TREBALL

DE

RECERCA

ANÀLISI TOXICOLÒGIC DEL CABELL HUMÀ. TRANSFERÈNCIA DE METIL MERCURI,

ADQUIRIT PEL CONSUM DE PEIX, ENTRE DONES EMBARASSADES I ELS SEUS FETUS.

Judit Alòs Mairal

B2A

Tutora: Montse Ongay

12.01.16

ABSTRACT

Partint del coneixement actual sobre la presència de metil mercuri en la cadena

alimentària marina i la seva potencial neurotoxicitat als humans a través de la seva

des i el

seu pas als fetus, que poden ser especialment susceptibles als seus efectes en trobar-se

mares, per ser analitzades i quantificar la concentració de mercuri, relacionant-les amb

proporcionals a les presents en les seves mares, demostrant una transferè

tòxic a través de la barrera placentària.

Based on current knowledge about the presence of methyl mercury in the marine food

chain and its potential neurotoxicity to the human being through its ingestion, an

investigation has been designed to detect the presence of this metal in pregnant women

and their fetus, which may be especially sensitive to its effects during their development

period. Scalp hair samples were collected from 17 newborns and their mothers, to

regular fish

intake throughout pregnancy. Statistical data showed that methyl mercury

concentrations in newborn wer , demonstrating the

crossing of this toxic through the placental barrier.

86

ÍNDEX

AGRAÏMENTS 1

INTRODUCCIÓ 2

PART TEÒRICA

4

2. EL MERCURI 8

2.1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................. 8

2.2 FORMES QUÍMIQUES ................................................................................. 8

2.3 TOXICITAT ................................................................................................... 9

2.4 FONTS I MOBILITZACIÓ EN EL MEDI AMBIENT ................................. 10

3. EFECTES DE LA INTOXICACIÓ PER MERCURI 12

3.1 INTOXICACIÓ MERCURI ELEMENTAL.................................................. 13

3.1.1 elemental ...................................................... 13

3.1.2 Exposició aguda ........................................................................................... 13

3.1.3 Exposició crònica ......................................................................................... 14

3.2 INTOXICACIÓ MERCURI INORGÀNIC ................................................... 15

3.2.1 ....................................................... 15

3.2.2 Exposició aguda ........................................................................................... 15

3.2.3 Exposició crònica ......................................................................................... 16

3.3 INTOXICACIÓ MERCURI ORGÀNIC (MeHg) .......................................... 17

3.3.1 .......................................................... 17

3.3.2 .......................................................... 17

3.3.3 Toxicocinètica del metil mercuri ................................................................. 19

87

3.3.4 Exposició aguda ........................................................................................... 20

3.3.5 Exposició crònica ......................................................................................... 20

21

4.1 LA PLACENTA ........................................................................................... 22

4.2 EXPOSICIÓ FETAL .................................................................................... 23

4.3 .......... 23

4.3.1 -3............................................................... 24

4.3.1.1 Efectes dels Omega-3 en el desenvolupament dels infants 25

4.3.2 Exposició al metil mercuri a partir del consum de peix............................. 25

5. PER DEL CABELL? 27

5.1 PARTS DEL CABELL ................................................................................. 29

5.1.1 Part interna del cabell ................................................................................... 29

5.1.2 Part externa del cabell .................................................................................. 30

5.2 COMPOSICIÓ DEL CABELL ..................................................................... 30

5.3 ....................................................... 31

5.3.1 Influència del tractament cosmètic .............................................................. 32

5.4 CREIXEMENT DEL CABELL .................................................................... 33

5.5 AVANTATGES DE L'ANÀLISI DEL CABELL.......................................... 35

PART PRÀCTICA

1. OBJECTIUS .......................................................................................................... 36

2. HIPÒTESI ............................................................................................................. 37

3. MÈTODE DE TREBALL ..................................................................................... 38

3.1 MATERIAL I MÈTODE .............................................................................. 40

3.2 ANÀLISI DE MOSTRES ............................................................................. 42

88

3.3 RECOPILACIÓ DE DADES OBTINGUDES .............................................. 45

4. ANÀLISI DELS RESULTATS 46

4.1 HIPÒTESI I: ................................................................................................. 47

4.2 HIPÒTESI II:................................................................................................ 50

4.3 HIPÒTESI III: .............................................................................................. 53

5. ENQUESTA 56

5.1 ANÀLISI DELS RESULTATS..................................................................... 56

CONCLUSIONS 63

FONTS D'INFORMACIÓ 65

GLOSSARI 69

ANNEXOS 73

1

AGRAÏMENTS

meva tutora, la Montse Ongay

, que en tot moment ha confiat en

mi i en aquest treball, el qual en certs moments ha semblat impossible de poder

realitzar, per que no em dónes per vençuda

i busqués totes les maneres possibles per fer-

entífic titular

Barcelona, que des de bon principi va mostrar interès pel meu treball i em va oferir la

seva col·laboració, possibilitant- el cabell al seu

del CSIC

fes una aprovació favorable del meu

estudi.

donat totes aquelles

persones que han participat activament en el meu treball: a totes les mares que es van

oferir a participar i van facilitar-me les mostres de cabell i a totes aquelles persones que

van respondre el qüestionari en línia sobre la contaminació en la nostra dieta. No hagués

aconseguit la seva ajuda sense la complicitat de la Núria Carreras, ginecòloga de

Manel Fernàndez, fotògraf

re Alba per a la Lactància Materna,

que em vam facilitar el posar-me en contacte amb aquestes mares.

No vull oblidar-

fent possible que es

completés com jo desitjava.

2

INTRODUCCIÓ

El desenvolupament industrial i les millores en la qualitat de vida gràcies als actuals

avenços tecnològics i científics ens ha aportat molts beneficis pel que fa a qualitat de

vida, però alhora també més riscos de contaminació que poden arribar a ser perjudicials

per a la humanitat. Als inicis de la industrialització no es van tenir en compte aquests

riscos i, malgrat que actualment cada cop hi ha més consciència social referent a aquest

problema, és difícil arribar a acords entre les societats desenvolupades per disminuir

emissió de materials tòxics al medi ambient. Hem de tenir en compte que també hi ha

unes emissions naturals de substàncies químiques i radiacions procedents dels minerals

Conseqüentment, en l actualitat el

viure.

É

irreversibles que afecten la salut física o psíquica- dels humans de per vida,

especialment en el període de creixement i durant la infància. Són moixament coneguts

els efectes evidents

n haver conseqüències en els

p. ex: menor pes i talla,

major incidència de tumors,...).

nascuts a les àrees amb radiació tenien un baix quocient intel·lectual, alteracions

hormonals importants i taxes elevades de càncer de tiroides. El vessament de tones de

mercuri a Minamata (Japó) durant els anys 50, va causar paràlisi cerebral congènita,

discapacitat intel·lectual i demència, entre altres, als afectats. Tots són casos extrems,

elements tòxics di

anys de vida tenen efectes de per vida en la salut.1

t els seus efectes

tòxics en diverses espècies. Concretament el metil mercuri, la forma més tòxica del

mercuri, pot causar danys neurològics severs en humans i animals.

1 ESKENAZI B, YOUNG JG, et al. Association between in utero organophosphate pesticide exposure and

abnormal reflexes in neonates. Neurotoxicology. 2005 Mar;26(2):199-209.

3

En aquest treball estudiaré conceptes referents als efectes del mercuri en el nostre cos, la

seva presència en el medi, de quina manera arriba aquest tòxic al nostre organisme i

com quantifica

treball serà analitzar la transmissió del mercuri de mares a fills

detectant e , poc després del part, utilitzant

dels seus cabells, que és un mètode fi exposició al

mercuri durant un període de temps. Paral·lelament, realitzaré una enquesta per valorar

la sensibilització de la població envers la presència de contaminació per metalls pesants,

en concret de mercuri, en la nostra dieta.

PART TEÒRICA

4

1

AL LLARG DE LA HISTÒRIA

i

presenta una densitat molt elevada, de 13,5g/cm3, més alta fins i tot que la del ferro o la

del plom. En comparació amb altres metalls no és un bon conductor de la calor, però si

electricitat. És un metall amb una aparença platejada, i per això, el filòsof grec

Aristòtil el va anomenar hydragyros

sembla plata fluida. El seu símbol químic és Hg, que prové de la paraula llatina

hydragyrum, una adaptaci encara és present en

algunes llengües; també és conegut

com a quicksilver i en alemany es diu quecksilber

respectius idiomes. É

20,59.

El mercuri es coneix des de fa molt de temps, i per això no en sabem el nom del

(mineral compost de sulfur de mercuri) com un pigment per a tintes vermelles. També

era conegut pel hindús abans de 2000 aC i va ser trobat en tubs a

tombes egípcies que daten de 1500 aC2. Els grecs usaven mercuri per

a fabricar ungüents i els romans el van utilitzar per fabricar

cosmètics... malauradament per aquells que els consumien.

Tenim constància de interès que tenia per als alquimistes, que el

consideraven un element bàsic, present a tots els metalls, i per això

creien que era essencial per assolir un dels seus objectius: la

transmutació dels metalls en or. Això va provocar que , tot

i que els alquimistes no ho van aconseguir mai, ni utilitzant el mercuri ni amb cap altra

substància.

2 THOMAS W.CLARKSON, JAYESH B, VYAS, NAZZARENO BALLATORI. Mechanisms of Mercury Disposition

in the Body. Am. J. Ind. Med. 50:757-764, 2007.

El mercuri és un

dels elements

que té un

símbol alquímic

5

El cinabri (HgS), que com a pigment i cosmètic, fou

un mineral molt preuat en les mines que vien explotat, i ho continuen sent, des de fa

més de 2.000 anys com succeeix a la vessant de Amazones.

Paracels fou un famós metge i alquimista suís del segle XVI que va descobrir les

propietats del mercuri per combatre la sífilis

metall en els seus pacients els enverinava i causava la seva mort i va pronunciar la frase

cèlebre:

Alle Dinge sind ein Gift und nichts ist ohne Gift. Allein die Dosis macht, daß ein Ding

kein Gift ist.

("Tot és verí, res és sense verí. Només la dosi fa el verí"), que avui dia és un dels

principis fonamentals en la toxicologia.3

3 GOLDWATER L. Mercury: A history of quiksilver. Baltimore, MD: York Press. 1972

Vinyeta que representa situacions al

estat en contacte amb el mercuri4.

6

Els compostos de mercuri han estat utilitzats com a antisèptics i com a conservants. A

partir del segle XVI aquest metall va esdevenir essencial per a uns altres usos, com en la

fabricació de baròmetres i termòmetres que van permetre realitzar mesures cada vegada

més precises de les condicions meteorològiques, al mateix temps que permetien

conèixer la temperatura corporal i relacionar-la

Les amalgames de mercuri, plata, coure i altres metalls, van esdevenir la base dels

empastaments dentals que van començar al segle XIX. I a l'era industrial es van trobar

moltes aplicacions per al mercuri degut a les seves propietats físiques com conductor de

Els termòmetres clínics de mercuri han sobreviscut fins avui, però recentment han estat

prohibits, amb algunes excepcions, pel risc que representen, ja que el mercuri és un

element molt tòxic que, si es trenca un instrument de mesura que el contingui, es

i, com el

mercuri és volàtil, es pot inhalar i provocar problemes greus, sobretot problemes

neurològics. No fa gaires

anys, era habitual que els

infants juguéssin amb les

divertides boles de mercuri

que es desprenien quan es

trencava un termòmetre a casa

seva. Per això ja hi han sorgit

alternatives, com els

termòmetres de gal·li.

