ANNEX A. CODIS CER I CCAE ALS QUALS ES LIMITA LA BASE DE ...

Annex Pàg. 1

ANNEX A. CODIS CER I CCAE ALS QUALS ES LIMITA LA BASE DE

DADES DARI 2008 _________________________________________ 3

ANNEX B. COST DEL PROJECTE ________________________________ 7

B.1 Cost dels recursos humans ............................................................................... 7

B.2 Cost dels recursos materials ............................................................................. 8

B.3 Cost total del projecte ........................................................................................ 9

ANNEX C. ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL ______________________ 11

C.1 Descripció del projecte i estat actual ............................................................... 11

C.2 Conseqüències ambientals ............................................................................. 11

Bibliografia ............................................................................................................. 13

ANNEX D. RELACIÓ D’ARXIUS EN SUPORT INFORMÀTIC __________ 15

Bibliografia ............................................................................................................. 17

Pàg. 2 Annex

Annex Pàg. 3

ANNEX A. Codis CER i CCAE als quals es limita la

base de dades DARI 2008

Taula A.1 Codis CER als quals es limita la base de dades DARI 2008. (continua)

CER Procedència residu Descripció residu

020101

Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca

Llots de rentatge i neteja

020102 Residus de teixits d'animals

020103 Residus de teixits de vegetals

020106 Excrements d'animals, orina i fems (inclosa palla podrida) i efluents, recollits de manera selectiva i tractats fora de l'indret on es generen

020107 Residus de la silvicultura

020199 Residus no especificats en cap altra categoria

020201

Residus de la preparació i elaboració de carn, peix i altres aliments d’origen

animal

Llots de rentatge i neteja

020202 Residus de teixits d'animals

020203 Materials inadequats per al consum o l'elaboració

020204 Llots del tractament in situ d'efluents


020301 Residus de la preparació i elaboració de fruites,

hortalisses, cereals, olis comestibles, cacau, cafè, te i tabac; producció de conserves; producció de llevat i extracte de llevat,

preparació i fermen

Llots de rentatge, neteja, pelat, centrifugació i separació

020303 Residus de l'extracció amb dissolvents




020403 Residus de l’elaboració de sucre

Llots del tractament in situ d'efluents


020501 Residus de la indústria de

productes lactis

Materials inadequats per al consum o l'elaboració



020601

Residus de la indústria de fleca i pastisseria

Materials inadequats per al consum o l'elaboració

020602 Residus de conservants



020701

Residus de la producció de begudes alcohòliques i no

alcohòliques (excepte cafè, te i cacau)

Residus de rentatge, neteja i reducció mecànica de matèries primeres.

020702 Residus de la destil·lació d'alcohols




030101 Residus de la transformació de la fusta i de la producció de taulers i

mobles

Residus d’escorça i suro

030105 Serradures, encenalls, retalls, fusta, taulers de partícules i fulloles diferents dels esmentats en el codi 030104


Pàg. 4 Annex

Taula A.1 Codis CER als quals es limita la base de dades DARI 2008. (continuació1)


030301

Residus de la producció i transformació de pasta de

paper, paper i cartró

Residus d'escorça i fusta

030305 Llots de destintat procedents del reciclatge de paper

030307 Deixalles, separades mecànicament, de pasta elaborada a partir de residus de paper i cartró

030308 Residus procedents de la classificació de paper i cartró destinats al reciclatge

030310 Deixalles de fibres i llots de fibres, de materials de càrrega i d'estucat, obtingudes per separació mecànica

030311 Llots del tractament in situ d'efluents, diferents dels especificats en el codi 030310


040101

Residus de les indústries del cuir i de la pell

Carnasses i serratges d'encalcinament

040102 Residus d'encalcinament

040105 Residus líquids d'adob que no contenen crom

040106 Llots, en particular els procedents del tractament in situ d'efluents, que contenen crom

040107 Llots, en particular els procedents del tractament in situ d'efluents, que no contenen crom


040210

Residus de la indústria tèxtil

Matèria orgànica de productes naturals (per exemple greix, cera)

040220 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels esmentats en el codi 040219

040221 Residus de fibres tèxtils no processades

040222 Residus de fibres tèxtils processades


150101 Envasos (inclosos els residus d’envasos de la

recollida selectiva municipal)

