Anem d’excursióamb en Titivil

David Pujol i Fabrelles

Majúscules

• S’escriu amb majúscula la lletra inicial de cada paraula excepte articles, preposicions i conjuncions. Ex: Departament de Relacions Ciutadanes i Joventut

• Les majúscules s'accentuen sempre, d'acord amb les regles ortogràfiques d'accentuació. Aquesta norma tambéfunciona en castellà.

• El català, com els altres idiomes, rep influències d’altres llengües, com l’anglès en l’àmbit de les noves tecnologies. Val la pena fer servir les paraules adaptades i acceptades al català i no pas escriure-les en anglès.

• La Neoloteca del Termcat recull aquests neologismes normalitzats. Al Termcat hi ha la terminologia corresponent a molts dels àmbits amb els quals treballeu, com la gastronomia, les fires i congressos o la societat de la informació.

� tramesamailing

� enllaçlink

� xou show

� aparcament (també és correcte pàrquing)

parking

� patrocinadorsponsor

� estocsestocks

� còctelscocktails

Neologismes

Criteris de traducció de topònims

• Hi ha topònims de fora de l’àmbit lingüístic de la llengua catalana que tenen una forma tradicional en català (com Londres o Saragossa) i n’hi ha que no (com Ciudad Real o Montecarlo). L’obra de referència en aquests casos és l’Enciclopèdia.cat.

• Pel que fa a les formes oficials dels noms dels municipis i de les entitats locals menors es tindran en compte les formes oficials establertes al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

• En aquest sentit, s’ha de tenir especial cura amb els topònims de l’àmbit lingüístic català:

���� PerpinyàPerpignan

���� EivissaIbiza

���� ElxElche

���� AlacantAlicante

���� GironaGerona

Ús del guionet

vice-primer ministre− Entre el prefix i el primer element d'un nom que té dos elements.

ex-URSSsub-21

− Quan el prefix precedeix majúscules, xifres o símbols.

PERÒ S'escriu el guionet després del prefix en els casos següents:

preinscripció exrector

En general, no s'escriu guionet entre el prefix i el mot.

àcid d-lisèrgic− Els compostos el primer element dels quals és un símbol (lletra, xifra, etc.).

relació causa-efecte trajecte Salt-Figueres− Els compostos del tipus següent:

nord-americà sud-est− Els compostos el primer component dels quals és un punt cardinal.

pèl-curt mà-llarg− Si el primer element porta accent gràfic.

cap-roig− Si la unió dels dos elements pot dificultar-ne la lectura.

penja-robes penya-segat− Quan el primer element acaba amb vocal i el segon comença amb r-, s- o x-.

PERÒ s’escriuen amb guionet els casos següents:

portaveu ratapinyada sordmut

En general, els compostos formats per paraules catalanes s’escriuen sense guionet

els grups no violents− S'escriu sense guionet quan acompanya un adjectiu.

la no-violència− S'escriu amb guionet quan acompanya un nom.

El prefix no-

D-U: trenta-quatrevint-i-dos / vint-i-dues

U-C: dos-cents

És interessant tenir en compte la regla del DUC (desenes-unitats-centenes).

http://www.dilc.org/numeros.php (en aquesta adreça podeu consultar com s’escriu qualsevol número)

Els numerals

Adreces• Carrers: Les adreces se separen per comes en tres blocs:

nom del carrer COMA número del carrer COMA pis i porta Ex: C. Sant Antoni, 56, 3r 2aPer marcar els números ordinals es posa només la última lletra (amb punt o sense). Si van en plural, es posen les dues últimes lletres.

• Horaris: A l’hora d’escriure els horaris, cal separar les xifres amb un punt (no amb dos punts ni amb una coma. Ex: 12.15 h

• Adreça electrònica o a/e, cal que eviteu posar fórmules angleses: e-mail o correu electrònic (que no té el mateix significat que adreça electrònica)

• Telèfon: Les xifres s’han d’escriure de tres en tres i no posar punts entremig (972 972 972)

• Abreviacions dies de la setmana:

dv.

divendres

ds.

dissabte

dg.dj.dc.dt.dl.

diumengedijousdimecresdimartsdilluns

Ordres en infinitiu

Per donar una ordre en català, s’utilitza la segona persona del plural i no pas l’infinitiu.

���� No passeuNo passar

���� No fumeuNo fumar

���� EstireuEstirar

���� EmpenyeuEmpènyer

� adhesiuenganxina / pegatina

� mida / grandària / dimensiótamany

� de vianantspeatonal

� habitatgevivenda

� tendalstoldos

� foneriafundició

� duanaaduana

� babau / beneit / ximplettonto

� xicotnòvio

� ajornataplaçat

� a poc a pocpoc a poc

� els preus s’apugenels preus pugen

� quin nombre de persones hi ha?quin número de persones hi ha?

� tastar (és més genuí, tot i que no és incorrecte)

provar

� a cop d’ulla simple vista

� ara mateixen aquests moments

� eixuga’t les mansasseca’t les mans

� dijous vinent / dijous que veel proper dijous

� d’aquí a uns momentsen breus instants

� obert cada diaobert tots els dies

Castellanismes i calcs

Les sigles

• En català les sigles no duen cap marca de plural.

La política de RH és molt clara. La unitat ha adquirit 5 PC nous.

Han col·laborat amb moltes ONG.

• Solament es dupliquen les sigles que han quedat fixades d'aquesta manera per la tradició i que si es canvien no s'entenen, com PPCC (Països Catalans), CCOO (Comissions Obreres)

L’apòstrof i les siglesUna proposta bastant generalitzada és la següent:

• 1. L'apostrofació dels articles masculí i femení i de la preposició de davant les sigles segueix les regles generals d'apostrofació: el masculí s'apostrofa davant de vocal i el femení davant de vocal llevat de la i i la u àtones.

• 2. A l'hora de fer l'apostrofació s'ha de tenir en compte la pronúncia de la sigla i no pas la manera com s'escriu, ni el nom desenvolupat a quècorrespon.

l'SLT(l'essa-ela-te), tot i que s'escrigui el Servei de Llengües i Terminologia

• 3. En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera que l'accent recau en la síl·laba tònica de l'última lletra.

la UB (la u-bé) [el gènere de la sigla és el del nom desenvolupat a què correspon, en aquest cas: la Universitat de Barcelona]]

Símbols

• S’escriuen sense punt final

• El símbols del % i dels graus (º ‘ ‘’) són els únics que van enganxats a la xifra a la qual acompanyen.