Annex A - Àrea Metropolitana de Barcelona · 2014-04-10 · Informe de les al·legacions i dels...

Annex A.11 Informe d’al·legacions i informes emesos pels organ ismes sectorials afectats

Informe de les al·legacions i dels informes emesos pels organismes sectorials afectats corresponents

1. Antecedents de la proposta

En data 17 de desembre de 2012 la Junta de Govern del Consell Comarcal del Baix Llobregat va instar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (d’ara endavant AMB), com a òrgan competent per les aprovacions inicial i provisional, la tramitació de la “Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat”.

Així mateix, paral·lelament a la Revisió del Pla Especial, per tal de garantir la cobertura de les necessitats pròpies de les activitats agràries del Parc per poder ser gestionades de forma més eficient, des de l’AMB es va considerar la necessitat de modificar el PGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Tenint en compte que la Revisió del Pla Especial, incideix territorialment a una pluralitat de municipis metropolitans, d’acord amb els articles 14, 31.b) i concordants, així com amb la disposició transitòria segona de la Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (d’ara endavant LAMB), pertoca a l’AMB la tramitació i aprovacions inicial i provisional del present document, que com s’ha esmentat es duran a terme de forma simultània amb la del document de la “Modificació puntual del PGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat”.

Com a conseqüència, en data de 5 de març de 2013 el Consell Metropolità de l’AMB va adoptar l’acord d’assumir la iniciativa pública per a la formulació de la Revisió del Pla Especial,, aprovar el document d’avanç i l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar d’aquesta Revisió del Pla Especial, i notificar l’acord al Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que aquest emetés el document de referència i l’informe territorial i urbanístic en relació al pla.

Seguidament, el 24 d’abril de 2013 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona va emetre l’informe territorial i urbanístic on s’explicitava que el document d’avanç d’aquesta Revisió del Pla Especial s’adequava a les determinacions del planejament territorial i urbanístic, si bé calia tenir en compte un seguit d’observacions.

Així mateix, el document de la Revisió del Pla Especial per a la seva aprovació inicial s’ha adaptat a les observacions de l’informe territorial i urbanístic precitat. No obstant això el document proposa alguna solució específica per la zona rústic protegit amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari (clau 24c).

D’altra banda, el 21 de juny de 2013 el director dels Serveis Territorials a Barcelona va trametre a l’AMB el document de referència emès per l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAA), juntament amb còpies dels informes rebuts en el marc de les consultes realitzades.

El document de la Revisió del Pla Especial per a la seva aprovació inicial inclou un capítol a la Memòria, al respecte del Document de referència emès per la OTAA (punt

3.7.2 Justificació respecte al document de referència de l’OTAA), on es justifica el sentit de la resposta que es dóna a cadascuna de les consideracions d’aquest organisme d’acord amb els informes precitats.

Amb tot, el passat 8 d’octubre de 2013 el Consell Metropolità de l’AMB va adoptar l’acord d’aprovar inicialment el document de la Revisió del Pla Especial i el seu informe de sostenibilitat ambiental.

L’esmentat acord es va publicar al BOPB de 30 d’octubre de 2013, al diari El Punt Avui de Barcelona, el 22 d’octubre de 2013, i a la pàgina web de l’AMB. També es va iniciar el període d’exposició al públic de 45 dies i es va sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, d’acord amb els articles 85.5, 86bis del TRLU i 23 del RLU.

2. Resultat del tràmit d’informació pública i de so l·licitud d’informes

D’aquest període d’informació pública i arran la consulta realitzada als diferents organismes competents, s’han recollit 22 al·legacions i 10 informes a data d’entrega del present document.

Les administracions, partits polítics, entitats, associacions, societats i persones al·legants han estat les següents:

1. Ajuntament de Sant Joan Despí.

2. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

3. Ajuntament de Viladecans.

4. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

5. Ajuntament de Gavà.

6. Ajuntament del Prat de Llobregat.

7. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

8. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

9. Institut Català del Sòl (INCASÒL).

10. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) del Baix Llobregat.

11. Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) del Baix Llobregat.

12. Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) de Molins de Rei.

13. Sr. Luis Jover Coll.

14. Pacadar, S.A.U.

15. Sr. Conrado Olivera Betrán.

16. Desarrollos Logísticos del Llobregat, S.L.

17. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

18. Cooperativa Agrícola de Sant Joan Despí, S.C.C.L.

19. Cooperativa Agrícola de Viladecans, S.C.C.L.

20. Agropecuària de Gavà i Baix Llobregat, S.C.C.L.

21. Unió de Pagesos de Catalunya.

22. Institut Agrícola Català de San Isidre.

Els informes dels organismes afectats per raó de llurs competències sectorials rebuts a data d’entrega del present document han estat els següents:

1. Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

2. Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona (ATM).

3. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

4. Servei de Prevenció i Gestió de Residus, de la Direcció de Serveis Ambientals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

5. Direcció del Cicle de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

6. Dirección General de Aviación Civil, de la Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda del Ministerio de Fomento.

7. Direcció General de Desenvolupament Rural, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

8. Demarcación de Carreteras del Estado en Catalunya, de la Dirección General de Carreteras del Ministerio de Fomento.

9. Servei Territorial de Carreteras de Barcelona, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

10. Institut Geològic de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya.

A l’annex A.10 “Informe d’al·legacions i d’informes emesos pels organismes sectorials afectats” del present document, es recullen les fitxes corresponents de cadascuna de les al·legacions, així com dels informes emesos pels organismes sectorials competents, amb les respostes justificades corresponents en cada cas, per part de l’equip redactor del document de la present Revisió del Pla Especial.

3. Conclusions

Arran del contingut i d’algunes prescripcions dels informes així com de les al·legacions rebudes, es considera que fonamentalment per raó d’aconseguir una major seguretat jurídica i per tal de refermar la participació ciutadana i, en definitiva, reforçar el contingut de la documentació de la Revisió del Pla Especial, és més avinent dur a terme una segona aprovació inicial del document urbanístic, d’acord amb l’article 112 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el RLU.

ANNEX 1

FITXES DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES

INFORME D’AL·LEGACIONS 1

Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat

Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14290 24812/13. 18.12.2013 Al·legants: Ajuntament de Sant Joan Despí Representant: Belén García Criado

RESUM D’AL·LEGACIÓ

1. Que hi ha una sèrie d’incorreccions als plànols d’informació.

El plànol I.05 dels límits dels espais oberts fixats pel PTMB s’assenyala una protecció preventiva sobre terrenys inclosos en l’àmbit de la “MpPGM en el sector Suris-Fontsanta-ITV” del terme municipal de Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí, quan en realitat ha de fer constar que es tracten de sòl urbanitzable no delimitat.

Els plànols I.03 i O.03 del règim jurídic del sòl vigent i proposat contenen el mateix error en aquest àmbit de planejament, i també en l’àmbit corresponent de la “MpPGM a l’entorn de la ciutat esportiva del FCB”, en el terme municipal de Sant Joan Despí, que ha de constar com a sòl urbà.

2. Que es contemplin les explotacions agràries de dimensió inferior a 4.000m2 i s’estableixi la seva regulació.

L’estructura de la propietat a Sant Joan Despí té moltes explotacions agràries explotades per jubilats i agricultors a temps parcial amb dimensions inferiors a 4.000m2, un 25% del total, que queden fora de la regulació feta.

3. Que en relació a la possibilitat d’ampliar la superfície del Parc Agrari en el terme de Sant Despí en l’àmbit SUND localitzat al marge esquerra del riu Llobregat, entre l’Autovia A-2 i el barri de la Fontsanta i Can Fatjó, no es té la constància que s’hagi efectuat la consulta a l’ajuntament. Es tracta de terrenys privats qualificats com equipaments supramunicipals de caràcter metropolità, per tant, caldria fer un estudi previ de les possibles necessitats futures d’equipaments abans de determinar si és possible tal ampliació.

4. Inventari d’horts d’ús social: completar i corregir diferents aspectes de les fitxes SJn H01, SJn H04, SJn H05, SJn H06 i SJn H08.

5. Inventari d’activitats no agrícoles: corregir l’activitat de la parcel·la 60 del polígon 9, que actualment és agrícola.

6. Informe jerarquia de camins: completar i corregir la xarxa de camins.

SOL·LICITUD

Que s’incorpori en el document les demandes anteriorment descrites.

INFORME

1. Es corregeixen totes les incorreccions esmentades dels plànols corresponents, tal i com queda reflectit en els plànols d’informació I.03 Règim jurídic del sòl i I.04 Pla Territorial Metropolità de Barcelona en l’àmbit del Pla Especial i en el plànol d’ordenació O.03 Règim jurídic del sòl proposat per la MpPGM a l’àmbit del Parc Agrari de la present Revisió del Pla Especial.

2. La “MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat”, que es tramita en paral·lel a la present Revisió del Pla Especial, flexibilitza i amplia les possibilitats de construcció de naus agràries respecte el PGM i el “Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat” vigent, permeten edificar en parcel·les majors de 4.000m2 i en funció de la parcel·la o l’explotació agrària, donant resposta a les necessitats plantejades pel sector agrari professional.

Obrir la possibilitat de poder construir en parcel·les de superfície inferior a 4.000m2 pot generar problemes des del punt de vista de la gestió del territori, paisatgístic i del control de la legalitat urbanística, sense millorar les condicions per l’agricultura professional, principal objectiu d’aquesta Revisió del Pla Especial.

3. Quant a la possibilitat d’ampliació de l’àmbit del Parc Agrari al terme municipal de Sant Joan Despí, no es va consultar en el seu moment amb l’Ajuntament i, per error, en el document urbanístic es va donar a entendre que sí s’havia fet la consulta, i que aquesta havia estat rebutjada. S’ha esmenat l’error tal i com queda reflectit a l’apartat 3.7.2. Justificació respecte al document de referència de l’OTAA de la Memòria descriptiva i justificativa de la present Revisió del Pla Especial.

4. S’accepta l’al·legació i es completa i s’esmenen els errors de l’annex A.05 Inventari d’horts d’ús lúdic social de la present Revisió del Pla Especial.

5. S’accepta l’al·legació i s’esmena l’error de l’annex A.04 Inventari d’activitats no agrícoles de la present Revisió del Pla Especial.

6. S’accepta l’al·legació i es completa i corregeix la xarxa de camins, tal i com queda reflectit en el plànol d’ordenació O.05 Jerarquia de camins de la present Revisió del Pla Especial.

PROPOSTA

Es proposa estimar parcialment l’al·legació.



Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14594 25314/13. 23.12.2013 Al·legants: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Representant: Juan Antonio Tamayo Fernández


1. Que hi hagi coherència en les determinacions del document de modificació de PGM amb les del Pla Especial del Parc Agrari.

2. Que hi hagi coherència en la classificació del règim jurídic dels sòls inclosos dins l’àmbit del Parc Agrari del document de modificació de PGM amb les del Pla Especial del Parc Agrari.

3. Clarificar alguns conceptes normatius de les edificacions incloses dins l’inventari d’edificacions tradicionals.

4. Article 12.3: que la delimitació de l’àmbit s’ajustarà a les determinacions del Pla Director Urbanístic Metropolità o les que fixin les modificacions puntuals del PGM que mantinguin la superfície agrícola del parc amb clau urbanística 24a o 24b.

5. Article 15: que l’article faci referència als plans especials que aquest document estableix com a necessaris per a l’execució del mateix, i cal destacar la necessitat de desenvolupar un pla especial per al desenvolupament dels sòls agrícoles clau 24c.

6. Article 16:

a) Establir el règim de sòl no urbanitzable per tot l’àmbit, incloses zones (clau 24 a, b i c)

b) Determinar que la protecció específica definida al PTMB s’aplicarà exclusivament sobre sòls agrícoles (claus 24 a i b)

c) Fer referència en l’article 5.2 de la memòria de la MpPGM, la possibilitat de transformar sòls agrícoles (claus 24 a i ) en sistemes, segons establert a l’article 11.4 de les NU de PE.

Es planteja la modificació de les determinacions de l’esmentat article amb l’objectiu de garantir l’absoluta identitat de les determinacions en quant a règim de sòl dels documents de modificació de PGM i del Pla Especial del Parc Agrari, amb el planejament territorial i amb la resta de determinacions del mateix document.

7. Article 18: que es modifiqui la regulació i s’incorpori la necessitat de sol·licitud d’informe, en tot cas i exclusivament, per aquells usos aliens i que poden tenir un impacte sobre l’activitat agrícola i pecuària.

8. Article 22: excloure l’article, ja que un document urbanístic no és el lloc idoni per regular els agricultors professionals, ni ha de servir com a pauta per a definir edificabilitats ni cap altre paràmetre urbanístic.

9. Article 23: que s’adapti la redacció d’aquest article a les determinacions del pla a nivell global.

10. Article 26: en quant a la regulació dels usos no admesos i activitats existents dins del parc agrari, definir un termini i un procediment per a la tramitació d’aquests i fer referència als articles del TRLU que defineixen la possibilitat d’establir l’obligatorietat d’aquests tipus de mesures correctores que cadascuna de les activitats hauria de prendre.

Totes aquestes mesures s’haurien de dur a terme tant per activitats implantades il·legalment, com per activitats preexistents amb llicència vigent.

a) Regulació dels usos al detall: que s’adapti la regulació de l’article 26, per tal que sigui concordant amb la de l’article 34.

b) Ús d’habitatge rural: la regulació hauria de contemplar la possibilitat de la implantació d’un habitatge en masies rehabilitades compatible amb l’ús de turisme rural, restauració o hípica.

Adaptar i completar les determinacions en les discrepàncies existents entre el document de MpPGM i la Revisió del PE.

c) Ús de turisme rural: clarificar el procediment d’obtenció de llicències i autoritzacions per a la possibilitat d’ampliar les edificacions, i el conseqüent impacte en relació a les característiques històriques, paisatgístiques i arquitectòniques de les edificacions inventariades i/o protegides que calgui preservar.

d) Ús de restauració: definir una normativa més acurada en relació a la distància d’aquestes edificacions a les vies principals, i correlativament establir-ne uns límits d’aforament i superfície per estacionament i localització adient del mateix. També especificar que serà necessari, en qualsevol cas, incorporar la documentació corresponent en quant a mobilitat, a l’autorització prèvia de l’activitat de restauració o al pla especial, si s’escau.

Al tractar-se d’edificacions catalogades i/o inventariades, caldrà definir criteris des del punt de vista arquitectònic per tal de minimitzar l’impacte entre l’edificació existent i l’ampliació proposada; es proposa fer referència directa a l’obligatorietat de l’aplicació de les determinacions de l’article 38 de la normativa.

e) Ús d’aparcament: clarificar-ne la regulació i establir límits adequats per garantir que la implantació d’aquests ús no compromet la integritat del terreny agrícola ni l’entorn on s’ubicaria.

També, reconsiderar i clarificar la possible ampliació de magatzems de vehicles existent.

f) Ús d’hípica: que la superfície màxima edificable, com a mínim per a les noves implantacions, ha d’anar relacionada amb les necessitats pròpies de l’activitat i a la superfície de la parcel·la on s’implanta.

11. Article 29: en relació a la regulació de l’edificació tradicional, que es clarifiquin les condicions d’edificació i el procediment per a tots els casos (rehabilitació de masies i edificacions tradicionals existents), amb o sense ampliació, i tant pel cas que estiguin incloses al catàleg que estableix l’article 50.2 del TRLU o només inventariades, sempre a la llum del que està establert al TRLU.

També seria interessant que es clarifiqui el nom de l’article, per tal d’evitar confusions amb l’article 30 en el moment d’aplicació.

12. Article 30: en relació a les edificacions permeses:

a) Clarificar que la regulació de l’article fa referència a noves edificacions o ampliacions no tradicionals (les definides a l’article 29).

b) Que la tramitació de les autoritzacions necessàries per a la implantació d’usos, i rehabilitació, reconstrucció o nova construcció d’edificacions s’adapti a les determinacions del TRLU, fent necessària la tramitació de l’autorització establerta a l’article 48 per a la totalitat dels usos i edificacions admeses en l’àmbit del PE.

c) Incorporar un text normatiu articulat a la normativa, permetent adaptar la tramitació dels diferents usos i/o edificacions a la regulació establerta a la legislació urbanística vigent.

d) Que es reconsideri la regulació en quant a l’emissió d’informes perceptius per part de l’ens gestor del Parc Agrari.

e) També seria interessant que es clarifiqui el nom de l’article, per tal d’evitar confusions amb l’article 29 en el moment d’aplicació.

13. Articles 31, 32 i 33 en relació a les condicions d’edificació dels sòls amb qualificació 24b, 24a i 24c:

a) el contingut d’aquests articles s’hauria de complementar amb la totalitat de les determinacions en relació als usos admissibles en aquestes qualificacions, o bé fer referència a que s’inclouen articles específics per a diversos usos.

b) Revisar la remissió als articles 152 i 154 de les NU de PGM.

c) Incorporar una regulació detallada a diversos usos:

• Restauració: regulació més detallada i acurada pel que fa a la implantació d’aquesta activitat.

• Lleure i/o educativa: que es defineixi amb més cura aquells usos admissibles dins d’aquests usos.

• Agroelaboració: que es detalli en quines de les edificacions permeses es podrà desenvolupar aquest ús i si tindrà alguna limitació per superfície o localització.

• Aparcament: dins dels articles on es reguli aquest ús, se’n detallin les condicions d’implantació, i en certs casos establir una superfície màxima, global o en relació a la superfície de la parcel·la en la qual s’implanta, condicions de paviment, recollida d’aigües, etc.

14. Article 31. Les condicions d’edificació de l’ús de magatzem:

a) Modificar la regulació pel que fa a les parcel·les amb superfície entre 1 i 2 Ha, i aplicar-hi l’edificabilitat permesa en el cas del PGM/76, que suposa la possibilitat d’implantar magatzems d’una superfície màxima entre els 100 i 200 m2st.

b) Reconsiderar el fet que només els agricultors professionals poden sol·licitar i obtenir llicència i/o autorització per l’edificació de magatzems, ja que aquest fet pot fer anar en detriment l’activitat agrícola de l’entorn.

15. Article 33. regulació de les noves edificacions i usos de la clau 24c de serveis complementaris vinculats al Parc Agrari:

a) Incorporar els usos existents dins de la nova qualificació urbanística.

b) Tramitar un pla especial específic per a la definició dels usos i condicions d’edificació, i que s’incorpori la possibilitat de tramitar més d’un document urbanístic que incloguin una part d’aquests sòls.

c) Aclarir si tots de sòls qualificats de 24c hauran de desenvolupar-se mitjançant un únic pla especial, i si aquest document serà necessari en cas que l’ús o edificació que es vulgui desenvolupar en alguna de les parcel·les amb aquesta qualificació sigui algun dels usos admesos a la zona de rústic protegir de valor agrícola del parc agrari (clau 24b)

d) Tenir en consideració que, el Pla o plans especial que es tramitin, a més de determinar les mesures correctores que s’hauran d’aplicar per a fer possible la integració ambiental i paisatgística de les noves activitats i edificacions a desenvolupar, hauran d’establir que aquestes mesures correctores s’hauran de dur a terme per i a càrrec del propietari o promotors (apartat d de l’article 47.7 del TRLU)

e) Aclarir i fer referència explícita a la resta de deures dels propietaris de sòl per tal de no concloure erròniament el contingut del document.

16. Article 34. Regulació de les granges:

a) Completar la regulació per tal de que l’impacte ambiental i paisatgístic sigui el mínim, i incloure-hi una tramitació.

b) Incloure a l’article 26 de la normativa la diferència entre les espècies admeses en granges existents i les admeses en noves implantacions.

c) Fer referència a que la implantació d’aquest ús ve regulat per una nombrosa normativa sectorial.

17. Article 35. Hivernacles:

a) Considerar novament les distàncies mínimes definides dels hivernacles als BCILs i edificacions reconegudes d’interès patrimonial. Per aquestes últimes caldria incorporar-ne una definició més acurada, ja que es tracta d’un terme no definit per la legislació vigent ni el planejament general vigent, o bé fer referència a que aquestes seran les que es defineixin a l’annex 03 inventari d’edificacions tradicionals, i passar a formar part dels plànols d’ordenació.

18. Article 36. Horts lúdics socials:

a) Considerar els horts lúdics socials dins els usos de lleure i fer-ne una regulació més detallada.

b) Obrir-los a la iniciativa privada, limitant-la a entitats que duguin a terme projectes d’interès públic i de caire social, o bé el propi pagès titular de la terra d’explotacions en actiu.

c) Que els horts lúdics que promouen les entitats privades proposades siguin reconeguts d’iniciativa pública, tot i que la gestió i la titularitat de la parcel·la on es vulguin ubicar sigui privada.

d) Que les explotacions en actiu puguin destinar una petita part de la seva explotació a aquest ús, fent la gestió directament o impulsats per aquestes

entitats i institucions que duen a terme projectes d’interès públic fonamentalment de caràcter social, considerant-ho com una activitat complementària a la principal, limitada en percentatge de sòl a destinar i lligada al manteniment de l’explotació agrícola,

e) Modificació de l’article 36 de la normativa, quant a la gestió en cas d’iniciativa pública.

