NECROLÒGIQUESSaNChO dE ávILaMagdalena Martínez albero, de 87 anys, a les 9.25 hores. José Luis González Pérez, de 62 anys, a les 9.50 h. Joan Carles Gascón Colomer, de 50 anys, a les 10.05 h. Ramon Pujol Borràs, de 83 anys, a les 10.30 h. Rosario Conesa Gómez, de 100 anys, a les 11.25 h. Rosa Maria López Torrero, de 53 anys, a les 12.30 h. Jordi Gregori Ortiz, de 56 anys, a les 15.15 h. Pedro Paunero de heredia, de 84 anys, a les 15.30 h. María Gregori villar, de 82 anys, a les 16.00 h. José Fernández Pasin, de 90 anys, a les 16.10 hores.

COLLSEROLaIgnacio Castillo Sánchez, de 81 anys, a les 11.15 h. Manuel Gallardo Martínez, de 82 anys, a les 12.15 h.

LES CORTSMaría Boix villamur, de 88 anys, a les 9.00 hores. Al-berto Cárceles Rissech, de 69 anys, a les 9.15 h. Conxita Serret Mateu, de 80 anys, a les 9.45 h. Xavier Casamitjana Carreras, de 66 anys, a les 10.00 h. Dolors Torra Ramón, de 91 anys, a les 10.30 h. Iago Blasco Romero, de 41 anys, a les 11.00 h. Manel Pu-erto Lacarra, de 76 anys, a les 11.30 h. Carmen va-

lero Ruiz, de 84 anys, a les 12.00 h. José Milicua Illarramendi, de 92 anys, a les 13.00 h. Pepita Pur-sals veguillas, de 86 anys, a les 15.00 h. Saturnino Martínez García, de 91 anys, a les 15.45 h. Josep Mª valero heredia, de 58 anys, a les 16.15 hores.

SaNT GERvaSIMª Agustina Sastre Pla, de 83 anys, a les 11.45 h. Montserrat Comas Millan, de 88 anys, a les 13.00 h. Mª Teresa Pérez-Portabella, 96 anys, 15.30 h.

Serveis Funeraris de Barcelona: 902.076.902.

DIVENDRES42 24 DE MAIG DEL 2013

Són 17 i a l’aula n’hi ha 12, però van arribant, tots de negre rigorós. Són futurs arquitectes. Són el futur.

El seu present, de moment, el ve·uen «gris fosc tirant a negre» i, so·bretot, l’entreveuen fora d’Espa·nya. «Tenim clar que ens en hau·rem d’anar», diu la Judith. «Jo no ho...», comença la Laura, que aquest estiu s’ha apuntat a un curs de dis·seny de sabates. Els altres la miren amb cara d’afartament discursiu: la mobilitat exterior ja cansa. La cita és a les 8.30 hores a l’ETSAB, la que és i ha estat l’escola que ha fet de Barcelona una ciutat de referència mundial. A les 8.30, la Carla, 19 anys i mol·tes coses apreses sobre retallades en dos anys d’universitat, espera amb uns papers a la mà. L’assigna·tura d’Urbanística i Ordenació del Territori 2, de segon curs i amb l’ar·quitecte álex Giménez com a pro·fessor, els traurà al carrer en forma de reivindicació. En una hora crearan una instal·lació amb un nombre: 35.075.061 que, aclareix la Carla, és la suma d’euros que «la Generalitat no ha transferit a la UPC el curs 2011·2012». ¿Com van arribar a aques·ta xifra? ¿A aquesta reivindicació?

El futur de l’arquitectura parla

Expliquen que van sortir al carrer i que van començar a fer·se pre·guntes sobre el que veien. álex Gi-ménez ho aclareix: «Vam anar al Besòs i ens vam topar amb el solar del campus de Llevant, de la UPC, i ens vam preguntar: ¿Quant ens cos·ta? Això no apareix especificat en els pressupostos de la universitat, però vam trobar altres informaci·ons: que el preu de les matrícules s’ha incrementat un 50% durant la crisi, que s’ha reduït el personal

amb retallades i acomiadaments i que han abaixat les beques». ¿I els 35 milions? Afegeix Giménez: «És el volum de les retallades. Sembla que per a la UPC pesa més el patri·moni material que l’intel·lectual». Els 17 van decidir fer «una acció, tots junts, per «exposar una cosa que ens afecta a tots», diu el Quim, un altre alumne. Aquesta generació que es va fer adolescent en plena crisi és diferent

de qualsevol altra generació demo·cràtica: aquesta surt al carrer, s’ha forjat en assemblees, protestes, tan·cades i parla d’«accions». Entra una alumna, en la seva samarreta s’hi llegeix «RIP. Lleure educatiu i soci·ocultural». El Carlos pren la parau·la: «Entenem que s’han de fer reta·llades, però l’educació és el més im·portant. Ara que no es pot fer res com a mínim podem formar·nos». Vuit dels alumnes agafen els vuit números. Altres ho documen·ten en vídeo, en foto, ho llancen a la xarxa: ben aviat sortiran a la Diago·nal. Primer va el 3. El van construir amb la maqueta d’una antiga bòbi·la d’Igualada, amb la d’un hotel de Banyoles, amb la d’un amic. La catedràtica Maria Rubert, que ha entrat sigil·losament i ha estat escoltant els alumnes, fa una rei·vindicació: «Tenim un problema de patrimoni material. Aquest és el moment de posar contingut a les coses, de repartir, fragmentar, des·muntar selectivament, d’omplir. Nosaltres entenem d’edificis i de ciutat, en un moment de reinven·ció com aquest haurien de pregun·tar·nos a nosaltres». álex Giménez afegeix: «¿Què ens traurà de la cri·si: els totxos o els cervells?». Nombre a nombre formen a la gespa al davant de l’ETSAB. Els con·ductors pregunten què és aques·ta xifra tan llarga. «Les retallades», responen els nois mentre aguan·ten. Algú xiula com si hagués gua·nyat el Barça; animant·los. Són el futur. H

