ANNEX 1 GUIES DE LECTURA PRIMER CICLE ESO · 2010-02-19 · Cucanya, 31 → 2n ESO. ... Una...

Itineraris lectors. Una proposta de guies de lectura en l’educació secundària obligatòria

Llicència d’estudis. Marta Ormo Pàgina 1

ANNEX 1

GUIES DE LECTURA

PRIMER CICLE ESO

Llicència d’estudis retribuïda (Modalitat B2)

Curs 2008-09

Marta Ormo Ruiz



� Itinerari verd: La crida del bosc , J. London. Castellnou Edicions. Kalafat, 13 (Lectura Fàcil) → 1r ESO.

� Itinerari taronja: La crida del bosc , J. London. La

Magrana. L’Esparver, 5 →1r ESO.

� Itinerari blau: Kim , R. Kipling. Vicens Vives. Cucanya, 31→ 2n ESO.



ITINERARI VERD 1r ESO

La crida del bosc. Jack London Castellnou Edicions. Kalafat, 13

(Lectura Fàcil)



Diuen que és un llop gegant, alt i fort, que llança un udol que glaça la sang. I que, quan vénen les llargues nits d’hivern i els llops baixen a les valls per caçar, corre al davant de tots, sota la claror de la lluna.

Aquest animal domina els seus companys i la seva veu és la crida del bosc.

capítol 7, pàg. 66



GuiaL: La crida del bosc. Jack London 1. ASPECTE TÈCNIC 1- Completa la fitxa tècnica amb la informació que trobaràs en les primeres pàgines

del llibre que tens a les teves mans.

• TÍTOL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • AUTOR/A ------------------------------------------- ------------------------------------------------------------- • TRADUCTOR/ A ------------------------------------- --------------------------------------------------------- • lL·LUSTRADOR/A ------------------------------------ -------------------------------------------------------- • EDITORIAL ----------------------------------------- ------------------------------------------------------------ • COL·LECCIÓ --------------------------------------------------------------------------------------------------- • LLOC I ANY DE L’EDICIÓ ------------------------------- ---------------------------------------------------- • NOMBRE DE PÀGINES ------------------------------------- ------------------------------------------------

2. DE QUÈ TRACTA EL LLIBRE ? La crida del bosc és la història d’un gos, Buck, que ha de canviar de manera de ser per resistir les dures condicions de les regions del nord del Canadà i d’Alaska. Buck descobreix la vida dels gossos de trineu i dels buscadors d’or en aquelles terres. Tot plegat farà que li surtin els seus instints més amagats, imprescindibles per sobreviure en les noves circumstàncies. L’amistat amb un home i el contacte amb la natura el convertiran, a poc a poc, en company dels llops, els seus germans. (Castellnou Edicions. Kalafat, 13) 3. VOCABULARI Per ajudar-te en el camí de la comprensió del llibre podràs consultar el vocabulari que vas trobant en cada capítol de la novel·la. I una altra manera segura d’aprendre el significat dels mots és utilitzant el diccionari. Busca i escriu el significat dels mots que apareixen en el següent quadre.



SIGNIFICAT

CA

PÍT

OL I

complaure expedició ferotge indignar mercaderies ofès

CA

PÍT

OL II

agressiu corretja devorar escalfor renglera sobreviure

CA

PÍT

OL III

contrincants escomesa interrompre persecució primitiu trigar



CA

PÍT

OL IV

apallissat enyorar recuperar resistent paralitzades seny

CA

PÍT

OL V

bolcar desconfiança irritats pendent rebentats tir

CA

PÍT

OL V

I afecte corrent crueltat enfrontar maniobra revifar



CA

PÍT

OL V

II

clariana explorar narius tàctica temible udol



4. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA 4.1 ACTIVITATS ABANS DE LA LECTURA 1. Abans de començar a llegir aquesta novel·la, observa els dibuixos del llibre i

imagina quins personatges en seran els protagonistes.

2. El llibre que tens a les mans es titula La crida del bosc. Quin tipus d’història creus

que ens explicarà Jack London?

3. Imagina l’argument de la novel·la a partir dels títols dels capítols que la composen.

4. Jack London és el pseudònim de:

5. A partir de la informació que pots trobar en la part exterior del llibre, l’índex i els

dibuixos que il·lustren el text, imagina deu mots que creguis que apareixeran després en la lectura de la novel·la.



4.2 ACTIVITATS DURANT LA LECTURA Capítol 1- La bona vida s’acaba 1. Qui és el protagonista del llibre?

2. Quina és la seva família de sang?

3. On viu el protagonista de la història? Quant temps feia que vivia allí?

4. Quin tipus de vida portava Buck a la casa del jutge Miller? Explica-ho breument.

5. Quin personatge canvià el destí del protagonista? Explica els motius que el

portaren a fer-ho.

6. Escriu els símbols del poder i l’opressió que Buck sentirà en la seva pròpia pell.

7. Per què eren tan buscats els gossos de la raça d’en Buck a la darreria de l’any

1897?

8. Què representa l’home del jersei vermell en la vida d’en Buck? Demostra-ho amb

alguna frase del capítol.



9. Qui seran els nous amos d’en Buck que el portaran cap a les gèlides terres del Nord?

10. Enumera els companys d’en Buck en la seva nova vida i digues dues

característiques de cadascun d’ells.

11. Cita els diferents mitjans de transport amb què va viatjar Buck.

12. Fes l’itinerari del gos Buck des que deixa la vida plàcida del sud fins arribar a les

terres del Nord.

13. Explica amb les teves paraules el significat d’aquesta frase del llibre: Buck va

aprendre una lliçó que ja no oblidaria mai més: no podia fer res contra un home amb un bastó. (pàg. 14)

14. Quina va ser la sorpresa d’en Buck quan va conèixer el fred ? Quina sensació t’ha

produït com a lector/a?



Capítol 2- La llei del més fort 1. Relaciona el títol d’aquest segon capítol amb el contingut que ens explica. Utilitza

frases o paràgrafs del text que ho il·lustrin.

2. Explica l’episodi de la gossa Curly.

3. Francesc li va posar unes corretges. Què representaran en la vida d’en Buck?

4. De quina manera resol en Buck el problema del dormir?

5. Quines són les formes de vida que aprèn Buck en la seva nova vida?

6. Quina és l’opinió dels homes respecte al comportament d’en Buck?



7. Com imposaven l’obediència els homes que coneix en Buck?

8. Explica breument la transformació que pateix Buck de ser un gos civilitzat a actuar

com els seus ancestres, els llops.

9. Indica algunes de les semblances que hagis trobat entre el comportament dels

homes que coneix Buck en la seva nova vida i els gossos que l’acompanyen en aquest viatge.

10. Recordes com s’alimentaven els gossos de la caravana? Explica-ho.



Capítol 3- Retorn als orígens 1. Explica amb les teves paraules el significat de la següent frase de la novel·la:

Aquells instints primitius eren per a Buck com una cançó molt antiga i oblidada que li tornava a la memòria. (pàg. 25)

2. Qui era el gos rival d’en Buck? De quina manera s’hi relacionava?

3. Resumeix l’episodi que evita el conflicte mortal entre Spitz i Buck, al començament

d’aquest capítol.

4. En quin estat quedaren els gossos del trineu, després de la lluita amb els gossos

salvatges? Busca el paràgraf del capítol que ho descriu i copia’l.

5. Els gossos van patir en la seva pell la violència de la lluita. Fes memòria i explica

quines van ser les conseqüències de la lluita pel que fa a la resta de la caravana.



6. Spitz era el gos guia de la caravana, però, a poc a poc, Buck li anirà guanyant terreny i discutirà la seva autoritat. Explica breument l’episodi que il·lustra aquest fet en el desenvolupament de la història.

7. Busca un paràgraf del capítol on es pugui veure l’ instint animal d’en Buck que

l’allunyava de la vall assolellada del jutge Miller i l’anava apropant als seus orígens.

8. Recorda aquests mots de la novel·la: Havia arribat l’hora del seu enfrontament a mort...

(pàg. 31). Resumeix aquest episodi protagonitzat per Buck i el seu rival Spitz.

9. Assenyala el recorregut que fa l’expedició en aquest tercer capítol. Dibuixa’l en un

mapa.



Capítol 4- Buck, el nou guia del grup 1. Quines eren les intencions d’en Buck, una vegada que el gos Spitz desapareix de

la seva vida? Com ho aconsegueix?

2. Enumera les qualitats d’un bon líder, tal com les representa Buck.

3. Quan van arribar a Skagway van haver canvis en la vida d’en Buck. Explica’ls.

4. Què portava la caravana que dirigia el gos Buck?

5. Quines condicions meteorològiques van suportar Buck i els seus companys en

aquells viatges cap a les terres del Nord?

6. Busca i copia el fragment on Buck recorda tot allò que havia viscut fins aquells

moments.



7. Quin va ser el final del gos Dave? Et sembla just?

8. Com era un dia qualsevol de la vida de la caravana quan feien el servei regular de

correus? Esquematitza-ho.



Capítol 5- El cansament del viatge 1. En quin estat es trobaven els gossos de la caravana, trenta dies després d’haver

sortit de Dawson?

2. Quantes milles havia recorregut la caravana en cinc mesos?

3. Quan la caravana va arribar de nou a Skagway, Buck va canviar d’amo, un altre

cop. Qui comprà el tir, aquesta vegada?

4. Busca en aquest capítol un fragment on aparegui diàleg. Distribuïu-vos els

personatges i llegiu-lo en veu alta a la classe.

5. Resumeix els problemes que va viure la caravana sota les ordres de Carles i Hal i

quin va ser el seu final.

6. Quina era la sensació que sempre acompanyà el tir a mans dels dos homes i

aquella dona?

7. Com tractava Hal el protagonista de la novel·la? Busca alguna frase del llibre que

justifiqui la teva resposta.



8. Quin personatge va salvar de la mort en Buck, quan havia acabat d’esclatar la primavera?

9. Quines conseqüències va ocasionar la primavera a la gent i els gossos de la

caravana?

10. Què va representar John Thornton en la vida d’en Buck?



Capítol 6- L’a mistat 1. Quantes milles havia fet Buck, quan descansava amb el seu amo Thornton?

2. Digues les qualitats més característiques que defineixen John Thornton.

3. Digues el nom i dues característiques dels altres gossos que pertanyen a John

Thornton.

4. Per què Buck no se separava mai del seu amo Thornton?

5. Explica quin significat té seguir la llei primitiva, segons el llibre.

6. Per què es va fer famós Buck en tots els camps d’Alaska?

7. Tria un dels episodis que protagonitza Buck mostrant una fidelitat absoluta

respecte al just i assenyat amo Thornton i resumeix-lo per poder-lo explicar en veu alta als teus companys de classe.



8. Buck va fer guanyar una aposta de 1000 dòlars al seu amo John. Quina proesa va

protagonitzar per aconseguir-ho? Explica-la.

9. A quin preu volien comprar en Buck, després de l’episodi del bar de Dawson?

10. De quina manera es mostraven el seu afecte en Buck i en Thornton ?



Capítol 7- La crida del bosc 1. Per a què van servir els 1000 dòlars guanyats per Thornton en l’aposta amb

Matthewson ?

2. Indica l’itinerari que van seguir Buck i el seu estimat amo Thornton per arribar a

aquella mina fabulosa.

3. Explica breument les condicions de vida dels expedicionaris d’aquella època,

prenent com a model el personatge de Thornton.

4. Com va reconèixer Buck la crida del bosc? Què va sentir?

5. Explica com va reaccionar el protagonista quan es va trobar per primera vegada

amb aquell llop llarg, gris i prim, udolant a la lluna. Què van compartir?

6. Explica breument la transformació de Buck quan s’endinsava en la solitud del bosc.



7. Buck es deixava guiar pels seus instints i d’una manera intuïtiva va tenir un gran pressentiment, després de l’episodi del cérvol. Quin fou?

8. Resumeix l’episodi de la pèrdua de l’amo adorat per Buck.

9. Què va significar la mort de John Thornton per a Buck?

10. Com va ser la trobada de Buck amb els seus germans salvatges, un cop ja havia

mort el seu amo estimat ? Explica-ho.

11. Quina va ser l’empremta deixada pel gos Buck en els seus germans salvatges, els

llops de bosc, segons observaren els indis d’aquelles terres?

12. Quina llegenda circulava entre els indis d’aquella regió?



ACTIVITATS DESPRÉS DE LA LECTURA 5. ACTIVITATS LITERÀRIES 5.1 ARGUMENT 1. Un cop hagis llegit la novel·la, hauràs de fer un exercici de síntesi i de recapitulació

sobre la història que ens ha explicat Jack London. Redacta l’argument de la novel·la, és a dir fes un resum del llibre com si l’haguessis d’explicar a uns amics teus.

2. Quin és el conflicte que ens presenta la novel·la en el primer capítol i que

desencadena tota la història?

3. Durant la lectura del llibre has viscut moltes aventures al costat d’en Buck. Imagina

una nova aventura per al protagonista i decideix en quin capítol la inclouries.



5.2 TEMA 1. Després d’haver llegit el llibre, pensa quina és la idea essencial que ens vol

transmetre Jack London en aquesta novel·la.

2. Alguns dels temes que es poden veure en la novel·la són: la lluita per la vida,

l’adaptació a un medi hostil, la recerca de la pròpia identitat, la llibertat... Explica com es veuen reflectits aquests temes en la novel·la, mitjançant alguns episodis o fragments que recordis.



5.3 PERSONATGES 1. Ara centraràs la teva atenció en el protagonista del llibre, el gos Buck, i treballaràs

la seva caracterització física i psicològica, tal com ens el presenta el seu creador. En primer lloc, ens fixarem en la part física del personatge, tal com és descrit en el primer capítol:

Tenia el pèl espès, brillant i suau com la seda, el front i el pit amb una taca blanca en forma d’estrella, el morro amb taques vermelloses i les potes fortes i ben dretes. La seva mirada era intel·ligent i tothom l’admirava. (pàg. 11)

a) Busca dos altres fragments descriptius del protagonista que t’hagin agradat i

que acabin d’arrodonir la part física del protagonista.

b) En segon lloc, ens fixarem en la part psicològica del protagonista, és a dir, en el

seu caràcter, tal com es comporta i com reacciona al llarg de la novel·la. Digues alguns trets característics d’en Buck i algunes de les qualitats que va mostrant, tal com avança la història. Pots justificar la teva resposta amb alguns fragments del llibre.

2. Llegeix atentament aquesta frase del llibre: Buck, mentre lluitava, no parava de pensar;

havia de fer servir la imaginació davant la força. (pàg. 32). Creus que Buck té ànima de gos o sembla veritablement una persona? Busca i escriu aquells pensaments i sensacions del protagonista que l’atansen al gènere humà i l’allunyen de la seva espècie.



3. Jack London construeix un personatge que s’adapta a totes les dificultats que li toca viure, supera obstacles i adversitats i va creixent com a personatge al llarg de la novel·la. El gos Buck de la casa assolellada del sud és diferent del gos que torna amb els llops, seguint la crida. Justifica aquesta afirmació amb exemples del llibre.

4. El protagonista del llibre és anomenat de maneres diferents al llarg de la novel·la,

per exemple: Buck, el company inseparable del jutge Miller... Busca cinc expressions o mots que apareguin al llibre per referir-se a Buck.

5. De tots els personatges que apareixen en la novel·la. Quins creus que són els més

importants en el desenvolupament de la història?

6. Fes una llista amb tots els amos d’en Buck, al llarg de la novel·la. Quin creus que

triaria el protagonista? Argumenta la teva resposta.

7. El món que ens presenta aquesta història és un món masculí. Per què creus que

només apareix una vegada una dona?

8. Completa el següent quadre amb els personatges que apareixen en el llibre. Escriu

el nom i tres característiques de cadascun d’ells. Ordena’ls tal com els vas coneixent en la novel·la.



Nom Raça Característiques

GOSSOS

Nom Característiques

PERSONES

9. Havent revisat els personatges que donen vida a aquesta història, classifica’ls en

dos grups: aquells que ajuden en Buck i aquells que el maltracten. L’AJUDEN:

EL MALTRACTEN:

10. Amb la lectura de la novel·la has pogut conèixer un bon conjunt de gossos.

Imagina un altre gos que pugui ser company de viatge de Buck i descriu-lo tal com ho fa Jack London en la seva obra. Recorda de posar-li un nom.



11. Relaciona els següents personatges amb les paraules que pronuncien al llibre:

François, home del jersei vermell, Perrault, Merced es, John Thornton, Hal

a) Que et penses que hi has d’anar tu? Fora d’aquí ! .............................................................. (capítol 4)

b) -Que hi entens gaire en gossos, tu? – li va dir el seu germà -. Aquest és l’únic

idioma que saben. Pregunta-ho a qualsevol! .............................................................. (capítol 5)

c) -Com va això? Et dius Buck, oi? Bé, ja n’hi ha prou per avui. Has après la lliçó i

saps el que has de fer. Jo també sé què haig de fer. Si ets un bon gos, tot anirà bé; si no, aquí tens el bastó. Ja m’entens, oi?

.............................................................. (capítol 1) d) -Aquest Spitz és el dimoni –va dir ......................................................... Acabarà

matant Buck. - No t’ho creguis. Si Spitz és el dimoni, Buck és com dos dimonis junts – va respondre .............................................................. Qualsevol dia se’l menjarà sencer. No cal patir. (capítol 3)

e) -Aquest animal aprèn ràpid! .............................................................. (capítol 2)

f) No vull que els peguis! –va cridar .............................................................. (capítol 5)

g) Buck, només et falta parlar ! .............................................................. (capítol 6)

12. T’agradaria posar-te a la pell d’algun personatge de la novel·la? Imagina què hauries fet si fossis en Francesc quan mor el gos Spitz.

13. Pensa en els diferents personatges que acabes de conèixer i decideix quin triaries

per poder viure l’aventura en la seva pell.



5.4 TEMPS 1. En quina època històrica se situa aquesta novel·la? Busca més informació a

Internet sobre aquella època marcada per molts canvis socials i econòmics i prepara un petit dossier informatiu. (situació política, econòmica, cultural...) Pots presentar-lo de manera esquemàtica amb PowerPoint.

2. Quant temps real transcorre des que Buck és venut de la casa del jutge Miller fins

que decideix seguir la crida? Segueix les diferents referències temporals que apareixen en el llibre.

3. Has vist alguna pel·lícula sobre l’època que ens narra Jack London en la seva

novel·la? Quina? Si no ho has fet, busca’n una per poder-la compartir amb els teus companys i companyes de classe.

5.5 ESPAI 1. En quin país succeeix aquesta història? En quines terres concretament?

2. Busca un mapa d’aquelles terres on Buck viu les seves aventures i indica-hi tots

aquells llocs que apareixen en la novel·la.

3. Els escenaris on està situada l’acció de la novel·la eren coneguts per Jack London.

Busca en la seva biografia el perquè coneix tots aquells llocs.



4. Tots els escenaris on se situen els episodis de la novel·la són exteriors. Per què? Relaciona-ho amb el gènere narratiu en què inclourem aquesta novel·la.

5. Llegeix atentament aquesta descripció del lloc on vivia en Buck al començament

de la novel·la: La casa era assolellada, i l’envoltaven jardins amb gespa, arbres, horts i pastures per als animals. Hi treballava molta gent: mossos, jardiners i criats. (pàg. 10)

a) Si haguessis de fer un dibuix d’aquest fragment descriptiu, cita tots els

elements que haurien d’aparèixer en la teva il·lustració.

b) Pensa en algun lloc, escenari o paisatge que t’hagi agradat i imitant l’estructura

d’aquest fragment descriptiu, redacta la teva descripció.

6. Dibuixa l’itinerari que segueix el protagonista al llarg de la novel·la.



5.6 ESTRUCTURA 1. Classifica els diferents capítols del llibre segons l’esquema clàssic: Presentació,

nus i desenllaç. Redacta un breu resum de cada apartat. Presentació Nus Desenllaç 2. Tria el capítol que creguis més important en el desenvolupament de la història.

