APO

STES

APU

NT

S

REF

OR

MES

LA N

OVA

ANDO

RRA

Motius quehan portat a posar lesbases delque ja és lanovaAndorra. 4-11

Canvis fets ique s’estanrealitzantper a unnou modelsenserenunciarals pilars del’antic.12-33

Detalls decom s’haescollit elmodeld’obertura iquina és laconjunturaactual.40-43

La NovaAndorra témolt poc aveure amb elsestereotipsdel passat iha impulsatreformes quehan enterratel vell model. PU

NT

S FO

RTS

Principalsactius quesón el palde paller del’oferta quees fa alsinversorsforans. 34-39

TONI MARTÍ

JORDI CINCA

GILBERT SABOYA

XAVIER ESPOT

ÈRIC JOVER

CARLES ÁLVAREZ MARFANY

SÍLVIA CALVÓ

FRANCESC CAMP

OLGA GELABERT

JORDI TORRES

JOSEP MARIA MISSÉ

JORDI NADAL

ALBERT MOLES

Cap de Govern

Ministre de Finances

Ministre d’Exteriors

Ministre d’Interior

Ministre d’Educació

Ministre de Salut

Ministra de Medi Ambient

Ministre de Turisme

Ministra de Cultura i Esports

Ministre d’Ordenament Territorial

Secretari d’Estat de Diversiicació Econòmica

Director general d’Andorra Telecom

Director general de FEDA

LA NOVA ANDORRAAquest especial s’ha redactat en base a les declaracions de

EDITA: PREMSA ANDORRANA, SA. PRESIDENT: MARC VILA AMIGÓ DIRECTOR GENERAL: IGNASI DE PLANELL DIRECTOR: RICARD POY COORDINACIÓ I REDACCIÓ: RICARD POY DISSENY I MAQUETACIÓ: AGUSTÍ IBÁÑEZ CORRECCIÓ: JOSEP M. MONTRAVETA I MERCÈ AZNAR FOTOGRAFIA: FERNANDO GALINDO I XAVIER PUJOL C/ Bonaventura Riberaygua, 39 Tel. 877 477 Fax 863 800. Apartat de correus 2167, B.P. 179 / ANDORRA LA VELLA

APO

STES

0404ELS MOTIUS

06TIPUS D’INVERSORS

08RESIDENTS PASSIUS

REF

OR

MES

12

PUN

TS

FORT

S

34

APU

NT

S

40

34SEGURETAT

35SANITAT

36PLAÇA FINANCERA

37EDUCACIÓ

38QUALITAT DE VIDA

40ELS CLÚSTERS

42MALES NOTÍCIES I CONJUNTURA

12TRANSPARÈNCIA

16ACORD D’ASSOCIACIÓ

18FISCALITAT

20‘SMART COUNTRY’

22MEDI AMBIENT

26AEROPORT I HELIPORT

28MOBIILITAT EL’ECTRICA

32XARXA VIÀRIA

SUMARI

LA NOVA ANDORRA 3

a nova Andorra hanascut des delconvenciment i dela necessitat. Amb

la crisi es comencen a posarles bases d’un nou model depaís que no trenca amb l’ante-rior, sinó que el complementa.Durant la crisi hi ha tota unasèrie de senyals que indiquenclarament que no es podrà tor-nar al model anterior, que haviadonat signes d’esgotament. Elboom econòmic viscut a princi-pi de segle ens havia permèsdissimular aquest esgotament,però ja llavors hi havia signesevidents, especialment el 2004i el 2005. Ho vam constatar enles xifres de turistes.El món s’estava transformant aconseqüència de la globalitza-ció i de la crisi i Andorra tambés’havia de reformar. El modeld’èxit de la dècada del 1970 ode la del 1980 era indiscutible,

basat exclusivament en el co-merç i en el turisme, però man-tenir-lo ens era impossible i in-viable. L’Andorra endogàmicano tenia futur. Però la situació econòmica eranomés un detonant en un de-bat que s’arrossegava des demitjan dècada del 1990. Ja esparlava d’obertura econòmica,plans de reactivació del co-merç, fer zones només de via-nants al centre i els dubtes queno es resolien mai, com haviade ser l’encaix a Europa i la re-forma fiscal, amb la introduccióde les imposicions directes del’IRPF i de l’impost de socie-tats. El paquet de reformes es-tava pendent i el boom econò-mic el va ajornar. Pels volts del2007 i 2008 hi va haver els pri-mers intents, però tot s’accele-ra a partir del 2009, quan entra

en escena l’impuls mundial perla transparència financera. A final de la dècada passadaens trobàvem també en una si-tuació de dèficit públic descon-trolat, amb números vermellsanuals del 5% o el 6% del PIB.És cert que es va seguir la ten-dència mundial de reformes,però ja feia temps que teníemclar que aquest era l’únic camí.El 2011 havíem de demostrarque l’Estat tenia la ferma volun-tat de canviar. Les reformes ha-vien de ser molt àmplies. L’ob-sessió era com posar en marxatots els elements necessarisper poder competir des d’Andor-ra cap al món. Era una respos-ta global a una sèrie de dèficitshistòrics molt importants ques’havien de corregir de maneramolt ràpida.S’aplica una agenda reformista

tenint en compte que tot estàrelacionat. Un dels exemplesde com els canvis són un puzleque acaba tocant totes les àre-es és el marc fiscal. Calia quefos homologable per donar con-fiança als inversors estrangers,per unes finances estatals sòli-des, solucionar el problema

d’endeutament creixent, com aeina per estructurar un modeleconòmic que pugui garantir eldesenvolupament, poder signarels tractats de transparència fi-nancera amb l’OCDE per a l’in-tercanvi automàtic i que obrísla porta a signar convenis deno doble imposició amb els es-tats veïns, sense els quals noérem competitius. Se’ns aplica-ven uns gravàmens del 24% a

Espanya i del 33% aFrança. Era una taxaque feia impossibleque les empreses an-dorranes poguessin tre-ballar a fora.

Actualment, gràcies aun marc fiscal homolo-gat, tenim signats con-venis de no doble impo-sició amb els païsosamb els quals hi ha

més relació comercial. Permetque qualsevol societat o em-presa establerta al país actuï al’exterior sense taxes afegidesi que pagui l’impost de socie-tats a Andorra. Ara els conveniss’estan expandint cap a la res-ta d’estats de la Unió Europea ide fora de la UE.

L

L’únic camí

LES REFORMES

HAVIEN DE SERMOLT ÀMPLIES I MOLT RÀPIDES

‘WIN-WIN’ AMBL’INVERSORESTRANGER

El més important ésque en el nou model al’inversor o al nou resi-dent no tan sols li ofe-rim avantat-ges econò-mics. Tam-bé, i potsermés impor-tant, obrimla porta per-què visquien un paísamb uns ex-cel·lents ni-vells dequalitat de vida, entornnatural, seguretat, edu-cació, sanitat, mediambient, tecnologia...És un paquet, és unwin-win on tots sortimguanyant.

EL CAP DE GOVERN, TONI MARTÍ, amb el president de la UE, Jean-Claude Juncker.

4 LA NOVA ANDORRAAPOSTESELS MOTIUS

FERNANDO GALINDO

em de triar lagent que s’ins-tal·la al país, peròno des d’un punt

de vista de raça, religió o na-cionalitat, sinó que volem em-presaris fiables i amb bona re-putació. No es necessita unainversió estrangera massiva,sinó que volem qualitat. Unaeconomia de mida petita comla nostra fins i tot amb unaarribada moderada d’inversorsforans augmenta el nostre PIBde forma substancial. Les ne-cessitats són molt menorsque les dels grans estats. Nobusquem que s’instal·li Nest -lé, sinó empreses familiars opetites, si pot ser amb renom.Sempre hem estat acollidors iara som acollidors de les no-ves empreses que vulguin in-vertir, perquè la millora de ladiversificació anirà en beneficide tota la ciutadania.Per a l’obertura al capital exte-rior és fonamental crear un cli-ma atractiu per a l’inversor. Nos’ha de confondre inversorsamb marques conegudes. Elprototipus que ja s’està ins-tal·lant és el d’una empresafamiliar amb una inversió pru-dent i la voluntat de créixerprogressivament. La majoriainicien el projecte amb estruc-tures petites de dos o tres tre-balladors i esperen de micaen mica anar pujant fins a unvolum major. També n’hi ha al-guns que de cop creen vintllocs de treball quan traslla-den aquí l’activitat. No neces-sitem multinacionals. Som70.000 habitants i ni volem ninecessitem ser 100.000. Elnostre concepte es basa en elfet que si en cinc anys del PIB

nacional el 10% o el 15% ésfruit de la inversió forana, se-ria tot un èxit.

El projecte està basat en latransparència i l’honestedat.

Treballem per atreure gent quecreï riquesa i llocs de treball.Quan venen assessors, fisca-listes, col·laboradors o gentde confiança del potencial in-versor semprees passa elmateix mis-satge. Estemencantats quevingui a viureamb nosaltresi que invertei-xi. I això hopot fer mante-nint la resi-dència fiscal al seu país. Peròsí realment vol traslladar laseva residencia fiscal a Andor -ra és obligatori que hi visquide forma efectiva 183 dies

l’any. No s’hi val venir nomésa l’estiu o a passar uns capsde setmana o qualsevol altrafórmula. Ha de ser real perquèrebutgem una política que pu-

gui ser perni-ciosa per ad’altres paï-sos. No femtrampes.L’objectiu noés tant atreureinversors en elcamp turístic,perquè ja te-nim una oferta

importantíssima per part delsempresaris nacionals, sinóque busquem en d’altres sec-tors que no tenim desenvolu-pats. Bàsicament en l’àmbit

H

Atracció

d’inversors

però sense

massificar

ARXIU

TALLER DE BICICLETES d’alt ‘standing’ de Commençal.

SI EN CINC ANYS

EL 10% DEL PIB ÉS D’INVERSIÓ DEFORA ÉS UN ÈXIT

CarmenThyssen

M’agrada la

cordialitat de la

gent i la gran

seguretat”

Col·leccionistad’obres d’art

Vaig venir a Andorra aresidir per diferents mo-tius, però el que és certés que tinc una relacióhistòrica amb Andorraper raons familiars, atèsque ja era el país de re-sidència del meu germài avui el de la meva fa-mília. El que més m’a-grada és la cordialitat dela gent i la seguretat queens dona als que resi-dim aquí. Per altra ban-da, Andorra és un centreturístic d’hivern i d’estiude primer ordre i jo vullcontribuir perquè siguiun referent cultural. Ésun país amb una granqualitat de vida perquèté un entorn naturalúnic. En tot cas, han devenir i veure per creure:quan vinguin, visitin elpaís… i també el MuseuCarmen Thyssen.

“

6 LA NOVA ANDORRAAPOSTESTIPUS D’INVERSORS

dels serveis. Hi ha una sèriede sectors en creixement iemergents que poden ser inte-ressants. Les xifres actuals d’inversors iinversió són correctes i l’anypassat es van comptabilitzar97 milions, un 3,8% del PIB.Estem per sobre de la mitjanaeuropea i acabem de comen-çar. Evidentment, hi ha païsosque capten molt més que nos -altres, però tenim un volumsignificatiu. La dada que ensagrada és que des que s’haobert l’economia al capital fo-rà s’han aportat de forma ex-tra 2.000 llocs de treball, el5% del total d’assalariats.Posarem un exemple de qui-nes són les pautes del projec-te. Un dels reptes històrics éstrencar amb les abismals dife-rències entre les temporadesaltes d’hivern i d’estiu i lestemporades baixes. És vitalcomptar amb oferta turísticaalternativa i complementària ales compres i l’esquí. La inver-sió estrangera ens pot donaraquests complements per alsvisitants que ajudin a desesta-

cionalitzar. Un exemple clar ésel turisme sanitari. Aquest ti-pus de turisme no té unes da-tes fixes, ja que es pot realit-zar durant gairebé tot l’any, i laprimavera i la tardor són èpo-ques ideals i coincideix ambtemporada baixa.

Un estudi amb MonitorGroup va establir quins erenels sectors que més haviencrescut a les regions similarsal nostre entorn i aquells queja tenien un nivell prou signifi-catiu. Va ser un exercici debenchmarking amb algunes re-gions properes i d’altres mésllunyanes però de muntanya.Es va establir que hi havia tressectors on es reunien les con-dicions i que coincidien ambfortaleses pròpies: sanitat,educació i noves tecnologies.

FERNANDO GALINDO

EL TURISME

SANITARI ÉS UNEXEMPLE DEL QUEBUSQUEM

EL PROJECTE DE PARCAQUÀTIC COBERT

Un exemple sobre el ter -reny de quin és el tipusd’inversió estrangera ques’està buscant és el pro-jecte que prepara un em-presari rus per crear unparc aquàtic tancat a An-dorra la Vella. És una ofer-ta totalment diferent alque tenim actualment ique es complementa ambla resta. Ideal per a un tu-risme familiar i de cap desetmana o d’estades cur-tes. És un exemple decom la inversió forana pot

anar cobrint àrees que elssectors tradicionals nofan. El parc aquàtic potdonar un atractiu per atemporades que no sónd’altíssima ocupació. Enser cobert, fins i tot a l’hi-vern pot estar en funcio-nament. Passa una micacom a Caldea, on banyar-se mentre es veu per lesfinestres com neva és unaexperiència molt especial.Amb el parc aquàtic –non’hi ha cap a la vora– tin-drem un gran actiu.

CONSTRUCCIÓ DE LA PISTA CENTRAL del nou complex de tennis, pàdel i escola Principàdel.

XAVIER PUJOL

TERRENY ON S’HA projectat el parc aquàtic.

LA NOVA ANDORRA 7APOSTESTIPUS D’INVERSORS

xisteix una apostadecidida per l’a-tracció de nous re-sidents perquè és

una de les potes de l’oberturaeconòmica cap a fora. Ja exis-tia la figura del resident passiu,però a partir del 2012 es vacanviar la Llei d’immigració. Escreen tres tipologies diferentsde residències passives i pre-veiem uns requisits. Anterior-ment només calia fer un dipò-sit i passem a fer invertir enactius andorrans. Fomentemque els residents sense activi-tat lucrativa que vulguin ins-tal·lar-se tinguin una capacitateconòmica constatada supe-rior. Busquem gent que puguiaportar valor qualitatiu a l’eco-nomia i a la societat. I apos-tem perquè una part d’aquestaaportació vagi cap al sector im-mobiliari, tenint en compte lasituació de recessió que es vi-via en el sector de la construc-ció i de la venda d’habitatgesdesprés de l’esclat de la bom-bolla immobiliària. Hi ha diferents requisits per serresident passiu. La certificacióconforme no tingui antece-

dents penals perquè som moltcurosos respecte a l’honorabili-tat de les persones que venena viure. Una assegurança mèdi-ca que garanteixi que té la co-bertura sanitària. I el canvi méssignificatiu és passar d’un di-pòsit de 30.000 euros a un de50.000, al qual hi cal afegiruna inversió de 350.000 eurosmés que es pot fer de diversesformes. Poden ser béns immo-bles, un certi-ficat de dipò-sit en entitatsandorranes ocomprant deu-te nacional.Quan calcu-lem el saldoeconòmic peral país quehan deixat les residències pas-sives veiem que durant el2016, comptant només un any,van ser cent milions d’euros enactius andorrans. Ha donat uns fruits molt posi-tius. És un win-win. Fem venirgent que aporta valor qualitatiui que ens permet facilitar la re-cuperació econòmica i li oferimun entorn excel·lent amb una

gran qualitat de vida, seguretatde màxim nivell, un entorn na-tural i uns serveis públics, comara en educació i sanitat, quesón envejables. L’èxit és indiscutible, amb uncreixement exponencial en elsdarrers anys. De juliol del 2015al del 2016 van augmentar en310 els nous titulars quan elsanys anteriors oscil·laven entre105 i 187. Però del juliol de

l’any passat al’abril d’aquestany ja estemen 372 més iencara quedatot un trimes-tre. Segura-ment supera-ran els 400.L’oferta d’An-

dorra és molt valorada arreudel món. La millor prova és quedes del 2012 han vingut resi-dents de més de setanta paï-sos diferents. A banda dels ti-tulars principals també hanarribat persones a càrrec per-què molts venen amb família.Per cada persona a càrrec s’hade fer un dipòsit addicional dedeu mil euros. Abans de la re-

E

Residents de més

de setanta països

FERNANDO GALINDO

ELS GERMANS ESPARGARÓ, amb Viñales i Rins en un partit benèfic al Poliesportiu.

