ANTONI BRUSI I MIRABENT (1775 – 1821) D’artesà a...

ANTONI BRUSI I MIRABENT (1775 – 1821) D’artesà a industrial

TREBALL DE RECERCA Director: Borja de Riquer

Montserrat Comas i Güell

—Antoni Brusi i Mirabent (1775 – 1821). D’artesà a industrial— Montserrrat Comas

1

INTRODUCCIÓ A les acaballes de l’Antic Règim, els esquemes culturals tradicionals comencen a esquerdar-se. El món iniciava un procés de transformació radical. La recerca d’estratègies per a un bon posicionament social davant els nous reptes polítics i econòmics que apuntaven va afectar, com és natural, els impressors. De fet ningú en va quedar al marge. La societat, organitzada mitjançant unes estructures molt regulades i tancades, establia a cadascú el seu lloc precís des del qual se’n derivaven rangs socials. En el cas dels impressors, la por per part de molts al risc a perdre posicions i privilegis impedia la correcta adaptació a nous factors comercials i empresarials. Els nous valors associats al treball de les noves generacions significaven un canvi d’estratègies que va agafar a molts amb el peu canviat. La relació que els impressors mantenien amb el Gremi, amb l’administració o amb les societats acadèmiques obeïa no únicament a criteris d’eficàcia i cost del treball, sinó que els permetia formar part d’un cos jeràrquicament establert que segons en quina posició es trobés els donava més o menys prestigi. Aconseguir el privilegi d’imprimir per a una administració o per una acadèmia, prevenia fins a cert punt, de possibles altres ingerències. Per posar únicament un exemple, la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona disposava del privilegi de la impremta i per executar-lo havia d’escollir el seu propi impressor (Francesc Surià i J.F. Piferrer) que els feia totes les feines, grans i petites. Després de la Guerra del Francès quan les greus dificultats econòmiques els posen en una situació crítica, decideixen que les publicacions plantejades s’encarreguin al millor postor. Alguna cosa havia, doncs, canviat1. Segons Fraser a La maldita guerra de España2 el tractat comercial de Napoleó garantia la llibertat d’indústria i comerç i l’autor assegura que contenia la frase: El servei i el talent seran els únics criteris per a la promoció la qual sembla feta a mida d’Antoni Brusi. Vull insistir-hi: Brusi percep la transformació i se l’aplica sense cap aparent implicació política. Per pur possibilisme. També és Fraser qui fa notar que seran els artesans i sobretot els oficials els qui més s’allistaran per

1 Per entendre aquestes qüestions i el paper de la RABLLB com a paradigma de la transformació en el camps cultural veugeu Mireia Campdabadal La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII. L'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes, Barcelona, PAM, 2006 2 Ronald Fraser La maldita guerra de España. Historia social de la guerra de independencia, Barcelona, Crítica, 2006 p. 114


2

aturar el francès. Ho faran entre d’altres coses perquè la progressiva modificació dels gremis implicava que quedaven sense la protecció establerta i luchaban por no hundirse en la más profunda y mísera proletarización.3 La combinació de llibertat individual i d’indústria i comerç i la possibilitat de contractar joves oficials, és una bona hipòtesi per suposar quins varen poder ser els paràmetres que Brusi va adoptar per tirar endavant una indústria floreixent. Malgrat aquestes transformacions, en la concepció de les relacions socials i comercials, cal no oblidar que, ben mirat, tampoc li interessava massa que arribés l’anunciada llibertat comercial en el cas de victòria francesa ja que acabaria amb la possibilitat del monopoli o altrament dit privilegis. Per una banda es movia amb la llibertat pròpia dels nous temps, però plantava cara als francesos perquè tot pogués canviar sense que res canviés. D’aquells aires de llibertat que arribaven més enllà de les fronteres en va fer la seva pròpia interpretació. És aquí on hauríem de trobar-hi el que s’ha atribuït al seu mèrit patriòtic, la volguda constatació per escrit dels serveis prestats durant la guerra i la concessió del rang d’impressor de Cambra com a vehicles que li permetien introduir-se en un nivell social ben pròxim a la noblesa. El cercle que envoltava entitats com la RABLB quedava restringida als impressors amb tradició la qual cosa l’apropava als cercles socials restringits. En aquest marc Antoni Brusi no deixava de ser un nouvingut. La impremta Brusi no va treballar per a la Real Acadèmia fins a partir dels 1830. Si considerem la impremta com un negoci sense separar-lo del concepte d’editor, és a dir que per que una impremta creixi necessita no només imprimir i vendre llibres sinó fer tota mena de papers ordinaris que l’ajudin a omplir el calaix, el posicionament social de cadascun depenia no únicament o exclusivament de la tipologia de llibres que feia, ni de la qualitat de les impressions, sinó de les possibilitats d’aconseguir la fidelitat mútua d’una organització prestigiosa (pública o no) que li encarregués totes les impressions menudes. Per contra del que en un principi pugui semblar, l’ús de la impremta per a les qüestions més quotidianes era realment elevat. Són moltíssims els fulls solts sense cap referència a l’impressor que trobem en arxius i biblioteques perquè no tenen cap altra funció que la de posar a disposició de molta gent notícies i informacions efímeres i sobretot models administratius per a convocatòries, inventaris, registres, cèdules, decrets, pregons, edictes i un llarguíssim etcètera. És freqüent trobar currículums personals impresos que l’interessat repartia a conveniència; tampoc és estrany localitzar estats de comptes, testaments, oracions... Crec que la lluita principal per aconseguir els privilegis d’impressió per a un ajuntament, o el govern polític o militar i no cal dir l’església es devia per damunt de tot a aquests impresos menors. Aquests petits documents s’escampaven organitzadament per tot el territori mitjançant els verederos o missatgers que transportaven encàrrecs oficials

3 Id. p.213


3

d’una població a l’altre. El punt de partida era sempre proper a l’administració i per un sistema de cadenes de comunicació perfectament articulat a través de l’organització administrativa es feia arribar al lloc de destí. Un cop allí l’impressor de la població principal en feia les còpies necessàries que eren degudament pagades pels municipis als quals es feien arribar. Si tenim en compte això, no s’ha de descartar que aquests mateixos camins i missatgers servissin de corretja de transmissió de tota mena d’impresos sense excloure els clandestins. En períodes de guerra i molt especialment arran de la del Francès aquesta necessitat d’impressions menors augmenta exponencialment i aquell que es trobi més proper al poder i tingui, a més gran, capacitat de moviment per aconseguir matèries primeres, infraestructures, etc. es farà ric. En això, el nostre protagonista serà el gran triomfador ja que va fer que coneguts impressors, com entre d’altres Miquel Gaspar, treballessin per a ell. En aquest procés expansiu del paper imprès caldrà incorporar-hi la premsa clau de volta de la transformació no només de les mentalitats, sinó dels guanys dels editors i impulsors. La batalla per aconseguir una capçalera serà duríssima i s’hi veuran implicats diferents impressors i fins i tot institucions. La lluita pel posicionament econòmic es barrejarà tot sovint amb els interessos polítics. Per això és tant interessant comprovar com amb els canvis de règim polític es situen també els impressors perquè actuen de pantalla dels interessos polítics que hi ha al darrera. Cal destacar i ho veurem a continuació que l’habilitat de Brusi en relació al privilegi sobre el Diario de Barcelona impedeix que prosperin altres iniciatives periodístiques impulsades per altres impressors de tarannà ben diferent al de Brusi, de manera que entre 1817 i 1820 no es va poder disposar de cap altra font d’informació periodística. Ens cal també conèixer les estratègies de venda més enllà de les llibreries convencionals. No em refereixo a les relacions comercials d’alguns dels impressors més potents amb la resta de l’Estat o Amèrica, sinó a les vendes de llibres en mercats de viles i pobles. No hi ha gaire rastres però és possible documentar-ho mitjançant els permisos a la Inquisició, etc. La responsabilitat dels impressors per les publicacions que sortien de les seves premses era tant o més alta que per als autors, segons estipulava la llei. El sol fet d’acceptar una publicació els implicava totalment amb el seu contingut. A això caldrà vincular-hi, a més, que la legislació entorn la impressió anava estretament lligada a la funció de bé públic que té. Serà en nom d’això que podran ser recriminats o castigats si el que surt de les seves premses no cau plenament dins aquestes consideracions. La implicació social i sobretot econòmica que significa aconseguir la llibertat d’impremta serà un dels principals cavalls de batalla en els diferents períodes revolucionaris especialment durant els períodes constitucionals entorn les corts de Cadis i el Trienni Liberal.


4

Les vies que s’obren a partir dels tallers dels impressors, de les seves produccions i de les relacions entre ells i els estaments de poder són realment riques i interessants perquè permet apropar-nos amb més precisió a la quotidianitat cultural. Cal establir uns criteris amplis i organitzats sistemàticament de manera que siguin el màxim d’objectives possibles i seria convenient establir un pla de recerca que analitzés la tipologia dels catàlegs, els tramats familiars entre impressors, buidatge d’anuncis de llibres a la premsa i un llarguíssim etcètera. Queda encara un capítol fonamental: les dones impressores. Val a dir que malgrat la reiterada aparició en els peus d’impremta no se’ls ha donat el paper que realment van tenir dins les impremtes. Elles aporten diners, treball i gestió. El conjunt de la impressores que prenen en un moment o altre de la vida empresarial un paper rector és molt elevat. Ho és quan les qui governen el negoci són elles soles, i ho és molt més quan ho fan amb el marit en actiu. Un dels més paradigmàtics serà el la viuda Pla i la transformació en la impremta Verdaguer mitjançant l’herència que aquesta va donar a Francesca Verdaguer una altra dona, com ella, sense fills. També la dona de Brusi, Eulàlia Ferrer, serà clau en l’èxit del negoci ja que li aportarà el capital i l’energia necessària per presentar i guanyar un plet darrera l’altre fins i tot després de la mort del marit quan tornarà a recuperar el protagonisme. El Brusi que aquí es presenta és el que construeix les bases de la gran industria futura. Presentarem la seva incorporació al món de la llibreria i de la impremta el 1798 fins la seva mort el 1821. El desenvolupament de la resta d’activitat de la impremta fins el 1833 així com la resta de consideracions que s’acaben d’apuntar les inclourem en la tesi que amb el títol La impremta a Catalunya a final de l’Antic Règim (1800 – 1833). Diccionari d’impressors estic preparant. La tria d’Antoni Brusi i Mirabent com a pal de paller entorn el qual es pot fer pivotar l’evolució del món dels impressors en l’etapa final de l’Antic Règim no ha estat voluntària. La ubiqüitat de la seva activitat professional és prou ampla com perquè mereixi especial atenció amb l’objectiu clar de que amb la delimitació del seu camp d’acció, es pot resituar el de la resta de companys d’ofici. El que planteja l’activitat de Brusi no és únicament la capacitat per fer negocis i, de rebot diners sinó, i sobretot, el descobrir que amb el control de la informació s’obté el poder. No és cap novetat afirmar que la gran importància que Napoleó li va donar en les seves campanyes va fer dir al canceller austríac Metternich que les gasetes són per a Napoleó com un exèrcit de 300.000 homes, que no vigilarien millor l’interior ni atemoriria menys l’exterior que mitja dotzena de “plomes” al seu servei.4

4 P. Albert, Historia de la prensa, 1990 p. 39-43 citat per Jaume Guillamet, El Origens de la premsa a Catalunya..., Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 92


5

A Catalunya en la batalla pel control de la informació hi trobarem implicats, naturalment, els impressors. L’èxit se l’endurà únicament aquell que sabrà utilitzar l’estratègia dels privilegis que la nova societat és a punt d’extingir i utilitzar-los per controlar el mercat. Antoni Brusi estarà sempre molt atent a les necessitats que van sorgint com a resultes de la difícil situació bèl·lica i és al lloc oportú per resoldre no únicament les publicacions estrictament propagandístiques, és a dir bàsicament La Gazeta..., sinó la impressió de la infraestructura: rebuts, certificacions, permisos, fulls d’avituallament, reclutament de la tropa, etc. etc. que li donaran al cap i a la fi el marge econòmic necessari per afrontar posteriors plans de comunicació. Durant tota la guerra sap relacionar-se amb les persones clau properes al control econòmic algunes de les quals l’ajudaran a rendabilitzar les seves posicions no únicament durant els sis anys de guerra sinó, i això és molt important, un cop acabada. Brusi sap treure profit d’un context polític caòtic sense directrius ni lideratge. És aquesta capacitat seva la que l’enfortirà davant els impressors contrincants alguns dels quals van haver de suportar duríssimes pressions del futur amo del Diario de Barcelona per poder mantenir una part de la quota de mercat. Els enfrontaments seran també llargs i els resultats (sempre favorables als interessos de Brusi) determinaran el camp informatiu durant anys. En aquest sentit cal recordar només que entre 1817 i 1820 a Catalunya no va aparèixer cap altre diari que el de Barcelona. Els impressors Gaspar i Garriga (ideològicament allunyats de Brusi) van lliurar respectivament una dura batalla (que finalment van perdre) entre el juny de 1814 (arran de l’aparició per sorpresa del Diario de Barcelona) i el gener de 1817 quan Brusi aconsegueix el privilegi exclusiu de publicació del futur Brusi. El que aquí s’amaga és, en realitat, la lluita per a la construcció d’una veritable cultura democràtica popular.5 Brusi amb els interessos propis com a únic motor s’incorporava indirectament a la política com anys a venir també faria la menestralia, quan va afavorir el consum dels impresos, sobretot de la premsa. L’estudi detallat del seu catàleg (aquí únicament esboçat) afegiria llum a l’aposta de contingut que ell va saber donar al seu programa comercial. El que ve a continuació intenta fer aportacions a la biografia d’un dels personatges de qui tothom en sap el nom i la seva vinculació amb el Diari de Barcelona i poca cosa més. Es pretén que, mitjançant l’anàlisi del seu treball, es pugui reconstruir ni que sigui mínimament, un esquema de la distribució dels impresos i sobretot el naixement del que serà la nova industria editora i de comunicació. Bona part de la informació està centrada en període de la Guerra del Francès. Sense haver-ho premeditat i ja que aquesta recerca coincideix en el segon aniversari, m’agradaria que signifiqués una nova aportació a un dels molts aspectes que encara queden per explicar d’aquests sis anys.

5 Pere Gabriel Trabajador de oficio en el siglo XIX: el buen obrero y la ilustracion autodidacta, dins En el nombre del oficio: el trabajador especializado: corporativismo, adapatación y protesta, Barcelona: Editorial Biblioteca Nueva SL, 2006 p.236


6

S’ha procurat mantenir un ordre cronològic estricte perquè és la millor manera de veure com va evolucionant i adaptant-se en funció de la situació: guerra, lleis comercials o de privilegis... Malgrat tot, s’han destacat separadament alguns dels aspectes més carismàtics com són el seu paper en la premsa i l’anàlisi del catàleg de publicacions. La relació del seu catàleg s’ha fet únicament a partir dels registres del Catàleg Col·lectiu de Patrimoni Bibliogràfic de la Biblioteca de Catalunya i de la Biblioteca Nacional de Madrid. La darrera consulta ha estat durant el juny de 2008. L’anàlisi que se’n fa (dins el treball) ens demostra que va treballar molt pels escolapis i per la Junta de Comerç i ens permet fer una primera aproximació a les característiques generals de la seva producció. La personalitat d’Antoni Brusi serveix de perfecte model d’un home que aprofita el passat pel que té d’organitzat i perfectament calculable per aventurar-se a un nou model de negoci que en el sector de la impressió estava encara per construir i, per tant, sense regles de joc conegudes per la majoria. Brusi aprofitarà totes i cadascuna de les qüestions que s’han enumerat més amunt i les adaptarà a les seves pròpies necessitats sense gaire miraments. El resultat de la recerca de documentació original relativa a l’activitat d’Antoni Brusi en els arxius és molt baix i sempre apareix de forma esmunyedissa. Malgrat tot, després de resseguir lligalls i caixes, ha estat possible localitzar suficient dades que demostren clarament l’abast de la seva activitat d’impressor oficial més enllà de la ja coneguda com a impressor de la Gazeta del Principado de Cataluña o del Diario de Barcelona, ja que podem disposar de rebuts, factures, sol·licituds, etc.. Per aquest mateix motiu, sorprèn que mai, no s’hagi trobat cap document original que acrediti els compromisos amb el govern (Junta Superior, o Diputació Provincial) i que, per tant, certifiqui la veracitat dels seus drets enfront de les reclamacions d’altres col·legues que haurà d’afrontar. Com es podrà veure a continuació la pesquissa sense ser exhaustiva, sí que ha estat força ampla i ha procurat resseguir en tota mena de documentació aquelles pistes que facilitessin dades relatives als impressors del primer terç del XIX i molt particularment a Brusi. El punt de partida són les que se’ns donen en un registre de documents de la família Brusi i les memòries familiars que es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (la Casa de l’Ardiaca) i les copies compulsades de les “que me ha presentado el Ynteresado” i conservades a l’Archivo del Palacio Real totes signades el 20 de juny de 1814 i que formen part de l’expedient relatiu a la sol·licitud per obtenir la plaça d’Impressor de Cambra del Rei. També algun altre conservat a l’arxiu de la Diputació de Barcelona. Val a dir que el contingut biogràfic dels esmentats certificats va variant i que, progressivament, es remarca cada vegada més el desinterès econòmic de Brusi en la seva aportació. Ha estat especialment important la informació obtinguda en la documentació de la Junta Superior de Catalunya conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó perquè ens mostra ben clarament l’estreta relació que hi va mantenir i sobretot com els papers menors


7

que imprimia (vull dir els necessaris per a la burocràcia) van suposar-li bons guanys econòmics i el contacte continu amb els òrgans de decisió. Les notes manuscrites conservades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCBCN) estan escrites per Josep Antoni Brusi i Mataró el qual assegura que les va redactar a partir de l’ordenació dels documents feta pel seu germà Antoni Ma.; assegura també que segueixen fil per randa els documents esmentats, segons les quals:

Todas estas notas, lo propio que las de Huson estan tomadas de documentos originales o por copias que obraron en poder Casa Brusi o por copias y que estractó quien les tuvo á la vista y afirmo, sin la menor duda que fue mi hermano Antonio Maria Brusi y Mataró, no solo por el cotejo de la letra, sino que tambien por la forma en que estan extractados. Ignoro si aun existen, los originales, pero, queda copia de muchas de ellas, en el archivo histórico de la ciudad.6

6 Copiades literalment; les frases ratllades apareixen així a l’original.


8

PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE Antoni Brusi, és un personatge que a còpia de repetir uns quants tòpics ha acabat convertint-se en opac de tal manera que quan s’aprofundeix en la seva biografia apareixen uns sentiments contradictoris perquè, per una banda, ningú no pot negar el seu alt grau de compromís amb el govern durant la guerra del francès —i els riscos que això li comportà amb constants trasllats amb família i pertinences— i, per l’altra, destil·la un dubte constant sobre l’estil de creixement del negoci. L’atenció sobre l’impressor l’he centrada fonamentalment en el període esmentat de la guerra de Francès perquè malgrat que aquest moment apareix com a clau en la transformació de la seva activitat, en les biografies de Brusi si sol passar per sobre. Per altra banda, l’ús de impremta com a eina propagandística és reconegut particularment en l’exèrcit de Napoleó. Menys estudiat ha estat —o jo no he estat capaç de localitzar-ne informació— en la resistència a Catalunya. La combinació de les dues coses porten obligada la pregunta del paper que en tot això hi va tenir Antoni Brusi. A falta d'aprofundir molt més per mirar d’aclarir un moment particularment complex —també pel que fa a regulació impressora— podem constatar que Brusi es convertir en l’eix entorn el qual pivotava gairebé tot el tramat impressor. El grau d’influència i d’ubicació, per tant, són molt elevats. Per començar, crida particularment l’atenció que s’hagués fet fer (i guardat) un certificat de bona conducta i col·laboració a cada nou emplaçament de la Junta Superior de Catalunya cadascun dels quals, posteriorment, li van servir per aconseguir privilegis de treballs que pertanyien fins aleshores a companys d’ofici. Havia estat premeditat o simplement, com segurament deu ser el més probable, va saber aprofitar cada nova situació de manera que li acabés essent-li favorable als seus interessos? Brusi aspirava a fer diners i a prendre posició en un lloc rellevant de la societat catalana, ja ho hem dit, i els canvis en la legislació van afavorir-lo. Aquest afany va ser utilitzat a la perfecció pels sectors més conservadors. Brusi s’aprofita dels avantatges dels privilegis/regalies de l’Antic Règim i també de la modificació en l’estructura interna dels gremis. Brusi aprofita, a més, el moment de desconcert i desorganització de la guerra: el govern està en mala situació i els seus contrincants estan igualment noquejats en una conjuntura que no els permet defensar-se correctament.


9

Si ens hi arrisquem i comparem les possibilitats que planteja Darnton a Edicion y subversion. Literatura clandestina en el Antiguo Régimen, potser Brusi per guanyar en eficàcia i considerant els canvis que s’establien en els gremis, va aprofitar la capacitat de canvi i maniobra dels treballadors de les impremtes clandestines per a moure’s per tot el territori durant la guerra del Francès. Això li devia permetre proveir-se ràpidament d’operaris i mobilitzar-los contínuament. No podem certificar res perquè els tractes es devien fer de paraula i molt més en període de guerra.

Es difícil determinar el contenido de estas conversaciones. Pero referencias de aquí y de allá sugieren que los trabajadores discutían sobre su oficio con sagacidad y realismo. Querrían saber donde había buenas pagas, trabajo abundante, buenos compañeros, vino barato y un capataz comprensivo. Los mensajes que circulaban por esta red de información revelan las dintintas preocupaciones de los trabajadores. La mano de obra tenía que ser suministrada como la tinta y el papel, de la de la forma más barata y eficaz posible. Tenia que ser manejada con facilidad por medio de primas, multas y despidos. Y cuando ya no era necesaria para el proceso de producción podia ser desechada.

Darnton afegeix encara que era habitual, malgrat les desavinences pròpies entre treballador i amo que tinguessin un punt de coincidència quan acceptaven i donaven per fet que era una feina de caràcter errático e irregular, posiblemente tormentoso y probablemente breve.7 Els plantejaments que Antoni Brusi aplica a l’organització de la seva empresa indica que tot i provenir de la cultura artesanal pròpia de l’Antic Règim, preveu una altra concepció d’empresa que naixia amb una nova manera d’entendre la societat i sobretot de fer els negocis. L’haurem de considerar com a paradigma de la cultura de les burgesies emergents, [amb] un tipus de visió del món i de les coses a mig camí entre els patrons culturals hegemònics dominants i la projecció d’una nova antropologia de l’especie humana i d’un nou sentit de la història.8 L’estructura complexa de la legislació del segle XVIII, malgrat la voluntat de modificació en anys posteriors, no permetia tal transformació i Brusi va saber trobar l’escletxa per on poder-se col·lar. Com ja hem dit, doncs, veurem com Antoni Brusi va saber copsar la transformació que de l’ús de la informació s’estava produint als països veïns. Recordem que la incidència de la Revolució Francesa en aquest camp és molt elevada i determina que les autoritats prenguin un paper actiu de defensa. La campanya publicitària aplicada per Napoleó durant la Guerra del Francès és definitiva i estimula la reacció en aquesta mateixa direcció. La situació a Espanya seguia, però, sota els principis dels privilegis en el camp de la impremta. Brusi es prepara i s’anticipa a l’ús de la informació i s’enroca en els beneficis dels privilegis. Planifica una empresa estratègicament moderna a

7 Darnton, Robert Edicion y subversion. Literatura candestina en el Antiguo Régimen, Mèxic, FCE, 2003. pàgs. 174 i ss. 8 Josep Ma. Fradera, La cultura d’una burgesia emergent dins Història política, societat i cultura, Barcelona, GEC, 1997, p. 321


10

partir de mecanismes en fase de decadència. Diversificarà el negoci més enllà de la impremta o llibreria ja que el 1806 el baró de Segur li cedeix el cobrament de les rendes i li arrenda el molí. Serà el seu fill qui durà aquesta estratègia a un alt exponent quan, entre d’altres, va participar en negocis ferroviaris que el van abocar a la banca. Tampoc no s’hauria de descartar que en l’inici del negoci hi col·laboressin dos germans més d’Antoni Brusi i Mirabent la qual cosa li podia garantir un control més proper de la impremta i sobretot establir una xarxa més eficaç. Es tracta únicament d’una possibilitat sustentada en que, en retornar a Catalunya des de Mallorca l’octubre de 1813 la seva dona ho fa, com veurem, amb els fills i amb dos germans d’Antoni Brusi. Esteve Molist defineix molt clarament i sintèticament quin va ser el paper de Brusi i el Diario durant el regnat de Ferran VII: ... durante los días en que todavía subsistía la libertad de imprenta votada por las Cortes de Cádiz, por ver mantenido su privilegio; contemplando con una especie de impotencia después, durante el trienio liberal, el florecimiento de otras empresas periodísticas y gozando finalmente de una pacífica paz en la década ominiosa. 9

9 El "Diario de Barcelona" 1792 - 1963: Su historia, sus hombres y su proyeccion pública. Madrid Editora Nacional 1964. p. 74


11

INICI DE LA LLIBRERIA BRUSI – FERRER Antoni Brusi, maestro librero, ha abierto su nueva tienda de libreria, situada en la Bajada de la Carcel, esquina a la calle de Freneria, compuesta de libros de la mejor literatura, así estrangeros como nacionales. Publica lista de las obras. D’aquesta manera s’anunciava al suplement del Diario de Barcelona del 29 de novembre de 1798. La lista de las obras conté exactament 368 títols.10 Ben poca cosa comparat amb el que avui entenem per llibreria i per les que altres tenien ja en aquell moment. Segurament tampoc no serà tot el que disposava. Molts tenien més d’un volum; alguns fins i tot en tenien molts la qual cosa ens permet fer una mitjana aproximada de dos volums per títol i únicament si considerem que dels més demanats n’hi hagués més d’un exemplars, sobrepassaria en poc el miler de volums. La relació és d’un simplicitat força notable però no pas exclusiva de la llista de Brusi ja que era així com es publicitaven els llibres que es posaven a la venda. Les dades són les mínimes (autor, títol) i mai hi apareix la data ni el lloc d’impressió. No tenia importància perquè el que valia era el contingut del llibre no pas si era més o menys recent com ara valorem. Un altre element que crida força l’atenció és que de les obres es donava per suposat que eren conegudes i s’anunciaven, probablement, segons la forma més comuna de referir-s’hi. És a dir, en una mateixa llista, com per exemple la que ara comentem, no es mantenia un únic criteri de descripció. L’autor podia aparèixer en primer lloc o no indistintament i sembla, com deia, que és el grau de coneixement allò que determina la manera d’anunciar-lo. Vegem-ne una mostra: Andrés, de Literatura o Almeyda, Sermones però en canvi Dias alegres de Mr. Gomez. D’altres són encara presentats molt més col·loquialment: La Matilde, i també La Casandra o fins i tot La Luisa en la Cavaña... La llista que presenta Brusi el setembre de 1798 està distribuïda malgrat tot en tres apartats: el primer dedicat als llibres En Español el segon als que ho son En Latin, Italiano y Francés i finalment els Libros de Rezo. A banda d’aquest darrer grup que consta únicament de nou títols (missals, breviaris, cerimonials...) els altres dos grups eren força equilibrats amb predomini del segon. En total trobem 178 títols en español i 181 per als en latin, italiano y francés. La consulta detinguda la podem fer a l’apèndix. Retornem al negoci. Efectivament, era una nova botiga ja que prenia una nova direcció tot i que la ubicació era la mateixa on la tenien la família Ferrer i la

10 S’adjunta a l’apèndix


12

casa donava per davant i darrera als tres carrers esmentats: baixada de la Presó, Llibreteria i Freneria. Les memòries familiars de l’AHCB diuen: hallábase instalada la libreria de Ferrer en la calle Libreteria en un casa propiedad de la família aproximadamente en el mismo lugar donde estuvo hasta 1905. La segona notícia apareix, també en un anunci al Diario... del 5 d’agost de 1799: «Cartas de Madama Montier», traducidas en castellano. Véndese en la libreria de Antonio Brusi que la tenia en la esquina de la Freneria y la tienen ahora en la misma Libreteria la que seguirá en adelante con el nombre de los consortes Antonio Brusi y Ferrer. La presència dels dos noms al peu és un matís important perquè indica la voluntat inicial de compartir el negoci; el juny d’aquell any s’havia casat amb Eulàlia Ferrer. Fa estrany, però, que desaparegui el nom d’Eulàlia a partir de la guerra, quan, sense que es faci molt evident sembla que ella va ser al seu costat durant tots aquests anys i que va col·laborar en el manteniment del taller. El 1798 obre la botiga a la Baixada de la Presó, cantonada Freneria on segueix fent de relligador ofici que havia après a casa l'editor i impressor J. Fr. Piferrer segons el testimoni de Pau Soler en les memòries familiars a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona segons les quals Apenas habia concluido su aprendizaje de encuadernador en la libreria de D. Juan Franco Piferrer, cuando resolvió sacar el debido provecho de su estudio, de su laboriosidad y de las ventajas que habia conseguido sobre sus demás compañeros y al efecto abrió un taller de encuadernacion con el cual logró algunas utilidades del trabajo ageno poniendo de su parte todo el esmero que exige el cargo de maestro, comunicando sus mayores conocimientos a los que querian adquirirlos en horas de solaz y de recreo. Segons aquesta mateixa font, amb les enquadernacions que feia ell i els seus deixebles va aconseguir un capital suficiente per fer alguna especulación. Intentarem fer una aproximació a la seva ascendència. Com es pot deduir fins aquí no és possible resseguir la biografia i molt menys buscar els orígens professionals de Brusi sense relacionar-la amb la de la seva dona Eulàlia Ferrer. Ella és la que aporta el negoci i, segurament, també, alguns dels principals criteris la qual cosa es fa ben patent després de la mort del seu marit el 1821. Per aquestes dades biogràfiques ens fonamentarem bàsicament en la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de Barcelona. Començarem, doncs, pels Ferrer. Els germans Antoni i Baltasar Ferrer eren llibreters i impressors entre 1677 i 1695 a Barcelona11. Les notes de Joan Antoni Brusi i Mataró a l’Arxiu Històric (AHCB) afegeixen que Eulàlia és descendent de Baltasar la família del qual, imaginem, havia de ser econòmicament prou important perquè, el 1732, el marit d’Eulàlia, àvia de la futura esposa de Brusi, perdés el cognom en benefici del de la dona.

11 Manuel Llanas, L’edició a Catalunya: segles XV a XVII, Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya, 2002, p. 315


13

Baltasar Ferrer (Solsona, pagès) (ca. 1650 - 13.XII.1720)

X X X X X Eulàlia Ferrer – Gisleno Mañach (8.XII.1732) Eul. Montserrat – Jo. Ferrer Mañach (../23.07.1792) X X X X X (2.VIII.1778) Eulàlia Ferrer Montserrat — Antoni Brusi Mirabent

(29.X.1780) (1779- 27.X.1821) (7.VI.1799) Antònia Joan Miquel Antoni La mestressa del negoci és Eulàlia Ferrer. Aquest fet cal vincular-lo als canvis que s’esdevindran al Gremi. Val la pena fer notar que, enmig d’una situació inestable dins d’aquest (per ex. el síndic Antoni Casañas havia presentat unes queixes entorn la plaça concedida a Tomàs Gorchs) el 6 d’abril de 1802 es respon un recurs —després d’haver escoltat l’opinió dels cònsols del gremi— que a finals de l’any anterior havien presentat a l’ajuntament de Barcelona els impressors Francesc Garriga, Joan Serra Centené, Tomàs Gaspar, Antoni Sastres i Antoni Brusi. El que demanaven era molt simple: que les filles d’individus del gremi poguessin cobrar el dot de 75 lliures tan si es casaven amb mestres o individus com si ho feien amb fills d’individus o “mancebos”. L’acord diu:

parece al Ayuntº justo y equitativo. Así por lo que resulta de la dicha resolucion como y del verdadero sentido que parece que ha de darse a dicho Cap. 35 y de conseguente informe tomado de los consules de dicho Colegio, que á los recurrentes se les atienda en su pretension, y que á sus consortes por haber sido hijas de Individuos, tambien según informe de dichos consules, se les satisfagan y paguen igualmente las dichas 75 L por dote o aumento del que hayan llevado por parecer que en efecto no deben ser de


14

inferior condicion ni á las que han casado y casen con hijos de Individuos o mancebos, ni tampoco á las que, las sucedan y casen en adelante con los que sean maestros o Individuos dels mismo Colegio, como han casado aquellas. Que es cuanto deboldº al expdiente se ofrece al Ayuntº informar en el seunto a SC y Rl Acuerdo. Dios ... Barcelona, 6 de Abril de 1802= el conde de Creixell Decano= el marqués de Palmerola= el marques de Villel conde de Darnius_ Por acuerdo de la Illtre Ciudad de Barcelona = D. Ig. Claramunt secretario. 12

Evidentment això no ens dur a poder afirmar res definitiu però sí que fa pensar que Brusi, “mancebo” de Piferrer, s’havia casat amb la filla de l’individu Josep Ferrer. En la presentació genealògica de la família, les memòries de la Casa Brusi de l’AHCB quan es refereix al casament de l’àvia d’Eulàlia Ferrer amb Gisleno Mañach: assegura que siguiendo la costumbre catalana usada en algunos de estos casos (como Pubill) [Gisleno] adoptó el nombre de Ferrer i una mica més avall quan es refereix al casament d’Eulàlia Ferrer por su matrimonio con Brusi pasó éste a ser el jefe de la casa. No quiso Brusi ceder su apellido porque debió creer que era el suyo bastante. Així, doncs, Antoni Brusi no va voler canviar de cognom tot i que, sembla se li va arribar a plantejar per la qual cosa és fàcilment deduïble que ell va aportar més aviat pocs béns al matrimoni. Això explica el paper tant actiu que mantindrà Eulàlia Ferrer en tot moment. De la lectura de les esmentades memòries, no es pot assegurar si la impremta era la de la família Ferrer o la va muntar ell. El cas és que la primera obra impresa documentada correspon a una obra en col·laboració amb el que després serà un dels seus grans enemics (Joan Bta. Alzina) com veurem una mica més avall. Pel que fa als Brusi els documents de l’AHBCN ens diuen que procedeixen del metge d’Agullana (Esteve Brusi) i poca cosa més. Únicament que una filla d’Esteve, Mariana, es va casar amb un membre de la branca Azemar de Figueres. Aquest Esteve va tenir també un altre fill, Carles, pare d’Antoni, que es va instal·lar a Barcelona. Hi ha algunes altres notícies paral·leles sense més importància per al que aquí ens ocupa però que, a falta de més informació, les incorporem. El 1795 un tal Ignasi Brusi es presenta als exàmens per a la plaça de contralt de la catedral de Girona i ho torna a intentar l’any següent13. Igualment un tal Josep Brusi, calderer de Girona certifica que l’impressor Gabriel Bro té vuitanta anys i té molt pocs recursos per viure i necessita ajuda caritativa.14 També sabem que, el 1806, Magí Anton, baró de Segur, cedeix a Antoni Brusi per quatre anys el cobrament de les seves rendes a Pals i li arrenda el molí per 239232 rs.15

12 AHCBCN. Ajuntament Borbònic: Polític i representacions, 1802 13 Galdon i Arrue, Maria Montiel. La música a la Catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX, Tesi doctoral, UAB. 23-01-2004. [http://www.tesisenxarxa.net/] 14 Enric Mirambell Història de la imprenta a la ciutat de Girona, Girona , Institut d’Estudis Gironins, 1988, p. 57 15 Manuel Santirso Los últimos señores de Cataluña, a Hispania Nova, núm. 2 (2001-2002).


15

PRIMERS ANYS DEL NEGOCI La mostra de títols que ve a continuació només és un petit reflex de les diferents obres que van sortir dels seus obradors i que es dóna ampliat a l’apèndix. Les referències procedeixen del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de la Biblioteca de Catalunya i de la Biblioteca Nacional de Madrid. La parella signava els peus d’impremta conjuntament fins aproximadament la Guerra del Francès tot i que hi ha alguna referència, gairebé segur que equivocada, durant l’any 1820. Una dels primeres publicacions que es poden datar és de l’any 1801 i es tracta de l’Opera: breviariis et notis hispanicis de Virgili publicada a Barcelona per Brusi i a Perpinyà per Alzina, el mateix impressor que pocs anys després, durant la invasió napoleònica, imprimirà el Diario de Barcelona. No s’hauria de descartar, doncs, alguna mena d’associació per a aquesta feina. És una obra en dos volums amb notes a peu de pàgina en castellà. Existeix, també, una edició impresa únicament a Barcelona, per Brusi. Vales reales reducidos á moneda metálica. Tablas que manifiestan el valor neto, ó en efectivo de los vales reales en qualquier descuento que sufran des de ¼ hasta el 70% Arregladas por P.F. , Barcelona, en la imprenta de Brusi y Ferrer [s.a.]16 El 1803 publica ja amb el nom dels dos conjugues Ordenanzas de la Societat o Monte Pio que han format varios Mestres Sastres de la present ciutat, baix lo títol y protecció del Ecce-Homo, del misteri del dit gremi: Brusi i Ferrer. Un opuscle de 68 pàgines, Elogio del excelentisimo señor conde de Campomanes, director de la Real Academia de Jurisprudencia practica, titulada de la concepcion leido en Junta General Extraordinaria; Caton christiano para uso de las escuelas : con exemplos El 1804, Memoria sobre la calentura amarilla contagiosa : escrita en MDCCC, tiempo en que invadió a Cadiz y Sevilla / por Antonio Cibat; Lidia de Gersin, ó, Historia de una señorita inglesa de ocho años : para la instruccion y diversion de las niñas de la misma edad / la traduxo del frances la señora Juana Bérgnes y de las Casas segurament tia d’Antoni Bergnes de las Casas. El 1805 Prontuario de la teología moral compuesto primeramente por Francisco Larraga ; después reformado y corregido... por el Convento de Santiago del mismo orden ; y ahora últimamente acabado de reformar... por Francisco 16 Piferrer n’havia fet un de molt semblant el 1801


16

Santos y Grosin... ; o bé El ayuno vindicado ó Los sexagenarios en su deber: tratado antiapologético, que se manifiesta la flaqueza ó nulidad de los fundamentos con que el R.P.F. Gerónimo Joseph de Cabra... imprimió en Córdoba año 1798: pretende excusar á los sexagenarios del precepto del ayuno... y dedica a... Pedro Diaz de Valdes el Dr. Gaspar LLauger prebístero..; Alegacion jurídica por Doña Maria Rosa de Duran y de Moner en el pleyto que ... contra ella siguen el D.D. Joseph Antonio Revert y de otra el bachill. Francisco Castell en la Real Audiencia y sala que preside el noble Señor Don Ventura de Ferrán ... / Relator: Francisco Banús y Ricós ; Actuario: Benito Gimbernat El 1806, Alegato juridico por doña Teresa de Gomár viuda y don Mariano de Dalmases como legítimo administrador de los bienes de los hijos comunes á él y á doña Teresa de Dalmases y de Gomár, muerta despues de substanciado el pleyto, en que contra ellos siguen los albaceas de doña Raymunda Valls y de Gomár en la Real Audiencia y Sala que preside el noble Sr. Dn. Josef MAria Vaca de Guzman real oidor / relator Felipe Rufasta; escribano de camara Francisco Riba; actuario Vicente Albareda; Oracion fúnebre que en las solemnes exequias del Excmo. Sr. D. Federico Gravina..: celebradas por sus albaceas en la iglesia de... Carmelitas Descalzos de la ciudad de Cadiz á XXIX de mayo de MDCCCVI / dixo el Doctor Don Josef Ruiz y Roman ... i anuncia la publicació de la col·lecció Biblioteca de Damas. El 1807 el Catecismo del Santo Concilio de Trento para los parrocos / ordenado por disposición de San Pio V ; traducido en lengua castellana por el R. Agustín Zorita según la impresión que de orden del Papa Clemente XIII se hizo en Roma año de 1761, dos volums de 300 pàgines cadascún i també Nova et methodica juris civilis tractatio, seu, Nova et methodica paratitla in quinquaginta libros digestorum authore Claudio Josepho de Ferrière. Són aparentment al mínim uns inicis senzills i el nucli del treball es devia concentrar en la llibreria.