En les darreres dècades

peixos. El mercuri rebutjat o que va a parar al medi accidentalment, procedent de la

mineria, la indústria o, fins i tot, de les piles que no es porten al contenidor

corresponent, contamina el sòl i les aigües. rans quantitats de

mercuri arriben al mar i

biomagnifica provocant que, per exemple, les tonyines i els peixos emperadors que

Mercuri elemental en estat líquid

7

mengen peixos més petits, acumulin més quantitat de mercuri, i en el moment en que els

humans els consumeixen, aquest mercuri passa al nostre cos.

Sortosament, els controls de mercuri en les aigües i els de sanitat que regulen el consum

de peix, eviten que hi hagi episodis tan dramàtics com el que va passar a la badia

japonesa de Minamata als anys cinquanta.

ser una planta de

com a catalitzador. La quantitat de mercuri llençat

resultat

amb la subseqüent consumició per part de la població local de

peixos capturats en les aigües contaminades de la badia, que presentaven alts nivells de

metil mercuri, centenars de persones van morir i milers de persones van resultar

afectades, la majoria permanentment. Alguns peixos van arribar a contenir més del

0,2% del seu pes de mercuri i quan aquests peixos van ser consumits per la població de

Minamata, més de 10.000 persones van desenvolupar malalties neurològiques fins que, 4 La malaltia associada amb aquesta

epidèmia es coneix amb el nom de malaltia de Minamata.

4 AKAGI H, GRANDJEAN P, TAKIZAWA Y, WEIHE P Methylmerucry does estimation from

umbilical cord concentrations in patients with Minamata diseas. Environ Res (1998) 77:98-103

8

2 EL MERCURI

2.1 INTRODUCCIÓ

El mercuri (Hg) és un element natural a la escorça terrestre que és alliberat al medi

humanes.

Un cop alliberat al medi ambient, el mercuri pateix diverses transformacions complexes

i participa en atmosfera, a la terra i als sistemes aquàtics.

Durant aquest cicle biogeoquímic, els éssers humans, les plantes i els animals es troben

exposats al mercuri, i aquesta exposició pot provocar efectes adversos en la seva salut.

Actualment, el mercuri ència

i mobilització en el medi; la seva mobilització a escala mundial és tant gran que, fins i

tot regions on es registren emissions mí rtic, han estat

afectades degut al seu transport global.5

2.2 FORMES QUÍMIQUES

Les tres formes químiques en què podem trobar el mercuri a la Terra són: el mercuri

elemental o metàl·lic (Hg0), el mercuri inorgànic (cations mercuros (Hg22+) i mercuric

(Hg2+) i el mercuri orgànic. En general:

el mercuri elemental és la manera predominant a l'atmosfera.

els compostos de mercuri inorgànic són sals de Hg22+ i Hg2

+.

els compostos orgànics de mercuri tenen com a mínim un àtom de carboni unit

covalentment a l'àtom de mercuri. Dels diversos compostos orgànics de mercuri,

el més comú en l'ambient i en la cadena alimentària aquàtica és el metil mercuri

(MeHg).

5 DÍEZ; S. Human health effects of methylmercury exposure. Reviews in Environmental Contamination and Toxicology, 198:111-132, 2009.

9

La principal font d'exposició al mercuri elemental per a la majoria de la població en els

països desenvolupats és deguda a la inhalació de vapors del mercuri alliberat

continuadament de les amalgames dentals. En canvi, l'exposició al metil mercuri es

produeix principalment mitjançant la dieta; el metil mercuri (forma orgànica de

mercuri -se en els organismes (bioacumulació), unint-se

fortament als músculs, -se en les cadenes tròfiques (biomagnificació),

acumulant-

durada de l'exposició, especialment en la cadena alimentària aquàtica, produint una

vulnerabilitat especial a les poblacions amb un alt consum de peix i marisc.6

2.3 TOXICITAT

La toxicitat del mercuri (Hg) depèn de la forma química en la que es trobi, tant com del

i la que es produeix aquesta exposició. Les

dones en edat fèrtil, embarassades o en període de lactància i els infants són els grups

més vulnerables a aquest tòxic. La seva toxicitat pot arribar a causar greus problemes

neurològics ies químiques del mercuri presents en els

aliments, el compost orgànic metil mercuri és el que presenta una major toxicitat,

afectant als ronyons i al sistema nerviós central, especialment al cervell i sobretot durant

la seva etapa de desenvolupament, que és el moment en que el cervell és més

vulnerable, habilitat del metil mercuri per travessar la barrera placentària i

hematoencefálica.

6 SELIN NE. Global Biogeochemical Cycling of Mercury: A Review. Annual Review of Environment and Resources. 43-63, 2009.

10

2.4 FONTS I MOBILITZACIÓ EN EL MEDI AMBIENT

a en diverses formes

a

Generalment, el mercuri es combina amb altres elements per a formar diferents

compostos inorgànics, com per exemple el mineral cinabri, o formar compostos

orgànics, com per exemple el metil mercuri, tot i que també es pot trobar en la seva

forma pura com a líquid o vapor.

El cicle biogeoquímic del mercuri comença quan el vapor de mercuri és desprès a través

de les superfícies terrestres i marítimes. Aquests vapors de mercuri elemental

la part superior de l

tornen a la superfície terrestre

durant les pluges és el principal mecanisme mitjançant el qual aquest mercuri que ha

uri

tornar a ser dipositat en algun altre lloc.

Aproximadament el 90% del mercuri total que arriba als oceans torna de nou a

rriba als sediments aquàtics on un

petit percentatge, 7 El mercuri

dena alimentària aquàtica, on els organisme predadors

presenten les concentracions més altes; gairebé

fàcilment i la seva eliminació es menys costosa en no tendir a bioacumular-se com fa el

mercuri orgànic.

7 FITZGERALD WF, et al. The case for atmospheric mercury contamination in remote areas. Environ Sci Technol 32:1-7, 1998.

11

Podem agrupar les principals fonts emissió de mercuri al medi ambient en:

1. Fonts naturals, que inclouen les emissions volcàniques

nerals i els incendis forestals;

2. Emissions antropogèniques modernes

eliminar impureses de matèries primeres i derivades del seu ús en processos i

produccions industrials.

Entre els processos antropogènics que mobilitzen quantitats més importants de mercuri

es troben: les plantes elèctriques de carbó i la seva crema per a generar calor, la

producció de ciments, i la mineria i altres activitats metal·lúrgiques que comporten

: la producció de ferro i acer, de

zinc i or). Aquells processos que per raó de

la producció de clor, el tractament de llums

manòmetres, termòstats, termòmetres i altres instruments de mesura, les amalgames

dentals, la fabricació de productes que contenen mercuri, el tractament de residus i la

incineració de productes que contenen aquest element.

Cicle del mercuri: transformacions químiques i bioacumulació en la cadena alimentària marina.

12

3 EFECTES DE LA INTOXICACIÓ PER

MERCURI

Cada una de les diferents formes químiques en què podem trobar el mercuri té una

manera distribuir-se pel cos humà a través dels diferents sistemes.

Per exemple, la via més comuna per la qual resultem exposats al mercuri elemental és a

mercuri es reté als pulmons. En canvi, la ingestió de sals inorgàniques de mercuri sol

desenvolupar una toxicitat gastrointestinal i renal. Finalment, la intoxicació per mercuri

orgànic es duu a terme, majoritàriament, mitjançant la ingesta.

exposició, la ruta Caldria

ressaltar que el cervell és òrgan més sensible a la intoxicació per mercuri, malgrat que

els ronyons seran els òrgans que acumularan més mercuri independentment de la forma

química en què es trobi; per tant, la intoxicació crònica de qualsevol forma química

rà una toxicitat als sistema nerviós central.

Actualment, la població està principalment exposada a tres formes químiques del

mercuri: el vapor de mercuri que es desprèn de les amalgames dentals, el thimerosal,

principals vacunes utilitzades en la infància, i el metil mercuri bioacumulat en el peix.

13

3.1 INTOXICACIÓ MERCURI ELEMENTAL

3.1.1

El mercuri elemental, com ja he comentat, en les amalgames

fabricació de piles, en algunes pintures de làtex produïdes abans

de 1991; e

amb mercuri poden exposar a la seva

família a aquest quan arriben a casa, ja que la seva roba pot estar contaminada per

aquest metall. Tal com ja he dit, aproximadament un 75% del mercuri elemental que

pels pulmons. Un cop el mercuri ha estat absorbit, aquest element 2+. Una

al, es distribueix ràpidament a través del sistema nerviós

central, ja que és altament liposoluble i travessa la barrera hematoencefàlica.

entrada al cos humà fins a la seva excreció que, majoritàriament, es du a terme

mitjançant l orina i les femtes.

3.1.2 Exposició aguda

La inhalació aguda de vapors de mercuri elemental sol causar una sensació immediata

de dispnea ( i tos -que poden arribar a causar insuficiència respiratòria-,

febre, dolor toràcic, calfreds, maldecaps i alteracions a la visió. Els símptomes

gastrointestinals inclouen el gust metàl·lic a la boca, augment de la salivació, nàusees,

vòmits i diarrea. Depenent de la severitat de la exposició, la malaltia es pot autolimitar o

pot progressar cap a una bronquiolitis necrotitzant, una pneumonitis intersticial i un

edema pulmonar, que són malalties pulmonars que afecten severament a la funció

pulmonar i bronquial i que poden acabar causant la mort na fallada

respiratòria. Els nens són els més susceptibles a aquests símptomes. Els supervivents a

14

aquesta intoxicació solen presentar una malaltia pulmonar crònica. La insuficiència

renal i les alteracions neurològiques - atàxia, la debilitat crònica o la inestabilitat

emocional- es solen manera més subaguda.

3.1.3 Exposició crònica

exposició crònica al mercuri elemental volatilitzat que pot provenir dels amalgames

dentals t que tingui una repercussió clínica important.

Actualment, ja no es veuen grans intoxicacions cròniques per inhalació de vapors de

mercuri elemental, però a època dels segles XVIII i XIX era molt comú que els

artesans britànics fabricants de barrets, tard essin completament bojos, i

no va ser fins molts anys després que es va descobrir que patien intoxicacions cròniques

per mercuri degut a la seva utilització en confeccionar aquests barrets. El mercuri era

utilitzat per netejar les pells necessàries per a la fabricació dels barrets i evitar així que

acció dels microorganismes, gr acció antisèptica del

mercuri. Aquesta afectació era tan freqüent que fins i tot Lewis Carrol, en escriure el

famós llibre Alícia al país de les meravelles , va caracteritzar a un personatge amb els

Mad hatter disease (Malaltia

del barreter boig), que es caracteritzava per la pèrdua de peces dentals, tremolors,

espasmes musculars, canvis de personalitat, depressió, irritabilitat, agressivitat,

comportaments antisocials i nerviosisme.

meravelles de Lewis Carrol

15

3.2 INTOXICACIÓ MERCURI INORGÀNIC

3.2.1

Les sals de mercuri inorgànic es poden trobar en pesticides, desinfectants, antisèptics,

pigments, piles, explosius i focs artificials i poden ser utilitzades com a conservants en

algunes preparacions mèdiques o en productes químics de revelatge fotogràfic.

pomades que contenen mercuri inorgànic a pells, tant sanes

com danyades, pot . La ingestió de

mercuri inorgànic resulta corrosiu i aproximadament el

15% del mercuri inorgànic ingerit és absorbit a través de la mucosa gastrointestinal.

questa absorció les sals de mercuri són ionitzades i difícilment travessen la

barrera hematoencefàlica, però el problema és que aquests ions es poden tornar a reduir

a la seva forma metàl·lica i aleshores sí que poden creuar aquesta barrera

hematoencefàlica.

Com passa per mitjà de

l orina i les femtes. La vida mitjana del mercuri inorgànic é la

seva incorporació al cos humà.