Envasos de paper i cartró

150103 Envasos de fusta

150202 Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i

roba protectora

Absorbents, materials de filtració (inclosos els filtres d'oli no especificats en cap altra categoria), draps de neteja i roba protectora contaminats per substàncies perilloses

150203 Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i roba protectora diferents dels especificats en el codi 150202

190206

Residus de tractaments fisicoquímics de residus

(incloses la descromatització, descianurització i

neutralització)

Llots de tractaments fisicoquímics diferents dels especificats en el codi 190205

190501

Residus del tractament aerobi de residus

Fracció no compostada de residus municipals i assimilats

190502 Fracció no compostada de residus de procedència animal o vegetal


190603 Residus del tractament anaerobi de residus

Licors del tractament anaerobi de residus municipals

190604 Llots de digestió del tractament anaerobi de residus municipals

Annex Pàg. 5

Taula A.1 Codis CER als quals es limita la base de dades DARI 2008. (continuació2)


190805

Residus de les plantes de tractament d’aigües

residuals no especificats en cap altra categoria

Llots del tractament d'aigües residuals urbanes

190809 Mescles de greixos i olis procedents de la separació d'aigua/substàncies olioses que contenen únicament olis i greixos

190810 Mescles de greixos i olis procedents de la separació d'aigua/substàncies olioses diferents de les especificades en el codi 190809

190812 Llots procedents del tractament biològic d'aigües residuals industrials diferents dels especificats en el codi 190811

190814 Llots procedents d'altres tractaments d'aigües residuals industrials diferents dels especificats en el codi 190813


190902 Residus de la preparació d’aigua per a consum humà o aigua per a ús

industrial

Llots de la clarificació de l'aigua


200108 Fraccions recollides de manera selectiva (excepte

les especificades en el subcapítol 15 01)

Residus biodegradables de cuines i restaurants

200125 Olis i greixos comestibles

200199 Altres fraccions no especificades en cap altra categoria

200201 Residus de parcs i jardins (inclosos els residus de

cementiris) Residus biodegradables

200302

Altres residus municipals

Residus de mercats

200304 Llots de fosses sèptiques

200306 Residus de la neteja de clavegueres

200399 Residus municipals no especificats en cap altra categoria

Taula A.2 Codis CCAE als quals es limita la base de dades DARI 2008.

CCAE Descripció

01 Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen

05 Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen

15 Indústries de productes alimentaris i begudes

17 Indústries tèxtils

19 Preparació, assaonament i acabament del cuir; fabricació d'articles de marroquineria i viatge; articles d'albarderia, talabarderia i sabateria

21 Indústries del paper

24 Indústries químiques

36 Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres

41 Captació, depuració i distribució d'aigua

55 Hoteleria

90 Activitats de sanejament públic

Annex Pàg. 7

ANNEX B. Cost del projecte

El càlcul del cost associat a aquest estudi es realitza en dues parts:

- En primer lloc cal tenir en compte el cost dels recursos humans que han estat

necessaris per a la realització del projecte.

- En segon lloc cal considerar el cost dels recursos materials.

B.1 Cost dels recursos humans

El cost dels recursos humans fa referència a la feina realitzada pel personal involucrat en el

projecte. Per fer-ne una valoració, cal tenir en compte tres aspectes diferents: les fases en

què s’ha dividit el projecte, la categoria del personal humà implicat en cadascuna de les

fases i l’assignació horària de les mateixes.

A continuació es descriuen les diferents fases d’elaboració del projecte.

1. Documentació. Aquesta fase es caracteritza principalment per la recerca

d’informació sobre la digestió anaeròbica en general i la familiarització amb els

potencials habituals de diferents substàncies orgàniques. S’inclou consulta de

bibliografia especialitzada i articles científics.

2. Recopilació i elaboració d’informació. En aquesta fase s’inclouen les hores

dedicades a ordenar, processar i seleccionar la informació recollida a la fase anterior

així com el contingut de la base de dades DARI 2008.

3. Interpretació dels resultats. En aquesta fase s’inclou les hores dedicades a analitzar

les dades obtingudes de la fase anterior i enfocar-les al treball en qüestió obtenint

resultats útils.

