FestivalNits de Classica

Anonymous 4

Dip. Legal: GI.1102-2014

Diumenge 13 de juliol a les 20.30 h. Catedral de Girona

Anonymous 4Ruth Cunningham, Marsha Genensky, Susan Hellauer,Jacqueline Horner-Kwiatek

ÚNICA ACTUACIÓ A L’ESTAT

Ladymass· Prosa: Gaude Virgo Salutata - An English Ladymass· Conductus: Ave Maria salus hominum - The Lily &

The Lamb· Carol: Ecce quod natura - On Yoolis Night

Legends· Antiphon: Que es ista - A Lammas Ladymass· The wood and the vine (David Lang, 2011)

Visions & Miracles· Ballad-carol: Lullay my child - This ender nithgt - The Cherry Tree· The Lord’s Prayer (John Tavener) - Darkness into

Light· Lection: Apocalypse 21:1-5 - 1000: A Mass for the

End of Time· Conductus: Nicholai Presulis - Legends of St. Nicholas· Song: Novus Annus Adiit - Christmas Music from

Medieval Hungary· Trope: Gratulantes celebremus festum - Miracles of

Sant’Iago

Sisterhood· Hymn: An teicheahd go hÉigipt - Wolcum Yule· Antiphon: O quam mirabilis est (Hildegard of Bin-

gen) - The Origin of Fire· Antiphon: O rubor sanguinis (Hildegard of Bingen)

- 11,000 Virgins· Motet: Claustrum/Virgo viget/FLOS FILIUS - Secret

Voices

Ardor· Song: Mainte chançon ai fait - la bele marie · Motet: Amours mi font souffrir/En mai/FLOS FILIUS

- Love’s Illusion· Ballata: Echo la primavera (Francesco Landini) - The

Second Circle· The Scientist (Richard Einhorn) - The WNYC Com-

missions

Partings· Folk song: You fair and pretty ladies - Gloryland· Gospel song: Shall we gather at the river - American

Angels· Folk hymn: Parting Friends - Gloryland

PROGRAMA

Anthology

OB

RA

PO

RTA

DA

: Tho

mas

Ruf

f: Su

bstr

at 2

II, 2

003

CONCERT ENREGISTRAT PER:

Anonymous 4 està representat per Alliance Artist Management i enregistra en exclusiva per a Harmonia Mundi USA.

Òscar Bonany i Capdeferro

En la reconstrucció del paisatge musical de l’Europa medieval hom pot identificar dos elements bàsics com a formants d’un imaginari que perdura en el temps i que, ben mirat, arriba fins a temps ben recents.

La música monòdica representa la tradició rebuda i es condensa, inicialment, en el repertori de l’església que, a partir del s. VI i gràcies al papa Gregori I el Gran, prendrà unes formes més fixes per tal de preservar-lo d’una tradició oral que l’havia anat enriquint alhora que el pervertia respecte els seus models originals. Aquest repertori, però, no es pot considerar un corpus estàtic i s’ha anat ampliant amb les aportacions de molts mú-sics posteriors, que n’han enriquit tant les melodies com els textos, conformant un volum ingent d’elements litúrgics de gran bellesa i qualitat.

Exemples d’aquestes aportacions posteriors són, per exemple, la seqüència de la missa de morts Dies irae, el text de la qual s’atribueix a Tomàs de Celano (1200 - 1260), o l’himne Stabat mater dolorosa de Jacopone da Todi, de la mateixa època, per citar alguns dels més coneguts.

La figura de Hildegard von Bingen (1098 - 1179) és, sense cap mena de dubte, una de les més destacades d’aquesta renovació del repertori litúrgic. Aquesta pobra doneta, com es definia ella mateixa, que no coneixia més que els rudiments de la música i que, en una vida plena d’experiències místiques i de creativitat prodigiosa, no dedicà més que una petita part del seu temps a la composició, destaca per damunt de molts altres composi-tors de la seva època com una gran renovadora dels cants, tant pel volum que ens n’ha arribat, com també pel fet que resulten més extensos i tècnicament exigents que no la resta.

CO

N10

CE

RT

· A

non

ymou

s 4

Anonymous 4: Anthology

La música polifònica, arriba als documents escrits a partir del s. IX. Aquest fet, produirà una autèntica revolu-ció en l’escriptura musical. Les imprecises escriptures de tipus pneumàtic com l’aquitana, es revelen insuficients per a fixar alçades de so i valors rítmics i això produirà el pas progressiu cap a l’escriptura quadrada, que per-metrà crear proporcions rítmiques entre les notes i definir-ne més clarament la tessitura. Això permetrà, amb el temps, passar de composicions de tipus purament homofònic, com el conductus, una forma de polifonia on la veu en contrapunt segueix la veu original en intervals de quarta, cinquena i octava, a formes complexes sovint basades en cants preexistents però on la música resultant és ja completament nova, com és el cas del motet del s. XIII, en què s’arriben a composar dues veus amb textos completament independents sobre d’un tenor preexistent, difícilment identificable, en valors llargs, del qual només s’anuncia l’íncipit.

La revolució polifònica florirà en el repertori culte fins a l’arribada del gran canvi d’estil que es produeix a partir de principis del s. XV, en què l’escriptura musical, seguint els mandats teòrics que el pensament humanista ex-treu de la teoria clàssica, canviarà progressivament la manera de veure les relacions sonores, cosa que permetrà el gran moment de florida contrapuntística que tindrà per fites les composicions a gran nombre de veus com Spem in alium, de Thomas Tallis, a 43 veus.

Mentrestant, les formes de polifonia més bàsiques, així com la monodia, perviuran en els repertoris populars de tot el continent europeu i, amb el temps, arribaran al nou món i es difondran, en temps més moderns, creant les bases d’un repertori folklòric de gran riquesa d’interconnexions transatlàntiques i que podem trobar en edicions com les de John G. McCurry (The Social Harp, 1855) o Robert Lowry (Happy voices, 1855).