Justifica la teva elecció.

3. Llegeix atentament aquests set paràgrafs del llibre i digues a quin capítol pertany

cadascun d’ells:

a) CAPÍTOL ---------- L’endemà, encara amb el record de la mort de Curly, Buck va haver de passar una altra prova. François li va posar unes corretges, semblants a les que havia vist als cavalls, per arrossegar un trineu i anar al bosc a buscar llenya. A Buck el va indignar que l’utilitzessin com a bèstia de tir. Però va ser prudent: va obeir i va intentar aprendre de pressa.



b) CAPÍTOL ---------- De cop, Buck va notar que les potes se li enfonsaven en una cosa blanca. Era com una pols freda i mullada. Llavors va veure que queia del cel i en va agafar amb la boca: cremava com el foc, es desfeia i era com aigua.

c) CAPÍTOL ---------- El trineu avançava cada cop més lentament. Amb els

gossos rebentats, Mercedes malalta i els homes esgotats, van arribar al campament de John Thornton. Quan el trineu s’hi va aturar, els gossos es van deixar caure a terra. No podien fer ni un pas més.

d) CAPÍTOL ---------- El primer dia van fer 100 quilòmetres. Però Buck havia decidit rebel·lar-se contra Spitz i, per culpa seva, el grup va perdre el sentit de la disciplina i la voluntat de treballar tots junts, com si fossin un sol animal. Es barallaven entre ells i es mossegaven, i Spitz no aconseguia posar-hi ordre. François renegava, i els pegava amb el fuet perquè obeïssin el gos guia.

e) CAPÍTOL ---------- Buck i els seus companys s’havien d’ajuntar amb els gossos d’un altre trineu per fer el servei regular de correus entre ciutats mineres. En total, hi havia cent animals. Sempre feien el mateix trajecte i sempre anaven al mateix ritme, sense intentar reduir el temps de viatge, com els agradava fer a François i a Perrault. A Buck, aquella nova vida li semblava avorrida. Tots els dies eren iguals.

f) CAPÍTOL ---------- També va ser per aquell temps que, durant un viatge que feien junts, els tres companys van tenir dificultats. Havien de navegar per un riu amb forts corrents, i, per fer-ho, John era dins la barca i, des de la riba, els altres l’ajudaven amb cordes. La maniobra era complicada, i l’home va acabar a l’aigua. Llavors, Buck s’hi va llançar, però el corrent va arrossegar-los tots dos.

g) CAPÍTOL ---------- Per fi, la bèstia es va aturar. Llavors es van ensumar els morros i es van posar a jugar com dues criatures. Al cap d’una estona, el llop va començar a caminar tot convidant Buck a acompanyar-lo. Van córrer hores i hores sense parar. Buck era feliç al costat del seu germà salvatge.

4. Ara que ja has acabat la lectura del llibre, buscaràs de cada capítol el paràgraf que

creguis més important per sintetitzar el seu contingut. Els copiaràs a la teva llibreta, posant atenció en l’ortografia, el vocabulari l la construcció de les frases. Després, els llegiràs en veu alta a la resta de la classe.



5. Prepara’t per a dibuixar! Formeu un grup de tres companys i companyes de la classe i trieu el capítol que més us hagi agradat. Parleu entre vosaltres sobre allò que heu llegit i decidiu les escenes que haureu de dibuixar per representar les diferents seqüències que composen el capítol.

Escenes

CAPÍTOL

.....

6. En els diferents episodis del llibre anirem veient les qualitats d’en Buck, s’anirà

mostrant com és el seu tarannà, com el podrem caracteritzar. Relaciona els següents adjectius referits al protagonista amb els diferents capítols de la novel·la.

afectuós, ambiciós, apassionat, aristòcrata, assenyat, astut, civilitzat, elegant, espavilat, famós, feliç, fidel, fort, imaginatiu, intel·ligent, intuïtiu, just, lliure, lluitador, orgullós, pacient, prudent, ràpid, resistent, respectat, salvatge, sanguinari, segur, submís, tenaç, valent, violent

BUCK Capítol I

Capítol II

Capítol III

Capítol IV

Capítol V

Capítol VI

Capítol VII



7. Busca algun episodi o fragment del llibre que il·lustri aquestes frases. Relaciona-les amb els diferent capítols de la novel·la:

• En Buck té totes les qualitats d’un bon líder. • Buck representa el més fort de l’espècie i només els forts sobreviuran. • Buck serà capaç de sobreviure, enmig de les adversitats i de la violència. • Buck és fidel als amos justos i bons que el respecten i el cuiden. • Buck té una personalitat molt forta i decideix el camí que vol seguir. • Buck sent la veu dels seus avantpassats. • Buck sentirà la llibertat en la seva pell.

5.7 VEU NARRATIVA 1. Observa el tipus de narrador que ens explica la història, un narrador focalitzat en el

protagonista, que acompanya el lector al llarg de la novel·la:

Buck, el protagonista d’aquesta història, no semblava pas destinat a tirar un trineu. (pàg. 10)

Buck s’havia fet amic de Curly, la gossa terranova. Per això el va deixar tan impressionat el que li va passar... (pàg. 19)

I aquí s’acaba la història de Buck... (pàg.65)

Digues en quina persona gramatical i en quin temps verbal se’ns presenta la veu narrativa d’aquesta novel·la. Busca altres exemples en el llibre d’aquest tipus de narrador.



2. Ara que ja has descobert el tipus de narrador que ens explica la història, anem a canviar-lo. Reescriu el començament del capítol 2 amb una veu narrativa que coincideixi amb el protagonista. Recorda quina persona gramatical hauràs d’utilitzar i els canvis gramaticals que necessitaràs fer en els possessius, pronoms personals...

3. Quan l’hagis reescrit amb una veu narrativa en 1a persona, llegeix-lo en veu alta i

compara’l amb el del llibre. Has tingut una sensació molt diferent?

5.8 GÈNERE LITERARI D’aquesta llista de paraules, subratlla aquelles que creguis més adients al gènere narratiu en què podrem incloure la novel·la llegida.

� fantasia, ciència ficció � aventures, viatges � misteri, detectivesc, policíaca � terror � humor � narracions històriques � realisme: construcció de la pròpia personalitat, amor, amistat,

temes psicològics, socials i polítics; guerres del món... Justifica els motius de la teva elecció.



5.9 LLENGUA LITERÀRIA 1. En aquesta novel·la l’autor ens ofereix un conjunt important de descripcions i

d’adjectius que van dibuixant els escenaris i construint els personatges. Llegeix atentament aquestes descripcions de la novel·la i, després, busca un fragment descriptiu d’un animal, d’una persona i d’un paisatge o escenari que t’hagi agradat o que el recordis per les seves imatges.

Hauria semblat un llop molt gros si no hagués tingut les taques vermelloses del morro i l’estrella blanca del front i el pit. Del llop, en tenia l’astúcia; del seu pare, la força i el coratge, i de la seva mare, la bellesa i la intel·ligència. Tot això i l’experiència de la vida dura el feien una criatura bella i temible. (pàg.61) Buck va començar a estirar les corretges i a fer estrebades laterals. Es va sentir que petava alguna cosa. L’animal va repetir els moviments. Llavors, el soroll va ser més fort: el gel es va trencar i els patins van quedar lliures. Tots els músculs de Buck es van concentrar en aquell esforç. El trineu va tremolar i, molt a poc a poc, es va començar a moure. Després, sense aturar-se, va avançar fins a arribar a les fustes que marcaven el final del recorregut... (pàg. 54)

La primavera havia arribat, però ni els homes ni els animals no se n’adonaven. Ara el dia era llarg i el sol desfeia la neu. (pàg. 43)

Va passar l’estiu i, a la tardor, van arribar a una regió plena de llacs. No hi havia cap rastre de vida; només se sentia el vent fred i el soroll de les onades que l’aire aixecava en l’aigua. (pàg.58)

DESCRIPCIÓ D’UN ANIMAL

DESCRIPCIÓ D’UNA PERSONA

DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE, ESCENARI



2. Un tret característic de la descripció és la utilització de l’adjectivació. Busca en els fragments descriptius que triïs del llibre set adjectius per a cadascun d’aquests grups.

PERSONES ANIMALS NATURA

3. L’estat salvatge de la natura, les condicions de supervivència que pateixen els

personatges de la novel·la ens ofereixen un gran ventall de sensacions percebudes pels sentits corporals. Podeu distribuir-vos per grups els set capítols de la novel·la i emplenar el següent esquema.

CAPÍTOL------------------

VISTA

OÏDA

OLFACTE

GUST

TACTE

Noms

Adjectius

Verbs

Expressions

4. Segurament, també has après un conjunt de noms de diferents camps semàntics.

Confecciona un petit glossari amb mots que pertanyin al camp semàntic de la natura en estat primitiu.

5. Escriu set mots que pertanyin al camp semàntic de la violència que mostren els

homes respecte al gos Buck.



6. Pensa en el vocabulari de la novel·la i escriu dos altres camps semàntics.

7. Observa una fotografia d’aquelles terres on està situada la novel·la i transforma

aquesta imatge en un text descriptiu de set línies. No et deixis cap dels elements importants que hi apareixen i utilitza adjectius i alguna comparació.

8. Explica el significat de les següents comparacions i busca’n cinc més a la novel·la.

cremava com el foc, es desfeia i era com aigua (pàg.17)

tenia els músculs durs com l’acer (pàg.24)

i tothom mirava els gossos com si fossin uns herois (pàg.35)

l’or brillava amb un color de mantega groga (pàg.59)



com una onada, la llopada va arribar (pàg.64)

9. Observa els connectors temporals que enceten els fragments narratius, obren els

episodis i les aventures: Un dia.... Abans que acabés l’any ... Durant tot l’hivern ... Una

nit... Utilitza un aItre connector temporal que encapçali una nova aventura protagonitzada per Buck i el seu estimat John Thornton.

5.10 AUTOR

1. Per entendre millor el contingut de la novel·la et recomano que llegeixis una mica sobre la vida de Jack London. En primer lloc, llegeix la coberta posterior del llibre i, després, per ampliar aquesta breu informació cerca a Internet la biografia d’aquest autor americà. Redacta una fitxa biogràfica sobre l’autor i, sobretot, no t’oblidis de citar altres obres que va escriure. Algunes les podràs trobar a la biblioteca del centre.



2. Digues una altra novel·la del mateix autor on el protagonista sigui un gos.

3. Coneixes altres llibres en què el protagonista és un gos? Cita’n alguns.



6. TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA 1. Imagina un nou capítol per a la novel·la i pensa en quin ordre el posaries dintre de

la història. Hauràs de redactar una nova aventura per al protagonista en la qual hauran d’aparèixer les descripcions d’un gos i d’un personatge humà, tant l’aspecte físic com el seu caràcter. Recorda que et poden servir de models les descripcions del llibre treballades anteriorment.



2. Ara combinaràs el treball d’expressió escrita amb l’expressió artística i confeccionaràs un còmic d’un dels capítols de la novel·la.

a) Per grups, triareu un capítol de la novel·la i decidireu quines són les escenes

que el composen, els personatges que el protagonitzen i les accions que se’ns expliquen.

ES

CE

NE

S

PE

RS

ON

AT

GE

S

AC

CIO

NS

b) Fixeu-vos bé en els personatges que protagonitzen les diferents escenes i, a

partir del text de la novel·la, redacteu els diàlegs que han de sortir en les bafarades del còmic.

3. Dibuixeu les diferents vinyetes del còmic amb qualsevol de les tècniques

treballades a Educació Visual i Plàstica.

CAPÍTOL .....



4. Observa tots els elements que apareixen en aquesta fotografia i redacta un text descriptiu. Utilitza adjectius i alguna comparació.

5. I aquí s’acaba la història de Buck...Imagina un final diferent al llibre que acabes de

llegir, tal com t’agradaria sentir-lo explicar. Després, els llegireu en veu alta a la resta de la classe i entre tots els companys escollireu aquell que creieu millor i més ben construït.



6. La caravana d’en Buck transportava cartes en aquells viatge àrtics. Ara t’intentaràs posar a la pell d’en Buck i redactaràs la carta que aquest li envia a Jack London, explicant-li com se sent en aquest personatge i quins suggeriments li vol fer.

Benvolgut Jack,

7. Imagina un nou títol per a la novel·la que acabes de llegir.

8. Entra a www.youtube.com i busca un fragment de la pel·lícula: The call of the wild.

Digues què et sembla respecte a la novel·la llegida.



7. OPINIÓ PERSONAL 1. Creus que el protagonista d’aquesta història podria esdevenir un símbol de la

llibertat? Pots parlar-ho amb d’altres companys de la classe i respondre a aquesta qüestió justificant la teva resposta, amb exemples del llibre.

2. Si fossis Buck, quin episodi t’hagués agradat viure i quin creus que no haguessis

pogut suportar? Per què?

3. Fes una llista amb les tres coses que creus que has après amb la lectura del llibre.

4. T’ha agradat aquest llibre? Dóna la teva opinió sobre la lectura d’aquesta novel·la.

Per contestar pots parlar dels personatges, del gènere narratiu, de la història que ens explica o del que tu creguis interessant a destacar.

5. A qui recomanaries la lectura d’aquesta novel·la? Justifica la teva resposta.

6. La lectura del llibre t’ha recordat alguna vivència o esdeveniment que coneixes?

Explica-la en veu alta a la resta de la classe.



SOLUCIONARI 5.3 PERSONATGES Exercici 11 a) capítol 4: François (pàg. 33) b) capítol 5: Hal (pàg. 41) c) capítol 1: home del jersei vermell (pàg. 14) d) capítol 3: Perrault i François (pàg. 28, 29) e) capítol 2: François (pàg. 22) f) capítol 5: Mercedes (pàg. 41) g) capítol 6: John Thornton (pàg. 48) 5.6 ESTRUCTURA Exercici 3 a) capítol 2 (pàg.20) b) capítol 1 (pàg. 17) c) capítol 5 (pàg. 44) d) capítol 3 (pàg. 30) e) capítol 4 (pàg.36) f) capítol 6 (pàg. 51) g) capítol 7 (pàg. 60)

IMATGES UTILITZADES

Coberta del llibre escanejada Fotografia pàg. 4: weib.caib.es/.../wq/IMATGES/LLOP5.jpg

Fotografia pàg. 39: spanishworldacademy.com/.../image020.jpg Fotografia pàg. 40: www.bibliotecasvirtuales.com/.../JackLondon.jpg

Fotografia pàg. 44: www.hautman.com/jiimages/1166%20Call%20of%20t...



ITINERARI TARONJA 1r ESO

La crida del bosc. Jack London La Magrana. L’Esparver, 5



I quan vénen les llargues nits de l’hivern i els llops surten dels boscos per caçar en les valls baixes, se’l veu córrer al davant de l’horda, sota la pàl·lida claror de la lluna o a la lluor resplendent de l’aurora boreal. De talla gegantina, domina els seus companys, i la seva gorja sonora dóna el to al cant de la banda, que data dels primers dies del món.

capítol VII, pàg. 106



GuiaL: La crida del bosc. Jack London 1. ASPECTE TÈCNIC 1. Completa la fitxa tècnica amb la informació que trobaràs en les primeres pàgines

del llibre que tens a les teves mans. • TÍTOL --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • AUTOR/ ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • TRADUCTOR/ A ------------------------------------------------------------------------------------------------------ • lL·LUSTRADOR/A ---------------------------------------------------------------------------------------------------- • EDITORIAL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------ • COL·LECCIÓ ----------------------------------------------------------------------------------------------------------- • LLOC I ANY DE L’EDICIÓ ------------------------------------------------------------------------------------------- • NOMBRE DE PÀGINES ----------------------------------------------------------------------------------------------

2. DE QUÈ TRACTA EL LLIBRE ? Buck és un gos magnífic, que ha nascut en una casa benestant i que un bon dia és raptat i endut cap al Nord on l’or tot just s’ha descobert. Buck es veurà forçat a arrossegar els trineus i a combatre les dures condicions meteorològiques i els maltractaments dels homes. Així comencen les aventures de Buck, que progressivament sentirà néixer en ell l’instint que el crida cap al bosc on hi ha els llops, els seus germans salvatges. (La Magrana. L’Esparver,5) 3. VOCABULARI Per ajudar-te en el camí de la comprensió del llibre podràs consultar el vocabulari que trobaràs al final del llibre. I una altra manera segura d’aprendre el significat dels mots és utilitzant el diccionari. Busca i escriu el significat dels mots que apareixen en el següent quadre.



SIGNIFICAT

CA

PÍT

OL I

albira botxí gorja turba ultratge veranda

CA

PÍT

OL II

ancestres arnès brandà melopea tragella

CA

PÍT

OL III

anorreat brogit descoratjament enardí feredat magnanimitat



CA

PÍT

OL IV

anatema cabdillatge intrèpid panteixant postes supremacia

CA

PÍT

OL V

ancorat clivellada esgargamellava esguardaren lassitud negligents

CA

PÍT

OL V

I

eloqüent furor guarir pecuniari pregon rai



CA

PÍT

OL V

II

escometre esmunyir-se horda placer sopluig treva



4. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA 4.1 ACTIVITATS ABANS DE LA LECTURA

1. Abans de començar a llegir aquesta novel·la, observa els dibuixos del llibre i imagina quins personatges en seran els protagonistes.

2. El llibre que tens a les mans es titula La crida del bosc. Quin tipus de història creus

que ens explicarà Jack London?

3. Imagina l’argument de la novel·la a partir dels títols dels capítols que la composen.

4. Jack London és el pseudònim de:

5. A partir de la informació que pots trobar en la part exterior del llibre, l’índex i els

dibuixos que il·lustren el text, imagina deu mots que creguis que apareixeran després en la lectura de la novel·la.



4.2 ACTIVITATS DURANT LA LECTURA Capítol I- La llei primitiva 1. Qui és el protagonista del llibre?

2. Quina és la seva família de sang? A quina raça pertany?

3. On viu el protagonista de la història? Quant temps feia que vivia allí?

4. Quin tipus de vida portava Buck a la vall assolellada de Santa Clara? Explica-ho

breument.

5. Quin personatge canvià el destí del protagonista? Explica els motius que el van

portar a fer-ho.

6. Escriu els símbols del poder i l’opressió que Buck sentirà en la seva pròpia pell.

7. Per què eren tan buscats els gossos de la raça d’en Buck a la darreria de l’any

1897?

8. Què representa l’home de la samarreta vermella en la vida d’en Buck? Demostra-

ho amb alguna frase del capítol.



9. Qui seran els nous amos d’en Buck que el portaran cap a les gèlides terres del Nord? Com són segons la perspectiva del protagonista?

10. Enumera els companys d’en Buck en la seva nova vida i digues dues

característiques de cadascun d’ells.

11. Cita els diferents mitjans de transport amb què va viatjar Buck.

12. Fes l’itinerari del gos Buck des que deixa la vida plàcida del sud fins arribar a les

terres del Nord.

13. Explica amb les teves paraules el significat d’aquest fragment del llibre:

Buck, vençut, acabava d’aprendre una lliçó que no oblidaria en tota la seva vida: que no podia fer res contra un ésser humà armat d’un bastó. Trobant-se per primera vegada davant de la llei primitiva, fent-se càrrec de les condicions noves i duríssimes de la seva existència, esborrà de la seva memòria la dolçor dels dies ara ja passats i es resignà a sofrir l’inevitable. (pàg. 17)

14. Quina va ser la sorpresa d’en Buck quan va conèixer el fred ? Quina sensació t’ha

produït com a lector/a?



Capítol II- La llei del bastó i de les dents 1. Explica amb les teves paraules el significat d’aquestes frases: Brutalment arrabassat

de la seva vida mandrosa i assolellada, es trobava, sense transició, llençat del cor de la civilització al centre mateix de la barbàrie.(pàg. 21)

2. Relaciona el títol d’aquest segon capítol amb el contingut que ens explica. Utilitza

frases o paràgrafs del text que ho il·lustrin.