17

FUGIDA DE BARCELONA. UNA IMPREMTA PER A LA CONSPIRACIÓ I LA LLUITA CONTRA EL FRANCÈS. Tortosa i Tarragona, 1808-1811 El 1808 publica el poema Fernando VII de Mor de Fuentes amb el peu “Brusi y Ferrer”. Aquell any és quan, arran de la invasió francesa, va haver d’abandonar la ciutat. Fou un dels molts ciutadans que marxaren deixant sense pagar la contribució segons consta en una relació de contribuents.17 Pau Soler en les memòries abans esmentades assegura que és l’any 1808 quan trocóse el nombre de Ferrer con el de Brusi. Un dels fils conductors del periple vital de Brusi durant els anys de guerra serà la successió de certificats de treball que anirà acumulant. El primer, datat a Tortosa el 20 de gener de 1809 afirma que va arribar a Tarragona; que es va presentar a Tomas Antonio Ortiz, Comisario ordenador honorario y administrador general de todas las rentas Reales del Principado... a l’agost de 1808 fugint de Barcelona i que el comissari va dir-li que siempre que tragera su prensa y letras, pondria a su cargo la impresion de guias, libros y demás papeles del servicio de la Administracion general. Afegeix que, a més, va portar amb risc i per encàrrec la saca de los documentos i ho fa, diu, sense demanar cap gratificació per a la qual cosa desde aquel punto ha estado y está imprimiendo quanto se ha necesitado, no solo por la Administracion general, y Contaduria de Provincia sino tambien para las Administraciones Subalternas con considerable ahorro de la Rl. Hacienda. En aquest petit tall biogràfic hi trobarem dos elements que seran fonamentals per al seu enriquiment i per a l’ascens social posterior. Per una banda, se li encarreguen guies i llibres i sobretot papeles de servicio de l’administració central. L’altre remet a l’observació recurrent del desinterès en el suport a la causa defensiva contra les tropes invasores. La iniciativa per obtenir el certificat no sabem d’on va venir però val a dir que l’Arxiu de la Corona d’Aragó18 es conserva un ofici signat a Sevilla el 30 d’agost de 1808 per Martin Garay adreçat a la Junta Superior de Catalunya (JSC) pel qual es demana informació en relació a una instància de Brusi que diu adjuntar però que, malauradament, no es conserva tot i que sembla correspondre-li el número 18 que falta al lligall. El que li demanava té a veure amb aquest primer justificant de treball? No ho sabem.

17 ACA, JSC, caixa 316 18 ACA, JSC, caixa 7


18

Un segon certificat també datat a Tortosa el 28 de gener de 1809 per Mariano Alvarez Ordoño, Contador honorario de Exercito y Principal de propios, arbitrios y de todas rentas del Principado de Cataluña, afirma que es va establir a Tortosa l’octubre de 1808 i que des d’aleshores ha construido los libros y guias y demás documentos para servicio de estas Contadurias y Administraciones de Rentas del Principado i, com sempre fa constar en tots els certificats con notable ahorro de la Rl. Hacienda. Es probable segons Raimon Ferrer a Barcelona cautiva... que viatgés amb els Comisionados de los Colegios y Gremios de Barcelona, los quales habiendo llegado a Tarragona el 18 de Enero último, se presentaron el 19 siguiente al General Reding acompañados del Señor Regente de esta Real Audiencia... Ferrer assegura que la sessió de debat va ser llarga i que finalment, seguint les ordres del general Reding van quedar-se al Quarter General. Estipula establir una correspondència diària amb Barcelona lo que se efectuó por medio de emisarios de toda confianza, que daban parte de todo lo que ocurria en Barcelona. Un dels comissionats era l’impressor Agustí Roca. En aquest episodi poden trobar-se algunes de les explicacions a les tasques arriscades i de col·laboració que s’atribueixen a Brusi en aquesta època. El maig d’aquell any s’implica en la conspiració de Barcelona contra les tropes napoleòniques i que té per objectiu assaltar el castell de Montjuic. Segons un testimoni, un advocat de l’Audiència, Joan Ferrer (potser algun parent de la seva dona?), la correspondència es rebia mitjançant Brusi. Segons Raimon Ferrer19, el 6 de maig de 1809 els implicats eren: l’esmentat Ferrer, advocat i assessor reial del Consulat de la Llotja de Mar, Francesc Salvà, metge; Tomàs de Veri i Antoni Barata el qual trobarem més endavant a Tarragona amb responsabilitats a la Junta Superior i força vinculat a les activitats de Brusi. Segons la narració de Raimon Ferrer, aquells dies van sortir cap a Vilafranca on s’havien de reunir per planificar l’acció. Diu en nota:

Logró el Dr. Salvá un pase del Comisario Gral de Policia, Casanova, suponiendo que habia de ir a Villafranca para asistir á una consulta por un enfermo de gravedad. Esta consistia en el negocio de Barcelona, sobre lo qual tuvieron una larguísima sesion los quatro nombrados sugetos, prolongándose hasta las 12 de la noche. Volvieronse a Barcelona Ferrer y Salvá al dia siguiente. Toda la correspondencia sobre tan vidirioso asunto la recibia Don Antonio Brusi, impresor, por haber merecido la confianza del expresado vocal Don Tomás de Veri, de cuyas manos recibia los pliegos para Salvà y los de éste para aquel Señor. El perenne conductor de tal correspondencia fue D. Juan Pablo Barba20 (...) y alguna vez Pedro Faluja y Miguel Gaspar, Impresor, dependientes de Brusi, y de su entera satisfacción.

19 Raimon Ferrer, Barcelona cautiva... p.361 20 Possiblement germà del vilafranquí Manuel Barba i Roca. Tindria aleshores 57 anys i era monjo de Santes Creus d’on va arribar a ser-ne l’abat ente 1815 i 1819.; Ramon Arnabat, Manuel Barba i Roca (1752 – 1824) Entre l’humanisme i la Il·lustració, Vilafranca del P., Consell Comarcal, 2006, p.33


19

El 1809 publica Academia patriotico-cristiana que los niños discipulos de D. Antonio Pla y Baylina ... celebraron en varios públicos y escogidos Congresos de la ciudad de Tarragona... 4 de agosto de 1809, Tarragona, Impr. Brusi, [s.a.], 16p., 16º. Segons el manuscrit de Feliu Elias21 un cop a Mallorca l’any 1812 va formar una societat amb Pla i Baylina, però no ho he pogut documentar. El comissari de policia Casanova22, el 26 de gener de 1809, s’havia atorgat la potestat de controlar tot allò que s’imprimia a Barcelona: Los franceses se havian fijado en el valor auxiliar y combativo de la Prensa y que, [...] sólo permitirian tambien la publicación de las que les fueran favorables.23 Segons el Diario de Barcelona d’aquell dia al mismo tiempo se arrogó la Policia la inspeccion y examen de los Diarios, carteles y demás publicaciones que circulasen en la ciudad. Entre la documentació de la Casa Brusi a l’AHCB hi ha un fragment del llibre de registre de documents i en l’entrada corresponent al 28 d’octubre de 1809 es pot llegir: 28 de octubre: R.O. de la J. Suprema del Reino en la que atendiendo á que es francés el Editor del Diario de Barcelona se concede, para cuando nuestras armas hayan recobrado dicha ciudad la impresion del DIARIO DE BARCELONA A ANTONIO BRUSI, pudiendo sin embargo empezar a publicarlo desde luego donde se halle. La Junta Superior des de Poblet l’onze de novembre respon que és cert el que demana Brusi. D’aquesta certificació no ha estat possible trobar-ne ni tant sols una còpia compulsada com amb la resta. El treball itinerant de la impremta Brusi havia començat i per aquelles dates Antoni Brusi era a Manresa des d’on escriu a la Junta per disculpar-se de que, després de rebre les ordres de que mis mancebos y prensa de Vich es posin a la seva disposició, hi ha hagut uns imprevistos que ho han impedit; l’imprevist no és altre que li han cremat la premsa que hi tenia. Es compromet a anar-hi per mirar d’arreglar-ho i si no ho aconsegueix hi enviarà una altra premsa para dar a VE el debido cumplimiento en lo que pueda ofrecerse en esa Ciudad de Manresa. D’aquí podem deduir que disposava de més d’una premsa o també, com sembla en més d’una ocasió, tot i que no es pot assegurar del cert, que són altres impressors els qui treballen per a ell. Malgrat aquest respecte i bona disposició hi ha les primeres irregularitats. El novembre de 1809 és amonestat per la Junta perquè ha posat a la venda el pla de contribucions abans de que es fes circular oficialment. N’havia fet de més, argumenta, i no creia que hi hagués cap inconvenient. Diu fer-ho de bona fe i

21 Les Arts del llibre a Barcelona : història del llibre català il·lustrat : 1775-1939 , p. 375 22 Vegeu la biografia a Mercader p. 278; X. Hernandez, p. 41: Amb el prestigi d’haver rendit Girona, Augereau va entrar a Barcelona el 24 de gener de 1810. Augereau va fer neteja a l’administració francsa i tant Duhesme com Casanova, el comissari de policia col·laboracionista, van ser purgats Van a la preso 27.III.1810. Va ser elpolicia que va descobrir i persegueix la conspiració. Se’l considera afrancesat perquè, juramentat, va col·laborar amb els francesos. 23 Esteve Molist Pol, El "Diario de Barcelona" 1792 - 1963: Su historia, sus hombres y su proyeccion pública Madrid: Editoria Nacional, 1964, p.66


20

amb zelo patriótico24. El desembre, però, arriba una nova amonestació aquest cop en relació amb l’obra de Francesc X. Cabanes Historia de las operaciones del Exercito de Cataluña. Cabanes s’havia queixat a la Junta Suprema de Sevilla i aquesta s’adreça a la del Principat, ara a Manresa, argumentant la importància de l’obra i l’interès de la Suprema en publicar-la la qual cosa me empeñan a interesarme quanto me sea posible, y faltándoles a las ordenes que solicita Cabanes la energia, y autoridad que necesitan si fuesen mias, imploro de la de VE a fin de que se sirva mandar que el Impresor de la Gazeta del Principado con antelacion a toda obra imprima la historia de su Exercito. És a dir, que des de Catalunya no es vigila amb prou energia el treball de l’impressor. La sol·licitud de Cabanes demanava que el procés s’accelerés amb dues condicions:

1-Expidiendo una orden a la Junta Superior de Cataluña de la que depende el impresor de la Gazeta Militar del Principado a fin de que la obra se imprima sin intermicion y á la mayor brevedad posible 2-Tomando esta obra baxo sus auspicios y haciendo revistar con prontitud para la aprobacion los quadernos tercero y quarto que faltan... Sevilla 10 desembre 1809.25

El primer dia de febrer de 1810 és la data del segon certificat de Brusi en el qual en la part dedicada al seu currículum s’hi afegeix que se ha distinguido particularmente en obras del Rl. Servicio muy reservadas e interesantes tots els quals ha fet sin el menor interés por el solo honor de servir la Patria.26 Entre final de juny i el dos de setembre Brusi tramita i cobra uns endarreriments de feines realitzades amb els diners de la venda d’unes bales de paper aturades a la duana de les quals en parlarem tot seguit. Els deutes que justifica Brusi són de alguna consideracion i la tramitació segueix tot el procés burocràtic habitual.27 Hi ha dos comptes; un relatiu a les feines del 19 de juliol al 14 d’octubre de 1809 de 231 lliures i 12 sous i un altre del 20 de novembre de 1809 al 31 de maig de 1810 a 1480 lliures i 15 sous. El barem que utilitzen per certificar la correcció del preu s’estableix a partir del preu que ell mateix rebia per a la impressió de la Gazeta.... Antoni Brusi és l’impressor, també, de tota la documentació generada pel Congrés Provincial de 1810. Quan es fa la tramitació de la despesa es diu que Brusi ha presentat

24 L’impressor Puigrubi havia tingut un problema amb aquest pla, crec, el juliol d’aquell mateix any quan, a Sant Feliu de Llobregat, fugint dels francesos, va deixar-se una part de la impressió que va caure en mans dels enemics. Podria ser que Brusi ho hagués “heredat”. En aquest cas demostra que inicialment no era ell tot sol que tenia la potestat d’impressió, o bé que Puigrubi, com insinua Elias, treballa també per a Brusi. Tots dos coincideixen poc després a Vilafranca. Cal recordar aquests noms perquè quan es responsabilitza de La Gaceta, ho fa per aquestes dates i deprés de Puigrubí. 25 ACA, JSC, caixa 8 26 En les notes familiars de la casa de l’Ardiaca, el data el dia 3. 27 ACA, JSC, caixes 26 i 112


21

cuenta de lo que acredita por razon del papel o impresion de la Sesiones des de 17 de Julio hasta el dia de la fecha la misma que original acompaño, como tambien un estado general de la distribucion de exemplares, número de sobrantes señalados todos por sus correspondientes dias; producto de la venta por menor, la que asciende a dos mil trescientos sesenta y siete rls. con dos mns. vn. cuya cantidad obra en mi poder a disposicion de V.E.

de tot el qual n’adjunta un estat de comptes molt detallat.28 Aquell mateix setembre imprimia també la Real Cédula del decret de contribució extraordinària i ho feia des de la seva impremta de Tarragona al carrer del Rosari.29 A banda de les impressions de paper de caràcter burocràtic, el 1810, des de Tarragona, publica Al Público nom de la publicació de les actes de les sessions del Congrés Provincial de Catalunya de l’estiu de 1810.30 Independentment de les obres i fullets que va generar l’Administració i molt particularment, en aquest moment, l’esmentat Congrés, va imprimir un volum no gens menyspreable de la Colección de discursos, arengas, mociones y demás relativo a las Cortes Generales y extraordinarias de España e Indias instaladas en la Real Isla de León el día 24 de septiembre del año 1810 de orden de S. E. El Congreso Provincial, de 103 pàgines. Antoni Brusi va publicar també el Memorial histórico de los sucesos más notables de armas y estados de salud pública durante el último sitio de la plaza de Gerona, de Juan Andrés Nieto Samaniego, un volum de 221 pàgines; Preliminares a la Constitución para el Reyno de España que dedica a la augusta asamblea de las Cortes un español ... : (quartel general de Tarragona 10 de octubre de 1810); Coleccion de todas las ordenes, decretos y providencias emanadas de las Cortes generales y extraordinarias de los dominios de España e Indias, instaladas en la Real Isla de Leon el 24 de septiembre del año 1810; 16 pàgines; Piezas oficiales del Gabinete de San Cloud, poco ha interceptadas y presentadas al... Marques de la Romana... Entretant, Joan Francesc Piferrer feia la primera de les reclamacions contra Brusi. En aquesta ocasió, el gener, s’havia adreçat directament al rei i el 16 de juny de 1810 des de Cadis es reenvia la reclamació de Piferrer per la qual demanava se le confirmen los títulos de Ympresor del Rey y que se le reintegre 28 ACA, JSC, caixa 178. S’afegeix a l’ apèndix 29 ACA, JSC, caixa 146 30 Gomez Imaz, a Los Periódicos durante la guerra de la independencia (1808 – 1814) ; Madrid, 1910 diu en relació a aquest periòdic: «El Congreso del principado de Cataluña, reunido en Tarragona para fomentar y organizar todo lo relativo á guerra y administración, se inauguró el 17 de Julio de 1810, y durante su permanencia publicó un diario de sus acuerdos titulado Al Público; constaba de una, dos o cuatro hojas en cuarto sin foliar, expresando en la portado el número de la sesion á que correspondia, formando cada uno un papel independiente impreso en Tarragona Imprenta Brusi Baxada del Rosario que se repartia después de cada sesion. La coleccion que tenemos a la vista consta de LXXVI sesiones, hasta la VIII inclusive firmada por D. Antonio Coma, Secretario del congreso provincial, y hasta la LXXVI, del 30 de septiembre de 1810 por D. Pedro Nolasco de Salcedo. Basta lo indicado para comprender todo el interés histórico de esta coleccion de actas que tan curiosos promenores da de las medidas y acuerdos que tomó aquella patriótica asamblea para la defensa del territorio».


22

en la antigua posesion no solo de imprimir todo lo concerniente a los Tribunales y oficinas, sino tambien de reimprimir la Gazeta de cuya prerogativa fue privado en los ultimos años tras del Reynado de Sr. D. Carlos 4º. Es diu també que Piferrer fa constar que ha hecho en ese Principado todos los servicios que alega els exponente. Però no serà fins mig any més tard que des de Tarragona es demana l’informe pertinent al vocal Josep Martin.31 Durant aquest període de temps succeeix un fet entorn un paper dipositat a la duana en el qual el veurem involucrat. És conegut que el tràfec clandestí de mercaderies de tot tipus era freqüent. També que moltes d’aquestes provenien de furts fets pels francesos als catalans i que posteriorment les revenien a ells mateixos.32 Sembla el cas d’unes bales de paper que apareixen a les duanes de Tarragona provinents de les de Barcelona sense que ningú sàpiga donar-ne raó. Tot i que es fa difícil un seguiment prematuritat a causa de la falta de documentació, és fàcilment deduïble que aquest paper prové de 62 bales de paper detingudes a Pere Maristany del Masnou. La cronologia és la següent: el juliol de 1809 Joaquim Fleix (un dels redactors de La Gazeta...) proposa a la JSC utilitzar los crecidos almacenes de papel que varios comerciantes tienen preparados para embarcar destino a América... Els arguments que fa servir són, per una banda, que les fàbriques del Principat han estat parades i que no es preveu que tornin a obrir durant l’estiu. Per altra que, com que escasseja, el paper va molt car. Segons ell mateix sembla que fins i tot ha perillat la impressió de La Gazeta... a no ser que per una suerte de gracia van aparèixer unes poques bales i es va poder imprimir. Així doncs, demana a l’Intendent que retingui aquest paper i obligui als propietaris a posar-lo a la venda. La resposta és negativa perquè consideren que la situació no és tan greu com per fer el que li demana.33 El gener de 1810 Antoni Barata, advocat conservador de la Reial Audiència i membre de la JSC i Manuel Torrents fan constar tenir notícia de que a la duana de Tarragona hi ha una quantitat de paper extrahido dels reials magatzems de Barcelona i es pregunten tot seguit si seria oportú echar mano de dicho papel para la estampa. Proposen enviar-lo a l’administrador de rendes de València que té, entre d’altres, la responsabilitat del acopio y estampado del papel sellado del presente año. La Junta el 9 de gener respon que si aquest paper prové de les 62 bales retingudes a Maristany, no hi té cap inconvenient.34 Ho autoritza Antoni Rodon i està datat a Manresa el 5 de gener de 1810. L’11 de febrer de 1810 Antoni Barata35 des de Tarragona escriu a la Junta Superior per respondre a una demanda d’aquesta segons la qual, en saber que hi havia una existència a la duana d’una una porcion de papel fino para escribir

31 ACA, JSC, caixa 14 32 Maties Ramisa, Els catalans i el domini napoleònic, Barcelona, PAM, 1995 p. 37 33 ACA, JSC, caixa 6 34 ACA, JSC, caixa 112 35 Recordem que Barata formava part, amb Brusi com a intermediari de correpondència, del grup conspirador que va voler apoderar-se de Montjuic el maig de 1809.


23

perteneciente a la R. hazienda li enviés una dotzena de resmes del millor para el servicio de las secretarias de la Superior Junta. Barata afirma que no existe en los Almacenes de dcha. aduana papel alguno embargado que pertenezca a la R. hazda. L’1 de maig de 1810, Barata notifica que la inspecció feta pel comptador principal de la Província per a l’aprehensió del paper resulta que pertany a la R. Hisenda i que prové del que va vendre el govierno intruso i per tant proposa que es vengui i així es podran obtenir beneficis ja que el paper va molt car... La Junta hi està d’acord sempre que no sigui del que es va extreure dels magatzems reials a Barcelona. El 29 de maig Barata avisa que per poder vendre el paper i pagar la diferència als interessats amb coneixement de la Intendència... necessita per poder-ho fer, l’expedient de Maristany conforme el va dipositar a secretaria.36 El 28 de juny de 1810, demana poder pagar els deutes pendents amb Brusi amb els diners de la venda del paper extraido de los Almacenes del Rey de la ciudad de Barcelona que se hizo a favor de aquel. Sol·licita que se li enviïn els comptes presentats per Brusi. Això s’acorda a Solsona el 7 de juliol de 1810.37 L’agost necessita l’autorització per poder pagar el deute a Brusi. Finalment s’autoritza l’1 de setembre. Els diners serveixen per pagar el cost de la Gazeta...38 De tot això es pot deduir que el paper procedia dels magatzems reials a Barcelona, però que havia estat venut pels francesos i dipositat a la duana de Tarragona. L’operació devia ser la següent: el paper procedeix del que hi havia en el magatzems de Barcelona ara en mans dels francesos. El paper arriba fraudulentament a Tarragona la qual cosa permet revendre’l a preu de mercat i obtenir bons beneficis una part dels quals serviran per pagar una partida de alguna consideración que Brusi tenia pendent .

36 ACA, JSC, caixa 112 37 ACA,JSC, caixa 26 38 ACA,JSC, caixa 112


24

DES DE MALLORCA. LA IMPREMTA ITINERANT DE LA JUNTA DE CATALUNYA, 1812-1813 Arran de la caiguda de Tarragona en mans de l’enemic el maig 1811 s’activa la màquina per tal que Brusi pugui sortir de la ciutat. Ha perdut la pràctica totalitat de la impremta amb els accessoris. Francesc Sabartés vocal de la Junta ho reclama des de Montserrat on Siendo necesarios en este punto quatro operarios mas para la expedición de la Imprenta, con la correspondiente letra, ha acordado esta Junta Superior que se interese VE con ese comandante general para que se sirva permitir la salida de aquellas con lo demás y prevenir al Impresor Brusi lo conveniente para q. esta disposicin se realice. La sol·licitud és del 7 de juny de 1811 i el 17, des de Montserrat s’envien a Tarragona 250 exemplars de la proclama del General en Cap para que por todos los medios posibles se procure su introduccion en los campamentos enemigos. A principi de juliol, exactament el dia 3, s’obté la llicència per embarcar cap a Mallorca algunos efectos, entre d’altres, els de Brusi.39 Antoni Brusi va estar publicant a Tarragona, doncs, fins l’estiu de 1811 moment en que va passar a Mallorca. Allí trobem, amb el seu peu, El despertador doloroso de los hijos de María : septenarios predicables de los dolores de la Virgen del P. Fr. Francisco de Taradéll; Carta de el Loco Dimas Palos al Criticón de Valencia; Otro parasismo de Napoleon, su furor y expresiones por la toma del castillo de San Fernando; Medalla de honor en premio de papel intitulado ¿De que sirven los frayles?. Va instal·lar la impremta al carrer de Can Cavallé. Un cop a Mallorca sembla que va prendre una actitud més activa contra la invasió francesa com ho demostra que en algunes de les seves publicacions no queda ben diferenciada la iniciativa de la publicació. Un exemple pot ser El Mayor despotismo acompañado de la mas crasa ignorancia de Ramon Ma. Sala, en el qual es fa notar que surt de l’Oficina Brusi, Impresor de la Junta Superior de Cataluña i per tant, es podria fins i tot deduir que no es tracta d’un encàrrec oficial. Criden l’atenció, també, les que surten des de la perspectiva d’un exiliat Recuerdo de algunos medios, poderosos sin duda, paraque [sic] por fin triunfe Cataluña : no obstante la sensibilisima e inesperada pérdida de Tarragona, escrive [sic] un expatriado español, Mallorca : en la oficina de Antonio Brusi, 1811; o bé la proclama Cataluña y á sus emigrados. Les memòries familiars (AHCB) asseguren que la imprenta era una especie de reunión y entrevista de

39 ACA, JSC, caixa, 85


25

los refugiados catalanes; dónen a entendre també que, a Mallorca, va publicar La Carta-historico-crítica sobre el edificio de la Lonja, obra de Jovellanos, impresa por acuerdo del Real Consulado i afegeixen que todos estos datos del Diario de Mallorca se deben a Don Miguel de los Santos Oliver. 40 Els anys 1812 i 1813, encara a Mallorca, publica: Fr. Rafael de Velez, Preservativo contra la irreligion, ó, Los planes de la filosofía contra la religion y el estado : realizados por la Francia para subyugar la Europa, seguidos por Napoleon en la conquista de España, y dados á luz por algunos de nuestros sabios en perjuicio de nuestra patria» ; A. de Capmany i Montpalau, Exposición preparatoria que hizo D. ... en la sesion pública de 4 de setiembre de 1812 antes de abrirse la discusion sobre la minuta de Decreto contra los que han servido al gobierno intruso; José Canet, Breve elocucion al pueblo español para el acierto en la próxima eleccion de Diputados en Córtes, para las ordinarias del año 1813, y de los años sucesivos. 1812; Demostracion de la verdad del manifiesto del diputado por Mallorca Don Antonio Llaneras sobre las ocurrencias de la ciudad de Palma, inserto en el Procurador General de la Nacion y del Rey del sabado 26 junio de 1813 ó sea manifiesto de las falsedades del articulo remitido al tribuno, que se insertó en la Aurora del domingo 8 de agosto de este mismo año, 1813; Jaime Rodoreda In perpetuam memoriam hasce inscriptiones ubique locorum nsculpendas ut Gerundae praeclara facta exteris sint nota orbi pateant posterisque maneant posuit nutu comitiorum regni J.R. et C. Palmae Balear:impensa auctoris: excudebat Antonius Brusius, 1813, del qual se’n conserven les proves a l’ACA. La Verdad ó la conducta de los predicadores de esta ciudad de Palma de Mallorca: vindicada respuesta [por ... Fr. Daniel Manzaneda] a la carta circular del señor gobernador de este obispado, fecha en 28 de abril de 1813, 1813; Instruccion pastoral de los Ilustrísimos Señores Obispos deLérida, Tortosa, Barcelona, Urgel, Teruel y Pamplona al clero y pueblo de sus diócesis, 1813. L’estada a Mallorca suposa per a la família Brusi i el seu negoci un període de certa tranquil·litat i un moment d’assentament i reforçament econòmic. Cal tenir present que Palma va rebre entre 1810 i 1812 entre 20.000 i 30.000 persones procedents de la costa catalana i del país valencià la majoria dels quals es van instal·lar a la capital:

La ciudad adquirió una nueva fisionomia. Desde mediados de 1809 los periódicos palmesanos insertaban en la sección de avisos solicitudes de colocación, ofertas de trabajo, petición de casas para alquilar, inauguración de fondas y casa de huéspedes, etc. [...] Los forasteros daban vida a las calles, las tiendas se extendían por todas partes, la plaza de la Cort alcanzó un ambiente nuevo, allí hacían los catalanes sus tratos comerciales y comentaban cuantas noticías llegaban a la isla.

Segons Lluís Roura, Mallorca és qualificada com una segona Cadis. En aquest cas, però, com a capital on el protagonisme no venia tant per l’enfrontament local entre liberals i servils com pel fet que la reacció aconseguís convertir

40 AHBCN, Memories Brusi p.29


26

Palma de Mallorca en el principal baluard que s’oposava a la revolució que les Corts de Cadis plantejaven. I afegeix que aquesta efervescència s’expressava fonamentalment a través de la intensa activitat de la imprenta, un dels instruments que s’havia emparat en el principi liberal de la llibertat d’opinió. Segons aquest autor, entre 1811 i 1814 es van publicar més de quinze periòdics i el 1813 se’n poden comptabilitzar fins a onze de simultanis.41 A Mallorca, Antoni Brusi s’instal·la amb la seva nombrosa família ja que, a més dels quatre fills, l’acompanyen, com a mínim, dos germans seus, un d’ells casat, i els tres aprenents. Les memòries de Brusi Mataró42 afegeixen en relació a la fugida a Mallorca una anècdota tragicocòmica que es fa difícil de resistir reproduir-la:

Embarca de los últimos en Tarragona con sus dependientes, efectos y material de imprenta y fue tal la precipitación que la lancha en que iba Domingo Obiols, zozobró por lo abarrotada que se hallaba y cayó al agua Obiols abrazado á una funda de almohada que con ropa llevaba sobre sus rodillas, no queriendo, a pesar del imminente peligro que corria, soltar el paquete. “Todo se pierde o todo se salva” dijo. Cuando le sacaron medio ahogado oprimia contra su pecho aquella almohada dentro de la cual habia un paquete con diez onzas de oro, único capital que poseia entonces Brusi, tesoro y que habia confiado á la guarda de aquel servidor adicto y leal. Fue después tan estimado en la casa que era la confianza de la misma, en la que estuvo hasta su muerte y era tal el aprecio en que se le tenia que los esposos Brusi le nombraron padrino de su hijo Antonio que fue después el propietario del Diario quien siempre tuvo por Obiols el mayor afecto.

El tombant de gener a febrer de 1812, però, a Brusi el trobarem a Sitges la qual cosa ens permet suposar dues coses: la primera, que ell hagués tornat al Principat deixant la regència de la impremta de Mallorca a la seva dona Eulàlia Ferrer. La segona, gens descartable, que anés i vingués de Mallorca amb certa freqüència segons es pot deduir de rebuts signats a Mallorca. És Pau Soler en les notes per a la biografia de Brusi conservades a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona qui ens confirma aquesta sospita quan diu que tenia diseminada su familia y auxiliares, y estando el en todas partes cuando lo creia conveniente. Un document sense signar però clarament atribuïble a Brusi acredita el seu pas per Sitges i ens dóna també altres informacions. Primer, que el 3 de gener de 1812 es va publicar una Reial Ordre —la noticia de la qual arriba a Sitges el 19— relativa a que remita a V.E. dos exemplares de todo cuanto imprima en esta mi prensa, adjuntos acompaño a V.E. ejemplares que he podido hallar de diferentes ordenes y demás que verá V.E.; i segona que durant el temps que va ser a Vilafranca el francesos van robar-li i saquejar-li la casa.43 Gràcies a aquesta reclamació podem saber alguns dels documents sortits de les premses de Sitges que fonamentalment són Proclames, Ordres, Oficis i altres impresos

41 Lluis Roura, La guerra del Francès a Mallorca dins Historia. Política, Societat i Cultura dela Països Catalans. La gran transformació 1790 – 1860 , Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997 p. 219 42 AHCB, p. 14 bis 43 ACA, JSC caixa 193


27

oficials per al Corregiment de Vilafranca, Circulars amb instruccions vàries... Les dates van del 20 de gener fins el 5 de febrer de 1812.44 El març és lluny del Penedès i el trobem a Berga on localitzem pistes que ens ajuden a entendre la gran quantitat de treball realitzat per la impremta de Brusi en un període tant arriscat com el d’una guerra. Tot i així l’any 1812 publica des de Berga: Política Peculiar de Buonaparte en cuanto á la religion católica: medios de que se vale para extinguirla y subyugar los españoles por la seduccion, ya que no puede dominarlos por la fuerza. Su autor Don Pedro Cevallos, Reimpreso en Berga en la Imprenta de la Junta Superior: 1812. El 5 de maig de 1812 cobra a Palma per la impressió i enquadernació de 300 exemplars del la Carta Artística sobre el edificio de la Lonja de Mallorca que li havia encarregat el Consolat mateix. El 22 de juny per l’enquadernació de mil volums (950 en rústica i 50 en pasta fina) de l’obra de Ciscar. El 19 de desembre cobra per la impressió i el trabajo a deshora per les 600 cartes facilitando la enhorabuena a la cortes por la sancion de la Constitucion i per unes altres 600 contestaciones de la Junta Superior y contestacion del Consulado. El 29 d’aquell mateix desembre és la seva dona Eulàlia Ferrer la que cobra la feina per l’enquadernació dels mil exemplars del tercer i quart volum respectivament. 45 Els rebuts d’aquest any estan signats a Berga per Miquel Gaspar, encarregat de Antonio Brusi, Ympresor pugen a 24.482 rls. i 2 maravedies corresponents a l’importe de varias cuentas de impresos entregados en distintas épocas a la Secretaria del Estado Mayor del Exercito, Contaduria de Provincia y Parque General de Artilleria de Campaña, según se acredita de seis cuentas q. con oficio de dos de este mes me ha presentado las q. originales con la misma fecha he dirigido a la Contaduria de este Exercito de Campaña para su examen y liquidacion. Recordem que el darrer pagament era del maig de 1810 i la factura més reculada d’aquesta segona remesa és del juny de 1810, la qual cosa evidencia que, encara que tard, cobrava les feines que feia i no pas que deixés de fer-ho com insinua algun dels certificats als quals m’he referit més amunt. A partir de les factures presentades podem saber que imprimia el paper segellat, que treballava per a l’Artilleria de campanya, que imprimia el reglament de l’hospital, feia els papers de certificacions, els vals de racionament de les brigades, estats de les peces muntades als carruatges, imprimia Guies, llibres blancs amb abecedari, impresos, circulars i ordres per a l’Estat Major de cavalleria, les taules per al control de la soldadesca, estats per al control d’armament i vestuari, estats de seguiment i control d’aliments, farratges i magatzems, de transports, d’hospitals, reglaments del Consell de Regència, passaports, disposicions de salut pública, empadronament de forasters,

44 ACA, JSC caixa 193 45 Arxiu Reial de Mallorca (ARM), Consolat de Mar, caixa 33


28

declaració de guerra de Dinamarca i un llarguíssim etc. i, a més, enquadernava i venia paper.46 Les condicions de treball eren sovint extremes com ho demostra el fet que en més d’una ocasió les impremtes, literalment, s’havien d’enterrar per a protegir-les dels enemics. Al mínim això és el que es desprèn de la carta que Domènec Comerma adreça des de Berga a la JSC:

En cumplimiento del oficio de VE de fecha. de ayer que he recibido hoy, se desenterrará esta noche siguiente la imprenta, y mañana por la mañana quedará corriente. Yo quedo entendido en suplir las gazetas atrasadas, publicando las noticias que entienda oportuno y conforme al orden de fhas.; suplicando a VE se sirva disponer se me remitan con prontitud los papeles que puedan presentarme materiales, y quedando spre. a las ordens.... Resposta: Vista y remitasele qtas. noticias y partes no reservados q se reciban.47

Després d’això hi haurà un altra certificació que veurem més endavant. Entre tant, en la relació de comerciants expatriats a Mallorca l’agost de 1812, però, el nom de Brusi apareix al costat d’altres impressors amb l’aportació assignada a cadascú per tal d’aconseguir el 100.000 duros de préstec en suport a la guerra. El setembre es relacionen els que no han pagat; Brusi n’és un (3.IX.1812). Sis dies després, en una nova reclamació encara hi serà. Finalment desapareix moment que coincideix amb l’embarcament de la família cap el Principat.48 En l’estada a Mallorca va treballar per al Real Consolat de Mallorca el qual, a l’octubre de 1812, li va encarregar la reimpressió del quart volum del Curs de Nàutica de Ciscar arran del conflicte que tenia pendent amb el responsable de l’edició de l’obra Juan Francisco Mezquía i la substitució d’aquest per Andres Vallejo i Vicent Ma. Ocampo. El tercer dels certificats dels quals tenim la còpia, està signat pel president Vicent Sisternes y Feliu i és datat a Berga el 27 de novembre de 1812 i se li certifica

que D. Antonio Brusi Ympresor ha servido puntualmente a esta misma Junta con el mayor esmero facilitando sus prensas, letras y enseres desde Febrero de 1809 y conduciendolas a los puntos que se le ha mandado: que en ciudad de Manresa en el mes de marzo de 1810, perdió una prensa completa quando entró el enemigo en aquella ciudad así como también en la de Tarragona otra con más abundancia de objetos al apoderarse aquel de la Plaza en 28 de junio de 1811 que a pesar de estas perdidas de consideración no ha dexado de continuar en el mismo exercicio reponiendo aquellas premsas; antes ha anticipado de caudales propios para jornales, transportes de unos puntos á otros de la imprenta que han ascendido a sumas de consideración percibiendo a cuenta módicas cantidades por no haber permitido el estado de exigencias de los feudos publicos satisfacerle por entero. Y últimamente que siempre se ha prestado gustoso á quanto se le ha mandado y a pesar de tantas prisas e

46 ACA, Dominació Napoleònica, caixa LVII 47 ACA, JSC, caixa 22 48 ARM, Consulat de Mar. Caixa 25/ exp. 13


29

incomodidades que le ha ocasionado las continuas traslaciones, nunca antes bien ha acreditado por su constancia el mayor interés a favor de la justa causa, que defiende la Nación, que así lo declara para los fines que convegan al expresado Brusi en la presente firmada como corresponde en la villa de Berga a los veinte y siete de noviembre de mil ochocientos y doze = Vicente Sisternes y Feliu, Presidente = Juan Lladó = Juan Vila vocal secretario49

49 Archivo del Palacio Real, Sec.Personal, caixa 16691 exp. 18


30

DE NOU A CATALUNYA. VILANOVA I LA GELTRÚ. LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL (1813) Els Brusi havien marxat de Mallorca a l’octubre segons consta al registre de passaports del govern a Mallorca: Eulalia Brusi catalana con quatro hijos y tres aprendices de la oficina de dcha. Brusi que pasa a Tarragona quedando abonados con el número 670; Idem: Magín Brusi natural de Barcelona que pasa a Tarragona quedando abonado con el núm.:492 dia: 13 d’octubre; Idem: Jayme Brusi catalan que con su mujer y un hijo pasa a Tarragona quedando abonados amb el núm. 726. Els acompanyava l’impressor Estivill.50 El desembre de 1813, segurament amb la família sencera era a Vilanova i la Geltrú perquè allí va ser enterrat un jove germà seu, Magí, que morí als disset anys.51 Les memòries familiars de casa l’Ardiaca52 ho recullen així: El Diario de Palma dejó de publicarse en casa de Brusi el 31 de octubre de 1813. Dos dies antes consigna el siguiente Aviso “La oportunidad de pasar esta imprenta a Cataluña, obliga á cesar la publicacion. Su editor da las mas cumplidas gracias a los suscriptores y espera que el público respetable de esta isla reconocerá el buen celo y rectas ideas que le han dirigido en este periódico”. No està de més suposar que Brusi era a Catalunya i que, a Mallorca, el negoci el portava Eulàlia Ferrer amb la col·laboració d’Estivill que, com hem vist, retornen junts. El posicionament de la impremta Brusi és un fet i el camí cap a la consolidació definitiva arriba al tram final. Arran de la instauració de la Diputació Provincial, Brusi s’hi adreça el 4 de febrer de 1813 per demanar el càrrec d’impressor reial d’aquest nou organisme. Aquesta dada apareix assenyalada en les notes familiars conservades a l’Arxiu Històric de Barcelona, però no ha estat possible contrastar-la. Malgrat tot, podem suposar que se li van posar algunes condicions perquè el 5 d’agost de 1813 Valentí Llozer, president, des de Vic, escriu als vocals de la Diputació per demanar-los que valorin el memorial de la sol·licitud. Malauradament no s’acompanya de l’ofici d’encàrrec i no és possible saber què era exactament el que demanava Brusi. Al marge del document de Llozer hi consta que es va respondre el dia 10.53 No s’ha de descartar que en aquest moment se l’obligués a compartir-ne la titularitat amb Joan Dorca, l’impressor de Vic a qui la Diputació devia encomanar les feines com es desprèn

50 ARM, Arxiu Històric-2134 51 Arxiu Històric de Vilanova i la Geltrú, lligall 2667 52 p. 28 53 AHDBCN, lligall 4


31

d’altres documents. El març de 1814 des de Vic s’imprimeix i es distribueix el recorregut del rei Ferran VII.54 Entrem ja al darrer any de guerra amb dos certificats favorables més. Hi ha un petit decalatge de dades entre les que apareixen en els duplicats dels certificats localitzats a l’arxiu del Palacio Real (Madrid) i les dates que consten en el registre dels documents familiars de Brusi conservat a l’Arxiu Històric de Barcelona. El primer dels dos és del 20 de maig i està signat a Vic pel Ministre Honorari de l’Audiència a Mallorca i, entre d’altres càrrecs, cap polític de la Província. El segon, també datat a Vic, és, segons la còpia de Madrid, del 23 de maig i segons els registre de Barcelona del 21 i està signat pel president de la Diputació. El contingut segueix la línea dels anteriors: acordó la misma Diputacion valerse de él para igual efecto el qual desde su instalacion hasta el dia del efecto ha impreso quanto se ha ofrecido relativo a las atribuciones de la Diputacion habiendo desempeñado si que este encargo con exactitud, honradez y á entera satisfaccion de la propia Diputacion. La guerra ha arribat al final i cal considerar de nou la publicació del Diario de Barcelona el procés del qual s’explica detalladament en l’apartat dedicat a la premsa. En aquest moment, el veiem imprimint per a la Junta de Comerç els discursos inaugurals de les càtedres de Física o de Botànica, les adjudicacions de premis de l’escola gratuïta de nobles Arts. També publica les Memorias de Agricultura y Artes entre 1815 i 1821. Ara sí que Antoni Brusi amb més o menys simpaties tenia un lloc ben definit en la societat barcelonina la qual cosa li va permetre entrar en relació amb els principals centres de decisió. La Junta de Comerç és un dels principals i més actiu i li és molt més senzill incorporar-s’hi. Cal no oblidar que per aquells anys introdueix la litografia i ha creat una fàbrica de tipus fet que cau de ple en els interessos de modernització de la Junta.