Quan un grup de dones joves es reuneixen per començar a cantar un grapat de cant pla i polifonies medievals la primavera de 1986, innombrables grups començaven a fer el mateix a la recerca de noves aventures musicals i una autonomia artística que el seu dia a dia no els oferia. Malgrat tot, tant les seves integrants com la unitat de la seva recerca musical produeixen un efecte… una química… i neix una relació musical de llarga durada.

En associació entre elles mateixes, i amb Harmonia Mundi USA així com amb la productora Robina Young, hem tingut el privilegi de poder enregistrar pràcticament tots els nostres programes de concert. A Antology, hem creat un programa especial per celebrar més de 25 anys juntes. Conté una peça de cadascun dels nostres enregistraments per HMU, així com una peça escrita especialment per nosaltres per Richard Einhorn, el compositor de Voices of Light, a més d’una obra completament nova del celebrat compositor novaiorquès David Lang. Us oferim això com a regal, el nostre públic, que heu ajudat a fer-ho possible.

Prosa: Gaude Virgo Salutata – An English Ladymass (1992) L’any 1990, una cinta de cassette arribà al despatx de la nostra directora artística, Robina Young, a la seu que Harmonia Mundi França tenia a Los Angeles. Prengué l’oportunitat al vol, i vam poder enregistrar An English Ladymass, que es publicà el 1992. Sorprenent-ment (per a nosaltres) s’enfilà al top 10 de les llistes d’èxit durant molt temps. Aquest adorable cant irlandès obre aquest enregis-trament. Prové del Tropari de Dublín (c. 1400) una font a la qual tornem contínuament per les obres mestres de cant pla que conté.

Conductus: Ave Maria salus hominum - The Lily & the Lamb (1995)The Lily & the lamb és l’únic programa que hem enregistrat a Europa. El priorat de Boxgrove, una església del s. XII a prop de Chichester, Anglaterra, tenia una acústica perfecta i era usat per una acadèmia de vol local com a zona de pràctiques. Malgrat les interrupcions del s. XX, el so final ens va agradar molt. Aquest conductus anglès a tres veus del s. XIII (en el qual totes les veus declamen el text ensems), utilitza ritmes iàmbics de gran vivesa en les seccions sense text.

Gaude, virgo, salutata gabriele nuncio.Gaude, mater jucundata jesu puerperio.Gaude, conresuscitata resurgente filio.Gaude, tua sublimata prole plena gaudio.Gaude, sumpta et locata cum jesu in solio.

Esto nobis advocata in magno judicio, o maria.

Gaudeix, verge, saludada pel missatger Gabriel.Gaudeix, mare delectada pel naixement de Jesús. Gaudeix, tu que ressuscitares amb la resurrecció del fill.Gaudeix, car la teva elevada descendència és plena de goig.Gaudeix, tu que has ascendit i has estat entronitzada amb Jesús.

Sigues la nostra advocada el dia del judici, Oh Maria.

Anthology: Textos i notes al programa

Ecce quod natura mutat sua jura: virgo parit pura dei filium.

Ecce, novum gaudium, ecce novum mirum: virgo parit filium, que non novit virum; que non novit virum, sed ut pirus pirum, gleba fert sphirum, rosa lilium.

Nequivit divinitas plus humiliari, nec nostra fragilitas magis exaltari; magis exaltari quam celo locari, deo coequari per conjugium.

Vet aquí que la natura canvia les seves lleis:una verge pura dóna a llum al fill de Déu.

Vet aquí una nova joia, vet aquí una nova meravella:una verge pareix un fill, sense haver conegut home;sense haver conegut home, però tal com un perer fa una pera,la terra dóna un safir o la rosa un lliri.

Ni la divinitat pot esdevenir cosa més humilni la nostra fragilitat pot ser més exaltada;tan exaltada que ha estat col·locada al cel,igual a Déu, per tal unió.

Antiphon: Que est ista – A Lammas Ladymass (1998)Amb la creació d’An English Ladymass el 1987, el nostre principal problema era quina música havíem de publicar o no, perquè teníem prou material de qualitat per a un mes sencer de misses marianes. És per això que vam designar una altra festa mariana, l’Assumpció de la verge, que coincidia amb l’antiga festivitat de la collita anglesa de Lammas. Aquesta antífona usa el llenguatge i l’imaginari del Càntic dels càntics.

Que es ista que ascendit sicut aurora consurgens pulchra ut luna, electa ut sol, terribilis ut castrorum acies ordinata.

Qui és aquesta que s’eleva com l’aurora que s’alçaBella com la lluna, brillant com el sol,Terrible com una armada disposada per a la batalla?

Ave maria salus hominumcella regia qua lux luminumse clausit pia numen numinumviri nescia christum dominum.

Tu que genuisti virgoque mansistidecus virginum plebi conferistisui mater christi luctus terminum.

Ave Maria, salvació dels homes,cel·la reial en la qual la llum de les llumsha trobat el seu lloc, sense conèixer home, el Déu dels déus, el senyor Crist.

Tu que donares a llum i et mantingueres verge,ornament de les verges, donares al pobleEl teu fill Jesús acabant amb el seu dol.

Carol: Ecce quod natura - On Yoolis Night (1993)Mentre enregistràvem An English Ladymass, ens adonàrem de la quantitat de poemes que estaven dedicats als temes nadalencs en les fonts polifòniques angleses (molt més que no pas en les fonts continentals). On Yoolis Night fou el nostre primer enregis-trament de tema nadalenc, ajuntant la polifonia anglesa del s. XIII amb cançons de Nadal dels segles XIV i XV. Aquesta nadala està escrita a dues veus, però nosaltres hi hem afegit la típica veu de fals bordó harmònic a l’anglesa, creant així aquesta rica textura d’acords tríades.

The wood and the vine (David Lang, 2011)Aquest nou treball del compositor i fundador de Bang of a can, David Lang, forma part d’una obra més gran que composà per Anonymous 4 , i que té per nom Love fail.