HI HA MÉS DE 2.000RESIDENTS PASSIUSQUE VIUEN ALPRINCIPAT

forma era de set mil euros. Elnombre de persones a càrrectambé s’ha incrementat de ma-nera molt important. La reforma de les residènciesva obrir el ventall a d’altres fór-mules més enllà del residentpassiu tradicional. Abans no-més hi havia una figura. Araaquest resident tradicional se’lcataloga com a resident senseactivitat lucrativa. Es creendues tipologies més. La prime-ra és el professional amb pro-jecció internacional pensat pera la gent que volia residir i exer-cir una activitat econòmica pera l’exterior. La segona és per aaquelles persones que tenenuna activitat reconeguda enl’àmbit científic, cultural o es-portiu. Per atreure esportistesprofessionals i gent de renomen l’àmbit científic o cultural.Gent que dona prestigi a An-dorra. Aquí estem parlant d’u-na xifra menor. En total tenim45 titulars principals de profes-sionals amb projecció interna-cional, amb 23 persones a càr -rec. En el cas de personesamb interès científic, cultural oesportiu hi ha 58 titulars princi-

LA PUBLICITATPOSITIVA DELS

RESIDENTSFAMOSOS

L’arribada de gentamb renom com el ci-clista Joaquim Purito

Rodríguez o la baro-nessa Carmen Thyssenés un gran impuls. Perla seva transcendènciai rellevància pública.Quan els personatgesfamosos i de prestigidecideixen instal·lar-sea Andorra i constant-ment transmeten elseu sentiment de satis-facció per estar inte-grats en la nostra co-munitat ens donenuna publicitat positiva.I els hem d’estaragraïts. Gairebé totsels residents passiusestan contents.

8 LA NOVA ANDORRAAPOSTESRESIDENTS PASSIUS

Una aliança a llarg terminiENS ASSOCIEM AMB TU PER CERCAR LES MILLORS SOLUCIONS

www.andbank.com

La creació de valor per als nostres

clients i la preservació del seu

patrimoni és el nostre objectiu,

sempre dirigit cap a la recerca de

la rendibilitat i l’excel·lència.

Gràcies a la coni ança i suport

dels nostres clients Andbank

ha guanyat per tercer any

consecutiu el premi al millor

banc de Banca Privada d’Andorra

per The Banker.

ANDORRA

BEST PRIVATE BANK

pals i 27 a càrrec. Aquesta ésla suma des del 2012, quan esvan crear aquestes figures.Amb el seu renom es convertei-xen en ambaixadors quan es-tan a fora. Andorra no està fent res queno faci la resta. La major partde països han optat per fer pro-grames per atreure residentsd’alt valor afegit d’altres paï-sos. Un clar exemple és Espa -nya, amb la Visa or per a es-trangers, que permet residiramb uns criteris similars alsd’Andorra. Concretament de-mana una inversió de 500.000euros a banda dels requisitsextra. A Espanya el programatambé ha estat un èxit. Andorra va ser pionera enaquesta matèria i molts païsosvan començar a fer modifica-

cions legislatives en el mateixsentit. La fiscalitat atractiva ihomologable amb la dels paï-sos de l’entorn és un elementclau per atreure nous resi-dents, però no el més impor-tant. El factor potser més de-terminant, i això no és gaireconegut, és l’altíssim nivell deseguretat ciutadana. És el quemés valoren i el motiu principalque reconeix la majoria. Entractar-se de persones benes-

tants i/o famoses el més im-portant és estar en un entornde seguretat gairebé total, ambun índex de criminalitat baixís-sim i on tenen una qualitat devida que sovint els seus païsosd’origen no els poden facilitar.Tenim una infraestructura im-portant que permet atreuremés residents passius i hemposat personal específic peratendre’ls. Donem una bonaresposta, però sempre hem vol-

gut deixar molt clar que cal unaresidència efectiva. Vam reduirel període obligatori de residèn-cia a noranta dies l’any, perquèsempre busquem un arrela-ment al país. No volem gentque en realitat no hi visqui. I ésde noranta dies perquè moltsd’aquests professionals tenenla seva activitat a fora i es pas-sen bona part de l’any, com perexemple els esportistes, ac-tuant laboralment en diferentspaïsos. Això no s’ha de confon-dre amb la residència fiscal,per a la qual cal viure al paísde forma efectiva un mínim de183 dies l’any.A diferència d’altres estats nohi ha cap política de captacióespecífica. Tot el que té de bocasa nostra és suficient publici-tat per atreure nous residents.Vam crear un nou tipus d’auto-rització posteriorment destina-da a la gent que treballa percompte propi. Està destinadaals inversors estrangers quecreen una societat o una parti-cipació superior al 10% i creenun comerç operatiu. En aquestcas, en existir la residència fis-cal està vinculada als 183dies. També existeix una auto-rització per als estudiants ogent que es dedica a la recercaque es fa extensiva als entre-naments esportius.

FERNANDO GALINDO

CyrilDespres

Recomano als

amics que hi

vinguin a viure”

Pilot de raids

Un conegut em va propo-sar venir a treballar aquíel 1999. Vaig deixar detreballar i em vaig dedicara pilotar motos de formaprofessional. El que mésm’agrada és la qualitat devida, un lloc ideal per criarels fills, les instal·lacionsesportives, les facilitatsper entrenar. M’encantapoder esquiar, anar en bicii tot rodejat d’una grantranquil·litat. Fa moltsanys que recomano alsmeus amics que vinguin aviure aquí. La meva formade viure és similar a la demolts amics meus, sé queels encantarà i uns quantsja han vingut. Es pot tre-ballar com en una ciutatgran i al mateix tempstens molts altres avantat-ges d’estar en un entornnatural. Tot és a prop. Nosé quants han vingut reco-manats per mi (riu), peròuns quants segur.

“

INAUGURACIÓ DEL MUSEU THYSSEN amb Carmen Cervera, la baronessa Thyssen.

Àlex RinsPilot de MotoGP

Abans de prendre la decisióde venir a viure ja vaig estaruns anys que cada final detemporada venia a Andorraper entrenar. Feia gairebé to-ta la pretemporada aquí per-què m’agrada poder fer en-

trenaments en alçada i hitrobo moltes de les instal·la-cions que necessito per fer lameva preparació. Al final,com que ja em passava 5mesos aquí vam decidir ve-nir a viure-hi. Personalment,m’agrada molt viure a lamuntanya. Surto de casa i jasoc a la natura; puc fer esquíde muntanya a l’hivern, bici,motocròs, trial… Per la mevaprofessió em va molt bé te-nir aquesta facilitat. La mevaexperiència està sent moltbona i estic molt contentaquí, perquè trobo tot el quenecessito per entrenar-meper competir al Mundial deMotoGP el millor preparatpossible.

M’agrada viure

a la muntanya.

Surto de casa i ja

soc a la natura”

“

10 LA NOVA ANDORRAAPOSTESRESIDENTS PASSIUS

Consulta el teu gestor personal o truca al 884 884.

El teu comerçnecessita un impuls?

www.morabanc.ad

1 Tota operació de finançament està subjecta a estudi per part de MoraBanc.2 Consulta condicions al teu gestor personal.

1

2

Nou Préstec Comerç a 5 anys.Interès a partir d’euríbor +4%.

Reformes, mobiliari, material informàtic... Si vols donar una empenta al teu negoci, ara pots comptar amb el Préstec Comerç1 de MoraBanc. Un préstec a

5 anys amb un interès a partir d’euríbor +4%2.

ntenem que l’o-pacitat no té llocal món al qual vo-lem pertànyer.

Basar l’esdevenidor econòmicen l’opacitat és un error, po-sar-te a la boca del llop i anarcap al teu final. Avui en dia elmón no accepta que no hi ha-gi cooperació i col·laboració.Cal compartir informació fis-cal i permetre que altres paï-sos i organismes internacio-nals constatin que noerosiones deslleialment la se-va economia. No es pot fun-cionar de forma diferent. Tantperquè volem ser transpa-rents com perquè l’opacitatcomporta sancions. T’ex-clouen del món financer. Pertant, hi ha qui arriba al modelde transparència des del con-venciment, com nosaltres, i hiha qui ho fa a contracor pen-sant que es vivia millor desde l’opacitat. Però per a to-thom hi ha només una conclu-sió: el que no es faci des dela transparència és impossi-ble.

Hem posat les bases per-què Andorra desenvolupi l’ac-tivitat i tot el potencial des dela col·laboració i la lleialtatamb la comunitat internacio-nal. Això no vol dir renunciar acap sector econòmic, al con-trari, avui en dia el sectormés regulat del món és el fi-nancer. Estem farts de sentirque Londres és un paradís fis-cal i que els EUA en tenen una Delaware. Molt bé. Però nisom la Gran Bretanya ni elsEstats Units. Les regles inter-nacionals són les que són ianar contra corrent no té sen-tit. I transparència vol dircol·laboració des del vessantfiscal i lluita contra el blan-queig.

En sis anys hem recuperatl’endarreriment que hi havia.Ens hem posat al dia i és veri-tat que hem anat massa depressa en comparació ambd’altres països. Però no és

cert que s’ha volgut ser mésexigent amb Andorra. A mesu-ra que internacionalment s’hademanat a tot el planeta méscompromisos, la resta de paï-sos havien de reformar moltmenys que nos altres perquètenien bona part dels deuresfets. La transparència, per po-sar un símil en termes educa-tius, és com una avaluaciócontínua. L’esforç que hemfet fa que ara estiguem enuna situació similar a gairebétothom. El nostre ritme peranar avançant cap a les no-ves exigències internacionalsja és similar al de la resta depaïsos. Des que vam començar el2012 el món ha canviat moltràpid. Fa sis anys la transpa-rència es basava a demanar

que s’instaurés l’intercanvid’informació fiscal quan unpaís feia una demanda. En faquatre es va passar a l’inter-canvi automàtic. Tot això ho

hem acomplert, però hem decontinuar seguint el ritme.Avui s’està parlant a l’OCDEde BEPS (Base Erosion and

Profit Shifting o erosió de labase imposable i trasllat debeneficis). Fa referència a lesestratègies de planificació fis-

cal utilitzades per les multina-cionals per aprofitar les dis-crepàncies i inconsistènciesfiscals nacionals per portarels beneficis a països de bai-xa o nul·la tributació. Unexemple és el cas de Luxem-burg, on una sèrie de multina-cionals declaraven l’impostde societats en l’àmbit euro-peu en aquest microestat. OIrlanda. Afortunadament enaquest tema no tenim proble-mes perquè com que no haví-em fet l’obertura i no teníemun marc homologat no en vavenir cap. Igualment hauremde signar els protocols perevitar-ho en el futur. Quin seràel focus d’aquí a quatre anys?Ni idea. Però sigui quin siguianirem evolucionant cap a onmarqui la dinàmica mundial.

E

Transparència financera i

col·laboració internacional

HEM ARRIBAT A LA

TRANSPARÈNCIA APARTIR DELCONVENCIMENT

LA REFORMA HA PORTAT a aplicar els estàndards internacionals en transparència.

12 LA NOVA ANDORRAREFORMESTRANSPARÈNCIA FINANCERA

Informació important

Els models de carteres de BlackRock que Vall Banc Fons, SAU utilitza per crear les seves

carteres es basen en determinades assumpcions, i BlackRock no ha tingut en compte

la idoneïtat del contingut dels seus models de carteres respecte a les necessitats, els

objectius i les toleràncies de riscos individuals de tots els inversors. Per tant, els models

dels valors descrits en els models de carteres esmentats. Els models de carteres de

vulgació de les dades de recerca proporcionades a Vall Banc Fons, SAU i, en aquest

sentit, es considera una comunicació de màrqueting adreçada a Vall Banc Fons, SAU.

transaccions, el màrqueting, la comercialització o la venda de cap producte o servei

The Future of Private Banking

Col·laborem amb BlackRock®

perquè volem el millor per a tu.

Més informació a

www.vallbanc.ad

14 LA NOVA ANDORRAREFORMESTRANSPARÈNCIA FINANCERA

Un element clau ha posatmolt estrès en la lluita contral’opacitat. El món ha arribat ala conclusió que l’única formaper atacar el terrorisme és ta-llar els canals de finança-ment. Qualsevol mesura per ala transparència està justifica-da perquè hi ha un bé major:aturar aquesta bogeria.En els fòrums internacionalsens feliciten per com hemavançat i a la velocitat ques’ha implementat. Les felicita-

cions no signifiquen que ensperdonin res. No hi ha espaiper a la relaxació, però treba-llem sabent que tenim el re-coneixement exterior. I aquest

reconeixement encara anirà amés molt aviat a causa queels controls són cada certsanys i a finals del 2018s’hauran passat totes les ava-luacions. L’any vinent jas’hauran incorporat tots elscanvis que hem fet. I, perexemple, haurem inclòs el de-licte fiscal en el nostre orde-nament, un dels pocs puntsque faltaven. Llavors segura-ment serem largely complian-

ce (a bastament complidors).

I estarem a primera divisiópel que fa a transparència.Avui en dia tot el que no espot explicar no es pot fer i no-saltres teníem clar que labanca andor rana era a quimés li afectaven els canvis.Sempre hem tingut molt clarque la banca és molt més queel secret bancari. Si no haguéssim fet totes lesreformes la vella Andorra nopodria convertir-se en la novaAndorra.

L’últim gran canvi que es-tem introduint en l’àmbitde la transparència és eldelicte fiscal, una figuraque fins ara no existia. Pa-ral·lelament s’ha imple-mentat una nova llei anti-blanqueig més dura quel’actual, que data de l’any2000. Cometrà delicte fis-cal qui defraudi més de50.000 euros a l’adminis-tració tributària. La legisla-ció penal, però, diferencia

entre dos tipus: el bàsic il’agreujat. El segon s’impu-tarà quan el frau superi els150.000 euros i se’l vincu-larà a un presumpte blan-queig. La gradació de pe-nes del tipus ordinarioscil·larà entre els tres me-sos i els tres anys i unamulta que pot arribar aser de quatre vegades laquantitat defraudada. Enl’agreujat, la presó seràd’entre 1 i 5 anys i la san-

ció econòmica podrà serigualment del quàdruplede la quantitat defraudada.Amb el marc fiscal és nor-mal tancar el cercle ambaquest nou delicte perquèhem de garantir que tot -hom compleixi, i ens hemde dotar de les einesque ens permetin perse-guir el frau i qui causi unperjudici a les finances pú-bliques. S’ha triat la fórmu-la dels dos tipus, com ara

països com Luxemburg oÀustria perquè no tenimgrans contribuents. Té sen-tit adaptar aquest delictea la realitat de la nostraeconomia”. També s’am-plien els delictes suscepti-bles de ser blanqueig. El contraban (que ja és de-licte) s’amplia en el sentitque ja no tan sols afectaràel tabac, sinó el tràfic il·lí-cit d’altres mercaderies di-ferents.

UNA NOVA REFORMA introdueix el delicte fiscal i endureix l’antiblanqueig.