4. Revisió dels resultats. Les persones que han realitzat les tasques de revisió i

correcció de resultats han estat el director del projecte, Xavier Flotats (GIRO Centre

Tecnològic) i la ponent Eulàlia Planas (UPC).

5. Redacció. Constitueix la fase final del projecte i inclou les hores dedicades a la

redacció del document final.

Pel que fa al personal implicat en la realització del projecte cal diferenciar entre l’enginyer

junior i l’enginyer sènior, amb unes tarifacions de 15 €/h i 60 €/h, respectivament.

Pàg. 8 Annex

La Taula B.1 recull el cost global dels recursos humans, desglossat en les cinc fases, la

categoria del personal que les realitza, la assignació horària de les mateixes i el cost de

cada tasca d’acord amb les tarifes descrites.

Taula B.1 Cost dels recursos humans.

Fase Categoria Temps

dedicació (h) Tarifa (€/h) Cost (€)

Documentació E. Júnior 100 15 1.500

Recopilació i elaboració d’informació E. Júnior 300 15 4.500

Interpretació dels resultats E. Júnior 250 15 3.750

Revisió dels resultats E. Sènior 30 60 1.800

Redacció E. Júnior 150 15 2.250

Cost total dels recursos humans 830 13.800

B.2 Cost dels recursos materials

En primer lloc cal tenir en compte el cost de l’amortització dels equips electrònics, així com

les llicències dels programes informàtics utilitzats, que es consideren costos amortitzables

en tres anys (Taula B.2).

Despesa Import (€)

Ordinador portàtil 800

Llicència Microsoft Word 2007 189

Llicència Microsoft Excel 2007 189

Total 1.178

Amortització a tres anys 393 €/any

Taula B.2 Cost dels recursos materials amortitzables en tres anys.

Annex Pàg. 9

Per altra banda, es comptabilitzen els costos fixes, que corresponen als subministraments

d’aigua, electricitat i gas natural, i la connexió a Internet (Taula B.3).

Així doncs, els costos fixes sumen un total de 1.138 €/any. Tenint en compte que un any

consta d’unes 1.600 h laborables, i que s’han invertit 830 h en la realització del projecte, el

cost material del projecte és de 590 €.

Finalment es comptabilitzen com a costos materials, els derivats del material d’oficina

(paper, tinta, etc.), que ascendeixen a 300 €; els desplaçaments, amb un cost de 250 € i les

despeses d’administració per recerca de documentació (300€). En definitiva, el cost total

dels recursos materials se situa en 1.440 €.

B.3 Cost total del projecte

Per a la determinació del cost total del projecte (Taula B.4), es sumen els diversos

conceptes en que s’ha dividit el mateix i se li aplica l’IVA corresponent.

Taula B.4 Cost total del projecte

Taula B.3 Cost dels recursos materials fixes.

Despesa Import (€/any)

Subministraments (aigua, electricitat i gas) 265

Connexió a Internet 480

Total 745

Despesa Import (€)

Recursos humans 13.800

Recursos materials 1.440

Subtotal 15.240

IVA (18%) 2.743

TOTAL 17.983

Pàg. 10 Annex

Així, el cost associat a l’estudi realitzat queda establert en:

DISSET MIL NOU-CENTS VUITANTA-TRES EUROS.

Annex Pàg. 11

ANNEX C. Estudi d’impacte ambiental

C.1 Descripció del projecte i estat actual

Aquest projecte parteix d’una base de dades que conté informació sobre els residus

industrials biodegradables generats a Catalunya durant l’any 2008. A partir d’aquestes

dades, s’estima el potencial energètic que teòricament es podria assolir a partir de la digestió

anaeròbia d’aquests residus. A banda d’això, s’elabora informació útil per avaluar la viabilitat

de plantes de codigestió anaeròbia així com per decidir la ubicació de noves instal·lacions.

Aquesta informació consisteix bàsicament en la identificació dels residus susceptibles de ser

codigerits, així com la seva quantificació, situació geogràfica i valoració de la seva

disponibilitat.