Nota del compositor:“Quan les membres d’Anonymous 4 van contactar amb mi en relació a la possibilitat que escrigués quelcom per elles era obvi que tenien la meva peça “the Little match girl passion” (la passió de la petita venedora de llumins) en ment. Aquesta peça, amb la seva economia post-medieval i la seva religiositat oculta semblava estar clarament pensada per al seu univers estètic, per tal com elles canten la música medieval amb la mateixa puresa i direcció. Els vaig explicar que havia deixat la música religiosa per un temps però que el tema medieval continuava interessant-me i, immediatament, elles van dirigir la meva mirada cap a la poetessa del s. XII Ma-ria de França. Ho vaig fer. I vaig estar molt content d’haver-ho fet. Vaig trobar una història, la d’un moment concret en la relació de Tristany i Isolda. El què em va cridar l’atenció és que Isolda no s’esmenta mai en aquesta història, senzillament se l’anomena “ella”, un arquetip de dona enamorada, en problemes. Així, vaig començar a preguntar-me què passaria si canviava el seu nom, així com certs detalls de la història, convertint-la en una història ni medieval ni moderna. Podria fer-la semblar la descripció de qualsevol relació entre un home i una dona, en qualsevol moment de la història, que anava, sense esperança, de mal borràs? L’home de la meva ver-sió diu a la dona que són “com la vinya que s’enreda ella mateixa a la branca, si algú els estira l’un de l’altre, tots dos moriran”. Llavors escriu una cançó sobre això i la titula “The wood and the vine” (la branca i la vinya), per la qual cosa jo també la vaig anomenar així”.

Ballad-Carol: Lullay my child – This ender nithgt – The Cherry Tree (2010)El nostre cinquè programa nadalenc es titula The Cherry Tree i uneix nadales del repertori medieval i del primer renaixement anglès amb les nadales americanes amb antecedents britànics. Això produeix una gran varietat de textures i sons, totes amb un deix de familiaritat. Aquesta balada és una reconstrucció feta a partir d’un fragment de tornada. La història de la conversa profètica entre l’infant Jesús i la seva mare és un tema recurrent en l’antic repertori anglès de poesies i cançons.

Lullay my child and wepe no more Sclepe and be now styllKynge of blis thi fader he es And thus it es his wyll.

This ender nithgt I sauy ha sithgtHa may ha credill kepeHand ever schuy sang Hande sayde in mang Lullay my child ande slepe.

I may nocht slepe I may bot wepe I ham so wobegony. Slepe I wolde But me hes colde Hande clothse hauf I nony.

Dorm, fill meu, i no ploris més,dorm i estigues tranquil.El teu pare és el Rei de la benedicció divina,i això és tot el què desitja ser.

L’altra nit, vaig veure una mirada,una dona em mirava per sobre un bressol:i cantava tota l’estona dient:dorm, fill meu.

No puc dormir, només puc plorar,puix que estic tan trist.Hauria de dormir, però estic tan fred,i no tinc roba que m’abrigui.

Lection: Apocalypse 21:1-5 - 1000: A Mass for the End of Time (2000)El 1999, mentre la resta del món es preocupava per l’efecte 2000, Anonymous 4 estava mirant enrere, cap als moviments mil·lenaristes del s. X, que predeien la fi del món l’any 1000. El nostre programa 1000 està construït sobre la base de la Missa de l’Ascenció, que sovint esmenta la segona vinguda de Crist. Aquesta lectura prové d’una antiga lectio en to declamatori a la qual hi hem afegit una harmonització en Organum paral·lel.

Lectio libri apocalypsis beati Joannis Apostolis

Et vidi celum novum et terram novam:primum enim celum et prima terra abiit,et mare iam non est.

Lectura del llibre de l’apocalipsi del beat Joan apòstol:

I vaig veure un cel nou i una terra nova,car el primer cel i la primera terra havien mort,i la mar ja no hi era.

The Lord’s Prayer (John Tavener) - Darkness into Light (2003) En un altre moment feliç de trobades musicals, el nostre agent ens posà en contacte amb el Chilingirian String Quartet, amb base a Londres, que estaven treballant en col·laboració amb el compositor John Tavener. Composà The Bridgegroom per a nosaltres i els “Chilis”, que apareix a Darkness into Light juntament amb música medieval i altres composicions de John Tavener, inclosa aquesta petita gemma anomenada The Lord’s Prayer, que vam adaptar de la versió original a quatre veus mixtes.

The chylde was swetHand sor he wepeHande ever me thoht he saydeModer dere Wat doy I here In crache wy ham I layde

Adam gilt That man has spilde That syn rues me fole sore Man for the Here sal I be xxx [Thyrty] yere ande mor.

Dolles to dreye And I sale dye, Ande hyng I sale on the rode Wondys to wete My bals to bethe Ande gif my fleches to blode.

A spere so charpe Sale thirll my hert For the dede that man has done Fadere ofe blys, Wartu thu has Forsakin me thi sone.

L’infant era dolçperò plorava enormementi fins i tot vaig pensar que em deia:Mare estimada, què faig aquí?Per què jec en una menjadora?

El pecat d’Adam,que condemnà la humanitat a la perdició,aquest pecat m’entristeix profundament.Humanitat, per vosaltres m’estaréaquí trenta anys o més.

Patiré tortures,i moriré,i seré penjat a la creu.Per rentar el pecat i redimir la humanitatdonaré el meu cos en sacrifici.

Una llança ben afiladaem travessarà el cora causa dels pecats de l’home.Pare de la benedicció celestial,per què m’has abandonat a mi, el teu fill?

