Annex núm. 9 GEOTÈCNIA I GEOLOGIA · El contingut de matèria orgànica es manté entorn a 0.30%,...
28
MILLORA GENERAL. VARIANT DE LA T-202 DEL PK 5+330 AL 6+370. TRAM: LA NOU DE GAIÀ. Annex núm. 9 GEOTÈCNIA I GEOLOGIA
Transcript of Annex núm. 9 GEOTÈCNIA I GEOLOGIA · El contingut de matèria orgànica es manté entorn a 0.30%,...
MILLORA GENERAL. VARIANT DE LA T-202 DEL PK 5+330 AL 6+370. TRAM: LA NOU DE GAIÀ.
Annex núm. 9
GEOTÈCNIA I GEOLOGIA
MILLORA GENERAL. VARIANT DE LA T-202 DEL PK 5+330 AL 6+370. TRAM: LA NOU DE GAIÀ.
ANNEX 09: GEOLOGIA I GEOTÈCNIA.
Pàgina 2 de 5
ANNEX 9: GEOLOGIA I GEOTÈCNIA.
1.- Introducció
L’objectiu del present annex, és definir la morfologia de la zona on es desenvolupa el present Estudi, així com també les característiques litològiques, estructurals i geotècniques de les formacions existents al llarg de la traça que pugin afectar directa o indirectament al disseny, execució i permanència de les obres.
2.- Marc Geològic
La zona s'emmarca en la unitat morfoestructural dels Catalànids, que se subdivideix a la vegada en la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral i la Serralada Litoral. Les Serralades estan constituïdes per materials mesozoics i paleozoics que marquen relleus de 1.200 metres a les muntanyes de Prats. La Depressió Prelitoral se situa entre ambdues serralades i és farcida amb materials miocens i quaternaris. L'altimetria presenta variacions entre 100 i 250 metres. Aquest enclavament es troba afectat per una fragmentació longitudinal i transversal als relleus principals.
Als voltants de la zona investigada afloren materials que van des del Mesozoic fins a l'actualitat.
2.1.- Triàsic
Els afloraments d'aquests materials s'estenen en l'extrem oriental de la Serralada Litoral i al llarg de la Prelitoral. El Muschelkalk està constituït en la seva base per unes calcàries i dolomies que passen a margues, sorres, arenoses fines i argiles vermelles amb guix blanc. A sostre es disposa un altre conjunt de dolomies compactes i calcàries.
L'aspecte general de la sèrie és massiu, corresponent al seu caràcter escullós. Aquestes característiques validen aquest material per a la seva utilització com a font d'àrids i roques de construcció.
El Keuper està constituït per un conjunt de margues calcàries que passen en la vertical a margues irisades amb guixos. A sostre d'aquest nivell es disposen dolomies i margues, i a l'últim nivel dolomies cavernoses.
MILLORA GENERAL. VARIANT DE LA T-202 DEL PK 5+330 AL 6+370. TRAM: LA NOU DE GAIÀ.
ANNEX 09: GEOLOGIA I GEOTÈCNIA.
Pàgina 3 de 5
2.2.- Juràssic
El Juràssic de la zona està constituït fonamentalment per calcàries i dolomies bretxoides pertanyents al Retiense. Aquest material sol presentar bons fronts d'explotació com àrids.
2.3.- Cretaci
El Cretaci forma petits afloraments de la Cordilla Litoral i la Prelitoral que presenten un augment de potència en direcció SO. Per sobre de la sèrie es disposa un conjunt calcari d'edat Aptense – Albense, que inclou un paquet dolomític.
Sobre aquest material es disposen unes calcàries amb rudistes que s'intercalen amb nivells margosos més freqüents per sobre. Aquests materials es caracteritzen per presentar unes bones característiques mecàniques, per la qual cosa són font de material d'àrids de matxuqueig.
2.4.- Terciari
Paleocè
A la zona de La Riba constitueixen afloraments de petita extensió. Es defineixen com un conjunt d'argil.lites, arenoses i conglomerats. A la Serra de Montserrat es disposa una sèrie constituïda en la seva base per arenoses, argiles vermelles i capes de guix de petit gruix. A continuació es disposa un paquet de conglomerats.
Neogen
En aquests dipòsits es diferencien clarament la fàcies marina i la fàcies continental. En la fàcies marina es disposa a base un conglomerat calcari en contacte discordant sobre el substrat. A continuació es disposen un conjunt de calcàries molàssiques o coralígenes amb algues. Per últim, es disposa una alternança de margues i arenoses compactes amb diferents graus de cementació.
La fàcies continental està representada a mur per unes margues blaves interdigitades amb una alternança d'arenoses i argiles salobres. Aquest material presenta canvi lateral de fàcies cap a un conjunt de conglomerats calcaris.
2.5.- Quaternari
El quaternari forma grans extensions que es disposen principalment al llarg de la costa i a l'interior de la depressió Prelitoral. Aquest conjunt de materials es pot classificar dins els següents grups.
• Dipòsits de peu de muntanya: Constituït per un conjunt de graves i bitlles subarrodonits amb abundant ciment calcari.
• Cons de dejecció i erosió de pendents: Es tracta d'un conjunt detrític de poca maduresa i es presenta solt.
• Formacions deltaiques: És un conjunt de sorres i llims de color gris amb intercalacions de torbes i conglomerats.
3.- Tectònica.
Els materials aflorants a la zona d'estudi estan constituïts per un conjunt de materials terciaris i quaternaris que es veuen afectats per plegaments alpídics. Aquesta fase és la responsable de l'origen de les Catalànides. Per al seu estudi es diferencien les següents zones:
Serralada Costanera
Està constituïda per un bloc en què els relleus descendeixen progressivament des del NE cap al SO. Es troba travessat per un gran nombre de falles de sentit longitudinal i transversal que es van produir des del Burdigaliense fins al Pontiense. Durant el Miocè es produeixen cubetes tectòniques a l'interior del massís que només cobreixen la seva part més oriental.
Depressió Prelitoral
Aquesta fossa aquesta limitada per dues falles paral·leles de rumb NE – SO. La més meridional no ha sofert moviment pràcticament, per la qual cosa la deformació dels materials terciaris és petita. No obstant això, la septentrional ha sofert moviments posteriors a la sedimentació del miocè, amb la qual cosa s'observen forts basculaments cap al nord. Aquests moviments es van atenuant cap al sud.
Serralada Prelitoral
El bloc de Gaia està constituït per una estructura tabular limitada per una gran flexió monoclinal i que es troba afectat per petites falles i plecs suaus.
MILLORA GENERAL. VARIANT DE LA T-202 DEL PK 5+330 AL 6+370. TRAM: LA NOU DE GAIÀ.
ANNEX 09: GEOLOGIA I GEOTÈCNIA.
Pàgina 4 de 5
4.- Dades geotècniques
A partir del mapa geològic de la zona, de la lectura del projecte informatiu i de la visita al camp, s'estableix la campanya geotècnica.
