Annexos I- 1-10-08 · Taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia...

ANNEXOS Mª Àngels Miret Latas Curs 2007-2008 [email protected]

Taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia

Llicències retribuïdes 2007-2008 Mª Àngels Miret Latas

2

ÍNDEX ANNEXOS - Annex 1. Curs d’artteràpia per a docents convocat per l’ICE de Lleida.....................4 - Annex 2. Article: Un estudio neurológico muestra como ayudar al cerebro a tener grandes ideas. Josep Corbella.......................................................................5 - Annex 6. Comentaris sobre el treball a les escoles de l’Artterapeuta anglesa Sally Nicholson......................................................................................................6 - Annex 7. Bush, J. Model Guidebook I: Introducing School Art Therapy Program Services. Contingut material del llibre.........................................................7 - Annex 8. AT Newsbriefing Summer 2007.Diane Waller made an OBE....................8 - Annex 9. AT Newsbriefing Winter. Art Therapy in Spain. (pàg. 51)..........................9 - Annex 10. Carta als pares i autorització de participació en el projecte........................11 -Annex 11. Qüestionaris SDQ pre-test i post test.Goodman (versió traduïda)..............35 - Annex 12. Investigacions de l’aplicació del qüestionaris SDQ...................................18 - Annex 13. Full de seguiment de l’alumne. Inici i final de curs...................................19 - Annex 14. Full de progrés mensual..............................................................................20 - Annex 15. Full de progrés anual. (Traducció de la versió 2003. Associació Americana d’Artteràpia. AATA)................................................................21



3

- Annex 16. Graella dades...............................................................................................22 - Annex 17. Resultats SDQ.............................................................................................23 - Annexes 18, 19, 20. Recollida de dades d’artterapeutes, mestres i estudiants de Magisteri en la seva experiència en l’Artteràpia en l’àmbit educatiu.................................26 - Annex 21. Documents de la regulació de la professió d’Artteràpia a l’educació a Anglaterra i EUA.........................................................................................29 - Annex 22. Investigacions en Artteràpia en d’altres països...........................................32



4

Annex 1

(607021) Artteràpia Curs adreçat a tot el professorat

PROFESSORAT Francesca Piñol Torrent, creadora tèxtil, llicenciada en Antropologia, i artterapeuta formada a la Universitat de Barcelona. És també professora a l’Escola Massana.

DESCRIPCIÓ El curs és una introducció a la pràctica de l’artteràpia fent una aproximació amb diferents tipus de material i de realitzacions. Aquesta pràctica es combinarà amb una pinzellada de teoria valorant la importància del setting i analitzant conceptes com artteràpia, teràpia artística i joc creatiu; per fer una reflexió conjunta sobre les activitats portades a terme.

OBJECTIUS • Iniciar al professor/a en la pràctica de l’artteràpia • Emprar diferents materials • Facilitar tot tipus de recursos dins la sessió • Conèixer què és l’Artteràpia • Considerar el procés creatiu com a contenidor emocional

CONTINGUTS • Experimentar el procés creatiu • Experimentar l’expressió artística de manera variada • Manipular amb diferents materials • La importància del setting • El triangle terapèutic de l’artteràpia

METODOLOGIA Realitzar la pràctica de l’artteràpia Facilitar la reflexió sobre els treballs realitzats Conèixer que és l’artteràpia Revisar la teoria en que es basa l’artteràpia Facilitar informació als participants

INSCRIPCIÓ: http://www.ice.udl.es/upnu/activitats2005_06.php DURADA: 20 hores DIES: Dissabte. Gener: 13, 20, 27. - Febrer: 3, 10, 17, 24. - Març: 3, 10. HORARI: de 10,30 h a 13 h. LLOC DE REALITZACIÓ:

Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació de la

Generalitat de Catalunya



5

Annex 2



6

Annex 6

Working in Schools as an Art Therapist. Sally Nicholson (SRAT) I currently work in two schools in London. The first school I work in is funded by an Educational Trust. I work in this school in Catford. This is a socially deprived area and is a mixed cultural primary school. I work here one day per week as the school’s Art Therapist. I work with five children one to one and also run a group, working with a co facilitator. We have eight boys in the group and it is based around anger management. We use Art Therapy and also relaxation and exercises to help them look at their anger and to find ways for them to express themselves and share their experiences. I also work with some of the children’s parents and the child together, so that I can help with the family dynamics within a safe environment. The child and parent draw together and express thoughts and feelings with me facilitating. I find this is an excellent way for all the family to express themselves using Art Therapy and hopefully bring about the process of change and different behaviour in school and at home. I find this is a good place for the child to find their voice and say what they find difficult to deal with through the art. The other school were I work is a school for children with Aspergers and Autism and communication difficulties. I work with 5 children here and also co-facilitate a mixed group of five children with a Drama therapist, using both art and drama to help them with self-esteem issues and making friends. The input of Art Therapy in schools and indeed any of the Arts Therapies helps children and parents to express themselves in a safe and open environment were they feel able to share and talk about there experiences. I also feel that Art Therapy in Education can be utilised better by parents and children, as it is not connected to Social Services and so the families feel it is easier to talk. (Although sometimes if child protection issue comes up then social services have to be informed.) I feel that Art Therapy is one of the best therapies, especially for children and that through their art work they can begin to unravel and make sense some of there difficulties which they experience. Sally Nicholson State Registered Art Therapist.



7

Annex 7



8

Annex 8



9

Annex 9



10



11

Annex 10

Taller de suport emocional a l'aprenentatge a través de l'Artteràpia. L’Artteràpia és una disciplina i una pràctica que permet a l'alumne expressar-se a través d'una obra artística i facilitar un canal de comunicació de les seves emocions. El taller de suport emocional a l'aprenentatge a través de l'Artteràpia es pot fer a nivell individual o en grup. Permet treballar amb les emocions i potenciar l'autoconeixement, la qual cosa facilita una millora personal i un desenvolupament més saludable. A Catalunya hi ha diversos centres educatius de primària i de secundària que disposen d’aquest tipus d'intervenció . En aquest projecte aprovat pel Departament d’Ensenyament es pretén fer una recerca de les repercussions de l'artteràpia en l'àmbit escolar, per la qual cosa us agrairíem la vostra col·laboració. Moltes gràcies. Per qualsevol dubte o consulta podeu contactar amb nosaltres al telèfon xxxxxxxxxx directament amb la mestra, tutora del vostre fill/a. ............................................................................................................................................. Full d’autorització Taller de suport emocional a l'aprenentatge a través de l'Artteràpia. En /Na.........................................................................com a pare/mare/tutor de l’ alumne.................................................................autoritzo al meu fill/ a a participar en el projecte educatiu abans esmentat, basat en la passació de qüestionaris i la realització d’aquest taller artístic per al curs 2007-2008. Signatura del pare/mare o tutor legal



12

Annex 11. Qüestionari SDQ mestre/professor. Full 1



13

Annex 11. Qüestionari SDQ mestre/professor. Full 2



14

Annex 11. Qüestionari SDQ pares. Full 1



15

Annex 11. Qüestionari SDQ pares. Full 2.



16

Annex 11. Qüestionari SDQ alumne. Full 1



17

Annex 11. Qüestionari SDQ alumne. Full 2



18

Annex 12. Investigacions de l’aplicació dels qüestionaris SDQ - Australian e-Journal for the Advancement of Mental Health (AeJAMH), Vol.1, Issue 3, 2002 ISSN: 1446-7984 The Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) as a screening mesure prior to admmission to a Child and Adolescent Mental Health Service (CAMHS) John Mathai, Peter Anderson & Angela Bourne. Royal Children's Hospital Mental Health Service, Victoria, Australia. www.auseinet.com/journal/vol1iss3/mathai.pdf El Servei de Salut Mental (CAMHS) d’Austràlia utilitza aquest instrument SDQ per a detectar possibles problemes conductuals i trastorns de comportament en la població infantil i juvenil. - Evaluation of a mental health website for teenagers. Psychiatric Bulletin (2006), 30, 175-178 Sukru Ercan, andrew Kevern and Leo Kroll. http://pb.rcpsych.org/cgi/reprint/30/5/175.pdf - Strengths and difficulties questionnaire (SDQ): a study of school children in Ribeirao Preto. Revista Brasileira de Psiquiatria. Print ISSN 1516-4446. Vol. 25. Sept. 2003. Sao Paula . Brasil. http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S1516-44462003000300005&script=sci_arttext Recomanacions per a l’ús del SDQ. -This will provide you with a fully comprehensive account of the uses of the SDQ, how to score the questionnaires – should you be interested in using them for your own research - relevant articles and publications in which the SDQ has been used/reviewed, and also normative data which allows organisations to compare their SDQ results with that expected for a ‘normative’ population of children (normative data currently exists from Britain, USA, Finland, Germany, and Sweden).

