Toni Contelles i Beatriu Palmero

Ha temps enrere datà l'excusa que avui ens acompanya i no és altra que reunir-nos amb el pretext de compartir un bon all-i-pebre.

Com que no som escriptors i no se'ns dóna bé açò de crear bellesa amb una anguila, heus ací la nostra aportació : 10 suggeriments que ens guiaran en la tria, degustació i digestió dels teleostis més estimats d'aquestes humides contrades.

1. Tractant-se d'una espècie migradora avesada a corrents d'aigües dolces i que acudeix a la mar per a criar heu de conèixer el seu caràcter tibant.

2. D'entre les adultes i experimentades, trobarem aquelles que millor suquet trauran. Guardeu que siguen argentades i de boca terminal.

3. Ens entrarà més per l'ullet aquella peça de dimensions grans, si fa no fa uns 40 cms, els imprescindibles per apaivagar la nostra fal·lera persistent.

4. Copseu aquelles de cos pret i comprimit. Els primers esmunyiments esdevindran en perfecte acoblament.

5. Treballeu-les pacientment, condimenteu-les amb gust. Tan bon punt us arriben a la boca notareu l' abnegació.

6. Recorreu amb la llengua el seu cos esvarós. Notareu com va augmentant la gula i com disminueix l'apetit.

7. En tastar la carn a la boca recreeu-vos amb desig i endue-vos-la a la gola sense por de patir.

8. Tot just degustada notem els sabors. Una passada de picant, un poc de coentor ... tot un esclat de calors en la millor conjuminació.

9. Engoliu amb neguit i assaboriu amb paciència. Aprofiteu els dits per a rematar, que no se us escape cap racó sense xuplar.

10. Reposeu tranquil·lament i feu una becadeta ...:

“ qui viure vol ha de ser de natura d'anguila”.

Bernat Metge .