Antologia De Poesia Catalana

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

Vora el barranc dels Algadins*

Vora la mar*

Los dos campanars*

Vacances pagades*

Eliana Benavente*Eliana Benavente*

Elisabet Céspedes*Elisabet Céspedes*

Vora el barranc dels Algadins Teodor Llorente

Vora el barranc del Algadins hi ha un taronger de tan dolç flaire que, per a omplir d’aroma l’aire,no té lo món millors jardins. Allí hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc l’ànima presa vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, s’alcen al cel quatre palmeres; lo vent batent ales lleugeres,mou son plomall i els seus troncs fins. En ells, milers de teuladins fan un soroll que el cor enxica. Qui oir pogués sa xiscladissa vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins, l’aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega,i trau l’arròs verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins;i al caure el sol, caçadors destres, a joca van d’ànecs silvestres, vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, mourà les palmes l’aire; li donaran los horts son flaire, i sa cantúria els teuladins. Lo mas, demà, guardarà dins dolços records i imatges belles; jo no podré gojar ja d’elles, vora el barranc dels Algadins!


Resum de l’obra:

El poema és una descripció del que hi ha a la vora del barranc dels Algadins, tot i que és molt més que això.

Hi han 4 estrofes: A la primera l’autor descriu l’aroma que desprenen els tarongers. A la segona descriu les palmeres que es troben vora el barranc. A la tercera ens descriu al situació on està el barranc (terres fèrtils, amb

aigua…) A la quarta estrofa es posa una mica nostàlgic perque diu que en el futur totes

les coses que ha descrit seguiran passant vora el barranc dels Algadins però que ell ja no ho podrà veure.


Autor i època i obra:

Teodor Llorente Olivares va néixer a València el 7 de gener de 1836, en una família de Jesuïtes i va morir a la mateixa ciutat el 2 de juliol de 1911.

La seva obra es sitúa en l’època de la Renaixença, un moviment de revifament nacional i cultural que tenia com a objectius enfortir la consciència nacional catalana i recuperar la llengua i la literatura.

Pertany també al Romanticisme (s.XIX), amb les seves carecterístiques de: La llibertat del creador El subjectivisme La valoració de la naturalesa La reivindicació de l’anima del poble.


Anàlisis de la forma:

El poema té 4 estrofes de vuit versos cada una (són cobles). Els versos són octosíl·labs, d’art menor. La rima és consonant i presenta

l’estructura següent: 8a/8b/8b/8a/8a/8c/8c/8a. No hi ha molts recursos estilístics però potser el que més es veu o el que més

ressalta és la metàfora en “i, en caure el sol, caçadors destres a joca van d’ànecs silvestres.”


Conclusió:

L’autor exposa l’amor cap a la seva terra. És un poema entenador i senzill que captiva precisament per això. L’autor està parlant del lloc on vivia de petit i d’on té tants records, i que ara

anyora. L’autor exalta la bellesa de la naturalesa d’aquella zona.

Vora el mar Jacint Verdaguer

Al cim d'un promontori que dominales ones de la mar,quan l'astre rei cap a ponent decliname'n pujo a meditar. Amb la claror d'aqueixa llàntia encesacontemplo mon no-res;contemplo el mar i el cel, i llur grandesa,m'aixafa com un pes. Eixes ones, mirall de les estrelles,me guarden tants records,que em plau reveure tot sovint en ellesmos somnis que són morts. Aixequí tants castells en eixes ribesque m'ha aterrat lo vent,amb ses torres i cúpules altivesde vori, d'or i argent: poemes, ai! que foren una estonajoguina d'infantons,petxines que un instant surten de l'onaper retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s'ensorrenen un matí de maig,illetes d'or que naixen is'esborrendel sol al primer raig: idees que m'acurcen l'existènciaduent-se'n ma escalfor,com rufagada que s'endú amb l'essèncial'emmusteïda flor. A la vida o al cor quelcom li prenenles ones que se'n van;si no tinc res, les ones que ara vénendigueu-me què voldran? Amb les del mar o amb les del temps un diatinc de rodar al fons;¿per què, per què, enganyosa poesia,m'ensenyes de fer mons? Per què escriure més versos en l'arena?Platja del mar dels cels,¿quan serà que en ta pàgina serenalos escriuré amb estels?