19. Article 37. Hípiques:

a) Limitar al màxim la possibilitat d’implantar noves hípiques en l’àmbit del parc agrari.

b) Clarificar la regulació de la localització de les hípiques en relació a la xarxa de camins.

c) Que la superfície màxima edificable, almenys per les noves implantacions, ha d’anar relacionada a les necessitats pròpies de l’activitat i a la superfície de parcel·la on s’implanta, i que s’incorporin les regulacions adequades per evitar l’impacte negatiu sobre el territori i l’activitat agrícola.

20. Article 38. Integració paisatgística:

a) Pel que fa als aspectes de connectivitat territorial i ecològica, caldria tenir-los en consideració en relació a la distància de les edificacions o instal·lacions a aquests corredors.

En relació a les determinacions incloses sobre la integració volumètrica i material de les edificacions, considerar que hauria de ser aplicable tant a la rehabilitació d’edificacions existents com a les ampliacions i noves edificacions, en els aspectes que els hi sigui aplicable.

Fer referència creuada de l’aplicació obligatòria d’aquests preceptes als articles 29 i 30 de la normativa.

b) Pel que fa a la remissió de les directrius d’integració paisatgística del PTMB, i en relació a la classificació del sòl pels sòls agrícoles (clau 24a i 24b), tenir en consideració el contingut de les esmentades directrius en quant a contingut dels estudis i informes d’impacte i integració paisatgística i supòsit en els quals és perceptiu.

c) Pel que fa al tractament de les vores de l’antiga carretera de València i dels perímetres de les esmentades parcel·les, caldria fer referència creuada amb l’article 33 de la normativa d’aquest PE, i es possibilitaria que es desenvolupés en actuacions diferenciades a banda i banda del parc agrari, sempre en àmbits amb delimitació justificada i coherent des d’un punt de vista urbanístic i territorial.

21. Capítol segon de les NU, que fa referència a les determinacions per als sistemes inclosos dins l’àmbit: grafiar i tenir en consideració el corredor d’infraestructures constituït per la Vall Baixa i el Delta del Llobregat, atès que repercuteix en l’admissió dels diversos usos, així com en els informes perceptius per la seva autorització, si s’escau.

22. En un espai natural, bàsicament zones humides i espais fluvial, prevaldrà la normativa sectorial o planejament específic, per sobre del present pla especial.

SOL·LICITUD


INFORME

1. S’han esmenat les errades, per tant el document de la present Revisió del Pla Especial es redacta en coherència amb les determinacions de la “MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat” (MpPGM), que es tramita en paral·lel.

2. La classificació del règim jurídic dels sòls inclosos dins l’àmbit del Parc Agrari del document de la MpPGM i la del Pla Especial del Parc Agrari són coherents, tal i com queda reflectit als plànols d’informació I.03 Règim jurídic del sòl i d’ordenació O.03 Règim jurídic del sòl proposat per la MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat de la present Revisió del Pla Especial.

3. Es modifica el redactat de l’article 34 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, clarificant els conceptes normatius.

4. Es modifica l’article 10 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, clarificant els conceptes normatius.

5. Es modifica l’article 13 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, en el sentit de l’al·legació.

6. Amb la redacció de l’article 15 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, queda garantida la coherència quant a règim del sòl amb la MpPGM, amb el planejament territorial i amb la resta de determinacions del document urbanístic.

7. L'òrgan gestor del Parc agrari haurà d'emetre informe previ preceptiu, de caràcter vinculant, sobre tots aquells aspectes que determini aquest Pla Especial, inclòs la implantació d’usos alien i que poden tenir un impacte sobre l’activitat agrícola i pecuària, tal i com queda reflectit a l’article 17 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

8. Es considera que el concepte d’agricultor professional i explotació agrària prioritària han de quedar clarament definits en la normativa per la seva incidència tants en la regulació d’usos, com en la regulació de les condicions d’edificació de la present Revisió del Pla Especial.

9. L’article 23 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent a les parcel·lacions, es simplifica remetent-se al Decret 169/1983, de la Generalitat de Catalunya.

10. Es modifica la redacció de l’article 29 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent als usos admesos, clarificant els conceptes normatius i restringint més aquells usos relacionats amb l’ús social del Parc Agrari:

a) Que estiguin vinculats a l’agricultor professional, com activitat complementària a la seva activitat agrària.

b) Limitar el seu exercici a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns i sigui compatible amb els valors agraris i naturals del territori i exclusivament en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o als catàlegs municipals.

c) Limitar la capacitat màxima d’aquesta activitat, amb l’obligació de preveure un aparcament directament vinculat, dins les seves instal·lacions, proporcional a les dimensions de l’activitat.

11. Es modifica la redacció de l’article 34 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent a les edificacions tradicionals, clarificant les condicions d’edificació i el procediment de tramitació.

12. Es modifica la redacció de l’article 35 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent a les edificacions permeses, clarificant els conceptes normatius i vinculant-les amb els usos admesos.

13. Ens remetem a la resposta 10 d’aquesta al·legació.

14. La MpPGM flexibilitza les possibilitats de construcció de naus agràries respecte el PGM i el “Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat” vigent, permeten edificar en parcel·les més petites (>4.000m2), i en funció de la parcel·la i/o l’explotació agrària, amb un màxim edificable de 400m2.

En el cas que les necessitats d’edificació superin el màxim establert, la superfície de la parcel·la sigui superior a 2ha i la superfície mínima de cultiu vinculat superior a 20ha, caldrà redactar un projecte d’explotació agrària que justifiqui la nova edificació, amb l’informe favorable de l’òrgan gestor del Parc Agrari abans d’obtenir la corresponent llicència d’edificació, donant així resposta a les necessitats plantejades pel sector agrari professional.

15. Es modifica la redacció dels articles 31 i 38 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referents a la regulació d’usos, condicions d’edificació i desenvolupament derivat de la clau 24c, clarificant els conceptes normatius.

16. Es modifica la definició de l’ús ramader, utilitzant els conceptes de la legislació ramadera pel que fa als tipus d’animals i, s’elimina el concepte d’intensiu i s’adapta a la legislació ambiental en vigor, tal i com queda reflectit a l’article 29 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

Així mateix, es modifica la redacció del l’article 42 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent a les construccions pròpies de l’ús ramader, clarificant els conceptes normatius i fent referència explícita al compliment de la normativa sectorial corresponent.

17. Es modifica la redacció de l’article 40 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent als hivernacles, clarificant els conceptes normatius.

18. Es regula les condicions dels horts lúdic socials, fixant la iniciativa pública, preferentment municipal d’aquests, sobre parcel·les públiques o privades, gestionats directament o a través de concessions administratives i emplaçats en zones pròximes als nuclis urbans, amb accés a través de vies de primer ordre o territorials vinculades al Parc Agrari, tal i com queda reflectit a l’article 41 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

Es limita bàsicament a la iniciativa pública municipal, considerant que els ajuntaments promouran els horts lúdics socials en funció de les seves necessitats socials i establiran mecanismes de control, evitant així la proliferació indiscriminada

d’aquesta activitat per l’àmbit del Parc Agrari i el desplaçament de l’agricultura professional, atès el diferencial de rendibilitat econòmica del sòl envers l’arrendament agrari i la forta demanda existent a l’àrea metropolitana de Barcelona.

19. Un dels objectius del Parc Agrari és la regulació de l’ús social i, en aquest sentit, les hípiques són una part d’aquest ús. Tanmateix es procura des de la normativa del Pla Especial limitar al màxim la possibilitat d’implantar noves hípiques en l’àmbit del Parc Agrari.

Les parcel·les on es permeti emplaçar una hípica hauran de tenir accés a través d’alguna via de primer ordre que formi part de la xarxa de camins d’ús agrari compatibles amb l’ús social, i situades a una distància inferior a 1,5 kilòmetres d’alguna porta d’accés al Parc Agrari.

L’edificabilitat màxima permesa s’ha reduït, no superant en cap cas una superfície de 1.200m2, incloent els magatzems i aquelles edificacions complementàries d’ús social o d’altres usos, associades a l’activitat principal, tal i com queda reflectit a l’article 42 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

20. En relació a l’article 43 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent als aspectes d’integració paisatgística:

a) S’han fixat unes franges de protecció a cada costat de les rieres que vertebren els principals espais connectors, així com dels espais naturals protegits d’aquest àmbit, amb l’objecte d’assegurar les connectivitats necessàries pel manteniment de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la conservació dels valors geològics i de les zones humides.

b) Es determinen els principis bàsic d’actuació, plantejats des del respecte al patrimoni arquitectònic, la integració paisatgística i la funcionalitat, amb la flexibilitat necessària per adaptar-se al projecte que s’hagi de desenvolupar. Així mateix, es fa referència creuada de l’aplicació obligatòria d’aquests preceptes en els articles 34 i 35, referents als edificis tradicionals i les edificacions permeses.

21. L’article 21 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial deixa clar que en els espais naturals protegits inclosos dins de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat, seran d’aplicació les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents i els diferents plans especials que els desenvolupin.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14617 25345/13. 23.12.2013 Al·legants: Ajuntament de Viladecans Representant: Maria Salmerón Chacón


1. Que totes les al·legacions presentades al document de la Modificació puntual del Pla General que tinguin efecte sobre la revisió del Pla Especial hauran de ser igualment considerades en aquest darrer.

2. Que es dibuixi la classificació del sòl correctament segons el planejament general vigent, en tot cas indicant altres determinacions urbanístiques o sectorials que s’hagin de tenir en consideració, encara que siguin corresponents a sòls no inclosos en l’àmbit del Parc Agrari, per evitar interpretacions incorrectes i no ajustades a dret.

3. Adequar i clarificar la jerarquia de camins:

a) Que les vies de primer ordre siguin exclusivament les carreteres B-240 i B-210 i el camí del Mar (o de les Filipines).

b) Que les vies de segon ordre siguin: la carretera d’El Prat, els camins de les Maletes, del Regàs, de la riera de Sant Climent, dels Llanassos, del Pi Tort, del Serral Llarg, de Can Seguí i de Can Dimon.

c) Distingir la relació proposada entre vies estructurants i vies de primer ordre per tal de no generar dificultats en les concrecions de la Normativa.

d) Incloure una nova porta a l’inici de la carretera B-204.

e) Eliminar algunes vides d’accés a les parcel·les.

4. Incloure el plànol d’ús social als plànols d’informació i no als d’ordenació, i excloure la hípica localitzada al costat de l’EDAR Gavà – Viladecans, atès que no disposa d’autorització municipal.

5. En conseqüència de les al·legacions realitzades al document de la Modificació puntual del Pla General, caldrà que el document de Revisió de Pla Especial incorpori les adaptacions corresponents.

a) Incorporar el límit de la Xarxa Natura 2000 en els plànols.

b) Revisar el redactat de l’article 1.2.7 de la memòria corresponent a la relació amb els espais naturals.

c) Pel que fa als danys generats/causats per la fauna, cal fer referència a l’estudi redactat per Minuartia, en el qual s’analitza aquesta problemàtica al Delta de Llobregat.

6. En el plànol I.08 Sistema hidrològic i rieres, incloure: el sistema de la riera Roja, els estanys de la Murtra–Murtrassa, Remola–Filipines, ja que formen part del sistema

de drenatge del Parc Agrari i són espais naturals protegits inclosos dins la Xarxa Natura 2000.

Corregir el nom de la bassa del Torrent Fondo i redibuixar les làmines d’aigua dels Reguerons.

7. Correccions i aclariments d’alguns aspectes de les normes urbanístiques:

a) Art. 20. Finalitats del Pla de gestió i desenvolupament: a l’apartat 4, la gestió i l’ús educatiu en els espais naturals protegits és competència del Consorci per a la Protecció i gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

b) Art. 25. Moviment de terres: incloure alguna regulació sobre la possibilitat de reiterar la recrescuda de terrenys.

c) Art. 26. Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (clau 24b): a l’apartat 3b, que l’activitat d’agroelaboració quedi restringida als agricultors professionals, amb l’objectiu d’evitar que apareguin persones interessades en instal·lar indústries agroalimentàries en sòls rústics protegits.

A l’apartat 5a, corregir l’errada material de remissió a la disposició transitòria quinzena de la Llei 3/2012.

d) Art. 30. Edificacions permeses: a l’apartat 3, estudiar el redactat en el sentit de determinar quin seria l’àmbit de competències a efectes de les servituds aeronàutiques per part de la Dirección General de Aviación Civil, i si cal incloure les atribucions de la Agencia Española de Seguridad Aérea.

A l’apartat 5, remetre o adequar l’àmbit regulat al del Parc Agrari

e) Art. 35. Hivernacles: regular la distància a que es poden situar els hivernacles en relació als espais naturals.

f) Art. 38. Integració paisatgística: incloure un redactat de la definició d’objectius de l’encapçalament amb major concreció per evitar conceptes tècnicament poc determinats.

g) Art. 39. Tancaments: relaciona la possibilitat d’ubicar tancaments amb la nomenclatura que estableix el document per a la jerarquia de camins, en la qual no figuren les vies d’ús general i els camins.

h) Art. 52. Determinacions de la xarxa de drenatge: grafiar dins la xarxa la riera de Sant Climent, la Murtra - Murtrassa, el Remolar – Filipines, els Reguerons...

Hi ha una sèrie de masses d’aigua litorals que formen per del sistema de drenatge del territori que alhora són espais naturals protegits, i per tant s’ha de compatibilitzar maximitzar la capacitat de drenatge del territori amb la conservació i millora de la biodiversitat d’aquests espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000.

8. En el plànol I.11 Xarxa de reg i drenatge, incloure les infraestructures existents per garantir el desguàs del territori.

SOL·LICITUD


INFORME

1. Ens remetem a les respostes donades a l’al·legació de l’Ajuntament de Viladecans de l’annex 3. Informe d’al·legacions i informes emesos pels organismes sectorials afectats de la “MPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat”, que es tramita en paral·lel a aquesta Revisió del Pla Especial.

2. S’accepta l’al·legació i es modifica el règim jurídic del sòl al terme municipal de Viladecans, tal i com queda reflectit als plànols d’informació I.03 Règim jurídic del sòl i d’ordenació O.03 Règim jurídic del sòl proposat per la MpPGM a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat, de la present Revisió del Pla Especial.

3. S’adequa i es clarifica la jerarquia de camins, tal i com queda reflectit al plànol d’ordenació O.05 Jerarquia de camins de la present Revisió del Pla Especial.

4. El plànol O.06 Ús social del Parc Agrari de la present Revisió del Pla Especial, ha de ser un plànol d’ordenació perquè estableix la xarxa de camins d’ús agrari compatible amb l’ús social i les portes d’accés al parc, ambdós amb incidència en les Normes urbanístiques.

S’exclou del plànol anteriorment referit la hípica localitzada al costat de l’EDAR Gavà – Viladecans.

5. S’incorpora el límit dels espais naturals protegits (PEIN i Xarxa Natura 2000) al plànol d’ordenació O.04 Zonificació proposada pel MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat” de la present Revisió del Pla Especial.

6. S’accepta l’al·legació i es modifica el plànol d’informació I.08 Sistema hidrològic i rieres de la present Revisió del Pla Especial.

7. Es corregeixen i s’aclareixen els aspectes esmentats a l’al·legació, en relació a les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, en el sentit de d’aquesta, amb excepció de:

a) Queda reflectit a l’apartat 1.2.7. La relació amb els espais naturals de la Memòria descriptiva i justificativa, que la gestió d’aquestes zones és competència del “Consorci per a la Protecció i gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat”.

b) No es considera necessari el redactat de la definició d’objectius de l’article 43 sobre integració paisatgística. En aquest article es determinen clarament els principis bàsic d’actuació.

8. No es considera adient incloure les infraestructures existents de la xarxa de reg i drenatge en el plànol d’informació I.11 Xarxa de reg i drenatge de la present Revisió del Pla Especial, tenint en compte la mida de la gran majoria d’aquestes instal·lacions i l’escala territorial del plànol.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14699 25427/13. 27.12.2013 Al·legants: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Representant: Oriol Junqueras i Vies


1. Que s’ajusti la zonificació dels serveis tècnics metropolitans a la realitat de l’àmbit del Parc Agrari del municipi de sant Vicenç dels Horts.

Aquests sòls qualificats com a serveis tècnics metropolitans responen a la reserva de sòl realitzada pel PGM de l’any 1976, però no s’ajusten a la realitat dels diferents serveis tècnics construïts en aquests darrers anys:

a) Estació de tractament d’aigua potable ETAP.

b) Serveis tècnics d’ADIF.

c) Estació d’impulsió.

d) Estació de bombeig d’aigües residuals de l’AMB.

e) Serveis tècnics d’ADIF.

f) Bassa de recàrrega de l’Agència Catalana de l’Aigua.

2. Modificar la categoria de la via que va des de la porta SVH 01 fins al riu Llobregat per tal de poder portar a terme la iniciativa municipal de reordenar i regular l’activitat d’horts lúdics socials en els terrenys públics de la Generalitat de Catalunya situats entre el sistema ferroviari i el riu Llobregat.

3. Corregir i ajustar la situació dels horts existents.

4. Corregir el camí d’ús social proposat al marge de la riera de Torrelles.

5. Per als magatzems agrícoles en parcel·les de superfície superior a 2ha i per les granges en parcel·les de superfície superior a 1ha, considerar suficient una alçada de 5 metres en ambdós casos.

SOL·LICITUD


INFORME

1. Com a criteri general totes aquelles instal·lacions de serveis tècnics emplaçades dins de l’àmbit del Parc Agrari amb una dimensió de certa entitat respecte el límit territorial del parc (>1ha) es qualificaran com a clau 4. Sistema de serveis tècnics.

Aquelles altres instal·lacions que tenen una dimensió més reduïda, però que són compatibles amb la qualificació proposada, tant sigui zona com sistema, i amb l’objectiu de no desdibuixar ni fragmentar la nova zonificació, mantindran la qualificació del planejament proposat.

Per tant, es trasllada la reserva de sòl per a sistema de serveis tècnics (clau 4) definida pel PGM dins l’àmbit del Parc Agrari, als terrenys on s’emplaça actualment la bassa de recàrrega de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), adaptant així el planejament a la infraestructura hidràulica executada, tal i com queda reflectit a l’apartat 5.4.1. Ajust de les delimitacions de la clau 4 als serveis tècnics existents de la Memòria descriptiva i justificativa i al plànol d’ordenació O.02 Qualificacions urbanístiques proposades de la “MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat”, que es tramita en paral·lel a la present Revisió del Pla Especial.

2. S’accepta l’al·legació i es modifica el plànol d’ordenació O.05 Jerarquia de camins de la present Revisió del Pla Especial.

3. S’accepta l’al·legació i es modifica el plànol d’ordenació O.06 Ús social del Parc Agrari de la present Revisió del Pla Especial.

4. Les alçades màximes per les naus agràries i per les construccions pròpies de l’ús ramader que s’estableixen en els articles 36 i 39 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, es fixen amb l’objecte de donar resposta a les necessitats operatives i funcionals del sector agrari i ramader professional.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 11350 25423/13. 27.12.2013 Al·legants: Ajuntament de Gavà Representant: Joaquim Balsera Garcia


1. Protecció i qualificació dels elements d’interès natural dins del PEPA.

a) Que les zones naturals protegides i els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquin com a clau 29 del PGM (Reserva Natural) i no 24, atorgant-li una qualificació coherent amb la resta de planejament però admetent també l’activitat agrícola.

b) Que es qualifiquin de clau 29:

• La totalitat de l’àmbit de la fitxa d’inventari 0800102, PEIN 1993.

• La totalitat de l’àmbit comprès entre el límit del PEIN del punt anterior i el nus de l’autovia C-31 i el camí de la Murtra (clau 6c segons PGM vigent).

• El tram del canal de la Murtra, des del límit del PEIN del punt primer fins a la connexió amb la corredora de les Marietes aproximadament.

c) Que es creï una nova qualificació 24b/29b on s’admetin com a compatibles els usos agrícoles amb l’adaptació de les condicions establertes per a les zones clau III a la proposta de Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Delta del Llobregat.

d) Que es qualifiquin de 24b/29b:

• Els espais PEIN inclosos dins l’àmbit de revisió del PEPA a Gavà i definits com a zones III a la proposta de Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Delta del Llobregat.

• La franja de sòl actualment qualificada de 24 i delimitada per l’Av. Del Mar i pel camí de la Pava a l’est i a l’oest, i pel camí de la Pineda i el camí de l’Arbret de Baix (i la seva prolongació fins l’Av. Del Mar), pel nord i pel sud.

e) Es proposa una regulació per la nova clau proposada 24b/29b.

2. Que la revisió del PEPA avaluï la idoneïtat de la ubicació de la Planta Metropolitana de Tractament de la Fracció Vegetal a Castelldefels, en zona agrícola protegida i els seus efectes sobra la xarxa viària i la mobilitat.

a) En el cas de considerar-la adequada, que la nova proposta reconegui l’existència d’aquest servei i la qualifiqui com a servei tècnic, clau 4. I també, que es classifiqui la via d’accés com a via de primer ordre, i fer les propostes de millora de camins i de la mobilitat necessàries.

b) En el cas de no considerar-la adequada, trametre a la Direcció de Medi Ambient de l’AMB, l’obligació d’ubicar aquesta concessió en un altre espai que reuneixi les condicions i la qualificació necessàries.