Aquesta va consistir en la realització de 5 calicates de reconeixement geotècnic. En la dita campanya es va procedir a la presa de mostres representatives dels diferents nivells geotècnics travessats. Aquestes mostres van ésser degudament embalades, segellades i numerades, per a posteriorment enviar-se a LGAI, laboratori acreditat a Barcelona, on es van sotmetre a diversos assaigs de laboratori, que van consistir en assaigs d'identificació del material (Granulometría per tamissat, Límits d'Atterberg i determinació de la Humitat Natural), assaigs químics (determinació de la presència i, si s’escau en quina quantia, de sulfats i carbonats) i assaigs mecànics (Assaigs de compactació Próctor Normal i assaig de determinació dels índexs de CBR)
A partir de les columnes estratigràfiques, de les calicates de reconeixement, els reconeixements dels afloraments existents al llarg de la traça, i els resultats de les anàlisis de laboratori obtinguts a partir de les mostres assajades, es poden arribar a distingir els següents nivells geotècnics.
Nivell 1: Coberta vegetal
Nivell 2: Graves i argiles llimoses de color marró
Nivell 3: Substrat rocós.
A continuació es descriuen amb més detall cadascú d'aquests nivells.
4.1.- Coberta vegetal
La coberta vegetal, s'ha localitzat en les calicates C-1, C-2 i C-5 amb una potència que oscil·la entre els 0.15 i els 0.30 m. A causa de la seva naturalesa heterogènia i l'abundant presencia de matèria orgànica, el nivell de sòl vegetal present en la traça no és utilitzable en capes de ferm.
4.2.- Graves i argiles llimoses de color marró
Constitueix el terreny cartografiat Aquest nivell es disposa suprajacent al substrat rocós existent, disposant-se al llarg dels principals llits i tributaris.
A continuació s'inclou un quadre resum amb els resultats de laboratori obtinguts per a aquests materials:
Com es pot observar, aquests materials es caracteritzen per presentar una gran heterogeneïtat textural i una porositat molt elevada que facilita el vessament superficial i la infiltració cap a les juntes que afecten al substrat rocós.
Aquest nivell es caracteritza per presentar un escàs desenvolupament vertical, relacionat amb la baixa incisió que tenen els llits fluvials de la zona.
Els valors d'humitat òptima obtinguts en l'assaig de compactació Próctor normal han presentat un valor mitjà de 9.00 %, amb una densitat màxima de 2.05.
El valor mitjà de la determinació dels índexs de CBR és de 53.6, amb un valor mínim de 30.3 i un valor màxim de 93.2. En els mencionats assaigs no s'ha reflectit cap possible inflament. El valor mitjà d'inflament lliure és de 0.30 %, amb un valor mínim de 0.10 % i un valor màxim de 0.67 %.
El resultat mitjà de l'assaig de col·lapse és de 0.14 %, amb un valor màxim de 0.42 i un valor mínim d'inflament nul. El contingut mitjà de guixos és de 0.12 %, amb un valor màxim de 0.16 % i un valor mínim de nul. El contingut mitjà de sals solubles és de 0.20 %, havent detectat només una mostra amb un contingut superior a aquest valor. Aquesta mostra està influenciada per la presència de contaminació puntual de la zona i/o major influència dels prims nivells de guixos que constitueixen l'alternança del substrat Triàsic.
El contingut de matèria orgànica es manté entorn a 0.30%, excepte en la mostra obtinguda en la calicata C2-R1 on s’aconsegueix un valor de 2.85%. Aquest valor està condicionat per la proximitat del nivell de sòl vegetal, ja que la mostra va ser presa en un interval comprès entre 0.15 i 1.00 metre.
De l'observació de les característiques mitjanes d'aquests materials es pot concloure una classificació mitjana del sòl com ADEQUAT.
En funció dels valors de CBR obtinguts es pot estimar una esplanada natural de tipus E2.
MILLORA GENERAL. VARIANT DE LA T-202 DEL PK 5+330 AL 6+370. TRAM: LA NOU DE GAIÀ.
ANNEX 09: GEOLOGIA I GEOTÈCNIA.
Pàgina 5 de 5
4.3 Nivells Rocosos
Dins aquest conjunt s'inclou un ampli ventall de materials que comprenen:
En funció de les observacions realitzades en camp i algunes mostres de mà s'adopten els següents valors mitjans:
5.- Préstecs i jaciments
Dins les fonts de material de l'entorn de la zona investigada podem diferenciar entre graveres i canteres. Constitueixen les àrees font d'on s'obtindran els sòls adequats i seleccionats per al seu ús en la formació de terraplens. Com a materials aptes podem distingir els quaternaris al·luvials associats als cursos fluvials del Va riure Gaia i el Torrent de la Serrata (explotacions núm. 217 i 218 del mapa de roques industrials) i els dipòsits de peudemont, que se situen a les voltants de l'explotació núm. 71 del mapa de roques industrials.
Els dipòsits al·luvials es caracteritzen per presentar un elevat grau de rodonesa, amb grandàries que poden aconseguir 20 cm., de centil empastats en una matriu areno llimosa. Afloren generalment als llits secs de petites riguessis on es disposen en la seva al·luvial o als dipòsits de terrassa.
Els dipòsits peudemont estan constituïts per materials calcaris o silicis, angulosos a arrodonits, heteromètrics amb centiles mitjans que oscil·len entre grandàries de 15 i 20 cm., empastats en matriu sorrenca. Els seus afloraments es disposen al llarg de la Depressió Prelitoral.
En el document adjunt (annex núm. 4: Geologia i geotècnia de l’estudi informatiu amb títol “Millora general. condicionament de la carretera t-202 del Pk 1+170 al 12+040. Tram: Altafulla – Salomó” amb clau: EI-AT-02159) hi ha un mapa de les possibles zones de préstecs i jaciments.
MILLORA GENERAL. VARIANT DE LA T-202 DEL PK 5+330 AL 6+370. TRAM: LA NOU DE GAIÀ.
APÈNDIX 1: Plànol geològic 1/250.000
MILLORA GENERAL. VARIANT DE LA T-202 DEL PK 5+330 AL 6+370. TRAM: LA NOU DE GAIÀ.
APÈNDIX 2: Annex Geologia i geotècnia del projecte:
“Millora general. condicionament de la carretera t-202 del Pk 1+170 al 12+040. Tram: Altafulla – Salomó” amb clau EI-AT-02159
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 2
ÍNDICE
1 ANTECEDENTS........................................................................................................................3 2 MARC GEOLÒGIC....................................................................................................................3
2.1 GEOLOGIA GENERAL ...................................................................................................3 2.2 GEOLOGIA LOCAL.........................................................................................................4 2.3 TECTÒNICA ....................................................................................................................6
3 TREBALLS REALITZATS ........................................................................................................7 3.1 Calicates..........................................................................................................................7 3.2 Estacions geomecàniques ............................................................................................8 3.3 Assaigs de Laboratori....................................................................................................8
4 CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES DEL SUBSTRAT ...................................................8 4.1 Coberta vegetal ..............................................................................................................8 4.2 Graves i argiles llimoses de color marró .....................................................................9 4.3 Nivells Rocosos............................................................................................................10
5 CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES DE L'ESPLANADA .............................................13 6 ESTUDI DE DESMUNTIS .......................................................................................................14
6.1 Estabilitat de desmunts en materials quaternaris.....................................................14 6.2 Estabilitat de desmunts en materials rocosos ..........................................................15
7 ESTUDI DE TERRAPLENS ....................................................................................................16 8 JACIMENTS............................................................................................................................16
APÈNDIXS:
APÈNDIX NÚM. 1: MAPES GEOLÒGICS
APÈNDIX NÚM. 2: MAPES D'UBICACIÓ DE PROSPECCIONS
APÈNDIX NÚM. 3: CALICATES DE RECONEIXEMENT
APÈNDIX NÚM. 4: ASSAIGS DE LABORATORI
APÈNDIX NÚM. 5: ESTACIONS GEOMECÀNIQUES
APÈNDIX NÚM. 6: MAPA DE ROQUES INDUSTRIALS
APÈNDIX NÚM. 7: REPORTATGE FOTOGRÀFIC
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 3
1 ANTECEDENTS
El present annex constitueix el reconeixement geològico-geotècnic dels materials que afloren al
llarg de la Carretera T-202, al tram comprès entre el PK 1+170 al PK 12+040. El tram en estudi es
localitza en els termes municipals d’Altafulla i Salomó.
