1 ucraïnès, 2 porto-riquenys, 5 senegalesos, 1 marroquí, 1 veneçolà i 6 procedents de països de la Unió Europea. Bona part d’aquests alumnes han anat incorporant-se al llarg del curs com a resultat de la constant matrícula viva que cal atendre .

L’aula d’acollida és un espai gran dotat de 9 ordinadors, però a més es disposa de dues aules més per poder dividir els grups per nivells i poder realitzar una atenció més específica a les necessitats de cada alumne. Una predisposició molt positiva per part de l’equip directiu ha facilitat poder accedir a importants recursos humans i materials i a comptar amb un bon recolzament en tots els projectes que s’endeguen per tal d’afavorir la integració dels alumnes nouvinguts. La gran implicació de la coordinadora LIC del centre , ha permès posar en marxa diversos projectes com “Padrins” o “Estiu Jove Estiu en Català” que afavoreixen aquest procés d’integració.

Després de molt temps d’experiència i treballs realitzats sobre aquests temes, la Carme i l’Antònia s’inclinen metodològicament per l’ensenyament de llengua catalana exclusivament sense introduir continguts d’altres matèries i per aprofitar l’espai ampli de l’aula per realitzar conjuntament amb tots els alumnes activitats participatives i de grup durant determinades hores setmanals.

43

44

45

CENTRE Nº 3

Nom del centre: SES SANT SALVADOR Localitat/comarca: TARRAGONA, TARRAGONÉS Nivells Educatius: ESO Nº alumnes: 220 Nº de docents: 28

46

L’ENTORN

Sant Salvador és un barri obrer situat a les afores de Tarragona. La seva creació respon a l’arribada de un important contingent migratori als anys setanta del segle XX atret pel desenvolupament industrial de la ciutat i que procedia majoritàriament de comarques rurals de Catalunya i de comunitats menys desenvolupades econòmicament com Andalusia o Extremadura. En els darrers anys però el bari ha viscut profundes transformacions i s’ha produït un cavi en la tipologia i origen de la població ja que molt dels seus habitants han venut els seus habitatges per establir-se a altres zones i aquests, de baix cost, han estat adquirits majoritàriament per immigrants, especialment d’origen nordafricà.. El recel i rebuig que això ha provocat entre la població autòctona es perceptible també entre l’alumnat que de vegades manifesta prejudicis enfront als immigrants especialment magrebins. En general podem constatar també que predomina un alumnat de classe social modesta i amb un nivell acadèmic no massa alt i que utilitza sovint el castellà com a llengua vehicular.

El resultat d’aquest procés migratori produït en pocs anys és que actualment el barri acull un important percentatge de població immigrant que també utilitza el castellà com a llengua vehicular, ja que aquesta és la que usen majoritàriament els habitants del barri (un fenomen fàcilment perceptible amb una simple passejada per les botigues i establiments del barri). Darrerament s’ha endegat en el barri de Sant Salvador un pla educatiu d’entorn, que tot i haver començat l’any 2004 ha realitzat ja una important tasca en aquest sentit partint de la idea de tractar d’involucrar les diferents associacions i entitats del barri en aquest projecte. Val a dir que l’associacionisme ha jugat tradicionalment un paper molt important en la vertebració del teixit social del barri i per tant s’ha tractat d’aprofitat aquest element per tal de promoure diferents activitats i projectes que permetin assolir els objectius del Pla d’entorn.

L’AULA D’ACOLLIDA

L’aula d’acollida compta amb dos tutores la Rosa Carbó i la Lluïsa Rovira que veuen complementada la seva tasca per dos professores més que hi dediquen algunes hores, la Maíte Díaz i l’Àngels Bofarull . Actualment tenen 29 alumnes a l’aula entre els que predominen els marroquins (21 en total en front a 4 llatinoamericans, 2 ucraïnesos, 1 romanesa i 1 moldau.

A nivell organitzatiu els grups s’han dividit seguint criteris d’edat; així s’ha fet un grup format per alumnes de 1er cicle d’ESO i un altre format per alumnes de 2on cicle ja que segons expliquen tenen necessitats educatives i personals diferents. A banda s’ha creat un grup format específicament per alumnes procedents de països llatinoamericans que van a l’aula d’acollida només unes

47

poques hores setmanals. Segons ens expliquen les tutores és impossible donar atenció a tots els alumnes nouvinguts i per tant els llatins se’ls manté menys hores a l’aula d’acollida perquè tenen generalment més facilitat per aprendre el català que un marroquí, un ucraïnès o un moldau per posar algun exemple.

L’aula d’acollida és un espai petit que, tot i les dimensions reduïdes, resulta suficient per atendre els alumnes donada la distribució dels grups abans exposada. Compta amb material divers, llibres, murals, jocs i una dotació de quatre ordinadors.

Metodològicament han optat per treballar dins l’aula d’acollida continguts d’altres àrees com matemàtiques, ciències socials, naturals, etc. i és sorprenent veure el ritme que imprimeixen a les seves classes en quant la l’exposició de continguts de tota mena i la resposta positiva que obtenen de l’ alumnat especialment entre els nois i noies de 1er cicle.

48

49

50

51

CENTRE Nº 4

Nom del Centre : IES VIDAL I BARRAQUER Localitat/Comarca: TARRAGONA (TARRAGONÈS) Nivells Educatius: ESO, BATXILLERAT, CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I SUPERIOR Nº Alumnes: 1200 Nº Docents: 118

52

L’ENTORN

El centre es troba situat al centre de la ciutat de Tarragona , tot i que acull dues línies d’ESO la major part de l’alumnat pertany a educació postobligatòria i especialment cicles formatius de grau mitjà i superior. Resulta sorprenent comprovar que els alumnes estrangers representen més del 30% del total d’alumnes del centre i que amb només dues línies de ESO s’atenen a l’aula d’acollida a 38 alumnes nouvinguts i aquest nombre correspon només als arribats aquest any, ja que resulta impossible atendre als de segon any amb els recursos materials i humans amb que compta el centre, Evidentment aquesta concentració elevada d’alumnat nouvingut és resultat d’una determinada política municipal que tendeix a matricular aquests alumnes en determinats centres, mentre que d’altres centres de la mateixa ciutat atenen un percentatge reduït.

La gran diversitat en l’origen dels immigrants que assisteixen al Vidal i Barraquer, divuit en total, ens posa de manifest la realitat que es viu actualment a la ciutat de Tarragona immersa en un procés d’arribada d’una nombrosa població immigrant entre la que el col·lectiu llatinoamericà és cada cop més important, però que compta també amb un important col·lectiu magrebí, xinès, romanès, etc. que estan transformant la ciutat amb manifestacions visibles com per exemple comerços, restaurants de variada gastronomia, música, cultura, etc. Es precisament l’arribada de població immigrant la que ha contribuït clarament al creixement de la ciutat que ara arriba als 128.152 habitants , un procés que trobem també reflectit en el creixement total de les diverses comarques que composen la província amb 212.520 habitants dels quals 66.433 son estrangers.

L’AULA D’ACOLLIDA

L’aula d’acollida compta amb dues tutores, la Maite Serrano i la Montserrat Vives, tot i que l’horari es completa amb altres professors que fan algunes hores a l’aula. Han d’atendre 38 alumnes de divuit nacionalitats diferents (“la diversitat, dintre de la diversitat”, com l’han definit), entre els quals predominen els d’origen llatinoamericà (Colòmbia, Xile, Argentina, Uruguai...). Aquest elevat nombre d’alumnes acompanyat d’insuficients recursos humans fa impossible poder atendre els alumnes nouvinguts de segon any tot i que reconeixen que molt sovint no tenen encara prous coneixements del català i els caldria el reforç de l’aula d’acollida. Aquesta situació ha fet que darrerament s’hagi redactat un informe que posa de manifest la situació que viu el centre i que s’ha fet arribar a l’inspectora del Departament per tal de donar-hi la solució adient.

53

El centre ha disposat dues aules per l’atenció a l’alumnat nouvingut que s’ha distribuït en dos grups per nivell d’edat: un grup pel primer cicle d’ESO i un altre pel segon cicle. Dins l’aula els professors han optat metodològicament per treballar sobretot la llengua catalana.

Les tutores de l’aula d’acollida tenen molt interès en que els alumnes nouvinguts s’integrin al centre i donin a conèixer els seus companys les seves tradicions i cultura . Darrerament han organitzat una exposició de murals en aquest sentit i promouen tota mena d’activitats culturals que mostrin la diversitat al centre com per exemple el recolzament als grups de música que diversos alumnes estrangers han format i que te molt a veure amb la important representació d’alumnes llatins que el centre acull i que mostren gran interès per les manifestacions musicals i artístiques en general.