El fet de tractar mitjançant digestió anaeròbia un o més residus dels que s’han tingut en

compte en aquest estudi, suposaria en primer lloc, un canvi en el tractament i gestió del(s)

residu(s) en qüestió, i en segon lloc un canvi en el sistema energètic, degut a la generació

d’energia renovable.

Els tractaments actuals més habituals dels residus que s’han tingut en compte en aquest

estudi, són els següents: emmagatzematge temporal o permanent, deposició, tractament en

depuradora, abocament sobre el terreny, recollida municipal, utilització en profit de

l’agricultura, compostatge i tractament anaerobi seguit de compostatge.

Pel que fa a la situació del sistema energètic a Catalunya, l’any 2007 el consum total

d’energies renovables en termes d'energia primària va ser de 742,5 ktep, representant el

2,8% del consum total d'energia primària de Catalunya en aquest any [ICAEN, 2008]. El

biogàs en concret va representar un consum de 40,8 ktep en termes d’energia primària.

C.2 Conseqüències ambientals

Si eventualment existís un canvi en el tractament d’un o més residus (passessin a digerir-se

anaeròbiament enlloc de tractar-se com ho fan actualment), caldria tenir molt en compte que

l’impacte ambiental associat al transport d’aquestes substàncies des del lloc on es generen

fins al lloc de tractament, també canviaria.

Pàg. 12 Annex

Els residus que actualment s’emmagatzemen (de forma temporal o permanent) corresponen

principalment a residus de la indústria de l’oli. La digestió anaeròbia d’aquestes substàncies,

tindria un efecte positiu sobre el medi des del punt de vista del tractament, ja que s’estaria

posant en marxa un mètode que disminuiria el contingut en matèria orgànica d’aquests

residus, cosa que actualment no es fa. També és el cas de la deposició de residus no

especials.

Alguns fangs i greixos de depuradora es tracten en depuradores fisicoquímiques i

biològiques o exclusivament biològiques. En aquests casos, no es poden valorar les

conseqüències ambientals que suposaria el canvi de tractament ja que probablement en

aquestes depuradores hi hagi procés de digestió anaeròbia.

Fangs, oliasses, vinasses i brisa són els residus que s’utilitzen en profit de l’agricultura. El fet

de digerir-los anaeròbiament, produiria un residu més estable que després podria aplicar-se

al sòl. Des del punt de vista del tractament, es consideraria positiu en cas que, després de

ser digerits es continuessin utilitzant en profit de l’agricultura. També és el cas dels residus

que s’apliquen directament sobre el terreny.

Els residus que es destinen a compostatge corresponen principalment a fangs i greixos de

depuradora. Tenint en compte que la digestió anaeròbia no aconsegueix l’estabilització total

de la matèria orgànica del residu i en canvi, el compostatge és un sistema adequat en

aquest sentit, la digestió sense compostatge posterior no resultaria un canvi positiu. Per

contra, la integració dels dos processos presenta els avantatges propis de cadascun d’ells,

minimitzant els seus desavantatges [Flotats, 2000].

Des del punt de vista del sistema energètic, el biogàs a Catalunya podria passar de 40,8

ktep a 65,4 ktep tenint en compte el resultat obtingut de potencial energètic “accessible”. El

benefici ambiental en aquest sentit, és un doble efecte sobre la reducció de GEH, el degut a

la reducció d’emissions incontrolades de CH4 (el seu potencial d’efecte hivernacle és 25

vegades superior al del CO2), i el degut al CO2 estalviat per substitució d’energia d’origen

fòssil.

Les conseqüències ambientals que s’esmenten anteriorment (canvis en el transport,

tractament i generació d’energia), haurien de ser valorades de forma conjunta i per casos

concrets. S’entén per casos concrets tenir informació real sobre una certa quantitat de residu

que es genera en un lloc X, que ha de ser digerit o codigerit en un lloc Y i que anteriorment

rebia un cert tractament a un lloc Z. Atès que no es disposa d’aquestes dades, en alguns

casos es pot entendre que l’impacte seria positiu des del punt de vista del tractament i la

generació d’energia renovable però no es pot oblidar que també depèn del lloc on estigui

ubicada la planta de digestió.