INTRODUCCIÓ DEL DELICTE FISCAL

ENS ELS FÒRUMS

INTRENACIONALSENS FELICITEN PERCAMÍ AVANÇAT

COMPANYIA INTERNACIONAL DEL BRILLANT

Únic despatx d’Andorra especialitzat exclusivament en venda de diamants i or d’inversió

CIBCIB

MANEL CASTILLO Gemmòleg espcialista en diamants. Membre HRD (consell sup del diamant) Amberes. Col·legiat núm. 3136 JorgTel.: 00 376 866 157 / 339 382 · email: macscib@gmail.com · Av. Doctor Mitjavila, 17 baixos. Andorra la Vella

a nostra relacióamb la Unió Euro-pea es regeix perun acord duaner

que data del 1991. Des de famés d’una dècada, però, exis-teix una voluntat interna debuscar l’encaix com a microes-tat dins del continent. No és fà-cil per a cap de les dues ban-des perquè la UE és unmonstre amb unes regles deljoc pensades per als grans es-tats que la formen majoritària-ment. Geogràficament i cultural-ment és el nostre espai, peròés evident que no podem inte-grar-nos-hi plenament. No tin-dria sentit i possiblement percap de les dues bandes. Aquest encaix va començar aprendre forma quan la UE, queté moltes altres prioritats, vadecidir donar un mandat de ne-gociació perquè la Comissió Eu-ropea arribi a un acord d’asso-ciació amb Andorra, Mònaco iSan Marino. Durant molts anyshavíem trucat a les portes deBrussel·les per demanar ques’aclarís la situació dels micro-estats. Per primer cop la UE haestat d’acord que cal resoldre-ho.

Tant per a les empreses i socie-tats andorranes com per als in-versors estrangers estem par-lant de l’accés a un mercat de500 milions de persones. Avuien dia encara hi ha certes res-triccions a l’hora de vendre almercat interior europeu un pro-ducte elaborat des d’Andor raperquè les regles del joc no es-tan clares. L’acord d’associacióobrirà la possibilitat de compe-

tir en un mercat immens iaquesta és la nostra vocació:competir. No volem blindar-nos iaïllar-nos per dir que som elsmillors sense haver de compe-tir amb la resta en igualtat decondicions. Tancar-nos dinsdels nostres 468 quilòmetresquadrats comportaria empobri-ment a mitjà termini perquè l’e-conomia està tan globalitzada

que no es poden posar portesal camp. Per estar davant d’unmercat de 500 milionsd’habitants haurem deser excel·lents, aprofitarels avantatges de ser unpetit país, ser ràpids enels canvis legislatius,competitius fiscalment,àgils en la burocràcia,crear productes i serveisd’alt valor afegit, tenir segellsde qualitat... L’acord d’associa-ció no posa en perill els tipusimpositius del sistema fiscal. Sialgun dia el món es posa d’a-cord a estrènyer la forquilladels percentatges impositiusacceptables, com ha passat enel tema de la transparència, tot -hom estarà afectat. En cas quealgun dia, i ara no ho sembla,arribés un acord d’aquest tipusen l’àmbit europeu o mundial,llavors, amb o sense acordd’associació, poc marge tindrí-em. Aquest és un escenari queavui en dia no es preveu i ons’hauria de posar d’acord gaire-bé tot el planeta. En aquestsmoments és impen sable.L’acord en l’àmbit financer ens

L

Un nou acord per

‘encaixar’ a Europa

XAVIER PUJOL

BANDERES EUROPEES i l’andorrana en una competició d’esquí.

AMB L’ACORD

ACCEDIREM A UNMERCAT DE 500MILIONS D’USUARIS

EL VELL MODELES BASAVA EN

UN MÓN QUE JANO EXISTEIX

L’Andorra de la segonameitat del segle XX iprincipi del XXI va anarprosperant amb unmodel en què el mónno es preocupava si al-gú venia aquí i com-prava tres aparta-ments. Tampoc espreocupava si els ad-quiria en un altre país.No importava. Tot hacanviat i ara ho contro-la. De tot es vol saberd’on venen els dinersque s’inverteixen, comels han guanyat, comels han transferit, quiels rep...

Tots els estudis quedurant dues dècadess’han fet per recoma-nar com havia de serla nostra evolució, i sen’han fet molts i deprestigi com Mckinsey,Emerson, Camdessus,Atali..., sempre coinci-dien en la mateixa re-cepta: obertura, homo-geneïtzació iaproximació a Europa.Feia part d’un paquet.La reforma que ha deportar a la nova Andor -ra no estarà completafins que no tingueml’acord d’associació.

TOTS ELSESTUDIS JA

APUNTAVEN QUINERA EL CAMÍ DEL FUTUR

16 LA NOVA ANDORRAREFORMESACORD D’ASSOCIACIÓ AMB LA UE

pot obrir noves possibilitatsque no tenim, com ara la cober-tura del Banc Central Europeuper tenir opcions de liquiditat sies produeix un problema ambuna entitat, l’homologació inter-nacional d’allò que es faci a laplaça financera o que els bancsandorrans puguin exportar pro-ductes financers fets des delpaís sense necessitat de can-viar la seu central a un Estatcomunitari. Hi ha algunes especificitats prò-pies, com per exemple el tabac,que hem d’intentar mantenir, ien d’altres casos aconseguirperíodes transitoris molt llargsper donar temps que els sec-tors econòmics es resituïn. Lamés evident és la lliure circula-ció de persones. En un país de70.000 habitants si obres lesportes al fet que s’instal·lin lliu-rement els ciutadans comunita-

ris es corre el perill de quedarcol·lapsat immediatament. Im-possible d’assumir. Brussel·lessempre s’ha mostrat disposa-da a entendre les particulari-tats dels microestats, especial-ment en temes com aquest,que són de sentit comú.Si controlem aquests poten-cials problemes i preservem as-pectes propis d’Andorra, tot elque ens aportarà aquesta novarelació amb la UE ens donamoltes més possibilitats. FaràAndorra encara molt més atrac-tiva a la inversió forana. Els que pensen que en comp-tes d’aquest acord ens hem dequedar com estem no estanpensant en l’Andorra del 2017,en la nova Andorra, estan pen-sant a tornar al 2000. Però amenys que trobin una màquinadel temps, la vella Andorra defa disset anys no existeix. Elmón ha canviat tant que l’en-torn és un altre. En aquest noumón pensar que ens en podemsortir amb les mateixes reglesque utilitzàvem l’any 2000 ésinversemblant.Per constatar les opcions queens donarà l’acord d’associació

podem visualitzar Liechtens-tein. És un microestat com no-saltres que forma part de l’Es-pai Econòmic Europeu, que ve aser com un acord d’associació.Ha implementat tot el cabal iles regulacions comunitàries. Iho ha fet amb bona nota. Hapogut diversificar la seva ofertai quan mires vint anys desprésque entrés a l’Espai EconòmicEuropeu veus que és molt mi-llor destí d’inversió estrangerapel fet de tenir accés al mercatinterior. Les noves regles et do-naran l’opció de crear sectorseconòmics més enllà del turis-me, tenir petites indústries oun sector serveis potent quepugui desenvolupar-se cap a500 milions de possiblesclients. Aquesta evolució és l’ú-nic que pot garantir un futur decreixement. Cap de les refor-mes que s’han fet no tindriasentit ple si no tenim l’ambiciód’una major integració al conti-nent.És impossible predir quan estancarà l’acord perquè la nego-ciació està en marxa. És possi-ble que s’acabi en un parelld’anys perquè la quantitat detemes a negociar és immensa.La UE té, a més, molts frontsoberts, com el Brexit, que mar-quen l’agenda a curt termini.

SFG

MANTINDREMESPECIFICITATS QUESÓN VITALS PER ANOSALTRES Xavi

FlorencioCiclistaprofessional

Vinc del món del ciclismeprofessional i la meva famí-lia es de Mont-roig delCamp, a uns 200 quilòme-tres d’Andorra. Pels volts del2002 vaig venir per primeravegada a fer entrenamentsen alçada, en concret al Pasde la Casa, i a partir de lla-vors em vaig enamorar delclima, dels ports de munta -nya, de la naturalesa, la tran-quil·litat que es respira, laseguretat, i un llarg etcèteraque tenim, fins que el 2012vam decidir venir a residir aAndorra, de manera oficial,amb la dona, ja que passà-vem més temps aquí que aMont-roig. A partir d’aquí vam comen-

çar a crear el nostre nucli fa-miliar aquí. Hi ha moltes co-ses bones, no sé per on co-mençar i segur que me’ndeixaré moltes, però la pri-mera és que és una petitaciutat en un país, no hi faltade res! En menys de quinzeminuts ets on vols! L’hospi-tal, centres mèdics, col·legismultilingües, centres espor-tius, estacions d’esquí, boti-gues, centres comercials,esdeveniments esportiusd’alt nivell tot l’any, restau-rants i la muntanya, que te-nim a un pas, i si vols desfo-gar-te o desconnectar ambnomés uns minuts de trajec-te ja et sents lliure!Una altra cosa que cal des-tacar és la seguretat que te-nim. Per a mi és envejable aqualsevol ciutat del món.Veure un agent de circulacióo patrulles circulant fa queet sentis molt més segur iprotegit.Una cosa en la qual em fixomolt quan viatjo és la netejaque hi ha als llocs, i puc ma-nifestar que Andorra és undels països més nets quehe vist!

Hi ha tantes coses

bones a dir delpaís que segurque me’n deixo”

“

ELS CAPS DE GOVERN d’Andorra, Mònaco i San Marino en una trobada sobre l’acord.

LA NOVA ANDORRA 17REFORMESACORD D’ASSOCIACIÓ AMB LA UE

l món entén com ahomologació d’unsistema fiscal queinclogui una sèrie

d’impostos directes i indirectesexigibles. El tipus impositiu ésdiferent segons cada país, ambforquilles molt variades. Perexemple, en l’impost al benefi-ci, el de societats, hi ha estatsamb un 10% o països amb el35% o d’altres. Hi ha sobiraniaper decidir el tipus impositiu se-gons les necessitats, sempreque siguin figures homolo -gables. El nostre model fiscal s’ha ba-sat en un leitmotiv: el 10%.Hem apostat pel 10% tant pera l’impost de societats com pera l’IRPF, les dues grans figuresque hem implementat en els úl-tims anys i que ens han per-mès homologar internacional-ment el marc fiscal. El 10%s’ha elegit perquè estem con-vençuts que si gestionem bé larecaptació ens ha de permetre

cobrir el pressupost de l’Estatal mateix temps que no gravemen excés els ciutadans. El se-cret del nostre percentatge baixés que en ser un petit país te-nim despeses fins i tot compa-rativament menors que un granEstat. Tenim una estructura dedespesa baixa. No tenim exèr-cit, per exemple, entre moltesaltres coses que ens diferen-cien d’un Estat gran.

SEGURETAT JURÍDICA

El model fiscal dona seguretatjurídica. És normal que en elsprimers anys de l’entrada en vi-gor d’un marc fiscal existeixinajustos que s’han d’anar fentperquè tot és nou i per moltessimulacions que facis la reali-tat sempre et sorprèn. L’impor-tant és no canviar aspectes fo-namentals del sistema. Perexemple, des del primer mo-ment es va dir que no s’intro-duiria l’impost de successions.Si no ho compleixes sí que

pots generar inseguretat jurídi-ca i perds credibilitat. Ara bé, siper exemple modifiques lesexempcions en l’impost de so-cietats segons com constatesque evolucionen o per canvis ala conjuntura econòmica, aixòno afecta la seguretat jurídica.Anem a l’exemple. Es pot crearun nou incentiu fiscal, o treure’l,segons quina sigui la teva línia.

Si es pretén extremar la políticamediambiental pots crearexempcions a l’energia renova-ble o flotes de vehicles elèc-trics... Passa a tots els països.El nostre model d’impostos in-directes té dos vessants. Unper als impostos especials,com al tabac o els carburants,que va oscil·lant segons la con-juntura, i l’impost general indi-recte (IGI) a mercaderies i ser-veis amb una taxació del 4,5%.És un model que dona segure-tat perquè l’entén tothom, éscomparable al d’altres països.El mantindrem sempre en ni-vells de pressió baixos, però laclau és assegurar-nos que tot -hom compleixi.

E

Un modelfiscal basata taxar amb

el 10%

XAVIER PUJOL

OFICINA DE TRIBUTS atenent obligats tributaris d’IRPF.

EN ELS IMPOSTOS

A PRODUCTES ISERVEIS LA TAXA ÉSD’UN 4,5%

Vam optar per venir a residira Andorra perquè reunia totsels requisits que ens dema-nàvem per mudar-nos. La tri-ple cultura, andorrana peròtambé francesa i espanyola.Geogràficament està moltben situada entre Barcelonai Tolosa amb els seus aero-ports a prop. També té unclima molt bo amb estacionsmolt marcades, cosa que en-yoràvem a Tahití. Ens agra-dava el fet que per fi podíemestar a prop de les nostresfamílies respectives i demolts amics (podem visitar-los sense agafar un avió, co-

sa impensable abans per anosaltres). A més, és un pa-ís on moltes coses quedenper fer en un món que evolu-ciona cada vegada més rà-pid.És un país segur, amb unaimmigració controlada. Laseva geografia el fa un llocmolt bonic on es poden prac-ticar esports d’hivern. Té unentorn mèdic bastant com-plet i de qualitat (la nostraexperiència de les urgènciesde l’hospital han estat moltbones). La gent és molt aco-llidora i com que hi ha mol-tes nacionalitats això fa que

sigui per als nostres fillsmolt enriquidor perquè po-den ser trilingües sense es-forç. Encara que ens quei-xem del trànsit, aquest no téres a veure amb una granciutat i això ens permet unamobilitat gran i perdre pocde temps quan ens despla-cem amb cotxe.La prova més evident del fetque estem encantats ambAndorra és que els meus so-gres s’instal·len aquí aquestany havent estat amb nosal-tres només un Nadal! Això,per tot el que he dit mésamunt.

18 LA NOVA ANDORRAREFORMESFISCALITAT I SEGURETAT JURÍDICA

Miguel Lao

Inversor delcomplex esportiuPrincipadel

La prova queestem encantats és que els meussogres ja estanvivint aquí també”

“

niu.ad

LLANÇA AMB ÈXIT

LA TEVA START-UP

Informa-te’n al 76 00 76

NIU és la primera incubadora i acceleradora d’empreses d’Andorra

Telecom que pretén potenciar l’emprenedoria en l’àmbit de la tecnologia.

NIU genera un ecosistema col·laboratiu per al desenvolupament de

noves empreses amb el suport d’Andorra Telecom i de mentors

i col·laboradors per assegurar l’èxit del projecte.

a nova Andorra téel desig i la inten-ció de ser unsmart country per-

què pensem que la innovació ésuna peça clau per ser competi-tius. La tasca més importantque s’està fent és la creaciód’un big data que recaptarà in-formació per després donar apli-cacions pràctiques. En aquestmegaprojecte estem associatsamb el MIT (Massachusetts Ins-titute of Technologies), un delscentres de recerca i innovaciómés famosos i més importantsdel món.

El projecte de big data es ba-sa en la col·locació de sensorsde molts tipus que ens donendades en els camps que consi-derem útils. Es tracta d’informa-ció anonimitzada perquè no se’npugui seguir la traçabilitat. I uti-litzar-la per aconseguir-ne d’al-tra. Per exemple, els sensorsque estem instal·lant ens doneninformació de mobilitat. Dels ve-hicles, dels transeünts que vanamb un mòbil, de les antenesde telefonia, d’utilització energè-tica... Aquesta informació ensha de permetre, per exemple,

mesurar quin impacte tenen elsesdeveniments especials quees fan a Andorra. Quan ho me-sures pots calcular quin retornreal té o intentar simular quèpassaria si es canviés de dates,o si el deixes de fer o en fas unaltre.

La utilitat és múltiple i ésaplicable a temes d’urbanismeo d’eficiència energètica. El big

data ens diu quan, com, qui ion. Es treballa amb sensors in-

tel·ligents en edificis públics iescoles que expliquin com es fala despesa energètica. Aques-tes dades et poden permetre,per exemple, millorar el sistemad’enllumenat segons l’eficiènciarespecte a les necessitats d’a-quest recurs que ens mostrenles dades. És una peça petitaque una a una no són molt

transcendents, però quan hi haun ventall prou elevat de sen-sors el creixement de l’ús in-tel·ligent dels recursos creix ex-ponencialment.