54

55

56

CENTRE Nº 5

Nom del centre: IES GAUDÏ Localitat/ Comarca: REUS / BAIX CAMP Nivells Educatius: ESO, BATXILLERAT Nº Alumnes: 564 Nº Docents: 66

57

L’ENTORN

L’IES Gaudí es troba situat al barri del mateix nom a la ciutat de Reus. Segon municipi en nombre d’habitants de la província de Tarragona, Reus compta actualment amb 99.505 habitats i en els darrers anys s’ha instal·lat un important contingent d’immigrants entre els que predominen els d’origen nordafricà. La relació de la població autòctona amb aquesta població immigrant no ha estat exempta de conflictes durant aquest temps, com per exemple l’enrenou derivat de la construcció de la mesquita que ha portat nombroses discussions i disputes entorn al lloc de la seva ubicació.

En general la població immigrant establerta a Reus s’ha instal·lat en barris determinats on observem una proporció alta d’estrangers i el barri Gaudí s’ha convertit precisament en un entorn favorable per l’assentament d’immigrants ja que s’ha produït un procés de substitució de la població original del barri (en bona part immigrants arribats a la dècada dels setanta del segle passat) per estrangers en vendre els primers els seus habitatges i traslladar-se a altres zones de la ciutat.5 (S; Salvador ídem ). Aquest procés ha afavorit que s’hagi produït un important contingent d’alumnes nouvinguts al barri que han de ser escolaritzats en algun dels dos centres de secundària més propers a la zona. En aquests cas la política municipal s’ha decantat per matricular a la major part d’aquests a l’IES Gaudí, afavorint la tendència a la concentració en centres determinats que venim observant en diversos municipis analitzats.

La llengua vehícular del barri sembla ser majoritàriament el castellà i això es trasllada al centre educatiu on bona part dels alumnes utilitzen majoritàriament el castellà per comunicar-se entre ells.

Malgrat la important presència d’estrangers al centre , entorn al 25%, els conflictes són poc freqüents i hi ha bona disposició en general per part dels alumnes per participar en les activitats de caire intercultural que es realitzen al centre o per integrar-se en programes d’acompanyament de nouvinguts com el programa “ Els Referents” organitzat des de l’Ajuntament de Reus en diversos centres educatius de la ciutat o el de “Grup de Conversa” recentment iniciat per la coordinadora LIC del centre, la Carme Fonoll.

L’AULA D’ACOLLIDA

L’aula d’acollida compta amb dues tutores: L’Olga Escoda i la Sara Pedrell. La primera té ja una extensa experiència en l’atenció a alumnat nouvingut ja que ha estat vinculada a les TAE des de la seva creació i actualment s’ha incorporat a les aules d’acollida. Les dues atenen a un total de 37 alumnes nuovinguts que majoritàriament són d’origen marroquí, tot i que trobem també 3 romanesos, 1 rus, 1 algerià i 3 xinesos.

5 El procés viscut al barri Gaudí és molt similar a l’observat al barri de Sant salvador de Tarragona.

58

Disposen de dues aules on divideixen els alumnes en dos grups: una pel

primer cicle d’ESO amb 20 alumnes i l’altre pels alumnes dels segon cicle que son actualment 17.

Metodològicament han optat per treballar dins l’aula d’acollida continguts d’altres matèries que es van introduint de manera progressiva, començant primer per mates i ciències naturals i després socials, que tenen un vocabulari específic mes complexa, d’aquesta manera els alumnes, ens diuen, mostren més interès i motivació que si només fan continguts de llengua catalana .

Des de l’aula s’intenta fer participar els alumnes nouvinguts en les diverses activitats que organitza el centre per fomentar la interculturalitat i el diàleg , així per exemple s’han organitzat darrerament uns tallers de cuina on han tingut l’oportunitat de mostrar als altres companys les seves tradicions gastronòmiques i compartir un espai comú de comunicació que pot ajudar a la millor integració d’aquests alumnes nouvinguts en la vida del centre i a sentir que formen part d’aquest.

59

60

61 62

63

CENTRE Nº 6

Nom del centre: IES CAMÍ DE MAR Localitat/Comarca: CALAFELL / BAIX PENEDÉS Nivell d’Estudis: ESO, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS Nº Alumnes: 780 Nº Docents: 82

64

L’ENTORN

Calafell és una població costanera ubicada al Baix Penedès que, seguint la tònica general de la comarca, ha viscut un important creixement de població que dona actualment un cens de 18.905 amb un saldo migratori superior al 50%. Aquest procés s’ha observat també en el conjunt de la comarca que arriba ja als 79.967 com a resultat de l’establiment de nova població atreta per la forta demanda de ma d’obra en el sector turístic i sobretot en la construcció. No es tracta però únicament de població procedent de l’estranger – que sumen actualment més de 8000 nous habitants- sinó que un ampli percentatge dels nous pobladors de la comarca (6800) i de la localitat que ens ocupen procedeixen de comarques barcelonines que troben aquí feina i un nivell de vida més barat que a la perifèria de Barcelona on, per exemple, els preus de l’habitatge són molt més elevats.

Es tracta en general d’una població amb una situació socio-econòmica modesta i amb un baix nivell acadèmic. La llengua emprada es majoritàriament el castellà.

A aquest contingent de població cal afegir els immigrants estrangers que procedeixen d’altres països entre els que el col·lectiu majoritari és encara el nordafricà , tot i que la presència de llatinoamericans es cada cop més nombrosa, seguida de immigrants procedents de Romania o de l’est d’Europa. Aquest percentatge elevat de població immigrant s’evidencia clarament analitzant les dades d’alumnes matriculats al centre Camí de Mar o trobem 116 immigrants estrangers sobre un total de 800 alumnes. D’aquest trobem que els llatinoamericans amb una representació de 52 alumnes son el col·lectiu majoritari seguit dels marroquins que són actualment 36.

La presència de migració estrangera a Calafell és, però, un fenomen amb diversos anys de desenvolupament i com a conseqüència d’aquest s’ha produït un cert clima de rebuig per part de la població autòctona sobretot vers la població marroquí que també s’ha reflectit en incidents viscuts dins el centre Camí de mar. Actualment, però, sembla que el clima relacional dins el centre és bo, llevat de petits incidents aïllats, i des de l’equip directiu i el claustre de professors es lluita per fomentar el diàleg i la convivència . N’és un bon exemple d’aquesta política el Servei de Mediació endegat el curs passat i que està assolint un gran èxit entre els alumnes.6

6 podrem veure aquest projecte en el darrer apartat del treball

65

L’AULA D’ACOLLIDA

L’aula d’acollida compta amb una tutora a temps complert, la Joana Prieto i dos tutors que gaudeixen d’una reducció de mitja jornada, la Maite Gironès i el Joan Olivella. La coordinadora LIC del centre, la Rosa Berenguer, també fa tres hores de classe a l’aula. Atenen a un total de 31 alumnes dels quals la meitat pràcticament són marroquins (15) i hi ha diversos llatinoamericans (4 argentins, 4 uruguaians, 2 colombians), 1 romanès, 1 russa, 3 brasilers , 1 francès i 2 espanyols. Aquesta distribució per nacionalitats contrasta amb el fet que hem observat anteriorment de la presència majoritària de llatins per sobre dels marroquins.

Disposen de dues aules que permeten treballar separadament amb els

alumnes segons les seves necessitats específiques i organitzen els alumnes dividint-los en tres nivells: nivell de lecto-escriptura pels que acaben d’arribar i no coneixen res de la llengua, un nivell inicial pels que ja han assolits uns coneixements mínims i un nivell de desenvolupament Per aquells alumnes que es troben ja en un nivell més avançat.

Metodològicament opten per treballar únicament continguts de llengua catalana i no introdueixen continguts d’altres matèries per tal de prioritzar la competència lingüística.

66

67

CENTRE Nº 7

Nom del centre: IES Andreu Nin Localitat/ Comarca: EL VENDRELL/ BAIX PENEDÉS Nivell d’Estudis: ESO, BATXILLERAT, CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I SUPERIOR Nº d’alumnes: 889 alumnes Nº de docents: 101

68

L’ENTORN

L’IES Andreu Nin és un dels dos centres públics d’ensenyament secundari ubicats al Vendrell. El gran creixement de població que ha viscut la comarca en els darrers anys, com ja hem assenyalat anteriorment 7 es manifesta també amb força a la capital de la comarca que ha crescut de manera espectacular fins a arribar als actuals 30.225 habitants. El fet que entre ells hi hagi una important població immigrant ha generat un sentiment de rebuig que s’adreça sobretot als immigrants d’origen marroquí i que ha tingut una repercussió a nivell polític amb la creació d’un partit de tarannà xenòfob que ha assolit representació a l’ajuntament de la ciutat i que compta amb un recolzament popular de certa magnitud.

