Anàlisi de textos Anàlisi de textos argumentatiusargumentatius

El text argumentatiu.El text argumentatiu.

►Característiques generals.Característiques generals.

►Estructura.Estructura.

►Trets propis del text argumentatiu.Trets propis del text argumentatiu.

Característiques generals.Característiques generals.

► Els textos argumentatius intenten convèncer Els textos argumentatius intenten convèncer algú d’una idea més o menys polèmica. algú d’una idea més o menys polèmica.

► Hi ha moltes possibles manifestacions de Hi ha moltes possibles manifestacions de l’argumentació, tant orals (un judici, una l’argumentació, tant orals (un judici, una conferència, una discussió, un debat) com conferència, una discussió, un debat) com escrites (un article d’opinió, les cartes al director, escrites (un article d’opinió, les cartes al director, etc.). etc.).

► A més, hi ha molts textos que es poden A més, hi ha molts textos que es poden considerar argumentatius en major o menor considerar argumentatius en major o menor mesura, no tant per la forma com per la funció mesura, no tant per la forma com per la funció que acompleixen, la de persuadir o convèncer, que acompleixen, la de persuadir o convèncer, com, per exemple, els textos publicitaris.com, per exemple, els textos publicitaris.

Components d’una situació Components d’una situació d’argumentació.d’argumentació.

► Un Un enunciador que argumentaenunciador que argumenta: qui vol convéncer un altre d'una : qui vol convéncer un altre d'una determinada idea. determinada idea.

► Un Un destinataridestinatari de l'argumentacióde l'argumentació. Aquell a qui es vol convéncer. No . Aquell a qui es vol convéncer. No podem argumentar amb eficàcia si no coneixem les característiques del podem argumentar amb eficàcia si no coneixem les característiques del destinatari. Per triar els arguments més adequats necessitem saber les destinatari. Per triar els arguments més adequats necessitem saber les seues opinions i l'actitud. Per poder argumentar necessitem partir d'una seues opinions i l'actitud. Per poder argumentar necessitem partir d'una premissa compartida pel receptor; per tant, caldrà partir de les seues premissa compartida pel receptor; per tant, caldrà partir de les seues creences i dels seus valors per poder bastir l'argumentació.creences i dels seus valors per poder bastir l'argumentació.

► Una Una tesi, idea o conclusiótesi, idea o conclusió que es defensa. que es defensa. ► Una Una tesi contràriatesi contrària contra la qual s'argumenta. Tota argumentació contra la qual s'argumenta. Tota argumentació

suposa la negació de la idea contrària. Sovint la tesi oposada contra la suposa la negació de la idea contrària. Sovint la tesi oposada contra la qual s'argumenta no apareix de manera explícita però sempre hi és. qual s'argumenta no apareix de manera explícita però sempre hi és.

► Uns Uns argumentsarguments, és a dir, uns mitjans o instruments emprats per , és a dir, uns mitjans o instruments emprats per convéncer. Aquests recursos poden apel·lar als sentiments o a la raó. convéncer. Aquests recursos poden apel·lar als sentiments o a la raó.

► Un Un temps itemps i un un espai en què es produeix l'argumentacióespai en què es produeix l'argumentació. Emissor i . Emissor i receptor poden compartir el temps i l'espai quan l'argumentació és oral i receptor poden compartir el temps i l'espai quan l'argumentació és oral i es fa cara a cara. Per contra, en les argumentacions escrites, l'emissor es fa cara a cara. Per contra, en les argumentacions escrites, l'emissor produeix el text en un temps i en un espai diferent al temps i l'espai en produeix el text en un temps i en un espai diferent al temps i l'espai en què l'emissor el rebrà; per això, caldrà planificar amb molta cura l'escrit què l'emissor el rebrà; per això, caldrà planificar amb molta cura l'escrit i preveure totes les possibles discrepàncies.i preveure totes les possibles discrepàncies.

Condicions de legitimitat de Condicions de legitimitat de l’argumentaciól’argumentació..

Perquè una argumentació siga eficaç, cal respectar les Perquè una argumentació siga eficaç, cal respectar les condicions que legitimen l'emissor i les que permeten condicions que legitimen l'emissor i les que permeten determinar si la situació és apropiada. Quatre condicions:determinar si la situació és apropiada. Quatre condicions:

► No s'argumenta davant d'un altre si es pensa que el No s'argumenta davant d'un altre si es pensa que el destinatari comparteix les mateixes conviccions. destinatari comparteix les mateixes conviccions.

► No s'argumenta davant d'un altre si es considera que el No s'argumenta davant d'un altre si es considera que el destinatari no modificarà mai les pròpies conviccions.destinatari no modificarà mai les pròpies conviccions.

► Només s'argumenta quan s'espera que el destinatari siga Només s'argumenta quan s'espera que el destinatari siga capaç de raonar, d'acceptar el raonament lògic. capaç de raonar, d'acceptar el raonament lògic.