El big data ens serveix tantd’ús intern com per a aquellesempreses que vulguin provaraquests tipus de dispositius. Hiha una prova que s’està fentamb un vehicle autònom senseconductor perquè les dades queproporciona puguin ser utilitza-des per alguna empresa quevulgui engegar una iniciativa d’a-questes característiques. FEDA(la companyia pública energèti-ca) està treballant amb compta-dors intel·ligents que et dirancom fas la despesa i que t’aju-din a estalviar. El big data tambéha de tenir efectes pràctics ambaplicacions per a diferents sec-tors econòmics. Volem aplica-

cions que afavoreixin el turismei el comerç. El comerç en línia,les interaccions amb els mòbils,l’opció de veure els establi-ments en 3D... I en ser un paísreduït les innovacions es podenfer per a tots on tant s’han d’im-plementar en els petits comer-ços com en els grans magat-zems. El turista quan passi perla frontera ja ha de poder haveraccedit a tota la informació através del mòbil sobre les pla-ces d’aparcament, les dades demobilitat, les ofertes comer-cials, la restauració, les activi-tats que es poden fer... tot aixòés l’aplicació pràctica d’aquestprojecte.

Estem fent proves també so-bre l’internet de les coses. Tot -hom coneix el 3G o el 4G peròhi ha una xarxa més desconegu-da anomenada IOT (internet of

L

Un ‘big data’per millorar i innovar en

molts sectors

FERNANDO GALINDO

EQUIP DEL MIT amb un prototip de vehicle autònom.

EN INNOVACIÓ

ANEM DE LA MÀAMB EL MIT DEMASSACHUSETTS

Rubèn XausPilot de motociclisme

Vaig marxar a Itàlia quanvaig passar a ser pilot pro-fessional i em sentia mésvalorat, així que vaig decidirque no tornaria a Espanya.Uns amics em van convidara venir a Andorra per entre-nar en altura. Només pucdir que em vaig enamorard’Andorra el primer dia ivaig decidir que m’hi haviad’instal·lar. Em sento moltestimat per la gent.

El que més m’agrada ésque tot és molt fàcil. Treba-llar en projectes en la partempresarial o entrenar siets esportista. Tot estàmolt a prop, hi ha moltíssi-ma seguretat, està moltnet, la natura, la tranquil·li-tat, la gent és acollidora, nohi ha cap problema parlisl’idioma que parlis i vulldestacar també que hi hamoltes oportunitats de ne-

goci. Per culpa meva (riu) hi hamés d’una vintena de pilotsde moto que viuen aquí.Tots es troben el mateixque jo i veuen que se’ls fatot molt fàcil. Algunes co-ses s’estaran fent bé quanen tres anys hi ha hagutuna arribada massiva deprofessionals del meu es-port. I s’assimilen i s’inte-gren.

Només puc dir queem vaig enamorard’Andorra el primerdia i m’hi he quedat”

“

20 LA NOVA ANDORRAREFORMES‘SMART COUNTRY’

things). Permet als sensors en-viar informació sobre un deter-minat punt i que les seves bate-ries durin cinc o deu anys. Unexemple, els pàrquings. L’opcióde sensoritzar les zones blavesdels carrers perquè els conduc-tors hi puguin anar directament ino anar buscant la plaça fentvoltes. Un sensor d’IOT et per-met posar un aparell enterratsota la plaça de pàrquing quedetecta si està lliure. Aquestaparell té quitrà per sobre per-què no li passi res. Hi ha l’opcióde tenir-lo fins a deu anys sensecanviar-li la bateria. Una aplica-ció en el mòbil ha de permetreals conductors anar directamenta les places de zona blava lliu-res sense haver de donar voltesamb l’estalvi energètic correspo-nent. El sensor perquè duri tantenvia molt poca informació. No-més si hi ha o no un cotxe a so-bre. La dada surt d’una antenaque fa que els dispositius gastinmolt poc. És una xarxa lenta pe-rò que permet estar deu anyssense haver d’aixecar el quitràque hi ha al carrer.

Hi ha diferents sistemes del’internet de les coses. Nosal-tres estem treballant amb un,però si una empresa en neces-sites algun altre Andorra Tele-com ho faria. És aquesta idea

de fer-ho tot fàcil per a l’inversorforà i per a les start-up o tecno-lògiques que s’hi vulguin ins-tal·lar. Per al 5G, quan arribi, is’espera que com a mínim seràel 2019, el tindrem. Perquè perles nostres característiques depaís el 5G no ens aporta gaire,però en la mateixa línia de facili-tar les coses el tindran.

La fibra òptica que tenim atot el país és a 300 megabitsper segon, un nivell envejableper a qualsevol país, però estàpreparada per saltar a 500 o amil quan sigui necessari. Unaconnectivitat d’aquest nivell ésimportant si es volen fer provesen innovació o noves tecnolo-

gies. Et pots plantejar un esce-nari amb tota la població perquètot el territori està ben connec-tat i això no passa en païsosmés grans.

Andorra, per les seves carac-terístiques, la nostra petitesa,és ideal per provar una idea. Estracta d’un mercat real, peròacotat, amb un volum de turis-tes molt important. És un ele-ment que pot ser molt interes-sant per a algunes empresesque vulguin provar el seu pro-ducte. Per exemple, si una em-presa té un projecte vinculat almón del comerç a Andorra espot provar en un entorn comer-cialment fort però amb la como-

ditat d’uns actors al voltant limi-tats i de fàcil accés. Si funcionaaquí es pot vendre en d’altresmercats més grans. Som un pa-ís desenvolupat però en un en-torn petit. Com un living lab (la-boratori vivent) on fer provestecnològiques perquè totes lesadministracions i empreses pú-bliques estan conscienciadesen la voluntat d’ajudar al màximla innovació i que vinguin nousprojectes. Aquesta condició deliving lab dins de la voluntat del’Estat d’esdevenir un smart

country va ser l’element clauperquè el MIT s’associés ambnosaltres per desenvolupar pro-jectes.

En l’entorn tecnològic queestem creant per acollirempreses i desenvoluparun smart country volemque l’edifici The Cloud ju-gui un rol molt important.Serà un edifici intel·ligent,però fins al punt que esconverteixi en un aparadordel que es pot fer en unedifici en l’àmbit tecnolò-gic. Hi ha previst que s’hipuguin instal·lar empresesi si són tecnològiques, mi-llor. Estaran al mateix edifi-

ci que Andorra Telecom.Volem que tingui un impac-te de petjada a tot el vol-tant d’on estarà situat l’e-difici que és el pur centred’Andorra la Vella, a l’avin-guda Meritxell, 112. Seràun edifici molt singular,tecnològicament moltavançat. Hi haurà una ges-tió intel·ligent en lluminosi-tat i energia. Per exemple,s’està treballant en la pos-sibilitat que l’edifici faci unacompanyament de les

persones a través dels dis-positius mòbils. El mòbilamb el teu perfil et pot do-nar accés a certes zones ia d’altres, no. Que l’edificit’identifiqui, per exemple,si vas a l’ascensor o queles activitats que hi hagi adins siguin traslladades alsusuaris. Estem en un pro-cés de recerca per imple-mentar tots els avençostecnològics que estiguindisponibles un cop el co-mencem a construir.

FERNANDO GALINDO

IMATGE QUE RECREA quin serà l’aspecte de l’edifici The Cloud a l’avinguda Meritxell.

L’EDIFICI THE CLOUD, BUC INSÍGNIA

FranciscoLópez Gil

Hi ha una granmulticulturalitati gent de mésde 100 països”

Dermatòleg i empresari

Vaig traslladar-me per unail·lusió i motivació perso-nal, gestionar la nostrapròpia clínica. La segure-tat, la tranquil·litat, la idio-sincràsia i la multicultura-litat, ja que conviuen mésde 100 nacionalitats dife-rents. Convenceria lagent perquè vingui expli-cant la meva experiènciapersonal, que ha estatmés que satisfactòria ienriquidora.

“

LA NOVA ANDORRA 21REFORMES‘SMART COUNTRY’

FERNANDO GALINDOndorra és verda iserà verda. Ésuna qüestió de vo-luntat. Estem pre-

parant un pla d’infraestructuresenergètiques que permeti tenirun país el 2050 que sigui neu-tre en carboni. Aquesta és lanova Andorra, amb una novamentalitat d’energies poc ogens contaminants. Volem serpioners en medi ambient per-què tenim més agilitat i més fa-cilitat per implementar políti-ques que els grans països.L’aposta pel medi ambient ésde simple sentit comú perquèés el nostre patrimoni méspreuat. És també una voluntatpolítica perquè al cap i a la fi secerca el benestar per a tota laciutadania. Estem treballant des del 2012amb el Llibre blanc de l’energiaper anar cap a un model ener-gètic del qual no siguem tandependents. Tenim molt clarala lluita contra el canvi climàtic ivolem produir molta més ener-gia, però en renovables, com lahidràulica o l’eòlica. Es tractad’acabar amb la dependènciadels hidrocarburs i energiesfòssils. Tenim un pla d’energies verdesperquè és important mantenirl’aspecte d’Andorra de contac-te amb la natura. És una partmolt important del nostre atrac-

tiu. Tenim una Andorra per amuntanyencs, però ara volemtambé portar la muntanya i elsboscos a la ciutat. Un dels pro-jectes és crear un camí des delcentre de la ciutat fins al parcnatural de Sorteny. Camins quesiguin fàcils perquè tothom pu-gui gaudir de la natura. Hi ha

un segon projecte que és un al-tre camí que aniria cap al llacde Pessons. Es podrien fer enbicicleta també perquè no hihaurà grans desnivells. Els tu-ristes, a més dels residents,podran estar al centre i passarunes hores en plena naturasense que requereixi un gran

A

Encara més verds

TREBALLEM

PERQUÈ EL 2050SIGUEM UN PAÍSSENSE CARBONI

TURISTES PASSEJANT I DESCANSANT al costat del llac d’Engolasters.

José EnriqueBoigues

Director Consultoria

Everis a Andorra

He de reconèixer que vaigvenir a Andorra per motiusprofessionals, ja que no vaigconèixer el país fins aquellmoment. La companyia en laqual treball, Everis (del grupNTT Data), havia d’obrir unaoficina al país i necessitavauna persona que s’encarre-gués de tot el procés. Em vasemblar un projecte reptadori molt interessant. Durant lameva vida professional heestat executant projectesmés o menys complexos idesenvolupant negoci, i ara,a més, tinc l’oportunitat degestionar altres aspectes de

la companyia que em perme-ten tenir una visió més glo-bal per fer que Everis siguipart d’Andorra.Hi ha coses que són òbvies ique justifiquen el seu liderat-ge en el turisme, com la ubi-cació excepcional, la propos-ta d’esquí, l’oferta debotigues, etcètera. A mésd’això, hi ha moltes altresqualitats que trobes en arri-bar i que segurament no esconeixen tant, com perexemple gent molt emprene-dora, un entorn professionalmolt atractiu, serveis d’altaqualitat, bona qualitat de l’e-

ducació i una alta ofertagastronòmica.A la gent que s’està pensantde venir a residir o invertirels diria que Andorra combi-na una sèrie de circumstàn-cies difícils de trobar en unúnic lloc. Em refereixo a unlloc fàcil per viure (gràcies aserveis de qualitat, segure-tat, universitat, etcètera), unentorn natural incomparable,una gran oferta per gaudiramb la família i un ecosiste-ma per poder fer negocis ique reconeix les aportacionsde valor. En definitiva, és unlloc que cal gaudir!

Andorra reuneixtants aspectespositius que ésmolt complicattrobar-ho en algunaltre lloc”

“

22 LA NOVA ANDORRAREFORMESMEDI AMBIENT

El lloc on sempre

ha volgut viure

Elegància i tranquil·litat

en ple centre neuràlgic del país

Visiti els nostres

pisos mostra

RESIDENCIAL BAIXADA DEL MOLÍ

Per a obtenir més

informació, poseu-vos

en contacte amb nosaltres

Eix Immobiliari

Pl. Rebés, 9 · ad500 Andorra la Vella Tel.: +376 874 050 · Fax: +376 874 060

info@eiximmobiliari.com

esforç físic. Són perfils de turis-ta que intentem potenciar.

La problemàtica energèticad’Andorra és diferent a la d’al-tres països. La feblesa és quegairebé no produïm energia.Només prop del 15% de l’elec-tricitat que consumim i si inclo-em tots els tipus d’energia quegastem importem més d’un90%. Encara que pugui semblarun contrasentit pot ser un granavantatge perquè el potencialmés gran que tenim és l’estal-vi. La major part de la gent pot-ser desconeix que amb una re-forma d’un edifici es potestalviar entre un 50% i un70% d’energia. Aquest és elnostre camí per garantir el me-di ambient i cuidar la natura.No volem produir més, sinógastar menys. Posem un exem-ple, un edifici construït entre ladècada del 1970 i la del 1990estalvia energèticament fàcil-ment un 40% canviant façana,caldera, finestres i llums LEDamb detectors automàtics. I ésuna inversió que recuperes encinc o sis anys. Està en preparació el programaRegenera, que pretén unir la ini-ciativa pública i la privada perfer una iniciativa molt agressivade reconstrucció de bona partdels edificis. L’estalvi d’energiaet permet subvencionar una bo-

na part de les inversions enuns quants anys. És una líniaamb potencial. I Forces Elèctri-ques d’Andorra hi participa sa-bent que la inversió es recupe-rarà i que gastarem menys sigestionem la demanda d’unaaltra forma. El projecte Regene-ra és un repte molt important ial final el creixement d’Andorraés justament generar sinergiesentre el públic i el privat. Estal-vi. Creure en aquest segell i

provar que el que fem aquí tin-gui imatge, prestigi i possibilitatd’anar cap a fora.

El model tradicional de pro-ducció energètica centralitzadadels grans estats està cada ve-gada més esgotat i es va cap auna de descentralitzada. Pro-jectes de cogeneració o de par-ticulars que produeixen. Nosal-tres aspirem a derivar el nostreconsum cap a energies alterna-tives com, per exemple, els pa-nells solars.

La clau és la tecnologia, que ésfonamental per a projectes coml’estoc. Carrego a la nit a casa idesprés quan és de dia, quanl’energia és més cara, la desca-rrego.La palanca serà l’energia solar.És l’energia del futur. Latradicional cada cop seràmés cara, sobretot ambles taxes que vindran peremetre diòxid de carbonii agreujar el canvi climà-tic. La tecnologia per cre-ar a partir d’energia so-lar, quan baixi una micamés el preu, serà rendi-ble. Andorra és un bon lloc ambprou sol perquè funcioni. Ambel 2% del territori fas energiaper a tot Andorra. Plaques atots els sostres i una mica mési series gairebé autosuficient. Isempre anem a parar a la tec-nologia. El desenvolupamentde bateries perquè a la nit pu-guis utilitzar l’energia emmagat-zemada durant el dia a les pla-ques completa el cercle. Detotes les energies alternativesla que més futur té a Andor raés la solar. A banda, n’hi had’altres en què treballem comara biomassa, residus, bio-gàs… Anem pel camí que elsusuaris siguin al mateix tempsproductors i l’energia solar ésl’exemple més palpable.

ARXIU

ESTABILITZAREL CONSUMJA SERÀ UNGRAN ÈXIT

Del 1970 al 2010 elnostre consum anualelèctric va créixer deforma constant un 5%.La vella Andorra no pa-rava d’anar invertint aampliar línies i com-prar a fora. La novatendència és trencaraquest consum ambestalvi i amb tecnolo-gia i producció pròpiaper assolir l’objectiud’estabilitzar la impor-tació o reduir-la. Siaugmenta un 5% l’acti-vitat a Andorra i noapugem la importacióés un gran èxit.

Per al futur en termesenergètics haurem deser capaços de sortir

de la capsa i pensarcom si estiguéssim ala del costat. En un ter -ritori tan petit una re-volució energètica ba-sada en l’estalvi i lesrenovables és una fei-na de país. És un canvide paradigma per ga-rantir el nostre esdeve-nidor, tenint en compteque el turista dona ca-da cop més importàn-cia a la natura, a l’oci,al paisatge i a un paísverd.