3. En relació a les hípiques:

a) Que l’ús de les hípiques dins el PEPA es limiti a la regularització de les ja existents en parcel·les superiors a 1ha i existents amb anterioritat al PGM, que estiguin ubicades en vies de primer ordre i només es s’admetran obres de millora i sanejament de la construcció ja existent.

b) Que en cap cas s’admeti ni es regularitzi l’ús de restauració o bar a no ser que es compleixin les condicions de l’Article 26.3.1 de la revisió del PEPA i a l’exposat en les condicions pels hivernacles.

c) Que no s’admetin noves hípiques dins de l’àmbit del PEPA.

d) Que es reguli l’activitat d’hípica fora del recinte, concretant les modalitats i el tipus de vies que poden usar

e) En el cas de Gavà, avaluar la compatibilitat de la via d’accés per a l’ús agrícola, d’hípica i per la Planta Metropolitana de Tractament de la Fracció Vegetal.

f) Que en cas de mantenir-se la possibilitat de la implantació de noves hípiques, aquestes haurien de limitar-se a parcel·les amb accés des de vies principals.

4. En relació als hivernacles:

a) Que no s’autoritzi la instal·lació d’hivernacles en zones naturals protegides, ni 29b, ni a 100m de les mateixes

b) Que totes les parets dels hivernacles siguin transparents.

c) Que es substitueixi el terme “construcció d’hivernacles” pel de “instal·lació d’hivernacles”, per tal que quedi clar que els hivernacles són instal·lacions desmuntables i no una construcció.

d) Que la llicència quedi condicionada, a part del que ja es diu a l’Article 35.3., al pagament d’una fiança en concepte de desinstal·lació, retornada un cop desinstal·li l’hivernacle. En cas de no executar-se la desinstal·lació, aquesta serà realitzada subsidiàriament per l’Ajuntament.

5. En relació a l’ús de restauració:

a) Que es limiti el nombre de restaurants possibles dins l’àmbit del PEPA.

b) Que es limiti la restauració en les edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o als catàlegs municipals a menys de 500m d’una via territorial vinculada al Parc Agrari i mai en vies de segon ordre, per tal de reduir el nombre i minimitzar la possibilitat de conflictes a la xarxa de camins del Parc.

6. Localitzar amb més precisió les tres portes proposades a l’eix de la C-32, les més pròximes al nucli urbà de Gavà (Ga.01, Ga.02, i Ga.03).

7. Reconèixer com a camí d’ús social: el camí de l’Aguller de la riera dels Canyars, el camí de la riera de ca l’Aimar, el camí paral·lel a la corredora de Dalt, el camí de sota de Can Torelló i el camí de Camarles.

8. Reconèixer els vivers amb centre de jardinera amb cultius propis en el Parc Agrari, així com regular els paràmetres d’edificació, usos admesos i superfície annexa de cultiu propi i permetre aquests vivers amb centre de jardineria limitats a parcel·les amb accés des de la xarxa de carreteres locals i comarcal.

9. Definir i establir els límits de l’ús del petit comerç de productes agrícoles o pecuaris procedents de l’explotació pròpia en els eixos principals de comunicació.

10. Regular el procediment per a la instal·lació de mesures correctores en activitats preexistents sense llicència de manera que no s’adquireixi cap mena de reconeixement i/o dret.

11. Pels horts lúdics socials, considerar la possibilitat de la iniciativa privada (complementant a la iniciativa pública o en substitució d’ella en cas que el municipi no la pugui oferir) establint un percentatge màxim de superfície destinada a aquest ús (inferior al 5% de la superfície del Parc Agrari al municipi) i amb accés directe des de vies principals.

12. Recollir i regular la possibilitat de construccions destinades a un galliner, petita quadra, etc.

13. Permetre tancar els laterals perimetrals amb tanques metàl·liques o tanques cinegètiques.

14. Establir un percentatge màxim de pavimentació permeable (com a molt el 5% de la superfície amb un màxim de 200 m2 de sòl) per a accessos, zona per deixar eines, caixes, etc.

15. Adaptar els noms dels camins agrícoles i corredores que conformen la zona agrícola de Gavà.

SOL·LICITUD

Que s’incorpori en el document la demanda anteriorment descrita.

INFORME


No és convenient zonificar l’àmbit de cada un dels espais protegits sota una qualificació urbanística perquè desdibuixa l’específica regulació de cada un dels tipus d’espais protegits i rigiditza les possibles modificacions de l’àmbit d’aquests espais. És millor garantir per la via de la normativa que qualsevol dels espais protegits actuals o els que es puguin crear o ampliar en el futur, estarà subjecte a la corresponent regulació sectorial.

Tots aquests espais natural protegits queden delimitats en el plànol d’informació I.07 Espais naturals protegits i d’ordenació O.04 Zonificació proposada per la MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat de la present Revisió del Pla Especial.

2. La Planta Metropolitana de Tractament de la Fracció Vegetal a Castelldefels, es troba inventariada a la fitxa Cf.NA.T01 inclosa a l’annex A.04 Inventari d’activitats no agrícoles de la present Revisió del Pla Especial.

Aquesta activitat no admesa dins la clau 24b es regularà per allò establert a l’article 33 de les seves Normes urbanístiques.


Les parcel·les on es permeti emplaçar una hípica hauran de tenir accés a través d’alguna via de primer ordre que formi part de la xarxa de camins d’ús agrari compatibles amb l’ús social, i situades a una distància inferior a 1,5 kilòmetres d’alguna porta d’accés al Parc Agrari.

L’edificabilitat màxima permesa s’ha reduït, no superant en cap cas una superfície de 1.200m2, incloent els magatzems i aquelles edificacions complementàries d’ús social o d’altres usos, associades a l’activitat principal, tal i com queda reflectit a l’article 42 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

4. Es modifica l’article 40 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial amb excepció de:

a) Tindran una superfície de façana translúcida o transparent suficient per poder visualitzar el seu interior.

b) No es considera adient incorpora al document urbanístic el concepte de fiança, atès que és aspecte a resoldre a través de la gestió.

5. La present Revisió del Pla Especial estableix més limitacions per la implantació de l’ús de restauració, vinculant l’activitat a l’agricultor professional, com activitat complementària a la seva activitat agrària, limitant-la a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns i sigui compatible amb els valors naturals del territori, i fixant un aforament màxim amb l’obligació de disposar d’aparcament vinculat, dins les seves instal·lacions, proporcional a les dimensions de l’activitat, tal i com queda reflectit a l’article 29 de les seves Normes urbanístiques.

6. S’accepta l’al·legació i es modifiquen els plànols d’informació I.10 Xarxa de carreteres i camins i I.12 Portes d’accés al Parc Agrari, i d’ordenació O.05 Jerarquia de camins i O.06 Ús social del Parc Agrari, de la present Revisió del Pla Especial.

7. S’accepta l’al·legació i es modifica el plànols d’ordenació O.06 Ús social del Parc Agrari de la present Revisió del Pla Especial.

8. La present Revisió del Pla Especial admet el centres de jardineria amb certes restriccions: activitat directament vinculada a l’agricultor professional, limitada a la comercialització dels productes procedents dels vivers de la seva pròpia explotació dins l’àmbit del Parc Agrari, amb la prohibició de tota activitat que no estigui vinculada amb la planta viva, tal i com queda reflectit a l’article 15 de les seves Normes urbanístiques.

En relació a les condicions d’edificació seran aquelles establertes per les naus agràries que s’estableixen a l’article 36 de les seves Normes urbanístiques.

9. L’ús de petit comerç (venda directa) estarà directament vinculat a l’agricultor professional i limitat a la comercialització al detall de productes agrícoles i pecuaris procedents de la pròpia explotació dins del Parc Agrari, sense restringir la seva

localització, tal i com queda reflectit a l’article 29 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

10. Aquelles activitats i usos preexistents no admesos per aquesta Revisió del Pla Especial es regularan per les determinacions que s’estableix als articles 108 del TRLU, 89 de la Llei 3/2012 que modifica la disposició transitòria quinzena del TRLU i 119 del RLU. A més, es precisa que prendre les mesures correctores necessàries no implicarà drets d’indemnització.

Totes aquestes determinacions queden recollides a l’article 33 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.


Amb aquestes condicions no es considera necessari establir una limitació de superfície màxima que es pugui dedicar a aquesta activitat, atès que els ajuntaments promouran els horts lúdics en funció de les seves necessitats socials.

12. Aquests tipus de construccions s’hauran d’adequar a la regulació de les condicions d’edificació de les naus agràries.

13. L’article 44 flexibilitza la implantació de tanques autoritzant-les en finques que donin front a vies territorials vinculades al Parc Agrari, vies de primer ordre o a camins d’ús agrari compatible amb l’ús social i, excepcionalment en d’altres, previ informe favorable de les administracions competents, per raons de seguretat i pel compliment de la legislació sectorial corresponent.

Es permeten les tanques cinegètiques.

14. No es considera adient permetre la pavimentació permeable pels accessos, zones de magatzem, etc... atès que existeixen altres mesures que es poden aplicar amb la mateixa finalitat menys intrusives.

15. S’accepta l’al·legació i és modifiquen els plànols d’informació I.10 Xarxa de carreteres i camins i d’ordenació O.05 Jerarquia de camins i O.06 Ús social del Parc Agrari de la present Revisió del Pla Especial.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 45 48/14. 02.01.2014 Al·legants: Ajuntament del Prat de Llobregat Representant: Juan Pedro Pérez Castro


1. Article 26. Usos admesos a la zona de rústic protegir de valor agrícola del parc agrari (clau 24b). Ús de turisme rural i restauració:

a) Considerar l’ús de turisme rural i restauració com a usos complementaris de l’ús principal (l’agrícola), i que la finalitat primordial de la seva admissió és la de contribuir a la generació de rendes complementàries per als agricultors professionals.

b) Es considera necessari ampliar la condicionalitat per a la implantació dels usos de turisme rural i restauració:

• Establir una vinculació directa amb les persones titulars de les activitats agràries.

• Incloure en la documentació necessària per a l’autorització d’algun d’aquests usos, un estudi que avalui l’impacte en relació a la seva compatibilitat amb les activitats agràries de l’entorn immediat.

c) Una proposta alternativa a l’anterior seria redactar un pla especial urbanístic de les edificacions tradicionals del Parc Agrari amb els objectius següents:

• Definir les condicions adequades per a la implantació dels usos de turisme rural i restauració

• Concretar quines edificacions tradicionals reuneixen aquestes condicions

• Avaluar l’impacte de la implantació d’aquests usos sobre l’exercici de les activitats agràries en el conjunt del Parc.

2. Article 27. Conreus admesos a la zona 24a:

a) Precisar el redactat de l’article de manera que les restriccions a determinats conreus i arbrat es refereixen exclusivament a la franja de sòl immediata a la prolongació de la pista nord de l’aeroport delimitada a l’annex A.06, a l’informe d’Aena Aeropuertos, referent a Seguridad Operacional para la Modificación del Plan especial de protección y mejora del Parc Agrari del Baix Llobregat.

3. Article 29. Edificació tradicional:

a) Es proposa una redacció més clara i senzilla dels apartats 4, 5 i 6, que es refereixi només a les edificacions tradicionals objecte del present pla especial, als tipus d’obres que s’hi admeten i a les condicions d’edificació de les obres d’ampliació.

En el supòsit d’un Pla especial urbanístic de les edificacions tradicional del Parc Agrari per tal d’ordenar la implantació dels usos de turisme rural i restauració, és

aquest pla el que hauria d’establir el sostre màxim d’ampliació de l’edificació tradicional.

4. Articles 26 – 30. Aclarir i definir quines edificacions poden acollir els usos de lleure i/o educatiu i d’investigació i recerca vinculats a les dimensions productiva i ambiental del Parc Agrari.

5. Article 30.2. Obres que requereixen llicència municipal: afegir-hi les de rehabilitació i reforma de les edificacions existents.

6. Article 30.4. Prohibició genèrica de l’ús del subsòl: indicar les excepcions de les infraestructures mediambientals i de les xarxes de serveis.

7. Article 31.6. Condicions d’edificació del magatzem d’una explotació agrària de diverses parcel·les: precisar que l’índex d’edificabilitat màxima s’aplica sobre la totalitat de la superfície de l’explotació.

8. Article 34. Granges:

a) Definir què és una via local i identificar aquestes vies en el plànol d’ordenació O.05.

b) A l’apartat d, aclarir que la condició de situació respecte els camins que s’hi esmenten només es refereix a les granges que tenen accés per aquests camins.

9. Articles 40 i 53. Restauració i conservació d’infraestructures agràries: regulen el mateix, per tant caldria fer un sòl article refonent-ne el seu contingut.

10. Plànol O.06. Ús social del Parc Agrari:

a) Indicar el nom del camí del Sorral

b) Corregir el nom del parc fluvial “Parc fluvial del Prat de Llobregat”

c) Dibuixar la masia de Can Bieló com a edifici tradicional no patrimonial.

11. Annex A.02. Portes d’accés al parc: completar l’inventari amb les fitxes de les portes del camí de Cal Penyasco i de la carretera de la platja.

12. Annex A.03. inventari d’edificis tradicionals: corregir l’errada relativa a la valoració de BCIL de les masies de Cal Nani, Can Misses i Can Rovira.

13. Modificar l’article 14 de la normativa, referent al planejament derivat, incloent la necessitat de redactar un pla especial urbanístic per a la protecció i millora del paisatge del Parc Agrari, establint-ne un termini màxim.

14. Alternativament, es proposa establir un programa d’actuació específic amb la mateixa finalitat en el marc de Pla de gestió i desenvolupament (articles 19 i 20 del PE), redactat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.

SOL·LICITUD

1. Que es modifiqui l’article 26 de la normativa, referent als usos admesos, incloent la necessitat d’ampliar la condicionalitat per a la implantació dels usos de turisme rural i restauració així com de limitar la seva dimensió màxima, en el sentit i redactat expressats anteriorment. Una proposta alternativa a l’anterior és la de redactar un pla especial urbanístic de les edificacions tradicionals del Parc Agrari amb els objectius següents: definir les condicions adequades per a la implantació dels usos de turisme rural i restauració, concretar quines edificacions tradicionals reuneixen

aquestes condicions i avaluar l’impacte de la implantació d’aquests usos sobre l’exercici de les activitats agràries en el conjunt de l’àmbit del Parc Agrari.

2. Que es modifiqui l’article 27 de la normativa, referent a les condicions d’ús de la zona de rústic protegit de valor agrícola amb servituds aeronàutiques (clau 24a), limitant les restriccions a determinats conreus i arbrat a la franja de sòl immediata a la prolongació de la pista nord de l’aeroport amb una amplada de 500 metres a ambdós costats del seu eix.

3. Que es modifiqui l’article 29 de la normativa, referent a l’edificació tradicional, i més concretament dels seus apartats 4, 5 i 6, en el sentit i redactat expressats anteriorment.

4. Que es modifiquin la normativa, plànols i annexos referents a diverses precisions i correccions d’errades del document.

5. Que es modifiqui l’article 14 de la normativa, referent al planejament derivat, incloent la necessitat de redactar un pla especial urbanístic per a la protecció i millora del paisatge del Parc Agrari i establint-ne un termini màxim. Alternativament, es proposa la modificació de l’article 20 de la normativa, referent al pla de gestió i desenvolupament, incloent l’establiment d’un programa d’actuació específic per a la protecció i millora del paisatge del Parc Agrari.

INFORME

1. Es modifica l’article 29 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial que regula els usos admesos a la clau 24b. En aquest sentit, quant als usos de turisme rural i restauració es restringeix la seva implantació:

a) Es vincula directament a l’agricultor professional com activitat complementària d’aquesta.

b) El seu exercici estarà limitat a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns i sigui compatible amb els valors agraris i naturals del territori.

c) S’exercirà exclusivament en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o als catàlegs municipals.

d) La capacitat màxima d’aquestes activitats i el seu aforament estaran limitats.

e) S’haurà de preveure un aparcament directament vinculat, dins les seves instal·lacions, proporcional a les dimensions de l’activitat.

2. Es modifica l’article 30 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial que regula els usos admesos a la clau 24a, limitant les restriccions a determinats conreus i tipus d’arbrat a la franja de sòl immediata a la prolongació de la pista nord de l’aeroport Barcelona-El Prat amb una amplada de 500 metres a ambdós costats del seu eix, definida a l’annex A.08.

3. Es modifica l’article 34 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial que regula les edificacions tradicionals, amb l’objecte de que el seu redactat sigui més clar i senzill.

Es manté el sostre màxim d’ampliació en 300m2, amb l’obligació de justificar convenientment la necessitat de l’ampliació de l’edificació atenent a l’adequat

desenvolupament funcional i/o econòmic de l’activitat que calgui ampliar o implantar.

4. S’esmenen les errades i s’incorporen les precisions en el document de la present Revisió del Pla Especial. Es modifiquen Normes urbanístiques, plànols i annexes.

5. Es modifica l’article 19 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial referent al pla de gestió i desenvolupament, incloent l’establiment d’un programa d’actuació específic per a la protecció i millora del paisatge del Parc Agrari.

PROPOSTA



Revisió del Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat

Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 44 47/14. 02.01.2014 Al·legants: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Representant: Gerard Segú i López


1. Ampliar l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat per tal que inclogui terrenys agrícoles de secà, clau 24 del terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, tant pel seu valor agrícola com per la connectivitat.

2. En el plànol d’ordenació O.05 Jerarquia de camins, retirar el camí plantejat com a “proposta de camí de primer ordre”, el camí de la Torre, i que continuï essent camí de segon ordre.

SOL·LICITUD


INFORME

1. S’accepta l’al·legació i s’amplia l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat amb la incorporació dels dos àmbits d’espais agrícoles de muntanya de la serra de l’Ordal, pertanyents al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, de 13,21 i 22,76 hectàrees de superfície respectivament, tal i com queda reflectit a l’apartat 3.7.1. Delimitació de l’àmbit del Parc Agrari de la Memòria descriptiva i justificativa i als plànols d’ordenació O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto i O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia de la present Revisió del Pla Especial.

2. S’accepta l’al·legació i es modifica el plànol d’ordenació O.05 Jerarquia de camins de la present Revisió del Pla Especial.

PROPOSTA

Es proposa estimar l’al·legació.



Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14696 25463/13. 30.12.2013 Al·legants: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Representant: Conxita Sánchez Medina


1. Que el Parc Agrari ha de ser ampliat.

Atesa la pressió urbanitzadora que pateix aquesta part del territori i la seva funcionalitat estratègica, tant ambiental com agrària, resulta adient que es proposi una ampliació de l’àmbit del parc. Aquesta ampliació hauria d’abastar espais de sòl urbanitzable i de sòl no urbanitzable confrontats amb el perímetre actual:

a) L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Sant Vicenç del Horts, es pot preveure una disposició transitòria que prevegi que en el moment que sigui executiva la desclassificació de l’ARE, aquest sòls s’incorporin al Parc Agrari com a clau 24b.

b) Ampliacions en espais amb funció de connexió biològica a la ribera esquerra del Llobregat, com les zones verdes públiques de divisòria de terme entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, al polígon del Pla, amb una qualificació 24 que tingui en compte la seva funció connectora.

c) Incloure espais muntanyencs de l’Ordal que resulten productius, representant la varietat de paisatges productes del camp que es generen a la comarca. És el cas dels conreus de vinya i cirera dels municipis de Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat i Torrelles de Llobregat.

2. Que la qualificació 24c ha de ser suprimida i els sòls degradats han de ser regenerats. Aquesta qualificació és una plusvàlua inversa, del tot contrària a l’article 47 de la Constitució de l’Estat Espanyol. Al respecte, el document urbanístic ha de tractar la regeneració d’aquests sòls i establir un pla d’etapes perquè tornin a ser aptes per l’agricultura.

3. Que la connectivitat ecològica ha de ser objecte d’una qualificació específica.

El PTMB preveu determinats espais de connexió biològica que han de ser implementats amb mesures concretes a escala del planejament urbanístic. Resulta adient que es prevegi una clau de connexió, subtipus de la clau 24, amb una regulació similar a l’adoptada per la clau SH. Cal tenir present:

a) Les connexions entre el Parc Natural de la Serra de Collserola i les Muntanyes de l’Ordal: el paratge del Pi del Balç al Papiol, els espais adjacents a l’afluència de la riera de Vallvidrera al riu Llobregat a Molins de Rei i els espais del Parc Agrari limítrofs a la zona verda divisòria de terme entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.

b) Les connexions entre el Parc del Garraf i les zones humides del Delta del Llobregat, lligades al sistema de rieres que creuen Gavà i Viladecans.

4. Que els usos d’agoelaboració i de magatzem quan superin els 400m2 de superfície s’haurien de situar fora del Parc Agrari, aprofitant l’existència de polígons industrials a les immediacions, evitant es desvirtuïn les funcions agràries i naturals dels espais que formen el parc.

5. Que els espais del PEIN que es troben dins de l’àmbit del Parc Agrari han de tenir una qualificació urbanística pròpia, clau 29 amb subtipus que permeti el conreu amb determinades limitacions, que eviti inseguretats jurídiques en el moment que entri en vigor el Pla Especial de Protecció del Medi natural i el Paisatge del Delta del Llobregat.

6. Que s’ampliï el termini establert de revisió del Pla Especial de 6 a 16 o 20 anys, per tal de no crear incerteses sobre el futur del Parc Agrari, ni qüestionar l’amortització d’algunes inversions per la millora de la producció agrícola.