54 Arxiu Històric d’Igualada, Lligall, 14


32

ELS RÈDITS DE LA VICTÒRIA. ANTONI BRUSI, IMPRESSOR DE CAMBRA DEL REI. 1815 Brusi té ja el camí pla per sol·licitar el nomenament d’impressor de càmera del rei i enfilar definitivament el camí d’aproximació a les elits intel·lectuals/ noblesa. En l’expedient de sol·licitud, a més dels diferents documents relatius a la seva bona conducta i col·laboració amb la Junta Superior, n’afegeix un altre segons el qual la iniciativa de muntar una impremta ambulant va sorgir de l’impressor mateix:

que habiendose ofrecido el Impresor D. Antonio Brusi en el mes de diciembre del año pasado mil ochocientos doce a establecer una Imprenta volante que siguiese los movimientos del Quartel General, le fue admitida su proposicion por el Exmo. Sr. D. Luis Lacy entonces General en Gefe de este Exercito baxo condicion de que todas las dependencias del mismo se valdrian para sus impresiones del expresado nuevo establecimiento; a cuyo fin expidió aquel Superior Gefe sus ordenes en el propio mes al estado Mayor y Subinspectores; en terminos de que habiendo correspondido el Ympresor Brusi con toda exactitud al desempeño de su encargo se ha mantenido y cointinua en el uso de su prerogativa. Y para que conste donde convenga doy la presnete a instancia del interesado en el Quartel General de Barcelona a veinte y tres de Junio de mil ochocientos y catorce = Baltasar Domenech55

Alerta, però, perquè per una banda consolida la prerrogativa de poder imprimir en todas las dependencias de l’exèrcit i per l’altra afegeix que continua en el uso de su prerogativa i, sobretot, que la data d’aquest certificat és del 23 de juny de 1814 i la compulsa del 24 quan tota la resta de documents porta data de compulsa del 20 de juny de 1814; totes estan signades per Salvador Sanjuan, comissari de Guerra de los Reales Exercitos de Barcelona. El recull de certificacions va ser usat per a justificar la sol·licitud d’impressor de Cambra del rei:

Don Antonio Brusi impresor de la ciudad de Barcelona Expone que como acredita de las siete Certificaciones que acompaña, ha contraido muchos y distinguidos meritos y servicios durante la ultima guerra, a cuio feliz éxito á contribuido eficazmente con los recursos de su arte, y crecidos desembolsos que no le han sido satisfechos. Solicita que se le conceda el titulo de de Ympresor de Cámara, con todos los gozes y prerogrativas que le son anexos.

55 Archivo del Palacio Real, Sec.Personal, caixa 16691 exp. 18


33

No du data, però al marge hi ha les següents anotacions: 28 de Dic al Cap. Gral. Hcho. en 19 de diciembre, 8 de febr. con el Cap. Gral. en quanto a los honº. Hcho. en 12 de febrero. En l’expedient conservat a l’Arxiu Reial de Mallorca hi ha una llarga instància del 15 de juliol de 1814 signada pel representant de Brusi, Joaquim Fleix, antic redactor de la La Gazeta..., en la qual reitera les grans penalitats patides per l’impressor i els estalvis que ha generat en favor de la hisenda pública. També es conserven altres documents que posen en evidència la feina per aconseguir bones influències com, per exemple, la carta que adreça al marquès de Montemar perquè intercedeixi en favor seu al duc de San Carlos. En totes elles els arguments giren entorn les mateixes qüestions; però és en l’informe emès pel Capità General de Catalunya on més clarament es posa l’èmfasi en el crèdit que té amb Hisenda a causa dels avançaments econòmics que ha fet durant la guerra: que le han resultado muchas perdidas, además de las considerables sumas a que es acreedor a la Rl. Hacienda por sus trabajos ordinarios de impresión y efectos con que ha surtido a todas las dependencias factors suficients per accedir a la plaça d’Impressor de Cambra del Rei. Aquestes informacions coincideixen amb les dades de les Memòries familiars de casa Brusi a l’AHCB. Finalment el febrer de 1815 el rei accedeix a la demanda i el primer dia de juliol jura el càrrec d’impressor de Cambra amb dret a uniforme a Barcelona davant Fc. J. Bernaldo de Quirós, marquès de Camposagrado, amb els militars Antonio de Arriete i Gabriel Fernando Villamil com a testimonis. El registre de documents d’Antoni Brusi de l’AHCB consta com a data de jurament el dia 28 de juny. L’ascensió meteòrica de Brusi genera recels i polèmiques entre els seus col·legues i no està de més no desvincular-ho d’un reial decret de l’abril de 1815 que l’afavoria notablement: R.D. que en vista del mal uso que se hace de la imprenta haciendola servir para desahogos y querellas personales, quedan suspendidos todos los periódicos de España escepto la Gaceta y Diario de Madrid i el de Barcelona. A partir d’ara els problemes per a Brusi tenen nom: Husson i Piferrer principalment. Amb el primer tanca la porta principal el 20 de desembre de 1816 amb la Llicència concedida per la Junta Suprema per poder imprimir el Diario de Barcelona.56 Ho veurem més endavant. L’any 1816 publica obres de Josep Pau Ballot; España con industria, fuerte y rica d’Antoni Buenaventura Gassó; Química aplicada á las artes de J.A. Chaptal; Rudimentos de economía política d’Eduard Jaumeandreu; Veleda : episodio del poema de Los martires, ó, El triunfo de la religion cristiana de F.A. de Chateaubriand; la vuitena edició de l’Ortografía de la lengua castellana de la RAE; el projecte del port de Barcelona per Timoteu Roch.

56 AHBCN, Doc. Brusi, Caixa 1


34

Entre 1817 i 1820 surten dels seus tallers entre d’altres: Reduccion completa y recíproca de las monedas de Castilla con las de Cataluña, Aragón, Valencia, Mallorca y Navarra : obrita útil a toda clase de personas; Real decreto para el establecimiento del sistema general de Hacienda; Instrucción para el repartimiento y cobranza de la contribución del Reino. Y Bulas dadas por el Santísimo Padre Pío VII en Roma a 15, 16, 17 y 18 de abril de 1817; P. Virgilii Maronis Opera brebiariis et notis hispanicis illustrata (2 v); Caton cristiano: con egemplos, para uso de las escuelas: añadido con un nuevo metodo de escribir por reglas..; Cartas de Cicerón (1817); Modelos para la contribución general del Reino; Real Decreto para el establecimiento del sistema general del crédito público y la Bula dada por el Santisimo Padre Pio VII en Roma a 26 de junio de 1818 (Reimp. de orden superior); Las rúbricas del misal romano reformado su autor Gregorio Galindo, Obispo de Lérida (1819); Constitución política de la Monarquía Española: promulgada en Cádiz a 19 de marzo de 1812


35

BRUSI I LA MODERNITZACIÓ DE L’EMPRESA: FÀBRICA DE TIPUS, LITOGRAFIA. 1819 – 1820 La capacitat d’adaptació de Brusi queda fora de dubte. El setembre de 1819 va obrir dues noves vies de modernització del seu negoci d’impressor. En escrit adreçat a la Diputació planteja l’ús de la litografia i el de la fabricació de tipus. Observem que com ja s’havia fet habitual en ell fonamenta la seva proposta en el benefici públic que això representa en el camp de la impremta. Recordem una vegada més que l’entorn administratiu i jurídic justificava o penalitzava determinades actuacions dels impressors i de les impremtes en funció del més o menys grau de benefici públic. Brusi, doncs, no fa res més que acollir-se al que era el discurs bàsic tradicional per a donar valor general a les ampliacions del seu negoci. Els arguments com veurem seran efectius i, novament, agafarà desubicats als companys de professió que pretenien introduir-se en els mateixos camins que ell. El projecte que presenta a la Diputació diu que despues de muchos gastos y de vencer dificultades ha aconseguit tenir a casa seva una completa fundicion y surtido de matrices de los mejores caracteres de París, guarniciones huecas para justificaciones en lugar de madera, y todos lo demás perteneciente a una fábrica completa con un buen Director que tambien hize venir de dicha ciudad afin de instruir los operarios nacionales que se necesitasen para el desempeño, y no tener que acudir al extrangero para obtener la letra necesaria no solo para mi imprenta sino para poder surtir a las demás del Reyno. És evident que el més important aquí no és simplement millorar la seva empresa, sinó, sobretot poder surtir a las demás del Reyno. Els avantatges que significa no haver de sortir a formar-se fora del país reporta, evidentment, notables beneficis públics. La seva previsió és completa: no únicament pretén crear una estructura per poder elaborar tipus, sinó que, a més, s’ocuparà de la formació tècnica de tots aquells que ho necessitin. Es situa així en una posició totalment central. Segons ell mateix ha arribat al punt en que ja no li cal el director francès perquè té buenos operarios todos del país ya para abrir punzones como para todo lo demas relativo a dicho establecimiento. Afirma tenir dotze persones capacitades para instruir a cuantos sean necesarios al fomento y permanencia del ramo en España, sin necesidad del estrangero. Evidentment fa notar que ha creat aquesta fàbrica molt aviat en relació a les europees i que ho fa per a


36

hacer un bien al todo de la nacion, fomentando el arte de lo útil, casi olvidado en nuestro reyno. El benefici públic en el substrat de les activitats impressores una vegada més. Paral·lelament, també s’ha espavilat per aconseguir instal·lar una imprenta litografica de que tanto se ha hablado en varios papeles públicos de Europa, me decidí a toda costa establecerla en esta ciudad i li presenta els primers assaigs. Espera que serà rebuda la proposta per part del president de la Diputació amb l’interès que es mereix. Les dues sol·licituds (punxons i litografia) es demanen en una única instància data a Barcelona el 27 de desembre de 1820.57 Sobre la qüestió de la introducció de la litografia és imprescindible per la seva claredat en l’exposició, la lectura del llibre de Rosa Ma. Subirana Els orígens de la litografia a Catalunya58. Com en gairebé totes les coses, hi hagué més d’un intent d’utilització de la nova tècnica litogràfica. En general els qui s’hi varen dedicar la consideraven bàsicament pels seus valors artístics; però fou Brusi qui immediatament va veure-hi les possibilitats industrials i s’hi va abocar a fons. El treball de Subirana es fonamenta en la documentació relativa a la Junta de Comerç conservada a la Biblioteca de Catalunya, però paral·lelament a les gestions que va fer-hi, recordem que també va adreçar-se a la Diputació Provincial. Les dades aportades per Subirana són interessants en el sentit que posen en evidència la iniciativa i la capacitat d’anticipació d’Antoni Brusi. Sense entrar en els detalls direm que va signar un contracte amb el compromís d’establir a Barcelona un taller litogràfic que pogués funcionar amb ple rendiment i de manera similar al de Godefroi Engelmann a París, (director de la societat litogràfica de Mulhouse) mitjançant un home de palla, Domingo Obiols, (el mateix que va estar a punt d’ofegar-se amb la coixinera dels diners en el viatge a Mallorca) segurament perquè Brusi no tenia llicència d’importació i hagué d’utilitzar un home de palla per facilitar els tràmits d’importació de la premsa litogràfica. En l’esmentat contracte Brusi hi aportava el local i els fons necessaris per a la compra de material i per als salaris i els desplaçaments del personal emparaulat —un escrivent i un impressor, formats al taller de París—, així com per a les despeses concertades amb Pierre Thierry, cunyat del mateix Engelmann i responsable de supervisar i endegar la instal·lació del nou establiment. Per poder dirigir plenament i amb absoluta llibertat el seu nou establiment, Brusi es comprometia a pagar una indemnització anual de cinc-cents francs per cada premsa establerta [...] i es comprometia a pagar un avançament de mil cinc-cents francs en el moment de signar el contracte. Per la seva banda, Engelmann es comprometia a fer-li saber totes les receptes litogràfiques que s’anessin aplicant tan a les seves premses com en les dels altres litògrafs. Li cedia eines i una de les millors premses amb tots els seus

57 ADBCN, lligall 14 58 Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1991 principalment pàgines 31 a 57.


37

accessoris.... El més important, però, era el compromís del francès de no revelar el secret a cap altre establiment espanyol a canvi de la qual cosa rebria una compensació anual de cent cinquanta francs per cada premsa establerta en altres cases sota la direcció d’Antoni Brusi.59 És realment remarcable aquesta clàusula perquè és la millor manera d’obtenir una exclusivitat que pocs anys abans hagués rebut el nom de privilegi. Brusi, però, no feia res més que acollir-se al decret del Govern Constitucional de 14 d’octubre de 1820, segons el qual todo el que invente, perfeccione o introduzca en el ramo de la industria tiene derecho a su propiedad por el término y bajo las condiciones que esta ley señala per obtenir el privilegi exclusiu d’una prensa litográfica segun la ha perfeccionado Engelmann, que consiste en un carro, con su cubierta, una palanca comprimiente y una tecla por la cual se mueve la prensa y un contrapeso destinado à bajar y volver a su lugar el carro. Se li va atorgar per cinc anys. Subirana opina que la qualitat d’aquests inicis litogràfics no eren destacables; per això, entre d’altres coses, va haver d’afrontar un litigi amb Antoni Monfort. Amb el final del Trienni Liberal el rei Ferran VII, l’octubre de 1823, va declarar nulos y de ningun valor todos los actos del gobierno llamado Constitucional (de cualquier clase y condicion que sean) que ha dominado a mis pueblos desde el dia 7 de marzo de 1820 hasta el dia de hoy 1º de octubre de 1823. Amb el canvi de situació Eulàlia Ferrer, viuda d’Antoni Brusi mort el 1821, pren la iniciativa i sol·licita al rei un privilegi exclusiu, ni que sigui per al principat i durant el termini que ell mateix consideri per tal de que pugui refer-se de totes les despeses que li ha causat la introducció de la litografia i la formació dels operaris. La qüestió s’allarga una quants mesos i Antoni Monfort reacciona demostrant l’interès que des de feia anys tenia per la litografia però que no havia pogut explotar a causa del privilegi exclusiu de Brusi; argumenta a més, que ja que s’ha anul·lat allò establert en el règim anterior, ha seguit fent proves de les quals en lliura algunes mostres i que, a més, té a punt de funcionament la seva premsa. El nucli principal de la demanada considerava que no era bo el manteniment dels privilegis en un art que está tan estendido en otras partes como la más común profesión, y tambien se puede creer lo sería igualmente en esta ciudad, pues existen otros ingenios lithográficos ocultos á su pesar, por la privativa de la casa Brusi, y que uno de ellos trabaja con piedras del país y es sobresaliente en sus dibujos. Interessant observació. Malgrat Brusi hi havia ingenios lithográficos ocultos á su pesar i amb pedres del país. El rei intervé i, després de consultar-ho a la Junta de Comerç, dictamina que no se conceda a la referida Brusi el privilegio que pide, ni la revitalización de la patente que expidió el gobierno revolucionario con respecto al tiempo que falta, y que asi Monfort como otro cualquiera tengan libertad para dedicarse a la

59 Subirana, p. 41 n.64; p. 44


38

litografia. Ve datat el 13 d’agost de 1825; és a dir a punt de finalitzar el termini d’exclusivitat se s’havia concedit a la casa Brusi.60 També van haver-hi altres veus discordants. A l’Indicador Catalan imprès per Ignasi Estivill (el mateix que va acompanyar a la Eulàlia Ferrer, dona d’Antoni Brusi, en el viatge de retorn des de Mallorca l’any 1813) el dia 15 d’abril de 1823 es va publicar una carta del capellà Cristóbal Montiu en la qual reclamava a Brusi explicacions sobre l’anunci que el dia 12 de març havia aparegut al Diario de Barcelona en relació als descobriments de pedra litogràfica. Montiu havia estat el redactor de la Memoria de Agricultura i Artes impulsada per la Junta de Comerç i impresa per Brusi i es reclamava per a si mateix com el primer descubridor de la piedra litográfica en España quan l’havia localitzada Cervera i altres poblacions de la Segarra.61

60 Subirana, op. cit. pàgs.. 54 i 57 61 Guillamet, op. cit., p. 193


39

APROFITANT LA DOCUMENTACIÓ DELS IMPOSTOS: BALANÇ DE L’EMPRESA. 1821 Tal i com hem vist fins aquí Brusi comença l’activitat professional l’any 1798 quan obre la llibreria i poc temps després ja es pot consignar una relació d’obres sortides del taller Brusi-Ferrer. Apareix en la Relación de individuos que componen el Colegio de Libreros e Impresores de Barcelona comprehendidos en la tasa personal... amb posterioritat a 1802. És a dir que tenen activitat comercial declarada en el cadastre personal. El 1807 consta com a mestre que té casa y tienda. A partir de 1814 paga com Joan Ignasi Jordi, Francesc Generas, Joan Francesc Piferrer, Francesc Ribas i Valero Sierra, el tram alt de la contribució. Poc abans de morir, el 3 d’abril de 1821, Antoni Brusi presenta sobre aquesta qüestió una instància a l’Ajuntament per reclamar el mètode de repartiment de la contribució que li han assignat. A banda del fet estrictament econòmic, hi ha un element que és particularment interessant perquè, entre d’altres coses, qualifica el seu negoci d’indústria i no pas de comerç el qual havia de ser suficientment important perquè va quedar adscrit entre la clase más alta de los contribuyentes cosa la qual no està en proporcion al que más satisface en su oficio. Pels arguments que dóna sabem que ha invertit en l’expansió del negoci, que ha creat establecimientos de fundición de letra y tipografia i que no ha obtingut beneficis ja que como nuevos cuestan y no producen, hasta que el público se convence de las utilidades, siendo bien sabido que el que expone sus caudales á experimentos nuevos suele quedarle solo la satisfaccion de haberlos emprendido á sus expensas, mas no la de resarcirlas ni mucho menos ganancias. Opina que la llibertat d’impremta ha fet tancar algunes iniciatives recents a causa de les pèrdues i per això mateix ell ha decidit mantenir el preu del Diario tot i que té el doble de pàgines de l’inici. La venda de llibres no li acaba de funcionar i, diu, hi ha perdut diners. Demana doncs, que es tinguin en compte aquests factors i l’igualin la contribució a la d’altres de su arte com ara els impressors Sierra o Piferrer i no pas amb les primeras del comercio, perquè, sempre segons ell diu, no lo es. Aquest darrer document té, a més, la importància de que, tot i que s'havia redactat de forma estrictament ordinària i funcional, s’ha de considerar el memorial de la situació econòmica de Brusi just abans de morir i permet situar-


40

lo exactament en el seu lloc. Té a més el valor que evidencia el canvi de concepte d’empresa editorial/impressora. El creixement i la diversificació de l’activitat el situen lluny dels artesans amb ofici i l’acosten a un plantejament modern del sector. Aquesta es la clau de volta de l’èxit econòmic de l’empresa d’Antoni Brusi. El salt qualitatiu ha estat exponencial i l’ha fet en vint anys exactes. En la relació corresponent a l’any 1820 els impressors venen classificats per categories. A Brusi, amb Piferrer i Dorca, se’ls posiciona en la de primera categoria, però una rectificació posterior el deixa a ell tot sol perquè, com es diu en la nota justificativa, de los tres de primera clase debe llamar la atencion el primero [Brusi] por tener mas de cincuenta trabajadores que todos juntos no los tienen. Com és habitual, la relació de la distribució anava signada pels representants del gremi; en aquesta ocasió els correspon a Josep Rubió, Tomàs Gaspar i Josep Guix. No cal recordar que la relació entre els dos primers i Brusi no era precisament una bassa d’oli.62 Quan mor Antoni Brusi a causa de la febre groga el 27 d’octubre de 1821, és el moment en que Eulàlia Ferrer, la seva dona, es fa càrrec del negoci entre 1821 i 1838 data de la majoria d’edat del seu fill. Pau Soler en el document reiteradament esmentat reprodueix l’epitafi sobre el qual diu Sentimos que el epitafio que se colocó en la tumba de este no estuviese escrito en otro idioma mas conocido que el catalan:

Desen lo pas viatjador y adverteix aquesta llosa: aquí en santa pau reposa D. Antoni Brusi, impresor.

A Barcelona inductor fou de la litografia,

de impresor la nombradia obtingué de Sa Magestat. Preguias al Deu de pietat que en santa gloria sia.

62 AHCBCN, Cadastre personal de 1835. Dec aquesta informació a Meritxell Verneda


41

IMPRESSORS, LLIBRERIES I PREMSA Fins aquí hem pogut veure com els criteris empresarials s’incorporen al món de la impremta de la mà de Brusi. Hem vist també que ho fa des d’un punt de partida nou ja que no forma part de les elits tradicionals dels impressors. Ell aplica unes altres regles del joc. Malgrat el casament amb una dona adinerada que provenia del sector, serà la guerra del Francès la que li obrirà definitivament les portes al creixement. Hi havia però un camp que no podia deixar escapar perquè representava la major font d’ingressos. Ens referim a la premsa. A final del XVIII es comprova que l’ús polític de la premsa suposava l’eina més eficaç. Allí s’hi aboquen els elements fonamentals per a l’activitat urbana: notícies dels esdeveniments polítics de dins i de fora del país; les dades comercials com ara arribada i sortida de vaixells, preus, etc. La guerra del Francès, com és ben sabut, és també una guerra d’opinió i per tant la premsa hi té un pes fonamental. Segons Antoni Moliner Les esglesies es van convertir en veritables centres de sociabilització del conflicte, on es va elaborar una imatge nítida de l’adversari que va ser recollida a la premsa, pamflets, catecismes, sermons i altres publicacions. I afegeix: En aquells moments la premsa periòdica va tenir un paper important en la difusió de notícies i en la transmissió de valors patriòtics per prosseguir la lluita i aconseguir la victòria. Es comptaren per dotzenes els periòdics “patriòtics” apareguts durant la guerra a tot Catalunya, així com també hi hagué premsa afrancesada a Barcelona i a d’altres ciutats ocupades.63 Durant els anys de la guerra i coincidint amb el decret de llibertat d’impremta del 10 de novembre de 1810, van sortir aproximadament una quarantena de títols en diferents poblacions i de diferents tendències sens comptar amb l’oficial Gazeta militar y política del Principado de la qual se’n va fer càrrec Brusi a partir de 1809. Segons Guillamet, cada Junta Local creava el seu propi diari que, en la majoria dels casos, eren imitació simplement gràfica del Diario de Barcelona ja que aquest estava en mans franceses. Afegeix que tots eren molt semblants entre ells i fins i tot les notícies, cada cop més escasses, es van repetint en uns i

63 Antoni Moliner, Catalunya contra Napoleó. La guerra del Francès 1808 – 1814, Lleida, Pagès editors, 2007, pàgs. 35 i 45


42

altres la qual cosa fa suposar l’existència d’una xarxa centralitzada d’informació que, com espero poder desenvolupar en la tesi, utilitzava els canals de comunicació, amb una estructura de missatgeria molt ben organitzada. 64 Pel que fa al posicionament d’Antoni Brusi i la seva impremta en el marc periodístic les memòries familiars apunten que A pesar del R.D. de abril de 1815 por el que se suspenden todos los periódicos de España, excepto la Gazeta y el Diario de Madrid, [...] publícase el “Diario de Barcelona”, por estar asimilado al de Madrid. Cal cridar l’atenció que, malgrat tot, es van seguir publicant altres periòdics com ara La Estafeta Literaria Diaria de Barcelona de l’impressor Gaspar entre el 7 de juny de 1814 i el 31 de gener de 1817 i el Periodico político mercantil de Barcelona de Garriga y Aguasvivas. A partir de juliol de 1815 Antoni Brusi també publica per encàrrec de la Junta de Comerç les Memorias de Agricultura y Artes, 1815/1821 de periodicitat mensual. Brusi es querella, immediatament, contra la Estafeta... —observem que surt just l’endemà del Diario de Barcelona— i el litigi dura dos anys. No perdem de vista, com ja hem vist, que a l’abril de 1815 es prohibeixen tots el periòdics menys la Gazeta de Madrid i el Diario de Barcelona; però no serà fins l’octubre de 1816 que, segons les memòries familiars, hi ha un dictamen favorable a l’exclusivitat d’impressió del Diari per part de Brusi. El 15 de gener de 1817 Antoni Brusi sol·licita el tancament de tots els diaris de Barcelona i se li concedeix el que demana. Efectivament, i seguint Guillamet, podem comprovar que no es publica cap periòdic a Barcelona aquests anys. L’Estafeta Diaria de Barcelona de la impremta de Gaspar i companyia acaba el 31 de gener de 1817. El mateix es pot dir del Periodico político mercantil de Barcelona imprès per Garriga y Aguasvivas. La conseqüència, amb tot el que això comporta informativament parlant, és que fins l’arribada del Trienni Liberal el 1820 el Diario... serà l’únic diari que sortirà. Però la lectura de les memòries familiars ens porten una coincidència: el primer de gener de 1818, el Diario..., augmenta el nombre de pàgines de 4 a 8 y debido a éste aumento que dice es para dar mayor extension, lo hace tambien en el precio de subscripcion que fija en 10 reales vellon para la ciudad, 20 rs. vn. para las poblaciones de la provincia y 24 rs. vn, para las de fuera de ella. El motiu, un cert dubte sobre la legatitat de tot plegat: este número de páginas coincide con la confirmación del privilegio desestimándose las peticiones de sus contrincantes, cosa que tal vez no hiciera hasta entonces, por la duda que le cabia en la resolución del asunto. Ya antes habia dado, aunque contados, algunos números de ocho páginas. Igualment fa notar que així que el nomenen Impressor de Càmara ho fa constar al peu d’impremta. Però les notes segueixen afirmant que Desde que da ocho páginas inserta un buen número de artículos de diferentes asuntos y materias de las comprendidas en la concesion para publicar el Diario i enumera les principals notícies curioses

64 Jaume Guillamet op. cit. p. 90


43

que van publicant durant els anys. El 23 de marzo de 1820 va al frente del Diario un “Aviso” del Gobernador Militar, Sargento Mayor que consigna que cualquiera orden dada por el Gobierno Militar que se extedienda en el Diario de esta ciudad, impreso por Brusi, se tendrá por comunicada a aquellos a quienes toque su cumplimiento. De modo que en aquella fecha tiene el Diario carácter oficial reconocido por la Autoridad. El cicle semblava tancar-se defintivament.


44

EL CONTROL DE LA GAZETA La Gazeta era una de les armes més poderoses amb que podia comptar el govern. Durant tota la guerra del francès i fins 1817 veurem que és un dels punts de fricció entre el sector polític i el militar. El control dels continguts és un tema delicat i en més d’una ocasió crea conflicte perquè els militars els consideren matèria reservada, mentre que per al sector polític es pensa que no es pot negligir el dret a la informació sobretot quan capçaleres d’altres zones de l’Estat aporten dades que són denegades reiteradament a la Gazeta... catalana. El punt màxim de tensió es dóna durant el comandament del general Blake. A partir de 1800, l’ús que Napoleó havia fet de la premsa admirava els seus adversaris i el canceller Metternich diu, el 1808, que les gasetes són a Napoleó com un exèrcit de 300.000 homes, que no vigilaria millor l’interior ni atemoriria menys l’exterior que mitja dotzena de plomes al seu servei. A la Catalunya no ocupada per Napoleó, la publicació més important de la Guerra és la Gazeta Militar y Política del Principado de Cataluña que apareix per primera vegada a Tarragona el 23 d’agots de 1808 i es publica successivament a Vilafranca, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Manresa, Tarragona, Solsona, Berga, Vic, Berga i altra vegada Vic fins a l’octubre de 1813 que dóna pas a la Gazeta de Cataluña, publicada fins al final de la guerra que es trasllada a Barcelona.65 El repàs de la cronologia elaborada per Guillamet dels periòdics antics ens facilita la feina de comparació i successió d’impressors. En el cas de La Gazeta ens permet suposar que la responsabilitat de la impressió de la Gazeta Militar y Política del Principado de Cataluña (1808-1813) que s’atorga a Antoni Brusi té molt a veure amb el fet que l’impressor tarragoní Miquel Puigrubí que treballava a casa de la viuda Canals, cometés un error a l’hora de preservar documentació rellevant davant l’exèrcit francès. Els fets són els següents: l’estiu de 1809, Puigrubí, ha de fugir dels francesos a Sant Feliu de Llobregat quan està a mig imprimir el nou Pla d’Hisenda. Per falta de transport decideix cremar les seves pertinences i el que tenia del Pla ho trasllada a Vilafranca. La qüestió és que una part d’aquest pla va quedar en mans de l’enemic. Antoni Brusi s’incorpora com a impressor de la Gazeta... justament aquest any. Val a dir també, que Brusi imprimirà poc després el pla d’Hisenda.66

65 Guillamet, op. cit. p. 92 i 100 66 ACA, JSC, caixa, 106


45

Altres factors que facilitaren l’expansió de Brusi poden ser la vinculació de Brusi amb l’ordre de 1809 que prohibia les reimpressions de la Gazeta. A Reus, Francesc de Paula Compte rep un advertiment en aquest sentit el juny de 1809 perquè havia reimprès l’extraordinària.67 Aquell mateix any es convoquen les Corts Generals i extraordinàries. Les actes del Congrés les va imprimir Brusi, però la R. Cédula de convocatòria de les Corts generals i extraordinàries encara es van imprimir a Tarragona l’any 1809 a casa de Puigrubí l’antic impressor de la Gazeta... Xavier Burgos és ben explícit sobre el que significava la publicació d’un periòdic perquè suponía para un librero-editor la seguridad de obtener un rápido reemplazamiento de capital con la consiguiente fluidez financiera que junto con un amplio fondo de libros de segura venta, le podia permitir la posibilidad de arriesgar capitales en obras de incognito éxito editorial. Segun Amat y Cortada, 6000 libras dejó de ingresar Juan Francisco Piferrer con la clausura de la Gaceta barcelonesa. 68 La citació és prou il·lustrativa dels guanys que van suposar-li a Brusi fer-se càrrec de la Gazeta Política y Militar del Principado de Cataluña (agost 1809/octubre 1813) després amb el títol Gazeta de Cataluña i que es publicà amb peu de Vic entre l’octubre de 1813 i el maig de 1814. Aquesta era, amb diferència, la publicació més important i actuava de portaveu del govern militar darrera el qual viatjava. Quan acaba la guerra va seguir-se publicant encara un temps.69 De fet, però, el privilegi de publicació de la Gazeta corresponia a Joan Francesc Piferrer fins que el 1806 se li va retirar per reial ordre quan es va decidir que es publicaria exclusivament la Gazeta de Madrid ja que es considerava la de Barcelona com una mena de reimpressió d’aquella. El maig de 1809, Piferrer, ja havia presentat una queixa i en reclamava la propietat i el privilegi d’impressió. És a dir Brusi controla primer la propietat de la Gazeta originàriament en mans de Piferrer i, posteriorment, ja finalitzada la guerra haurà de presentar batalla per fer-se amb la propietat del Diario de Barcelona que era propietat d’Husson. A partir de juliol de 1809 hi ha la voluntat de rellançar la Gazeta. El redactor canvia. Deixar de ser-ho Antoni Coma i s’hi incorpora Anastasi Pinós. Per altra banda, per les feines quotidianes, ben delimitades per altra banda, no disposen de prou personal per a executar-les correctament la qual cosa els obligava a 67 ACA, JSC, caixa 6 68 Burgos, F. Xavier; Peña, Manuel, Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrer, Dins: Manuscrits. Revista d'Història Moderna, any 1987, núm. 6 Bellaterra, Núm 400, p.180 - 216 69 A la Catalunya no ocupada per Napoleó, la publicació més important de la guerra és la Gazeta Militar y Política del Principado de Cataluña que apareix per primera vegada a Tarragona el 23 d’agost de 1808 i es publica successivament a Vilafranca, Martorell, Sant Feliu de Lloregat, Tarragona, Manresa, Tarragona, Solsona, Berga, Vic, Berga i altra vegada Vic fins a final d’octubre de 1813 que dóna pas a la Gazeta de Cataluña publicada fins el final de la guerra, que es trasllada a Barcelona. (Guillament, p. 102)


46

treballar en condicions realment dures. Un parell d’exemples il·lustraran perfectament a què m’estic referint. L’agost d’aquell mateix any, Nicolas Xavier San Juan escriu denunciant l’excés de feina i el baix sou a la redacció. Recorda que, el maig, havia rebut l’autorització perquè el porter els ajudés a ell i al meritori Joan Olivas en les diferents feines. Ell, el director, tenia prou feina amb l’elaboració del parte diario de esa a ésta, y al contrario, per la qual cosa no pot estar pel repartiment de la Gazeta i la recepció dels plecs. Reconeix que per aquesta tasca en concret i també per l’encàrrec de vetllar per la subscripció, té l’ajut del meritori Joan Olivas. Ara, ha rebut una altra instrucció en el sentit que, amb sou simple de meritori, Olivas s’ocupi, a més, de les responsabilitats que fins ara corresponien al porter, el qual ha estat cridat per altres encàrrecs per la Junta Superior. Per tant Bien enterado de todo, no puede menos de manifestar ser imposible que el meritorio Olivas, ni yo podamos resistir muchos dias el servicio de dos comisiones con sus agregados, sin que de ello nos provenga nuestra total ruina en la salud o bien no poder cumplirlas con la exactitud y puntualidad que hasta el presente, privándome la mayor parte del tiempo aun del reposo necesario a la naturaleza. En síntesi li demana que posi un substitut del porter.70 El 14 d’abril de 1810 aquest mateix San Juan en una carta adreçada al president de la Junta presenta, des de Tarragona, una panoràmica ben complicada de com havien de treballar:

Despues de tres dias de camino y á las ocho de mi arrivo a esta Ciudad, por fin, llegó la hora de poder colocar el Despacho de la Gazeta en casa del Sr. D. Manuel Fuentes Canonigo de esta Sta. Iglesia Metropolitana franqueda por un rasgo de su bondad, pues a pesar de que el Exmo. Sr. General en Gefe interino me remitió al Aposentador Principal de Exto. para que me alojase, no pudo verificarse por la repentina mudanza del Quartel Gral. en el mismo dia, y hallarse la ciudad llena de gentes refugiadas por la ocurriencias acaecidas en aquellos dias. El Dr. Andrés de Oller, vocal de VE ha contribuido por su parte con quanto le ha sido dable pues habiendo pasado el Cuartel Grenal. no se olvidó de mi situación consiguiendo un oficio de SE para el Gobernador del que no ha hecho uso en vista de hallarse ya situada en la citada casa. Confio que el proximo Martes se dará al Público la Primera Gazeta, si es que el Redactor se halla en disposicion de hacerla, y yo deseoso de que así sea para continuar las funciones propias del encargo a que VE se ha servido destinarme.71

Qui escriu era el director del parte diario Nicolás Xavier San Juan. Diu que encara trigarà uns dies a publicar la Gazeta. Segons Guillamet apareix el dia 21. Així, doncs, té molta responsabilitat i se’l pot considerar l’editor. Val la pena parar esment que és l’Església qui dóna aixopluc a la impremta. La inestabilitat dels redactors de la Gazeta era total. Vegi’s sinó com pot ser recusat un director en favor d’un altre. L’onze de març de 1811 el marqués de Campoverde reclama una millora en el sou de l’editor de la Gazeta, Pau Franch,

70 ACA, JSC, caixa 7 71 ACA, JSC, caixa 12


47

para atender a su subsistencia y á los gastos que trahe consigo este encargo. Just un mes després, però, el mateix Campoverde reconeix haver exonerat de la feina a Pau Franch i haver-li encomanat a Domènec Comerma; però a causa d’haver publicat, segons ell, un article falto de verdad en todos sus puntos, lo que no es disimulable, tanto por ser un papel oficial, como por salir el nombre de VE... ha decidit tornar-li a demanar. Ho justifica perquè Franch no té res més per a subsistir. La seva demanda no és atesa.72 Això, doncs, mostra cruament la dura realitat en que s’havia de treballar diàriament. Val a dir, però, que paral·lelament a la Gazeta, la impremta de Brusi imprimia, com hem vist, moltíssimes altres coses; i ho feia desplaçant-se ell mateix o les seves premses d’una banda a l’altra. Tot plegat porta a pensar, com ja s’ha avançat més amunt, que la necessitat generada per la guerra obligava els treballadors a acceptar tota mena de feines i en les pitjors condicions, però tampoc no s’hauria de descartar la possibilitat que Brusi es servís de treballadors d’impremtes clandestines que tenien per costum acomodar-se a situacions de precarietat importants. És ben cert que són simples suposicions però que, malgrat que ara per ara no es puguin demostrar, no està de més deixar-ho com a possibilitat ja que era una pràctica prou comuna, per exemple a França.73 Segons Guillamet74, els cinc primers números de la Gazeta... s’imprimiren a Tarragona per la viuda Maria Canals, i del sisè fins el número 36 ho feia Miquel Puigrubí: Els primers mesos, fou impresa per Puigrobí de Tarragona i Abadal de Manresa, però a mitjan 1809 se’n féu càrrec el barceloní Antoni Brusi i Mirabent que va seguir amb la seva impremta els desplaçaments de la Junta i de l’exèrcit espanyol fins a final de la guerra.75 Que la Gazeta es publiqui a Manresa no vol dir necessariament que Brusi hi hagi de ser, però el certificat de la seva contribució a la causa està datat a Tarragona a 1r. de febrer. Per aquelles dates la Gazeta era a Manresa. Segurament l’imprimia Gaspar i estava instal·lada a una casa secuestrada. Això passa el 2 de febrer de 1810 i coincideix perfectament amb les dates que dóna Guillamet.76 Puigrubí, segurament, va treballar per a la Junta fins l’arribada de Brusi. És molt probable, però, que en l’assignació de la Gazeta a Brusi hi pesés molt l’errada que Puigrubí va tenir a Sant Feliu de Llobregat. A partir d’aquesta data, ja no torna a aparèixer Miquel Puigrubí vinculat a la Gazeta... Calen fer totes les comprovacions pertinents però Brusi no va iniciar la publicació de la Gazeta en temps de guerra sinó que va fer-se’n càrrec després d’aquest incident.

