Anàlisi d'Estats Comptables

Anlisi destatscomptablesJoaquim-Andreu Monzn Graupera

XP01/01022/00924

UniversitatObertade Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya XP01/01022/00924 Anlisi destats comptables

Joaquim-Andreu Monzn Graupera

Doctor en Cincies Econmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Actualment s professor titular de lrea de Coneixement dEconomiaFinancera a la Universitat PompeuFabra (Barcelona).

Segona edici: febrer 2002 Fundaci per a la Universitat Oberta de CatalunyaAv. Tibidabo 39-43. 08035 BarcelonaDisseny: Manel AndreuMaterial realitzat per Eurecamedia, SLIllustracions: NewhouseDipsit legal: B-4769-2002ISBN: 84-8429-505-2

Cap part daquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i de la coberta, no pot ser copiada, reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric, com qumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia, o per altres mtodes, sense lautoritzaci prvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducci

Lanlisi dels estats comptables de les empreses no solament s un instru-

ment important per a dirigir correctament i professionalment lestalvi pri-

vat vers la inversi empresarial, sin que s un element necessari perqu

els professionals interns de les empreses puguin controlar-ne leficcia i

leficincia.

La utilitat i el poder de qualsevol eina analtica normalment augmenten

a mesura que hom shi familiaritza. Aix s vlid en el cas de la compta-

bilitat. Lefectivitat amb qu el director financer pot utilitzar les dades i

les anlisis comptables varia directament amb la seva comprensi dels

conceptes, les definicions i els principis de mesurament en els quals es

basen les dades (Jaedicke i Sprouse, 1973).

Tot i el temps i els esforos que sutilitzen, i el cost que hi est implicat,

en la major part de casos els administradors, els gerents, els directors, els

accionistes i els creditors no aprofiten tota la informaci continguda als

estats financers que sels presenta.

El ms freqent s revisar noms les xifres ms importants i fer mental-

ment algunes comprovacions (Fernndez de Armas, 1965). Aquesta quei-

xa daquest autor mexic era fonamentada fa trenta anys; en part, encara

ho s. Per la tcnica danlisi destats comptables sha generalitzat pel

que fa a lestudi teric i a laplicaci prctica que sen fa.

Lanlisi destats comptables interessa a moltes persones. Segons Jos

lvarez Lpez, professor emrit de la Universitat del Pas Basc, una tipo-

logia daquestes persones, per a cada empresa que s objecte danlisi, pot

ser la segent:

a) Els administradors, els directius i els comandaments intermedis, que

poden observar la marxa de lempresa i programar-ne les actuacions ulte-

riors. Aix els permet rectificar i millorar constantment les seves deci-

sions.

Universitat Oberta de Catalunya XP01/01022/00924 3 Anlisi destats comptables

Podeu ampliar aquestainformaci amb lobrasegent:J. lvarez Lpez (1988).Introduccin a lacontabilidad. Bilbao: Deusto.

Lectura complementria

b) Els propietaris (partcips, accionistes, etc.), que poden vigilar la gesti

dels administradors i proporcionar els remeis oportuns quan la tendncia

que sha observat en lempresa sigui desfavorable als seus interessos.

c) Els creditors efectius, que poden conixer les possibilitats que tenen de

recuperar els crdits i el grau de seguretat de les seves inversions.

d) Els creditors potencials, que poden veure quina solvncia t lempresa

i determinar, si escau, la convenincia de concedir-li crdit, sabent que no

caldr executar la garantia, si nhi ha. Es tracta destudiar si lempresa es

troba realment en condicions de rebre aquest ajut financer. En principi

cal exigir que la rendibilitat del negoci sigui superior al cost financer del

capital ali que rep.

e) El gran pblic financer (inversors, especuladors borsaris, etc.), que

poden conixer la seguretat i la rendibilitat que ofereixen les diferents

empreses per seleccionar les que ms els interessen.

f) Per raons professionals, s innegable que la matria objecte daquesta

assignatura constitueix un camp dactivitat professional ampli i fructfer

que encara no est prou desenvolupat. Aix, els economistes auditors de

comptes, els titulars mercantils auditors i els censors jurats de comptes

poden simultaniejar professionalment lanlisi destats comptables i la

verificaci i la censura de comptabilitats, que sn de tanta utilitat per a

les empreses.