Atès que només queda un 2% de terres llaurades, del total de 90.000ha del Delta de Llobregat, establir a la normativa del Pla Especial, en virtuts dels serveis ecosistèmics i als valors agroambientals, els criteris pels quals es poden o no, fer modificacions de planejament posteriors.

SOL·LICITUD

Que s’incorporin en el document les demandes anteriorment descrites.

INFORME

1. El Parc Agrari del Baix Llobregat es troba en un context metropolità, formant part del sistema de grans espais naturals amb identitat geogràfica que envolten l’àrea central de la regió metropolitana de Barcelona.

El nou límit proposat de l’àmbit del Parc Agrari es fruit del consens que s’ha anat establint al llarg dels últims anys entre les diferents Administracions que gestionen aquest territori.

Atès que el concepte de límit no és només la definició d’un àmbit territorial, sinó també la d’un àmbit de protecció i de gestió, caldrà fer una reflexió transversal a l’hora de plantejar una ampliació global del Parc Agrari del Baix Llobregat i valorar-la considerant diferents aspectes:

a) L’avaluació individual de la casuística de cada emplaçament.

b) La voluntat dels diferents Ajuntaments d’incorporar aquests terrenys.

c) La voluntat per part de les Administracions competents de dotar al Consorci del Parc Agrari dels mecanismes necessàries per afrontar d’una manera eficient la gestió i el desenvolupament d’aquest parc, a través del Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari.

d) La voluntat d’un canvi de model de Parc Agrari, actualment definit per aquells espais agraris de la Vall baixa i el delta del Llobregat.

En l’àmbit proposat per la present Revisió del Pla Especial s’inclouen els dos àmbits agraris de muntanya de Santa Coloma de Cervelló que aporten 35,97ha de sòl, per expressa voluntat del propi ajuntament, motivada pel valor agrícola i de connexió mediambiental d’aquests espais. Aquesta ampliació queda reflectida a l’apartat

3.6.1. Delimitació de l’àmbit del Parc Agrari de la Memòria descriptiva i justificativa i als plànols d’ordenació O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto i O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia.

En relació als terrenys de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) a Sant Vicenç del Horts, l’Ajuntament ha manifestat la seva voluntat d’incorporar l’àmbit adscrit, al Parc Agrari, però es dona el fet que aquest espai està classificat de sòl urbanitzable delimitat subjecte a les determinacions del Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Baix Llobregat.

Atès que ni la present Revisió del Pla Especial, ni la “MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat” tenen rang jurídic suficient per modificar les determinacions d’un Pla Director, caldria fer una Modificació del Pla Director que suprimís l’àmbit de sòl urbanitzable delimitat i el classifiqués de sòl no urbanitzable. Un cop aprovada aquesta reclassificació es podrien incorporar aquests terrenys a l’àmbit del Parc Agrari.

2. Aquesta qualificació 24c vol donar resposta a la necessitat, per part del sector agrícola professional, de dotacions agràries que facilitin serveis vinculats a la pagesia del Parc Agrari en l’àmbit de la gestió, producció i comercialització.

Aquestes zones es focalitzen en zones degradades i de difícil restauració per l’activitat agrària, amb una bona connectivitat amb la xarxa viària bàsica, sense afectar la connectivitat territorial i evitant interferir els connector ecològics, corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural i cultural.

Zonificar aquests espais és un mecanisme per evitar la dispersió d’aquestes activitats pel territori, controlant i minimitzant les seves problemàtiques associades, donant així un valor afegit a aquest terrenys degradats, permetent la implantació d’altres usos no estrictament agraris, però íntimament vinculats amb l’agricultura professional, donant servei i consolidant l’activitat agrícola del Parc Agrari.

3. No és convenient zonificar l’àmbit de cada un dels espais de connectivitat ecològica sota una qualificació urbanística diferent perquè desdibuixa l’específica regulació de cada un dels tipus d’espais connectors i rigiditza les possibles modificacions de l’àmbit d’aquests espais, tenint en compte que les qualificacions de rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (claus 24a i 24b) ja actuen com a tal.

A més, a l’article 43 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial es determina l’obligació d’assegurar les connectivitats necessàries pel manteniment de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la conservació dels valors geològics i de les zones humides, definint els connectors inclosos dins l’àmbit del Parc Agrari i establint una franja de protecció de 25m a cada costat de les rieres que vertebren aquests espais connectors.

4. La possibilitat d’utilitzar naus dels polígons industrials del voltant per l’activitat d’agroelaboració és un fet. Tanmateix es vol facilitar l’explotació agrària i, en aquest sentit, s’admet la construcció d’aquestes naus a les mateixes parcel·les agrícoles. Hi ha doncs una voluntat de facilitar la gestió de l’agricultura professional, però sempre des d’unes condicions molt garantistes.

Les condicions per poder construir una nau agrària de més de 400m2 dins l’àmbit del Parc Agrari són molt restrictives, tenint en compte la seva estructura parcel·lària i la tipologia d’explotacions existents:

a) Edificar sobre una parcel·la de més de 2ha de superfície.

b) Aquesta parcel·la haurà d’estar vinculada a una explotació agrària amb una superfície mínima de cultiu de 20ha.

c) Caldrà redactar un projecte d’explotació agrària que justifiqui la necessitat de la nova edificació. Aquest projecte haurà d’estar informat favorablement per l’òrgan gestor del Parc Agrari abans d’obtenir la corresponent llicència d’edificació.

d) La resta de parcel·les vinculades com a explotació agrària a la que és edificada, no tindran opció a ser edificables.

Totes aquestes condicions d’edificació venen determinades per l’article 36 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

D’altra banda, el Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari, document que defineix el marc general d'actuació, fixant i planificant les mesures concretes de gestió, és l’instrument adequat per establir aliances econòmiques entre el Parc Agrari i el teixit industrial de la comarca del Baix Llobregat, atès que aquesta competència queda fora de l’abast d’un document urbanístic.




6. S’accepta l’al·legació i s’amplia el període de revisió del Pla Especial a 16 anys, tal i com queda reflectit a l’article 11 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14 584 25302/13. 23.12.2013 Al·legants: Institut Català del Sòl (INCASÒL) Representant: Ramon Forcada i Pons


Que s’exclogui de l’àmbit del Parc Agrari la superfície de sòl de 18.559,80m2 grafiada en el plànol adjunt Annex 1, qualificada com a Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari, clau 24b, per tal d’incorporar-se dins de l’àmbit de l’Equipament Olímpic “Canal de Rem”, amb la classificació de sòl urbà i clau urbanística 7c –equipament-, tal i com es proposava en l’Avanç de la Modificació del PGM de l’Equipament Olímpic “Canal de Rem” redactat l’any 2009, atès que aquesta superfície de sòl està ocupada per instal·lacions esportives vinculades a l’equipament olímpic “Canal de Rem”.

SOL·LICITUD


INFORME

S’accepta l’al·legació i es modifica el document urbanístic de la present Revisió del Pla especial, tal i com queda reflectit a l’apartat 3.6.1. Delimitació de l’àmbit del Parc Agrari de la Memòria descriptiva i justificativa i als plànols d’ordenació O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto, O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia i O.04 Qualificacions urbanístiques proposades.

PROPOSTA

Es proposa estimar l’al·legació.



Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14338 24944/13. 19.12.2013 Al·legants: Esquerra Republicana de Catalunya. Baix Llobregat Representant: Jordi Albert i Caballero


1. Que s’ampliï el Parc Agrari amb nous espais agrícoles:

a) El sòls que conformen “La Façana” de Sant Vicenç dels Horts, qualificats pel PGM com a sòl rústic protegit de valor agrícola (clau 24), ja que són terrenys que mantenen l’ús agrícola i l’ajuntament del municipi, al febrer de 2012, va iniciar els tràmits urbanístics necessaris per excloure “La Façana” del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Urbanístiques de l’àmbit del Baix Llobregat.

b) Els sòls que conformen el Sector Ribera Salines, situats al Sud – Oest del municipi de Cornellà de Llobregat, qualificats pel PGM com a zona d’equipaments locals i metropolitans (clau 7b i clau 7c) i zona verda (clau 6c), ja que mantenen l’ús agrícola, i a dia d’avui encara no han estat urbanitzats ni ocupats per cap activitat industrial o de serveis.

c) Els sòls que conformen l’espai agrícola de Can Trabal, situats al municipi de l’Hospitalet de Llobregat, qualificats pel PGM com a zona verda (clau 6c), disposen d’importants valors patrimonials, paisatgístics i naturals, mantenen l’ús agrícola, i a dia d’avui encara no han estat urbanitzats ni ocupats per cap activitat industrial o de serveis.

d) Els sòls que conformen l’espai agrícola dels Joncs, situats al terme municipal de Gavà, qualificats pel PGM de sòl urbanitzable no delimitat i es destinen a equipaments comunitaris i dotacionals (clau 7b i 7c). A més, dins d’aquests terrenys hi transcorren el torrent del Matar i la riera dels Canyars, i aquesta última apareix, exposat pel PTMB, com un dels connectors biològics entre el Parc del Garraf i les zones humides del Delta de Llobregat, i per altra banda, el mateix PTMB recomana declarar com a “zona de potenciació agrària” el sector dels Joncs.

És per aquests motius que es proposa l’incorporació d’aquests terrenys, ja que encara no han estat urbanitzats ni ocupats per cap activitat industrial, de serveis o d’equipaments.

e) A les zones de muntanya dels municipis de Begues, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, La Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Viladecans encara hi ha més de 1000ha de zones agrícoles on destaca el cultiu del cirerer, préssec, olivera i vinya, i són espais qualificats pel PGM com a sòl rústic de valor agrícola.

La incorporació d’aquests espais seria representatiu de la varietat de paisatges i productes agrícoles que es generen a la comarca del Baix Llobregat, i permetria

una millor coordinació en les polítiques de prevenció d’incendis forestals i desenvolupament de la xarxa bàsica de camins forestals, un marc comú pel planejament de les àrees de conreu, explotacions forestals, tractament i conservació de rieres i la preservació del paisatge natural i cultural agrícola.

2. Que es suprimeixi del text normatiu la qualificació “Zona de serveis complementaris vinculats al Parc Agrari” (clau 24c). Aquesta nova qualificació del sòl en l’àmbit del Parc Agrari suposa la pèrdua de sòl agrícola en benefici d’unes activitats i instal·lacions complementàries que es poden ubicar perfectament fora de l’àmbit del parc en sòl qualificat com equipaments o industrial.

3. Que es creï una nova qualificació urbanística específica de sòl “Zona agrícola de connectors biològics del Parc Agrari” (clau 24d), per als connectors d’espais lliures, establint mesures concretes, tals com descartar la implantació d’algunes construccions que comportin la obturació d’aquests espais en alguns punts del Parc Agrari.

a) Les connexions entre el Parc Natural de la Serra de Collserola i les Muntanyes de l’Ordal, que són especialment sensibles a: la vall de St. Bàrbara del Llord a sant Boi de Llobregat, els espais adjacents a l’afluència de la riera de Vallvidrera al riu Llobregat a Molins de Rei i els espais del Parc Agrari limítrofs a la zona verda divisòria de terme entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei.

b) Les connexions entre el Parc del Garraf i les zones humides del Delta del Llobregat, lligades al sistema de rieres que creuen Gavà i Viladecans.

4. Que es creï una nova qualificació urbanística específica de sòl “Zona agrícola de muntanya del Parc Agrari” (clau 24e), per els espais agraris de la zona de muntanya del Baix Llobregat, que determini els seus paràmetres urbanístic.

5. Que es fa necessari l’assimilació dels sòls qualificats com a “Zona verda” (clau 6c) i “Zona d’equipaments comunitaris i dotacionals” (claus 7b i 7c), als mateixos usos i especificacions que els sòls qualificats com a “Sòl rústic de valor agrícola del Parc Agrari” (clau 24b).

6. Que es resituin les reserves d’equipament dels termes de Sant Boi de Llobregat i Gavà a altres espais ubicats dins del Parc Agrari, que per la seva degradació i impossibilitat de fer cap funció i activitat agrícola/paisatgística puguin ser qualificats com a reserva d’espais d’equipaments (clau 7c).

SOL·LICITUD


INFORME








En l’àmbit proposat per la present Revisió del Pla Especial s’inclouen els dos àmbits agraris de muntanya de Santa Coloma de Cervelló que aporten 35,97ha de sòl, per expressa voluntat del propi ajuntament, motivada pel valor agrícola i de connexió mediambiental d’aquests espais. Aquesta ampliació queda reflectida a l’apartat 3.6.1. Delimitació de l’àmbit del Parc Agrari de la Memòria descriptiva i justificativa i als plànols d’ordenació O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto i O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia.






3. No és convenient zonificar l’àmbit de cada un dels espais de connectivitat ecològica sota una qualificació urbanística diferent perquè desdibuixa l’específica regulació de cada un dels tipus d’espais connectors i rigiditza les possibles modificacions de

l’àmbit d’aquests espais, tenint en compte que les qualificacions de rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (claus 24a i 24b) ja actuen com a tal.


4. No es considera necessari la creació d’una clau específica pels espais agrícoles de muntanya, atès que es poden regular amb les determinacions d’usos i condicions d’edificació establertes per la qualificació 24b. Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari, matisant aspectes concrets vinculats amb la seva configuració topogràfica, com els relacionats amb el moviment de terres.

5. Les parcel·les en tant no es desenvolupin els sistemes urbanístics als que estan adscrites, atès el seu elevat interès estructural i funcional, es tractaran com a sòls rústics de valor agrícola del Parc Agrari (clau 24b) i seran d’aplicació les seves determinacions, tal i com queda reflectit a l’article 49 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial

6. Amb l’objecte de respectar i assolir els objectius pel desenvolupament del Parc Agrari, preservant la producció i la continuïtat del sòl agrícola, s’han traslladat aquestes reserves d’equipament (claus 7b i 7c), a zones degradades i de difícil restauració per l’agricultura, ben connectades amb la xarxa viària bàsica i amb una bona relació amb els nucli urbans, sense afectar la connectivitat territorial del conjunt, tal i com queda reflectit al plànol d’ordenació O.04 zonificació proposada per la MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat de la present Revisió del Pla Especial

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14591 25309/13. 23.12.2013 Al·legants: Iniciativa per Catalunya-Verds. Baix Llobregat Representant: Arnau Funes Romero i Candela López Tagliafico


1. Que l’àmbit del Parc Agrari ha de ser ampliat. L’ampliació es possible en espais adjacents amb l’actual perímetre del Parc Agrari i d’altres espais discontinus.

Pel que fa als terrenys adjacents:

a) L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) a Sant Vicenç del Horts. L’Ajuntament ha iniciat el procediment per deixar sense efectes aquest ARE. S’hauria de preveure una disposició transitòria que prevegi que en el moment que sigui executiva la desclassificació de l’ARE, aquests sòls s’incorporin automàticament a l’àmbit del Parc Agrari com a clau 24b.

b) Zona verda del Pla Parcial de les Licorelles a Molins de Rei. Són zones verdes amb funcions de connexió biològica entre el Parc Natural de Collserola i el Parc Agrari, associats a la riera de Vallvidrera. Aquests sòls poden adoptar la clau 24 amb les especificitats del seu paper connector.

c) Zona verda del polígon industrial del Pla entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. Aquesta zona verda pública té connexió biològica dins del PTMB. Aquests sòls poden adoptar la clau 24 amb les especificitats del seu paper connector.

Pel que fa als terrenys discontinus:

a) Terrenys agraris de secà, clau 24, que es troben en el connector biològic reconegut pel PTMB a Santa Coloma de Cervelló.

b) Terrenys agraris de secà, dedicats bàsicament al conreu de la vinya i els cirerers a Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, aconseguir que el Parc Agrari representi també l’agricultura de muntanya.

2. La connectivitat ecològica és especialment delicada en les connexions esmentades en l’al·legació anterior i en el sistema de rieres que provenen del Garraf i Ordal, com són la de Canyars i de Sant Climent.

Que aquesta connectivitat s’ha de garantir amb una clau urbanística específica, un nou subtipus de 24, amb una regulació semblant a l’adoptada per la clau SH, amb els següents usos compatibles:

a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o edificació, ni tampoc l’establiment d’hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel·les.

b) Els parc, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena.

c) L’establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti la preservació del règim de connexió biològica.

d) La implantació d’infraestructures de serveis i canonades sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aigües.

3. Que la qualificació 24c ha de desaparèixer, i que aquests sòls es regulin directament pel 24b, de forma que es fomenti la recuperació agrària dels espais degradats, i no permetre usos amb una major edificabilitat en terrenys que han estat objecte de degradació per parts dels propietaris, comportant una plusvàlua a favor d’aquells que han contaminat.

4. Que les activitats agropecuàries i magatzems que superin els 400m2 de superfície es poden desenvolupar en els polígons industrials adjacents al Parc Agrari que compten actualment amb el 50% de les seves naus sense ocupar (el polígon industrial del Pla o la zona industrial al voltant de la carretera BV-2002), reforçant les aliances econòmiques entre el parc i el teixit industrial de la comarca.

5. Que els terrenys dins de l’àmbit del Parc agrari inclosos dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) disposi d’un règim jurídic del sòl idèntic al del futur Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Delta del Llobregat. Per tant s’han de regular per dos tipologies urbanístiques diferents:

a) Clau 29, per aquells espais naturals sensibles, on no es permeti cap activitat agrària.

b) Clau 29b, per aquells espais naturals on es permeti una activitat agrària compatible amb els valors ambientals protegits. Els usos permesos entre d’altres serien:

• Usos i activitats agrícoles de manteniment dels conreus tradicionals de la zona.

• Usos ramaders de pastura i cremes controlades únicament amb autorització per part de l’òrgan gestor.

• Edificacions auxiliars agrícoles o forestals de nova construcció amb determinades limitacions. No es considera adient la implantació d’hivernacles.

6. Que les hípiques no aporten qualitat ni valor afegit al medi natural, agrari i paisatgístic, ni potencia l’activitat agrària. Només s’haurien de regularitzar les existents que superin una hectàrea i es trobin situades en vies de primer ordre.

7. Que s’ha d’afegir com a requisit per la implantació d’horts lúdics que estiguin situats al costat de vies de primer ordre i que disposin d’una limitació de la superfície màxima que es pugui dedicar a aquesta activitat, no superior al 5% de la superfície total del Parc Agrari.

8. Que no totes les masies puguin admetre l’ús de restauració, sotmeten aquesta activitat a l’aprovació d’un pla especial per l’àmbit de tot el Parc Agrari que reguli aquesta matèria, i la vinculi a un estudi de mobilitat.

9. Es proposa que el període de revisió del PEPA sigui cada 16 anys.

10. Es considera adient que el Consorci del Parc Agrari tingui atribuïda la competència en disciplina urbanística, fet que també suposa que l’òrgan gestor compti amb una major autoritat dels del PEPA.

11. Es considera necessari la creació d’un mecanisme legal per l’arrendament forçós de les terres de conreu abandonades, per tal d’evitar la presència de propietaris especulatius. Incloure aquest mecanisme dins de la Llei del sòl impulsat pel Parlament de Catalunya, així el Consorci del Parc Agrari seria l’òrgan gestor d’aquest instrument dins del PEPA.

SOL·LICITUD


INFORME








En l’àmbit proposat per la present Revisió del Pla Especial s’inclouen els dos àmbits agraris de muntanya de Santa Coloma de Cervelló que aporten 35,97ha de sòl, per expressa voluntat del propi ajuntament, motivada pel valor agrícola i de connexió mediambiental d’aquests espais. Aquesta ampliació queda reflectida a l’apartat 3.6.1. Delimitació de l’àmbit del Parc Agrari de la Memòria descriptiva i justificativa i als plànols d’ordenació O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto i O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia.



2. No és convenient zonificar l’àmbit de cada un dels espais de connectivitat ecològica sota una qualificació urbanística diferent perquè desdibuixa l’específica regulació de cada un dels tipus d’espais connectors i rigiditza les possibles modificacions de l’àmbit d’aquests espais, tenint en compte que les qualificacions de rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (claus 24a i 24b) ja actuen com a tal.





4. La possibilitat d’utilitzar naus dels polígons industrials del voltant per l’activitat d’agroelaboració és un fet. Tanmateix es vol facilitar l’explotació agrària i, en aquest sentit, s’admet la construcció d’aquestes naus a les mateixes parcel·les agrícoles. Hi ha doncs una voluntat de facilitar la gestió de l’agricultura professional, però sempre des d’unes condicions molt garantistes.

Les condicions per poder construir una nau agrària de més de 400m2 dins l’àmbit del Parc Agrari són molt restrictives, tenint en compte la seva estructura parcel·lària i la tipologia d’explotacions existents:

a) Edificar sobre una parcel·la de més de 2ha de superfície.

b) Aquesta parcel·la haurà d’estar vinculada a una explotació agrària amb una superfície mínima de cultiu de 20ha.

c) Caldrà redactar un projecte d’explotació agrària que justifiqui la necessitat de la nova edificació. Aquest projecte haurà d’estar informat favorablement per l’òrgan gestor del Parc Agrari abans d’obtenir la corresponent llicència d’edificació.

d) La resta de parcel·les vinculades com a explotació agrària a la que és edificada, no tindran opció a ser edificables.

