Lesnovel·lesd’unhospitalANNA M. GILUnaciutat jardí, concebuda segonsles últimes tendències europees ensanitat, higiene i urbanisme; unmodel humà, funcional i estètic.Així va imaginar Lluís Domènech iMontaner l’hospital de la SantaCreu i Sant Pau (1902-1930), queva fusionar la principal institucióassistencial, fins almoment, deCa-talunya, situada al Raval, en unedifici vetust sense possibilitatsd’ampliació, amb el nou centrepropiciat pel mecenes Pau Gil, unbanquer mort a París sense hereusdirectes.I aquesta ciutat que havia d’ocu-

par vuit illes de l’Eixample, ambun edifici principal dedicat a l’ad-ministració i 27 pavellons unitsper galeries subterrànies, amb fun-cionament autònom, aquest espai

mític, ara s’ha convertit en lite-ratura: les construccions, els car-rers, s’omplen de personatges quesorgeixen com una vegetació es-pontània, que tornen al lloc en quèvan forjar les seves creences, lleial-tats, angoixes i afectes, per redesco-brir-se.Tània Juste (Barcelona, 1972),

llicenciada en Història, a la sevatercera novel·la (després d’A florde pell i Els anys robats) abraça totel procés de construcció i posadaen marxa de l’hospital, iniciat perDomènechpare i continuat pel seufill, que no va acabar el projecteoriginal, paralitzat per la falta demitjans i conflictes en la gestió. Lanarració comença el 1892, quanneixLluís, l’expòsit que aprèn ambEusebi Arnau i Pablo Gargallo l’artde l’escultura, i arriba fins a l’entra-da de les tropes franquistes a Bar-celona, quan els diversos perso-natges –l’atractiva doctora Aurora,el seu pare, un metge altiu casatamb la fillola del doctor Robert, elgermà taciturn, l’antiga criada i in-fermera abnegada, i el marit, ci-rurgià amic del doctor Trueta–han de decidir si quedar-se o exi-liar-se. Entre penes, fantasies, te-mors i frustracions; jugant amb labondat i la maldat, les virtuts i elspecats, la vida i la mort, es teixeixunaxarxade circumstàncies i desa-cords que es diversifica i s’amplia.

Què la va portar a escriure sobrel’hospital de Sant Pau?

Les escriptores Tània Juste i Gisela Pou fotografiades recentment al recinte de Sant Pau, escenari que han triat per ubicar-hi les seves últimes novel·les ANA JIMÉNEZ

GISELA POU: el sentit de lesmetamorfosis“En la meva novel·la les meta-morfosis tenen un paper impor-tant. El nou hospital de SantPau i el recinte històric moder-nista –antic i bellíssim hospitaldissenyat per l’arquitecteDomènech i Montaner– són elparadigma d’aquest canvi. Elsdos hospitals tenen un paperfonamental en la trama. L’ahir il’avui es barregen i els edificises converteixen en personatgesde la història”.

TÀNIA JUSTE: l’hospital bategaal mateix ritme que la ciutat“Des del principi em vaig ado-nar que l’hospital de Sant Pauha bategat tota la vida al ritmeque ho ha fet la ciutat; ésl’ànima dels seus habitants.La història de la seva cons-trucció parla de personatgesamb una força tremenda,metges, artistes, dones quevan voler trencar motllosi entrar de ple en la moder-nitat. Això és absolutamentinspirador!”.

Llibre|s

5Cultura|sLa

Vanguardia

Dissabte,11

abril2015

LLIBRES

L’amor, finalment, venç les difi-cultats. I, en aquest melodramadidàctic, els protagonistes se sal-ven. Com el recinte en el qual vanexercir grans noms formats en laSantaCreu i jovespioners en l’apli-cació de teràpies noves i en la in-vestigació.El 2009, l’activitat sanitària es