3. Quin va ser el primer episodi amb què Buck s’adonà del comportament dels llops?

Explica’l.

4. Quines són les formes de vida que aprèn Buck en la seva nova vida?

5. De quina manera resol en Buck el problema del dormir?

6. Quina és l’opinió dels homes respecte al comportament d’en Buck?

7. Indica l’itinerari de la tragella durant el seu primer viatge.



8. Explica breument la transformació que pateix Buck de ser un gos civilitzat a actuar

com els seus ancestres, els llops.

9. Busca les dues raons per les quals el protagonista li toca viure aquesta història, tal

com les resumeix el narrador en aquest segon capítol.

10. Què representava l’udol del protagonista en les nits fredes i serenes?

11. Com imposaven l’obediència els homes que coneix en Buck?

12. Indica algunes de les semblances que hagis trobat entre el comportament dels

homes que coneix Buck en la seva nova vida i els gossos que l’acompanyen en aquest viatge.

13. Recordes com s’alimentaven els gossos de la tragella? Explica-ho.



Capítol III- Domina la bèstia primitiva 1. Qui era el gos rival d’en Buck? De quina manera s’hi relacionava?

2. Resumeix l’incident que evita el conflicte mortal entre Spitz i Buck.

3. En quin estat quedaren els nou gossos del trineu, després de la lluita amb els

indígenes? Busca el paràgraf del capítol que ho descriu i copia’l.

4. Els gossos van patir en la seva pell la violència de la lluita. Fes memòria i explica

quines van ser les conseqüències de la lluita pel que fa a la resta de la caravana.

5. Spitz era el director reconegut de la tragella, però, a poc a poc, Buck li anirà

guanyant terreny i discutirà la seva autoritat. Explica breument l’episodi que il·lustra aquest fet en el desenvolupament de la història.

6. Busca un paràgraf del capítol on es pugui veure l’ instint animal d’en Buck que

l’allunyava de Santa Clara i l’anava apropant als seus orígens.



7. Recorda aquests mots de la novel·la: L’hora decisiva havia arribat...(pàg. 45). Explica

breument l’episodi que narra la lluita entre Spitz i Buck.

8. Assenyala el recorregut que fa la caravana en aquest tercer capítol. Dibuixa’l en un

mapa.



Capítol IV- Buck pren el cabdillatge 1. Quines eren les intencions d’en Buck, una vegada que el gos Spitz desapareix de

la seva vida? Com ho aconsegueix?

2. Enumera les qualitats d’un bon cabdill, tal com les representa Buck.

3. El preu d’en Buck va pujant al llarg de la novel·la. Podries dir per quants dòlars el

vendria en Francesc?

4. Què havia aconseguit Buck essent el cabdill de la caravana?

5. Buck va canviant d’amos al llarg de la novel·la. Quan el deixen en Francesc i en

Perrault, qui seran els seus nous amos?

6. Què portava la caravana que dirigia el gos Buck?

7. Quines condicions meteorològiques van suportar Buck i els seus companys en

aquells viatges cap a les terres del Nord?



8. Quin va ser el final del gos Dave? Et sembla just?

9. Com era un dia qualsevol de la vida de la tragella quan feia el servei de postes?

Esquematitza-ho.



Capítol V- Les fatigues dels guarniments i de la ruta 1. En quin estat es trobaven els gossos de la caravana, trenta dies després d’haver

sortit de Dawson?

2. Quantes milles havia recorregut la tragella en menys de cinc mesos?

3. Quan la caravana va arribar a Skagway, Buck va canviar d’amo, un altre cop. Qui

comprà la tragella, aquesta vegada?

4. Busca en aquest capítol un fragment on aparegui diàleg. Distribuïu-vos els

personatges i llegiu-lo en veu alta a la classe.

5. Quantes vegades va fer Buck el viatge a Dawson?

6. Resumeix els problemes que va viure la caravana sota les ordres de Carles i Hal i

quin va ser el seu final.

7. Quina era la sensació que sempre acompanyà la tragella a mans dels dos homes i

aquella dona?



8. Com tractava Hal el protagonista de la novel·la? Busca alguna frase del llibre que justifiqui la teva resposta.

9. Quin personatge va salvar de la mort en Buck, quan havia acabat d’esclatar la

primavera?

10. Què va representar John Thornton en la vida d’en Buck?



Capítol VI- Amistat 1. Quantes milles havia fet Buck, quan descansava amb el seu amo Thornton?

2. Digues la qualitat més característica que defineix en Thornton.

3. Per què Buck no se separava mai del seu amo Thornton?

4. Explica quin significat té seguir la llei primitiva, segons el llibre.

5. Per què es va fer famós Buck en tots els camps d’Alaska?

6. Tria un dels episodis que protagonitza Buck mostrant una fidelitat absoluta

respecte al just i assenyat amo Thornton i resumeix-lo per poder-lo explicar en veu alta als teus companys de classe.



7. Els minaires Thornton, Hans i Peter van poder comprar les eines necessàries i anar a treballar a una certa regió de l’Est gràcies a Buck. Explica l’episodi que ens narra aquesta proesa.

8. A quin preu volien comprar en Buck, després de l’episodi d’Eldorado Saloon?

9. De quina manera es mostraven el seu afecte en Buck i en Thornton?

10. Explica amb les teves paraules aquest paràgraf del capítol VI :

Aquest feliç període de pau fou per a ell com una renaixença, com l’entrada en un altra vida. Però el bon companyonatge, els jocs, el fresc oreig primaveral, el benestar de la convalescència, tot això no era res al costat del nou sentiment, de l’amor veritable, pregon, apassionat, que creixia en ell. (pàg. 76)



Capítol VII- La crida ressona 1. Indica l’itinerari que van seguir Buck i el seu estimat amo Thornton per arribar a

aquella mina fabulosa.

2. Explica breument les condicions de vida dels expedicionaris d’aquella època,

prenent com a model el personatge de Thornton.

3. Els aventurers buscaven una cabana enrunada com a entrada d’aquella mina

fabulosa, però al cap d’un temps van decidir quedar-se en un altre lloc. On i per què?

4. Com va reconèixer Buck la crida del bosc? Què va sentir?

5. Explica com va reaccionar el protagonista quan es va trobar per primera vegada

amb aquell llop de bosc, llarg, gris i magre.

6. Quins records tenia el protagonista quan galopava amb el llop enmig del bosc?



7. Què representava el llarg udol d’en Buck en aquelles llargues i silencioses nits

gelades?

8. Explica breument la transformació de Buck quan s’endinsava en la solitud del bosc.

9. Buck es deixava guiar pels seus instints i d’una manera intuïtiva va tenir dos grans

pressentiments al llarg de la novel·la. Explica quins són i quines van ser les seves conseqüències.

10. Resumeix l’episodi de la pèrdua de l’amo adorat per Buck.

11. Què va significar la mort de John Thornton per a Buck?



12. Com va ser la trobada de Buck amb els seus germans salvatges, un cop ja havia mort el seu amo estimat ? Explica-ho.

13. Quina llegenda circulava entre els Jechats? D’ on provenia?

14. Quina va ser l’empremta deixada pel gos Buck en els seus germans salvatges, els

llops de bosc, segons observaren els indis d’aquelles terres?



ACTIVITATS DESPRÉS DE LA LECTURA 5. ACTIVITATS LITERÀRIES 5.1 ARGUMENT 1. Un cop hagis llegit la novel·la, hauràs de fer un exercici de síntesi i de recapitulació

sobre la història que ens ha explicat Jack London. Redacta l’argument de la novel·la, és a dir fes un resum del llibre com si l’haguessis d’explicar a uns amics teus. Et poden ajudar les frases que acompanyen les il·lustracions del llibre.

2. Quin és el conflicte que ens presenta la novel·la en el primer capítol que

desencadena tota la història?

3. Durant la lectura del llibre has viscut moltes aventures al costat d’en Buck. Imagina

una nova aventura per al protagonista i decideix en quin capítol la inclouries.




transmetre Jack London en aquesta novel·la.

2. Alguns dels temes que es poden veure en la novel·la són: la lluita per la vida,

l’adaptació a un medi hostil, la recerca de la pròpia identitat, la llibertat... Explica com es veuen reflectits aquests temes en la novel·la, mitjançant alguns episodis o fragments que recordis.



5.3 PERSONATGES 1. Ara centraràs la teva atenció en el protagonista del llibre, el gos Buck, i treballaràs

la seva caracterització física i psicològica, tal com ens el presenta el seu creador. En primer lloc, ens fixarem en la part física del personatge, tal com és descrit en el primer capítol: El seu pit espaiós, els seus flancs rodons sota la pell espessa i sedosa, les seves potes dretes i formidables, el seu ample front picat de taques blanques, la seva mirada franca, serena i atenta, li guanyaven l’admiració de tothom. (pàg. 9) a) Busca dos altres fragments descriptius del protagonista que t’hagin agradat i

que acabin d’arrodonir la part física del protagonista.

b) En segon lloc, ens fixarem en la part psicològica del protagonista, és a dir, en el

seu caràcter, tal com es comporta, com reacciona i com pensa al llarg de la novel·la. Digues alguns trets característics d’en Buck i algunes de les qualitats que va mostrant, tal com avança la història. Pots justificar la teva resposta amb alguns fragments del llibre.

2. Llegeix atentament aquesta frase del llibre: Buck meditava amb la seva ànima de gos

sobre el que li havia succeït. (pàg. 14). Creus que Buck té ànima de gos o sembla veritablement una persona? Busca i escriu aquells pensaments i sensacions del protagonista que l’atansen al gènere humà i l’allunyen de la seva espècie.



3. Jack London construeix un personatge que s’adapta a totes les dificultats que li toca viure, supera obstacles i adversitats i va creixent com a personatge al llarg de la novel·la. El gos Buck de la vall de Santa Clara és diferent del gos que torna amb els llops, seguint la crida. Justifica aquesta afirmació amb exemples del llibre.

4. El protagonista del llibre és anomenat de maneres diferents al llarg de la novel·la,

per exemple: el superb animal, aquell dimoni àgil, la bèstia feréstega... Busca set expressions o mots que apareguin al llibre per referir-se a Buck.

5. De tots els personatges que apareixen en la novel·la. Quins creus que són els més

importants en el desenvolupament de la història?

6. Fes una llista amb tots els amos d’en Buck, al llarg de la novel·la. Quin creus que

triaria el protagonista? Argumenta la teva resposta.

7. El món que ens presenta aquesta història és un món masculí. Per què creus que

només apareix una vegada una dona? Com ens presenta el personatge femení Jack London ?

8. Completa el següent quadre amb els personatges que apareixen al llibre. Escriu el

nom i tres característiques de cadascun d’ells. Ordena’ls tal com els vas coneixent en la novel·la.



Nom Raça Característiques

GOSSOS

Nom Característiques

PERSONES

9. Havent revisat els personatges que donen vida a aquesta història, classifica’ls en

dos grups: aquells que ajuden en Buck i aquells que el maltracten. L’AJUDEN:

EL MALTRACTEN:

10. Amb la lectura de la novel·la has pogut conèixer un bon conjunt de gossos.

Imagina un altre gos que pugui ser company de viatge de Buck i descriu-lo tal com ho fa Jack London en la seva obra. Recorda de posar-li un nom.




Francesc, home de la samarreta vermella, Perrault, Mercè, John Thornton, Hal. a) Mireu aquest Buck! Ha mort Spitz, i ara es creu que ha d’ésser ell el cap... Fuig!

Fora d’aquí !... ......................................................... (capítol IV) b) I bé, amic meu –féu amb una mena de rude jovialitat -. Com va això?... Una

mica millor, ¿oi? Sembla que us dieu Buck .- afegí, consultant el rètol penjat als barrots de la gàbia -. Bé, bé... Doncs, Buck, amic, escolteu el que us haig de dir: crec que ens entenem. Acabeu de comprendre quin és el vostre deure. Jo sabré complir el meu. Si sou un bon gos, tot anirà bé. Si voleu fer dolenteries, aquí tinc un bastó que us ensenyarà a ésser prudent. Ja em compreneu, ¿eh?... entesos, doncs! ......................................................... (capítol I)

c) No li falta més que la paraula ! ......................................................... (capítol VI) d) Aquest Spitz és una encarnació del diable. Acabarà per matar-nos Buck, si no

vigilem ………………………………………….. (capítol III) e) Jo no vull pas que els peguis! –va cridar amb un to infantívol-. Els meus pobres

estimats!.... Els meus estimats petits!.... Hal, cal que em prometis que no faràs servir el fuet durant tot el viatge, perquè si no jo em quedo... .......................................................... (capítol V)

f) És meu –va contestar........................................................., eixugant-se la sang

que li gotejava del nas i de la boca -. Cal que ens porti a Dawson, o que digui per què no ho vol fer!... enrere, o us faig el compte!... (capítol V)

g) ¿No t’ho deia, jo ? – cridà a Perrault-. Aquest Buck és més maliciós que una mona! Aprèn les coses amb una rapidesa sorprenent.......................................... (capítol II)

12. T’agradaria posar-te a la pell d’algun personatge de la novel·la? Imagina què

hauries fet si fossis en Francesc quan mor el gos Spitz.


per poder viure l’aventura en la seva pell.



5.4 TEMPS 1. En quina època històrica se situa aquesta novel·la? Busca més informació a

Internet sobre aquella època marcada per molts canvis socials i econòmics i prepara un petit dossier informatiu. (situació política, econòmica, cultural...) Pots presentar-lo de manera esquemàtica amb PowerPoint.

2. Quant temps real transcorre des que Buck és venut de la casa del jutge Miller fins

que decideix seguir la crida? Segueix les diferents referències temporals que apareixen en el llibre.

3. Busca en la novel·la algunes de les referències temporals que ens situen l’època

històrica i el temps narratiu en què està emmarcada la història.

4. Has vist alguna pel·lícula sobre l’època que ens narra Jack London en la seva

novel·la ? Quina? Si no ho has fet, busca’n una per poder-la compartir amb els teus companys i companyes de classe.

5.5 ESPAI 1. En quin país succeeix aquesta història? En quines terres concretament?

2. Busca un mapa d’aquelles terres on Buck viu les seves aventures i indica-hi tots

aquells llocs que apareixen en la novel·la.



3. Els escenaris on està situada l’acció de la novel·la eren coneguts per Jack London. Busca en la seva biografia el perquè coneix tots aquells llocs.

4. Tots els escenaris on se situen els episodis de la novel·la són exteriors. Per què?

Relaciona-ho amb el gènere narratiu en què inclourem aquesta novel·la.

5. Llegeix atentament aquesta descripció del lloc on vivia en Buck al començament

de la novel·la:

Del camí estant, amb prou feines s’albira l’edifici, mig amagat pels arbres corpulents, a través dels quals s’entreveu l’ampla i fresca veranda, imperant sobre les quatre cares del casal. Uns caminals coberts de sorra emmenen a la graonada, sota l’ombra tremolosa dels alts àlbers, entre els verds herbeis. Un jardí immens i florit envolta la vil·la. Hi ha, a més, un nombrós servei de criats, quadres espaioses on es belluguen una dotzena de grums i criats parladors, casetes cobertes de mareselves pels jardiners i llurs ajudants, i després la interminable renglera d’hivernacles, parres i umbràculs, i més enllà horts abundosos, bones pastures, camps fèrtils i rossinyols cantaires. (pàg. 7)

a) Si haguessis de fer un dibuix d’aquest fragment descriptiu, cita tots els

elements que haurien d’aparèixer en la teva il·lustració.

b) Pensa en algun lloc, escenari o paisatge que t’hagi agradat i imitant l’estructura

d’aquest fragment descriptiu, redacta la teva descripció.



6. Dibuixa l’itinerari que segueix el protagonista al llarg de la novel·la.

7.

5.6 ESTRUCTURA 1. Classifica els diferents capítols del llibre segons l’esquema clàssic: Presentació,

nus i desenllaç. Redacta un breu resum de cada apartat. Presentació

Nus

Desenllaç



2. Tria el capítol que creguis més important en el desenvolupament de la història. Justifica la teva elecció.

3. Llegeix atentament aquests set paràgrafs del llibre i digues a quin capítol pertany

cadascun d’ells:

a) CAPÍTOL ---------- Francesc li posà sobre el cos els arreus fets de corretges i sivelles; era un arnès semblant a aquells que tantes vegades havia vist posar als cavalls; i com a ells li calgué estirar d’un trineu, amb el seu amo sobre, fins al bosc, més enllà de la vall, i retornar amb un carregament de fusta; però encara que la seva dignitat fou ferida profundament en veure’s transformat en una bèstia de tir, s’havia tornat prou prudent com per no revoltar-se. Resoludament es dedicà a fer el millor possible el treball malgrat la novetat i l’estranyesa d’aquests exercicis. Francesc era sever, i exigia una obediència absoluta que d’entrada obtenia per la força del seu fuet.

b) CAPÍTOL ---------- Tot de cop Buck se sentí enfonsat en una substància tova i

blanca, semblant a la pols freda i mullada. Reculà tot grunyint; altres petites coses blanques queien i s’arrapaven al seu pèl. Intrigat en caçà una al vol i quedà sorprès: aquesta substància blanca cremava com el foc i es fonia com l’aigua... I els espectadors vinga a riure. Buck se sentia avergonyit sense saber massa per què: era la primera vegada que veia neu.

c) CAPÍTOL ---------- Si haguessin conegut el que és un viatge àrtic, haurien

comprès que un sol trineu no pot portar el menjar suficient per un nombre semblant d’animals i que calia saber reduir-los. Però com que havien fet complicats càlculs per equilibrar el pes de les racions en raó de la durada probable del viatge, estaven ben convençuts de reeixir. L’endemà a mig matí, finalment, la llarga tragella es posà en marxa.

d) CAPÍTOL ---------- Spitz, com a cap de filera, director reconegut de la tragella,

sentia disminuir la seva supremacia davant d’aquell animal tan diferent dels nombrosos gossos del sud que havia conegut. Al revés d’aquests animals, delicats i febles, Buck suportava les privacions sense patir-ne, i rivalitzava en ferocitat i astúcia amb el gos del país. Ple de finor sota la fortalesa del seu cos, sabia esperar la seva hora amb una paciència digna dels temps primitius.

e) CAPÍTOL ---------- Ell i els seus companys foren aleshores lliurats a un mestís

escocès, i en companyia d’una dotzena d’altres tragelles reprengueren la penosa ruta de Dawson. Ara no es tractava de fer una cursa folla, de batre el rècord, com amb l’intrèpid Perrault. Feien el servei de postes, passant sempre pel mateix camí, portant eternament la mateixa càrrega. Aquest ofici no agradava tant a Buck; no obstant això, posava el seu orgull a fer-lo bé, com



Dave o Sol·leck, i procurava que els seus companys, contents o no, complissin igualment.

f) CAPÍTOL ---------- Veient en la llar de Thornton aquell gos majestuós, d’ample

pit, de superba testa, de pell esplèndida, d’ulls serens i expressius, última i admirable concreció d’una immensa línia d’ascendents, lentament afinats ¿qui s’hauria pensat que sota d’aquell aspecte elegant revivia el gos llop d’altres temps? I, no obstant això, era així en realitat. Una a una, les marques superficials de la civilització s’esborraven del seu ésser, i l’animal primitiu s’afermava enèrgicament. L’engany, el furt, la violència, havien esdevingut les seves armes habituals.

g) CAPÍTOL ---------- Moments després el llop es posà a caminar, tot determinat,

indicant un final definitiu. Féu comprendre a Buck que havia d’acompanyar-lo, i costat per costat, es posaren a córrer en la penombra. Seguiren el llit del torrent, a través de la gorja àrida que li donava origen i, per damunt de la vessant oposada a la cascada, passaren a una regió de planes i boscos extensos, travessant per nombrosos recs. Galoparen hores senceres per aquelles terres, mentre el sol s’alçava sobre l’horitzó.