Evidentment el clima xenòfob es manifesta també de vegades al centre, tot i que els incidents no solen ser importants i es limiten a petites baralles o enfrontaments verbals . Tot i així s’observa que en bona part dels alumnes autòctons i ha un rebuig vers els immigrants i uns prejudicis de caire xenòfob que el centre tracta de compensar amb una educació que prioritzi temes de convivència i interculturalitat, tot i que pesa molt entre els nois i noies els prejudicis que hi ha en el seu entorn social i familiar.

Igual que s’observa a l’IES Camí de Mar de Calafell també al centre Andreu Nin predomina un alumnat que usa el castellà com a llengua vehicular i que procedeix molt sovint de comarques barcelonines.

El ràpid creixement de la ciutat i de la comarca en general ha generat la presència d’un importat contingent d’alumnes que es troben en una situació social desfavorable i que presenten per tant risc de marginació i exclusió. Com a conseqüència s’ha plantejat la creació d’un projecte pioner que es gestionarà conjuntament entre el Consell Comarcal i el Departament d’Ensenyament que consisteix en la habilitació d’unes aules especials d’estudi assistit per ajudar a aquests nois noies a superar les dificultats que trobem al medi escolar.

L’AULA D’ACOLLIDA

L’aula d’acollida compta amb una trentena d’ alumnes entre els que predominen els marroquins (14) i amb altres alumnes procedents Llatinoamèrica (Colòmbia, Argentina, Equador, Perú) i de l’Europa de l’Est (Bulgària, Geòrgia, República Txeca), Brasil, Xina, etc.

Els atenen dos tutors, l’Albert Rovira la Núria Garduño, amb poca experiència en aquesta tasca però que hi posen tot l’esforç i la il·lusió. La coordinadora Lic del centre, la Dolors Solé, hi està dues hores més. 7 El procés del Vendrell és similar al de Calafell i en general de una bona part de les localitats de la comarca que estan vivint un creixement espectacular en els darrers anys.

69

L’organització de l‘aula per atendre correctament els alumnes es complexa en un centre amb tants alumnes d’ESO i costa adequar els horaris individualitzats de cada alumne nouvingut a l’organització general del centre de manera que s’ha optat per barrejar els alumnes adaptant-se per no coincidir amb els horaris que corresponen a l’aula ordinària. Poca cosa més es pot fer quan es disposa només d’un únic espai per aula d’acollida i quan els dos tutors només coincideixen quatre hores del seu horari setmanal i per tant només durant aquestes poden treballar separant els alumnes en diferents nivells segons el grau de competència en la llengua.

Pel que fa a la metodologia han optat per treballar només continguts de llengua catalana o introdueixen continguts d’altres matèries, quelcom que seria, per altra banda, complicat d’organitzar donar que els alumnes estan barrejats sense seguir criteris d’edat ni de curs acadèmic i per tant els explicar aquests continguts no seria gaire operatiu. De tota manera el centre organitza agrupaments flexibles i els alumnes nouvingts en incorporar-se a l’aula ordinària ho fan habitualment en el grup menys avançat per poder seguir més fàcilment les explicacions dels professors.

70

71

72

CENTRE Nº 8

Nom del centre: IES TERRA ALTA Localitat/Comarca: GANDESA/ TERRA ALTA Nivell d’Estudis: ESO, BATXILLERTAT, CICLE DE GRAU MITJÀ Nº d’alumnes: 550 Nº de docents: 56

73

L’ENTORN

El centre es troba Gandesa, capital de la Terra Alta, localitat de 3028 habitants, situada en una de les comarques menys poblades de Catalunya amb tant sols 12.724 habitants i amb una economia i una realitat social encara molt arrelada al camp, un sector que malgrat els daltabaixos es manté viu a la comarca per la importància del sector vitivinícola. El baix desenvolupament de sectors com la indústria o el turisme han atret tradicionalment poca migració tot i així en els darrers anys s’observa un important increment de la taxa migratòria que ens dona més d’un 10% de població immigrant repartits entre Gandesa i diferents localitats de la comarca. Entre els immigrants predomina el col·lectiu d’origen romanès amb més de 600 efectius. Malgrat ser una migració que s’ha concentrat en poc temps i dins un territori poc poblat, la població autòctona no sembla mostrar un rebuig fort pels immigrats que s’integren en el teixit social amb relativa facilitat si ho comparem amb el que hem observat a altres comarques.

En general l’alumnat del centre procedeix de famílies catalanoparlants i molt arrelades al territori, de manera que l’IES Terra Alta és, entre tots els estudiats, el que presenta un nivell d’ ús del català més elevat entre els alumnes autòctons, la qual cosa fomenta que els alumnes nouvinguts també usin el català habitualment com a llengua de comunicació habitual.

L’AULA D’ACOLLIDA

La Mercè Gimeno és la tutora de l’aula d’acollida i la Mercé Ongay, psicopedagoga hi imparteix quatre hores més. Atenen actualment un total de 13 alumnes, cinc alumnes romanesos que van començar el curs a l’aula d’acollida s’han integrat ja a l’ordinària tot i que cursen a l‘aula d’acollida un crèdit variable de reforç de llengua catalana. La resta d’alumnes son també majoritàriament romanesos, 9 del total, un alumnat generalment ben integrat, que aprèn amb facilitat el català i que acredita un nivell acadèmic adient. La resta del grup està format per 2 anglesos, 1 sud-africana i 1 colombià.

Disposen d’una única aula on gairebé mai hi ha més de nou alumnes junts, la qual cosa permet treballar de manera individualitzada i atendre als alumnes en les seves necessitats educatives específiques. Metodològicament es treballen sobretot continguts de llengua catalana, tot i que la Pilar sol dedicar les seves hores a introduir continguts d’altres matèries.

Des de l’aula d’acollida es promouen sovint activitats per fomentar la integració dels alumnes nouvinguts dins el centre que sempre són ben acollides i recolzades per un equip directiu molt sensibilitzat i participatiu. També es promouen activitats que engresquin i motivin aquests alumnes com exemple la redacció d’una petita revista on ells són els redactors dels articles.

74

La dilatada experiència en l’acolliment a alumnat nouvingut per part de la Mercé, la gran implicació en el seu treball i unes condicions de treball més adients que en altres centre per les característiques d’aquest: una tipologia d’alumnat molt homogènia i amb un nivell acadèmic generalment bo, treball amb grups reduïts inferiors a 9 alumnes, un recolzament total per part de l’equip directiu, etc. fan que la tasca que es realitza a l’aula d’acollida de Gandesa sigui particularment efectiva i doni resultats molt satisfactoris. Tot i així el treball és costant i és un dels pocs centres que ja ha projectat el PII 8 treballant els diversos aspectes que composen aquest.

8 Podem veure el PII al darrer apartat del treball

75

76

77

5.- DOCUMENTS I MATERIALS En aquest apartat del treball mostrem diversos document i materials que

ens facilitat els companys i companyes dels diferents centres on hem realitzat el treball de camp.

L’objectiu de mostrar-los tot seguit és que puguin resultar eines d’utilitat pels docents que treballen amb alumnat nouvingut ja que es tracta d’exemples acurats de com enfocar diferents aspectes de l’atenció a aquest alumnat. El material que presentem és el següent

- Projecte Padrins. És un projecte que sorgeix a l’IES Jaume I de salou per l’acompanyament d’alumnes nouvinguts a partir de voluntaris lingüístics que els acompanyen i guien durant els primers mesos.

- Projecte Referents. Es tracta d’una iniciativa promoguda per l’

Ajuntament de Reus i que s’ha posat en marxa en diversos centres de la localitat com en el cas de l’IES Gaudí. El projecte pretén formar adolescents que puguin esdevenir referents per als nouvinguts i facilitar la integració d’aquests.

- Mediació en conflictes. Es tracta d’un programa desenvolupat a l’IES

Camí de mar de Calafell que té com a objectiu promoure i establir un clima de convivència dins els centres tot formant els alumnes per que siguin capaços de desenvolupar habilitats per fer front als conflictes. La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau.

- Pla Individual Intensiu. L’IES Terra Alta de Gandesa ha elaborat un

projecte de PII que pot ser d’utilitat com a model per a altres centres que actualment l’estan començant a redactar.

- Servei de Mediació Cultural. Des de l’àrea de Serveis Socials de

l’Ajuntament de Valls s’ha endegat un interessant programa de mediació cultural que contribueix a donar a l’alumnat nouvingut un bon acolliment i atenció i que facilita la tasca dels centres de la localitat que utilitzen el servei. El servei funciona en diferents àmbits com és la traducció, la mediació en conflictes o l’acompanyament escolar i està essent utilitzat habitualment pels diferents centres educatius de Valls, entre ells l’IES Jaume Huguet, amb bons resultats, contràriament al que observem a les diverses localitats analitzades on aquesta mena de serveis no tenen gairebé demanda

78

- Pla Educatiu d’Entorn. Al barri de Sant Salvador s’està desenvolupant des de ja fa alguns mesos el pee que implica entre diverses entitats i associacions també, de forma evident, els diferents centres educatius del barri. A partir del desenvolupament d’aquest pla s’estan realitzant activitats, projectes, etc. força interessants que poden servir com a model pels centres que estan actualment posant en marxa el seu pla educatiu d’entorn.