3.2.2 Exposició aguda

Una ingesta r una gastroenteritis

corrosiva. Els pacients que es queixen

metàl·lic a la boca i cremades a la cavitat orofaringea, amb dolor abdominal important,

solen patir nàusees i hematèmesis (vòmits de sang), es produeixen hematocèquies

(pèrdues de sang amb la femta), i pateixen necrosis tubulars agudes (lesions als

ronyons) i col·lapse cardiovascular que, en situacions extremes, pot causar la mort.

16

3.2.3 Exposició crònica

La intoxicació crònica per mercuri inorgànic produeix la triada clàssica de tremolor,

alteracions neuropsiquiàtriques (debilitat emocional, deliri, mal de cap, pèrdua de la

memòria, insomni, anorèxia i fatiga) i gingivoestomatitis (aparició lceres a la boca i

faringe). Aquest síndrome pot resultar també de exposició a llarg termini a mercuri

elemental o alguns compostos orgànics que poden ser metabolitzats cap a mercuri

inorgànic .

17

3.3 INTOXICACIÓ MERCURI ORGÀNIC (MeHg)

3.3.1

en la fabricació de pesticides, conservants

i desinfectants. Les plantes elèctriques de carbó són la font principal de mercuri a

en arribar als medis

aquàtics es transforma a metil mercuri a través de processos biològics acció de la

microbiota que habita en els sediments aquàtics. Aquesta conversió microbiana a metil

mercuri es creu que és un mecanisme de protecció ja que el mercuri inorgànic és més

tòxic per a les bactèries reductores de sulfats, que són els principals microorganismes

a a la cadena alimentària

aquàtica exposició humana a aquest tòxic és, quasi

exclusivament, per mitjà del consum de peixos i mamífers contaminats pel tòxic.

3.3.2 Toxicocinètica

El mercuri orgànic és altament liposoluble, fàcilment absorbible pel tub gastrointestinal

i, tot seguit, és àmpliament distribuït a través del corrent sanguini a tot el cos.

U els compostos orgànics de mercuri de

cadena llarga, entren en contacte amb la flora intestinal, que té la capacitat de trencar els

enllaços que formen el carboni amb el mercuri i convertir aquests compostos orgànics a

compostos inorgànics de mercuri, evitant així que arribin al cervell, ja que gairebé no

s excretada mitjançant les femtes.

18

En canvi, els compostos orgànics de mercuri de cadena curta, com és el cas del metil

mercuri, presenten una major mobilitat a través del cos,

petits compostos moleculars que presenten un grup funcional format per un àtom de

sofre i un àtom de hidrogen (-SH), i que fàcilment es transporten a través de les

membranes cel·lulars. (aminoàcid que

utilitzen les cèl·lules per a formar proteïnes), forma un compost molt similar a

i, per tant, ganyar les cèl·lules que assimilen aquest

complex com si fos una molècula de metionina, permetent-li creuar la barrera

hematoencefàlica i posteriorment es produeix la seva oxidació en el sistema nerviós

ell.

8

8 CLARKSON, Thomas W; VYAS, Jayesh B; BALLATORI, Nazzareno. Mechanisms of mercury disposition in

the body. American Journal of Industrial Medicine, 50:757-64; 2007.

Mimetisme entre la molècula del compost format

per la unió del metil mercuri amb la cisteïna i la

metionina8

19

3.3.3 Toxicocinètica del metil mercuri

El metil mercuri és el compost orgànic més fàcilment absorbit pel tub digestiu;

90% del metil mercuri ingerit. Des del corrent sanguini

el metil mercuri es distribueix, gràcies a la seva estructura de cadena curta i lipòfila, a

travessa la barrera hematoencefàlica i la

barrera placentària. Té molta afinitat per acumular-se al una

absorció i distribució del metil mercuri es finalitza en tres dies.

La principal vi s mitjançant la femta, tot i que, en cas

- per mitjà de la bilis. La vida

Esquema de la toxicocinètica del metil mercuri en una dona embarassada 8

20

3.3.4 Exposició aguda

La intoxicació per compostos orgànics de mercuri és generalment deguda a una

exposició crònica i associa a intoxicacions agudes.

3.3.5 Exposició crònica

Els efectes neurològics i teratogènics de la intoxicació crònica de metil mercuri estan

ben estudiats i definits degut, malauradament, a la tràgica i greu intoxicació que es va

produir a la població de Minamata, , a causa de la ingesta de

peix capturat en aigües contaminades per mercuri, i també per la intoxicació que es va

produir a Iraq, , a causa del consum de gra tractat amb uns fungicides de

metil mercuri que, malgrat ser detectada molt aviat, va provocar 50.000 afectats i

gairebé 500 morts. Els símptomes neurològics es manifesten com una toxicitat al

sistema neurològic retardada que apareix despré exposició

de setmanes a mesos.

La intoxicació per metil mercuri és caracteritza per: atàxia (dificultat en la coordinació

de la marxa), disàrtria (dificul articulació de paraules), parestèsies (alteració de la

sensibilitat cutània), tremolor, moviments involuntaris, alteració dels sentits de la visió,

ència progressiva i, en estadis

avançats, ,

donada la seva vulnerabilitat durant el desenvolupament del sistema nerviós encara

immadur, els que poden patir una afectació més severa: baix pes en el seu naixement,

microcefàlia (baix creixement cranial), greu retràs en el desenvolupament normal del

nadó, paràlisis cerebral, ceguesa, sordesa i crisis epilèptiques.

Afectat per la

intoxicació de

Minamata

Esquema de la

localització de la

fàbrica de Minamata

21

4

Els éssers humans vivim, des del naixement, en contacte permanent amb els

, i aquesta

exposició al llarg de la vida pot tenir efectes negatius ja siguin en la mateixa persona o

en algun dels seus descendents. En un món globalitzat com el que vivim actualment,

gairebé tots els nounats en qualsevol lloc del món presenten nivells detectables de

compostos orgànics que podrien arribar a ser perjudicials. El fenomen de distribució

exemples que justifica la frase:

s químics té efectes globals que

poden, fins i tot, arribar a ser més intensos en zones allunyades

inicialment.

lts ja que els seus

sistemes, u,

encara estan immadurs, en fase de desenvolupament. A més, els seus patrons de

conducta, com ara gatejar o dur-se objectes a la boca per explorar el món on viuen, a

part de efecte beneficiós de consolidar el correcte funcionament del sistema immune

pot, per contra, augmentar la seva exposició a alguns tòxics i contaminants. Molts

factors tòxics que són origen de malalties cròniques

embrionària i fetal és d'una importància vital. Es coneix que un elevat nombre de

malalties que es desenvolupen durant la infància estan associades a un entorn

contaminat.

La contaminació ambiental afecta el desenvolupament neurològic, immunitari i sexual

dels i

juguen un doble paper en el desenvolupament del nen: per un costat, són una de les

beneficiosos per a la salut.

22

4.1 LA PLACENTA

matern i que permet al fetus nodrir-se per mitjà del cordó umbilical, amb molècules

provinents de la sang materna.

Fins fa poc es rò després dels

efectes de la Talidomida als anys 60, quan aquest medicament va provocar greus

malformacions en els fetus de mares que el consumien, es va veure que això no era del

tot cert. Actualment ja se sap que els químics poden travessar la placenta, i cada vegada

augmenta més la llista de contaminants ambientals que poden ser transmesos als fetus a

través de la placenta i que els hi poden provocar posteriors alteracions en la salut.

La majoria dels compostos químics travessen la placenta mitjançant la difusió passiva,

químics determinen el grau de la transferència placentària per difusió activa, com per

-se a proteïnes transportadores.

s essencials, de la

circulació materna a la fetal, necessaris per al

cre

metionina, es du a terme mitjançant un transport actiu

1,5 a 5

vegades superiors en la sang fetal que en la materna.

Com el metil mercuri adopta una estructura química

prou similar a la metionina com per a que les cèl·lules

els identifiquin com a iguals, aquest tòxic arriba al

fetus com si es tracté

essencial.

mbaràs i, en arribar als darrers tres mesos, cada

cop és

mercuri.

Barrera placentària

23

4.2 EXPOSICIÓ FETAL

infants es pot produir per la inhalació de vapors, per la ingesta

per mitjà de la placenta i de la

lactància materna.

Els fetus queden exposats a aquest metall a través de les mares. La fase embriològica i

la primera infància són períodes claus cerebral,

incloent-hi el sistema límbic i les connexions amb amígdala que són imprescindibles

per estabilitat emocional i la sociabilitat, a més a més àrees relacionades amb

la intel·ligència, el llenguatge, la modulació dels sentits, el sistema motor i la percepció

visual. El mercuri interromp el desenvolupament cerebral inhibint la divisió de les

cèl·lules neuronals i glials amb una interrupció de la migració neuronal i una alteració

del sistema endocrí; els efectes potencials sobre la salut infantil inclouen danys en el

sistema nerviós, endarreriment mental, incoordinació, ceguera i dificultats en la parla.

4.3 RISCS I BENEFICIS DEL CONSUM DE PEIX

L'alimentació saludable és una de les vies més importants i assequibles per promoure la

salut; ens aporta els nutrients necessaris per sentir-nos bé i funcionar correctament, així

embarassada i de infant durant les primeres etapes de la vida és essencial per al

creixement i desenvolupament durant la infància i per prevenir malalties en la vida

adulta.

Que una dona embarassada mengi correctament ajuda a garantir que el nadó rebi tots els

nutrients necessaris per a un desenvolupament saludable. Una dieta adequada inclou

aliments proteics (carn, pollastre, peix, llegums, fruits secs), cereals (pa, pastes, arròs),

procurant que una bona part siguin integrals, lactis (llet, formatge, iogurt), fruites i

vegetals; evitant aquells aliments que tenen alts continguts en grasses saturades.

24

4.3.1 I 3

Els àcids grassos són molècules orgàniques de composició lipídica formades per una

llarga cadena hidrocarbonada lineal -(CH3-CH2-CH2...)n-, la gran majoria amb nombre

parell d'àtoms de carboni i amb un grup carboxil (-COOH) a un dels extrems. Un gran

aquests àcids grassos es troben pressents en la naturalesa.

s dobles enllaços, que es

caracteritzen per tenir el seu primer doble enllaç a la tercera posició començant pel

darrer àtom de carbo -3. Aquest tret

estructural distintiu els atorga unes propietats físiques especials i els converteix en

precursors insubstituïbles de molècules que els éssers vius utilitzen per a regular

determinades funcions vitals.

Hi han dos àcids grassos -3 que són especialment importants per al neuro

desenvolupament humà que són:

EPA (àcid eicosapentaenòic)

DHA (àcid docosahexaenòic)

són consumides pel zooplacton i al seu temps, el zooplacton és consumit pels peixos.

D En els organismes vius, com

els humans, aquests àcids grassos tenen un paper indispensable en9:

1. La formació de les membranes cel·lulars i la seva funcionalitat i integritat.

2. El funcionament del cervell, de la retina, del fetge, dels ronyons, de les

glàndules suprarenals, i de les gònades.

3.

la funcions vitals i de les respostes immunes e inflamatòries.

Els humans podem sintetitzar una part dels EPA i DHA que nec

precursor , que

ga-3 que presenta la cadena carbonada més curta). Aquest àcid gras està present

9 YASHODHARA, BM; UMAKNATH, S, et al. Omega-3 fatty acids: a comprehensive review of their role in

Health and disease. Postgrad Med J, 85:84-90; 2009

25

en diversos aliments, ,

tot i la capacitat dels humans de sintetitzar altres Omega- aquesta

capacitat és, generalment, insuficient per complir amb les nostres necessitats

estructurals. Per tant, en ser essencials aquests dos àcids grassos nutrients, són

necessàries les ingestes de el peix i el marisc, ous

enriquits, i/o suplements ali

4.3.1.1 Efectes dels Omega-3 en el desenvolupament dels infants

Com ja he comentat, el DHA és un component estructural essencial per al

i els dos primers anys de

vida. P Es per això que

obtenir-los mitjançant la dieta materna i

aconseguir un desenvolupament neurològic i un creixement adequats.