En determinats casos especials, com els augments de capital (la determi-

naci de quina s la prima demissi que es pot sollicitar), una fusi o

una transformaci dempreses (per a determinar el valor net de cada

acci); en situacions de suspensi de pagaments i de fallida, etc.

El mateix lvarez Lpez (1988) indica que hi ha diversos graus en lestudi

dels balanos, com a estats comptables ms representatius; per tant, podem

estendre la seva afirmaci a lanlisi dels estats comptables en general:

1) En primer lloc, es parla de lectura dels estats comptables, una activi-

tat que dna a conixer la importncia i la composici del patrimoni i

dels resultats; amb la simple lectura de les partides es poden obtenir algu-

nes conclusions sobre diferents aspectes de la situaci de lempresa.

2) Mitjanant lanlisi destats comptables es penetra ms en lessncia

del negoci, tant en el que fa referncia a lesttica com a la dinmica; ses-


tableixen comparacions, rtios, coeficients, percentatges i tendncies,

prenent especialment les dades dels balanos successius i dels comptes de

resultats respectius.

3) Mitjanant la interpretaci dels estats comptables es pretn arribar a

conixer les causes dels resultats que hi apareixen i, a ms de descobrir els

punts dbils o desfavorables de lestructura i de ladministraci de lem-

presa, preveuren tamb el desenvolupament ulterior. Per a fer-ho cal

comparar els resultats amb els dels exercicis anteriors.

La diferncia fonamental entre anlisi i interpretaci destats comptables

es pot establir, seguint lautor argent Francisco Cholvis, de la manera

segent:

Analitzar vol dir observar i examinar mitjanant els diversos proce-

diments aplicables al cas. Per tant, s la part ms objectivable del

treball.

Interpretar vol dir deduir conclusions de la informaci o de les dades

analitzades prviament. Per tant, s la part ms subjectiva i poltica del

treball.

Nosaltres suposem que, si sadquireix una capacitat danlisi suficient,

tamb es pot interpretar amb una certa autoritat la realitat que sha detec-

tat en la primera etapa analtica. Tot i aix, les dues habilitats poden

correspondre a capacitats humanes diferenciades.

En les darreres dcades, lanlisi dempreses com a professi general i en

particular lanlisi destats comptables ha tingut un gran auge en el mn

occidental i tamb al Jap. La modernitzaci de leconomia, lintens ritme

de creixement econmic i la velocitat del canvi tecnolgic, com tamb la

modernitzaci de les condicions operatives dels mercats de capitals, sn fac-

tors que exigeixen als analistes externs ms professionalitat i tecnificaci en

ls dels criteris de gesti interna de les empreses i en la selecci dinversions

financeres o en el consell de les terceres persones que lhan de dur a terme.

Si b al principi lanlisi dels estats comptables estava lligada noms al

mn tradicional de la concessi de crdits comercials o financers, lespec-

tre de necessitats danlisi sha anat diversificant.

Un autor clssic daquest mn, Alexander Wall, es va queixar proftica-

ment fa dues generacions quan va dir:

!


Los expertos en cuestiones de dinero se interesan con demasiada frecuencia ms por losvagabundeos del dinero que por la manera agradable y segura de facilitar los intercam-bios de mercancas.