72 ACA, JSC, caixa 85 73 És molt interessant el que sobre aquestes qüestions exposa Robert Darnton a Edicion y subversion. Literatura clandestina en el Antiguo Régimen, , Madrid, FCE, 2003 74 Jaume Guillamet, op. cit. p. 355 75 Ja s’ha apuntat més amunt quins van ser el possibles motius que van permetre a Brusi fer-se càrrec de la impressió de la Gazeta i de tot el que se’n va derivar. 76 ACA, JSC, caixa 112


48

La Gazeta de Cataluña es publica a Vic des del 4 de novembre de 1813 fins el 29 de maig de 1814. Un cop a Barcelona segueix fins el desembre de 1816. En aquest punt s’obre un altre conflicte entorn la Gazeta aquest cop protagonitzat per la Diputació Provincial primer i per la Reial Casa de Caritat de Barcelona després.77 Per poder fer-nos idea cabal de tot plegat cal considerar algunes de les observacions de fons que fa la Diputació a partir del març de 1813. Pocs mesos després de la constitució, la Diputació pren consciència dels beneficis polítics i econòmics del control de La Gazeta. Així doncs, el 6 de març de 1813 i des de Berga s’adreça al general en cap per a plantejar-li la possibilitat de tenir-ne la responsabilitat de l’edició i la distribució. No pretén, diu, administrar-ne els guanys; únicament mostra l'interès per a difusió ideològica. La funció de La Gazeta és equiparada a la del teatre i ambdós són indicadors del grau de civilització i cultura d’un país. Sobretot, perquè són, també, el canal político por donde el Gobierno sabio insensiblemente demana sobre los súbditos78todo género de ilustración, hora dirigiendo la opinion general de los ciudadanos, hora rectificandola. Cal fer-ho perquè conviene a las ideas benéficas del Gobierno y a los verdaderos intereses de la Nación.79 Afegeix que s’ha de dedicar força atenció a protegir-los, però a causa del rendiment que en aquest sentit es pot obtenir, cal posar especial dedicació a la Gazeta perquè, ben portada, aumentaria la gloria y la fama del Principado i ajudaria a obtenir recursos con que atender al desempeño de sus atribuciones constitucionales promoviendo la prosperidad y felicidad de Cataluña. El pla proposat per la Diputació contempla buscar dos o tres Redactores sabios, de exquisita instrucción y eloqüentes que es dediquin a aquesta publicació que consideren que es el unico que pueden llamarse ministerial és a dir oficial i, per tant, amb certes obligacions com les especificades més amunt per a la formació d’opinió pública. Efectivament, en vano se desearian estos objetos de publica utilidad sino se adoptasen todos los medios de conseguirlos. El factor econòmic tampoc s’ha de deixar de banda: en aquell moment la Gazeta... no cobreix ni tant sols les despeses d’impressió. Cal aconseguir-ne la rendibilitat política i econòmica simultàniament. La proposta de la Diputació és ben clara: cal escampar-la per tots els pobles del Principat. Per aconseguir-ho, parece a la Diputacion que podria obligarse a que tomasen por suscripcion (...) 77 AHDBCN 78 Tot i que de forma molt superficial s’ha fet esment de l’ús de la “utilitat pública” per a l’ús de la impremta tant en el camp de la premsa com en la resta de publicacions. El govern té la potestat de decidir què convé i què no als subdits. D’aquesta manera les disposicions es prenen, segons es dedueix de les justificacions, no a favor d’un poder establert sinó en benefici de la població. Espero poder desenvolupar aquest punt de vista a la tesi. Amb tot, és molt interessant el que sobre aquesta qüestió planteja Javier García Martin, El Juzgado de imprentas y la utilidad pública. Cuerpo y alma de una Monarquía vicarial, Bilbao, Universidad del País Vasco, 2003 79 El subratllat és meu.


49

todos los Ayuntamientos de la provincia, todos los cabildos y comunidades eclesiásticas (...) todos los curas pàrrocos... Si als guanys que tot això produïria s’hi afegeixen els que es podrien aconseguir amb les gazetas sueltas que se despacharian en otra manera, enriqueciendola con noticias interesantes y papeles instructivos es podrien invertir en obras de utilidad pública. Al cap d’un mes (8 d’abril) arran de la resposta rebuda s’hi adrecen novament amb els mateixos arguments i demanant explícitament que presenti aquest pla ante el Trono de este augusto Congreso per a rebre’n l’autorització. Igualment i amb el mateix text de l’escrit, s’adrecen directament a les Corts. La qüestió queda enlaire o si més no m’ha estat possible de localitzar-ne cap més informació, per això crida especialment l’atenció el que hauríem d’interpretar com a canvi estratègic per al mateix objectiu. Passat un temps és el torn de la Casa de Caritat i reclamarà també el privilegi d’imprimir la Gazeta...80 Novament l’argument és l’econòmic com a mitjà per a donar a la Casa de Caritat algunos recursos sin privar al Público de sus prerrogativas y convitiendo las ganancias de un solo particular a favor de los Pobres de todo el Principado. Les referències indirectes a Brusi semblen insinuar-se però es fan més evidents quan s’argumenta en segon lloc que la Diputació no sabe tenerlo concedido SM a particular alguno y que en algunas ciudades está reservado a las Casas de beneficencia. La sol·licitud es repeteix en altres moments i s’adreça a diferents persones. Només sis dies més tard (23 de novembre) ho fa al recent nomenat primer ministre Pedro de Cevallos a qui manifesten la pretension de imprimir la Gazeta de la Corte, y dar a luz el diario de la Ciudad de Barcelona solicitando al intento un privilegio exclusivo. El 6 de gener de 1815 ratifiquen de nou a Cevallos la del 18 de novembre. El 19 de gener n’envien una còpia al Capità General perquè l’elevi al rei. El planteig, però, ha canviat radicalment i ara es postul·len enfront la sol·licitud d’un particular que com sabem no és altre que Antoni Brusi. La carta s’expressa en aquests temes: Esta Junta tiene presentido que por parte del Gobierno se ha pedido un informe al Colegio de Impresores de esta ciudad relativo a la solicitud de un particular que pretende un privilegio para imprimir el Diario de esta Capital. No ha de passar per alt que a l’abril de 1815 un Reial Decret suspèn tots els diaris a España a excepció de la Gazeta i el Diario de Madrid i Barcelona. El 31 de maig escriuen altre cop a l’Intendent Antoni Barata, vocal de la Junta de crèdit públic per demanar-li que s’interessi per la qüestió i li adjunten l’escrit que ja s’havia enviat a Cevallos. Segurament devia estar interessat en la qüestió del privilegi sobretot si tenim present que Barata havia participat amb

80 ADBCN, Llibre de registre d’oficis i correspondència emesos per la R. Junta de Caritat 1816 – 1817 (Top.:CC-VIII-769]


50

Brusi en la conspiració de Barcelona el 1809 i que tenia responsabilitat econòmica a Tarragona a la Junta Superior quan intervé directament, el 1810, en l’adquisició, en circumstàncies no massa clares, d’unes bales de paper retingudes a la duana venudes per l’enemic i que finalment va acabar beneficiant Brusi. La carta, doncs, insisteix en la voluntat d’obtenir el privilegi d’imprimir el Diario de esta Ciudad y reimprimir la Gazeta de la Corte. El procés va ser llarg i va tenir-hi implicats a més de la Casa de Caritat els impressors Piferrer, Husson i Garriga els quals, segons les memòries Brusi de casa l’Ardiaca, el 20 de desembre de 1816 hi hagué un acord que resol la controvèrsia entre els esmentats a favor d’Antoni Brusi en el sentit que només ell pot continuar imprimint-lo convertint d’aquesta manera la concessió de la Junta Superior de Catalunya del 28 d’octubre de 1809 en un privilegi de facto. També pretenia la impressió de La Gazeta la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb la necessitat econòmica de fons.81 Enmig de tots aquests intents no s’hauria de perdre de vista que, com a mínim, el 1814 la Casa de Caritat tenia com a impressors als rivals de Brusi: Garriga i Jordi i Roca els quals eren els encarregats d’imprimir butlletes de rifes, tot el relacionat amb els balls de màscares a banda d’altres publicacions. Efectivament, i sempre seguint les notes biogràfiques de la casa de l’Ardiaca, el 15 de gener de 1817 Antoni Brusi eleva una sol·licitud en la qual vincula el privilegi confirmat i el decret de l’abril de 1815 (prohibició dels periòdics excepte la Gazeta i el Diario de Barcelona) . La jugada surt bé i aconsegueix el que demana. Tal i com ja ha quedat dit més amunt, el repàs a la cronologia feta per Guillamet ens confirma aquest fet ja que l’etern contrincant de Diario de Barcelona, el Periódico político mercantil de Barcelona s’acaba a finals del 1816. Entre el 1817 i el 1820 únicament es publicaven el Diario de Barcelona (la Gazeta de Cataluña impresa també per Brusi s’havia deixat de publicar el desembre de 1814) i Las Memorias de agricultura y artes de la Junta de Comerç ambdós impresos per Brusi. Crida l’atenció el Periódico musical (1817/18) imprès per Joan Dorca del qual Guillament reconeix que únicament n’ha tingut notícia a partir d’informacions aparegudes al Diario de Barcelona per la qual cosa no ha pogut saber-ne el nom complet.82 Caldrà esperar l’arribada del Trienni el 1820 per assistir a l’eclosió de la premsa. Aspectes logístics Paral·lelament a aquestes qüestions, la vida de la Gazeta... segueix amb moltes dificultats que es fan evidents amb algunes reclamacions de caràcter estrictament logístic. Hi ha errors en la distribució i sobretot en la recepció dels exemplars a l’administració política central. A l’expedient del Consejo hi ha l’ofici

81 Mireia Campabadal, La Real Academia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII, PAM, 2007 82 Guillamet, op. cit. p. 381


51

que autoritza a la redaccion de la Gazeta de Cataluña a que enviï a la Junta Suprema quatre exemplars en comptes dels cinquanta preceptius que s’havien d’enviar. El motius de la demanada: el perjudici que li causa por los muchos ejemplares que se distribuyen entre varias corporaciones segun ha representado el Jefe Político Superior de aquella provincia. Afegeix per altra banda que hace tiempo que no ha llegado ninguno siendo además de notar que quando los han enviado ha sido de tarde en tarde y con poca regularidad (14.XI.1813) Signat Luis Bertran i s’adreça a Juan Alvarez Guerra.83 En el primer número de la Gazeta de Cataluña (4.XI.1813) es recorda que el prospecte de l’anunci es va treure el dia primer d’octubre. Afegeix que faran servir lletra més menuda perquè no tenen la que es necessita per a tota la Gazeta. Ho fan interin se espera la que se necesita para toda la Gazeta. L’escut de la capçalera diu La constitucion ha hermanado las familias de la peninsula. V. Llozer explica que n’enviava 25 exemplars al govern i els altres 25 a cada uno de los Sres Diputados de Cortes por Cataluña. Hi ha però el conflicte de competencies entre l’Intendent i Valentí Llozer sobre qui ha de fer arribar realment els 50 exemplars. Sigui qui sigui que ho faci cal recordar-li que no se’n pot oblidar perquè pot ser denunciat a l’autoritat. El conflicte no és únicament de quantitat sinó si s’han de fer arribar al ministeri de Guerra o través de la secretaria de l’Estat... Tenen temores de un déficit si n’han de donar tants, y el ver que por falta de utilidades no puedo pensar en mejorar este papel periódico...

83 AHN, Consejo lligall 11291/60


52

PREMSA A MALLORCA L’any 1812, a Mallorca, va ser especialment difícil a causa de la falta de proveïment d’aliments des del continent. L’activitat de Brusi coincideix en aquest precís moment però acabada la contienda, los comerciantes catalanes se marcharon a sus lugares de origen, trasladando consigo todos sus negocios. El desarrollo económico habia sido fugaz. 84 Segons Gomez Imaz85, Brusi va publicar a Mallorca El Amigo de la Verdad entre el 1812 i el 1813; el primer número va sortir el 2 d'abril de 1812 i l'últim, sense data, el 1813. Era quinzenal i redactat pel P. Manuel de Santo Tomás de Aquino Traggia (A Palma utilitzava el pseudònim El Amante de la religion , carmelita descalç, resident al castell de Valldemosa les doctrines del qual foren sempre contraries a La Aurora i La Aurora Patriótica Mallorquina del qual les memòries (p.27) ens diuen que era «hermano del general marqués de Palacio» i uno de los «colaboradores asiduos por aquella época»). Gomez Imaz, citant M. dels Sants Oliver, el defineix així: Formó parte de la legión de religiosos suscitada en esta isla contra las novedades de La Aurora, y los redactores de ésta le reprochan con especial inistencia su estilo “ergotivo y adulatorio”, y le reputan como el discípulo “mejor y más aprovechado que haya tenido jamás el incomparable fray Gerundio”. Publicat també per Brusi, Gómez recull la Lluna patriotica, del qual Unicamente salieron dos, el primero en 28 de marzo de 1813, y el último en 1º de abril del mismo año. Es periódico satírico y burlesco, de opinión realista, escrito en mallorquin por el P. Miguel Ferrer, Trinitario. El llocs on es podien comprar era a la plaça de la Cort en casa Carbonell. Davant la Plateria a casa de Schaltter i a casa de Mota al Born.86 Com ja s’ha dit, Brusi mentre va ser a Mallorca va actuar políticament de forma clara i sembla que també va sortir dels seus tallers el Nuevo Diario de Palma, intitulado el liberal Napoleon des del 17 de juliol de l’any 1813 redactat pel metge Josep Canet i que Gomez Imaz defineix com a antirreformista y combatió con tesón á los periódicos liberales que se publicaban en aquella localidad.

84 Antoni Moliner, La economia de Mallorca durante la Guerra del Francés, dins Estudis Baleàrics, núm. 20, març 1986 85 Gomez Imaz, Los periódicos durante la guerra de independencia (1808-1814). Madrid, 1910 86 ACA, JSC, caixa 193


53

DIARIO DE PALMA Com era preceptiu i imprescindible en aquelles circumstàncies calia publicar un periòdic i durant els anys que s’està a Mallorca, treu El Diario de Palma 1811 començat per Brusi i, després, en la de Melcior Guasp. També «El Amigo de la Verdad» 1812 –1813: 2 t. en 4º de 354 p.,. del qual es dóna més informació a l’apartat dedicat a la premsa. Cal tenir en compte que la polèmica ideològica i política (...) trascendí de manera més clara el marc local entre liberals i servils, sinó perquè la reacció va aconseguir convertir Palma de Mallorca en el principal baluard que s’oposaria a la revolució que les Corts de Cadis plantejaven. La llibertat d’impremta va propiciar aquest intents debat.87 En aquesta qüestió les memòries de la casa Brusi (AHCB) són ben clares quan afirmen que arran de la promulgació de la Constitució l’agost de 1812, el periodico [Diario de Palma] adquiere un caracter militante y no pocas veces agresivo. El diari sortia a partir d’un acord entre Brusi i Pla Baylina, i d’un tercer sugeto capaz. La distribució de les feines va quedar clara: Pla s’ocupava dels aspectes estrictament comercials, subscripcions, recopilació d’avisos i notícies, entrada i sortida de vaixells, teatre, etc. etc; Brusi era responsable de pagar los respectivos jornales acordados a los mancebos de su imprenta, poner la letra y demás trabajos de imprenta y gastos, de los cuales solo se le debían abonar los desembolsos que hiciese para pagar los jornales. El redactor havia de triar les matèries y señalar los papeles que debien insertarse. Brusi i Mataró reconeix a les memòries que desconeix qui podia ser aquest sugeto capaz i conjectura la possibilitat que fos Juan Reyes (piloto de altura) o bé el Dr. Canet médico de Tarragona, tambien emigrado, que publico una serie de folletos en la imprenta de Brusi. El Diario de Palma va sortir el 6 de setembre amb un format semblant al Diario de Barcelona i duia inclòs a la capçalera l’escut de Palma rematat amb un rat penat. Seguien les seccions habituals del sant del dia, les diferents funcions religioses, informacions bèl·liques, escrits d’opinió... Al final les notícies particulars de Palma (vaixells, teatre, pèrdues...). Les memòries familiars asseguren que Pla es va desentendre dels seus compromisos i es defineix a ell mateix com “el redactor” i deixa de donar compte del cobrament de les subscripcions. Brusi li reclama el convingut i, aleshores, pretén portar el periòdic a una altra impremta. Efectivament, (segons les memòries) el del dia 17 de setembre de 1812, surt dels tallers de Guasp. El Diario... segueix el seu curs i inclou una nota per advertir que El único interesado en la publicacion del Diario de Palma, es el impresor Brusi, el que suplica a los señores suscriptores se sirvan acudir á su casa á renovar, si gustan, las suscripciones cuando estas concluyan.

87 Roura, op. cit. p. 219


54

L’endemà Pla publica un full solt titulat La Verdad on dona la seva versió dels fets i, segons les memòries ataca con los mayores desenfrenos de pluma a Brusi el qual, evidentment, replica anunciant-ne la denúncia a la Junta de Censura amb la intenció de que aquest full es declari libel. Hi ha encara un altre protagonista Pau Franch, un dels diferents redactors de la Gazeta que fa costat a Brusi i ataca Pla. La Junta declara libel infamatori l’escrit de Pla. 88 L’interès de la polèmica és precisament perquè posa ben a les clares el grau de tensió i debat encès entorn les reformes constitucionals. DIARIO DE BARCELONA Moltes de les coses que es diuen a continuació han estat estudiades amb anterioritat i és únicament en el marc de la biografia d’Antoni Brusi i Mirabent que s’ha optat per incorporar-les. Malgrat tot, s’ha intentat aportar algunes dades desconegudes o menys conegudes i, sobretot, s’ha procurat contextualitzar-ho dins l’estratègia comercial i política de l’impressor. Aquí no és el lloc on revisar la gènesi i característiques del Diario de Barcelona aparegut de la mà de Pedro Pablo Husson de Lapazaran, la qual s’estudiarà en un altre lloc i moment. Ens referirem únicament, doncs, al Diario... a partir del moment que Antoni Brusi el va començar a publicar el juny de 1814. La impressió la va iniciar el 1814 acabat el conflicte. Molist fa notar amb encert, que Brusi reclama la llicència d’impressió perquè l’editor és francès, però en cap cas reclama recuperar la propietat del Diario, perquè legalment era inherent a aquell que tenia el privilegi i que no era altre que Husson. Diu Molist: Dificilmente podia ser Brusi propietario del “Diario” como dicen algunos, aun cuando tal vez estuviera, antes de la ocupación francesa, interesado económicamente en su explotación comercial.89 Les notes familiars tampoc es refereixen a la propietat: Desde 6 de junio de 1814 publicó el “Diario de Barcelona”, para lo que tenia autorizacion de las autoridades españolas desde años antes. Un repàs detingut a la documentació obre novament una porta a la sospita. La publicació del Diari, va produir-se de forma sorpresiva per als representants municipals. El dia 4 de juny el marqués de Sentmenat presenta al ple un ofici del governador, Pere Sansfield

para que se sirva nombrar una persona de buena disposicion que pueda desempeñar la redaccion del Diario de la ciudad: «con cuyo motivo ha pedido dho. Sr. MARQUÉS al Ayuntamiento se sirva decirle lo que le parezca para que se haga el nombramiento acertado.

88 AHCBCN, Memòries Brusi, p. 26 i 27 89 Molist, op. cit. p. 66


55

Acuerda que necesitandose no solo el que el sugeto que se nombre reuna los conocimientos y calidades convenientes, sino que se preste y adhiera a tomar el encargo, se difiera para el lunes dia seis del corriente mes el tratar del asunto, en cuyo intermedio podrá cada individuo del Ayuntamiento adquirir estos conocimientos.

El dia 6 l’ajuntament diu que s’ha assabentat por varios de sus individuos de que ha salido ya hoy al Público, de la oficina del impresor Antonio Brusi el Periodico intitulado Diario de Barcelona. Li demanen, doncs, al marquès de Sentmenat que li digui al governador que quando se ha reunido el hoy el Ayuntamiento para el nombramiento de redactor del Diario ha sabido que ya lo hay.90 Segurament altres impressors de la ciutat en saber la notícia de la convocatòria van preparar-se per a concórrer-hi. Després del dia 6 de juny i amb el Diario de Barcelona en circulació es produeixen reaccions. La primera, la de l’Estafeta Diaria de Barcelona que treu el primer número el dia 7 de juny. És a dir l’endemà del Diario de Barcelona.91 L’impressor és, segons Guillamet, Gaspar i Companyia etern rival (com Rubió i Garriga) de Brusi. Val a dir que segons Raimon Ferrer a Barcelona cautiva... (p.10) Miquel Gaspar havia estat dependent de Brusi. La segona, la protagonitza la impremta de Garriga quan una setmana més tard (és a dir el 15 de juny) treu al carrer el Periódico Político Mercantil de Barcelona que, malgrat el canvi de nom a que l’obliga Brusi, és capaç de resistir-ne la competència (també en el terreny administratiu) fins el 1816 quan finalment aquell aconsegueix l’exclusivitat de la publicació del Diario de Barcelona. Hi ha, però, altres notícies que s’han tenir molt en compte. Hem vist com el governador s’adreça a l’alcalde de la ciutat per demanar la necessitat de publicar un diari per a la ciutat de Barcelona. Segons consta en els llibres d’acords això és el dia 4 de juny. Amb anterioritat un antic company i col·laborador de Brusi s’havia adreçat al Consejo de Castilla (responsable del Jutjat d’Impremta) per demanar la publicació del Diario de Barcelona i el Calendari del Principat... Val a dir que el dia ú de juny l’impressor Agustí Roca, ja havia escrit al govern per demanar el privilegi de poder imprimir el Diario de Barcelona amb els arguments de l’activitat antifrancesa que havia dut durant tota la guerra i tots els periples que va haver de passar. Com Brusi, va fer estada a Mallorca. La resposta es limita a Esto no corresponde al estado. Es municipal. Just una setmana més tard, és a dir el dia 8 de juny, és Joan Dorca qui ho demana. El Diario de Barcelona de Brusi ja era al carrer. La negativa que es

90 AHBCN, Ajuntament Borbònic, Acords, 1814 91 Cal modificar la informació que sobre aquesta qüestió dóna Guillament (p. 175) quan assegura que el Diario... va sortir el dia 14 i no el 6. És una dada important perquè canvia totalment el plantejament.


56

dóna a Dorca diu simplement que aquest privilegi correspon a Brusi segons un compromís de 1809. Reprodueix el document que ho acredita segons copia de Pedro Rivero secretari vocal de la Junta Suprema del Reyno.

la Junta Suprema del Reyno enterada de la solicitud de D. Antonio Brusi impresor y librero de la ciudad de Barcelona relativa a que con motivo de ser francés el editor del Diario de aquella capital, se le conceda la impresión de dicho periodico para quando nuestras armas la hayan recobrado, se ha servido concederle esta gracia empezando a publicar desde luego el referido diario”. Lo traslado a V para su inteliegenci y satisfaccion y cumplinmiento= Dios ...Casa de Subirá 28 de octubre de 1809= Tomas de Veri= Antonio Brusi92

En el registre de documents de familiars hi ha una entrada del 29 de maig on es diu:

Solicitud de D. Antonio Brusi al general Copons en el cuartel general de Sarriá en que alegando los anteriores méritos y especialmente la R.O. de la Junta Suprema de 28.de octubre de 1809 suplica que se lleve a efecto dicha R.O. y pueda publicar el citado Diario sujetándolo siempre al Juez de Imprentas conforme V.E. tiene mandado al margen dice "Como lo pide" Copons.

No he aconseguit veure’l i tampoc localitzar-ne cap còpia. I encara tres dies més tard es queixa que n’han sortit d’altres:

Exposicion de Brusi de que ha visto en las esquinas un prospecto de otro Diario: que esto es contravenir el Reglamento de libertad de Imprenta de 10 de junio de 1813 que manda que se respete la propiedad: que segun él, cualquier periódico puede publicarse pero no con el mismo nombre de otro que ya se publique: y que si bien es verdad que el nuevo que se anuncia añade al nombre de Diario los de "político y mercantil" lo que caracteriza es el nombre de Diario. Acaba pidiendo que suspendan la publicacion del nuevo Diario por constituir un ataque á su propiedad. Providencia firmada Sala y dada en el Cuartel General de BCN mandando a Garriga que en su periódico su el título de Político y mercantil que fué los único para lo que le dió permiso.

Aquest és l’inici d’intenses polèmiques entre Brusi i altres impressors i crida particularment l’atenció que el nucli del conflicte sigui el nom de “Diario”. Seguim amb les notes de Brusi:

Brusi en 29 de mayo de 1814 suplica al general Copons, en el cuartel general de Sarrià, alegando los anteriores méritos y especialmente la Real Orden de la Junta Suprema de 28 de octubre de 1809, de la que antes se ha hecho mencion, que se lleve a efecto dicha Real Orden y pueda publicar el citado Diario, sujetandolo siempre al Juez de Imprenta, conforme lo tiene mandado el general. Al margen d ela solicitud se lee; “Como lo pide.Copons”.

El 9 de juny denuncia a la superioritat que desde el 6 de junio, por haberse visto en las esquinas Prospecto de otro Diario. Al·lega una vegada més que això va en contra del reglament de llibertat d’impremta de 10 de juny de 1813 que mana que es respecti la propietat. Afegeix que segons el reglament es pot

92 Archivo Histórico Nacional, Consejos , lligall 11291, exp. 60


57

publicar qualsevol periòdic sempre que no tingui el mateix nom d’un altre que es publiqui y que si bien es verdad que el nuevo que se anuncia, añade al nombre de Diario, los de “político y mercantil” lo que caracteriza es el nombre de Diario. Demana, per tant, la suspensió de l’esmentat diari por constituir un ataque a su propiedad. La resolució obligà a Garriga a canviar el nom. Efectivament el diari de Garriga es va acabar dient Periodico politico mercantil de Barcelona (15.VI.1814) i va durar fins l’any 1816. OBSERVACIONS CRONOLÒGIQUES 1- El 29 de maig de 1814 Brusi reclama, en relació al Diario, allò que li van prometre el 28.X.1809. 2- Amb data 1 de juny de 1814 Agustí Roca s’adreça al Consejo de Castilla amb l’argument de les accions fetes en suport al govern i demana Si VM permite al suplicante la impresion del Diario de la ciudad de Barcelona y la del calendario del principado de Cataluña puede prometerse algun socorro en su actual infeliz estado. Siendo bien notoria la proteccion de VM a favor de los que se han distinguido en las circunstancias que acabamos de experimentar para ser independientes, y para conservar la Corona [...] se digne concederle el permiso para imprimirle.... La resposta al marge és taxativa: Esto no corresponde al estado. Es municipal. Cal no oblidar que Agustí Roca va ser comissionat pel gremi en la defensa de la ciutat de Barcelona i que, en col·laboració de Brusi, va participar activament en la conspiració de l’any 1809 a resultes de la qual cosa va perdre tota la seva impremta. 3 - Joan Dorca el dia 8 de juny s’havia igualment adreçat en el mateix sentit al Consejo i demanava se sirva concederle como está en su arbitrio el privilegio exclusivo de imprimir el Diario de Barcelona que antes y en tiempo de la ocupacion tenia un francés que huyó con los enemigos por ser esta evacuada... La resposta és negativa perquè Brusi tiene concedida gracia por la Junta general desde el año 1809. 4 - El fill d’Husson demana que se li traspassi, mentre s’espera la justificació del jurament forçat del seu pare a Napoleó, el privilegi exclusiu d’imprimir el diari de Barcelona. S’argumenta en contra la seva contribució a la causa francesa des del Diari per la qual cosa el perjuicio que resultaria a los Impresores que constantemente han seguido el partido del rey de la Nacion en que reviviese el privilegio exclusivo que anteriormente obtenia Husson... segueix amb consells... A les memòries dels Brusi (AHCB) es diu que Por real Orden de 26 de agosto de 1814 se desestima la solicitud de Domingo Husson, de que se le concediera el Privilegio exclusivo que tuvo su padre Pedro Pablo, para imprimir el Dario de Barcelona. Afegeix que aquesta negativa respon a la sol·licitud feta per quest el 4 de juliol.


58

Cal valorar que el sol fet que Brusi hagués estat publicant per a la JSC la Gazeta, d’alguna manera, encara que fos indirectament, havia rebut la llicència règia que s’exigia des del 1805 per a la publicació de periòdics. Li donava una mena de patent de cors. Les certificacions de bona conducta no es limiten al període de guerra. Segons les memòries de l’Arxiu Històric de Barcelona, existeix un certificat de l’Estat Major de l’Exèrcit de Catalunya de bona conducta de Brusi durant la guerra del 31 de gener de 1816. A l’octubre (el dia 10) ens expliquen que hi ha un dictamen del fiscal que diu que no procedeix el privilegi del Diari a Husson sinó a Brusi perquè té el privilegi que se li va donar el 1809. Afegeix, a més, que hi ha un error en suponer cuantos pidan el privilegio (Piferrer, Garriga, Casa de Caridad y Academia de Buenas Letras). És a dir, la lluita per aconseguir les respectives quotes per a la publicació de premsa duraran encara un cert temps. 5 - El 18 de setembre de 1820 el Diario de Barcelona publica un article amb injúries a l’Ajuntament de Barcelona en el qual se dice del Ayuntamiento nada menos que ha barrenado la ley fundamental de la Nacion. El consistori decideix denunciar-ho al jutge de 1a. instància perquè ho passi a la Junta provisional de censura perquè el qualifiqui, la qual, després de revisar-lo, el considera injuriós i demana que s’apliqui el que estableix la llei d’impremta en aquests casos. Finalment el novembre, l’ajuntament acorda iniciar prèviament un juicio conciliatorio antes de cualquier diligencia de persecución i es comissiona al procurador perquè a consegueixi un article de retractació de l’autor de l’article.93 Un cop mort i durant el Trienni Liberal, la viuda va haver d’afrontar altres polèmiques amb d’altres periòdics de la ciutat com ara El Indicador Catalan, i el Diario de la Ciudad de Barcelona o el Eco de la ley... però ho deixarem per a una altra ocasió.