The Place2Be have been using the SDQ for a number of years, upon recommendation by the

Department of Health in England. In order to measure change in children’s social and emotional

behaviours as a result of their intervention with us, we ask the child’s teacher, parent, and the

child themselves to complete the questionnaire before and after the intervention. Combined with

our own ‘in-house’ evaluation programme, we have found this to be the most reliable measure

of children’s social and emotional needs and behaviours. Our evaluation strategy is also

supported by King’s College London.

Using this SDQ data, we calculate the mean ‘Total Difficulties’ and ‘Prosocial’ scores (pre and

post intervention) which we then compare to Goodman’s normative data from Britain. We also

look at individual change in scores to identify where improvement has been made as well as

children that have not improved, according to informant (teacher, parent, and child). In addition,

we analyse the percentage of Total Difficulties scores by Goodman’s three ‘Clinical categories’

– Normal, Borderline, Abnormal, before and after intervention.

Jemma White Acting Research and Evaluation Officer

http://www.sdqinfo.com/



19

Annex 13

FULL DE SEGUIMENT DADES PERSONALS: Nom:________________________________ Edat: ________________________________ Sexe: _______________________________ Ètnia: _______________________________ Situació familiar: Biparental Monoparental Pares separats Conviu amb Pare Mare Altres ___________________________ Suport psicològic extern Si No DADES ACADÈMIQUES Matemàtiques: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

- Mecànic - Raonament

Català: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

- Lectura - Comprensió lectora - Expressió escrita

(Nota: aquest full es passa a principi i a final de curs)



20

Annex 14



21

Annex 15

Full de progrés anual (Traducció de la versió 2003. Associació Americana d’Artteràpia.

INFORME DE PROGRÉS ANUAL Alumne:_____________________________ Període:_________________ Escola : _____________________________ Artterapeuta : _______________________

- Objectiu Anual:

- Objectius a Curt Termini:

- Progrés i Estratègies: (resum de l’evolució segons les àrees específiques i rellevants en comparació amb els resultats inicials)

- Recomanacions i Objectius Futurs :



22



23

Annex 17

RESULTATS SDQ NOM ________________________ COL.LEGI______________________ CURS ___________________ PRE POST Símpt. Emocionals Problemes conducta Hiperactivitat Problemes companys

TOTAL

Alt / Mig / Baix Escala Pro Social Puntuació Decisió ______________________________________________________________ Raons de la decisió ______________________________________________________ PUNTUACIÓ INFORMACIÓ

Baix (+) Mig Alt (-)

Professor 0 a 11 12 a 15 16 a 40

Pares 0 a 13 14 a 16 17 a 40

Nen 0 a 15 16 a 19 20 a 40

Causes de no completar el SDQ

Professor Pares Nen

Professor Pares Nen



24

Observacions: Nota: Les puntuacions van en una escala de 0 a 40. Els resultats més alts indiquen major problemàtica. Els resultats més baixos indiquen que està dintre de la normalitat. Aquesta escala dóna puntuacions en els àmbits següents: Escala de símptomes emocionals Escala d’hiperactivitat Escala de problemes de conducta Escala de problemes amb els companys Escala pro-social

REFERENT APARTAT A : ( a completar pel referent) - Nom Alumne: Data Naixement: Adreça personal: Telèfon: - Nom Escola: Curs: Adreça Escola : Professor: - Data de Referència: Motiu : - Agents externs implicats en l’alumne: APARTAT B ( a completar per l’Artterapeuta) - Observació: Sí No - Adaptacions :



25

- Recomanació: Grup Individual - Data d’inici d’intervenció: - Expectatives d’evolució: - Consentiment retornat dels pares /tutors: Sí No - Temps de sessió: - Data Revisió: APARTAT C ( més informació ) - Ètnia: - Llengua principal: - Presenta dificultats a l’escola: - Relació amb els iguals: - Actitud cap als responsables: - És agressiu amb els altres: - Presenta dificultats a casa: - Organigrama familiar: - Fets vitals importants: - Presenta o hi ha antecedents familiars de problemes d’aprenentatge o de salut:



