Obra poèticaEl rei i el conseller, 1870

Indíbil i Mandoni, 1875Cleopatra, 1876L'any mil, 1877Romiatge, 1877

El darrer plany d'en Claris, 1877Cants a la Pàtria, 1906

Segon llibre de poesies, 1920Poblet (poema)

Naixement: 6 de maig de 1845Santa Cruz de Tenerife, Canàries

Mort: 18 de juliol de 1924(als 79 anys)Barcelona, Catalunya

Activitat: Escriptor

Obra dramàticaEdició de 1879 de Gala Placidia. Trajedia en tres actes de Angel GuimeraGal·la Placídia, estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 28 d'abril de 1879.Judith de Welp, estrenada a Canet de Mar, el 20 d'octubre de 1883.El fill del rei, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona, el 24 de març de 1886.Mar i cel, estrenada al Teatre Romea, el 7 de febrer de 1888.Rei i monjo, estrenada al teatre Romea, el 4 de febrer de 1890.La boja, estrenada al Teatre Novedades, el 15 de novembre de 1890.La sala d'espera, estrenada al Teatre Novedades, el 2 de desembre 1890.L'ànima morta, estrenada al Teatre Novedades, el 14 de maig de 1892.En Pòlvora, estrenada al Teatre Novedades, el 20 de maig de 1893.Mestre Oleguer, monòleg estrenat a Reus per l'actor Teodor Bonaplata l'any 1892 i al Teatre Circ Espanyol de Barcelona per Enric Borràs, el 10 de juny de 1893.Jesús de Natzaret, estrenada al Teatre Novedades, el 21 de febrer de 1894.Maria Rosa, estrenada al Teatre Novedades, el 24 de novembre de 1894.Les mongetes de Sant Aimant, amb música d'Enric Morera, estrenada al Teatre Novedades, el 24 d'abril de 1895.Mort d'en Jaume d'Urgell 1896.La festa del blat, estrenada al teatre Romea, el 24 d'abril de 1896.Terra Baixa, estrenada a Madrid (al Teatro Español), el desembre de 1896, en traducció castellana i, en català, a Tortosa el 1897. Després va donar-se a Gràcia i, finalment, al Teatre Romea de Barcelona l'any 1897.Mossèn Janot, estrenada al teatre Romea l'any 1898.La farsa, estrenada al teatre Romea, el 31 de gener de 1899.La filla del mar, estrenada al teatre Romea, el 6 d'abril de 1900.Arran de terra, l'any 1901 s'estrena al Teatre Novedades la versió italiana d'aquesta obra, amb el títol "Scivollando sulla terra". El 1908 serà estrenada en català al Saló Arnau.La pecadora, estrenada al teatre Romea, l'11 de maig de 1902.Aigua que corre, estrenada al teatre Romea, el 18 de novembre de 1902.Camí del sol, estrenada al teatre Romea, el 8 de febrer de 1904.Sol, solet, estrenada al teatre Romea, el 17 de febrer de 1905.La miralta, l'any 1905 s'estrena al Teatre Novedades la versió castellana d'aquesta obra. El 20 de març de 1911 s'estrena la versió catalana al teatre Romea.Andrònica, estrenada la versió castellana al teatre Español de Madrid el 6 de desembre de 1905. El 22 d'octubre de 1910, s'estrena en català al teatre Principal.L'aranya, 1906.En Pep Botella, 1906.La Santa Espina, 1907.La reina vella, 1908.Titaina, 1910.Sainet trist, 1910.La reina jove, 1911.Jesús que torna, 1917.Indíbil i Mandoni, 1917.Al cor de la nit, 1918.L'ànima és meva, 1919.Alta banca, 1921.Joan Dalla, 1921.

)

Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845.De ben jove, la sevaamistat amb elvendrellenc JaumeRamon i Vidales el posàen contacte amb elmón dels Jocs Florals ila literatura en català.Instal·lat a Barcelonade manera definitiva el1872, ). L’obra que mésdestaca d’aquestperíode és Mar i cel(1888).A partir del 1900 ja eraun autor consagrat enl’escena espanyola iinternacional i decidíprovar diversesreceptes teatrals envoga en aquells anys,entre elles la tragèdiaen vers, que responiaja a uns models literarisdiferents als dels seusinicis.

Signatura Àngel Guimerà

1Àngel Guimerà [extret del llibre Guimerà 1845-1995].

2Guimerè als 8 anys [fotografia extreta del llibrede Josep Miracle: Guimerà. Barcelona: AEDOS, 1958].

3Àngel Guimerà, Francesc Ubach i Jaume Ramon, el 1868 [fotografia extreta del llibre de Josep Miracle: Guimerà. Barcelona: AEDOS, 1958].

4Àngel Guimerà [extret del llibre Guimerà 1845-1995].

5Àngel Guimerà amb altres intel·lectuals [extretdel llibre Guimerà 1845-1995].

6Àngel Guimerà i actors de l'època, en una foto record d'homenatge a l'autor [La Escena Catalana - Arxiu fotogràfic de la Casa Museu ÀngelGuimerà].

7Àngel Guimerà, al seu despatx [extret del llibreGuimerà 1845-1995].

8Façana de la Casa Museu Àngel Guimerà[fotografia de Joan Güixens, Arxiu fotogràfic de la Casa Museu Àngel Guimerà]

Mar i cel [tragèdia en tres actes i en vers].Barcelona: La Renaixensa, 1888 / Selecta, 1984

Angel Guimerà va ser un autor bastant complet,ja que va tocar diferents vertents com Poesia , Poesia, Teatre, moltes d’elles molt influents i hanarribat a ser traduïdes a idiomes com alemany,àrab, castellà, i altres més.En el cas de l’obra de” Mar i Cel” que és una obrade teatre tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor , laqual jo he triat, que ha estat traduïda al francès per Artur Vinardell, a l'anglès per Francesc Ros, a l'italià per Sunyer, a l'esperantoper Jaume Gras. Existeixen altres traduccions al bohemi, al sicilià i al portuguès.Està escrita en vers i és de tipus històric romànticL'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant laprimera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i unanoia cristiana.

ArgumentSaïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltarla seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Com que van matar el seu pare, la mare decideix marxar amb l'expulsió delsmoriscos de 1609.

Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi lesferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare Carles, el seu cosíFerran, el capità del vaixell cristià i altres mariners.

Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella.Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'haenamorat de Saïd, sentiment