Et civitatem sanctam hierusalem novamvidi descendentem de celo a deo, paratam sicut sponsam ornatam viro suo.Et audivi vocem magnam de throno dicentem:Ecce tabernaculum dei cum hominibus,et habitabit cum eis: et ipsi populus eius erunt,et ipse deus cum eis erit eorum deus:et absterget deus omnem lacrimam ab oculis eorum:et mors ultra non erit, neque luctus, neque clamor,neque dolor erit ultra,quia prima abierunt.Et dixit qui sedebat in throno: Ecce nova facio omnia. Et dicit:Scribe, quia hec verba fidelissima sunt et vera. (Vulgate)

I una nova Jerusalem, la ciutat santa, descendiades dels cels, abillada com una esposa ho està per rebre el seu marit.I vaig sentir la veu eixordadora, dient des del tron:vet aquí el tabernacle de Déu per als homes,i viurà amb ells, i ells seran el seu poble,i ell serà amb ells i serà el seu Déu.I Déu escamparà totes les llàgrimes dels seus ulls;i no hi haurà més mort, ni pena, ni plor,ni hi haurà més dolor:car les coses tal i com les coneixem han mort.i aquell qui seu al tron diu:vet aquí que ho refaré tot de bell nou. I em digué a mi:escriu, car aquestes paraules són certes i segures.

Conductus: Nicholai presulis - Legends of St. Nicholas (1999)Legends of St. Nicholas fou el primer concert presentat per Anonymous 4, el desembre de 1986, a Nova York. Per bé que el programa ha patit canvis al llarg dels anys, el repertori bàsic de cant pla i polifonia dedicat als miracles del sant ha romàs el mateix. El ritme peculiar d’aquest conductus francès del s. XIII pel dia de Sant Nicolau (6 de desembre) necessita d’un treball intuïtiu de cara a la seva reconstrucció.

Nicholai presulis festum celebremus concrepando modulis letitie sonemus. Versibus almisonis diem decoremus vocibus altisonis intenti festinemus.

In tanto natalitio patrum docet traditio ut consonet in gaudio fidelium devotio, est ergo superstitio vacare a tripudio.

Nunc igitur iustorum suavitas cantorumper tymphanum et chorum et omne musicorum genus instrumentorum psallat deo deorum.

Celebrem la festa del bisbe Nicolautot cantant melodies plegats.Ornarem el dia amb dolces cançons,deixant sonar ràpidament les altes veus.

En tal festa de la nativitat, tal i com ensenya la tradició,harmonitzarem el goig i la devoció fidel,deixant que la por doni pas a la dansa.

Cantem ara tots junts i afinats al Déu dels déus,acompanyats de cors i tamborsi tota mena d’intruments.

Song: Novus Annus Adiit – Christmas Music from Medieval Hungary (1996)Mentre fèiem recerca sobre la música de Hildegard von Bingen a la secció “H” de la biblioteca, un volum de música hongaresa va caure de la prestatgeria als peus de la Susan. La investigació sobre Hildegard von Bingen va haver de reposar un temps i el programa A star in the East (després aparegut com a Christmas Music from Medieval Hungary) veié la llum per ser el nostre segon programa nadalenc. Aquesta cançó d’any nou a dues veus, a la qual hem afegit una veu en bordó, és captivadora i etèria com la gran majoria d’aquest repertori.

Gratulantes celebremus festum diem luce divina honestum. Hec est dies iacobi insignis illustrata signis eius dignis. Quem precamur ducat ut ad celos decantantes eius christo melos. Suscipiens graciam de celis benedicat ergo plebs fidelis domino. - Magister goslenus episcopus suessionis

Joiosos celebrem la festad’aquest noble dia de llum divina.Aquest és el dia gloriós de Jaume,famós pel seus miracles.Li preguem que lideri el camí vers el celcantant la seva cançó a Crist.Acceptant la glòria del cel,que el senyor beneeixi el poble Fidel.

- Mestre Jocelin de Soissons

Hymn: An teicheahd go hÉigipt (Flight into Egypt) – Wolcum Yule (2003)Wolcum Yule, que barreja música medieval, tradicional i moderna de les illes britàniques, fou la nostra primera col·laboració amb l’arpista Andrew Lawrence-King. Captivador per la seva llibertat rítmica, aquest himne irlandès tradicional tan meravellosament dramàtic recorda la narrativa dels bards, tot i que aquí el tema és la fugida a Egipte de Josep i Maria amb l’infant Jesús [Text i música: tradicional irlandès].

Novus annus adiit in quo christus prodiitde aula virginali. Mira hec nativitashumanitas et deitas se ubi coniugarunt.

Novus annus hodie monet nos letitielaudes inchoare, felix est principiumfinem cuius gaudium solet terminare.

Arriba un nou anyen què Crist surtdel tron virginal.En aquest naixement miraculósallò humà i allò divís’han conjugat.

Avui un nou anyens ensenya a començarel nostre goig alegre;feliç és el principidel qual aquesta lloançaés finalitat i objecte.

Trope: Gratulantes celebremus festum – Miracles of Sant’Iago (1996)En la primera versió de Miracles of Santiago ens acompanyàvem nosaltres mateixes amb instruments, incloent-hi fins i tot el cargol marí. La nostra font, el Codex Calixtinus del s. XII, robat el 2011 del santuari de Sant Jaume a Santiago de Compostela, conté músiques per a les seves festes i litúrgies votives, com aquest trop polifònic (expansió tant de música com de text) del Benedicamus Domino, la formula de clausura de totes les litúrgies de l’ofici diví.

Trath chuala Herod bhí laige’s gruaim airgo rugadh an Rí a bhéarfadh bua air,in onóir, in uaisleacht, i gcumhacht’s i méadacht,do líon lán-channcar fuatha’s éad’ é.’S nach trua sin!

Ba ghearr go dtáinig an t-aingeal ’na dhéidh sinagus labhair go modhail leis an fhaoileann déid-ghil:“O! caithfidh sibh teicheadh le céile go hÉigiptnó is gairid go gcluinidh sibh feall is éigeart.”’S nach trua sin!

D’imigh an Triúr ar shiúl na hoíche-an Naomh, an Mhaighdean agus Rí na Ríthe;gan charaid, gan stór, gan ór, gan éadailach Rí na bhFlaitheasgeal, an Leanbhán Gléigeal.’S nach trua sin!