va traslladar a un nou edifici i es vainiciar la remodelació del conjunthistòric. I allà, en temps de retalla-des i crisi professional i social, co-mença la novel·la de Gisela Pou(Castellar del Vallès, 1959), llicen-ciada en Ciències Biològiques imàster enguió televisiu i cinemato-gràfic (ha treballat per a TV3 i a lasèrie Isabel i dirigeix el laboratoride creació de la SGAE), que ha po-sat la seva experiència narrativa alservei d’una història tendra i idea-lista, que s’endinsa en l’embolic deles coses per desmuntar-les, i vaobrint trames i descobrint per-sonatges per mostrar-nos la sevasingularitat entre la multitud anò-nima.És el cas de la infermera Cèlia,

divorciada, amb dos fills i unamant metge; de la periodista No-ra, guapa i independent, i deMartina, la lectora impenitent.Amigues de la infantesa, separadesi després unides per la desapariciói posterior retorn de la tercera

d’elles, amb amnèsia, es mouenper aquesta ciutat jardí en què,com lesdeCalvino–aquí, unhome-natge explícit–, el passat condicio-na el present i els seus ritmes vitalsrevelen curiositat i passió; ciutaton es creuen cultures, trajectòries idestins.La memòria conserva intactes

els pavellons, els carrers, els arbresde la seva adolescència; però ja nosón el que van ser, i no volen re-nunciar al que s’han convertit. Lamemòria que els ha portat capenrere els ha posat a mirar cap en-davant. |

Tània JusteL’hospital dels pobresCOLUMNA. 333 PÀGINES. 20 EUROS

Gisela PousLa veu invisible / La voz invisibleCOLUMNA / PLANETA. 494 / 448 PÀGINES.19,90 EUROS

La recent restauracióde l’hospital deSantPau, obradeLluísDomènech iMontaner, hapermèsque torni a brillarcomunagran sorpresaper abarcelonins i turistes.Dues autores, Tània Juste iGiselaPou, l’hanescollit comaescenari de les sevesobres. Les comentem i brindemun retrat humàde l’espai barceloní

INTERIORSCuina centralde l’hospital dela Santa CreuARXIU HISTÒRIC

DE L’HOSPITAL DE

LA SANTA CREU

I SANT PAU

INFERMERIASala de SantPere deldepartamentd’HomesARXIU HISTÒRIC

DE L’HOSPITAL DE

LA SANTA CREU

I SANT PAU

EXTERIORSVista delsjardins del’hospital de laSanta Creu ones pot veurela creuARXIU HISTÒRIC

DE L’HOSPITAL DE

LA SANTA CREU

I SANT PAU

PIONERSQuiròfan vi-drat, que per-metia l’entradade llumi la visió del’interior desde l’exteriorARXIU HISTÒRIC

DE L’HOSPITAL DE

LA SANTA CREU

I SANT PAU

MERCÈ BELTRANEs deia Carmelo i durant anys varecórrer al seu aire els jardins delrecinte modernista. El seu matalàsocupava un espai minúscul en unade les sales d’infermeria del pave-lló de Nostra Senyora del Carme, icada dia hi trobava un bon esmor-zar/dinar/sopar. Carmelo, tremen-dament agraït, es passejava orgu-llós entre tarongers, lavandes itil·lers. Acudia, quan volia, a la cri-da del personal que desenvolupa-va les seves tasques al Carme o a ladels pacients, més aviat a la prima-vera/estiu, quan les estades als ra-cons assolellats eren freqüents iprolongades. El gat tigrat, d’ulls decolormel i cua llarga va desaparèi-xer quan es va iniciar el trasllat alnouhospital i ningúno el va tornara veure mai més.L’anècdota, explicada amb una

certa malenconia, és d’una de lesinfermeres que va treballar durantmés de quaranta anys al recinte,una gran part dels quals al Carme.És un delsmolts relats que omplenels espais d’aquestamagnífica i sor-prenent ciutat modernista, ideadaper Lluís Domènech i Montaner iconstruïda entre els anys 1902 i1930.L’hospital de Sant Pau és com

una troca amb la qual es teixeixenhistòries plenes d’emoció, de vida,dolor, alegria, curació, tristesa i,per descomptat, demort. Comunainstitució nascuda el 1401, a l’hos-pital de la Santa Creu, situat en plebarri del Raval, no ha d’atresorartot un passat?L’evolució de la ciutat, a través

de la salut dels seus habitants i apartir dels canvis urbanístics; lesrifes; el teatre Principal; liceistes icruzados, la beneficència; el paperde la societat civil i dels mecenesen una institució que forma partde l’ADN de Barcelona i que ésinseparable de la història de lamedicina del nostre país. Tot