Annex Pàg. 13

Si el que es derivés de la informació recollida en aquest estudi fos la projecció d’una nova

planta de codigestió, caldria un estudi d’impacte ambiental detallat que d’entrada no es pot

realitzar sense saber la possible ubicació de la instal·lació, els residus a tractar, el seu lloc

de generació, etc.

Bibliografia

FLOTATS, X. La digestió anaeròbia com alternativa de tractament o com procés previ al

procés de compostatge. 4ª Jornada Tècnica sobre la gestió de Residus Municipals: “Residus

orgànics municipals i compostatge”. Barcelona, 19 de desembre de 2000.

ICAEN. Àmbits temàtics. Les energies renovables a Catalunya.

[http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0

/?vgnextoid=6954c02e25e2d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6954c02

e25e2d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default, 10 de febrer de 2011].

Annex Pàg. 15

ANNEX D. Relació d’arxius en suport informàtic

En aquest annex es presenten els arxius següents, tots ells en format Excel:

- dari_2008.xls

- dari_2008_resultats.xlsx

- fitxes.xlsx

Annex Pàg. 17

Bibliografia

AL SEADI, T. Good Practice in Quality Management of AD Residues from Biogas Production. Task 24, Energy from Biological Conversion of Organic Waste. IEA Bioenergy. [http://www.iea-biogas.net/Dokumente/managementpaw3.PDF, 5 de juliol de 2010]. AGRENERGY. Renewable Energy Solutions. Biogas. [http://www.agrenergyllc.com/products/biogasproduction.pdf, 23 d’agost de 2010]. AMON, T., AMON, B., KRYVORUCHKO, V., MACHMÜLLER, A., HOPFNER-SIXT, K., BODIROZA, V., HRBEK, R., FRIEDEL, J., PÖTSCH, E., WAGENTRISTL, H., SCHREINER, M., ZOLLITSCH, W. Methane production through anaerobic digestion of various energy crops grown in sustainable crop rotations. Bioresource Technology. Vol. 98(17), 2007, p. 3204-3212. ARA, A. Los alimentos de la A a la Z. Guía completa de alimentos y aditivos alimentarios. Editorial Edaf, Madrid, 2007, p.254. AUBART, Ch., BULLY, F. Anaerobic digestion of rabbit wastes and pig manure mixed with rabbit wastes in various experimental conditions. Agricultural Wastes. Vol. 10(1), 1984, p. 1-13. BAUCELLS, F. Documentació de l’assignatura “Producció i Tecnologia de Farratges i Pinsos”. Seminari d’etiquetatge de premescles i pinsos. Universitat Autònoma de Barcelona. [http://minnie.uab.es/~veteri/212 48/Seminari%20Treball%20Etiquetatge.pdf, 8 de juny de 2010]. BIXQUERT, M. La horchata de chufa: propiedades saludables y de prevención de enfermedades digestivas. [http://www.lahorchateria.com/images/propiedades_chufa.pdf, 3 d’agost de 2010]. BOUALLAGUI, H., TOUHAMI, Y., BEN CHEIKH, R., HAMDI, M. Bioreactor performance in anaerobic digestion of fruit and vegetable wastes. Process Biochemistry. Vol. 40(3-4), 2005, p. 989-995.

BORJA, R., RINCÓN, B., RAPOSO, F., ALBA, J., MARTÍN, A. A study of anaerobic digestibility of two-phases olive mill solid waste (OMSW) at mesophilic temperature. Process Biochemistry. Vol. 38(5), 2002, p. 733-742. BUFFIERE, P., LOISEL, D., BERNET, N., DELGENES, J.P. Towards new indicators for the prediction of solid waste anaerobic digestion properties. Water Science and Technology. Vol. 53(8), 2006, p. 233-241. CALAVERAS, J. Nuevo tratado de panificación y bollería. AMV Ediciones, Madrid, 2004. CANALES, C., ARNAIZ, A., VINIEGRA, V., AYUSO, M. Guía de mejores técnicas disponibles en España del sector de los transformados vegetales. Ministerio de Medio Ambiente. Dirección general de calidad y evaluación ambiental. [http://www.ainia.es/pdf/asistencia/fiab/vegetales.pdf, 12 de novembre de 2010].