4.3.2 Exposició al metil mercuri a partir del consum de peix

A part de contenir Omega-3, beneficiós pel neuro desenvolupament dels nens, el peix

també pot contenir MeHg, que pot danyar el sistema nerviós fetal.

Les espècies més grans, de més edat, i, en general, els peixos de nivells tròfics

superiors, tenen residus de MeHg més alts en els seus teixits, que els organismes més

principals peixos depredadors poden ser de fins a 10 milions de vegades més altes que

Són coneguts els peixos que solen contenir concentracions majors de metil mercuri,

però, a banda de l'espècie de peix, els consumidors generalment tenen un accés limitat a

la informació sobre les concentracions de MeHg en el peix que consumeixen, en funció

capturat.

26

Es coneix que els fetus són més susceptibles als efectes del mercuri ja que aquest

fer esforços per protegir els fetus del risc que pot ocasionar una exposició al mercuri,

particularment en aquelles poblacions que consumeixen més peix.

Les dones embarassades no han de deixar de menjar peix, especialment per no perdre

els beneficis que li pot aportar i, per tal de minimitzar al màxim la seva exposició al

metil mercuri, haurien de consumir peixos petits, que contenen menys mercuri, i

equilibrar, així, els riscos i els beneficis que comporta la seva ingesta. Afortunadament,

és, necessariament, el que

conté els nivells més alts de metil mercuri, i per tant, és possible fer una bona elecció

pensant en el benefici del fetus. (Consultar taula Annex VI)

27

5 PER

Els tres biomarcadors més coneguts i

al mercuri són:

orina

La sang

El cabell

En general, una

agudes de metil

mercuri tot i que també pot ser que detecti una part de mercuri inorgànic que pugui

presentar cròniques a

metil mercuri i altres compostos orgànics de mercuri.

La concentració de mercuri en sang i en el cabell són excel·lents marcadors biològics

mercuri tant en adults com en els fetus (en el segon cas,

utilitzant la sang del cordó umbilical o el cabell de la mare). Especialment el cabell

humà és el biomarcador globalment més acceptat per a mesurar exposicions (o possibles

exposicions) al metil mercuri.

És preferible analitzar mostres de cabell ja que representa una mostra simple,

res anàlisis com el de sang o

que proporcionen informes ons recents, puntuals i concretes en el

temps exposició a aquest tòxic en un

individu durant un període de temps, en reflectir la concentració de metil mercuri en

sang durant el creixement del cabell.

El metil mercuri ol·licles pilosos del cabell proporcionalment als

continguts que es tinguin a la sang, i la proporció que trobem entre les concentracions

en cabell i en uns 250:1 expressat en µg/g al

28

cabell i en mgHg/L de sang10. Un c és

La U.S. EPA (Environmental Protection Agency dels Estats Units) va determinar com a

límit de mercuri màxim admissible detectat al cabell 1,1 micrograms de mercuri per

gram de cabell.

Una de les premisses en què

explicat és la següent:

<<Tota droga , medicament o tòxic que ingressa a l'organisme és portada a través del

corrent sanguini al fol·licle pilós, unint-se a la matriu queratínica del cabell,

acompanyant a aquest en el seu creixement, i persistint en ell fins que no es talli.

, és possible

conèixer el període durant el qual s'ha produït la incorporació del tòxic. >>11

salut de la mateixa.

10 DÍEZ, Sergi; DELGADO, Sandra; AGUILERA, Inmaculada, et al. Prenatal and early childhood exposure to

mercury and methylmercury in Spain, a high-fish-consumer country. Archives of Environmental Contamination and Toxicology, 56:615-22; 2009 11 HARKEY,M.R.Anatomy and physiology of hair.Forensic Science. Int, 63-9-18;1993

29

5.1 PARTS DEL CABELL

Hi diferenciem dues parts, la interna .

5.1.1 Part interna del cabell

És la part del cabell que no veiem, anomenada fol·licle capil·lar. És una invaginació de

dermis que entra dins la dermis

inferior del fol·licle és el bulb. Dins el bulb hi ha la matriu, que és on hi ha les cèl·lules

que determinen la formació (queratinòcits) i la coloració (melanòcits) del cabell. A

continuació, hi ha un canal fol·licular que és per on sortirà el cabell cap a la superfície

de la pell una vegada format.

Per la part externa del bulb hi trobem la papil·la dèrmica, rica en vasos sanguinis i

terminacions nervioses, que aporta els nutrients necessaris per la formació del cabell i és

per on els tòxics accedeixen al cabell.

Esquema intern del cabell

30

5.1.2 Part externa del cabell

El cabell, tal com el veiem, està format per cèl·lules mortes, queratinitzades, i és una

estructura resistent i flexible. Es divideix en:

Cutícula: és la part més externa del cabell, i el seu

les

cèl·lules que formen aquesta part estan trencades o

poc lubricades, el cabell té un tacte aspre.

Còrtex: és la part intermitja del cabell, i està

formada per cèl·lules de queratina i grànuls de

melanina.

Medul·la: és la part més interna del cabell, la que li

dóna elasticitat.

5.2 COMPOSICIÓ DEL CABELL

El cabell està format per proteïnes, lípids, aigua, pigments i oligoelements. El

que li permet enllaçar-se amb altres molècules de queratina, per acabar formant la part

resistència al trencament, permeabilitat, etc.

31

5.3

Els components que intervenen en la retenció dels fàrmacs o drogues en els cabells són:

les proteïnes (queratina), que proporcionen entre el 65 i el 95% de la composició del

el 5% de la seva composició).

Hi ha moltes teories per explicar quins són els mecanismes mitjançant els quals els

en al cabell però, en general, les més acceptades són:

En primer lloc, la mes fiable és la que relaciona aquests mecanismes amb

la difusió activa o passiva dels tòxics a través de la sang quan nodreix la

papil·la dèrmica del cuir cabellut. Està demostrat que el 90% de la

incorporació dels tòxics al cabell es fa a través del flux sanguini que

arriba als fol·licles pilosos.12

Altres possibilitats també acceptades mitjançant les quals els tòxics arriben al cabell

són:

Mitjançant la sudoració o altres secrecions que banyen el cabell.

L

en el cabell. Actualment hi ha aparells detectors de tòxics al cabell que

tenen la capacitat de depurar els tòxics ambientals que es dipositen en ell.

12 KIDWELL,D;BLANK.R. Mechanism of incorporation of drugs in hair.National Institute of Health. Publication 95-327 Washington.D.C.,PP19-90.

32

5.3.1 Influència del tractament cosmètic

Un factor de gran importànci interpretar els

resultats de les anàlisis de tòxics a partir de mostres de cabell és la possibilitat de que les

sible tractament cosmètic al

qual hagi estat sotmès el cabell.

En condicions normals, la cutícula roman intacte i suposa una barrera per a la pèrdua

dels tòxics incorporats però, alguns tractaments cosmètics, especialment aquells que

utilitzen àcids o bases fortes, com ara una decoloració o una permanent, poden

ocasionar alteracions en el cabell, per exemple: malmetre la cutícula, canviar

estructura molecular dels pigments com la melanina o degradar els tòxics incorporats;

és a dir, provocar una disminució ens les concentracions de tòxics presents en el cabell.

33

5.4 CREIXEMENT DEL CABELL

El cabell no creix de manera continuada, sinó que té un creixement cíclic, amb fases de

propi cicle,

independent dels altres.

1. Fase anàgena o de creixement, fase en què es troben el 85% dels cabells. El

cabell creix 0,2-

diferent segons on estigui el cabell en el cuir cabellut:

o 3 anys en la zona frontal

o 5 anys en la zona temporal

o 7 anys en la zona occipital

2. Fase catàgena o de repòs

papil·la dèrmica es retreu i el fol·licle comença a degenerar-se.

3. Fase telògena o de caiguda, la qual dura unes 10 setmanes, en aquesta fase

comença a generar un nou cabell

Fases del creixement del cabell

34

La zona occipital del cuir cabellut és la que representa menys variabilitat pel que fa a la

velocitat de creixement del cabell i on el número de fol·licles en fase anàgena és més

es veu menys afectada per les variacions

s recomanable agafar les mostres de

cabell per a realitzar la seva anàlisi

El cabell comença a créixer durant el darrers tres mesos de la gestació; per tant, el cabell

dels nounats és un marcador biològic que permet establir una exposició a drogues i

úter, ha pogut trobar-se la seva mare durant els

darrers tres mesos del seu embaràs uests tòxics de mares a fills a

través de la placenta.

35

5.5 AVANTATGES DE L'ANÀLISI DEL CABELL

1. Inalterabilitat dels resultats. L'experiència ha demostrat que el cabell és l'únic

espècimen biològic que pot emmagatzemar-se durant temps indeterminat sense

patir alteracions si es conserva correctament.

2. Durada en el temps

romanen inalterats durant períodes de temps

l si

les condicions ambientals de temperatura i humitat són favorables. Així, per

exemple, en vuit mòmies de Xile i Perú, que dataven es va

detectar un metabòlit de la cocaïna, deixant de manifest que havien consumit

aquesta droga. La bibliografia també cita un cas on mòmies egípcies de 1000 anys

d'antiguitat van revelar la presència de nicotina13.

3. No és una tècnica invasiva, ja que l'extracció de cabell es fa a la part posterior del

cap (clatell) tallant-lo a nivell de l'arrel.

4. Càlculs retrospectius; com s'ha esmentat anteriorment, és possible conèixer el

consum d'una droga o tòxic al llarg del temps basant-se en el fet que el creixement

del cabell és regular.

13 MUSSHOFF,ROSENTHAL,MADEA. Determination of nicotine in hair samples of 1000-years old

mummies. Institute of Forensic Medicine, 26-27; 2007

PART PRÀCTICA

36

1 OBJECTIUS

Els objectius d treball són:

Relacionar la ingesta de peix amb la concentració de mercuri present en el cos.

Comprovar si el mercuri d'una dona embarassada es transmet al seu fetus durant

.

en els humans.

Determinar el coneixement de la població en general sobre el grau de

contaminació per metalls pesants dels aliments de consum humà habituals.

37

2 HIPÒTESI

Les hipòtesis formula estudi, acceptant que el mercuri present en les dones

deriva del seu consum de peix i que aquest pot travessar la barrera placentària són:

I. Aquelles dones gestants

presentaran els continguts de mercuri més elevats.

II. es detectin nivells de mercuri més elevats tindran

majors concentracions de mercuri en el seu cos.

III. Els nounats presentaran continguts de mercuri més elevats a aquells que

, ja que el primer pas

per depurar el mercuri present en el torrent sanguini matern és a través de la

placenta.

38

3 MÈTODE DE TREBALL

en Sergi Díez, Científic

Titular del Departament de Química Ambiental de Institut de Diagnòstic Ambiental i

-CSIC), sense la qual no hauria pogut obtenir els recursos ni

permisos necessaris

tal de dur-lo a terme.

Per poder començar a comprovar les hipòtesis enunciades, el primer de tot és dissenyar

un projecte en el qual, de manera experimental, es puguin obtenir resultats a les

preguntes ja plantejades. C a fi de

conèixer la presència de mercuri en el cos i, per això, vaig plantejar un estudi en què,

recollint mostres del cabell de mares i de llurs fills el més aviat possible després del

naixement, pogués conèixer els nivells de mercuri de cada parella mare-fill i analitzar

els resultats en funció del consum de peix de la mare .