A. Wall (1947).

Per el que s autnticament segur s que han anat sorgint i ara existei-

xen noves categories dempreses prestadores de serveis dinformaci

financera i intermediaris financers que han fet de lanlisi daltres empre-

ses una veritable professi. Vegem-ne una tipologia:

a) Empreses dedicades a lanlisi de mercats i empreses, com tamb a la

previsi de tendncies macroeconmiques.

b) Empreses de classificaci de riscos demissions (rating), com Standard

& Poors, Moodys i IBCA.

c) Empreses analistes de riscos comercials, com Dun & Bradstreet, que

sn supervivents evolucionades del mn dAlexander Wall.

d) Fons de pensions i fons dinversi, que essencialment sn maquin-

ries dadquisici de ttols de risc i de deute dempreses.

e) Empreses intermediries en la compravenda dempreses, encara que

no cotitzin a la Borsa, etc.

Insistim en el fet que totes aquestes institucions han fet de lenjudicia-

ment i de la valoraci empresarial un negoci prsper, o b en si mateix o

b com a condicionant de lexcellncia de la seva aportaci dassessoria

o consell, sempre amb un fort component de valor afegit, ja que la infor-

maci a qu ens referim s escassa i molt perible.

Per exemple, els consellers financers o els prenedors de riscos en els mer-

cats financers es veuen obligats a analitzar les alternatives que els ofereix

el mercat i a valorar amb gran precisi les conseqncies que sobtindrien

en escollir cada opci. Daquesta manera poden aconseguir els seus objec-

tius. Lexistncia dun cmul danalistes que incansablement obtenen,

desmembren, resumeixen, interpreten i jutgen les dades procedents de la

informaci comptable de les ms diverses empreses condueix inexorable-

ment a un procs de racionalitzaci de la utilitzaci dels recursos.

Com va expressar lany 1973 el catedrtic dEconomia de lEmpresa de la

Universitat Autnoma de Barcelona, el doctor Antoni Serra i Ramoneda

(1973):


Donde antes predominaba la intuicin del ahorrador o, en el peor de los casos, las rela-ciones personales, ahora rigen las tcnicas del anlisis financiero. Y estas tcnicas supo-nen el estudio, la observacin y la diseccin de las empresas hacia las que es posiblecanalizar los recursos financieros; estudio, observacin y diseccin, sobre todo, de losdatos contables que resumen su situacin econmica.

A. Serra i Ramoneda (1973).

Per tamb, continuava afirmant el mateix lautor,

[...] esta tecnificacin no se ha limitado a los intermediarios financieros. Las propiasempresas, que en definitiva materializarn el ahorro canalizado hacia ellas por aqullos,han comprendido la utilidad de las tcnicas del anlisis financiero, tanto para determinarlos elementos en los que invertir los recursos en su poder en definitiva, para estructurar suactivo como para elegir la propia composicin de los recursos financieros a su disposicinlo que equivale a estructurar su pasivo. Factor decisivo en este fenmeno ha sido precisa-mente la aparicin, o a veces revitalizacin, de una serie de fuentes de recursos externos queha agrandado y hecho ms complejo su campo de eleccin y que, a la vez, les ha obligadoa planificar meticulosamente su evolucin y la aplicacin de los recursos.


En aquell moment Serra es queixava de la deficient informaci que les

empreses oferien, un aspecte que dificultava el compliment del paper que

es podia esperar del mercat financer, s a dir, una assignaci correcta dels

recursos:

Salvo contadas excepciones, la informacin que suministran las empresas espaolas es,cuantitativamente, muy deficiente. Ello dificulta la aplicacin de las tcnicas del anli-sis financiero desde el exterior de la empresa. En este sentido, no cabe duda que los per-judicados son los intermediarios financieros y, en definitiva, el ahorro espaol.


Des de llavors ha transcorregut una generaci. En el mateix any en qu

escrivia, es va aprovar el primer Pla General de Comptabilitat espanyol,

que va esborrar les resistncies inicials a la normalitzaci en la comuni-

caci de dades comptables. Per fins lany 1989 amb lespasa de Dmo-

cles de la implantaci de lharmonitzaci comptable europea a Espanya

no es va donar un impuls definitiu a lhomogenetzaci i a la difusi de

la informaci financera. Aquest impuls es va concretar mitjanant

diverses actuacions legals consecutives:

1) Lharmonitzaci de determinades pautes ja obsoletes del Codi de

Comer.