Pàg. 18 Annex

CIVANTOS, L.; CONTRERAS, R.; GRANA, R. Obtención del aceite de oliva virgen. Editorial Agrícola Española S.A. 1992. CUETOS, M.J., GÓMEZ, X., OTERO, M., MORÁN, A. Anaerobic digestion of solid slaughterhouse waste (SHW) at laboratory scale: influence of co-digestion with the organic fraction of municipal solid waste (OFMSW). Biochemical Engineering Journal. Vol. 40(1), 2008, p. 99-106. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. Manual d’Ecogestió núm. 8, Prevenció de la contaminació en la producció d’oli d’oliva. Generalitat de Catalunya, octubre de 2002. [http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/El%20Departament/Publicacions/Col_leccions/Manuals%20dEcogestio/docs/Oli_oliva.pdf, 16 de juny de 2010]. FLOTATS, X., SARQUELLA, L. Producció de biogàs per codigestió anaeròbia. Col·lecció Quadern Pràctic, número 1. Institut Català d’Energia, Barcelona, 2008. FLOTATS, X. Documentación de la asignatura “Fundamentos de los procesos de tratamiento y estabilización de residuos orgánicos”. Máster universitario en gestión, tratamiento y valorización de residuos orgánicos. Universidad Miguel Hernández. Orihuela, Alicante. 2010. FLOTATS, X., BONMATÍ, A., FERNÁNDEZ, B., MAGRÍ, A., PRENAFETA, F. Les solucions al problema. Jornada sobre els aspectes mediambientals de les almàsseres. 14 d'abril de 2010, La Granadella (Lleida). GANESH, R., RAJINIKANTH, R., THANIKAL, J.V., ALWAR RAMANUJAM, R., TORRIJOS, M. Anaerobic treatment of winery wastewater in fixed bed reactors. Bioprocess and Biosystems Engineering. Vol. 33(5), 2010, p. 619-628. GARCÍA, M. Guía fácil de las mejores setas. Ediciones Mundi-Prensa, Madrid, 2004. GEBAUER, R. Mesophilic anaerobic treatment of sludge from saline fish farm effluents with biogas production. Bioresource Technology. Vol. 93(2), 2004, p. 155-167. GUNASEELAN, N. Biochemical methane potential of fruits and vegetable solid waste feedstocks. Biomass and Bioenergy. Vol. 26(4), 2004, p. 389-399. HANSEN, K.H.; ANGELIDAKI, I.; AHRING, B.K. Anaerobic digestion of swine manure: inhibition by ammonia. Water Research. Vol. 32(1), 1998, p. 5-12. HASHIMOTO, A.G. Ammonia Inhibition of methanogenesis from cattle wastes. Agricultural Wastes. Vol. 17(4), 1986, p. 241-261. HEJNFELT, A., ANGELIDAKI, I. Anaerobic digestion of slaughterhouse by-products. Biomass and Bioenergy. Vol. 33(8), 2009, p. 1046-1054. HERNÁNDEZ, M., SASTRE, A. Tratado de nutrición. Ediciones Díaz de Santos, S. A., Madrid, 1999, `. 381, 390, 1446. HILL, D.T. Design of digestion systems for maximum methane production. Transactions of the ASAE. Vol. 25(1), 1982, p. 226-230 & 236.