79

80

81 82

83

84

85

86

87

88

89 90

91

92

93

94

95 96

97

98

99 100

101 102

103 104

105

106

107

108

109 110

111 112

La Mediació Intercultural

La mediació és un sistema alternatiu de resolució de conflictes. És la

intervenció no forçada d’una tercera persona imparcial que ajuda a persones de la comunitat escolar en conflicte per poder-lo resoldre o transformar per ells mateixos.

Principis i funcions de la mediació

- Facilitar la relació - Identificació dels interessos de les dues parts - Contenir el conflicte i emmarcar-lo en negociacions i períodes

d’enfrontament - Interpretació i comunicació

a- lingüística b- cultural

- Traduccions culturals a- metàfores, contra narratives b- perspectives costums

- Aplicar estratègies de mediació intercultural a contextos educatius amb menors, amb la finalitat de facilitar la convivència intercultural

- Comprendre i treballar de manera adient el conflicte en àmbits educatius amb menors

Com funciona el servei de mediació (SAI: Servei d’Atenció a l’Immigrant)? En primer lloc cal enviar la demanda i es molt important definir quin tipus

de servei es sol·licita: mediació, traducció o acompanyament escolar ja que cada cas té característiques diferents que definirem tot seguit.

- Demanda de mediació correspon als casos en que hi ha un conflicte. El

professional ha de descriure el problema o motiu que ha provocat aquesta demanda

- Demanda de traducció s’utilitza en els casos en que existeix una

dificultat lingüística que dificulta la comunicació entre els professionals i l’alumne i/o els seus pares.

- Demanda d’acompanyament escolar s’utilitza sobretot quan la família

acaba d’arribar i necessita un suport per realitzar els tràmits de matriculació.

113

114

115

116

Objectius de la Mediació Intercultural a l’Escola - Abordar els aspectes negatius i destructius del conflicte i transformar-los

eliminat la violència i la destructivitat que habitualment generen. - Convertir les situacions conflictives que es viuen diàriament en

oportunitats per l’aprenentatge. - Millorar el clima relacional i fomentar els valors basats en el respecte, el

diàleg i la tolerància. - Facilitar als docents materials i continguts que serveixin per treballar

aquests valors i actituds

En quin tipus de conflictes s’aplica la mediació?

- Desacords i baralles entre alumnes - Casos de amenaces - Casos de robatoris - Discriminació i racisme - Indisciplina

Yahya Bensouna

Mediador cultural. Servei d’atenció a l’immigrant Casa Caritat Ajuntament de Valls

117

118

119

120

121 122

123

124

125

126

6- REFLEXIONS FINALS

En aquest darrer apartat del treball exposarem tres aspectes que hem analitzat i que permeten posar de manifest diverses conclusions i valoracions que s’han derivat de la recerca realitzada:

- El funcionament de les aules d’acollida - La valoració de les aules d’acollida - L’ús del català.

6.1- El funcionament de les aules d’acollida

Durant vuit setmanes vaig conviure en els diferents centres seleccionats amb la realitat quotidiana de les aules d’acollida. Vaig conversar extensament amb els tutors d’aula, els vaig acompanyar a les seves classes i vaig poder copsar com es desenvolupava el seu treball dia a dia. L’observació directa i les converses em vàrem proporcionar una interessant informació que permet esbrinar aquells aspectes que els docents valoren generalment com a positius i aquells que es cataloguen negativament i val a dir que pràcticament tots coincideixen en les seves opinions.

Així podem establir com a aspectes qualificats majoritàriament com a positius els que fan referència al suport que estan rebent per part del Departament en quant a formació. Aquest aspecte ha estat àmpliament valorat per tots els tutors d’aula d’acollida ja que són conscients de que rebre aquest suport formatiu facilita la seva tasca . En aquest sentit destaca la bona valoració que tenen les reunions de zona periòdiques que realitzen els diferents tutors ja que en aquestes reben formació continua en la seva àrea de treball i obtenen informació sobre diferents aspectes de manera ràpida ja que les reunions solen tenir una periodicitat quinzenal i això permet estar al dia de qualsevol innovació. També consideren interessant d’aquestes reunions el fet de compartir i intercanviar experiències de treball, metodologia, materials d’aprenentatge, etc. amb companys d’altres centres.

Manifesten també que els són d’utilitat els materials d’aprenentatge que reben periòdicament (tot i que en fan menys o més us segons els casos) i que és interessant poder tenir a l’abast el material específic que es va editant o creant , en aquest sentit els sembla positiu que se’ls faci arribar el nou material ja que això els facilita la feina.

També es valora molt positivament la figura dels assessors LIC en els diferents centres ja que són el nexe d’unió directe amb el Departament la qual cosa facilita les relacions amb aquest i agilita les gestions burocràtiques; alhora

127

els assessors són percebuts com una bona ajuda en la tasca quotidiana dels tutors d’acollida ja que els aporten informació, els fan arribar materials, solucionen dubtes, etc.

De tota manera evidentment també hi ha alguns aspectes en el funcionament de les aules que els meus informadors han criticat durament i que tenen molt a veure amb temes relacionats amb la manca de recursos humans que fa que les ratios d’alumnes en algunes aules superin el nombre desitjable per poder donar una bona atenció. Aquest aspecte està molt relacionat amb un fenomen habitual entre l’alumnat nouvingut, la “matricula viva” o arribada d’alumnes en un flux continu al llarg del curs, que desborda les previsions inicials. Així hem trobat nombroses aules que han començat el curs amb un nombre sostenible d’alumnes però l’han acabat amb molts més, la qual cosa no ha implicat un reforç de professorat i per tant els tutors corresponents s’han hagut de fer càrrec d’un nombre d’alumnes molt superior al contemplat inicialment. A més els docents manifesten que l’arribada d’alumnes nouvinguts al llarg del curs complica molt la marxa de la classe dins l’aula d’acollida ja que sovint necessiten més atenció perquè no coneixen res de la llengua catalana i cal començar el procés d’aprenentatge des de bon començament, mentre que la resta dels alumnes ja han anat desenvolupant aquest procés i estan en una etapa més avançada . Pels tutors d’acollida és sovint una complicació afegida tenir molts nivells d’aprenentatge diferents dins la mateixa aula si no compten amb els recursos humans necessaris que permetin donar una atenció més individualitzada als diferents casos.

I aquest és precisament el problema: la manca d’aquests efectius, ja que les previsions fetes al començament del curs 2005-6 respecte al nombre necessari de docents adscrits a aules d’acollida s’ha revelat insuficient per la quantitat total d’alumnes nouvinguts que finalment han arribat als diferents centres arreu de Catalunya i habitualment no s’han dotat aquests centres amb més personal docent . Val a dir també que han sorgit crítiques evidents per part de diferents docents entrevistats respecte a les polítiques municipals de matriculació i repartiment en els diferents centres de l’alumnat nouvingut, que provoquen l’acumulació d’aquest alumnat en centres determinats col·lapsant les seves aules d’acollida i fent més difícil la tasca dels tutors.

Podem preveure que la situació en el proper curs 2007-8 serà encara més complicada ja que possiblement el procés de regularització d’immigrants que s’ha produït els darrers mesos comportarà un important flux d’alumnat nouvingut com a conseqüència directa dels processos de regularització que moltes famílies han iniciat i per tant de cara al proper curs caldria tenir en compte aquests aspectes per tal de realitzar previsions més ajustades a la realitat. Això implica per tant disposar de més personal docent i preveure que l’afluència de matricula viva al llarg del curs pot ser un fenomen important , la qual cosa suposarà fer una organització coherent de les aules en previsió d’aquest fet perquè no hi hagi una situació de massificació si es produeix una afluència elevada d’alumnat nouvingut tal i com les dades semblen indicar.

Per altra banda i en relació directe amb el bon funcionament de les aules d’acollida, la major part dels entrevistats manifesten la importància de que hi

128

hagi una bona sintonia i enteniment entre l’aula i el centre acollidor, és a dir que el centre senti com a pròpia l’aula d’acollida i s’impliqui directament en la seva bona marxa. Es obvi per tothom el fet que l’atenció als alumnes nouvinguts i la posta en marxa de projectes ambiciosos com el Pla LIC no poden realitzar-se adequadament si no hi ha als centres una actitud decididament col·laboradora i si no s’impliquen plenament en el desenvolupament d’aquests projectes creant les condicions necessàries per dur-los a terme. Això comporta per exemple un replantejament en l’organització del centre que permeti la plena integració dels alumnes nouvinguts i una col·laboració constant entre els tutors d’acollida, l’equip directiu i la resta dels docents, de manera que la pràctica totalitat del centre es trobi implicada en el procés d’acolliment. D’aquesta manera s’assoliran els objectius que el Pla LIC proposa i es crearan als centres acollidors les condicions propicies per posar-los en marxa.