► Quan s'argumenta davant d'algú sobre un tema, el destinatari Quan s'argumenta davant d'algú sobre un tema, el destinatari tendeix a deduir que qui argumenta s'adhereix a la tesi que tendeix a deduir que qui argumenta s'adhereix a la tesi que està defensant. està defensant. A més, perquè l’argumentador siga un argumentador legítim o A més, perquè l’argumentador siga un argumentador legítim o autoritzat és necessari que tant l’argumentador considere que autoritzat és necessari que tant l’argumentador considere que li és permés d’argumentar sobre un tema concret davant d’un li és permés d’argumentar sobre un tema concret davant d’un destinatari concret, com que aquest destinatari ho considere destinatari concret, com que aquest destinatari ho considere legítim. legítim.

Procés de legitimació de Procés de legitimació de l’emissor.l’emissor.

Perquè una argumentació siga eficaç, és fonamental que a l’emissor li Perquè una argumentació siga eficaç, és fonamental que a l’emissor li siga reconeguda una certa “autoritat” i “legitimitat” per part del siga reconeguda una certa “autoritat” i “legitimitat” per part del receptor, a fi que els seus arguments puguen ser escoltats amb la receptor, a fi que els seus arguments puguen ser escoltats amb la millor predisposició possible. Per això, sovint, l’argumentació s’inicia millor predisposició possible. Per això, sovint, l’argumentació s’inicia amb un procés de legitimació per part de l’enunciador: la amb un procés de legitimació per part de l’enunciador: la captatio captatio benevolentiaebenevolentiae dels clàssics. Alguns dels recursos hi serien: dels clàssics. Alguns dels recursos hi serien:

► presentar-se com a membre o com a representant d'un col·lectiupresentar-se com a membre o com a representant d'un col·lectiu► atribuir-se unes característiques que l'acosten a la realitat del receptor (els atribuir-se unes característiques que l'acosten a la realitat del receptor (els

mateixos interessos, les mateixes circumstàncies...)mateixos interessos, les mateixes circumstàncies...)► presentar-se com un expert en el tema objecte de discussiópresentar-se com un expert en el tema objecte de discussió► donar-se a conéixer com una persona responsable i digna de ser escoltadadonar-se a conéixer com una persona responsable i digna de ser escoltada► donar mostres de sinceritat i honradesadonar mostres de sinceritat i honradesa► presentar una trajectòria anterior positiva (personal o del col·lectiu)presentar una trajectòria anterior positiva (personal o del col·lectiu)► començar negant els propis mèrits per guanyar-se les simpaties de l'auditori començar negant els propis mèrits per guanyar-se les simpaties de l'auditori

(recurs de la falsa modèstia)(recurs de la falsa modèstia)

Estructura.Estructura.

► IntroduccióIntroducció, on es presenta el tema i es , on es presenta el tema i es pretén captar l’atenció o l’interés del pretén captar l’atenció o l’interés del destinatari.destinatari.

►DesenvolupamentDesenvolupament, que inclou l’exposició i , que inclou l’exposició i defensa dels arguments favorables i la defensa dels arguments favorables i la refutació dels contraarguments.refutació dels contraarguments.

►ConclusióConclusió, que funciona com a síntesi del , que funciona com a síntesi del que s’ha dit i de reforçament de la tesi que que s’ha dit i de reforçament de la tesi que es defensa.es defensa.

Tesi Tesi Dades o premisses Conclusió→ → Dades o premisses Conclusió→ →

L'estructura mínima d’una argumentació està L'estructura mínima d’una argumentació està formada per un argument que mena a una formada per un argument que mena a una conclusió a partir d'una premissa o d’un valor conclusió a partir d'una premissa o d’un valor compartit amb el destinatari de l'argumentació. compartit amb el destinatari de l'argumentació.

Ex. Hem de comprar aquest pis perquè és el més Ex. Hem de comprar aquest pis perquè és el més baratbarat..

Tesi “hem de comprar aquest pis”, a la qual s'ha arribat a partir d'un Tesi “hem de comprar aquest pis”, a la qual s'ha arribat a partir d'un argument (“és el més barat”) que es basa en un valor compartit pels argument (“és el més barat”) que es basa en un valor compartit pels dos interlocutors, que es troba implícit (convé comprar un pis barat). dos interlocutors, que es troba implícit (convé comprar un pis barat).

La manera de distribuir la tesi i els arguments i contraarguments al La manera de distribuir la tesi i els arguments i contraarguments al llarg de les tres parts pot variar segons l’estratègia argumentativa llarg de les tres parts pot variar segons l’estratègia argumentativa utilitzada, que pot ser: utilitzada, que pot ser:

► analítica o deductivaanalítica o deductiva: el raonament va del tot a les parts, és a : el raonament va del tot a les parts, és a dir, que, partint de la tesi, s’exposen uns fets que porten a la dir, que, partint de la tesi, s’exposen uns fets que porten a la conclusió. conclusió.

► sintètica o inductivasintètica o inductiva: el raonament va de les parts al tot, això és, : el raonament va de les parts al tot, això és, que, partint de l’exposició de fets particulars, s’arriba a la tesi, que que, partint de l’exposició de fets particulars, s’arriba a la tesi, que opera com a conclusió. opera com a conclusió.

► enquadrada o circularenquadrada o circular: proposa la tesi en la introducció, enumera : proposa la tesi en la introducció, enumera els arguments i exposa una altra vegada la tesi a tall de conclusió.els arguments i exposa una altra vegada la tesi a tall de conclusió.