4. Ara que ja has acabat la lectura del llibre, buscaràs de cada capítol el paràgraf que

creguis més important per sintetitzar el seu contingut. Els copiaràs a la teva llibreta, posant atenció en l’ortografia, el vocabulari l la construcció de les frases. Després, els llegiràs en veu alta a la resta de la classe.

5. Prepara’t per a dibuixar! Formeu un grup de tres companys i companyes de la

classe i trieu el capítol que més us hagi agradat. Parleu entre vosaltres sobre allò que heu llegit i decidiu les escenes que haureu de dibuixar per representar les diferents seqüències que composen el capítol.

Escenes

CAPÍTOL .....



6. En els diferents episodis del llibre anirem veient les qualitats d’en Buck, s’anirà mostrant com és el seu tarannà, com el podrem caracteritzar. Relaciona els següents adjectius referits al protagonista amb els diferents capítols de la novel·la.

afectuós, ambiciós, apassionat, aristòcrata, assenyat, astut, civilitzat, elegant, espavilat, famós, feliç, fidel, fort, imaginatiu, intel·ligent, intuïtiu, just, lliure, lluitador, orgullós, pacient, prudent, ràpid, resistent, respectat, salvatge, sanguinari, segur, submís, tenaç, valent, violent

BUCK Capítol I

Capítol II

Capítol III

Capítol IV

Capítol V

Capítol VI

Capítol VII

7. Busca algun episodi o fragment del llibre que il·lustri aquestes frases. Relaciona-

les amb els diferent capítols de la novel·la.

• En Buck té totes les qualitats d’un bon líder. • Buck representa el més fort de l’espècie i només els forts sobreviuran. • Buck serà capaç de sobreviure, enmig de les adversitats i de la violència. • Buck és fidel als amos justos i bons que el respecten i el cuiden. • Buck té una personalitat molt forta i decideix el camí que vol seguir. • Buck sent la veu dels seus avantpassats. • Buck sentirà la llibertat en la seva pell.



5.7 VEU NARRATIVA 1. Observa el tipus de narrador que ens explica la història, un narrador focalitzat en el

protagonista, que acompanya el lector al llarg de la novel·la: .... però Buck descobrí més tard que l’un i l’altre alimentaven al fons del cor una passió ardent de la qual parlarem més endavant. (pàg. 25) Francesc cridà Buck prop seu, i l’abraçà plorant; aquesta fou l’última entrevista; Francesc i Perrault, com tants d’altres, passaren per sempre més fora de la vida de Buck. (pàg. 53) I ací s’acaba la història de Buck. (pàg.105) Digues en quina persona gramatical i en quin temps verbal se’ns presenta la veu narrativa d’aquesta novel·la. Busca altres exemples en el llibre d’aquest tipus de narrador.

2. Ara que ja has descobert el tipus de narrador que ens explica la història, anem a

canviar-lo. Reescriu la primera pàgina del capítol II amb una veu narrativa que coincideixi amb el protagonista. Recorda quina persona gramatical hauràs d’utilitzar i els canvis gramaticals que necessitaràs fer en els possessius, pronoms personals...





5.8 GÈNERE LITERARI D’aquesta llista de paraules, subratlla aquelles que creguis més adients al gènere narratiu en què podrem incloure la novel·la llegida.

� fantasia, ciència ficció � aventures, viatges � misteri, detectivesc, policíaca � terror � humor � narracions històriques � realisme: construcció de la pròpia personalitat, amor, amistat,

temes psicològics, socials i polítics; guerres del món... Justifica els motius de la teva elecció.

5.9 LLENGUA LITERÀRIA 1. La literatura és l’art de transmetre’ns bellesa a través dels mots. Ens pot fer sentir a

través de les paraules i aquestes ens poden suggerir, evocar sensacions, records, vivències... Llegeix atentament aquest fragment del llibre i tria dues frases que creguis que corresponen al llenguatge literari.

Cada vetlla , a les nou, a mitja nit, a les tres de la matinada, aquells gossos entonaven un cant nocturn, estrany i fantàstic, al qual Buck se sentia feliç d’ajuntar-se. Quan l’aurora boreal lluïa freda i calmosa en el firmament, i sobre la glaçada els estels centellejaven, i la terra restava adormida i glaçada sota un llençol de neu, aquest cant tètric, lúgubre, tenia quelcom de poderosament suggestiu, que evocava imatges i remors antigues. Era la queixa immemorial de la vida, amb els seus terrors i els seus misteris, amb la seva eterna feina d’infantament i la seva perpètua angoixa de mort; lamentació vella com el món, gemec de la terra en el seu bressol; i Buck, associant-se a aquesta queixa, barrejant fraternalment la seva veu als sanglots dels gossos mig feres, saltava d’un bot a l’abisme dels segles i retornava als seus avis, tocant al mateix origen de les coses.... (pàg.43)

2. El text que llegiràs es podria resumir en una frase i, en canvi, Jack London ens

ofereix en aquest fragment descriptiu un tast de llenguatge poètic, enmig de la realitat adversa i dura de les terres d’Alaska, enmig de la sang, la violència, l’aventura...



La primavera començava, però ni els homes ni els gossos no se n’adonaven. Clarejava el dia a les tres de la matinada, i el capvespre durava fins a les nou de la nit. La jornada era tota un raig de sol. El son de l’ hivern havia fet lloc al murmuri primaveral de la naturalesa, tremolós de la joia de viure. La saba pujava pels pins, mentre esclataven els botons dels saücs i dels àlbers, i els arbustos i les lianes es cobrien d’una verdor frescal. De nit, els grills cantaven, i de dia, bestioles de tota mena sortien dels seus amagatalls per prendre el sol. Les perdius corrien per la plana: els ocells cantaven, i saltironaven pel bosc, i volant en l’aire, els ocells d’aigua arribaven del Sud, descrivint immensos cercles en l’espai. La cantúria de l’aigua corrent i la música de les fontanes que tornaven a rajar baixaven als turons. El Yukon arrossegava la seva presó de glaç, del qual el sol anava aprimant la superfície, sembrada de grans bombolles d’aire i solcada d’esquerdes que anaven obrint-se fins al llit mateix del riu. I davant de l’encís del renovellament de la vida, sota els raigs de sol, enmig de l’oreig embaumat, la lamentable tropa d’homes i gossos s’arrossegava entre gemecs, talment una caravana de la mort. (pàg. 69)

a) Busca en aquest fragment dues personificacions i explica-les amb les teves

paraules.

b) Podem escoltar la primavera en aquest fragment. Busca tots aquells mots

relacionats amb aquest sentit corporal.

c) Quins colors podem veure en aquest fragment descriptiu?

d) Entre les línies d’aquest text trobaràs una imatge contundent per representar

l’estat del riu Yukon en aquella estació de l’any. Escriu-la a continuació.

e) Un altre recurs literari que apareix en aquesta descripció és l’antítesi. Recorda

què és i explica-la amb les teves paraules quan la trobis.

3. En aquesta novel·la l’autor ens ofereix un conjunt important de descripcions i

d’adjectius que van dibuixant els escenaris, construint els personatges, teixint les sensacions. Llegeix atentament aquestes descripcions de la novel·la i, després,



busca un fragment descriptiu d’un animal, d’una persona i d’un paisatge o escenari que t’hagi agradat o que el recordis per les seves imatges. S’alçaren murmuris d’admiració a la vista de les seves formes superbes. Era meravellosament ben plantat, ni una unça de carn supèrflua; el seu pèl llustrós relluïa com el setí; sobre el seu coll i sobre les espatlles, la crinera se li eriçava: el seu ample pit onejava a cada moviment, i les seves fortes potes eren proporcionades a la resta del cos. Els entesos en animals li palparen els músculs, que es marcaven sota la pell amb grosses fibres, i els trobaren durs com el ferro; això fou causa que les apostes baixessin a dos contra un. (pàg. 88)

Hauria semblat talment un llop gegantí si no hagués tingut les taques rogenques al musell i al voltant dels ulls,i l’estrella blanca que li marcava el front i l’ample pit. De llop tenia l’astúcia, del seu pare, el gos gegant, la força i el coratge; de sa mare, la fina gossa escocesa, la bellesa i la intel·ligència, que afegides a l’experiència adquirida en la més dura de les escoles, feien d’ ell una criatura superba i temible entre totes. (pàg.97)

Buck féu un pas endavant, estirant el corretjam, tot el seu cos allargat en un desesperat esforç; sota la pell sedosa, els músculs es retorçaven i es cargolaven com éssers vivents; l’ample pit del gos tocava a terra, les seves potes es crispaven febrosament, s’enfonsaven en la neu endurida, i hi marcaven profundes petjades. El trineu oscil·là, tremolà, semblà que es movia. Una de les potes de l’animal relliscà, i a un dels espectadors se li escapà un renec en veu alta; després el trineu, per petites convulsions, féu un moviment cap endavant i ja no s’aturà, avançant un centímetre...dos...deu...! (pàg. 89)

Carles era un home de mitja edat, de cabells rossos, d’ulls molls i llagrimosos, de boca tova i sense caràcter, ornada d’un bigoti atrevidament recargolat. Hal era un xicot de dinou o vint anys; sempre se’l veia armat d’un revòlver Colt i un ganivet de caça, passats pel cinturó ple de cartutx. (pàg.60)

Cap a fi d’any, els viatgers penetraren en una regió trista i fantàstica, sembrada de llacs, d’on els animals aquàtics havien desaparegut i el silenci dels quals només era trobat pel buf gelat del vent i pel rompre melangiós de les ones damunt de platges solitàries. (pàg. 93)

DESCRIPCIÓ D’UN ANIMAL

DESCRIPCIÓ D’UNA PERSONA



DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE, ESCENARI

4. Un tret característic de la descripció és la utilització de l’adjectivació. Busca en els

fragments descriptius que triïs del llibre deu adjectius per a cadascun d’aquests grups.

PERSONES ANIMALS NATURA

5. L’estat salvatge de la natura, les condicions de supervivència que pateixen els

personatges de la novel·la ens ofereixen un gran ventall de sensacions percebudes pels sentits corporals. Podeu distribuir-vos per grups els set capítols de la novel·la i emplenar el següent esquema.

CAPÍTOL------------------

VISTA

OÏDA

OLFACTE

GUST

TACTE

Noms

Adjectius

Verbs

Expressions



6. Segurament, també has après un conjunt de noms de diferents camps semàntics. Confecciona un petit glossari amb mots que pertanyin al camp semàntic de la natura en estat primitiu.

7. Escriu set mots que pertanyin al camp semàntic de la violència que mostren els

homes respecte al gos Buck.

8. Pensa en el vocabulari de la novel·la i escriu dos altres camps semàntics.

9. Observa una fotografia d’aquelles terres on està situada la novel·la i transforma

aquesta imatge en un text descriptiu de deu línies. No et deixis cap dels elements importants que hi apareixen i utilitza adjectius i alguna comparació.



10. Explica amb les teves paraules el significat de les següents expressions en sentit figurat:

el brogit del despertar del camp (pàg.26)

la neu d’argent del clar de lluna (pàg.47)

el camp adormit (pàg.95)

país rialler i salvatge (pàg.97)

les ombres del vespre caigueren sobre la terra (pàg.99)

embriac de carnatge i de mort (pàg.103)

la lluna aparegué en el cel, amarant la terra d’una llum sepulcral (pàg.104)

11. Explica el significat de les següents comparacions i busca’n set més a la novel·la.

la sensació desacostumada de la fam que li comprimia les entranyes com unes tenalles (pàg.14)

el vent tallant com una fulla de navalla (pàg.33)

les seves dents es tancaren sobre ell com els ressorts d’acer d’una ratera (pàg.45)

cada animal restava immòbil i mut com una figura de pedra (pàg.47)

el fuet començà a petar retorçant- se com un escurçó (pàg.71 )

Buck lliscava, ràpid i furtiu com una ombra (pàg.101)

com una ona argentada, l’horda de llops (pàg.104)



12. Llegeix els paràgrafs de les pàgines 92-93 i escriu tots els mots que ens indiquin el pas del temps. Busca també tots els verbs que expressin acció i moviment.

Durant setmanes senceres caminaven, del matí al vespre; durant altres setmanes, al contrari, semblava que volien posar arrels en algun paratge solitari; s’establia el camp; [...] colliren, a l’ombra de les glaceres, fruites comparables a les més belles que es puguin tastar al Sud.

13. Observa els connectors temporals que enceten els fragments narratius, obren els

episodis i les aventures: Un dia.... Abans de fi d’any... A la darreria de l’any....Aquell

mateix hivern....Una nit.... Utilitza un aItre connector temporal que encapçali una nova aventura protagonitzada per Buck i el seu estimat John Thornton.



5.10 AUTOR 1. Per entendre millor el contingut de la novel·la et recomano que llegeixis una mica sobre la vida de Jack London. En primer lloc, llegeix la coberta posterior del llibre i, després, per ampliar aquesta breu informació cerca a Internet la biografia d’aquest autor americà. Redacta una fitxa biogràfica sobre l’autor i, sobretot, no t’oblidis de citar altres obres que va escriure. Algunes les podràs trobar a la biblioteca del centre.

2. Digues una altra novel·la del mateix autor on el protagonista sigui un gos.

3. Coneixes altres llibres en què el protagonista és un gos? Cita’n alguns.



6. TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA 1. Llegeix aquests fragments del llibre i a partir d’ells redacta un text on expliquis la

transformació que viu el protagonista en aquesta història.

No s’enyorava; el Sud li havia esdevingut imprecís i llunyà. Era força més potent en ell la influència hereditària que s’anava afermant més cada dia, presentant-li com a familiars coses que mai no havia vist, cridant imperiosament cap enfora els instints primitius que dormien en el fons del seu ésser. (pàg. 54) Però, a despit d’aquesta noble passió que semblava demostrar en Buck el retorn a les influències civilitzadores, la fera desvetllada pel contacte amb allò que el rodejava, la bèstia ferotge s’engrandia en el fons de la seva ànima i esdevenia preponderant. (pàg. 78) Veient en la llar de Thornton aquell gos majestuós, d’ample pit, de superba testa, de pell esplèndida, d’ulls serens i expressius, última i admirable concreció d’una immensa línia d’ascendents, lentament afinats ¿qui s’hauria pensat que sota d’aquell aspecte elegant revivia el gos llop d’altres temps? I, no obstant això, era així en realitat. Una a una, les marques superficials de la civilització s’esborraven del seu ésser, i l’animal primitiu s’afermava enèrgicament. L’engany, el furt, la violència, havien esdevingut les seves armes habituals. (pàg.80) Altres veus li parlaven també. De les profunditats del bosc, sentia ressonar cada dia més clarament una crida misteriosa, insistent, solemnial; tan apremiant era la crida que, algunes vegades, incapaç de resistir-la, havia corregut fins a l’entrada del bosc. Però en ésser allà on acabaven els vestigis de la vida, a punt de trepitjar la terra verge, un sentiment més poderós encara que aquesta crida, l’amor del seu amo, deturava la correguda impetuosa, i l’obligava a tornar sobre els seus passos, a anar a prendre novament el seu lloc entre els éssers humans. (pàg. 80) Aleshores, a les visions boiroses de les èpoques llunyanes s’ajuntava la crida que ressonava en el fons del bosc, despertant en ell una munió de desigs indefinibles i d’estranyes sensacions. Mogut per un poder més fort que la seva voluntat, sortia a explorar, cercant l’origen de l’eco que ressonava en ell. Errant pel bosc, flairava amb embriaguesa la sentor de l’herbei fresc i de les plantes que cobrien la terra negra entremig de l’humus secular; i aquestes olors saludables l’omplien d’una joia misteriosa, que li semblava haver sentit abans. (pàg. 94) En aquesta hora, més profunda, més misteriosa i també més pròxima, ressonava la Crida, la Veu que incessantment l’atreia, des del mateix fons de la naturalesa. (pàg. 95) Però els indis, al cap de pocs anys, remarcaren una modificació en la raça dels llops de bosc. Alguns llops joves, de més alta talla, mostraven unes taques rogenques al voltant dels ulls i sobre el musell una estrella blanca al front o al pit. I encara avui, entre els Jechats, es parla d’un Gos- Esperit que guia la banda de llops, i que és més astut que cap d’ells. Els homes el temen, ja que no té por d’anar a robar fins als seus camps, destruint llurs paranys, matant llurs gossos i escometent els homes armats. (pàg. 105) El gran llop es detura i sembla somiar; després, llançant un llarg udol, la tristesa del qual glaça la sang, reprèn la seva correguda cap al bosc profund on viu.



I quan vénen les llargues nits de l’ hivern i els llops surten dels boscos per caçar en les valls baixes, se’l veu córrer al davant de l’horda, sota la pàl·lida claror de la lluna o a la lluor resplendent de l’aurora boreal. De talla gegantina, domina els seus companys, i la seva gorja sonora dóna el to al cant de la banda, que data dels primers dies del món. (pàg. 106)

2. La caravana d’en Buck transportava cartes en aquells viatges àrtics. Ara

t’intentaràs posar a la pell del protagonista i redactaràs la carta que aquest li envia a Jack London, explicant-li com se sent en aquest personatge i quins suggeriments li vol fer.

Benvolgut Jack,



3. Imagina un nou capítol per a la novel·la i pensa en quin ordre el posaries dintre de la història. Hauràs de redactar una nova aventura per al protagonista en la qual hauran d’aparèixer les descripcions d’un gos i d’un personatge humà, tant l’aspecte físic com el seu caràcter. Recorda que et poden servir de models les descripcions del llibre treballades anteriorment.



4. Ara combinaràs el treball d’expressió escrita amb l’expressió artística i confeccionaràs un còmic d’un dels capítols de la novel·la.

a) Per grups, triareu un capítol de la novel·la i decidireu quines són les escenes

que el composen, els personatges que el protagonitzen i les accions que se’ns expliquen.

ES

CE

NE

S

PE

RS

ON

AT

GE

S

AC

CIO

NS

b) Fixeu-vos bé en els personatges que protagonitzen les diferents escenes i, a partir del text de la novel·la, redacteu els diàlegs que han de sortir en les bafarades del còmic.

c) Dibuixeu les diferents vinyetes del còmic amb qualsevol de les tècniques


CAPÍTOL .....



5. Observa tots els elements que apareixen en aquesta fotografia i redacta un text descriptiu. Utilitza adjectius i alguna comparació.

6. I ací s’acaba la història d’en Buck.... Imagina un final diferent al llibre que acabes

de llegir, tal com t’agradaria sentir-lo explicar. Després, els llegireu en veu alta a la resta de la classe i entre tots els companys escollireu aquell que creieu millor i més ben construït.



7. Imagina un nou títol per a la novel·la que acabes de llegir.

8. Entra a www.youtube.com i busca un fragment de la pel·lícula “The call of the wild”.

Digues què et sembla respecte a la novel·la llegida.



7. OPINIÓ PERSONAL 1. Creus que el protagonista d’aquesta història podria esdevenir un símbol de la

llibertat? Pots parlar-ho amb d’altres companys de la classe i respondre a aquesta qüestió justificant la teva resposta, amb exemples del llibre.

2. Si fossis Buck, quin episodi t’hagués agradat viure i quin creus que no haguessis

pogut suportar? Per què?

3. Fes una llista amb les tres coses que creus que has après amb la lectura del llibre.

4. T’ha agradat aquest llibre? Dóna la teva opinió sobre la lectura d’aquesta novel·la.

Per contestar pots parlar dels personatges, del gènere narratiu, de la història que ens explica o del que tu creguis interessant a destacar.


6. La lectura del llibre t’ha recordat alguna vivència o esdeveniment que coneixes?

Explica-la en veu alta a la resta de la classe.