“Es molt estesa la pràctica de deixar tots els temes relacionats amb l’alumnat nouvingut i amb l’educació intercultural als tutors d’acollida, als coordinadors o assessors LIC o bé als mestres d’educació especial, de pedagogia terapèutica o als psicopedagogs; o d’abocar tota aquesta problemàtica en l’espai reclòs de l’aula d’acollida.(...) El cas és, però, que els objectius del Pla LIC només podran ser assolits si són adoptats, compartits i avaluats per tots els professionals del centre” (BESALÚ i VILA, 2005:4)

En tot aquest procés és evidentment molt important el paper dels equips directius com a encarregats de fer-lo possible, emprant les eines adients per tal d’organitzar i dinamitzar la vida dels centres. Tots els tutors d’acollida entrevistats han recalcat la importància de comptar amb un equip directiu implicat en la qüestió i que els recolzi en la seva tasca quotidiana. Val a dir que al llarg del treball de camp realitzat als diferents centres he pogut constatar que realment existeix en general una actitud molt positiva per part dels diferents equips directius i una important sensibilitat en la forma d’abordar els temes relacionats amb l’acolliment de nouvinguts i el foment de la interculturalitat. Potser les dificultats més grans es centren en aconseguir implicar la resta de professorat i fer-lo sentir realment part del procés, ja que tot i que hi ha molts companys i companyes oberts a la col·laboració, els meus entrevistats manifesten que també hi ha un col·lectiu important de docents dins els diversos centres que no estan interessats en treballar per una millor integració de l’alumnat nouvingut manifestant una actitud de passotisme i desmotivació respecte al tema ja que d’alguna manera consideren que l’atenció d’aquests alumnes es feina exclusiva dels tutors de l’aula d’acollida o dels especialistes pertinents.

129

6.2- La valoració de les aules d’acollida

Al llarg de les setmanes en que vaig realitzar el treball de camp als centres vaig plantejar-me com un dels objectius de la recerca analitzar com era valorada la tasca i el funcionament de l’aula d’acollida per part dels diferents col·lectius. Per una banda es tractava de saber que en pensaven els propis tutors de la seva feina i com vivien el dia a dia. En segon lloc calia analitzar la valoració que en feien els alumnes de l’aula d’acollida i finalment volia saber que en pensaven els companys i companyes tant de l’equip directiu com la resta de docents .

La major part dels tutors entrevistats considera que la seva tasca és enriquidora perquè els permet treballar amb alumnes de diverses procedències i perquè en general són alumnes motivats i amb moltes ganes d’aprendre. No podem deixar de banda que molts alumnes consideren l’aprenentatge de les diverses matèries des d’un punt de vista molt empíric i sovint em sentit les típiques qüestions : i això per que serveix ?, per que ho he d’estudiar?. En el cas de l’aula d’acollida, el principal objectiu es aprendre la llengua i la major part dels alumnes són conscients de la necessitat que tenen d’assolir aquest aprenentatge per tal d’integrar-se a l’escola i a la societat catalana. L’excepció a això serien segons manifesten alguns dels entrevistats els alumnes procedents de països on es parla el castellà i específicament els llatinoamericans alguns dels quals es mostren reticents a aprendre el català en considerar que en tenen prou sabent parlar el castellà. No obstant això la majoria solen adaptar-se aviat a la realitat i s’impliquen finalment en l’aprenentatge del català, un procés que és de fet per ells molt més fàcil per regla general que per aquells alumnes que parlen llengües d’arrel no romànica.

Precisament els tutors constaten que hi ha molta diferència entre els alumnes que parlen llengües llatines i els parlants d’altres llengües ja que la metodologia i els materials d’aprenentatge que cal emprar en cada cas són molt diferents. A més de la diversitat de les llengües d’origen els entrevistats manifesten que la major dificultat que troben és la diversitat de nivells acadèmics ja que en una mateixa aula poden coexistir alumnes amb un alt nivell acadèmic i amb excel·lents expedients, al costat d’alumnes que pràcticament no han estat escolaritzats i que són gairebé analfabets. També hi ha moltes diferències en quant a hàbits de treball i l’actitud i comportament dins l’aula que poden extrapolar-se també a hàbits relacionats amb la higiene personal, etc. que en alguns casos no acompleix les normes mínimes per a la convivència.

“els tutors d’acollida no fem només de professors de català, molt sovint ens hem d’ocupar d’ensenyar a aquests alumnes coses relacionades amb normes de comportament, de maneres d’estar a l’aula i també d’higiene. Jo m´he trobat amb alguns casos extrems de nens que anaven tan bruts que ni els altres companys s’hi volien seure al costat. Llavors els hem d’explicar que s’han de dutxar, que s’han de canviar de roba...i això de vegades es difícil perquè són

130

nens que viuen situacions complicades, que no estan amb els seus pares...” (Maite)

De vegades els tutors descobreixen històries esfereïdores darrera

aquests alumnes que viuen situacions de desvaliment i solitud ja que els pares no poden gairebé atendrels perquè treballen o bé han vingut sols a casa d’un parent que se n’ocupa poc. Casos de desnutrició, de malalties desateses, de depressió, de desarrelament, d’inadaptació són la realitat quotidiana a la que els tutors de l’aula d’acollida es veuen abocats perquè molt sovint entre els alumnes i ells s’estableix una relació de complicitat alta que fa que es converteixin en confidents i assessors dels alumnes.

“per aquests alumnes nosaltres som els referents, venen a explicar-nos els seus problemes tant dins l’escola com d’altres tipus: familiars, d’inadaptació, etc. Aquí se senten ben acollits i saben que els escoltem . Fins i tot quan ja han deixat l’aula d’acollida i ja van a l’ordinària venen sovint a veure’ns i a saludar-nos.” (Carme)

Es evident, per tant, que els tutors d’acollida fan una tasca des de dos vessants: atendre les demandes d’aprenentatge i d’afectivitat que aquests alumnes necessiten però la seva feina es veu sovint complicada pel fet que les seves aules solen incrementar el nombre d’alumnes amb l’arribada d’un important contingent de matrícula viva que va incorporant-se al llarg del curs i això comporta importants problemes d’organització per poder atendre a aquests alumnes adequadament i no desatendre la resta. De vegades l’augment d’alumnes recentment incorporats queda compensada pels alumnes que progressivament s’incorporen a l’aula ordinària però de vegades això no passa i els tutors han de fer us de totes les estratègies per poder atendre a tots els alumnes correctament. L’arribada de matricula viva juntament amb la massificació que viuen determinades aules són algunes de les dificultats que manifesten els tutors entrevistats i que ja hem citat en l’apartat anterior del nostre treball.

En general la major part dels tutors entrevistats considera que el funcionament i la filosofia pròpies de l’aula d’acollida són correctes i útils per obtenir a l’hora els dos objectius primordials: l’aprenentatge de la llengua i la integració en els diferents centres acollidors. En relació a aquest tema diversos tutors amb amplia experiència en l’acolliment d’alumnes nouvinguts que van treballar prèviament a les TAE manifesten que el sistema de l’aula d’acollida ofereix millors resultats en quant a l’adaptació dels alumnes als centres, ja que les TAE es preocupaven més aviat d’impartir coneixements acadèmics però no facilitaven la integració dins els centres en estar composades sovint per alumnes aliens a aquests, que només assistien al TAE unes hores al dia i després retornaven al centre on estaven adscrits.

“Ara que hi ha aula d’acollida, els alumnes són responsabilitat del centre. Això és positiu perquè fa que els centres s’impliquin més i ens permet treballar coordinadament amb els tutors i amb els

131

professors de l’aula ordinària. Amb les TAE era molt complicat la comunicació i la coordinació, ara és més fàcil perquè tot és dins el mateix centre. “. (Olga )

Per l’Olga com per molt altres tutors que ja havien treballat amb alumnes

immigrants des de les TAE o els TAL , la implantació de l’aula d’acollida ha suposat un element positiu ja que ha facilitat el treball coordinat entre els tutors d’acollida i la resta de docents implicats en el procés, la qual cosa permet també donar una millor atenció i seguiment continuat a aquests alumnes, adaptant-se a les neves necessitats. També consideren que facilita una major integració als alumnes als centres escolars ja que senten part del col·lectiu d’alumnes del centre i es poden treballar millor tots els aspectes que ajudin a facilitar la seva integració. En aquesta línia gairebé tots els centres analitzats han endegat interessants programes per fomentar el diàleg i la integració com els programes Padrins, Alumnes – guia, Referents, etc.