► paral·lelaparal·lela: es basa en l’exposició de manera paral·lela de dues o : es basa en l’exposició de manera paral·lela de dues o més idees d’importància semblant per a extraure’n conclusions que més idees d’importància semblant per a extraure’n conclusions que reforcen la tesi.reforcen la tesi.

► dialècticadialèctica: inclou la tesi pròpia i l’antítesi o punt de vista contrari, : inclou la tesi pròpia i l’antítesi o punt de vista contrari, es demostra la falsedat de l’opinió contrària perquè el receptor es demostra la falsedat de l’opinió contrària perquè el receptor compartisca la veracitat de la tesi proposada.compartisca la veracitat de la tesi proposada.

Estructura del discurs argumentatiu Estructura del discurs argumentatiu segons la retòrica clàssica.segons la retòrica clàssica.

► La La introduccióintroducció (anomenada (anomenada exordiumexordium). Té com a finalitat presentar el ). Té com a finalitat presentar el tema i obtenir una disposició favorable del receptor a la tesi defensada. Per tema i obtenir una disposició favorable del receptor a la tesi defensada. Per aconseguir aquest beneplàcit del públic es poden emprar recursos diferents:aconseguir aquest beneplàcit del públic es poden emprar recursos diferents: apel·lar a la compassió i a les emocions del públicapel·lar a la compassió i a les emocions del públic apel·lar a l'autoritat, com ara informant que persones destacades, de reconegut apel·lar a l'autoritat, com ara informant que persones destacades, de reconegut

prestigi o estimades pel públic estan a favor de la tesi defensadaprestigi o estimades pel públic estan a favor de la tesi defensada apel·lar a la tradició, a un ideal o a uns valors compartits amb l'audiènciaapel·lar a la tradició, a un ideal o a uns valors compartits amb l'audiència apel·lar al precedent, esgrimint casos similars on la valoració ha estat la que ara apel·lar al precedent, esgrimint casos similars on la valoració ha estat la que ara

es defensaes defensa► L’L’exposicióexposició de fetsde fets (anomenada (anomenada narrationarratio): s'hi exposen els fets amb la ): s'hi exposen els fets amb la

finalitat que el receptor conega la posició defensada per l'emissor i se situe finalitat que el receptor conega la posició defensada per l'emissor i se situe de la seua part. S'hi poden utilitzar recursos diferents com ara:de la seua part. S'hi poden utilitzar recursos diferents com ara: utilitzar estadístiques i dades que donen suport a l'argument; utilitzar estadístiques i dades que donen suport a l'argument; utilitzar comparacions; utilitzar comparacions; narrar històries concretes que puguen donar suport a l'argumentació.narrar històries concretes que puguen donar suport a l'argumentació.

► L'exposició d'argumentsL'exposició d'arguments (anomenada (anomenada argumentatioargumentatio) és el centre del ) és el centre del discurs, on es presenten arguments pertinents per a la defensa de la tesi i discurs, on es presenten arguments pertinents per a la defensa de la tesi i es rebaten els arguments de la part contrària. S'hi poden fer concessions es rebaten els arguments de la part contrària. S'hi poden fer concessions als arguments del contrari per rebatre'ls a continuació amb major força.als arguments del contrari per rebatre'ls a continuació amb major força.

► La La conclusióconclusió és la part final del discurs. S'hi recorda allò més rellevant de és la part final del discurs. S'hi recorda allò més rellevant de l'exposició i s'insisteix en els arguments emprats. Té un caràcter l'exposició i s'insisteix en els arguments emprats. Té un caràcter recapitulador.recapitulador.

Les estructures Les estructures contraargumentatives.contraargumentatives.

► Per argumentar amb eficàcia no sols hem Per argumentar amb eficàcia no sols hem d’utilitzar arguments vàlids. També hem de d’utilitzar arguments vàlids. També hem de preveure els arguments de l'adversari per preveure els arguments de l'adversari per poder contrarestar-los (per poder contrarestar-los (per contraargumentar): contraargumentar): la refutacióla refutació la concessió a l’adversarila concessió a l’adversari

La refutacióLa refutació..Consisteix a demostrar la poca consistència de l'argument del Consisteix a demostrar la poca consistència de l'argument del

contrari.contrari.Ex.Ex. Imaginem la situació d'enunciació següent. Dos germans estan valorant la Imaginem la situació d'enunciació següent. Dos germans estan valorant la

conveniència de comprar un determinat joc de consola. El germà que no vol comprar conveniència de comprar un determinat joc de consola. El germà que no vol comprar el joc podria refutar l'argument de l'altre: el joc podria refutar l'argument de l'altre: -Diuen que és el millor joc del mercat, -Diuen que és el millor joc del mercat, peròperò no és cert. En l'últim número de la revista no és cert. En l'últim número de la revista Hobby ConsolaHobby Consola asseguraven que no era bo, i ells en saben, d'aquestes coses. asseguraven que no era bo, i ells en saben, d'aquestes coses.El germà que vol comprar-lo podria refutar:El germà que vol comprar-lo podria refutar:--No és cert que siga carNo és cert que siga car. En realitat resulta més barat que la majoria, perquè tardes . En realitat resulta més barat que la majoria, perquè tardes molt de temps a passar-te totes les pantalles i, per tant, pots jugar durant més molt de temps a passar-te totes les pantalles i, per tant, pots jugar durant més temps.temps.

