Anàlisi de textos per mitjans audiovisuals · A continuació, analitzem els textos proposats: 1,...

PRIMER DE PERIODISME GRUP 51

Anàlisi de textos per mitjans

audiovisuals Redacció i locució dels mitjans

audiovisuals

Anna Mascaró Nadal i Lídia Bosch Bauçà

15/04/2010

Introducció

Prèviament a l’anàlisi dels textos següents, fem un breu resum

de les tècniques necessàries a l’hora de redactar un text

radiofònic. A continuació, aplicarem aquests criteris als textos

que analitzarem.

Segons el llibre El lenguaje radiofónico d’Armand Balsebre, la

ràdio és un vehicle transmissor d’informació que expressa

sentiments i voluntats i defineix una interacció emissor-receptor.

El discurs radiofònic es caracteritza fonamentalment en la

temporalitat: en l’estructura seqüencial , en una línia temporal.

Ángel Rodríguez defineix en el seu llibre La dimensión sonora

del lenguaje audiovisual que el llenguatge audiovisual és un

conjunt de recursos expressius amb els quals el narrador pretén

estimular el públic.

Per tant, la combinació entre elements sonors i cadències

atractives amb una redacció adequada determinarà tant la

comprensió del públic com el seu interès en el missatge.

És per això, que hem de tenir en compte que quan més

abstracte és el llenguatge major serà la dificultat de comprensió

del nostre text. La dificultat en la creació d’un discurs radiofònic

es troba en la capacitat d’aproximar-lo al màxim a un discurs

natural i espontani, però alhora coherent i que no admeti

ambigüitats. Això s’aconsegueix utilitzant tècniques per imitar la

realitat. S’ha d’aproximar el discurs artificial al que seria un

discurs natural. L’emissor fa creure que està essent espontani, i

el receptor, alhora, accepta les regles d’aquest joc. També juga

un paper important en aquesta tasca, segons Armant Balsebre,

la manipulació electrònica i mecànica: es poden tallar fragments

que havien estat gravats, o alterar la percepció de la font sonora

per variació dels micròfons, equalització, velocitat, etcétera.

En el llibre Les notícies a la televisió, de Llucia Oliva i Xaviera

Sitjà, publicat per l’Institut Oficial de Ràdio i Televisió, trobem

informació més concreta relacionada amb les tècniques

concretes que s’utilitzen a l’hora de redactar textos periodístics.

L’objectiu és que tothom pugui seguir la nostra notícia. S’ha

d’organitzar la informació de manera lògica, és a dir que les

paraules han de ser clares i concises i s’han de respectar els

fets. La informació ha de ser clara i la sintaxis simple. Clar evitar

paraules inútils, perquè ocupen temps (com hem dit, la

temporalitat en la ràdio és el més important), i compliquen la

recepció del missatge. Les oracions han de ser concretes i la

sintaxis senzilla, s’han d’evitar els conceptes abstractes i evitar

la substantivació: són millors els verbs. Hem d’evitar les

perífrasis i els eufemismes. Recordem, com s’explica als apunts

de classe, que s’ha de recordar sempre, a l’oient, de què estem

parlant, perquè sinó es pot perdre.

Parlem, per acabar, de la dualitat entre originalitat i redundància.

Segons els apunts de classe, l’oient només reté el principi o el

final del que sent. Per tant, és necessari aportar les dades

principals de la notícia a la primera oració del text, i repetir-les

en l’última. No obstant això, correm el risc de ser cansats per

repetitius. Aleshores, la redundància no pot ser exactament

igual, sinó que cada oració ha de ser original, singular.

A continuació, analitzem els textos proposats: 1, 3, 4 i 5.

TEXT 1

Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia

trobaràs tot el regne animal.

La millor obra del món per què tota la família aprengui a

conèixer i a estimar els animals.

21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars.

Primera entrega diumenge 5 per

només 50 cèntims amb La Vanguardia.

1. Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la

locució soni espontània / natural.

És palesa la necessitat de què aquest text sigui locutat. Es tracta d'un text per

mitjans audiovisuals, que poden ser tant la televisió com la ràdio. Després d'un

primer anàlisi, trobem que l'estructura del text és simple, les oracions són

curtes i no s'hi troba cap subordinada. L'estil del text i el llenguatge és

col·loquial i tuteja l'oient, el qual el dota de naturalitat. Aquesta tessitura tan

propera a l'oient és pròpia d'un anunci, com en el cas que es dóna. La durada

aproximada d'aquest text és de vint segons.