Així que Herodes sabé que un Rei havia nascutque era major que ell en honor, noblesa i poder,es tornà pobre i descoratjat;l odi cancerós i la gelosia ompliren del seu cor.No és llastimós?!

L’àngel vingué després d’això i parlà amablement a la dama de la boca suau:“oh, heu de fugir tots junts cap a Egipte,o ben aviat sentireu a parlar de traïdoria i injustícia.”No és llastimós?!

Els tres avançaren en plena nit:el Sant, la Verge, i el Rei de reis;sense amics, ni provisions, ni diners… res,només el Rei dels Cels, l’infant Radiant.No és llastimós ?!

Antiphon: O quam mirabilis est (Hildegard von Bingen) – The Origin of Fire (2005)Dona avançada al seu temps (1098 – 1179), l’abadessa i mística alemanya Hildegard von Bingen composà música per a la litúrgia al seu propi convent, cantant les seves cançons a un escrivent que les copiava en notació musical. The Origin of Fire és una col·lecció de música de Hildegard per a la Pentacosta, la festa de l’esperit ardent. O quam admirabilis és una de les seves típiques antífones, que són normalment més llargues, amb àmbits més grans i més dificultats vocals que la majoria de peces de la seva època.

O quam mirabilis est prescientia divini pectoris que prescrivit omnem creaturam. Nam cum deus inspexit faciem hominis quem formavit omnia opera sua in eadem forma hominis integra aspexit. O quam mirabilis est inspiratio que hominem sic suscitavit.

Hildegard of Bingen

Com n’és de meravellosala presciència en el cor de la divinitatque precedeix tota criatura.Quan Déu mirà el rostrede l’home que havia creatveié fins a quin punt havia acomplertla seva creació en aquesta forma humana.

Com n’és de meravellosa la inspiracióque va donar lloc a la humanitat.

MotetusVirgo viget melius dum peperit,set nature plenius ius deperitnasci dei filius dum voluit,coluit, qui nobis condoluitcui cum iubilo sine termino: benedicamus domino.

TenorFLOS FILIUS

Respond: [Deo dicamus gracias.]

MotetusLa verge parí sense dolor,desafiant la llei natural,donant a llum un nenque patí per tots nosaltres per elecciói a qui diem amb joia infinita:Beneïm el Senyor.

TenorFLOS FILIUS

Resposta: [Donem gràcies a Déu]

Antiphon: O rubor sanguinis (Hildegard von Bingen) - 11,000 Virgins (1997)Hildegard von Bingen escrigué un cicle sencer de textos litúrgics per a la festivitat de Santa Úrsula, patrona del seu convent de Rhineland que, segons la llegenda, fou martiritzada a la ciutat de Colònia juntament amb una multitud formada per 11.000 joves verges. El nostre primer enregistrament sobre Hildegard es dedica a aquest repertori, ple d’una poesia apassionada i d’una narrativa molt vívida. Aquesta antífona és relativament curta però, com la majoria de les seves obres, és plena d’imatgeria musical i textual.

O rubor sanguinisqui de excelso illo fluxistiquod divinitas tetigit:tu flos esquem hyems de flatu serpentisnumquam lesit. Hildegard von Bingen

Oh, vermellor de la sang,que fluïa des de l’alturai que la divinitat va tocar:tu ets la florque l’alè glaçat de la serp hivernalmai no ferí.

Motet: Claustrum/Virgo viget/FLOS FILIUS - Secret Voices (2011)Les monges de Hildegard no eren, de ben segur, les úniques que cantaven música tècnicament exigent. El Codex Las Huelgas, del s. XIII, conté el repertori més en boga pel què fa a la polifonia i el cant de la seva època, i fou recollit per a l’ús de les monges nobles d’aquest famós convent a Burgos. Aquest trop del Benedicamus Domino era, en origen, un motet francès amb textos d’amor cortesà, canviats aquí per textos litúrgics per a l’ús del convent.

TriplumClaustrum pudi[c]icie, virginis triclinium,spes tocius leticie, gracie tenens privilegium,regem glorie, virgo filium fac nobis propicium, ut reys det venie remedium.

TriplumClaustre de modèstia, seu de la virginitat,esperança de tota felicitat, que té el privilegi de la gràciadel rei de la Glòria:Verge, fes que el teu fill tingui pietat de nosaltres,i que pugui perdonar els nostres pecats.

Song : Mainte chançon ai fait – la bele marie (2002)Estàvem a punt de començar el nostre segon dia d’enregistrament de la bele marie el dia 11 de setembre de 2001 al monestir de Christian Brothers, a Napa, Califòrnia, quan vam tenir noticia dels atacs terroristes. Vam voler tornar cap a casa, a Nova York, però els vols estaven bloquejats. Per tant, un cop vam comprovar que les nostres famílies i amics es trobaven bé vam decidir continuar amb l’enregistrament. Aquesta Chanson pieuse francesa del s. XIII és la primera que vam gravar un cop reprès el treball.

Mainte chançon ai fait de grant orduremés, se dieu plaist, jamés n’en avrai cure.En moi a petit eubien et sens et mesureOr me tieng a deceu quant si lonc tens me dure.Bien ai mon cuer esmeu, car por chanter l’ai meu de la roine pure Par qui somes esleuEn grant joie et receu Et fors de grant ardure:C’est la douce mere Dieu, qui de dolor nos cure,Rendu nos a le bon lieu ou joie toz jors dure.

Mout fu marie et preciouse et bele,certes, mout fu fine et nete pucele.L’angre li fu envoiés qui li dist la noveleque dex seroit alaitiés dou lait de sa mamele.Ne fu mie desvoiés l’angre, mes bien avoiés,qui li dist: damoisele, ave marie, or m’oiez:dex c’est a vos avoiés, car mere vos apele.Marie a ses euz baissiés, quant entent la novele,et puis les a rehauciés, saint gabrïel apele:Amis, di moi coment enfanteroiene coment fruit en mes flans porteroie, quant nul home ne conois ne nul n’en prenderoie.Mout sembleroit grant ennuis se sanz home engendroie.Douce marie, entent moi: Tu porteras dieu .IX. mois,ne pas ne t’en esfroie. Amis, quant vos en iroiz,a dieu de par moi dirois que je sui toute soie;de moi face li douz rois ses voloirs, je l’otroie.S’ancele sui, car c’est drois, et si en ai grant joie.”