Totes aquestes condicions d’edificació venen determinades per l’article 36 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

D’altra banda, el Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari, document que defineix el marc general d'actuació, fixant i planificant les mesures concretes de gestió, és l’instrument adequat per establir aliances econòmiques entre el Parc Agrari i el teixit industrial de la comarca del Baix Llobregat, atès que aquesta competència queda fora de l’abast d’un document urbanístic.




6. Un dels objectius del Parc Agrari és la regulació de l’ús social i, en aquest sentit, les hípiques són una part d’aquest ús. Tanmateix es procura des d’aquesta Revisió del Pla Especial limitar al màxim la possibilitat d’implantar noves hípiques en l’àmbit del parc, tal i com queda reflectit en l’article 42 de les seves Normes urbanístiques.


Amb aquestes condicions no es considera necessari establir una limitació de superfície màxima que es pugui dedicar a aquesta activitat, atès que els ajuntaments promouran els horts lúdics en funció de la seves necessitats socials.

8. A l’article 29 de les Normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial s’estableixen més limitacions per la implantació de l’ús de restauració, vinculant l’activitat a l’agricultor professional, com activitat complementària a la seva activitat agrària, limitant-la a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns i sigui compatible amb els valors naturals del territori, i fixant l’aforament màxim amb l’obligació de disposar d’aparcament vinculat, dins les seves instal·lacions, proporcional a les dimensions de l’activitat.

9. S’accepta l’al·legació i s’amplia el període de revisió del Pla Especial a 16 anys, tal i com queda reflectit a l’article 11 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

10. El document urbanístic de la Revisió del Pla Especial no te competències en aquest sentit.

PROPOSTA



Modificació puntual del PGM a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat

Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14646 25394/13. 24.12.2013 Al·legants: Iniciativa per Catalunya-Verds. Molins de Rei Representant: Rafael Bellido Cárdenas


1. Que dona suport exprés a les al·legacions que Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) del Baix Llobregat ha presentat en aquesta mateixa fase d’informació pública.

2. Que es reafirma el sentit de les al·legacions d’ICV del Baix Llobregat sobre la necessitat d’ampliació del Parc Agrari al terme municipal de Molins de Rei.

Existeixen dos espais d’importància estratègica perquè siguin incorporats:

a) La zona verda del Pla Parcial de les Licorelles. Són zones verdes amb funcions de connexió biològica entre el Parc Natural de Collserola i el Parc Agrari, associats a la riera de Vallvidrera. Aquests sòls poden adoptar la clau 24 amb les especificitats del seu paper connector.

b) Zona verda del polígon industrial del Pla entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. Aquesta zona verda pública té connexió biològica dins del PTMB. Aquests sòls poden adoptar la clau 24 amb les especificitats del seu paper connector.

L’especificitat del paper connector requereix d’una clau urbanística pròpia similar a la regulació de la clau SH.

Els dos àmbits proposats són espais que el municipi de Molins de Rei obté per cessió gratuïta i obligatòria dels planejaments urbanístics respectius. Una major proporció de sòls municipals dins del Parc Agrari fomenta que els ajuntaments s’impliquin en l’accés i rendiment de la producció agrària.

SOL·LICITUD


INFORME

1. Ens remetem a la resposta de l’al·legació presentada per Iniciativa per Catalunya-Verds del Baix Llobregat del present document.

2. Ens remetem al punt 1 de la resposta de l’al·legació presentada per Iniciativa per Catalunya-Verds del Baix Llobregat del present document, afegint que l’Ajuntament de Molins de Rei no ha manifestat la seva voluntat d’incloure aquests terrenys dins l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat.

En relació a la necessitat d’una clau urbanística pròpia per l’especificitat del paper connector, ens remetem al punt 2 de la resposta de l’al·legació presentada per Iniciativa per Catalunya-Verds del Baix Llobregat del present document.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14605 25329/13. 23.12.2013 Al·legants: LUIS JOVER, S.A. Representant: Luis Jover Coll


1. Que el document urbanístic ha de considerar que els terrenys propietat de l’al·legant per la seva singularitat no són recuperables per l’activitat agrícola, i proposar una alternativa pels mateixos per evitar greuges comparatius.

En aquesta finca en qüestió, si no es poden desenvolupar activitats i no es pot vendre com a sòl agrícola pel seu alt cost de transformació, i d’acord amb els objectius del planejament es planteja una oportunitat per cercar solucions entre l’administració i la propietat que permeti solvatar de forma específica i definitiva aquests espais mitjançant una major permissibilitat i flexibilitat d’usos dins dels compatibles amb el sòl rústic, que millorin la situació paisatgística actual i s’apropin als objectius perseguits pel Parc Agrari.

En aquest sentit el document urbanístic no és just quan planteja en cas similar reconvertir més terrenys qualificats de “Sòl rústic protegit de valor agrícola” (clau 24) a “Serveis tècnics” (clau 4) i a “Equipaments” (clau 7), justificant aquesta transformació a la complexitat de la restitució d’aquest terrenys per l’activitat agrària.

2. Que no es resol la situació de la construcció existent en la parcel·la. Atès que la nau industrial actual que hi ha en el terreny es troba actualment sense cap activitat en funcionament, tampoc li és d’aplicació l’article 26.5 atès que parla no d’edificacions existents sinó d’activitats existents. És necessària la modificació d’aquest article canviant el concepte de “activitat existent” per “edificació existent”.

S’ha d’aclarir que en la Llei 3/2012 no hi ha cap disposició transitòria quinzena, per tant l’article no és d’aplicació legal. El que si existeix és l’article 89 de la Llei 3/2012 que modifica la disposició transitòria quinzena del Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, i que és el que en esperit es volia assenyalar a l’article 26.5.

3. Que la singularitat de l’emplaçament de la parcel·la hauria de tenir un tractament singular i permetre altres usos: s’ubica en un nus viari de molta intensitat de trànsit; és limítrof amb la zona urbana a un extrem del Parc Agrari; es tracta de terrenys amb un alt grau de deteriorament amb una construcció en bon estat, però sense activitat, fent molt complicada la seva restitució agrària; es tracta d’una unitat de sòl molt petita per destinar-la a l’ús agrari i molt delimitada per infraestructures de tota mena.

És considera un greuge comparatiu la supressió de més de 10,82ha i no permetre excloure de l’àmbit del Parc Agrari la parcel·la esmentada, on els terrenys són d’igual semblança.

4. Que és considera que el millor ús des de la perspectiva d’aquest terreny per ubicació i entorn ha de ser el de l’estació de servei – benzinera en el ben entès que el mateix haurà d’estar condicionat a la seva integració paisatgística i a l’obligació de que la botiga complementària pugui tenir una agrobotiga en que estarà limitat la comercialització al detall de productes agrícoles. Aquesta agrobenzinera té que ser la porta d’entrada al Parc Agrari i de sortida econòmica de gran part dels seus productes convertint-se en un motor, encara que petit, dinamitzador de l’activitat econòmica del parc que permeti donar a conèixer el mateix.

S’ha de ser molt conscient que tot bon planejament és aquell que d’acord amb els objectius perseguits es pot materialitzar sense provocar tensions entre el territori i la propietat de forma que cerqui i trobi solucions adients a cada cas en concret que millori l’entorn front a la situació preexistent actual.

SOL·LICITUD

1. Que es contempli pel terreny objecte de la sol·licitud la qualificació de clau 9 o 4 amb l’admissió de l’ús de benzinera i altres usos compatibles amb sòl no urbanitzable de forma que es permeti trobar solucions als usos i construccions preexistents.

2. Que es modifiqui l’article 26.5 passant d’activitats existents a edificacions existents, de forma que es permeti retornar una activitat en aquesta edificació.

3. Que si els altres dos anteriors no són admesos, que s’exclogui el terreny de l’àmbit del Parc Agrari per similitud en altres terrenys, 10,82ha que s’ha exclòs, tots ells limítrofs amb sòl urbà com és el cas de la finca afectada.

INFORME

1. En aquesta zona la delimitació de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat pren com a referent el traçat de la via Llobregat, sent la prolongació del carrer de Maria Tarrida de Sant Joan Despí fins al carrer del Pla de Sant Feliu de Llobregat. En aquest sentit tots els sòls compresos entre aquests eix viari i el riu Llobregat formen part d’una unitat agrícola i paisatgística, per tant, canviar la qualificació de rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (clau 24b) dels sòls objecte de l’al·legació, representaria una pèrdua important de la coherència de la qualificació agrícola en aquest àmbit i una pèrdua de consistència de l’àmbit de protecció.

2. L’article 32 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial regula les construccions i usos preexistents no admesos, que es remeten al que s’estableix als articles 108 del TRLU, 89 de la Llei 3/2012 que modifica la disposició transitòria quinzena del TRLU i 119 del RLU.

3. El Parc Agrari del Baix Llobregat es troba en un context metropolità, exposat a fortes pressions per incorporar-se al procés urbà, com a conseqüència del continu desenvolupament de l’àrea metropolitana de Barcelona. En els seus límits es concentren una sèrie d’activitats periurbans que posen en perill i/o distorsionen l’activitat productiva agrària que el defineix.

L’exclusió de la finca objecte de l’al·legació i, remetent-nos a la resposta anterior, significaria una pèrdua important de la coherència de la qualificació agrícola en aquesta zona i una pèrdua de consistència de l’àmbit de protecció del Parc Agrari.

PROPOSTA

Es proposa no estimar l’al·legació.



Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14575 25293/13. 23.12.2013 Al·legants: PACADAR, S.A.U. Representant: Aurora Calvo Lechosa


1. Que al document urbanístic li manca l’Avaluació Econòmica i Financera.

Encara que l’article 69 de la Llei d’Urbanisme i 94.1 del seu Reglament, no efectuen una relació expressa dels documents que han de formar part d’un Pla Especial, resulta obvi que un planejament d’aquest abast, d’àmbit supramunicipal, ha d’analitzar les repercussions econòmiques que implica la seva execució, com extrem indispensable per justificar la seva bondat i viabilitat de les seves determinacions.

L’absència d’aquest document fa que quedi sense analitzar l’estimació dels costos de les actuacions, que evidentment existeixen, i el seu finançament; amb lo qual no existeixi cap anàlisi que demostri la viabilitat del document urbanístic.

2. Que al document urbanístic li manca la documentació sobre mobilitat generada.

Si la modificació dels instruments de planejament han de contenir els mateixos documents, i passar pels mateixos tràmits, que els derivats de la seva formulació primera, resulta obligada la incorporació al expedient d’estudis que justifiquin la mobilitat generada per la nova implantació (art. 94.2 de la Llei d’Urbanisme).

Els sistemes que es contemplen es refereixen principalment a sistema viari i ferroviari, el que genera importants fluxos de trànsit, que no es poden planificar sense un anàlisi exprés, profund i rigorós.

3. Que s’exclogui de l’àmbit del Parc Agrari els terrenys on s’assenta la fàbrica del PACADAR, S.L.

Aquests terrenys porten des de fa quasi 65 anys destinats al desenvolupament d’una activitat industrial, per tant aquest sòl no té, ni ha tingut en el passat valor agrícola digne de protecció. Tampoc podrà tenir-ho en el futur, per la continuïtat de l’activitat industrial i, donat el cas que desaparegués la mateixa, la impossibilitat de recuperar el terrenys a efectes agrícoles.

A demés es tracta d’una zona perimetral de l’àmbit del Parc Agrari, el que converteix uns suposada transformació en ús agrícola impossible o totalment il·lusòria.

SOL·LICITUD

Que es retorni l’expedient al tràmit previ a l’aprovació inicial, a l’efecte de completar la documentació requerida.


INFORME

1. Atès el contingut i finalitat de la “MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat”, que es tramita en paral·lel a la present Revisió del Pla Especial, la inexistència d’actuacions urbanístiques i la no modificació de les previsions d’execució dels sistemes públics previstos pel PGM en el sí de l’àmbit, i d’acord amb el que disposa l’article 118 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de 2006, aprovat pel Decret 305/2006 de 18 de juliol, no es considera necessària l’aportació de l’agenda i del document d’avaluació econòmica i financera.

A l’apartat II. Agenda i avaluació econòmica i financera del document de la MpPGM es desenvolupen i justifiquen les raons per les quals no s’aporta aquesta documentació.

La Revisió del Pla Especial incorpora en el seu document un estudi econòmic i financer, que contempla l’avaluació del cost econòmic i defineix els possibles terminis pel desenvolupament del Pla Especial a través del Pla de Gestió i Desenvolupament.

2. Des d’un punt de vista de la mobilitat generada, la proposta urbanística implicarà canvis poc rellevants en termes de generar nous viatges a l’àmbit del parc i, que els canvis que en qualsevol cas es puguin derivar de la proposta, responen a una ocupació i uns usos en sòl rústic que presenten unes intensitats i una problemàtica que no queda específicament recollida dins el marc del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

Per totes aquestes raons, recollides a l’apartat 3.9. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada de la Memòria descriptiva i justificativa, i desenvolupades i justificades a l’Annex A.06 Informe sobre mobilitat de la proposta urbanística a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat del present document, es considera que aquesta Revisió del Pla Especial, d’acord amb el seu contingut i abast, no li cal aportar l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada.

També s’adjunta informe de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) on consideren que per la naturalesa d’aquesta MpPGM no ha d’emetre informe preceptiu.


La finca objecte de l’al·legació es troba inclosa en un àmbit majoritàriament agrícola delimitat pel riu Llobregat, el nus viari de connexió entre la Ronda Litoral, l’autopista C-32 i els nous accessos al nucli urbà de Sant Boi de Llobregat, i la traça de Línia d’Alta Velocitat (LAV). L’exclusió d’aquest finca del Parc Agrari representaria una pèrdua important de la coherència de la qualificació agrícola en aquest àmbit i una pèrdua de consistència del propi parc, perquè fragmentaria els usos d’aquest territori i deixaria algunes finques al voltant de la referida, com a residuals.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14622 25362/13. 24.12.2013 Al·legants: GIOVE, S.L. i Conrado Olivera Betrán Representant: Conrado Olivera Betrán


1. Que al document urbanístic li manca l’Avaluació Econòmica i Financera.

Encara que l’article 69 de la Llei d’Urbanisme i 94.1 del seu Reglament, no efectuen una relació expressa dels documents que han de formar part d’un Pla Especial, resulta obvi que un planejament d’aquest abast, d’àmbit supramunicipal, ha d’analitzar les repercussions econòmiques que implica la seva execució, com extrem indispensable per justificar la seva bondat i viabilitat de les seves determinacions.

L’absència d’aquest document fa que quedi sense analitzar l’estimació dels costos de les actuacions, que evidentment existeixen, i el seu finançament; amb lo qual no existeixi cap anàlisi que demostri la viabilitat del document urbanístic.

2. Que al document urbanístic li manca la documentació sobre mobilitat generada.

Si la modificació dels instruments de planejament han de contenir els mateixos documents, i passar pels mateixos tràmits, que els derivats de la seva formulació primera, resulta obligada la incorporació al expedient d’estudis que justifiquin la mobilitat generada per la nova implantació (art. 94.2 de la Llei d’Urbanisme).

Els sistemes que es contemplen es refereixen principalment a sistema viari i ferroviari, el que genera importants fluxos de trànsit, que no es poden planificar sense un anàlisi exprés, profund i rigorós.

3. Que s’exclogui de l’àmbit del Parc Agrari els sòls propietat de l’al·legant.

Aquests terrenys porten des de fa dos segles destinats al desenvolupament d’una activitat industrial, per tant aquest sòl no té, ni ha tingut en el passat cap assentament agrícola.

A demés es tracta d’una zona perimetral de l’àmbit del Parc Agrari, el que converteix uns suposada transformació en ús agrícola impossible o totalment il·lusòria.

4. Que sent l’activitat de l’al·legant una activitat preexistent des de 1944 resulta indispensable, i convenient des del punt de vista de la seguretat jurídica, establir disposicions adequades que permetin el desenvolupament regular de l’activitat.

Per tant s’hauria d’incorporar al contingut normatiu de l’expedient una Disposició Transitòria amb la següent redacció:

a) Les edificacions implantades Legalment en l’àmbit de planejament i que resultin contràries a les seves disposicions quedaran en situació de volum disconforme,

i els serà d’aplicació allò previst als art. 108 de la Llei d’Urbanisme, i 119 del seu Reglament que regulen normativament el règim jurídic de les mateixes.

b) Les edificacions i les activitats existents en l’àmbit del present expedient, degudament autoritzades d’acord amb la Legislació anterior a la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin al règim d’ús del sòl no urbanitzable, es poden ampliar seguint allò previst a la Disposició Transitòria 11ena del PGM. L’ampliació s’autoritza d’acord amb el procediment establert per l’article 50.

c) Les edificacions o les instal·lacions industrials existents a l’àmbit del present expedient, degudament autoritzades d’acord amb la legislació urbanística anterior a la Llei 2/2002, mentre no cessin l’activitat per la qual van ésser autoritzades, poden ésser objecte de les obres de conservació, d’adequació i millora que siguin necessàries per al desenvolupament correcte de l’activitat. També poden ésser objecte d’obres d’ampliació si són necessàries per a la continuïtat de l’activitat o per adequar-la a la normativa aplicable en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats, sempre que es justifiqui suficientment l’interès social de l’activitat en termes econòmics i de llocs de treball. Les obres d’ampliació s’autoritzen amb la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic. L’autorització requereix que els propietaris acceptin, quan se’n cessi l’ús, de desmuntar o enderrocar, sense dret a percebre cap indemnització, totes les instal·lacions o edificacions existents, llevat que, amb la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic, es destinin a usos conformes amb el règim jurídic del sòl no urbanitzable. L’eficàcia de l’autorització resta subjecta a les mateixes condicions que per als usos i les obres provisionals estableix l’article 54.3 i 4 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

SOL·LICITUD

Que es retorni l’expedient al tràmit previ a l’aprovació inicial, a l’efecte de completar la documentació requerida.


INFORME

1. Atès el contingut i finalitat de la “MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat”, que es tramita en paral·lel a la present Revisió del Pla Especial, la inexistència d’actuacions urbanístiques i la no modificació de les previsions d’execució dels sistemes públics previstos pel PGM en el sí de l’àmbit, i d’acord amb el que disposa l’article 118 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de 2006, aprovat pel Decret 305/2006 de 18 de juliol, no es considera necessària l’aportació de l’agenda i del document d’avaluació econòmica i financera.

A l’apartat II. Agenda i avaluació econòmica i financera del document de la MpPGM es desenvolupen i justifiquen les raons per les quals no s’aporta aquesta documentació.

La Revisió del Pla Especial incorpora en el seu document un estudi econòmic i financer, que contempla l’avaluació del cost econòmic i defineix els possibles terminis pel desenvolupament del Pla Especial a través del Pla de Gestió i Desenvolupament.

2. Des d’un punt de vista de la mobilitat generada, la proposta urbanística implicarà canvis poc rellevants en termes de generar nous viatges a l’àmbit del parc i, que els canvis que en qualsevol cas es puguin derivar de la proposta, responen a una ocupació i uns usos en sòl rústic que presenten unes intensitats i una problemàtica que no queda específicament recollida dins el marc del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

Per totes aquestes raons, recollides a l’apartat 3.9. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada de la Memòria descriptiva i justificativa, i desenvolupades i justificades a l’Annex A.06 Informe sobre mobilitat de la proposta urbanística a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat del present document, es considera que aquesta Revisió del Pla Especial, d’acord amb el seu contingut i abast, no li cal aportar l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada.

També s’adjunta informe de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) on consideren que per la naturalesa d’aquesta MpPGM no ha d’emetre informe preceptiu.


En aquesta zona la delimitació de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat pren com a referent el traçat de la carretera C-1413a al terme municipal del Papiol. En aquest sentit, tots els sòls compresos entre aquests eix viari i el riu Llobregat formen part d’una mateixa unitat agrícola i paisatgística, i per tant, excloure la finca objecte de l’al·legació, representaria una pèrdua important de la continuïtat de la qualificació agrícola en aquesta zona i una pèrdua de consistència de l’àmbit de protecció del parc.

4. L’article 33 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial regula les construccions i usos preexistents no admesos, que es remeten al que s’estableix als articles 108 del TRLU, 89 de la Llei 3/2012 que modifica la disposició transitòria quinzena del TRLU i 119 del RLU.

Per tant, no es considera necessari la incorporació de la Disposició Transitòria descrita en l’al·legació, a les Normes urbanístiques del present document.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14697 25464/13. 30.12.2013 Al·legants: Desarrollos Logísticos del Llobregat, S.L. Representant: Ricardo Sagredo Vernet


1. Que DESARROLLOS LOGÍSTICOS DEL LLOBREGAT, S.L. es propietària d’una finca ubicada a l’antiga carretera de València, en el terme municipal de Sant Boi de Llobregat, inclosa dins l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat, com a finca registral núm. 39.770 del Registre de la Propietat del terme municipal citat. Per tant, ostenta la condició d’interessada en el present expedient.

2. Que és improcedent tant el manteniment de la classificació dels terrenys que ens ocupa com a Sòl no Urbanitzable, com de la inclusió dels mateixos en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat.

La finca propietat de la societat compareixent ni està destinada als usos agrícoles propis del Parc Agrari, ni és susceptible de ser destinada a aquests usos ni a cap altre propi del sòl no urbanitzable, en la mesura que el grau de transformació de la mateixa s’ha de considerar irreversible des del punt de vista de la recuperació del sòl pels usos esmentats.