93 AHCBCN, Llibre d’acords, 1820.


59

PUBLICACIONS D’ANTONI BRUSI. APROXIMACIÓ A UN CATÀLEG 1801-1821 La relació de títols que es presenten a continuació és simplement orientativa i no pretén formar el catàleg complet dels impresos sortits dels tallers d’Antoni Brusi. Aquesta és una tasca difícil i entretinguda i, sobretot, no tancada ja que, sortosament, la catalogació del patrimoni bibliogràfic és una feina en constant modificació. S’han utilitzat fonamentalment els Catàlegs Col·lectius de Patrimoni Bibliogràfic català i espanyol; la darrera consulta ha estat la del juny de 2008. Val a dir, però, que malgrat les limitacions, té una certa utilitat ja que ajuda a emmarcar més clarament els períodes de treball i el planteig de l’empresa. També ens permet determinar la cronologia de la seva producció, possibles clients, etc. Potser caldria una anàlisi detinguda de les obres de catàleg perquè completaria la imatge que s’ha donat de l’impressor. Intentaré fer-ne un petit repàs, sempre superficial, que permeti, si més no, suggerir una tendència editorial. En el primer període predominen els llibres escolars, tan els de caràcter religiós com els superiors (escola de Medicina, per ex.), però el 1808 treballa per a les Escoles Pies. De 1809–1814 predominen les publicacions de caràcter militar i polític i sovint, encara que els autors siguin religiosos, els textos són clarament polítics i no pas religiosos en el sentit estricte. Únicament durant l’estada a Mallorca n’incorpora d’altres tipologia: una gramàtica de la RAE o la de Nebrija, un llibre de Jovellanos sobre l’edifici de la Llotja de Mallorca, o algún altre de Francesc Salvà,... com ja hem vist es tracta d’un periode de més estabilitat. A partir de 1814 fins el 1821 s’hi comencen a trobar els de caràcter general i sobretot, una altra vegada, d’ensenyament però, ara, per a la Junta de Comerç de Catalunya. Força ciència, economia i llibres tècnics, llibres de devoció, poca literatura (sobresurt Chateaubriand, Virgili o Ciceró) i, evidentment, segueix amb els textos legals (RO, Rdecrets...). Sense un treball metòdic sobre el catàleg brusià només podem especular que pels que fa a les traduccions va publicar-ne quan el negoci dels llibres traduïts va tenir la competència dels impressors francesos arran dels canvis polítics espanyols.94 Val a dir que, per exemple, de Chateaubriand només havia publicat

94 José F. Montesinos, Introduccion a una historia de la novela en España en el siglo XIX. Seguida de un esbozo de una bibliografia española de traducciones de novelas (1800 - 1850), Madrid, Castalia, 1972. p. 19


60

un títol abans de la guerra del Francès una altra impremta prou conservadora com la de Sierra y Martí. Brusi ho fa a partir de 1814 quan ja està prou consolidat i quan els vents polítics també li són propicis tan des del vessant ideològic com comercial tal i com s’apunta més amunt. Ell i Ferrer de Orga a València són els primer que ho fan. No en trobarem cap altra fins passat el trienni liberal. Una altra de les novel·les per les que apunta és de l’autor d’èxit F. Guillaume Ducray-Duminil Alejo o la casita de los bosques... novel·leta menor la qual cosa s’hauria d’interpretar com una estratègia comercial ja que, el context cultural del moment considerava que Las novelas són fruslerías de un interés pasajero o libros sospechosos en su moralidad y que requieren extrema vigilancia.95 Deixarem de banda la Gazeta... i el Diario de Barcelona i comprovarem que els títols sortits de l’obrador de Brusi s’adapten força a cada nova situació. Evidentment el gruix d’aquestes publicacions coincideixen amb els anys d’estada a Mallorca perquè és quan —del període comprès entre 1801 i 1821— produeix més. Un segon moment correspon als anys 1820 i 1821, segurament a causa de la llibertat d’impremta. Sobre un total recollit de 328 registres, els impresos dedicats a política i religió superen el 72%. Les obres humanístiques (literatura fonamentalment) i les de medicina i ciència representen el 27% i la resta, de caràcter molt variat, suposa el 11%. El moment de màxima producció durant la guerra, ja s’ha dit, correspon a l’estada a Mallorca perquè és el període d’estabilitat més alt des del seu inici. Es pot dir que s’hi va estar la meitat del període bèl·lic. És també el moment en que ell mateix es posa políticament més en evidència. Alguns títols són reeditats. La gramàtica de Nebrija n’és el primer exemple ja que en fa dues impressions en un any de diferència (1812 i 1813) a Mallorca possiblement a causa del possible ús obligat per als estudiants. Segurament és el mateix cas de Tratado de Física completo y elemental d’Antonio Libes, traduït del francès pel Doctor Pere Vieta en una primera edició el 1818 i una segona augmentada el 1821. També el Caton cristiano publicat el 1803 és editat novament el 1817 adaptat a la nova reglamentació educativa. Hi ha presència del gènere, habitual en l’època per altra banda, del debat, conversa o col·loqui entre dues o més persones com a estratègia didàctica per a la millor comprensió del discurs; entre aquests cal destacar els que va escriure el metge Josep Canet i Pons, exiliat com ell a Mallorca. Altres títols són El fraile en las Córtes : resentimientos sobre la sesión de las Córtes de 18 de septiembre de 1812... del frare J. Facundo Sidro Vilarroig que el va reeditar el 1813; l’Opera breviariis et notis hispanicus... publicada amb Alzine el 1801 i tornada a publicar aquest cop tot sol el 1817 a Barcelona; el Preservativo contra la irreligión ó Planes de la filosofía contra la Religión y el Estado: realizados por la Francia para subyugar la Europa.. del frare Rafael de Vélez

95 Montesinos, op. cit. p. 32


61

amb dues edicions a Mallorca els anys 1812 i 1813. Igualment la Reducción completa y recíproca de las monedas de Castilla con las de Catalunya, Aragón, Valencia, Mallorca y Navarra: obrita útil a toda clase de personas de 1816 i 1817 a Barcelona o Las rúbricas del misal romano reformado / su autor Gregorio Galindo, Obispo de Lérida a Barcelona els anys 1819 i 1820; la segona edició de Los Sepulcros/ de Hervey; traducidos del frances por Manuel de Gorriño y Arduengo publicat primer el 1813 ja a Barcelona i el 1818. En alguns casos com ara el Septenario doloroso, exercicio tan provechoso á los fieles como obsequioso á la santisima virgen Maria : con un breve resumen de las indulgencias concedidas á la corona de los Dolores / que ofrece al publico el muy Rdo. Padre Prior y convento de la Virgen del Buen Suceso de PP. servitas de la ciudad de Barcelona de 1815 és reeditat per al viuda el 1821 L’anàlisi del catàleg és certament un indicador de la tendència editorial de Brusi, però no pas de la magnitud del negoci. Fins a la consolidació de la impremta/editorial amb la incorporació del seu fill, no podem parlar d’impremta tal i com s’entén tradicionalment de prioritzar la producció de fullets i llibres. Prèviament a això Antoni Brusi i Mirabent havia de crear, com féu, una industria en el sentit estricte. Elabora productes bàsics, vinculats fonamentalment a l’administració i que transportat als segles XX i XXI correspondrien als documents fotocopiats o els digitals d’avui. Es dedica, també, al que és el millor producte econòmic dins els sector: la premsa. Serà després, quan la infraestructura estigui ben consolidada que el seu fill podrà entrar de ple en la producció de llibres —aspecte que tanmateix caldria analitzar detalladament— sempre suportat pels guanys innegables (de negoci i d’influència) del Diario de Barcelona. Si Brusi treballa per l’administració en aquests nivells bàsics, hem de considerar-lo com a punt de partida de difusió informativa. Posarem un exemple, però se’n podrien trobar d’altres també amb anterioritat. El desembre de 1812, amb la constitució de la Diputació Provincial de Catalunya, es veu la necessitat de difondre’n la notícia. La Diputació vol que la comunicació tingui la Mayor notorietat possible el anuncio... de cu instal·lacions y atribucions per a la qual cosa farà circular un comunicat. Ho farà tot aprofitant l’organització territorial establerta per districtes. Les quantitats de circulars per a cada població seran: Barcelona, 49; Figueres, Girona i Mataró, 100; Tarragona, Lleida, Puigcerdà i Vic, 150; Manresa 152; Cervera, 302; Vilafranca 123 i Tortosa, 30. Això fa 1556 exemplars.96 Com aquest en podrien seguir molt d’altres exemples que demostren quina era una de les principals fonts d’ingressos dels primers anys de la impremta Brusi. Fou ell mateix qui va encarregar-se de la Constitució. Una sola comanda feta des de Cervera (Àger) demana 96 exemplars o bé la distribució de la RO de execucions de quintas feta el gener de 1813 i recordava que el 4 de gener de 1810 ja s’havia enviat un

96 Actes de la Diputació Provincial, 16.XII.1812 (ADBCN)


62

competente número de exemplares. La xarxa de distribució oficial (ambveredas i verederos) s’aprofitava també per fer-hi arribar la premsa. Si a això hi afegim la distribució habitual de la Gazeta... el números es disparen. Evidentment i causa del seu compromís amb el govern sovint trobem peus d’impremta com Imprenta de la Gazeta a Tarragona o Berga i Imprenta del exército a Vic. El repàs a la bibliografia brusiana mostra l’abast real de treball més enllà de les publicacions periòdiques (fonamentalment el Diario de Barcelona). Que pogués aconseguir imprimir obres per als Escolapis no és una simple anècdota si considerem l’opinió de Bernat Sureda quan afirma que al principi de segle, i malgrat les dificultats, van aparèixer múltiples i diversos catecismes polítics. Con la legislación carlomadiana, los escolapios consiguieron que muchas de las doctrinas pedagógicas fuesen recogidas en las disposiciones oficiales y entre ellas que se estableciesen como libros obligatorios la mayoria de los que se usaban, habien sido compuesto y publicados por la instituciones escolapias.97 Està fora de discussió el paper fonamental dels escolapis en la germinació de l’estructura de les escoles primàries i sobretot sobre els llibres de text. Segons Manuel de Puelles la influència dels escolapis està provada en l’elaboració d’un dictamen que el 1816 es va fer sobre un pla d’escoles primàries.98 Per tant, doncs, Brusi participa també en un important sector de l’ensenyament. Abans de la guerra amb els responsables indirectes de l’ordenació de l’ensenyament primari i després amb els responsables de la formació de les elits econòmiques i científiques. Evidentment, per afirmar amb rotunditat el que s’acaba de dir caldria contrastar la bibliografia escolàpia d’aquests anys. L’ordenació cronològica evidencia que, salvat el 1808 dedicat als escolapis, no és fins el 1810 i sobretot 1811 quan comença a progressar i que coincideix amb el moment en que es fa càrrec de la Gazeta... i es constitueix en l’impressor oficial i pràcticament exclusiu de la Junta Superior de Catalunya. Dins el període bèl·lic i ja amb plena dedicació, hi ha un segon moment essencial en la seva carrera que correspon a la seva estada a Mallorca entre 1812 i 1813. El nombre de títols es multiplica entre dues i tres vegades. Acabada la guerra i ja a Barcelona la situació es normalitza amb un apuntament el 1814 i es situa en la mateixa tònica de l’any 1811 és a dir entre 14 i 20 títols per any. 97 Bernat Sureda García, La produccion y difusion de los manuales escolares dins Escolano Historia ilustrada del libro escolar en España. Del Antiguo Régimen a la segunda República. Madrid, Fundación German Sánchez Ruiperez, 1997 p. 75 98 Manuel de Puelles Benítez, La política escolar del libro de texto en la España contemporánea dins: ASE Revista de la Asociacion de Inspectores de Educacion de España, núm. 6, juny 2007


63

DATACIÓ El principal problema observat en el catàleg és el de la datació. Falta informació entorn l’impressor i sovint els marges cronològics que se li atribueixen o bé són massa amples (amb risc de datar amb dos anys o tres de diferència un mateix llibre depenent del servei catalogador) o bé són massa ambigus, de manera que es donen per bons alguns peus d’impremta impossibles. Un tercer factor, no menyspreable, són sovint els criteris de catalogació ja que un mateix exemplar és descrit de forma diferent segons es catalogui a Madrid o Barcelona. Aquests problemes en cap cas són atribuïbles al cent per cent al serveis catalogràfics i únicament demostren la falta absoluta de monografies i obres de referència que facilitin dades i informació pertinent. Aquestes observacions es poden considerar anecdòtiques o intranscendents. Aparentment ho són; però una mala datació amb alguns anys d’error pot portar als usuaris dels catàlegs (historiadors de literatura, de la cultura, de l’art...) a conclusions equivocades per a, per exemple, la fixació dels períodes de recepció d’autors, idees estètiques, tècniques tipogràfiques etc. És per això que m’he permès fer algunes rectificacions fonamentalment cronològiques. La més greu detectada és la d’assignar la data ca. 1810 a publicacions amb peu d’impremta a Barcelona quan totes les referències conegudes a Brusi diuen clarament que per aquelles dates no hi era. Crida l’atenció que en aquests primers temps el nom de l’impressor apareix amb accent a la í; és a dir Brusí. En el CCPB (esp) molt sovint, sobretot en els primers anys, es fa constar que hi falta el nom de l’impressor i entre parèntesi hi anoten els noms: Brusi y Ferrer. En canvi en el català s’hi posa el nom directament. No s’utilitzen els claudàtors gairebé mai per mostrar el dubte o la indicació aproximada. La datació de les obres en les que no hi consta l’any sovint es dóna erròniament. En la relació en alguns registres he substituït la data que apareix als catàlegs quan des del meu punt de vista m’ha semblat que era del tot equivocada sobretot les que es donen com a ca. 1810 ja que Antoni Brusi no era a Barcelona a causa de la invasió francesa. La comparació de datació i assignació d’impressors no està unificada i això indica la necessitat d’estudis sobre els impressors catalans i sobretot més informació i treball conjunt entre els catalogadors.


64

CONCLUSIONS La primera i principal conclusió a la qual crec haver arribat és que Antoni Brusi suposa per al món de la impremta el pas definitiu per convertir-la en una indústria. És ben cert que Piferrer va arribar a tenir una infraestructura i una distribució importantíssima, però no és menys cert que, paral·lelament, pertanyia als grups socials més restringits i fins a cert punt elitistes. Brusi, en canvi, no hi tenia accés. Em refereixo fonamentalment a la Real Acadèmia de Bones Lletres i a la de Ciències, etc. Brusi va trobar en la Guerra del Francès l’entorn ideal per als seus interessos. Les regles de joc que va fer servir són ben freqüents en negociants en períodes de conflicte. Per això, just acabada la guerra i amb el control de la premsa mitjançant l’exclusivitat que li donava el Diario de Barcelona va poder fer-se fort davant alguns companys d’ofici. El resultat, notablement favorable als seus interessos econòmics, va permetre-li col·laborar amb els interessos reials quant a control d’idearis liberals. Durant tres anys no va existir altre mitjà d’informació que el Diario de Barcelona. Les fidelitats més tard o més d’hora són recompensades i habitualment són recíproques. Un altre element amb el qual Antoni Brusi es mostra un mestre és la capacitat per guanyar diners abans que exercir com a impressor/editor. Accedir al servei d’impressió de la papereria administrativa va ser determinant. Altres impressors en d’altres moments i circumstàncies també van voler (i alguns ho van aconseguir) tenir-hi accés. Tot just cinc després del final de la guerra, és a dir el 1819, obre un altre front que li permetrà millorar en autonomia: la fàbrica de tipus. I just un any després s’introdueix no sense conflicte en el camp de la litografia. Tant en un cas com en l’altre en les sol·licituds fa notar que el mou l’utilitat pública del negoci. De fet, aconsegueix no haver de dependre de ningú més que d’ell mateix. La industria d’Antoni Brusi es consolida. L’aproximació al catàleg que aquí es proposa potser no és suficient per treure’n conclusions de la tipologia de publicacions que va editar. Val a dir, però, que podem observar un parell de qüestions: la primera, que mostra el procés d’incorporació als sectors que generaven prestigi social. Als llibres escolars presents en la primera època s’hi incorporen a partir de la guerra del Francès els de caràcter religiós i marcadament conservadors. El seu posicionament polític és contrari a d’altres més liberals que mostraven alguns companys d’ofici


65

contra els quals deixa anar el reguitzell de privilegis que per diferents camins ha anat aconseguint. Indiscutiblement durant aquests primers vint anys del segle XIX arran del paper que Brusi va jugar en el món impressor hi ha un abans i un després en el món editorial. Els seus companys hauran de treballar pivotant més del que voldrien entorn la figura d’Antoni i la seva esposa Eulàlia Ferrer. La biografia de l’impressor Antoni Brusi forma part del projecte de tesi doctoral La impremta a Catalunya a finals de l’Antic Règim (1800 – 1833). Diccionari d’impressors a partir de la qual intentaré mostrar, mitjançant una aproximació teòrica i també amb el diccionari, els criteris i canals de comunicació en funció de factors determinants com ara la Inquisició i censura, els sistemes de distribució d’impresos, la construcció i evolució de les empreses, vinculació social i política dels impressors, etc. amb la intenció d’oferir una panoràmica de les possibilitats d’estudi dels comportaments culturals a partir de les múltiples cares que ofereixen la documentació conservada en arxius i biblioteques. El diccionari biogràfic buscarà oferir una eina, especialment per a la catalogació del patrimoni bibliogràfic, que, al capdavall, intentarà proporcionar una radiografia tan exacta com sigui possible del què i el com es llegia a començament del XIX.


67

ARXIUS I BIBLIOTEQUES Archivo del Palacio Real (Madrid) Archivo Histórico Nacional (Madrid) Arxiu de la Corona d’Aragó Arxiu Episcopal de Barcelona Arxiu Històric d’Igualada Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona Arxiu Històric de Vilafranca Arxiu Històric de Vilanova i la Geltrú Arxiu Reial de Mallorca (Palma) Biblioteca de Catalunya Biblioteca Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) Catàleg Col·lectiu de Patrimoni Bibliogràfic (Biblioteca de Catalunya) [http://www.bnc.es/catalegs/patrimoni/catalan/inici.php] Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico (Biblioteca Nacional- Madrid) [http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/CCPB/index.html]

BIBLIOGRAFIA Ramon Arnabat, Manuel Barba i Roca (1752 – 1824). Entre l’humanisme i la Il·lustració, Vilafranca del Penedès, Consell Comarcal, 2006 Antonio Bastinos, Catalanes ilustres. Su tiempo, su vida y sus hechos..., Barcelona, Antonio J. Bastinos, editor, 1905

F.X. Burgos; M. Peña, Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII: La Casa Piferrer, “Manuscrits. Revista d’Història Moderna”, Bellaterra, UAB, núm.6, 1987 Roger Chartier, Espacio público, crítica y desacrilización en el siglo XVIII. Orígenes culturales de la Revolución Francesa, Barcelona, Gedisa Editorial, 2003 Antoni Closas, Una conspiració barcelonina el 1809, Barcelona, Rafel Dalmau Editor, 1970


68

J. Comajoan, Diario de Vich, Vic, [s.n.], 1993 (Arxiu Històric de Vic, text mecanoscrit) Robert Darnton, Edicion y subversion. Literatura clandestina en el Antiguo Régimen, Madrid, Turner-FCE, 2003 Feliu Elias, Les arts del llibre a Barcelona, Biblioteca de Catalunya, mecanoscrit Charles J. Esdaile, España contra Napoleón. Guerrilleros, bandoleros y el mito del pueblo en armas (1808 – 1814). Barcelona, Edhasa, 2006 Raimon Ferrer, Barcelona cautiva, ó sea, Diario exacto de los ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, esto es, desde el 13 de febrero de 1808 hasta el 28 de mayo de 1814: acompaña a los principios de cada mes una idea del estado religioso-político-militar de Barcelona y Cataluña por ... Barcelona, Oficina de Antonio Brusi, 1815 – 1821, 7 v. Josep Fontana, La fi de l’Antic Règim i la Industrialització 1787 – 1868, Història de Catalunya, vol. 5 Barcelona, Edicions 62, 1988 Josep Ma. Fradera, La cultura d’una burguesia emergent dins Història política, societat i cultura dels Països Catalans, Barcelona, GEC, 1997 vol. 6 Ronald Fraser, La Maldita guerra de España. Historia social de la guerra de independencia, 1808 – 1814, Barcelona: Crítica, 2006 Pere Gabriel, Trabajador de oficio en el siglo XIX: el buen obrero y la ilustracion autodidacta, dins En el nombre del oficio: El trabajador especializado: corporativismo, adaptacion y protesta. Barcelona: Editorial Biblioteca Nueva S L. 2005 Javier García Martin, El Juzgado de imprentas y la utilidad pública. Cuerpo y alma de una Monarquía vicarial, Bilbao, Universidad del País Vasco, 2003 Manuel Gomez Imaz, Los Periódicos durante la guerra de la independencia (1808 - 1814), Madrid, Tipografía de la Rev. de Arch., Bibl. y Museos, 1910 Jaume Guillamet, Els orígens de la premsa a Catalunya. Catàleg de periòdics antics (1641 – 1833), Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona, 2003 F. Xavier Hernàndez Cardona, Història militar de Catalunya. Aproximació didàctica. Barcelona, Rafael Dalmau, Editor, 2004. Vol. IV: Temps de revolta Josep Iglesias, El setge de Tarragona a la guerra napoleònica, Barcelona, Rafael Dalmau, editor, 1965


69

Manuel Llanas, L’edició a Catalunya: el segle XIX, Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya, 2002 Àlvar, Maduell, Autors editats en català a principis del XIX (1801-1833), Teià, Maduixer, 2002 Henri-Jean Martin Historia y poderes de los escrito, Gijon, Ediciones Trea SL, 1999 Joan Mercader Riba, Barcelona durante la ocupación francesa (1808 - 1814), Barcelona, CSIC, 1949 Concepció Miralpeix i Ballús, La premsa de la ciutat de Vic al segle XIX, Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1981 Antoni Moliner, La economia de Mallorca durante la Guerra del Francés, dins “Estudis Baleàrics”, núm. 20, març 1986 Antoni Moliner, Catalunya contra Napoleó. La guerra del Francès 1808 – 1814, Lleida, Pagès editors, 2007 Esteve Molist, El “Diario de Barcelona” 1792 – 1963: Su historia, sus hombres y su proyeccion pública. Madrid Editora Nacional, 1964 Maria Montiel. La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX. Tesi doctoral, UAB, 2004 (http://www.tesisenxarxa.net) Oriol Pi de Cabanyes, Vilanova i la Geltrú en la Guerra del Francès (1808 – 1814), Barcelona: Dalmau, 1971 Armando Petrucci, ed. Libros, editories y público en la Europa moderna, València: Edicions Alfons el Magnànim, 1990 Manuel de Puelles Benítez, La política escolar del libro de texto en la España contemporánea, dins “ASE. Revista de la Asociacion de Inspectores de Educacion de España”, núm. 6, juny 2007 Maties Ramisa, Els catalans i el domini napoleònic, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995 Lluís Roura, L’Antic Règim a Mallorca. Abast de la commoció dels anys 1808 – 1814. Palma de Mallorca, 1984 Lluís Roura, Guerra gran a la ratlla de França, Barcelona, Curial, 1993 Lluís Roura, L’Espasa i el llibre. Premsa i Il·lustració a Girona, dins “Manuscrits. Revista d’Història Moderna”, Bellaterra, UAB, núm.20, 2002


70

Lluís Roura, La guerra del Francès a Mallorca dins Història política, societat i cultura dels Països Catalans, Barcelona, GEC, 1997 vol. 6 Jaume Ruart i Guixens, La Guerra de la Independència i la seva repercussió al Vendrell, dins “Miscel·lània Penedesenca”, Vilafranca, Institut d’estudis Penedesencs, 1982 Manuel Santirso, Los últimos señores de Cataluña, “Hispania Nova”, 2001- 2002, núm. 2 Ma. Carmen Simon Palmer, Bibliografia de Cataluña. Notas para su realización. Madrid, CSIC, 1982 (vol. 2) Immaculada Socias Batet, Els Impressors Jolis-Pla i la cultura gràfica catalana en els segles XVII i XVIII, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001 Rosa Ma. Subirana, Els orígens de la litografia a Catalunya, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1991 Bernat Sureda García, La producción y difusion de los manuales escolares dins Agustin Escolano, dir. Historia ilustrada del libro escolar en España. Del Antiguo Régimen a la Segunda República, Madrid, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1997 Albert Virella i Bloda, Vilanova i la Geltrú durant la invasió francesa, Vilafranca del Penedès, Institut d’Estudis Penedesencs, 1998

APÈNDIX

Apèndix – Catàleg Montserrat Comas

72

APROXIMACIÓ AL CATÀLEG DE L’IMPRESSOR ANTONI BRUSI (1801 – 1821) 1801 – 1804 Virgilii Maronis, P. Opera: breviariis et notis hispanicis illustrata...pars prima [secunda]. Barcelona (Barcinone) Perpinyà (Perpiniani): 1801 (VIII,144 ; 430 p.; 12º Dos v. en 1 tom Text amb notes a peu de pàg.en castellà) Al feliz arribo, y detencion de su M. M. y A. A. en la ciudad de Barcelona, Principado de Cataluña año 1802. Barcelona: Impr. de Antonio Brusi: vendese en casa Tomás Gorchs, [1802 o post.]. ( 7 p. ; 20 cm) Caton christiano para uso de las escuelas: con exemplos. Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer, 1803 ([128] p.: il.; 15 cm)1 García Domenech, Joaquín, Elogio del excelentisimo señor conde de Campomanes, director de la Real Academia de Jurisprudencia practica, titulada de la concepcion / leido en Junta General Extraordinaria. Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer, 1803 (68 p.; 22 cm) Mitjavila i Fisonell, Suplemento al Semestre médico-clínico del doctor en medicina..., Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer, [1803 o post] (185 p.; 21 cm) Ordenansas de la Societat ó Monte Pio que han format varios Mestres Sastres de la present ciutat baix lo titol y protecció del Ecce-Homo del misteri de dit gremi: las que se compenen dels capitols seguents, Barcelona: per Brusi i Ferrer, 1803 (16p.; 15 cm) Practica de las enfermedades esténicas o flogísticas: fundada la experiencia y en la doctrina browniana: traducida del italiano por Vicente Mitjavila y Fisonell, Volum 13: Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer Riu y Font, Pere, El sacerdote dignamente ocupado según su vocacion: discurso que sobre las ocupaciones en que debe entender y las que debe precaver un ministro de Jesucristo. Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer, [1804 o post] (X, 23, 15 p.; 19 cm) Bergnes de las Casas, Joana, trad. Lidia de Gersin, ó, Historia de una señorita inglesa de ocho años : para la instruccion y diversion de las niñas de la misma edad / la traduxo del frances la señora Juana Bérgnes y de las Casas. Barcelona: en la

1 Únicament es farà constar l’impressor quan hi consti el nom de Ferrer.


73

imprenta de Brusi y Ferrer, 1804 ([6], 125, [1] p.) Cibat, Antonio, Memoria sobre la calentura amarilla contagiosa : escrita en MDCCC, tiempo en que invadió a Cadiz y Sevilla / por Antonio Cibat. Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer, 1804 ([10], 62, [2] p. ; 16 cm) Cibat, Antonio, Elementos de física experimental/ compuestos por Antonio Cibat. Barcelona: Imprenta de Antonio Brusi y Ferrer,1804 (v. ; 20 cm) Vales reales reducidos a moneda metálica. Tablas que manifiestan el valor neto, ó en efectivo de los vales reales en qualquier descuento que sufran desde ¼ hasta el 70%. Arregladas por P.F., Barcelona: en la imprenta de Brusi y Ferrer, [s.a.] (25 f. 15x 21 cm) 1805 Cibat, Antonio, Memoria sobre la naturaleza del contagio de la fiebre amarilla: medios de precavernos de el y evitar que se haga endemico en nuestra España / compuesta por Antonio Cibat. Barcelona: 1805 (137, 16 p. ; 16 cm)

Duran y de Moner, María Rosa de. Revert Santasusana, Joseph Antonio. Castell Posas, Francisco. Ferrán, Ventura de. Banús y Ricós, Francisco, Alegacion jurídica por Doña Maria Rosa de Duran y de Moner en el pleyto que ... contra ella siguen el D.D. Joseph Antonio Revert y de otra el bachill. Francisco Castell en la Real Audiencia y sala que preside el noble Señor Don Ventura de Ferrán .../ Relator: Francisco Banús y Ricós ; Actuario: Benito Gimbernat. Barcelona: 1805 (93 p., [1] h. desplegable ; 28 cm) Helme, Elisabeth; D.G.A.J.C.F. Luisa, o la cabaña del valle. 2ª.edicion, Barcelona: Brusi y Ferrer, [ca. 1805] (2 v.; 15 cm) Larraga, Francisco (O.P.) (1671- ca. 1724). Santos y Grosin, Francisco, corr. Prontuario de la teología moral / compuesto primeramente por Francisco Larraga; después reformado y corregido... por el Convento de Santiago del mismo orden ; y ahora últimamente acabado de reformar... por francisco Santos y Grosin.... Barcelona: 1805 (768 p. ; 21 cm) Llauger, Gaspar. Díaz de Valdés, Pedro, El ayuno vindicado ó Los sexagenarios en su deber : tratado antiapologético, que se manifiesta la flaqueza ó nulidad de los fundamentos con que el R.P.F. Gerónimo Joseph de Cabra ... imprimió en Córdoba año 1798 : pretende excusar á los sexagenarios del precepto del ayuno ... y dedica a ... Pedro Diaz de Valdes / el Dr. Gaspar LLauger prebístero ... Barcelona: 1805 ([8], 96 p. ; 20 cm)


74

1806 Caralt i Plàcies, Domènec de Memorial ajustado del pleyto que Dn. Domingo Caralt Placies sigue contra los albaceas de Quirico Placies y Teresa Placies y Milans... en la sala que preside Josef Maria Vaca de Guzman. Barcelona: Antonio Brusi y Ferrer, 1806 (112 p., 1f pleg.; 29) Gomar y de Gomar, Teresa de. Valls de Gomar, María Raymunda de Dalmases y de Sans, Mariano de. Vaca de Guzmán y Manrique, José María (1744-1803). Rufasta y Verde, Felipe, Alegato juridico por doña Teresa de Gomár viuda y don Mariano de Dalmases como legítimo administrador de los bienes de los hijos comunes á él y á doña Teresa de Dalmases y de Gomár, muerta despues de substanciado el pleyto, en que contra ellos siguen los albaceas de doña Raymunda Valls y de Gomár en la Real Audiencia y Sala que preside el noble Sr. Dn. Josef Maria Vaca de Guzman real oidor / relator Felipe Rufasta ; escribano de camara Francisco Ribas ; actuario Vicente Albareda. Barcelona: 1806 (24 p. [1] h. pleg. ; 30 cm) Ruiz Roman, José, Oracion fúnebre que en las solemnes exequias del Excmo. Sr. D. Federico Gravina .. : celebradas por sus albaceas en la iglesia de ... Carmelitas Descalzos de la ciudad de Cadiz á XXIX de mayo de MDCCCVI / dixo el Doctor Don Josef Ruiz y Roman .... Barcelona: 1806 ([4], 40 p. ; 20 cm) 1807 Alegato por parte de Don Domingo Placies y Caralt nº 11 en el pleyto que sigue contra los albaceas de Quirico Placies nº 7 y Teresa Milans viuda de este nº 8 sobre sucesion de bienes en la R. Audiencia que preside ... D. José Ma. Vaca de Guzman..., Barcelona: en la imprenta de Brusí [sic] y Ferrer, año 1807 Exercicio quotidiano [sic] con oraciones para la Misa, Confesión, Comunion, Via-Crucis, para todos los dias de la semana, y otras de muchos Santos, &c./ formado de los autores mas selectos. Barcelona: 1807 (359 p. : il. ; 14 cm) Ferrière, Claude-Joseph de (ca. 1680-1750) Nova et methodica juris civilis tractatio, seu, Nova et methodica paratitla in quinquaginta libros digestorum/ authore Claudio Josepho de Ferrière. Barcelona: 1807 (2 vol.; 15 cm) Ros de las Olivas, José, Discurso sobre el derecho de los padre e hijo Dn. Josef y Dn. Joaquin de Ros de las Olivas en las excepciones que han puesto a Gerónimo Lleonsi... y sobre la justicia de sus pretensiones contra los consortes Joseph y Clara Faras Moy y Turbau..., Barcelona: Brusí (sic) y Ferrer, 1807. (70 p.; 30 cm) Salvá Campillo, Francisco (1751-1828) Discurso sobre la necesidad de reformar los nombres de los morbos, y plan para hacerlo: leído en la apertura del curso médico práctico de la Real Escuela de Medicina clínica de Barcelona en el 3 de octubre de 1807/ por Francisco Salvá. Barcelona: 1807 (48 p.; 22 cm)


75

Zorita, Agustin (O.P.), trad. Catecismo del Santo Concilio de Trento para los parrocos / ordenado por disposición de San Pio V ; traducido en lengua castellana por el R. Agustín Zorita según la impresión que de orden del Papa Clemente XIII se hizo en Roma año de 1761. Barcelona: 1807 (2 vol.; 22 cm) 1808 Cherlucci, Domenico Paulini Chelucci a S. Josepho ... orationes habitae in eodem archigymnasio, Barcinone: apud Brusi et Ferrer, [ca. 1808] 2 (2 v. ; 15 cm)

Compendio de las principales reglas, que para facilitar á los cuerpos militares de reserva y reemplazo las instrucciones convenientes en órden al manejo del arma á la formacion y á las evoluciones mas comunes, ha formado y pasado á la comision de guerra el Gefe del Estado Mayor de este exército el mariscal de campo don Luis Wimpffen; mandado imprimir y publicar por S. E. el Congreso Provincial á propuesta de la misma Comision, conseqüente al artículo 17 de la instruccion para la organizacion de dicho cuerpo militar de reserva y reemplazo. Tarragona: Impr. Brusi, [1808?] 3, (28 p. ; 14 cm) * Corazza, Cajetanus, De arte bene amandi, sive, De diligendo Deo Libri tres; autore Caietano Corazza, Ed. novisima... ad usum Scholarum Piarum, Barcelona: apud Brusi et Ferrer, [ca.1808] (4, 132 p.; 16 cm) * Epístolas de San Pablo Apostol; traducidas de la Bulgata é ilustradas con notas sacadas de los Santos Padres y Expositores Sagrados por Fco. Ximenez. Añadidas las Canónicas de los Apóstoles Santiago, San Pedro, San Juan y San Judas Tadeo; ilustrados con notas, Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer, [ca. 1808] * Garlenc, Pedro La Religion meditada, ó, Piadosas meditaciones sobre todas las dominicas, distribuidas en dos tomos para todos los dias del año: se añadiran otras en un tercer tomo sobre los misterios y festividades..., Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer, [ca.1808] (3 v.; 16 cm) * Helme, Elisabeth, Luisa o la cabaña del valle; escrita en inglés por Miss...; traducida al castellano por D. G.A.J.C.F. 2ª ed. Barcelona: Brusi y Ferrer, [ca.1808] (2 v.; 14 cm)

2 Els llibres que marco amb ∗ al CCPB estan datats incorrectament ca. 1810 ja que Brusi és absent de Barcelona des de l’agost de 1808 perquè es trasllada a Tarragona fugint dels francesos. No torna a tenir publicacions amb peu d’impremta a Barcelona fins el 1814. Al CCPB de la BC hi ha catalogat un altre exemplar amb la datació [post. a 1821]. El fet que aparegui el nom dels dos conjugues ha de fer suposar que són aproximadament ca. 1808, com proposo. 3 Potser caldria dubtar d’aquesta data perquè no comença a treballar a Tarragona fins ben entrat l’any 1809.


76

* Hornero, Calixto, Arte de retórica para uso de las escuelas: regulada por la que escribió el P. Calisto de la Resurreccion del Señor de las Escuelas Pias de Castilla; que han resumido en unas partes y en otras añadiendo é illusrando Dos maestros de Retórica de las Escuelas Pias de Cataluña, 3ª ed. Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer, [ca. 1808] * Modelos de retórica para uso de las escuelas, ó, Colección de exemplos latinos para la inteligencia, y práctica de toda especie de progimnasmas, y piezas de retorica según la capacidad de los jovencitos, por dos Maestros de Retorica de las Escuelas Pias de Cataluña. 2ª ed. Barcelona: Imprenta de Brusi y Ferrer, [ca.1808]* (210 p.; 14 cm) Mor de Fuentes, José, Fernando VII: romance heroico, Barcelona: Impr. de Brusi y Ferrer, 1808 (8 p.; 21 cm) * Ovidi Nason, P. Ex P. Ovidii Nasonis Tristium libris excerpta: ad usum Scholarum Piarum, Barcinone: apud Brusi et Ferrer, [ca.1808] (50 p.) * Rosignoli, Carlo Gregorio, Veritats eternas: declaradas en diferents llissons, ordenadas principalment per los dias dels exercicis de Sant Ignasi de Loiola...; escritas en italià per lo pare Carlos Gregori Rosinyoli; y traduïdas al català per un Capellà devot de la Casa de Exercicis de la ciutat de Gerona en lo any de mil setcents sexanta un. Barcelona: Estampa de Brusi y Ferrer, [ca. 1808] ([4], 341 p.; 13 cm) * Las Rúbricas del Missal romano reformado: que quinta vez salen á luz baxo la proteccion de Nuestra Señora de Montserrate; su autor Gregorio Galindo... se ponen al último algunas notas y decretos tocantes al asunto... Barcelona: Impr. de Brusi y Ferrer, [ca. 1808] (XXII, 289, [1]p.; 14 cm] * Selectae é Veteri Testamento historiae: ad usum eorum qui latinae linguae rudimentis imbuntum. Ed. novisima... Barcelona: Apud Brusi et Ferrer, [ca.1808] (348 p. ; 15 cm) * Sumalla, Damià Florilegium parochorum theologico – canonicum: in quo plura ad praxim conducentia elucidantur; opera et studio Daminani Sumalla..., cum annotationibus et appendicibus D.D.J. de P. & F... Barcinone: execudebat Brusí [sic] et Ferrer. [ca. 1808] (8, 207 [i.e. 197] [3]p; 22 cm) 1809 Academia patriotico-cristiana que los niños discipulos de D. Antonio Pla y Baylina...celebraron en varios públicos y escogidos congresos de la ciudad de Tarragona, en desempeño de lo que se prometió en el diario de la misma del dia 4 de Agosto de 1809. Tarragona: 1809 (26 p.; 15 cm) Cabanes, Francisco Xavier de (1781-1834) Historia de las operaciones del exército


77

de Cataluña en la guerra de la usurpación : campaña primera / por Francisco Xavier Cabanes. Barcelona: 1809 (Imprenta de la Gazeta) (280, 13 p., [1] h. pleg. ; 22 cm) Cabanes, Francesc Xavier de (1781-1834) Segundo período de la Historia de las operaciones del exército de Cataluña en la primera campaña de la guerra de la usurpación: o sea de la independencia de España / por Francisco Xavier Cabanes Tarragona: [s.n.], 1809 (Imprenta de la Gazeta) 171 p. ; 21 cm La Junta Suprema Gubernativa del Reyno al pueblo de Sevilla Tarragona: [s.n., s.a.] (Imprenta de la Gazeta) ([4] p. ; 22 cm) Manifiesto de la Junta Superior del Principado de Cataluña. Tarragona: 1809 (80 p. 20 cm) [signat per: Antoni Barata, Plàcid de Montoliu, Jaume Creus i Antoni Coma] Los macabeos invencibles de la ciudad de Barcelona tiranizada y oprimida por el gobierno francés : oración fúnebre que en las... exêquias que en memoria de los que fueron injustamente ajusticiados por los franceses el tres de junio... celebraron los barceloneses refugiados en la Real Villa de Berga los días 2 y 3 del mes de agosto de 1809 / dixo... Fr. Vicente Giralt... Tarragona: [s.n., 1809?] (En la Imprenta de la Gazeta) (19 p. ; 20 cm) Manuel de los Dolores (O.C.D.) Elogio patrio que en las honras funebres que dictó la piedad de los señores representantes de todos los vecinos expatriados de Barcelona en sufragio de las almas ... dixo ... Manuel de los Dolores en el día 2 de agosto del mismo año ... Tarragona: [s.n., s.a.] (Impr. de la Gazeta) (28 p. ; 21 cm) Moscoso, Joaquín Avisos militares al exército de la izquierda para la presente guerra / escritos por... J. M.... despues de la retirada del exército sobre León en Noviembre de 1808 Tarragona: [s.n., s.a.] (Imprenta de la Gazeta) (19 p. ; 20 cm) [Si es verdad que una nación es invencible quando forma la generosa resolución de defender su religión, sus leyes, y su Rey, tambien lo es que esta gloriosa empresa no se puede conseguir sin establecer aquel orden que constituye la verdadera fuerza ...] Tarragona: [s.n., s.a.] (imprenta de la Gazeta) (13 p. ; 15 cm) 1810 Coleccion de todas las ordenes, decretos y providencias emanadas de las Cortes generales y extraordinarias de los dominios de España e Indias, instaladas en la Real Isla de Leon el 24 de septiembre del año 1810. Tarragona: 1810 (16 p. ; 20 cm) Colección de discursos, arengas, mociones y demás relativo a las Cortes Generales y extraordinarias de España e Indias instaladas en la Real Isla de León el día 24 de septiembre del año 1810 de orden de S. E. El Congreso Provincial. Tarragona: 1810 (103 p. ; 20 cm)


78

Congreso Provincial de Tarragona, Al Público. Tarragona: 1810 (v. ; 20 cm)4 España y el español a presencia de sus cortes en 1810, Tarragona: 1810 (67 p.; 22 cm) Exército de Cataluña, Ministerio de Real Hacienda y Guerra de la plaza de Gerona, Tres son los medios ... de que puede valerse todo gobierno cuya administracion se halle obstruida por vicios anteriores ... , Tarragona: [1810?] ([1] f. ; 39 x 63 cm) Instruccion que debera observarse para la eleccion de diputados de Córtes. Tarragona: 1810 ([10] p. ; 29 cm) Jovellanos, Gaspar Melchor de Representacion dirigida desde muros de Noya en marzo de 1810 al consejo de regencia por los vocales de la Junta Central D. Gaspar de Jovellanos y Marqués de Campo Sagrado y extendida por el primero: hablase en ella de la autoridad legítima de la Junta Central, de la consulta hecha por el Consejo de Castilla en febrero de 1810 contra sus individuos y de los ultrages y humillaciones que sufrian los dos que representan d ela Junta Superior de Galicia, Tarragona: [1810] (29 p. [1]p.¸14 cm) Nieto Samaniego, Juan Andrés, Memorial Histórico de los sucesos mas notables de armas y estado de la salud pública durante el último sitio de la plaza de Gerona Memorial histórico de los sucesos más notables de armas, y estado de la salud publica durante el ultimo sitio de la plaza de Gerona : Comprenhende hasta 18 días despues de entregada la Plaza al Sitiador, y Reales Ordenes á favor de sus defensores / por Juan Andres Nieto Samaniego Tarragona: 1810 (221 p., [2] h. pleg. ; 17 cm) O'Donnell, Enrique (1776-1834) Preliminares a la Constitución para el Reyno de España/ que dedica a la augusta asamblea de las Cortes un español...: quartel general de Tarragona 10 de octubre de 1810. [s.l.]: 18105 (47 p.; 20 cm) O'Donnell, Enrique José, Conde de la Bisbal, Discurso que... Don Enrique O’Donell, Teniente General de los Reales Exércitos... pronunció en la apertura del Congreso Provincial celebrada en la presente ciudad de Tarragona el dia 17 de julio de 1810. Tarragona: 1810?] ([67] p. ; 20 cm) 4 «El Congreso del principado de Cataluña, reunido en Tarragona para fomentar y organizar todo lo relativo á guerra y administración, se inauguró el 17 de Juliode 1810, y durante su permanencia publicó un diario de sus acuerdos titulado Al Público; constaba de una, dos o cuatro hojas en cuarto sin foliar, expresando en la portado el número de la sesion á que correspondia, formando cada iuno un papel independiente impreso en Tarragona (Imprenta Brusi Baxada del Rosario que se repartia después de cada sesion.» GOMEZ IMAZ, Manuel Los periódicos durante la guerra de la indepedencia (1808-1814), M. Tip. de la rev. de Arch. Bibl. y Museos, 1910) 5 A CCPB, al peu d’impremta hi consta Palma de Mallorca seguit d’un ?. En nota, però s’especifica Imprimatur datat a Tarragona el 10 d'octubre de 1810 i signat per O-Donnell i lloc de publicació deduït del lloc de treball de l'impressor. Cal insistir que Brusi no marxa a Mallorca fins ben entrat l’any 1811. Per tant, el lloc que dóna l’imprimatur és el correcte.