SOLUCIONARI 5.3 PERSONATGES Exercici 11 a) capítol IV: Francesc (pàg. 49) b) capítol I: home de la samarreta vermella (pàg. 16) c) capítol VI: John Thornton (pàg. 77) d) capítol III: Perrault (pàg. 39) e) capítol V: Mercè (pàg. 63) f) capítol V: Hal (pàg. 72) g) capítol II: Francesc (pàg. 22) 5.6 ESTRUCTURA Exercici 3 a) capítol II ( pàg. 22) b) capítol I (pàg. 19) c) capítol V (pàg. 66) d) capítol III (pàg. 40) e) capítol IV (pàg. 53) f) capítol VI (pàg. 78) g) capítol VII (pàg. 96) IMATGES UTILITZADES

Coberta del llibre escanejada Fotografia pàg. 49: nexus.polaris.net/.../animals/wolf.jpg Fotografia pàg. 87: spanishworldacademy.com/.../image020.jpg Fotografia pàg. 90: www.bibliotecasvirtuales.com/.../JackLondon.jpg

Fotografia pàg. 95: www.hautman.com/jiimages/1166%20Call%20of%20t...



ITINERARI BLAU 2n ESO

Kim, Rudyard Kipling Vicens Vives. Cucanya, 31



Es va mirar les botes amb tristesa, ell que sempre havia anat descalç. “Qui sóc jo?” es va preguntar. Sóc Kimball O’Hara, un blanc, un sahib. No..., un sahib no. Jo sóc Kim. Però..., qui és Kim?”. Ell, Kim, enmig del remolí rugent de l’Índia, no era més que un ésser insignificant que anava cap al sud, ignorant els camins que el destí estava a punt d’oferir-li.

capítol 6, pàg. 79



GuiaL: Kim, Rudyard Kipling 1. ASPECTE TÈCNIC 1. Completa la fitxa tècnica amb la informació que trobaràs en les primeres pàgines

del llibre que tens a les teves mans. • TÍTOL -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • AUTOR/ ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • TRADUCTOR/ A ------------------------------------------------------------------------------------------------------ • lL·LUSTRADOR/A ---------------------------------------------------------------------------------------------------- • EDITORIAL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • COL·LECCIÓ ----------------------------------------------------------------------------------------------------------- • LLOC I ANY DE L’EDICIÓ ------------------------------------------------------------------------------------------- • NOMBRE DE PÀGINES ----------------------------------------------------------------------------------------------

2. DE QUÈ TRACTA EL LLIBRE ? Kim és un noi murri, orfe i molt espavilat que viu a la bulliciosa ciutat índia de Lahore. Un bon dia coneix un lama tibetà que està buscant un riu miraculós que l’ajudarà a aconseguir l’alliberament espiritual. Fascinat per la personalitat ingènua i afable del lama, Kim decideix acompanyar-lo en un viatge a través de l’Índia, un país que el jove considera “meravellós” per la bellesa dels seus paisatges i pel rebull i varietat de les ciutats i la gent que hi viu. Però al mateix temps que es capbussa en el cabalós riu de la vida índia, Kim acompleix diverses missions perilloses que li ha encarregat el Servei Secret Britànic, per al qual treballa. Amb el cor dividit entre la devoció que sent pel lama i l’ànsia irreprimible d’aventures, Kim s’adona que la seva personalitat s’escindeix a mesura que va madurant. Però el que més ens fa gaudir d’aquesta obra mestra de formació, tan subtilment amarada d’humor i ironia, és l’afecte entranyable que es professen l’ancià lama i el noi aventurer, una parella inoblidable en què l’autor contraposa i fon una profunda espiritualitat i un vitalisme desenfrenat. (Vicens Vives. Cucanya, 31) 3. VOCABULARI Per ajudar-te en el camí de la comprensió del llibre podràs consultar el vocabulari que aniràs trobant en cada capítol. I una altra manera segura d’aprendre el significat dels mots és utilitzant el diccionari.



1. Busca i escriu el significat dels mots que apareixen en el següent quadre.

SIGNIFICAT

CA

PÍT

OL 1

almoina budisme mainadera pelegrinatge penitència

CA

PÍT

OL 2

desvetllar emergents gorges intrusos malfactor

CA

PÍT

OL 3

abstraure arraulir castes convicció treva



CA

PÍT

OL 4

escorta expectació gestes resplendia sortilegi

CA

PÍT

OL 5

celeritat comitiva delectat entabanar forcejament

CA

PÍT

OL 6

adobar abominable brivall etzibar rumor



CA

PÍT

OL 7

estrèpit incessant menyspreant recinte xipollejar

CA

PÍT

OL 8

cedres desimboltura faquir regatejar sigil·loses

CA

PÍT

OL 9

decebedor emparar-se exhibició hipnosi màrfega



CA

PÍT

OL 10

ambició conjur encisat espiritual topògraf

CA

PÍT

OL 11

cobdícia desxifrar escorcollar meditació metamorfosi

CA

PÍT

OL 12

atuell envair incursió reputació sotragueig



CA

PÍT

OL 13

congost desconcert doctrina enuig sacrilegi

CA

PÍT

OL 14

dringaven elogiar encimbellat retòrica temptació

CA

PÍT

OL 15

acaronar destituir infame llogarret sumir



2. Una altra forma d’aprendre nou vocabulari és treballar la sinonímia. Escriu els sinònims corresponents als següents mots de la novel·la i escull aquells que siguin adequats al context on els llegeixis.

SINÒNIMS

CA

PÍT

OL1

alliberar atordit enfilar-s’hi gesticular pidolaire

CA

PÍT

OL 2

atemorit embadalit lamentar remor sincera

CA

PÍT

OL 3

assentir compassió escapolir perplexos trigar



CA

PÍT

OL 4

bergant entrebancs immers murri predir

CA

PÍT

OL 5

commocionat discreció dispersaren experimentar inspeccionar

CA

PÍT

OL 6

arrogància decebre deplorable rondinar severitat



CA

PÍT

OL 7

desemparada disciplinat endinsar esverada talent

CA

PÍT

OL 8

ascendia capdamunt fascinava proporcionar retingués

CA

PÍT

OL 9

encoratjat guarir palpar punyent sinistre



CA

PÍT

OL 10

adquirir gratitud paralitzat protegir submergir-se

CA

PÍT

OL 11

alleugerir aplegar profetitzar topar vessar

CA

PÍT

OL 12

acomodar-se baldats benaurat lleial reprendre



CA

PÍT

OL 13

avesat còlera entusiasme espurnejar horroritzats

CA

PÍT

OL 14

imperiosa incorporar interposat maleir urgia

CA

PÍT

OL 15

assolir cordialitat enrenou hostes vagarejant



3. Emplena els espais de color blau amb les següents paraules de la novel·la.

almoina, budisme, contingent, destí, invectiva, lama, rajà



4. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA 4.1 ACTIVITATS ABANS DE LA LECTURA 1. Observa detingudament la il·lustració de la coberta del llibre. Imagina quin tipus

d’història ens explicarà Kipling en aquesta novel·la.

2. Llegeix els títols dels capítols de l’índex. Tria els deu que creguis que et donen

més informació sobre la història i redacta l’argument de la novel·la.

3. T’agraden els llibres amb il·lustracions? Observa tranquil·lament els dibuixos que

acompanyen el text de Kipling i pensa cinc personatges que poden aparèixer en la novel·la.

4. Abans de llegir el llibre, pensa i escriu un conjunt de vint paraules que creus que

després apareixeran en la novel·la.



4.2 ACTIVITATS DURANT LA LECTURA 1. El santó del barret vermell 1. El llibre comença amb una escena infantil on apareix el protagonista. En quina

situació ens el presenta Kipling? Com es diu? Com és conegut a Lahore?

2. Com es coneixen el protagonista i el santó del barret vermell?

3. Per quin motiu es trobava el santó a Lahore ? Explica-ho.

4. Quin tipus de vida portava Kim ? Explica-la i relaciona-la amb la seva família.

5. Quines llengües parlava el protagonista? Per què?

6. Quina és la profecia que li fa el seu pare, abans de morir ?



7. Quin amulet portava al coll el protagonista? Què hi contenia?

8. Quin nom rebien els europeus a l’Índia ?

9. Quin és un dels grans tresors de la Casa Meravellosa?

10. Quins regals es van fer el director del museu i el santó del barret vermell?

11. Busca tots els noms que rep el santó del barret vermell en aquest capítol i escriu-

los.

12. Per què són animals sagrats les vaques i els toros a l’Índia?

13. Anomena els menjars que fan els protagonistes al llarg d’aquest primer capítol.

14. Quina relació estableixen el protagonista i el santó? Quin nom rep en hindú?



2. Perill de guerra 1. Només començar el segon capítol trobem plorant el santó. Quin problema té?

2. Els dos protagonistes comencen un mateix viatge. Quins són els objectius de

cadascun d’ells? Explica’ls.

3. Pensa en els diferents personatges que es poden trobar per aquells carrers de

l’Índia i enumera’ls.

4. Busca i copia un fragment descriptiu d’un lloc en aquest segon capítol.

5. Per què els dos protagonistes van a veure el tractant de cavalls ?

6. Explica resumidament l’encàrrec que li fa el tractant de cavalls al protagonista.

7. Què hi havia dintre del tros de pa musulmà? On ho va guardar?



8. Qui és Mahbub Alí? Quina importància té en el desenvolupament de la història?

9. Explica el contingut del document que comprometia la seguretat de tot el país.

10. Quin incident despertà en Kim, durant la nit? Explica’l.

11. Quan van sortir cap a Benarés els dos protagonistes? Per què?

12. Quin pensament filosòfic creus que hi ha darrera d’aquestes dues frases

pronunciades pels dos primers personatges que acompanyaran Kim en aquesta història? Explica-ho.

-Suposo que me’l van enviar des del més enllà per advertir-me que trobaré el riu que busco....-prosseguí el lama. (pàg.22)

Quan Mahbub Alí estava pensant en la millor manera de lliurar el document, de sobte havia aparegut Kim com un enviat del cel. (pàg. 27)



3. El missatger secret 1. Busca un fragment descriptiu en aquest capítol que ens dibuixi la vida dels

anglesos a l’Índia.

2. Ets un dimoniet – va dir aquella cortesana a Amritsar. Explica l’episodi que fa que

llegim aquests mots en aquest capítol.

3. Digues quins personatges coneixen al tren, quan els protagonistes es dirigeixen

cap a Ambala. Què els ofereixen?

4. Quina és la missió que Kim ha d’acomplir a Ambala? Explica-la.

5. Mentre acompleix la seva missió a Ambala, Kim s’assabenta d’altres informacions

importants. Busca-les i escriu-les.



6. Quines conseqüències va tenir per al país la notícia que va portar Kim al coronel Creighton?

7. Explica amb les teves paraules el significat d’aquests pensaments d’en Kim: Estava

tan satisfet de ser un missatger imprescindible per als britànics, que per primera vegada es va sentir important, gairebé un home. (pàg.41)

8. Quines religions trobem en la novel·la ? Quins són els seus déus ?



4. El Gran Tronc 1. Kim creu en els horòscops. Busca un fragment en aquest capítol que reflecteixi les

seves creences.

2. Quin dia va néixer el protagonista? Amb quin esdeveniment coincideix?

3. En aquest capítol els dos protagonistes troben una cobra i la seva actitud és molt

diferent. Explica-la.

4. Busca un paràgraf on es reflecteixi la idea filosòfica de la reencarnació.

5. Mentre els dos protagonistes van fent el seu camí, com els tracta la gent que van

trobant i per què?

6. Quina predicció va fer Kim sobre la situació militar en aquelles terres? Com ho va

demostrar?



7. Què és El Gran Tronc? Explica-ho.

8. Quin tipus de vegetació trobem en aquells paisatges on es mouen els

protagonistes?

9. Què pensa el santó sobre la guerra ?

10. Explica el significat d’aquestes paraules del lama: Però tots estan lligats a la Roda de

les Coses. A cap d’ells se’ls ha mostrat el Camí que ens porta al Nirvana i que ens allibera de la cadena de les vides que se succeeixen. (pàg. 52)

11. Quan van arribar al parao, a qui van conèixer?

12. Què li demanà la dama distingida de la carrossa al lama Teshu? Què els oferí a

canvi?



5. El toro vermell 1. Amb qui van continuar el camí el lama i el seu chela?

2. Quin significat tenia quan els soldats clavaven les quatre banderoles a terra?

3. Quan trobà Kim el significat de la profecia del seu pare? Què representava?

4. En quin moment del dia descobreix Kim el significat de la seva recerca?

5. Quines religions professaven els soldats europeus ? Com ho has descobert?

6. Quin descobriment fan els sacerdots del regiment quan troben Kim?

7. Quin era el desig del pare d’en Kim?



8. Segons els sacerdots cristians, quin havia de ser el futur d’en Kim? Explica-ho.

9. Quines són les intencions del lama respecte al seu estimat chela quan aquest és

trobat pels Mavericks?

10. Quina informació va donar Kim al coronel dels Mavericks per impressionar-lo? Com

reaccionà aquest?

11. Quina va ser la primera vegada que es van separar Kim i el lama?

12. Busca un mapa de l’Índia i senyala l’itinerari que segueixen Kim i el santó en el seu

primer viatge, fins que troben els Mavericks.



6. Indi o blanc? 1. Quina notícia portava la carta d’aquell ordenança que venia d’ Ambala?

2. Quan llegeixis aquest capítol explica el significat d’aquesta frase: La tortura va

començar l’endemà (pàg. 71).

3. Quina era la funció dels escrivents dels basars de les ciutats índies?

4. Per què va necessitar un escrivent en Kim?

5. Representa mitjançant un esquema un dia qualsevol de la vida d’en Kim quan està

a l’escola amb els Mavericks. 6. Quines normes hi havia en la primera escola on van portar Kim?



7. Explica amb les teves paraules el significat d’aquest fragment:

Kim se sentia presoner i maltractat; estava acostumat a la indiferència de les multituds índies, i entre els homes blancs va experimentar per primera vegada l’angoixa de la soledat. Però va acabar resignant-s’hi: va pensar que no podia fer res contra el seu destí i es va abandonar a la fatalitat, com fan sovint els orientals. (pàg. 75)

8. Després de set dies d’escola, el coronel Creighton va anar a buscar el protagonista. On se’l va emportar?

9. Quines eren les expectatives del coronel Creighton respecte al futur d’en Kim?

10. Quines eren les intencions del lama respecte a l’educació d’en Kim?

11. Quines són les característiques del protagonista quan és considerat un europeu i

quines quan se sent indi? Explica-ho.



7. Aprenent de “sahib” 1. El coronel Creighton va acompanyar Kim als jesuïtes de Lucknow. Quant va durar

el viatge des de la ciutat d’Ambala?

2. Quines llengües parlava el coronel Creighton?

3. Què era un ticca-garri?

4. Busca i escriu els diferents mitjans de transport que utilitzaven els personatges en

aquesta novel·la.

5. Qui estava esperant Kim davant de l’escola de Sant Xavier?

6. Com anomena el lama l’escola de Sant Xavier?

7. Quin tipus d’alumnat hi havia al col·legi dels jesuïtes de Lucknow?

8. En aquell internat de Lucknow el protagonista va aprendre a comportar-se com un

sahib. Resumeix què va aprendre en kim.

9. On havia de passar l’estiu Kim, segons la decisió del coronel Creighton?



10. Per què Kim es va endinsar al barri de les prostitutes?

11. Com es transformà Kim en un hindú de casta baixa?

12. Al protagonista li agrada explicar històries i així ho fa, mentre es dirigeix a Ambala.

En quina llengua les explica?



8. El Gran Joc 1. Quan estava estiuejant a Simla, quina notícia va rebre el coronel Creighton?

2. Què va fer kim durant aquell estiu que no va estar a l’escola?

3. A quina ciutat es va dirigir Kim, mentre gaudia de la seva llibertat? A qui va anar a

visitar?

4. Explica el significat de les paraules de Mahbub Alí : “El poltre està bé”, deia, “però

necessita bellugar-se. No es preocupi: aquest noiet se les apanya tot sol. Un mico no cau dels arbres. Li portaré més endavant”. (pàg. 88)

5. Generalment, què li proporcionava Mahbub Alí al protagonista? Quin tipus de

relació tenien tots dos personatges?

6. Quin deute té Mahbub Alí amb Kim? Explica’l.

7. Mahbub va muntar a cavall i es va dirigir a l’estació. Se li havia acudit una idea brillant (pàg.

92). Explica quina va ser aquesta idea per solucionar el problema que tenia.



8. Busca en aquest capítol un comportament de Kim que reflecteixi aquest pensament seu: “I el més bo del cas és que cada dia aprenc coses noves; cada mes que passa és com si fos un any més gran” (pàg. 90).

9. Quines són les característiques bàsiques d’un bon espia, segons el tractant de

cavalls?

10. Quina característica física tenia el tractant de cavalls?

11. Què és El Gran Joc? Explica-ho.

12. El coronel Creighton decideix sobre el futur del jove 0’Hara. Amb qui haurà d’anar

quan arribin a la ciutat de Simla?



9. El guaridor de perles 1. Quina és la feina del sahib Lurgan?

2. Com el va rebre Lurgan ?

3. Què va espantar el jove protagonista aquella primera nit a casa del mag Lurgan?

Com va reaccionar ?

4. Explica el significat de les paraules del jove protagonista: “Jo sóc un sahib, fill d’un

sahib i estudio amb sahibs”, es va dir Kim, de manera que no puc tenir por ...(pàg. 98).

5. Quins aprenentatges va fer el protagonista a casa del guaridor de perles? Amb

quina finalitat els va fer?

6. Enumera el tipus de proves que va passar el jove protagonista a casa del guaridor

de perles.

7. De totes les proves que va passar en Kim, tria’n una i resumeix-la.



8. A casa del sahib Lurgan, Kim va exercitar diferents habilitats, però sempre va ser

guanyat per un nen hindú. Només hi havia un joc en què superava clarament el nen hindú. Explica’l.

9. Digues el nom i la identitat d’aquell bon amic del mag Lurgan.

10. En què s’assemblaven Kim i l’espia R-17?

11. Quin regal li va fer el babú al protagonista?

12. Després de deu dies a Simla, el jove protagonista havia de tornar a Lucknow. On

havia d’anar?

13. A què es volia dedicar el protagonista en el seu futur?

14. Explica el significat d’aquestes frases: Però de sobte, de la mateixa manera que un

nedador que, en veure un tauró, treu tot el cos fora de l’aigua, va fer un esforç desesperat per evadir-se de l’efecte de la hipnosi. (pàg. 99)



10. Fill de l’Encant 1. Quant de temps va estudiar Kim als jesuïtes de Sant Xavier?

2. En quines matèries destacava Kim a l’escola?

3. Quants anys tenia el protagonista quan va acabar d’estudiar?

4. Qui es va fer càrrec econòmicament de l’educació d’en Kim?

5. En quina època de l’any era lliure el protagonista?

6. Quin objectiu tenien els viatges del lama a través de l’Índia?

7. Kim passava les vacances al seu aire i aprofitava per submergir-se a fons en els paisatges

meravellosos de l’Índia (pàg. 107). Quins paisatges va conèixer durant aquells estius?

8. Anomena els dos regals que li va fer el tractant de cavalls. Què n’opines sobre un

d’ells?

9. Quina decisió van prendre els grans sobre el futur d’en Kim, quan ja havia complert

quinze anys i vuit mesos?



10. Mahbub Alí creia en encanteris per protegir Kim dels perills del camí. Resumeix l’episodi que reflecteix aquell ritual que va viure el protagonista.

11. Què li va donar Harry Chunder a Kim, abans de començar els sis mesos de

llibertat?