“El projecte neix a partir de posar-me al lloc dels alumnes nouvinguts i de pensar en com devien trobar-se en arribar a un lloc diferent. Es tractava de fer un exercici d’empatia, de posar-se al lloc del nouvingut i la resposta va ser: m’agradaria que em dediquessin una persona només per mi , per guiar-me, per explicar-me el que no entenc.” (Carme creadora projecte Padrins, coordinadora LIC IES Jaume I de Salou)

També la major part de centres han endegat campanyes i diverses activitat que tenen la interculturalitat i el diàleg com a objectiu comú, pels tutors entrevistats aquestes iniciatives són positives ja que permeten els alumnes nouvinguts sentir-se més ben acollits i són un espai adient on ells poden mostrar els altres alumnes els signes de la seva identitat amb diverses activitats com tallers de cuina, de música, confecció de murals, revistes etc. que normalment han estat organitzades a partir del treball realitzat a l’aula d’acollida i que assoleix així una dimensió que va més enllà de l’ensenyament del català i col·labora en la plena integració dels alumnes dins els centres acollidors, en una relació de feedback que tots consideren molt positiva.

Dotar els alumnes de les capacitats necessàries per deixar l’aula d’acollida i integrar-se a l’aula ordinària és en darrer terme uns dels objectius principals dels tutors d’acollida, malgrat això els entrevistats manifesten que sovint tenen la sensació de que els alumnes pateixen un daltabaix quan són integrats a l’aula ordinària ja que en aquesta no reben la mateixa atenció i sobretot perquè s’adonen que tot i que parlen bé el català no poden seguir les explicacions del professor i es deceben perquè queden endarrerits respecte a la resta del grup. Alguns professionals han proposat que la solució passa per establir algun tipus de recursos que facin de pont entre l’aula d’acollida i l’ordinària.

132

“Els alumnes sovint s’ensorren en passar a l’aula ordinària perquè no entenen res. Penso que potser falta un recurs intermig entre l’aula d’acollida i l’ordinària perquè ens trobem que quan el nen s’integra en aquesta es perd molt “ (Carme Coordinadora LIC, IES Gaudí de Reus)

Tot i que els alumnes que deixen l’aula d’acollida compten sovint amb un

reforç de llengua catalana a través de crèdits variables específics o d’altres tipus, sí que molts tutors són conscients de les dificultats que els seus alumnes tenen en incorporar-se a l’aula ordinària i han de seguir el currículum escolar al mateix ritme que la resta d’alumnes9. També diversos tutors entrevistats plantegen la importància d’aplicar els PII (plans individuals intensius) com un element que pugui ajudar a resoldre aquests problemes ja que es podrà fer un treball més personalitzat i adequat a cada alumne i podrà anar integrant-se de manera progressiva segons les seves necessitats a l’aula ordinària.

Pel que fa a la valoració que els alumnes fan de l’aula d’acollida ens trobem amb opinions en general positives ja que a partir de les enquestes realitzades constatem que una bona part dels alumnes, especialment aquells que porten poc temps al centre, se senten més còmodes dins l’aula d’acollida que dins l’aula ordinària. Aquesta situació va canviant a mida que passa més temps i comencen a tenir més contacte amb la resta de companys però tot i així encara hi ha un percentatge ampli que malgrat que ja porten més d’un any al centre encara manifesten preferir estar a l’aula d’acollida.

“L’aula d’acollida és una aula diferent, no es com la classe normal perquè allí em trobo que ja tots saben parlar amb català i jo no se tant i em fa vergonya i així no m’agrada anar, m’agrada més quedar a l’aula d’acollida” (Salua, 14 anys, Marroc)

Per molt d’ells a l’aula d’acollida hi troben l’espai adient per integrar-se a una societat que els es desconeguda, i els professors en són els guies que faciliten aquest primer i difícil contacte.

“Jo crec que de la classe d’acollida puc parlar molt bé perquè el primer any que vaig arribar aquí no sabia parlar res ni català ni castellà, només el meu idioma i això sense la ajuda de l’aula d’acollida es fatal..., vaig aprendre català i vaig tenir amics i m’ha agradat molt i moltes gràcies als professors de l’aula d’acollida.” (Soukaina, 15 anys, Marroc)

9 A l’apartat 2.2 del treball es constata la dificultat d’assolir un aprenentatge correcte de la llengua en un curt període de temps.

133

De vegades el coneixement encara precari del català dificulta la comprensió del que els diuen els tutors o els professors de l’aula ordinària, a l’aula d’acollida poden aclarir els dubtes que se’ls presenten i també els expliquen aspectes referents al funcionament del centre o els faciliten informació sobre excursions, activitats...

“A mi m’agrada l’aula d’acollida perquè aprenc molt català i moltes coses i també m’ajuden si no entenc coses d’excursions o coses que expliquen a l’altre aula.” (Mohamed, 14 anys, Marroc)

“De vegades no entenc el que diuen els professors i llavors quan vinc aquí la Glòria i el Joan expliquen” (Narjis,12 anys, Marroc)

L’aprenentatge de la llengua és per ells un element capdal per poder integrar-se per això troben en l’aula d’acollida el lloc ideal ja que la manera de treballar els facilita l’aprenentatge, la major part dels alumnes entrevistats manifesta que aprenen el català més fàcilment a l’aula d’acollida ja que es fa un treball específic molt adreçat a les seves necessitats .

“A mi m’ha ajudat molt l’aula d’acollida perquè he après molt a parlar en català. Es un aula molt bona per ensenyar els estrangers perquè t’ ajuda molt a estudiar “ (Alexandru, 14 anys Romania)

“A l’aula d’acollida aprens millor el català perquè van més a poc a poc i m’ajuden en les coses difícils perquè tots els nens de l’aula venen d’un altre país i encara no sabem parlar molt català” (Alina, 13 anys, Rússia)

“Per mi serveix per l’adaptació de la gent nova que no entén el català. L’aula d’acollida aporta a la gent els ensenyaments bàsics per poder escriure, parlar i entendre bé” (Lesly,12 anys Colòmbia)

Per aquests nois i noies nouvinguts les relacions socials amb els altres companys són molt importants per integrar-se millor i no sentir-se aïllats. Alhora l’amistat ajuda a superar la nostàlgia i la tristor que molts pateixen arrel de la migració i és un element capdal per l’evolució personal dels adolescents. A l’aula d’acollida els és d’entrada més fàcil establir relacions d’amistat amb els companys i companyes ja tots es troben en situacions similars i estableixen una solidaritat i una connexió més immediata.

“Es un lloc per saber com és Catalunya i per aprendre la llengua i per conèixer amics d’altres països” (Nazar, 16 anys, Ucraïna,)

134

“Hi ha molts nois i noies del meu país i també d’altres països i jo tinc molts amics aquí a l’aula d’acollida, de Marroc, d’Amèrica i molts altres.” (Mohamed, 15 anys, Marroc) “L’aula d’acollida és un lloc on pots estudiar be i aprendre i també fer amics i estar còmoda en aquest institut. A pesar de tots els canvis jo estic bé .” (Jeny, 15 anys, Argentina)

En general molts alumnes nouvinguts manifesten que l’aula d’acollida els ha ajudat a sentir-se millor i integrar-se més fàcilment a l’escola, la qual cosa ens ratifica novament que l’aula funciona des de la doble vessant de l’aprenentatge però també de l’acolliment i penso que els alumnes en són prou conscients quan expressen les seves opinions sobre el que significa per ells l’aula d’acollida.

“L’aula d’acollida serveix també per l’educació de l’alumne i també per sentir-te bé. Jo quan vaig arribar a aquest institut tenia molta vergonya però amb l’ajuda dels profes i dels companys de l’aula poc a poc ja he perdut la vergonya i ara estic bé. “ (Jéssica, 15 anys, Brasil.)

“Per a mi l’aula d’acollida va ser molt important per ajudar-me a parlar català i escriure. Perquè quan vaig vindre a Catalunya em trobava molt malament i no podia parlar amb ningú.” (Valentín , 16 anys, Romania) – “Per mi l’aula d’acollida em serveix molt, perquè he après molt i en especial he conegut molta gent de diferents països. Els profes són molt macos i penso que ens estimen molt.” (Sabrina, 13 anys, Uruguai)

En darrer terme l’aula d’acollida ha d’ajudar els alumnes nouvinguts a accedir a l’aula ordinària i a poder integrar-se plenament en el sistema escolar seguint el mateix currículum i ensenyaments que la resta de companys i ha de contribuir a fomentar en ells la confiança en si mateixos i en la seva capacitat.

“Per a mi l’aula d’acollida és molt important perquè he après moltes coses, parlar, com expressar-me i també he après que no tinc fer cas a tot perquè és impossible. M’agrada molt vindre però ja ha arribat l’hora d’espavilar-me sola i fer les coses com jo puc” (Ionela, 13 anys, Romania)

135

Finalment de manera molt breu farem referència a quina és l’opinió dels docents i dels equips directius en relació a com valoren ells la tasca que es realitza a les aules d’acollida dels seus centres

Uns i altres manifesten en general opinions molt favorables respecte a la tasca que realitzen aquests tutors, ja que per una banda consideren que aconsegueixen molt bons resultats en quant a l’aprenentatge del català i que donen una bona preparació inicial a aquests alumnes nouvinguts per l’altra banda .