He composat tantes cançons fetes de brossa,però si això plau a Déu no en faré més esment.En mi hi ha poc de bé, de seny i de mesura,i ara em decep que això hagi durat tant temps.El meu cor està emocionat, car per cantar l’ha mogutla reina pura que ens ha escollit i ens ha allunyat de l’ardor.

És la dolça mare de Déu que ens estalvia el dolori que Déu ens ha posat allí on la joia dura sempre.

Maria fou preciosa i bella, i certament sense cap falta,l’àngel li fou enviat per donar-li la novaque Déu seria alletat per ses dolces mamelles.L’àngel no s’equivocava, tot el contrari,quan li digué: “Jove dama, Ave Maria, escolteu-me:Déu ha vingut a vos i us anomena mare”.Maria baixà els ulls quan escoltà la nova, i després els aixecà i digué a Gabriel:Amic, digues-me, com pariré un fill i el portaré dins meusi mai no he conegut home, ni en coneixeré mai cap?Em sembla molt difícil engendrar sense home.“Dolça Maria, escolta’m: donaràs a llum a Déu en nou mesos,no t’espantis pas. Amic, quan vagis a dir a Déu que sóc completament seva, deixa que el rei faci la seva voluntat amb mi. Sóc la seva serventa, de ben cert, i n’estic plena de joia.

Motet: Amours mi font souffrir/En mai/FLOS FILIUS –Love’s illusion (1994)El Còdex de Montpeller, una gran col·lecció de motets del s. XIII, fou la font del nostre primer programa de música secular, titulat Love’s illusion. En les interpretacions modernes, sovint les parts de tenor mancades de text són interpretades amb instruments, però nosaltres consideràvem que les veus eren tan bones o millors per la interpretació, i en qualsevol cas ben vàlides. Aquest motet es basa en una de les melodies de tenor més populars del moment, que fa de base també per al motet Claustrum pudicicie/Virgo viget/FLOS FILIUS.

TriplumAmours mi font souffrir peine a tort,car ma dame, qui m’a mort,ne me daigne des maus, qu’ai por li, douner confort.Et si l’ai toz jours mout bien servi,n’ainc certes ne li menti.Ains sui toz a son voloir, ne l’en desdi,et ainsi voeil estre adés a son acort.Et toz dis a jointes mains li cri merci,pour Diu, qu’ele le deignast avoir de mi!

MotetusEn mai, quant rose est florie, que j’oi ces oisiaus chanter,moi covient par druerie joie demener.C’est la fin, je vuoil amer; et si ne croi mie, qu’ele sache ja don[t] vient li maus d’amer, qui m’ocirra.Qu’onques en ma vie d’amors n’ai deport,mes se je n’ai vostre aïe, vostre amor, vostre confort,brunete sans ami,vos m’avés mort!

Tenor FLOS FILIUS EIUS

TriplumL’amor em turmentaCar ma dama, que m’ha mort,no es digna a donar-me confortpels patiments que per ella passo,tot i que sempre l’he servit molt bé, i mai no li he mentit.Estic enterament al seu servei, i no me’n desdic,i ho vull estar per sempre.Cada dia li suplico a mans juntes misericòrdia,i, per Déu, que es digni a tenir misericòrdia de mi!

MotetusAl maig, quan la rosa és florida,i quan sento els ocells cantar,em convé, per joia amorosa, viure feliçment.Ja està dit: vull estimar,i no crec que ella sàpiga jaque per ella vindran els mals d’amorque em mataran.Mai de la vida he gaudit de l’amor,Però si tinc la vostra ajuda, vostre amor, vostre confort,noia bruna sense amic,m’hauràs matat!

Tenor FLOS FILIUS EIUS

Ballata: Echo la primavera (Francesco Landini) - The Second Circle (2001)El nostre segon programa de música secular sorgí de les cançons amoroses, totes elles en forma de ballata (una forma estrófica fixa), del poeta, compositor i organista italià Francesco Landini (c. 1335 – 1397). Mentre confeccionàvem The Second Circle ens va sorprendre la varietat de textures, expressions i refinament musical que contenien aquestes ballate. Aquesta és segurament una obra primerenca que reté molts dels girs de les danses populars que la van inspirar.

Echo la primavera,che ‘l cor fa rallegrare,temp’ è d’annamoraree star con lieta cera.

No’ vegiam l’aria e ‘l tempoche pur chiam’ allegreça.In questo vago tempo ogni cosa a vegheça.

L’erbe con gran frescheçae fior’ coprono i prati,e gli alberi adornatisono in simil manera.

Echo la primavera…

Heus aquí la primavera,que alegra el cor,és temps d’enamorar-sei de ser feliç.

Gaudim de l’aire i el tempsque en si mateixos són l’alegria.En aquest temps tan adorabletot està ple d’encant.

L’herba, amb gran frescor,i les flors cobreixen els prats,i els arbres, guarnits,vesteixen com ells.

Heus aquí la primavera…

The Scientist (de A Carnival of Miracles per Richard Einhorn), The WNYC Commissions (2001)A Carnival of Miracles fou un treball que la WNYC Foundation (la ràdio pública de Nova York) va encarregar per a nosaltres (i la primera peça escrita per al nostre grup en més de 500 anys). El text de cadascun dels moviments tracta sobre un tipus de lliber-tat – ja sigui religiosa, artística, cultural, científica, sexual o política. The Scientist (el científic) consisteix en una sola frase que, suposadament, murmurava Galileu quan l’església el va obligar a negar que la terra girava al voltant de sol: “Eppur si muove” (I, tanmateix, es mou).