‘SORTIR DE LACAPSA’ PER

ENFOCAR ELNOU MODEL

EL NOU MODEL ESBASA EN L’ESTALVI I LES ENERGIESRENOVABLES

PLAQUES SOLARS AL SOSTRE del nou edifici del parlament, al costat de Casa de la Vall.

24 LA NOVA ANDORRAREFORMESMEDI AMBIENT

El futur és elèctric, el futur ja és aquí!

Informa’t de la nostra oferta d’aparells de recàrrega per al teu vehicle elèctric a

www.feda.ad

na de les man-cances històri-ques més impor-tants ha estat la

falta de connexió aèria, encaraque els aeroports de Barcelo-na i Tolosa, de primer nivell in-ternacional, es troben a uns200 quilòmetres. Però volemestar tan a prop com puguemde les principals capitals, perexemple Madrid i d’altres des-tinacions que poden ser unnou pol d’atracció de turistes iinversió forana. Cal que pu-guin venir de forma més ràpi-da i còmoda. L’aeroport d’An-dorra-la Seu, situat a deuquilòmetres de la frontera, ésl’opció principal. És fonamen-tal per als viatges ràpids. Enun dia s’ha de poder pujar ibaixar. Mai tindrem un aero-port dins de territori nacional.D’entrada, perquè la voluntatés mantenir l’Andorra bucòli-ca, de paisatges fantàstics onel medi natural sigui el patri-moni principal. En menys de500 quilòmetres quadrats noés compatible mantenir la na-tura i crear infraestructuresamb tant d’impacte com unaeroport. Aquesta voluntatcomporta que en el futur l’Es-tat haurà de fer una apostadecidida per l’aeroport de laSeu d’Urgell. I l’aposta signifi-ca aportar diners.Estem treballant molt per aju-dar a fer operatiu l’aeroport dela Seu, que depèn de la Gene-ralitat de Catalunya. Ens tro-bem en una fase en què hand’habilitar els vols instrumen-tals a través de GPS. És uncanvi fonamental perquè per-met la possibilitat de funcio-nar amb mal temps i/o escas-

sa visibilitat. Estem en contac-te amb les autoritats aeronàu-tiques espanyoles. No hi hacap lloc a Espanya on s’hagiimplantat el GPS per a aterrat-ges instrumentals perquè noels ha fet falta. A Europa, sí.Es van ferunes provesamb un ATR,un avió detransport re-gional, per sa-ber si el fun-cionament eracorrecte. Vanser positives.Disposar d’unaeroport per a vols comercialspermetrà turisme de negocis,esportiu... Si tot va bé hauriad’estar desbloquejat entre fi-nal del 2017 i principi del

2018. La inversió és petita,d’uns quants milers d’euros,però cal que autoritzin el siste-ma. Les companyies ens hanassegurat que un cop habilitatel GPS no hi haurà cap proble-ma per a vols comercials. Si

l’aeroport fauns anys queestà en funcio-nament sensehaver estabilit-zat una ofertaés fonamental-ment perquèals Pirineus ésfàcil que esti-gui ennuvolat i

cal una aproximació per GPSque és totalment segura. L’altre gran projecte de conne-xió aèria és l’heliport nacional.És un anhel de fa molts anys i

U

Enllaç aeri per

connectar-se al món

UN AVIÓ FENT PROVES D’ATERRATGE AMB GPS a l’aeroport d’Andorra-La Seu que en

MAI HI HAURÀ UN

AEROPORT INTERN

I S’HA D’INVERTIR

EN EL DE LA SEU

LudgerHanneken

Veig bonesperspectives enel sector salut i medicina”

Oftalmòlegi empresari

En conèixer Andorra he de-tectat la bellesa de la naturai he pensat també sobre lapossibilitat de realitzar-hi unaactivitat professional. Heidentificat la possibilitat decombinar l’obertura d’una clí-nica d’oftalmologia amb altaqualitat i amb equipamentd’última generació amb l’ob-jectiu de promoure el turismemèdic. Tot i que encara hi haalguns inconvenients que es-peren les seves solucions,veig bones possibilitats en elfutur per al sector de medici-na i salut. El que més m’a-grada és la combinació delclima, la natura, la possibili-tat d’activitats d’esport a l’ai-re lliure, la seguretat i la si-tuació favorable de lafiscalitat a nivell d’empresesi personal. Ha canviat molten els últims anys i l’oberturaeconòmica permet moltes ac-tivitats, i si segueix a aquestritme en el futur veig moltespossibilitats de nous negocisde qualitat. En l’àmbit perso-nal és important aprendre l’i-dioma i participar en les acti-vitats de la societat.

“

26 LA NOVA ANDORRAREFORMESAEROPORT I HELIPORT

ara ja tenim un terreny elegit ala zona de les Tresoles, a En-camp. A les rodalies s’ha bus-cat que tingui el menor impac-te possible i es troba en unazona sense edificacions habi-tades molt a prop. Acaben d’ar-ribar les ofertes per l’equippluridisciplinari que ha de des-envolupar el projecte. Els infor-mes tècnics que s’han fet sónpositius.L’heliport ens ha de permetreuna connexió de vol en menysde mitja hora amb ciutats comBarcelona o Tolosa. Existeix lapossibilitat que s’acabi fent al-guna línia regular, encara queno sigui diària, per als clientsde proximitat que volen estaren pocs minuts a Andorra i nofer cues a la carretera. En laconcessió que es farà s’exigi-

rà que el servei sigui habitual.Si tot va bé estarà en funcio-nament pels volts de l’any2019.Quan parlem d’inversió forana,la inversió aèria és fonamen-tal. Especialment per atreuresocietats ie m p r e s e sque tinguin lavocació detreballar a fo-ra. Tenir unaeroport ambcapacitat devol a Alema -nya, Suïssa,la Gran Breta -nya... ens dona un vessantmolt més ampli. La limitacióactual ens deixa només ambla proximitat. El que prestavael serveis a 100 o 200 quilò-

metres pot traslladar el negociaquí, però si prové d’Alemanyali queda molt lluny. No tenirconnexió aèria és un problemaevident que creiem que po-drem solucionar. Els mateixosempresaris quan s’hi contacta

és la primerapregunta quefan. Volen sa-ber com arri-ben i quant tar-daran a fer-ho.L’heliport potajudar també acaptar empre-ses del radi deproximitat en-

tre Barcelona i Tolosa perquèels dona encara una arribadamolt més ràpida. La nova Andorra està decididaa solucionar problemes histò-

rics com aquest, però sentconscient de les seves limita-cions i sense sacrificar altresfortaleses. En el cas de l’aero-port de la Seu d’Urgell l’apos-ta decidida perquè sigui opera-tiu a efectes pràctics no tansols beneficia Andorra, sinóque tota la comarca de l’AltUrgell en traurà un benefici. Elpla d’aeroports de la Generali-tat de Catalunya preveu quel’aeroport d’Andorra-la Seu si-gui de tipus regional i que ope-ri vols com qualsevol altre d’a-quest estil en l’àmbit europeu.El Govern d’Andorra ja hacol·laborat econòmicament enla reobertura de les instal·la-cions i està decidit a continuarinvertint per garantir l’operati-vitat comercial. És i serà l’ae-roport d’Andorra.

L’HELIPORT

ÉS UNA EINABÀSICA PER CAPTARNOUS INVERSORS

VENIR A ESQUIAR UN CAP DESETMANA DES DE MALLORCA

La connexió aèria ambaeroport i heliport és fo-namental per atreure in-versors estrangers, peròtambé obrirà una porta aorígens turístics que finsara estan poc desenvolu-pats. Per exemple, tenimesquiadors i visitants engeneral de les Balears,però podrien ser moltsmés si disposessin d’unvol directe fins a la Seud’Urgell. Aquest exemple,com altres, ens permetriaque des de llocs on ara

només venen si tenenuns quants dies es po-guessin fer escapades rà-pides. La Generalitat téclar que la infraestructu-ra ha d’ajudar al desen-volupament del Pirineucatalà i també serà unpol d’atracció econòmicai turística per a aquestescomarques veïnes. Els tu-ristes que vinguin en aviótambé poden tenir el Piri-neu català i l’Alt Urgell enparticular com a destina-ció.

CINTHYA SANS

a-La Seu que encara no ha acabat de desenvolupar les instal·lacions.

FERNANDO GALINDO

TURISTES a les pistes d’esquí.

LA NOVA ANDORRA 27REFORMESAEROPORT I HELIPORT

a nova Andorra vacap a una reduc-ció progressiva delparc mòbil de

combustibles fòssils. El progra-ma Engega que dotem cada anyper canviar el vehicle es dirigeixnomés als elèctrics. Actualmentja som un referent en aquestcamp i encara ho volem sermés. Som el tercer país delmón amb major percentatge dela flota de cotxes elèctrics. El5% dels vehicles matriculats du-rant el 2016 ho eren. Aquestpercentatge només està per so-ta del 23% de Noruega o el10% d’Holanda, però supera deforma notable la quota de mer-cat de la mobilitat elèctrica apaïsos com ara França (1,2%),el Regne Unit (1%), Alemanya(0,7%) o Espanya (0,2%).El programa Engega és una ini-ciativa amb el suport del Go-vern, els set comuns, ForcesElèctriques d’Andorra, les em-preses distribuïdores d’energiaelèctrica, l’Automòbil Club i l’As-sociació d’Importadors de Vehi-cles per subvencionar l’adquisi-ció de vehicles elèctrics. Lasubvenció pot arribar a ser defins al 50% del cost. L’any pas-sat la subvenció mitjana conce-dida va ser de 10.000 euros,

un terç del que acostumen acostar els cotxes de gammamitjana.El vehicle elèctric combina dosfactors molt importants. El pri-mordial és que és perfecte dinsdel projecte nacional de teniruna nova Andorra més verda,sense pol·lució, que sigui un re-ferent en protecció del mediambient i lluita contra el canviclimàtic. D’altra banda, les ca-racterístiques internes són ide-als per a aquest tipus de trans-port. Les petites dimensions dela xarxa viària nacional fan queels desplaçaments siguin curts.Són distàncies que encaixenperfectament amb l’autonomiad’aquests motors. I no tan sols

és perfecte per altrànsit intern departiculars, sinótambé per a les flo-tes de vehicles co-mercials. Actualment tenimdeu tòtems de re-càrrega per acotxes i furgo-netes i cincde motos. For-ces Elèctri-ques d’Ando-rra té previst

doblar els punts de

càr rega i en tindrem vint enbreu. L’aposta és molt decididaperquè sabem que de mica enmica acabarà disminuint el preud’aquests models i s’aniran es-tenent de forma natural entreels compradors. Des de l’Estats’ajuda a fer que aquesta re-conversió sigui més ràpida.Aquesta iniciativa és importantperquè tenim un parc mòbilmolt gran, sobredimensionat. Adia d’avui, amb 70.000 habi-tants hi ha més de 80.000 ve-hicles matriculats. Té lloc perles característiques pròpies, onés molt normal tenir dos cot-xes, un per als desplaça-ments interns i unaltre quan esviatja foradel pa-ís. Ésmolth a -b i -

L

En el Top-3 mundialen cotxes elèctrics

FERNANDO GALINDO

DEMOSTRACIÓ DE VEHICLE ELÈCTRIC de Forces Elèctriques d’Andorra.

EN CINC ANYSVOLEM TENIR

2.000 ‘VEHICLESVERDS’

28 LA NOVA ANDORRAREFORMESMOBILITAT ELÈCTRICA

La subvenció del progra-ma Engega per a lacompra de vehicles elèc-trics serveix per renovaranualment uns 160 cot-xes aproximadament.En cinc anys aspiremque ja hi hagi dos milcotxes d’aquest tipus, te-nint en compte que elparc automobilístic ésd’uns 80.000 vehicles.L’any passat el progra-ma Engega va ser ungran èxit i es van esgo-tar les ajudes ràpida-ment, amb la certesaque si haguéssim aug-mentat la quantia tam-bé s’hauria exhaurit.

Pis reformat de 80 m²,2 habitacions, 1 bany,llar de foc, terrassa,

pàrquing, traster. Vistes espectaculars.

Preu: 85.000 €

8344 Arinsal

Àtic dúplex 120 m² + 10 m² de terrassa. 3 habitacions,

2 banys. Pàrquing.Sol i vistes.

Situació immillorable.

Preu: 360.000 €

8470 El Tarter

Àtic nou per estrenar 75 m², 2 habitacions, 1 bany,

llar de foc, balcó.Pàrquing i traster.

Vistes panoràmiques.

Preu: 184.625 €

5605 Canillo

Àtic 197 m², 4 hab. (1 suite), 2 b. complets, cuina equip.,

terrassa de 15 m², 2 pàrq.Zona molt tranquil·la

amb vistes i sol.

Preu: 315.000 €

8501 (l’Aldosa) de Canillo

Xalet en zona residencial, superfície construïda 434 m² + parcel·la de

441 m² + garatge de 195 m²,4 habitacions (3 dobles, 1 suite),

2 banys complets, cuina equipada,saló-menjador amb llar de foc isortida amb terrassa de 50 m²,

sol i vistes espectaculars.

8500 Engolasters

Preu: 1.579.000 €

Bonic àtic a 5 minuts de Caldea amb 154 m² + 10 m² de terrassa,

3 hab. dobles (1 suite amb vestidor),2 banys (amb hidromassatge i dutxa),

cuina equipada office, safareig, saló-menjador amb llar de foc,2 places de pàrquing i traster.

Sol i vistes, acabats de qualitat.

0000 Escaldes

Preu: 785.000 €

Pis totalment reformaten ple centre de

67 m² + 8 m² de terrassa,2 habitacions, 1 bany complet,

saló-menjador ambsortida a la terrassa, cuina

equipada, sol, vistes.Possibilitat pàrquing lloguer.

8473 Andorra la Vella

Preu: 205.000 €

Parcel·la amb qualificació industrial per edificar. 900 m² aproximats de

nau industrial més soterranis.

8499 La Comella

Preu: 450.000 €

Av. Fiter i Rossell, 30, baixos, Escaldes-Engordany · Telèfon: 863 300

www.immodernandorra.com · info@immodernandorra.com

Immobiliària Moderna

La clau per complir els teus somnis

tual que entre setmana es portiel cotxe petit i els caps de set-mana si se surt d’Andorra s’a-gafi l’altre. Amb aquest plante-jament volem que d’entrada espassin a substituir els vehiclespetits pels elèctrics, entenentque la tecnologia fa encara difí-cil que es facin llargues distàn-cies, especialment a causadels temps de recàrrega i per-què les carreteres dels païsosveïns no disposen de suficientspunts de connexió. Mantindrem les ajudes perquèla ciutadania s’està adonantque fins i tot fent números, mésenllà de la nostra consciènciaecològica, surt a compte. L’es-talvi en carburant fa que en doso tres anys s’hagi amortitzat ladiferència de preu. I estem con-vençuts que tota la guerra ques’obrirà contra la contaminació,de la qual ja s’estan veientexemples, com ara les prohibi-cions de circular per algunesciutats als cotxes més contami-nats, farà que de mica en micala xarxa de connexió en d’altrespaïsos permeti que els ando-rrans també es puguin plantejarviatjar a Tolosa o a Barcelonaen cotxe elèctric. L’evolució dela tecnologia i l’ampliació de lesbateries amb la disminució de

les hores de càrrega serà el fac-tor clau. Andorra sempre ha estat vincu-lada a vehicles d’alta gamma oa córrer molt per les carreteres

dels països veïns. A la nova An-dorra volem que ens coneguinper ser el país dels cotxes

verds.En paral·lel, existeix un projecte

per implantar un servei generalde bicicletes elèctriques similaral que hi ha en d’altres ciutats.Es va fer una prova pilot fa unsanys que va funcionar força bé.Hem començat els tràmits pera un model que disposi d’esta-cions de bicicletes elèctriques ales set parròquies. L’objectiu ésdonar un servei tant als resi-dents com als turistes. La vo-luntat és la mateixa, implemen-tar alternatives per tenir cadacop menys cotxes particulars.En tractar-se d’una zona demuntanya, moure’s en bicicletanormal requereix certs requi-sits, en canvi amb el sistemaelèctric és assequible. Si lesdistàncies ja són curtes entreles diferents parròquies encaraho és més dins de cadascuna.Disposar d’un conjunt d’esta-cions significatiu donarà l’opcióde moure’s de forma fàcil aga-fant i deixant la bicicleta. A mitjà termini l’objectiu ésmolt ambiciós. Volem crear unatargeta que doni l’opció de com-binar els diferents serveis pú-blics. Per exemple, l’autobús ila bicicleta elèctrica. El ciutadàpodrà anar fins a un poble enbus i després si s’ha de mourepot agafar una bici.I, el final del camí, a llarg termi-ni, és aconseguir una targetaconjunta de mobilitat que reu-neixi tots els sistemes de trans-port intern. Autobús, taxi, cotxede lloguer elèctric, bicicletaelèctrica... Hem de posar a dis-posició dels ciutadans i dels tu-ristes els mitjans perquè es pu-guin moure per tot el paíssense necessitat d’agafar el ve-hicle particular. És un concepteglobal. Per exemple, un turistaen el futur ha de poder venir isaber que pot deixar el seu ve-hicle elèctric carregant a l’hotelmentre ell va de compres, i siha de fer un desplaçament mésllarg podrà agafar el bus o el ta-xi. I que aquesta targeta, amés, li acabi oferint descomp-tes en botigues i que li arribinles ofertes o bonus per fidelitata un comerç. Aquest és el futur.