“L’aula d’acollida funciona molt bé perquè tots els alumnes estrangers poden anar junts i aprendre be el català, si d’entrada els poses a la classe amb tota la resta de companys no s’enteren de res i es desvinculen totalment de la classe” (Josep Mª)

“Per aquests nens va molt bé tenir uns professors que s’ocupen només d’ells i els ensenyen el català al nivell que ells necessiten.” (Miquel)

“Si poses a un alumne que acaba d’arribar del seu país i que no entén res de català a l’aula ordinària d’entrada és molt dur per el. Tenir la possibilitat d’anar a l’aula d’acollida i aprendre bé la llengua penso que és positiu perquè l’ajuda a poder integrar-se millor i a poder comunicar-se amb els altres companys.” (Mercé)

“Sembla que a l’aula d’acollida s’hi troben molt bé, estan amb companys que també venen de fora com ells i els tutors se n’ocupen molt, els “acullen” de debò.” (Pilar)

Els equips directius dels centres analitzats són els primers en aplaudir la seva tasca i en valorar-la d’una manera positiva. En general tots manifesten voluntat d’implicar-se amb el treball de l’aula i també de lluitar perquè s’hi impliqui la totalitat del professorat del centres.

“La tutora està fent una tasca importantíssima amb els alumnes nouvinguts. Penso que està molt implicada i contínuament treballa en aquesta línia. Des de l’equip directiu intentem col·laborar el més possible i fer entendre a la resta de professors que cal implicar-nos tot, que no és només ella qui ha de fer aquesta feina.” (Guillem, coordinador pedagògic IES Terra Alta de Gandesa)

“Els alumnes nouvinguts són responsabilitat de tots els professors del centre no només dels tutors de l’aula d’acollida, això hi ha alguns que encara no ho entenen però des de direcció tractem que tothom vagi poc a poc implicant-se una mica més”(Montse, directora IES Jaume I de Salou )

136

A ningú se li escapa però que per a molts docents l’aula d’acollida

significa un recurs que els allibera de la tasca - conceptualitzada per molts de complicada- d’haver d’atendre a l’aula ordinària alumnes nouvinguts que no parlen el català i amb els que sovint no saben que han de fer. L’aula d’acollida és l’element que soluciona aquest problema oferint als alumnes l’atenció que necessiten.

“De vegades et trobes a la classe amb nois que acaben d’arribar i no saben res de català i no saps que fer perquè no entenen res i si els vols donar algun exercici has d’estar amb ells i llavors no pots fer classe pels altres. A mi em resulta complicat perquè em dona la sensació que deixes el nen com a desatès però es que si no entenen res llavors és difícil poder fer per exemple una classe de socials o de naturals. Penso que l’aula d’acollida és una solució molt bona per poder atendre aquests alumnes fins que poden anar a la classe ordinària.” (Xavier)

“A mi em sembla bé que vagin a classe de tutoria, de plàstica, d’educació física, etc., perquè així van amb els altres companys i es poder relacionar més però és evident que sense uns coneixements mínims de la llengua no poden anar a totes les classes. Jo em trobo que de vegades porten a la meva classe de ciències socials nanos que no tenen ni idea de català que venen algunes hores i altres no de manera que és impossible treballar amb ells quan jo tinc a la mateixa aula trenta alumnes més.” (Carme)

Tot i expressar una realitat evident: la dificultat pels alumnes nouvinguts de seguir una classe ordinària de matèries determinades per les quals cal dominar be la llengua, molts docents són conscients que cal fer un esforç per assolir una bona integració i que això no és una tasca exclusiva dels tutors de l’aula d’acollida, per això en alguns departaments dels centres analitzats ja s’ha començat a treballar en l’elaboració de materials específics per poder ser emprats pels alumnes nouvinguts a les hores que van a l’aula ordinària. Personalment penso que seria interessant que des del Departament es facilités aquesta tasca impulsant que les editorials incloguessin procediments adreçats a alumnat nouvingut a cada una de les diferents unitats didàctiques, d’aquesta manera els professors de l’aula ordinària podrien atendre millor els alumnes nouvinguts i es realitzaria una tasca més coordinada i conjunta entre tots els docents de cada centre.

137

6.3– L’ús del català

Al llarg de les diverses enquestes realitzades vam tractar d’esbrinar quin era l’ús real que els alumnes nouvinguts realitzaven del català. A partir de les dades obtingudes a partir del qüestionari que van respondre un total de 164 alumnes distribuïts en els vuit centres analitzats arribem a la conclusió que malgrat la majoria arriba a assolir un bon aprenentatge del català després de passar per l’aula d’acollida i que són capaços d’expressar-se correctament en català en termini variable (que va des de pocs mesos fins a els dos anys que poden passar com a màxim a l’aula d’acollida) una gran part dels alumnes enquestats no utilitza el català com a llengua habitual en el context de la societat d’acollida sinó que s’expressa majoritàriament en castellà.

Les dades que presentem a continuació com a resultat del buidatge de les enquestes ens presenta una realitat que coincideix plenament amb que ja plantejàvem a l’apartat 2.3 del nostre treball on fèiem referència a la fragilitat de la llengua catalana i al baix percentatge d’ús del català entre la població juvenil, ja que l’observació realitzada els vuit centres ens mostrava que en la major part d’ells els alumnes utilitzen majoritàriament el castellà. Així doncs no es estrany que també els alumnes nouvinguts tendeixin a emprar aquesta llengua en detriment del català

En els vuit centres estudiats , només en dos d’ells , l’IES Terra Alta de Gandesa i l’IES Jaume Huguet de Valls, vam podem constatar que la llengua d’ús majoritària entre l’alumnat era el català, a la resta de centres la llengua emprada per la majoria dels alumnes era el castellà, precisament aquest dos centres són els que presenten un percentatge més alt d’us del català entre els alumnes nouvinguts.

Tot i que usen el català a l’aula i l’entenen i el parlen perfectament prefereixen el castellà com a llengua per comunicar-se. En l’apartat 4 analitzem l’entorn socio-econòmic de cada centre i les dades que apareixen reflectides expliquen en certa manera aquesta realitat . Així podem observar que el Vendrell i Calafell són poblacions que han rebut darrerament una afluència important de població immigrant estrangera i també molta població procedent de barris obrers del cinturó de Barcelona que tenen el castellà com a llengua d’ús habitual, la qual cosa ha comportant un descens en el percentatge d’ús del català. En el cas de l’IES Gaudí de Reus i del CES Sant Salvador ens trobem amb centres ubicats en barris de Reus i Tarragona respectivament on hi ha una presència molt important de població immigrant que utilitzen el castellà com a llengua d’ús i que es barregen amb població que va arribar fa molt anys procedent de la resta d’Espanya però que segueix emprant el castellà habitualment tal com es constata arrel de l’observació dels hàbits lingüístics dels barris analitzats. En el cas de l’IES Vidal i Barraquer l’ús majoritari del castellà correspon al fet que bona part del alumnes son estrangers ja que la política municipal que s’està realitzant actualment opta per concentrar la major part dels immigrants en determinats centres de la ciutat afavorint així processos de ghetització. El darrer cas, l’IES Salou, representa un model de

138

diversitat extrema on com ja hem vist compten fins a 15 nacionalitats diferents entre els alumnes matriculats, podem observar però que s’usa el castellà com a llengua de comunicació en un percentatge més elevat que el català . Pel que fa a l’IES Jaume Huguet de Valls i a l’ IES Terra Alta de Gandesa sembla evident que el fet que el català sigui la llengua més utilitzada pels alumnes d’aquests centres (en un percentatge especialment alt a Gandesa) també incideix en que els nouvinguts utilitzin mes el català com a llengua de comunicació habitual amb els companys.

En referència al que acabem d’exposar, presentem tot seguit les dades corresponents als hàbits d’ús del català entre l’alumnat nouvingut dels vuit centres analitzats. Es tracta de 164 enquestes realitzades a alumnes de diferents nacionalitats distribuïdes de la següent manera: 69 alumnes marroquins, 43 llatinoamericans entre els que hi ha colombians, equatorians, argentins, uruguaians, peruans i xilens, 17 romanesos, 7 ciutadans de la Unió Europea, 13 de la resta d’Europa, 2 subsharians, 2 brasilers i 11 asiàtics.