El primer problema va sorgir quan, en voler treballar

humà, en concret amb cabell de mares i de llurs fills, fou necessari obtenir una

avaluació favorable del projecte per part del Subcomitè de Bioètica del Consell Superior

Ens vam posar en contacte amb Comitè i aquest ens va facilitar la

documentació que calia presentar per a obtenir els permisos. Els documents necessaris,

redactats i enviats en castellà pel fet que o de Economia y

, eren:

Annex I: , on

dades investigador/a o persona responsable del

treball.

Annex II: Investigació amb humans, mostres humanes i/o dades procedents

, en el qual es detallava més a

39

Annex III: Model de consentiment informat i qüestionari repartit a les mares

participants. El consentiment informat és el paper que es lliura a les mares

, i com es realitzaria,

garantint el tractament confidencial de les seves dades, a fi de demanar el seu

permís i acceptació de

facilitar una mostra del seu cabell i del cabell del seu fill i contestar a un petit

ava en

aquest tercer annex.

Annex IV: , on es tractava de fer una síntesi de

t que es volia realitzar i necessària per l aprovació del

del CSIC.

Un cop enviats aquests documents es va trigar

tractar-se de mostres de teixits humans existeix una alta protecció i molta burocràcia

que endarrereix el procés. Finalment vam obtenir els permisos per part del Comitè

Ètica del CSIC i del M Economia i Competència el dia 30 de setembre, tres

. Aquesta aprovació

40

3.1 MATERIAL I MÈTODE

Un cop obtinguts els permisos per a la em vaig posar en

contacte amb dos hospitals de la xarxa hospitalària pública catalana, i en ambdós casos

em van comunicar que, malgrat tenir els permisos del CSIC i del Ministeri, havia de

e cada hospital respectivament i que aquest tràmit

podia allagar-se més de tres mesos. A més també em van informar del fet que, tractant-

a alumna de batxillerat, possiblement em trobaria amb

i en

aquests hospitals, i per contactar amb les pacients ingressades en els mateixos amb

motiu del seu recent part. Per tant vaig haver de buscar alternatives per aconseguir

participants en aquest estudi.

Em vaig posar en contacte amb Alba per a la Lactància Materna i vaig

acudir a unes reunions de promoció de la lactància materna, on vaig trobar famílies

amoïnades per la salut del seus fills

contactar amb una ginecòloga d Mataró, que va accedir a posar-

me en contacte amb algunes de les seves pacients. Tanmateix, una pediatra de Badalona

que em va oferir el mateix i, finalment, vaig comptar

nadons que em va posar en contacte amb famílies que acabaven de tenir un fill.

Es cercaven t a llum al seu fill, que no

tinguessin el cabell tenyit

dels seus cabells i la retenció dels tòxics, i que estiguessin disposades a complir amb

allò que es demanava al consentiment informat, és a dir, facilitar les mostres de cabell i

respondre al qüestionari de freqüència alimentària on es preguntava sobre el tipus i la

quantitat de peix que havien ingerit durant els 3 darrers mesos del seu embaràs.

En total vaig obtenir 34 mostres de cabell, corresponents a 17 parelles de mare i fill. La

mostra de la mare es recollia de la nuca, és a dir, de la regió occipital del cuir cabellut,

on els efectes dels químics ambientals sobre el cabell són mínims, i es tallaven uns 3cm

de cabell arrel, que es relacionarien amb els darrers 3 mesos de possible

exposició al tòxic. Pel que fa a la mostra de cabell del fill, no importava la zona de

41

recollida ja que el seu cabell encara no es trobava sotmès als efectes de la contaminació

ambiental.

Les mostres es recollien utilitzant guants per evitar contaminar-les i es guardaven dins

unes petites bosses hermètiques, ordenades del nombre 1 al 17, amb la data de la

recol·lecció, i guardades conjuntament amb el consentiment informat signat per les

mares i el qüestionari ja respost.

En el qüestionari, a part d edat i el pes de les mares participants, es feia una

enquesta de freqüència i tipus de consum de peix, amb referència a la ingesta de tot

tipus de peixos, per obtenir una idea del consum general de cada mare i intentar

evitar que, amb preguntes concretes, poguessin sospitar quin és el peix que ens aporta

més metil mercuri (peix espasa o emperador, peix blau gran i marisc), ja que aquesta és

la dada realment rellevant per a

42

3.2 ANÀLISI DE MOSTRES

analitzar les mostres de cabell recollides vaig utilitzar

Advanced Mercury Analyzer combustió

catalítica de la mostra per obtenir una concentració de mercuri en forma de gas, que

posteriorment és analitzat per u

r

sòlida com líquida, sense la necessitat de fer-li un tractament previ.

1. Descomposició. En aquesta primera fase la mostra es col·loca

contenidor de níquel, que automàticament entra a la màquina auto-segellant-se

en un tub de combustió de quartz, que escalfa la mostra primer a uns 120ºC i

finalment a uns 750ºC, per a transformar la mostra, en el nostre cas sòlida -de

cabell-, en una mostra gasosa, que a continuació és traslladada

com

per exemple cendres, halògens o minerals. En aquest procés les diferents formes

de mercuri que podien haver a la mostra han passat a vapor de mercuri

elemental.

AMA254 Advanced Mercury Analyzer

43

2. Col·lecció. Un cop aquest gas ja ha estat neteja amalgamador

una plaqueta de ceràmica xapada en or que recull tot el mercuri present en el

gas. Gràcies a la gran afinitat pel mercuri i la baixa temperatura en comparació a

assolida durant l

mercuri per a la seva posterior detecció. Un cop amalgamat tot el mercuri del

gas, n

descomposició

alliberar tot

el vapor de mercuri, ja depurat, cap al sistema de detecció.

3. Detecció. El vapor de mercuri alliberat es transpor

una

l coneguda s

, pot

quantificar el mercuri total present en la mostra analitzada, transmetent les dades

a un ordinador al qual està connectat aquest detector.

Esquema de funcionament del AMA254 Advanced Mercury Analyzer

44

Gràcies a la primera fase de descomposició, la mostra no necessitava un tractament

previ per eliminar la contaminació exterior. L n

introduir- -254 a través del contenidor de

níquel. Un cop tallades, i ó amb una sensibilitat

de 0,1mg, es pesaven les mostres de cabell ja dins del contenidor i, gràcies a unes pinces

i tenint molta cura, es

que automàticament es tancava entrant la mostra al tub de combustió. Com ja he

comentat, aquest aparell estava connectat a un ordinador, en el qual introduiríem el pes

en mil·ligrams ( ens indiqués el

mercuri que contenia la mostra en nano-grams (ng) i la concentració en parts per milió

(ppm, és a dir, la quantitat de matèria continguda en una part sobre un total d'un milió

de parts, en aquest cas 1µg/g), que relacionava el pes de mostra amb el contingut de

mercuri detectat.

Contenidor de mostres

Introducció de

Bàscula

45

3.3 RECOPILACIÓ DE DADES OBTINGUDES

Malgrat la demora que va causar la petició dels permisos necessaris per portar a terme el

projecte plantejat i la limitació de temps per recollir les mostres que això va comportar,

vaig aconseguir 17 parelles de mostres que comptaven amb el cabell de les mares i dels

seus fills, en total 34 mostres. En el moment de procedir a les anàlisis de les mostres

dels nadons, en 7 casos, donades les característiques dels seus cabells (molt fins i, en

alguns cassos, escassos), no vaig tenir prou cabell per aconseguir una mostra amb

suficient pes per a que els valors obtinguts fossin representatius, ja que la màquina

treballa amb un pes mínim d’uns 5 mg, i per això van haver de ser descartats per a

l’estudi. També es van haver de descartar 3 mostres corresponents als cabells de les

mares. Finalment doncs, es van poder analitzar 10 parelles de mostres que comptaven

amb el cabell de les mares i dels seus fills, més 4 mostres només de mares, que feien un

total de 24 mostres.

Totes les dades obtingudes van ser registrades en un full de càlcul d’Excel, mostrant

especial atenció a la concentració de mercuri de cada individu, i vaig afegir els resultats

obtinguts del qüestionari de freqüència alimentària on vam tenir en compte, sobretot, el

consum d’aquell peix que conté concentracions de mercuri majors (peix blau gran,

emperador, peix espasa i marisc).

46

4 ANÀLISI DELS RESULTATS

Els resultats obtinguts de les mostres van ser examinats amb el programa estadístic IBM

SPSS Statistics, i am en Sergi Díez, vam analitzar i comparar les dades

lls seguint diferents criteris per confirmar o descartar

les tres hipòtesis plantejades en aquest estudi.

Primer de tot vam analitzar tots els resultats junts, per tenir una visió sobre la

concentració mitjana de mercuri de estudi, establint quina

era la mitjana de tots els resultats, el mínim i el màxim valor obtingut i, finalment, la

desviació estàndard dels resultats tenint en compte el nombre de mostres analitzades.

Síntesi dels casos (THg)

N Mitjana Mínim Màxim Desviació estàndard

24 0,8867 0,07 2,06 0,57932

Com podem observar en la taula superior, finalment vaig obtenir 24 resultats

significatius, amb els quals es faran les comparacions posteriors. Sumant tots els seus

valors i dividint p

mercuri presents en les famílies participants. El valor obtingut de mitjana és de

0,89µg/g, que és menor al límit màxim admissible segons Environmental Protection

Agency dels Estats Units (U.S. EPA) nt com a dosi no

nociva 1 µg de metil mercuri per kilogram de pes corporal.14 Es pot comparar aquest

resultat amb altres obtinguts en estudis realitzats a Espanya anteriorment; a Tarragona

La

desviació estàndard és quantificar la dispersió de les

mostres, és a dir, com de separats estan un conjunt de valors respecte a la seva mitjana,

que en aquest cas és de 0,58.

Les dades extremes obtingudes corresponien a una mare (2,06 ng) i a un nadó (0,07 ng).

14 United States Environmental Protection Agency (EPA) http://www.epa.gov/mercury

47

4.1 HIPÒTESI I:

dones gestants

Per s

dels cabells de les mares participants i les conclusions extretes dels qüestionaris de

freqüència alimentària Tenint en compte les respostes

obtingudes sobre el consum dels peixos més contaminats es van agrupar les mares en

dos blocs; aquelles que van menjar peix una mitjana l mes durant

(baix consum) i aquelles que en menjaven 1 a 4

cops, mitjà-alt consum).

En comparar ests dos blocs de mares es va obtenir

el resultat següent:

Síntesi dels casos (THg)

Consum de peix N Mitjana Mediana

1-3 mes 7 0,9243 0,6200

1-4 setmana 7 0,9600 0,7800

Total 14 0,9421 0,7450

Amb un total de 14 casos estudiats, la mitjana de les concentracions totals de mercuri és

de 0,94 µg/g i la mediana obtinguda és de 0,75 µg/g. En estadística la mitjana es calcula

sumant tots els seus valors i dividint pel total de mostres i la mediana, en canvi, separa

la mostra de major a menor en dos blocs amb el mateix nombre de mostres, de manera

que la dada que queda al mig és la mediana (i per tant no està influenciada pels valors

extrems com la mitjana). Numèricament es pot comprovar que els continguts de mercuri

en aquelles mares que consumeixen peix amb més freqüència és major tant si ens fixem

en la mitjana com en la mediana.

