Antologia de la poesia catalana

Daniel Balboa Fernández

Dídac Garcia i Menoyo

Miquel Costa i Llobera

• Neix a Pollença al 1854 i mor a palma de Mallorca a l’any 1922.

• La seva primera etapa poètica pertany lo pi de Formentor.

• L’any 1888 és ordenat sacerdot i es doctora en teologia.

• També va escriure poesia narrativa, entre la rondalla popular i la literatura fantàstica.

• El poema està ambientat a una finca que tenia la seva família a Formentor.

Miquel Costa i Llobera

Lo pi de Formentor• El poema es divideix en 8 quintets alexandrins.• Els versos estan dividits en dos hemistiquis de sis

síl·labes separades per la cesura.• Rima consonant.• Tot el poema es una oda als pins de Formentor.• S’utilitza molt la personificació, com per exemple:

“lluita amb les ventades (…) com un gegant guerrer”.

Lo pi de Formentor• Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,• més poderós que el roure, més verd que el taronger,• conserva de ses fulles l'eterna primavera,• i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,• com un gegant guerrer. • • No guaita per ses fulles la flor enamorada;• no va la fontanella ses ombres a besar;• mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada• i li donà per trone l'esquerpa serralada,• per font l'immensa mar. • • Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,• no canta per ses branques l'aucell que encativam;• el crit sublim escolta de l'àguila marina,• o del voltor que passa sent l'ala gegantina• remoure son fullam. • • Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;• revincla per les roques sa poderosa rel,• té pluges i rosades i vents i llum ardenta,• i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta• de les amors del cel.

• Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;• domina les muntanyes i aguaita l'infinit;• per ell la terra és dura, mes besa son ramatge• el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge• per glòria i per delit. • • Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades• i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,• llavors ell riu i canta més fort que les onades• i vencedor espolsa damunt les nuvolades• sa cabellera real. • • Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura,• com a penyora santa duré jo el teu record.• Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura• i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...• oh vida, oh noble sort! • • Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada• i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals.• Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,• i tes cançons tranquiles 'niran per la ventada• com l'au dels temporals.

Lo pi de Formentor

• El poeta expressa la bellesa de Formentor mitjançant els pins, perquè Formentor és un lloc on hi ha molts pins.

• Creu que el pi és un símbol de força i de bellesa.

Josep Carner

• Neix a Barcelona l’any 1884 i mor a Brussel·les l’any 1970.

• El poema Bèlgica es un poema que l’acompanya tota la vida, ja que va estar vivint a Brussel·les des de 1946.

• Va marxar a Mèxic exiliat, però després de la segona guerra mundial es va traslladar a Bèlgica.

Josep Carner

Bèlgica

• Oda al país un va viure durant el seu exili.

• Mètrica: 4 estrofes que combinen els versos alexandrins de 6+6 amb octosíl·labs i decasíl·labs.

Bèlgica• Si fossin el meu fat les terres estrangeres,

m’agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres guarnides d’arços, d’oms i de pereres; viure quiet, no mai assenyalat, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat, i carrers i fanals avançant per les prades. I cel i núvol, manyacs o cruels, restarien captius en canals d’aigua trèmuls, tota desig d’emmirallar els estels.

• M’agradaria fer-me vell dins una ciutat amb uns soldats no gaire de debò, on tothom s’entendrís de música i pintures o del bell arbre japonès quan treu la flor, on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d’hospitalitats, amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats. I tot sovint, vora un portal d’església, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, amb botí de la mar, amb presents de la terra, amb molt de tot per a tothom.

• Una ciutat on vagaria de veure, per amor de la malenconia o per desig de novetat dringant, cases antigues amb un parc on nien ombres i moltes cases noves amb jardinets davant. Hom trobaria savis de moltes de maneres; i cent paraigües eminents farien —ai, badats— oficials rengleres en la inauguració dels monuments. I tot de sobte, al caire de llargues avingudes, hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys per a l’amor, la joia, la solitud i els planys. De molt, desert, de molt, dejú, viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

• Però ningú no se’n podria témer en fent sa via. Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria, ben a recer, de brollador ben clar, amb peixos d’or que hi fan més alegria. De mi dirien nens amb molles a la mà: —És el senyor de cada dia.

Bèlgica

• Segons Carner, Bèlgica, es un país a on li agradaria passar la resta dels seus dies,per la seva majestuositat.

• Aquest país es un lloc on no hi han gaires soldats i la gent sempre esta feliç, hi han cases antigues i noves amb un jardinet davant.