ANTONI GAUDÍ(1852-1926)Arquitecte i dissenyador, és la figura

més internacionalment prestigiosa del’arquitectura catalana per la sevacapacitat de síntesi de la tradició pròpia iper I’originalitat i audàcia de les solucionstècniques que integra en unaornamentació brillant, insòlita i creativa.

Nascut a Reus, es graduà el 1878 aBarcelona, ciutat on centrà la seva activitaten un moment propici a l’eclosió de laseva personalitat: en plena Renaixençacultural i política, en un moment deprosperitat econòmica i d’expansióurbanística, i amb el mecenatge d’unaburgesia que volgué sintonitzar amb elsnous corrents europeus. En la sevaformació influïren les teories de Viollet-le-Duc i de Ruskin, i també elpensament de la generació modernistaque es forma al voltant de l’ExposicióUniversal del 1888, però molt aviat superàels estils històrics imperants enl’eclecticisme del segle XIX i formulà unaestètica pròpia que fa perfectamentidentificable el seu estil i, alhora, moltdifícil la classificació en un corrent precís.

Són trets biogràfics destacables laseva relació amb la familia d’industrialsGüell, que el prestigiaren dins l’ambientbarceloní, la seva vinculació des de moltjove a la Sagrada Família, fet que contribuía intensificar la seva profunda religiositat, i la seva exclusiva dedicació,progressivament absorbent, a laproblemàtica que generava la realitzacióde la seva arquitectura. A més de lesobres comentades, féu el convent de lesTeresianes i la casa Bellesguard aBarcelona, edificis a Comillas, Astorga i Lleó, la reforma interior de la catedral deMallorca i altres obres menors.

Un aspecte important és la sevacapacitat com a interiorista, que el portà adissenyar, en estreta col·laboració amb elsexcel·lents artesans de l’època, tots elselements que formen l’espai arquitectònic —ferro forjat, mobiliari, vitralls, elementsescultòrics, mosaic, ceràmica, etc.— dinsuna concepció de la decoració orgànica iintegrada en l’estructura constructiva.

Admirat i controvertit ja en el seutemps per l’audàcia i singularitat de lesseves solucions innovadores, desprésd’una època de relatiu oblit o silenci, laseva fama s’ha imposat mundialment demanera indiscutible en els medisespecialitzats i ha guanyat l’admiraciópopular.

GAUDI cata

là

LA SAGRADAFAMÍLIATemple expiatori dedicat a la Sagrada

Família, l’obra més famosa de Gaudí, màxim exponent de seu geni visionari isímbol de Barcelona arreu del món.L’arquitecte se’n feu càrrec el 1883, sobreun projecte previ de F. del Villar, neogòtic,iniciat el 1882, i dedicà tota la seva vida,els darrers anys de manera exclusiva, a larealització d’aquesta ambiciosa obra, quedeixà inacabada.

Gaudí volgué fer una «catedral delsegle XX», síntesi de tot el seu saberarquitectònic, amb un complex sistema desimbolismes i d’explicació visual delsmisteris de la fe: façanes com arepresentació del naixement, mort iresurrecció de Crist; divuit torres, símbolsdels dotze apòstols, dels quatreevangelistes, de la Mare de Déu i, la mésalta (170 m), del Crist; capelles laterals,símbols dels sagraments i de les virtuts...Sobre un model de planta gòtica basilical,de cinc naus, creuer, absis i deambulatori,amb monumentals façanes a la nau centrali als braços del transsepte, volgué donaruna espectacular dimensió vertical almonument amb una autèntica apoteosi depinacles i altes torres d’estructurahelicoïdal, acabades en abstractesrevestiments de mosaic vidrat i coronadesper símbols episcopals i la creu.

Són obra directa de Gaudí la criptaneogòtica, la part edificada de l’absis i lamagnífica façana del Naixement (costatest), de la qual destaca l’exuberànciadecorativa, de caràcter netament naturalista(figures emmotllades del natural, animals,plantes, núvols, etc.). De les quatre torresd’aquesta façana, GaudÍ només veiéacabada la de Sant Bernabeu.