El traçat discorre per terrenys que van des del mesozoic fins a l'actualitat, de topografia suau,
limitant-se els relleus més significatius als materials mesozoics. Sobre els dipòsits quaternaris, la
topografia és molt suau i plana amb una forta implantació urbanística i de serveis.
L'objectiu d'aquest annex és caracteritzar els sòls aflorants per definir l'esplanada i les condicions
d'utilització en desmunts i terraplens, així com establir les condicions d'estabilitat del talús existent.
En primer lloc es presenten els treballs de camp i gabinet realitzats, així com els assaigs de
laboratori portats a terme sobre les mostres preses, per passar després a l'anàlisi dels resultats
obtinguts de les formacions geològiques de la zona i tenint present la naturalesa de l'obra a
executar, finalitzant-se amb les conclusions i recomanacions més apropiades per al projecte i la
construcció de l'obra
2 MARC GEOLÒGIC
2.1 GEOLOGIA GENERAL
La zona investigada s'emmarca en la unitat morfoestructural dels Catalànids, que se subdivideix a
la vegada en la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral i la Serralada Litoral.
Les Serralades estan constituïdes per materials mesozoics i paleozoics que marquen relleus de
1.200 metres a les muntanyes de Prats.
La Depressió Prelitoral se situa entre ambdúes serralades i és farcida amb materials miocens i
quaternaris. L'altimetria presenta variacions entre 100 i 250 metres.
Aquest enclavament es troba afectat per una fragmentació longitudinal i transversal als relleus
principals.
Als voltants de la zona investigada afloren materials que van des del Mesozoic fins a l'actualitat.
Triàsic
Els afloraments d'aquests materials s'estenen en l'extrem oriental de la Serralada Litoral i al llarg
de la Prelitoral.
El Muschelkalk està constituït en la seva base per unes calcàries i dolomies que passen a
margues, sorres, arenoses fines i argiles vermelles amb guix blanc. A sostre es disposa un altre
conjunt de dolomies compactes i calcàries.
L'aspecte general de la sèrie és massiu, corresponent al seu caràcter escullós. Aquestes
característiques validen aquest material per a la seva utilització com a font d'àrids i roques de
construcció.
El Keuper està constituït per un conjunt de margues calcàries que passen en la vertical a margues
irisades amb guixos. A sostre d'aquest nivell es disposen dolomies i margues, i a l'últim nivell
dolomies cavernoses.
Juràssic
El Juràssic de la zona està constituït fonamentalment per calcàries i dolomies bretxoides
pertanyents al Retiense.
Aquest material sol presentar bons fronts d'explotació com àrids.
Cretaci
El Cretaci forma petits afloraments de la Cordilla Litoral i la Prelitoral que presenten un augment de
potència en direcció SO.
Per sobre de la sèrie es disposa un conjunt calcari d'edat Aptense – Albense, que inclou un paquet
dolomític.
Sobre aquest material es disposen unes calcàries amb rudistes que s'intercalen amb nivells
margosos més freqüents per sobre.
Aquests materials es caracteritzen per presentar unes bones característiques mecàniques, per la
qual cosa són font de material d'àrids de matxuqueig.
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 4
Terciari
Paleocè
A la zona de La Riba constitueixen afloraments de petita extensió. Es defineixen com un conjunt
d'argil.lites, arenoses i conglomerats.
A la Serra de Montserrat es disposa una sèrie constituïda en la seva base per arenoses, argiles
vermelles i capes de guix de petit gruix. A continuació es disposa un paquet de conglomerats.
Neogen
En aquests dipòsits es diferencien clarament la fàcies marina i la fàcies continental.
En la fàcies marina es disposa a base un conglomerat calcari en contacte discordant sobre el
substrat. A continuació es disposen un conjunt de calcàries molàssiques o coralígenes amb algues.
Per últim, es disposa una alternança de margues i arenoses compactes amb diferents graus de
cementació.
La fàcies continental està representada a mur per unes margues blaves interdigitades amb una
alternança d'arenoses i argiles salobres.
Aquest material presenta canvi lateral de fàcies cap a un conjunt de conglomerats calcaris.
Quaternari
El quaternari forma grans extensions que es disposen principalment al llarg de la costa i a l'interior
de la depressió Prelitoral.
Aquest conjunt de materials es pot classificar dins els següents grups.
Dipòsits de peu de muntanya: Constituït per un conjunt de graves i bitlles subarrodonits amb
abundant ciment calcari.
Cons de dejecció i erosió de pendents: Es tracta d'un conjunt detrític de poca maduresa i es
presenta solt.
Formacions deltaiques: És un conjunt de sorres i llims de color gris amb intercalacions de torbes i
conglomerats.
Dipòsits marins antics i dipòsits de platja: Es defineixen com a sorres soltes bastant homogènies.
2.2 GEOLOGIA LOCAL
A continuació es descriuen la totalitat dels terrenys travessats per la traça investigada en ordre
decreixent d'antiguitat.
Mesozoic
Triàsic
Presenta una bona representació i es diferencien els tres trams característics següents:
Buntsandstein
Està constituït per una sèrie detrítica de color vermell. Es defineix com un conjunt de conglomerats
heteromètrics amb elevats graus d’arrodoniment. Mineralògicament presenten quarsos, quarsites i
pissarres en menor proporció. La grandària mitjà d'aquesta fracció és 6 centímetres.
Intercalats amb aquests materials es defineixen nivells d'arenoses calcàries (arenoses fines i
micàcies) amb abundants impregnacions calcàries.
Cap a sostre es presenten nivells d'argil.lites vermelles, verds i versicolors.
Muschelkalk
Es caracteritza per la presència de dos trams carbonàtics de caràcter marí.
A la zona investigada està constituït per un conjunt de dolomies finament cristal·lines i calcàries
dolomítiques amb escassos bioclastos d'algues, lamel·libranquis i equinoderms.
Cap a sostre es disposa una barra dolomítica de caràcter massiu de 30 metres de gruix amb fàcies
finament abancalades amb restes de peixos. La potència total de la sèrie és de 70 a 80 metres.
Keuper
Està constituït per una fàcies dolomítica de color grogós finament estratificada que es va carregant
gradualment d'argiles fins a arribar a definir-se com a argiles grogues. A sostre d'aquest nivell es
disposa un conjunt de guixos grisos ben estratificats.
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 5
La disposició espacial d'aquests materials dóna morfologies en costa als trams amb major
abundància de dolomies.
El gruix d'aquest conjunt és molt variable atès que les condicions de deposició van ésser en un
període erosiu.