26

Annex 18

Aportació docent sobre l’Artteràpia Nom i Cognoms:

Formació Acadèmica:

Professió actual:

Lloc de treball

Artteràpia aplicada a l’àmbit Educatiu :



27

Annex 19

FITXA ARTTERAPEUTA

- Nom:

- Formació Acadèmica:

- Formació en Artteràpia:

- Promoció i Universitat:

- Professió actual:

- Lloc de treball:

Experiència professional com a Artterapeuta en l’àmbit educatiu:



28

Annex 20

Aportació d’Estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació en Cursos de Lliure elecció sobre Artteràpia

- Nom:

- Formació Acadèmica:

- Universitat:

- Lloc a on es va fer el curs:

- Professor/a que va impartir el curs:

Experiència personal en el Curs de Lliure elecció sobre l’Artteràpia:



29

Annex 21

Llistat de documents de la regulació de la professió d’Artteràpia a l’Educació a Anglaterra i USA. Fulletó BAAT Artterà pia. Els següents documents han estat aportats per la BAAT, Associació Anglesa d’Artteràpia. The British Association of Art Therapists The Claremont Project 24-27 White Lion Street Islington N1 9PD Tel: 020 7686 4216 www.baat.org.uk / [email protected]

- Protocol for Art Therapy practice in schools: BAAT British association of Art therapists. April 2006. Tracta sobre les condicions de treball dels artterapeutes a les escoles angleses. Les sessions i horaris setmanals per a l’aplicació de l’Artteràpia als centres educatius. Per a més informació contactar amb la web de la BAAT. -Guidelines for Art Therapists working in Education. BAAT April 2006. Tracta sobre l’adequada aplicació del l’Artteràpia i el procés de derivació dels alumnes. El procés d’implicació d’altres professionals amb el terapeuta en el treball amb els alumnes com ara: el tutor/a, psicopedagog/a, assistent social, etc. Inclou la forma i temps per a la redacció d’informes. Requeriments professionals i personals com artterapeuta. Per a més informació contactar amb el web de la BAAT. - Guidelines for Art Therapists working in Education. BAAT May 2007. Versió ampliada del document anterior. Indica els aspectes ètics a considerar com a professionals de la salut dins de l’educació- “Health Profession Council’s Standards of Conduct, Performance and Ethics- (www.hpc-uk.org). Permisos per a la participació en l’activitat d’Artteràpia per part dels pares. Per a més informació contactar amb la web de la BAAT. -Art Therapy in the schools. Resource packet for school Art Therapists. Updated version 2003. American Art Therapy Association. AATA http://www.artherapy.org Aquest document ha estat aportat per la Viviana Rodríguez González, una companya del màster d’Artteràpia, ella va fer Cursos d’Artteràpia a Nova York als Estats Units. Indica els requeriments per a ser artterapeuta, formació en màster i credencials reconegudes per la “AATA”. Inclou documents per a la correcta administració de l’Artteràpia i informes per a recollir el treball realitzat amb els alumnes.