48

Una manera gràfica de visualitzar la comparació dels valors obtinguts per les mares que

van consumir més peix i aquelles

en compte la concentració total de mercuri en parts per milió (ppm), és utilitzant el

gràfic conegut com a Box-Plot (diagrama de caixa), que permet examinar visualment i

de manera ràpida un conjunt de dades representant la seva freqüència. Aquests

diagrames estan constituïts per un rectangle, la "caixa", i dos braços, els "bigotis". Els

dos extrems dels bigotis representen el valor màxim i el valor mínim de cada variable, i

a la caixa es concentren els valors més propers a la mediana, que es troba representada

La mediana és, com ja hem explicat, aquell nombre que, un cop ordenats tots els valors

de menor a major, separa la mostra en dues parts amb el mateix nombre de valors cada

una. Tenint en compte això, podem agafar els dos grups separats per la mediana i

calcular la mediana de cada un, i així obtenim els valors que determinen els extrems de

les caixes.

de la concentració total de mercuri en les mares que mengen més peix és superior a

aquelles que en mengen menys, i els valors mínims de la caixa corresponent a aquestes

mares és lleugerament superior als valors mínims obtinguts per aquelles mares que van

consumir menys peix.

49

Malgrat que observem mitjanes diferents en els resultats obtinguts analitzant els cabells

de mares en funció del seu consum de peix, això és una simple descripció dels resultats

obtinguts i, per tant, cal estudiar si les dades obtingudes són o no significativament

diferents, obtenint així la potència dels resultats.

En estadística es pot utilitzar la prova U de Whitney per identificar si dos valors basats

presenten alguna diferència entre ells. Quan es

realitza aquesta prov nferiors a 0,05 es pot

considerar que els dos grups de valors comparats són significativament diferents. En

canvi, , les diferències que es

puguin trobar entre els dos grups no són significatives.

En aquest cas 5, un valor superior al 0,05. Per tant,

aquest resultat ens indica que la diferència entre les dues variables no és significativa.

Amb les dades obtingudes no podem afirmar que en

conseqüència que la mostra és petita i que ens caldria

una de més nombrosa per avaluar les diferències significatives.

Prova estadística (THg)

U de Mann-Whitney 15,000

W de Wilcoxon 30,000

Z -0,406

Significació 0,685

50  

4.2 HIPÒTESI II:  “Els  fills  de mares  en  les  quals  es  detectin  nivells  de mercuri més  elevats 

tindran majors concentracions de mercuri  en el seu cos” 

Com a part de l’anàlisi de dades també es interessant determinar si les concentracions de

mercuri en les mares estan correlacionades amb els valors de mercuri que presentaven

els seus fills i, per tant, determinar si en augmentar la concentració de mercuri en una

mare també augmenta la concentració de mercuri en el seu fill, i a l’inversa, quan

disminueix un valor també disminueix l’altre. Aquesta part de l’anàlisi de resultats va

adreçat a comprovar la segona hipòtesi.

Comparant els valors de les parelles mare-fill obtinguts durant l’anàlisi de les mostres i

representant-los en un gràfic es pot veure que la tendència dels valors de les dues

variables (mercuri total en les mares i en els seus fills) és la mateixa; a mesura que un

valor augmenta ho fa també el de la seva parella. En el gràfic que tenim a continuació

s’han representat les concentracions de mercuri de les mares en l’eix horitzontal o

d’abscisses i la concentració de mercuri en els seus fills en l’eix vertical o d’ordenades.

51

Un cop obtingut aquest gràfic i per comprovar la correlació entre els dos valors

en què es mostra com, al mateix temps

que les concentr detectades en els cabells de les

mares eren majors, els seus fills presentaven nivells de mercuri més elevats en el

moment del naixement. Aquesta gràfica confirma la segona hipòtesi formulada, on

itativament les concentracions de mercuri en

fills tenint en compte les concentracions de mercuri en les mares.

Com ja he dit, en estadística si un resultat és significatiu o no.

Amb els un estudi determinat és molt important delimitar allò que entenem

per significatiu en estadística. Per tal de

com la II es vàlida), ens trobem amb la necessitat de

fer- l càlcul del coeficient de correlació de Pearson. Aquest coeficient

pot oscil·lar entre els valors de -1 a +1, passant pel valor igual a 0 que indica que no

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

2

0 0,5 1 1,5 2 2,5

TH

g fi

lls

THg mares

52

existeix cap relació lineal entre les dues variables a estudiar i que tota semblança és fruit

atzar. En canvi, els valors propers a -1 indiquen una forta relació inversament

proporcional entre les variables i els valors més propers a +1 mostren una forta relació

directament proporcional entre aquestes

una tendència positiva significativament correlacionada.

En aquest cas el coeficient de Pearson obtingut, en analitzar 10 parelles mare-fill, és de

0,796, que es pot considerar dins dels límits per pensar que les dues variables estudiades

estan correlacionades entre elles i, per tant, la hipòtesis és certa

afegit també es pot comprovar que en aquest cas

obtingut és de 0,01 (p>0,05), i un valor inferior al de 0,05 ens reafirma que la relació

obtinguda entre aquestes dues variables és significativa i no producte de .

Coeficient de Pearson 0,796*

Significació 0,010

N 10

53

4.3 HIPÒTESI III:

Els nounats presentaran continguts de mercuri més elevats a aquells que

, ja que el primer

pas per depurar el mercuri present en el torrent sanguini matern és a

través de la placenta

Vam analitzar una taula comparant els resultats obtinguts en mares i en nadons.

Síntesi dels casos (THg)

Mostra N Mitjana Mínim Màxim Desviació estàndard

Mare 14 0,9421 0,16 2,06 0,61893

Fill 10 0,8090 0,07 1,78 0,54116

Podem observar en aquesta taula que la mitjana de les concentracions de mercuri en les

mares (0,94 µg/g) és superior a la dels seus fills (0,81 µg/g). A la tercera hipòtesi

formulada se suposa que la gran majoria del mercuri present en el plasma de la sang de

la mare. En aquest supòsit els continguts de mercuri mitjans dels fills haurien de ser

superiors als de les mares. Conseqüentment, en no coincidir la suposició inicial amb els

resultats obtinguts, no es pot donar per vàlida la hipòtesi.

La presència de mercuri en els nadons només pot derivar de la seva presència en la sang

de la mare i, per tant, aquest procés de transferència de mercuri es troba present durant

. No obstant això,

depuri la major part del mercuri del corrent sanguini de la mare, però si una bona part.

54

En aquest cas també utilitzarem el diagrama de caixes per visualitzar gràficament aquest

resultats i extreure les conclusions posteriors.

Com ja hem vist que la concentració mitjana de mercuri en les mares és major a la dels

nadons, ara podem observar que la mediana en les mares també és lleugerament

superior a la dels infants. El fet

visualment la dispersió dels resultats obtinguts observant la llargària de les caixes; una

caixa més petita, com la que observem en els nadons, indica que els valors obtinguts

estan més concentrats i una caixa més gran, com la que hem

obtingut en les mares, mostra que hi ha una major diferència entre els valors més baixos

i els més elevats. Aquest gràfic també deixa clar que la concentració mínima de mercuri

es va trobar en un nen i la concentració màxima en una mare.

55

Tornem a utilitzar la prova U de Whitney per identificar si aquests dos valors presenten

diferències significatives entre ells.

Un cop realitzat aquesta anàlisi un valor de 0,73, que és major al 0,05

esperat.

Per tant, els valors obtinguts realitzant

de les seves mares no són significativament diferents. En conclusió, amb la nostra

limitada mostra poblacional no podem demostrar que la major part del mercuri de les

mares passi als seus fills uli en ells, ja que els valors finals obtinguts són

estadísticament iguals en els dos grups.

Prova estadística (THg)

U de Mann-Whitney 64,000

W de Wilcoxon 119,000

Z -0,351

Significació 0,725

56

5 ENQUESTA

Amb la intenció de poder analitzar el grau de coneixement de la població sobre la

presència dia a dia i, alhora, comprovar si la

gent és conscient dels problemes que ens pot arribar a causar quan no tenim cura dels

seus efectes en el medi ambient, vaig preparar una senzilla enquesta (Annex VII).

5.1 ANÀLISI DELS RESULTATS

enquesta va ser contestada per 112 persones, de les quals aproximadament el 40% era

menor de 20 anys (i podem considerar que

major. Les dones van ser més participatives, amb un 80% de les respostes que he

obtingut, mentre que només un 20% de les preguntes van ser contestades per homes,

Et preocupa la contaminació del medi ambient?

En aquesta primera pregunta el 97% dels enquestats va respondre que sí, que els

preocupa la contaminació del medi ambient. Que hi hagi inquietud per aquest tema és el

primer pas per poder començar a fer canvis i millores per cuidar cada cop més el nostre

medi ambient, el qual portem anys malmetent sense amoïnar-nos en cte que això

pot provocar a la flora i la fauna del nostre planeta.

97%

3%

si

no

57

Consideres que els aliments que mengem estan lliures de contaminació?

El 88% dels participants va respondre que no. En aquesta pregunta em va semblar

interessant analitzar els resultats en d edat: el 97% dels majors de 20

anys van respondre que no, és a dir, que els aliments que mengem no estan lliures de

contaminació. En canvi, en el grup de joves menors de 20 anys, un 22% va optar per

contestar que no ho sabien, ja que possiblement en aquestes edats la preocupació sobre

, sinó que un 10% van considerar

que els aliments estan lliures de contaminació.

Considerar que els nostres aliments estan lliures de contaminació pot ser, en certa

manera, idealista, ja que tant la industrialització com el desenvolupament econòmic

emissió de gasos contaminants que es dipositen als sòls i a les aigües,

producció agrícola, i que passen a la cadena alimentària mitjançant el seu consum pels

animals o per la seva absorció per part dels vegetals, que es nodreixen del sòl i de les

aigües contaminades. Pot ser que la gent més jove encara no sigui conscient

edat la població

de la contaminació en la nostra dieta.

3%

88%

9%

si

no

NS/NC

58

creus que pot estar més contaminat per metalls pesants?

En aquesta pregunta és podia respondre: el peix, la carn o els ous i els làctics, o que no

creien que els aliments estiguessin contaminats per metalls pesants. Crec que hi ha una

bona difusió als mitjans de comunicació sobre la presència de metalls pesants en els

peixos, ja que aproximadament el 80% de les persones enquestades va respondre

correctament a aquesta pregunta. Curiosament, aquí no hi va haver diferències entre els

més joves i els adults.

La segona resposta més nombrosa va ser la carn, que va ser seleccionada per un 12%.

Tot i que la pre a la contaminació per metalls pesants, aquesta resposta

pot haver estat influenciada per les recents notícies OMS (Organització

Mundial de la Salut) que informen sobre la possibilitat de que la carn vermella i

processada pugui augmentar el risc de càncer de còlon. Encara no està clara la causa

ò sembla que les carns vermelles,

de boví, porc i be, en cuinar-les a altes temperatures o en contacte directe amb una

flama (com passa en una barbacoa), es produeixen certs productes químics cancerígens

com els hidrocarburs aromàtics policíclics i les amines aromàtiques heterocícliques. A

més a més, durant el processat de la carn com per

exemple els nitrats i els nitrits, que estimulen la formació de compostos N-nitrosos entre

els quals es troben les nitrosamines, que són substàncies conegudes com a cancerígenes.

De la resta, un 5% va respondre que creien que els aliments no estaven contaminats i un

3% que eren els ous i làctics els aliments més contaminats per metalls pesants. Una de

infeccions tòxiques alimentàries arreu del món està

stan contaminats per un

12%

80%

3% 5% carn

peix

ous i làctics

no crec que els aliments estiguin contaminats per metalls pesats

59

bacteri anomenat salm adquireixen els ous en mal estat.

Aquesta pregunta, però, no té relació amb la contaminació per metalls pesants i, per

tant, no era una resposta vàlida en aquest cas concret.