2. Expliqueu:

a) Quina funció tenen:

La seva funció és publicitar un producte, el diari La Vanguardia, informant d'una

promoció que realitza, i sobretot convèncer l'oient perquè compri el diari. Els

aspectes en què es fa evident el caràcter publicitari d'aquest text són la seva

senzillesa i proximitat cap a l'oient, al qual tuteja, i el fet d'allò de què es parla,

que atenent-nos al text només té avantatges. Hi ha una voluntat de fer efectiu

aquest efecte i d'involucrar les famílies en el producte.

b) A quin públic (“Target”) s’adrecen:

S'adreça a un públic lector de diaris, amb nivell cultural i adquisitiu, que han

format una família (la millor obra del món perquè tota la família...), ja que la

finalitat pròpia del producte és oferir una cultura més amplia, tot i que general,

del món dels animals. A més, vol oferir un entreteniment per tota la família.

c) Quina mena de relació intenten establir amb el destinatari:

Intenta establir una relació propera i de tu a tu amb el destinatari, que doni

confiança a qui escolta l'anunci i prengui un to de consell, de recomanació.

d) A quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és

indiferent):

Aquest text s'adequa més als mitjans audiovisuals que no pas a la premsa.

Això és degut a la seva senzillesa, claredat i durada curta. Seria útil tant per

ràdio com per televisió, perquè s'entendria només amb la locució, però també

podria anar acompanyat d'algun tipus d'imatges, com ara del diari, el producte,

o una família provant-lo feliçment. A més, podem fixar-nos en la seva

macroestructura i la microestructura, que analitzarem més endavant, i podem

dir que pel fet de que no hi hagi redundància al final del text i per la pròpia

estructura s'adequaria millor a la televisió que no pas a la ràdio. És veu

clarament que no és indiferent el mitjà al qual es pot adequar, cosa que tindrem

molt en compte a l'hora d'analitzar la seva estructura.

3. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual,

presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.

Com ja hem esmentat en l'apartat anterior, aquest text segueix un model

publicitari. La seva estructura és la característica d'aquest model. En primer

lloc, s'oferta el producte: els volums i els DVD que promociona La Vanguardia.

No obstant això, en les dues primeres línies també hi trobem el reforç

argumental, que intenta persuadir l'oient amb un missatge positiu: trobaràs tot

el regne animal, La millor obra del món per què tota la família aprengui a

conèixer i a estimar els animals. Finalment, en les dues darreres línies,

descriu el producte més detalladament amb un llenguatge més formal, i també

explica com obtenir-lo: 21 volums i 20 DVD amb les imatges més

espectaculars. Primera entrega diumenge 5 per només 50 cèntims amb La

Vanguardia.

4. Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora?

Justifiqueu la resposta.

La claredat del text i del missatge s'aconsegueix a des del punt de vista

sintàctic. Per tant, procedim a analitzar sintàcticament les oracions d'aquest

petit anunci, per demostrar així la simplicitat del llenguatge que utilitza.

- Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia (CC) trobaràs (V)

tot el regne animal (CD). S.el·líptic: “tu”.

* Aquesta primera oració és incorrecta, ja que aporta una dada contextual

innecessària, que a més es troba a principi d'oració : Dins l'enciclopèdia de

National Geogràfic i La Vanguardia. Tal vegada hagués estat millor oferir

aquesta dada a final d'oració o bé a la següent, i no arrancar amb aquesta.

Aquesta composició resulta una mica turbulenta i difícil d'entendre per a l'oient.

- La millor obra del món (S) per què tota la família aprengui a conèixer i a

estimar els animals (O. subordinada). V.elidit.

- 21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars (S). V.elidit.

- Primera entrega (S) diumenge 5 (CC) per només 50 cèntims (CC) amb La

Vanguardia (CC). V. elidit.