12. Explica el significat de l’amulet de plata amb una petita turquesa encastada.

13. Quin nom rebrà el protagonista quan s’incorporarà al Gran Joc?

14. Cap a on es va dirigir el protagonista quan va deixar l’escola?



11. La saviesa de Kim 1. Per què Kim va a la ciutat de Benarés? Com és aquesta ciutat, segons la novel·la?

2. Generalment, en quin lloc vivia el lama Teshu?

3. Quan llegim aquests pensaments de Kim, ens adonem que el protagonista s’ha fet

gran, ha crescut com a persona:

“Aquest home està desesperat”, pensà Kim. Tres anys abans, quan era un captaire a Lahore, Kim s’hauria aprofitat d’aquella desesperació, però ara tot era diferent. “Aquest home m’està ajudant”, va pensar, “i el més just és que jo li correspongui”. (pàg.115)

Explica l’episodi on es veu aquesta transformació que ha sofert el protagonista.

4. Explica el significat de la Gran Roda de la Vida, segons el llibre. Dibuixa-la, tal com

ho feia el lama Teshu.

5. En aquest moment de la novel·la, Kim i el lama Teshu tornen a continuar el seu

viatge. Quins objectius tenen cadascun d’ells ?



6. Quina era la veritable identitat d’aquell home prim i menut que semblava un comerciant de raça mahratta i que van conèixer al tren abans d’arribar a Delhi? Com ho va descobrir Kim?

7. Se sentia orgullós perquè havia executat amb èxit una missió difícil (pàg. 126). Explica

resumidament de quina manera Kim va ajudar el comerciant de raça mahratta que pujà al tren amb un aspecte lamentable.

8. Quins episodis reflecteixen la saviesa del protagonista? Imagina un títol que

sintetitzi el seu contingut.

9. Kim amagava un secret molt important al lama Teshu. Explica’l.



12. La Roda de la Vida 1. Quan van arribar a Saharanpur, Kim i el lama van decidir fer una visita. Qui era i

quina característica la defineix.

2. Busca en el llibre un text expositiu on se’ns expliqui el significat de la Roda de la

Vida i resumeix-lo.

3. Busca en la novel·la la definició de Nirvana, segons la filosofia budista.

4. Qui és el hakim de la dama de Kulu? Què hi feia en aquell lloc i en aquella

situació?

5. Quina és la missió que li va encomanar el babú Harry al protagonista quan es van

retrobar a casa de la dama de Kulu?



6. Qui eren els dos rajàs deslleials al govern britànic ?

7. On tindrà lloc la primera missió que protagonitzarà Kim ?

8. Per què el lama va voler anar a les muntanyes?

9. Kim anava carregat com una mula, quan van iniciar el viatge cap a les muntanyes

de l’Himàlaia. Digues què portava el protagonista de la novel·la.



13. Una gran jugada 1. Explica el significat de les paraules del lama: -Aquest és el meu país, chela –va dir el

lama-. Tornar a les muntanyes és com tornar al ventre matern. (pàg. 137)

2. Enmig d’aquelles muntanyes platejades de l’Himàlaia trobem alguns personatges

que oculten la seva veritable identitat. Digues quins són i quina identitat amaguen.

3. Recordes l’objecte que portava el babú Harry mentre guiava l’expedició a través

d’aquelles muntanyes?

4. El babú Harry es va presentar als falsos científics justament quan tenien un

problema. Explica quin era i com els hi va resoldre?

5. Descriu l’equipatge dels dos científics enmig de la muntanya. Quina és la peça on

guarden els documents compromesos?

6. El babú Harry va xerrar més del compte sota els efectes de la ginebra. Està satisfet

de la seva relació amb els britànics? Explica-ho.



7. Quan es van trobar els agents russos amb Kim i el lama Teshu? Per què?

8. Per què Harry li va fer l’ullet a Kim?

9. Això és un sacrilegi –va cridar el lama… (pàg. 145) mentre veia com s’estripava la

làmina sagrada. Explica aquest episodi a les muntanyes de l’Himàlaia.

10. Com van reaccionar els portadors davant de l’atac dels estrangers al lama?

11. Explica el significat d’aquestes paraules i quina idea budista s’hi reflecteix:

-Jo, abat del monestir de Such Zen, exigeixo que no es mati ningú! O és que voleu reencarnar-vos en una rata o un cuc? (pàg. 148)

12. El títol del capítol és: Una gran jugada. Explica quina és aquesta jugada segons els

ulls del babú Harry.



14. Una muntanyenca decidida 1. Qui va arribar a Shamli?

2. Busca i copia la descripció física de la persona que manava en aquell poble

muntanyenc.

3. Kim s’havia apoderat dels documents que necessitaven els anglesos. Què en va

fer?

4. Quin favor li demanà Kim a aquella muntanyenca decidida?

5. En quin estat es trobava el lama Teshu quan estaven a Shamli?

6. En aquest final de la novel·la, Kim ha acomplert amb èxit la seva primera missió en

el Gran Joc i ha crescut com a persona. Llavors, també es troba la temptació dels encants femenins, malgrat que ell no està per romanços. Busca un fragment en aquest capítol on la muntanyenca li declari les seves intencions.



7. De quina manera li va agrair Kim a la muntanyenca tot el que havia fet per ells durant aquells dies?

8. Mentrestant, on estaven els dos espies i el babú Harry?

9. Per què kim i el lama van tornar a Saharanpur ?

10. Per què creus que la muntanyenca utilitza el terme sahiba per referir-se a la dama

de Kulu?



15. La Recerca s’acaba 1. En quin estat físic van arribar Kim i el lama a casa de la dama de Kulu?

2. Per què necessitava un cofre el protagonista?

3. Quines medecines van curar la febre i el cansament de Kim? Quin tipus de

medicina utilitzava aquella gent?

4. La dama de Kulu és molt cordial i xerraire. A partir de les paraules d’aquest

personatge, quina altra característica hi podríem veure?

- Segur que has estat anant darrere les dones, vell amic, i per això arribes amb tan mal aspecte. T’hauria de caure la cara de vergonya, a la teva edat i essent un sacerdot...! (pàg. 160)

5. Mentre Kim es recupera a casa de la dama de Kulu, què havien estat fent el lama

Teshu i el hakim Harry ? Explica-ho.

6. Per què Mahbub Alí es trobava a Saharanpur durant aquells dies?



7. Anomena tots els personatges que estaran molt orgullosos de Kimball O’Hara, després d’haver acomplert amb èxit aquella missió per al Gran Joc.

8. Busca i escriu els adjectius que li serveixen al lama Teshu per caracteritzar el seu

estimat chela.

9. Segons l’opinió del lama, quin és el futur professional del seu estimat chela?

10. Explica resumidament com el lama Teshu acompleix la seva Recerca.

11. Al final del llibre el lama troba el Riu de la Fletxa. Quin desig té respecte al seu

estimat chela?



ACTIVITATS DESPRÉS DE LA LECTURA 5. ACTIVITATS LITERÀRIES 5.1 ARGUMENT 1. Per resumir el contingut del llibre et pot ajudar aquest exercici d’ordenar les

següents accions, segons es van succeint en la novel·la:

- 1- Kim coneix el lama Teshu i l’acompanya a la Casa Meravellosa. ....... Teshu vol que el seu chela Kim es banyi al Riu de la Fletxa per quedar lliure de tot pecat. ....... El coronel Creighton s’emporta Kim a l’escola de Sant Xavier de Lucknow. ....... Kim anirà a Ambala i complirà amb l’encàrrec de l’afganès. ....... Kim viu als carrers de Lahore i és protegit per Mahbub Alí. ....... El santó del barret vermell va abandonar el seu monestir per buscar el Riu de la Salvació. ....... Lurgan va preparar Kim perquè pogués participar en el Gran Joc. ....... El lama Teshu i Kim coneixen la dama de Kulu al parao. ....... Els policies de l’estació d’Ambala van emmanillar els dos homes que volien matar Mahbub Alí. ....... Kim troba el toro vermell sobre un camp verd. ....... El lama va ser agredit pels dos falsos científics i els portadors van fugir amb els cistells muntanya amunt. ....... Kim es converteix en un sahib a l’escola de Sant Xavier. ....... Kim va anar al santuari dels Tirthankers a buscar el lama Teshu per reemprendre el seu viatge espiritual. ....... Kim va protagonitzar la seva primera missió com a espia britànic a les muntanyes de l’Himàlaia. ....... Kim es va acostar a la muntanyenca decidida i li va fer un petó llarg i sorollós a la galta. ....... El lama tenia una làmina de la Roda de la Vida i explicava el significat de cada figura. ....... El lama i Kim van arribar extenuats a casa de la dama de Kulu, després de l’episodi de les muntanyes. ....... El babú Harry va donar a Kim un amulet de plata que tenia encastada una petita turquesa. ....... El hakim de Calcuta va salvar la vida al lama quan aquest va trobar el beneït Riu de la Fletxa.



2. Un cop hagis llegit la novel·la, hauràs de fer un exercici de síntesi i de recapitulació sobre la història que ens ha explicat Rudyarg Kipling. Redacta l’argument de la novel·la, és a dir fes un resum del llibre com si l’haguessis d’explicar a uns amics teus. Et poden ajudar els títols dels capítols del llibre.

3. En aquesta novel·la trobem fragments on se’ns expliquen les idees que

fonamenten el budisme. Busca‘n dos i esquematitza les idees més importants que hi apareguin.


transmetre Kipling en aquesta novel·la i resumeix-la en una o dues frases.



2. Explica com es veuen reflectits els següents temes en la novel·la, mitjançant alguns episodis o fragments que recordis: el viatge iniciàtic de Kim, el creixement espiritual de kim, la recerca de la pròpia identitat, les aventures de Kim per l’Índia...

3. Pensa en algun altre tema que creguis que apareix en la novel·la i escriu-lo.



5.3 PERSONATGES 1. Anem a focalitzar la nostra atenció en el protagonista de la novel·la, el jove Kim.

En primer lloc, emplenaràs la següent fitxa del personatge amb la informació que has trobat en la lectura. Recorda que l’adjectivació és un bon recurs per sintetitzar aquest tipus d’informació.

Noms del

protagonista

Edat

Llengües

Aspecte físic

Trets del caràcter

Família

Amics

Interessos

Projectes de

futur



2. Anem a fer memòria i a veure si recordes quins objectes porta penjats al coll el protagonista al llarg de la novel·la. Cadascun d’ells simbolitza una època de la vida de Kim. Explica-ho.

3. Alguns dels personatges que coneix Kim li van fer alguns regals. Fes memòria i

escriu quins són aquests regals i quin significat tenen en la seva vida o què simbolitzen.

4. Kim és fill d’un irlandès i d’una hindú i creix enmig del pes de les dues cultures a

l’Índia dominada pels britànics. Explica històries en llengua indígena quan viatja sol pel seu estimat país i recita la taula de multiplicar per mantenir el control de la seva ment. Digues algunes característiques del protagonista quan se sent hindú i algunes de les que mostra quan es comporta com a europeu.

5. La novel·la ens explica el viatge iniciàtic de Kim, d’aquell dimoniet descalç dels

carrers de Lahore que s’aprofita de qui pot fins arribar a ser un espia britànic o el savi que cura la malaltia d’aquell fill d’un pagès. El personatge de Kim es construeix a mesura que avança la novel·la, se’ns mostra el seu creixement i la seva evolució, tant en l’aspecte material com espiritual. Busca alguns fragments del llibre que demostrin aquestes idees.



6. En aquesta novel·la trobem una bona galeria de personatges que va coneixent Kim al llarg dels seus viatges per l’Índia. En primer lloc, classificaràs els personatges en principals i secundaris i els ordenaràs segons la seva importància en el desenvolupament de la novel·la.

PRINCIPALS SECUNDARIS

7. Havent classificat els personatges de la novel·la, pensaràs en les relacions que

estableixen amb el protagonista durant la història i les representaràs mitjançant un esquema o mapa conceptual.

8. Kim és orfe, però veiem com l’afganès, Mahbub Alí, el protegeix, l’ajuda i l’estima

com un pare, però també el deixa lliure perquè creixi i trobi el seu camí. Busca alguns fragments del llibre que reflecteixin aquestes idees.

KIM



9. Kim creix al costat de dos grans homes, ben diferents certament, però que marquen la seva formació i la seva entrada al món adult. D’una banda, Mahbub Alí simbolitza els béns materials, la supervivència en una realitat plena de perills i, de l’altra, el lama Teshu que simbolitza la bondat, l’espiritualitat. Compara aquests dos personatges importants que ajuden a forjar el caràcter del protagonista.

Mahbub Alí Lama Teshu

10. Anem a fixar-nos en els personatges femenins que apareixen en la novel·la.

Anomena les dones que coneix el protagonista i quin paper tenen en el desenvolupament de la historia.

11. Alguns personatges secundaris mostren ironia en les seves paraules com

aquestes de l’afganès:

-Sí, de la manera que va brut, sens dubte necessita una bona neteja –va somriure Mahbub- I després què? (pàg. 167)

-Calma, calma! –exclamà- Jo ja aniré al Paradís quan m’arribi l’hora. (pàg. 168)

Busca altres fragments irònics o que provoquin certa hilaritat en alguns dels personatges secundaris.


per poder viure l’aventura en la seva pell .




el santó del barret vermell, Mahbub Alí, Kim, la mu ntanyenca decidida, la dama de Kulu, el nen hindú, el sacerdot catòlic del regiment, Lurgan, el pare del Kim, el comerciant de raça mahratta.

a) -Els dic que van a la guerra –insistí ..............................-, encara que ja veig que no en saben res. Hi haurà una guerra amb vuit mil homes i molts canons. ............................................................................................. (capítol 5)

b) -Vaig abandonar el meu monestir per buscar el Riu de la Fletxa, amb la confiança que les seves aigües m’alliberarien de la Roda de les Coses. Una veu en somni em va dir que trobaria aquest Riu. Però on deu ser? Vine amb mi, sisplau, ajuda’m a trobar-lo! ............................................................................................. (capítol 1)

c) -Fill meu, algun dia veuràs un toro vermell sobre un camp verd, un coronel muntat en un cavall magnífic i nou-cents dimonis. I llavors començarà a acompanyar-te la bona sort. No ho oblidis, Kim. ............................................................................................. (capítol 1)

d) Haig d’avisar aquest oficial d’una cosa relacionada amb un cavall que li vaig

vendre. Quan el tinguis al davant, li dius el següent: “El cavall és de pura raça”. L’anglès et preguntarà: “Quines proves en tens?”, i l’única cosa que hauràs de fer és donar-li això. ............................................................................................. (capítol 2)

e) -Això és un miracle! –exclamà de sobte, i, dirigint-se a Kim, li va preguntar- :Per

tots els diables!, de debò ets el fill de Kimball O’Hara? Però si jo mateix vaig casar el teu pare amb Annie Shott! De manera que el fill de Kimball O’Hara va néixer a l’Índia! Digues, noiet, com et dius? ............................................................................................. (capítol 5)

f) -Seixanta-nou...i setanta –va acabar de comptar el sahib, i llavors es va treure

la visera i va dir a Kim -: Estaràs aquí fins que tornis a Lucknow. És una ordre. ............................................................................................. (capítol 9)

g) - He vist catorze pedres. N’hi havia una de groga i dos robins, un d’ells amb un foradet. També hi havia cinc pedres blaves d’aquestes que anomenem safirs: una era gran i devia tenir uns cinc quirats, però les altres eren petites, i no deuen pesar més de tres quirats cada una. També he vist quatre turqueses,



però una estava en molt mal estat. Després hi havia una boleta de cristall de la mida d’un pèsol, i una pedreta tallada en vori de la Xina que representa una rata xarrupant un ou. En total, catorze pedres. ............................................................................................. ( capítol 9)

h) Ets tu qui m’ha fet savi, mestre – contestà........... -. Durant tres anys he menjat

el teu pa. Però el meu temps al col·legi ja s’ha acabat. Ara vinc a unir-me a tu. ............................................................................................. (capítol 11)

i) Sóc E-21, i vinc del sud. M’hi van enviar per recollir una carta i no em va costar gaire d’aconseguir-la. Estava tan segur que no em reconeixerien, que no em vaig molestar a disfressar-me, però vaig estar de mala sort i els nostres enemics em van descobrir; he hagut de fugir a corre-cuita. Han estat a punt d’atrapar-me, però m’he salvat pels pèls...Una mica més i no me’n surto; ja veus en quin estat estic...! ............................................................................................. (capítol 11)

j) -Mare meva, com has crescut! Tu ets aquell mocós que em va dir que jo era

l’Ull de la Bellesa al parao? Doncs ningú no ho diria! Estàs fet tot un homenot! Vés a saber quantes noies deus haver deixat pel camí enamorades dels teus ulls... Va, vinga, explica’m què has fet tot aquest temps, estic molt avorrida i això em distraurà. ............................................................................................. (capítol 12)

k) Sóc vell, chela –començà a dir -, però no estic lliure de passions... El desig del sahib ha desvetllat la meva còlera i m’he apartat del Camí. Sí, sóc un pecador! ............................................................................................. (capítol 13)

l) -Ai, sacerdot meu! Per tu seria capaç de dur el missatge a la fi del món. I tu, faràs per mi el que et demani? Oi que et quedaràs amb mi un temps? ............................................................................................. (capítol 14)



14. Relaciona els següents tipus de personatges que apareixen citats en la novel·la amb les seves corresponents definicions:

babú – bonze - braman – chela – faquir – hakim – mare – pàries – rajà – sahib – sansis – sij – sipais - visionari

PERSONATGES

DEFINICIONS

membre d’una secta que barreja creences hinduistes i islamistes príncep indi home religiós que se sotmet a sacrificis per elevar el seu esperit i que viu

de l’almoina “senyor”; és la paraula que els indis apliquen als europeus persona que té grans ideals o creu en somnis impossibles noi que segueix un home sant i l’ajuda al mateix temps que n’aprèn les

ensenyances. casta més humil i menyspreada de la societat hindú soldats indis que lluitaven al servei de la Gran Bretanya indi que ha rebut una educació anglesa membre de la casta sacerdotal més elevada forma afectuosa d’adreçar-se a una persona gran, que no necessàriament

és la mare de qui parla casta d’intocables que mengen gossos metge monjo budista 5.4 TEMPS 1. En quina època històrica se situa l’acció del llibre? Quins esdeveniments polítics i

socials són descrits a la novel·la i emmarquen la història de l’Índia? Explica-ho.

2. L’Índia de Kim estava colonitzada per l’imperi britànic. Busca més informació en

altres fonts, com llibres de text, diccionaris històrics, obres de la biblioteca, enciclopèdies virtuals..., sobre aquella època i elabora un esquema amb els fets més destacats: dates, personatges històrics, episodis militars, polítics, socials, ... Acompanya-ho amb algunes imatges que ho il·lustrin.



3. Ara ens fixarem en el temps narratiu que transcorre durant la novel·la:

a) Quants dies van estar de viatge Kim i el lama Teshu fins que van trobar els Mavericks?

b) Quant temps va estar formant-se Kim a l’escola dels jesuïtes de Lucknow?

c) Quant temps de llibertat li regalen al protagonista perquè es formi en l’escola

de la vida?

d) Busca les diferents referències temporals que apareixen citades en la novel·la

de cadascun d’aquests temps interns de la història.

4. Has vist alguna pel·lícula ambientada en l’època colonial dels britànics a l’Índia?

Digues el títol o busca’n alguna per poder-la compartir amb els companys i companyes de classe.

5.5 ESPAI 1. En quina ciutat viu Kim al començament de la novel·la? A quina regió pertany? A

quin país?

2. En quin país se situa tota l’acció de la novel·la?



3. Kim estima el seu país, la bellesa de les seves terres i l’hospitalitat de la seva gent. Senyala en un mapa l’itinerari que segueix Kim en els seus diferents viatges per una bona part de l’Índia.

4. Anem a recordar el tipus d’escenaris on se situa l’acció de la novel·la. Emplena el

següent quadre amb els diferents escenaris que trobem en el llibre.

ESCENARIS INTERIORS EXTERIORS

5. Quins escenaris predominen: els exteriors o els interiors? Justifica la teva resposta

i relaciona-la amb el gènere narratiu del llibre.