Resum del poema:

Ens sitúa l’acció en un turó des d’on es pot observar el mar, també ens explica que quan el sol es pon, puja a la muntanya a meditar, reflexiona amb ell mateix, i allà recorda moments passats que ja no hi són.

Acaba comparant la seva trajectòria amb una flor.

La poesia li havia fet creure que l’obra seria eterna, però s’adona de que no és així, i tracta la poesia de traïdora.



Jacint Verdaguer (1845-1902) és considerat un dels principals romàntics de la literatura catalana. Va treballar en diverso àmbits de la poesia, des de la part més patriòtica (pàtria), passant per la poesia religiosa (Idil·lis i cants místics) i fins la poesia èpica.

Pertany al moviment de la Renaixença, moviment, basat en la recuperació de l’ús del català en l’àmbit literari, és el resultat d’aplicar les idees romàntiques a la societat catalana.

Les seves característiques: L’exaltació de la llibertat individual (de l’edat mitjana) Del nacionalisme (l’ambientació de llocs exòtics i desconeguts.)


Ànalisis de la forma: Compost de 10 estrofes, i versos decasíl·labs combinats amb hexosíl·labs (10A

/6B/10A/6B I de rima consonant. Podem dividir-lo en tres parts: La primera tres primeres estrofes (veu en present), constitueixen la

descripció d’un ambient, per mitjà de l’exaltació de la natura i amb l’ajuda de metàfores.

La segona quatre primeres estrofes (veu del present al passat). Que l’utilitza per descriure sentiments, emocions i fets que corresponen al seu passat. Però tot i aquest canvi segueixen haven-t’hi verbs en present.

La tercera ultimes tres estrofes, retorna la veu en present, però també utilitza el futur per expressar la incertesa que provoca aquest futur. Conté preguntes retòriques i també d’hipèrbatons.


Conclusió:

Segueix la tònica d’un poema romàntic (exaltació de la natura…) També utilitza el tòpic de la contemplació per tal d’entendre’s a si mateix, i

utilitza evocacions al passat per recordar temps més gloriosos. També crida l’atenció l’angoixa que sent (amb la persecució d’un món ideal així

com l’engany de la creativitat poètica. És un poema fàcil de llegir i força entenedor, de manera que permet al lector,

ser capaç d’entendre el moment de trasbals i d’escepticisme que viu simplement amb la lectura dels últims versos.

Los dos campanars Jacint Verdaguer

Doncs ¿què us heu fet, superbes abadies,

Mercèvol, Serrabona i Sant Miquel,i tu, decrèpit Sant Martí, que ompliesaqueixes valls de salms i melodiesla terra d'àngels i de sants lo cel? Doncs ¿què n'heu fet , oh valls!, de

l'asceteri,escola de l'amor de Jesucrist?On és, oh soledat!, lo teu salteri?On tos rengles de monjos, presbiteri,que, com un cos sens ànima, estàs

trist? […]

[…]Somrigué la muntanya engallardidacom si estrenàs son verdejant mantell;mostrà's com núvia de joiells guarnida;i de ses mil congestes la floridablanca esbandí com taronger novell. Lo que un segle bastí, l'altre ho aterrames resta sempre el monument de Déu;i la tempesta, el torb, l'odi i la guerraal Canigó no el tiraran a terra,no esbrancaran l'altívol Pirineu.


Resum de l’obra:

Ens mostra la situació en ruïnes del monosterir de Sant Miquel de Cuixà i del monestir de Sant Martí de Canigó.

Ens explica els canvis que han patit tot fent els dos monestirs mantinguin un diàleg; en aquest es lamenten de la situació actual, perquè es troben en runes i sense campanes.

Al final fan un cant a la terra i a la natura, unint el que són i han representat en el Pirineu i tot plegat simbolitzen e representen a Catalunya.



Jacint Verdaguer (1845-1902) ve destacar sobretot com a poeta, tot i que va ser un protista excel·lent. L’obra poètica gira entorn tres grans temes: la religió, la natura i el país.