Quants cops a la setmana menges carn, peix i ous i làctics?

Aquesta pregunta no té molta rellevància en el treball i, de fet, estava encaminada a

iar

en les respostes posteriors; si preguntem directament allò que ens interessa, sense fer

preguntes prèvies i reduint l questa a dues o tres qüestions, les persones enquestades

poden detec enquesta i respondre allò que creuen que

s que pensen realment, en aquest cas, sobre la

contaminació per metalls pesants dels aliments. Tot i això, en analitzar els resultats,

curiosament vaig detectar que el consum de carn setmanal estava molt per damunt del

consum de peix.

0 10 20 30 40 50 60 70 80

mai

1-2 cops per setmana

3-4 cops per setmana

5-6 cops per setmana

cada dia

Ous i làctics Peix Carn

60

Un cop analitzat el coneixement general sobre contaminació per metalls pesants em vaig

centrar en els peixos i el mercuri.

Creus que els peixos estan sotmesos a contaminació per mercuri?

El 96% de les persones enquestades va respondre afirmativament a aquesta pregunta.

Les possibles respostes a aquesta pregunta eren: el salmó, la tonyina, les sardines, els

crustacis, que no ho sabies o que creies que els peixos no estaven contaminats per

mercuri. En general el 55% de les persones enquestades va respondre correctament que

era la tonyina. La tonyina és un peix blau gran i és un gran predador dins de la xarxa

tròfica, on ocupa un dels nivells superiors de la cadena alimentària. Aquesta

característica seva fa que ingereixi més contaminants que el peix blau petit del qual

96%

4%

si

no

7%

54%

4%

9%

25%

1% Salmó

Tonyina

Sardines

Crustacis

NS/NC

No crec que els aliments estiguin contaminats per metalls pesats

61

van ser seleccionades com a peix més contaminat per només un 5% dels participants.

Les sardines són un dels peixos blaus que proporcionalment contenen menys metil

mercuri i més Omega-3. Una quarta part dels enquestats va seleccionar el salmó; aquest

és un peix molt ric en àcids grassos essencials Omega-3, que ocupa nivells en la xarxa

tròfica inferiors a la tonyina i per tant, acumula menys mercuri durant la seva vida.

Gairebé el 10% de les persones enquestades ha seleccionat els crustacis. Aquest grup

pot haver estat influenciat per la idea que alguns crustacis, com per exemple els

musclos, depuren les aigües, é

i acumular els contaminats en els seus teixits. La veritat és que rarament acumulen

trobar dissolt lliure dins de

associat a les algues encarregades de metilar-lo o als peixos que les consumeixen. La

resta de persones ha respost que no sabien quin era el peix més contaminat o que creien

que no estaven contaminats.

Creus que aquesta contaminació pot arribar a afectar la nostra salut?

El 95 % de les persones enquestades va respondre afirmativament a aquesta pregunta,

que correspon gairebé al mateix tant per cent que havia afirmat anteriorment que creia

que els peixos estaven contaminats per mercuri i,

i la presència del mercuri en aquests aliments.

95%

4% 1% si

no

No crec que els aliments estiguin contaminats per metalls pesats

62

Has sentit a parlar algun cop del desastre mediambiental de Txernòbil, del de

Minamata o del de Fukushima?

En general, tothom ha sentit a parlar dels tant malauradament famosos desastres

nuclears de fa gairebé 30 anys de Txernòbil (Ucraïna, en aquelles temps Unió

Soviètica), i del recent accident de Fukushima (Japó). En canvi, del desastre

mediambiental de Minamata durant els

de mercuri en una petita badia del Japó, poca gent en té coneixement, potser perquè no

fer tanta difusió, ja que la causa principal va ser una negligència de la fàbrica

que, guiada pel seu anhel de lucre econòmic, va menysprear el medi ambient, o perquè

els efectes adversos més evidents es van concentrar en aquella poc coneguda població

del Japó. Mentre els desastres nuclears eren coneguts per més del 90% de les persones

enquestades, només 20 havia sentit a parlar alguna vegada del

desastre de Minamata.

0 20 40 60 80 100 120

si

no

si

no

si

no

Txer

nò

bil

Min

amat

a Fu

kush

ima

63

CONCLUSIONS

de la bibliografia existent sobre la presència del

mercuri al medi ambient i com, de totes les espècies químiques del mercuri, el metil

mercuri és la forma més tòxica que, un cop metilada robiota

tròfiques fins

Barcelona, Badalona i Mataró, que no estan en contacte directe amb una font emissora

de mercuri, totes presenten, en menor o major mesura, mercuri en el seu organisme.

Malauradament, no he pogut demostrar que els nivells de mercuri vagin relacionats

directament amb la quantitat i espècies de peix consumides, tal com descriuen els

articles consultats. Possiblement la raó és que la mostra és petita per la dificultat que

comporta treballar amb mostres biològiques.

contaminan no estem en contacte directe amb ells. Els resultats

obtinguts confirmen que el metil mercuri té la capacitat de travessar la placenta i

acumular-se en els fetus durant la gestació, ja que els nivells de mercuri presents en els

nadons eren proporcionals a les concentracions de mercuri en les seves mares. No he

pogut demostrar si aquest pas de mercuri de mares a fills és un mecanisme matern per

eliminar i depurar del seu corrent sanguini el metil mercuri, però crec que si

es recollissin cabells materns abans, durant i mesos

després de la gestació, sempre que el consum de peix no variés, es podrien comparar les

concentracions de mercuri matern durant aquestes tres etapes i observar si hi ha

diferències significatives que es puguin atribuir a aquesta transferència mare-fill.

La dieta mediterrània, a diferència, per exemple, de la dieta oriental, no és caracteritza

per un alt consum de peix i, en preguntar per aquest consum al centenar de persones que

sobre contaminació, només dues persones van afirmar un

consum diari de peix. La població catalana enquestada és conscient del risc que suposa

el consum de certes espècies de peix i, en els qüestionaris de freqüència alimentària

durant la gestació realitzades a les dones destacava una lleugera disminució en el

espècies Atès els be cids

64

dieta rica en àcids grassos Omega-3 i baixa en mercuri, tot evitant aquells peixos que en

tenen nivells més alts, per tal que les dones gestants estiguin ben informades i puguin

escollir una dieta el més beneficiosa possible per al correcte desenvolupament dels seus

fills. També seri

la crema de carbó com de mercuri a la cadena

alimentària marina, i posteriorment al nostre organisme.

Finalment, pel fet que el treball es bas

nadons i les seves mares per quantificar el mercuri present en ambós, en aquest procés

he pogut comprovar que la Llei de Protecció de Dades té una gran presència dins el

treball de la societat científica actual, que garanteix la correcta utilització de mostres

biològiques humanes que contenen informació genètica. Aquest procés ha comportat

molts entrebancs al llarg del treball

dificultats burocràtiques que trobem quan es vol realitzar un estudi a partir de mostres

biològiques humanes, encara que de fet sigui per vetllar per la seguretat i la privacitat de

la població.

65

LLIBRES

AVERY, Gordon B; FLETCHER, Mary Ann. Neonatología: fisiopatología y manejo

del recién nacido. Ed. Médica Panamericana, 2001.

CREASY, Robert K; RESNIK, Robert; IAMS, Jay D.; LOCKWOOD, Charles J;

MOORE, Thomas; GREENE, Michael F. Resnik's Maternal-Fetal Medicine: Principles

and Practice. Elsevier, 7th Edition

GOLDMAN, Lee; SCHAFER, Andrew I. Goldman-Cecil Medicine. Cap.Chronic

Poisoning. Elsevier, 24th Edition

MARX, John; HOCKBERGER, Robert; WALLS, Ron. Rosen's Emergency Medicine -

Concepts and Clinical Practice. Cap.157, Heavy Metals. Elsevier, 8th Edition.

Nelson Textbook of Pediatrics. Cap. 701, Heavy Metal Intoxication. Elsevier, 19th

Edition

ARTICLES

BASU, Niladri; TUTINO, Rebecca; ZHANG, Zhenzhen, et al. Mercury levels in

pregnant women, children, and seafood from Mexico City. Environmental Research,

135:63-9; 2014

CHOI, Anna L; GRANDJEAN, Philippe. Methylmercury exposure and health effects in

humans. Environmental Chemistry, 5:112 120; 2008.

CLARKSON, Thomas W. The three modern faces of mercury. Environ Health

Perspectives, Volume 110, supplement 1; 2002.

66

CLARKSON, Thomas W; VYAS, Jayesh B; BALLATORI, Nazzareno. Mechanisms of

mercury disposition in the body. American Journal of Industrial Medicine, 50:757-64;

2007.

DÍEZ, Sergi; MONTUORI, Paolo; PAGANO,Adele; SARNACCHIARO, Pasquale;

BAYONA, Josep M.; TRIASSI, Maria. Hair mercury levels in an urban population

from southern Italy: Fish consumption as a determinant of exposure. Environment

International 34:162-167; 2008.

DÍEZ, Sergi; ESBRÍ, Josep M.; TOBIAS, Aurelio;HIGUERAS, Pablo; MARTÍNEZ-

CORONADO, Alba. Determinants of exposure to mercury in hair from inhabitants of

the largest mercury mine in the world. Chemosphere 84:571-7; 2011

DÍEZ, Sergi; DELGADO, Sandra; AGUILERA, Inmaculada, et al. Prenatal and early

childhood exposure to mercury and methylmercury in Spain, a high-fish-consumer

country. Archives of Environmental Contamination and Toxicology, 56:615-22; 2009

DÍEZ, Sergi; MONTUORI, Paolo; QUEROL, Xavier; BAYONA Josep M. Total

mercury in the hair of children by combustion atomic absorption spectrometry (Comb-

AAS). Journal of Analytical Toxicology, Vol.3; 2007.

DÍEZ, Sergi. Human health effects of methylmercury exposure. Reviews of

Environmental Contamination and Toxicology, 198:111-32; 2008.

ESKENAZI B, YOUNG JG, et al. Association between in utero organophosphate

pesticide exposure and abnormal reflexes in neonates. Neurotoxicology, 26:199-209;

2005.

EFSA Panel on Contaminants in the Food Chain (CONTAM); Scientific Opinion on the

risk for public health related to the presence of mercury and methylmercury in food.

EFSA Journal, 10:2985; 2012.

FITZGERALD WF, et al. The case for atmospheric mercury contamination in remote

areas. Environ Sci Technol 32:1-7, 1998.

HARKEY,M.R. Anatomy and physiology of hair.Forensic Science. Int, 63-9-18;1993

67

Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y

Nutrición (AESAN) en la relación a los niveles de mercurio establecidos para los

productos de la pesca. Revista del comité científico Nº 13: 29-35; 2010.

JURADO MONTORO, C. Análisis de drogas de abuso en muestras de pelo.

Diagnóstico del consumo crónico. Trsatornos aditivos, Vol 9, Nº 3; 2007

MAHAFFEY, Kathryn R; SUNDERLAND, Elsie M; CHAN, Hing Man, et al.

Balancing the benefits of n-3 polyunsaturated fatty acids and the risks of methylmercury

exposure from fish consumption. Nutrition Reviews, 69: 493 508; 2011.

MANES MARZANO, Ángela Beatriz. El pelo como elemento diagnòstico en

toxicologia forense. Revista digital, Vol. 11 Nº6.

MYERS, Gary J; DAVIDSON, Philip W; COX, Christopher, et al. Prenatal

methylmercury exposure from ocean fish consumption in the Seychelles child

development study. Lancet., 361:1686-92, 2003.

MYLLYNEN, P. et al. Human placenta: a human organ for developmental toxicology

research and biomonitoring. Placenta 26(5):361-71; 2005.