Folk song: You fair and pretty ladies - Gloryland (2006) La Marsha havia estat cantant aquesta cançó molt temps abans que forméssim Anonymous 4. Ens agradava molt el fet que aquesta versió de la cançó comparteix la mateixa tonada que la balada religiosa Wayfaring Stranger, de la mateixa manera que ho fan altres cançons del programa Gloryland. Per aquest segon programa americà vam tenir el privilegi de comptar amb la col·laboració de dos excel·lents músics, Darol Anger (violí, mandolina) i Mike Marshall (guitarra, mandolina i mandocello (mandolina tenor)).

Gospel song: Shall we gather at the river - American Angels (2003)Text i música: Robert Lowry, Happy Voices (1865)

El nom American Angels se li acudí a la Susan en un moment de revelació, de resultes del qual sorgí el nostre primer programa consagrat al repertori tradicional americà. A diferència de moltes de les cançons d’aquest enregistrament, els texts i les melodies dels quals tenen arrels a les illes britàniques, Shall we gather at the river s’originà a Amèrica i viatjà cap a l’est per l’oceà Atlàntic. La Jacqueline, que és originària d’Irlanda del Nord, se sorprengué de trobar-la al programa durant les sessions d’enregistrament, per què es recordava de la seva àvia cantant-la-hi quan tot just era una nena.

Folk hymn: Parting Friends – Gloryland (2006)Arranjaments musicals: John G. McCurry, The Social Harp (1855)

Aquesta cançó de comiat pertany a un petit grup de cançons concebudes per tancar les trobades de cant. La seva melodia es basa en la de Wayfaring Stranger i el text és d’origen incert. Vam gaudir molt fent els arranjaments per al programa Gloryland, inclòs l’arranjament d’aquesta versió de Parting friends.

Farewell, my friends, I’m bound for Canaan… I go away, behind to leave you, perhaps never to meet again, But if we never have the pleasure, I hope we’ll meet on Canaan’s land.

Adéu, amics meus, el meu destí és Canà…Me’n vaig, i us deixo enrere, potser per no veure-us mai més,però si mai tenim el plaer, espero que sigui a la terra de Canà.

Traducció: Òscar Bonany i Capdeferro

Anonymous 4Una tarda de primavera de 1986 quatre dones es van reunir per a una sessió de lectura de la música medieval. D’aquella troba-da en va sortir Anonymous 4. Més de vint anys després, Anonymous 4 ha actuat a incomptables concerts i festivals d’Amèrica del Nord, Europa, Àsia i l’Orient Mitjà, al mateix temps que ha realitzat enregistraments per a Harmonia Mundi Estats Units i han arribat a vendre més de dos milions de còpies.

Els programes d’Anonymous 4 inclouen música des de l’any 1000, la música d’èxtasi i la poesia de l’abadessa del segle XII Hil-degard von Bingen, el cant del segle XIV i la polifonia d’Anglaterra, França i Espanya. Han interpretat des de nadales medievals i modernes de les Illes Britàniques i cançons populars americanes fins a melodies i cançons de gospel.

Els seus enregistraments han rebut el prestigiós Diapason d’Or de França, el Classic FM de l’any en música antiga, el Premi Antonio Vivaldi d’Itàlia, o el premi Choc de Le Monde de la Musique... El grup ha estat nominat dues vegades com un dels millors artistes clàssics per la revista Billboard. Anonymous 4 va tornar recentment a les llistes de Billboard amb el llançament de Secret Voices, un conjunt de música sacra i secular del 1300 del Monasterio de las Huelgas de Burgos.

Són nombrosos els compositors que han escrit obres per al conjunt, entre els quals es troben David Land, Richard Einhorn, John Tavener, Peter Maxwell Davies i Steve Reich. També, Anonymous 4 ha enregistrat gires amb la Chilingirian String Quartet, la llegendària arpista Andrew Lawrence King, les estrelles Newgrass Darol Anger i Mike Marshall i han col·laborat amb la banda de rock indie de John Darnielle.

Ruth CunninghamRuth Cunningham va estudiar Interpretació de música an-tiga del Conservatori de Nova Anglaterra i està considerada com una música intercultural.Quan no està cantant amb Anonymous 4, s’especialitza en la música d’improvisació en els dos àmbits: litúrgics i con-certs. Cunningham imparteix tallers sobre l’ús de la veu i la música com a eines per a la curació, transformació i qualitat del so. El seu CD en solitari Llum i Ombra inclou una barreja de música, cants tradicionals occidentals i orientals, així com les seves pròpies composicions i improvisacions. Les seves altres edicions en CD inclouen Harpmodes: Viatge per Veu i Arpa i dos CD de cants múltiples amb la seva amiga Ana Hernández: Beneït per la llum i HARC.

Marsha GenenskyEstudiant de la cançó anglo-americana amb un grau avançat en Folklore & Folklife de la Universitat de Pennsyl-vania, Genensky s’encarrega de la investigació de la música americana d’Anonymous 4. També fa investigació històrica de la pronunciació d’idiomes per a projectes musicals me-dievals a la vegada que actua com mànager de la gira. És una habitual cantant a Bay Area Sacred Harp de Sant Fran-cisco i, a la vegada, és professora de cursos d’interpretació i tallers sobre música medieval i el cant sagrat i secular anglo-americà.

Susan HellauerSusan és nativa del Bronx, Nova York. Mentre estudiava per a trompetista al Queens College, una creixent fascinació per la música vocal medieval i renaixentista la va portar a canviar-se al cant, especialitat amb la qual va obtenir títols avançats en musicologia al Queens College i la Universitat de Columbia. Hellauer s’encarrega de la investigació de la música medieval d’Anonymous 4 i és professora assistent adjunt de música al Queens College, CUNY, on dirigeix el Collegium Musicum. Ha actuat com a solista vocal amb el Harp Consort, Parthenia, i els EUA Festival de Fès de Músi-ques Sagrades del Món de 2006.