30



31



32

Annex 22

Investigacions en Artteràpia en d’altres països. - Project reachout: Building social skills through art and video. Ray J. Chin, Mary M. Chin, Philip Palombo, Carol Palombo, Gerry Bannasch and Peter M. Cross† The Arts in Psychotherapy Volume 7, Issue 4, 1980, Pages 281-284 Science Direct http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6V9J-45XV80B-M&_user=10&_coverDate=12%2F31%2F1980&_rdoc=1&_fmt=high&_orig=browse&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=01a6a192aa93eacc3c0a8c91eac1c394 Resum Un grup d’adolescents considerats com a possibles candidats per a abandonar els estudis participen en una combinació d’Artteràpia, entrenament en habilitats socials i videoteràpia. Els resultats mostren com el nivell d’autoestima en els estudiants s’eleva en la valoració per part de professors i altres observadors. -Creative arts therapies in the classroom: A study of cognitive, emotional, and motivational changes. http://www.springerlink.com/content/rl1114703381421v/ Aquest estudi investiga l’ús de les teràpies creatives. L’efecte que tenen en la cognició, motivació, l’èxit, i l’auto-concepte en alumnes d’escoles de primària. S’utilitza el moviment, la música i l’artteràpia amb especialistes en aquestes àrees treballant conjuntament. Els resultats mostren un augment en la capacitat i comprensió lectora. - The Role of Art in Developing and Evaluating Cognitive Skills (EJ171839) Silver, Rawley A.; Lavin, Claire http://www.eric.ed.gov (Entrar en la web i escriure el títol de l’activitat). - Creative Interventions with Traumatized Children (ED498764) Author(s):Malchiodi, Cathy A., Ed Guilford Publications Possibilita el veure com la intervenció de treballs utilitzant l’àmbit creatiu facilita la reparació d’aspectes emocionals dels nens després de situacions traumàtiques viscudes. Utilitza el drama, l’art, la música, el moviment, biblioteràpia. Casos que comenta- pèrdues d’un familiar, abusos sexuals a menors, violència domèstica, bulling, traumes. http://www.eric.ed.gov (Entrar en la web i escriure el títol de l’activitat). - Keeping Students in School: An Art Therapy Program to Benefit Ninth-Grade Students. (EJ563634) Rosal, Marcia L.; McCulloch-Vislisel, Sue; Neece, Susan http://www.eric.ed.gov (Entrar a la web i escriure el número de l’article i buscar a tots els camps).



33

Estudi pilot en el que Artteràpia estava integrada en el novè grau d’una escola urbana anglesa, N=50. Va decréixer l’absentisme i es va reduir l’abandonament dels estudis. Va millorar la seva actitud i relació amb l’escola i la família, indicant que el programa va ser un èxit. - The Use of Art Therapy to Improve Academic Performance. (EJ563633) Pleasant-Metcalf, Angela M.; Rosal, Marcia L. http://www.eric.ed.gov (Entrar a la web i escriure el número de l’article i buscar a tots els camps). Detalla l’efectivitat del l’aplicació de l’Artteràpia en una nena de 12 anys després del divorci dels pares i com aquest tractament va ser un mitjà per a millorar el treball acadèmic escolar i l’auto-concepte. - Evaluation of a classroom program of creative expression workshops for refugee and immigrant children .Child Psychol Psychiatry. 2005 Feb;46(2):180-5. Rousseau C, Drapeau A, Lacroix L, Bagilishya D, Heusch N. Department of Psychiatry, Montreal Children's Hospital, Quebec, Canada. [email protected] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez (Entrar en la web i escriure el títol de l’activitat). L’objectiu de l’estudi és veure l’efecte d’aquest tipus de programa com a expressió creativa dissenyat per a previndre problemes emocionals i de comportament. Augmentar l’auto-estima. Resultats: mostren menys símptomes i presenten més satisfacció que els grups de control. Conclusió: L’estudi demostra alguna evidència de que els tallers d’expressió creativa tenen un efecte beneficiós en la pròpia auto-estima. - Art Counseling in an Educational Setting: Self Concept Change Among Pre-Adolescent Boys. ED046011) White, Kinnard; Allen, Richard http://www.eric.ed.gov (Entrar a la web i escriure el número de l’article i buscar a tots els camps). Aquest article tracta sobre el creixement de l’autoconcepte en nois pre-adolescents quan s’utilitza “art counselling” comparat amb el mètode tradicional en l’àmbit educatiu. - Creatividad, arte terapia y autismo. Un acercamiento a la actividad Plástica como proceso creativo en niños autistas. Mª Isabel Fernandez Añino Universidad Complutense de Madrid. Arte, individuo y sociedad. 2003, 15 135-152 ISSN: 1131-5598 Article: Parla de la creativitat i l’Artteràpia. Després tracta d’un síndrome. Finalment explica l’experiència dins del món de l’Autisme. Comenta l’autora- “Alguns nens autistes que han estat educats en col·legis no especials han respost favorablement dins dels límits de la seva patologia”. - Art Therapy for young Children: A review of the Research and Literature. Moss, Deborah L. PUB Date 9 Aug 93 EDRS ED 367 437 PS 021 783 Parla de com els nens tradueixen el seu món perceptual en imatges. L’Artteràpia promou el desenvolupament de la identitat i la maduració segons l’article.