XAVIER PUJOL

UN DELS PUNTS DE RECÀRREGA ELÈCTRICA, situat a prop de l’edifici de Govern.

NOMÉS NORUEGA I HOLANDA ENSSUPEREN EN VEHICLEELÈCTRIC

PedroBarceló

CEO MST Holding

Jo no soc resident a Andorrai potser no soc el més capa-citat per explicar com es viua Andorra, ja que no he vis-cut aquesta experiència, peròsí que soc empresari amb in-teressos a Andorra, encaraque crec que hi ha múltiplesavantatges per residir a An-dorra. Es tracta d’un paísmeravellós envoltat d’una be-llesa natural pròpia de les se-ves muntanyes, llacs, valls,que té tot el bo d’una ciutat

al mateix temps i molt properel gaudi d’una naturalesa ex-traordinària, munta- nyes pre-cioses per fer escalada, sen-derisme o simplement fer unllarg passeig, les seves múlti-ples pistes d’esquí, tant pera principiants com per a ex-perts, la seva oferta gastro-nòmica cada dia més àmpliai variada amb excel·lent quali-tat i sobretot la gent, amable,molt educada, multilingüe isempre pendent d’agradar ifer-te la vida més conforta-ble, no diguem la fiscalitat,que convida a invertir, gene-rant empreses i negocis ambfutur. Jo recomano a les per-sones dinàmiques, amb ca-pacitat creativa, iniciativa iamb ganes de tenir una vidaplena i alhora plaent, que vin-guin a Andorra, que la cone-guin, segur que no els de-frauda, és una inversiósegura.

Quan coneguinAndorra no elsdefraudarà, és unainversió segura”

“

30 LA NOVA ANDORRAREFORMESMOBILITAT ELÈCTRICA

· SOPARS D’EMPRESA· ANIVERSARIS

· COMUNIONS, BATEJOSI BODES

· MENÚS A MIDA· SERVEI DE CÀTERING

· Gran selecció de marisc viu i peix fresc

· Carns a la graella de carbó

· Tall a mà de pernil ibèric d’aglà

· Gran varietat d’arrossos

· Tapes selectes

· I una acurada selecció de suggeriments

Tel.: +376 820692 / +376 819331· RESERVES: reservesdondenis@gmail.com · C/ Isabel Sandy, núm. 3. AD700 Escaldes-Engordany

a dècada dels no-ranta i l’inici d’a-quest segle va es-tar marcat per la

creació d’un important nombrede grans infraestructures inter-nes de xarxa viària. Les mésdestacades van ser el túneld’Envalira, que permet arribar alPas de la Casa sense fer elport, el túnel del Pont Pla, queredueix el trajecte que uneix laMassana i Ordino amb Escal-des, i el túnel de les Dos Vali-res, que connecta les duesvalls entre la Massana i En-camp. La perspectiva de la no-va Andorra ha canviat i s’ha dei-xat d’apostar per les obresfaraòniques a la xarxa viària na-cional. L’aposta per una Andorra verdai sostenible ha de ser con-gruent i deixar de fer més asfaltperquè passin més cotxes.S’ha de dimensionar per aquestpaís bucòlic que vol ser un refe-rent en medi ambient. Final-ment s’han de prendre deci-sions i l’Andorra verda no éscompatible amb el fet d’anaraugmentant constantment elsquilòmetres de vies rodades.S’han deixat de banda projec-tes com ara la construcció decarreteres de quatre carrils per-què s’ha preferit apostar pelmanteniment de l’entorn. Difícil-ment s’han de fer noves gransinfraestructures o grans túnelsperquè aniria en contra de lanostra filosofia.Per fer la circulació més fluïdaes poden eixamplar carrils i ferun bon manteniment, però lesnostres iniciatives estan mésenfocades a fer carrils bici. L’ú-nica obra de cert impacte quequeda és la connexió entreSant Julià i la frontera espanyo-la perquè és el punt negre on hiha importants retencions endies de gran arribada de turis-tes. I volem una Andorra com-promesa amb l’entorn, però nodesitgem que els nostres visi-tants es passin molta estonafent cua un cop han entrat al

nostre territori. L’obra inicial es-tava prevista amb un gran túnel,però l’hem descartada, faremuna desviació per evitar passarpel mig de Sant Julià, però quetingui menys impacte en l’en-torn. L’objectiu és fer aquestaúltima inversió important en in-fraestructura viària entre aquestany i el vinent.L’obra més important a la qualens hem compromès està, cu-riosament, fora de les nostresfronteres. Per a nosaltres ésprioritari solucionar el problemade la carretera d’accés ambFrança, que a banda d’estar enuna situació precària provocamúltiples talls pel risc d’allaus.L’acord firmat al març fixa unpressupost de 21 milions d’eu-ros –que es finançaran de ma-nera paritària entre Andorra iFrança amb una aportació de10,5 milions respectivament–que es destinaran a treballs pera la prevenció de riscos natu-rals. Més enllà dels 21 milionsd’euros cofinançats de maneraparitària amb Andorra, Françadestinarà 136,9 milions d’eu-ros per al conjunt d’actuacionsprevistes per limitar les conges-tions de circulació de l’itinerari,sobretot en període d’afluènciaturística, millorar la seguretatviària, minimitzar l’impacte de lacirculació dels vehicles al seupas per les poblacions que tra-vessen aquesta ruta, així comminimitzar els talls de circulaciódeguts a riscos naturals.Aquests 136,9 milions es desti-naran principalment a la desvia-ció de Tarascon, així com a al-tres actuacions, com aradesdoblaments de trams de ca-rretera, eixamples de vies i mi-llores en els trams de revolts.

L

Aposta per l’entorn irenúncia a grans obres

FERNANDO GALINDO

TRAM DE LA CARRETERA General entre Encamp i Canillo.

LA INVERSIÓ MÉSGRAN EN XARXAVIÀRIA ES FA A LAVIA FRANCESA

sTaXx

Frank Garnes

El més importantde tot és laconnexió. Aquítindrem 100megues de pujadaque enspermetran ferbons directes a totes hores.Podrem fermés vídeos icompartir-los mésràpidament ambtots vosaltres.”

YOUTUBER

11 milions deseguidors

“

xFaRgAnx YTDavid Alonso

He vingut perquèvull un raconet peral dia de demà”

YOUTUBER1 milió deseguidors

Venir aquí no vol dir queevadeixo impostos. Aquítambé n’hi ha, però sóndignes, no abusius. La vi-da del youtuber pot sermolt curta i de final in-cert. Avui agrades a moltagent i demà ja no. No ésuna empresa que puguisdeixar als teus fills, per ai-xò he vingut aquí. Vull fer-me un raconet per al diade demà.”

“

32 LA NOVA ANDORRAREFORMESXARXA VIÀRIA

DESCOMPTES FINS ALDESCUENTOS HASTA FINS AL

REMISES JUSQU’À

UP TO DISCOUNT

Av. Riberaygua 47AD500 Andorra la Vella

tel. (+376) 818 256

outlet_sempre_moda

70%

ense cap mena dedubte som el paísdel món amb unnivell de seguretat

més alt. Als diferents informesde les Nacions Unides podemser el primer o el segon. És unade les principals fortaleses,potser per a alguns la millor, es-pecialment en temps convulsosen què la inseguretat s’ha ex-pandit per l’Europa occidental.No es tracta simplement quefaci sis anys que no hagi tingutlloc cap mort violenta, sinó quela ràtio de delinqüència és bai-xíssima. L’alt grau de seguretatés tal que ni se’n parla. No ésun tema deconversa. Ésun orgull nacio-nal, fins alpunt que si ungrup d’adoles-cents del paíscomet algunspetits furts ésun escàndolde grans di-mensions. Pot semblar exage-rat, però no ho és si vius al pa-ís més segur del món.Anem a l’estadística. Hi ha 154persones condemnades percrims per cada 100.000 habi-tants. A Espanya arriben a 527,que encara és una xifra contin-guda si la comparem amb Fran-ça (1.013), Alemanya (928) oPortugal (753). I estem parlantde països que tenen una classi-ficació molt bona si es compa-ra amb la mitjana mundial. Elcos policial tampoc no és ex-cepcionalment nombrós. Pocmés de 300 efectius i un per-centatge de menys de 250 poli-cies per cada 100.000 habi-tants. A Espanya són 385.

La baixíssima taxa de criminali-tat obeeix a una sèrie de fac-tors mot diversos. D’una ban-da, la situació orogràficadificulta molt els actes delic-tius. Especialment perquè famolt complicat escapar-se. No-més tenim dos punts fronterersi les dificultats per sortir un cops’ha comès un acte delictiusón evidents. Tenim un cos depolicia ben dotat de mitjansmaterials i humans. I amb unavocació de servei públic i unagran implicació. En els darrersanys la major part dels casosque han neguitejat la poblaciós’han acabat resolent i té un

efecte dissua-siu a fora.

Hi ha un fac-tor intern im-portant. La pre-carietat socialés mínima. Laxarxa de cober-tura social pelque fa als di-versos progra-

mes de l’Estat és un elementdeterminant perquè molta gentno caigui en la delinqüència.Els delictes contra el patrimonisovint estan vinculats a la pre-carietat. En èpoques de crisieconòmica hi ha un incrementd’aquest tipus de delictes patri-monials i en la darrera crisi novam experimentar aquest aug-ment. Quan algú té problemeshi ha un xarxa pública i privadaque permet que se’n surti sen-se haver de recórrer a la delin-qüència. Hi ha un exemple pa-radigmàtic. En una avaluaciósobre la Carta Social Europeasortíem com a incomplidors enpolítiques de persones sense-sostre. Però difícilment pots im-

plementar accions per ajudarles persones sensesostre quana Andorra no n’hi ha cap. Lagent de fora a vegades no s’hocreu perquè és una situacióque no passa enlloc més. Peròés així. I no és de casualitat.Hi ha un factor trampa que tam-

bé disminueix l’índex de delin-qüència. El percentatge de gentque treballa respecte al globalés altíssim. No existeix una co-bertura sanitària universal, tot ique en casos de necessitats’atén. La cobertura està vincu-lada a una cotització efectiva ala Seguretat Social, ergo a tre-ballar. Un cop es perd la feinahi ha un termini de coberturaperò no és indefinit i obliga elsciutadans, a menys que tinguinalguna discapacitat temporal odefinitiva, a tenir feina. Aquestarealitat, complementant la xar-xa de protecció social, fa queels casos de delinqüència si-guin mínims.El Codi Penal no és menys durque els dels països de l’entorn,fet que podria suposar que elsdelictes fossin menors. En totcas, a l’inrevés. Per exemple,les quantitats de droga comis-sada que porten algú a la presósón infinitament més petitesque als països veïns.La major part de delictes, i sónpocs, són perpetrats per es-trangers que entren per come-tre’ls i posteriorment marxen.No existeix un nucli de poblaciódelinqüent dins del país, excep-te casos aïllats. En total hi hauna cinquantena de presos,més o menys. I, en realitat, alcentre penitenciari hi ha mescarcellers que presos.

S

Orgullososde ser el país

més segurdel món

FERNANDO GALINDO

NO TENIM CAP‘HOMELESS’ I HI HAMENYS PRESOS QUECARCELLERS

L’ATUR ÉS ZERO,EXCEPTE EL

CRÒNIC, I FALTENMOLTS EMPLEATS

El salari mínim a Andor -ra és de mil euros. Laxifra d’atur és d’un tresper cent però es trobadins de l’atur crònic igairebé insolucionable,fet que marca una ocu-pació que es pot consi-derar plena. La mancade treballadors és demilers, mentre que no-més hi ha unes 300persones apuntades alServei d’Ocupació. Enrealitat és atur zeroperquè sempre hi hau-rà gent puntual que perdiferents motius no tre-balla.

PATRULLA POLICIAL de servei pel centre comercial.

34 LA NOVA ANDORRAPUNTS FORTSSEGURETAT

ndorra és el quartpaís del món ensalut, segons elsparàmetres de

l’Organització Mundial de la Sa-lut (OMS), que analitza 17 indi-cadors que conformen el nouconcepte de salut planetària.En els diferents estudis que esfan en l’àmbit internacional lasanitat andorrana sempre estroba en els primers llocs.

El sistema sanitari andorràés una barreja de l’espanyol i elfrancès. Existeix la lliure implan-tació de professionals i la lliureelecció del pacient del metgeque desitgi. Les estructures sa-nitàries estan a un gran nivell,començant per l’hospital NostraSenyora de Meritxell. En l’es-tructura sanitària treballen mésde mil persones, a banda delsmetges que exerceixen la pro-fessió de forma liberal. No hi hacues. Hi ha un copagament del25% del cost general i el 10%en hospitalitzacions, però d’unpreu convingut amb la Segure-tat Social andorrana (CASS) peracte mèdic. Per exemple, la visi-ta a un metge generalista costasis euros. Hi ha l’opció tant de

visitar-se o tractar-se a Andorracom a Espanya i França amb to-ta una xarxa de metges i hospi-tals amb els quals la CASS téconveni. El model es basa en la cohabi-tació de dos sistemes. D’unabanda, l’estrictament públic,amb metges assalariats delServei Andorrà d’Atenció Sani-tària (SAAS), que estan concen-trats a l’hospital. De l’altra, hiha els professionals sanitaris

que exerceixen la professió pelseu compte, de forma liberal,però que estan convencionats ala Seguretat Social. És un siste-

A

La quarta millorsanitat del planeta

XAVIER PUJOL

UN HELICÒPTER ENLAIRA de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell després d’un trasllat sanitari.

LES PRESTACIONS

SANITÀRIES SÓN

GAIREBÉ COM DE

MÚTUA PRIVADA

ma de dues potes que cobreixperfectament totes les necessi-tats del país. El volum de professionals sani-taris és extraordinàriament alt.Ve motivat, en primer lloc, per-què a la població nacional de70.000 habitants hi cal afegirels vuit milions de turistes queens visiten i que a l’estada po-den tenir necessitats d’atenciómèdica. En segona instància, elrègim públic de Seguretat So-cial és molt menys restrictiu enla prescripció d’actes mèdicsque en d’altres països. És unmodel car, que suposa un dèfi-cit important per a l’Estat, peròque cobreix perfectament lesnecessitats.En zones amb relativa poca po-blació és habitual que no esdisposi de tots els serveis sani-taris perquè certes patologiesregistren molts pocs casos. AAndorra aquesta circumstàncias’ha resolt sempre amb la pos-sibilitat que dona la SeguretatSocial de tractar-se a l’estran-ger amb els convenis amb lesseguretats socials veïnes. I elscentres són de prestigi. Com a exemple, l’hospital téhabitacions per a un sol pacienti la sanitat en general disposad’una sèrie de serveis que sónnormalment més propis delsque ofereix una mútua privadacara que no pas d’un servei pú-blic. Entenem la sanitat com untema fonamental, una de lesnostres fortaleses característi-ques que fan que els que viuenal país se sentin perfectamentcoberts.