Lluís Domènech iMontaner va fusionarla principal institucióassistencial deCatalunya amb elnou centre propiciatpel mecenes Pau Gil

Carmeloal pavellódeNostraSenyoradelCarme

>

6Cultura|sLa

Vanguardia

Dissabte,11

abril2015

LLIBRES

EL LLIBREDE LA SETMANAEnels temps actuals deneguit i confusió, el lúcidBerger continua, avuicomahir, projectant llumen la foscor

JohnBerger,exemplar

les clausROBERT SALADRIGASAmb el pas dels anys vaig incre-mentant la meva admiració perl’home i l’intel·lectual que personi-fica John Berger (Hackney, Angla-terra, 1926) en el món adust i des-carnat en què vivim. El britànicmultidisciplinari, narrador, poeta,pintor, crític –té pàgines de refe-rència sobre l’obra de Picasso i lapintura conceptual–, assagista, so-ciòleg, humanista compromès a lamanera camusiana sobre el seutemps, queundia, famolt, va aban-donar la Gran Bretanya per lesaltures dels Alps francesos bus-cant sentir-se allà dalt plenamenteuropeu i, segons ell, verita-blement universal. Ara m’adonoque fa dècades que John Bergerm’acompanya, forma part de mi,m’esperona amb la seva lucidesa.Els títols dels llibres se m’apilen ala memòria: la trilogia Una vez enEuropa,Puerca tierra,Lila y Flag; o

G., El cuaderno de Bento,DeA paraX, Fama y soledad de Picasso (pre-mi Booker) i un dilatat etcètera. Lasevaobra és extensa, variada i abso-lutament necessària perquè resul-ta de fondre la cultura clàssicaamb la interpretació dels fenò-mens contemporanis. Així, capdels seus textos no s’ha empobrit

ambel temps. Sempre estan al nos-tre abast. És bo saber-ho i convé re-cordar-ho de tant en tant perquèconforta.Acabo de verificar-ho. L’any

1975Berger va publicar un text ex-cepcional, una barreja de creació iestudi sociològic rigorós sobre elfenomen de la migració a Europa,des del sud sense recursos al cen-tre i nord amb excedents de pro-ducció que exigien mà d’obra as-sequible. El llibre incloïa una for-midable col·lecció de fotografiesde JeanMohr (Ginebra, 1925) que,a més de fer visible la humiliantrealitat descrita per Berger, esta-blien en paral·lel una interessan-tíssima dialèctica entre imatge iparaula.També participava en l’edició el

pintorSvenBlomberg i el dissenya-dor Richard Hollis. Gairebé emsembla obvi assenyalar que el com-promísqueplasmavenaquests qua-tre artistes a les pàgines del llibreproposava al lector interessat unasuggeridora gamma de possibili-tats. Però no és això el que ara vol-dria ressaltar. L’obra amb el títolUn séptimo hombre va ser reedita-da el 2002, edició per a la qualJohn Berger va escriure un subs-tanciós pròleg la lectura del qualconsidero impagable, i ha estat ree-ditada denou, nimés nimenys quequaranta anys més tard sota el se-güent lema de Berger: “Este siste-ma (el capitalista) despoja al indivi-duo del futuro –nadie piensa en elfuturo– i lo obliga a ignorar el pasa-docomoalgoprescindible quepue-de ser tiradocomounahoja de afei-tar usada”.El veritable prodigi és que des

del 1973, anyenquèva ser estructu-rat, documentat i escrit aquesta es-pècie d’“àlbum de família” –en pa-raules de Berger– el món s’ha mo-dificat gairebé radicalment, les es-tadístiques ressenyades jano tradu-eixen per si mateixes la realitat dela qüestió avui dia, i les contun-dents fotografies en blanc i negreno han perdut la seva expressivitattestimonial però ens semblen “anti-quades”.Doncs bé, malgrat tot, el llibre

no delata les malvestats del temps,l’estil literari i els termes sociolò-gics d’esquerres que amb tant ri-gor i tanta habilitat feia anar JohnBerger als setanta no han envellitel més mínim, es poden aplicaramb els inevitables ajustos a la na-turalesa de la migració al nostreprimer món globalitzat. I és queBerger, assagista, novel·lista, críticd’art, activista, pensador hereu dela Il·lustració i la praxi comunista,vorejant els noranta anys és el quesempre ha estat: un far d’exem-plaritat. |