34

- Promoting Social Competency in Attention Deficit Hyperactivity Disordered Elementary-Aged Children. Pfeiffer, Linda Jo PUB Date 6 Jan 94 EDRS ED 368 120 EC 302 875 La implementació de programes utilitzant l’Artteràpia millora les competències socials de nens en edats d’educació primària que tenen dèficit d’atenció i hiperactivitat. Sessions d’una hora setmanal de forma individual o en parelles. Els alumnes van mostrar una millora en la seva capacitat per a interpretar les situacions i trobar les solucions en les seves relacions socials. - Healing Art: Young Children Coping With Stress. Hale, Judy Ann PUB Date 1998-01-31 EDRS ED 420 657 SP 038 017 Ajudar als nens a controlar el seu estrés és un element vital en l’escola actual. És normal per als nens experimentar estrès, que prové de la família, amics i l’escola. Alguns indicadors de l’estrès són alteracions en el comportament.- canvis d’humor, alteracions de la son, i incontinència. També a nivell físic s’observen- plors amb facilitat, mossegar-se les ungles, problemes en les tasques escolars. L’art pot actuar com a mediador curatiu. Es poden incloure contes, música, dansa, i arts plàstiques i visuals. Els nens es troben segurs en una entorn a on es treballa l’àmbit artístic. - Art Education for Children in Crisis. Grauer, Jit,Ed. PUB Date Aug 94 EDRS ED 385 476 SO 025 108 Com confrontar la violència a través de l’art. -Art Therapy in the Downtown Schools. Supporting the schoool comunity 2005-2006. This project is supported by a September 11 recovery grant from the American Red Cross Liberty Disaster Relief Fund. Coordinated through District 2 9/11 School Recovery Office: Majorie Robbins. Sheila Brawn. Miriam Rapport. Des del 1997, la Universitat de Nova York ha posat en marxa un estudi pilot per a introduir l’Artteràpia en dos escoles públiques. Una de les escoles és PS/IS 51. Aquest ha estat un dels primers programes per a introduir l’Artteràpia en l’educació general dels estudiants. S’han establert programes a Jersey City, New Jersey, Miami, Florida i Louisville, Kentucky aplicant-los a estudiants amb necessitats educatives especials i a d’ altres dificultats com ara: problemes de comportament, inapropiades relacions socials, depressió, agressió i violència domèstica. A l’abril del 2002, un programa d’Artteràpia, basat en el NYU model, va ser introduït al PS 124 amb un notable èxit. En els tres darrers anys subvencions i professionals han permès estendre els programes a PS 42, PS 89, PS 1, MS 131, i IS 89. El programa ha estat iniciat al Millenium High School al setembre del 2005. Tallers per a professors i pares s’ofereixen a tots els districtes 2 escolars.



35

-A part of the whole art therapy in a girls’ comprehensive school. By Carole Welsby. Inscape Volume Three No.1 1998 Aquest article tracta d’explicar la introducció i desenvolupament de l’Artteràpia en un institut de noies des de 11 a 18 anys. L’objectiu de l’estudi és mostrar com l’artteràpia proporciona un suport als estudiants més vulnerables. També com així es pot prevenir futurs problemes en aquests alumnes. Les conclusions indiquen que els professors del centre van ser més conscients de la importància de la salut mental en relació a l’aprenentatge. Entendre les necessitats dels joves i ajudar-los a tractar els seus problemes. Oferir l’ajut des del principi, ha fet que el nombre d’alumnes que necessitaven suport fos menor i que hi hagués menys expulsions. De vegades hi ha alumnes que passen desapercebuts i no es veu la seva problemàtica. - Art Therapy for children: How it leads to change. Diane Waller. 2006 Clinical Child Psychology and Psychiatric 2006; 11; 271 http://ccp.sagepub.com/cgi/content/abstract/11/2/271 En el grup d’Artteràpia amb nens el procés artístic, la interacció amb els materials i els membres del grup ajuda a que es produeixi una comunicació, aquesta serveix com a contenidor de les emocions i ens permet veure les relacions (transferències) entre els participants. Així mateix serveix per a l’adquissició de les habilitats socials i porta a un canvi en el comportament. Es pot observar que hi hagut un canvi quan el nen és capaç de parlar de la seva pena, ràbia, vergonya. L’artterapeuta estableix una relació entre els nois/es. Fa que ells es sentin interessats en treballar amb aquests medis. Després la relació es profunditza i ells són capaços de compartir alguns dels problemes de les seves vides. En el grup els nens poden confiar els seus problemas als companys, reconèixer la seva pròpia vulnerabilitat. Això els ajuda a nivel personal donant-los-hi confiança en si mateixos al compartir informació amb el grup. A través del procés creatiu (artístic) es transforma la seva energía. El seu treball és admirat pels altres. Tot això contribueix a la cohesió entre els seus membres i possibilita el poder resoldre els seus conflictes. Poden veure que hi ha uns altres nens amb els mateixos problemes o semblants. Els nens posen en els materials la seva propia ràbia, destrucció. Sentiments que es poden suportar, doncs es donen en un lloc segur. Els nens poden sublimar les seves emocions i simbolitzar-les a través de les obres artístiques. Exterioritzar la seva ràbia o vergonya. L’art és utilitzat com un objecte transicional. El nen no intenta representar objectes, intenta representar com ell entén el paper que aquets objectes juguen en el món. Com ell construeix aquest món i com aquest creix i canvia a través de l’art. La Diane Waller va explorar les primeres relacions de la infància del nen i l’impacte d’aquestes en el seu comportament. Es tracta de focalitzar-se més en la interacció dels membres que en el problema del nen.