«Tenim un problema de patrimoni material», revindica Maria Rubert

CATALINA

Gayà

cgaya@elperiodico.com

ANNA bRuGuéS

33 Els estudiants de l’ETSAb es manfesten davant l’edifici de l’escola, ahir.

dE CaRRERA PEu

DIUMENGE44 19 DE MAIG DEL 2013Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelonaLa capital catalana revaloritza la seva marca LLL

bcn emergeix com a capital del nou disseny gràfic

CRISTINA SAVALLBARCELONA

El nou disseny gràfic barce-loní no tan sols subsisteix en època de crisi sinó que aconsegueix travessar fron-

teres i competir en el mercat inter-nacional. Una desena de petits estu-dis impulsats per joves talents treba-llen per a marques internacionals. La preparació acadèmica dels crea-tius formats en escoles de disseny com Elisava i Eina, la facilitat per ex-pressar-se en anglès i el domini d’in-ternet porten el sector a viure un moment dolç, almenys per a les ge-neracions hereves de Mariscal i de Peret. A diferència del disseny industri-al, la il·lustració gràfica no demana elevades inversi-ons. «El més im-portant és una bona idea, un lla-pis, una taula i un ordinador», con-sidera Ferran Mit-jans, soci, junta-ment amb Oriol Armengou, de To-ormix, estudi cre-atiu especialitzat en disseny i crea-ció de marques. «Som uns dino-saures», ironit-zen, pels 13 anys de vida de l’em-presa. «Vam néixer amb la intenció d’obrir camins a l’estranger», afirma Armengou. El seu abans i després a Barcelona va venir amb el cartell del Grec de l’any 2002. «Hi ha gent que encara se’n recorda d’aquells marci-anets amb cara de dimoni», esmenta Mitjans. Des d’aleshores han creuat unes quantes vegades l’Atlàntic. Del seu estudi n’ha sorgit la imatge grà-fica de Jaleo i China Poblano, els res-taurants que regenta el xef José An-drés a Las Vegas. Gerard Marin, dissenyador que treballa a Toormix, assegura que el sector està en forma: «Barcelona no té res a envejar a altres cims del dis-

seny. De feina no en falta». Tot i ai-xí, Mitjans matisa que molts clients s’emparen en la crisi per regatejar pressupostos. Però al seu torn, la in-estabilitat econòmica, segons Ar-mengou, beneficia els dissenyadors gràfics. «Les empreses necessiten ser més visibles», afegeix. Marta Cerdà (Barcelona, 1980) és una de les joves dissenyadores amb més renom internacional. Un dia va decidir anar-se’n a Nova York a ense-nyar els seus treballs a editorials, a di-aris i a agències de publicitat. «Vaig trucar a la porta de Fortune (influ-ent revista de negocis), els vaig ense-nyar el meu book i l’endemà mateix em van trucar oferint-me una porta-da. Allà no tenen prejudicis, són més receptius a veure coses noves», ex-

plica Cerdà, que continua vivint la major part de l’any a Barcelona des d’on ha treba-llat per a Ray Ban, Coca-Cola, grups com Dave Mat-hews Band i MF Doom, i editori-als i diaris. Entre ells, Penguin, The Guardian i The Ob-server.

L’ABSÈNCIA / Óscar Guayabero, teòric del disseny i co-

missari d’exposicions clau en aquest camp, destaca que la falta d’indús-tria a Catalunya ha portat a fer que València, seu de potents fires, sigui avui més important que Barcelona en disseny industrial, sobretot de mobiliari. «Per això hem de potenci-ar que Barcelona sigui, almenys, el campus universitari del disseny al sud d’Europa». Segons ell, el disseny gràfic és diferent. «És més fàcil que els jo-ves puguin muntar un estudi, tot i que molts han hagut de marxar fora», creu Guayabero, per a qui a Barcelona estan passant coses molt interessants en el sector topogràfic,

Joves talents s’obren camí en el competitiu mercat mundial

Firmes com Coca-Cola i Nike fitxen estudis barcelonins

VASAVA 3 Diversos dissenyadors en acció, al polivalent estudi de l’empresa al carrer de Calàbria.

BROSMIND 3 Els germans Juan i Alejandro Mingarro, al seu taller creatiu ubicat al carrer d’Aribau.

TOORMIX 3 Ferran Mitjans, Oriol Armengou i Gerard Marin, al cèntric pis on treballen al carrer del Bruc.

ANNA BRUGUES

El nou ambulatori, de més de 4.000 metres quadrats, obre a la Via Augusta per reemplaçar el petit centre de Bonaplata i agrupar serveis abans repartits dins i fora del districte

luis benavidesBARCELONA

Molt més espaiós, lluminós i, en defi·nitiva, confortable. Dilluns passat, 15 d’abril, va obrir les portes el nou CAP

Sarrià, situat al número 366 de la Via Augusta. Amb una superfície total pròxima als 4.400 metres qua·dros, repartits en quatre plantes, les modernes instal·lacions del nou ambulatori donaran un millor ser·vei a unes 48.000 persones i oferei·xen unes infraestructures millors als professionals que hi treballen. «En números rodons, l’edifici del carrer de Bonaplata, on hem estat 10 anys, equivaldria a una de les quatre plantes del nou CAP», expli·ca Joan Maria Aranalde, director ge·rent de l’EAP Sarrià Vallvidrera Les Planes.

sarrià canvia el CaP per un de més gran i de disseny

llogar la porteria de l’edifici, i des·prés uns baixos al carrer del Doctor Roux, on encara tenim un servei d’odontologia que funciona bé», re·corda el director.

seRveis aGRuPaTs / Les noves instal·lacions fan possible, segons el regi·dor de Sarrià·Sant Gervasi, Joan Puigdollers, «el desplegament cor·recte de tota la cartera de serveis» ja oferts a l’antic edifici del carrer de Bonaplata: medicina de família, in·fermeria, treball social, pediatria i odontologia. Així mateix, Puigdo·llers destaca la «potència» d’un «es·pai sanitari de primer nivell» que ara agrupa els centres de salut men·tal d’adults (CSMA) i infantil i juve·nil (CSMIJ), i un hospital de dia per a adolescents amb 25 places, fins al moment dividits en quatre edificis diferents dins i fora de Sarrià·Sant Gervasi.

Pràcticament tot fa olor d’estre·na i de disseny al nou CAP. «Enca·ra que hem aprofitat el mobiliari i l’instrumental de Bonaplata, no tan sols hi hem guanyat en espai», explica Aranalde, en referència al nou equip informàtic i a les buta·ques odontològiques, encara cober·tes amb plàstic protector. «Abans, tres doctors havien de compartir or·dinador i despatx», afegeix el també metge de família.