TEXT 3

(...) Pere Casaldàliga era bisbe de San Felix de Araguaya. Ara

no s’ha mogut del Mato Grosso, però ja no és bisbe, és bisbe

emèrit. En aquell moment el Brasil vivia enl’expectativa que

algun dia el Partit del Treballadors de Lula da Silva arribaria al

poder. Això va passar al 2002, ha arribat al poder, però ara es

viu una certa desesperança pels casos de corrupció que s’han

descobert. Ens agradarà també valorar amb Pere Casaldàliga si

ha canviat el món o què ha canviat al món després dels

atemptats de les torres bessones de Nova York, dels atemptats

de l’onze de març a Madrid, dels atemptats del set de juliol

passat a Londres. No s’havia declarat encara, per exemple, la

guerra a l’Irak que ens porta cada dia notícia de morts. A l’Àfrica

no érem del tot conscients del genocidi de Darfur. I el Papa Joan

Pau II en aquell moment encara continuava viatjant, ara ja no hi

és i ara ha començat el papat de Benet setze, aquell cardenal

Ratzinguer que a ell, a Pere Casaldàliga, el va cridar al Vaticà i

després quan hi va anar a l’any 88 el va raptar pel seu suport a

la causa sandinista a la Nicaragua dels anys 80. De tot això en

volem parlar, i d’altres coses, amb Pere Casaldàliga, per això li

agraïm molt que ens hagi volgut rebre (...)



Després d'una primera lectura d'aquest fragment de text, és evident la

impossibilitat de locutar-lo correctament, donant una sensació de naturalitat i

espontaneïtat. A diferència del text anterior, aquest és enravessat, difícil

d'entendre, les frases són molt llargues i plenes d'incisos (I el Papa Joan Pau II

en aquell moment encara continuava viatjant, ara ja no hi és i ara ha començat

el papat de Benet setze, aquell cardenal Ratzinguer que a ell, a Pere

Casaldàliga, el va cridar al Vaticà i després quan hi va anar a l’any 88 el va

raptar pel seu suport a la causa sandinista a la Nicaragua dels anys 80).

També hem notat un excés d'informacions mal organitzades i sense connexió,

que fan difícil d'entendre el que ens planteja el text, que en un principi tan sols

tracta de presentar un personatge. La informació que s'ofereix, doncs, es

converteix en un bombardeig constant d'incisos que confonen l'oient i no li

permeten acabar d'entendre res. L'espontaneïtat es perd entre oracions molt

complicades que duren unes quantes línies. No obstant això, en el text trobem

una certa redundància en l'entrada i el tancament, on es fa referència al

personatge que posteriorment s'entrevistarà, el qual és l'únic que ens permet

deduir la seva intencionalitat.

2. Expliqueu:


En principi, aquest text constitueix una entradeta que presenta un personatge

abans de fer-li una possible entrevista o d'iniciar una tertúlia o debat.


El text té un caràcter generalista, s'adreça a qualsevol oient, i pretén ser

informatiu. No obstant això, la comprensió d'aquest text reclama un oient que

coneix la actualitat i té nocions d'història. Per aquest motiu podem confirmar

que l'oient ha de tenir un nivell cultural més alt que la mitjana, però sense

arribar a ser especialista en res.


En aquest fragment, a diferència de l'anterior, és palesa una certa distància

respecte del lector, perquè pretén donar una sensació més informativa i de

credibilitat. La relació de proximitat es manifesta en major mesura entre el

convidat i el locutor, com podem comprovar en el següent exemple : De tot això

en volem parlar, i d’altres coses, amb Pere Casaldàliga, per això li agraïm molt

que ens hagi volgut rebre (...). No obstant això, cal tenir en compte l'utilització

de la segona persona del plural, en un intent de fer còmplice el destinatari de

l'entrevista o tertúlia, com si fos un company més del periodista. Això, no

obstant, es manifesta en un grau menor tan sols en la darrera oració, mentre

que la resta del text és de caràcter merament informatiu.


indiferent):

Podem afirmar que aquest text és propi d'un mitjà radiofònic, degut a la

redundància que trobem a principi i a finals del text. A més, com que els verbs

estan en present, per tant no són aptes per un mitjà escrit, ja que introdueix un

futur debat. No obstant això, també és evident la dificultat de locutar aquest text

correctament i donant sensació de naturalitat. S'hauria de modificar l'estructura

del cos del text seguint els models de la macroestructura i la microestructura,

que realitzarem a continuació. Especialment, l'error més evident són les

oracions tan llargues i complicades i la falta de connectors. La microestructura

també s'hauria de revisar, ja que la cohesió i la coherència del text fallen: és

evident que el periodista vol aportar massa informació en poc espai.