Les obres, interrompudes el 1936,quan la cripta i l’estudi de Gaudí forenincendiats, es reprengueren el 1952 apartir dels dibuixos i les maquetes existents,continuïtat que motivà vives polèmiques.En 1954-1976 es completaren la façana iles quatre torres de la Passió (costat oest).El 1987 Josep M. Subirachs va rebrel’encàrrec de fer les escultures del pòrtic dela Passió. Es poden visitar la part edificadai el petit Museu del Temple Expiatori de laSagrada Família, amb maquetes idocuments gràfics del procés constructiu.

Plaça de Ia Sagrada Família • 08013 BarcelonaTel. 932 080 414www.sagradafamilia.cat

Metro: Sagrada Família (L5) (L2)Autobusos: 10, 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51

Centre del ModernismeTel. 933 177 652 - 902 076 621www.rutadelmodernisme.com

PARK GÜELLParc urbà situat en una elevació

(la Muntanya Pelada) al nord del barribarceloní de Gràcia (antic municipi).Gaudí el projectà i dirigí en 1900-1914, per encàrrec d’Eusebi Güell, com a infraestructura i equipaments d’una ciutat-jardí residencial, seguint modelsanglesos, prevista per a 60 habitatgesunifamiliars. El projecte no reeixí i el parcpassà a propietat municipal el 1922.

Els dos pavellons de l’entradaprincipal, que tanquen el mur que envoltael parc, previstos per a porteria iadministració, són de pedra, ambcobertes de volta de maó de plarevestides amb peces de ceràmicatrencades (trencadís) que ressegueixenles sinuoses superfícies geomètriques,recurs que dóna a tota l’ornamentació delparc un singular atractiu. Coronen lescobertes sengles cupulins i una altra torrehelicoïdal amb l’habitual doble creugaudiniana.

Una escalinata interrompuda per unmitològic drac o llangardaix (que és alhorasobreeixidor de la cisterna) porta a la gransala hipòstila, destinada a mercat de laurbanització, amb 84 columnes d’ins-piració dòrica que sostenen cúpules decasquet esfèric, suport de la gran plaçasuperior, bell mirador sobre la ciutat i lamar. Aquest gran espai està delimitat perun extraordinari banc-balustrada queserpenteja tot formant meandres, racons iespais menors, en el qual el recobrimentde trencadís acolorit forma unespectacular collage que sembla anticiparcamins de les avantguardes posteriors. En aquest banc i a les bellíssimes claus de volta de la sala hipòstila, Gaudí comptà amb la col·laboració del’arquitecte Josep M. Jujol.

Cal destacar encara la gran cisternaque havia de recollir l’aigua de la plaça a través de les columnes, sota la salahipòstila, espai d’una gran bellesaplàstica, i la gran obra de viaductes quesostenen els camins per a vehicles, amb elsuport de murs de contenció i robustspilars inclinats que formen elegantsarcuacions revestides de pedradesbastada.

A la casa que Gaudí es féu construiral parc, obra del seu deixeble FrancescBerenguer (1905), hi ha instal·lada la Casa Museu Gaudí, amb notables mostresde mobiliari dissenyades per l’arquitecte i records personals. El Park Güell foudeclarat Patrimoni de la Humanitat per laUnesco el 1984.

Olot, s/n • 08024 BarcelonaCasa Museu Gaudí • Tel. 932 193 811

Metro: Lesseps (L3)Autobusos: 24, 28, 31, 32, 92, 116

COLÒNIAGÜELLCripta de l’església projectada per

Gaudí per a la colònia tèxtil que EusebiGüell instal·là al municipi de Santa Colomade Cervelló, a prop del Llobregat (la cooperativa i algunes cases són obradels seus deixebles F. Berenguer i J. Rubió i Bellver). Gaudí treballà des del1898 en un ambiciós projecte del qualnomés es construí la part de la cripta en 1908-1916, que constitueix, tanmateix, unade les obres més admirades i estudiadesde l’arquitecte i un precedent de moltessolucions de la Sagrada Família.

Situada en una elevació voltada depins, la planta s’inscriu en un òval irregular,amb el cos central dividit en dues crugiesque sostenen per mitjà de quatrecolumnes centrals i altres de laterals unasèrie de nervis irregulars de maó vist; alvoltant hi ha una nau en girola amb altrescolumnes que sostenen les nervadures dela coberta. Davant la porta d’entrada hi haun porxo, al costat de l’escalinata queporta a la planta on s’havia d’edificarl’església superior.

La gran força expressiva de la criptaés el resultat d’una sèrie de factorsinnovadors en l’estructura i de la utilitzacióaudaç dels elements constructius. Lescolumnes s’inclinen segons les càrreguesque han de suportar, la tradicional volta demaó catalana adopta la forma anomenadaparaboloide hiperbòlica, que s’avança enmolts anys a la seva utilització perl’arquitectura moderna d’avantguarda.Els materials —bàsicament pedrabasàltica a penes desbastada i maó, ambmosaics i vitralls a les portes i obertures—són utilitzats amb vigor i una energia quehi arriben a donar un aspecte rude iprimitiu. Cal destacar tambè els bancs defusta i ferro dissenyats pel mateix Gaudí.

Claudi Güell, 9-11, bxs. • 08690 Santa Coloma deCervelló, BarcelonaConsorci de la Colònia Güell 936 305 807www.elbaixllobregat.net/coloniaguell

Des de Barcelona: autopista AP-2, sortida CinturóLitoral i per Sant Boi de Llobregat i carretera a Sant Vicenç dels Horts, i A-2, sortida a Sant Vicenç dels Horts. FGC: Colònia Güell

Agraïm la col·laboració de Joan Bassegoda iNonell, de la Càtedra Gaudí de l’Escola TècnicaSuperior d’Arquitectura de la UniversitatPolitècnica de Catalunya i d’Ignasi de Solà-Morales, catedràtic de l’Escola Tècnica Superiord’Arquitectura de la Universitat Politècnica deCatalunya.

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióDirecció General de TurismeText: Servei d’Informació i Difusió TurísticaFotos: Toni Vidal i Jordi ParetoImpressió: vanguard gràfic SAD.L.: B-35.988-2011Printed in UE

Gaudí-català.qxd 8/10/14 10:47 Página 5

LA PEDRERA(Casa Milà)Casa d’habitatges bastida en

1906-1910 per al matrimoni Milà-Segimon.Darrera mostra de l’arquitectura civil deGaudí, és una de les seves millors i mésambicioses creacions, extraordinàriamentinnovadora en els aspectes funcionals,constructius i ornamentals.

Els amplis habitatges es disposen alllarg de l’ondulada façana i al voltant dedos grans patis interiors, circular l’un iel·líptic l’altre, dels quals surten una escalahelicoïdal vers els primers pisos i la rampa per a carruatges vers el soterrani.Aquest plantejament trenca totalment latipologia de les cases de I’Eixample i utilitza una nova i audaç estructuraconstructiva, ja que se sosté sobrecolumnes de pedra i maó, i un entramatmetàl·lic, sense parets de càrrega, fet quedóna una llibertat total a la distribució decadascuna de les cinc plantes, ondominen els plans trencats i ondulats, que formen recorreguts convexos.

La façana constitueix unaimpressionant massa ondulant de pedra apenes desbastada, on la duresa i pesantordels materials contrasten amb la sensacióde moviment de les onades d’un singularmar de pedra. Les obertures semblenexcavades en aquesta massa i s’ornenamb un bellíssim treball de forja, ambformes vegetals als balcons i refinadesreixes a les portes. La insòlita coberta sesosté en una sèrie d’arcs parabòlics dediferents altures, que formen les golfes,recobertes exteriorment per plaques demarbre. AI terrat, esglaonat, sorprenen lesesculturals sortides d’escala helicoïdalscoronades per una creu repetida quatrevegades i revestides de trencadís, i lesxemeneies que recorden guerrers ambvisera, que formen un fantàstic espai queha estat qualificat d’expressionista od’anticipació superrealista.

Declarada Patrimoni de la Humanitatper la Unesco des de 1984, és propietatde la Caixa de Catalunya, que la varestaurar i convertir en centre cultural de laseva fundació social.

Espai Gaudí (exposició activa permanent sobre lavida i obra de l’arquitecte i visita de golfes, terrat ipis de la Pedrera): Provença, 261-265 08008 BarcelonaExposicions: Pg. de Gràcia, 92 - 08008 BarcelonaTel. 902 400 973, Tel. reserves: 934 845 530www.fundaciocaixacatalunya.org

Metro: Diagonal (L3) (L5)FGC: ProvençaAutobusos: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 43, 44, Renfe: Passeig de Gràcia

GAUDICASA BATLLÓ

Casa d’habitatges reformadatotalment per Gaudí en 1904-1906, perencàrrec de I’industrial tèxtil Josep Batlló i Casanovas. S’integra en l’anomenada illao «mançana» de la Discòrdia (al·Iusiósatírica al mitològic judici de Paris), queconté, a més d’aquesta casa, dues altresobres cabdals del modernisme barceloní,la Casa Amatller de Puig i Cadafalch(1900) i la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner (1905).

Obra de plenitud de l’arquitecte, d’unnaturalisme intens i alhora abstracte,decorada amb ceràmica policroma debrillant i subtil color, produeix unaindefinible sensació de lleugeresa malgratla profusió de formes i motius. A Ia façana,ondulada, destaca l’estructura pètria de latribuna del primer pis, sostinguda percolumnes, que emmarca uns bellsfinestrals decorats amb vitralls; laceràmica i els vidres multicolors de la partsuperior són interromputs per agressiusbalcons de ferro en forma de màscara oantifaç; Ia coronen una suggeridorateulada de ceràmica sobre les doblesgolfes, que recorda el llom d’un dracfantàstic, i una torre rodona amb un cupulífloral que sosté la creu de quatre braços,que amaguen les interessants xemeneiesescultòriques, que semblen al·ludir a ferrenys guardians de la casa.

A l’interior, cal admirar el patid’entrada, amb una escala sinuosa iobertures bellament dissenyades, que repuna llum matisada per la gradació de tonsblavosos del revestiment ceràmic. El pis principal fou decorat per Gaudí, que creà algunes de les seves millorsmostres com a interiorista: magnífica llarde foc encastada, portes, escala i moblesde fusta conservats, en part, a la Casa Museu Gaudí, vitralls i elements deferro forjat.

Passeig de Gràcia, 43 • 08007 BarcelonaTel. 934 880 666 - 932 160 306www.casabatllo.cat

Metro: Passeig de Gràcia (L3)Renfe: Passeig de GràciaAutobusos: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 43, 44

PALAU GÜELL

Residència urbana bastida en 1886-1888 per a la família d’Eusebi Güell,la primera gran obra de Gaudí. S’himanifesta ja plenament la recerca denoves idees constructives i la interpretaciótotalment personal i innovadora dels estilshistòrics, en aquest cas el gòtic, i elementsdecoratius musulmans.

Damunt la planta soterrània destinadaa cavallerisses (a la qual s’accedeix peruna rampa), amb robustes columnes demaó amb capitells fungiformes quesostenen voltes de maó de pla, i damunt laplanta baixa, destinada a serveisadministratius, se situa la planta noble,amb la qual l’edifici s’estructura com apalau. El centre és un gran espai vertical,coronat per una gran cúpula parabòlicaamb obertures en forma d’estrella quetravessa tot l’edifici i sobresurt al terratamb una alta agulla cònica. Lesdependències (salons, galeries, estances)s’organitzen al voltant d’aquest espai, que constitueix el saló principal i alhoraféu les funcions d’oratori (amb un petitarmari-capella) i de sala de concerts (amb un bell orgue). La luxosa decoracióinterior forma un magnífic compendi delgust de l’època: columnes de marbre amb capitells hiperbòlics, arcuacions parabòliques, enteixinats de fustes nobles i ferro d’elaborada composició,pintures d’Aleix Clapés, aplicacions decarei o de vori i exquisit mobiliari.

Resta destacar-ne la severa façana de pedra amb la tribuna al llarg del pisprincipal, de disseny rectangular i vertical,amb dues grans obertures d’arccatenoide, entre les quals es veu el granescut de ferro forjat de Catalunya, isinuosa decoració a les reixes de lesportes. I també l’insòlit terrat onsobresurten divuit xemeneies i sortides de ventilació de formes suggestives ivariades, recobertes amb trencadís(fragments irregulars de ceràmicatrencada), que Gaudí havia d’aplicardesprés a moltes de les seves obres.Finalment cal esmentar la notable gelosiade fusta del mirador de la façana posterior.

Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984, és propietat de laDiputació de Barcelona des del 1945.

Nou de la Rambla, 3-5 • 08001 BarcelonaTel. 934 725 775 / 771www.palauguell.catMetro: Liceu (L3)Autobusos: 14, 59, 91,120

PAVELLONSGÜELL

Cavallerisses i porteria, obra de Gaudíde 1884-1887, de la gran finca dels Güell(després convertida en Palau dePedralbes). Mentre que l’estructura de lesquadres, de voltes i arcs parabòlics de maó, respon a una tradició catalanad’arrel gòtica, la decoració exterior (murs,cupulins, etc.), de rajola i ceràmica itambé mosaic, és de tradició oriental.Extraordinari drac de ferro forjat a la portaprincipal, referència al jardí de lesHespèrides, que el gran poema èpic deJ. Verdaguer, L’Atlàntida (1877), haviacantat. Seu de la Càtedra Gaudí del’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura(UPC), amb arxiu, biblioteca i museuespecialitzats.

Avinguda de Pedralbes, 7 • 08034 BarcelonaTel. 933 177 652 / 902 076 621

Metro: Palau Reial (L3)Autobusos: 7, 33, 60, 63, 67, 68, 74, 75, 78, 113

CASA VICENSTorre residencial bastida en 1883-

1888 per a l’industrial ceramista ManuelVicens i Montaner. Obra de joventut,l’estructura està dominada per la líniarecta, mentre que la decoració exterior —franges de ceràmica envernissadahoritzontals a la part baixa i pilars a l’alta,amb torrasses als angles— i sobretot lainterior, d’inspiració musulmana (a voltescompletament nassarita, com el sostre democàrabs del fumador), apareixen ja com una explosió d’imaginació i d’ideesbrillants que Gaudí no cessarà de conrear.Magnífica reixa de ferro forjat amb fullesde margalló. EI 1925 fou ampliada i el jardíreduït. Propietat privada.

Carolines, 24 • 08012 Barcelona

Metro: Fontana i Lesseps (L3)FGC: Gràcia, PI. MolinaAutobusos: 22, 24, 27, 28, 31, 32, 87, 92Propietat privada. No es pot visitar.

CASA CALVETCasa d’habitatges, premi de

l’Ajuntament de Barcelona el 1900, bastidaen 1898-1900 per a la família d’industrialstèxtils Calvet, amb despatx als baixos,convertit avui en restaurant. Primera obradins la tipologia, molt codificada, de lescases de l’Eixample, la façana exterior, depedra amb tribuna i decoració escultòrica,i el vestíbul, l’escala i l’ascensor responena un repertori d’inspiració claramentbarroca, mentre que la façana interiordóna una solució més personal i funcional,amb balcons i tribunes contínues. Hi té un gran interès el mobiliari dissenyatper Gaudí per a les oficines i per al pisprincipal, que es conserva en bona part a la Casa Museu Gaudí.

Metro: Catalunya (L1 i L3) i Urquinaona (L1 i L4)Renfe: CatalunyaAutobusos: 7, 19, 39, 41, 45, 47, 50, 54, 55, 56,62,141Propietat privada. No es pot visitar.