79

Piezas oficiales del Gabinete de San Cloud, poco ha interceptadas y presentadas al... Marques de la Romana.... Tarragona: 1810?] ([16] p. ; 20 cm) Real cedula de S.M. y señores del Consejo por la cual se manda guardar y cumplir el Real Decreto é Instruccion en que se impone á todos los habitantes de estos Reynos una contribucion extraordinaria de guerra durante las actuales apuradas circunstancias. Tarragona: 1810 ([17] p. ; 30 cm) Reglamento que la Junta Suprema de Gobierno del Reyno en nombre del Rey ... Sr. Don Fernando VII ... se ha servido mandar expedir (Real Alcazar de Sevilla, 14 en. 1810) , Tarragona : en la Imprenta de Brusi, baxada del Rosario, [1810?] (8 p.; 16 cm) 1811 Avellá Navarro, Pere Josep, Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nacion española D. Pedro Josef Avellá y Navarro, canónigo de la Santa Iglesia de Barcelona.... Mallorca: 1811 (40 p. ; 21 cm) Acosta, Joaquín de, Plan anónimo presentado al... Marqués de Campoverde, General en Gefe de este Exército y Principado sobre administración de hacienda para el Principado de Cataluña que tuvo S.E. a bien pasarlo... a informe de Don Joaquin de Acosta... cuyo dictamen examinado despues por el Congreso Provincial... se ha servido... ordenar su impresion, junto con la del Plan que motiva el dictamen de Acosta. Tarragona: [s.n.], 1811 (40 p. ; 18 cm) La Afligida patria á Cataluña y á sus emigrados: proclama Mallorca: 1811?] ([2] p. ; 32 cm) Algunas preguntillas del Apostillador al autor de las reflexiones en los diarios del 24, 25, y 26 del pasado. Impreso en Palma: año 1811 [anunciat al Grito de la Nacion] Apertura del Congreso Provincial de Cataluña en 2 de marzo de 1811, Tarragona: Impr. de Brusi, [1811?] ([8]p.; 17 cm) Campo Verde. Luis González de Aguilar, marqués de Discurso que el señor Marqués de Campoverde pronunció en la sesion del dia 20 de febrero de 1811 y que por aclamacion general se acordó su impresión, Tarragona: [1811?] (2 p.; 22 cm) Caro i Sureda, Joan. Gefes, oficiales y soldados, El enemigo se acerca á esta plaza, y segun las noticias que acabo de recibir ocupa ya á Constantí ... Quando tomé el mando de esta plaza y su canton, conté siempre que podria defenderla auxîliado de la firmeza y valor que me habeis acreditado en las diferentes acciones de guerra ...


80

Tarragona: [1811?] ([1] f. ; 31 x 21 cm) Cataluña atribulada suplíca al augusto Congreso de las Cortes, en 1811. Palma: [1811 o post.], (56 p. ; 16 cm) Cataluña invencible sin fortalezas, é inconquistable con ellas; [el Sincero catalan irreconsiliable con el frances]. Tarragona: 1811 ([20] p.; 20 cm) Claro, Eugenio, Dos palabritas al Marques Campo-Verde: carta de un Español contestando á su exposicion publicada en Alicante. Palma de Mallorca: 1811 (27 p. ; 21 cm) Comentarios sobre la carta al redactor del diario de Mallorca, en carta á Don Plácido Ingenuo. Impreso en Palma en 1811 [anunciat al Grito de la Nacion] Conclusion theologica sobre la ilicitud del juramento de fidelidad y obediencia que Napoleon exige de los españoles/ por un Prelado Superior de su Orden de la provincia de Aragon. Palma de Mallorca: 18116 (10 p. ; 20 cm) Conclusion theologica sobre la ilicitud del juramento de fidelidad y obediencia que Napoleon exige de los españoles/ por un Prelado Superior de su Orden de la provincia de Aragon, Berga?7, Imprenta de la Junta Superior de Cataluña, 1811 (4p.; 21 cm) Coris, Antonio, Manifiesto que ofrece al juício del publico el P. Antonio Coris ... de su conducta durante la guerra actual y el mismo que podrá servir de contextacion al escrito publicado por el canonigo D. Pedro Josef Avellá y Navarro supuesto juez .... Palma [de Mallorca]: 1811 (46 p. ; 20 cm) Don Fernando séptimo por la gracia de Dios rey de España y de las Indias, y en su ausencia y cautividad el Consejo de Regencia autorizado interinamente, Don Luis Lacy... Por quanto se nos ha comunicado por medio del Regente de esta Real Audiencia con fecha de 20 de Octubre ultimo la Real orden del 14 del mismo mes, relativa a que se recojan todos los exemplares del Manifiesto que presenta a la Nacion española el consejero de Estado D. Miguel de Lardizábal y Uribe, ..., Vich?: [s.n.], 18118 (1f.; 43 x 31 cm) Ensayo de un dictament sobre la inmunidad del Clero, y sus Iglesias en materia de contribuciones. Escribelo desde el retiro de su predio un Español imparcial. Impreso en Palma: 1811 [anunciat al Grito de la Nacion] Manifiesto de la Junta Superior de Cataluña sobre la pérdida de Tarragona y sus

6 Segons CCPB, de la BN de Madrid, Texto fechado en Biniali, a 24 de Noviembre de 1811 7 Potser ho va imprimir abans de l’estiu que és quan marxa a Mallorca. 8 Segons nota a CCPB: Edicte datat a Vic el 21 novembre de 1811 i publicat a Vic el 23 de novembre


81

resultas en el Primer Exército. Solsona9, Imprenta de la misma Junta, 1811 (44, 102 p.; 21 cm) Medalla de honor en premio de papel intitulado ¿De que sirven los frayles? Tarragona: 1811 (14 p. ; 20 cm) Mon y Velarde, Romualdo, Arzobispo de Tarragona, Oracion a nuestro Señor Jesucristo por las presentes necesidades de la Santa Iglesia. Palma de Mallorca: 1811 ([4] p. ; 20 cm) Otro parasismo de Napoleon, su furor y expresiones por la toma del castillo de San Fernando, Tarragona: en la imprenta de Brusi... véndese en el despacho de la Gazeta y en Reus en la librería de Francisco de Paula Compte, [1811?] (4p.; 22 cm) Palos, Dimas, El Loco, Carta de el Loco Dimas Palos al Criticón de Valencia. Tarragona: 1811 (8 p. ; 20 cm) Recuerdo de algunos medios, poderosos sin duda, paraque [sic] por fin triunfe Cataluña: no obstante la sensibilisima e inesperada pérdida de Tarragona/ escrive [sic] un expatriado español. Mallorca: 1811 (16 p. ; 22 cm) Respuesta interina al enseyo de un dictamen sobre la inmunidad de la Iglesia, que escribió uno que se llama Español imparcial. Impreso en Palma: 1811 [anunciat al Grito de la Nacion] Sabasona, Baró de , Opiniones del diputado del corregimiento de Vich: presentadas por este á los diputados de los demas corregimientos del principado ... ; dalas á luz su autor . Tarragona: [1811 o post.]([10] p. ; 21 cm) Sala, Ramon Maria, El Mayor despotismo acompañado de la mas crasa ignorancia. Palma: En la oficina de Antº Brusi, Impresor de la Junta Superior de Cataluña, 1811 (48 p. ; 21 cm) El Sistema de unidad y de simplificacion es el que mas facilita la execucion de todos los proyectos., convencido por la experiencia el Congreso Provincial de la certeza de esta maxîma y deseoso de ver realizado quando antes el plan de armamento general, prometido al Principado, ha creido muy oportuno y á proposito para la consecucion de sus deseos reducir á un solo cuerpo de reserva los dos decretados por el anterior Congreso Provincial en sus sesiones 15 y 27 celebradas en los dias 30 de julio y 8 de agosto del año proximo pasado baxo los diferentes articulos, que son del tenor siguiente ... Tarragona: [1811?] ([6] f.; 21 cm) Taradéll, Francisco de (O.F.M. Cap.) El despertador doloroso de los hijos de María : septenarios predicables de los dolores de la Virgen / su autor el P. Fr. Francisco de Taradéll. Tarragona: 1811 ([4], 146 p. ; 21 cm) 9 Cal pensar que, malgrat no consti així en el CCPB, és molt possible que Brusi en fos l’impressor abans de marxar cap a Mallorca.


82

Villava, Luis de, Zaragoza en su segundo sitio... / por... Don Luis de Villava. Palma de Mallorca: 1811 ([2]en bl.,48p. ; 8º) Diario de Palma. Palma: 1811 «Era politico, comenzó en 1811, en 4º, de 4 págs. con el escudo de armas de la ciudad; impríase en su comienzo en la Imrenta de Antonio Brusi, y luego en la de Malchor Guasp; costaba 8 reales mensuales, la coleccion consta de 4 tomos». (GOMEZ IMAZ, Manuel Los periódicos durante la guerra de la indepedencia (1808-1814), M. Tip. de la rev. de Arch. Bibl. y Museos, 1910) Hi ha altres Diario Político de Mallorca impresos entre 1808 i 1814 per Guasp i posteriorment per l’impremta Villalonga.) 1812 Alvarado, Francisco (O.P.) (1756-1814) Carta décimanona del Filósofo Rancio, Apología por los... Señores Obispos, sacrilegamente iniuriados é impiamente calumniados en varios impresos de Cádiz.... Palma: [s.n.] 1812 (42 p. ; 23 cm) El Amigo de la verdad: diálogo entre ameno y vigilante, Palma: [1812]- 1813 (periòdic quinzenal, 33 nums. 20 cm) Avellá y Navarro, Pedro José (m. 1852) Addicion primera al manifiesto que presentó al iucio y censura de la nación española D. Pedro Iosef Auellá y Navarro.... Palma: 1812 (15 p., [1] en bl. ; 23 cm) Avellá y Navarro, Pedro José (m. 1852)) Adición segunda al manifiesto que presentó al juicio y censura de la Nación Española Pedro Josef Avellá y Navarro, canónigo de la Santa Iglesia de Barcelona : Palma, 24 febrero de 1812. Palma: [s.n.] (en la oficina de Brusi), 1812 (24 p. ; 21 cm)10 Barthélemy, Juan Jacobo (1716-1795) Viage de Anacarsis el Ióuen por la Grecia ... / por Mr.el Abate Bartelemy ... ; traducido por D.Ignacio Pablo Sandino de Castro ... ; tomo septimo. En Mallorca: 1812 ([10], 408 p., [2] en bl. ; 19 cm)11 Breve discurso de la proclamacion y iura de la Constitucion de la monarquia española hecha en... Palma... siendo su Capitan General el... Marques de Coupigni... Mallorca: 1812 (20 p. ; 4º) Campo de la constitucion: quaderno en que se manifiesta la solemne funcion, fiesta marcial y acontecimientos mas notables del día 29 de marzo de 1812. Palma: 1812 (12 p.; 21 cm) 10 El CCPB de la Biblioteca Nacional de Madrid, hi ha un altre registre amb el peu: Palma : [s.n.], 1812 (en la oficina de Brusi, impresor de la Junta Superior de Catalunya) 11 Aquesta obra consta de 9 volums, impresos en col·laboració amb Miquel Guasp. Brusi va imprimir com a mínim el setè i el novè.


83

Canet i Pons, Josep, Coloquio IV. sobre asuntos político-morales y militares entre Don Fernando N. y Don Iuan N..../ publícal ... Iosé Canét.... Palma: 1812 (36 p.; 21 cm) Canet y Pons, José, El grito de la nación por las circunstancias del dia: coloquio gubernativo-político-militar entre D. Fernando N. y D. Juan N., primos hermanos/ publícalo un Profesor de Medicina, ahora residente en Palma. Palma: [s.n.] (en la imprenta de Brusi), 1812 (27 p. ; 21 cm)12 Canet, José, Breve elocucion al pueblo español para el acierto en la próxima eleccion de Diputados en Córtes, para las ordinarias del año 1813, y de los años sucesivos / escribe el mismo profesor de medicina expatriado D. José Canet. Palma: en la imprenta de Brusi, véndese en el despacho de los diarios, en casa de Carbonell ... y en la de Mota ..., 1812 (26 p. ; 20 cm) Capmany Surís y Montpalau, Antonio (1742-1813) Exposición preparatoria que hizo D. Antonio de Capmany ... en la sesión de 4 de septiembre 1812 .... Palma: [s.n.] 1812 ([2] h. ; 23 cm) Capmany Surís y Montpalau, Antonio de (1742-1813) El Marques del Palacio vindicado del sueño de Filopolita. Palma: [s.n.] 1812 Carta de un amigo de la verdad al autor de un papel titulado el Marqués del Palacio vindicado del sueño del Filopolita. Palma: [s.n.] 1812 (6 p. ; 21 cm) Carvallo, Ramon Antonio, Nueva reduccion de monedas arreglada al valor que tienen en la isla de Mallorca con respecto á Cataluña, Castilla y Valencia ; que ha dispuesto para uso del comercio Ramon Antonio de Carvallo. Palma: 1812 ([252] p.) Cevallos, Pedro (1764-1840) Política peculiar de Buonaparte en quanto a la religion católica : medios de que se vale para extinguirla, y subyugar los españoles por la seduccion, ya que no puede dominarlos por la fuerza / su autor Don Pedro Cevallos. Palma: 1812 (48 p. ; 20 cm)13 Copia literal: parte que dá al Excmo. Sr. Capitan General de este Reyno de Mallorca el capitan del puesto de esta capital.... Palma: [s.n.]: 1812 ([1] h., [1] en bl.; 23 cm) Las Cortes Generales y Extraordinarias á la nacion española... Palma: [s.n.] 1812 (8 p.; 23 cm)

12 En aquesta publicació hi ha referències a fullets i altres impresos sense nom d’impressor al peu, per la qual cosa no s’hauria de descartar que sortissin de les premses de Brusi. S’incorporen, amb reserves, al catàleg. 13 Segons CCPB, existeix una altra edició: Berga : impr. de la Junta Superior, 1812. Segons el catàleg de la B. Nacional de Madrid, es tracta d’una reimpressió. Efectivament es tracta d’una reimpressió. Reimpreso en Berga en la Imprenta de la Junta Superior: 1812


84

Discurso que con motivo de haberse publicado ... la Constitucion nacional dix en la iglesia del convento de Santa Clara ... D. Antonio Maria Pla ... / aclarado con notas y exornado con un Epitome ... por D.J.J.G.R... Palma: [s.n.]: 1812 (16 p. ; 23 cm) Elola, Antonio de Satisfaccion preventiva de su proceder que ofrece don Antonio de Elola, intendente de Murcia en comision ... al Excmo. señor Marques de Coupigni, al digno comercio y al respetable público para cuando aparezcan los escritos anunciados en respuesta de la demostracion publicada por S.E. la Junta Provincial en el anticipo de 100[mil] duros pedido por dicho superior gefe a los comerciantes de esta isla. Palma: [s.n.]: 1812 (32 p. ; 20 cm) Exclamaciones y despedida del Rey Pepe al tiempo de salir de Madrid... Palma: 1812 ([1] h. pleg.: il. ; 23 cm) El ex-iesuita oprimido: memoria que presenta a S.M. la Iunta de Cortes el ex-iesuita F.X.M.. Palma: 1812 (18 p., [2] en bl. ; 23 cm) Franch, Pablo, La Razon triunfante del triunfo de la razon : suplemento al Diario de Palma del 28 de diciembre des año 1812, dia de los Santos Inocentes/ [Pablo Franch]. Palma: [s.n.]: 1812 (8 p. ; 21 cm) Gual, Antonio, El ensayo de la muerte que para la suya escribió el Dr. Antonio Gual ... y se imprimió en casa de Gabriel Guasp, año 1650. Palma: [s.n.] 1812 (8 p.; 20 cm) Jovellanos, Gaspar Melchor de (1744-1811) Carta histórico-artística sobre el edificio de la Lonja de Mallorca (1807). Palma de Mallorca: [s.n.] 1812 ([4], 53 p.; 21 cm) Manzaneda, Daniel de (O.F.M. Cap.) El Fabio de España Lord Conde Wellington... / oracion que en accion de gracias... por los triunfos de las armas inglesas, españolas y portuguesas... dixo... Daniel de Manzaneda Religioso Capuchino.... Palma: [s.n.] 1812 (20 p. ; 23 cm) Mariategui, Francisco Xavier El Ex - jesuita oprimido: memoria que presenta a S.M. la Junta de Cortes el ex – jesuita F.X.M., Palma: 1812, (18 p.; 21 cm) Nebrija, Antonio de (1444-1522). Cruz Herrera, Enrique de la, corr. y ed. lit. Aelii Antonii Nebrissensis De Institutione Gramaticae libri quinque/ Mendis expurgati et in meliorem statum restituti a Don Enrico Cruz Herrera. Mallorca: [s.n.] 1812 (302 p. ; 15 cm) Pepillo errante despreciado por Suchet al tiempo de pedirle su amparo... Palma: [s.n.] 1812 ([1] h. pleg. ; 23 cm) Por el inicio civil que... promovió... Brusi contra Don Antonio Plá ante el M.I. Sr. Don Ignacio Pablo Sandino de Castro, Alcalde mayor de esta ciudad, quedará instruido este generoso é imparcial público de.... Palma: [s.n.] 1812 ([1] h. pleg. ; 23 cm.)


85

Los Prelados de treinta y quatro comunidades de religiosos, que componian antes de la invasion francesa en las Andalucias el estado regular de la ciudad de Sevilla, protegidos por la ley y fiados en la probidad, justicia y religion de V.M. con el debido respeto, dicen .... Palma: [s.n.] 1812 ([4] p. ; 20 cm) Protestas a la carta de emplazamiento expedida por el editor del Religioso Moribundo. Palma de Mallorca: [s.n.] 1812 (8 p. ; 4º) Puigserver, Felipe (O.P.) Notas á El Tomista en las Córtes, ó sea demonstracion (sic) de la falsedad con que se atribuye á Santo Tomas la doctrina de las angelicas fuentes / por el M.R.P.M. Fr. Felipe Puigserver ; de la orden de predicadores. Palma: [s.n.], 1812 (72 p. ; 20 cm) Quevedo y Quintano, Pedro. Bisbe d’Orense Representación del Excelentisimo Señor Obispo de Orense dirigida al Supremo Conseio de Regencia. Palma: 1812 (8 p. ; 21 cm) Real Academia Española, Gramática de la lengua castellana ; compuesta por la Real Academia Española:. Palma: 1812 (5ª ed., corr. y aum. XVIII, 479 p.; 16 cm) La regencia del Reyno se ha servido dirigirme el Decreto que sigue Don Fernando VII .... Reimpreso en Palma: 1812 (7 p., [1] en bl. ; 21 cm) Respuesta al Saynete Casero dirigido para divertir al P.F.R.S.V.. Palma: 1812 (15 p., [1] en bl. ; 21 cm) Salvà i Campillo, Francesc, Pensamientos del Dr. Don Francisco Salvà y Campillo sobre el arreglo de la enseñanza del arte de curar. Barcelona: 1812 ([10], 128, [4], 247, [3] p. ; 26 cm + 1 desplegable) 14 Sanponts, Francisco, Pensamientos del Dr. don Francisco Salvá y Campillo sobre el arreglo de la enseñanza del arte de curar ; publicalos el Dr. don Francisco Sanponts. Mallorca: 1812 (128 p., [1] f. pleg. ; 20 cm) Satisfaccion sin altercados. Palma: 1812 (16, 8 p. ; 4º) Señor. Mallorca: [s.n.] 1812 ([6] h. ; 23 cm) Sidro Vilarroig, J. Facundo, El fraile en las Córtes : resentimientos sobre la sesión de las Córtes de 18 de septiembre de 1812... / [Fray J. Facundo Sidro Vilarroig]. Mallorca: [s.n.] 1812 (52 p. ; 20 cm)15

14 CCPB de la Biblioteca Nacional de Madrid registre un altre exemplar imprès a Mallorca: [s.n.] (en la imprenta de Brusi) i amb una descripció també diferent de la de Barcelona :[8], 128 p., [1] h. pleg. ; 22 cm i publicats per Francesc Santpons 15 El CCPB de la Biblioteca Nacional de Madrid, registre un altre exemplar imprès el 1813 amb les mateixes característiques.


86

Vázquez Figueroa, José (1770-1855). Meade, Ricardo, Exposicion presentada á la Regencia del Reyno / por ... Iosé Vazquez Figueroa, en virtud del manifiesto publicado por ... Ricardo Meade. Palma: [s.n.] 1812 (19 p., [1] en bl. ; 23 cm) Velez, Fr. Rafael de, Preservativo contra la irreligion, ó, Los planes de la filosofía contra la religion y el estado : realizados por la Francia para subyugar la Europa, seguidos por Napoleon en la conquista de España, y dados á luz por algunos de nuestros sabios en perjuicio de nuestra patria. Palma: [s.n.] 1812 (183 p. ; 20 cm) Ventosa, Tomas Discurso en el que se manifiesta que barcos estan sujetos a hacer quarentena y como peude [sic] hacerse con seguridad y brevedad por Don Tomás Ventosa... Palma: 1812 (12 p.) Verdadero retrato de los filósofos del dia ó El quadro que representa la esencia... / el M.R.P.D.J.P. y G.M.C.. Mallorca: [s.n.] 1812 (24 p. ; 23 cm) La verdad sin disfraz impugnación á la insinuación patriótica de (M.M.) Monsieur Malatesta. Palma: [s.n.] 1812 (44 p. ; 23 cm.) 1813 Al dignísimo mariscal de campo de los exércitos nacionales. D. Gregorio Laguna / los Generales, Gefes y Oficiales de la primera División de infantería del 4º. Tenemos la interesante satisfacción de dirigir .. Vich : [s.n.], 1813 (imprenta del primer exército) 5 p. ; 19 cm Alvarado, Francisco (O.P.) (1756-1814) Carta XXX del filosofo Rancio, continúan las Reflexiones sobre la reforma.... Reimpresa en Palma: [s.n.] 1813 (43 p., [1] en bl.; 4º) Alvarado, Francisco, 1756-1814, Prodigiosa vida, admirable doctrina, preciosa muerte de los venerables hermanos los filosofos liberales de Cadiz, su entierro oracion funebre hasta el requiescant amen/por D.F.A y B., filósofo de antaño. Palma [Tarragona]: 1813 (356 p.; 21 cm)16 Apéndice al Procurador General de la Nación y del Rey/ [Diputación Provincial de Cataluña]. Impreso en Cádiz, reimpreso en Palma: [s.n.] 1813 (8 p. ; 21 cm) Artículo comunicado inserto en El Procurador General de la Nacion y del Rey del sábado 26 de iunio de 1813. Reimpreso en Palma: [s.n.] 1813 (8 p. ; 23 cm) 16 És reimpr. de l'ed. de Cádiz : Impr. de Lema, 1813, i en el darrer colofó hi consta: Reimpreso en Tarragona: Oficina de Brusi, año 1813


87

Canet, José, La Verdadera religion, patriotismo y lealtad: reunion diferentes y útiles escritos: precede un discurso anti-auroniano nuevo. Palma: [s.n.] 1813 (24 p.; 22 cm) Carta particular publicada en el Procurador General de la Nacion y del Rey num. 417 del lunes 22 de noviembre de 1813, Tarragona: 1813 (2 f, 22 cm) Coma, Antonio. Respuesta al papel intitulado El exército español destruido por las leyes/ por don Antonio Coma ... , Vich: Impr. del Exército, 1813 (39 p. ; 21 cm) Consejos a la Aurora Patriótica Mallorquina, en órden a su segundo matrimonio, Palma: 1813 (15, [1] p. ; 20 cm) Contra te ergo, censor supuesto en el primer exército Berga : [s.n.], 1813 (en la imprenta de la Gazeta (8 p. ; 20 cm) Copia literal exacta de lo ocurrido en la sesión de Cortes del día 16 de agosto del año 1812.... Reimpreso en Mallorca: 1813 (20 p. ; 20 cm) Costa, Juan Natividad. D.P.V.C., trad. Manual de Misioneros ó Ensayo sobre la conducta que pueden proponerse obseruar los sacerdotes llamados al restablecimiento de la religion en Francia/ obra posthuma de Juan Natiuidad Costa...; traducida al castellano por D.P.V.C.... Palma: [s.n.] 1813 ([6], 404, XX p. ; 21 cm) Delgado, Santiago (n. ca. 1763). Reventós, Francisco, Tratado de urbanidad para uso de los discípulos de las Escuelas Pias/ dispuesto por el P. Santiago Delgado de Jesus y Maria ; aumentado nuevamente con un tratado de política de palabras por el P. Francisco Reventós de Jesus y Maria. Palma: [s.n.] 1813 (48p.; 15 cm) Demostracion de la verdad del manifiesto del Diputado por Mallorca Don Antonio Llaneras sobre las ocurrencias de la ciudad de Palma ... Palma: [s.n.] 1813 (24 p. ; 24 cm.) Dictamen de las comisiones encargadas de informar a las cortes sobre el restablecimiento y reforma de las casas religiosas. Reimpreso en Palma: [s.n.] 1813 (60 p. ; 23 cm) Diego José de Cádiz, Beato (1743-1801) Carta del ... P. Fr. Diego Iosef de Cadiz sobre las comedias en contextacion á la que le escrivió un regidor de la Ciudad de Loja. Palma: [s.n.] 1813 (36 p.; 23 cm.) Edictos del ... Vicario General, Gobernador del Obispado de Mallorca. Reimpreso en Mallorca: 1813 (16 p. ; 22 cm) El exército español destruido por las leyes.. Impreso en Cádiz, en la imprenta Patriótica,1812 y reimpreso en Mallorca en la imprenta de Brusi, 1813 (23 p., [1]


88

en bl. ; 22 cm.) Glosa al papel que mandó publicar el Excelentísimo Señor D. Luis Lacy para que el público juzgase ... las causas que tubo el consejo de guerra de oficiales generales de este primer exército para suspender en sus funciones ... á D. Francisco de Oteyza Vich: 1813 (32 p. ; 15 cm) Hervey, James (1714-1758). Gorriño y Arduengo, Manuel María de (1767- 1831), trad. Los Sepulcros / de Hervey ; traducidos del frances por Manuel de Gorriño y Arduengo. Barcelona: [s.n.] 1813 (161 p. ; 15 cm) Ideas de un oficial de la primera división de infantería del 4º exército nacional vista la representación del General Laguna Vich : [s.n.], 1813 (imprenta del primer exército) (8 p. ; 19 cm) Ignacio de San Vicente de Llavaneras (O.F.M. Cap.) Sermon del Máximo Doctor de la Iglesia San Gerónimo / que predicó el R.P. Fr. Ignacio de S. Vicente de Llavaneras, predicador Capuchino ... en la Iglesia de las Religiosas Gerónimas, el día 30 de setiembre de 1813. Palma: 1813 (24 p. ; 22 cm) Impreso que manifiesta el atropellamiento y opresion que ha sufrido Antonio Mangeat y de Pastors por una maliciosa y falsa acusación. Berga, Imprenta de la Gazeta, 1813 (12 f. 15 cm) Instruccion pastoral de los Ilustrísimos Señores Obispos de Lérida, Tortosa, Barcelona, Urgel, Teruel y Pamplona al clero y pueblo de sus diócesis. Mallorca: [s.n.] 1813 ([4], 272 p. ; 21 cm) Iribarren, Miguel Maria, Manifiesto de las acciones del Mariscal de Campo Don Francisco Espoz y Mina, Comandante general de la diuision de Nauarra... / por Don Miguel Maria Iribarren .... Palma: [s.n.] 1813 (19 p., [1] en bl. ; 23 cm) Lacy, Luis de (1775-1817) Como la opinion pública puede estar vacilante en órden á las causas que tubo el Consejo de Guerra de Oficiales Generales ... para suspender en las funciones de intendente del mismo y del Principado á Francisco de Oteyza / ha resuelto Luis Lacy ... Vich : [s.n.], 1813 (67 p. ; 15 cm) Lluna patriotica. Palma de M.: 181317 Manzaneda, Daniel de, La Verdad, ó, La Conducta de los predicadores de esta ciudad de Palma de Mallorca vindicada : respuesta a la carta circular del señor gobernador de este obispado, fecha en 28 de abril de 1813. Palma: 1813 (20 p. ;

17 GOMEZ IMAZ, Manuel Los periódicos durante la guerra de la indepedencia (1808-1814), M. Tip. de la rev. de Arch. Bibl. y Museos, 1910 (SL,10286) "Palma, imprenta de Antoio Brusi, 4º de 8 págs. cada número. Unicamente salieron dos,el primero en 28 de marzo de 1813, y el último en 1º de abril del mismo año. Es periódico satírico y burlesco, de opinión realista, escrito en mallorquin por el P. Miguel Ferrer, Trinitario." (Bover, Diccionario...)


89

18 cm) Martini, Antonio (1721-1809) Espíritu de la Biblia y moral universal: sacada del Antiguo y Nuevo Testamento / escrita en toscano por el Abad Martini con las citas al pie ; traducida en castellano por Un Clérigo Reglar de la Congregación de S. Cayetano. Impresa en Madrid por Aznar 1797 reimpresa en Palma: [s.n.] 1813 (VIII, 103, [1] p. en bl. ; 8º) Antonio de Nebrija (1444-1522). Cruz Herrera, Enrique de la, corr. y ed. lit. Aelii Antonii Nebrissensis De Institutione Gramaticae libri quinque/ Mendis expurgati et meliorem statum restituti a D. Enrico Cruz Herrera. Mallorca: [s.n.] 1813 (302 p.; 16 cm) Nuevo diario del liberal Napoleon... para lo españoles y aciago para los liberales. Palma: [s.n.] 1813 (8 p. ; 22 cm) Patriota Ausonense. Vic: 1813 Pey, Jean (1740-1797); Moderado filósofo, trad. La ley natural manifestada y perfeccionada por la ley evangélica / obra del abate Pey ; que traduxo del frances al castellano un Moderado filósofo Vich : [s.n.], 1813 (2 v.; 15 cm) Puig-Server, Felipe (O.P.), anot. Parafrasi ó glosa de la carta del apostol San Judas Tadeo á todos los fieles... / con notas sobre el texto por el P. Fr. Felipe Puig-Server de la Orden de Predicadores. Palma: [s.n.] 1813 (39 p. ; 20 cm) Reflexiones sobre un problema indicado en Cádiz á la nacion española: sacadas del núm. 37 del Español, periodico que se publica en Londres. Reimpreso en Palma: 1813 (15 p. ; 20 cm) San Germán, Antonio (1755-1833) Representación que el doctor don Antonio de San-Germán, primer cirujano de este primer exército, y honorario de la Real Cámara dirige a S.A. el Supremo Consejo de Regencia Vich : [s.n.], 1813 (Imprenta del Exército) 46 p. ; 21 cm Rodoreda, Jaime, m. 1819, In perpetuam memoriam hasce inscriptiones ubiquelocorum insculpendas ut Gerundae praeclara facta exteris sint nota orbi pateant posterisque maneant posuit nutu comitiorum regni J.R. et C.. Mallorca]: 1813 ([48] p. ; 30 cm) Rodriguez de Arellano, Vicente, Compendio de la historia del Antiguo y Nuevo Testamento: formado principalmente por el que en lengua latina se estudiaba por los Caballeros Seminaristas de Padua, y adoptado para el uso de los Discípulos de las Escuelas Pias. Palma: [s.n.] 1813 ([4], 251 p.; 14 cm) Rodríguez de Arellano, Vicente, El diablo predicador / por Alberto los Ríos. Palma: [s.n.] 1813 (16 p. ; 20 cm)


90

Sidro Vilarroig, Frai J. Facundo, El Fraile en las Córtes : resentimientos sobre la sesion de las Córtes de 18 de setiembre de 1812. Reimpreso en Mallorca: 1813 (52 p.; 21 cm) Vélez, Rafael de (O.F.M. Cap.) (1777-1850) Preservativo contra la irreligión ó Planes de la filosofía contra la Religión y el Estado : realizados por la Francia para subyugar la Europa.... Palma: [s.n.] 1813 (183 p. ; 26 cm) La verdad desnuda : Wellington gloria de España y de Inglaterra. Palma: [s.n.] 1813 (11 p., [3] en bl. ; 23 cm) La Verdad ó la conducta de los predicadores de esta ciudad de Palma de Mallorca : vindicada respuesta [por ... Fr. Daniel Manzaneda] a la carta circular del señor gobernador de este obispado, fecha en 28 de abril de 1813. Palma: [s.n.] 1813 (16 p. ; 17 cm) Vicente de Lerins, Santo (m. ca. 435). Villanueva, Andrés (O.P.), trad. Instruccion contra las heregías / su autor S. Vicente Lirinense; la traduce al castellano Fr. Andrés Villanueva. Palma: [s.n.] 1813 (51 p. ; 20 cm) Vicente Ocampo á los catalanes Palma: 1813 (27 p.; 20 cm) 1814 Cabanes, Francesc Xavier, Gloriosa llegada de S.M. al 1er. Exército y relacion de lo ocurrido hasta el 26 de marzo de 1814. Barcelona, [1814?] (12, [11]p.; 22 cm) Centinela contra filósofos, ó Carta que á un nuevo diputado de Córtes escribia un cristiano viejo, Reimpreso en Tarragona : 1814 (47 p. ; 22 cm) Cevallos y Guerra, Pedro de (1764-1840) Observaciones sobre la obra del excelentísimo señor Don Juan Escoiquiz titulada Idea sencilla de las razones que motivaron el viage [sic] del Rey Fernando Septimo a Bayona / dedicalas a sus compatriotas su autor Pedro de Ceballos. Barcelona: 1814 (24 p. ; 21 cm) Chateaubriand, François-René, vicomte de, (1768-1848), De Buonaparte, de los Borbones y de la necesidad de unirse á nuestros legítimos principes para que la Francia y la Europa sean felices/ por F. A. de Chateaubriand ; traducido en castellano por *** Barcelona : 1814 (62, [2] p. ; 15 cm) Cibat, Antonio, Elementos de física experimental, Barcelona, 1814 – 1815 (2 v. ; 21 cm) Desengaño al público sobre un escrupulo, que sin fundamento sólido torea la conciencia de algunos teólogos, Tarragona, 1814 (?)