2) La introducci duna Llei dauditoria, el 1989, que va obligar un bon

segment addicional dempreses a sotmetres a control extern.

3) La preparaci dun nou Pla General de Comptabilitat, que va veure

la llum el 1990. Aquest pla el podien adoptar voluntriament les empre-


ses pel que feia referncia als processos i a la codificaci comptable, per

era dobligat compliment en el punt ms delicat dels formats mitjanant

els quals soferia la informaci comptable sinttica.

4) Als tres aspectes anteriors aquesta legislaci va afegir lobligaci que les

societats fessin un dipsit dels seus estats comptables normalitzats anuals

al Registre Mercantil, on poden ser consultats per qualsevol persona

sense justificar la causa del seu inters informatiu.

5) A ms, es continuava comptant amb la publicaci per part de la Cen-

tral de Balanos del Banc dEspanya de la informaci economicofinan-

cera anual globalitzada per sectors i lliurada voluntriament per un con-

junt dempreses, informaci que permet efectuar comparacions sectorials

o per grans agregats homogenis.

A partir daquests cinc aspectes o actuacions legals podem comprendre el

salt quantitatiu i qualitatiu impressionant que han significat a Espanya la

possibilitat informativa i dorientaci de les decisions que aporten les teo-

ries i les tcniques danlisi dels estats comptables.

Duna situaci (durant les etapes prvies i contempornies de la transi-

ci democrtica) en qu semblava que locultaci, el frau i la manca de

transparncia informativa eren la norma, sha passat a un nou marc de

joc. En aquest marc s indubtable que encara hi ha resistncies empre-

sarials al lliurament i a la difusi de la informaci comptable. Per

excepte episodis ms o menys espectaculars de fraus i ocultacions

illegals, o aplicacions de comptabilitat creativa orientada a maquillar

o desfigurar la vertadera informaci comptable, s indubtable que tant

la presentaci homognia de la informaci financera com lobligato-

rietat de les auditories i la publicaci dels estats comptables sinttics

(als quals pot accedir, cosa significativa, tant Hisenda com els mateixos

bancs i qualsevol analista) han collaborat a millorar el grau dacosta-

ment de la informaci que sofereix a lexterior a la realitat de les

empreses.

Per una qesti s lobligatorietat de lexhibici de determinats estats

comptables, i laltra s la qualitat de la informaci que circula. Aquesta

qualitat s tamb, en part, responsabilitat de les anlisis que es fa de la

informaci, tant a fora com a dins de lempresa.

Charles Woelfel aclareix que, segons un comit creat a la Financial

Analysts Federation (Federaci dAnalistes Financers) nord-americana,


els elements que ha de tenir una informaci adequada sn els

segents:

1) Presentaci clara duna informaci que sobrepassi els requisits mnims

de preparaci dinformes i ofereixi una perspectiva de les operacions de la

companyia.

2) Comentaris escrits que expliquin els motius de laparici de tendncies

econmiques.

3) Un programa coherent i responsable de relacions amb linversor pun-

tual, que ofereixi informaci sense biaixos a lanalista financer.

4) Capacitat darticular i comunicar la filosofia de lempresa i les princi-

pals estratgies de gesti, com tamb la forma en qu sorganitza la gern-

cia per a portar-les a terme.

Sn molts els instruments i les tcniques danlisi financera als quals es

pot recrrer. A lhora destablir quines sutilitzaran, cal tenir en compte la

seva aplicabilitat, controlabilitat, uniformitat, comparabilitat i simplicitat

(Woelfel, 1993).

Les tcniques danlisi comptable i financera es van originar als pa-

sos en qu els mercats financers es van desenvolupar ms rpidament:

els pasos anglosaxons desenvolupats, com els Estats Units i el Regne

Unit. Com explicava Serra Ramoneda, amb el transcurs del temps han

guanyat complexitat i refinament.