AntonioGarciaPilot professionalde resistència

És un país al qual semprehe estat vinculat, els meuspares tenen molt bonsamics d’Andorra i hi hepassat molt de temps desde la infància. Quan es vadonar l’oportunitat de resi-dir a Andorra no ho vaigdubtar ni un moment, i jasón gairebé 15 anys. No hiha millor pretemporada quepassar l’hivern a Andorra.Ens encanta la neu i fer es-port a la muntanya. La se-guretat que hi ha també ésun punt a favor, sobretotara que tinc família.

Ens encanta laneu i fer esport ala muntanya. Laseguretat tambéés important”

“

LA NOVA ANDORRA 35FORTALESESSANITAT

l sector financerandorrà és undels principals pi-lars de l’activitat

econòmica andorrana, per laseva significativa contribució alPIB andorrà (el sector financeri assegurador representa mésdel 20% del PIB), essent el seunucli el sistema bancari. Tam-bé operen al Principat compa -nyies d’assegurances, entitatsdedicades a la gestió de patri-monis, a la gestió d’organis-mes d’inversió i entitats nobancàries, de crèdit especialit-zat. El sistema financer com-prèn 5 grups bancaris: CrèditAndorrà, Andbank, MoraBanc,BancSabadell d’Andorra i VallBanc. El sector bancari andor -rà té una experiència enaquesta activitat de 85 anys.Està basat en un model debanca universal, sense perdrede vista els serveis bancaris

especialitzats, banca privada ibanca comercial. Els bancs an-dorrans poden oferir tots elsserveis i tenen filials especia-litzades de finançament, asse-gurances i gestió d’actius.La plaça financera és moltcompetitiva i és una de les evi-dents fortaleses històriques.La seva especialitat és la ges-tió de patrimonis i capitals. Ésuna plaça en expansió perquènecessita exportar la seva ex-periència, el seu know how, jaque el mercat nacional és moltpetit. La banca va iniciar fauna dècada el procés d’expan-sió a d’altres països i algunesentitats tenen oberts negocisen diferents estats. Les refor-mes han fet que aquesta ne-cessitat d’anar a l’exterior en-

cara sigui més gran. Vam sig-nar l’acord monetari amb laUnió Europea, que estandardit-za els paràmetres de l’activitatbancària amb la resta de paï-sos de l’entorn. El sector hafet un gran esforç reformador id’assumpció de les noves re-gles en els últims anys. S’haimplementa tota la legislaciócomunitària, amb els controls

corresponents, els nivells exi-gits de solvència i liquiditat, itots els controls de blanqueigde qualsevol país desenvolu-pat. Com a contrapartida calesperar que les entitats puguinportar els productes financersfora de les fronteres, en com-petència lleial amb les matei-xes regles que té tothom. Lavia més factible és arribar a

través de l’acord d’associacióque s’està negociant amb laUnió Europea.Els productes amb passaportandorrà han de poder operar ala UE i la plaça demostraràque té bons fonaments percréixer i internacionalitzar-se.Experiència, solvència, liquidi-tat, capacitat de generar pro-ducte... L’únic que ens falta ésmercat. No existeix un país pròspersense un bon sistema bancari,un bon sistema financer queasseguri el crèdit per a l’activi-tat econòmica. Necessitemmercat a fora per ser un motorde l’economia. Una entitatbancària finalment l’únic quefa és deixar diners dels seusclients en un sistema que esretroalimenta. Els inversors poden estar tran-quils perquè la banca andorra-na no tan sols pot competiramb qualsevol, sinó que té al-tíssims nivells de solvència i li-quiditat. Són dues de les se-ves grans fortaleses. Per a quivulgui invertir al país ha de seruna tranquil·litat saber que laplaça financera té bancs moltcapitalitzats i molt solvents.

E

Banca homologada ipreparada per competir

EDIFICIS DE Crèdit Andorrà, Andbank, MoraBanc, BancSabadell d’Andorra i VallBanc.

Carlos PerisMED CATGroup

Els motius que em van por-tar a Andorra són molts.Inicialment pel tipus impo-sitiu més baix i per la segu-retat, però després he des-cobert la qualitat de vida,valors esportius, qualitaten l’ensenyament de l’Es-cola andorrana (tinc tresfills), sanitat, seguretat entots els aspectes... A mésde paisatge, comerç, quali-tat d’estacions d’esquí iactivitats paral·leles, varie-tat i qualitat en restaura-ció. Connexió d’internetd’alta velocitat, necessàriaper al treball en línia. Hetingut una càlida acollidaper part dels andorrans.

Primer em vaatreure lafiscalitat i desprésvaig descobrir lagran qualitat devida que t’ofereix”

“SOM UNA PLAÇAEN EXPANSIÓ QUEVOL EXPORTAR ELSEU ‘KNOW HOW’

36 LA NOVA ANDORRAPUNTS FORTSPLAÇA FINANCERA

enim una gran ri-quesa en el siste-ma educatiu in’hem fet bandera

internacional. Som un referenten aquest camp en l’àmbit delConsell d’Europa. Disposem detres sistemes d’ensenyamentpúblic: l’andorrà, amb el catalài el francès com a llengües ve-hiculars; l’espanyol, amb elcastellà, i el francès, amb laseva pròpia llengua. A més, hiha un sistema confessionalque també és gratuït i vinculata l’ensenyament espanyol.Com a escola privada tenim elCol·legi del Pirineu, que tambéestà vinculat al sistema espa -nyol però que intenta tenir unensenyament que a banda delcastellà se centra en l’anglès.A partir d’ara, un cop ha pas-sat a gestionar-lo el prestigióscentre francès Hattemer, el pro-jecte ha passat a estar domi-nat per la inversió estrangera is’inclou també el francès coma llengua de referència. Esbusca el trilingüisme, a bandadel català obligatori a totes lesescoles andorranes. El nostre projecte no tan solses basa a educar els infants ijoves de la millor manera pos-sible, sinó a formar també ciu-tadans. Demanem als nostressistemes que eduquin ciuta-dans que sàpiguen moure’s idesenvolupar-se en un móncomplex. Transmetem una sè-rie de valors i esperit crític. Pera nosaltres és important saberbuscar les coses i proveir elsmitjans intel·lectuals perquèles trobin. En l’àmbit del Con-sell d’Europa ens considerenun país “campió en educació”,i formem part del projecte Glo-

bal Education First Initiative.Cal tenir en compte que a An-dorra, en ser un país de peti-tes dimensions i poca població,és molt més fàcil implementarels programes de millora edu-cativa. I és molt més simplefer un seguiment gairebé decada aula, quan en païsosgrans només pots dissenyarplans, però és impossible con-trolar com afecta milions d’in-fants. Tan sols pots tenir refe-rències per mostratges. Encanvi, aquí és pràcticamentpersonalitzat.Estem treba-llant amb elMIT per millo-rar els proces-sos d’ensen-y a m e n t .Estem fent unprojecte pilotperquè en unaescola situem una sèrie desensors que, per exemple, con-trolen la temperatura o la llum ique siguin els alumnes, de 10 i11 anys, els que en gestioninl’eficiència. El nostre ensenya-ment està molt compromèsamb l’ús de la tecnologia. Perexemple, intentem que es com-prometin i estudiïn quina ha deser la ventilació de la classesobre la base de les dades

que tenim dels sensors res-pecte a l’època de l’any. I l’ob-jectiu final ha de ser que ladespesa en calefacció baixi.Aquest tipus de projectes espoden fer i estendre perquè estracta de tan sols 11.000 es-colars. Els programes es por-ten a tots els sistemes d’en-senyament i tenim la capacitatd’implementar-los i seguir elsresultats a totes les classes.Tenim un projecte per atreurepersones foranes per fer recer-ca o docència. Creiem que te-

nim potencialper ser un la-boratori d’ide-es i volem quevinguin investi-gadors foransper ajudar-nosa implementar-ho. El setem-bre passat es

va signar el conveni per a l’a-liança per la mobilitat que hade permetre que vinguin estu-diants i docents d’altres paï-sos. També tenim l’opció queels alumnes de màsters pu-guin residir aquí el temps queestiguin estudiant. Volem apor-tar massa crítica a la recerca iaixò amb una població tan peti-ta només s’aconsegueix por-tant gent de fora.

T

Tressistemeseducatiusper elegir

FERNANDO GALINDO

ALUMNES ESTUDIANT amb iPads a l’Escola Andorrana.

SOM ‘CAMPIONS’

EN EDUCACIÓ PER AL CONSELLD’EUROPA

Toni Bou

És un país quet’ho dona toti que enamora”

Campió del mónde trial

És un paradís per entrenar,un lloc magnífic. En l’àmbitpersonal estem doblementcontents perquè a banda dela qualitat de vida estem en-gegant un projecte empresa-rial amb Naturlandia per auna escola de trial. El temafiscal també és important. Amés, la meva xicota va trobarfeina aquí. Fa tres anys quesom aquí i estem molt con-tents. La tranquil·litat que etdona la muntanya és un luxe.Jo vinc d’un poble prop deBarcelona i aquí és molt dife-rent. És un país privilegiatperquè combina la muntanyai el centre comercial en moltpoca distància. I al cap i a lafi es viu molt bé perquè almateix temps de ser un paísés un poble gran on moltagent es coneix. A nosaltresens han rebut i acollit super-bé. A mesura que passo méstemps, més m’agrada. És unpaís que t’ho dona tot i queenamora. Hi ha molts pocsllocs com aquest. En el meucas, i els altres que he cone-gut personalment, l’únic quees pot dir és que estem su-percontents i no voldríemmarxar de cap manera.

“

LA NOVA ANDORRA 37PUNTS FORTSEDUCACIÓ

ndorra és el quartpaís del món ones viu millor, se-gons l’estudi de

l’ONU publicat per la revistamèdica The Lancet. La classifi-cació s’elabora analitzant fac-tors que tenen a veure amb laqualitat de vida, com ara el ti-pus de malalties, el nombred’accidents de circulació, l’ín-dex de contaminació, la quali-tat de l’aigua o la quantitat desuïcidis. Islàndia i Suècia com-parteixen la primera posició,seguides de Singapur i Andor -ra, que se situen com a lídersmundials pel que fa als objec-tius en matèria de salut fixatsper les Nacions Unides. Mésde 1.870 investigadors de 124països han treballat conjunta-ment en la recopilació de da-des, tenint en compte 33 indi-cadors diferents. En aquestestudi s’analitza l’índex de po-bresa, la qualitat de l’aigua po-table, l’educació, les desigual-

tats socials o la innovació dela indústria.Tenim una gran qualitat de vidaperò encara volem un paísmés verd i més modern. Tenimuna estratègia nacional del pai-satge amb el segell del Conselld’Europa. Treballem per reduirl’impacte de les zones indus-trials, disminuir l’impacte deles pistes d’esquí i una llei debiodiversitat. I cal afegir tambéla qualitat del’aire i l’acústi-ca, que ja es-tan en un grannivell. Hem deposar en valorla natura, pro-tegint-la per-què és ungran diferen-cial quan et compares amb al-tres llocs com, per exemple,Barcelona o París, on han defer constants actuacions con-tra la contaminació. Les gransciutats estan tenint impacte

sobre la salut de les personesi el nostre entorn i la nostraqualitat de vida ens distingei-xen i fan que siguem un llocmolt atractiu per viure. Encaraque sembli simple, també te-nim en ment promocionar quela gent vagi a peu aprofitantque a Andorra les distànciessón curtes.Andorra és natura, sense capdubte: més del 90% del ter ritori

són muntan-yes, boscos,rius, llacs iprats. Propd’un 4% del ter-ritori està edifi-cat en el fonsde les valls ials peus delsmés de 65

pics que sobrepassen els2.000 metres d’alçada.Una de les curiositats que mésagradarà els senderistes ésque, gràcies a les seves mésde 54 rutes de muntanya, po-

A

El quart país del mónen qualitat de vida

BANYISTES A CALDEA durant un espectacle nocturn de llums al termolúdic.

UNA PRIORITAT ÉS PROMOURE QUE LA GENT ESDESPLACI A PEU

UN PAÍSD’ESPORT AMBL’ESQUÍ COM AREFERÈNCIA

L’esport com a pràcti-ca habitual també estàmolt estès entre la so-cietat. A banda de múl-tiples instal·lacions es-portives. L’esport rei alPrincipat és l’esquí,que es pot gaudir enmés de 300 quilòme-tres. Vallnord i Grand-valira són dos dominisesquiables totalmentdissenyats per a l’es-quí alpí i els amantsde la modalitat de fonstrobaran a la Rabassal’entorn ideal.

38 LA NOVA ANDORRAPUNTS FORTSQUALITAT DE VIDA

den recórrer Andorra de puntaa punta sense trepitjar l’asfalt,seguint el sender GR. A més,hi ha 29 refugis de muntanyaper passar les nits de traves-sia envoltat de natura.I hi ha el projecte del manteni-ment de l’agricultura i la rama-deria amb subvencions perquèens ajuden a conservar l’en-torn. Apostem per la marca An-dorra tant en productes agríco-les com artesans. El secret que tenim per poderoferir tot això és que Andorrasegurament és l’únic país occi-dental on només el 3% o el 4%de la terra és privada. La im-mensa majoria és pública.Aquesta realitat ens permetimplementar totes les políti-ques que creiem oportunes perconservar el patrimoni natural.I ho volem fer amb l’acreditacióeuropea d’Indicació GeogràficaProtegida (IGP).Tenim la segona major espe-rança de vida segons l’Organit-zació Mundial de la Salut i no-més el Japó ens supera. És de84,2 anys i es divideix en 87,6per a les dones i en 80,8 perals homes. La diferència es ba-sa en el fet que en un sol terri-tori s’uneix un entorn naturalprivilegiat rodejat de muntan-yes, una contaminació gairebéinexistent, un clima que benefi-cia la salut, una seguretat que

és envejable, un sistema sani-tari amplíssim, una protecciósocial per a les persones ambproblemes, una cultura de l’es-port i vida sana molt estesa,una cultura alimentària saluda-ble...

És la combinació de totsaquests factors que fa que desde fa molts anys estiguem enels dos o tres primers llocsrespecte a longevitat a escalamundial. I aquest global és elgran atractiu que oferim a lagent que vol venir a residir alPrincipat. Tenim sòlides basesamb els pilars de l’Estat delbenestar que ens garanteixentenir una societat tranquil·la,que és simplement el que elspares desitgen per als seusfills.

ROBERT PASTOR

EN ESPERANÇA DE VIDA SOM ELSEGON MILLORESTAT DEL MÓN

JORNADA DE PESCA en un dels múltiples llacs, entre estanys i llacs n’hi ha més de setanta.

FERNANDO GALINDO

Marc Gadson

Empresari informàtic

El que he trobat després deviure aquí des de fa algunsanys és que tot el que pri-mer vaig pensar d’Andorraés cert, i més: m’agrada es-pecialment la quantitat dedies de sol, la manca de con-taminació, el fet que pucpassar en pocs minuts d’es-tar enmig d’una ciutat mo-derna a passejar per la natu-ra i submergir-me a lesmuntanyes silencioses llunyde tot. Llavors, quan estic re-carregat, torno a la vida mo-

derna amb molta facilitat.

També he fet un munt d’a-mics aquí. Hi ha un muntd’emigrants que viuen a An-dorra de tot el món i el ClubInternacional (més de 500membres) i diverses altresorganitzacions fan un treballfantàstic.Al meu entendre, Andorra ésun gran lloc per establir-se icrear una vida meravellosa.El crim és gairebé inexistent.El Govern està treballant durper crear una economia mo-derna i transparent i està in-vertint per al futur (per exem-ple, heliport i aeroport). Sies ve amb nens, acabaranalmenys parlant quatre idio-mes i l’experiència d’una in-fància més tradicional en laqual poden jugar a fora i sermés independents que pot-ser a moltes grans ciutats.La seva salut probablementmillorarà a mesura que pas-sin més temps a fora fentexercici i pel sol (si venendel nord d’Europa, és clar!).