MaTeiX PeRsOnal / L’equip mèdic del CAP no ha variat: 21 metges de famí·lia, quatre pediatres, 15 infermeres i una assistent social. Aquest perso·nal dóna servei a les àrees de salut barcelonines denominades 5·C i 5·D, amb 27.600 i 18.400 ciutadans respectivament, fins ara atesos al CAP Bonaplata. «L’antic centre s’ha·via quedat petit feia molt de temps. Tant que per créixer vam haver de

33 Façana del nou ambulatori de la Via Augusta, 366, que substitueix el que hi havia al carrer de Bonaplata.

ANNA BRUGUÉS

PASSEIG DELA BONANOVA

VIAAUGUSTA

RONDADE DALT

33 Una de les sales d’espera del nou CAP Sarrià.

ANNA BRUGUÉS

48 Connexió a internet: http://www.elperiodico.catDIMECRES

24 D’ABRIL DEL 2013

5. Sarrià-St.GervasiDIStRICtES

situarla más cerca de la Rambla». Su lugar fue ocupado por la Escola Bressol Municipal Cobi (Àlaba, 37), inaugurada en octubre de 2011. «Hemos pedido un acceso direc-to desde la guardería a los juegos infantiles del parque porque será un nuevo espacio que podremos aprovechar y será mucho más se-guro a la hora de recoger a los más pequeños», explica Maria Roca, di-rectora de la guardería municipal que compartirá el nuevo espacio con el Institut Icària (Doctor True-ta, 81), otro centro educativo situa-do en la misma manzana. En este sentido, el parque estará abierto al vecindario pero dispondrá de unas vallas para mayor seguridad de los niños y jóvenes. «Cuando llegué al barrio no ha-bía equipamientos porque estaba pensado únicamente para los atle-tas olímpicos. Con el tiempo han ido abriendo escuelas porque vi-nieron muchas parejas jóvenes y, 20 años después, es necesario rei-vindicar otro tipo de equipamien-tos como un espacio para la gente mayor», dice Dalmau, vecino del barrio desde 1989. H

MÚSICA 3 El Casino de l’Aliança del Poblenou (Rambla del Po-blenou, 42) acogerá el próximo miércoles 29 de mayo (19.00 ho-ras) la Tercera Trobada de Co-rals de Gent Gran del Distrito de Sant Martí. En este encuentro es-tá prevista la participación de las corales Parc-Sandaru, Joan Casa-nelles, Can Saladrigas, Paraguai-Perú y Sant Martí. Este distrito es uno de los de mayor tradición co-ral de Barcelona.

Tercer encuentro de corales en el Casino del Poblenou

ENTIDADES 3 La Associaciació d’Amics del Ferrocarril ha estre-nado nueva sede (Doctor Trueta, 183. Local A), en el Poblenou. La entidad, que se fundó en 1944, inició sus actividades en un local del Col·legi d’Enginyers y poste-riormente, en 1960, se trasladó a la calle de Escudillers y a la esta-ción de França. La asociación es una entidad no lucrativa decla-rada de utilidad pública.

Nueva sede de la Associació d’Amics del Ferrocarril

SOLIDARIDAD 3 El Centre Sant Martí, que da comida a más de 500 personas en situación de po-breza y riesgo de exclusión so-cial, inauguró el pasado lunes un local destinado al Plan de Ayuda Alimentaria en la avenida Ferro-carrils, 17, de Sant Adrià. La enti-dad realiza esta labor desde 1994 en colaboración con el Banc dels Aliments, el Ministerio de Medio Ambiente y la UE.

Estreno de un local para repartir comida a los necesitados

OCIO 3 La Coordinadora d’Entitats de La Verneda-Sant Martí organiza los próximos 10, 11 y 12 de mayo la fiesta de la pri-mavera PrimaVERN con actos en el parque de Sant Martí y en la Rambleta Centre Cívic. Entre las actividades destacan una clase de hip-hop, una campeonato fe-menino de ajedrez y un merca-do de intercambio, Más informa-ción en www.evern.org.

Entidades de La Verneda celebran su fiesta de la primavera

J La futura zona de juegos vallada al lado de la Escola Bressol Municipal Cobi supone una importante mejora para la calidad de vida de los vecinos y, sobre todo, los más pequeños. Sin embargo, la gran oportunidad para la entidad vecinal es el huerto, dirigido exclusivamente a los vecinos y autogestionado por ellos, pues buscará poner el acento en el encuentro de las diferentes generaciones.

J La asociación de vecinos que preside Jordi Giró ha encargado un proyecto de huerto urbano a Aritz Ilundain, técnico especialista en jardinería y miembro de la entidad vecinal desde el 2003. «El objetivo principal es poner a disposición del vecindario un espacio dentro de la ciudad para poder cultivar producción ecológica. Intentaremos conseguir tantas parcelas como sean posibles en condiciones óptimas», cuenta Ilundain, quien dispone de unos 470 metros cuadrados, en una zona de 1.013, 82 metros cuadrados en los que también situarán otros servicios relacionados. «En este espacio también tendremos una zona de abono orgánico, una zona de sombra y una caseta para guardar las herramientas», añade el miembro de la entidad encargado de planificar y organizar el futuro huerto.

HUERTOS PARA LOS VECINOS

parcelas

A pesar de la delica-da coyuntura econó-mica actual, con una tasa de paro sin pre-cedentes copando las portadas día sí y

día también, las perspectivas de fu-turo de nueve jóvenes ni-ni (porque ni estudiaban ni trabajaban) del dis-trito de Sant Martí han dado un gi-ro de 180 grados al finalizar con éxi-to un curso en la Escola Superior d’Hosteleria de Barcelona (paseo de Taulat, 243) becado por el ayunta-miento. «Los seleccionados venían derivados de Servicios Sociales, no de la oficina de empleo. El curso for-maba parte de un programa de in-serción dirigido a jóvenes de entre 16 y 19 años sin trabajo y en riesgo de exclusión social», explica Dioni-sio Ortiz, miembro de la dirección del departamento Serveis a les Per-sones de Sant Martí. De los 15 seleccionados, nueve jó-venes han finalizado recientemen-te el curso de servicio básico de res-tauración y bar de 220 horas, repar-tidas entre la teoría impartida en el centro y las prácticas en diferentes hoteles y restaurantes de la ciudad. «Hemos recibido informes semana-les personalizados muy positivos, y si no están ya trabajando es porque ahora mismo no hay una vacante concreta. Pero es un sector con mu-cha rotación y en el que faltan profe-sionales», cuenta Iñaki Gorostiaga, director general del centro, quien mantiene el contacto con antiguos alumnos ahora hosteleros y restau-radores. «La escuela funciona des-de 1985, y durante todo este tiem-po hemos formado desde chefs a di-rectores de hotel. Son personas que conocen muy bien nuestra filosofía, cómo formamos, y ayudarán a los más jóvenes», añade Gorostiaga.