Annex Pàg. 19

HOBSON, P.N. The treatment of agricultural wastes. Anaerobic Digestion: A Waste Treatment Technology. Critical Reports and Applied Chemistry. London, England. Wheatley, A. ed. 1990, Vol. 31, Cap. 3. INSEL, P., ROSS, D., McMAHON, K. Nutrition. Jones and Bartlett Publishers International, Londres, 2007. KEYSER, M., WITTHUHN, R.C., RONQUEST, L.C., BRITZ, T.J. Treatment of winery effluent with upflow anaerobic sludge blanket (UASB) – granular sludges enriched with Enterobacter sakazakii. Biotechnology Letters. Vol. 25(22), 2003, p. 1893-1898. KIM, J., PARK, C., KIM, T.H., LEE, M., KIM, S., KIM, S.W., LEE, J. Effects of various pretreatments for enhanced anaerobic digestion with waste activated sludge. Journal of Bioscience and Bioengineering. Vol. 95(3), 2003, p. 271-275. KOSSMANN, W., PÖNITZ, U., HABERMEHL, S., HOERZ, T., KRÄMER, P., KLINGLER, B., KELLNER, C., THOMAS, W., KLOPOTEK, F.v., KRIEG, A., EULER, H. Biogas Digest Volume II. Biogas - Application and Product Development. Information and Advisory Service on Appropriate Technology, GTZ. [http://www.gtz.de/de/dokumente/en-biogas-volume2.pdf, 27 de maig de 2010]. KRUGLYAKOV, P.M., KHASKOVA, T.N. Adsorption accumulation of proteins and dyes in foams of solutions and waste water. Colloids and Surfaces A: Physicochemical and Engineering Aspects. Vol. 263(1-3), 2005, p. 400-404. KUSCH, S., OECHSNER, H., JUNGBLUTH, T. Biogas production with horse dung in solid-phase digestion systems. Bioresource Technology. Vol. 99(5), 2008, p. 1280-1292. KÜBLER, H., HOPPENHEIDT, K., HIRSCH, P., KOTTMAIR, A., NIMMRICHTER, R., NORDSIECK, H., MÜCKE, W., SWEREV, M. Full scale co-digestion of organic waste. A “II International Symposium on anaerobic digestión of solid waste, Barcelona, 15-17 june”. Vol. 1, 1999, p. 175-182. LANE, A.G. Pilot scale anaerobic digestion of waste fruit solids. Environmental Technology Letters. Vol. 5(4), 1984a, p. 141-150. LANE, A.G. Laboratory Scale Anaerobic Digestion of Fruit and Vegetable Solid Waste. Biomass. Vol. 5(4), 1984b, p. 245-259.

LUOSTARINEN, S., LUSTE, S., SILLANPÄÄ, M. Increased biogas production at wastewater treatment plants through co-digestion of sewage sludge with grease trap sludge from a meat processing plant. Bioresource Technology. Vol. 100(1), 2009, p. 79-85.

LUSTE, S., LUOSTARINEN, S., SILLANPÄÄ, M. Effect of pre-treatments on hydrolysis and methane production potentials of by-products from meat-processing industry. Journal of Hazardous Materials. Vol. 164(1), 2009, p. 247-255.

MADRID, A.; CENZANO, I. Helados: elaboración, análisis y control de calidad. AMV Ediciones, Madrid, 2003, p. 50-51. MAHADEVASWAMY, M., VENKATARAMAN, L.V. Integrated utilization of rabbit droppings for biogas and fish production. Biological Wastes. Vol. 25(4), 1988, p. 249-256.

Pàg. 20 Annex

MATA-ÁLVAREZ, J., LLABRÉS, P., CECCHI, F., PAVAN, P. Anaerobic digestion of the Barcelona central food market organic wastes: experimental study. Bioresource Technology. Vol. 39(1), 1992, p. 39-48. METTLER TOLEDO. Measuring Moisture in Sugar. Process Optimization and Lab Efficiency. [http://lab.mt.com/sugar/11796227_ApplicationNote_Sugar_PF_EN.pdf, 31 de juliol de 2010]. MIRALLES, M.; PERARNAU, D. Estudi de la viabilitat de l’aprofitament dels residus agrícoles i de les indústries agroalimentàries de Catalunya. Informe intern. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Setembre de 1987. MSHANDETE, A., KIVAISI, A., RUBINDAMAYUGI, M., MATTIASSON, B. Anaerobic batch co-digestion of sisal pulp and fish wastes. Bioresource Technology. Vol. 95(1), 2004, p. 19-24. PALATSI, J., RODRÍGUEZ-ABALDE, A., FERNÁNDEZ, B., FLOTATS, X. Digestión anaerobia de subproductos de la industria cárnica (Review). II Jornadas técnicas de la red española de compostaje. Burgos, 1-3 de junio de 2010.