El text segueix un model periodístic, i la macroestructura falla en alguns punts.

Desglossem les característiques del text a continuació:

El fet és l'entrevista que es realitza a un personatge de rellevància, rellevància

que no es justifica al text. En canvi, sí que s'aporten importants dades

d'antecedents, que sovint són excessives i estan desordenades, el qual

provoca confusió en l'oient. El context hi és en menor mesura, de tal manera

que no permet que l'oient es situï enfront del personatge que es presenta. Les

prediccions principals són les preguntes i els temes que es tractaran al llarg de

l'entrevista, que s'enuncien breument. La forma en què es locuta el text no es

fa atractiva per l'oient, i això pot provocar que minvi l'audiència. La informació

que es dóna és massa abundant, perquè només s'enuncien esdeveniments un

darrera l'altra, però no es situa gaire el destinatari de la informació, i acaba

provocant una saturació a base de dades, fet que pot desembocar en el

desinterès o el cansament de l'oient.

La primacia i la ultimitat del text si que es dóna correctament, ja que a l'inici i al

final del text es fa referència al personatge convidat. No obstant això, la manca

d'un context i una organització de dades provoca que no se sàpiga ben bé qui

és aquest personatge i què representa.

L'estructuració dels continguts és correcta: presentació, cos i tancament. No

obstant això, el cos del text està desestructurat, manca de connectors i

causalitat entre un fet i l'altre. És evident la intenció del periodista de situar-nos

en els esdeveniments que ha viscut el personatge, però la informació que es

dóna és excessiva i massa superficial, no es relaciona gaire amb allò que

significa el personatge.

La premissa que s'hauria de seguir a l'hora d'elaborar textos radiofònics, “hem

d'escriure segons ho diríem, no segons ho llegiríem”, no es segueix gaire bé. El

text no arriba al nivell de formalitat d'un text de premsa escrita, però les

subordinacions, incisos i oracions extremadament llargues fan que perdi tota

marca de quotidianitat.



Com ja hem esmentat anteriorment, les microestructures sintàctiques no

s'adeqüen a la sonoritat d'una locució de ràdio correcta. Justificam aquest

argument a continuació.

Donem uns quants exemples de l'extremada llargada i complicació d'algunes

oracions, les quals analitzem sintàcticament:

- Això (S) va passar (V) al 2002 (oració subordinada adverbial CC), ha

arribat al poder (oració subordinada, subjecte el·líptic), però ara es viu (V)

una certa desesperança pels casos de corrupció que s’han descobert

(oració subordinada adverbial).

* No és recomanable, en mitjans audiovisuals, la utilització d'oracions

subordinades i adverbis en excés. Com veim, en aquesta frase hi ha quatre

verbs i les descripcions són complicades (“certa desesperança”).

- Ens agradarà (V) també (adverbi) valorar (o.sub.infinitiu) amb Pere

Casaldàliga si ha canviat (V) el món (oració subordinada adverbial) o

(conjunció) què ha canviat (V) al món (redundància) després dels

atemptats de les torres bessones de Nova York, dels atemptats de

(redundància) l’onze de març a Madrid, (coma, enlloc d'una conjunció)

dels atemptats del (redundància) set de juliol passat a Londres (oració

subordinada substantiva).

*Aquesta oració és extremadament complicada. En només una oració hi

trobem tres incisos, nombroses redundàncies i repeticions innecessàries,

repeticions d'estructura, falta de coherència sintàctica, el qual fa que el text

sigui incomprensible i impossible de locutar. A més a més, aquesta oració es

troba just després de l'exemple anterior, a l'inici del text. Difícilment qui locuti

aquest text podrà arribar al final sense entrebancar-se. Aquesta frase és

l'antítesi de la simplicitat que postulen les normes d'escriptura radiofònica.

Totes les oracions, al llarg de tot el text presenten una estructura semblant als

models anteriors. Per tant, la microestructura que segueix és inacceptable.

Finalment, cal esmentar que tots els nombres i dates que es faciliten són

exactes, al contrari de les normes de simplificació periodístiques. Aquest fet

també complica la comprensió del destinatari, que no té temps d'assumir tantes

dades en tan poc temps (1 minut aproximadament). El text no té cap tipus de

coherència, cohesió ni adequació al tema, el qual es pot comprovar un cop s'ha

tractat de locutar. Si llegim aquest text, l'oient molt difícilment entendrà res. No

s'utilitzen sinònims, sinó pronoms, el qual també és incorrecte. Sovint es

substitueixen noms per pronoms. Alguna oració comença per una conjunció. És

evident que aquest text, tot i que pretén ser radiofònic, no és apte ni per ràdio,

ni per televisió, ni per premsa escrita, ni per res.

