Anita, com li deien els seus i com es presentava ella ma-teixa, va deixar el gran tea-tre del món l’11 de gener

del 2013. Va regnar durant tres dèca-des als escenaris i als cors de molta gent de l’ofici que ara la recorden en un llibre preciós, profusament il·lus-trat, que evoca el seu recorregut artís-tic i vital. Anna Lizaran (editat per la Fundació Teatre Lliure i Viena Edici-ons) és el sentit homenatge a la gran actriu catalana. A la bèstia escènica i humana. Vital, bromista, imparable, generosa, culer, enginyosa... Les belles fotografies de Ros Ribas (i d’arxius familiars i altres imatges més recents de David Rua-no i Teresa Miró) documenten la se-va trajectòria, després d’una breu biografia d’Elisenda Roca. Molts al-tres amics i col·legues revelen anèc-dotes i records, pintant el retrat ar-tístic i humà de la immensa artista. Entre aquests, Joan de Sagarra (que firma el pròleg), Lluís Pasqual, Sergi Belbel, Josep Maria Benet i Jornet, Ventura Pons, Pau Miró, Josep Lluís

lota Soldevila... Tots es van posar mans a l’obra, i a fer història. El llibre il·lustra aquesta història amb les fotografies de l’actriu a Ca-mí de nit, Leonci i Lena!, Hedda Gabler, La bella Helena, Eduard II, Operació Ubú, Primera història d’Ester, El misantrop, Al vostre gust, La senyoreta Júlia, Maria Es-tuard, Dansa d’agost, Quartet, Tot espe-rant Godot... I després del Lliure, la ve-iem al Teatre Condal, en Una jornada particular, amb Josep Maria Flotats, de qui anys més tard heretaria l’enor-me camerino al Teatre Nacional de

Catalunya, que va ocupar l’actriu en la seva última etapa. «És com un apartament», deia ella. Allà es va pre-parar per a la seva magistral última interpretació a Agost i allà estava as-sajant La Bête quan va irrompre la bèstia del càncer. Les mil cares de Lizaran s’entreve-uen per les pàgines del llibre junta-ment amb el sentit tribut dels seus companys de viatge. Un viatge en què ella sempre va tenir presents les paraules del mestre Lecoq. Ho recor-da Lluís Pasqual: «Per a Anita el joc, jugar, era una manera de viure i de mirar la vida. Formava part de la se-va religió». H

A les fotos s’hi sumen textos de Lluís Pasqual, Joan de Sagarra, Ventura Pons, Sergi Belbel...

Anita, la gran3El llibre ‘Anna Lizaran’ il·lustra i recorda la trajectòria de l’actriu

IMMA FERNÁNDEZBARCELONA

HOMENATGE DEL MóN DEL TEATRE A LA GRAN DAMA DE L’ESCENA CATALANA

Merlos, Marcos Ordóñez... També parla ella. Dels seus perso-natges, del teatre i de la vida: «He tin-gut sort. M’agrada molt tot. I m’agra-den les coses petites i senzilles de la vida. Veure un gos o un ocell, les plantes, els amics, els llibres, la mú-sica, el silenci, el sol, les passejades, la nit...», va deixar dit. DE LECOQ AL LLIURE / Nascuda a Espar-reguera el 1944, va ser la seva germa-na Lola, també actriu (va morir el 2003), qui la va introduir a les bam-bolines als 7 anys. Amb La Passió, és clar. «Si no hagués existit La Passió quan era petita, segur que no m’hau-ria despertat les ganes de fer teatre», recordava. La fe escènica va créixer i va anar a estudiar a Barcelona, on va viure la fundació de Comediants. Després va anar a París a aprendre un parell d’anys amb el gran Jac-ques Lecoq, que li va ensenyar que el teatre «és un joc», rememorava. El mestre francès li va proposar que-dar-se un curs més però li va donar carbasses per emprendre la merave-llosa aventura del Lliure de la mà de Lluís Pasqual, Fabià Puigserver, Car-

A ‘Lear o el somni d’una actriu’ (1996).

ROS RIBAS

A ‘Tot esperant Godot’ (1999). XxxAmb Lluís Homar a ‘Quartet’ (1993).

‘La bella Helena’ (1979), amb Juanjo Puigcorbé. Fotografia escolar.‘La Bête’ (2012).

ROS RIBAS; TNC / DAVID RUANO; ARXIU FAMILIAR

gent DILLUNS54 5 DE GENER DEL 2015