Juràssic
Al llarg del traçat investigat es poden diferenciar aquests dos tipus:
Lias
Presenten pocs afloraments. Es corresponen amb dolomies fosques, microcristal·lines, afectades
per una intensa tectonització. Cap a sostre poden presentar un nivell de calcarenites i oòlits. A
l'últim es disposa un altre tram de 20 metres de dolomies argiloses, silto – micàcees amb tons
grogosos. Aquest tram es caracteritza per presentar abundància d'òxids de ferro i encostraments.
El gruix estimat total de la sèrie seria de 50 metres.
Sèrie compressiva
Es defineix com un conjunt dolomític que es denomina “Penyes negres”. Es caracteritza per
presentar gran nombre d'oòlits, ontxolits i fins i tot fantasmes de coralaris, que atribuirien al material
una posició estratigràfica de plataforma.
La intensa dolomitització que ha sofert aquest material fa impossible la diferenciació dels diferents
termes sedimentaris del cicle Juràssic.
Les descripcions petrogràfiques realitzades en la bibliografia consultada classifiquen aquest
material com unes dolomies brètxiques, ocasionalment carnioliztades cap a base, amb fantasmes
ocasionals d'oòlits i intraclastos.
Miocè
Tortoniense Superior – Andaluciense.
Al llarg de la traça investigada es poden diferenciar tres fàcies distintes en funció de la seva posició
paleogeogràfica:
Fàcies calcària escullosa
Representa una sèrie clarament transgressiva sobre un paleorrelleu, podent presentar variacions
laterals tant en temps com en espai.
Està constituïda per un conjunt de biomicrites amb estructura stromatolítica, calcàries biohermals i
calcarenites graveloso – bioclàstiques amb ciment de microneta o esparita.
Els organismes constructors són algues coral·lines, brizoaris, coralaris i lumaquel.les d'ostreids i
lamel·libranquis.
Els estudis de làmines primes reflectits en bibliografia presenten una associació d'Operculines,
Amphistegines, Heterostegines, Miliólids, Biseriats i certs Alveolínids.
En desplaçar-nos del paleorrelleu s'observa que les fàcies es fan menys carbonates i més silto-
margoses.
La potència màxima d'aquest material és de 20 metres.
Fàcies costanera
Estan representades por una alternança de margues siltoses grogues i bancs centimètrics de
calcàries silto-margoses, argiloses, amb ciment de microesparita i micrita. S’observa un trànsit
gradual del contingut de quars i argila que es relaciona amb la distància al paleorelleu.
Els levigats efectuats sobre les mostres d’aquestes fàcies presenten abundants continguts fosilífers
que asignen una edat Tortoniense Superior – Andaluciense.
La potència d’aquestes fàcies és similar a la de de les anteriorment exposades.
Fàcies marina d'estuari
Presenten un caràcter eminentment detrític (sorres, arenoses micàcies, calcirrudites sorrenques,
etc.,) amb abundant contingut en carbonats. La deposició d'aquestes fàcies és pròxima a la costa i
d'aigües succintes pel que s'alternen sediments de platja, estuari i agres salobres.
La potència d'aquests materials s'ha estimat en 180 metres.
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 6
Quaternari
A la zona investigada es poden diferenciar els següents materials:
Cons de dejecció – Peu de mont.
Es defineixen com un conjunt de conglomerats heteromètrics molt angulosos, de dimensions
compreses entre 10 i 20 mil·límetres.
La naturalesa d'aquests cantells és fonamentalment carbonàtica, ja que les seves àrees font es
disposen en el conjunt de materials mesozoics i terciaris.
Generalment el material es presenta solt empastat en una matriu limoargilosa.
La potència d'aquests dipòsits sol estar compresa entre 2 i 80 metres.
Dipòsits torrencials - Rambla
Es caracteritzen per la seva naturalesa detrítica. Presenten una fracció grossa bastant
heteromètrica i heterogènia relacionada directament amb les àrees font.
La fracció més fina es pot alimentar fonamentalment de les fàcies distals dels cons de dejecció.
A l'apèndix núm. 1 del present annex s'inclouen les plantes geològiques dels materials travessats.
2.3 TECTÒNICA
Els materials aflorants a la zona d'estudi estan constituïts per un conjunt de materials terciaris i
quaternaris que es veuen afectats per plegaments alpídics.
Aquesta fase és la responsable de l'origen de les Catalànides.
Per al seu estudi es diferencien les següents zones:
Serralada Costanera
Està constituïda per un bloc en què els relleus descendeixen progressivament des del NE cap al
SO. Es troba travessat per un gran nombre de falles de sentit longitudinal i transversal que es van
produir des del Burdigaliense fins al Pontiense.
Durant el Miocè es produeixen cubetes tectòniques a l'interior del massís que només cobreixen la
seva part més oriental.
Depressió Prelitoral
Aquesta fossa aquesta limitada per dues falles paral·leles de rumb NE – SO.
La més meridional no ha sofert moviment pràcticament, per la qual cosa la deformació dels
materials terciaris és petita. No obstant això, la septentrional ha sofert moviments posteriors a la
sedimentació del miocè, amb la qual cosa s'observen forts basculaments cap al nord.
Aquests moviments es van atenuant cap al sud.
Serralada Prelitoral
El bloc de Gaia està constituït per una estructura tabular limitada per una gran flexió monoclinal i
que es troba afectat per petites falles i plecs suaus.
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 7
2.3.1 Sismicitat
Per a la consideració de l'acció sísmica en les futures estructures d'aquesta zona és d'aplicació la
Norma de Construcció Sismorresistent (Part General i Edificació) NCSE-02 publicada en el REIAL
DECRET 997/2002, de 27 de setembre
Figura 1 : Mapa de Perillositat Sísmica
Segons es pot apreciar en el figura 1, per a la zona investigada, l'acceleració sísmica de càlcul ac
(ac = � ab) és inferior a 0.06 g., per la qual cosa, pel que fa a la norma NCSE-02, no és necessària
la seva aplicació.
3 TREBALLS REALITZATS
A partir del mapa geològic de la zona, de la lectura del projecte informatiu i de la visita al camp,
s'estableix la campanya geotècnica.
Aquesta va consistir en la realització de 5 calicates de reconeixement geotècnic. En la dita
campanya es va procedir a la presa de mostres representatives dels diferents nivells geotècnics
travessats. Aquestes mostres van ésser degudament embalades, segellades i numerades, per a
posteriorment enviar-se a LGAI, laboratori acreditat a Barcelona (col·laborador en aquest
projecte), on se les està sotmetent a diversos assaigs de laboratori, que van consistir en assaigs
d'identificació del material (Granulometría per tamissat, Límits d'Atterberg i determinació de la
Humitat Natural), assaigs químics (determinació de la presència i, si s’escau en quina quantia, de
sulfats i carbonats) i assaigs mecànics (Assaigs de compactació Próctor Normal i assaig de
determinació dels índexs de CBR)
3.1 Calicates
Per a l'estudi del material aflorant s'ha procedit a l'apertura de 5 calicates de reconeixement
geotècnic, mitjançant retroexcavadora de pneumàtics.
A continuació es mostra una relació de la profunditat aconseguida en cadascuna de les calicates.
CALICATA
PROF.