36

- An Art Therapy Group for children Traumatitized by Parental Violence and Separation. Kasia Kozlowska and Lesley Hanney. Clinical Child Psychology and Psychiatric 2001; 6; 49 http://ccp.sagepub.com/cgi/content/abstract/6/1/49 S’utilitza l’Artteràpia en casos amb nens que tenen conflictes familiars i violència que repercuteix en el seu desenvolupament personal creant un trauma en ells. Aquests nens es veuen afectats en la maduració a nivell neurofisiològic. L’art juga un paper important al facilitar l’expressió dels moments més traumàtics. Al treballar en grup, el nen pot identificar-se amb els altres tal com hem dit en la investigació anterior. Descripció del cas: Grup de 5 nens entre 4 i 8 anys. Exposats a experiències traumàtiques, situacions violentes i problemes de separació dels pares. Intervenen un psiquiatra infantil i un artterapeuta. Les sessions de grup es porten a terme entre un artterapeuta i un co-terapeuta. 1 sessió setmanal de 1 hora durant 7 setmanes. L’ús terapèutic dels treballs artístics va facilitar el poder exposar el trauma viscut de manera indirecta. Va permetre desensibilitzar-se de situacions d’ansietat i de malestar físic. Va ajudar als nens a explicar les seves històries utilitzant l’art i la narrativa. Les experiències traumàtiques poden ser expressades de forma segura, donant capacitat de tolerància acceptable per a que el nen pugui entendre i integrar els seus sentiments associats al trauma viscut. L’Artteràpia en un grup permet compartir imatges, veure que n’hi ha d’altres com ell i que no està sol. Això passa amb els nens, es senten aïllats davant dels seus problemes i es culpen a si mateixos del que passa a les seves famílies. El saber que hi ha d’altres nens com ells pot minimitzar la seva visió de la situació. Els elements afectius en la relació en el grup de teràpia són molt importants. El suport i cura que els hi fan els fa sentir-se segurs, estimats i acollits, i són les claus per a un tractament efectiu. La intervenció grupal té aspectes cognoscitius - conductuals, teoria del procés de grups i Artteràpia. Dinàmica de les sessions: S’introdueixen temes per a parlar, com per exemple, de com era la seva situació abans de la separació dels pares, de com es van sentir quan es van separar. Com és la visita del pare? Com és viure amb la mare?. A més a més són introduïts uns altres temes: Què hi ha de bo en la separació ? Es posaran les coses millor?. Dificultats en el procés- Fer entendre les famílies i especialistes en relació al cas com funcionava l’Artteràpia. El nombre de sessions va ser curt en relació a la problemàtica. Potser hagués estat millor arribar a les 10-15 sessions. Per a contenir al grup van ser necessàries dos artterapeutes. A l’acabar les sessions en grup es van fer més sessions amb el nen i els pares (un d’ells). Es van crear contes i històries de la seva experiència. Van poder seguir l’escola amb normalitat. Sols una família va necessitar la intervenció dels Serveis Socials.