6. Kipling és un mestre en les descripcions dels diferents escenaris de la vida a

l’Índia. Llegeix aquest fragment de la novel·la i busca dues altres descripcions on puguem veure bategar la vida pels carrers i paisatges de l’Índia. Copia-les tenint en compte la correcció ortogràfica i observa l’estil amb què dibuixa el país.

El parao és una àrea arbrada de descans que marca la fi de la jornada. Hi ha una comissaria de policia, un pou, un lloc perquè els animals beguin aigua i petits punts de venda de tabac, llenya i menjar reescalfat. Els raigs de llum es filtraven en franges rogenques pel mig de les branques dels mangos, fins que va començar a fer-se de nit i una



fina capa de boira blavenca es va enlairar per damunt del camp. Hi havia una cua d’homes al costat del pou, i altres estaven al voltant de les fogueres parlant i intercanviant oli o gra. En un racó, un encantador de serps tocava la flauta, i una cobra, encisada per la melodia, sortia del cistell al so de la música. Les dones xisclaven i reien, i els nens rondaven pertot arreu. De sobte, va entrar al parao una carrossa que tenia el dosser brodat en vermell i or. Es tractava, sens dubte, del vehicle d’un viatger distingit, ja que anava escortat per vuit homes amb barret muntanyenc, dos d’ells amb sabres. (pàg. 54)

5.6 ESTRUCTURA 1. Jo sóc Kim. Però..., qui és Kim? El protagonista tindrà dubtes sobre la seva

identitat i es repetirà a si mateix aquesta frase en tres moments diferents de la novel·la.

El primer cop és quan li comencen els dubtes per saber a quina cultura pertany. Sap que és fill d’un irlandès, que parla anglès, però viu com un nen dels carrers de Lahore. Se sent hindú, es fa chela d’un lama, però ara iniciarà la seva etapa d’aprenentatge com a europeu. Busca el fragment del llibre que il·lustri aquesta idea i situa’l en quin moment de la novel·la s’esdevé.

La segona vegada és l’entrada del protagonista al món dels adults. Es trobarà sol amb la seva llibertat per decidir i li tornaran els neguits sobre la seva identitat. Busca el fragment que reflecteixi aquest punt de la història i situa’l en quin moment de la seva vida té lloc.



I,finalment, tornem a trobar la mateixa pregunta quan Kim ha crescut espiritualment. Identifica el fragment on es reflecteix aquesta idea i situa’l en quin altre moment de la novel·la el podem llegir.

2. Una vegada hagis llegit la novel·la, classifica els diferents capítols en tres parts.

Redacta un breu resum de cada apartat i escriu un títol que sintetitzi el seu contingut.

TÍTOL:

TÍTOL:

TÍTOL:

3. Tria els capítols que creguis més importants en el desenvolupament de la història.

Justifica la teva elecció, tenint en compte la comprensió de l’obra.



4. Una vegada ja has decidit quins són els capítols més importants, triaràs de cadascun d’ells el fragment que creguis més representatiu per llegir-lo en veu alta a la resta de la classe. Aquesta sessió de lectura compartida t’ajudarà a copsar millor el sentit de l’obra, ja que podreu comentar els diferents fragments i el perquè de la vostra tria.

5. Prepara’t per a dibuixar!. Formeu un grup de tres companys i companyes de la

classe i trieu el capítol que més us hagi agradat. Parleu entre vosaltres sobre allò que heu llegit i decidiu les escenes que haureu de dibuixar per representar les diferents seqüències que composen el capítol.

Escenes

CAPÍTOL

.....

6. PARÀGRAFS DESPISTATS: Ara trobaràs diferents fragments del llibre

desordenats. Llegeix-los atentament i relaciona’ls per parelles perquè tinguin sentit.

(1) El lama es va dirigir parsimoniosament cap a la carrossa i va iniciar una conversa amb la dama que s’amagava rere les cortinetes. Kim hauria donat les dues orelles per poder-los sentir, però només aconseguia entendre algunes paraules aïllades que, d’altra banda, no entenia, ja que el lama i l’anciana parlaven en algun dialecte muntanyenc. (2) Aquesta vegada havia tornat del viatge amb un paper de seda en blanc que tenia cinc forats fets amb una agulla en un dels costats. L’havia rebut de l’agent R-17 prop de la frontera d’Afganistan i l’havia de lliurar a l’oficial anglès que l’esperava a Ambala. Mahbub Alí volia desfer-se del paper com més aviat millor, perquè sabia que, mentre el tingués, la seva vida corria perill. (3) Kim feia llavors una descripció detallada de tot el que havia vist i sentit, i, si s’equivocava en alguna observació o passava per alt algun detall significatiu, el sahib Lurgan el corregia. Després de sopar, Lurgan ensenyava a Kim a disfressar-se amb els turbants i vestits de tota mena que hi havia a la tenda. Kim tant podia fer-se passar per un mahometà de bona família com per un humil venedor d’oli o per un policia natiu. El sahib Lurgan li indicava com havia de parlar, tossir, caminar, gesticular i escopir per assemblar-se en tot a la persona imitada.



(4) Impressionat per aquelles paraules, el pagès donà el farcell a Kim, que de seguida va comprovar que allí dins hi havia de tot. En va treure un saquet de farina, unes pastilles d’opi, curri, carbonissa i la cendra que hi havia acumulada en una pipa. Era el moment d’aplicar els coneixements sobre disfresses que li havien ensenyat el sahib Lurgan i l’agent R-17! (5) Kim s’integrà a la vida de l’ internat en poques setmanes, tot i que al principi va rebre diversos càstigs per la mania que tenia d’ofendre la gent amb insults fora de to, per adormir-se en algunes classes i per escapar-se fora dels límits permesos. Va amagar a tothom la seva història de nen indi i captaire a Lahore, perquè a Sant Xavier es mirava amb mals ulls a qui alternava amb els indígenes. (6) El santó, que no tenia forces ni per parlar, es limitava a estendre la mà de tant en tant cap al cel. De seguida es va adormir, i Kim ho va aprofitar per treure del sarró de cautxú vermell les cartes, els mapes i el quadernet de notes dels dos espies. En una bossa hi havia un document segellat com els que els reis s’envien entre ells. (7) Quan es va quedar sol, Kim es va compadir de si mateix, cosa molt habitual en els malalts. “Ara haig de tornar al món”, es va dir. De manera que es va llevar i va sortir de l’habitació. Va arribar fins a la part posterior de la casa, on es va asseure al terra contra la paret emblanquinada de la façana, ja que es va adonar que les cames li feien figa com si fossin de drap. Durant una bona estona va contemplar les arbredes, els camps llaurats, les cabanes de fang amb sostre de palla que es veien aquí i allà per la plana...

(A) Els reis del nord sospitaven que era un espia i havien enviat uns malfactors a robar-l’hi. Aquell document en blanc contenia una informació en clau de gran importància, ja que revelava que diversos prínceps del nord s’havien aliat amb Rússia per formar un exèrcit que pretenia travessar les fronteres de l’Índia i envair el país. (B) El que s’ensenyava en aquella escola era que un sahib havia de tenir autoritat sobre els nadius. Kim va aprendre a escriure l’anglès, a menjar amb forquilla i ganivet, a rentar-se amb cura, i duia un vestit blanc de cotó que feia més suportable la calor. Gràcies a la seva intel·ligència, superava amb facilitat les tasques que li encomanaven, tot i que sempre mirava de passar desapercebut. (C) Van estar conversant una bona estona; el lama s’estava al davant de la carrossa, i els llargs plecs de la seva túnica formaven negres línies d’ombra sota la llum de les fogueres. No semblava un home, sinó el tronc d’un arbre molt vell, ratllat per la resplendor vermellenca de les flames.



(D) En pocs minuts, Kim va transformar el mahratta en un sadhu. Li va treure el turbant i li va desfer els cabells embullats, li va empastifar la cara de cendra, li va despullar el pit i l’hi va pintar amb unes ratlles grogues, i finalment, li va dibuixar al mig del front la taca ocre pròpia de la seva casta. L’opi va fer la resta: en caure sobre l’estómac buit del mahratta, els ulls d’aquell home es van tornar vermells i es van inflar a l’instant... (E) A Kim li encantava aquell joc, en què superava clarament el nen hindú. De fet, estava tan entusiasmat que una tarda va decidir fer una exhibició a Lurgan imitant els faquirs que havia conegut a Lahore, i amb aquesta idea es va vestir amb parracs, es va untar el cos amb cendra i es va asseure al terra de la rebotiga amb les cames creuades i la vista perduda. (F) Li va semblar que la seva ànima es deslligava de tot el que l’envoltava, que tots els objectes li resultaven estranys, que l’envaïa una pau molt dolça... Fins que, de sobte, va recordar els dos espies que havien estat a punt de matar-lo a les muntanyes, i llavors les rodes del seu ésser es van tornar a engranar a la màquina del món.”Jo sóc Kim. Jo sóc Kim, es repetia. “Però, qui és Kim? Sí, qui és Kim? (G) Aquells eren els documents que volia el coronel, de manera que Kim els va enrotllar formant un petit paquet i els va guardar sota la túnica, lligats a la cintura. Estava tornant a guardar el sarró quan va entrar la muntanyenca.

RESPOSTES 1.......... 2.......... 3.......... 4.......... 5........ 6.......... 7..........

7. FRASES PERDUDES: Inclou les següents frases en els respectius fragments dels diferents capítols del llibre

(1) Ara sí que comença per a mi el Gran Joc. (2) “Si us plau, cuidin del meu fill”. (3) Dins del farcell d’hule hi havia un paperet blanc de seda, molt ben doblegat. (4) - Aquest cistell me’l quedo jo! –va dir als portadors-. (5) És un antic llibre de viatges escrit per uns pelegrins xinesos que buscaven els sants Llocs del budisme. (6) El poltre ja està preparat. És hora que surti de la quadra. (7) “Vaig d’una banda a l’altra com una pilota”.



(8) - Suposo que deus estar donant les gràcies a aquell hakim de Calcuta que ja coneixes, perquè li ha salvat la vida.

(A) -Ara t’ensenyaré un dels grans tresors del museu –va dir el director amb orgull, i tot seguit va treure un llibre que guardava amb pany i clau.-..................................................................................................................................... El lama es va posar les ulleres i s’inclinà sobre el llibre, que contenia belles làmines i mapes amb traços de diversos colors. (B) Kim es va escapolir mossegant el tros de pa i, com ja esperava, hi va trobar un petit paquet d’hule fi i tres monedes de plata. Eren tres rupies: una bona recompensa. .................................................................................................................................... Kim el va guardar a la bossa de cuir que sempre duia penjada al coll i va fer una nova mossegada al tros de pa. (C) El pare Víctor va mirar altra vegada la partida de naixement, en què el pare de Kim havia escrit una dotzena de vegades la súplica: ..................................................................................................................................... Era ben clar que Kimball O’Hara volia que el seu fill trobés els Mavericks perquè confiava que el regiment ajudaria el nen. (D) Mentre el tren es posava en marxa, Kim es va estirar a meditar. Aquell viatge en solitari era molt diferent de l’alegre viatge cap al sud que havia fet amb el lama. ..................................................................................................................................... va pensar, “però és el meu destí”. Estava confós. Es va mirar les botes amb tristesa, ell que sempre havia anat descalç. “Qui sóc jo?, es va preguntar... (E) Aquella mateixa tarda, Mahbub va enviar al coronel Creighton un missatge que deia: ............................................................................................................................ Tanmateix, Kim va haver de tornar al col·legi mentre els més grans decidien el seu futur. Tan aviat com li va ser possible, el coronel va organitzar una reunió amb el senyor Lurgan, el babú Harry i el mateix Mahbub Alí per saber si Kimball O’Hara podia participar ja en el Gran Joc. El coronel opinava que Kim encara era massa jove per dur a terme una missió. (F) Aquella nit Kim no va aconseguir aclucar els ulls. .................................................................................................................................... es deia a si mateix. “Al cap i a la fi, per això m’han educat. Però, i si el lama descobreix que estic ficat en embolics d’espies? No m’ho perdonaria mai! Dedicar-se al Gran Joc no és una bona manera d’alliberar-se de la Roda de les Coses! (G) kim va sentir pena pel seu vell mestre i va mirar de consolar-lo. Els portadors, mentrestant, havien encès una foguera i discutien sobre el repartiment de tot allò que els dos estrangers havien deixat enrere: les escopetes, les tendes, les pells... Del cistell folrat de cautxú vermell va sortir l’instrumental necessari per amidar el terreny i traçar els mapes, com també els plànols que els dos espies havien



dibuixat de la zona i una carta segellada amb lacre i enrotllada amb un llacet vermell que tenia un escut estampat: el del rajà Bunar. ..................................................................................................................................... Si us troben aquesta carta i aquests mapes a sobre, us tancaran a la presó. (H) La vella dama va tornar l’endemà i va estar diverses hores explicant a Kim històries sobre la vida a Kulu, el seu difunt marit, els criats, els néts, la filla i el gendre, que era un desastre autèntic... Aprofitant una pausa d’aquell monòleg inacabable, Kim li preguntà com estava el lama, i la sahiba li contestà: ..................................................................................................................................... El teu lama està boig, d’això no n’hi ha cap dubte. Rebutja el menjar que li dono, dorm a terra i s’ha passat dues nits vagarejant per la plana, buscant-hi fonts i rierols. Pel que sembla, fa uns dies va trobar-hi el beneït Riu de la Fletxa i s’hi va llançar. El pitjor del cas és que gairebé s’hi ofega, però, per sort, el hakim passava per allà i va arribar a temps de treure’l de l’aigua.

RESPOSTES 1.......... 2.......... 3.......... 4.......... 5........ 6.......... 7.......... 8..........

5.7 VEU NARRATIVA 1. Observa la veu del narrador que ens va explicant la història:

Era així com coneixien Kim a Lahore: amb el sobrenom d’Amic de Tots. Kim estava tot el dia al carrer fent el que li venia de gust, perquè no tenia obligacions. Es dedicava a vagabundejar i a jugar amb altres nois. De vegades guanyava una bona propina cridant al seguici d’una núvia o fent encàrrecs de nit per a algun jove elegant enamorat d’alguna dona misteriosa. Coneixia pam a pam la ciutat de Lahore i es relacionava fins i tot amb els faquirs desnerits que, untats amb cendra, s’asseien a resar al costat de les capelletes que hi ha a les ribes del riu Ravi. (pàg. 11)

Digues en quina persona gramatical i en quin temps verbal se’ns presenta el narrador d’aquesta novel·la. Busca altres exemples en el llibre d’aquest tipus de narrador.

2. Ara que ja has descobert el tipus de narrador que ens explica la història, anem a

canviar-lo. Reescriu el segon capítol: Perill de guerra amb una veu narrativa que coincideixi amb el protagonista. Recorda quina persona gramatical hauràs



d’utilitzar i els canvis gramaticals que necessitaràs fer en els possessius, pronoms personals...



5.8 GÈNERE LITERARI 1. D’aquesta llista de paraules, subratlla aquelles que creguis més adients al gènere

narratiu en què podrem incloure la novel·la llegida.

� fantasia, ciència ficció � aventures, viatges � misteri, detectivesc, policíaca � terror � humor � narracions històriques � realisme: construcció de la pròpia personalitat, amor, amistat, temes

psicològics, socials i polítics; guerres del món... Justifica els motius de la teva elecció.

2. Aquesta novel·la de Kipling és un exemple de novel·la de formació i

d’aprenentatge del protagonista. Kim sempre aprèn: la llei del carrer al costat de l’afganès, l’espiritualitat acompanyant el lama, els costums anglesos a l’ escola dels jesuïtes i certes habilitats importants per actuar d’espia a casa del guaridor de perles. Explica amb les teves paraules el significat d’aquesta afirmació i busca d’altres exemples en el llibre.



5.9 LLENGUA LITERÀRIA 1. Al llarg del primer capítol, Kipling ens ofereix la descripció del santó en diferents

paràgrafs i frases. El primer fragment que podem llegir és:

Un foraster acabava d’entrar a la plaça, i els tres nois van interrompre el joc per fer-li un cop d’ull. Era un home vell i molt alt, caminava amb un bastó de pelegrí i duia al cap un barret vermell molt voluminós. Vestia una túnica de llana groga molt ampla, i del cinturó penjaven un rosari de fusta i un estoig de ferro. (pàg.10)

Busca i escriu els altres fragments descriptius d’aquest personatge que acabem de conèixer.

2. Llegeix atentament aquest fragment descriptiu del Gran Tronc:

Els ulls de Kim, en canvi, observaren ben oberts l’espectacle bulliciós que transitava pel Gran Tronc. Tot el que veia li resultava tan fascinant que es va sentir transportat al setè cel. A cada passa descobria gent i coses noves. Va veure sansis peluts i pudents carregats amb cistells plens de llangardaixos i altres aliments fastigosos, un expresidiari que encara duia les marques dels grillons als turmells, carros carregats de cotó arrossegats per bous, sijs de cabells embullats i turbants blaus.... Un seguici nupcial, acompanyat de música i crits, va deixar a l’ambient una densa olor de gessamí. Kim es va afegir a la festa i va desitjar cent fills i cap filla als nuvis, segons el costum. Però encara va ser més especial l’aparició d’un malabarista, a qui acompanyaven tres micos ensinistrats, un ós esbufegant i una dona que dansava sobre una corda fluixa. Kim va veure soldats indígenes llicenciats del servei que reien, vociferaven i tiraven floretes a les dones, venedors d’aigua i grups de pagesos que descansaven o regatejaven a crits amb un venedor de dolços. La Gran carretera era, doncs, una passarel·la per on avançava sense interrupció el multitudinari i variat riu de la vida índia.( pàg. 51)



a) Enumera tots els elements que haurien d’aparèixer si haguessis de fer un dibuix d’aquest fragment.

b) Busca tots els adjectius que acoloreixen el text.

c) En aquest text trobem una imatge metafòrica de la vida molt utilitzada i

coneguda per la gent. Quina és? Imagina una altra imatge per a aquest element real.

d) Seguint l’estil d’aquest text, redacta un text descriptiu de deu línies sobre

l’espectacle bulliciós que poden observar els teus ulls.

3. Kipling ens ofereix un conjunt de descripcions al llarg de la novel·la que van

construint els personatges, dibuixant la vida de l’Índia i teixint les atmosferes. Llegeix atentament aquests fragments descriptius del llibre.

A l’últim, un matí van veure al fons de l’horitzó la ciutat de Simla, que sobresurt a dos mil metres d’altura, al peu de l’Himàlaia. En aquesta ciutat és on passaven les vacances el Governador i els anglesos de l’alta societat. Les cases ascendeixen pel vessant del turó, des del fons de la vall fins a la part més alta, on hi ha l’ajuntament, els palaus i els hotels. Un laberint de carrerons s’enfila turó amunt, i en aquests carrers viu el formigueig humà que serveix la gent rica: funcionaris indígenes, criats, venedors d’espècies i d’olis, llenyataires, escombraires... (pàg.93) Seguint Kim, i a força d’empentes i ensopegades, va arribar finalment al caravanserrall de Caixmir, aquella gran plaça que queda al davant de l’estació de tren i que per dins està envoltada per una porxada. Al caravanserrall s’allotgen les caravanes de camells i cavalls



que fan la ruta de l’Àsia central. Hi havia gent de totes les races, vestida de la manera més variada. Uns abeuraven els animals i altres carregaven o descarregaven fardells, amuntegaven herba, jugaven al voltant d’una foguera, cuinaven o discutien. A les porxades hi havia comerços, i cap a una d’aquestes tendes és on van anar Kim i el lama. (pàg. 23) A través d’un pati lluminós ple d’estàtues de déus, el lama va guiar Kim fins a la seva cel·la. Era una habitació neta, amb una tauleta baixa i fosca de fusta de tec, sobre la qual descansaven unes tasses per al te. Al terra hi havia un coixí per asseure’s, i en un racó es dreçava un petit altar tallat en fusta, un gerro, un encenser, un llum i una figureta de coure daurat que representava Buda en un moment de meditació. (pàg. 118)

Busca un exemple de cada tipus de fragment descriptiu en la novel·la i copia’l, tenint molta cura en la correcció ortogràfica i posant atenció en les enumeracions i l’adjectivació utilitzada. CIUTAT

ESCENARI EXTERIOR

ESCENARI INTERIOR

4. Un tret característic de la descripció és la utilització de l’adjectivació. Busca en els

fragments descriptius que triïs del llibre deu adjectius per a cadascun d’aquests grups:

PERSONES OBJECTES ESCENARIS



5. Un altre tret característic de la descripció és la utilització de comparacions i així podrem trobar un conjunt important d’aquest recurs al llarg de la novel·la. Explica el significat de les següents comparacions i, després, busca’n deu més en el llibre.