TEXT 4

Bon dia són les vuit!

Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones

començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de

seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi

ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de

setmana, el del Diumenge de Rams. A la política també hi ha

gent que s’envà però no de vacances sinó a segones files de

responsabilitat. Eduardo Zaplana al Partit Popular, Imma Mayol

a Iniciativa. També hi ha gent que pensa quedar-se al seu càrrec

com és el cas de Carod Rovira, de seguida explicarem tot

plegat. Mentrestant està creixent el debat entorn a una mesura

de que va parlar el president Montilla abans d’ahir al Parlament.

De la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona, captada

a la Cerdanya i passada per la galeria del túnel del Cadí. Hi ha

oposició a la zona, alguns creuen que els treballs ja han

començat, al menys han aparegut unes fites que marcarien el

començament de l’obra civil. Artur Mas hi carrega frontalment,

diu fins i tot que la manera en que estaria fent això el govern li

recorda la dictadura per allò dels silencis. De manera que ens

haurem de preguntar si el govern pensa fer-ho, si pot fer-ho. Hi

ha alguns diaris aquest mati que diuen que això seria

competència del govern central, de la Confederació Hidrogràfica

de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern

pugui aclarir exactament què és el que està passant o què és el

que hi pensa fer. Que tot està caríssim no cal que ens ho digui

l’IPC però, es clar, és una referència imprescindible i ahir vàrem

saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit

un 4,4 per cent. Feia 12 anys que no s’havien enfilat tant. I el

barril de petroli està tan car que el vicepresident Solbes ha

reconegut que no pot frenar els preus. Aquest migdia a partir de

la una un sorteig. El Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts

de final de la lliga de campions. Ja s’han acabat els primers

entrenaments de la Fórmula 1 a Austràlia, Hamilton ha dominat i

Alonso ha fet tretzè. Són entrenaments lliures. És divendres, (...)

Aquestes són les notícies del matí.



Aquest fragment és adient per a ser locutat. Es tracta d'un text informatiu però

que té un to espontani i conté una certa ironia. Fins i tot la puntuació és adient

per a ser llegit en veu alta. Allò que fa que el text soni espontani és l'absència

de frases llargues o subordinades i el llenguatge col·loquial. No hi ha cap

tecnicisme i les oracions són simples, separades per punts. El retoricisme

també eleva al locutor al nivell d'un interlocutor més proper: de seguida la

previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga,

A la política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones

files de responsabilitat.

2.

2. Expliqueu:


Aquest text és informatiu, però possiblement doni lloc a un programa de debat

o tertúlia, ja que no té un estil purament de noticiari, sinó que més aviat el seu

to és relaxat i obert a rèpliques.


El text es dirigeix a un oient adult amb un cert nivell cultural, de classe mitjana

o baixa i amb fills, ja que s'obre anunciant les vacances escolars, com el més

important.


En el text, es tracta d'establir una relació de proximitat i es cerca el sentit de

l'humor de l'oient i el seu inerès per les notícies. No obstant això i el to natural

amb que es desenvolupa, sempre hi ha una certa distància entre l'oient i el

periodista, que és la que preserva la credibilitat de la informació.


indiferent):

El fragment s'adequa millor a un mitjà audiovisual (ràdio o televisió), degut a la

seva simplicitat sintàctica i a l'estil natural i proper que hem esmentat.



El text es cenyeix als criteris periodístics de redacció audiovisual, que

enunciem seguidament. El que més destaca, no obstant això, en aquest

fragment, són les informacions que s'enuncien seguidament i molt breument,

com és propi d'un resum informatiu. No obstant això, el seu estil és força més

espontani i col·loquial que si ho fos. Per tant, en aquest fragment no podem

parlar de l'explicació d'antecedents o conseqüències, sinó que es cenyeix a la

notícia més actual. Per aquest motiu podem dir que va adreçat a un públic amb

un nivell cultural força elevat, perquè l'oient ja ha d'estar informat abans dels