Jacqueline Horner-KwiatekJaqcqueline Horner-Kwiatek compagina la seva tasca amb Anonymous 4, amb el lideratge de nous projectes de músi-ca dels quals n’és la solista mezzosoprano. El seu treball ha inclòs cantates de Bach amb el Washington Bach Consort i aparicions a Washington Festival de Música Antiga amb el Baltimore Consort i Armonia Nova. També ha cantat com a solista en diverses estrenes mundials com ara l’oratori sobre Charles Darwin -L’Origen- de Richard Einhorn, The Abomi-nable Senyora, una òpera còmica de Paul Richards i Rèquiem per al Titànic al St Annes, la catedral de Belfast. Jacqueline és també mestre de cant a Nova York i forma part del taller del cor Musica Deo Sacra de la Catedral Nacional de Wash-ington.

WEB D’ANONYMOUS 4www.anonymous4.com

SECRET VOICES: CHANTS & POLYPHONY FROM LAS HUELGAS CODEXAnonymous 4. Harmonia Mundi (2011)

THE CHERRY TREE: SONGS, CAROLS & BA-LLADS FOR CHRISTMASAnonymous 4. Harmonia Mundi (2010)

GLORYLAND: FOLK SONGS, SPIRITUALS, GOSPEL HYMNS OF HOPE & GLORYAnonymous 4. Harmonia Mundi (2006)LA BELE MARIE: SONGS TO THE VIRGIN FROM 13TH CENTURY FRANCEAnonymous 4. Harmonia Mundi (2002)

1000: A MASS FOR THE END OF TIME - ME-DIEVAL CHANT AND POLYPHONY FOR THE ASCENSIONAnonymous 4. Harmonia Mundi (2000)

A LAMMAS LADYMASS: 13TH AND 14TH CENTURY ENGLISH CHANT AND POLYPHONYAnonymous 4. Harmonia Mundi (1998)

THE LILY & THE LAMB: CHANT & PO-LYPHONY FROM MEDIEVAL ENGLANDAnonymous 4. Harmonia Mundi (1995)

LOVE’S ILLUSION: MUSIC FROM THE MONT-PELLIER CODEX (13TH CENTURY)Anonymous 4. Harmonia Mundi (1994)CD HARMONIA MUNDI (1994)

AN ENGLISH LADYMASS: MEDIEVAL CHANT AND POLYPHONYAnonymous 4. Harmonia Mundi (1992)

... el nom del conjunt Anonymous 4 té relació amb un musicòleg medieval?D’aquest músic poca cosa en sabem. El nom, evidentment, no. En canvi, sí que gràcies a aquest anònim personatge, coneixem el nom (millor dit, el sobrenom) dels dos principals compositors de l’Escola de Nôtre Dame, de París: Léonin i Pérotin. Els va citar en un document de 1275, situant-los entre els millors compositors del seu temps. Fins aquell moment, el nom dels compositors era del tot desconegut, amb raríssimes excepcions. El musicòleg del s. XIX Edmon de Coussemaker va editar i publicar el manuscrit que també contenia música amb el títol d’Anonymous IV.

... Hildegard von Bingen va ser la primera compositora coneguda de la història?A més de l’interès per la música, Hildegard (1098-1179) també va dedicar-se a la literatura, la teologia, la ciència i la religió. Sent la més petita de 10 germans, va entrar ja de jove en un mo-nestir alemany per convertir-se en monja. Posteriorment seria nomenada abadessa i esdevindria consellera de reis i papes, i una de les persones més influents de l’època en l’àmbit germànic. Va compondre 78 obres, agrupades en un llibre de cants titulat Symphonia armonie celestium revelationum, destinat a les monges de la seva comunitat. El conjunt Anonymous 4 ha dedicat la seva atenció, al llarg de la seva trajectòria, també a aquesta compositora.

... el Còdex Musical de Las Huelgas es troba a Burgos?Concretament al Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, de monges cistercenques. Aquest document, copiat durant la primera meitat del segle XIV, recull el repertori musical que cantaven habitualment les monges del monestir. La importància del manuscrit rau en les obres polifòniques que conté, una font imprescindible per als estudiosos de l’època; i també pel fet que es conservi en el lloc d’origen -el monestir- i que sigui propietat encara de la mateixa orde que va copiar-lo ara fa més de set segles. En aquest sentit es tracta d’una peça única.

... conté unes 180 peces musicals?En total són 186, però en 7 no hi ha la música. De les 179 restants, la gran majoria (145) són composicions polifòniques, sobretot a dues veus (86), tot i que també en podem trobar a tres (49) i quatre veus (1). La resta són monòdiques. Hem de situar la música entre els segles XII i XIV. El còdex consta de 170 folis i 19 quadernets i molt probablement va ser María González de Agüero, abadessa del monestir de Las Huelgas entre 1319 i 1333, qui va manar copiar-lo. El còdex el van descobrir dos monjos del Monestir de Santo Domingo de Silos, l’any 1904, quan feien recerca de còdex gregorians. Va ser, però, el treball que el musicòleg català Higini Anglès va publicar el 1931 el que difondria definitivament aquesta rica troballa.

... el llatí és llengua oficial al Vaticà?El fet que sigui una llengua morta, és a dir, que no estigui subjecte a evolució, fa que el llatí s’ha-gi mantingut estable al llarg dels segles. Els mitjans de comunicació del Vaticà (ràdio i premsa) l’utilitzen habitualment. Els missatges del Papa i les publicacions oficials de la Santa Seu són en llatí, i a partir d’aquesta llengua es tradueixen a altres idiomes. En àmbits mèdics, filosòfics, biolò-gics, universitaris i musicals, el llatí encara s’utilitza per denominar termes científics, i en algunes locucions. Fins i tot en la vida quotidiana fem servir encara paraules o expressions llatines: bis, in crescendo, carpe diem, curriculum, alias, mea culpa, plus, quorum...

Pere Andreu Jariod, divulgador musical

S a b i e s q u e . . . ? R e c o m a n a c i o n s

Pere Andreu Jariod

M I T J A N S

C O L · L A B O R A D O R S

M E C E N E S

I N S T I T U C I O N S

P A T R O N S