Contratos a la vista

Para evaluar el éxito del programa, el Distrito determinó que el 50% de los alumnos, como mínimo, debía salir con contrato laboral gracias a la bolsa de trabajo del propio cen-tro educativo. «No podemos olvidar que nuestro objetivo era formar, pe-ro también facilitar la inserción ju-venil. Colocar en los próximo días a nueve chicos de los 15 que empeza-ron el curso es un muy buen resul-tado», explica Ortiz, quien lamenta los abandonos pero pone el énfasis en un «índice de acabado muy alto» en comparación con otros cursos ocupacionales. «Oportunidades co-

mo estas no pueden dejarse esca-par, porque no son cursos precisa-mente baratos», explica uno de los alumnos diplomados, Iván Bala-guer, de 17 años, quien llegó a cor-tarse el pelo por recomendación de un profesor. Balaguer ha descubierto un fi-lón en la hostelería y, en general, el turismo gracias a su facilidad pa-ra las lenguas extranjeras. «En el hotel donde hice las prácticas te-nía que hablar francés e inglés con los clientes», recuerda el joven, con muchos puntos para trabajar en cuanto comience la tempora-da alta. «La responsable de Recur-sos Humanos del hotel donde hice las prácticas me ha incluido en una pequeña plantilla que tienen para refuerzos, y me podrían coger en breve para una sustitución», expli-ca ilusionado Balaguer. En vista del «buen resultado ob-tenido», explica Ortiz, el Distrito de Sant Martí trabaja en otras ac-ciones similares para crear «opor-tunidades» para los jóvenes. H

L. B.BARCELONA

33 Alumno 8Iván Balaguer monta una mesa en la Escola d’Hosteleria.

ANNA BRUGUÉS

DIAGONAL

DIAGONAL

RONDA LITORALRONDA LITORAL

El curso intensivo, de 220 horas, forma parte de un programa de inserción para jóvenes de entre 16 y 19 años en riesgo de exclusión social

Receta laboralNueve jóvenes, becados por el Distrito de Sant Martí, finalizan un curso básico de restauración con buenas perspectivas de colocación

OPORTUNIDADES FORMATIVAS PARA LOS ‘NI-NI’

49MIÉRCOLES8 DE MAYO DEL 2013Distritos

HORTA-GUINARDÓ 3 Dos chicas del Carmel harán un cursillo gratis en Oxford P. 54

SANTS-MONTJUÏC 3 Los Castellers de Sants celebran su 20º cumpleaños P. 55

La festa major de la Sagrada Famí-lia continua amb diversos actes lúdics i solidaris. Dissabte (avin-guda de Gaudí. 10-20 hores) hi haurà recollida d’aliments per a famílies amb pocs recursos. Diu-menge se celebrarà la 29a Milla Sagrada Família (9-14.30 hores) i també una caminada solidària (11 hores) per recaptar fons des-tinats a l’oenagé Tanu que ajuda els orfes d’Ucraïna.

Caminada solidària a la Sagrada Família

EIXAMPLE

L’ajuntament ha presentat als veïns el projecte d’urbanització de la plaça de Gal·la Placídia. Es-tà previst que les obres comencin el mes d’octubre que ve. Amb la reforma es pretén recuperar el màxim d’espai destinat als veïns. El projecte s’estén per una àrea de 7.600 metres quadrats i té un pressupost total de 2,1 milions d’euros.

Reforma dela plaça de Gal·la Placídia

GRÀCIA

Els artistes del Poble-sec obriran les portes dels seus tallers del 10 al 12 de maig, perquè el públic pu-gui conèixer la seva obra i el pro-cés creatiu. Aquest any participa-ran en aquesta iniciativa, que se celebra des del 2007, 38 espais i galeries. També hi haurà música, activitats infantils, tallers gratu-ïts i exposicions.

Els artistes del Poble-sec obren els tallers

SANTS-MONTJUÏC

MÉS ENLLÀ DE SARRIÀ-SANT GERVASI

els mesos d’abril a novembre). Per Torrent, l’usuari del Trixi «disfruta de la ciutat còmodament, veient coses que no veuria i gaudint de la interacció amb el conductor, un cicerone que li presenta la ciutat de forma íntima». Balaguer subratlla els avantatges per al trixista: «Coneixes molta gent. I passar vuit hores al carrer et dóna una visió diferent de la ciutat, de les coses bones i també de les dolentes. I disfrutes a l’ensenyar-li a un aus-tralià o un nord-americà, amb paï-sos de 300 anys d’història, pedres de 2.000». H

Una forma diferent de recórrer i conèixer la ciutat. Ni prou ràpida per perdre-te’n detalls ni prou len-ta per deixar-te coses pendents. El Trixi, el tricicle a pedals amb ca-pota colorista, s’ha consolidat a Barcelona des que fa 10 anys va ar-ribar de la mà d’una parella d’em-prenedors alemanys: Eva Rossel i Gerald Caspari. «Els vam veure per primera vegada a Berlín i vam pen-sar que la idea podia funcionar a Barcelona, pel tipus de turisme, perquè és un transport ecològic, perquè era una novetat i perquè és molt diferent», explica Rossel, ex-perta en màrqueting que ha acon-seguit un curiós model per finan-çar l’empresa: una marca paga els tricicles amb publicitat (ara és Des-igual) i els conductors es queden tot el que cobren per viatge. I un alleujament: els vehicles, que cos-ten 10.000 euros, van dotats d’un motor auxiliar elèctric.