A més s’ha de considerar injustificada e incoherent aquesta classificació d’aquells sòls que ni presenten valors dignes de protecció que determinin la seva incompatibilitat amb la transformació urbanística, ni constitueixin àmbits no transformats que l’administració pugui considerar inadequats pel desenvolupament urbà.

En relació a les determinacions del PTMB que inclou la finca dins de la delimitació dels espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari, resulten manifestament arbitràries i per tant contràries a Dret. A més l’article 2.10 de les Normes d’Ordenació Territorial del PTMB permet la precisió i modificació dels límits dels diferents espais del sistema d’espais oberts mitjançant el planejament urbanístic, entre altres motius per raons de coherència geogràfica i urbana que permetin clarificar els límits del Pla o per la compatibilitat entre la protecció dels valors naturals dels espais oberts i l’acabament adequat de la ciutat a les seves vores urbanes.

Pel mateixos motius resulta també manifestament arbitrària la inclusió de la finca en la delimitació del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Finalment la qualificació com a zona 24c de la finca, reconeix explícitament la consolidació i irreversibilitat de les instal·lacions existents, però no extreu d’això totes les conclusions pertinents per garantir un exercici de la potestat del planejament que resulti congruent amb la realitat fàctica del territori.

Tot això no pot veure’s desvirtuat pel fet que la llicència urbanística sobre la finca de referència es van donar amb naturalesa provisional o a precari. Això és així degut a

que transcorreguts 40 anys des de l’existència de les construccions i instal·lacions, on es desenvolupen diverses activitats econòmiques plenament consolidades, a l’empara d’un conveni firmat amb l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, manca de tot sentit i és totalment incongruent pretendre ignorar aquesta indiscutible realitat.

3. Que amb caràcter merament subsidiari, i per l’hipotètic cas de que no es considerés adequat establir mitjançant la MpPGM quina classificació deu correspondre a la finca d’acord amb la situació i les característiques fàctiques, es procedirà a excloure la citada finca de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat.

4. La improcedència de l’article 11 de les Normes urbanístiques del Pla Especial, ja que vulnera el principi de jerarquia normativa al pretendre limitar la capacitat de modificació del planejament general.

SOL·LICITUD

Que en el tràmit d’informació al públic de la Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i en mèrit de les al·legacions formulades, s’acordi anul·lar i deixar sense efectes la inclusió de la finca propietat de DESARROLLOS LOGÍSTICOS DEL LLOBREGAT, S.L. en l’àmbit del Parc Agrari; i s’acordi també anul·lar i deixar sense efectes l’article 11.2 de les Normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial o, en qualsevol cas precisar el seu contingut en el sentit exposat en el escrit.

INFORME

1. El Parc Agrari del Baix Llobregat es defineix com l’àmbit d’activitat agroeconòmica a on es vol preservar la base territorial de la seva incorporació al procés urbà i, fomentar i consolidar la presència de l’agricultura professional, mitjançant programes específics, en un marc que harmonitzi la producció agrària amb la protecció mediambiental i la regulació respectuosa de l’ús social.

Atès les condicions dels sòls objectes de l’al·legació, i tenint en compte un dels principals objectius pel desenvolupament del Parc Agrari, com es la preservació de la producció i la continuïtat de sòl agrícola, es qualifica de 24c.

En aquest sentit, aquesta qualificació que vol donar resposta a la necessitat, per part del sector agrícola professional, de dotacions agràries que facilitin serveis vinculats a la pagesia en l’àmbit de la gestió, producció i comercialització, permet la implantació d’usos no estrictament agraris, però íntimament vinculats amb l’agricultura professional, donant servei i consolidant l’activitat agrícola del Parc Agrari, donant-li un valor afegit a aquest terrenys degradats.

Així mateix, tots aquests usos permesos en la zona 24c es poden desenvolupar en sòl no urbanitzable, d’acord amb l’article 32 i concordants del TRLU.

2. El Parc Agrari es troba en un context metropolità, exposat a fortes pressions per incorporar-se al procés urbà, com a conseqüència del continu desenvolupament de l’àrea metropolitana de Barcelona. En els seus límits es concentren una sèrie d’activitats periurbans que posen en perill i/o distorsionen l’activitat productiva agrària que el defineix.

En aquesta zona la delimitació de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat pren com a referent el traçat de l’antiga carretera de València (B-204). En aquest sentit tots els sòls compresos entre aquests eix viari i l’autopista C-32 formen part d’una mateixa unitat agrícola i paisatgística, per tant, excloure la finca objecte de l’al·legació, representaria una pèrdua important de la coherència de la classificació del sòl i de la qualificació agrícola en aquest zona i, una pèrdua de consistència de l’àmbit de protecció del Parc Agrari.

3. A l’article 10 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial s’estableixen les condicions per fer modificacions de planejament a través de la figura de la modificació puntual del Pla especial.

El que es determina en el punt 2 d’aquest article és que a través d’una modificació puntual del Pla Especial es podrà ajustar la delimitació de l’àmbit a les determinacions del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) o les que fixin les modificacions puntuals del PGM, sempre que aquestes mantinguin la superfície de sòl rústic protegit de valor agrícola del parc. En el cas que no es compleixi aquest precepte, s’ajustarà la delimitació de l’àmbit a través d’una revisió del Pla Especial.

El que es determina en el punt 4 d’aquest mateix article és que a través d’una modificació puntual es podrà adequar el Pla Especial a les determinacions fixades per aquelles modificacions puntuals que qualifiquin com a clau 4 o 6 la part de sòls rústics protegits (claus 24a, 24b i 24c) de cada municipi, amb un màxim del 2% de la seva superfície a data de l’aprovació inicial d’aquesta Revisió del Pla Especial. En el cas que no es compleixi aquest precepte, el Pla Especial s’adequarà a través de la revisió.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14374 25001/13. 19.12.2013 Al·legants: Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) Representant: Isabel Vidal i Marsal


1. Que les especificacions tècniques d’edificabilitat, activitats permeses o orientacions productives no tenen en consideració ni els requisits tècnics de l’explotació, ni el pla de negoci, ni les opcions productives i de diversificació que pot tenir un empresari agrari. El marc regulador proposat no pot esdevenir una limitació per a la viabilitat, creixement o competitivitat de l’explotació. El Parc Agrari ha d’estar basat en el model d’empresa agrària.

2. Que els usos admesos no poden condicionar el present o futur dels productors i es proposa que qualsevol de les activitats permeses ha d’estar lligada a l’activitat professional agrària.

Es demana variacions dels usos en els següents apartats:

a) A l’ús ramader s’ha de possibilitar les diferents orientacions productives, extensives o intensives.

b) L’habitatge rural no pot quedar limitat, com a criteri general, a les edificacions incloses en el llistat. Si un habitatge dona compliment als requeriments per situar-se en una explotació, i sempre vinculada a aquesta, no s’ha de limitar aquesta opció.

c) Les activitats relacionades amb el turisme rural han d’estar vinculades a les agràries i no s’ha de restringir a les edificacions considerades. S’han de localitzar dins de l’explotació o en el marc que s’hagi delimitat a aquest efecte per no destorbar l’activitat agrària.

d) El petit comerç o agrobotiga han d’anar vinculats al productor professional agrari i ha de dispensar producte de proximitat. Cal avaluar la possibilitat d’oferir altres productes agraris no propis, però del Parc Agrari. A més, s’ha d’actuar amb contundència envers els productors aficionats.

e) Dins l’emmagatzematge cal incloure productes com adobs, fitosanitaris, llavors o material de manteniment de les explotacions.

f) Qualsevol activitat lúdica ha d’estar confinada adients per a tal fi, així com permesa únicament en vies autoritzades per a aquest ús. L’activitat econòmica agrària ha de prevaldre sobre qualsevol altre ús.

g) Les hípiques han d’estar vinculades a l’explotació agrària i ubicades dins l’àmbit de l’explotació o bé en aquells espais que s’hagi pogut delimitar a aquests efectes amb l’objectiu de permetre la coexistència amb l’activitat agrària.

h) Els projectes d’investigació i recerca han de ser del coneixement a l’àrea d’influència per tal de possibilitar un impacte mínim, una acceptació màxima, i la capacitat de negociació d’aquells que puguin ser afectats o interessats.

i) L’activitat de restauració ha d’estar vinculada a l’activitat agrària, sempre que hi hagi un pla de negoci coherent, i no es pot restringir a unes edificacions determinades.

3. Que cal determinar que suposa la consideració d’ús disconforme per a activitats agràries existents. Quines limitacions o conseqüències tindran vers la seva viabilitat i rendibilitat econòmica. És necessari planificar adequadament com actuar i quines sortides donar atès que genera inseguretat jurídica.

4. Que les condicions d’edificació han d’estar vinculades a les necessitats de l’activitat agrària i a la dimensió i característiques del model econòmic de l’explotació. Cal tenir present què si fa, com, i quines són els requeriments pel que fa a espais, dimensions o instal·lacions.

Els percentatges d’edificabilitat són molt reduïts i les condicions inassolibles per a projectes empresarials amb vocació de competitivitat.

Cal adequar el marc normatiu dels usos del sòl sempre que l’activitat estigui vinculada a l’explotació agrària o constitueixi una activitat complementària a l’explotació.

Es mostren contraris a l’obligatorietat de tràmit davant el Registre de la Propietat prèvia agrupació de parcel·les. El tràmit pot suposar un fre a moltes iniciatives on el productor no sigui el propietari.


a) Que aquesta activitat pugui ser promoguda per la iniciativa privada.

b) Que qualsevol iniciativa (privada o pública) sigui avalada per un consens entre productors i cooperatives de la zona de promoció.

c) Preveure un protocol de gestió.

d) Que la zona de serveis i aparcaments vinculats a l’activitat es trobi dins el límit de l’explotació.

e) Que hi hagi un control de la prohibició de venda del producte obtingut.

6. Article 37. Hípiques: que les dimensions de les construccions i instal·lacions de les hípiques estiguin limitades d’acord amb les necessitats de l’activitat i el projecte concret, i que totes les activitats que s’ofereixi es desenvolupin dins la seva explotació o espais delimitats per l’ús, sempre vinculades a una activitat agrària.


a) Connectors. el pla especial ha d’incloure:

• Com gestionar la fauna i espais destinats a aquesta.

• Llindars de poblacions assumibles en aquests espais.

• Determinar mesures de control d’aquesta població.

• Aplicar mesures compensatòries per danys.

• Incorporar en aquestes àrees, plans de prevenció i lluita contra incendis, i tasques de manteniment de les lleres públiques.

• La no afectació de parcel·les particulars.

• Que l’execució de les tasques es planifiqui en funció dels riscos d’incendi o d’avinguda com a paràmetres principals.

b) Distància a les rieres i espais protegits de tota nova construcció o instal·lació:

• Revisar/eliminar la distància de 25m envers determinades rieres, ja que en general les rieres estan canalitzades, i s’afecta als productors i la propietat privada sense tenir en compte paràmetres relacionats amb l’activitat agrària.

• Preveure la distància de 5m en relació als marges exteriors de canals i rieres per possibilitat tasques.

• Tenir en compte l’àmbit de planificació de l’espai fluvial, i demanar informe de l’Agència Catalana de l’Aigua.

• Que les tasques de neteja i manteniment de les rieres i cursos hídrics, programades en funció de criteris pluviomètrics i riscos hídrics, no afectin les parcel·les particulars.

• En el cas de mantenir límits i distàncies, incloure mesures de compensació econòmica als productors per les servituds i perjudicis en l’explotació.

c) Construccions integrades:

• Que la construcció sigui funcional

• Que hi hagi coherència entre les exigències constructives i l’activitat econòmica.

• Si es tipifica com han de ser les construccions, que el Consorci assumeixi el possible sobrecost que pot suposa al productor.

• Contemplar les necessitats del productor, el seu projecte tècnic i econòmic i les particularitats de l’explotació.

8. Article 39. Tancaments:

a) Que la decisió de posar tanca sigui del productor.

b) Explicitar de forma més acurada quines han de ser les tipologies de tancament.

c) Que el sobrecost que pugui generar el disseny, material i color imposat per l’Autoritat competent, sigui assumit pel Parc.

d) Situar els tancaments al límit de la parcel·la.

e) Contemplar les necessitats del productor, el seu projecte tècnic i econòmic i les particularitats de l’explotació.

9. Considerar les infraestructures necessàries per al Parc Agrari, ja que afecta una gran superfície vinculada a l’aigua i connectada a l’àmbit urbà, carreteres i ferrocarrils, i també contemplar les infraestructures de drenatge, desguàs i conducció d’aigües per tal d’afrontar la problemàtica recorrent d’inundacions i danys dins del Parc.

SOL·LICITUD

Que s’aturi el tràmit d’aprovació del document urbanístic i que es procedeixi a l’elaboració d’una nova planificació mitjançant un treball conjunt amb els productors, tenint en compte l’activitat agrària des del punt de vista empresarial i econòmic.


INFORME

1. En aquest sentit la “MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat”, que es tramita en paral·lel a aquesta Revisió del Pla Especial, flexibilitza i amplia les possibilitats de construcció de naus agràries respecte el PGM i el “Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat” vigent.

Addicionalment, s’accepta la necessitat d’introduir el factor d’un projecte d’explotació agrària com a element de justificació d’edificacions de més de 400m2, tal i com queda reflectit a l’article 36 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

2. Es modifica l’article 29 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial (PEPA) referent als usos admesos, recullin alguna de les demandes sol·licitades amb excepció de:

a) L’habitatge rural es limita als existents a l’entrada en vigor de la PEPA i als que s’implantin en masies o edificacions tradicionals incloses en el llistat d’edificacions tradicionals de la PEPA o als catàlegs municipals, amb l’objecte de restringir els habitatges als estrictament necessaris i donar-li un valor afegit al patrimoni arquitectònic del Parc Agrari, apostant per la seva preservació i recuperació.

b) El turisme rural es podrà exercir exclusivament en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals de la PEPA o als catàlegs municipals, amb l’objecte de restringir aquesta activitat i donar-li un valor afegit al patrimoni arquitectònic del Parc Agrari, apostant per la seva preservació i recuperació.

c) Les activitats lúdiques i/o educatives s’admeten només aquell vinculat a la dimensió productiva i ambiental del Parc, de forma que el seu interès sigui màxim i l’impacte sobre l’agricultura i els valors naturals del territori mínim.

d) L’activitat d’hípica no ha d’estar vinculada a una explotació agrària, mantenint els criteris d’implantació proposats.

e) L’activitat de restauració es podrà exercir exclusivament en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals de la PEPA o als catàlegs municipals, amb l’objecte de restringir aquesta activitat i donar-li un valor afegit al patrimoni arquitectònic del Parc Agrari, apostant per la seva preservació i recuperació.

3. Segons el nou redactat de l’ús agrícola de l’article 29 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, no poden haver activitats agràries considerades disconformes pel planejament.

El que sí hi podrà haver, són construccions o instal·lacions agràries amb volum disconforme, que es remetran al que s’estableix als articles 108 del TRLU, 89 de la Llei 3/2012 que modifica la disposició transitòria quinzena del TRLU i 119 del RLU, tal i com queda reflectit a l’article 33 d’aquestes Normes urbanístiques.

4. Tal i com s’ha exposat al punt 1, aquesta MpPGM flexibilitza i amplia les possibilitats de construcció de naus agràries respecte el PGM i el “Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat” vigent, permeten edificar en

parcel·les més petites (>4.000m2), i en funció de la parcel·la i/o l’explotació agrària, amb un màxim edificable de 400m2.


Atès la flexibilitat de la proposta, és fa necessari establir uns mecanismes de control sobre les parcel·les, la seva vinculació a les explotacions agràries i la seva edificabilitat associada per poder regularitzar el procés. Per això s’estableix l’obligatorietat del tràmit davant el Registre de la Propietat i que l’òrgan gestor mantingui un registre de les llicències d’edificació que s’informin, especificant les parcel·les vinculades a cada explotació i diferenciant les que tenen llicència d’edificació de les que ja no tenen opcions de ser edificades.

Les condicions d’edificació de les naus agràries queden regulades a l’article 36 de les Normes urbanístiques de la present revisió del Pla Especial.


Es limita bàsicament a la iniciativa pública municipal, considerant que els ajuntaments promouran els horts lúdics socials en funció de les seves necessitats socials i establiran mecanismes de control, evitant així la proliferació indiscriminada d’aquesta activitat per l’àmbit del Parc Agrari i el desplaçament de l’agricultura professional, atès el diferencial de rendibilitat econòmica del sòl envers l’arrendament agrari i la forta demanda existent a l’àrea metropolitana de Barcelona.

6. A l’article 42 de les Normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial es procura limitar al màxim la possibilitat d’implantar noves hípiques, tenint en compte que un dels objectius del Parc Agrari és la regulació de seu ús social.

El seu exercici estarà limitat a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns, a la circulació i a la xarxa de camins, ni sobre els valors agraris i naturals del territori, per tant s’estableixen unes mínimes condicions d’edificació.

7. En relació als aspectes paisatgístics que regula l’article 43 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial:

a) Tots aquestes mesures que tenen a veure amb la gestió dels connectors ecològics, s’haurien d’articular a traves del Pla de Desenvolupament i Gestió del Parc, atès que queden fora de les competències d’un document urbanístic.

b) S’han fixat unes franges de protecció a cada costat de les rieres que vertebren els principals espais connectors, així com dels espais naturals protegits d’aquest àmbit, amb l’objecte d’assegurar les connectivitats necessàries pel manteniment

de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la conservació dels valors geològics i de les zones humides.

c) Es determinen els principis bàsic d’actuació, plantejats des del respecte al patrimoni arquitectònic, la integració paisatgística i la funcionalitat, amb la flexibilitat necessària per adaptar-se al projecte que s’hagi de desenvolupar.


Les tanques s’hauran d’allunyar 3m de l’eix del camí per tal de permetre el pas de vehicles en els dos sentits de la marxa.

9. Les Normes urbanístiques d’aquesta Revisió del Pla Especial incorporen el Capítol Cinquè del Títol II on s’estableixen mecanismes per la protecció, restauració i conservació de les infraestructures pròpies del Parc Agrari.

A més, l’article 47 fixa que s’haurà de redactar un Pla de gestió i desenvolupament dels recursos hídrics, que defineixi el marc general d’actuació per garantir les necessitats hídriques del sistema agrícola, per preservar i millorar l’estat del conjunt de les aigües i els aqüífers associats al Parc Agrari i la seva xarxa de reg i drenatge, i per afrontar la problemàtica recorrent de les inundacions en aquesta part del territori.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14376 25003/13. 19.12.2013 Al·legants: Cooperativa Agrícola de Sant Joan Despí, S.C.C.L. Representant: Josep Inglada
































SOL·LICITUD



INFORME


















PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14375 25002/13. 19.12.2013 Al·legants: Cooperativa Agrícola de Viladecans, S.C.C.L Representant: Carles Faura
































SOL·LICITUD



INFORME


















PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14601 25323/13. 23.12.2013 Al·legants: Agropecuària de Gavà i Baix Llobregat, S.C.C.L. Representant: Salvador Bernadó Suria
































SOL·LICITUD



INFORME


















PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14631 25377/13. 24.12.2013 Al·legants: Unió de Pagesos de Catalunya Representant: Joan Caball i Subirana


1. Que es modifiqui l’article 11:

a) Punt 2: eliminar aquest article ja que el PDUM no està aprovat.

b) Punt 3: assenyalar que caldrà informe previ preceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari per totes aquelles modificacions que impliquin un canvi en la superfície del seu àmbit, ja que qualsevol modificació de les claus 24a, 24b i 24c pot comportar un efecte en la resta de superfície agrícola de l’àmbit del Parc.

c) Punt 4: indicar que “excepcionalment s’admetrà el canvi a sòl qualificat de clau 4 Sistema de serveis tècnics de la part de sòl de cada municipi qualificat d’agrícola (claus 24a i 24b) o de serveis complementaris vinculats al Parc Agrari (clau 24c), amb un màxim del 1% de la seva superfície del present Pla Especial, i com a superfície màxima per municipi 2ha”.

2. Article 12.3: indicar que “qualsevol modificació que impliqui una reducció de l’àmbit o del sòl qualificat d’agrícola (claus 24a, 24b i 24c) del Parc Agrari, exceptuant allò establert en el punt 4 de l’article anterior, es tramitarà a través de la revisió del Pla Especial”.

3. Article 14.2: es proposa que “en tots els supòsits de desenvolupament derivat es requerirà l’informe previ perceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari, sense que això eximeixi de la sol·licitud d’informe a d’altres organismes amb competències sectorials concurrents”.

4. Eliminar els articles 18, 19 i 20 de la Normativa per tal d’evitar equivocacions, ja que descriuen qüestions recollides en els estatuts del Consorci i en el Pla de Gestió i Desenvolupament (document aprovat pels òrgans gestors del Consorci), i aquests articles proposats contenen algunes diferències amb aquests documents. O sinó, que el pla especial remeti als documents aprovats i que regeixi el funcionament i la gestió del Parc Agrari.