SELIN NE. Global Biogeochemical Cycling of Mercury: A Review. Annual Review of

Environment and Resources. 43-63, 2009.

SCHOEMAN, Katherine; BEND John R; HILL, Julie; NASH Kelly; KOREN, Gideon.

Defining a lowest observable adverse effect hair concentrations of mercury for

neurodevelopmental effects of prenatal methylmercury exposure through maternal fish

consumption: a systematic review. Therapeutic Drug Monitoring, 31:670-82; 2009.

68

PÀGINES WEB

United States Environmental Protection Agency (EPA)

http://www.epa.gov/mercury

Proyecto INMA. Infancia y medio ambiente

http://www.proyectoinma.org/presentacion-inma/noticies_ca/107/inma-primers-

resultats-sobre-exposicio-prenatal-al-mercuri

Physicians for social responsibility (PSR).

http://www.psr.org/chapters/oregon/assets/pdfs/mercury-neurodevelopment.pdf

National Scientif Early exposure to toxic

http://developingchild.harvard.edu/science/national-scientific-council-on-the-

developing-child/

The American College of Obstetricians and Gynecologists (ACOG). Committee

Opinion, Nº 75; 2013

http://www.acog.org/About_ACOG/News_Room/News_Releases/2013/Environ

mental_Chemicals_Harm_Reproductive_Health

Curso de Estadística. Jaume Llopis Pérez. LA ESTADÍSTICA: UNA ORQUESTA HECHA INSTRUMENTO

https://estadisticaorquestainstrumento.wordpress.com/2013/09/17/tema-2-estadistica-descriptiva-2/

69

GLOSSARI

Absorció sistèmica: Funció pròpia dels organismes vius que consisteix en la penetració

en el medi intern de substàncies provinents del medi extern.

Acetaldehid: Conegut també com etanal, és un compost orgànic amb dos àtoms de

carboni i un grup aldehid (- per obtenir plàstics, pintures, laques, en la

indústria del cautxú, del paper i del cuir. També es fa servir com conservant en carns i

altres productes alimentaris.

Alquímia:

una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien

les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la

recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or.

Amines aromàtiques heterocícliques: Compostos químics que contenen, com a

s), i un grup amina (amb

nitrogen), que poden ser cancerígens, com per exemple, les creades per la cocció de la

carn a altes temperatures.

Antisèptic: Substància química que inhibeix la proliferació de microorganismes i

n'impedeix l'acció patògena, sense perjudicar sensiblement els organismes superiors.

Atàxia: Dificultat en la marxa per deficiència de la coordinació motora.

Barrera hematoencefàlica: sistema cel·lular especialitzat present al cervell que separa

la sang sistèmica circulant del fluid extracel·lular cerebral en el sistema nerviós central

(SNC), presentant una permeabilitat selectiva, que permet el pas dels nutrients

.

Bioacumulació: és el procés d'acumulació de substàncies químiques dins dels

organismes vius, de forma que aquests arriben a concentracions més elevades que les

concentracions en el medi ambient o en els aliments.

Bilis: Líquid clar, groguenc, amargant, produït per les cèl·lules hepàtiques al fetge i

concentrat a la vesícula biliar, que és

70

Biomagnificació: és el increment de la concentració química d'una substància que

ocorre a través de la cadena alimentària com a conseqüència de que no es pot degradar

per processos del medi ambient i perquè té una taxa baixa o inexistent d eliminació de

la mateixa, sovint deguda a la seva insolubilitat en l'aigua.

Bronquiolitis necrotitzant: Inflamació dels bronquíols que provoca la seva destrucció.

Càncer de tiroides: Formació d'un teixit anormal, de caràcter tumoral maligne, que

afecta a la glàndula situada a cada costat de la tràquea, la secreció de la qual té

importància en la creixença i en el metabolisme.

Cèl·lules glials: Cèl·lules que constitueixen el suport del sistema nerviós central.

Cisteïna: Àcid 2-amino-3-mercaptopropiònic; simbolitzat per Cys, és un dels

aminoàcids essencials. És fàcilment oxidat i dóna un compost disulfurat, la cistina.

Sovint és present a l'orina.

Cordó umbilical: Òrgan llarg i flexible que s'estén de la placenta al melic del fetus i

conté la vena i les artèries umbilicals.

Col·lapse cardiovascular: Alteració de la funció cardíaca que impedeix mantenir la

provocant una fallada de tots els òrgans.

Crisis epilèptica: Síndrome clínica c transitoris,

amb pèrdua de consciència o sense, que s'esdevenen en forma de crisis, amb tendència a

la repetició.

Demència: Síndrome adquirida definida pel deteriorament i la pèrdua de funcions

intel·lectives que determina la desadaptació social de l'individu.

Dermis: Capa inferior i més desenvolupada de la pell, de la qual obtenen el nodriment

Difusió passiva: través de les membranes, en sentit del gradient

de concentració.

Edema pulmonar: Acumulació de líquids als alvèols que dificulta el intercanvi gasós.

Epidermis: Capa exterior de la pell, situada damunt de la dermis.

71

Espectrometria : És una tècnica que permet determinar la

concent

absorbida per un element químic vaporitzat, al excitar els seus electrons, característica

de cada element.

Gastroenteritis corrosiva: Inflamació de la mucosa gàstrica i intestinal, per efecte

Gingivostomatitis: Inflamació de la mucosa oral.

Glàndules suprarenals: Glàndules situades a la part superior dels ronyons, que tenen

funcions hormonals, regulant les funcions vitals.

Hidrocarburs aromàtics policíclics: Són un tipus de compostos orgànics caracteritzats

per la presència de diversos anells aromàtics, que es formen durant la combustió

incompleta del carbó, el petroli i la gasolina, les escombraries i altres substàncies

orgàniques com el tabac o la carn preparada a la brasa.

Latència: Període

malaltia.

Metionina: Aminoàcid proteic essencial de caràcter sulfurós, precursor de la cisteïna.

És un aminoàcid essencial en la nutrició dels mamífers, perquè no el sintetitzen.

Nitrosamines: Cadascuna d'aquelles substàncies que contenen el radical -N-N=O, com

a resultat de la reacció entre l'àcid nitrós i les amines secundàries. En la indústria

alimentària sovint es produeixen en reaccionar els nitrits amb les amines presents en els

ha determinat que tenen propietats cancerígenes.

Oligoelement: Element químic que es troba en els éssers vius en proporcions ínfimes,

però que és indispensable per a les funcions vitals.

Paràlisi cerebral congènita: Conjunt de síndromes neurològiques, de causa diversa,

que apareixen en el moment del naixement, caracteritzades per paràlisis espàstiques

d'ambdues extremitats superiors o inferiors, rigidesa, moviments descontrolats, peu de

pinya, debilitat mental o estats epilèptics.

Parestèsies: Anomalia de la percepció de les sensacions sense que hi hagi un estímul

previ, caracteritzada per la sensació de pessigolleig o formigueig.

72

Pneumonitis intersticial: Inflamació dels pulmons a nivell alveolar que provoquen

Pinocitosi: Procés biològic que permet a determinades cèl·lules o organismes

unicel·lulars de nodrir-se mitjançant la incorporació de líquids orgànics, formant unes

vesícules, anomenades endosomes.

Queratina: Substància proteica no soluble en aigua, fibrosa i de funció estructural amb

la capacitat de endurir extremadament Al ésser humà la

trobem a la epidermis, les ungles o al cabell.

Sífilis: Malaltia infecciosa, causada pel bacteri Treponema pallidum, transmesa per

contacte sexual, que produeix lesions cutànies i viscerals.

Sistema endocrí: Sistema format per les glàndules i altres estructures que elaboren

hormones i les aporten a la sang.

Sistema límbic: Conjunt neuronal situat al cervell, que intervé en la recepció de les

sensacions olfactives, en el sistema nerviós autònom i en l'endocrí i en la modulació de

les reaccions afectives de la conducta.

Talidomida: Fàrmac teratogènic (que provoca malformacions congènites), que va ser

receptat entre els anys 1956 i 1963 com a sedant i com a calmant de les nàusees durant

els tres primers mesos de l'embaràs, que provoca, sobretot, amèlia (absència

i focomèlia (mans i peus que neixen directament del tronc).

Teratogènic: Que produeix monstruositats o defectes físics en el fetus.

Toxicocinètica: Conjunt de fenòmens que experimenta un tòxic des de la seva entrada a

un organisme fins a la seva eliminació.

Toxicologia: Ciència que tracta dels efectes, els antídots i el reconeixement de les

metzines (substància que, nimal, dóna la mort o produeix

malaltia) i els verins.

Transport actiu: Consisteix en el transport de substàncies en contra de gradient i per

fer aquest transport es requereix energia.

73

ANNEXOS

Annex I

74

Annex II

75

Annex III

76

Annex IV

77

78

79

80

Annex V

81

30 de septiembre de 2015

Asunto: Dr. Díez / Act. sin financiación Expresa - Trabajo estudiante bachillerato 2015 / Envio informe de evaluación +

comentario

Estimado Dr. Díez,

Contactamos con usted en relación a la evaluación actividad sin financiación expresa trabajo de estudiante de

bachillerato 2015 de título "Acumulación de Hg en cabello: relación madre-hijo", cuyo Investigador responsable es

usted, Dr. D. Sergi Díez Salvador, adscrito al Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua IDAEA

(Barcelona), para informarle de que, una vez revisada la documentación aportada y dada la premura con la que se

requería la solicitud de evaluación del mismo por parte de este subcomité, se ha acordado emitir el informe

favorable del referido proyecto.

Agradeciéndole su colaboración, reciba un afectuoso saludo.

Subcomité de Bioética CSIC

82

Annex VI

s grassos Omenga-3 essencials15 (àcid eicosapentaenòic i

docosahexaenòic) i de mercuri16 en determinats peixos:

Espècie EPA + DHA (mil·ligrams/100g de peix) Hg (mil·ligrams/ 1kg de peix)

Abadejo 260 0.02 0.06

Bacallà 240 0.06 0.11

Cloïssa 240 0.01 0.06

Cranc 36 0.06 0.26

Cranc de riu 380 0.03

Gamba 390 0.03 0.04

Llagosta 360 0.10 0.28

Llenguado 15 0.092

Llobarro 490 0.14 0.22

Lluç de riu (Luci) 140 0,31

Muscle 350 0.03 0.08

Ostres 350 0.01 0.07

Peix arrebossat 310 0.135

Peix espassa 580 0.98 1.03

Peix gat 280 0.16

Perca 300 0.09 0.11

Salmó 1,590 0.04 0.13

Sardines 980 0.02 0.03

Tauró 220 0.75 0.99

Tonyina 630 0.24 0.48

Truita 580 0.14 0.15

Verat 1,790 0.09 0.220

Vieires 270 0.05

15 Mahaffey KR. Fish and shellfish as dietary sources of methylmercury and the omega-3 fatty acids, eicosahexaenoic acid and docosahexaenoic acid: risks and benefits. Environ Res. 2004; 95:414 428. 16 Sunderland EM. Mercury exposure from domestic and imported estuarine and marine fish in the U.S. seafood market. Environ Health Perspect. 2007; 115:235 242.

83

Annex VII

Concentracions de mercuri (µg/g) en cabell de diferents poblacions exposades a nivell mundial17.

17 DÍEZ, Sergi; ESBRÍ, Josep M.; TOBIAS, Aurelio;HIGUERAS, Pablo; MARTÍNEZ-CORONADO, Alba. Determinants of exposure to mercury in hair from inhabitants of the largest mercury mine in the world. Chemosphere 84:571-7; 2011

84

Annex VIII

85