15 euros per mitja hora

El preu de les rutes en Trixi és eco-nòmic, tenint en compte el que co-bra qualsevol professional autò-nom per hora de treball. Un pas-seig de 30 minuts pel Gòtic costa 15 euros; un altre d’una hora per Ciu-tat Vella, 25, i una ruta de dues ho-res per la Barcelona de Gaudí, 45. «Els conductors votem cada tem-porada els preus», explica Santia-go Torrent, de 46 anys, un dels ci-clistes més veterans. Torrent va arribar al volant del Trixi empès per la crisi de la cons-trucció. Treballava com a arquitec-te fins que fa quatre anys el van aco-miadar. Ara explica als seus viat-gers l’urbanisme de la ciutat. «Vivia

al Born i coneixia el Trixi perquè l’ha-via fet servir amb el meu fill. M’agra-dava molt el seu disseny. M’hi vaig oferir i em van agafar. I ja fa quatre anys. Tots els conductors som au-tònoms, tenim professions i estu-dis variats, i parlem diversos idio-mes», explica. Un exemple: el seu company a la parada de la Catedral, Guillem Balaguer, de 36 anys, pro-fessor d’esquí a Vaquèira-Beret a l’hi-vern i trixista a l’estiu. «No suporto treballar en un despatx. Necessito l’aire lliure», confessa Balaguer, or-gullós de la seva feina de primavera, estiu i tardor (el Trixi funciona entre

ÓSCAR HERNÁNDEZBARCELONA

33 Professor d’esquí i ‘trixista’ 8Guillem Balaguer passeja un turista pel litoral urbà.

ANNA BRUGUÉS

«No suporto estar en un despatx», explica un ‘trixista’ que també és professor d’esquí

Pedals de dissenyDes de fa 10 anys, el Trixi ofereix recórrer el centre de la ciutat a un ritme diferent de la mà d’un guia H Un arquitecte en atur explica els edificis urbans a bord del tricicle

CIUTAT VELLA

DIMECRES50 24 D’ABRIL DEL 2013Districtes

el monogràfic d’ecourbanismeper a un mileni urbàecòpolis

www.catalunyaconstruye.comel Periódico

Patrícia Gabancho empezó a vivir en Barcelona antes de aterrizar por primera vez en el aeropuerto de El

Prat. Desde el barrio de Palermo, en su Buenos Aires natal, esta periodis-ta empezó a estudiar catalán con un grupo de personas que estimaban, como ella, la cultura catalana. «Era una escisión del Casal Català de Buenos Aires, a los que contacté después de ver, por azar, una pelícu-la de la guerra civil . Después de leer un libro sobre la historia de España, de Salvador de Madariaga, que mi padre me indicó, tuve ganas de sa-ber más de ese país sin Estado con una cultura tan potente», explica Ga-bancho. Y allí, entre aquellas personas con los que dialogaba en catalán, conoció a un barcelonés que daba la vuelta al mundo y que le ofreció alojarse en la casa de sus padres en Barcelona. El 27 de septiembre de 1974, con 22 años, subió a un avión con destino a Barcelona. «No paré de llorar hasta Río, donde hicimos escala, porque sentía que ya no re-gresaría a mi país. A partir de allí, de-jé de llorar», recuerda. Empezaba así el futuro de la perio-dista en la ciudad que ella eligió pa-ra vivir. La primera imagen global de la capital la tuvo desde el Tibida-bo un día lluvioso. «La ciudad que vi no me gustó. Además, me pareció muy pequeña, un barrio», rememo-ra 39 años después. Desde la monta-ña, Gabancho hizo una fotografía –que hoy cuelga de una pared de su casa– en la que un rayo de sol se abre paso en un cielo totalmente cubier-to de nubes oscuras, iluminando el barrio de Les Corts.

Primera noche en la ciudad

En el barrio iluminado por aquel ra-yo, Patrícia Gabancho pasó su pri-mera noche. Fue el 28 de septiem-bre de 1974, en un piso del nú-mero 227 de la Travessera de Les Corts. Desde entonces, excepto un brevísimo tiempo en el que ha-bitó en L’Hospitalet de Llobregat, y otra experiencia residencial en el Eixample, la periodista ha cam-biado seis veces de vivienda, pero siempre en el distrito de Les Corts. En él, se ha he-cho su lugar, sus relaciones y sus rutinas y hábitos, como

‘La néta d’Adam’, premio Prudenci Bertrana 2012, es la historia de una mujer que viaja a su ciudad, Buenos Aires, donde su madre acaba de morir. La autora y protagonista de ese viaje real es Patrícia Gabancho que hizo el mismo trayecto en 1974 con destino a Les Corts.

comprar la prensa cada mañana en la librería Helios, «donde también quedo para tomar café cuando me apetece hacerlo fuera de casa», afir-ma. En ese espacio, la escritora hace las únicas presentaciones de sus li-bros, como La néta d’Adam (Editorial Columna), que el pasado septiem-bre conquistó al jurado del Pruden-ci Bertrana.

CARME ESCALESBARCELONA

ANNA BRUGUÉS

Una nueva vida La noche que estrenó esta ciudad GABANCHO DURMIÓ EN UN PISO DE TRAVESSERA DE LES CORTS, 227 LA PRI-MERA NOCHE QUE PASÓ EN BARCELONA. ERA EL 28 DE SEPTIEMBRE DE 1974.

En un amplio despacho, en una de las estancias de su casa, a pocos me-tros de la estación de Sants, perfila sus textos de libros y artículos. Cada semana, la escritora se sube al tren con destino a una población donde la Assemblea Nacional Catalana pro-grama las charlas sobre el proceso hacia el Estado propio. La próxima que ofrece Patrícia Gabancho será mañana en la Biblioteca Vila de Grà-cia (Torrent de l’Olla, 104. A las siete de la tarde).

Barrio y distrito completos

La estación de tren, la abundancia de zonas verdes, de equipamientos y el calor humano son los valores que esta vecina destaca del barrio en el que vive y trabaja. «Les Corts ha preservado el valor humano de barrio», expresa Gabancho. «En este barrio, se puede vivir la ex-periencia humana de la ciudad, demostrando que no es cierto que por el hecho de vivir en una ciudad, ni conoces al vecino. En Les Corts la gente aún se para en la calle a conversar», precisa la periodista, a la que paran sus vecinos, mientras pasea a su pe-

rra Dina, que estira de la correa guiando su recorrido habitual y el

de Patrícia Gabancho. «La saco cua-tro veces al día y, antes de comer, siempre se dirige al bar Pepe –plaza de Les Corts–, porque le dan un tro-zo de fuet. Es su aperitivo, antes de darse un pequeño baño en el par-que», detalla. «Con ella hago itinera-rios de hasta seis kilómetros por la ciudad. Allí donde no llego con ella, no voy», dice. «Me gustan los barrios que con-servan su arquitectura popular del XIX como Sants, Sant Andreu o Grà-cia. Soy muy sensible a los trazos ar-quitectónicos de la memoria», decla-ra la vecina de Les Corts. «Por eso me pregunto qué quieren construir más en este barrio, cuando echan abajo esa memoria histórica. En el distrito ya hay suficientes equi-pamientos. Me sorprende que en las reuniones del Consell de Barri la gente no interpele más sobre cómo crear empleo para jóvenes en Les Corts, un distrito universi-tario, con mucho talento», apun-ta. Gabancho recoge los esquejes de plantas que encuentra por la calle para alimentar un pequeño

jardín a la entrada a su portal co-munitario. H

Librería Helios La primera visita del día«AQUÍ –EN NICARAGUA, 100– COMPRO CADA MAÑANA LA PRENSA Y ESTE ES EL ÚNICO LUGAR DONDE HAGO LAS PRESENTACIONES DE MIS LIBROS», DICE.