A la llunyania se sentia la remor de la ciutat, que ressonava dins el temple com el rugit del mar als esculls. (pàg. 120)

A la llunyania s’alçava la serralada de l’Himàlaia com una muralla blava grandiosa. (pàg.127)

Però ja sé que parlar de medicina amb un ignorant és com entestar-se que un búfal aprengui a cantar. (pàg.132)

La brisa tallava la pell com un ganivet. (pàg.137)

Els ulls del lama espurnejaven d’alegria, com els d’un nen a qui acaben de regalar una joguina. (pàg. 143)

La veu del lama va retronar com un gong tibetà. (pàg.148)

Asseguts en rotllana al voltant de la foguera, com gnoms acabats de sortir d’una mina màgica. (pàg.149)

6. Una altra característica de la descripció és l’abundància d’enumeracions de noms,

d’adjectius, de sintagmes nominals… Kipling ens ofereix variades i exquisides mostres d’aquest recurs literari:

Per la tenda passaven compradors i curiosos de condició molt variada: rajàs a la recerca de fonògrafs, senyores riques que volien collarets, cavallers anglesos, comerciants indígenes... (pàg. 102) Cada vegada que arribaven al cim d’un port, el lama i Kim s’aturaven una bona estona a contemplar el paisatge. Veien la serralada de muntanyes, les àguiles grises que semblaven aturar-se enmig del cel, les roques tallades bruscament, les valls profundes, les neus eternes... (pàg. 140)



Busca en la novel·la dos exemples d’enumeracions i copia-les posant atenció en el tipus d’objectes que descriuen i a quina estructura morfològica i sintàctica corresponen.

7. La literatura és l’art de transmetre’ns bellesa a través dels mots. Les paraules ens

poden suggerir, evocar sensacions, records i vivències. Explica per què és llenguatge literari el següent fragment del llibre i torna’l a escriure amb les teves paraules.

Kim i el lama entraren a l’estació de ferrocarril, que sota la llum incerta de la matinada semblava una fortalesa negríssima. El santó es va fixar en la laberíntica armadura de metall que subjectava el sostre i en els homes i dones que, com cadàvers abandonats, dormien a terra a l’espera del tren de les 3.25. (pàg. 29)

8. Explica el significat de les següents expressions en sentit figurat i digues el recurs

literari que creguis que hi apareix:

La llum cristal·lina de l’aurora va despertar galls, homes i bous alhora. L’Índia sencera es va llevar. (pàg.59)

Va entrar a la rebotiga un babú enorme i molt gras, que caminava amb la lentitud d’un bou. A Kim li van impressionar les seves cames, que tremolaven com si fossin de gelatina cada vegada que feia un pas. (pàg. 103)



Es va estirar a l’ombra d’una figuera i li va semblar que l’alè de la terra neta el travessava. (pàg. 166)

L’aire cada cop era més fred, i la negra nit pujava a corre-cuita des del fons invisible de la vall. (pàg. 144)

9. Emplena el següent quadre amb paraules que pertanyin als següents camps

semàntics de la novel·la.

CAMPS SEMÀNTICS

Budisme Tradicions Agricultura Escola jesuïtes Espionatge

Escriu quatre camps semàntics diferents de la novel·la.

10. Podràs percebre la sensació de moviment quan llegiràs aquest paràgraf: Durant el

viatge per les muntanyes, Kim i el lama van creuar boscos de pins, roures i bedolls, travessaren gorges, pujaren i baixaren vessants molt drets i grimparen per senders de cabres, muntanya amunt, fins als cims. (pàg. 137)

a) Quin tipus de verbs utilitza Kipling? Escriu-los.

b) Observa la sintaxi i digues quin tipus d’oracions hi predominen.



c) Busca en el llibre un altre fragment amb la mateixa estructura narrativa.

11. Busca en la novel·la deu expressions temporals i copia-les.

12. Busca i copia els fragments de la novel·la que corresponen a les il·lustracions de

les pàgines 113 i 147.

5.10 AUTOR 1. Per conèixer qui era, què pensava i quines obres va escriure confeccionaràs un pòster sobre Rudyard Kipling. Aquesta tasca la pots fer en grup i haurà de constar dels següents apartats:

� Biografia de l’autor � Obres més importants � Premis rebuts � Autors/es contemporanis � Fragments d’algunes obres representatives



Recorda que és important el contingut que redactaràs, però també és molt important la forma, és a dir com disposaràs tota aquesta informació en el pòster. Acompanya-ho de fotografies, il·lustracions escaients...



6. TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA 1. Observa a quina activitat es dedicava Kim mentre vivia a casa del sahib Lurgan.

Descriu-me totes les persones que han passat per la tenda, i digues a què creus que es dedica cada una, d’on ve i també quin caràcter té en funció de les seves maneres i aspecte. Kim feia llavors una descripció detallada de tot el que havia vist i sentit, i, si s’equivocava en alguna observació o passava per alt algun detall significatiu, el sahib Lurgan el corregia. (pàg. 102)

Imagina un nou personatge que pot aparèixer per la tenda del sahib Lurgan i descriu-lo físicament i psicològicament, tal com havia de fer el protagonista.

2. Ara imaginaràs una tenda diferent a la que observava embadalit el protagonista i

escriuràs el conjunt d’objectes que podia contemplar Kim en aquest nou espai imaginari. Recorda de posar-ne la mateixa quantitat i de seguir les mateixes estructures morfològiques i sintàctiques.

Kim es va arraulir a la màrfega i, mentre Lurgan li preparava el sopar, va observar fascinat la tenda. Era plena d’objectes estranys i en desordre, arribats dels punts més diversos d’Orient. Hi havia màscares de dimonis, pots de palets d’encens, dagues, espases, escopetes, catifes enrotllades, escultures daurades que representaven Buda, figures de guerrers japonesos, porcellana xinesa, crucifixos de vori, estoigs de collarets, tapissos de tots els colors, teteres de coure, cinturons de plata.... (pàg. 97)



3. Kim estima el seu país i sempre parla de la bellesa dels seus paisatges, de les seves terres: Kim se sentia feliç de veure’s lluny del col·legi, rodejat de gent, travessant a

tota velocitat el bell paisatge de l’Índia (pàg.121). Descriu el paisatge que anirà contemplant el protagonista mentre viatja pel seu país. Recorda d’utilitzar enumeracions, triar adjectius escaients i alguna comparació per arrodonir la teva descripció i seguir l’estil tan colorista de Kipling.

4. Les descripcions del llibre ens fan sentir com era la vida a l’Índia d’aquella època.

Imagina que vols presentar la teva ciutat o el teu poble a uns estrangers que volen conèixer-la. Pensa en algun espai o ambient del lloc on vius on es vegi dibuixada la vida i descriu-la, seguint l’estil de l’autor.

5. Després d’haver llegit aquells exercicis curiosos amb què Lurgan exercitava

diferents habilitats de Kim, imagina una nova prova que haurà de superar el protagonista. Redacta-la com un text instructiu i posa-li un títol. Podeu compartir les diferents proves entre tota la classe.



6. Imagina que tots aquests personatges que has conegut volen celebrar l’èxit de la

missió protagonitzada per Kim amb un dinar. Elabora el menú d’un restaurant hindú que podríem trobar per aquelles terres, amb els aliments que apareixen a la novel·la. Recorda de fer-lo ben variat i apetitós i de presentar-lo correctament. El pots acompanyar d’alguna il·lustració o imatge característica de la cultura on pertany el protagonista.

MENÚ LAHORE



7. Kim va distreure els petits explicant-los històries fabuloses de la ciutat de Lahore i de l’estació del ferrocarril (pàg. 45). Al protagonista li agradava explicar històries, algunes de reals i moltes d’altres, fruit de la seva imaginació. Imagina una d’aquelles històries i, en una sessió de classe, l’explicaràs en veu alta a la resta dels teus companys i companyes.

8. Imagina que ets un periodista britànic a l’Índia i has d’escriure un article per a la

Reial Societat de Londres sobre el budisme. A partir de les diferents idees que pots trobar en el llibre, redacta aquest article i envia’l per correu electrònic al professorat de Socials perquè te’l corregeixi.



9. Amb tant d’èxit com ha tingut el senyor O’Hara en la seva última missió, el coronel Creighton ha decidit que participi en una de nova per al Gran Joc. Imagina aquesta nova missió que viurà el protagonista i explica-la. Decideix quins altres personatges de la novel·la o inventats l’acompanyaran, quina frase secreta els identificarà i quins objectes i amulets necessitaran per tenir èxit.



10. Vés-te’n al basar i porta’m un escrivent de seguida…(pàg. 71). Ara faràs d’escrivent del protagonista i redactaràs una carta de Kim a l’autor de la novel·la, suggerint-li els canvis que faries en aquesta història, quins altres personatges t’hagués agradat conèixer i aquelles coses amb què no hi estàs d’acord.

Benvolgut Sir Kipling,

11. La conversa, cada vegada més divertida, prometia durar molt, però la dama de Kulu estava

cansada i se’n va anar a dormir (pàg. 132). Torna a llegir la conversa a casa de la dama de Kulu sobre la medicina i imagina com continuaria si s’hi afegissin el lama Teshu i el coronel Creighton.



12. T’ agradaria conèixer l’Índia de Kim en l’actualitat? Busca informació a Internet o en els catàlegs de les agències de viatges i confecciona l’itinerari d’un viatge pels llocs on es movia el protagonista. Haurà de tenir els següents apartats:

L’ÍNDIA DE KIM

Durada del viatge

Mitjans de transport

Visites d’interès cultural

Museus importants

Llocs d’interès paisatgístic

Tradicions culturals: música, dansa, ceràmica...

Gastronomia

Altres



13. Imagina un nou títol per a la novel·la.

14. Imagina un final diferent a la novel·la que acabes de llegir

15. Busca a www.youtube.com un fragment de la pel·lícula Kim, “ Red bull in Green

Field” i quan l’hagis vista digues quines escenes de la novel·la són les que hi apareixen.



16. Ara combinaràs el treball d’expressió escrita amb l’expressió artística i confeccionaràs un còmic d’una part de la novel·la. Per grups, triareu cinc capítols de l’obra: de l’1 al 5, del 6 al 10 i del 10 al 15.

a) En primer lloc, triareu els episodis que creieu més importants per aparèixer en

el còmic i d’aquests decidireu les escenes que voleu dibuixar. Us pot ajudar a fer aquesta tasca emplenar el següent quadre:

CA

PÍT

OL

CA

PÍT

OL

CA

PÍT

OL

CA

PÍT

OL

b) Dibuixeu les diferents vinyetes del còmic amb qualsevol de les tècniques


c) Fixeu-vos bé en els personatges que protagonitzen les diferents escenes i, a

partir del text de la novel·la, redacteu els diàlegs que han de sortir en les bafarades del còmic.

Episodis

Escenes Personatges



7. OPINIÓ 1. Llegeix atentament aquests pensaments del protagonista:

Kim estava confús. Li agradava la idea de pertànyer al Gran Joc, però per res del món desitjava que el lama Teshu descobrís que havia ingressat en un món de perills i violència on es veuria obligat a arriscar la vida més d’una vegada. Hauria de fer tot el possible per amagar-li la seva condició d’espia, però, aconseguiria mantenir-ho en secret molt temps? (pàg.126)

Mentre Kim acompanyava el lama Teshu a buscar el Riu, li amagava un secret molt important. Et sembla correcta l’actitud del protagonista respecte a la seva relació d’amistat? Argumenta la teva resposta.

2. Aquest país és ple de bona gent- va dir el noiet (pàg. 52). Estàs d’acord amb el que

pensa Kim de la gent del seu país? Argumenta la teva resposta amb alguns exemples del llibre i digues dos adjectius que els definirien, segons la teva opinió.

3. La vida que porta Kim a l’Índia et recorda la que tu portes aquí? Compara-la i

explica les semblances i diferències més destacades.

4. Llegeix aquestes paraules de la dama de Kulu i dóna la teva opinió sobre el món

femení que apareix en la novel·la. Creus que és la visió del segle XXI o potser reflecteix la del segle XIX? Justifica la teva resposta.

-Hi ha dues menes de dones –explicava la vella dama a la seva cosina-: les que treuen la força als homes i les que els la tornen. De jove, jo vaig ser de les primeres, però ara sóc de les segones. Mira, si no, aquest jovenet: gràcies a les nostres atencions, la seva pell s’està tornant fina i brillant com la d’un cavall acabat de raspallar. (pàg.162)



5. Anem a comparar el concepte que tenen els orientals sobre la vida, respecte als

europeus que apareixen en la novel·la. Podries trobar cinc diferències entre aquestes dues cultures que formaven part de la formació del protagonista?

6. Quina és l’opinió del lama Teshu sobre la guerra? Creus que Kim actua segons

aquestes idees? Explica-ho.

7. Dóna la teva opinió sobre les paraules del lama Teshu, al final de la novel·la: - I és

clar que no, el meu chela ha de fer de professor, per això el van educar. Jo vaig ajudar-lo a pagar els estudis, ell m’ha ajudat a trobar el Riu. Una bona acció no mor mai... (pàg. 167)

Et recorden alguna idea que t’han transmès els teus pares, la teva cultura, la teva religió? Explica-la.

8. Aquesta història està emmarcada en l’època del colonialisme britànic a l’Índia.

Creus que Kipling ens presenta una visió paternalista del poder britànic respecte al poble hindú? Pots justificar la teva resposta amb exemples del llibre.



9. T’ ha agradat aquest llibre? Dóna la teva opinió sobre la lectura d’aquesta novel·la. Per contestar pots parlar dels personatges, del gènere narratiu, de la història que ens explica o del que tu creguis interessant a destacar.


11. Aquest any 2009 s’ha estrenat la pel·lícula “Slumdog Millionaire” on se’ns explica

una història sobre la vida d’un jove a l’Índia actual. Quan l’hagis vista, feu un debat a classe per comparar ambdues històries.



SOLUCIONARI VOCABULARI Exercici 3 L A M A L B U D I S M E E O S I R T I N V E C T I V A Í A O J N À T I N G E N T 5.1 ARGUMENT Exercici 1 (1) Kim coneix el lama Teshu i l’acompanya a la Casa Meravellosa (2) Kim viu als carrers de Lahore i és protegit per Mahbub Alí (3) El santó del barret vermell va abandonar el seu monestir per buscar el Riu de la Salvació. (4) Kim anirà a Ambala i complirà amb l’encàrrec de l’afganès (5) El lama Teshu i Kim coneixen la dama de Kulu al parao (6 ) Kim troba el toro vermell sobre un camp verd (7) El coronel Creighton s’emporta Kim a l’escola de Sant Xavier de Lucknow (8) Kim es converteix en un sahib a l’escola de Sant Xavier (9) Els policies de l’estació d’Ambala van emmanillar els dos homes que volien matar Mahbub Alí. (10) Lurgan va preparar Kim perquè pogués participar en el Gran Joc (11) El babú Harry va donar a Kim un amulet de plata que tenia encastada una petita turquesa. (12) Kim va anar al santuari dels Tirthankers a buscar el lama Teshu per reemprendre el seu viatge espiritual. (13) El lama tenia una làmina de la Roda de la Vida i explicava el significat de cada figura. (14) Kim va protagonitzar la seva primera missió com a espia britànic a les muntanyes de l’Himàlaia.



(15) El lama va ser agredit pels dos falsos científics i els portadors van fugir amb els cistells muntanya amunt. (16) Kim es va acostar a la muntanyenca decidida i li va fer un petó llarg i sorollós a la galta. (17) El lama i Kim van arribar extenuats a casa de la dama de Kulu, després de l’episodi de les muntanyes. (18) El hakim de Calcuta va salvar la vida al lama quan aquest va trobar el beneït Riu de la Fletxa. (19) Teshu vol que el seu chela Kim es banyi al Riu de la Fletxa per quedar lliure de tot pecat. 5.3 PERSONATGES Exercici 13

a) capítol 5. Kim, pàg. 68 b) capítol 1. El santó del barret vermell, pàg. 16 c) capítol 1. Pare del Kim, pàg. 12 d) capítol 2. Mahbub Alí, pàg. 26 e) capítol 5. Sacerdot catòlic del regiment, pàg. 63 f) capítol 9. Lurgan, pàg. 96 g) capítol 9. Nen hindú, pàg. 101 h) capítol 11. Kim, pàg. 117 i) capítol 11. Comerciant de raça mahratta, pàg. 122 j) capítol 12. Dama de Kulu, pàg. 131 k) capítol 13. Lama Teshu, pàg. 148 l) capítol 14. Muntanyenca decidida, pàg. 154

Exercici 14 babú – bonze- braman – chela – faquir – hakim – mare – pàries – rajà – sahib – sansis – sij – sipais - visionari

babú: indi que ha rebut una educació anglesa bonze: monjo budista braman: membre de la casta sacerdotal més elevada chela: és com els hindús anomenen el noi que segueix un home sant i l’ajuda al mateix temps que n’aprèn les ensenyances. faquir: home religiós que se sotmet a sacrificis per elevar el seu esperit i que viu de l’almoina. hakim: metge mare: forma afectuosa d’adreçar-se a una persona gran, que no necessàriament és la mare de qui parla . pàries: casta més humil i menyspreada de la societat hindú rajà: príncep indi sahib: “senyor”; és la paraula que els indis apliquen als europeus



sansis:casta d’intocables que mengen gossos sij: membre d’una secta que barreja creences hinduistes i islamistes sipais: soldats indis que lluitaven al servei de la Gran Bretanya. visionari: persona que té grans ideals o creu en somnis impossibles 5.6 ESTRUCTURA Exercici 6 1 C 2 A 3 E 4 D 5 B 6 G 7 F 1: capítol 4, (pàg. 57) 2: capítol 2, (pàg. 27) 3: capítol 9, (pàg. 102) 4: capítol 11,(pàg. 123) 5: capítol 7, (pàg. 85) 6: capítol 14,(pàg. 152) 7: capítol 15, (pàg. 166) Exercici 7 1 F 2 C 3 B 4 G 5 A 6 E 7 D 8 H 1: capítol 12, (pàg. 134) 2: capítol 5, (pàg. 64) 3: capítol 2, (pàg. 26) 4: capítol 13, (pàg. 148-149) 5: capítol 1, (pàg. 16) 6: capítol 10, (pàg. 109) 7: capítol 6, (pàg. 79) 8: capítol 15, (pàg. 162) IMATGES UTILITZADES

Coberta del llibre escanejada Fotografia pàg. 100: www.punediary.com/html/images/matheran2.jpg Fotografia pàg. 136: people.virginia.edu/.../icono/images/rueda.jpg Fotografia pàg. 170 : www.columbia.edu/.../kipling/picture1926.jpg Fotografia pàg. 173: india.pordescubrir.com/.../07/lugares-india.jpg

ANNEX 1 GUIES DE LECTURA PRIMER CICLE ESO · 2010-02-19 · Cucanya, 31 → 2n ESO. ... Una...

Documents

Transcript of ANNEX 1 GUIES DE LECTURA PRIMER CICLE ESO · 2010-02-19 · Cucanya, 31 → 2n ESO. ... Una...