John BergerUn séptimo hombre. Imágenes y palabrassobre la experiencia de los trabajadoresemigrantes a EuropaCAPITÀ SWING LIBROS. FOTOGRAFIES DEJEAN MOHR I TRADUCCIÓ D’EUGENIO VIEJO.236 PÀGINES. 18,50 EUROS

això i molt més, és Sant Pau.Passejar pel recinte modernista

rehabilitat –un lloc que transmetserenitat enmig d’aquesta soro-llosa ciutat– és endinsar-se en unaconcepció de l’arquitectura hos-pitalària absolutament innovadoraen aquella època, és viatjar entrecolors i olors, seguits per l’estàticamirada de les gàrgoles, aquells és-sers tan estranys imisteriosos, o dela de les escultures, religioses peròtambé d’animals, i vegetació queens recorden que naixem i morim;que en la vida existeix el benigne iel maligne.

Estada agradableDeambular pels interiors és arris-car-se a acabar amb torticoli detant mirar el sostre, cadascú ambmotius i colors diferents; és, si esvol, descobrir com es poden enal-tir i barrejar materials com la pe-dra, el marbre, el maó i el mosaicsense que desentonin i creant unaharmonia especial. És adonar-sede com els colors asserenenl’ànim, allò que avui anomenaríemcromoteràpia, o experimentar lapotent olor de la flor del tarongeramarg,més aromàtica que la taron-gina, la flor del taronger corrent,aromateràpia.I és que tot estava pensat per

intentar fer més agradable l’estadadels malalts a l’hospital. Els pa-cients van començar a arribar alspavellons modernistes cap a l’any1920, quan el nou hospital encarano estava acabat.Del carrerHospi-tal, de l’hospital de la Santa Creu,es van marxar a l’extraradi, a la“Muntanya Pelada”, com es deno-minava la zona on es va construirl’hospital de la Santa Creu i SantPau, al barri del Guinardó. Unaautèntica excursió que avui cau-saria autèntiques esgarrifances, imés si pensem que el sistema detransport no era ni de bon tros eld’avui dia.Una ostentació de creativitat és

el que hi ha en aquesta obra deDomènech i Montaner, declaradapatrimoni de la humanitat per laUnesco, que durant gairebévuitanta anys va ser la seu d’undels hospitals que gaudeix de méshistòria d’Europa. Una històriaque mereix ser coneguda i cer-tament divulgada. Perquè capbus-sar-se en els secrets i les profundi-tats de la trajectòria d’aquest recin-te és endinsar-se en la nostra prò-pia història.Avui un tercer edifici, a Hor-

ta-Guinardó, al nord-est dels pave-llons de principis de segle XX,acull els seushabitants enunes ins-tal·lacions modernes, lluminoses,aptes per a la pràctica de lamedicina d’última generació. Iallà, novament, s’hi apleguenvides, sentiments. Potser d’aquí avuitanta anys algú recordarà quedurant un temps les tardes als fu-turs jardins que envoltaran l’hospi-tal, es van veure amenitzades ambles magarrufes d’un gat anomenatPruna. |

Retrat de l’escriptor i assagista britànic John Berger BRICE TOUL / GAMMA-RAPHO / GETTY IMAGES

L’AUTOR. El polièdric JohnBerger és la figura clau d’unhumanisme integral queamb prou feines té hereus.

L’OBRA. Impressionant relatsocioperiodístic sobre elstreballadors emigrants al’Europa posterior a laSegona Guerra. Conservatota la puixança.

>