La compra La carnicería de Lola, Marisol y PiliEN LA GALERÍA COMERCIAL NUMÀNCIA ESTÁN LAS PARADAS DE PESCADO, PAN Y CARNE EN LAS QUE LA PERIODISTA COMPRA HABITUALMENTE.

Ocio Dina, la perra que se hizo mayor en el parque«ES LA PLAZA DE LES CORTS, PERO SIEMPRE DECIMOS ‘EL PARQUE’. AQUÍ MI HIJO HA JUGADO, HA TENIDO SU PANDILLA» Y TAMBIÉN PASEA SU BEAGLE.

La plaza mutilada Cambio innecesario«LA TEXTURA DE LA CIUDAD ANTIGUA ES UN VALOR A PRESERVAR, Y A ESTA PLAZA –DEL CARME– LE HAN ARREBATADO DOS ESQUINAS, ¿Y PARA QUÉ?»

Una veCina LLaMaDa... Patrícia Gabancho, escritora y periodista

«En Les Corts la gente aún se para en la calle a conversar»

MIÉRCOLES50 29 DE MAYO DEL 2013Distritos

Marc Sala Tenor R a més de cantar, Fa conFerÈncies soBre ÒPera

GENT DE sarrià-saNT GErvasi

ÓSCAR HERNÁNDEZBarceLona

in corpore sano. No fumes, no beus, igual que els teus companys, que fan el mateix que tu. Tots són vocacio-nals: cantants, directors, músics... És molt bonic perquè coneixes cul-tures, llengües i persones molt in-teressants.

–¿Per què òpera?–És una passió. Jo no passo ni un dia sense cantar-ne o escoltar-ne. M’ena-mora. Hi ha molt prejudici: que és cara, elitista, antiga... Però no és ve-ritat. Tothom pot anar al Liceu, on hi ha entrades de 8 euros. ¿Quant val una entrada al futbol o per a un con-cert de Justin Bieber? A internet i a les biblioteques hi ha molta opera

Només cal mirar-li els ulls i escoltar-lo quan parla d’òpera per saber que l’apassiona. Marc Sala sol baixar de l’escenari per explicar els secrets de la seva professió de tenor. Al maig repeteix a Casa Orlandai.

Marc Sala (Barcelona, 1981) sempre somriu. Segurament perquè com ell mateix reitera es guanya la vida com a tenor, cantant òpera, la cosa que més li agrada. I des de fa uns anys, a més fa conferències sobre el belcanto per divulgar-lo entre els que no el co-neixen. Aquests dies es prepara per al certamen Òpera en ruta que durant el mes de maig inundarà de música Sarrià-Sant Gervasi.

–¿Com li va agafar per explicar òpe-ra?–Fa uns anys vaig veure que podia compaginar la carrera musical amb

«L’òpera reuneix totesles arts»

xerrades sobre òpera. Vaig comen-çar a Sarrià, a Casa Orlandai, on els va encantar la idea, i actualment al Conservatori del Liceu. En faig una al mes i intento fer les conferènci-es a què a mi m’hauria agradat assis-tir. Fins i tot hi porto companys per-què cantin.

–¿Quan va començar a cantar?–M’hi vaig aficionar amb 12 o 13 anys perquè disfrutava sentint òpe-ra, i això que a casa meva no eren músics ni els agradava. Un dia al col-legi van fer un cor per interpretar Carmen. Me la vaig aprendre de me-mòria. Després van venir La Travia-ta i altres. Era obsessiu. M’encanta-

gratis, no te l’acabes. I també es fan produccions molt modernes. S’ha d’anar a l’òpera sense complexos i, com més l’escoltes, més t’agrada. I que els cines ofereixin òperes en di-recte em sembla una gran idea.

–Però viure-ho a l’escenari...–Imagina’t. Cantar i ser actor. ¡El somni de qualsevol nen! Et disfres-ses i vius situacions inimaginables, amb una música preciosa, amb la teva veu en directe que arriba al pú-blic sense micròfon. Tot ple de mo-ments màgics. I no em refereixo als aplaudiments, sinó al silenci, on no-tes l’emoció que uneix el públic, els músics i els cantants. L’òpera és l’es-pectacle total, des de l’arquitectura de l’edifici fins a la moda, l’esceno-grafia, la música, els cors, la literatu-ra... L’òpera reuneix totes les arts.

–I el mes que ve, òpera a sac a Sarrià-Sant Gervasi.–És el segon any que s’organitza Òpe-ra en ruta al districte. És que el 8 de maig és el Dia Mundial de l’Òpera. Hi haurà de tot, des d’una òpera in-fantil al Teatre de Sarrià fins a docu-mentals i conferències.

–Com la seva, sobre la divertida òpe-ra de Rossini Il signor Bruschino. El 15 de maig, a les set de la tarda, a Ca-sa Orlandai (Jaume Piquet,23).–I el 17 la Jove Companyia d’Opera del Conservatori del Liceu la repre-sentarà al Teatre de Sarrià. H

va cantar-les, però també els Beatles i Elton John ¿eh?. Als 14 ja sabia que volia cantar i als 15 vaig fer classes particulars i el meu professor em va dir que jo era tenor. ¡A la meva edat! Això em va agradar moltíssim. Dels 18 als 25 vaig estar al Conservatori, on Eduard Giménez m’ho va ense-nyar tot. I després vaig anar al de Va-lència, on vaig aprendre amb Ana Luisa Chova, la millor.