La gràfica que presentem a continuació mostra els percentatges resultants a la pregunta: quina llengua utilitzes per comunicar-te amb a resta de companys?. Com podem apreciar la major part dels alumnes nouvinguts utilitzen majoritàriament el castellà, tot i que molts utilitzen indistintament les dues llengües. Només 53 dels alumnes entrevistats utilitzen el català com a llengua habitual de comunicació amb la resta de companys.

català

espanyol

català/espanyol

Podem concloure doncs a partir del que acabem d’observar que els alumnes nouvinguts parlen català a l’aula d’acollida però en la relació amb la resta d’alumnes utilitzen més el castellà i també en la vida quotidiana fora dels centres escolars. De l’anàlisi d’aquestes dades podem extreure algunes conclusions que poden explicar el perquè de l’ús minoritari del català entre els alumnes nouvinguts.

- En el cas dels sud-americans, una població cada cop més abundant, és evident que l’ús del castellà supera en molt al català, ja que són castellanoparlants i consideren el català una llengua útil només en el

139

sistema educatiu. El seu aprenentatge fora del marc de l’escola és conceptuat per bona part d’aquest col·lectiu com a innecessari ja que consideren que amb el castellà en tenen prou per integrar-se a la societat catalana obviant que el català és la llengua pròpia del nostre país.

- En el cas d’immigrants procedents de països de llengua no hispana, la

major part consideren que és més útil l’aprenentatge del castellà que no pas del català, ja que el primer els resulta més pràctic en cas de mobilitat per causes econòmiques o laborals.

- Assisteixen a centres on hi ha una forta presència de població

immigrant. Aquest és el cas de l`IES Vidal i Barraquer, on a més predominen els immigrants d’origen hispanoamericà que usen el castellà com a llengua habitual.

- El castellà i no el català, és la llengua que usen molts companys i

companyes que són nascuts a Catalunya però que procedeixen de barris o localitats on la llengua d’ús més habitual és el castellà. En determinats centres analitzats com L’IES Camí de Mar de Calafell o l’Andreu Nin del Vendrell, l’arribada de població procedent del cinturó de Barcelona està fomentant aquest fenomen.

- Resideixen en barris on el castellà és la llengua d’us habitual,

generalment es tracta de determinats barris on predomina la població immigrant i on la vida social, comercial, etc. es realitza en castellà ( l’IES Sant salvador ubicat al barri de Sant Salvador a Tarragona, o l’IES Gaudí ubicat al barri Gaudí a Reus)

140

7- CONCLUSIONS

Penso que no puc donar per acabat aquest treball sense remarcar alguns punts que crec que cal prendre en consideració. En definitiva són el resultat de la tasca realitzada durant aquests mesos i serveixen com a conclusió de la mateixa, per tant espero que puguin aportar dades d’interès que repercuteixin d’alguna manera en la millora constant del nostre sistema educatiu que és l’objectiu darrer de tots nosaltres.

- Cal evitar la política de concentració d’alumnes nouvinguts i immigrants

en determinats centres, aquesta dinàmica observada en diverses poblacions no afavoreix la correcta atenció a l’alumnat nouvingut en sobrecarregar les aules d’acollida i no fomenta la correcta integració d’aquests.

- Cal fer previsions més ajustades a la realitat a l’hora de destinar

recursos econòmics i humans a les aules d’acollida. Caldria tenir en compte que possiblement el curs 2006-7 hi haurà un augment important d’alumnat nouvingut com a conseqüència dels processos de regularització que molts immigrants residents a Catalunya han realitzat recentment. Això comportarà que es produeixi l’arribada de molts nois i noies resultat de l’agrupament familiar i que segurament tindrà un impacte important al llarg de tot el curs amb la conseqüent afluència de matrícula viva.

- Cal implicar cada cop més els diversos equips docents dels centres per

tal de que assumeixin que l’atenció als alumnes nouvinguts no és només una tasca dels tutors de l’aula d’acollida sinó que tots els docents del centre acollidor som responsables d’aquests alumnes.

- Hi ha una necessitat evident de tenir materials d’aprenentatge adreçats als alumnes nouvinguts, però no per treballar dins l’aula d’acollida ja que aquest camp està ara per ara ben cobert, sinó per treballar a l’aula ordinària amb materials adaptats que permetin aquests alumnes treballar segons les seves capacitats i necessitats específiques matèries com ciències socials, naturals, etc. Penso que seria molt interessant que des del Departament es fes una crida a les editorials en aquest sentit.

- L’ús del català es revela com a minoritari entre l’alumnat nouvingut,

adaptant-se així a una realitat evident que ens mostra com a molts centres de Catalunya la llengua vehícular de bona part dels alumnes autòctons és el castellà. Penso que posar en marxa els diferents Plans d’Entorn planificats arreu de Catalunya potser podrà ajudar a solucionar aquest fet però caldrà treballar amb cura i obtenir el recolzament de tots els actors socials implicats per tal de realitzar una tasca coordinada i que afronti de manera coherent la realitat dels diferents entorns socio-econòmics i culturals.

141

- L’educació intercultural ha de ser una realitat i no només bones paraules.

Cal lluitar per infondre els valors de respecte i convivència a tot l’alumnat tant nouvingut com autòcton i tractar d’ acabar amb prejudicis i actituds intolerants que uns i altres manifesten i que estan presents de manera més o menys evident entre els alumnes de tots els centres analitzats mostrant que els prejudicis són un fet habitual i latent. Cal per tant educar els nostres alumnes com a ciutadans respectuosos amb la diferència. Tots els centres s’han d’implicar per aconseguir aquest objectiu utilitzant els mitjans a l’abast.

- Donar suport formatiu de manera continuada als i les tutors/es de les aules d’acollida s’ha revelat com una política encertada i ben valorada pels propis docents. També el suport periòdic que reben per part dels coordinadors LIC es un aspecte valorat positivament ja que facilita la seva tasca quotidiana i els permet un accés ràpid a qualsevol informació o novetat.

- Els resultats de les enquestes realitzades als i les alumnes de les aules d’acollida dels centres analitzats mostren que aquests i aquestes valoren de manera molt positiva l’atenció que reben dins l’aula d’acollida i s’hi troben a gust generalment. Així doncs l’actual model d’acolliment sembla prou vàlid tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua com a l’atenció a les necessitats específiques i d’integració d’aquest alumnat.

142

BIBLIOGRAFIA

BECKEMANS, L. Etude sur l’education: l’enseignement des immigrés

dans l’Union Européenne. Bruges, 1998

BESALÚ I VILA “Consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la

llengua catalana” A: Caixa d’eines. Barcelona. 2005

CABRÉ, P. L’alumnat estranger d’incorporació tardana en els centres de

secundària. Llicencia d’Estudis del Departament d’Ensenyament. 2002-3.

CARBONELL, F: Immigrants estrangers a l’escola. Ed. Altafulla,.

Barcelona 1999

CHAVARRÍA J. “La gestió lingüística a l’educació primària i secundària”

A: Atlas de les jornades sobre la llengua a les comarques de Tarragona. Ed.

Cossetània. Generalitat de Catalunya. Valls, 2003

COLECTIVO IOE. La migració estrangera a Catalunya. Institut Català

d’Estudis Mediterranis. Barcelona 1992

CRESPO, R. Immigració i escola A: Informe sobre immigració i treball

social. Col. Serveis Socials, 12. Diputació de Barcelona. 1997

Departament d’Ensenyament Educació intercultural. Orientacions per al

desplegament l currículum. Barcelona 1996

143

Departament d’Ensenyament Informe sobre escolarització d’alumnat

estranger. Barcelona., 1998

Generalitat de Catalunya Pla per a la Llengua i la Cohesió Social. 2004

JORDAN. J.A. CASTELLA E., PINTO C. Multiculturalisme i educació.

Universitat Oberta de Catalunya. 1998

JULIANO, D. Educación intercultural. Escuelas y minorías étnicas.Ed.

Eudema Madrid, 1993

MONTON, MºJ. Necessitats educatives de l’alumnat d’incorporació

tardana a l’educació secundària obligatòria. Orientacions i propostes. Llicència

d’Estudis del Departament d’Ensenyament. Curs 2001-2 .

NAVARRO, J.M. Anàlisi crítica del marc de la reforma des d’una

perspectiva intercultural A: Papers de treball materials experimentals. ICE

Barcelona. 1998

PAJARES , M. “La immigración en España”. Ed. Icaria. Barcelona. 1998

PASCUAL, J. RIERA, C. Escola i diversitat cultural: l’escolarització

d’infants magrebins a Osona. Fundació Esico. Barcelona, 1992

SELLARÉS “Los chicos y chicas de origen immigrante en la escuela” A:

Aula d’innovació Educativa. Nº 149. (9-14). Barcelona. 2006

TIZÓN , J. “Migración, duelo y conflicto psico-social” A: Migracions y salud

mental. EUTS. Barcelona, 1994

VVAA La interculturalidad que viene. Ed . Icaria. Fundacion Alfonso

Comín. Barcelona, 1998.