ACONSEGUIDA
(m)
COTA D’
EMBROCAMENT
C-1 0,50 155,00
C-2 1,00 160,00
C-3 0,50 157,70
C-4 0,85 124,00
C-5 1,05 24,80
A l'apèndix 2 es representen sobre plànols de traçat l'emplaçament de cadascuna de les calicates.
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 8
A l'apèndix 3 es recullen les columnes estratigràfiques de cadascuna d'elles.
3.2 Estacions geomecàniques
Les investigacions que s'han realitzat per a l'estudi d'estabilitat de talussos de la Carretera T-202
del PK 1+170 al 12+040: Tram Altafulla - Salomó han constat de:
* Quatre estacions geomecàniques per a l'estudi d'estabilitat dels talusos dels desmuntis. Les fitxes
de les estacions geomecàniques poden consultar-se a l'apèndix núm. 5. De la confrontació de les
estacions realitzades s'obté les principals direccions de fracturació que afecten al substrat rocós.
* A fi de caracteritzar la resistència mecànica de la matriu rocosa, s'han pres mostres
representatives per a la seva anàlisi en laboratori. Sobre aquestes mostres, s'ha procedit a realitzar
assaigs de càrrega puntual (Franklin), que ens permetran assignar unes característiques
mecàniques als nivells travessats.
3.3 Assaigs de Laboratori
Sobre les mostres representatives obtingudes en les calicates de reconeixement s'estan realitzant
els següents tipus d'assaigs:
- Determinacions de la humitat natural segons UNEIX 103300
- Anàlisi granulomètric per tamissat segons UNEIX 103101,
- Determinació de límits d'Atterberg segons UNEIX 103103 i 103104 o comprovació de la no
plasticitat segons NLT-106.
- Assaig de determinació de l'expansivitat d'un sòl en l'aparell LAMBE, segons UNEIX 103600.
- Determinació quantitativa del contingut de sulfats solubles en sòl, segons UNEIX 103202.
- Assaigs de compactació. Próctor Normal segons UNEIX 103500.
- Assaigs per determinar en laboratori l'índex CBR d'un sòl segons UNEIX 103502
- Determinacions del contingut de matèria orgànica oxidable d'un sòl pel mètode aigua oxigenada,
segons NLT 117/72
4 CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES DEL SUBSTRAT
A partir de les columnes estratigràfiques, de les calicates de reconeixement, els reconeixements
dels afloraments existents al llarg de la traça, i els resultats de les anàlisis de laboratori obtinguts a
partir de les mostres assajades, es poden arribar a distingir els següents nivells geotècnics.
Nivell 1: Coberta vegetal
Nivell 2: Graves i argiles llimoses de color marró
Nivell 3: Substrat rocós.
A continuació es descriuen amb més detall cadascú d'aquests nivells.
4.1 Coberta vegetal
La coberta vegetal, s'ha localitzat en les calicates C-1, C-2 i C-5 amb una potència que oscil·la
entre els 0.15 i els 0.30 m.
A continuació s'inclou una taula resum amb els gruixos i materials trobats en cadascuna de les
calicates efectuades.
CALICATA GRUIX COBERTA
VEGETAL (m)
COTA DE
EMBROCAMENT
C-1 0,30 155,00
C-2 0,15 160,00
C-3 -- 157,70
C-4 -- 124,00
C-5 0,10 24,80
Tenint en compte la variació observable en els afloraments en camp, es pot estimar una potència
mitjana de 0.20 cm.
A causa de la seva naturalesa heterogènia i l'abundant presencia de matèria orgànica, el nivell de
sòl vegetal present en la traça no és utilitzable en capes de ferm.
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 9
4.2 Graves i argiles llimoses de color marró
Constitueix el terreny cartografiat com a quaternari. Aquest nivell ha estat detectat en totes les
calicates efectuades.
A continuació s'inclou un quadre resum on s'observen els gruixos comprovats en cadascuna de les
prospeccions efectuades:
CALICATA
Gruix Graves i
argiles llimoses
(m)
COTA D’
EMBROCAMENT
C-1 0,20 155,00
C-2 0,85 160,00
C-3 1,00 157,70
C-4 -- 124,00
C-5 0,65 24,80
Aquest nivell es disposa suprajacent al substrat rocós existent, disposant-se al llarg dels principals
llits i tributaris.
A continuació s'inclou un quadre resum amb els resultats de laboratori obtinguts per a aquests
materials:
LIMITS D’ATTERBERG CLASSIFICACIÓ CATA PROF (m)
HUMITAT NATURAL
(%) L.L. I.P. L.P.
(%) PASSA 0,08 UNE USCS HRB
C2-R1 0,15-1,00 6 43,80 8,20 35,60 24,60 GM A-2-5 C3-R1 0,30-1,30 9,8 29,20 7,20 22,00 43,70 SC A-4 C4-R1 0,05-0,85 24,60 3,60 21,00 11,00 GW-GC A-1-a C5-R1 0,10-0,75 11,6 33,50 8,70 24,80 26,20 GM A-2-4
Com es pot observar, aquests materials es caracteritzen per presentar una gran heterogeneïtat
textural i una porositat molt elevada que facilita el vessament superficial i la infiltració cap a les
juntes que afecten al substrat rocós.
Aquest nivell es caracteritza per presentar un escàs desenvolupament vertical, relacionat amb la
baixa incisió que tenen els llits fluvials de la zona.
Els valors d'humitat òptima obtinguts en l'assaig de compactació Próctor normal han presentat un
valor mitjà de 9.00 %, amb una densitat màxima de 2.05.
El valor mitjà de la determinació dels índexs de CBR és de 53.6, amb un valor mínim de 30.3 i un
valor màxim de 93.2. En els mencionats assaigs no s'ha reflectit cap possible inflament.
El valor mitjà d'inflament lliure és de 0.30 %, amb un valor mínim de 0.10 % i un valor màxim de
0.67 %.
El resultat mitjà de l'assaig de col·lapse és de 0.14 %, amb un valor màxim de 0.42 i un valor mínim
d'inflament nul.
El contingut mitjà de guixos és de 0.12 %, amb un valor màxim de 0.16 % i un valor mínim de nul.
El contingut mitjà de sals solubles és de 0.20 %, havent detectat només una mostra amb un
contingut superior a aquest valor. Aquesta mostra està influenciada per la presència de
contaminació puntual de la zona i/o major influència dels prims nivells de guixos que constitueixen
l'alternança del substrat Triàsic.
El contingut de matèria orgànica es manté entorn a 0.30%, excepte en la mostra obtinguda en la
calicata C2-R1 on s’aconsegueix un valor de 2.85%. Aquest valor està condicionat per la
proximitat del nivell de sòl vegetal, ja que la mostra va ser presa en un interval comprès entre 0.15 i
1.00 metre.
De l'observació de les característiques mitjanes d'aquests materials es pot concloure una
classificació mitjana del sòl com ADEQUAT.
En funció dels valors de CBR obtinguts es pot estimar una esplanada natural de tipus E2.
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 10
4.3 Nivells Rocosos
Dins aquest conjunt s'inclou un ampli ventall de materials que comprenen:
Edat Descripció
Keuper Margues dolomítiques abancalades grogues, argiles vermelles i guixos
ocasionals
Juràssic Dolomies negres recristalitzades i tectonitzades
Calcarenites esculloses- bioherms
Margues, sorres i arenisques Terciari
Margues siltoses i calcàries silto - margoses
Aquests materials s'han trobat com el nivell basal del registre de totes les calicates efectuades.