Observem que en la refutació s'utilitzen determinades estructures lingüístiques:Observem que en la refutació s'utilitzen determinades estructures lingüístiques:► Per introduir la veu de l'altre enunciador: “diuen que...”, “en la revista Per introduir la veu de l'altre enunciador: “diuen que...”, “en la revista

asseguraven que...”, etc. Aquesta introducció d'una altra veu enunciativa asseguraven que...”, etc. Aquesta introducció d'una altra veu enunciativa pot tenir dues funcions:pot tenir dues funcions: introduir l'argument del contrari i fer-lo explícit per refutar-lo a introduir l'argument del contrari i fer-lo explícit per refutar-lo a

continuació; continuació; introduir l'argument d'autoritat: una altra veu que arguments tom introduir l'argument d'autoritat: una altra veu que arguments tom

l'emissor.l'emissor.► Ús de connectors, especialment “però”, que indica una major força de Ús de connectors, especialment “però”, que indica una major força de

l'argument. l'argument. ► Elements lingüístics que expressen opinió: “no és cert que...”, “en Elements lingüístics que expressen opinió: “no és cert que...”, “en

realitat...”, etc.realitat...”, etc.

La concessió a l’adversariLa concessió a l’adversari..Consisteix a acceptar momentàniament Consisteix a acceptar momentàniament l'argument del contrari per, a continuació, l'argument del contrari per, a continuació, limitar-ne la importància i demostrar que limitar-ne la importància i demostrar que l'argument de l'altre no és una raó suficient. l'argument de l'altre no és una raó suficient.

► Evita que l’adversari utilitze un argument contra Evita que l’adversari utilitze un argument contra la idea defensada (perquè l'interlocutor ja l’ha la idea defensada (perquè l'interlocutor ja l’ha acceptada; si continués utilitzant-lo semblaria acceptada; si continués utilitzant-lo semblaria que no té arguments).que no té arguments).

► Fa que l’argumentador semble una persona Fa que l’argumentador semble una persona tolerant, capaç de raonar, preocupada perquè tolerant, capaç de raonar, preocupada perquè triomfe la millor idea (ja que és capaç d'acceptar triomfe la millor idea (ja que és capaç d'acceptar un argument del contrari). un argument del contrari).

Tipus d’arguments i recursos Tipus d’arguments i recursos argumentatiusargumentatius..

Un aspecte important en l’argumentació és la manera Un aspecte important en l’argumentació és la manera com es fa progressar el pensament, partint d’allò que es com es fa progressar el pensament, partint d’allò que es coneix per tal d’arribar a allò que és desconegut. coneix per tal d’arribar a allò que és desconegut. Aquesta operació anomenada Aquesta operació anomenada inferènciainferència presenta dues presenta dues classes de raonaments:classes de raonaments: InduccióInducció: parteix de fets particulars per tal d’arribar a una : parteix de fets particulars per tal d’arribar a una

generalització. Aquesta activitat es dóna sobretot en la generalització. Aquesta activitat es dóna sobretot en la recerca científica, ja que permet formular lleis generals a recerca científica, ja que permet formular lleis generals a partir de fets observats.partir de fets observats.► Ex. "Brasa" s'escriu amb Ex. "Brasa" s'escriu amb bb; "abraç" s'escriu amb ; "abraç" s'escriu amb bb; "zebra" s'escriu ; "zebra" s'escriu

amb amb bb, etc.; totes les paraules que contenen la síl·laba "bra" , etc.; totes les paraules que contenen la síl·laba "bra" s'escriuen amb s'escriuen amb bb. .

DeduccióDeducció: és el raonament que va d’allò general a allò : és el raonament que va d’allò general a allò particular.particular.► Ex. Ex. Tots els estudiants de la Real Escola Superior d'Art Dramàtic Tots els estudiants de la Real Escola Superior d'Art Dramàtic

(R.E.S.A.D.) han hagut de superar una prova d'accés; Lluís és (R.E.S.A.D.) han hagut de superar una prova d'accés; Lluís és estudiant de la RESAD; Lluís ha superat la prova d'accésestudiant de la RESAD; Lluís ha superat la prova d'accés..

ActivitatActivitat. Intenta esbrinar d’entre els següents . Intenta esbrinar d’entre els següents arguments quins són deductius i quins inductius.arguments quins són deductius i quins inductius.

1.1. Tots els gats són mamífers. Els mamífers alleten els Tots els gats són mamífers. Els mamífers alleten els seus nadons. Per això, quan nasquen els gatets que seus nadons. Per això, quan nasquen els gatets que esperem, la meua gata els alletarà.esperem, la meua gata els alletarà.

2.2. L’aigua bull a 100ºC perquè sempre que l’escalfe i arriba L’aigua bull a 100ºC perquè sempre que l’escalfe i arriba als 100ºC es posa a bullir.als 100ºC es posa a bullir.

3.3. Algunes persones són arquitectes. Els arquitectes són Algunes persones són arquitectes. Els arquitectes són universitaris. Llavors, algunes persones són universitaris. Llavors, algunes persones són universitàries.universitàries.