– Fins a treballar de tenor. ¿Difícil?–Des dels 24. I això és un privilegi en un món en què és tan difícil arribar. Es necessita molta autodisciplina. Som com esportistes d’elit. Fem una vida gairebé monacal, de mens sana

33 Passió per l’òpera 8 marc sala, a casa orlandai.

anna BrUGUés

dimecres52 24 d’aBriL deL 2013Districtes

53DIMECRES24 D’ABRIL DEL 2013Districtes

Tallers amb vida interior

«Pinto des que era molt pe-tita. Vinc de família de pin-tors», explica Teresa Sar-rias Cruxent, que té el taller al carrer de Sant Guillem. «Abans tenia un estudi al carrer de la Gleva, però era més petit. Al nou local puc donar classes de ceràmica i mandales a grups reduïts», diu Sarrias Cruxent, que

va estudiar disseny gràfic i dibuix. El seu estil, no obs-tant, ha estat definit com a «no acadèmic» per la seva marcada personalitat. Una de les seves tècniques pictò-riques favorites és el quimi-grama, que produeix imat-ges sobre paper fotogràfic amb resultats similars als d’una aquarel·la. H

Des del seu estudi als baixos del número 34 del carrer de Francolí, Roser Busquets tre-balla ara en un projecte so-bre els quatre elements de la naturalesa: aigua, foc, ai-re i terra. «El tractament és informal, i faig servir tècni-ques i procediments dife-rents», aclareix Busquets, que és llicenciada en Belles

Els quatre elementsROSER BUSQUETS 3 FRANCOLÍ, 34

Els interessats en restaura-ció i pintura de mobles po-den entrar al local de Sílvia García. En aquest taller po-dran observar els materi-als amb què treballa diària-ment i els treballs en procés de producció. «Aquesta ini-ciativa és una molt bona ma-nera de donar-nos a conèi-xer entre els veïns», explica

Restauració de moblesTALLER NEGREVERNÍS 3 NEGREVERNÍS, 24

Quimigrames i mésTERESA SARRIAS CRUXENT 3 SANT GUILLEM, 4

García, que va obrir l’estu-di fa 12 anys, després d’aca-bar els seus estudis. «El meu ofici està mal pagat però no crec que es perdi. Això sí, ara em surten més treballs d’envellir mobles nous i de pintura decorativa», mani-festa la restauradora, que també imparteix classes al seu taller. H

Arts i graduada en proce-diments pictòrics. Segons l’artista, la iniciativa Tallers Oberts és interessant perquè «mostra les obres en estat de creació». Busquets for-ma part d’Art Farró-Putxet, una agrupació que ha orga-nitzat exposicions conjun-tes a la Casa Sagnier i a l’Es-pai Putxet. H

Maria Elisabetta Longo-ne, de professió arquitecta, va obrir el seu taller al car-rer de Cornet i Mas fa tres anys. «Encara que a la pri-mera planta tinc a la ven-da coixins, estovalles, cor-tines i diferents accesso-ris, la meva intenció no és fer negoci sinó tenir un es-pai creatiu per treballar la pintura sobre teixits», expli-

Pintura sobre tèxtilIN IT 3 CORNET I MAS, 22

Vicepresident de l’associa-ció Art Farró-Putxet, el pin-tor i escultor David de Mo-ragas no s’ha perdut cap de les edicions de Tallers Oberts. «Aquesta mena d’iniciatives són molt importants perquè omplim de vida el barri amb una proposta cultural», ex-plica De Moragas, que desta-ca l’elevat nombre d’artistes que conviuen i han convis-

Trencaclosques de colorsDAVID DE MORAGAS 3 SANT FELIP, 9

«El visitant podrà trobar al meu taller obres i documen-tació gràfica de gran part del meu treball», explica Imma Barba, una pintora i grava-dora «interessada en l’infor-malisme» amb moltes inqui-etuds artístiques. «Segueixo formant-me en cursos mo-nogràfics del camp artístic», afegeix una artista que pre-fereix no treballar durant

La llibertat del pinzellIMMA BARBA 3 PARE MIQUEL DE SARRIÀ, 10

ca Longone. El nom In It ju-ga amb l’abreviació d’in iti-nere (en moviment, en llatí). «És una recerca constant. El món dels teixits és enorme i fascinant», puntualitza la dissenyadora, que és la ter-cera vegada que col·labora amb Tallers Oberts. «La gent que acostuma a venir és una apassionada de l’art. Pre-gunten molt», afegeix. H

cut històricament en aquest diminut barri del districte de Sarrià-Sant Gervasi. «Els que visitin el meu taller po-dran veure la meva última col·lecció, titulada Joc de puzles», diu un artista molt colorista que ha rebut a la planta baixa de casa seva, si-tuada al passatge de Sant Fe-lip, fins a 150 visitants en un dia. H

les jornades de Tallers Oberts perquè quan pinta necessita sentir-se «molt lliure». Aques-ta pintora afegeix: «És la pri-mera vegada que participo en aquesta iniciativa, i crec que és molt interessant que la gent descobreixi el ves-sant més artístic del bar-ri, habitualment invisible. A més, és una oportunitat per donar-se a conèixer». H

RUTA A SARRIÀ-SANT GERVASI

Jornades artístiques. Gairebé mig centenar d’artistes i arte-sans de Sarrià i Farró-Putget obriran al públic les portes dels es-tudis del 3 al 5 de maig. Aquesta iniciativa, batejada com a ‘Ta-llers Oberts’, revela els processos i les tècniques que hi ha en les

seves creacions. Aquesta és una mostra d’alguns dels centres que hi participen. TExT: LUIS BENAVIDES FOTOS: ANNA BrUGUÉS

espectáculos JUEVES58 9 DE MAYO DEL 2013

33 Una imagen de Pepet i Marieta, con Josep Bordes en el centro.

EL PERIÓDICO

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

–Vienen de la misma línea fronteriza catalano-valenciana...–Sí, nos dicen que estamos en el culo

Catalano-valencianos, repartidos entre Ulldecona y Benicarló, funden fiesta y protesta en ‘Lo món d’un mos’, el disco que muestran hoy en Music Hall. Habla su cantante y compositor, Josep Bordes.

Pepet i MarietaGrupo musical

EN 3 MINUTOS

«Nos cagamos en todo con alegría»

de Catalunya, pero nosotros respon-demos que en el corazón de los Paí-ses Catalanes.

–Con Lo món d’un mos, ¿amenazan con comerse el mundo?–Sí, yo soy idealista y creo que aho-ra hay movimientos sociales, como los indignados, las plataforma anti-hipotécas o proceso de autodetermi-nación, que nos llevan a un cambio de sistema. No será en cuatro días, pero esta presión está consiguiendo cosas que parecían utopías.