Tot aquest conjunt es troba afectat per una intensa fracturació que condiciona l'estabilitat dels
talussos d'excavació projectats. A fi de realitzar un estudi de l'estabilitat d'aquests, es va procedir a
la realització de diverses estacions geomecàniques al llarg de la traça.
A continuació s'exposen les característiques de les juntes observades en cadascun dels materials
diferenciats dins del substrat rocós.
Margues dolomítiques abancalades grogues, argiles vermelles i guixos ocasionals
A fi d'analitzar en conjunt la fracturació existent en els materials Triàsics, s'ha procedit a la
representació de les juntes observades. En les figures que es disposen a continuació es pot
observar el diagrama poblacional de representació polar.
Com es pot apreciar els punts representats s'agrupen en tres famílies principals. A continuació
s'inclou la representació planar d'aquestes famílies i la seva orientació espacial.
A les estacions geomecàniques també es van prendre dades sobre la morfologia, espaiat,
obertura, farciment, resistència i presència d'aigua que caracteritzen la resposta mecànica del
material. A continuació s'inclou un quadre amb les principals característiques mitges de les
famílies de junts presents.
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 11
Orientació junt
D B B
Familia
Junt Tipus Junt
Esp.
(m)
Cont.
(m)
Apertura
(mm) Rug. Met. Aigua Res.
243 65 J1 Diaclassa 1 1-3 5 Ondulada-
Llisa IV NO 2
90 43 J2 Diaclassa 0,4 3-10 5 Ondulada-
Rugosa IV NO 2
60 20 J3 Estratificació 0,2 >20 0,5 Plana-
Llisa II NO 3
Dolomies negres recristal·litzades i tectonitzades
Els junts existents en els materials Juràssics s'han representat en el següent diagrama poblacional
de representació polar.
Com es pot apreciar els punts representats s'agrupen en quatre famílies principals. A continuació
s'inclou la representació planar d'aquestes famílies i la seva orientació espacial.
A les estacions geomecàniques també es van prendre dades sobre la morfologia, espaiat,
obertura, farciment, resistència i presència d'aigua que caracteritzen la resposta mecànica del
material. A continuació s'inclou un quadre amb les principals característiques mitges de les
famílies de junts presents.
Orientació junt
D B B
Familia
Junt Tipus Junt
Esp.
(m)
Cont.
(m)
Apertura
(mm) Rug. Met. Aigua Res.
160 11 J1 Estratificació 0,4 >20 0,5 Plana-
Llisa I NO 3-4
304 87 J2 Diaclassa 1-3 1 5 Ondulada-
Llisa II NO 3
234 75 J3 Diaclassa 1-3 1 5 Ondulada-
Rugosa II NO 3
325 80 J4 Diaclassa 1-3 1 5 Ondulada-
Llisa II NO 3
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 12
Calcarenites, Margues i Margues siltoses (dipòsits Terciaris)
La presència de junts en els materials Terciaris és menys abundant en quant al seu nombre. A
continuació es pot observar el seu diagrama poblacional.
Com es pot apreciar els punts representats s'agrupen en quatre famílies principals. A continuació
s'inclou la representació planar d'aquestes famílies i la seva orientació espacial.
A les estacions geomecàniques també es van prendre dades sobre la morfologia, espaiat,
obertura, farciment, resistència i presència d'aigua que caracteritzen la resposta mecànica del
material. A continuació s'inclou un quadre amb les principals característiques mitges de les
famílies de juntes presents.
Orientació junt
D B B
Familia
Junt Tipus Junt
Esp.
(m)
Cont.
(m)
Apertura
(mm) Rug. Met. Aigua Res.
159 10 J1 Estratificació 0,7 >20 5 Ondulada-
Rugosa
III-
IV NO 2
334 11 J2 Estratificació 0,7 >20 5 Ondulada-
Rugosa
III-
IV NO 2
148 87 J3 Diaclassa 2-3 1-3 10 Esglaonada-
Rugosa II-III NO 2
96 88 J4 Diaclassa 2-3 1-3 10 Esglaonada-
Rugosa II-III NO 2
En funció de les observacions realitzades en camp i algunes mostres de mà s'adopten els
següents valors mitjans:
Edat Descripció
Resistència a
compressió simple
(Kp/cm2)
Densitat (g/cm3)
Triàsic
Margues dolomítiques abancalades
grogues, argiles vermelles i guixos
ocasionals
150,0 2,28
Juràssic Dolomies negres recristalitzades i
tectonitzades 920,0 2,50
Calcarenites esculloses - bioherms 270,0 2,20
Margues siltoses i calcàries silto - margoses 35,0 2,30 Terciari
Margues, sorres i arenisques 142,5 2,25
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 13
A partir d'aquestes dades s'ha realitzat la classificació, segons Bieniawski (1979) i González Vallejo
(1985), dels materials rocosos trobats en cadascú dels desmunts investigats.
CLASSIFICACIÓ BIENIAWSKI CLASSIFICACIÓ GONZALEZ VALLEJO
MATERIAL
RMR CLASSE
ROCA
QUALITAT
ROCA SRC
CLASSE
ROCA
QUALITAT
ROCA
TRIÁSIC 53 III MITJANA 57 III MITJANA
JURÀSSIC 75 II BONA 70 II BONA
TERCIARI 49 III MITJANA 47 III MITJANA
Com es pot apreciar el substrat rocós aflorant al llarg de la majoria de la traça es classifica dins el
grup de Classe III, amb una qualitat mitjana.
En el cas dels afloraments puntuals dels materials juràssics (dolomies recristal·litzades) les
classificacions li assignen una Classe II, amb una qualitat bona.
Cap esmentar que en els materials triàsics (Margues dolomítiques abancalades grogues, argiles
vermelles i guixos ocasionals) la separació entre diaclasses delimita en superfície petits blocs de
0.04 a 0.08 m3 de grandària mitjana que poden arribar a ésser inestables per efectes de vibracions
i/o glaçades. Aquests blocs donades les seves dimensions no representarien problemes perquè
podrien ésser recollits per alguna protecció superficial del talús, com una malla de triple torsió.
5 CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES DE L'ESPLANADA
Al llarg de la traça investigada s'ha pogut comprovar l'existència d'un nivell superficial de sòl
vegetal constituït per sorres argiloses marrons amb graves disperses i abundant matèria orgànica.
A continuació s'inclou una taula resum amb els gruixos de sòl vegetal detectats en les diferents
calicates efectuades.
CALICATA
GRUIX
COBERTA
VEGETAL (m)
COTA DE
EMBROCAMENT
C-1 0,30 155,00
C-2 0,15 160,00
C-3 -- 157,70
C-4 -- 124,00
C-5 0,10 24,80
Les característiques texturals i geotècniques d'aquest material el fan inadequat per a la seva
utilització com a suport dels terraplens projectats, per la qual cosa s'haurà de retirar i arreplegar.
No obstant això, el seu elevat contingut en matèria orgànica li confereix bones propietats per
disposar-lo sobre els vessaments dels terraplens projectats a fi de revegetar-los i evitar fenòmens
d'arrossegaments i erosions per la precipitació i vessament superficial.