En una primera etapa consistien noms en uns quants mesuraments de

tipus comptable: el grau dendeutament, s a dir, la relaci entre recur-

sos propis i aliens, lanlisi de les necessitats en fons de maniobra (part

de lactiu circulant finanat amb recursos permanents), etc.

Para poder juzgar estas medidas y, por tanto, la solvencia, la rentabilidad o, simple-mente, la bondad de la gestin financiera de una empresa se elaboraron unas normassobre los valores, que dichas medidas no deban sobrepasar, valores que, a su vez, sehacan depender de diversas circunstancias. Son las denominadas golden rules del an-lisis financiero. Estas normas eran muy frgiles y fcilmente criticables. De ah que pau-latinamente aparecieran nuevas medidas los denominados ratios que permitan obte-ner una imagen ms depurada y una informacin ms completa de la situacin de unaempresa. Pero, como es sabido, los datos contables reflejan el pasado, no el futuro, y,como es lgico, toda decisin exige una anticipacin de las consecuencias que de elladimanarn. Aparecieron seguidamente una serie de tcnicas y modelos destinados a fun-damentar tales previsiones y obligar a explicitar y detallarlas, aunque a menudo susoporte radique en datos pretritos.


!


Aquesta s la segona etapa daquesta matria, segons lautor citat. Des de

fa una generaci es produeix cada vegada ms intensament un procs que

Serra ja va assenyalar com a tercera etapa, i que sha anat configurant amb

ms fora: lentrada de determinats principis i mtodes de la cincia

econmica terica en els modes i les pautes de lanlisi financera de les

empreses. Les teories de gesti de cartera de Harry Markowitz i les apor-

tacions dels experts William Sharpe, John Lintner, Eugene Fama, etc. han

generat una teoria sobre la valoraci dactius que busca explicacions en

els equilibris entre la rendibilitat i el risc respectiu de cada actiu financer,

amb la finalitat de justificar-ne el valor de mercat i dintentar predir-lo, si

escau. Segons Serra:

[...] las dos caractersticas esenciales de esta tercera etapa son: su pretensin de cons-truir autnticos modelos de decisin y la consideracin del riesgo o la incertidumbre queacompaa a toda previsin.

En redactar els mduls daquesta assignatura, la nostra intenci noms s

fer una exposici que en lmbit docent inclogui el camp dels estats

comptables que Serra descrivia com a pertanyents a les etapes primera i

segona. La tercera etapa ja es tracta amb escreix a les assignatures de Direc-

ci financera (I i II) daquesta carrera.

Aix doncs, el nostre propsit se centra a exposar les tcniques principals

danlisi i interpretaci destats comptables que poden servir per a illumi-

nar la situaci i les perspectives de lempresa mitjana, tant per als analis-

tes interns (que han de collaborar en el procs de control dels resultats

empresarials, en lanlisi de les causes de les anomalies i en el disseny dels

plans empresarials posteriors), com per als analistes externs a lempresa

que hagin dutilitzar tcniques tpiques danlisi per a exhibir una opini

fundada sobre els resultats duna empresa i les seves perspectives futures.

Les tcniques que sexposen en aquesta assignatura sn molt comprensibles

pel que fa als aspectes matemtics. Per a complir amb els objectius pedag-

gics noms caldr, en algun cas, utilitzar els logaritmes neperians, i es far

alguna operaci pertanyent al camp de les matemtiques financeres.

En aquest camp professional de lanlisi destats comptables es requereix

molta pacincia, memria selectiva, dosis elevades de capacitat deductiva

i de raonament per a poder extreure a partir dinformacions que de vega-

des sn dbils, parcialment inexactes, molt sinttiques o b incompletes

el suficient suc, amb lobjectiu de poder encertar en lessencial, que s

prendre una decisi correcta o ajudar terceres persones a prendre-la. Pel

que fa a lobjecte danlisi, es tracta de captar-ne les caracterstiques essen-

!


cials i a ms, competitivament, es tracta de fer-ho millor que els altres

subjectes que tamb tenen aquesta informaci disponible.