–Pep Gimeno, Botifarra, colabora en el disco. ¿El canto tradicional valen-ciano forma parte de su bagaje?

–Lo descubrimos, igual que la jota, a través de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que también parti-cipan en el disco. Ellos son los padres del movimiento de la música ebren-ca. Dieron a conocer nuestra jota, li-gada a las movilizaciones anti-tras-vase. Con todo aquello surgió una conciencia de las Terres de l’Ebre.

–En su música hay señales latinas, del reggae... ¿Cómo gestionan tan-tas influencias?–Yo soy más escritor que músico, y mis canciones siempre han estado al servicio del mensaje. Si queremos hablar de indignados recurrimos a la jota porque es un ritmo con el cual se acostumbra a hacer crítica social.

–¿Y trasladan a otros géneros esa fusión de ritmos festivos y textos rei-vindicativos?–Sí. Nuestro propósito era hacer un disco de fiesta con crítica social y po-lítica. Queremos cagarnos en todo, pero con alegría y naturalidad, a tra-vés de canciones en tonos mayores.

–La mani es muy explícita. ¿Qué dice si le acusan de populista?–Lo que refleja es el lado más huma-no de la manifestación. No es pan-fletaria. Grita «independencia» aun-que la canción nació en una mani an-terior, la de la huelga general. Quizá sea oportunista, pero refleja una po-sición en la que creemos.

–¿Quieren reflejar el momento o alimentar las causas en las que creen?–Alimentarlo. No soy un espectador, sino que opino. No deseo imponer, pero sí hacer canciones que la gente se haga suyas. Ser la voz del pueblo, aunque quede mesiánico. H

AUTOAYUDA

Fernando Alberca enseña a ser felizRacionalizar las emociones y sa-car el máximo partido a nuestras capacidades intelectuales pa-ra alcanzar la felicidad es la fór-mula de Nuestra mente maravillo-sa (Temas de hoy), un trabajo de Fernando Alberca, que ganó el premio Hoy de ensayo. El autor cordobés es experto en motiva-ción y estimulación y con su libro Todos los niños pueden ser Einstein fue número uno en ventas.

CERTAMEN LIBRE

‘TPB:AFK’ abre el festival de cine BccN TPB:AFK, abreviación de The Pira-te Bay: away from keyboard, abre en el Macba (19.30 horas) la cuarta edición del festival BccN-Creati-ve Commons. Los pases son gra-tuitos. El realizador sueco Simon Klose (foto) estará en la presenta-ción del filme, una reflexión so-bre la piratería digital que se es-trenó a la vez en la Berlinale y on-line. Un documental sobre el 15-M cerrará la muestra el domingo.

El Raval abre Miniteatres, un espacio para miniobras3Cuatro salas diminutas acogen piezas de 15 minutos en 6 sesiones diarias

IMMA FERNÁNDEZBARCELONA

Reinventarse o morir. Ante los tijeretazos y el abusivo IVA, el sector cultural bus-ca nuevas fórmulas para

sobrevivir. Hoy abre las puertas en la calle de Robador del Raval el club cul-tural Miniteatres, un novedoso mo-delo escénico nacido en la Argentina del corralito y que llega a Barcelona avalado por su éxito en Madrid. Cua-tro minisalas (con capacidad para un máximo de 15 personas) programan simultáneamente y en seis pases dia-rios (de miércoles a domingo) piezas de 15 minutos, con un máximo de cuatro actores. El concepto cinema-tográfico del cortometraje, exporta-do a la escena. Teatro low cost. De bol-sillo. A cuatro euros la pieza. «Más que de miniteatro se puede hablar de macroteatro porque la ac-ción se vive en primer plano. Los ac-tores deben cuidar hasta la colonia que llevan porque el público está a dos palmos», acertó a explicar Pep Armengol, que dirige a Silvia Sabaté y Octavi Pujades en Tinc una cita amb Carla Bruni... o dues, de Daniel Benito. Los 12 minutos de la pieza no dan pa-ra ahondar en los personajes. «Son obras ligeras, divertimentos. Aperi-tivos en el leguaje gastronómico», precisó Armengol. ESPACIO DE ENCUENTRO / La programa-ción se renovará cada mes con pie-zas en torno a una temática común (Un gran día ha inspirado la primera tanda) y está abierta a todos los artis-

Daniel Cuello-Esparrell serán ma-dre e hijo, frente a un televisor apa-gado, en Con la muerte en los sillones. Fue Amparo Miralles, exdirecti-va de Gestmusic y directora de Do-bleFilo Produccions, quien impul-só el proyecto tras comprobar el éxi-to del formato en la capital. Pronto encontró el apoyo del Ayuntamien-to, que ha aportado 33.000 euros para una iniciativa que se ajusta co-mo un guante a la estrategia muni-cipal de revitalización del barrio y, en particular, de la zona de la plaza de Salvador Seguí.

Ahora, mientras en las paredes negras de Miniteatres se contarán historias variopintas, en la calle de Robador continuará el espectáculo del oficio más viejo del mundo. Un show que ayer quedó interrumpido voluntariamente ante la llegada de los representantes municipales, pe-ro asumido sin reparos por el nuevo club. «¿Ya se han ido? ¿Pueden vol-ver a la calle?», le preguntó una vieja madame, bastón en mano, a Fuentes. «Por nosotros, pueden hacer lo que quieran», le dijo. El espectáculo de-be continuar... dentro y fuera. H

UN NUEVO CONCEPTO DE TEATRO ‘LOW COST’ FRENTE A LA CRISIS

33 Pep Armengol (con su perrita Gilda), Anna Bellmunt, Silvia Sabaté, Àngel Amazares y Tonino, ayer en una sala.

ANNA BRUGES

tas que quieran participar. Con bar y restauración, el club Miniteatres as-pira también a convertirse en espa-cio de encuentro del sector. Carlos Fuentes –actor que alcan-zó la gloria con la película Antàrtida– se ha implicado en el proyecto como vicepresidente. Actuará, junto con Anna Bellmunt, Anna Gras y Àngel Amazares, en la comedia Swingers, con guion y dirección de este últi-mo. Tonino y Eloi Yebra afrontarán, junto con la quincena de espectado-res, el día del fin del mundo en El re-fugio, mientras Mònica Lucchetti y