És un gran llocper viure icrear una vidameravellosa”

“

LA NOVA ANDORRA 39PUNTS FORTSQUALITAT DE VIDA

a recerca d’inver-sió forana s’hacentralitzat entres potes: educa-

ció, sanitat i noves tecnolo-gies. Aquests són els tres clús-ters que es van crear perincorporar gent del sector pú-blic i privat que treballi per des-envolupar-la. La realitat va por-tar, però, a afegir-ne un altreposteriorment: esports. Estracta de quatre sectors on hiha el convenci-ment que esdonen les cir-cumstànc iesidònies per a lainversió foranai que estan re-lacionats ambles nostres for-taleses.En l’àmbit educatiu volem por-tar empreses de primer nivellinternacional que complemen-tin la nostra excel·lent oferta.La voluntat és aconseguirnoms propis reconeguts arreu.Tot forma part d’un mateix pro-jecte perquè els executius deles compa nyies que volem queinverteixin a Andorra desitjaranque els seus fills vagin als mi-llors col·legis. Oferim formacióde primer nivell i en tres siste-mes educatius en l’àmbit pú-blic i l’únic que ens falta éscomplementar-ho amb els pro-jectes d’educació privada. Hi ha pares, especialment sivenen de fora com a empresa-ris d’inversió estrangera, quebusquen un sistema educatiuque es desenvolupi al voltantde l’anglès. Hi ha pares queper les condicions que té Andor -ra de seguretat, tranquil·litat, lanatura i els escassíssims ni-

vells de delinqüència i droguesvoldrien enviar els fills perquèhi estudiessin, però normal-ment també volen que l’anglèssigui fonamental. L’arribadad’una escola privada basadaen l’anglès seria el comple-ment ideal per al sistema edu-catiu públic.L’objectiu a mitjà termini, però,és que Andorra sigui un apara-dor en educació. Per exemple,estem molt receptius a la inver-

sió estrangeraen estudis deformació pro-fessional. ElGovern, si ésun estudi re-glat i homolo-gable, donaràla validesa ala titulació i

ajudarà per al reconeixementen d’altres països. El nostre ensenyament supe-rior està homogeneïtzat i ho-mologat i estem a Bolonya. Do-nem la possibilitat d’instal·laruniversitats o fer màsters per-què podem oferir el procésd’homologació de títols. Estem

oberts a la possibilitat tantd’ensenyament presencial comde tipus virtual. Les titulacionssón i seran vàlides en qualse-vol país, després s’ha de teniren compte que els estats a ve-gades tenen requisits propisper exercir algunes profes-sions, com ara advocat o met-ge. Per a d’altres professions,amb la titulació que nosaltrespodem oferir o que podran ofe-rir les universitat que s’ins- tal·lin i que homologarem seriasuficient. La demanda d’ensenyamentsuperior és cada cop més granperquè hi ha una voluntat de

formació molt més important.També cada cop creix més l’en-senyament virtual i Andorra ésun lloc ideal per implantar pro-jectes d’educació superior através de la xarxa. Un exempled’aquest ensenyament virtualforà ja implantat el tenim fauns anys. La Universitat de LaSalle ja ofereix els seus estu-dis virtuals des d’aquí. Hi had’altres centres educatius ques’han interessat per implantar-se, però encara els estem es-tudiant. Hem notat que cadaany que passa creix el nombrede centres que ens demaneninformació perquè es plante-

L

Preferènciaper sanitat,educació iinnovació

FERNANDO GALINDO

OLIMPÍADA DE ROBÒTICA entre equips escolars.

ALS TRES CAMPS

PRINCIPALS AL FINALS’HA AFEGIT ELD’ESPORTS

Nil

SolansPilot de ral·lis

Venir a viure ha estat unprocés llarg adonant-meque per molts motius sem-pre estava per Andorra. En-tre el campionat de lesGseries, els Ice Gladiators,els entrenaments en alturai l’esquí, eren moltes horesal país. Per a tot esportistad’elit, el fet d’entrenar enaltura és molt positiu permillorar, i la proximitat d’An-dorra per poder dur-lo a ter-

me és un factor clau. Per al-tra banda, una cosa moltbona que té Andorra és queés molt atractiu, ja que ésun país petit, molt complet,compacte i amb un moltbon nivell de vida, i estàmolt preparat per a l’esporten general. Qualsevol vin-dria si reflexionés sobre elspunts positius i els avantat-ges que ofereixen el país ila zona.

Si reflexiones sobreels punts positiusqualsevol vindria aviure aquí”

“

40 LA NOVA ANDORRAAPUNTSELS CLÚSTERS

gen portar la seva oferta a An-dorra. Busquem noves activitats en elcamp sanitari i estem dotant-nos de marcs legals per cobrirels diferents camps. Un exem-ple és la llei de reproducció as-sistida que s’està preparant,que ha d’obrir la porta al fetque es pugui desenvoluparaquesta àrea a Andorra i quetambé puguin venir clíniquesforanes a instal·lar-se. S’ha deregular també una llei de cèl·lu-les, teixits i òrgans, i una lleidel medicament. Hem signatamb Espanya un acord per faci-litar l’exportació de medica-ments. La nova Andorra buscaen el camp sanitari estar regu-lada al màxim. L’aspiració finalés crear una oferta de turismesanitari, al mateix temps queaquests professionals i clíni-ques foranes donin també ser-vei als residents.

Els professionals sanitaris quees vulguin instal·lar, a bandad’avantatges fiscals, disposa-ran de les eines que necessitinper desenvolupar la seva activi-tat. I la certesa que tot el quees reguli serà homologableamb la Unió Europea per teniruna perfecta cobertura jurídica. Pel que fa a innovació creiemque portar start-up tecnològi-ques és possible perquè al capi a la fi està vinculat al talent ino han de ser empreses d’unamida molt gran, amb tres milpersones, ja que a Andorra perespai no seria el més adequat.Quatre persones molt espavila-des poden tenir una idea ex-cel·lent i triomfar. Andorra en l’àmbit tecnològic iinformàtic pot tenir empresesde primer nivell. Una de lesnostres fortaleses és tenir fi-bra a tot el país i a final d’en-guany estarà a 300 megabitsper segon a un preu d’usuaridomèstic. Permet estar super-connectat, sent aquesta unade les característiques que de-manen les empreses de novestecnologies.

Perquè aquest sector es des-envolupi, però, no és suficientnomés una connectivitat po-tent. Andorra Telecom impulsael projecte del Niu, que és unaccelerador d’empreses enquè s’acompanya i s’ajuda lesstart-up i permet donar solucióals problemes del finança-ment. Hi ha fonts alternativesal préstec bancari, però sónpoc conegudes i s’han de do-nar a conèixer millor. Tenim contactes amb business

angels que donen suport a ini-ciatives empresarials. A banda,hi ha un mentoratge, personesque tenen experiència a l’hora

d’establir una empresa i donarconsells pràctics. El Niu tambéha de servir per a l’efecte cri-da, per crear un ecosistema fa-vorable per engegar un nouprojecte. El clúster d’esports va néixerper inèrcia. Tenim moltes activi-tats del món esportiu, moltsesportistes que s’han instal·latal país, empreses que donenserveis i productes i determi-nats esdeveniments esportius.Cal ordenar el sector perquè si-gui un reclam perquè vinguinmés empreses. I els sectorss’entrecreuin. Ens adonem quan fem els clús-

ters que tenim poca capacitatd’emprenedoria, no és equipa-rable amb d’altres llocs. For-mem bons treballadors però nobons emprenedors. Volem queel coneixement del món empre-sarial es retroalimenti amb elmón educatiu. Volem que d’a-quí a uns anys hi hagi moltsmés empresaris, perquè és laclau perquè hi hagi un movi-ment d’emprenedoria. Necessi-tem gent amb voluntat d’em-prendre. Un clúster d’educacióque uneixi els dos mons, em-presa i educació. Una vegada som conscientsque hi ha pocs projectes in-terns d’innovació perquè hi hapoc clima d’emprenedoria hemde posar-hi remei. I aquesta ésuna explicació més per al nos-tre projecte d’atreure talent ex-terior. Estem convençuts queatraient talent de fora acaba-rem potenciant la creació detalent interior.

TENIM FIBRA PER A

TOT EL PAÍS A 300MEGABITS PERSEGON

OFERIR SISTEMESALTERNATIUS PER FINANÇAR

Hem parlat sovint d’unclúster per al sector finan-cer perquè hi ha molts te-mes que estan evolucio-nant en aquest àmbit. Hiha un gran encreuamentdel sector financer ambles noves tecnologies ipotser a mitjà terminihaurem de plantejar-lo.Segurament per a moltsnous productes. Aquí no-més entenem el crèditbancari. No hi ha busi-

ness angels, crowfunding,el préstec d’empresaris,

de col·lectius... El crèditbancari té unes limita-cions. Aquest clúster se-ria de gran ajuda per do-nar finançament a laresta de sectors. En elsaltres països són moltnormals aquestes fontsparal·leles de finança-ment i relativament hi hapoc crèdit bancari. Hemde ser creatius per donardiferents alternatives alsemprenedors perquè elsvolem facilitar tot al mà-xim.

IMATGE DE LA relació entre idees i ‘crowdfunding’.

DavidCastera

Aquí es trobatranquil·litat,seguretat inatura”

Exdirector delParís-Dakar

Estàvem vivint a l’Argen-tina des de feia dosanys quan vaig tenir unaoferta de feina amb l’o-bligació de viure a Andor -ra. I a més la idea de se-guir una experiència forade França per als fillsens agrada molt. El quemés ens agrada és latranquil·litat, la seguretati la natura. Aquests tresfactors són els que si liagraden a algú que vul-gui venir aquí els troba-rà. Però sense oblidarles coses negatives:lluny dels aeroports, pe-tit país, pocs esdeveni-ments de cultura i ne-cessitat de sortir a foraper veure altres paisat-ges que muntanyes.

“

LA NOVA ANDORRA 41APUNTSELS CLÚSTERS

ls dos últims anyss’han sentit infor-macions negati-ves que tenen el

millor exponent en l’afer deBanca Privada d’Andorra. El pri-mer que cal tenir clar és queaquesta imatge que algú pottenir d’Andorra no es corres-pon a la realitat que trametenaquestes informacions que,d’altra banda, sovint són inte-ressades. Aquesta visió és unarealitat circumscrita a Espanya,i a la resta del món ni se’n par-la. No es tracta de treure-li im-portància, sinó de posar totsels elements damunt la taula.Espanya ens mira amb uns ullsparticulars segons la seva rea-litat. Qüestions seves internesens acabem esquitxant i a laresta de països passen total-

ment desapercebudes. Al lector d’aquesta premsa es-panyola se li han de dir cosescom que potser, en comptesde creure’s moltes de les infor-macions, millor vingui a veu-re’ns. El cas BPA o el cas Pujol,són fets puntuals que tenenmolta repercussió. Però nomésa Espanya, perquè a la majorpart del món ni tan sols sabenqui són els Pujol. La gent que feia deu anys queno hi venia quan torna ara estreu el barret en veure coms’ha transformat el país. No ésun mèrit del Govern actual, nide l’anterior o l’altre; és un es-forç global de país per dotar-sed’unes infraestructures i d’unamodernització legislativa i eco-nòmica espectacular. És evi-dent que hem tingut proble-mes, com qualsevol altre paísdel món, perquè s’ha patit una

crisi financera i bancària enmolts estats. Andorra s’ha anat reinventantsobre la mateixa base i hemestat capaços de fer-ho en elcamp turístic, comercial i finan-cer. Quan ens miren des de fo-ra ho fan amb certa admiració.La immensa majoria de la gentque ve s’adona que si compa-res la nova Andorra amb la d’a-bans no hi ha color. I els tòpicssobre l’Andorra d’abans avuien dia són absolutament injus-tos.Ara estem en una conjunturamolt més favorable un cop ha

passat la crisi econòmica. Ésel moment perquè engegui de-finitivament el projecte d’ober-tura i inversió forana. El 2017disposem d’un marc reguladorhomologable, amb un reconei-xement internacional i ambuna conjuntura econòmicamolt millor. L’inici de l’oberturaeconòmica va coincidir ambuna situació molt complicadaals països veïns que marquenmolt decisivament la nostrapròpia conjuntura. França esta-va en recessió, però Espanyafins i tot patia rumors d’inter-venció i de l’arribada de los

hombres de negro. Aquest eral’escenari en el qual s’haviende presentar les oportunitatsde futur que oferíem. La situa-ció de fa cinc anys feia que fosmolt complicat atreure empre-ses foranes. En plena crisi, quan es parlavaamb els inversors veient comestava aquesta part d’Europa,llavors feia que els que han dedecidir preferissin mirar cap aaltres zones del món. Ha arri-bat el moment de fer un nouesforç perquè el que oferim

avui no té res a veure amb l’i-nici. El marc legislatiu i fiscalestà consolidat, les financespúbliques ordenades, els con-venis de no doble imposició nonomés estan en vigor, sinó quefuncionen, la conjuntura al vol-tant molt millorada, amb unmercat francès que s’ha recu-perat, i especialment a Espa -nya, on el canvi és molt gran. Ifins i tot a Portugal. La visiód’un inversor estranger respec-te al sud d’Europa no té res aveure amb la del 2011. La perspectiva de l’acord d’as-sociació amb la Unió Europeaés també decisiva perquè latranquil·litat que dones als in-versors respecte que la tevaevolució reguladora serà lamateixa que a Europa no téres a veure sobre que la nos-tra evolució normativa fos au-tòctona. I et dona una etiquetad’homologació que difícilmenttindràs si fas normativa pelteu compte. Es donen les cir-cumstàncies perquè tots elsatractius i potencials que te-nim derivin en interès per alsinversors i nous residents.

E

Qüestions internesd’Espanya ens esquitxen

FERNANDO GALINDO

EL JUTGE José de la Mata entrant a la Batllia per l’afer Pujol.

A LA MAJOR PARTDEL PLANETA NITAN SOLS SABENQUI ÉS EN PUJOL

LA CRISI DE BPAS’HA RESOLT DE

FORMA MOLTREMARCABLE

El que compta és lacapacitat que hem tin-gut per solucionar lescrisis que han sorgit,com la de BPA. I l’hemresolt de manera re-marcable. S’ha solu-cionat en relativamentpoc temps si es com-para també amb pro-blemes financers d’al-tres països. S’hanconservat els llocs detreball i tothom que hasuperat els controlsde comptes lícits harecuperat el cent percent dels seus diners.Ara és un altre banc.

42 LA NOVA ANDORRAAPUNTSMALES NOTÍCIES I CONJUNTURA

“Your doubts areour challenges”

Tax, Coporate & Accounting

Av. Meritxell 75, 3a planta,despatxos 8-10 · Edifici Quars+376 887 007Andorra la Vella (AD500) Principat d’Andorrainfo@mesastrigo.comwww.mesastrigo.com

Each Office is Independently Owned and Operated

Av. Joan Martí, 102 · AD200 Encamp · ANDORRA · T+ 376 872 222 · F + 376 872 223 · info@sir.ad · www.andorra-sothebysrealty.ad

Pintura, antiguitats, arts decoratives, llibres i manuscrits, joies i vins

Sotheby’s té accés a tots els punts del mercat de l’art mundial,

amb 90 sucursals en 40 païsosDuem a terme aproximadament 250 subhastes cada any en deu sales diferents i disposem de més de 70 categories

diferents. Ens enorgulleix la nostra capacitat d’oferir als clients de tot el món l’accés a magnífiques obres d’art.

La xarxa de Sotheby’s International Realty® ofereix accés a habitatges i béns immobles de luxe a la venda a tot el món.

Consulti a la nostra xarxa l’àmplia selecció de luxosos habitatges, propietats immobiliàries, illes i més.

Immobiliària de luxe amb presència mundial

6 Continents, 61 Països, 880 Oficines, 17.000 Agents Immobiliaris

La immobiliària més extraordinària del món