PARAWIRA, W., MURTO, M., ZVAUYA, R., MATTIASSON, B. Anaerobic batchdigestion of solid potato waste alone and in combination with sugar beet leaves. Renewable Energy. Vol. 29, 2004, p. 1811-1823. PECHARAPLY, A., PARKPIAN, P., ANNACHHATRE, A.P., JUGSUJINDA, A. Influence of anaerobic co-digestion of sewage and brewery sludges on biogas production and sludge quality. Journal of environmental science and health. Part A, Toxic/hazardous substances & environmental engineering. Vol.42(7), 2007, p. 911-923. PROBIOGÀS. Informes y documentos. Subproyecto 1. [www.probiogas.es, 14 de maig de 2010]. RUÍZ, C., TORRIJOS, M., SOUSBIE, P., LEBRATO MARTÍNEZ, J., MOLETTA, R., DELGENÈS, J.P. Treatment of winery wastewater by an anaerobic sequencing batch reactor. Water Science and Technology. Vol. 45(10), 2002, p. 219-224. SALMINEN, E., RINTALA, J., LOKSHINA, L.Y., VAVILIN, V.A. Anaerobic batch degradation of solid poultry slaughterhouse waste. Water Science and Technology. Vol. 41(3), 2000, p. 33-41. SALMINEN, E., RINTALA, J. Anaerobic digestion of organic solid poultry slaughterhouse waste - a review. Bioresource Technology. Vol. 83(1), 2002, p. 13-26. SERRA, J.; ARAGAY, M. Composition of dietary fibre in cocoa husk. Zeitschrift für Lebensmitteluntersuchung und -Forschung A. Vol. 207(2), 1998, p. 105–109. SHARMA, S.K., MISHRA, I.M., SHARMA, M.P., SAINI, J.S. Effect of particle size on biogas generation from biomass residues. Biomass. Vol. 17(4), 1988, p. 251-263.

Annex Pàg. 21

STEFFEN, R., SZOLAR, O., BRAUN, R. Feedstocks for Anaerobic Digestion. Institute of Agrobiotechnology Tulin. University of Agricultural Sciences, Vienna, 1998. [http://www.adnett.org/dl_feedstocks.pdf, 27 de maig de 2010]. TANAKA, S., KOBAYASHI, T., KAMIYAMA, K.I., BILDAN, M.L.N.S. Effects of thermochemical pretreatment on the anaerobic digestion of waste activated sludge. Water Science and Technology. Vol. 55(6), 1997, p. 209-215. TORRIJOS, M., THALLA, A.K., SOUSBIE, P., BOSQUE, F., DELGENÈS, J.P. Anaerobic digestion of residues from production and refining of vegetable oils as an alternative to conventional solutions. Water Science and Technology. Vol. 58(9), 2008, p. 1871-1878. TRUJILLO, D., PÉREZ, J.F., CEBREROS, F.J. Anaerobic digestion of rabbit wastes. Bioresource Technology. Vol. 35(1), 1991, p. 95-98. TRUJILLO, D., PÉREZ, J.F., CEBREROS, F.J. Energy recovery from wastes. Anaerobic digestion of tomato plant mixed with rabbit wastes. Bioresource Technology. Vol. 45(2), 1993, p. 81-83. UZODINMA, E.O., OFOEFULE, A.U., EZE, J.I., MBAEYI, I., ONWUKA, N.D. Effect of some organic wastes on the biogas yield from carbonated soft drink sludge. Scientific Research and Essay. Vol. 3(9), 2008, p. 401-405.

VALLEJO, F.A., ESTRADA, E.I. Producción de hortalizas de clima cálido. Universidad Nacional de Colombia - Sede Palmira, 2004. VAN VELSEN, A.F.M. Adaptation of methanogenic sludge to high ammonia-nitrogen concentrations. Water Research. Vol. 13(10), 1979, p. 995-999. YAN, J.Q.; LO, K.V.; LIAO, P.H. Anaerobic digestion of cheese whey using up-flow anaerobic sludge blanket reactor. Biological Wastes. Vol. 27(4), 1989, p. 289-305. YU, HQ.; ZHAO, QB.; TANG, y. Anaerobic treatment of winery wastewater using laboratory-scale multi- and single-fed filters at ambient temperatures. Process Biochemistry. Vol. 41(12), 2006, p.2477-2481.

ANNEX A. CODIS CER I CCAE ALS QUALS ES LIMITA LA BASE DE ...

Documents

Transcript of ANNEX A. CODIS CER I CCAE ALS QUALS ES LIMITA LA BASE DE ...