A ms, hi ha un aspecte molt important. No pretenem que lestudiant

consideri que lassignatura s poc important, ja que el redactor dels

mduls la relativitza. No s aix. Per s que hem dadvertir que lanlisi

dels estats comptables, per si mateix i sense el complement daltres anli-

sis de lempresa, t una validesa molt relativa, per les raons segents:

1) En primer lloc, perqu es refereix al passat. En un mn amb un entorn

turbulent com lactual (moltes variables canvien i ho fan molt rpida-

ment), la informaci histrica queda moltes vegades desfasada. Tots

coneixem casos de determinades empreses que noms uns dies abans

duna crisi espectacular Unin Explosivos Ro Tinto, Banesto, etc. van

rebre informes dauditoria que, si b no eren nets, no eren gaire compro-

mesos.

2) En segon lloc, perqu la comptabilitat, ni recull tota la realitat empre-

sarial, ni serveix per a determinats objectius. Desenvolupem aquests dos

aspectes:

a) No recull tota la realitat empresarial; no recull les realitats no expres-

sades en termes monetaris, i els criteris comptables sutilitzen en un

context concret i amb unes regles determinades molt especfiques que

cal conixer b; els criteris comptables, en ser aplicats, poden distor-

sionar la percepci de la realitat econmica global de certes empreses.

Per exemple, les inversions grises en actius intangibles sn econmica-

ment inversions, per shan de comptabilitzar com a despeses corrents:

publicitat, formaci del personal, costos de creaci duna bona organit-

zaci interna i duna cartera de clients potent i diversificada; despeses

dinvestigaci o desenvolupament de productes, fins i tot si han fracas-

sat, etc. De fet, molts daquests epgrafs augmenten lestoc de capital

hum dun pas, per a canvi de reduir-ne la renda corrent.

Per aix s recomanable que lanlisi destats comptables estigui

emmarcada i matisada dins duna anlisi i dun diagnstic de lempre-

sa en general i dels seus aspectes directius, estratgics, comercials, orga-

nitzatius i tecnolgics en particular.

b) La comptabilitat i els seus productes principals no serveixen per a

determinats objectius, per exemple, de forma directa no serveixen per

!


a efectuar valoracions dempreses, ja que aquesta seria una utilitat

absolutament allunyada dels seus propsits bsics. Poden servir de

base, ajustats de la manera convenient, per a mostrar un tipus espec-

fic de valoraci, per no per a valorar, simplement.

Per tant, tot i les paraules optimistes de linici daquesta presentaci, la

conclusi realista s simple: lanlisi dels estats comptables s molt impor-

tant, per sempre dins dun context. Ni proporciona solucions mgiques,

ni s element excloent i encara menys definitiu a lhora dabsorbir

informaci per a prendre decisions, i tot aix en cap de les dues bandes

de la tanca de lempresa.

Aix, doncs, endinsem-nos en la matria, tenint en compte els objectius

de carcter general que sespecifiquen a continuaci.

!


Objectius

Desprs destudiar aquesta assignatura, es pretn que lestudiant hagi

assolit els objectius segents:

1. Comprendre la utilitat dels estats comptables per obtenir informaci

i conclusions en relaci amb la histria, la situaci i les perspectives

duna empresa.

2. Comprendre quines sn les informacions que no es poden demanar

als estats comptables i saber-se dirigir a les fonts extracomptables

don es pot obtenir la informaci esmentada.

3. Entendre quins sn els objectius i quines les necessitats, les limita-

cions i les facilitats de lanlisi realitzada per analistes externs a lem-

presa i per analistes interns de lempresa.

4. Conixer i saber manejar els diferents tipus danlisi dels estats comp-

tables (bsicament estructural, econmic i financer), orientats a esta-

blir un diagnstic de la situaci empresarial.

5. Comprendre i saber utilitzar la informaci que proporciona lanlisi,

que, en el cas de lanlisi interna, sha de reflectir en un quadre de

comandament que gui i faciliti el control de gesti, matria que s

objecte duna altra assignatura de la diplomatura.