4.4. Sé que només t’agraden dues menes de fruita, les peres Sé que només t’agraden dues menes de fruita, les peres i els plàtans. Al rebost no hi havia peres i enlloc no n’has i els plàtans. Al rebost no hi havia peres i enlloc no n’has pogut obtenir; així que, atès que estàs menjant fruita, el pogut obtenir; així que, atès que estàs menjant fruita, el que menges és un plàtan.que menges és un plàtan.

5.5. Podem dubtar que el seu proper acudit faça riure, fins Podem dubtar que el seu proper acudit faça riure, fins ara cap dels del seu repertori ha tingut èxit.ara cap dels del seu repertori ha tingut èxit.

Classes d’arguments.Classes d’arguments.

►Argument d'autoritat. Argument d'autoritat. Consisteix a Consisteix a utilitzar l'opinió d'una persona important utilitzar l'opinió d'una persona important per defensar una tesi. L'enunciador pot per defensar una tesi. L'enunciador pot mostrar la pròpia autoritat com a persona mostrar la pròpia autoritat com a persona capacitada per opinar-hi.capacitada per opinar-hi. Ex. La indústria de la pesca japonesa posa en Ex. La indústria de la pesca japonesa posa en

perill la supervivència de moltes espècies de perill la supervivència de moltes espècies de balenes tal com afirma l’organització balenes tal com afirma l’organització ecologista Greenpeace. ecologista Greenpeace.

► Argument del model.Argument del model. Es presenta una autoritat com a Es presenta una autoritat com a model que cal imitar.model que cal imitar.

► Argument del benefici. Argument del benefici. S’al·lega els beneficis que es S’al·lega els beneficis que es derivaran d'una determinada actuació.derivaran d'una determinada actuació.

► Argument del balafiamentArgument del balafiament. Es defensa una . Es defensa una determinada actuació per no malbaratar els esforços ja determinada actuació per no malbaratar els esforços ja esmerçats.esmerçats.

► Arguments de causa/conseqüència. Arguments de causa/conseqüència. Aquells que es Aquells que es basen en una relació de causalitat. Poden respondre a basen en una relació de causalitat. Poden respondre a dos models: presentar un fet i, després, la causa; o dos models: presentar un fet i, després, la causa; o presentar un fet i, a continuació, l'efecte provocat.presentar un fet i, a continuació, l'efecte provocat. Ex. Ex. Com està plovent, no anem al cine. Com està plovent, no anem al cine.

Estudie molt per a treballar en el que m'agrada. Estudie molt per a treballar en el que m'agrada. Si beus, no conduïsques.Si beus, no conduïsques.

► L'exemple. L'exemple. Es parteix d'un cas concret per justificar una tesi que Es parteix d'un cas concret per justificar una tesi que es pot generalitzar.es pot generalitzar. Ex. Vaig demandar a Telefónica i vaig guanyar el juí: la justícia existeix. Ex. Vaig demandar a Telefónica i vaig guanyar el juí: la justícia existeix.

El meu gat aquest matí s’ha menjat 400 grams de formatge. (Tesi: Als El meu gat aquest matí s’ha menjat 400 grams de formatge. (Tesi: Als gats, els agrada el formatge.) gats, els agrada el formatge.)

► Quan els exemples de les argumentacions són objectables, és fàcil Quan els exemples de les argumentacions són objectables, és fàcil que l’oponent hi presente que l’oponent hi presente contraexemplescontraexemples, que es poden definir , que es poden definir com a exemples que invaliden la conclusió que es vol defensar. com a exemples que invaliden la conclusió que es vol defensar. Ex. Tesi: Les guerres són causades pel desig de dominació Ex. Tesi: Les guerres són causades pel desig de dominació

territorial. territorial. Argument (amb exemples): La conquesta romana, les Argument (amb exemples): La conquesta romana, les

guerres napoleòniques i Hitler en són una bona mostra. guerres napoleòniques i Hitler en són una bona mostra. Tot i que els exemples adduïts potser demostren la tesi, és possible Tot i que els exemples adduïts potser demostren la tesi, és possible trobar contraexemples que la invalidarien (la guerra civil espanyola, per trobar contraexemples que la invalidarien (la guerra civil espanyola, per exemple). L’exercici de cerca de contraexemples és molt saludable per exemple). L’exercici de cerca de contraexemples és molt saludable per part de la persona que construeix l’argumentació, ja que constitueix un part de la persona que construeix l’argumentació, ja que constitueix un bon mètode de verificació del que afirma abans de donar-ho per bon mètode de verificació del que afirma abans de donar-ho per definitiu. definitiu.

►La comparació. La comparació. Posa en relació un fet o Posa en relació un fet o un objecte amb un altre.un objecte amb un altre.

►Argument de justícia o d'identificació Argument de justícia o d'identificació de situacions. de situacions. Consisteix a identificar la Consisteix a identificar la situació objecte de l'argumentació amb situació objecte de l'argumentació amb altres situacions similars. La discrepància del altres situacions similars. La discrepància del destinatari vindrà per considerar que les destinatari vindrà per considerar que les dues situacions no són equivalents i, per dues situacions no són equivalents i, per tant, no es pot aplicar l'argument de tant, no es pot aplicar l'argument de justícia.justícia.