Aquest autor pertany al moviment del Romanticisme que va apareixer al segle XIX,

les característiques són: Valoració de la imaginació, la fantasia fins i tot la utopia per damunt de la raó. Valoració de la realitat nacional i de la llibertat del seu poble Valoració de les emocions nostàlgiques, melangioses i properes a les

depressions. Valoració de l’individualisme artístic i de la subjectivitat


Ànalisis de la forma:

El poema és escrit en vint-i-una estrofes de versos decasíl·labs, la rima és asonant; 10A/10B/10A/10B/…

Podem dividir-lo en tres parts:

Primera part és una introducció de com són els quatre priorats i monestirs, que es troben en condicions nefastes i ruïnoses, utilitzant interrogacions retòriques.

Segona part aquí els dos monestirs mantenen un diàleg en el que comenten els èxits viscuts en aquelles terres

Tercera part s’introdueixen els elemnts positius que fan possible fer una afirmació final, s’estimen a la terra i el Canigó perdurarà per sempre.


Conclusió:

Aquest poema és molt ingeniós, ja que uneix els seus tres grans amors en una mateixa idea (el seu amor per Déu, per la natura i per Catalunya)

Utilitza per representar el seu amor per Déu, les dos torres del monestir. La natura i Catalunya es fonen en el Pirineu, les dues torres salvatges, fermes i

indestructibles.

Vacances pagades Pere Quart (Joan Oliver)

He decidit d’anar-me’n per sempre.Amén L’endemà tornaréperquè sóc vell tinc els peus molt consentits,amb inflor de poagre.Però me’n tornaré demà passat,rejovenit pel fàstic.Per sempre més. Amén. L’endemà passat l’altre tornaré,colom de raça missatgera,com ell estúpid.No pas tan dreturer,ni blanc tampoc.Emmetzinat de mites,amb sàrries curulles de blasfèmies,ossut i rebegut, i lleganyós,príncep desposseït fins del meu somni,Job d’escaleta;llenguatallat, sanatpastura de menjança.

Prendré el tren de vacances pagades.Atrapat al topall.La terra que va ser la nostra herènciafuig de mi.És un doll entre camesque em rebutja.Herbei, pedram: senyals d’amor dissolts en la vergonya. Oh terra sense cel! Però mireu-me:he retornat encara.Tot sol, gairebé cec de tanta lepra. Demà me’n vaig-no us enganyo aquest cop.Sí, sí: me’n vaig de quatre grapescom el rebesavi,per la drecera dels contrabandistesfins a la ratlla negra de la mort. Salto llavors dins la tenebra encesaon tot és estranger.On viu, exiliat,el Déu antic dels pares.

http://www.xtec.cat/iesbellulla/Menu/Departaments/cata/lectures/l39.htm


Resum de l’obra:

És una persona que no pot fugir de la realitat que l’envolta i no té les forces suficients per fer-ho.

Per molts problemes que tingui, sempre tornarà al seu lloc d’origen, a la seva terra. Veu com aquest lloc tan estimat ha canviat completament , tant que quasi ni la reconeix.

Pero finalment decideix no tornar per un temps i mearxar a una terra totalment deconeguda per a ell… cap a l’exiliació.



Joan Oliver (Sabadell 1899 – Barcelona 1986) va utilitzar el pseudónim de Pere Quart.

Pere Quart tracta l’obra amb amb gran habilitat i sarcasme i pertany a l’época del noucentisme.

Trets característics: Ruptura amb el passat Fugiment del sentimentalisme Renovació del llenguatge Retorn dels temes clàssics grecoromans


Ànalisis de la forma:

El poema consta de 10 estrofes , escrit en vers lliure i supressió de la métrica sistemàtica.

Figures retòriques i trets utilitzats: Ironia tràgica Antitesis de linies contràries (vers 1 i 3) Paraules de pecat i càstig bíblic Registre col·loquial i expressions de caire familiar.


Conclusió:

Per la forma en que està escrit, recorda a la vida plena de pujades i de baixades

Transmet molta inseguretat Existeix una lluita per alguna cosa que estima com és la seva terra i no

s’allunyarà d’ella tan fàcilment.

Antologia De Poesia Catalana

Travel

Transcript of Antologia De Poesia Catalana