antecedents de la notícia, i deduir-ne per si sol les conseqüències. Tampoc

podem parlar de primacia ni d'ultimitat, ja que no es dóna més importància a

uns fets que als altres, ni existeix cap tipus de redundància. Al contrari, són les

darreres notícies les qui tenen més rellevància, les quals el locutor s'entreté

més a explicar. Això és degut a la voluntat d'informar abans de res a un oient

que només es queda amb el primer que sent. Aquest és el motiu de l'allau

d'informació que es dóna al llarg del text. No es pot perdre el temps en explicar

detalladament els fets, perquè sinó no s'informaria de tot. Malgrat les diferents

notícies que s'enuncien, el text està dotat de coherència i adequació, ja que

s'utilitzen connectors i les figures retòriques encertades que enllacen uns fets

amb uns altres. Per exemple: Avui milers de persones començaran les

vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps

que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però

començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams. A la

política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones

files de responsabilitat.

Pel que fa a l'entrada, consisteix en una simple salutació que dóna pas al cos

del text, la informació. El tancament és el comiat : Aquestes són les notícies

d'avui.



Pel que fa a la microestructura que s'utilitza en el text, es pot afirmar que és

l'adequada, tot i que no es cenyeixi absolutament a les regles. La sintaxis és

coherent, l'exposició és clara i senzilla i la llengua propera. Aquest estil

s'aconsegueix, lògicament, amb una utilització correcta de la puntuació i dels

connectors, a més d'una estructura gramatical senzilla, és a dir, una sintaxis

lluny de la complicació. Les oracions es constitueixen amb un sol verb i

subjecte, rodejats de complements nominals o algun circumstancial, això sí,

cap subordinada.

Malgrat tot, el text es podria millorar, ja que hi ha oracions en què la sintaxis és

enrevessada i la redacció incorrecta. Per exemple:

- Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de

manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi

ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del

Diumenge de Rams.

Aquesta oració és massa llarga i és massa difícil de locutar. En total hi ha tres

comes i cinc verbs. A més a més, també trobem una subordinada : gent que

belluga.

TEXT 5

L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937.

Andreu Nin tenia 45 anys. De

ben jove havia renunciat a ser mestre al Vendrell, on va néixer,

atret per les grans

convulsions socials que vivia la Barcelona de començaments de

segle. La Revolució Russa

el va fascinar encara més i se’n va anar a Moscou per ser un

dels líders del moviment obrer

internacional. Però quan Nin va veure que la utopia marxista era

traïda, va tornar als seus

orígens. I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van

arribar els seus perseguidors.

Per fer-li pagar cara la dissidència.



Aquest text facilita la locució espontània i natural. Si l’analitzem veiem que

utilitza un llenguatge formal, molt fàcil d’entendre. Les frases són curtes i

senzilles. És un text clar i una de les característiques és la seva senzillesa.

Es tracta d’un text que segueix un model dramàtic situat en un context

narratiu. Ho podem veure en la seva macroestructura, està compost per un

plantejament, un nus i un desenllaç sobre la història d’un personatge.

Creiem que seria vàlid per un mitjà audiovisual.

2. Expliqueu:


La funció d’aquest text és entretenir a l’oient explicant la història d’un

personatge reconegut en la nostra Història. Amb aquest text es pot recrear

la vivència de l’oient(si és el cas). L’objectiu principal d’un text de model

narratiu dramàtic és crear personatges, espais, temps, situacions, històries

que siguin versemblants i que puguin crear empatia en l’oient i la

recreacions de vivències que hagin pogut viure els oients en relació al

personatge.


El text s’adreça a un públic de un cert nivell cultural, que estigui interessat

en la nostra història, en la política, en la Guerra Civil espanyola , en el

personatge i de retruc en el marxisme i el comunisme de l’època, que al

final va acabar amb la mort del personatge, una mort polèmica que encara

no s’ha esclarit.


La relació que intenta establir amb el destinatari és de proximitat. El vol fer

viure la història de prop tot i la seva poca llargària. El llenguatge que utilitza,

com hem dit, és formal, però a la vegada és proper ja que és entenedor i

pròxim. La manera com explica el relat, breument però amb un vocabulari

atractiu i a l’hora emotiu, fa que l’oient es vulgui interessar pels fets i tingui

curiositat per com va succeir la vida del personatge.


indiferent):

Per les seves característiques aquest text s’adequaria bé en els mitjans

audiovisuals. La seva brevetat i claredat fan que el text sigui vàlid tant en

ràdio com en televisió i cinema. Podria ser un repàs per la vida del

personatge que introduís un col·loqui sobre la seva figura, el que va

significar, l’època que va viure, com per parlar de moviments polítics com

per analitzar la seva mort. Es podrien tractar infinitat de temes a partir

d’aquest fragment i per programes de diversa temàtica, com hem vist,

sempre que es situí en un context.

2. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció

audiovisual, presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la

resposta.

Creiem que aquest text té una macroestructura totalment adequada. Com

hem dit, el text correspon a un model narratiu dramàtic, propi d’un mitjà

audiovisual, i la seva macroestructura segueix perfectament el criteri de

plantejament, nus i desenllaç. El plantejament comença amb la mort del

personatge: L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del

1937. Andreu Nin tenia 45 anys; i el text també acaba amb aquest fet, per

tant podem veure la redundància. Segueix els objectiu d’un text dramàtic:

crear un personatge (en aquest cas és real, Andreu Nin i Pérez), una

història ( la vida del personatge), una situació ( la de la Barcelona de la

Guerra Civil, la de la Revolució Russa...). Tot contextualitzat en un temps i

dirigit cap a l’entreteniment de l’oient, que pot ampliar els seus

coneixements i a més, segons la seva edat, inclús podrà recrear el seu

passat i les pròpies vivències.



El text respon a una coherència sintàctica. A diferència d’algun text anterior,

aquest ens dóna moltes dades, però totes ordenades per mitjà de una bona

connexió, coherència i adequació. En poc temps, un minut escàs, fa un

repàs per la vida del personatge mitjançant només alguns fets destacats de

la seva vida, però que amb aquesta informació ja fa que l’oient es situï i

pugui entendre el que li passà a Andreu Nin. La característica clau és la

seva claredat i senzillesa per exposar les dades, amb un llenguatge

entenedor. Les frases curtes, que en cap cas superen la trentena de

paraules. Si analitzem la sintaxi veurem que el text està compost per frases

amb estructura senzilla, que es van alternant i no sempre segueixen la

mateixa estructura, cosa que evita que el text sigui monòton. L’error que

podem trobar és que en moltes frases s’utilitza el pronom per substituir al

subjecte, i això cal evitar-ho. Pel que fa a la simplicitat del text, és cert que

utilitza nombres com l’any en que va morir Nin, però seria confús posar els

anys que han passat des d’aleshores. En aquest cas no veiem malament

que s’utilitza la data, una data significativa en la nostra història i que situa al

lector en el moment històric(sempre que tingui uns coneixements mínims)

sense necessitat de dir res més. Una oració s’inicia amb la conjunció “però”

i això en mitjans audiovisuals s’ha d’evitar. Una altra s’inicia amb la

conjunció “i”.

-L’últim cop que el(pron) van veure viu va ser el 16 de juny del 1937.Com

veiem els complements circumstancials situen els fets que va viure el

personatge, explicats a cada frase. Només hi ha un verb envoltat de

grups nominals com els complements que hem esmentat i un

subjecte, en aquest cas elidit i substituït per un pronom (com en

altres frases del text)

- Andreu Nin(S) tenia(V) 45 anys(CD).(aquesta frase segueix un ordre

purament gramatical: S+V+Complement, no pot ser més senzill).

- De ben jove(CC) havia renunciat a ser(V) mestre(CD) al Vendrell(CC), on

va néixer(V), atret(V) per les grans convulsions socials que vivia la

Barcelona de començaments de segle.(oració subordinada de finalitat).

- La Revolució Russa(S) el(pron) va fascinar(V) encara més i se’n va

anar(V) a Moscou (CC)per ser un dels líders del moviment obrer

internacional.(o. subordinada de finalitat).

- Però(adv) quan Nin (S)va veure(V) que la utopia marxista(CD) era traïda

(v. Compost), va tornar(V) als seus orígens.(CC)

- I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil(CC) van arribar(V) els

seus perseguidors. (S)

- Per fer-li pagar(V) cara la dissidència(CD).

Anàlisi de textos per mitjans audiovisuals · A continuació, analitzem els textos proposats: 1,...

Documents

Transcript of Anàlisi de textos per mitjans audiovisuals · A continuació, analitzem els textos proposats: 1,...