► Apel·lar a la quantitat. Apel·lar a la quantitat. Consisteix a fer Consisteix a fer referència al gran nombre de persones que referència al gran nombre de persones que donen suport a la idea, al gran nombre de donen suport a la idea, al gran nombre de vegades que un fet s'esdevé, a l’antiguitat d'un vegades que un fet s'esdevé, a l’antiguitat d'un producte...producte...

► Apel·lar a la qualitatApel·lar a la qualitat. Es destaca el caràcter . Es destaca el caràcter únic i irrepetible d'un fet. únic i irrepetible d'un fet.

► La simetria. La simetria. Correspon a la relació matemàtica Correspon a la relació matemàtica segons la qual si A és igual a B i B és igual a C, segons la qual si A és igual a B i B és igual a C, A serà igual a C. A serà igual a C.

► La reciprocitat. La reciprocitat. Correspon a la relació Correspon a la relació matemàtica segons la qual si A és igual a 8, 8 és matemàtica segons la qual si A és igual a 8, 8 és igual a A. igual a A.

► La incompatibilitat.La incompatibilitat. Presenta dues situacions Presenta dues situacions com a incompatibles. com a incompatibles. Ex. Què preferiríeu: que Cèsar visquera i morireu tots Ex. Què preferiríeu: que Cèsar visquera i morireu tots

esclaus, o que Cèsar fóra mort i visquéreu tots esclaus, o que Cèsar fóra mort i visquéreu tots lliures? lliures?

► L'entimema. L'entimema. Es tracta d'un sil·logisme en què Es tracta d'un sil·logisme en què una de les premisses apareix implícita. Té dues una de les premisses apareix implícita. Té dues parts, de les quals la primera és anomenada pels parts, de les quals la primera és anomenada pels lògics lògics antecedenantecedent; la segona, t; la segona, conseqüentconseqüent.. Ex. Si tots els éssers humans són mortals i tots els Ex. Si tots els éssers humans són mortals i tots els

valencians són éssers humans, aleshores tots els valencians són éssers humans, aleshores tots els valencians són mortals.valencians són mortals.Totes les arts són desitjables. Així, doncs, Totes les arts són desitjables. Així, doncs,

l’eloqüència és desitjable.l’eloqüència és desitjable.

►El dilema. El dilema. És unÉs un argument que consta de argument que consta de dues parts contràries que es contradiuen dues parts contràries que es contradiuen per totes dues bandes. per totes dues bandes. Apareix quan s'ha de triar entre dues Apareix quan s'ha de triar entre dues opcions opcions pp o q; o q; pp ens mena a un resultat ens mena a un resultat rr, , qq ens mena a un resultat ens mena a un resultat ss; per tant, ; per tant, caldrà triar entre caldrà triar entre rr o o ss. . Ex. Decideixes enviar-li una ambaixada? Si és Ex. Decideixes enviar-li una ambaixada? Si és

per a demanar-li res, la desdenyarà; si és per per a demanar-li res, la desdenyarà; si és per a intimar-lo, no en farà cas. a intimar-lo, no en farà cas.

Figures retòriquesFigures retòriques..Les figures retòriques poden ser-hi utilitzades per afavorir l'acceptació Les figures retòriques poden ser-hi utilitzades per afavorir l'acceptació

de la tesi.de la tesi.

► Les interrogacions retòriques. Les interrogacions retòriques. Provoquen una major implicació Provoquen una major implicació del destinatari, ja que és aquest qui en el seu interior emet la del destinatari, ja que és aquest qui en el seu interior emet la resposta que l'argumentador defensa.resposta que l'argumentador defensa.

► La hipèrbole. La hipèrbole. L'emissor exagera la realitat, tot pretenent colpir el L'emissor exagera la realitat, tot pretenent colpir el destinatari emotivament.destinatari emotivament.

► La preterició. La preterició. Consisteix a negar que es realitzarà un acte, quan Consisteix a negar que es realitzarà un acte, quan de fet sí que es duu a terme. S'utilitza per evitar una actitud de de fet sí que es duu a terme. S'utilitza per evitar una actitud de defensa o de rebuig per part de l'audiència. defensa o de rebuig per part de l'audiència.

► La ironia. La ironia. Consisteix a dir el contrari de1 que es pretén comunicar. Consisteix a dir el contrari de1 que es pretén comunicar. La ironia es basa en l’ús de l'implícit. Perquè aquest recurs funcione La ironia es basa en l’ús de l'implícit. Perquè aquest recurs funcione és necessari que el receptor puga deduir quines són les vertaderes és necessari que el receptor puga deduir quines són les vertaderes idees de l'argumentador.idees de l'argumentador.

► L'enumeració. L'enumeració. És un procediment comú a tot tipus de discurs És un procediment comú a tot tipus de discurs (narracions, descripcions, exposicions...). Serà rellevant des del (narracions, descripcions, exposicions...). Serà rellevant des del punt de vista argumentatiu quan contribuesca a reforçar els punt de vista argumentatiu quan contribuesca a reforçar els arguments o la tesi defensada. arguments o la tesi defensada.

► L'antítesi. L'antítesi. L’antítesi suposa una expressió d'idees L’antítesi suposa una expressió d'idees oposades, però per tal que es done la figura, cal la oposades, però per tal que es done la figura, cal la construcció simètrica dels membres contraposats. construcció simètrica dels membres contraposats.