5. Article 21.2: es proposa “per a tots aquells aspectes que determini el present Pla Especial caldrà l’informe previ, preceptiu i vinculant de l’ens gestor del Gestor del Parc Agrari, així com les autoritzacions i procediments que correspongui a les diferents administracions competents.

6. Article 22. Es proposen les definicions següents:

a) Agricultor professional: persona física, que sent titular d’una explotació agrària, obtingui com a mínim el 50% de la seva renta total d’activitats agràries o altres activitats complementàries, sempre que la renta procedent directament de

l’activitat agrària realitzada no sigui inferior al 25% de la seva renta total i el volum de temps dedicat a activitats agràries o complementàries sigui igual o superior a la meitat d’una Unitat de Treball Agrari (UTA)

b) Explotació agrària prioritària:

• Quan el titular és una persona física, l’explotació ha de possibilitar l’ocupació, com a mínim, d’una UTA i la Renta Unitària de Treball que s’obtingui de la mateixa sigui igual o superior al 35% de la renta de referència i inferior al 120% d’aquesta.

• Quan el titular sigui una explotació associativa ha de possibilitar l’ocupació, com a mínim, d’una UTA i la Renta Unitària de Treball que s’obtingui de la mateixa sigui igual o superior al 35% de la renta de referència i inferior al 120% d’aquesta.

• Les explotacions agràries prioritàries han d’estar al Registre o Catàleg d’Explotacions Agràries Prioritàries del Departament competent en matèria d’agricultura.

7. Article 24: es proposa adjuntar com a annex a la normativa el document aprovat que té el Consorci del Parc Agrari, on es regula detalladament les actuacions que cal portar a terme en cas d’obres que afecten a l’espai agrari.

8. Article 25: caldria afegir la necessitat de disposar d’informe previ i vinculant de l’ens gestor del Parc Agrari, per tal de facilitar la comprensió a l’hora de realitzar els tràmits administratius necessaris per a portar a terme un moviment de terres.

9. Article 26: que es modifiqui la redacció dels següents usos:

a) L’ús que és defineix a l’apartat a) sigui Agrícola.

La utilització de l’expressió d’ús agrícola intensiu de regadiu fa referència a sistemes productius que tenen a veure, segons les definicions de l’àmbit de l’agronomia, amb la quantitat d’inputs que s’utilitzen en els sistemes agrícoles. És del tot innecessari definir quin sistema productiu han d’utilitzar les explotacions agràries, ja que aquesta decisió ha de quedar en mans de la vocació empresarial de l’explotació.

b) Per l’ús d’Agroelaboració es proposa el següent redactat: “b) Agroelaboració: estarà limitat a les activitats de manipulació, tra nsformació, envasat i conservació de productes del Parc Agrari”

S’amplia el concepte de transformació, ja que limitar-ho a la primera transformació suposa una restricció poc justificada, entenent sempre que es parla de productes del Parc agrari.

c) Per l’ús Ramader es proposa el següent redactat: “c) Ramader: estarà limitat a les granges avícoles, així com a les de bestiar oví , boví, cabrum i equí. No s’admeten granges de l’annex I de la Llei 20/2009, de 4 de desembre de prevenció i control ambiental”.

S’utilitza els conceptes de la legislació ramadera, pel que fa al tipus d’animal i s’elimina el concepte intensiu i adaptar el mateix concepte a la legislació ambiental en vigor.

d) Per l’ús de Magatzem es proposa el següent redactat: “h) Magatzem: estarà limitat a l’emmagatzematge de productes agrícoles i pecuaris vinculats a la

pròpia explotació agrària, i d’envasos, maquinària, eines, equips de reg i fertirrigació i vehicles agrícoles”.

Simplificar el redactat per tal d’evitar confusió entre l’ús i l’edificació de magatzem pròpiament.

e) Per l’ús d’Hípica es proposa el següent redactat: “j) Hípica: el seu exercici estarà limitat a les ja existents i sempre que no c omporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veï ns”.

Aquest ús és difícilment compatible amb l’ús agrícola, a més de la dificultat de l’estructura del Parc Agrari de poder d’absorbir més activitats d’aquest tipus.

10. Article 28. Que es modifiqui la redacció d’aquest article: els apartats c) i d) del text del document ja queden recollits en l’apartat b). Per altra banda, en l’apartat e) es defineixen sistemes de producció que tenen a veure amb l’agricultura intensiva, que el text prohibeix en l’apartat f).

11. Article 30. Per les edificacions permeses es proposa el següent redactat:

a) Dins de les zones agrícoles i de serveis complementaris, i atenent als seus usos admesos fixats en els articles 26, 27 i 28 de la Normativa, s’admeten les construccions següents:

• Naus pròpies per a l’ús de magatzem, regulat a l’apartat 3.h) de l’article 26 d’aquesta normativa.

• Naus pròpies per a l’ús d’Agroelaboració.

• Naus pròpies per a l’ús ramader.

12. Article 33. Es considera que per tirar endavant un Pla Especial en zona 24c caldria pensar que es desenvoluparà tota conjuntament i per un sòl promotor, i que es faci segons les iniciatives que vagin sorgint, tenint en compte quina és l’estructura de la propietat i que es tracta d’un sòl no urbanitzable clau 24 i que el Pla n’estableix les condicions d’edificabilitat.

Contemplar la possibilitat d’incorporar alguna altra peça de sòl que compleix les característiques de 24c, situada a l’eix de la carretera de València.

13. Article 35. Pels hivernacles es proposa el següent modificacions en el redactat:

a) A les parcel·les amb una superfície mínima superior a 4.000m2, s’admet la construcció d’hivernacles amb les condicions d’edificació següents:

• La ocupació màxima de la parcel·la serà del 70%.

• L’alçada màxima dels hivernacles serà de 5,5m en la façana i fins a 7,5m en el carener, i hauran de mantenir una distància mínima de 4m en relació a la partió amb les finques veïnes, així com de les canalitzacions identificades com integrants de la xarxa de reg i de drenatge del Parc Agrari.

b) A l’interior dels hivernacles només es podrà pavimentar amb rajoles o paviment continu les zones de pas, i instal·lar plataformes de suport per a les banquetes o per a la maquinària necessària d’acord amb la tecnologia emprada per a cada tipus de cultiu.

Quan s’utilitzi malla calada i conreu hidropònic sobre llit d’aigua, el revestiment podrà estendre’s a la totalitat del sòl de l’hivernacle.

c) La construcció d’hivernacles no exclou que es puguin fer magatzems.

14. Article 16. regulació dels horts lúdics socials:

a) Caldria clarificar més el punt 4 pel que fa a la localització, ja que la paraula “preferent” no concreta prou.

b) Que l’edificabilitat per a les instal·lacions de serveis comuns sigui 0,01m2s/m2s.

c) Que la resta d’apartats que fan referència a aquesta activitat vagin en un reglament adjunt, fora del Pla Especial.

15. Es considera que no s’hauria de permetre l’instal·lació de noves hípiques dins del Parc Agrari, ja que a aquesta activitat pot comportat interferències amb l’activitat agrària. I per altra banda, l’edificabilitat donada a l’activitat d’hípica, sumant la superfície màxima de les instal·lacions per aquesta activitat i les instal·lacions d’ús social és totalment desproporcionada, comparada amb l’activitat pròpia de sòl clau 24.

16. Article 38. Integració paisatgística: es proposa eliminar el paràgraf que tracta les distàncies que s’hauran de respectar entre les noves construccions i les rieres, zones humides i espais naturals protegits, ja que aquesta limitació interfereix directament en les explotacions agràries del Parc Agrari, i no està justificada paisatgísticament, tenint en compte que es tracta de rieres canalitzades.

17. Modificar el títol del plànol O.06, passant a ser “camins d’ús agrari compatibles amb l’ús social”, per tal d’evitar confusions.

També es proposen canvis en les propostes dels camins proposats com d’ús social.

SOL·LICITUD


INFORME

1. L’article 10 de les normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial respon entre d’altres, a la necessitat de flexibilitzar la possibilitat d’implantació d’instal·lacions de serveis tècnics en l’àmbit del Parc Agrari, tenint en compte la seva posició territorial metropolitana, fet que fa inevitable que aparegui aquesta casuística.

2. S’accepta l’al·legació i es modifica l’article 13 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent als instruments de planejament derivat.

3. No es considera convenient eliminar aquests articles de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, atès que regulen aspectes fonamentals pel futur desenvolupament i gestió del Parc Agrari.

4. S’accepta l’al·legació i es modifica l’article 20 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent a les disposicions bàsiques de les zones.

5. S’accepta l’al·legació i es modifica l’article 24 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent a la definició d’agricultura professional i explotació agrària prioritària.

6. Es modifiquen els articles 26 i 45 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, i es determina que en el cas que s’hagin d’executar obres

d’infraestructures, d’equipaments o d’altres tipus dins de l’àmbit del Parc Agrari que afectin el sòl agrari o infraestructures de servei del parc, en el projecte s’haurà d’incloure necessàriament un pla integral de protecció del sòl i de les infraestructures agràries on es recullin els protocols d’actuació que s’estableixen al Pla integral d’ús i protecció del sòl agrícola i infraestructures agràries (PIUPSAIA) redactat per l’òrgan gestor del Parc Agrari.

7. S’accepta l’al·legació i es modifica l’article 27 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, referent a moviment de terres.

8. Es modifica l’article 29 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial acceptant la proposta de redacció de l’al·legació, amb dues excepcions:

a) A la definició de l’ús d’agroelaboració es manté el concepte de primera transformació, per evitar la possible implantació d’activitats industrials.

b) S’admeten també noves hípiques. Un dels objectius del Parc Agrari és la regulació de l’ús social i, en aquest sentit, les hípiques són una part d’aquest ús. Tanmateix es procura des d’aquesta Revisió del Pla Especial limitar al màxim la possibilitat d’implantar noves hípiques en l’àmbit del parc.

9. Es modifica l’article 31 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial acceptant la proposta de redacció de l’al·legació, amb l’excepció de restringir els usos admesos en la zona 24b i permeten altres activitats relacionades amb el medi agrari i compatibles amb l’ús agrícola de l’entorn i la preservació del medi ambient.

10. Es modifica l’article 35 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial adaptant la seva redacció a la proposta de l’al·legació, però sense eliminar les construccions pròpies de l’ús d’hípica i afegint d’altres per regularitzar totes les construccions associades als diferents usos admesos.

11. Es modifiquen els articles 13, 31 i 38 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, i es determina que tots aquells usos admesos únicament per la zona 24c es desenvoluparan a través de plans especials, mantenint la coherència entre ells, especialment en el que es refereix a la implantació en el territori i el respecte a l’activitat agrària i als valors naturals de l’entorn.

12. Es modifica l’article 40 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, augmentant a un 60% la ocupació màxima de la parcel·la (incloses les altres construccions vinculades) i disminuint a 5m la distància mínima en relació a la partió amb les finques veïnes.

13. Es modifica l’article 41 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, simplificant la regulació i reduint l’edificabilitat a 0,015m2s/m2s.

En relació a la seva localització s’utilitza el concepte “preferentment” atès que és una recomanació i no una obligació.


L’edificabilitat màxima permesa s’ha reduït, no superant en cap cas una superfície de 1.200m2, incloent els magatzems i aquelles edificacions complementàries d’ús

social o d’altres usos, associades a l’activitat principal, tal i com queda reflectit a l’article 42 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

15. S’han fixat unes franges de protecció a cada costat de les rieres que vertebren els principals espais connectors, així com dels espais naturals protegits d’aquest àmbit, amb l’objecte d’assegurar les connectivitats necessàries pel manteniment de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la conservació dels valors geològics i de les zones humides.

16. Es modifica el plànol d’ordenació O.06 Ús social del Parc Agrari de la present Revisió del Pla Especial, canviant la denominació del camins grafiats com a “camins d’ús agrari compatibles amb l’ús social”.

No es considera adient introduir els canvis proposats a la xarxa de camins atès que aniria en detriment de l’estructura funcional de la xarxa.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 41 44/14. 2.12.2014 Al·legants: Institut Agrícola Català de Sant Isidre Representant: Josep Maria Majó i Codina


1. Permetre el lliure ús dels terrenys, sense estar sotmès a una disciplina tan rígida com proposa el Pla Especial.

a) No es pot incidir en la propietat de les persones, ja que l’administració resta limitada per l’exigència de la motivació dels seus actes.

b) No trobem cap document ni estudi que avali i doni suport i credibilitat al tipus de protecció que pretén revisar aquest Pla Especial.

c) Els arguments utilitzats són meres observacions que no van recolzades de cap informe que acrediti mínimament la necessitat de modificar la normativa.

2. Article 26: Es consideren totalment inapropiades les noves limitacions d’usos.

3. Article 30: Es consideren totalment inapropiades les restriccions en les edificacions permeses sotmeses a una plena discrecionalitat de l’Administració

4. La Constitució empara la llibertat d’empresa i la propietat privada, així que no es pot permetre l’intervencionisme que limita i coacciona tota llibertat d’actuació, ja que la proposta va més enllà de la pròpia gestió i vulnera el principi d’intervenció mínima de les administracions públiques.

S’ha de preveure que els propietaris siguin indemnitzats per l’establiment i manteniment de les limitacions proposades.

Totes les intromissions i parametritzacions frenen el creixement econòmic.

5. Article 22. Ja que es revisen les definicions d’agricultor professional i d’explotació agrària, seria adient afegir en el text una frase de l’estil “o la que en resulti de la normativa comunitària o estatal aplicable”, així el precepte quedaria vigent sempre.

6. Article 23.1. Parcel·lacions: eliminar la prohibició de que les parcel·les que no tinguin la superfície mínima de conreu no puguin ser arrendades a vàries persones diferents, ja que cap llei prohibeix aquesta situació.

7. Articles 26.3.c, 30.1.d) i 34. Ramaderia intensiva: no es considera justificat que es prohibeixi la ramaderia intensiva per a certes espècies d’animals.

Cal incloure una previsió pel cas que una granja ja existent i en funcionament hagi d’ampliar la seva superfície per tal de donar compliment a la normativa comunitària/estatal de benestar animal.

8. Articles 26.3.i), 30.1.f) i 36: Horts d’ús lúdic – social: clarificar si aquests horts es destinen exclusivament o no per a l’autoconsum, i es considera necessari que els

espais agraris s’explotin per potenciar una activitat econòmica sense necessitar la participació excessiva dels ens locals.

També, permetre que la iniciativa per a la seva implantació pugui ser privada.

9. Article 39. Tancaments: davant de la coneguda problemàtica i realitat de robatoris que es donen en el municipi i comarca, es necessiten tanques per a protegir els camps agrícoles de l’entrada de persones alienes a l’activitat, que malmeten, furten i provoquen danys a les plantacions, per tant ens oposem a la impossibilitat de que les finques estiguin delimitades i tancades, tant si donen front a un camí com si no.

SOL·LICITUD


INFORME

1. La Revisió del Pla Especial estableix un mínim marc regulador bàsicament dels usos i les condicions d’edificació amb l’objecte de desenvolupar el Parc Agrari del Baix Llobregat, fomentant i consolidant la presència de l’agricultura professional, i harmonitzant la producció agrària amb la protecció mediambiental i la regulació respectuosa de l’ús social.

2. Ens remetem a la resposta donada al punt 1 d’aquesta al·legació.



5. Es modifica la definició d’agricultor professional i explotació agrària prioritària segons la legislació vigent, tal i com queda reflectit a l’article 24 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

6. S’accepta l’al·legació i es modifica l’article 25 referent a les parcel·lacions de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

7. Es modifica la definició de l’ús ramader, utilitzant els conceptes de la legislació ramadera pel que fa als tipus d’animals i, s’elimina el concepte d’intensiu i s’adapta a la legislació ambiental en vigor, tal i com queda reflectit a l’article 29 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

Es manté el màxim sostre edificable en les construccions pròpies de l’ús ramader.

8. Es modifica l’article 41 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, deixant clar que els horts lúdic socials són una activitat productiva d’autoconsum.


9. L’article 44 flexibilitza la implantació de tanques autoritzant-les en finques que donin front a vies territorials vinculades al Parc Agrari, vies de primer ordre o a camins

d’ús agrari compatible amb l’ús social i, excepcionalment en d’altres, previ informe favorable de les administracions competents, per raons de seguretat i pel compliment de la legislació sectorial corresponent.

PROPOSTA


ANNEX 2

FITXES DELS INFORMES EMESOS PELS ORGANISMES SECTORIALS COM PETENTS

INFORME ORGANISME COMPETENT 1


Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14648 25396/13. 24.12.2013 Organisme: Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del

Delta del Llobregat Representant: Xavier Santaeufemia Escuer i Maria José Albadalejo Albadalejo

RESUM INFORME

1. En relació a errades de la documentació gràfica:

a) Corregir el plànol d’informació I.07 Espais naturals protegits del Parc Agrari: totes les zones de color verd del Delta són ZEPA i Xarxa Natura 2000.

b) Corregir el plànol d’informació I.10 Xarxa de carreteres i camins: eliminar el camí dibuixat de Can Sabadell que és inexistent.

c) Corregir el plànol d’informació I.11 Xarxa de reg i drenatge: actualitzar la zona de Can Sabadell.

d) Corregir el plànol d’informació I.12 Portes d’accés al Parc Agrari: situar més portes, aprofitant la utilització intensa constatada pel Consorci.

e) Corregir el plànol d’informació I.16 Usos actuals dels sòls del Parc Agrari: passar a ús agrícola uns camps conreats a la zona de Can Dimoni i Reguerons.

f) Corregir el plànol d’informació I.17 Activitats no agrícoles del Parc Agrari i el plànol 7.2 de l’informe de Sostenibilitat Ambiental: a les zones de Can Dimoni i Reguerons, modificar els camps que sempre han estat conreats, classificats com a camps amb activitats industrials.

g) Corregir el plànol d’informació I.20 Altres espais mediambientalment rellevants del Parc Agrari: incorporar a les “àrees d’interès faunístic i florístic” la resta d’àrees d’interès per a la fauna del Delta.

h) Corregir el plànol d’ordenació O.06 Ús social del Parc Agrari i el plànol 8 de l’informe de Sostenibilitat Ambiental:

• Eliminar el camí de Ca l’Arana com a ús social.

• Assenyalar un camí d’ús social per arribar a la zona dels Reguerons.

• Assenyalar camins d’ús social entre el camí de la platja de Gavà i la Murtra, ja que són molt utilitzats com a ús social.

2. Del document A.01 Inventari d’Espais Naturals Protegits, corregir la diferenciació entre Zona PEIN i Zona ZEPA i les superfícies de zones ZEPA.

3. Article 11.4 de la Normativa: indicar que “els terrenys inclosos en el PEIN que siguin agrícoles (clau 24a i 24b) no podran ser classificats, excepte si és per a classificar-los amb una categoria de major protecció ambiental”.

4. Incloure una nova categoria urbanística pels terrenys agrícoles inclosos en el PEIN, amb la qualificació de 24d rústic protegit de valor agrícola i ambiental del Parc Agrari.

5. Article 20.2.4 de la Normativa: indicar que “la planificació i gestió de l’ús social, d’acord amb les determinacions del Pla Especial. Així com la gestió de l’ús educatiu en els espais naturals protegits, que sigui agrícoles, en col·laboració amb les altres administracions responsables i, la regulació d’ús de la xarxa de camins i la corresponent gestió del trànsit”.

PRESCRIPCIONS

Que s’incorporin en el document les prescripcions anteriorment descrites.

JUSTIFICACIÓ

1. Es modifica el document de la present Revisió del Pla Especial introduint tots els canvis i esmenant els errors, amb excepció de:

a) No es considera necessari per la regulació i gestió del Parc Agrari la inclusió de més portes d’accés.

b) La resta d’àrees d’interès per a la fauna del Delta estan grafiades a l’annex A.12 Informe de sostenibilitat ambiental de la present Revisió del Pla Especial.

2. Es modifica l’annex A.01 Inventari d’espais naturals protegits de la present Revisió del Pla Especial, corregint la diferenciació entre zona PEIN i zona ZEPA, i les superfícies de zones ZEPA.

3. Serà el Pla especial corresponent de desenvolupament dels espais naturals protegits, el que acabi de definir la regulació definitiva d’aquestes zones.




5. Es modifica l’article 19 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

PROPOSTA

Es proposa estimar l’informe introduint els canvis anteriorment prescrits.



Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 13096 22838/13. 25.11.2013 Organisme: Àrea de Barcelona. Autoritat del Transport Metropolità Representant: Lluis Alegre i Valls

RESUM INFORME

Recordar la importància de que el Pla de gestió i desenvolupament del Parc Agrari incorpori els valors que emanen del Decret 344/2006, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, de promoure la mobilitat sostenible i segura, fomentant el transport públic i la mobilitat a peu, garantint les dotacions d’aparcaments de vehicles i l’ús de la bicicleta en els nous equipaments que es planifiquin dotant-los dels aparcaments que determini el decret.

PRESCRIPCIONS

Un cop revisada la documentació i d’acord amb l’informe relatiu a la mobilitat considerem que l’Autoritat del Transport Metropolità no ha d’emetre informe.



Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14334 24738/13. 19.12.2013 Organisme: Serveis Territorials a Barcelona. Departament de Cultura.

Generalitat de Catalunya Representant: Mª Àngels Torras Ripoll

RESUM INFORME

A l’informe tècnic jurídic de la MpPGM es fa referència a l’informe de 26 d’abril de 2013 tramès pels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura a l’Oficina Territorial d’Acció i avaluació Ambiental.