6. Sondejar la possibilitat que lanlisi destats comptables serveixi per a

pronosticar levoluci economicofinancera futura de lempresa, i fins

i tot determinades situacions extremes.

7. Saber llegir, utilitzar i extreure el benefici corresponent de la infor-

maci que, en un context agregat dmbit espanyol i de Catalunya,

t com a base les dades de la Central de Balanos del Banc dEspanya,

que recull de manera normalitzada informaci comptable i financera

que li faciliten voluntriament les empreses.


Continguts

Mdul didctic 1

Informaci de partida i metodologia danlisi


1. Aspectes generals

2. Reps dels principals conceptes comptables, dels principis comptables

i dels principis de la informaci comptable

3. Reps dels diferents tipus destats comptables

4. Tipus generals danlisis dels estats comptables

5. Limitacions dels estats comptables: necessitat de lajust de les informa-

cions comptables per a establir els diferents tipus danlisis

6. Instruments principals de lanlisi dels estats comptables

7. Procediment que cal seguir per a analitzar els estats comptables

8. Reflexions sobre la relativitat i la validesa de lanlisi dels estats comp-

tables

Mdul didctic 2

Tcniques danlisi patrimonial i financera


1. Lanlisi vertical o estructural dels estats comptables: significat i limi-

tacions

2. Lanlisi horitzontal dels estats comptables: significat i limitacions

3. Levoluci del patrimoni: una primera presentaci de lestat dorigen i

aplicaci de recursos (EOAR)

4. Anlisi patrimonial i anlisi financera mitjanant rtios

5. Limitacions de lanlisi mitjanant rtios

6. El quadre de comandament

Mdul didctic 3

Tcniques danlisi de leficincia empresarial


1. Rtios de productivitat fsica i monetria

2. Rtios i mesures de leconomicitat empresarial

3. Breu apunt sobre la rendibilitat empresarial


4. Determinaci de les principals rotacions de masses patrimonials. Sig-

nificats

5. El perode mitj de maduraci (PMM)

6. Les necessitats en fons de maniobra i el fons de maniobra de lem-

presa

7. El valor afegit empresarial

8. Quadre de comandament de rtios deficincia en la gesti

Mdul didctic 4

Tcniques danlisi de la rendibilitat empresarial


1. Anlisi del flux de caixa (cash flow) de lempresa

2. Nivells i variants del benefici

3. Rtios dels ingressos del perode

4. Rtios de despeses i costos de lexercici

5. La rendibilitat de lempresa. Variants de clcul

6. Descomposicions de les rtios de rendibilitat

7. Procediment de descomposici de les causes de variaci de la rendibi-

litat

Mdul didctic 5

Anlisi de la liquiditat, lendeutament i el valor


1. Anlisi de la liquiditat i de lequilibri financer

2. Anlisi de lendeutament i criteris de decisi financers


Bibliografia

Referncies bibliogrfiques

lvarez Lpez, J. (1988). Introduccin a la contabilidad. Bilbao: Deusto.

Fernndez de Armas, G. (1965). Estados financieros: anlisis e interpre-

tacin (1a ed.). Mxic: UTEHA.

Jaedicke, R.K.; Sprouse, R.T. (1973). Corrientes contables. Ingresos, fon-

dos y efectivo (1a ed.). Mxic: Herrero Hermanos Sucesores, Editores.

Serra Ramoneda, A. (1973). Prleg de lobra de Fondevila Roca, El diag-

nstico financiero de la empresa. Barcelona: Ariel.

Wall, A. (1947). Anlisis de estados financieros (1a ed.). Mxic: Fondo de

Cultura Econmica.

Woelfel, C.J. (1993). Anlisis de estados financieros (1a ed.). Barcelona:

Ediciones S.


Anàlisi d'Estats Comptables

Documents

Transcript of Anàlisi d'Estats Comptables