► La gradació. La gradació. S'ordenen els arguments de menys a més S'ordenen els arguments de menys a més importants o a l'inrevés. importants o a l'inrevés.

► La repetició. La repetició. Té l'efecte de destacar el fet que Té l'efecte de destacar el fet que interessa. interessa.

► La prosopopeia. La prosopopeia. Consisteix a atribuir qualitats Consisteix a atribuir qualitats humanes a objectes inanimats. Apel·la a l'emotivitat.humanes a objectes inanimats. Apel·la a l'emotivitat.

► La metàfora. La metàfora. Comparació en què s'omet el nexe Comparació en què s'omet el nexe comparatiu.comparatiu.

► L'ús de lèxic marcat. L'ús de lèxic marcat. La utilització de lèxic marcat La utilització de lèxic marcat (substantius, adjectius, verbs o adverbis amb valors i (substantius, adjectius, verbs o adverbis amb valors i connotacions positives i negatives) és un recurs eficaç connotacions positives i negatives) és un recurs eficaç per defensar una tesi.per defensar una tesi.

Les fal·làciesLes fal·làcies..Sovint, per convéncer no s'empren arguments basats en Sovint, per convéncer no s'empren arguments basats en la raó, sinó uns tipus d'arguments sense suport lògic, la raó, sinó uns tipus d'arguments sense suport lògic, però que poden fer pensar al destinatari que hi ha una però que poden fer pensar al destinatari que hi ha una certa lògica en l'argumentació. Són les certa lògica en l'argumentació. Són les fal·làciesfal·làcies. . N’hi ha diverses classes. Les que presentem es N’hi ha diverses classes. Les que presentem es caracteritzen pel fet que la informació que proporcionen caracteritzen pel fet que la informació que proporcionen no és pertinent per a la conclusió establerta, malgrat no és pertinent per a la conclusió establerta, malgrat que puga semblar adequada a un interlocutor poc atent.que puga semblar adequada a un interlocutor poc atent. Fal·làcia Fal·làcia ad hominem.ad hominem. Fal·làcia Fal·làcia ad baculumad baculum.. Fal·làcia Fal·làcia ad populum.ad populum. Fal·làcia Fal·làcia ad verecundiamad verecundiam.. Fal·làcia Fal·làcia ad ignorantiamad ignorantiam.. Fal·làcia Fal·làcia tu quoquetu quoque..

►Fal·làcia Fal·làcia ad hominemad hominem (argument dirigit (argument dirigit contra l'home, atac a la persona). És un contra l'home, atac a la persona). És un argument que, en lloc de presentar les argument que, en lloc de presentar les raons adequades o pertinents en contra raons adequades o pertinents en contra d'una determinada opinió, pretén refutar-d'una determinada opinió, pretén refutar-la censurant la persona que la manté.la censurant la persona que la manté. Ex. Els ecologistes afirmen que l’abocament Ex. Els ecologistes afirmen que l’abocament

de residus contaminants al mar és una acció de residus contaminants al mar és una acció que comporta un gran risc per a la humanitat que comporta un gran risc per a la humanitat (...), però els ecologistes tenen idees massa (...), però els ecologistes tenen idees massa pessimistes sobre el futur.pessimistes sobre el futur.

►Fal·làcia Fal·làcia ad baculumad baculum (al bastó). (al bastó). Arguments que apel·len a la força o al Arguments que apel·len a la força o al poder d'alguna cosa o persona. És poder d'alguna cosa o persona. És freqüent utilitzar aquest tipus de fal·làcia freqüent utilitzar aquest tipus de fal·làcia quan els arguments racionals manquen o i quan els arguments racionals manquen o i fracassen.fracassen. Ex. Ex. No pots suspendre cap més matèria, No pots suspendre cap més matèria,

perquè si no deixaràs de sortir els dissabtes. perquè si no deixaràs de sortir els dissabtes.

►Fal·làcia Fal·làcia ad populumad populum (al poble). (al poble). S'ometen les raons pertinents i s'utilitzen, S'ometen les raons pertinents i s'utilitzen, com a raons, fets o circumstàncies amb com a raons, fets o circumstàncies amb l'única finalitat d'excitar els sentiments de l'única finalitat d'excitar els sentiments de l'auditori. És la demagògia.l'auditori. És la demagògia. Ex. Ex. Si voleu més llibertat, més qualitat de vida, Si voleu més llibertat, més qualitat de vida,

més prestacions socials, menys impostos, més prestacions socials, menys impostos, menys delinqüència i menys atur; llavors, voteu-menys delinqüència i menys atur; llavors, voteu-me. me.

►Fal·làcia Fal·làcia ad verecundiamad verecundiam (apel·lació a (apel·lació a l'autoritat). Es recorre al sentiment de l'autoritat). Es recorre al sentiment de respecte cap a l’autoritat per obtenir respecte cap a l’autoritat per obtenir l'adhesió a una conclusió. Serà fal·làcia l'adhesió a una conclusió. Serà fal·làcia quan l'autoritat no ho és en relació amb el quan l'autoritat no ho és en relació amb el tema de què tractem.tema de què tractem. Ex. Ex. Segons l'alcalde, el millor per a la salut dels Segons l'alcalde, el millor per a la salut dels

ciutadans és asfaltar totes les places de la ciutadans és asfaltar totes les places de la ciutat. ciutat.