A l’Informe de Sostenibilitat ambiental de la MpPGM es fa referència a aquest mateix informe. Entre les mesures de seguiment i supervisió previstes al seu apartat 7.2.2.10. Patrimoni cultural s’indica que:

• Prèviament a la concessió de llicència municipal a obres que comportin moviment de terres del subsòl, caldrà sol·licitar informe a la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest informe podrà exigir als promotors, com a condició prèvia a l’autorització de les obres, la realització d’una intervenció arqueològica preventiva, d’acord amb el que disposa la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

• Si durant les obres es troben indicis de jaciments arqueològics o directament béns del patrimoni cultural, comunicar-ho immediatament a la Direcció General de Patrimoni Cultural per tal que es decideixin les mesures a prendre.

PRESCRIPCIONS

S’informa favorablement pel que respecta al patrimoni cultural arqueològic, paleontològic i arquitectònic.



Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 4160/13. 01.10.2013 Organisme: Direcció de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus. Direcció

de Serveis Ambientals. Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Representant: Joan Miquel Trullols Casas

RESUM INFORME

Donat que la Planta de Transvasament de Viladecans és una infraestructura metropolitana contemplada en el Programa Metropolità de Gestió de Residus 2009-2016 i que està en funcionament de d’octubre de 2006, proposem que la parcel·la propietat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) indicada en el plànol de l’informe del Servei de Patrimoni de l’AMB tingui la qualificació de sistema de serveis tècnics (clau 4), i no es preveu cap ampliació de la instal·lació i per tant cap ocupació de terrenys adjacents.

PRESCRIPCIONS

Que s’incorporin en el document les prescripcions anteriorment descrites.

JUSTIFICACIÓ

S’incorpora les prescripcions anteriorment descrites a la “MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat”, que es tramita en paral·lel a la present Revisió del Pla Especial, tal i com queda reflectit en el punt a) de l’apartat 5.4.1. Ajust de les delimitacions de la clau 4 als serveis tècnics existents de la seva Memòria descriptiva i justificativa i al plànol d’ordenació O.02 Qualificacions urbanístiques proposades.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 17654/13 i 18105/13. 04.11.2013 Organisme: Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua. Direcció de Serveis

Ambientals. Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Representant: Mª Angeles Orus Lacort, Esther Suárez Albí i Martín Gullón

Santos

RESUM INFORME

1. SISTEMA DE SANEJAMENT

La superfície de l’àmbit qualificat com a 24c és de 42,12ha amb un coeficient d’edificabilitat màxima de 0,4m2s/m2s, i una ocupació màxima de parcel·la del 40%.

Dels usos admesos en aquesta zona, el que pot tenir una major generació d’aigües residuals, per tant pot afectar als sistemes de sanejament, seria la incorporació d’instal3lacions que gestionin el tractament de residus orgànics.

Els abocaments generats en aquesta zona tindran com a destí final l’EDAR de Gavà - Viladecans.

Prenen com a valor estàndard de consum 0,5l/s ha, s’estima un cabal aproximat d’abocament de 1.820m3/dia, el que representaria un increment del 4% del cabal tractat per planta.

Actualment l’EDAR Gavà - Viladecans i els col·lectors metropolitans d’aquest sistema, tenen capacitat per assumir l’efluent que podria ser generat en l’àmbit 24c del Parc Agrari del Baix Llobregat.

2. ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE

Les parcel·les qualificades com a 24c es troben ubicades als municipis de Sant Boi de Llobregat i Viladecans, ambdós gestionats per la companyia Aigües de Barcelona. Atenent a la xarxa de distribució que Aigües de Barcelona disposa a la zona, es comprova l’existència de canonades properes construïdes que podran alimentar a les parcel·les 24c.

Quan es dugui a terme el pla especial de desenvolupament de la zona 24c s’haurà de calcular la dotació necessària segons els usos admesos per tal de conèixer si hi ha recursos disponibles.

D’altra banda, les instal·lacions de l’Estació de Regeneració d’Aigua (ERA) de Gavà – Viladecans permeten tractar l’aigua procedent de la depuradora de Gavà – Viladecans per a donar-li nous usos com la restitució hidràulica i el reg agrícola. Per tant, per la proximitat de les parcel·les a l’ERA de Gavà – Viladecans i pels usos que es preveuen en aquesta zona, caldrà valorar l’ús d’aigua regenerada, els controls a realitzar i els tipus d’instal·lació a construir.

L’ús de l’aigua regenerada està subjecte a la sol·licitud de la concessió. De manera que, si fos el cas, la sol·licitud es tramitarà amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

PRESCRIPCIONS

1. Des d’un punt de vista tècnic respecte al sanejament, actualment l’EDAR de Gavà - Viladecans té capacitat per assumir un abocament com el que podria ser generat en l’àmbit de la qualificació 24c del Parc Agrari del Baix Llobregat, i per tant s’informa favorablement.

2. Tenint en compte tot el que s’ha exposat, des d’un punt de vista tècnic s’informa favorablement a la MpPGM, des del punt de vista de la distribució de l’aigua potable i regenerada.



Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 1073 1680/14. 24.01.2014 Organisme: Dirección General de Aviación Civil. Secretaría General de

Transporte. Ministerio de Fomento Representant: Jesús Pérez Blanco i Ángel-Luis Arias Serrano

RESUM INFORME

1. S’haurà de recollir correctament els límits del Sistema General Aeroportuari que figura com a Zona de Servei Aeroportuari en el Pla Director de l’Aeroport de Barcelona-El Prat.

2. En relació a les servituds aeronàutiques acústiques:

a) Incorporar entre els plànols normatius de la present MpPGM els plànols de servituds aeronàutiques acústiques.

b) Recollir referència expressa en la normativa a que en la zona afectada per les servituds aeronàutiques acústiques, no són compatibles els usos residencials o dotacionals educatius o sanitaris, inclosa qualsevol dotació de benestar social que suposi allotjament o internament.

3. En relació a les servituds aeronàutiques:

a) Incloure a la normativa que les construccions i instal·lacions, així com qualsevol altra actuació que es contempli en l’àmbit de la MpPGM, no poden vulnerar les servituds aeronàutiques de l’aeroport de Barcelona – El Prat, a no ser que quedi acreditat per l’Agencia Estatal de Seguredad Aerea (AESA), que no es compromet la seguretat ni queda afectada la regularitat de les operacions de les aeronaus, d’acord amb les excepcions contemplades pel Decret 584/74, en l’actual redacció.

b) Incloure a la normativa que en les zones de seguretat de les instal·lacions radioelèctriques per a la navegació aèria es prohibeix qualsevol construcció o modificació temporal o permanent de la constitució del terreny, la seva superfície o dels elements que hi ha, sense previ consentiment de l’AESA.

c) Incloure a la normativa que, al trobar-se part de l’àmbit del Parc Agrari inclòs en les zones i espais afectats per les servituds aeronàutiques, l’execució, instal·lació o plantació de qualsevol construcció, requerirà acord favorable previ per part d’AESA.

d) En el cas de que les limitacions i requisits imposats per les servituds aeronàutiques no permetin que s’executin les construccions o instal·lacions previstes, no es hi haurà cap tipus de dret d’indemnització per part del Ministerio de Fomento, ni del gestor aeroportuari ni del prestador de Servicios de Navegación Aérea.

e) En cas de contradiccions dins de la pròpia normativa, o aquesta i els plànols, prevaldran les limitacions o condicions imposades per les servituds

aeronàutiques per sobre de qualsevol altre disposició recollida en el planejament urbanístic.

f) La superfície compresa dins de la projecció ortogonal sobre el terreny de l’àrea de servituds d’aeròdrom i de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques de l l’aeroport de Barcelona – El Prat queda subjecta a una servitud de limitació d’activitats, en la qual l’AESA podrà prohibir, limitar o condicionar activitats que s’ubiquin dins de la mateixa i puguin suposar un perill per les operacions aèries o pel bon funcionament de les instal·lacions radioelèctriques. Aquesta possibilitat s'estendrà als usos del sòl que facultin per a la implantació o exercici d'aquestes activitats.

g) Qualsevol emissor radioelèctric o altre dispositiu que pugui originar radiacions electromagnètiques que alterin el funcionament normal de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques, requerirà la corresponent autorització d’AESA.

h) Com que les servituds aeronàutiques constitueixen limitacions legals al dret de la propietat a raó de la funció social d’aquesta, la resolució que a tals efectes s’evacuï només podrà generar algun tipus de dret a indemnització quan afecti a drets ja patrimonialitzats.

PRESCRIPCIONS

S’emet informe desfavorable, no obstant el document urbanístic podria ser informat favorablement si s’adeqüés al contingut de les prescripcions d’aquest informe.

JUSTIFICACIÓ

1. Es modifica el límit de la Revisió del Pla Especial, recollint correctament els límits del Sistema General Aeroportuari que figura com a Zona de Servei Aeroportuari en el Pla Director de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, tal i com queda reflectit als plànols d’ordenació O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto i O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia del present document urbanístic

2. S’incorpora al document de la present Revisió del Pla Especial l’annex A.07 Servituds aeronàutiques de l’aeroport de Barcelona-El Prat, on s’adjunta el plànol Delimitación de las Servidumbres Acústicas, i a l’article 22 de les seves Normes urbanístiques es recullen totes les prescripcions sobre servituds aeronàutiques acústiques.

3. S’incorpora al document de la present Revisió del Pla Especial l’annex A.07 Servituds aeronàutiques de l’aeroport de Barcelona-El Prat, on s’adjunta els plànols Servidumbres de Aeródromo e Instalaciones Radioeléctricas. Real Decreto 2051/2004 i Servidumbres de Operación de la Aeronaves. Real Decreto 2051/2004, i a l’article 23 de les seves Normes urbanístiques es recullen totes les prescripcions sobre servituds aeronàutiques d’una manera clara i sintètica, remeten a la legislació sectorial corresponent, amb l’objecte de simplificar la normativa.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 13362 23296/13. 29.11.2013 Organisme: Direcció General de Desenvolupament Rural. Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya

Representant: Jordi Sala i Casarramona

RESUM INFORME

1. Que es reconsideri l’ocupació màxima de la parcel·la en els hivernacles i de les feines de manteniment i millora de les infraestructures de rec, desguàs i camins dels terrenys productius agraris, augmentant-la fins a un 75%, assegurant sempre la bona evacuació de les aigües pluvials en tot el seu recorregut.

2. Que el manteniment i millora del sistema d’infraestructures d’accés, rec i desguàs no quedi condicionat a segons quines interpretacions, ja que són l’element base del conreu de regadiu.

3. Que es tinguin en consideració les següents precisions de l’informe que fa referència a la MpPGM i de la Revisió del Pla Especial de protecció i millora a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat, redactat des de l’Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural (data de 27 de novembre de 2013):

a) Que els requeriments ambientals identificats a l’ISA han d’estar adientment reflectits jurídicament en el marc del document normatiu del Pla Especial, a través dels seus preceptes.

b) Que a través del Pla de gestió i desenvolupament previst en la Normativa, o a través d’un Pla específic del Parc Agrari, s’ha de preveure mesures destinades a harmonitzar i compatibilitzar la presència de la fauna cinegètica amb l’activitat agrària, per tal de minimitzar els possibles danys generats per aquesta fauna.

c) Gestionar aquesta problemàtica prioritzant mesures preventives i estructurals adreçades a minimitzar la presència de fauna cinegètica, o a través d’un Pla específic relatiu a aquesta problemàtica, en qualsevol cas objecte d’una temporalitat adequada en quant a la seva revisió per tal de garantir-ne la màxima garantia i eficàcia.

d) Que tots els usos admesos dins de l’àmbit del Parc Agrari siguin compatibles amb el caràcter agrícola de l’espai i amb els valors naturals que han motivat els elements ambientalment més rellevants que la mateixa documentació aportada reconeix dins de l’àmbit del parc.

PRESCRIPCIONS

S’informa favorablement amb les recomanacions anteriorment descrites.

JUSTIFICACIÓ

1. En la línia de la recomanació plantejada s’augmenta a un 60% la ocupació màxima de la parcel·la i es disminueix a 5m la distància mínima en relació a la partió amb les finques veïnes, tal i com queda reflectit a l’article 41 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

2. Efectivament la xarxa de camins i la de reg i drenatge són estructurants pel bon funcionament i desenvolupament del Parc Agrari. En aquest sentit, la Revisió del Pla Especial les considera d’interès públic.

Més enllà d’això, la seva gestió es desenvoluparà a través de l’òrgan gestor del Parc Agrari, l’ACA i les comunitats de regants corresponents.

3. En relació a les precisions de l’informe esmentat:

a) L’ISA és un document que forma part del document urbanístic de la present Revisió del Pla Especial, per tant entenem que la informació requerida ja està recollida dins d’aquest.

b) Aquesta problemàtica s’haurà d’afrontar a través del Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc, tal i com queda reflectit genèricament a l’article 19 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

c) Tots els usos admesos dins de l’àmbit del Parc Agrari ha de ser compatibles amb el caràcter agrícola de l’espai i amb els valors naturals d’aquest, tal i com queda reflectit a l’article 29 de les Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 14152 24604/13. 16.12.2013 Organisme: Demarcación de Carreteras del Estado en Cataluña. Dirección

General de Carreteras. Ministerio de Fomento Representant: José Manuel Giménez Ribera i Juan Barios Baquero

RESUM INFORME

1. S’ha de reflectir tant en els plànols com a la memòria el traçat i les zones de protecció de l’obra en execució de “Prolongación de la Autovia del Baix Llobregat. Tramo: Ronda Litoral-Autopista A-16” amb clau 49-B-4210 del Ministerio de Fomento, en la figura urbanística de referència.

2. Amb l’objecte de precisar l’abast de les limitacions que suposa l’existència d’aquests eixos viaris s’haurà, de tenir en compte els articles del 20 al 28 de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de Carreteres, consistent en la definició i limitacions de les zones de domini públic, servitud, afecció i línia límit d’edificació. Aquestes limitacions zonals, i en particular la línia límit d’edificació, hauran de grafiar-se en tots els plànols dels diferents instruments de planejament que desenvolupin i/o modifiquin el que aquí s’informa.

Per tot això s’haurà de prendre en consideració, i en el seu cas incloure a la normativa i als plànols els conceptes de domini públic (art. 21 de la Llei 25/1988 i art. 74 del Reglament), aresta exterior d’explanació (art. 21 de la Llei 25/1988 i art. 74 del Reglament), zones de servitud de les carreteres (art. 22 de la Llei 25/1988 i art. 77 del Reglament), línia d’edificació i línia límit d’edificació (art. 25 de la Llei 25/1988 i art. 84 del Reglament).

3. Totes les instal·lacions que calgui realitzar en compliment de la normativa tècnica i legal per eliminar o minimitzar al màxim l’impacte acústic que pogués ocasionar el trànsit de les carreteres estatals en els sòls urbanitzables seran a càrrec del promotor de l’actuació i/o subsidiàriament de l’Ajuntament, quedant tant l’Administració com la Societat Concessionària lliure i rellevada de qualsevol responsabilitat al respecte.

4. Les activitats a desenvolupar a les zones de protecció de la carretera, hauran de complir amb l’establert a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, de manera que no s’afecti al normal funcionament de les carreteres estatals.

5. Qualsevol instal·lació o obra que s’hagi de realitzar en compliment de la IRP/971/2010 per el control de la implantació de nous elements vulnerables compatibles amb la gestió dels riscs de protecció civil com a conseqüència del risc químic derivat per el transport de mercaderies perilloses en trànsit per les carreteres estatals hauran de ser incloses a les previsions del pla o projecte urbanístic i aniran

a càrrec del desenvolupament urbanístic, quedant tant l’Administració com la Societat Concessionària lliure i rellevada de qualsevol responsabilitat al respecte.

6. Queda prohibit qualsevol tipus de publicitat visible des de la zona de domini de l’autovia, d’acord amb l’establert a l’article 24 de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de Carreteres.

L’evacuació d’aigües pluvials i residuals de qualsevol edifici o zona urbanitzada, haurà de realitzar-se amb total independència dels sistemes de drenatge de titularitat de l’Estat.

Els diferents projectes quan incloguin sòls que quedin dins de les zones de protecció de les carreteres estatals hauran de sol·licitar autorització a la Demarcación de Carreteras del Estado en Cataluña i preveure aquells aspectes relacionats amb el disseny de la xarxa d’il·luminació pública i/o mesures correctores dels impactes visual, acústic i de riscs de protecció civil associats a la presencia de les carreteres estatals.

PRESCRIPCIONS

S’emet informe desfavorable, no obstant el document urbanístic podria ser informat favorablement si s’adeqüés al contingut de les prescripcions d’aquest informe.

JUSTIFICACIÓ

Es modifica el límit de l’àmbit la Revisió del Pla Especial adaptant-se al traçat de l’obra en execució de “Prolongación de la Autovia del Baix Llobregat. Tramo: Ronda Litoral-Autopista A-16”, tal i com queda reflectit en els plànols d’ordenació O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto, O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia i O.04 zonificació proposada per la MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat del present document urbanístic

El traçat de l’obra en execució esmentada anteriorment està grafiat en tots els plànols d’ordenació de la present Revisió del Pla Especial.

A l’article 54 de les seves Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, es recullen totes les prescripcions sobre carreteres, les limitacions que suposa l’existència d’aquestes, zones de domini públic, servituds, afectacions, línies límit d’edificació, prohibicions, l’obligació de demanar informes i/o autoritzacions, etc... d’una manera clara i sintètica, remeten a la legislació sectorial corresponent i precisant algun aspecte concret que incideix directament en el document urbanístic, amb l’objecte de simplificar la normativa.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 1902 3085/14. 04.02.2014 Organisme: Servei Territorial de Carreteres de Barcelona. Departament de

Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Representant: Daniel J. Gallego Martínez

RESUM INFORME

1. S’haurà d’incloure al document la necessitat de demanar informe i/o autorització per a qualsevol actuació a dur a terme en franges de protecció de les carreteres incloses dins l’àmbit del Pla Especial.

2. S’haurà de garantir el compliment de la legislació sectorial de carreteres per a qualsevol obra i/o actuació en l’àmbit del Pla Especial. Específicament s’haurà de donar compliment a les prescripcions, ressaltant el fet de garantir els usos i les limitacions en franges de protecció de les carreteres existents, el compliment de la línia d’edificació, així com la previsió de noves infraestructures.

3. S’haurà de demanar el corresponent informe i/o autorització al Ministerio de Fomento, administració titular de les autopistes AP-2, B-20, B-23, autovies A-2, B-10, B-24 i la carretera N-340-a.

4. S’haurà de demanar el corresponent informe i/o autorització a la Diputació de Barcelona, Administració titular de les carreteres BV-1466, BV-1468, BV-2001 i BV-2005.

5. Prèviament a l’execució de qualsevol obra o actuació dintre de les franges de protecció de les carreteres B-201, B-204, B-210, B-250, B-250a, BV-2401, C-234, C-245, C-1413a, C-31, C-31C, C-32B i l’autopista C-32, s’haurà de sol·licitar i ésser concedida la preceptiva autorització i/o informe del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona, d’acord amb allò que disposen els articles 38, 39 i 47 del Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres.

PRESCRIPCIONS

S’informa favorablement amb la condició que s’incorporin en el document les prescripcions anteriorment descrites.

JUSTIFICACIÓ

A l’article 54 de les seves Normes urbanístiques de la present Revisió del Pla Especial, es recullen totes les prescripcions sobre carreteres, les limitacions que suposa l’existència d’aquestes, zones de domini públic, servituds, afectacions, línies límit d’edificació, prohibicions, l’obligació de demanar informes i/o autoritzacions, etc... d’una manera clara i sintètica, remeten a la legislació sectorial corresponent i precisant

algun aspecte concret que incideix directament en el document urbanístic, amb l’objecte de simplificar la normativa.

PROPOSTA




Tràmit: Aprovació inicial. 08.10.2013 Administració: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Nº de Registre: 13476 23487/13. 03.12.2013 Organisme: Institut Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya Representant: Maria Consol Pascual i Comellas i Pere Martínez i Figueras

RESUM INFORME

La sol·licitud presentada per l’OTAAB indica, en la documentació carregada en la seva web, respecte a la memòria del Pla Especial de febrer del 2013.

Aquesta documentació esmenta el risc sísmic a l’apartat 2.1.12. Riscos naturals i antròpics del document pdf A09 ISAp.pdf.

PRESCRIPCIONS

S’emet informe favorable a l’aplicació del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Barcelona,

L’equip redactor,

Josep Maria Carreras Quilis, arquitecteXavier Mariño Bermúdez, arquitecte

Mariona Figueras Nart, arquitecta

Josep Maria Carreras QuilisArquitecte coordinador

Barcelona, març de 2014

L’equip redactor,

Josep Maria Carreras Quilis, arquitecte Xavier Mariño Bermúdez, arquitecte

Mariona Figueras Nart, arquitecta

Josep Maria Carreras Quilis Arquitecte coordinador

Annex A - Àrea Metropolitana de Barcelona · 2014-04-10 · Informe de les al·legacions i dels...

Documents

Transcript of Annex A - Àrea Metropolitana de Barcelona · 2014-04-10 · Informe de les al·legacions i dels...