Graves i argiles llimoses de color marró: Aquest nivell es disposa infrajacent al nivell de sòl vegetal
anteriorment exposat. Constitueix el conjunt de materials quaternaris que afloren al voltant dels llits
existents a la zona. Aquest material presenta abundants canvis de gruix que es relacionen amb la
jerarquia del curs fluvial i la seva distància als dipòsits de peu de vessant (col.luvions).
A continuació s'inclou el quadre resum dels gruixos de graves i argiles llimoses detectats en les
calicates efectuades:
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 14
CALICATA
GRUIX
COBERTA
VEGETAL (m)
COTA DE
EMBROCAMENT
C-1 0,20 155,00
C-2 0,85 160,00
C-3 1,00 157,70
C-4 -- 124,00
C-5 0,65 24,80
A continuació s'inclou un quadre resum amb els resultats obtinguts en els assaigs de laboratori
efectuats sobre les mostres de les citades calicates.
PROCTOR C.B.R. INFLAM
(%) M.O. (%) INFL. YESOS
CATA PROF (m)
(%) PASA 0,08 UNE H.O. D.M. LIBRE (%)
COLAPSE (%)
(%)
SALES SOLUBLES (%)
C2-R1 0,15-1,00 24,60 10,70 1,93 33,30 0,10 2,850 0,10 0,00 EXENTO 0,130 C3-R1 0,30-1,30 43,70 9,10 2,08 57,60 0,00 0,370 0,67 0,42 0,07 0,170 C4-R1 0,05-0,85 11,00 5,70 2,23 93,20 0,00 C5-R1 0,10-0,75 26,20 10,40 1,95 30,30 0,00 0,330 0,12 0,00 0,16 0,310
A partir de les dades aportades en les diferents calicates efectuades es pot concloure que es tracta
d'un sòl considerat com adequat, amb índex de CBR propis d'una esplanada E – 2, per la qual
cosa és un sòl que es constitueix apte com a esplanada.
Substrat rocós: Sobre aquest tipus de materials s'han realitzat diverses estacions geomecàniques i
assaigs de compressió simple que permeten caracteritzar-lo geomecànicament. Les
característiques geomecàniques del substrat rocós li confereixen característiques pròpies d'una
esplanada E –3.
6 ESTUDI DE DESMUNTIS
Segons es pot observar a les plantes geològiques de l'apèndix núm. 1 del present annex, els
desmunts projectats afectaran tant a materials quaternaris (al·luvials i col.luvials) com a la varietat
del substrat rocós anteriorment exposada.
6.1 Estabilitat de desmunts en materials quaternaris
Per a l'estudi de les condicions d'estabilitat general dels talussos de desmunt s'ha seguit un
mètode simplificat (HOEK & BRAY, 1977), basat en obtenir un terreny homogeni equivalent,
ponderant segons els gruixos de cada nivell, els valors de la cohesió i la tangent de l'angle de
fregament.
S'ha considerat talusos del 3H/1V, que constitueixen la major part dels talussos observats en obra.
En general presenten una alçada inferior a 6,00 m, excepte el talús 1C que abasta 9.00 metres.
Els paràmetres mitjans estimats de resistència al tall per al nivell de graves calcàries en matriu
argilosa de baixa plasticitat, serien:
γa = 2,00 g/cm3 c´= 0,05 Kp/cm2 ϕ´= 28º (valors mitjans)
Els coeficients de seguretat per al talús parcialment inundat són:
ARCILLAS ALGO ARENOSAS (ABACO Nº 3)
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
ALTURA EN METROS
FAC
TOR
DE
SEG
UR
IDA
DTalud 30º
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 15
Com es pot observar, als trams de graves argiloses s'obtenen coeficients de seguretat admissibles,
per a inclinacions de talús 3H: 1V.
No obstant això, com es pot observar en el reportatge fotogràfic d'aquest annex, amb aquestes
inclinacions es produeixen fenòmens d'arrossegaments i aixaragallament per vessament
superficial, per la qual cosa s'aconsella realitzar hidrosembra a fi de minimitzar en la mesura que
es pugui aquest fenomen.
6.2 Estabilitat de desmunts en materials rocosos
L'estabilitat de talusos sobre aquest tipus de materials ve condicionada per la presència de junts
que afecten a l'estabilitat del massís rocós investigat.
Per a l'estudi d'estabilitat s'han investigat els processos de lliscament planar i formació de falques.
En tots els casos investigats el talús projectat es mantenia estable per a les inclinacions
dissenyades.
Cap ressenyar els resultats obtinguts en l'anàlisi d'estabilitat de falques als talusos del tram on
afloren el conjunt de materials Triàsics (alternatives 5 i 6) on s'obté un factor de seguretat superior
a 4.00 en talusos 1H:1V i 1H:3V.
No obstant això, en l'anàlisi d'estabilitat de bolcada s'observa la presència de petits blocs
inestables per a talussos 1H: 3V.
A continuació s'inclou un quadre resum amb els principals talusos projectats, en les diferents
alternatives, i les seves característiques:
CUADROS DE DESMONTES ALTERNATIVAS 1 - 2.1 - 3.1 - 4 - 5.1 - 6 TALUDES
TRAMO P.K. INICIAL
P.K. FINAL
ALTURA MAX. (m) MATERIAL RIPABILIDAD UTILIZACIÓN DE MATERIALES
DE EXCAVACIÓN TIPO DE EXPLANADA TALUDES RECOMENDADOS
MEDIDAS COMPLEMENTARIAS
ALTERNATIVA 1,1 970 1.060 1 COLUVIÓN RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida
ALTERNATIVA 2.1. 540 660 6,8 JURÁSICO EXPLOSIVOS - MARTILLO E3 1H:1V
0 100 4,8 JURÁSICO EXPLOSIVOS - MARTILLO E3 1H:1V
240 300 4,5 CUATERNARIO RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida ALTERNATIVA 3.1.
300 440 8,1 TERCIARIO 1 MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
ALTERNATIVA 4,1 1.900 2.020 1 TERCIARIO 1 MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
100 220 1,8 TERCIARIO 3 MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Cuneta revestida
300 450 4,9 JURÁSICO EXPLOSIVOS - MARTILLO E3 1H:1V Malla de triple torsión
520 620 0,5 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
800 1.170 6,1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Malla de triple torsión
ALTERNATIVA 5.1
1.340 1.420 1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
40 320 4,7 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Malla de triple torsión
360 700 3 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
810 870 1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
960 1.060 1,1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
1.280 1.300 1 CUATERNARIO RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida
1.300 1.420 1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
1.550 1.570 1,9 CUATERNARIO RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida
1.570 1.820 5,8 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Malla de triple torsión
2.030 2.320 8,7 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Malla de triple torsión
2.420 2.460 1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
2.660 2.810 1,7 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
2.810 2.830 1 COLUVIÓN RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida
3.160 3.210 1 COLUVIÓN RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida
ALTERNATIVA 6,1
3.210 3.244 0,7 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
CUADROS DE DESMONTES ALTERNATIVAS 1 - 2.2 - 3.2 - 4 - 5.2 - 6 TALUDES
TRAMO P.K. INICIAL
P.K. FINAL
ALTURA MAX. (m) MATERIAL RIPABILIDAD UTILIZACIÓN DE MATERIALES
DE EXCAVACIÓN TIPO DE EXPLANADA TALUDES RECOMENDADOS
MEDIDAS COMPLEMENTARIAS
ALTERNATIVA 1 970 1.060 1 COLUVIÓN RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E1 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida
ALTERNATIVA 2.2 500 640 5,3 JURÁSICO EXPLOSIVOS - MARTILLO E3 1H:1V
0 100 1 JURÁSICO EXPLOSIVOS - MARTILLO E3 1H:1V ALTERNATIVA 3.2.