►Fal·làcia Fal·làcia ad ignorantiam. ad ignorantiam. Es caracteritza Es caracteritza pel fet de pretendre que una cosa siga falsa pel fet de pretendre que una cosa siga falsa perquè no se’n sap d'ella o perquè no se perquè no se’n sap d'ella o perquè no se n'ha provat la veritat.n'ha provat la veritat. Ex. Ex. No es pot provar la innocència d'una No es pot provar la innocència d'una

persona relacionada amb un crim, per tant és el persona relacionada amb un crim, per tant és el culpable. culpable. No s’ha demostrat que Déu no existeixi, per No s’ha demostrat que Déu no existeixi, per

tant no es pot dir que no existeixi. Llavors, si no tant no es pot dir que no existeixi. Llavors, si no és veritat que no existeixi, existeix.és veritat que no existeixi, existeix.

►Fal·làcia Fal·làcia tu quoquetu quoque (tu també). (tu també). Arguments en què no es formulen raons Arguments en què no es formulen raons per replicar una acusació, sinó que, en lloc per replicar una acusació, sinó que, en lloc d'això, es torna l'ofensa a l'acusador. Un d'això, es torna l'ofensa a l'acusador. Un cas particular de la fal·làcia cas particular de la fal·làcia ad hominemad hominem.. Ex. Ex. El govern que jo presideixo no és corrupte, El govern que jo presideixo no és corrupte,

respecte a això de què m'acusa l'oposició; ells, respecte a això de què m'acusa l'oposició; ells, quan governaven, també ho feien. quan governaven, també ho feien. Tu que fumes, m’estàs aconsellant que jo no Tu que fumes, m’estàs aconsellant que jo no

fumi?fumi?

ActivitatActivitat. Llegeix els diàlegs quotidians següents i digues a . Llegeix els diàlegs quotidians següents i digues a quin tipus de fal·làcies corresponen les argumentacions que quin tipus de fal·làcies corresponen les argumentacions que apareixen.apareixen.► -Ets un brut i un porc! Sempre et deixes la roba bruta per -Ets un brut i un porc! Sempre et deixes la roba bruta per

terra, en compte de dur-la als safareigs!terra, en compte de dur-la als safareigs!-Jo, un porc? Mira qui parla! Tu mai no escures els plats -Jo, un porc? Mira qui parla! Tu mai no escures els plats després de dinar i deixes la cuina bruta tot el dia!després de dinar i deixes la cuina bruta tot el dia!

► -He estat parlant amb Núria sobre l’elecció de representants al -He estat parlant amb Núria sobre l’elecció de representants al Consell Escolar. Núria diu que Jaume no és un bon candidat: Consell Escolar. Núria diu que Jaume no és un bon candidat: és poc seriós, falta molt a classe i només es preocupa de és poc seriós, falta molt a classe i només es preocupa de divertir-se.divertir-se.-Doncs, jo no hi estic d’acord. Qui és Joana per a opinar? Què -Doncs, jo no hi estic d’acord. Qui és Joana per a opinar? Què sabrà una xica de primer sobre el que ens convé?sabrà una xica de primer sobre el que ens convé?

► -Què dius? Que la paraula “verbigràcia” és valenciana? Que -Què dius? Que la paraula “verbigràcia” és valenciana? Que vol dir “per exemple”? Això serà en català! En ma vida l’havia vol dir “per exemple”? Això serà en català! En ma vida l’havia sentida! I jo parle valencià des de menudeta! Tota la vida s’ha sentida! I jo parle valencià des de menudeta! Tota la vida s’ha dit “per exemple”.dit “per exemple”.

► -Per què no puc anar a la discoteca? Ja tinc quinze anys. Tots -Per què no puc anar a la discoteca? Ja tinc quinze anys. Tots els meus amics van.els meus amics van.-Que per què no pots anar? Perquè ho dic jo, que sóc ton -Que per què no pots anar? Perquè ho dic jo, que sóc ton pare i qui et dóna els diners! I tingues en compte que si em pare i qui et dóna els diners! I tingues en compte que si em diuen que has anat, et quedaràs castigada i sense diners tot diuen que has anat, et quedaràs castigada i sense diners tot el que queda de curs!el que queda de curs!

► -Ho sent, però no et puc aprovar. No has fet els treballs, has -Ho sent, però no et puc aprovar. No has fet els treballs, has faltat a classe i has fet els exàmens molt malament.faltat a classe i has fet els exàmens molt malament.-No em pot suspendre! Mon pare em matarà! Jo li promet que -No em pot suspendre! Mon pare em matarà! Jo li promet que recuperaré el temps perdut. Mon pare em pegarà si no recuperaré el temps perdut. Mon pare em pegarà si no aprove. Sempre em maltracta… Li ho dic de veres.. No li ho aprove. Sempre em maltracta… Li ho dic de veres.. No li ho volia dir… però… per això estic plorant…volia dir… però… per això estic plorant…

► -La devaluació de la moneda ens beneficia. Sí, estic segur. -La devaluació de la moneda ens beneficia. Sí, estic segur. Vaig veure una tertúlia per la televisió i Pere Calders Vaig veure una tertúlia per la televisió i Pere Calders assegurava que era una mesura convenient.assegurava que era una mesura convenient.