91

Escoiquiz, Juan de, 1762-1820, Idea sencilla de las razones que motivaron el viage del Rey Don Fernando VII á Bayona en el mes de abril de 1808 ; dada al publico de España y de Europa por el ... señor D. Juan Escoiquiz &c. &c. para su justificacion y la de las demas personas que componian entonces el consejo privado de S. M., contra las imputaciones vagas de imprudencia ó ligereza divulgadas contra ellos por algunos sugetos poco instruidos de las expresadas razones. acompañada de una noticia breve de los sucesos y negociaciones de Valençay hasta la vuelta de S. M. á España, Barcelona: 1814 (64, [40] p. ; 20 cm) Ferrer, Raimundo, Relacion de lo ocurrido en la gloriosa muerte que el dia tres de junio del año 1809 sufrieron en Barcelona baxo la tirania francesa los cinco heroes el Doctor Don Joaquin Pou Cura Párroco de la Ciudadela, el Padre D. Juan Gallifa Clérigo Reglar Teatino, Don José Navarro Sargento del Regimiento de Infantería de Soria, Don Juan Massana Oficial de la Consolidacion de Vales Reales, y Don Salvador Aulét Comerciante/ escribióla el R.P. Raymundo Ferrer. Barcelona: 1814 ([6], 62 p.; 21 cm) Gassó, Antoni Bonaventura, Defensas ante comisiones militares francesas en la ciudadela de Barcelona: á favor de Francisco Compte.. / por don Antonio Buenaventura Gassó. Barcelona: 1814 (46 p.; 20 cm) Jaumeandreu, Eudald (1774-1840) Oracion inaugural que en la abertura de la cátedra de Economía Política establecida en la ciudad de Barcelona por la Real Junta de Comercio del Principado de Cataluña / dixo el Padre Fray Eudaldo Jaumeandreu el dia 29 de agosto de 1814. Barcelona: 1814 (23 p. ; 20 cm) Laguna, Gregorio Discurso que el mariscal de campo de los reales exércitos, Gregorio Laguna, Diputado en Córtes ... dixo en el Congreso el dia 8 de Setiembre del corriente año Vich : [s.n.], 1813 (imprenta del primer exército) (4 p. ; 19 cm) Martinez, Manuel Los famosos traidores refugiados en Francia convencidos de sus crímenes yjustificacion del Real Decreto de 30 de mayo / por F.M.M.M.C.. Barcelona: 1814 (20 p. ; 21 cm) Odas gratulatorias a los Rios Fluviá y Besos al primero por haber visto romper en sus margenes las cadenas que oprimian á Fernando VII, y al segundo por el encuentro de Manso con el mismo/ por un Presbitero Barcelonés desterrado de su patria por los franceses Vich: Imprenta del Exército á cargo de Antonio Brusi, Año 1814 (31 p.; 22 cm) Primer exército nacional E.M. [ Estado Mayor] : continuación de lo ocurrido en el quartel general de este exército con motivo de la llegada de S.M.. s.l.]: 1814-???] (22 cm) Prontuario de las ciudades, villas, lugares, y parroquias que comprende la provincia de Cataluña, Vich : [s.n.], 1813 (imprenta del Exército), 95 p. ; 15 cm


92

Provincia de Cataluña, contribucion directa para el año 1814, Repartimiento entre los pueblos del corregimiento de Mataró por los 34.918.160 rs. vn. señalados á toda la Provincia por el Soberano decreto de 14 de setiembre último hecho por el Sr. Intendente y Contaduría principal de Exército de la misma ... [Barcelona]: [1814?] ([1] f. ; 30 x 42 cm) Real cedula de S.M. y señores del Consejo por la cual se anula explicitamente el articulo VII del decreto de las Cortes de trece de Septiembre de mil ochocientos trece y se manda restablecer los antiguos arbitrios municipales, con lo demas que se expresa. Barcelona: 1814 ([6] p. ; 30 cm) Real Cedula de S.M. y señores del consejo por la qual se sirve resolver quede sin efecto el Decreto de las Cortes de trece de setiembre de mil ochocientos trece, cese la contribucion directa y se restablezca las rentas provinciales y las estancadas en la forma que se expresa. Barcelona: 1814 ([6] p. ; 28 cm) Real cedula de S.M. y señores del Consejo por la qual se manda guardar el decreto inserto, en que se restablece, por ahora el Consejo Real de las Ordenes Militares con la jurisdiccion y facultades que tenia en marzo del año de 1808. Barcelona: 1814 ([6] p.) Real Cédula de S.M. y señores del Consejo por la qual se declara los Tribunales á que corresponde el conocimiento de los negocios que quedaron pendientes en la extinguida Audiencia de Madrid en la forma que se expresa. Barcelona: 1814 ([6] p.; 30 cm) Real cedula de S.M. y señores del Consejo, por la qual se restablece para los montes realengos, comunes y de propios en su fuerza y vigor la real ordenanza de montes y plantios de 12 de diciembre de 1748, y las dos conservadurías de este ramo. Barcelona: 1814 ([6] p. [2] p. en bl. ; 30 cm) Real Cédula de S.M. y Señores del Consejo, por la qual se manda que los llamados Señores jurisdiccionales sean reintegrados inmediatamente en la percepcion de todas las rentas, frutos, emolumentos, prestaciones y derechos de su señorío territorial y solariego, con lo demas que se expresa. Barcelona: 1814 ([6] p. [2] p. en bl. ; 30 cm) Representacion y manifiesto que algunos diputados a las Córtes ordinarias firmaron en los mayores apuros de su opresion en Madrid, para que la magestad del señor don Fernando el VII a la entrada en España de vuelta de su cautividad, se penetrase del estado de la nacion, del deseo de sus provincias, y del remedio que creian oportuno : todo fué presentado á S.M. en Valencia por uno de dichos diputados y se imprime en cumplimiento de Real órden. Barcelona: 1814 (57 p. ; 18 cm) Tablas de los logarithmos de los senos, tangentes y secantes, suponiendo el radio dividido en 100000000 de partes. Barcelona: 1814 (91, 68 p. ; 21 cm)


93

Thorel, Jean Baptiste18, La voz de la naturaleza. Sobre el origen de los gobiernos. Tarragona:, 1814 (3 tomos en 1vol.) Vieta, Pedro, Discurso inaugural, que en la abertura de la cátedra de física experimental establecida en esta ciudad por la Real Junta de Comercio del principado de Cataluña / dixo Pedro Vieta el 28 de setiembre de 1814. Barcelona: 1814 ([6], 18 p. ; 20 cm) Yraurgui, Eugenio, Diario de las operaciones de la división expedicionaria al mando del mariscal de campo Franciso de Copons y Navia desde su salida de Cádiz en el mes de octubre de 1811, hasta que regresó en marzo de 1812 ... llevado por Eugenio Yraurgui. Vich: [s.n.] (imprenta del primer exército á cargo de Antonio Brusi), 1814 (172 p., [3] h. pleg.; 15 cm) 1815 Alá, Antoni Oracion inaugural que en la apertura de la cátedra de calculoteorico y practico adornado de rudimentos de escritura doble y geografia, establecida por la Real Junta de Gobierno del Comercio de Cataluña, dixo Antonio Alá... el dia 4 de diciembre de 1815, Barcelona: 1815 Bahí i de Fonseca, Joan Francesc, Oración inaugural, que en la abertura de la Cátedra de Botánica, establecida de orden de S. M. en la ciudad de Barcelona á espensas de la Real Junta de Gobierno del comercio de Cataluña, dijo el Dr. D. .... Barcelona: [s.n., s.a.] [1815] (26 p. ; 21 cm) Begas, Antonio de, Nuevo estilo y formulario de escribir cartas misivas y responder a ellas, en todos generos de especies de correspondencia: reformado según el estilo moderno y añadido en esta ultima edicion, Barcelona: 1815 (8, 351 p.; 15 cm) Breve de nuestro muy santo padre Pio VII expedido a instancia de SM por el cual Su Santidad proroga por otros siete años el Vicariato General de los Reales Exercitos y Armada con las facultades que le estan concedidas. Barcelona: 1815 (16 p.; 30 cm) Cabanes, Francesc Xavier, Historia de las operaciones del exército de Cataluña en la guerra de la usurpacion: primera campaña, Barcelona: 1815 (280 p., 4 f. pleg. taules; 22 cm) Carolina de Lichtfield / puesta en castellano por D.F.D.O. Barcelona: 1815 (3 v.;14 cm. Castaños, Francisco Xavier, Instrucción provisional para el servicio del Estado-Mayor-General y divisionario en el exército de los Pirineos Orientales, fundada en lo que previene S. M. en sus reales ordenanzas, y arreglada al espíritu de la circular 18 Segons Palau l’autor és Ignacio Garcia Malo


94

adicional a las mismas de 30 de abril de 1815 : formada de orden ... Francisco Xavier de Castaños .... Barcelona: [s.n.] (Imprenta de Don Antonio Brusi, Impresor de Cámara de S.M., y del Exército de los Pirinéos Orientales), 1815 (1 v. (pag. var.), [25] h. de lám. pleg. ; 30 cm) Contreras, Juan Gabriel de, Despertador eucarístico y dulce convite para que las almas enardecidas en el dulce amor de Jesus Sacramentado freqüenten la eucarística mesa ... / su autor Juan Gabriel de Contreras .... Barcelona: 1815 (213, [2] p. ; 15 cm) Ferrer, Raimon, Barcelona cautiva, ó sea, Diario exacto de los ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, esto es, desde el 13 de febrero de 1808 hasta el 28 de mayo de 1814: acompaña a los principios de cada mes una idea del estado religioso-político-militar de Barcelona y Cataluña por ... Barcelona, Oficina de Antonio Brusi, 1815 – 1821 (7 v. ; 20 cm) García Malo, Ignacio, Voz de la naturaleza : memorias ó anecdotas curiosas é instructivas ... / su autor, Ignacio Garcia Malo. Barcelona: [s.n.] 1815 (4 v. ; 14 cm) José del Salvador, Fray, Sermón del viérnes tercero de quaresma: predicado al Rey Nuestro Señor en su real capilla el dia 24 de febrero de 1815 / por Josef del Salvador. Barcelona: [s.n.] 1815 (16 p. ; 18 cm) Memorias de agricultura y artes, que se publican de orden de la Real Junta de Gobierno del Comercio de Cataluña, Barcelona, 1815 – 1821 (12 v.; 21 cm) Novena que se dedica á Nuestra Señora de los Desamparados, cuya imagen se venera en el altal [sic] de la misma invocacion de la iglesia del Pino de esta ciudad. Barcelona: [s.n.] 1815 (24 p. ; 14 cm) Novenario devoto al nuevo patriarca de la Iglesia S. Josef Calasanz de la Madre de Dios, fundador, y general de su religión de clérigos regulares de las Escuelas Pías. Barcelona: [s.n.] 1815 (32 p. ; 15 cm) Real provision de S. M. y señores del Consejo, por la qual se mandan guardar y cumplir las leyes del reyno, reales provisiones executorias y demas providencias dadas á favor de la Real Cabaña de Carreteros, sus derramas, cabañiles y tragineros Barcelona: 1815 ([4] f. ; 30 cm) Saporiti, Giuseppe Maria. Pinell, Esteve, trad. Camino del cielo: consideraciones purgativas, é iluminativas sobre las máximas eternas, y sobre los sagrados misterios de Pasion de Christo Nuestro Señor para cada dia del mes; traducido de italiano en español, e ilustrado por Estevan Pinell, Barcelona, 1815, (293, VI p.; 14 cm) Saporiti, Giuseppe Maria. Pinell, Esteve, trad. Mes de Maria, ó, Devocion á Maria Santísima: en que se le consagra el mes de mayo con el exercicio de diferentes


95

flores de virtudes .../ ordenado por Joseph Maria Saporiti; traducido de italiano en español por Estevan Pinell. Barcelona: [s.n.] 1815 (94 p.; 14 cm) Septenario doloroso, exercicio tan provechoso á los fieles como obsequioso á la santisima virgen Maria : con un breve resumen de las indulgencias concedidas á la corona de los Dolores / que ofrece al publico el muy Rdo. Padre Prior y convento de la Virgen del Buen Suceso de PP. servitas de la ciudad de Barcelona. Barcelona: [s.n.] 1815 (48, [6] p. : il. ; 12º (13 cm)) Subscripción a las Memorias de agricultura y artes que se publican de orden de la Real Junta de gobierno del comercio de Cataluña, Barcelona, [s.n.] , [1815?] (1 f.; 21 cm) 1816 Balderrábano, Alfonso. Maortua, Juan Bautista de, Instrucción de guerrillas: sacada por la de los señores Black, O'Farrile y San Juan / compuesta y aumentada por el teniente coronel Alfonso Balderrábano ... y por Juan Bautista de Maortua. Barcelona: [s.n.] 1816 (84 p. ; 15 cm) Ballot y Torres, José Pablo, Pasatiempos de un curioso en los ratos de tolerancia : razonamientos morales y literarios... / por José Pablo Ballot y Torres. Barcelona: [s.n.] 1816 (XII, 378 p. ; 15 cm) Ballot y Torres, José Pablo (1747-1821) Pasatiempos de un gotoso en los ratos de tolerancia : razonamientos morales y literarios : entre el licenciado Carrasco quirurgico-físico-médico; Perico Zorzal, llamado el gotoso; y don Prudencio teólogo místico, erudito, doctor y sabio / por Josef Pablo Ballot. Barcelona: [s.n.] 1816 (XII, 378 p. ; 15 cm) Cabanes, Francisco Javier de (1781-1834) Memoria acerca del modo de escribir la historia militar de la ultima guerra entre España y Francia: escrita en Madrid en 1814/ por Francisco Javier de Cabanes. Barcelona: 1816 (36 p., [2] h. pleg.; 22 cm) Camacho, Pedro Antonio, Novena del glorioso S. Cayetano Tiene, fundador de los clerigos reglares/ por Pedro Antonio Camacho. Barcelona: [s.n.] 1816 (34 p.; 13 cm) Carbonell y Bravo, Francesc (1758-1837) Nuevo método economico y ventajoso de destilar el vino con el aparato de don Juan Jordana: se acompaña la descripcion de este nuevo aparato con un lámina, que le representa con toda exactitud para su construccion, y con una tabla de los diversos grados de fuerza del aguardiente y alcohol, para mayor facilidad del comercio / por Francisco Carbonell y Bravo. Barcelona: [s.n.] (Imprenta de Antonio Brusi, impresor de Cámara de S. M.), 1816 ([4], 36 p., [2] h. pleg. : il. ; 22 cm)


96

Chaptal, Jean-Antoine-Claude, Quimica aplicada a las artes por J.A. Chaptal; traducida del francés en castellano por Francisco Carbonell y Bravo, Barcelona: [s.n.] 1816 – 1821 (4 v.; 21 cm) Chateaubriand, François-René, vicomte de (1768-1848) Veleda: episodio del poema de Los martires, ó, El triunfo de la religion cristiana / escrito en francés por F.A. de Chateaubriand; traducido al español con las notas añadidas por el autor en la 3a edicion publicada en 1810. Barcelona: 1816 (100 p. ; 15 cm) Esparragosa y Gallardo, Narciso (m. 1819) Memoria sobre una invención fácil y sencilla para extraer las criaturas clavadas en el paso sin riesgo de su vida, ni ofensa de la madre, y para extraer la cabeza que ha quedado en el útero separada del cuerpo / por el Dr. D. Narciso Esparragosa y Gallardo. Reimpresa en Barcelona: [s.n.] 1816 (32 p., 1 h. pleg. de lám. ; 22 cm) Gassó, Antonio Buenaventura (n. 1752) España con industria, fuerte y rica / por Antonio Buenaventura Gassó. Barcelona: [s.n.] 1816 ([2], 184, [1] p. ; 22 cm) Jaumeandreu, Edualdo (O.S.A.) (1774-1840) Rudimentos de economía política / dispuestos por Edualdo Jaumeandreu. Barcelona: [s.n.] 1816 (XI, 354 p.; 21 cm) Letrillas en loor de Santa Gertrudis virgen (sacadas de su rezo propio) para cantarse en la Iglesia de la Enseñanza de Religiosas de Nuestra Señora de la Ciudad de Barcelona : con ocasion de la solemne Profesion que debe hacer en la misma Iglesia, el dia 3 de Diciembre de 1816 la hermana Gertrudis Sarriera y Dalmau / la música es de Don Francisco Xavier Andreví. Barcelona: 1816 ([4] p. ; 21 cm Textos en castellà i llatí) Pereira, Martín, El moribundo socorrido por qualqier ombre piadoso, ó mujer devota, qe le sepa leer en este librito / compuesto para ello en portugues por Martin Pereira ... ; puesto en castellano por el traductor de las Memorias para la istoria de la virtud. Barzelona [sic]: 1816 (292, [14] p. ; 14 cm) Real Academia Española, Ortografía de la lengua castellana / compuesta por la Real Academia Española. Barcelona: [s.n.] 1816 ([6], XVII, 191 p., [7] h. de grab. ; 15 cm)

Real Cedula que S. M. se ha servido expedir, en la que comete a su Consejo y Camara de Guerra el conocimiento de varios negocios que estaban radicados en la Secretaría de Estado y del Despacho Universal de este ramo, Barcelona: 1816 (24 p.; 21 cm) Reduccion completa y recíproca de las monedas de Castilla con las de Cataluña, Aragón, Valencia, Mallorca y Navarra : obrita útil a toda clase de personas. Barcelona: 1816 (281 p. ; 16 cm) Roch, Timoteo, Proyecto / del brigadier de ingenieros de Marina Don Timoteo Roch; aprobado por S.M. para mejorar el puerto de Barcelona, de cuya obra es director, y


97

á la que se dará principio luego que los señores de la Junta del puerto providencien los acopios y materiales necesarios. Barcelona: 1816 ([8] p., [1] p. en bl.; 21 cm) 1817 Bahí, Joan Francesc, Cartilla rustica en que se ensenya lo remey segur y facil de destruir la negró de les oliveras; disposada per lo Dr. Joan Francesc Bahí, Barcelona, Estampa de Anton Brusi, 1817 (4p.; 21 cm) Cagigal, José, Marqués de Casa (n. 1776) Fabulas y romances militares / por el marques de Casa-Cagigál... Barcelona: 1817 (XXXIV, 244, [1] p.; 15 cm.) Caton cristiano : con egemplos, para uso de las escuelas : añadido con un nuevo metodo de escribir por reglas ... Barcelona: 1817 ([104] p. : il. ; 15 cm) Chateaubriand, François-René, vicomte de (1768-1848). Ferrer, Raimon (1777-1821), trad. El Joven frances en la trapa de España / cartas publicadas por F. A. Chateaubriand en las ultimas ediciones del Genio del cristianismo ; traducidas al castellano ... por Raymundo Ferrer. Barcelona: 1817 (XVI, 77 p. ; 15 cm) Colección de reales ordenes y decretos de su magestad el Sr. Fernando VII expedidos hasta el 31 de diciembre de 1817 para el arreglo de la contribucion del reino, establecido por su real decreto de 3º de mayo del mismo. Reimpresa de orden superior. Barcelona, Oficina de D. Antonio Brusi....19 1817 (65 p.; 20 cm) Garcia de Caralps, Antonio Juan. Olegario, Santo (ca. 1060-1137). Duran y Bastero, Luís (m. post. 1815), ed. lit.. Pasqual, Jaime (1736-1804). Fernández, Juan Antonio (1752-1814) Breve resumen de la historia y vida de San Olegario, obispo de Barcelona y arzobispo de Tarragona, que escribió Juan Garcia de Caralps ... / extractada por Luis de Durán y de Bastéro ; añadese al fin la homilía inédita del santo, titulada: De Adventu Domini, y lo que sobre ella escribieron los sabios antiquarios, Don Juan Antonio Fernandez, y Don Jayme Pasqual. Barcelona: 1817 (106 p. ; 14 cm) Garcia de la Huerta, Miguel, Compendio de retórica sacado de los autores de mejor nota / por Miguel Garcia. Barcelona:[s.n.] 1817 ([4], 167 p. ; 16 cm) Golobardas, Juan Bautista, Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar, podar y cortar toda especie de árboles: con su descripcion y propiedades para la conservacion y aumento de los montes y arbolados... / por D. Juan Bautista Golobardas .... Barcelona: [s.n.] 1817 ([14], 304 p.; 15 cm) Imison,John (m. 1788). Carbonell y Bravo, Francisco (1758-1837), trad. Fundamentos teóricos y prácticos del arte de teñir/ de M. J. Imison; traducidos al castellano con notas por Francisco Carbonell y Bravo. Barcelona: 1817 (39 p.; 20 19 Cal pensar que posava impresor de cámara de S. M. ja que precedeix el nom un “D.”?


98

cm) Instrucción en que, demarcándose la dependencia, fuerza, goces, prerogativas, uniforme y armamento de la Escuadras de Valls en Cataluña, se establecen las facultades y obligaciones afectas al comandante, cabos y mozos, y en general las reglas para el útil servicio de este cuerpo, aprobadas por S.M. en real órden de 6 de abril de 1817. Reimpreso en Barcelona: 1817 (19 p.; 21 cm.) Martini, Antonio, Arzobispo de Florencia (1721-1809) Instrucziones [sic] morales sobre los sacramentos de la Iglesia / dichas por ... Martini Arzobispo de Florencia ; traduzidas del italiano por D.J. de V.U.. Barzelona (sic): [s.n.] 1817 ([2], 269 p. ; 20 cm) Real decreto para el establecimiento del sistema general de Hacienda; Instrucción para el repartimiento y cobranza de la contribución del Reino. Y Bulas dadas por el Santísimo Padre Pío VII en Roma a 15, 16, 17 y 18 de abril de 1817. Barcelona: [s.n.] 1817 (48 p. ; 30 cm) Reducción completa y recíproca de las monedas de Castilla con las de Catalunya, Aragón, Valencia, Mallorca y Navarra: obrita útil a toda clase de personas. Barcelona: [s.n.] 1817 (281 p. ; 15 cm) Reglamento de un Monte Pio para las viudas é hijos de individuos del Cuerpo de Escuadras de Valls, aprobado por SM en Real orden de 6 de abril de 1817, Barcelona, [1817 o post] (8p.; 21 cm) Virgilio Marón, Publio, P. Virgilii Maronis Opera brebiariis et notis hispanicis illustrata. [Barcelona] Barcinone: [s.n] (Typis Antonii Brusi), 1817 ([2] v. ; 15 cm) 1818 Alcalá, José María de. Zúñiga y Ontiveros, Mariano de, ed. Sermón que en la solemne función celebrada en la Santa Iglesia metropolitana de México, en honra y veneración de la divina providencia / predicó el señor doctor y maestro Josef Maria de Alcalá... México : por Mariano de Zuñiga y Ontiveros, 1818 (Barcelona: 1818 (14 p.; 21 cm) Alfonso María de Ligorio, Santo (1696-1787) Visitas al Ssmo. Sacramento y a María Santísima para todos los días del mes: actos de preparación, y de acción de gracias para la Sagrada Comunión/ obra compuesta en italiano por el Ilmo. Señor D. Alonso de Liguori; vertida al español por un Sacerdote del Oratorio de San Felipe Neri de Barcelona. Barcelona: [s.n.] 1818 (230 p.; 13 cm) Annualis ordo recitandi ac celebrandi juxta ritum á S. Sede approbatum, ex Rubr. kalendarium Brev. missalisq. novissimi Ordinis B. Dei Genitr. Virg. Mariae de Monte Carmeli, antiquae ac regularis observ. pro Ff. et Sor. ejusd. Ordinis prov.


99

Cathaloniae, ac Major. proq. anno 1818/ de mandato adm. R. P. N. Fr. Emmanuelis Font... a Fr. Josepho Abella... Barcelona Barcinone: [s.n., s.a.] [1818] (56 p.; 15 cm) Carbonell y Bravo, Francisco, Egercicios [sic] publicos de Química, que se tendrán en la casa lonja los alumnos de la escuela gratuita de esta ciencia, establecida en la ciudad de Barcelona por la Real Junta de Comercio de Cataluña / por Francisco Carbonell y Bravo. Barcelona: [s.n.] 1818 (55 p. ; 20 cm) Cicerón, Marco Tulio. Oviedo, Rodrigo de, ed. lit. Cartas de Cicerón / con breves argumentos y notas por Rodrigo de Oviedo. Barcelona: [s.n.] 1818 ([10], 210 p. ; 15 cm)20 D. y Begas, J. Antonio, ed. lit. Nuevo estilo y formulario de escribir cartas misivas y responder a ellas en todos géneros de especies de correspondencia/ reformado según el estilo moderno y añadido en esta última edición por J. Antonio D. y Begas. Barcelona: [s.n.] 1818 ([8], 351 p.; 14 cm) Hervey. Gorriño y Arduengo, Manuel, trad. Los sepulcros/ de Hervey; traducidos del francés por Manuel de Gorriño y Arduengo. Barcelona: [s.n.] 1818 (161 p.; 15 cm) Libes, Antoine (1752-1837). Vieta, Pedro, trad. Tratado de Física completo y elemental / presentado bajo un nuevo órden con los descubrimientos modernos por Antonio Libes; traducido del francés al español por el Doctor Pedro Vieta. Barcelona: [s.n.] 1818 (3 v. ; 23 cm) Liguori, sant Visitas al Ssmo. Sacramento y a Maria Santísima para todos los dias del mes: actos de preparacion y de acción de gracias para la Sagrada Comunión ; obra compuesta enitaliano por el Ilmo. Señor D. Alonso de Liguori vertida al español por un Sacerdote del Oratorio de San Felipe Neri de Barcelona. Barcelona, 1818 (230 p.; 13 cm) Modelos para la contribución general del Reino Barcelona: 1818; ([32] f. ; 30 cm) Mojon, Giuseppe (1772-1837). Carbonell y Bravo, Francisco (1758-1837), trad. Curso analítico de química / escrito en italiano por J. Mojon ; traducido en castellano e ilustrado con los descubrimientos más modernos por Francisco Carbonell y Bravo. Barcelona: 1818 (493 p., 1 h. pleg. ; 21 cm)21 Muns y Seriñá, Ramón (1793-1856). Real Academia de Ciencias Naturales y Artes (Barcelona) Elogio del R. P. Fr. D. Agustin Canellas ... socio y censor de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona ... : leido en la junta general que celebró dicha Academia el dia 3 de junio de 1818 / por Ramon Muns y Seriñá. Barcelona: [s.n.] 1818 (31 p. ; 21 cm) 20 Novament els criteris en dos catàlegs són diferents. La descripció recollida correspon al CCPB de la Biblioteca Nacional de Madrid. En el de la BC diu ca. 1820 21 Existeix un altre impressió: Barcelona: [s.n.] 1818 (Por D. Antonio Brusi) ([8], 493 p., [1] f de làm. pleg.; 21 cm


100

Ovidi Nasó, Publio (43 aC-17 dC) P. Ovidii Nasonis Tristium libri V: argumentis et notis hispanicis illustrata. Barcinone: 1818 – 1820 (208 p. ; 15 cm) Real cedula de S.M. y señores del Consejo, por la cual se manda guardar y cumplir la Bula que va inserta, expedida por nuestro muy santo padre Pio VII en 31 de octubre de 1816, relativa á ceder los diezmos procedentes de nuevos riegos y roturaciones de tierras incultas al Real Erario en los términos que se expresa , Barcelona : 1818 ([6] f. ; 31 cm) Real cedula de S.M. y señores del Consejo por la cual se declara las personas que pueden volver á España de las que siguieron el gobierno intruso en su retirada á Francia, aplicacion que ha de hacerse de los bienes que las correspondieron y modo con que debe procederse en este negocio, con lo demas que se expresa Barcelona : 1818 ([4] f. ; 30 cm) Real Decreto para el establecimiento del sistema general del crédito público y la Bula dada por el Santisimo Padre Pio VII en Roma a 26 de junio de 1818. Barcelona: 1818 ([2], 33 p. ; 30 cm) Real Instrucción adicional a los artículos X y XXXV de la Ordenanza de reemplazos de 27 de octubre de 1800. Barcelona: 1818 (18 p. ; 20 cm) Real ordenanza de 17 de octubre de 1800 en que S.M. establece las reglas que inviolablemente deben observarse para el reemplazo del egército y varias órdenes posteriores. Barcelona : 1818 (63, [1] p. ; 23 cm) Salat, Josef (1762-1832) Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña : con instrumentos justificativos / por el doctor don Josef Salat. Barcelona: 1818 – 1820 (2 v.: il. ; 31 cm) Sangoitia, Opinion del estado actual del teatro de Barcelona y su direccion por el C. N. S., Barcelona, 1818 (43 p.; 15 cm) 1819 Al elocuente, juicio y tierno sermon que en los sufragios por el alma de su augusta reina y señora doña Ma. Isabel de Braganza ofreció á Dios la excelentísima ciudad de Barcelona, en su santa Iglesia los dias 21 y 22 de enero de 1819, predicó el ilustre señor Dr. D. Félix Torres Amat & &. Barcelona, 1819 ( f.; 21 x 15 cm) Ducray-Duminil, François-Guillaume (1761-1819). J. M. L., trad. Alejo, ó, La casita en los bosques : manuscrito encontrado junto á las orillas del rio Isera / publicado en frances por M. Ducray Duminil ; y traducido por don J. y don T. M.L. Barcelona: 1819 (v. : il. ; 14 cm)


101

Exámenes que de sus respectivos estudios presentan... bajo el auspicio del... ayuntamiento los discipulos... de retórica y poesía, gramática castellana y latina,... del colegio de las Escuelas Pias de... Barcelona... en la iglesia de... San Anton Barcelona: [1819 o post.] (22 p. ; 21 cm) Galindo, Gregorio, Obispo de Lérida (1736-1756) Las rúbricas del misal romano reformado / su autor Gregorio Galindo, Obispo de Lérida. Barcelona: [s.n.] (Imprenta Brusi y Ferrer)22, 1819 (XIX, 255 p. ; 14 cm) Lee, Sophia (1750-1824) El Subterráneo, ó, Las dos hermanas Matilde y Leonor : novela / compuesta en ingles por Mistriss Lee ; traducida al castellano y corregida perfectamente en esta última edicion. Barcelona: [s.n.] 1819 (3 vol. : il. ; 13 cm) López de la Huerta, José (1743-1809), Exámen de la posibilidad de fijar la significacion de los sinónimos de la lengua castellana / por José Lopez de la Huerta. Barcelona: [s.n.] 1819. 4a. edicion corregida y aumentada (XI, [2], 321 p. ; 15 cm) Manual de piadosas meditaciones : en donde se manifiesta la necesidad... de practicar la oracion mental y el modo para hacer los ejercicios espirituales... tambien como se han de practicar todas las virtudes... / enmendado con arreglo á la última edicion ; sacado a luz por los PP. de la Casa de la Congregacion de la mision de esta ciudad de Barcelona. Barcelona: [s.n.] 1819 ([4], 523, [17] p. ; 22 cm) Real Cedula de S. M. y señores del Consejo, por la cual se prescriben las reglas que han de observarse para la venta de baldíos, resuelta en Real Decreto de cinco de agosto del año próximo: se dispensan varias gracias para el fomento de la poblacion y agricultura, con lo demas que se expresa Reimpresa de orden superior. Barcelona: Imprenta de D. Antonio Brusi Impresor de Cámara de S.M., 1819 ([3] f. ; 30 cm)

Real Cedula de S. M. y señores del Consejo de Hacienda de 21 de enero de 1819 por la cual S.M. se sirve mandar puntual observancia de los prevenido en las de 11 de Noviembre de 1816 y 13 de igual mes de 1817 sobre incorporacion y tanteo de los oficios enagenados, con las aclaraciones que contiene. Reimpresa de orden Superior. Barcelona: Imprenta de D. Antonio Brusi Impresor de Cámara de S.M., año de 1819 (2 f.; 30 cm) 1820 Aragonés, Francisco. Cartas de un filósofo arrinconado amante de la religion y de la Constitucion, Barcelona: 1820 – 1821 Asols, Juan. Dulcet, Hipólito, Annualis ordo recitandi, et celebrandi, juxta ritum â S.

22 Sorprèn aquest peu perquè no es dóna des de 1808. Cal posar-lo en qüestió.


102

Sede approbatum, et concessum FF. et Sor. Ord. B. M. V. de Monte Carmeli ... pro Prov. Cathaloniae et Major., proq. anno bissextili 1820 / de mandato Adm. R. P. N. Fr. Joannis Asols ... ; a P. F. Hippolyto Dulcét ... Barcelona Barcinone: 1820 (54 p. ; 14 cm) Blois, Louis de, Explicacion de la pasion y muerte de Nuestro Señor Jesucristo compuesta por..., Barcelona: [ca. 1820] (224 p. il.; 24 cm)23 Bolos, Francesc Xavier de Noticia de los estinguidos volcanes de la Villa de Olot de la naturaleza de sus productos y de sus aplicaciones, Barcelona, [1820] (46 p.; 21 cm)24 Cabanac i Malart, Ponç Prontuario juridico y elementos para exercer el arte de edificar sin agravio del vecino escrita por el doctor Poncio Cabanach. Barcelona, en la imprenta de Brusi y Ferrer, [1820?] (80 p.; 15 cm)25 Carbonell y Bravo, Francisco (1758-1837) Arte de hacer y conservar el vino: con una noticia acerca de la fabricación del vinagre / por Francisco Carbonell y Bravo. Barcelona: 1820 (292 p., 2 h. de lám. ; 21 cm) Catecismo político arreglado a la constitucion de la monarquia española: para ilustracion del pueblo, instrucción de la juventud y uso de las escuelas de primeras letras. Barcelona, 1820 (86 p., 15 cm) Celles y Azcona, Antonio, Noticia de la aplicación de los materiales volcanizados de la villa de Olot a ciertas especies de construcciones de obras y mayormente a las de hidráulica/ por Antonio Celles y Azcona. Barcelona: 1820 (14 p.; 20 cm) Ciudadano Despreocupado. [Carta a l'editor del Diario de Barcelona], Sr. Editor: Habiendo llegado ... [carta a l'editor del Diario de Barcelona adjuntant un escrit del Ciudadano Despreocupado, que també es publica]. Barcelona: 1820 ([8] p. ; 4º (20 cm)) Constituc[ión política] de [la] Monarquía [Española] : promulgada en [Cádiz] a 19 de marzo de [1812]. Barcelona: 1820 (XVI, 137 p. ; 15 cm) Exercicios de piedad para niños y estudiantes: según se enseñan y practican en las Escuelas Pias: dispuestos por orden de R. P. Provincial... de la Provincia de Cataluña a semejanza de las que dio á luz el P. Alexo Ruiz de Santa Teresa. Barcelona, por

23 Creiem que hi ha un problema de datació incorrecta. Segons el CCPB de la Bca. de Catalunya: La denominació de Imprenta de Brusi va ser utilitzada pel matrimoni Brusi i Ferrer durant la 2a dècada del s. XIX i també amb posterioritat a la mort d'Antoni Brusi i Mirabent (1782-1821). Però el peu que es dóna com a cert (no va entre claudàtors] no és pas Brusi y Ferrer. Per altra banda, el CCPB de la B. Nacional de Madrid, davant el dubte el daten ca. 1821. 24 Catalogació feta a partir de l’exemplar fotocopiat de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. 25 Idem. n.23


103

Brusi y Ferrer, [ca. 1820]26 Galindo, Gregorio, Obispo de Lérida (1736-1756) Las rúbricas del misal romano reformado / su autor Gregorio Galindo, Obispo de Lérida. Barcelona: 1820* (XIX, 255 p. ; 14 cm)27 García de la Madrid, Miguel, La ideología o Tratado de las ideas y de sus signos: parte primera.../ escrita por... Miguel García de la Madrid... Barcelona: 1820 ([4], 44 p., [1] h. pleg. 59, [3] p., [2] h. pleg.; 25, [3] p.; 23 cm) García Diego, Pedro, Manifiesto por el Arcediano Mayor de la Santa Iglesia Catedral de Gerona don Pedro García Diego, ministro honorario del extinguido Consejo Supremo de Hacienda en que se hacen ver las imposturas y enormes falsedades que ... ha publicado don José de Rivadeneyra y Tejada en un folleto intitulado El americano á sus compatriotas ... impreso en Barcelona en la oficina de la viuda de Sastres é hijos en ... 1820. Barcelona: 1820 (55 p. ; 21 cm) Grégori, Vincenzo Maria (O.S.M.). Sorrivas, Zenon Mateo de (O.S.M), trad. Los hijos del dolor de María, seriamente ocupados en la meditacion de sus penas, y en la práctica de los deberes y obligaciones de cada uno de los sagrados espirituales exercicios / obra dada á luz por ... Vicente María Gregori ... del ... Orden de Siervos de María Virgen ; y traducida del toscano al castellano por ... Zenon Mateo de Sorrivas ... de ... el mismo orden ... Barcelona: 1820 (VIII, 448 p., [1] h. de grab. ; 16 cm) Heuzet, Jean Selectae e profanis scriptoribus historiae: quibus admixta sunt varia honeste vivendi praecepta ex iisdem scriptor deprompta . Barcinone: ex tipographia Brusi, [ant. a 1821] Impugnacion del discurso sobre las instituciones religiosas. Barcelona: 1820 (20p.; 21 cm) Jaumeandreu i Triter, Agustí, Sermon que el dia 4 de Abril de 1820, en la iglesia parroquial de Sta. Maria del Mar de esta ciudad, en la solemne funcion que en accion de gracias por la feliz publicacion de la Constitucion política de la monarquía española, tributaron al altísimo los gremios de mareantes, pescadores, carpinteros y calafates, presididos por el M.I.S. Comandante Militar de Marina de este tercio naval / dijo el R.P.D. Agustin Jaumeandreu .... Barcelona: 1820 (22, [2] p. ; 4º (20 cm)) La Junta Nacional de Comercio que cumpliendo con su instituto nada omite para el fomento y adelantamiento de cuanto está encargada, acaba de ver con gusto una porcion de seda hilada por el ciudadano D. Francisco Roselló galonero con la perfeccion y finura que la estrangera y habiendo fabricado cintas con la misma, han 26 Idem. n.23 27 Els criteris de catalogació en els dos CCPB no es corresponen com caldria perquè per aquest llibre el de Madrid, indica que no consta la impremta i posa entre parèntesi la possibilitat Brusi y Ferrer. El de la B. de Catalunya, en canvi, dóna com a bona la impremta Brusi y Ferrer la qual cosa, d’entrada, ens ha de fer suposar que és així com apareix a la portada.


104

resultado enteramente iguales á las que nos traen de Francia ... Barcelona: [1820?] ([2] f. ; 21 cm) Lamourette, Antoine-Adrien (1742-1794) Las delicias de la religion christiana ó El poder del Evangelio para hacernos felices / traduccion de la obra que escribió en lengua francesa el abate Lamourette. Barcelona: 1820 (XIII, 389p. ; 15 cm) Martí, Sebastián. Alemany, Josef. Gil de Bernabé, Manuela. Montserrat y Suelves, Juan. Riu y de Cruïlles, María Luisa de, Discurso legal á favor de los consortes Josef Alemany y Manuela Canela Gil de Bernabe, contra los Ilustres Marqueses de Tamarit, en méritos del pleito que en grado de primera instancia siguen en la audiencia territorial... / relator Sebastian Marti ; escribano de camara y actuario Josef Antonio Pich. Barcelona: 1820 (31 p., [1] h. pleg. ; 29 cm) Modelos de retórica para uso de las escuelas, o Colección de egemplos latinos para la inteligencia y práctica de toda especie de Progimnasmas...; por Dos maestros de retórica de las Escuelas Pias de Cataluña., 2ª. ed. Barcelona: [ca. 1820]28 Oficio de la Semana Santa segun el misal y breviario romanos : que se publicaron por mandado de S.S. Pio V y se reconocieron por S.S. Clemente VII y Urbano VII. Barcelona: 1820 Pons Cabanac, Prontuario jurídico y elementos prácticos para exercer el arte de edificar sin agravio del vecino; escrito por Poncio Cabanach, Barcelona Impr. de Brusi y Ferrer, [ca. 1820]29 Salvá y Campillo, Francisco (1751-1828), ed. lit. Coleccion de trozos inéditos relativos principalmente á la supuesta importacion de la fiebre amarilla de Cádiz del año 1800 con semilla estraña / recogidos por Francisco Salvá. Barcelona: 1820 (59, 4, 4 p. ; 22 cm) San Miguel, Evaristo, 1785-1862 Memoria sucinta sobre lo acaecido en la columna movil de las tropas nacionales al mando del comandante general de la primera division don Rafael del Riego, desde su salida de la ciudad de San Fernando el 27 de enero de 1820, hasta su total disolucion en Bienvenida el 11 de marzo del mismo año; redactada por Evaristo San Miguel Barcelona: [1820?] Los Santos Evangelios: traducidos al castellano con notas sacadas de los santos padres y expositores sagrados por Anselmo Petit. Barcelona, [1820] (XLII, 541p.; 15 cm) Saporiti, Giuseppe Maria, Pinell, Esteve, trad., Camino del cielo: consideraciones purgativas e iluminativas sobre las máximas eternas y sobre los sagrados misterios

28 Dificultat en la datació perquè una edició exacta (també 2ª. ed.) és anterior a 1808. Segons el CCUC, és posterior a 1815 29 Idem. n.23


105

de la Pasion de Cristo Nuestro Señor para cada dia del mes; traducido de italiano en español é ilustrado por el R. Estevan Pinell, Barcelona: [ca. 1820]30 182131 Asols, Juan. Dulcet, Hipólito, Annualis ordo recitandi, et celebrandi, juxta ritum â S. Sede approbatum, et Rubr., kalendariumq. Brev., Missalisq. noviss. Ord. B. M. V. de Monte Carmeli ... pro FF. et Sor. ... Prov. Cathaloniae et Major., proq. anno 1821 / de mandato Adm. R. P. N. Fr. Joannis Asols ... ; a P. F. Hippolyto Dulcét .. Barcinone: [s.n.], 1821 (48 p. ; 14 cm) Acto de devoción que practica la venerable Congregación de la Buena Muerte en los santos ejercicios de los lunes de Cuaresma, en memoria de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo. Barcelona: [s.n.] 1821 (40 p., [1] h. de lám.: il.; 14 cm) Agustín de San Juan Bautista, (Sch. P.) Segunda parte de la Gramática latina/ con las reglas y esplicación del P. Agustín de S. Juan Bautista ; reducidas a compendio para uso de las escuelas. Barcelona: [s.n.] 1821 (236 p. ; 14 cm) Avellà i Navarro, Pere Josep (m. 1852) El Excmo. Sr. D. Juan Munarriz... [Carta] / [Pedro Josef Avellá]. [s.l.] Barcelona: [1821] ([2] p. ; 4º (20 cm)) Avellá y Navarro, Pedro José (m. 1852) Suplemento al Diario de Barcelona del jueves 12 de julio de 1821 / [signat: Pedro Josef Avellá]. [Barcelona]: [1821?] (2 p. ; 21 cm) Blois, Louis de (O.S.B.) (1506-1566) Explicación de la pasión y muerte de Nuestro Señor Jesucristo/ compuesto por el V. P. Ludovico Blosio abad de la Orden del gran Padre San Benito. Barcelona: [s.n., s.a.] [ca.1821] ([8], 224, [4] p.: il.; 15 cm) Cicerón, Marco Tulio, M. Tullii Ciceronis Orationes selectae: argumentis et notis hispanicis illustratae pars prima. Barcelona Barcinone: 1821 Esposicion que la Junta Nacional de Obras y Limpia del Puerto de Barcelona hace a S.M. por conducto del Excmo. Sr. Secretario del Despacho de Marina, manifestando la próxima paralizacion que amenaza en todos los ramos que constituyen el establecimiento, las funestas consecuencias que en tal caso resultarán, y lo mucho que importa precaverlas, Barcelona: 1821 (24, [10] p., [4] f. pleg. de taules ; 25 cm) Exercici de oracions especialment per los noys per lo matí, y la nit: lo rosari de

30 Existeix una edició exacta el 1815. Davant la datació dubtosa no estaria de mes suposar que es tracta de la mateixa edició? 31 En aquest any s’han exclòs aquells impresos que duen el peu de Imprenta de la viuda e hijos de Antonio Brusi


106

Maria Santíssima, y uns breus actes de fe, esperanza, y caritat. Barcelona: [s.n., s.a.] (Estampa de Brusi y Ferrer) [s/ Palau,1821] (32 p. ; 10 cm)32 Instruccion provisional para la imposicion y cobranza de la contribucion sobre consumos. Barcelona: [s.n.] 1821 ([3] p., [1] h. ; 30 cm) Instrucción provisional para la imposicion y cobranza de la contribucion de patentes, Barcelona, 1821 (4 f.; 30 cm) Instrucción provisional para la imposicion y cobranza de la contribucion sobre casas, Barcelona, 1821 (2 f.; 30 cm) Jimenez, Esteban, Dictionarium manuale latino-hispanum ad usum puerorum; 3ª. ed. auctior et correctior. Barcinone: 1821 (764 p.; 21 cm) La-Gasca y Segura, Mariano, Discurso leído en la sala de lecciones del Jardín Botánico de Madrid al principiar el curso de botánica general el dia 9 de abril de 1821 / por Mariano La-Gasca. Barcelona: [s.n.] 1821 (28 p. ; 21 cm) Libes, Antoine (1752-1837). Vieta, Pedro (m. 1856), trad. Tratado de fisica completo y elemental : presentado bajo un nuevo orden con los descubrimientos modernos / por Antonio Libes ; traducido del frances al español por Pedro Vieta. Barcelona: [s.n.] 1821 (3 v. ) Llaró y Vidal, Joaquín (1796-1824). Real Academia de Ciencias Naturales y Artes (Barcelona) del I.S.D. Juan Antonio Desvalls y de Ardena Marqués de Lupiá, y Vice-Presidente de la Academia Nacional de Ciencias Naturales y Artes de esta ciudad ... leido en la Junta General celebrada por dicha academia el dia 15 de noviembre de 1820 / por Joaquin Llaró y Vidal. Barcelona: 1821 (20 p. ; 21 cm) Manifiesto que la Academia Nacional médico-práctica de Barcelona dirige á los Sres. de la subdelegación de medicina de Cataluña D. Francisco Piguillemm, D. Josef Ribera, D. Ignacio Porta, D. Josef Calveras. Barcelona, 1821 (4p.) Meditaciones para el santo sacrificio de la misa : oraciones para la confesion, comunion y visita al Ssmo. en las cuarenta horas, con otras nuevamente añadidas / sacadas de varios autores. Barcelona: [s.n.] 1821 (181 p. : il. ; 10 cm) Oficio de la Semana Santa : según el Misal y Breviario romanos: que se publicaron por mandado de Su Santidad Pio V. y se reconocieron de Su Santidad Clemente VIII, y Urbano VIII. Barcelona: [s.n.] 1821 (502 p. ; 13 cm) Oficio de la Semana Santa y semana de Pascua: en latin y en castellano con varias notas; traducido por Joseph Rigual, Barcelona, 1821 (659 p., [6 ] lam.; 15 cm) 32 Aquest peu no sembla correspondre a aquest any sinó amb anterioritat a 1808. Els catalogadors es fonamenten en Palau.


107

Pinós, Josep Ramon de; marquès de Sta. Ma. de Barberà Memorial ajustado del pleito que el ilustre don Josef Ramon de Pinós, marqués [...] sigue contra Francisco Buenaventura de Moxó y de Ninot, en la Audiencia territorial de Cataluña sobre la estincion y efectos de cierta concordia relator doctor don Joaquin Guardiá..., Barcelona, 1821 (51 p.; 33 cm) Poncet, Maurice (m. 1586) Coloquios con Jesucristo en el Santísimo Sacramento del altar : contiene diversos ejercicios de piedad para honrar este divino misterio y acercarse a él dignamente / obra escrita en francés por un religioso benedictino de la Congregación de San Mauro ; traducida al castellano de la edición que corregió y aumentó el autor por Felipe Moreno Estepar. Barcelona: 1821 (VIII, 483 p. ; 15 cm) Reglamento para la escuela de jovenes presidarios bajo el método de enseñanza mútua aprobado por S.M. para el presidio de la ciudadela de Barcelona. Barcelona: 1821 (19, [1] p. ; 19 cm) Rigual, José, trad. Oficio de la Semana Santa y semana de Pascua : en latin y castellano, con varias notas / traducido por Joseph Rigual. Barcelona: [s.n.] 1821 (683 p., [6] h. de lám. ; 15 cm.) Verdadero Amante de la Constitución, El (S. XIX) A los que reconocen útiles las proscripciones para solidar nuestra Constitucion, el siguiente artículo del Censor / [El verdadero Amante de la Constitucion]. [s.l., s.n., s.a.] ([8] p. ; 20 cm)

112

DOCUMENT NÚM. 2 ESTADO QUE PRESENTA A S. E. EL CONGRESO PROVINCIAL, EL OFICIAL 1º DE LA SECRETARIA DE HACIENDA DE LA JUNTA SUPERIOR Y DIRECTOR DE SU IMPRENTA, DEL NUMERO DE SESIONES QUE POR DISPOSICION DEL MISMO SE HAN IMPRESO DESDE 17 HASTA EL DE LA FECHA INCLUSIVE, SEÑALADAS POR SUS DIAS, NUMERO DE EJEMPLARES QUE SE HAN IMPRESO, PAPEL DE QUE CONSTA CADA UNO, DISTRIBUCION HECHA, SU PRECIO, Y PRODUCTO, COMO TAMBIEN EL NUMERO DE EJEMPLARES QUE HAN SOBRADO; COMO SIGUE Sesiones Dias Meses Numero de

exemplares impresos

Papel q ha entrado en cada uno

Distribuidos á SE el Congreso

Id. Remitidos a las Junta Corriment.

Numero vendidos por menor

Marav. A que se vendio cada exemplar

Total de maravedises reducidos a

Reales de vellon efectivos

Numeros de los que han sobrado

1ª 17 Julio 2500 1 250 1700 491 A 16 7856 231 2 59 2ª 18 2500 ½ 250 1700 527 8 4216 124 “ 23 3ª 19 2500 1 250 1700 479 16 7664 225 14 71 4ª 20 2500 ½ 250 1700 503 8 4024 118 12 47 5ª 21 2500 1 250 1700 303 16 4848 142 20 247 6ª 22 2500 ½ 250 1700 392 8 3136 92 8 158 Edicto 2200 1 50 2150 “ “ “ “ “ “ 7 23 2400 ½ 250 1700 289 8 2312 68 161 8 24 2200 1 250 1700 187 16 2992 88 63 9 25 2200 ½ 250 1700 193 8 1544 45 14 57 10 y 11 26 2200 ½ 250 1700 136 8 1088 32 114 12 27 2200 ½ 250 1700 143 8 1144 33 22 107 13 28 2200 ¼ 250 1700 187 4 748 22 63 14 29 2200 ½ 250 1700 194 8 1552 45 22 56 15 30 3000 1 250 2400 304 16 4864 143 2 46 16 31 3000 ½ 250 2400 201 8 1608 47 10 149 17 1 Agosto 3000 ½ 250 2400 225 8 1800 52 32 125 18 y 19 2 3000 ¼ 250 2400 289 4 1156 34 61 20 y 21 3 3000 ½ 250 2400 237 8 1896 55 26 113

113

22 4 3000 ½ 250 2400 133 8 1064 31 10 217 23 5 3000 ½ 250 2400 147 8 1176 34 20 203 24 y 25 6 3000 ½ 250 2400 122 8 976 28 24 228 26 7 3000 ¼ 250 2400 124 4 496 14 20 226 27 8 3000 1 ½ 250 2400 233 24 5592 164 16 117 28 9 3000 ½ 250 2400 135 8 1080 31 26 215 29 10 3000 ¼ 250 2400 98 4 392 11 18 252 30, 31, 32 13 3000 ½ 250 2400 123 8 984 28 32 227 33 14 3000 1 250 2400 154 16 2464 72 16 196 34 15 3000 ½ 250 2400 105 8 840 24 24 245 “ 16 3000 ½ 250 2400 113 8 904 26 20 237 35 18 3000 ½ 250 2400 98 8 784 23 2 252 40 23 3000 ¼ 250 2400 89 4 356 10 16 261 42 28 3000 1 250 2400 300 16 4800 141 6 50 Edicto 29 3000 1 50 2900 “ “ “ “ “ 50 48 3 Septiembre 3000 ½ 250 2400 158 8 1264 37 6 192 Se vendieron sueltos posteriormente a saver de pliego 72, de medio 155, de quartilla 93, y de pliego Y medio 4, que todos ascienden a ................................................................................................

77.620 2.860

2. 282 32 84 4

TOTAL 80.480 2.367 2 Tarragona, 8 de Septiembre de 1810 Nicolas Xavier Sn. Juan (signat)

114

Distribucion de sesiones del Congreso Provincial a cada Corregimiento con expresion de las remitidas desde 17 de Julio hasta 29 del mismo, y desde el 30 del mismo hasta el dia de la fecha Remitidas desde 17 a 29 de julio cada dia Id. Desde el 30 del mismo hasta la fecha id. Tarragona 170 212 Tortosa 65 41 Lerida 110 210 Villafranca 135 130 Tremp o Talarn 180 290 Valle de Aran 40 26 Cervera 200 320 Vich 120 140 Manresa 150 180 Mataró 70 140 Gerona 70 210 Figueras 80 190 Puigcerdà 210 200 Barcelona 50 61 [TOTAL] 1.650 2.350 Quedan en mi poder a disposicion de S.E. 50 50 Total Correspondiente que cita el Estado presdo.

1700 2.400

Tarragona, 8 de Septiembre de 1810 Nicolas Xavier Sn. Juan (signat)

Apèndix – Documents Montserrat Comas

79

COMPTES D’ANTONI BRUSI ENTRE 17 DE JULIOL DE 1810 I 9 DE MARÇ DE 18121 • D. Andres Ibañez de Ybero, comisario Ordenador de los Reales

Exercitos...

Sr. D. Joaquin de Acosta, Tesorero del mismo, se servirá V. satisfacer a Miguel Gaspar encargado de D. Antonio Brusi, Ympresor, veinte y quatro mil quatrocientos ochenta y dos reales treinta y dos mrs. vellon, equivalentes a veinte y quatro mil doscientos setenta y ocho rs. treinta y dos mrs. efectivos á que ha ascendido el importe de varias cuentas de impresos entregados en distintas épocas a la Secretaria del Estado Mayor del Exercito, Contaduria de Provincia y Parque General de Artilleria de Campaña, según se acredita de seis cuentas q. con oficio de dos de este mes me ha presentado las q. originales con la misma fecha he dirigido a la Contaduria de este Exercito de Campaña para su examen y liquidacion. Y en virtud de este Libramiento, del que se ha de tomar razón en la misma Contaduría, y recibo del interesado que tambien ha de intervenir, se abonará a V. en cuenta la prevenida contidad de 24.482 rs. y 32 mrs de vn. sin otro recado. Berga 9 de marzo de 1812 == El Intendente intº por S.M. Andrés de Ybañez Tomó razón: Frncº de San Martin

• L’ofici:

Acompaño a VS las adjuntas Cuentas y recibos que debe percibir mi principal D. Antonio Brusi impresor de importe juntas 24.278 rs. con 32 mrs. vn. según lo manifiesta la carpeta que las incluye, a fin de q. se sirva VS mandarlas pasar a Contaduria de Campaña para que formen las correspondientes libranzas a favor del dicho mi principal. Dios guarde a VS ms. as. Berga y Marzo, 2 de 1812 Por ausencia de Antonio Brusi, Miguel Gaspar [Ibañez al marge, dona el “passi”]

• Carpeta que contiene las siguientes Cuentas

Tres cuentas de los impresos para el Estado Mayor 5010 Cuenta de papel sellado habilitado del año 1810 al 1811 5902 Otra de lo impreso para la Contaduria de Provincia 3980 Otra de los entregado al Parque general de Artilleria de Campaña 3763... 26 Otra de la impresión del Reglamento de Hospitales de importe

1 ACA, Dominació Napoleònica, Caixa LVII


80

4000, pero han de rebaxarse 200 recibidos 3800 Un recibo original que incluye dos 1823... 6 ------------------------------- 24278 ... 32 Berga, 9 de març de 1812

• Nota de lo que tengo entregado al Parque general de Campaña hasta el dia de la Fecha

[Ho compta amb rals efectius] 2.Marzo.1811 Una resma papel superfino de Romani 104 Una de idem Florete de Manresa 72 5 de Idem. 200 certificaciones para don Joaquin Pena papel superfino 48 Impresión Idem. 56 11. Idem Dos resmillas Papel superfino 104 Dos resmas papel Florete de Manresa a 72 144 27 Idem. 500 Libranzas papel 48 Impresión Idem 72 2000 vales para raciones de Brigadas = papel 72 Impresión Idem 88 29 Idem. Una resma de papel florete de manresa 72 600 estados tiene 6 pleigos cada uno por el papel 10 resmas a 88 rs. vn. resma 880 Impresion Idem a 88 rs. cada pliego 528 Enquadernacion a 12 ms. cada uno 216 ... 26 7 de abril dos resmas papel florete manresano a 72 144


81

18. idem Dos idem a 72 144 Una idem superfino 104 Una resmilla idem 52 29. idem Dos resmas florete de Manresa a 72 144 dos resmillas superfino 104 30 idem. Doce carpetas en quarto 24 100 Estados de las piezas montadas carruagues

y demás existencias papel superfino 108 100 Estados de las piezas montadas carruagues

y demás existencias con la refinacion del estado de fuerza papel superfino tirado y retirado 120

24 de mayo Una resma papel superfino Romaní 104 Una idem Florete de Manresa 72 16 junio Dos resmas de idem. de idem. 144 ------------------- 3763 ... 26 Tarragona, 19 junio de 1811 Antonio Brusi [Hi ha el rebut signat per Juan Granados, a Tarragona 20 de juny de 1811; Dona vist i plau Joaquin Pena]

• Nota de lo que tengo entregado a la Contaduria de provincia; A Saber [sic]

Año 1811 fbrº 4 Una resma papel florete de Viñals 88 Una idem medio florete de idem 72


82

Marzo 2 Doce mil Guias de medio pliego; son 240 manos a 6 rs. la mano 1440 Idem. 5 Una resmilla papel superfino 52 Idem. 29 Por 210 Guias pª el extranjero=papel, impresión 50 Abril 17 Una resma papel medio florete 64 Una diem papel superfino 104 Una resmilla pequeña idem. 52 Idem. 30 Un libro blanco para la Aduana de 300 hojas con abecedario y rubricado = papel 42 Enquadernacion y rubricar 16 Doce mil Guias de medio pliegis; son 240 manos a 6 rs. la mano 1440 Quatro mil Responsivas de medio pliego; son 80 manos = á 6 rs.vn. mano 480 Mayo 6 Una resma de papel florete regular 80 --------- son rs. vn. efs. 3980 [Signat a Tarragona 17 de maig per Antoni Brusi] Segueix procediment: 20 maig a Tarragona Signa el rebut Antoni Brusi a Tarragona el 24 de maig de 1811

• Cuenta del papel sellado abilitado (sic) del año 1810 al 1811 impreso y entregado a la Administracion de Rentas Unidas: A Saber

Año 1811 Pliegos Sello 1º 4713 Sello 2º 28858 Sello 3º 22094 Sello 4º 58375 Sello de oficios 33500 ---------------------- Son 147 540 a 40 rs.vn mil 5902 [Signa, Tarragona 24 maig de 1811 == Antoni Brusi] Segueix procediment

• Ofici: Estado mayor Sirvase VS disponer q. por la Tesoreria de este Estado se satisfaga a los Impresores D. Antonio Brusi y D. Agustin Roca la cantidad de cinco mil dies reales vellon, importe del papel e impresión de varios estados, ordenes circulares y demás documentos que de orden del antesesor Gefe


83

interino del estado Mayor, el Ayudante Gral. D. Luis Maria Andriani, imprimieron y entregaron en esta secretaria, según lo demuestran por menor las cuentas que acompaño a VS y cuya cantidad deberá cargarse a la gratificacion señalada á dicho Gefe, repecto a ser gastos correspondientes al mes pasado y anteriores, Dios guarde... Igualada 10 de juny de 1811 Signa Sanjuan. [Segueix procés; l’ofici s’adreça a Andrés Ibañez]

o Cuenta de los impresos entregados a la oficina del Estado mayor de caballeria:

Por mil impresos en octavillas para pasados 120rs.vn. efts Por la composicion de los moldes de cinco estados de á pleigo entero e imprimir en todo

mil quatrocients ejemplares, en todos 600 Por 57 manos de papel superfino q. se han empleado en su impresión a 6 rs.la mano 340 -------------- Suma Mil sesenta reales de vellon efectivo 1060 Tarragona, 26 de abril de 1811 [Signat: Agustin Roca]

o Cuenta de lo impreso de orden sel Sr. gefe del Estado mayor Año 1811 Por 50 cartas circulares pª establecimiento de una academia

de Cabos y sargentos; papel é impresión 40 Por 600 circulares al Extº sobre reduccion de asistentes por el papel 140 Por su impresión doblar y cortar 96 Por 120=Declaracion del sr. vicario Gl. de Extº sobre la abstinencia y ayuno de los Militares en campaña y fuera de ella= papel e impresión 96 Por 600 estados de Batallon de Inf! de linea = pr. papel 76 Por la impreson, doblar y cortar 188 Por 100 idem. con otas= papel é impresión 56 Por 2400 Idem de Compañía en blanco= pr.papel 296 Por su impresión, doblar y cortar 200 Por 400 Idem con notas= pr. papel 50 Por su impresión doblar y cortar 100 Por 300 = Idem. de Regimintº de Infª de Linea= plego papel 76 Por su impresión doblar y cortar 140


84

Por 60 = Idem con notas, de pliego= papel e impresión 88 Por 600 = idem de compañía de Infª Ligera = pr. papel 76 Por su impresión doblar y cortar 120 Por 100= Idem con notas= papel e impresión 96 Por 180= Idem de Batallon Infª Ligera en blanco= pap e impr 108 Por 30 Idem. con notas= papel e impresión 50 ---------------- Son rs. vn. efct 2092 Tarragona, 28 de mayo de 1811 Antonio Brusi

o Cuenta de lo impreso desde 1º de abril hasta el dia de la fecha de orden del Sr. gefe del Estado Mayor = A saber

Año 1811 Por 100 = Nuevos estados de artilleria en 4 pliegos pª formar el estdo gral.; tiene dos pliegos, papel superfino é impresión 380 Por 72 Esados con notas de division de armamento, vestuario y equipo = papel é impresión 140 Por 300= de Idem en blanco= papel é impresión 200 Por 100= Idem de la misma especie pª exercito= papel é impresión 130 Por 200= estados de perdidas pª division= papel é impresión 200 Por 100= idem en blanco pª exercito= papel é impresión 130 Por 100=Estados de supsistencias (sic) de viveres, forrajes y almacenes= papel é impresión 130 Por 100= estados de transportes= papel é impresión 130 Por 100= Estados de hospitales= papel é impresión 130 Por 140= Apuntamientos sobre el establecimiento de un Estado mayor; impresión y enquadernacion 200 Por 100 Reglamento provisional pº el Consejo de

Regencia= papel é impresión 88 -------------- Son 1858 Signat a Tarragona, 28 maig de 1811 Antonio Brusi


85

• Yo el DR. en Derechos D. Ygnacio Vidal, Pbro Abogado delos Rdos Consejos y de la Audiencia de Cataluña, Visitador y Examinador Diocesano de Vagel y Fiscal intº de la Curia Ecca. del Arzopdº de Tarragona y Secretario de la muy Ilma. Junta de los Hospitales de este Exrtº

Certifico que al tiempo de encargarse la Direccion Ecca. de los Hospitales de este Exercito, recibí, á nombre de ella, del comisario de Guerra, que era antes Ynspector de aquellos, Dn. Andrés de Ybañez, una porcion de Exemplares de Ordenanzas, y otros papeles pertenecientes á Hospitales cuya impresión, dixo, debia satisfacerse todavia al Ympresor D. Antonio Brusi. Por esta razón fui a encontrar al Sr. Don Antonio Barata, intendente que era entonces de esta Provincia, y dixo que quedaba a su cargo el pagar el coste de la precitada impresión, por haberse hecho antes de encargarse de la Direccion de los Hospitales de este Extº la Junta, que lo está en el dia, Y para que conste a los fines que puedan convenir al referido Ympresor, doy la presente a su instancia, firmada de mi mano y sellada con las armas de que usa la Direccion en esta de Tarragona a los 2 de Mayo de 1811 Signa Vidal...

o Cuenta de los Reglamentos de Hospitales que de orden del Sr. D. Josef Basora y Seguí Director general de los de este Exercito de Campaña ha impreso el infrascrito impresor para los citados Hospitales

Por 450 exemplares, los 200 comprensivos de todo el reglamento, y trescientos de incompletos, que componen 250 de los primeros q. juntos todos importan 200 duros 4000 Tarragona, 4 de setiembre de 1809 [Signat Antonio Brusi] [El 24 setembre es dona ordre de pagar: signa Juan de Goycoechea] o Instancia de Brusi reclamant el deute de la feina anterior. Ho

demana a Tarragona el 5 de febrer de 1810 Al marge hi ha la certificació de la veracitat del que demana Brusi Es constaten tots “els procesos” burocràtics pertinents. Es falla a favor seu el 8 de març de 1810]

• [Rebut signat per Brusi de l’Estat Major el 28 de maig de 1811 a Tarragona 1.823 rs. i 6 ms. Ho signa Ibañez]


86

o Nota de lo que tengo entregado a la Secretaria del Canton y Mayoria Gral. al mando del Sr. D. Josef Montes salazar = A Saber

Año 1810 Entregado a la Secretaria Rs.vn. efs. Fbrº 28 Por una resma papel florete superfino 96 Por media resma; dcha. 48 Por oblea y plumas 20 Marzo 18 Por dos redomitas de tinta 8 Por una resma de papel florete 96 30 Por una resma de papel superfino 96 Por media resma idem. pª cartas 48 Por una caxa oja de lata pª poner olea y olea (sic) 14 Abril 18 Por 300 pasaportes, papel florete bueno 88 Por una resma de papel florete 96 Por una idem. regular 72 Por Plumas 12 Mayo 9 Por oblea entregó 8 18 Por 300 Pasaprtes 88 30 Por una resma de papel superfino 96 Por una resmilla idem para cartas 48 Por comprar dos tinteros= entregó 24 Junio 8 Por una resma de papel florete 96 Por media idem medio florete 36 Julio 10 Por media resma de papel 40 Por una resma de papel superfino, mitad grande y mitad pequeña 104 Por oblea 4 Entregado a la Mayoria Gral. Fbrº Por papel superfino 48 Por idem regular 28 Por tinta y plumas 10 Mayo Por papel 48 Por plumas tintas y oblea 20 ----------------------- 1392 Tarragona, 17, juliol 1810 Brusi [Tota la relació és una còpia autentificada]


87

o Nota de lo que tengo impreso y entregado de orden del Sr. D. Josef Montes Salazar

Por 300 exemplares disposicion para la salud pública,por papel 48 Por su impresión 64 Por 200; empadronamiento para saber los forasteros existentes en la ciudad pª el papel 32 Por su impresión 56 Por 400 exemplares de salud publica papel 64 Por su impresión 72 Por 100 esemplares Declaracion de Guerra contra Dinamarca

= por el papel 24 Por su impresión 56 --------------- son 416 Tarragona, 17, juliol 1810 Brusi [Tota la relació és una còpia autentificada]


COMPTES D’ANTONI BRUSI A DESEMBRE DE 18121 Libranza de 63 lliures 4 sous 4 diners Nota de lo entregado al Consulado de esta Ciudad impreso de su orden: Juliol 1812 = 600 cartas facilitando la enhorabuena a las cortes por la sancion de la Constitucion impresion y trabajo a deshora 120 papel superfino 140 doblar y cortar 20 600 representaciones a SE la Junta Superior impresion

y trabajo a deshora 120 Papel superfino 140 Doblar y cortar 20 600 contestaciones de la Junta Superior y conestacion del Consulado impresion y trabajo a deshora 120 Papel superfino 140 Doblar y cortar 20 ___________ son rs.vn. efectivos 840 Palma 19 desembre de 1812 = Antonio Brusi Num. 24 Libranza de 214, 19 Cuenta de la Carta Artística sobre el edificio de la Lonja de Mallorca impresa por orden del Real Consulado a saver (sic) Por la impresion de 200 ejemplares 1008 Por la encadernacion de 100 ejemplares en rústica a 2 rs. cada uno 200 Por la encuadernacion de un ejemplar en pasta fina 18 Por otra idm. en pasta regular 8 _______________ son rs. vn. 1234 son Lliures mallorquines 92,, 11 s

1 ARM, Consulat de Mar, Caixa 33


Palma 5 de mayo 1812 = Con comision y poder de D. Antonio Brusi = Magin Brusi. [Es passa al tresorer Domingo Fons perquè pagui] Cuenta del importe por la encuadernacion de mil volúmenes de Ciscar los novecientos y cincuenta en rústica y los cincuenta restantes con otros cincuenta rehunidos del primer volumen en pasta fina, entregados al Sr. Domingo Fons tesorero de esta Real Consulado y con intervencion de su comision nautica Por 950 vol. rustica a 1rs y ½ 1425 Por 50 en pasta fina a 18 rs. 900 _____________ son efectivos 2325 son lliures malloq. 174, 7 s 6 Palma 22 de junio de 1812 == Antonio Brusi = V.B. = Lorenzo Gibert Cuenta de los encuadernado de orden y cuenta del R. Consulado en la oficina de Brusi a saver Diciembre de 1812 Por 1000 tomo 3º Ciscar de navegacion y otros mil tomo 4º encuadernados en rustica a 1 ½ rs- vn. c/ uno 3000 Por 52 idem en cuadrenados en pasta fina y dorados a 13 rs. c/ un

676 ______________ son rs. vn. 3676 Asciende la dcha. cuenta a tres mil seicients setenta y seis rs. vn. Palma 29 diciembre de 1812 == Eulalia Brusi i Ferrer == V.B.= Lorenzo Gibert.


90

—PUNXONS I LITOGRAFIA— EXMO. Sor. Conociendo la escasez de fundiciones y matrices de letra de imprenta en España, después de muchos gastos y de vencer dificultades, logré en Setiembre de 1819 tener en esta mi casa una completa fundicion y surtido de matrices de los mejores caracteres de París, guarniciones huecas para justificaciones en lugar de madera, y todo lo demás perteneciente a una fábrica completa con buen Director que tambien hize venir de dicha ciudad afin de instruir los operarios nacionales que se necesitasen para el desempeño, y no tener que acudir al estrangero para obtener la letra necesaria no solo para mi imprenta sino para poder surtir á las demas del Reyno. Contradicciones y gastos que presenta todo nuevo establecimiento, han retardado mis deseos; pero en el dia me cabe la satisfacción de anunciar que habiendose marchado el espresado Director queda la fabrica muy bien establecida con buenos operarios todos del pais ya para abrir punzones como para todo lo dmeás relativo a dicho establecimiento. Doce individuos enseñados los unos en el pais y otros que se han perfeccionado, son los empleados en mi fundicion idoneos para instruir a cuantos sean necesarios al fomento y permanencia de dicho ramo en España, sin necesidad del estrangero. Si se considera la época en que establecí mi fábrica se verá que mi único objeto es hacer un bien al todo de ls nacion fomentando un arte util, casi olvido en nuestro reyno. Convencido posteriormente de la importancia y utilidad de la Imprenta litográfica de que tanto se ha hablado en varios papeles público de Europa, me dedicí a toda costa establecerla en esta ciudad, y tengo tambien la satisfaccion de presentar a V.E. los primeros ensayos que se han hecho en mi casa, por los que se demuestra con evidencia lo que puede conseguirse con la pluma sola escriviendo sobre la piedra, además de lo que puede hacerse con el dibujjo del lapicero practicado sobre la misma. Espero que VE les dará la acogida que acostumbra a todo lo que sea de utilidad general, y que admitirá este corto obsequio como justamente debido a los incesantes desvelos con que VE procura el fomento y protección de las artes, una de las fuentes de la pública prosperidad. Dios guarde a V.E. ms. as. Barcelona, 27 de Diciembre de 1820 Exmo. Sr. Antonio Brusi Exma. Diputacion Provincial de Cataluña [Arxiu Històric Diputació de Barcelona; lligall, 14]

91


Lista que presentan los Comisionados nombrados por el Exmo. Ayuntamiento de los contribuyentes de los Libreros e Impresores divididos en cinco clases. Nombre y Apellidos Calles donde habitan Primera clase D.Antonio Brusi Libreteria D. Juan Dorca 2ª Escudellers D. Juan Francº Piferrer Plaza del Angel Nota: De los tres de primera clase debe llamar la atención el primero por tener más de cincuenta trabajadores q. todos juntos no los tienen. [Segueixen a continuació els de les altres classes] Barcelona, 12 de agosto de 1820 José Rubió Thomas Gaspar Joseph Guix *** Aquesta distribució genera la reclamació que segueix conservat igualment a l’arxiu històric de Barcelona (caixa, 2): D. Antonio Brusi, vecino de esta ciudad con el debido respeto hace presente á VE que en el repartimiento que se ha hecho de la contribución directa le han cabido doscientas libras al año, cuya suma como perteneciente á la ganancia de su industris la considera excesiva, no obstante de que ha hecho entrega del tercio del cupo para dar á VE una prueba de su obediencia, y la consideración que le merecen las necesidades de la Patria. El exponente experimenta un gravamen con el pago de la indicada cuota, pues se le cuenta entre la clase mas alta de contribuyentes, y no sabe por que razón ha de ser así, y no es proporcion al que mas satisface en su oficio. Si se calculan los beneficios que se presumen haber tenido el exponente, estos han sido ningunos, pues los establecimientos de fundicion de letra y tipografia, como nuevos cuestan y no producen, hasta que el público se convence de las utilidades, siendo bien sabido que el que expone sus caudales á experimentos nuevos suele quedarle sola la satisfaccion de haberlos emprendido á sus expensas, mas no la de resarcirlas ni mucho menos ganacias. El precio del Diario no ha tenido

92

alteración, no obstante de ser muchas veces doble como se expendia antes de la época actual. La libertad de imprenta da facultad para imprimir libremente, y, no obstante esto los que se han dedicado á ello han dado punto á sus periódicos por las pérdidas que han tenido, lo cual convence que el exponente tendrá bastante trabajo en sostener el suyo. En el comercio de libros puede patentizar las pérdidas que ha tenido, y está sufriendo, y a pesar de tantos menoscabos se le han detallado doscientas libras. El exponente, Exmo. Sr. fuera el primero á prestarse á este servicio pero no puede aderirse a una injusta graduacion que no le corresponde: por tanto a VE respetuosamente Suplica se sirva tener en consideracion los expuesto y en su consecuencia igualar en dicho pago al exponente con el de los Sres. Serra, Piferrer y otros de su arte y no de modo alguno con las primeras casa de comercio, por que la del exponente no lo es; en lo que á mas de justicia será una equidad propia de la rectitud de V.E.... Antonio Brusi, Barcelona, 3 d’abril de 1821 [hi ha una nota amb una altra lletra]: pagó en 2 Abril de 1821 el 1r. 3º en el foleo 313. (Arxiu Històric de Barcelona – Cadastre Personal, 1835)

SUMARI

• Introducció 1 • Presentació del personatge 8 • Inici de la llibreria Brusi – Ferrer 11 • Primers anys del negoci 15 • Fugida de Barcelona. Una impremta per a la conspiració i la lluita contra el francès. Tortosa i Tarragona, 1808 – 1811 17 • Des de Mallorca. La impremta itinerant de la Junta de Catalunya, 1812 – 1813 24 • De nou a Catalunya. Vilanova i la Geltrú. La Diputació Provincial

1813 30 • Els rèdits de la victòria. Antoni Brusi, impressor de cambra del rei. 1815 32 • Brusi i la modernització de l’empresa: fàbrica de tipus, litografia. 1819 – 1820 35 • Aprofitant la documentació dels impostos:

balanç de l’empresa.1821 39 • Impressors, llibreries i premsa 41 • El Control de la Gazeta 44 Aspectes logístics 50 • Premsa a Mallorca 52 Diario de Palma 53 • Diario de Barcelona 54 Observacions cronològiques 57 • Publicacions d’Antoni Brusi. Aproximació a un catàleg 1801 – 1821 59 Datació 63 • Conclusions 64 • Bibliografia 67 • Apèndix 71

o Catàleg 72 o Diario de Barcelona 29.XI.1798 108 o Tarragona- estat de comptes 1810 112 o Estat de comptes 17.VII.1810 / 9.III.1812 118 o Estat de comptes XII.1812 127 o Punxons i Litografia 129 o Contribució 1820 (reclamació 1821) 131

ANTONI BRUSI I MIRABENT (1775 – 1821) D’artesà a...

Documents

Transcript of ANTONI BRUSI I MIRABENT (1775 – 1821) D’artesà a...