340 400 5 TERCIARIO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
ALTERNATIVA 4 1.900 2.020 1 TERCIARIO 1 MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
100 180 1,4 TERCIARIO 3 MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Cuneta revestida
310 570 5,4 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Malla de triple torsión
650 970 5,3 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Malla de triple torsión
1.050 1.110 0 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
1.130 1.230 0,7 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
ALTERNATIVA 5.2
1.400 1.500 0 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
40 320 4,7 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Malla de triple torsión
360 700 3 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
810 870 1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
960 1.060 1,1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
1.280 1.300 1 CUATERNARIO RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida
1.300 1.420 1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
1.550 1.570 1,9 CUATERNARIO RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V
1.570 1.820 5,8 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Malla de triple torsión
2.030 2.320 8,7 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V Malla de triple torsión
2.420 2.460 1 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
2.660 2.810 1,7 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
2.810 2.830 1 COLUVIÓN RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida
3.160 3.210 1 COLUVIÓN RETROEXCAVADORA Cimentación y nucleo de rellenos como SUELO SELECCIONADO E2 1H:1V Hidrosiembra y cuneta revestida
ALTERNATIVA 6
3.210 3.244 0,7 TRIÁSICO MARTILLO - EXPLOSIVOS E3 1H:1V
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 16
7 ESTUDI DE TERRAPLENS
La major part de la traça del corredor discorre a la cota de l’actual carretera T-202, per la qual
cosa, en general, no hi haurà desmunts ni terraplens importants, excepte els d’accés a les
estructures i els passos de torrents existents.
Es preveu que aquells que es troben al llarg de la traça tinguin una alçada màxima que rondi els 4
m mentre que aquells que es puguin trobar en els punts en aquells que es realitzi alguna estructura
podran estar al voltant dels 7 - 8 m d’alçada.
Aquests terraplens es podran recolzar molt probablement tant sobre el nivell de graves i sorres
(quaternaris al.luviales i col.luvials) com sobre els diferents tipus de roques que constitueixen el
substrat rocós. Les característiques portants d’ambdós materials els hi confereixen qualitats que
permeten considerar-los aptes per a constituir-se com a base del terraplè.
En qualsevol cas, per al recolzament d’aquests terraplens, sobretot quan descansen sobre els
dipòsits quaternaris, hauràn d’excavar-se els primers 0’30 – 0’60 m com a norma general, per a la
retirada de la coberta vegetal i del material de reblert i saneigs en aquells punts on sigui necessari.
Posteriorment es procedirà a la compactació del fons de l’excavació per al recolzament de la base
del terraplè.
De cara a la construcció del nucli d’aquests terraplens es podrà utilitzar el propi material de la traça
(bé sigui quaternari o els materials procedents dels desmunts en roca) ja que aconsegueixen la
qualificació mínima necessària per a constituir-se com a nucli (veure quadre del punt 5 del present
annex).
Per a la capa d'coronació caldrà utilitzar els nivells de graves exclusivament ja que aquests són
adequats o bé materials de les zones de préstecs.
Utilitzant això productes en la construcció dels terraplens es poden mantenir els talusos 3H:2V
considerades en el estudi. Com es pot observar a l'apèndix de reportatge fotogràfic del present
annex s'observen fenòmens d'arrossegaments en els desmuntis de sòls deguts a la vessament
superficial produint-se fenòmens d'acarcavamiento. A fi d'evitar aquests fenòmens es recomana la
realització de hidrosiembra i cunetes revestides que facilitin la retirada i evacuació d'aquests
materials.
8 PRÈSTECS I JACIMENTS
Dins les fonts de material de l'entorn de la zona investigada podem diferenciar entre graveres i
canteres.
GRAVERES Constitueixen les àrees font d'on s'obtindran els sòls adequats i seleccionats per al seu ús en la
formació de terraplens.
Com a materials aptes podem distingir els quaternaris al·luvials associats als cursos fluvials del Va
riure Gaia i el Torrent de la Serrata (explotacions núm. 217 i 218 del mapa de roques industrials) i
els dipòsits de peudemont, que se situen a les voltants de l'explotació núm. 71 del mapa de roques
industrials.
Els dipòsits al·luvials es caracteritzen per presentar un elevat grau de rodonesa, amb grandàries
que poden aconseguir 20 cm., de centil empastats en una matriu areno llimosa.
Afloren generalment als llits secs de petites riguessis on es disposen en la seva al·luvial o als
dipòsits de terrassa.
Els dipòsits peudemont estan constituïts per materials calcaris o silicis, angulosos a arrodonits,
heteromètrics amb centiles mitjans que oscil·len entre grandàries de 15 i 20 cm., empastats en
matriu sorrenca. Els seus afloraments es disposen al llarg de la Depressió Prelitoral.
Les característiques mitjanes dels materials exposats s'inclouen al quadre que figura a continuació:
ASSAIG VALORS
% Matèria Orgànica 0,500 - 1,545
% Equivalent de sorra 23 - 48
Presència de sulfats Si
ANNEX NUM. 4.- GEOLOGIA I GEOTECNIA
Pág. 17
A continuació s'inclou el rang de variació de les corbes granulométriques dels materials
quaternaris.
CANTERES També poden constituir una bona font de material les calcàries, calcàries margosas i dolomies
cretácicas.
Nom de l’explotació
Codi extern (Dep. Indústria o J.d'Aigüas)
Empresa explotadora Area total (m2)
Material explotable
Tipus de permis
Estat actual
MAS
BLANDIS
(A.E.1.)
300101 PROMOTORA
MEDITERRÁNEA-2 S,A, 108616,579 DOLOMÍAS
AUTORITZACIÓ
D’EXPLOTACIÓ
ACTIVITAT EN ACTIU Y
RESTAURACIÓ NO
INICIADA
AMPLIACIÓ
FERRAN 02
(A.E.2)
1765 CANTERAS FERRAN SL 265943,625 CALIZAS AUTORITZACIÓ
D’EXPLOTACIÓ
ACTIVITAT EN ACTIU Y
RESTAURACIÓ NO
INICIADA
YXART
(A.E.3) 300080
GESTORA DE RUNES
DEL TARRAGONÉS, SL 97408,972 CALIZAS
AUTORITZACIÓ
D’EXPLOTACIÓ
ACTIVITAT EN ACTIU Y
RESTAURACIÓ NO
INICIADA
EL MÈDOL
(A.E. 4) 300115 ÀRIDS TERRACO, SL 245381,5 CALIZAS
AUTORITZACIÓ
D’EXPLOTACIÓ ACTIVITAT NO INICIADA
Les bones característiques geomecánicas dels materials descrits els fan aptes per al seu ús en
carreteres, utilitzant-se com subbase o com a graveta en capes de trànsit, després d'un procés de
machaqueo.
En general es pot dir que ambdós materials presenten una bona accessibilitat i explotabilitat,
presentant reserves abundants.
A continuació s'inclou un mapa de les possibles zones de préstecs i jaciments.
APENDIX