37

Electronic Libanon: Art Therapy with kids in a Beir ut shelther http://electronicintifada.net/cgi-bin/artman/exec/view.cgi/17/5223 És un exemple de com funciona una sessió d’Artteràpia en un grup de nens en països amb guerra, a on l’enemic es posa en batalla i els conflictes es plasmen a través dels dibuixos. Estan en un refugi amb les seves famílies a causa de la guerra. Hi ha 500 famílies en el refugi. Mitjançant l’Artteràpia es pretén poder ajudar-los a expressar els seus sentiments i ansietats en relació a la guerra. Encara que els dibuixos són lliures, la majoria mostra elements de la guerra, com escenes a on hi ha armes. Dormen vàries famílies en la mateixa habitació (al voltant de 40 persones). Alguns del nens estan separats dels seus familiars, ja que estan sense els seus pares vivint als refugis. La dirección del proceso enseñanza aprendizaje en condiciones de escolares con trastornos emocionales y de la conducta en la escuela primaria. http://www.monografias.com/trabajos34//trastornos-emocionales-escuela/trastornos-e... Aquest article tracta de nens amb diferents trastorns emocionals que repercuteixen en la conducta en l’escola primària. Explica el problema de la definició del trastorn de la conducta, característiques i també teories en relació a l’origen d’aquest trastorn, com: - Conducta hiperactiva - Timidesa, retraïment o aïllament - Agressivitat o agressivitat no socialitzada - Rebuig al medi escolar - Dèficit de l’atenció - Dificultats d’aprenentatge Revista -Educación Social nº 25: Moreno, A. Art-teràpia i Educació Social (pag. 95) L’autora considera que comparteixen un espai comú. Tots dos utilitzen com a mediador comú l’art. L’objectiu principal és la prevenció de la inadaptació social i la millora dels conflictes emocionals de les persones. L’Artteràpia pot contribuir a millorar la tasca educativa.

Revista -Educación Social nº 28: Coll, F.J .El desarrollo de la subjetividad desde la creativitad y el arte-terapia (pag.41) Comenta l’autor: “Es considera l’activitat plàstica com a secundària: l’efecte terapèutic prové dels intercanvis verbals al voltant del contingut de l’obra... i una connexió amb la subjectivitat per a sentir-se valorat i respectat com a persona i accedir a un llenguatge sensible amb el qual conduir les seves emocions” (pag.48). Aporta alguns casos: Un nen de 4 anys maltractat a nivell familiar pel padrastre i això impossibilita l’aprenentatge instrumental i social. Amb aquestes experiències creatives el nen



38

comparteix a nivell plàstic i verbal el seu patiment. Així millora molt positivament la relació els altres i la seva disposició d’escoltar i aprendre. Nena de 4 anys: La mare té depressions i roman a l’hospital llargues temporades. La nena es mostra aïllada i inhibida. Té problemes de relació i a nivell de llenguatge. Mostra problemes en la imatge corporal i identitat. Es va utilitzar el joc creatiu a base de pintar-se parts del seu cos: cara, dits dels peus (de forma compulsiva es treia sempre les sabates). Nen de 5 anys: Prematur de pares separats. Viu a casa dels avis paterns amb el pare. L’àvia paterna fa de mare. Sol dibuixar cases que esborrona i trenca, després s’emporta el bocins amb ell. L’expressió plàstica serà imprescindible per a la seva evolució. Nen diagnosticat amb un trastorn en el desenvolupament, li costa separar-se de la seva mare quan el deixa a l’escola, al carrer, etc. La professional dibuixa la mà de la mare dins d’un foli i la del nen damunt de la de la mare i la retalla. La professional es posa el retall damunt de la seva mà en presència de la mare. - Ja tenim la mà de la mare amb nosaltres- . En aquell moment, el nen li diu adéu a la seva mare i, a partir d’aquí, no torna a tenir més dificultats per a separar-se d’ ella. Poder quedar-se sense la presència de la mare, va suposar iniciar una curiositat per l’entorn, així com a poder vincular-se amb els professionals.

Annexos I- 1-10-08 · Taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia...

Documents

Transcript of Annexos I- 1-10-08 · Taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia...